Invasores. Diuen que s la ciutat fantasma de Prpiat, molt a prop de Txernbil.

Els humans envaren lespai que ocupa des del 1970, quan fundaren aquesta colnia industrial pel personal que treballava a la central nuclear i les seues famlies, fins el 1986. Labandonaren poc desprs que el reactor 4 esclatara accidentalment a la 01:23, hora local, del 26 dabril daquell any. Realment, no s una terra fantasma. Altres invasors, animals i vegetals, han trobat el seu parads sense humans i han convertit lampla zona devacuaci en un esclat de vida1. Un parads sota laixopluc radioactiu on tothom s invasor, concepte hum que sempre parla dels altres. A Prpiat, els llops corren pels carrers plens de plantes i arbres. A fora de Txernbil, els llops sempre poden ser una molstia i/o un negoci, sempre pot ser una espcie dinters cinegtic2. A fora de Txernbil, s impossible ser duna espcie invasora i sobreviure. Qualsevol planta que no siga conreu i qualsevol animal que no siga esclau pot ser acusat dinvasi. Qualsevol individu duna espcie alctona pot ser acusat de fer perillar la biodiversitat i els ecosistemes. Qualsevol animal o planta que ja no tinga depredadors naturals pot ser eliminat en pos de lequilibri natural.

Prpiat verda, amb la central al fons.

A la ciutat humana, si els ndexs de radioactivitat sn tolerables, tothom que no siga hum s invasor. Fora dels espais urbans, humans caadors o pescadors introdueixen individus que humans ecologistes i de la comunitat cientfica consideren invasors3. Humans ecologistes o de la comunitat cientfica introdueixen o protegeixen larribada dindividus que la pagesia considera invasors. Cavalls a la zona devacuaci. Fins i tot, humans de la pagesia consideren invasors individus despcies que sempre han format part de la biodiversitat, que sn on han de ser. Es tracta dinteressos humans que no tenen daltres confrontats, perqu els suposats invasors no poden posar els seus sobre la taula. Per aix, les definicions al respecte sempre deixen fora les responsabilitats humanes. A la Llei espanyola de patrimoni natural i biodiversitat4 i al projecte de decret per a establir el catleg despcies extiques invasores5, es defineixen com les que sestableixen en un ecosistema i, pel seu comportament o pel risc de contaminaci gentica, suposen una amenaa. I una invasi biolgica es produeix quan una espcie adquireix avantatge competitiu per la desaparici dels obstacles naturals per a la seva proliferaci i es converteix en una poblaci dominant. Es responsabilitza les
Tinta Verde, 06/06/2006. Ucn-Marn, Francisco, Chernobil desastre humano, Chernobil paraso animal. http://ucanmarin.blogspot.com/2006/06/chernbil-desastre-humano-chernbil.html 2 20minutos.es, 04.04.2011. Pastores por la convivencia con el lobo. http://www.20minutos.es/carta/1009414/0/ 3 El Pas.com, 15/11/2010. A la caza de casi todas las especies invasoras. Subtitular: El borrador del primer catlogo de animales forneos permite conservar fauna de inters cinegtico o pesquero. http://www.elpais.com/articulo/sociedad/caza/todas/especies/invasoras/elpepusoc/20101115elpepisoc_2/Tes 4 Article 3. http://www.marm.es/es/biodiversidad/legislacion/legislacion-y-convenios/09047122800b696b_tcm722790.pdf 5 Article 2. http://www.elperiodicodearagon.com/servicios/documentos/documento.asp?pkid=27527
1

prpies espcies destablir-se o dadquirir avantatges competitius malgrat que, en realitat, sn els humans els que les introdueixen i els que destrueixen els obstacles naturals per a la seua proliferaci. I, per a aix, tenim el concepte dexternalitat: tot efecte produt per una acci, que no era buscat en els objectius de la mateixa. La forma de corregir lexternalitat s expeditiva: leradicaci. Per aix, es poden fer campanyes ecologistes per a la defensa dun espai natural que consisteixen en capturar tortugues dorelles vermelles i exterminar-les per congelaci6. Per aix, es tolera la pesca furtiva a alguns espais naturals, sempre que es limite a les carpes. Per aix, sexterminen les granotes goliat de la pennsula Ibrica i es lluita contra la seua desaparici a frica. Per aix, es pot donar carta blanca per a la caa de senglars de Collserola, a prop de les cases7. Per aix, es posa sobre la taula un argument per a la defensa de la caa, que omple els espais naturals dinvasors molt perillosos. Pot semblar que, davant la gravetat del problema i els seus costos econmics, els mitjans han de ser expeditius. Pot semblar demaggic que es reclame consideraci pels milers i milers dindividus amb capacitat de sentir i patir que sn massacrats en campanyes deradicaci o de control de poblaci, i pot semblar que no sofereixen alternatives efectives. Per aquest aparell dextermini tampoc mostra efectivitat i, partint de la seua presumible incapacitat, es fonamenta en el principi prevenci per a evitar la introducci; eradicaci com a resposta a la introducci, per a evitar la naturalitzaci i la expansi; control com a resposta a la expansi, per a evitar la saturaci. Donada aquesta evoluci negativa del procs, es podrien modificar les dues fases agressives i introduir elements com la esterilitzaci qumica o quirrgica, el control de postes o el trasllat dindividus als seus hbitats naturals.

Senglars a un parc de LHospitalet.

James Lovelock8 digu, amb Txernbil com a referncia, que potser siga necessari emmagatzemar una poca quantitat de deixalles nuclears a boscos tropicals i altres hbitats naturals, com a guardians efectius contra els avariciosos especuladors. Llstima que els altres animals no puguen agafar un tros de plutoni per a protegir-se dels humans.
Tortuga dorelles vermelles, invasora a la marjal dAlmenara.

Acci Ecologista - Agr, 20.12.2010, LHort de les Tortugues compleix el seu primer any de vida. http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?article2429 11.04.2011, Jornades de formaci: captura i maneig de tortugues autctones i extiques. http://www.accioecologistaagro.org/spip.php?article2624 7 Avui, 07.02.2011, A caar senglars! http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/366844-a-cacarsenglars.html 8 http://ca.wikipedia.org/wiki/James_Lovelock
6