Falconeria.

La meua intenci s que els xiquets de hui, que seran homes dem i dels seus coneixements dependr lequilibri del nostre planeta, identifiquen les aus caadores, les vegen volar en total llibertat i disposades a tornar al puny del seu ensinistrador. Ens sembla la forma ms contundent de generar el desig de veure-les lliures i en franca expansi. Fernando Olmos Ros, empresari falconer titular del contracte amb laeroport de Castell1. Les empreses i persones que aspiren a treballar a laeroport de Castell han hagut dacceptar una minva al voltant del 30% de limport dels seus contractes de servei o de treball, un mal menor que assumeixen amb lesperana devitar la fallida definitiva daquesta aventura megalmana de linefable Carlos Fabra que costa 4 milions deuros a lany en manteniment. Una daquestes empreses sha dencarregar del control de fauna al voltant de laeroport de Castell i utilitzar aus rapinyaires, fures i gossos. Fernando Olmos, lempresari, utilitzar per entre 18 i 24 aus a partir de l1 de juny. Sn falcons peregrins i sacres, guiles de Harri, mussols i ducs mitjans, i la seua primera tasca ser Rodrguez de la Fuente. Foto de l'edici mexicana de El arte de la participar en leliminaci de la plaga cetrera. de conills que amenaa laeroport fantasma, amb lobjectiu de capturar vius la major part possible i enviar-los al gran parc de Doana2. La falconeria s un art millenari: les aus sotmeses figuren als jeroglfics egipcis i protagonitzen tractats medievals, poca en la que aquesta prctica es convert en esport de reis. Al segle XX reb un nou impuls amb figures com Flix Rodrguez de la Fuente, autor dun llibre de referncia titulat El arte de la cetreria3. Gran expert, fou ell qui defin els protocols densinistrament i s de rapinyaires per a la seguretat dels aeroports encara vigents. Bsicament, aquesta prctica depn dun llarg procs densinistrament de les aus dividit en tres fases: amansiment, vol i caa. Primer, les deixen a cegues amb instruments com la caputxa, per a que, sense lestmul de la visi, sacostumen al contacte amb els humans o als sorolls i llums del lloc on hauran de viure. El menjar, en la m de la persona ensinistradora, s el principal instrument de sotmetiment i la clau per a superar aquesta fase. En la segona, comena a volar lligada a un cordill que anomenen fiador. Sintrodueixen els vols amb cimbell, es retira el fiador i es continua amb lensinistrament fins que
Earum, 01.09.2009, Entrevistas: Fernando Olmos. http://aerumblog.com/entrevistas-fernando-olmos/ TV3, TN Migdia 08.05.2012, informaci dEmpar Marco. Notcia a partir del minut 31:53, http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4086170. 3 RODRGUEZ DE LA FUENTE, Flix, El Arte de Cetrera, Nauta, Madrid. 1965; 2 ed. Nauta, Madrid. 1970. 3 edicin Noriega, Mxico, 1986. 284p.
1 2

lau est preparada per a la caa4. Tot comena amb la selecci dels animals: la gent experta parla constantment delegir lindividu correcte5, i aix sempre implica que, en algun moment, alguna m haur de rebutjar els que no ho sn, els que ja han estat caats o criats i ning vol. Entre les possibilitats, amb distints avantatges i inconvenients, est la de jugar amb lempremta, que fa que les cries de qualsevol animal sidentifiquen amb la seua espcie. La falconeria utilitza animals parentals, criats per les seues mares i pares per a que es mantinguen ms propers a la seua natura furtada, i empremtats, criats per humans per que sidentifiquen amb lespcie esclavitzadora. A diferncia de les escopetes o les ballestes, les rapinyaires necessiten aprendre a matar, i ho fan amb animals que anomenen descapament o de solta. Sn coloms, perdius i fins i tot gavines, que molts falconers crien ells mateixos6. Quan la rapinyaire est comenant, els arrenquen plomes de les ales i la cua per a dificultar el seu vol i que siguen ms fcils de caar. Malgrat que no s lobjectiu, sovint moren entre les seues urpes i no sembla que importe massa. Des de posicions que es presenten com a tiques, es diu que quan la rapinyaire cace la seua primera solta, si li ha de donar raci de menjar completa [carn que menja habitualment] per a que aprenga que la captura de la pressa significa la mxima recompensa7. Com qualsevol altra forma de caa, la falconeria es tradueix en humans que envaeixen espais naturals, amb els seus uniformes i el seu equipament modern. Com qualsevol altra forma de caa, tenen codis de bones conductes que sn constantment vulnerats, com passa a Gallecs. s un dels ltims espais sense urbanitzar del Valls, amenaat per la gran rea urbana de Barcelona; un tresor que serveix daturada a moltes espcies daus migratries durant els seus viatges entre Europa i frica. Els falconers amenacen constantment aquestes aus i fan que hagen de fugir sense haver fet eixe descans, i omplen lespai de brutcia i parts danimals morts8. Es poden trobar munts de brides de plstic que utilitzen pels emissors que porten els animals, plomes i potes dels coloms de solta, parts dels animals salvatges caats El fet diferencial de la falconeria s que la gent caadora no porta una escopeta al muscle, sin que camina amb una gbia a la ma. Que, en lloc de plom, disparen la falsa llibertat dun pobre animal per a obtindre el mateix: patiment i mort. Ms afirmacions desconnectades9 del mn especista, que arriba a dir que el vol captiu dun au fins a la ma dun hum s una magnfica imatge de llibertat per a encoratjar
4

Petjada dels falconers a Gallecs. Sn brides dels transmissors i altres deixalles.

GARCA, R., CEBALLOS, J. i HERNNDEZ, J., Manejo de las aves de cetrera, p. 86-103. Primeros pasos en el adiestramiento, p. 97-100. A: CEBALLOS, J. Y JUSTRIB, J.H. (eds.), Manual Bsico y tico de Cetrera. Avium, Madrid. www.avium.es. 5 MONCADA, Ignacio. Cazando conejos con el torzuelo de Harris. A Cetreria.com. http://www.cetreria.com/articulos/bajo_vuelo/cazar_con_harris/index.php. Un exemple entre molts. 6 CASTILHO, M., Entrenamiento de palomas mensajeras para escape , a Cetreria.com: http://www.cetreria.com/articulos/altaneria/entrenamiento_de_palomas/. A Palmas de escape: Els meus falcons volen amb coloms entrenats per mi. Sc columbfil aficionat i competisc als vols de fons i gran fons. http://www.cetreria.com/articulos/altaneria/palomas_de_escape/ 7 GARCA, R., CEBALLOS, J. i HERNNDEZ, J., Op. Cit., p. 1oo. 8 Salvem Gallecs, Comunicats, Per aix i ms, no a la falconeria a Gallecs! http://salvemgallecs.wordpress.com/comunicats/ 9 Regan, Tom. Jaulas vacas. El desafo de los derechos animales. Barcelona, Fundaci Altarriba, Cuadernos para dialogar sobre animales, 2006. P. 87-89. Regan anomena afirmacions desconnectades a les frmules retriques que utilitzen les principals indstries dexplotaci animal. Quan les persones portantveus de la indstria utilitzen expressions com benestar animal, tracte hum i cura responsable, s evident que, igual que Humpty Dumpty, pensen que poden atribuir a aquestes paraules el significat que volen. Per, conforme a all que object Alcia, no posseeixen tal prerrogativa. P. 88.

xiquets i xiquetes i fomentar lamor a la natura. La falconeria deriva, a ms, en usos com el que es fa als aeroports o, encara pitjor, en negocis dexhibici de tipus circense que sotmeten les aus a llargs desplaaments a dins de les seues gbies de transport, a moltes hores lligades als pals mentre la gent de les fires les espanta interrompudes per nmeros consistents en que volen uns quants metres fins el bra dun ensinistrador amb disfressa romana, andalus o cristiana medieval10. El lligam amb el circ fa ms evident la realitat: maquillatge i disfresses per a amagar la realitat de lensinistrament i de la vida en captiveri dels animals. Ens volen enredar amb el vol majestus duna rapinyaire sobre els nostres caps, abans de caure a sobre dun conill o duna perdiu. En realitat, eixe vol s el resultat final duna prctica desclavatge global amb la qual fins i tot larma de caa s una vctima, fins i tot les eines dentrenament sn vctimes. Els gossos i els animals salvatges que aquests porten fins a la mort a mans de la rapinyaire, tanquen la llista que serveix per a divertiment o, directament, pel benefici de la gent que ensinistra i usa aquests animals.

Uns exemples entre molts: La Fraga de Vulcano, espectacle temtic que inclou falconeria, (http://www.lafraguadevulcano.es/galeria.asp?nivel1=47), de lempresa Espectaculos y Producciones AMB (http://www.espectaculosamb.com/presentacion.asp). Las guilas de Valporquero: http://aguilasdevalporquero.com/
10