Professional Documents
Culture Documents
GNV
GNV
GRAMTICA
NORMATIVA
VALENCIANA
GRAMTICA
NORMATIVA
VALENCIANA
GRAMTICA
NORMATIVA
VALENCIANA
Valncia, 2006
GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA
Collecci Textos Normatius, 2
Acadmia Valenciana de la Llengua, 2006
Edita: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua
Avinguda de la Constituci, 284
46019 Valncia
avl@gva.es - www.avl.gva.es
Primera edici: setembre del 2006
Primera reimpressi: desembre del 2006
Segona reimpressi: setembre del 2008
Disseny de la collecci: Pepe Gimeno-Proyecto Grfco
Grfques Vimar, SL, C/ Alqueria de Raga, 11 - 46210 Picanya
ISBN: 978-84-482-4422-2
Depsit Legal: V-3942-2008
01-SUMARI.indd 4 16/9/08 15:52:11
Sumari
fORMACI DE PARAuLES
36. Introducci a la formaci de paraules 334
37. La derivaci 338
38. La composici i altres procediments de formaci de paraules 353
ANNExOS
Abreviatures, smbols i sigles 364
Els gentilicis valencians 376
NDExS
ndex de taules 392
ndex general 397
SMBOLS FONTICS
[a] mar, fcil, vida
[b] blat, abdicar, combinat (i en els parlars betacistes: voler, wagneri)
[B] (en els parlars betacistes: sab, abric, corbella; cavar, selva)
[d] dimoni, advers, compondre
[D] cadena, aladre, orde
[e] pedra, nt, tendir
[E] ferro, dbil
[f] fusta, ofrena, baf
[g] got, magnat, angle, guerrer
[] jugar, alg, agre, aglomerat, orgue
[i] illa, ve, ram, pilota
[j] remei, ianqui, joia
[Z] caixmir
[k] casa, taca, groc, quant, karate, llarg
[l] local, ala, altura, l
[] llanda, palla, coll
[m] mestre, poma, pam, gamba
[M] ambi, tramvia, ent, enveja
[n] nas, llana, conte, gran
[N] blanc, enquadrar, sang, llengua
[] nyora, enganyar, pany
[o] boca, can, forat
[O] porta, aix
[p] pare, copa, cap, reptar, dubtar, aljub
[R] mare, herba, dret, pur
[r] riu, enrabiar, arrs, autoretrat
[z] zero, onze, trapezi, posar, desdir, trnsit, realitzar
[s] cel, caar, dol, sal, ansa, ras, passar
[t] tabal, atac, cuit, cantar, adquirir, fred
[dZ] jard, rajola, franja, germ, dirigir, pitjor, formatge
[ts] potser, tots, adscriure
[tS] xiquet, punxa, txec, cltxina, despatx, mig, roig
[dz] Atzeneta, dotze
[u] ungla, mscul, tat, untar
[v] voler, cavar, enviar, afgans, wagneri
[w] pou, guant, hui, cauen, web
[S] Xtiva, caixa, guix
INTRODUCCI
12
1. PRELIMINARS
Des del segle xviii, la major part de les llenges de cultura occidentals
han comptat amb gramtiques prescriptives, sovint amb laval
dinstitucions acadmiques creades pel poder reial per a tal fnalitat. No
ha passat aix en el cas de la nostra llengua, perqu, arran de la Guerra
de Successi (1704-1714), quedaren suprimits els usos ofcials. La
llengua mantenia plena vitalitat en lmbit oral i en la literatura popular;
per, sense els usos administratius ni el conreu de la literatura culta,
comen a patir una certa interferncia del castell i entr en un procs
de dialectalitzaci. La llengua, daltra banda, no dispos de gramtics
que la descrigueren amb rigor i que la dotaren dunes normes de
carcter ortogrfc, morfolgic i sintctic que tornaren a convertir-la en
llengua de cultura.
A principis del segle xx, el pare Llus Fullana public una Gramtica
elemental de la llengua valenciana (1915), que, tot i basar-se en el
registre colloquial de la llengua, pretenia superar els usos lingstics
ms vulgaritzants que caracteritzaren una part de la producci escrita
en valenci del segle xix. El 1918, Bernat Ortn don a conixer una ben
orientada Gramtica valenciana (nocions elementals per a escoles de
primeres lletres), com a resposta a les incipients demandes dintroducci
de la llengua en el sistema escolar. El 1930, Llus Revest va publicar La
llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, opuscle que, amb
un remarcable to didctic i rigor cientfc, posa les bases ortogrfques
i gramaticals de les Normes de Castell, de 1932, de les quals va ser
un dels artfexs principals. La mateixa preocupaci didctica s la que
inspira les successives edicions, a partir de 1933, de les Llions de
gramtica de Carles Salvador, que amb el ttol de Grmatica valenciana
serviren, des del 1950, de llibre de text per als alumnes dels Cursos de
Llengua Valenciana de Lo Rat Penat durant quasi tres dcades. El 1933,
Josep Giner va publicar La conjugaci dels verbs en valenci, amb un
enfocament descriptiu i alhora prescriptiu. Amb la mateixa orientaci, el
1950, lEditorial Torre public la Gramtica valenciana de Manuel Sanchis
Guarner, manual les recomanacions del qual per als usos literaris
foren seguides durant quasi trenta anys en totes les publicacions desta
editorial i han servit de pauta per als usos literaris valencians fns a
lactualitat. Desprs de la llarga etapa del franquisme i del perode de
la Transici, les perspectives de recuperaci del valenci com a llengua
ofcial, materialitzades amb laprovaci de lEstatut dAutonomia de la
Comunitat Valenciana (1982) i de la Llei ds i Ensenyament del Valenci
(1983), han afavorit laparici de nombroses gramtiques i llibres de text
que han consolidat la doctrina gramatical dels grans mestres Carles
Salvador, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Totes estes obres
sinspiraven en lesperit de consens i de dignifcaci de la llengua, que
culmin amb la signatura de les Normes de Castell, i aprofundien, des
duna ptica valenciana, en la tasca codifcadora iniciada per Pompeu
Fabra.
Les Normes de Castell, que eren lexpressi de la voluntat collectiva
de regular les desorientacions grfques de lpoca, van ser rpidament
acceptades per la immensa majoria dels usuaris de la llengua escrita.
s per aix que el Consell Valenci de Cultura, en el Dictamen sobre la
13
qesti lingstica valenciana, sollicitat per les Corts Valencianes i aprovat
lany 1998, que va donar lloc a la creaci de lAcadmia Valenciana de la
Llengua, entenia que les citades Normes de Castell havien sigut el punt
de partida de la normativitzaci consolidada de la nostra llengua.
En conseqncia, lAcadmia Valenciana de la Llengua, partint del
mateix plantejament fxat de manera explcita en el prembul de la
Llei de Creaci de lAVL i reconegut prescriptivament en larticle 4 de la
mateixa llei, ha abordat com a tasca prioritria de les seues actuacions
elaborar una gramtica que servira de pauta per als usos formals de la
llengua i orientara sobre els usos poc formals, dins dels seus respectius
mbits ds. La diversitat de variants morfolgiques poden conviure de
manera harmnica dins dun mateix sistema gramatical, i fns i tot poden
ser tils per a expressar els ms diversos matisos de la llengua. Per
una gramtica normativa t com a fnalitat determinar amb claredat
quines sn les formes ms idnies per als diversos mbits ds de la
llengua, s a dir, ha de ser prescriptiva i orientativa alhora. A partir
destos supsits, lAcadmia Valenciana de la Llengua ha elaborat i
aprovat la present Gramtica normativa valenciana (dara en avant GNV).
Cal advertir, tanmateix, que, encara que els aspectes gramaticals
abordats sn relativament nombrosos, el fet de concentrar-se en els
ms importants ha comportat el silenci sobre altres que, no per menys
importants, poden tindre un cert inters, sobretot si no han estat prou
estudiats per les nostres gramtiques. Ara b, ats que tota gramtica
ha de prestar atenci als fenmens evolutius de la llengua, lAcadmia
Valenciana de la Llengua t el propsit danar incorporant a les futures
edicions de la GNV totes aquelles anlisis i modifcacions que exigisquen
les noves necessitats o que suplisquen les actuals mancances.
Dacord amb una llarga tradici en els manuals gramaticals prescriptius,
fem precedir la part estrictament gramatical duns captols sobre
lortografa i la pronunciaci del valenci i sobre aspectes de carcter
ms ana estilstic; desprs presentem conjuntament la morfologia i la
sintaxi, i fnalment una part dedicada a la formaci de paraules. En el
captol sobre la fontica del valenci, soferixen aix mateix unes pautes
ortopiques que puguen servir dorientaci als usuaris de la llengua. Per
a completar estes informacions, caldr recrrer al Diccionari ortogrc i
de pronunciaci del valenci (DOPV), on sindica la transcripci fontica de
totes aquelles vocals i consonants, i fns i tot en alguns casos, per raons
prctiques, de paraules senceres, en qu els signes grfcs auxiliars
resulten insufcients per a indicar la pronunciaci correcta.
Com en altres llenges romniques, la nostra presenta una certa
diversitat en la morfologia verbal i en alguns aspectes de la nominal.
Encara que sha partit de la descripci dels fets lingstics, hem seguit
el criteri de triar aquelles formes ms generals en el valenci, s a dir,
shan prioritzat les formes de lanomenat valenci general, ats que
es tracta duna gramtica normativa, que pretn abastar el conjunt de
lmbit geogrfc valenci. Per, alhora, hem tingut cura dinformar
sobre les variants minoritries ms esteses. Aix, per exemple, es dna
prioritat a tindre, menge, portara o tinguem, per no per aix es deixa de
consignar les variants tenir, menjo, ports o tingam, perqu sn prpies
de determinades comarques valencianes, aix com daltres territoris
14
de lmbit lingstic, o perqu tenen un s literari important. Per aix,
cal acceptar amb naturalitat un fet ben normal en qualsevol codifcaci
normativa: la selecci a favor de la forma ms estesa o de ms tradici
literria, a f de garantir millor la cohesi del sistema lingstic i
optimitzar les situacions comunicatives. Totes les llenges, sobretot des
de laparici de la impremta, han regulat les seues formes i els seus
usos sintctics ms o menys variats, sovint amb una certa crrega de
convencionalismes. Per aix, junt amb lexposici prescriptiva, soferixen,
en diversos casos, informacions i explicacions de carcter histric i
diatpic sobre formes i usos que presenten una certa variaci o una certa
vacillaci en les seues realitzacions orals.
2. CRITERIS INSPIRADORS DE LA GNV
Els criteris que han inspirat la redacci de la GNV sn, amb carcter
general, els que assenyala larticle 4 de la Llei de Creaci de lAcadmia
Valenciana de la Llengua i que, en termes ms concrets, sespecifquen
en el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la
denominaci i lentitat del valenci, aprovat unnimement en la reuni
plenria de lAVL del 9 de febrer del 2005. Estos, fonamentalment, sn:
a) La llengua prpia i histrica dels valencians s tamb la que
compartixen les comunitats autnomes de Catalunya i de les Illes
Balears i el Principat dAndorra, aix com altres territoris de lantiga
Corona dArag (el departament francs dels Pirineus Orientals, la ciutat
sarda de lAlguer i la franja oriental dArag) i la comarca murciana del
Carxe. Els diferents parlars de tots estos territoris constituxen una
mateixa llengua o sistema lingstic.
b) Dins deixe conjunt de parlars, el valenci t la mateixa jerarquia
i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial de la llengua
compartida, i presenta unes caracterstiques prpies que lAVL
preservar i potenciar dacord amb la tradici lexicogrfca i literria
prpia, la realitat lingstica valenciana i la normativitzaci consolidada a
partir de les Normes de Castell.
En conseqncia, en la redacci de la GNV sha intentat harmonitzar dos
principis bsics:
1. La recuperaci i la prioritzaci de les solucions valencianes genunes,
vives, ben documentades en els clssics i avalades per letimologia i per
la tradici literria i gramatical.
2. La convergncia amb les solucions adoptades en els altres territoris
que compartixen la nostra llengua, a f de garantir-ne la cohesi
pertinent.
La GNV vol ser una contribuci de lAVL al procs de construcci dun
model de llengua convergent amb la resta de modalitats de lidioma
com. Un model que dna preferncia a les formes valencianes, per
que tamb descriu les variants usades en la resta de lmbit lingstic
compartit.
15
3. CRITERIS DELABORACI
3.1. Estructura de lobra
Amb el terme gramtica es fa referncia a la descripci de lestructura
duna llengua. En sentit estricte, la gramtica socupa de la manera
com es combinen les unitats lxiques i els morfemes gramaticals
duna llengua per a formar unitats superiors, com sn les paraules,
els sintagmes i les oracions. La gramtica, aix, est constituda per
la descripci morfolgica (de lestructura interna de la paraula) i la
descripci sintctica (de lestructura interna dels sintagmes i de les
oracions) duna llengua. El gruix fonamental de la Gramtica normativa
valenciana es dedica, per tant, a la morfologia (tant a la fexi com a la
formaci de paraules) i a la sintaxi. A causa del seu inters normatiu,
tamb sinclouen dos parts una mica ms allunyades de la gramtica
estricta, com sn les que fan referncia a lortografa i a la pronunciaci.
La primera part de la gramtica se centra en lortologia (captol 1), i fa
referncia a la pronncia de vocals i consonants, mentres que la segona
part socupa de lortografa (captols 2 al 7), i tracta sobre els aspectes
grfcs i la presentaci formal dels texts escrits.
La tercera part, la ms extensa (dels captols 8 al 35), fa referncia a
la sintaxi i a la fexi. Seguint un model de descripci molt habitual en
la tradici gramatical, es partix de les diverses classes de paraules
(les parts de loraci de la gramtica tradicional) i, per a cada classe,
sanalitzen conjuntament la forma i la funci: aix s, les propietats
fexives (si es tracta duna classe variable com el substantiu, el verb, etc.)
i les propietats sintctiques.
En la quarta part (dels captols 36 al 38), fnalment, sanalitza la formaci
de paraules i, ms concretament, els procediments morfolgics de
qu disposa la llengua per a crear paraules noves: la derivaci, la
composici, el truncament, etc.
3.2. Carcter descriptiu i prescriptiu
Com sindica explcitament en el ttol, la GNV s una obra
fonamentalment normativa. El seu objectiu s, per tant, orientar
lusuari o laprenent de la llengua sobre les formes ms recomanables
en els registres formals i, en general, en la llengua estndard. A ms
de normativa, la gramtica tamb sha concebut com a descriptiva, en
la mesura que la norma sha tractat dintegrar dins duna descripci
general de lestructura de la llengua. Certament, la descripci lingstica
no ha prets ser exhaustiva, ja que la descripci no es justifca per
ella mateixa (com ocorre en les gramtiques descriptives o en les
teriques), sin com a element auxiliar per tal dafavorir la presentaci i
la comprensi de la norma.
Dacord amb els principis anteriors, sha tractat dusar la terminologia
ms tradicional i coneguda per tothom, encara que tamb sha optat per
termes ms recents en aquells casos en qu han assolit molta difusi i
resulten tericament ms adequats que els tradicionals.
Per a facilitar i orientar la lectura, la informaci continguda en la
gramtica es presenta en dos tipus de lletra:
16
a) en cos normal, per a la descripci dels fets lingstics ms importants
i sistemtics, i les orientacions normatives bsiques, i
b) en cos ms menut, per a les observacions, que es reserven per a
fer remarques teriques de carcter complementari o puntual, per a
donar informaci histrica o per a fer referncia a variants geogrfques
secundries o prpies daltres territoris de la llengua compartida.
3.3. Prioritzaci de les formes valencianes
En la GNV es prioritzen sistemticament les formes genunes de la
llengua parlada i de ms prestigi literari, partint de les preferncies del
valenci general. Aix, sopta per formes com parle, partisca o vinguera en
comptes de parlo, partesques o vingus, ja que estes ltimes corresponen
a variants valencianes de menor extensi, encara que ben legtimes en
els seus mbits geogrfcs ds (parlo, vingus), o a usos literaris molt
formals o arcaics (partesques). Aix mateix, lexposici es completa,
en forma de nota, amb informacions sobre les variants corresponents
daltres zones de lmbit lingstic (parteixis, vingussim). En la GNV, a
ms, sha fet un esfor per recuperar formes o usos sintctics genuns,
de gran extensi i tradici histrica, que havien rebut poca atenci en les
nostres gramtiques i estudis lingstics. Es tracta, per exemple, dels
usos de la preposici composta com a en oracions del tipus Partiu-vos-ho
com a bons germans! (amb el valor de com si freu bons germans).
3.4. Cohesi de les diverses varietats territorials
La necessitat de cohesi entre les diverses varietats duna mateixa
llengua s un fet evident i indiscutible. Si aix s un principi obvi en totes
les llenges del mn, ho s encara ms i duna manera imperiosa en
el cas de llenges demogrfcament minoritries com la nostra. s
evident que no podem accentuar les diferncies entre les nostres
varietats, sin al contrari: intentar reduir-les al mxim, potenciant la
convergncia recproca. s per aix que, al costat de formes com per
exemple ads, enjorn o ausades, tan vives en valenci, se nafgen daltres
ms usuals en altres varietats de la llengua, com ara aviat, adesiara o
gaire, que han assolit un notable s entre els nostres escriptors.
4. CRITERIS I MBITS DS
Com ja sha dit, en la presentaci dels fets lingstics es partix
generalment de la descripci daquells fenmens que tenen una gran
extensi i alhora una notable tradici literria den de les Normes de
Castell, per tamb sanalitzen aquells que tenen un abast geogrfc
redut i una vitalitat menor. Tots formen part del patrimoni lingstic
valenci per, lgicament, no tots sn adequats per als mateixos mbits
ds. Per aix en la GNV hem distingit en certs casos de variaci entre
formes i usos de carcter formal (com ara les construccions relatives del
tipus una obra lautor de la qual s alacant) i formes i usos de carcter
poc formal (com ara les construccions de relatiu del tipus una obra que
el seu autor s alacant). Aix mateix, des del punt de vista de lextensi
geogrfca, hem diferenciat entre formes i usos valencians dmbit
general (com per exemple el quantitatiu molt o la combinaci pronominal
li la de li la dnes) i formes i usos dmbit restringit (com per exemple el
17
quantitatiu fora, viu en parlars meridionals, o la combinaci la hi de la hi
dnes, viva en parlars septentrionals).
Les formes i els usos de carcter formal i dmbit general valenci sn
els ms adequats per als registres administratius (un decret, una citaci
judicial, una instncia, etc.) i, en general, per a totes aquelles situacions,
orals o escrites, que busquen la mxima efccia comunicativa dins duns
certs parmetres de formalitat (un noticiari, una conferncia, un informe
comercial, etc.). Les formes de carcter poc formal o dmbit valenci
restringit sn adequades per als usos individuals o collectius de carcter
espontani (una carta, una nota, un escrit costumista, un dileg teatral o
cinematogrfc, etc.).
La llengua de lAdministraci pblica i de les entitats que en depenen
i, en general, la llengua ds pblic formal ha dutilitzar, com s lgic,
les formes i els usos sintctics propis dels registres formals i dmbit
general. Exclou, per tant, lalternana de registres formals i poc formals,
de variants principals i secundries i de variants dmbit general i
dmbit restringit.
La llengua de la literatura, de les entitats privades i, en general, la
llengua ds personal admet, per contra, un grau de variaci molt
ms ampli, que comprn els ms diversos nivells de llenguatge, i pot
permetres per tant lalternana de registres i de variants.
ORTOLOGIA
20
1. LA PRONUNCIACI ESTNDARD DEL VALENCI
1.1. IntroduccI
Totes les llenges de cultura possexen un model lingstic de referncia
que es considera adequat per als usos administratius i educatius, per
als mitjans de comunicaci i, en general, per a tots els mbits que
requerixen un mnim de formalitat. Este model es coneix com a llengua
estndard, o simplement estndard, i afecta tant els usos orals com els
escrits.
La pronunciaci considerada estndard en lpoca actual ha de tindre en
compte les tradicions delocuci, tant cultes com populars, especialment
les del llenguatge de lespectacle. Daltra banda, la societat actual es
caracteritza per un predomini de la comunicaci oral en tots els registres
ds de lidioma. En este sentit, laparici dels mitjans de comunicaci
audiovisuals s, sens dubte, el factor que ms ha obligat a defnir un
model de referncia per a lexpressi oral, que, lgicament, en la mesura
que ben sovint partix dun text escrit, tendix a harmonitzar lortografa
amb la tradici ortopica o la pronunciaci real ms generalitzada duna
llengua. La varietat estndard es conforma justament sobre la base
duna funcionalitat comunicativa, que tendix a afavorir els fenmens
ms estesos i acceptats en una determinada comunitat lingstica, en
detriment daquells altres que tenen un abast ms restringit o estan
menys prestigiats.
La proposta de pronunciaci estndard del valenci que tot seguit
presentem pretn sistematitzar unes pautes ds, generalment
acceptades, que afavorisquen una pronunciaci acurada de la nostra
llengua.
Si b els destinataris ms interessats en la proposta segurament sn
els relacionats amb el mn dels mitjans de comunicaci i de leducaci
i, en general, aquells collectius que solen fer un s formal de la llengua
parlada, tamb pot interessar al conjunt de ciutadans valencians, tant
aquells que la usen habitualment i procuren expressar-se de la millor
manera possible com aquells que desitgen aprendre-la. Per eixa ra,
sha optat per reduir al mxim la teoritzaci i ls de terminologies no
ben conegudes per un gran nombre de possibles usuaris de la proposta
i shan tingut en compte els fenmens dinterferncia lingstica que
provoca el contacte freqent amb altres llenges, sobretot amb el
castell.
Encara que la pronunciaci del valenci s relativament uniforme en tot
el territori i sajusta prou b a les convencions ortogrfques, es donen
fenmens de variaci que conv tindre presents a lhora de formular
una proposta vlida per al conjunt del valenci, que s lobjectiu desta
proposta. No totes les realitzacions fontiques gaudixen duna mateixa
extensi, dun mateix prestigi social i duna mateixa genunitat. En
conseqncia, conv destacar aquells fenmens que presenten un
contrast ms gran entre lortografa i la pronunciaci. Aix, amb afany
didctic, hem establit la gradaci segent:
21
a) Es consideren prpies del valenci estndard aquelles realitzacions
que, prcticament, sn generals en tot el territori valenci o que tenen
un prestigi social mpliament reconegut.
b) Es consideren acceptables algunes realitzacions dmbit general
que presenten una alteraci respecte a la grafa o aquelles que sn
especfques dun mbit territorial redut, dins del qual resulten
plenament vlides.
c) Es consideren no recomanables en el valenci estndard aquelles
realitzacions dun abast territorial molt redut o amb unes connotacions
poc prestigiades en el conjunt de la comunitat lingstica.
No obstant aix, val a dir que primar la difusi duns trets lingstics
en les comunicacions formals dabast general no hauria dimplicar de
cap manera estigmatitzar qualsevol altra realitzaci que no sajuste
a uns determinats patrons estndard. Si b hi ha realitzacions que,
efectivament, poden resultar vulgars en alguns contexts, tamb s
ben cert que unes altres poden resultar afectades, i per tant igualment
inadequades, en altres situacions comunicatives. La llengua s un codi
de comunicaci molt complex, amb mltiples funcionalitats, que no es
pot reduir a un model de referncia uniforme i excloent. Cada fenomen
lingstic encaixa perfectament en un mbit i en un registre determinats.
1.2. Les vocaLs
1.2.1. Les vocals tniques
1.2.1.1. estructura del vocalisme tnic
El valenci t set vocals en posici tnica:
[] cap, m
[] (e tancada) febra, ms
[] (e oberta) mel, rtol
[] pi, fsica, runa
[] (o tancada) dol, emoci
[] (o oberta) cor, bila
[] pur, dej, pec
1.2.1.2. criteris generals de pronunciaci
Les set vocals tniques es pronuncien en tots els contexts de manera
clara i ben diferenciada. Loposici entre les vocals obertes [E] [O] i les
vocals tancades [e] [o] s un tret distintiu que permet diferenciar el
signifcat dalgunes paraules: dona [dna] nom referit a persona de
sexe femen, enfront de dna [dna] forma del verb donar; set [st]
numeral, enfront de set [st] nom referit a ganes de beure; seu [sw]
nom referit a domicili principal duna instituci, enfront de seu [sw]
possessiu; son [sn] nom referit a ganes de dormir, enfront de sn
[sn] forma del verb ser; etc.
1.2.1.3. La distribuci de la e i la o obertes
Encara que el sistema voclic tnic presenta e oberta [E] i e tancada
[e] i o oberta [O] i o tancada [o], noms hi ha un grafema, e i o, per a
representar cada una de les dos parelles respectivament, de manera
22
que, si una destes vocals no porta accent grfc, lortografa no permet
distingir si es tracta de la vocal oberta o de la tancada. Per este motiu,
i perqu lobertura de la e i de la o s una caracterstica general de la
nostra llengua, s convenient donar unes orientacions generals que
permeten diferenciar quan sn obertes o tancades les vocals e i o
tniques.
1.2.1.3.1. Com a norma general, la lletra e es pronuncia oberta [E] en els
casos segents:
a) Quan la vocal de la sllaba segent s una i: conveni, dbil, tic,
evangeli, mrit, obsequi (per s tancada en algunes paraules com
esglsia, spia, Dnia o squia).
b) Quan la vocal de la sllaba segent s una u: cllula, fcula, ingenu,
molcula, perpetu.
c) En quasi totes les paraules esdrixoles: ancdota, clebre, gnere,
gnesi, prgola, rplica (per s tancada en algunes paraules com
llmena, tmpores o trbola).
d) En la major part de cultismes: acfal, clavicmbal, elctrode,
espcimen, telgraf (per s tancada en les paraules acabades en -edre,
-ense, -teca o -tema: poliedre, castrense, biblioteca o teorema).
e) En paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: collecta, afecte,
correcte, respecte; recepta, concepte, excepte, precepte (per s tancada
en les formes del verb reptar accentuades en el radical).
f) Davant de l o ll: arrel, cel, cruel, empelt, fel; novella, parcella (per s
tancada en algunes paraules com belga o selva).
g) Davant de rr: esquerre, ferro, guerra, serra, terra.
h) Davant de r seguida de consonant: cert, comer, ert, hivern, perdre,
verd, verge (en canvi, si seguix una labial o una velar, la e sol ser tancada:
ferm, herba, serp, terme; cerca, cercle, perca, verga).
i) En noms i adjectius amb el grup -ndr- i en el verb cerndre: cendra,
divendres, gendre (per s tancada en els infnitius acabats en -endre,
com defendre, entendre, prendre i vendre, i en la seua fexi).
j) En algunes paraules que tenen el diftong eu: preu, deu, europeu, deu,
peu, trofeu, seu (per s tancada en algunes paraules com creu, greu o
meu).
k) En alguns noms propis com ara Josep, Vicent, Benimuslem.
OBSERVACI: Per excepci, en les paraules qu, perqu i Valncia, i en altres
casos (poca, srie, etc.) la e es pronuncia tancada.
1.2.1.3.2. Com a norma general, la lletra o es pronuncia oberta [O] en els
casos segents:
a) Quan la vocal de la sllaba segent s una i: elogi, lgica, misogin,
mrbid, odi, oli, tnic.
b) Quan la vocal de la sllaba segent s una u: cmput, cnjuge, corpus,
mdul.
c) En la majoria de paraules esdrixoles: apstata, clera, cmoda,
cmplice, nmada, plissa (per s tancada en algunes paraules com
frmula, gndola, plvora, tmbola o trtora).
23
d) En la majoria dels cultismes: amorf, demagog, patogen, poliglot (per
s tancada en algunes paraules acabades en els sufxos -forme o -oma,
com pluriforme o glaucoma).
e) En algunes paraules acabades en -os: arrs, esps, gros, mos, terrs
(per s tancada en els adjectius acabats en el sufx -s, com anims,
enfads o poregs).
f) En algunes paraules acabades en -osa: cosa, llosa, prosa, rosa (per s
tancada en algunes paraules com glucosa, rabosa o sosa).
g) En les paraules que presenten les terminacions segents:
-oc, -oca: albercoc, foc, groc; bajoca, lloca, oca (per s tancada en
algunes paraules com boc, boca o moca).
-ofa: carxofa, estrofa, Moncofa.
-oig, -oja: boig, goig, roig; boja, roja (per s tancada en la paraula
estoig).
-ol, -ola: bunyol, caragol, fesol; castanyola, escola, pistola, redola,
revola, tremola (per s tancada en algunes paraules com bola, cola o
gola).
-oldre: absoldre, moldre, resoldre.
-olt, -olta: desimbolt, solt; mlta, volta (per s tancada en algunes
paraules com molt o escolta).
-pondre: compondre, correspondre, respondre.
-ort, -orta: esport, fort, sort, tort; horta, porta.
-ossa: brossa, carrossa, destrossa (per s tancada en algunes
paraules com bossa o gossa).
-ost, -osta: cost, impost, pressupost, rebost; crosta, posta (per s
tancada en algunes paraules com agost o angost).
-ot, -ota: clot, devot, got, grandot, xicot; cabota, pilota, quota (per s
tancada en algunes paraules com bot, nebot, bota o gota).
h) En la majoria de paraules que tenen el diftong oi: Alcoi, almoina, boira,
heroi, troica (per s tancada en algunes paraules acabades en -oix, com
coix o moix).
i) En la majoria de paraules que tenen el diftong ou: bou, dijous, moure,
nou, ou, ploure, prou, sou (per s tancada en alguna paraula com sou [del
verb ser] i en alguna altra presenta alternana en lobertura de la vocal
o, com pou [pw] o [pw]).
j) En els participis dels verbs cloure i els seus composts: descls,
excls, incls, recls (per s tancada en els participis del verb fondre i
composts, com fos, confs, difs o infs).
k) En els pronoms demostratius neutres i en els monosllabs i els seus
composts acabats en -o: a, aix, all, bo, do, so, to, tro, ress, ultras.
OBSERVACI: Per excepci, la conjunci per presenta tamb, sovint, la
pronunciaci amb o tona [pRo].
24
1.2.2. Les vocals tones
1.2.2.1. estructura del vocalisme ton
El sistema voclic ton del valenci es redux a cinc vocals:
[a] amor, volta
[e] feli, tindre
[i] mirar, oli
[o] posar, ferro
[u] unfar, mpetu
Les vocals [i] i [u] tenen com a correlat no voclic les semivocals [j] i [w],
respectivament, que formen diftong amb la vocal precedent o segent:
[j] hiena, iogurt, feia, rei
[w] pasqua, aigua, meua, seu
1.2.2.2. criteris generals de pronunciaci
Com a norma general, el valenci mant una correspondncia entre les
vocals tones i les grafes que les representen: absolutisme [apsolutzme],
agricultor [aRikultR]. No obstant aix, hi ha vocals tones que, a causa del
context fnic en qu es troben, presenten una certa inestabilitat, cosa que
explica, en alguns casos, el contrast entre lortografa i la seua realitzaci
oral. En general es tracta de processos de tancament o dobertura,
provocats sobretot per les consonants contiges, o dassimilaci o
dissimilaci respecte a la vocal tnica de la mateixa paraula. Segons el seu
abast i arrelament, estos fenmens tenen un grau dacceptabilitat variable
en lelocuci formal. Per tant, una vegada establida la norma general de
pronunciaci de les vocals tones en valenci, conv tindre en compte els
criteris particulars que tot seguit sexposen.
1.2.2.3. criteris particulars de pronunciaci
1.2.2.3.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La variaci en la pronunciaci del pronom ho segons el context en qu
aparega: [o] (portar-ho), [ew] o [u] (ho porta) i [w] (li ho porta).
OBSERVACI: Concretament es pronuncia [o] posposat a un verb acabat en
consonant o semivocal (portar-ho, portant-ho, dus-ho, mireu-ho); [ew] o [u],
segons el parlar, anteposat a un verb comenat per consonant (ho porta); [ew]
formant sllaba amb un altre pronom redut a una consonant (mho porta), i
[w] en contacte amb una vocal (li ho porta, porta-ho, ho admet).
b) La pronunciaci com a [u] de la vocal o dels noms propis Joan [dZun]
i Josep [dZuzp].
c) La pronunciaci com a [e] o com a [a] de la e inicial de paraules
patrimonials comenades per en-, em-, es-: enveja [evd Za] o [avd Za],
embrutar [embRutR] o [ambRutR], espenta [espnta] o [aspnta].
d) La pronunciaci com a [e] o com a [a] de la e pretnica dalgunes
paraules com ara albergina [albeRd Zna] o [albaRd Zna], clevill [klev] o
[klav], lleganya [ea] o [aa], llenol [ensl] o [ansl], lleuger
[ewd ZR] o [awd ZR], sencer [sensR] o [sansR], terrs [ters] o [tars].
e) La pronunciaci com a [e] o com a [i] de la vocal pretnica de les
paraules acabades en -aixement o -eixement: naixement [najSemnt] o
25
[najSimnt], coneixement [konejSemnt] o [konejSimnt], creixement
[kRejSemnt] o [kRejSimnt].
1.2.2.3.2. Sn acceptables, en els mbits territorials en qu sn prpies,
les realitzacions fontiques segents:
a) La pronunciaci com a [O] de la vocal a en posici fnal de paraula que
es produx per assimilaci a la o oberta tnica de la sllaba anterior:
pilota [piltO], vora [vRO].
b) La pronunciaci com a [E] de la vocal a en posici fnal de paraula que
es produx per assimilaci a la e oberta tnica de la sllaba anterior: tela
[tlE], serra [srE].
c) La pronunciaci com a [e] de la vocal a de la tercera persona del
singular dalguns temps: ell canta [knte], ell cantava [kantve], ell
cantaria [kantaRe].
d) Lemmudiment de la i del grup ix: caixa [kSa], conixer [konSeR],
dibuixar [dibuSR].
e) La pronunciaci com a [u] de la vocal o en paraules que presenten, en
general, una i tnica o una consonant labial: collir [kuR], cosir [kuzR],
tossir [tusR], cobert [kubRt], obert [ubRt].
1.2.2.3.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions
fontiques segents:
a) La pronunciaci com a [i] de la vocal e que es produx per contacte
amb una consonant palatal o una s en paraules com ara deixar [diSR],
genoll [dZin], menjar [mindZR] o senyor [siR].
b) La pronunciaci com a [o] de la vocal u en paraules com ara juliol
[dZolil], fugir [fodZR] o jupet [dZopet].
c) Lelisi de la vocal i pretnica en paraules acabades en -incia:
conscincia [konsnsia], pacincia [pasnsia].
d) Laddici duna a inicial en paraules com ara moto [amto], rdio
[arDio], vespa [avspa].
e) Les dissimilacions en paraules com ara civil [sevl], vigilar [vedZilR] o
visita [vezta].
1.2.3. els grups voclics
1.2.3.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La pronunciaci com a diftong o com a hiat (prpia noms de registres
molt formals) dels grups voclics formats per una i o per una u tones
seguides de vocal, en paraules com ara histria [istRia] o [istRja], grcia
[gRsia] o [gRsja], contnuament [kontnuament] o [kontnwament].
OBSERVACI: Aix no obstant, la pronunciaci com a hiat s la forma ms
general, o nica, en altres contexts, com ara en client, suar, manual o runa.
b) La pronunciaci del grup voclic ui formant diftong creixent o
decreixent: buit [bwt] o [bjt], descuit [deskwt] o [deskjt].
1.2.3.2. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions
fontiques segents:
26
a) La diftongaci en [aw] de la vocal o tona en posici inicial: obrir
[awbRR], ofegar [awfeR], olorar [awloRR].
b) La reducci del diftong [wa] precedit de [k] a una sola vocal: quaranta
[koRnta], quallar [koR].
1.3. Les consonants
1.3.1. estructura del consonantisme
Les consonants es poden classifcar a partir dels trets relacionats amb el
lloc i el mode darticulaci. El lloc darticulaci s el punt del tracte vocal
on es produx lobstrucci o la constricci de leixida de laire expirat,
i permet classifcar les consonants en bilabials, labiodentals, dentals,
alveolars, palatals i velars.
OBSERVACI: Les consonants sarticulen per mitj del contacte o lacostament
de dos rgans articuladors: els dos llavis (bilabials); el llavi inferior i les dents
incisives superiors (labiodentals); lpex de la llengua i la cara interior de les
dents incisives superiors (dentals); lpex o la lmina de la llengua i els alvols
(alveolars); el predors o la lmina de la llengua i el paladar dur (palatals), i el
dors de la llengua i el vel del paladar (velars).
rgans articuladors: llavis (1), dents incisives (2), alvols (3), paladar (4), vel del
paladar (5), pex de la llengua (6), lmina de la llengua (7), dors de la llengua (8).
Daltra banda, el mode darticulaci permet classifcar les consonants
segons el tipus dobstacle que troba laire expirat i segons la manera
com laire passa per la glotis:
a) Atenent el tipus dobstacle que troba laire expirat, les consonants es
poden classifcar en oclusives, fricatives, africades, rtiques (que, al seu
torn, poden ser bategants i vibrants), laterals i nasals.
OBSERVACI: Les oclusives sarticulen amb una obstrucci total de laire seguida
duna explosi; les fricatives, en canvi, amb una constricci provocada per
lacostament de dos rgans articuladors; les africades, combinant un primer
27
moment oclusiu i un segon de fricatiu; les rtiques, per mitj dun contacte
(bategants) o diferents contactes (vibrants) de lpex i els alvols; les laterals,
per mitj del contacte de la part central de la llengua i la cavitat oral superior,
que crea un o dos canals laterals per on pot eixir laire, i les nasals, duna
banda, per mitj dun tancament total del conducte oral i, duna altra, dun
abaixament del vel del paladar, que provoca que el passatge cap al nas quede
obert, de manera que laire pot eixir pel nas, per no per la boca.
b) Atenent la manera com laire passa per la glotis, les consonants poden
ser sordes o sonores: les sordes sarticulen sense vibraci de les cordes
vocals, i les sonores, amb vibraci.
Aix, la combinaci dels dos trets permet una classifcaci global del
conjunt de consonants, tal com queden refectides en la taula segent:
taula 1.1:
Classicaci de les consonants
SEGONS
EL MODE
DARTICULACI
SEGONS EL LLOC DARTICULACI
bilabials labiodentals dentals alveolars palatals velars
sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora
oclusives p b t d k g
fricatives (B) f v (D) s z S (Z) ()
africades ts dz tS dZ
rtiques
bategant R
vibrant r
laterals l
nasals m (M) n N
En la taula apareixen entre parntesis les consonants que es comporten
nicament com a variants contextuals duna altra consonant: les fricatives
[B], [D] i [], variants de les oclusives [b], [d] i [g], respectivament, la fricativa
[Z], variant sonora de la fricativa sorda [S], i les nasals [M] i [N], variants de
la [n] i, en el primer cas, tamb de la [m] (v. lapartat SMBOLS FONTICS per a la
correspondncia entre els sons consonntics i les grafes).
1.3.2. La pronunciaci
1.3.2.1. Les consonants oclusives
Segons el lloc darticulaci, les consonants oclusives poden ser bilabials
([b, p]), dentals ([d, t]) i velars ([g, k]), i segons el mode darticulaci,
sordes ([p, t, k]) i sonores ([b, d, g]).
1.3.2.1.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La pronunciaci de la d intervoclica en les terminacions -ada i -ador:
menjada [mendZDa], vegada [veDa]; mocador [mokaDR], llaurador
[awRaDR].
OBSERVACI: En estes terminacions, lemmudiment de la d s un fenomen molt
28
generalitzat en el valenci colloquial, fns al punt que algunes paraules
prpies dels mbits festiu o gastronmic presenten una tradici escrita
sense d intervoclica, com ara masclet [masklet], plant [plant], mocador
[mokaoR] o deu [fiDew].
b) La pronunciaci de la b intervoclica com a [b] o com a [B]: obert
[obRt] o [oBRt], rebost [rebst] o [reBst].
OBSERVACI: La pronunciaci [b] s la ms tradicional, i es mant en aquells
parlars en qu es diferencia entre b i v; en canvi, la pronunciaci [B] s prpia
dels parlars en qu no es mant la distinci (v. 1.3.2.2.1).
c) La pronunciaci o lemmudiment de les consonants b i d dels grups
cultes ads-, obs- i subs-, seguits de consonant: adscripci [atskRipsi] o
[askRpsi], obscuritat [opskuRitt] o [oskuRitt], subscriure [supskRwRe]
o [suskRwRe].
d) Lemmudiment de la primera consonant del grup ps inicial, que
apareix en paraules de formaci culta: psalm [slm], psiquiatre [sikitRe].
OBSERVACI: La pronunciaci de la primera consonant del grup nasal ps- noms
s prpia de registres molt formals: psalm [pslm], psiquiatre [psikitRe].
e) Lemmudiment de la primera g del grup gg: suggerir [sudZeRR],
suggesti [sudZesti].
1.3.2.1.2. s acceptable en els mbits territorials en qu els s propi
lemmudiment de les consonants oclusives en les seqncies fnals de
paraula mp/mb, nt/nd i lt/ld: camp [km], rumb [rm], font [fn], profund
[pRofn]; molt [ml], herald [eRl].
OBSERVACI: Aix no obstant, se solen emmudir de forma ms general, excepte les
velars, quan van seguides de -s: camps [kms], fonts [fns], profunds [pRofns].
1.3.2.1.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions
fontiques segents:
a) Lemmudiment de la d en posici intervoclica en paraules com ara
cadira [kaRa], madur [maR], cadena [kana], nadal [nal], roda [ra].
b) Lemmudiment de la g davant de la u en paraules com ara agulla
[aa], jugar [dZuR].
c) Laddici duna t adventcia al fnal de certes paraules com ara geni
[dZnit], nervi [nRvit], premi [pRmit].
1.3.2.2. Les consonants fricatives labiodentals
Segons el mode darticulaci, les consonants fricatives labiodentals
poden ser sordes ([f]) i sonores ([v]).
1.3.2.2.1. s acceptable en els mbits territorials en qu els s prpia
la neutralitzaci de loposici b/v: viure [bwRe], cova [kBa], si b s
preferible mantindre loposici.
1.3.2.2.2. No s recomanable en el valenci estndard lemmudiment de
la v intervoclica de les terminacions de limperfet dindicatiu dels verbs
de la primera conjugaci: parlaves [paRles], parlvem [paRlem].
1.3.2.3. Les consonants sibilants alveolars
El terme sibilants saplica a les consonants fricatives i africades que tenen
un lloc darticulaci alveolar o palatal. Segons el mode darticulaci, les
29
consonants sibilants alveolars poden ser sordes ([s, t s]) i sonores ([z, d z]).
1.3.2.3.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La pronunciaci fricativa del grup tz del sufx -itzar i derivats: analitzar
[analizR], localitzaci [lokalizasi], organitzador [oRanizaDR].
b) La pronunciaci fricativa del grup ts en posici inicial: tsar [sR],
tsarista [saRsta].
OBSERVACI: La pronunciaci africada del grup ts en posici inicial noms s
prpia de registres molt formals: tsar [tsR], tsarista [tsaRsta].
c) La pronunciaci o lemmudiment de la s de la terminaci -esa en
paraules com ara grandesa [gRandza] o [gRanda], riquesa [rikza] o
[rika], vellesa [veza] o [vea].
OBSERVACI: Algunes destes paraules tamb es poden representar grfcament
amb la terminaci -ea: grandea, riquea, vellea.
1.3.2.3.2. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions
fontiques segents:
a) Lensordiment del so [z]: posar [posR], zero [sRo], onze [nse].
b) La pronunciaci sorda de la x del grup ex- seguit de vocal en paraules
com ara examen [eksmen], exacte [ekskte], extic [ekstik].
c) La sonoritzaci del so [s] en paraules com ara comissi [komizi],
impressi [impRezi], consell [konz], funci [funzi].
d) La pronunciaci palatalitzada del grup ts en posici fnal: plats [pltS],
pots [ptS]; molts [mltS], punts [pntS].
e) La pronunciaci palatalitzada del grup tz en paraules com ara dotze
[dddZe], tretze [tRddZe], setze [sddZe].
1.3.2.4. Les consonants sibilants palatals
Segons el mode darticulaci, les consonants sibilants palatals poden ser
sordes ([S, tS]) i sonores ([Z, dZ]).
1.3.2.4.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La pronunciaci africada de les grafes g/j i tg/tj: germ [dZeRm],
joguet [dZot]; viatge [vidZe], platja [pldZa].
b) La pronunciaci com a i semivocal [j] de la grafa j en les paraules ja
[j] i jo [j].
1.3.2.4.2. s acceptable en els mbits territorials en qu els s prpia la
pronunciaci com a [ejS] del grup ex- seguit de vocal en paraules com ara
exemple [ejSmple], exrcit [ejSRsit].
1.3.2.4.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions
fontiques segents:
a) Lensordiment del so [dZ] corresponent a les grafes g/j i tg/tj: gelat
[tSelt], jugar [tSuR]; fetge [ftSe], platja [pltSa].
b) La pronunciaci com a i semivocal [j] de la grafa j dels grups -jecc- i
-ject-: projecci [pRojeksi], objecci [objeksi]; trajecte [tRajkte],
subjecte [subjkte].
30
c) Laddici de vocals eufniques davant del so [S]: Xtiva [ajStiva],
Xeraco [ajSeRko].
d) La pronunciaci com a alveolar del so [S]: abaixar [abjsaR], aparixer
[apaRjseR], cartoixa [kaRtjsa], cuixa [kjsa].
e) La pronunciaci com a [edZ] del grup ex- seguit de vocal en paraules
com ara executar [edZekutR], exercici [edZeRssi].
1.3.2.5. Les consonants laterals
Segons el lloc darticulaci, les consonants laterals poden ser alveolars
([l]) i palatals ([]).
1.3.2.5.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La pronunciaci no geminada del grup tll: bitllet [bit], ratlla [ra],
rotllo [ro].
b) La pronunciaci simple del grup ll: illusi [iluzi], novella [novla],
tranquillitat [tRakilitt].
OBSERVACI: La pronunciaci geminada noms s prpia de registres molt
formals: illusi [illuzi], novella [novlla], tranquillitat [tRakillitt].
c) La pronunciaci geminada o simple del grup tl en paraules de carcter
patrimonial: ametla [amlla] o [amla], guatla [gwlla] o [gwla],
motle [mlle] o [mle], vetla [vlla] o [vla], etc., si b s preferible la
pronunciaci geminada.
d) La pronunciaci com a [dl] del grup tl en paraules cultes: atlntic
[adlntik], atles [dles], atleta [adlta].
1.3.2.5.2. s acceptable en el valenci estndard lemmudiment de la l en
les paraules altre [tRe], nosaltres [noztRes] i vosaltres [voztRes].
1.3.2.5.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions
fontiques segents:
a) La pronunciaci com a i semivocal [j] del grup ll: llop [jp], falla [fja],
coll [kj].
b) La pronunciaci palatalitzada de la l inicial dalgunes paraules cultes
com ara lectura [ektra], lingstica [igwstika], lnia [nia], literatura
[iteRatRa], luxria [uksRia].
OBSERVACI: Aix no obstant, en alguns casos sadmet la doble soluci grfca
l/ll: liberal/lliberal, legtim/llegtim, lgica/llgica.
1.3.2.6. Les consonants rtiques
Segons el mode darticulaci, les consonants rtiques poden ser
bategants ([R]) o vibrants ([r]).
1.3.2.6.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) Lemmudiment de la r de la primera sllaba de les formes dinfnitiu,
futur i condicional del verb prendre i els seus composts: prendre
[pndRe], emprendr [empendR], sorprendria [soRpendRa].
b) Lemmudiment o la pronunciaci de la r de la primera sllaba de les
formes dinfnitiu, futur i condicional del verb perdre: perdre [pRDRe] o
31
[pDRe], perdr [peRDR] o [peDR], perdria [peRDRa] o [peDRa].
c) Lemmudiment o la pronunciaci de la r en les paraules arbre [RbRe]
o [bRe], marbre [mRbRe] o [mbRe], diners [dinRs] o [dins], socors
[sokRs] o [soks] i dimarts [dimRs] o [dimts].
1.3.2.6.2. s acceptable en els mbits territorials en qu els s propi
lemmudiment de la r en posici fnal de paraula: cantar [kant], posar
[poz], treballar [tReba].
1.3.2.6.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions
fontiques segents:
a) La mettesi sillbica de la r que es produx en certes paraules com
ara cridar [kiDRR], predicar [peDRikR] o comprar [kRompR].
b) Lemmudiment de la r de la sllaba inicial de certes paraules com ara
problema [poblma] o programa [poRma].
c) Laddici duna r fnal a certes paraules, i especialment als infnitius
de la segona conjugaci: compte [kmteR], creure [kRwReR], traure
[tRwReR].
d) Lemmudiment de la r fnal de linfnitiu quan precedix un pronom
feble: portar-li [poRtli], canviar-lo [kavilo].
1.3.2.7. Les consonants nasals
Segons el lloc darticulaci, les consonants nasals poden ser bilabials
([m]), alveolars ([n]) i palatals ([]).
1.3.2.7.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La pronunciaci simple del grup tm en paraules de carcter
patrimonial: setmana [semna], sotmetre [somtRe].
OBSERVACI: La pronunciaci geminada noms s prpia de registres molt
formals: setmana [semmna], sotmetre [sommtRe].
b) La pronunciaci com a [dm] del grup tm en paraules cultes: artmia
[ardmia], algoritme [aloRdme].
c) La pronunciaci geminada o simple del grup tn en paraules de
carcter patrimonial com ara cotna [knna] o [kna], si b s preferible
la pronunciaci geminada.
d) La pronunciaci com a [dn] del grup tn en paraules cultes: tnia
[dnia], vietnamita [viednamta].
e) La pronunciaci com a [bm] o com a [mm] dels grups bm i pm: submar
[submaR] o [summaR], submergir [submeRdZR] o [summeRdZR],
submissi [submisi] o [summisi], capmoix [kabmjS] o [kammjS],
Capmany [kabm] o [kamm], etc., si b s preferible la primera
opci.
f) Lemmudiment de la primera consonant dels grups consonntics
cultes gm, mn i pn: gnom [nm], mnemotcnia [nemotgnia], pneumtic
[newmtik].
g) Lemmudiment de la primera n del grup nn: connectar [konektR],
innocent [inosnt], trienni [tRini].
32
1.3.2.7.2. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions
fontiques segents:
a) La pronunciaci palatalitzada de la n inicial en paraules com ara nervi
[Rvi] o nugar [uR].
b) Lemmudiment de la n dels grups cultes cons-, ins-, trans-: constituci
[kostitusi], instituci [istitusi], transparent [tRaspaRnt].
1.4. FontIca sIntctIca
1.4.1. vocals en contacte
Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:
a) La pronunciaci en una sola sllaba de la vocal fnal duna paraula i la
vocal inicial de la paraula segent en casos com ara no ho s [nw s],
no hi ha res [n j rs] o espera un moment [espRawn momnt].
b) Lelisi duna de les vocals en contacte en alguns casos com ara mitja
hora [mdZRa], quina hora s [knRa s], onze anys [nzs], una escala
[naskla] o no es coneixen [ns konjSen].
1.4.2. consonants fnals
1.4.2.1. Les consonants oclusives en posici fnal
1.4.2.1.1. s prpia del valenci estndard la realitzaci sorda de les
consonants oclusives en posici fnal de paraula en els casos segents:
a) Quan es troben davant de pausa: club [klp], grup [gRp]; fred [fRt],
avet [avt]; epleg [eplek] o brfec [bRfek].
b) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: club animat
[klp animat], grup armat [gRp aRmt], cid arsnic [sit aRsnik], avet
alt [avt lt], psicleg infantil [siklek ifantl] o sac ample [sk mple].
c) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda:
club social [klp sosil], grup tradicional [gRp tRaDisionl], fred polar
[fRt polr], clot fondo [klt fndo], catleg complet [katlek komplt] o
sac ple [sk pl].
1.4.2.1.2. En canvi, les consonants oclusives en posici fnal de paraula
es pronuncien sonores davant duna paraula comenada per consonant
sonora: club damics [klb damks], prncep blau [pRnseb blw], fred
matut [fRd matut], blat bord [bld bRt], arxipleg balear [aRtSipleg
baleR] o sac blanc [sg blNk].
1.4.2.1.3. La preposici amb es pronuncia [amb] davant de vocal i [am] o
[an] davant de consonant.
1.4.2.1.4. No s recomanable en el valenci estndard lelisi de la -t
en posici fnal de certes paraules en contacte amb la vocal inicial de
la paraula segent: quant s [kwns], sant Antoni [sanantni] o vint
hmens [vnmens].
1.4.2.2. Les consonants fricatives i africades en posici fnal
1.4.2.2.1. s prpia del valenci estndard la realitzaci sorda de les
consonants fricatives i africades en posici fnal de paraula en els casos
segents:
33
a) Quan es troben davant de pausa: pes [ps], bra [bRs], peix [pjS], roig
[rtS], despatx [desptS] o plats [plts].
b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda:
pes ploma [ps plma], bra trencat [bRs tReNkt], peix cru [pjS kR],
roig pllid [rtS plit], plats trencats [plts tReNkts] o despatx tancat
[desptS taNkt].
1.4.2.2.2. En canvi, s prpia la realitzaci sonora destes mateixes
consonants en posici fnal en els casos segents:
a) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: pes atmic
[pz atmik], bra esquerre [bRz eskre], peix al forn [pjZ al fRn], roig
encs [rdZ enss] o despatx obert [despdZ obRt].
b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant
sonora: pes mosca [pz mska], bra dret [bRz dRt], peix blau [pjZ
blw], roig viu [rdZ vw] o despatx nou [despdZ nw].
1.4.2.3. Les consonants vibrants en posici fnal
Com ja ha quedat dit (v. 1.3.2.6.3), no s recomanable en el valenci
estndard lelisi de la -r fnal de linfnitiu quan precedix un pronom
feble: portar-li [poRtli] o canviar-lo [kavilo].
1.5. LaccentuacI
En valenci estndard cal tindre en compte les observacions segents:
a) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -iar
porten laccent en la vocal i: somia [soma], estalvien [estalven], canvia
[kaMva], estudies [estuDes], renuncien [renunsen].
b) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -quar
porten laccent en la vocal anterior a la velar q: adequa [aDkwa], liqes
[lkwes].
c) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -cuar
porten laccent en la u: descuen [desken], evacua [evaka].
d) s esdrixola la paraula aurola; sn planes les paraules medulla,
rptil i txtil.
ORTOGRAFIA
36
2. LALFABET
2.1. LLetres simpLes
En valenci, lalfabet consta de vint-i-sis lletres simples:
LLETRA NOM EXEMPLES
min. maj.
a A a aire, carrer, ploma
b B be barca, cabre, tub
c C ce ceba, decisi, cadira, melic
d D de dit, pedra, lquid
e E e edat, terra, escriure
f F efe (o ef) fer, afg, baf
g G ge gola, agre, fang
h H hac home, ahir, bah
i I i imprs, pica, oli
j J jota joc, pluja
k K ca karate, folklore, quark
l L ele (o el) litre, plat, pilota, poal
m M eme (o em) mare, dem, fum
n N ene (o en) nas, dona, mn
o O o oroneta, roda, porr
p P pe padr, recepta, drap
q Q cu quadra, enquadernar
r R erre (o er) rac, armari, fer
s S esse (o es) savi, casa, estora, pasts
t T te terra, morter, virtut
u U u ulleres, fulla, adu
v V ve vent, revelar, avet
w W ve doble wagneri, kuwaiti
x X ics, xeix excavar, exrcit, xafar, Xtiva, caixa
y Y i grega henry, Nova York
z Z zeta zoo, pinzell, brunz
OBSERVACI: El nom de les lletres f, l, m, n, r i s era originriament ef, el, em,
en, er i es, respectivament, fns que, al llarg del segle xix, es va introduir com
a vocal de suport una -e. Esta vocal de suport va ser reemplaada per -a, a
principis del segle xx, en certs parlars (efa, ela, ema, ena, erra i essa). En els
llocs on no es diferencien fonticament b i v, es pot designar la v com a ve baixa.
37
2.2. Dgrafs i LLetres compostes
2.2.1. A ms de les lletres simples, hi ha una srie de combinacions
de dos lletres, anomenades dgrafs, que representen un nic so
consonntic:
DGRAF NOM EXEMPLES
gu ge u guitarra, orgue
ig i ge lleig, roig
ll ele (o el) doble llanda, callar, rovell
ny ene (o en) i grega nyora, muntanya, pany
qu cu u qumica, aquell
rr erre (o er) doble terrat, corredor
ss esse (o es) doble passatge, missi
tg te ge metge, massatgista
tj te jota platja, pitjor
tx te ics pitxer, despatx
tz te zeta horitz, realitzar
OBSERVACI: La tz t en alguns casos un valor de lletra composta, en paraules
com tretze, setze o Atzeneta. Notem, a ms, que ig funciona com a dgraf
noms darrere duna vocal tnica que no siga i (vaig, veig, boig, fuig); en el cas
duna i (mig, desig) s la g la que es pronuncia com a palatal africada sorda.
2.2.2. No es consideren dgrafs, sin lletres compostes, les combinacions
que representen dos consonants o una consonant geminada, amb
independncia que es puguen pronunciar com a simples (v. 1.3.2.5.1.a,
b i c i 1.3.2.7.1.a i c):
LLETRA NOM EXEMPLES
mm eme eme (o em em) immers, immaculat
nn ene ene (o en en) innocent, innecessari
tl te ele (o el) guatla, atles
tll te ele (o el) doble enrotllar, ratlla
tm te eme (o em) setmanari, aritmtica
tn te ene (o en) cotna, tnic
ll ele (o el) geminada excellent, illegal
2.3. LLetres moDificaDes
Hi ha, a ms, una srie de lletres que poden ser modifcades amb signes
diacrtics:
LLETRA NOM EXEMPLES
a accentuada gil, fcil, cant
e amb accent greu (o obert) pica, rcord, Novetl
e amb accent agut (o tancat) rem, esglsia, ser
i accentuada ntim, cnic, cam
i amb diresi vena, introdut, trador
o amb accent greu (o obert) rgan, lsof, aix
o amb accent agut (o tancat) s, crrer, lle
u accentuada til, pblic, oport
u amb diresi qesti, llengeta, tat
ce trencada a, can, dol
38
3. LAGRUPAMENT DE SONS
3.1. La sLLaba
3.1.1. conceptes generals
Les vocals i les consonants sagrupen en sllabes, susceptibles
darticular-se en una sola emissi fnica. Tota sllaba est formada
necessriament per una vocal, que funciona com a nucli, i opcionalment
per una o diverses consonants. Les sllabes poden ser lliures o travades:
les lliures acaben en vocal (com les de la paraula a-me-ri-ca-na) i les
travades en consonant (com les de la paraula per-ms).
Segons la quantitat de sllabes, les paraules es classifquen en monosllabes,
si noms tenen una sllaba (cas, vent), i polisllabes, si en tenen ms duna.
Daltra banda, les paraules polisllabes poden ser bisllabes, si tenen dos
sllabes (pin-zell, ro-ba); trisllabes, si en tenen tres (hos-pi-tal, -nes-tra);
tetrasllabes, si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, ve-lo-ci-tat). I encara hi ha
paraules de cinc, sis o ms sllabes, si b no sn massa nombroses (a-rit-
m-ti-ca, au-to-m-ti-ca-ment, in-jus-ti--ca-ble-ment).
Les paraules monosllabes poden ser tniques o tones: les primeres
tenen accent de paraula (fang, prim, ell, cus, lluny); les segones, en canvi,
no en tenen i han de recolzar necessriament en una paraula tnica
(el, ho, que, per, i). En les paraules polisllabes, hi ha una sllaba que
es pronuncia amb ms fora que les altres, que rep el nom de tnica,
mentres que les altres sanomenen tones. Aix, en la paraula ca-mi-sa,
la sllaba tnica s -mi-, i les tones, ca- i -sa.
Les paraules polisllabes, segons la posici de la sllaba tnica,
es classifquen en agudes, quan la sllaba tnica s lltima (ar-rs,
pa-per); planes, quan la sllaba tnica s la penltima (n-gel, ci-re-ra),
i esdrixoles, quan la sllaba tnica s lantepenltima (x-ta-si, pr-du-a).
3.1.2. Normes de separaci sillbica
A efectes ortogrfcs, la separaci sillbica de les paraules seguix les
normes segents:
a) Shan de separar els dgrafs o lletres compostes segents:
rr car-rer tl vet-la
ss pas-sar tll rot-llo
sc es-ce-na tm rit-me
ll vil-la tn cot-na
tj jut-jat tz set-ze
tg fet-ge mm im-mers
tx pit-xer nn in-no-cent
b) No shan de separar mai els dgrafs segents:
gu jo-guet
ny pe-nya
qu pa-quet
ig ba-teig
ll pe-lle-ter
39
c) Shan de separar els constituents que integren una paraula composta
o una paraula derivada amb prefx o forma prefxada:
ad-herir
in-exper
ben-estar
mil-hmens
des-encolar
vos-altres
d) No sha de deixar cap lletra sola a fnal o a comenament de lnia:
da-mor
aber-rant
la-plicaci
hist-ria
3.2. eLs DiftoNgs
3.2.1. conceptes bsics
Sanomena diftong lagrupament duna vocal i una semivocal pertanyents
a una mateixa sllaba, com en ai-re, io-gurt, cau-re i qua-tre. Es parla
de triftong en aquells casos en qu una vocal est precedida i seguida
duna semivocal dins duna mateixa sllaba, com en cre-ieu i guai-tar.
Per contra, la successi de dos vocals pertanyents a sllabes diferents
constitux un hiat, com en lli-bre-ri-a i ma-nu-al.
3.2.2. classifcaci dels diftongs
Segons la posici que ocupen la i i la u en relaci amb la vocal nuclear,
els diftongs es classifquen en creixents i decreixents.
Sn diftongs creixents quan es produx un augment de lobertura (s a
dir, quan la semivocal precedix la vocal):
ua gua-nyar, qua-tre
e qes-ti-, un-gent
i lin-gs-ti-ca, o-bli-qi-tat
uo ai-guo-ta, quo-ta
I sn diftongs decreixents en el cas que es produsca una disminuci de
lobertura (s a dir, la vocal precedix la semivocal):
ai ai-re au tau-la
ei rei-na eu beu-re
ii mii-asi iu es-tiu
oi boi-ra ou cou-re
ui cui-na uu duu
OBSERVACI: El grup ui tamb es realitza com a diftong creixent (v. . 1.2.3.1.b).
Les vocals i i u tamb formen diftong creixent quan es troben entre dos
vocals o a comenament de paraula (precedides o no de h) seguides
duna vocal: hie-na, hui; bo-ia, cre-ua; iam-be, io-gurt.
OBSERVACI: La combinaci de vocals iu no forma diftong en alguns cultismes terminats
en -ius o -ium: Mrius, nnius, Pius; aqurium, harmnium, mdium, mnium.
40
4. LES LLETRES
4.1. La represeNtaci DeLs soNs [g] i [k]
El so oclusiu sonor [g] (o la variant fricativa corresponent []) es
representa per les grafes g i gu, i el so oclusiu sord [k], per les grafes c,
q, qu i, espordicament, g i k.
En inicial de sllaba, els sons [g] i [k]:
a) Es representen per g i c, respectivament, davant de les vocals a, o, u, o
quan van seguides de les consonants lquides l, r: gat, govern, gust, glop,
groc; casa, colom, acurtar, clam, cremar.
b) Es representen per gu i qu, respectivament, davant de les vocals e, i:
guerra, seguir; paquet, quimera.
En el cas del so [k], a ms:
c) Es representa per q quan precedix un diftong creixent: conseqncia, quota.
d) Sutilitza la grafa k noms en certes paraules procedents de llenges
no romniques: kafki, kiser, kantisme, kurd.
En fnal de sllaba, en posici interior o fnal de la paraula, loposici
entre la consonant sorda i la sonora es neutralitza, en la mesura que
deixa de ser distintiva (v. 1.4.2.1.1 i 1.4.2.1.2). Amb independncia de
la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons el context fnic, ls
de les grafes c o g sajusta a les normes segents:
e) En interior de paraula, sescriu c davant de c, t, s; en canvi, sescriu g
davant de d, m, n: acci, actriu, dacsa; amgdala, fragment, magnitud.
EXCEPCIONS: Sescriu c en algunes paraules de formaci culta o procedents
daltres llenges, com ancdota, arcnid, dracma, pcnic, tcnic, etc.
f) En fnal de paraula aguda, sescriu c darrere de vocal: alifac, batec,
pessic, albercoc, caduc i la primera persona del present dindicatiu de
certs verbs de la segona conjugaci (bec, dec, dic, trac, etc.).
EXCEPCIONS: Sescriu g en algunes paraules agudes de formaci culta o
procedents daltres llenges (buldog, mag, tuareg, demagog).
En canvi, sescriu g o c, segons la grafa que presenten els derivats,
en fnal de paraula aguda darrere duna altra consonant o en fnal de
paraula plana darrere de vocal:
fang fangar
llarg llargria
prdig prodigar
blanc blancor
arc arcada
prctic practicar
EXCEPCIONS: Sescriu c, a pesar de tindre derivats amb g, en algunes paraules
planes, com arbic, brfec, crrec, esprrec, etc.
OBSERVACI: Antigament susava el dgraf ch en posici fnal, per a representar
el so [k], grafa que es conserva encara en alguns llinatges: Domnech, March,
Pitarch, Estruch, etc.
41
4.2. La represeNtaci DeL so [s]: Les grafies S, SS, C i
4.2.1. La grafa s
El so alveolar fricatiu sord [s] es representa per s en els casos segents:
a) En inicial de paraula: salut, senyor.
b) Entre consonant i vocal o entre vocal i consonant: ansa, aspecte.
c) En fnal de paraula: gos, excels.
EXCEPCIONS: Sescriuen amb z algunes paraules procedents daltres llenges
com hertz, i el nom brunz, procedent del verb brunzir.
d) Desprs de determinats prefxos i formes prefxades: asimetria,
antisocial, contrasenya, multisecular, polismia, psicosomtic, dinosaure, etc.
e) En les paraules compostes el segon formant de les quals sescriu amb
s inicial: esclata-sang, para-sol.
4.2.2. La grafa ss
El so alveolar fricatiu sord [s] es representa per ss entre vocals: bassa,
passar.
OBSERVACI: Tamb pot aparixer la grafa ss precedida de consonant en
paraules en qu un prefx acabat en s, com ara trans- o sots-, sadjunta a una
arrel comenada per s (transsexual, transsiberi, sotssecretari) i en els plurals
de formaci culta qualssevol i qualssevulla.
4.2.3. Les grafes c i
Per raons etimolgiques, el so [s] es representa tamb per les grafes c
i en determinats casos:
a) Es representa per davant de a, o, u i en fnal de paraula: conana,
lli, venut, feli.
b) Es representa per c davant de e, i: ceba, bicicleta.
OBSERVACI: En la pronunciaci ms corrent, el grup sc tamb representa el so
[s] en paraules com ara piscina o ascensor.
4.3. La represeNtaci DeL so [z]: Les grafies S i Z
El so alveolar fricatiu sonor [z] es representa per les grafes z o s,
segons les normes segents:
a) Es representa per z en posici inicial de paraula i entre consonant i
vocal: zebra, pinzell.
EXCEPCIONS: Sescriuen amb s els derivats i compostos de fons, dins i trans:
enfonsar, endinsar, transatlntic, etc.
b) Es representa per s entre vocals: casa, revisi.
EXCEPCIONS: Sescriuen amb z en posici intervoclica alguns prstecs i
cultismes: bizant, protozou, nazisme, buldzer, etc.
42
4.4. La grafia TZ
La grafa tz representa en certes paraules de carcter patrimonial el
grup fnic alveolar africat sonor [dz]: dotze, tretze, setze.
Este mateix grup sutilitza tamb, amb el valor fnic de [z], en la
representaci grfca dels verbs formats amb el sufx -itzar (i derivats),
com caracteritzar, realitzaci, etc.
4.5. La represeNtaci DeL so [dZ]: Les grafies G, J, TG i TJ
El so palatal africat sonor [dZ] es representa amb les consonants g i j,
segons les normes segents:
a) Es representa per g davant de e, i: ngel, gil.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriu j davant de e en certs casos, com
jerarquia, jeroglc, jersei, jesuta, majestat, etc., i davant dels grups -ecc- i -ect-:
injecci, objecte, etc.
b) Es representa per j davant de a, o, u: penjar, jove, dejuni.
Les grafes tg i tj, que responen a la pronunciaci geminada practicada
en alguns llocs, es presenten noms en posici intervoclica.
Parallelament a les corresponents grafes simples, sescriu tg davant de
e, i, i tj davant de a, o, u: coratge, paisatgstic; desitjar, pitjor, corretjut.
4.6. La represeNtaci DeL so [tS]: Les grafies X, TX, IG i G
El so palatal africat sord [tS] es representa per les grafes x, tx, ig i g,
segons les normes segents:
a) En inicial de paraula sescriu x: xafar, xiquet, Xelva, Xirivella.
EXCEPCIONS: En posici inicial de paraula, tamb es representa per tx en algunes
paraules o noms propis procedents daltres llenges: Txad, Txaikovski, txec,
txetx, etc.
b) Entre vocals es representa sempre per tx: cltxina, pitxer.
c) Darrere de consonant es representa per x: anxova, perxa, ponx, Barx, Elx.
EXCEPCIONS: Tamb es representa per tx entre consonant i vocal en algunes
paraules o noms propis procedents daltres llenges: solontxac, Khruixtxov.
d) En fnal de paraula seguint una vocal, sutilitza la grafa tx si els derivats
sescriuen amb tx, i susa la grafa ig (darrere de a, e, o, u) i la grafa g
(darrere de i) si els derivats sescriuen amb g/j o tg/tj (v. 1.3.2.4):
despatx despatxar
capritx encapritxar
cartutx cartutxera
bateig batejar
roig roja
desig desitjar
4.7. La represeNtaci DeL so [S]: La grafia X
El so palatal fricatiu sord [S] es representa sempre per la grafa x: Xtiva,
Xavier, xenfob, coix, dibuix.
43
4.8. La represeNtaci DeL grup fNic [ks]
El grup fnic [ks] es representa per la grafa x en les posicions segents:
a) Entre vocals: xar, mxim.
b) Entre vocal i consonant sorda: explosi, extens.
c) En fnal de paraula darrere de vocal: annex, apndix.
EXCEPCIONS: En fnal de paraula darrere de consonant, el grup fnic [ks] tamb
es representa, en alguns casos, per x: esnx, larinx i linx.
OBSERVACI: La x no representa el grup sord [ks], sin el sonor [gz], en els
grups inicials ex- i inex- seguits de vocal, h o consonant sonora: examen,
exagerar, exhortar, exdiputat, inexorable.
4.9. Les grafies B i P
El so bilabial oclusiu sonor [b] (o la variant fricativa corresponent [B]) es
representa per la grafa b, i el so bilabial oclusiu sord [p], per la grafa p:
baix, roba; poc, llpol, compra.
En fnal de sllaba, en posici interior o fnal de la paraula, loposici
entre la consonant sorda i la sonora es neutralitza (v. 1.4.2.1). Amb
independncia de la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons el
context, ls de les grafes b i p sajusta a les normes segents:
a) En inicial de paraula, sescriuen amb b les sllabes ab-, abs-, ob-, obs-,
sub-, subs-: abdicar, abstraure, objecci, obstruir, subvenci, substantiu.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb p algunes paraules com
apnea, apte, optar, ptica, ptim, etc.
b) En inicial de paraula, sescriu amb p la sllaba cap-: capal, captiu.
EXCEPCIONS: Sescriuen amb b algunes paraules com cabdal, cabdell, cabdill, etc.
c) En interior de paraula, sescriu p davant de les grafes c, s, n i t: egipci,
pside, hipntic, repte.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb b algunes paraules com
dissabte, dubte i sobte.
d) En fnal de paraula aguda, sescriu p darrere de vocal: cep, galop, grup,
xop.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb b algunes paraules com
adob, aljub, club, esnob, ncub, tub, etc.
En canvi, sescriu b o p, segons la grafa que presenten els derivats,
en fnal de paraula aguda darrere duna altra consonant o en fnal de
paraula plana darrere de vocal:
destorb destorbar
corb corbat
rab arabesc
camp campestre
plip polipoide
serp serpent
44
4.10. Les grafies B i V
4.10.1. Si b una part dels parlants valencians diferencien el so bilabial oclusiu
sonor [b] del labiodental fricatiu sonor [v], per a evitar la confusi en ls de
les grafes b i v cal tindre en compte que sescriu b en els casos segents:
a) Davant de l i r: bleda, bromera.
b) Darrere de m: embotit, tomba.
c) En aquells casos en qu alterna amb p en paraules de la mateixa
famlia: cabut ( cap), saber ( sap).
OBSERVACI: En alguns casos, per diferncia de tractament culte o patrimonial,
paraules de la mateixa famlia poden alternar ls de b i v: avortar / abortiu;
calb / calvcie, cervell / cerebral.
4.10.2. I sescriu v en els casos segents:
a) Darrere de n: canviar, invent.
b) En aquells casos en qu alterna amb u en paraules de la mateixa
famlia: blava ( blau), escriviu ( escriure).
c) En les desinncies de limperfet dindicatiu de la primera conjugaci -ava,
-aves, -vem, -veu, -aven: cantava, cantaves, cantvem, cantveu, cantaven.
4.11. Les grafies D i T
El so dental oclusiu sonor [d] (o la variant fricativa corresponent [D]) es
representa per la grafa d, i el seu correlat sord [t], per la grafa t: donar,
banda, badar; tallar, contar, gaiato.
En fnal de sllaba, en posici interior o fnal de la paraula, loposici
entre la consonant sorda i la sonora es neutralitza. Amb independncia
de la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons el context fnic,
ls de les grafes d o t sajusta a les normes segents:
a) Sescriu amb d la consonant fnal de la sllaba ad- seguida de
consonant, en posici inicial de paraula: adjudicar, admissi.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb t algunes paraules com
atlntic, atles, atleta i atmosfera.
b) En fnal de paraula aguda, sescriu generalment t darrere de vocal:
blat, llet, humit, bruixot, pelut.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb d algunes paraules com
almud, uid, fred, sud; Alfred, Conrad, David, aix com les paraules femenines
formades amb les terminacions cultes -etud i -itud: quietud, multitud, etc.
En canvi, sescriu d o t, segons la grafa que presenten els derivats,
en fnal de paraula aguda darrere duna altra consonant o en fnal de
paraula plana darrere de vocal:
verd verds
sord ensordir
rid aridesa
sort sorteig
pont pontet
crdit creditor
45
4.12. Les grafies M, N, MP, TM i TN
La lletra m representa habitualment el so bilabial nasal [m]: mare,
cama, termal, bram, i la n, el so alveolar nasal [n]: nas, manar, urna, gran.
La grafa mp sutilitza amb el valor de [m] o de [n], per raons
etimolgiques, en sllaba medial, en casos com assumpci, atemptar,
compte, prompte, smptoma, etc.
En fnal de sllaba, en posici interior de paraula, loposici entre les
consonants nasals es neutralitza. En esta posici, sutilitzen les grafes
m o n, segons les normes segents:
a) Sescriu m davant de b, f, m i p: smbol, amteatre, commoure,
immigrant, omplir.
EXCEPCIONS: Es mant la grafa n quan pertany a certes formes prefxades o al
primer constituent duna paraula composta: enmig, benparlat, entornpeu, etc.
Pel que fa a la f, tamb sutilitza la grafa n en les paraules que comencen
per con-, in- i en la majoria de les comenades per en-: confessar, confegir;
infermer, innit; enfangar, enfortir, etc.
b) Sescriu n davant de v: convent, recanvi.
EXCEPCIONS: Es mant la grafa m quan pertany a formes prefxades o al primer
constituent duna paraula composta: circumvallaci, tramvia, triumvir, etc.
Per raons etimolgiques, certes paraules sescriuen amb les grafes tm
o tn: setmana, setmes, logaritme; cotna, tnia.
4.13. La grafia NY
El so palatal nasal [] es representa en totes les posicions per la grafa ny:
nyora, pinya, codony.
4.14. Les grafies L, LL i TL
El so alveolar lateral [l] es representa en tots els casos per la consonant
l: lquid, colar, pl, blat.
Per raons etimolgiques, certs cultismes sescriuen amb ll: allicient,
Avell, Brusselles, collaborar, escarapella, gallicisme, illegal, illgic,
illusi, millmetre, sllaba, aquarella, etc.
Algunes paraules de carcter patrimonial que presenten una pronunciaci
geminada [ll] en una part del valenci sescriuen amb la grafa tl, com
ara ametla, batle, guatla, motle, vetlar, etc. No obstant aix, la grafa tl
representa els sons [dl] en cultismes com ara atles, atlntic, etc.
4.15. Les grafies LL i TLL
El so palatal lateral [] es representa normalment per la grafa ll, que
pot aparixer en qualsevol posici: llebre, pallasso, coll.
Per, en certs casos, es representa tamb per la grafa tll: bitllet, rotllo,
ratlla, etc.
46
4.16. Les grafies R i RR
La grafa r susa per a representar el so alveolar bategant [R] i el so
alveolar vibrant [r]: mira/mirra. El bategant es representa sempre per
la grafa r, mentres que el vibrant es representa per les grafes r o rr,
segons les normes segents:
a) Sescriu r en inicial de paraula o darrere duna consonant: rabosa,
honrat.
b) Sescriu rr entre vocals: barranc, terra.
EXCEPCIONS: El so [r] tamb es representa per la grafa r en posici intervoclica
quan seguix un prefx, una forma prefxada o un formant duna paraula
composta acabat en vocal: artmia, contrarestar, vicerector, malva-rosa, etc.
4.17. La grafia H
La grafa h, normalment, s muda; susa, per raons etimolgiques, en
una srie de paraules, com ara harmonia, herba, hivern, ahir, etc.
OBSERVACI: En certes interjeccions o en paraules derivades de noms propis
estrangers, la grafa h es pronuncia aspirada: ehem, ha, he, hegeli.
4.18. La grafia W
La grafa w susa en certes paraules procedents daltres llenges, per
representa dos valors fnics diferents segons que tinguen un origen
germnic o anglosax:
a) En paraules dorigen germnic, representa el so bilabial fricatiu sonor
[v]: wagneri, wolframi.
b) En paraules dorigen anglosax, t un valor fnic equivalent al de la
semivocal u [w]: whisky, wlter.
4.19. La grafia Y
La grafa y, a ms de servir per a la formaci del dgraf ny, sutilitza
tamb autnomament, amb el valor fnic que correspondria a i, en
la representaci de certes paraules procedents daltres llenges o
formades a partir de noms propis: faraday, gray, jansky, Nova York, etc.
47
5. ELS SIGNES DIACRTICS AUXILIARS
5.1. LacceNtuaci grfica
5.1.1. regles generals daccentuaci
Laccent grfc s el signe escrit sobre una lletra vocal, siga majscula o
minscula, amb qu sindica la sllaba tnica de la paraula. En valenci
hi ha dos classes daccent grfc: lagut o tancat (), que es colloca
sobre les vocals tancades: la i (cam), la u (til), la e tancada (esglsia)
i la o tancada (crrer), i el greu o obert (`), que es posa sobre les vocals
obertes: la a (all), la e oberta (modstia) i la o oberta (histria).
Saccentuen grfcament les paraules polisllabes segents:
a) Les agudes acabades en vocal, en vocal + s, en en i en in: germ,
tornar, Novetl, all, cant, aix, tab; cabs, noms, pasts, furis, arrs,
abs; entn, mantn.
OBSERVACI: No saccentuen, aix no obstant, les paraules agudes que acaben en i
o u quan estes lletres representen una semivocal, com ara mireu o comboi.
b) Les planes que no acaben en cap de les terminacions indicades en
lapartat anterior: exmens, crvol, telfon, prncep, concrrer, brfec, rstic.
c) Totes les esdrixoles: llgrima, frica, esglsia, nguera, cincia,
pennsula, ndia, frmula, colnia, dena, msica, rsula.
OBSERVACI: Fora destes regles, laccent grfc tamb sutilitza
excepcionalment per a indicar que la u precedida duna g no forma diftong
creixent amb la vocal segent: ga, ingix.
Daltra banda, els cognoms castellans del tipus Prez, Gmez, Martnez, Dez,
Ruiz, etc., solien adoptar una fnal en passar al valenci (Pre, Gme,
Martne, De, Ro, etc.), per shan naturalitzat o b adoptant -s fnal
(Peres, Gomes, Martines, Dies, Ros, etc.) o b, en alguns casos, canviant
tamb en i la e de lltima sllaba (Peris, Gomis, etc.). Laccentuaci shaur
dajustar, dacord amb les regles generals, a lopci corresponent.
5.1.2. observacions sobre laccentuaci de les ee
5.1.2.1. Segons la norma enunciada en lapartat anterior, usem laccent
agut sobre les ee tancades i el greu sobre les ee obertes, seguint el
timbre tancat o obert habitual en la pronunciaci valenciana. Aix, les
paraules amb e tancada tnica, si han daccentuar-se, porten accent
agut: al, caf, obsc, ser, cinqu, sis, angls, francs, comprs, adms,
corts, ills, inters, estrs, esps, aprn, comprn, depn, ofn, amn,
edn, mossn; conixer, merixer, parixer, convncer, vncer, atnyer,
estrnyer, fiem, fieu, criem, crieu, psol, trbol, terratrmol, sgol,
trvol, crcol, grvol; smola, esglsia, Dnia, squia, snia, spia.
Parallelament, les paraules amb e oberta tnica, quan han daccentuar-
se, duen accent greu: Novetl; tic, elctric, rgim, cntim, esplndid,
polmic, crdit, apndix, fmur, referndum, crdul; xtasi, tica, dcit,
latlia, hrnia, matria, tnia, vnia, neurastnia, potncia, clemncia,
pacincia, cincia, hortnsia, comdia, modstia, epidmia, intemprie,
espcie, espcimen, rplica, prdua, cdula, perptua.
48
A f devitar una excessiva discrepncia entre les diferents varietats de
la llengua, tamb porten accent greu tot i pronunciar-se habitualment
amb e tancada en valenci dos paraules gramaticals ds freqent (el
pronom relatiu i interrogatiu tnic qu i la conjunci perqu), alguns
cultismes i neologismes esdrixols o plans acabats en consonant (ter,
ssam, pliade, bstia, srie i poca) i el topnim Valncia.
5.1.2.2. Dacord amb la pronunciaci daltres parlars, tamb sha
introdut entre alguns sectors valencians lhbit dusar laccent greu en
paraules com les anteriors, amb lobjectiu de reduir les divergncies
amb les grafes generalitzades en la resta del nostre idioma. Encara que
es pronuncien amb e tancada, s admissible escriure amb accent greu
els casos segents:
a) Les paraules agudes en -es que no dupliquen la s en formar el plural:
angls, francs, comprs, adms, corts, ills (en canvi, tot i duplicar la s
en la forma de plural, sescriuen amb accent greu inters, estrs i esps).
b) Els numerals ordinals i altres paraules acabades en -e: cinqu, sis;
al, caf, obsc, ser (tanmateix, sescriuen sempre amb accent agut
cabriol, consom, macram, peron, pur, su, ximpanz).
c) Les formes de la tercera persona del singular del present dindicatiu
dalguns verbs de la segona conjugaci i altres paraules acabades
en -en: aprn, comprn, depn, ofn; amn, edn, mossn (en canvi,
sescriuen sempre amb accent agut atn, entn, pretn i encn).
d) Els infnitius acabats en -ixer, -ncer, nyer: conixer, merixer,
parixer (amb lexcepci de crixer i de nixer); convncer, vncer;
atnyer, estrnyer.
e) La segona i la tercera persones del plural dels imperfets dindicatiu
amb accent en el radical: fiem, fieu, criem, crieu.
f) I les paraules planes acabades en -ol: psol, trbol, terratrmol, sgol,
trvol, crcol, grvol (en canvi, sescriu sempre amb accent agut crvol).
5.1.3. Laccentuaci diacrtica
Laccent tamb permet distingir paraules homgrafes que tenen un
signifcat diferent. Este tipus daccentuaci sanomena accentuaci
diacrtica, i pot afectar tant les paraules monosllabes com les
polisllabes. Les principals paraules que sescriuen amb accent diacrtic
sn les segents:
49
Taula 5.1:
Laccentuaci diacrtica
Amb Accent diAcrtic SenSe Accent diAcrtic
b (adverbi): Ho ha fet molt b.
be (nom, ovella, corder [b]; nom, lletra [b]):
Portar al be. Sescriu amb be de bou.
bta, btes (nom, recipient per a vi): Hem domplir
la bta.
bota, botes (nom, calcer alt [bta]; formes del
verb botar [bta]): Hui plou; posat les botes. No botes
damunt del llit.
du, dus (nom, divinitat): Els grecs tenien molts
dus.
deu, deus (numeral [dw]; nom, font [dw];
formes del verb deure [dw]): Vine a casa a les deu
del mat. Era la deu de la seua inspiraci. Em deu
diners.
dna, dnes (formes del verb donar): Dna-li el llibre.
dona, dones (nom, persona de sexe femen [dna]):
s una dona molt intelligent.
s (forma del verb ser): El meu germ s metge.
es (pronom [es]): Estes coses es fan de seguida.
fu (forma del passat simple del verb fer): Ell fu
estudis de medicina, per no acab la carrera.
feu (forma de present dindicatiu i dimperatiu del
verb fer [fw]; nom, domini [fw]): Feu el que vos
he dit. Aquella ciutat era un feu dels radicals.
fra (forma del verb ser): Si fra tu, no aniria a la cita.
fora (adverbi [fRa]): Test esperant fora.
m (nom, extremitat del bra): Agarral ben fort de la
m, i no el soltes.
ma (possessiu [ma]): Ma mare ja es troba millor.
ms (adverbi o adjectiu quantitatiu): No en vull ms.
Dem collirem ms taronges.
mes (nom, part de lany [ms]; conjunci [mes]):
En el mes dagost anirem al poble. Digu que vindria,
mes no crec que ho faa.
mlt, mlta, mlts, mltes (formes del verb moldre):
He mlt tot el caf.
molt, molta, molts, moltes (quantitatiu [mlt]): Tinc
molt de fred.
mn (nom, univers): Ha creat un mn fantstic.
mon (possessiu) [mon]: Mon pare s fuster.
mra, mres (nom, fruita): Dem anirem a buscar
mres.
mora, mores (nom, rab [mRa]): En el poble hi
havia unes quantes famlies mores.
nt, nta, nts, ntes (nom, fll del fll): El seu nt
sha fet molt gran.
net, neta, nets, netes (adjectiu que no t brutcia
[nt]): El meu ll s molt net.
ns (plural majesttic): Ns, el rei dArag.
nos (pronom [nos]): Redacteu-nos una carta per al
director.
s, ssa, ssos, sses (nom, animal): Han fet un
reportatge sobre els ssos negres.
os, ossos (nom, pea de lesquelet [s]); ossa,
osses (nom, conjunt dossos [sa]): Em fan mal els
ossos de tot el cos. T una ossa ben formada.
pl, pls (nom, flament que creix en la pell): Un
animal de pl blanc.
pel, pels (contracci [pel]): Passarem pel pont.
qu (pronom interrogatiu [k]; relatiu precedit de
preposici [k]): Qu vols? La casa de qu et vaig
parlar est en venda.
que (relatiu sense preposici [ke]; conjunci [ke]):
El xiquet que passa pel carrer s amic meu. No vull que
tornes a fer aix.
rs (nom, acci de resar): El rs del parenostre.
res (pronom [rs]): No vull que li digues res daix que
hem comentat.
s (forma del verb saber): No ho s.
se (pronom [se]): No se sap res.
s, ss (afrmaci): S que en vull un tros. La moci es
va aprovar per trenta-quatre ss enfront de sis nos.
si, sis (condicional [si]; nom, part anterior del pit
[s]; nom, nota musical [s]; pronom refexiu [s];
numeral [ss]): Si vols que vaja, dis-mho. Es refugi
en el si de la muntanya. Porta els diners al si. Una
obra en si menor. Ell sempre parla de si mateix. T sis
germans.
50
sc (del verb ser): Jo sc lloga.
soc (nom, tros de soca [sk]; nom, calcer [sk];
nom, mercat dels pasos rabs [sk]): Este soc s
de fusta de llimera. Shan posat de moda els socs. Va
comprar la gellaba en un soc.
sl, sls (nom, pis, terra): Ha comprat una parcella
en un sl molt rocs.
sol, sols (nom, astre [sl]; nom, nota musical
[sl]; adjectiu sense companyia [sl]): Ja ha eixit el
sol. La partitura est en clau de sol. Est sol.
sn (forma del verb ser): Aquells que ens han saludat
sn amics meus.
son (possessiu [son]; nom, acte de dormir [sn];
nom, ganes de dormir [sn]): Son pare s msic. T
un son molt profund. Tinc molta son.
t (forma del verb tindre): T una empresa molt
important.
te (pronom [te]; planta [t]; lletra [t]): La pellcula,
no te la vaig contar tota. Els anglesos tenen costum de
prendre te. En esta paraula falta una te.
ts (nom, occpit): Va caure de ts.
tos (nom, expectoraci [ts]): Tenia una tos molt
lletja.
s (nom, acci dusar una cosa): Fes s del teu dret
preferent.
us (pronom [us]): Ara us portarem dos caixes de
taronges.
vns, vnen (formes del verb vindre): Mhan dit que
vnen hui mateix.
vens, venen (formes del verb vendre [vns],
[vnen]): Les botigues no venen massa.
vs (pronom personal fort): Beneda sou vs entre
totes les dones.
vos (pronom personal feble [vos]): Emporteu-vos les
revistes.
OBSERVACI: Les paraules compostes formades amb alguna paraula escrita amb
accent diacrtic mantenen tamb este accent: adu, rodamn, besnt, repl;
subsl, etc.
A lhora de marcar una paraula amb accent diacrtic, se seguixen
generalment els criteris segents:
a) En una parella de paraules homgrafes en qu una s tnica i laltra tona,
es marca amb accent diacrtic la paraula tnica: m / ma, mn / mon, s / se,
t / te, vs / vos, etc.
b) Si les dos paraules sn tniques, per hi ha diferncies de timbre, se sol
marcar amb accent diacrtic la paraula amb vocal tancada: b / be, dna /
dona, fra / fora, mra / mora, s / os, sc / soc, etc.; encara que a vegades
du accent diacrtic la paraula amb la vocal oberta: ts (occpit) / tos
(expectoraci).
5.2. La Diresi
5.2.1. La diresi () s un signe grfc que es colloca exclusivament
sobre la i i la u, escrites en majscula o en minscula, amb les funcions
segents:
a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no s muda:
segent, ambigitat; aqeducte, terraqi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior: ram,
ramet, vena, venat, xita, oda, gratut; tat, pec, Ral, dirn, nomen.
OBSERVACI: Porten diresi els derivats de formaci culta amb els sufxos -tat,
-al, -itzar i similars, encara que en les paraules primitives corresponents hi
haja un diftong: europeu, europetat; esferoide, esferodal; arcaic, arcatzar.
c) Per a indicar que la i en posici intervoclica no forma diftong ni amb
la vocal anterior ni amb la posterior: agraa, beneen, corroen, traduen.
51
5.2.2. En canvi, no susa la diresi en els casos segents:
a) Quan, segons les normes daccentuaci, una paraula ha de dur accent:
agraem (per agraen), Llus (per Llusa), pas (per pasos).
b) En les paraules formades amb els sufxos -isme, -ista (o -iste, -ista):
arcaisme, ateisme; altruista, ateneiste.
OBSERVACI: Les paraules llusme i prosme s que duen diresi, ja que la
terminaci -isme en estos casos no t valor de sufx.
c) En les formes dinfnitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la
tercera conjugaci acabats en vocal + ir: agrair, agraint, agrair, agrairia;
beneir, beneint, beneir, beneiria; oir, oint, oir, oiria; lluir, lluint, lluir, lluiria.
d) En les terminacions cultes -um, -us: aqurium, mdium, Mrius, Pius, etc.
e) Desprs dun prefx o del primer constituent duna paraula composta:
antiinamatori, biunvoc, coincidncia, contraindicaci, gastrointestinal,
intrauter, microinformtica, reuni, etc.
EXCEPCIONS: La paraula rell i les formes rizotniques dels verbs reeixir i
sobreeixir: resc, rex, resca, resques, resquen; sobresc, sobrex, etc.
5.3. eL guioNet
El guionet (-) s un signe ortogrfc que, a ms dusar-se per a indicar la
partici de paraules a fnal de lnia i per a enllaar les formes sillbiques
dels pronoms febles darrere del verb, servix per a unir paraules
originriament diferents en els casos segents:
a) En els numerals composts, per a unir les desenes i les unitats, i les
unitats i les centenes: vint-i-cinc, trenta-tres, cinquanta-quatre, setanta-
huit, noranta-nou; dos-cents, quatre-cents, sis-cents, huit-cents; setanta-
un, trenta-dos.
OBSERVACI: Per sescriuen sense guionet els derivats destes paraules:
huitcentista, noucentisme.
b) En els composts en qu el primer element s un punt cardinal: nord-
est, sud-oest, sud-afric, nord-americ.
c) En els composts reduplicatius, en qu es repetix, parcialment o
totalment, un constituent, un patr rtmic o un signifcat: a mata-degolla,
bub-bub, a corre-cuita, non-non, nyam-nyam, ping-pong, xino-xano, zig-zag.
d) En els composts en qu el segon element comena per r-, s- o x-, i el
primer acaba en vocal: cama-roja, compta-revolucions, esclata-sang, gira-
sol, para-xocs.
e) En els composts en qu laglutinaci pot difcultar o alterar la lectura
dels components a causa de les lletres concurrents: Bell-lloc, cor-robat,
pit-roig, Vilar-roig.
f) En els composts patrimonials en qu el primer element sescriu amb
accent: desps-ahir, desps-dem, m-llarg, pl-blanc.
OBSERVACI: Per sescriuen sense guionet en alguna paraula com ara usdefruit,
pel fet de tindre una grafa molt consolidada.
g) Amb ladverbi no usat com a prefx quan el segon element s un nom:
pacte de no-agressi, la no-belligerncia, principi de no-intervenci, el no-
metall, la no-violncia, el no-res.
52
OBSERVACI: Quan la paraula no precedix un adjectiu sescriu sense guionet, ja
que en eixe cas no funciona com a prefx, sin que t una funci adverbial: els
pasos no alineats, els estats no belligerants, els no violents.
Daltra banda, el grup no res sescriu tamb sense guionet quan t el valor de
cosa insignifcant o en un instant: Tenfades per un no res. Torne en un no res.
h) En les paraules formades amb un prefx i un nom propi escrit amb
majscula inicial: anti-OTAN, pro-Israel.
i) En composts que es mantenen invariables i establixen una relaci de
direccionalitat: diccionari valenci-castell, mssil terra-aire, el trajecte
Valncia-Alacant, pgines 250-278.
OBSERVACI: En els composts adjectivals en qu el primer o els primers
constituents acaben en o tamb s possible usar el guionet en casos en qu
la paraula no est lexicalitzada i sindica simple addici: una obra pico-lrica.
Com es pot observar en lexemple anterior, en estos casos cada constituent
es comporta com una paraula independent pel que fa a laccent grfc.
j) En composts de noms propis del tipus Frana-Alemanya, lAlcover-Moll.
k) En els prstecs no assimilats: agnus-dei, dalai-lama, ex-libris.
l) En els termes propis de determinats llenguatges despecialitat en qu
el primer element s un smbol o en aquells en qu el segon element s
un nmero: -naftol, d-sicosa, e-mail, g-valerolactosa, p-aminoazobenz;
goma-2, sub-21.
5.4. Lapstrof
Lapostrof () s un signe ortogrfc que sutilitza per a representar
les formes asillbiques de larticle defnit, de larticle personal i
de la preposici de. Lapstrof tamb susa en les combinacions de
determinats pronoms febles amb el verb o amb un altre pronom feble:
magrada, ajudal, lil compre, torna-mel.
5.4.1. Com a regla general, quan la paraula que els seguix comena
per vocal o h, els articles defnits el i la es reduxen a l, els articles
personals en i na es reduxen a n i la preposici de es redux a d:
larbre
lherba
lhora
linvent
lull
nngel
nrsula
crits dalegria
paisatge dhivern
5.4.2. No obstant aix, cal tindre en compte les observacions segents,
que matisen parcialment la regla general dapostrofaci enunciada
anteriorment:
a) Es mantenen les formes plenes de larticle el i la i de la preposici de
en els casos segents:
53
Davant de paraules comenades per i o u amb valor de semivocal ([j] o
[w], respectivament), precedides o no de h:
el iaio
el huitanta
la iarda
la hiena
tintura de iode
postura de ioga
el dia de hui
la provncia de Huelva
Davant de prstecs no adaptats comenats per h amb valor
consonntic:
el hardware
la Hansa Teutnica
una actriu de Hollywood
b) No sapostrofa larticle la (ni eventualment larticle personal na) en els
casos segents:
Davant de paraules de gnere femen comenades per i o u tones,
precedides o no de h:
la idea
la histria
la universitat
la humanitat
na Isabel
na Urraca
Davant de les paraules una (referida a lhora del dia), ira i host, per a
evitar confusions per homofonia:
la una s una bona hora per ni luna ni laltra van vindre
la ira del rei per la lira del rei
la host del rei Jaume I per es va trencar los de la cama
Davant del nom de les lletres:
la a
la hac
la efe
davant de ics i de y
OBSERVACI: S que sapostrofa, en canvi, davant del nom de les lletres dels
altres alfabets: lalfa, llif, llef.
c) s preferible mantindre les formes plenes de larticle el i la i de la
preposici de davant de paraules comenades per vocal utilitzades amb
carcter metalingstic:
el participi de establir
el plural de home
54
d) s preferible aplicar les regles generals dapostrofaci en els casos
segents:
Davant de citacions escrites entre cometes, de ttols i dexemples:
va qualicar el fet dinaudit
el verb lliurar en el sentit dentregar
el director de lHola
lltim nmero del Punt
Davant de nmeros o dabreviatures en aquells casos en qu, al
pronunciar-los, comencen per un so voclic:
l1 de setembre
lXI Congrs de Farmacologia
un premi d11 milions deuros
lap. 4 de lart. 13
lHble. Conseller de Cultura, Educaci i Esport
Davant de sigles que es lligen com una paraula:
lONU
lIVA
la UNESCO
la UEFA
Davant de sigles que es lletregen i que, al pronunciar-les, comencen
per un so voclic:
lEMT
lAVL
lONG
lFM
lLSD
e) Davant de prstecs no adaptats comenats per s seguida de consonant
pot no apostrofar-se, considerant la s lquida com una consonant. Aix
no obstant, tamb s acceptable apostrofar exclusivament larticle el,
considerant que, en este cas concret, la pronunciaci habitual introdux
davant de la s una vocal eufnica (que resulta innecessria, per, en el
cas de larticle la i la preposici de):
el speaker o lspeaker
la schola cantorum
una sessi de striptease
55
6. LES CONVENCIONS GRFIQUES
6.1. Les majscuLes
6.1.1. consideracions generals
La lletra majscula es diu aix perqu s ms gran que lordinria
(dita minscula) i, sovint, presenta tamb una forma diferent.
Fonamentalment, la lletra majscula servix per a destacar una paraula
que comena una frase en uns contexts determinats (funci demarcativa)
i per a identifcar els termes i les expressions que tenen una categoria
de nom propi (funci distintiva).
Cal tindre en compte les segents consideracions generals pel que fa a
ls de la lletra majscula:
a) Les lletres escrites en majscula han de rebre el mateix tractament, pel
que fa a laccentuaci i a ls de la diresi, que si estigueren escrites en
minscula, quan aix ho exigisquen les regles daccentuaci (v. 5.1 i 5.2):
ngel CASTELL DE LA PLANA
lndia NOVETL
scar TCNIC LINGSTIC
rsula ALTA TRACI
b) En les paraules que comencen amb un dgraf, noms sescriu en
majscula la primera lletra:
Guillem
Llusa
Querol
Txad
c) En les paraules compostes de grafa aglutinada (amb guionet o sense),
noms sescriu en majscula la primera lletra del primer constituent:
Eursia
Bellreguard
Sud-frica
Vila-real
OBSERVACI: En certs topnims estrangers que es mantenen sense adaptar,
tamb sescriu en majscula la primera lletra del segon constituent: Guinea-
Bissau, Baden-Baden (v. 5.3).
6.1.2. La funci demarcativa
Les majscules amb funci demarcativa singularitzen una paraula per la
posici que ocupa en el text. Sescriuen amb la inicial en majscula les
paraules que es troben:
a) A principi de pargraf:
No vull res.
b) Desprs de punt:
The dit que no volia res. Per favor, no mho tornes a preguntar.
56
c) Desprs dels signes dinterrogaci o dexclamaci:
Saps qu et dic? Que ja est b. Dem, ms.
Prou! Ja no vull dir res ms!
OBSERVACI: Quan estos signes no marquen el fnal duna frase, poden anar
acompanyats duna coma o daltres signes de puntuaci, i en eixe cas la
paraula segent sescriu en minscula: Ell s, com tho diria?, absolutament
original. La seua situaci s, ai!, molt precria.
d) Desprs de punts suspensius:
No ho veig clar... De totes maneres, ja en parlarem.
OBSERVACI: Quan este signe indica una suspensi momentnia del discurs,
sense tancar la frase, la represa del discurs sinicia amb minscula inicial: No
em vaig atrevir a dir res... en aquella situaci tan tensa (v. 7.2.1).
6.1.3. La funci distintiva
Les majscules amb funci distintiva singularitzen una paraula per la seua
prpia naturalesa. Sescriuen amb la inicial en majscula els casos segents:
a) Els noms propis de persona, divinitats, llinatges, dinasties, malnoms,
renoms, sobrenoms, pseudnims, etc.:
Constant Llombart
Voro
Jehov
els Peris
Alfons el Magnnim
el Palleter
OBSERVACI: Sescriuen en minscula alguns noms propis que shan lexicalitzat:
un adonis, un casanova, un judes, etc.
b) Els noms propis danimals i plantes singularitzats:
la mona Xita
el gos Mil
c) Els noms propis dobjectes singularitzats i de vehicles (trens, naus,
aeronaus, etc.):
lExcalibur
lOrient Express
el Sputnik
d) Les marques de productes i denominacions ofcials dorigen:
un Renault
vi de Requena-Utiel
torr de Xixona
OBSERVACI: Les denominacions genriques que procedixen de noms propis
(topnims, marques, noms de descobridors o inventors) sescriuen en
minscula: un rioja excellent, un jeep, la freqncia en hertzs.
e) Els noms dinstitucions, organismes, entitats, empreses, establiments
i rgans de gesti:
la Conselleria de Presidncia
el Teatre Principal
lHotel Tria
la Junta Qualicadora de Coneixements del Valenci
57
f) Les festivitats i celebracions populars:
la nit de Sant Joan
el Nou dOctubre
el dia de Cap dAny
les festes de Nadal
g) Els fets histrics singulars:
la Revoluci Francesa
la Guerra dels Trenta Anys
la Setmana Trgica
el Maig del 68
h) Els planetes, constellacions i estreles:
la Terra
lssa Major
la Lluna
el Sol
OBSERVACI: Les paraules terra, sol i lluna sescriuen en minscula en els
contexts que no sn propis de lastronomia: Defn la terra. La destrucci de la
terra. Fa un sol de justcia. Li agrada fotograar postes de sol. Encara que estiga
nvol, sempre porta ulleres de sol. Hem sopat a la llum de la lluna. Hui hi ha
lluna plena. Han tornat de la lluna de mel.
i) Els noms de monuments i edifcis singulars:
el Palau de la Msica
lAlmod
la Sala dels Espills
la Casa de la Benecncia
j) Els topnims, cornims i altres denominacions geopoltiques:
lAlcdia
la Safor
el Pas Basc
la Costa Blanca
el Prxim Orient
el Tercer Mn
OBSERVACI: Els articles, les preposicions i les conjuncions que formen part dels
topnims i cornims valencians o valencianitzats sescriuen en minscula:
Bonreps i Mirambell, la Font den Carrs, lEliana, el Caire, la Manxa. Les
denominacions genriques que, a vegades, acompanyen els noms geogrfcs
tamb sescriuen en minscula, excepte si estes denominacions han passat
a formar part del mateix topnim: el carrer Ample, la plaa de lArc, el passeig
de la Petxina, el barri dOrriols, la serra de Mariola, el mar Mediterrani (per
la Vall dAlbaida, la Font Roja). Els articles dels topnims no valencians ni
valencianitzats, en canvi, porten la inicial en majscula: O Grove, Las Hurdes,
La Spezia, Le Havre, Los Angeles.
k) Les formes protocollries de tractament:
el Molt Honorable Senyor President de la Generalitat
lExcellentssim i Magnc Senyor Rector
OBSERVACI: La designaci estricta dels crrecs sescriu en minscula: la
presidenta de les Corts, el deg de la Facultat de Filologia.
58
l) Els plans destudi, assignatures i titulacions:
ha cursat estudis dEnsenyana Secundria Obligatria
fa classes de Fsica Quntica
s llicenciat en Histria Contempornia
m) Els ttols de llibres, obres teatrals, musicals, cinematogrfques i
darts plstiques:
el decamer
la Pietat
lOda a lalegria
n) Les lleis, codis jurdics i altres disposicions legals:
la Llei ds i Ensenyament del Valenci
el Codi Penal
la Resoluci 10/2002
o) Les entitats abstractes institudes ofcialment, imposts, etc.:
ha sigut declarat B dInters Cultural
s Monument Histric Nacional
el Parc Natural de la Serra dEspad
lImpost sobre la Renda de les Persones Fsiques
p) Els noms de congressos, seminaris, certmens, etc.:
I Congrs dHistria i Filologia de la Plana
XLII Jocs Florals de la Vila dAlberic
I Simposi de Professors de Valenci
III Certamen de Bandes de Msica
6.2. eLs tipus De LLetra
6.2.1. La redona
La lletra redona (tamb anomenada romana) es caracteritza perqu last
de la lletra s perpendicular a la lnia. Normalment, sutilitza com a base
de la composici de texts. Per, en el cas que el text estiga compost en
lletra cursiva les funcions prpies deixe tipus de lletra se solen assignar
a la redona o a les cometes simples:
Ha publicat un article en la revista Sa.
Ha publicat un article en la revista Sa.
OBSERVACI: Cal tindre en compte que sescriuen en redona:
a) Els noms de marques comercials: Philips, Cola-cao.
b) Els noms destabliments comercials o doci: Pans&Company, Mercadona.
c) Els noms propis de persona o personatge de fcci: Carmesina, Pumbi, Nelo
Bacora.
6.2.2. La cursiva
La lletra cursiva (tamb anomenada itlica o bastarda) t els traos
inclinats cap a la dreta, ja que tendix a imitar les formes de la lletra
manuscrita. Sutilitza fonamentalment amb una funci diacrtica, b per
a citar (s a dir, per a indicar que les paraules escrites en cursiva es
corresponen fdelment amb un altre text) o b per a emfatitzar alguna
59
lletra, paraula o fragment dins del text. Aix, de manera especfca,
sescriuen en cursiva:
a) Els ttols de llibres, diaris, revistes i altres publicacions peridiques:
mart domnguez va publicar la novella Els horts lany 1972.
t la collecci sencera de la revista Gorg.
OBSERVACI: Si el ttol dun llibre inclou alhora el ttol dun altre llibre, no cal
marcar-lo duna manera especial, si b pot acotar-se entre cometes simples:
el llibre Algunes consideracions per a lanlisi estilstica de Tirant lo Blanc va
rebre el XXXii Premi Senyera.
O b:
el llibre Algunes consideracions per a lanlisi estilstica de Tirant lo Blanc va
rebre el XXXii Premi Senyera.
b) Els ttols dobres pictriques, escultriques, musicals, etc.:
Una de les obres ms conegudes de Sorolla s I encara diuen que el
peix s car.
Lobra Cosmos 62 de lescultor Andreu Alfaro est en una platja prop
del Penyal difac.
c) Els ttols de pellcules, obres de teatre i programes de rdio i televisi:
La pellcula Grcies per la propina est ambientada a Valncia.
el programa Colp dull ha rebut el Premi de la crtica.
d) Els noms propis de naus, aeronaus, satllits, ferrocarrils, etc.:
Ahir va salpar la corbeta Diana del port dAlacant.
Lavi Ciutat de Valncia fa diriament el trajecte Valncia-barcelona.
OBSERVACI: Els noms de sries o models sescriuen en redona:
Va viatjar en un boeing 707 de madrid a nova York.
e) Les paraules o expressions utilitzades amb valor metalingstic:
el verb caldre s impersonal.
cal distingir entre el signifcat de les paraules reg i rec.
f) Els pseudnims, sobrenoms, renoms i lies, quan acompanyen el nom
propi de la persona:
Joan navarro, lEncobert, va ser ajusticiat a burjassot lany 1522.
Josep martnez ruiz, Azorn, va nixer en la ciutat de monver.
OBSERVACI: Quan sesmenten sense acompanyar el nom propi, sescriuen en
redona:
Azorn va ser un dels principals representants de lanomenada Generaci del 98.
g) Les paraules o expressions escrites expressament de forma incorrecta:
el va detindre un monocipal.
no parava de dir que shavia marejat pel rodo infernal que produa
aquella mquina.
60
h) Les paraules o expressions procedents daltres llenges sense
adaptar grfcament:
Li agrada molt la msica country.
Ha posat una boutique en la plaa major.
Fou nomenat doctor Honoris Causa per la Universitat dAlacant.
OBSERVACI: Quan els estrangerismes sadapten grfcament, passen a
escriures en redona:
Van celebrar un mting a Alzira.
i) Les paraules o expressions a les quals es vol conferir un sentit
especfc dins del text:
Quan parla dells, no pot dissimular el seu menyspreu.
tamb dormir s pensar.
OBSERVACI: Amb eixa mateixa funci, tamb s molt habitual ls de les
cometes:
tamb dormir s pensar.
j) Les acotacions en les obres de teatre i instruccions de guions
cinematogrfcs:
Agust (refusant el vi): el cos s meu!
Hugo: no ho s. (Pausa.) Quan la toca t un aspecte autntic.
6.2.3. La versaleta
La lletra versaleta presenta els carcters propis de les majscules per
amb una alria igual, o lleugerament superior, a les minscules. El seu
s sol reservar-se per als casos segents:
a) Les xifres romanes quan acompanyen una paraula que sescriu en
minscula, com ara segles, millenis, volums, toms, etc.:
Es tracta dun s que data del segle XVIII.
Apareix referit en el volum III de les seues obres completes.
OBSERVACI: Per sescriuen en majscula si acompanyen una paraula escrita
amb majscula inicial: Pius V.
b) Els tims de les paraules:
La paraula ctedra i la paraula cadira deriven del mateix tim llat:
CATHEDRA.
Segons Coromines, la paraula rodeno deriva del gtic RAUDAN.
c) Els cognoms dels autors, amb majscula inicial, en les notes a peu de
pgina, bibliografes, ndexs onomstics, etc.:
simeon RieRA, J. daniel: El mite dfrica, Universitat de Valncia,
Valncia, 2002.
CAsp, Xavier: Aires de can, barcelona, 1950.
d) Els noms de personatges en obres de teatre i guions cinematogrfcs:
sAvonARolA: el poble tallar de soca-rel tanta malignitat.
CsAR: roma maclama com un nou Juli csar.
61
6.2.4. La negreta
La lletra negreta es diu aix perqu t el tra ms gruixut que les altres
lletres de la mateixa famlia. Pot ser tant redona com cursiva, i sutilitza
per a destacar i facilitar la localitzaci duna determinada paraula o
expressi, especialment en els ttols de captols, apartats i pargrafs; en
les entrades i les locucions de diccionaris i enciclopdies; sovint tamb
per a destacar els noms propis en certes notcies de premsa, etc.:
1. Les activitats del sector primari
en la segona mitat del segle xx, lactivitat agrria va passar duna
agricultura tradicional, que ocupava m dobra abundant, a una
agricultura evolucionada o de mercat.
sndrome PAT. 1. f. conjunt de smptomes i signes que defnixen
clnicament una malaltia. 2. a. f. Agrupament de smptomes amb
personalitat clnica acusada descrit per un determinat autor.
b. sndrome angiospasmdica (o de Hirtz) conjunt daccidents
determinats per lespasme dels vasos sanguinis dels membres,
de les vsceres o duna regi ms o menys limitada. c. sndrome
dabstinncia conjunt dalteracions psquiques i fsiques produdes
per la cessaci del consum habitual de qualsevol tipus de droga.
6.3. Les abreviacioNs
Les abreviacions sn paraules o sintagmes representats amb menys
lletres de les que els corresponen. Segons el tipus de representaci,
es distingix entre abreviatures, smbols i sigles (v. lannex abreviaTures,
smbols i sigles).
6.3.1. Les abreviatures
Les abreviatures sn representacions grfques duna paraula o
dun grup per mitj dalguna de les seues lletres. Es poden formar
per truncament (o suspensi) i per contracci. Les abreviatures per
truncament sn aquelles en qu se suprimix la part fnal de la paraula:
geograa geogr. Les abreviatures per contracci sn aquelles que
conserven part del principi i del fnal de la paraula: nombre nre. Les
abreviatures presenten les caracterstiques segents:
a) Acaben amb un punt o b amb una barra al fnal:
av. avinguda
c/ carrer
OBSERVACI: Algunes abreviatures compostes poden portar una barra al mig: c/c
(compte corrent), r/n (referncia nostra). No sha de confondre esta barra amb
la barra indicadora de divisi, que mant el punt abreviatiu: pta./kg (pessetes
per quilo).
b) Sescriuen en minscula, excepte en el cas que representen
tractaments de persona o que estiguen a comenament de pargraf o
desprs de punt:
cap. captol
tel. telfon
Sr. senyor
Dra. doctora
62
c) Poden tindre variaci de gnere i nombre en correspondncia amb el
gnere i el nombre de la paraula que representen:
Illma. illustrssima
fres. factures
OBSERVACI: Les abreviatures constitudes per una sola lletra poden formar el
plural afegint una s o duplicant la lletra: pgines ps. o pp., folis fs. o ff.
Les abreviatures formades per suspensi (s a dir, aquelles en qu somet
la part fnal de la paraula) poden formar el plural afegint la marca de plural
corresponent o b mantindres invariables: pgines pgs. 47-54 o b pg. 47-54.
d) Es lligen com si la paraula abreviada estiguera escrita amb totes les
lletres del nom:
etc. etctera
p. o. per orde
e) Les abreviatures de paraules o expressions estrangeres sescriuen en
cursiva, igual que les paraules o expressions representades:
loc. cit. loco citato
s. v. sub voce
f) Els numerals ordinals poden representar-se amb lltima lletra del
nom al costat de la xifra, seguida o no de punt, o b amb lltima lletra
volada, precedida o no de punt:
1r, 1r. o 1.
r
, 1
r
primer
4a, 4a. o 4.
a
, 4
a
quarta
OBSERVACI: Les formes de plural sindiquen amb les dos ltimes lletres: 4ts,
4ts. o 4.
ts
, 4
ts
(quarts); 9es, 9es. o 9.
es
, 9
es
(novenes).
6.3.2. els smbols
Els smbols sn signes grfcs de carcter cientfc o tcnic fxats per
organismes ofcials, generalment dmbit internacional, que representen
una paraula o un grup de paraules amb les caracterstiques segents:
a) Sescriuen en redona, no porten espais entremig, ni punts en posici
medial o fnal i no presenten formes fexives de femen o plural:
km quilmetre (o kilmetre), quilmetres
min minut, minuts
atm atmosfera, atmosferes
ha hectrea, hectrees
b) Sescriuen amb la inicial en majscula els smbols corresponents
a unitats de mesura que provenen dun nom propi, elements qumics,
punts cardinals i els prefxos que representen els mltiples referits a
grans magnituds:
kW quilowatt
N nord
Na sodi
Mb Megabytes (10
6
bytes)
63
c) En certs casos, els smbols contenen barres entremig, lletres volades
o altres signes especfcs:
km/h quilmetres per hora
E
n
energia potncia
% tant per cent
euro
@ arrova
d) Els smbols es lligen com si el terme abreviat estiguera escrit amb
totes les lletres del nom:
m metre
g gram
SE sud-est
$ dlar
6.3.3. Les sigles
Les sigles sn formacions lxiques constitudes generalment per les
inicials dun conjunt de paraules, que sutilitzen per a substituir la
denominaci que abreugen. Presenten les caracterstiques segents:
a) Sescriuen en majscula i no porten accent grfc ni cap punt ni espai
entre les lletres que les conformen:
IVAM Institut Valenci dArt Modern
ONU Organitzaci per a les Nacions Unides
DNI document nacional didentitat
PIB producte interior brut
OBSERVACI: Quan la sigla no est constituda per la inicial de cada paraula de
lexpressi representada, sin per grups de lletres per a fer-la ms fcilment
llegible, rep el nom dacrnim, i en eixe cas es pot escriure o b amb totes
les lletres en majscula, com les sigles prpiament dites, o b amb noms la
lletra inicial en majscula: IVAJ o Ivaj (Institut Valenci de la Joventut).
b) El gnere i el nombre coincidix amb el gnere i el nombre de la
primera paraula de lexpressi representada:
el KGB el Comit de Seguretat de lEstat (Komitet
Gosudarstvennoi Bezopasnosti)
la CIA lAgncia Central dIntelligncia (Central
Intelligence Agency)
els EUA els Estats Units dAmrica
OBSERVACI: En alguns casos, aix no obstant, el gnere o el nombre de la
sigla vnen determinats per un nom genric subjacent: la IBM (International
Business Machines, s a dir, l[empresa] Internacional de Mquines dOfcina).
c) No admeten cap marca de plural:
les TAC i no les TACS o les TACs (tomograes axials
computades)
els PC i no els PCS o els PCs (ordinadors personals)
OBSERVACI: En certs casos en qu sha produt una lexicalitzaci duna forma
siglar, pot ser preferible escriure-la en minscula i indicar la forma de plural
amb la marca corresponent: uns ceds (i no uns CDs), uns eleps (i no uns
LPs). I, en tot cas, quan representen conceptes en plural, shan de llegir amb
la marca prpia del plural: les ONG [lezoenedZs].
64
Si b algunes sigles, ja consolidades per ls, shan format duplicant les
lletres per a indicar que representen paraules en plural, cal remarcar
que es tracta dun procediment poc recomanable:
JJOO Jocs Olmpics
CCOO Comissions Obreres
d) Es poden llegir com qualsevol altra paraula (cas en qu reben el
nom de sillbiques), o b lletrejant-se (i, en eixe cas, sanomenen
consonntiques):
UNESCO [unsko] sigla sillbica
UGT [udZet] sigla consonntica
e) Com a norma general, no es traduxen (independentment que es
tradusca o no el concepte que representen):
SPD Partit Socialdemcrata Alemany
UNESCO United Nations Educational, Scientic and Cultural
Organization
NASA National Aeronautics and Space Administration
CAM Caja de Ahorros del Mediterrneo
Per en alguns casos concrets, com ara les sigles que representen
els noms dorganismes internacionals o de conceptes, hi ha una certa
tendncia a traduir-les, que no es manifesta tampoc en termes absoluts:
OTAN Organitzaci per al Tractat de lAtlntic Nord (que
alterna amb NATO)
FMI Fons Monetari Internacional (que alterna
amb IMF)
ADN cid desoxiribonucleic (que alterna amb DNA)
65
7. ELS SIGNES DE PUNTUACI
Els signes de puntuaci sn signes ortogrfcs convencionals que
permeten organitzar el discurs, indicar lentonaci, aclarir el sentit del
text i evitar ambigitats.
7.1. posici DeLs sigNes De puNtuaci
Els signes de puntuaci senzills (coma, punt, punt i coma, dos punts i
punts suspensius) sescriuen immediatament desprs de la paraula
anterior i separats per un espai de la paraula posterior:
Les paraules del metge foren contundents: reps, tranquillitat i bons
aliments. I a esperar, que el temps tot ho cura.
Els signes de puntuaci dobles (guions, parntesis, claudtors i cometes,
i, opcionalment, els signes dinterrogaci i dadmiraci) sescriuen
immediatament davant i darrere del text que inclouen. Si es tracta del signe
dobertura, va precedit per un espai, i si es tracta del signe de tancament, va
seguit per un espai o per un altre signe de puntuaci (v. 7.5):
Les seues declaracions i ara no voldria entrar en polmiques
contribuxen ben poc a crear un clima de concrdia.
A Callosa den Sarri (la Marina Alta) es cultiven uns nispros excellents.
Ell precisament no s una persona molt diligent en la seua faena.
7.2. coNtacte eNtre sigNes De puNtuaci
7.2.1. Els punts suspensius i el punt de les abreviatures poden anar
seguits de coma, punt i coma i dos punts:
Males maneres, insults, amenaces..., pareixia que tot estava perms.
Alguns noms propis poden esdevindre noms comuns, quan passen
a designar una noci, una qualitat, etc., i en eixe cas sescriuen
en minscula.
OBSERVACI: Per en cap cas poden anar seguits de punt: Disposaven de tot el
material necessari per a iniciar lascensi: roba adequada, cordes, arnesos, etc.
Amb tot, el mal oratge els va fer desistir de lempresa.
7.2.2. Els signes dinterrogaci i dadmiraci poden anar immediatament
desprs del punt duna abreviatura; davant duna coma, dun punt i coma i de
dos punts, i tamb davant o darrere de punts suspensius i de signes dincs:
Ja treballes?, on?, des de quan?
Quan el veja, ja li dir jo...!
Pot justicar-se en algun cas la violncia es pregunta molta gent?
OBSERVACI: En canvi, no poden anar seguits de punt: Qui no sha sentit com un
estpid rematat alguna vegada? Jo, he de confessar-ho, moltes vegades.
7.2.3. Els signes de puntuaci que representen el tancament dels
incisos es mantenen quan entren en contacte amb els altres signes
de puntuaci. Sescriuen davant dels signes de pausa quan lincs
sinicia en linterior duna frase:
66
La vila semplaa en lentrada natural de la serra dEspad
(1.030 metres), prxima al riu Anna.
Acab la seua intervenci dient: encara crec en la fora de les
paraules; i tots els presents prorromperen en aplaudiments.
I, per contra, sescriuen darrere dels signes de pausa quan lincs inicia
una frase:
El cicle de conferncies ha constitut un xit de pblic. (Per a ms
informaci, consulteu la pgina web de lassociaci.) Aix demostra
linters que desperten estos temes entre la poblaci juvenil.
s aquell de qui jo deia: El que ve desprs de mi mha passat davant,
perqu ell ja existia abans que jo.
OBSERVACI: El gui de tancament dun incs pot ometres quan entra en
contacte amb un punt seguit o fnal: El ll menut sempre havia tingut un gran
predicament en el poble si b a mi sempre mhavia paregut un destarifat. Les
coses van canviar arran daquell conicte.
7.3. eLs sigNes De pausa
7.3.1. La coma
7.3.1.1. La coma (,) representa una pausa breu en el discurs o una
infexi tonal, i susa en els casos segents:
a) Per a allar i remarcar un vocatiu:
Isabel, escoltam.
Mira, Josep, no pense repetir-tho.
Distingida senyora,
b) Per a separar els elements duna enumeraci, ja siguen paraules o
frases:
Necessitem folis, llapis, bolgrafs, etc.
Arrib a casa, es canvi de roba, sassent cmodament i comen a
llegir el diari.
OBSERVACI: No es posa coma quan els elements que integren lenumeraci
estan units per les conjuncions i, o o ni: El seu germ s alt, prim i ben plantat.
La poblaci no tenia ni aigua ni aliments. No obstant aix, quan els diferents
membres duna oraci sn independents entre si, sutilitza la coma encara
que vagen units per mitj dalguna conjunci: Pensvem que el que ens havia
contat no era cert, i desprs comprovrem que tot havia sigut tal com ell ens
havia explicat.
c) Per a separar incisos explicatius:
El poble de Benaguasil, situat en la comarca del Camp de Tria,
t actualment prop de 10.000 habitants.
El peix, que s molt bo per a la salut, ha de consumir-se fresc.
67
OBSERVACI: La presncia o absncia de comes determina la distinci entre
les oracions relatives explicatives, que se separen amb comes de loraci
principal, i les oracions relatives especifcatives, que no porten comes:
oraci explicaTiva
Els espectadors, que estaven dacord amb les paraules de lentrevistat,
manifestaren la seua opini amb aplaudiments.
per
oraci especificaTiva
Els espectadors que estaven dacord amb les paraules de lentrevistat
manifestaren la seua opini amb aplaudiments.
d) Per a indicar la presncia duna infexi tonal, produda generalment
per la dislocaci dels elements de loraci:
Esta novella, la vaig llegir fa molts anys.
No s prpia de tu, esta actitud tan negativa.
OBSERVACI: Ls de la coma per a marcar un element de loraci desplaat a
lesquerra s opcional quan lelement cont una informaci coneguda a la
qual fa referncia la resta de loraci: A Maria, no li han dit res o A Maria no li
han dit res.
e) Per a separar les oracions subordinades adverbials i condicionals de
loraci principal, quan la prtasi precedix lapdosi:
Quan arribrem al teatre, la representaci ja havia comenat.
Si no tagrada estudiar, s millor que et poses a treballar.
OBSERVACI: Esta coma pot ometres segons la llargria i la complexitat de la
frase: Quan arribes avisam. Si vols vine.
f) Per a marcar lelisi del verb en una oraci coordinada amb una altra
de precedent:
Una cosa s voler, i una altra, poder.
Ells votaren que s; nosaltres, que no.
g) Per a separar de la resta de la frase una srie de conjuncions i
locucions conjuntives, com ara: no obstant aix, tanmateix, per tant, s a dir,
en , ara b, en resum, tot i aix, nalment, a ms, aix mateix, en efecte, etc.:
No ha estudiat gens i, no obstant aix, ha aprovat tot el curs.
Estava molt vigilat. No sabem, per tant, com va aconseguir fugir
de la pres.
h) Per a separar oracions adversatives:
Lautor del robatori no ha sigut ell, sin el seu germ.
Volia vindre a lexcursi, per els pares no li han donat perms.
OBSERVACI: Esta coma pot ometres segons la llargria i la complexitat de la
frase: No volia fer-ho per ho far.
i) Per a separar els constituents de les oracions nominals,
caracterstiques de sentncies, dites i refranys, de ttols dobres i de
titulars periodstics:
Per lagost, gues i most.
La violncia en el futbol, a debat.
j) Per a evitar confusions o ambigitats:
Suposem que no vindr, per si arriba, ella ho far.
68
7.3.1.2. A banda dels usos relacionats amb lentonaci, la coma susa
tamb en els casos segents:
a) En les expressions numriques, per a separar les unitats enteres de
les decimals:
T 6,5 metres de llarg.
Mha costat 25,63 euros.
b) En lexpressi sexagesimal de les hores, per a separar els segons de
les fraccions de segon:
El rcord ha quedat establit en 10,19 segons.
c) En lexpressi de dates i adreces:
Alacant, 20 dagost del 2004
Sant Vicent, 22, 14a
7.3.2. el punt i coma
El punt i coma (;) representa una pausa major que la de la coma i menor
que la del punt. Susa en els casos segents:
a) Per a separar grups delements en enumeracions llargues o
complexes, sobretot quan ja contenen altres signes de puntuaci
(generalment comes):
Hi assistiren la directora general, Sra. Meli; el secretari de la Comissi,
Sr. Mart, i el primer vocal de la Comissi, Sr. Grau.
OBSERVACI: En estos casos, davant de les conjuncions i, o i ni no es posa punt i
coma sin coma.
b) Davant de les conjuncions i locucions adversatives (no obstant aix, per,
tanmateix, etc.) o concessives (encara que, malgrat que, tot i que, etc.), quan
estos connectors unixen estructures que contenen comes internes:
Linforme de la Comissi Tcnica s negatiu; no obstant aix,
si sesmenen les decincies detectades, hi ha la possibilitat que
es revise lexpedient.
c) Per a separar frases completes estretament unides pel signifcat:
Morfolgicament, els quantitatius poden ser variables o invariables;
dins dels variables nhi ha que noms tenen exi de nombre i nhi ha
que presenten la exi completa.
7.3.3. el punt
El punt (.) representa una pausa important en el discurs (ms gran que
la que indiquen la coma i el punt i coma). Sutilitza per a marcar el fnal
duna oraci que t un sentit complet. Hi ha tres tipus de punts: el punt i
seguit, el punt i a part i el punt nal.
7.3.3.1. El punt i seguit sutilitza per a separar oracions en qu es tracta
la mateixa idea, per que no estan enllaades sintcticament entre si.
El punt i seguit no implica canvi de pargraf, sin que el text continua
immediatament desprs deste signe.
El viatge estigu ple dincidncies. La primera nit sens avari el cotxe i
hagurem de caminar durant una hora per a trobar un lloc habitat.
69
7.3.3.2. El punt i a part assenyala una pausa ms llarga que la del punt i
seguit, i sutilitza per a separar pargrafs que expressen idees diferents
sobre un mateix tema. Desprs deste signe hi ha sempre un canvi de
pargraf.
De les imatges del paisatge de Mart preses per la sonda Pathnder,
els cientcs han obtingut proves considerades denitives que el planeta
va sofrir en algun moment unes inundacions catastrques.
Les primeres anlisis de les dades que ha enviat el robot tot terreny
Sojourner sobre la composici del sl marci indiquen que es troba
verdaderament a Mart, va assenyalar Rudolf Rieder, el cientc alemany
encarregat desta part de la missi.
7.3.3.3. El punt fnal assenyala lacabament dun text.
7.3.3.4. A banda dels usos relacionats amb lentonaci, el punt sutilitza
en els casos segents:
a) Desprs de les abreviatures:
La representaci abreviada dels dies de la setmana s: dl., dm., dc., dj.,
dv., ds. i dg.
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitza, a vegades, la barra: C/, c/c, etc.
b) Per a separar els milers en totes aquelles xifres que es lligen
habitualment com a quantitats senceres:
Limport total de les millores projectades s de 72.000 euros.
c) En la reducci de les dates a xifres, el punt separa el dia, el mes i lany:
El 25 dagost del 2002 (25.08.02).
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitzen el guionet (-) i la barra (/): 25-08-
02 o 25/08/02.
d) En lexpressi sexagesimal de les hores, el punt separa les hores i els
minuts:
El vol arriba a les 8.30 hores.
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitzen els dos punts: El vol arriba a les
8:30 hores.
7.3.4. els dos punts
Els dos punts (:) susen en els casos segents:
a) Per a introduir enumeracions o sries que poden anar disposades en
lnia contnua o en columna:
En esta conferncia intervindran diversos pasos europeus: Itlia, Sussa,
Frana, etc.
b) Per a introduir exemples, especialment quan van precedits
dexpressions com per exemple, com ara, segents, etc.:
Dins deste grup sinclouen les locucions conjuntives segents: abans
que, aix que, de seguida que, desprs que, des que, fns que,
sempre que, tan bon punt, etc.
70
c) Per a introduir explicacions, proves, causes, conseqncies,
conclusions, etc.:
Segons el Codi Civil, este testament no t validesa: cal demanar-ne
lanullaci.
d) Per a introduir lestil directe o les citacions textuals:
Quant al pacte social, el ministre va dir: A pesar de les discrepncies
que hi ha entre els diversos sectors afectats, arribar a un acord s
hui una necessitat.
e) Desprs de les paraules expose, demane, certique, etc., en els
documents administratius:
SOLLICITE: Que em siga concedida lajuda demanada.
f) Per a indicar la divisi aritmtica entre dos quantitats:
240:12
7.3.5. els punts suspensius
Els punts suspensius () van immediatament desprs del carcter
precedent, i els seguix un espai en blanc (excepte quan van seguits de
coma, parntesis, claudtors o cometes). Susen en els casos segents:
a) Per a deixar una frase voluntriament inacabada:
Professors, pares, alumnes... Tots estaven dacord amb la soluci
proposada.
b) Per a expressar una interrupci del discurs que indica sorpresa o dubte:
Diuen que acabaran les obres esta setmana..., i van comenar ahir!
c) Per a indicar, entre claudtors, lomissi duna part de text en una
citaci textual:
La disposici transitria primera de la Llei ds i Ensenyament
del Valenci establix que Ls i ensenyament del valenci regulats
en esta llei [] hauran de realitzar-se en un termini de tres anys.
7.4. eLs sigNes DeNtoNaci
Els principals signes dentonaci sn els dinterrogaci (?) i els
dadmiraci (!). Poden utilitzar-se o b exclusivament al fnal del
perode, o b al comenament i al fnal, especialment en el cas que puga
generar-se alguna ambigitat.
7.4.1. els signes dinterrogaci
Els signes dinterrogaci sutilitzen per a delimitar enunciats
interrogatius directes:
Quants dies falten per a les vacacions?
Per, es pot saber on thavies cat? Them estat buscant tota
la vesprada.
71
7.4.2. els signes dexclamaci
Els signes dexclamaci sutilitzen per a delimitar enunciats exclamatius
directes o associats a interjeccions i onomatopeies:
Vs-ten ara mateix desta casa!
Oh! Quina sorpresa!
7.5. eLs iNcisos
7.5.1. els guions
El gui () sutilitza en els casos segents:
a) Per a delimitar un incs, i en este cas sescriu immediatament davant
de la primera paraula de lincs i immediatament darrere de lltima
(v. 7.2.3):
La falta de primeres matries un dels principals problemes de
la nostra economia ha determinat que la indstria no haja
prosperat tant com hauria sigut desitjable.
Com que estava fart desperar, men vaig anar i no cal que texplique
de quin humor.
b) Per a marcar linici del parlament dun personatge en un dileg:
Bon dia, s vost Joan Peris?
Efectivament, sc jo. Qu volia?
7.5.2. els parntesis
Els parntesis ( ) susen en els casos segents:
a) Per a intercalar en una frase informacions complementries,
aclariments breus, referncies, dades secundries, etc.:
La LOGSE (Llei dOrdenaci General del Sistema Educatiu) pretn
racionalitzar el sistema educatiu.
El pressupost denguany (un mili deuros) resulta insucient per a dur
a terme totes les millores que shavien projectat.
Decret 117/1991, de 26 de juny, del Consell de la Generalitat Valenciana,
pel qual saprova el barem general daplicaci als concursos
de mrits per a la provisi de llocs de treball (dOGV nm. 1.577,
de 2 de juliol de 1991).
OBSERVACI: Quan un parntesi fnal coincidix amb coma, punt i coma o
dos punts, estos signes de puntuaci han danar com a norma fora i
immediatament darrere del parntesi: Esta qesti va ser tractada en lltim
Ple (07-11-02), i aprovada per majoria absoluta.
b) Per a introduir una lletra dorde en una enumeraci:
La Comissi Assessora tindr com a nalitat assessorar i formular
propostes sobre totes aquelles qestions que afecten el projecte del
Centre dAlt Rendiment, i en especial:
a) les installacions esportives del Centre que permeten lexercici de
lesport dalt nivell i de competici;
b) els requisits relatius a la prestaci de servicis de suport a lesportista;
c) les installacions referents a residncia i centre densenyana.
72
OBSERVACI: En este cas, susa noms el parntesi de tancament, que sescriu
immediatament desprs de la corresponent lletra dorde. Amb esta mateixa
funci, tamb sutilitzen altres signes, com ara el guionet (-), el redol (), etc.
c) En les acotacions teatrals:
JliA (mentres agafa el xiquet del bressol): La mare ja mho ha dit.
7.5.3. els claudtors
Els claudtors ([ ]) susen en els casos segents:
a) Per a indicar lomissi de text dins duna citaci textual. En este cas
contenen uns punts suspensius:
Si es considera que locultaci de la dona davall duna referncia
masculinitzant s un fet inacceptable, lnica alternativa eca seria
recrrer a all que sha anomenat enginyeria lingstica [...], noms
aix es podria aconseguir que tots els noms aplicables a persones
pogueren ser utilitzats en qualsevol context sense amagar la dona.
b) Per a introduir algun aclariment, especialment quan una citaci queda
incompleta fora del seu context:
Nosaltres [els valencians] som mediterranis i, en general, estem
orgullosos de ser-ho.
c) Per a posar entre parntesis un text que ja cont algun parntesi:
Es pronuncien amb o oberta les paraules acabades en -ot i -ota, com
ara: clot, devot, pot; cabota, pilota, quota (excepcions: bot, nebot;
bota [calat], bta [recipient per al vi] i jota).
d) I, fnalment, sutilitzen tamb per a emmarcar transcripcions fontiques:
En algunes comarques valencianes, s habitual lemmudiment de la r
de nal de paraula: corredor [koreD].
7.5.4. Les cometes
Les cometes poden ser dobles, i en este cas poden ser baixes ( ) o
altes ( ), o simples ( ).
7.5.4.1. Les cometes dobles sutilitzen en els casos segents:
a) En les citacions textuals i per a marcar lestil directe:
Segons linvestigador entrevistat, Els estudis sobre el genoma hum
representen el projecte cientc ms important del segle XXI.
I li va dir: No cal que vingues ms.
OBSERVACI: En el cas que shaja de posar entre cometes alguna paraula o
expressi dins dun text que ja est entre cometes, susen les cometes altes si
prviament shan utilitzat les baixes, o les simples si shan utilitzat les altes:
Lorador nalitz el seu discurs amb estes paraules: Este tema podria donar lloc
a una altra conferncia, que potser podrem titular Les oportunitats
comercials de la Xarxa.
O b:
Lorador nalitz el seu discurs amb estes paraules: Este tema podria donar
lloc a una altra conferncia, que potser podrem titular Les oportunitats
comercials de la Xarxa.
73
b) En els ttols de conferncies, comunicacions, ponncies i discursos:
El ttol de la conferncia ser Les noves tecnologies i el medi ambient.
c) En els ttols dels captols o parts dun llibre:
El captol segon t com a ttol Qestions de nomenclatura.
d) En els ttols darticles en diaris i revistes:
s una referncia de larticle Tribus urbanes.
7.5.4.2. Les cometes simples susen en els casos segents:
a) Per a emmarcar el signifcat duna paraula o duna expressi:
La paraula segur s un adjectiu que signica exempt de risc.
b) En els titulars periodstics, per a acotar una paraula o expressi que
dins del text sescriu en cursiva:
Ladu a lapartheid
7.6. aLtres sigNes grfics
7.6.1. Lasterisc
Lasterisc (*) susa en els casos segents:
a) Com a signe de crida de nota al marge o a peu de pgina dins dun
text. En este cas, sescriu darrere de la paraula o de les paraules sobre
les quals es dna informaci:
s incorrecte ls de la preposici amb davant dun innitiu.*
OBSERVACI: A vegades, estos asteriscs es tanquen entre parntesis (*), i sen
poden escriure dos o ms en crides successives dins duna mateixa pgina.
b) En obres lingstiques, per a indicar que la paraula o grup de paraules
marcades amb este signe sn agramaticals. En este cas, lasterisc se
situa davant de la paraula o de lexpressi en qesti:
Lexpressi *sempre i quan s un calc del castell.
7.6.2. La barra inclinada
La barra inclinada (/) susa en els casos segents:
a) Per a indicar una segona forma duna paraula o dun grup de paraules:
Senyor/senyora
linteressat / la interessada
b) Per a indicar oposici o alternana de paraules, expressions, etc.:
Les relacions nord/sud
Les graes s/ss
c) En algunes abreviatures i combinacions de smbols:
c/c (compte corrent)
km/h (quilmetres per hora)
OBSERVACI: En el cas que labreviatura porte barra inclinada, se suprimix el
punt: Labreviatura de carrer s C/ o C. (v. 7.3.3.4.a).
74
d) Per a separar el nmero dorde de lany de promulgaci o de
legislatura en alguns texts normatius:
Reial Decret 1433/1979, de 8 de juny, de Radiodifusi.
Llei 4/1988, dHisenda Pblica Valenciana.
e) Per a indicar fracci o divisi (v. 7.3.4.f):
Larrova s una mesura de pes equivalent a de quintar.
f) Per a indicar cada canvi de vers, en lescriptura de versos en lnia:
Vora el barranc dels Algadins / hi ha uns tarongers de tan dol aire,
/ que per omplir daroma laire / no t lo mn millors jardins.
(Teodor Llorente)
7.6.3. el signe de pargraf
El signe de pargraf () sutilitza, seguit dun nmero, per a indicar
divisions internes dins dels captols dun llibre:
Vegeu 3.3.1 sobre el punt i seguit.
MORFOLOGIA
FLEXIVA I SINTAXI
78
8. LORACI: CONCEPTES GENERALS
8.1. IntroduccI
Com sha indicat en la introducci de la gramtica, el tercer gran bloc de
captols se centra en la sintaxi i en la morfologia fexiva. En els captols que
seguixen, per tant, es presentaran les diferents classes de paraules i, per
a cada classe, sanalitzaran conjuntament les seues propietats fexives, la
funci sintctica que realitzen i les construccions en qu apareixen.
Certament, lopci adoptada impedix separar de manera estricta
els aspectes sintctics dels morfolgics, per permet descriure
conjuntament la forma i la funci de cada classe de paraules, dacord
amb un esquema de presentaci molt habitual en la nostra tradici
gramatical. Partint de lesmentada concepci, lobjectiu del present
captol consistir a delimitar els conceptes bsics que faciliten la
descripci i el tractament normatiu de cada classe de paraules.
8.2. Les cLasses de parauLes
En la tradici gramatical susa lexpressi parts de loraci per a referir-
se a les diferents classes de paraules o categories lxiques de qu
consta una llengua: els substantius, els adjectius, els verbs, etc. Les
classes de paraules es defnixen a partir de propietats sintctiques,
semntiques i formals o fexives. Aix, per exemple, diem que una
determinada paraula pertany a la classe dels verbs perqu sidentifca
amb el nucli dun predicat o forma amb un atribut un predicat nominal
(sintaxi), perqu designa una acci, un procs o un estat (semntica) i
perqu presenta morfemes de conjugaci, de temps, aspecte i mode, i de
concordana en persona i nombre amb el subjecte (exi).
En lactualitat no hi ha un acord total sobre el nombre de classes que
cal distingir. Tradicionalment es diferencien huit classes de paraules: el
substantiu, larticle, ladjectiu, el pronom, el verb, ladverbi, la preposici
i la conjunci. Les propostes ms recents tendixen a establir ms
classes i a diferenciar els adjectius prpiament dits dels determinants
(larticle i el demostratiu, per exemple) i els quantifcadors (els
numerals, els indefnits i els quantitatius). Sense entrar en el fons de la
polmica, en la gramtica soptar per este ltim punt de vista, ja que
permet analitzar de manera separada classes que tenen unes propietats
formals i funcionals ben diferents. A ms, hi prestarem atenci a la
interjecci, que presenta caracterstiques molt diferents de la resta de
les classes.
Les classes de paraules poden ser obertes o tancades. Sn obertes
les classes integrades per paraules amb signifcat lxic precs i
capaces dampliar el repertori delements. Concretament, sn obertes
les classes dels substantius, adjectius, verbs i adverbis. En canvi,
sn tancades les classes integrades per paraules amb un signifcat
gramatical i amb un nombre limitat delements, com els determinants i
els quantifcadors, les preposicions i les conjuncions.
79
8.3. La fLexI
Un dels criteris a partir dels quals es poden caracteritzar les diferents
classes de paraules s el de les seues propietats fexives. Per exi
sentn la forma que adopten les paraules condicionada per la seua
funci sintctica, i ms concretament per regles sintctiques com la
concordana del verb amb el subjecte o de ladjectiu amb el substantiu.
Ladjectiu alt, per exemple, adopta la forma alta si modifca un substantiu
com paret, per la forma alts si en modifca un altre com edicis.
Tenint en compte la fexi, les classes de paraules es classifquen en
variables i invariables, segons que adopten formes diferents en el discurs
o presenten sempre la mateixa forma. Sn variables els substantius,
els adjectius, els determinants (article, demostratius, possessius), la
majoria de pronoms i quantifcadors i els verbs; en canvi, sn invariables
les preposicions, els adverbis i les conjuncions.
La fexi generalment sexpressa per mitj de canvis en les terminacions
de les paraules, com ocorre en el cas de ladjectiu alt, que presenta
les formes fexives alt (mascul singular), alta (femen singular), alts
(mascul plural) i altes (femen plural).
Els substantius, els adjectius, els determinats i els quantifcadors
varien tenint en compte distincions relacionades amb les categories
gramaticals de gnere i nombre. Els pronoms tamb varien dacord amb
el gnere i el nombre, per a ms presenten distincions relacionades
amb la persona i el cas. Els verbs, fnalment, varien dacord amb la
conjugaci, el temps, laspecte, el mode, el nombre i la persona.
Les categories gramaticals sexpressen en la paraula per mitj de
morfemes. En el captol 36, es parlar ms detalladament del concepte
de morfema, i es diferenciaran els morfemes lxics (morfemes amb
signifcat lxic) i els gramaticals (els que expressen les propietats
fexives). Ara ens limitarem a apuntar que els morfemes lxics (larrel
de la paraula, els prefxos i el sufxos) conformen el seu radical, mentres
que els morfemes fexius sidentifquen amb les categories gramaticals,
i generalment sexpressen per mitj de canvis en les terminacions
fexives o desinncies. Aix, per a una paraula com altes, es diu que el
morfema de femen sexpressa per mitj de la marca e i el de plural
per mitj de la marca s; per a una altra com alt, en canvi, es diu que els
morfemes de mascul i de singular sexpressen per mitj de labsncia
de marques.
Els morfemes fexius poden acomplir funcions diferents. De manera
general es poden diferenciar quatre tipus de morfemes:
a) Els que permeten establir classifcacions formals dins duna classe
de paraules; concretament, la conjugaci en els verbs (que permet
diferenciar els verbs de la primera, la segona i la tercera conjugaci),
i el gnere en els substantius (que permet diferenciar els substantius
masculins dels femenins).
b) Els que expressen relacions de concordana entre paraules en el
discurs; concretament, el gnere i el nombre en els adjectius, els
determinants i els quantifcadors (que expressen la concordana amb
el substantiu que modifquen) i la persona i el nombre en el verb (que
expressen la concordana amb el subjecte).
80
c) Els que fan referncia al context o a lelement designat per la paraula;
concretament, el temps, laspecte i el mode en el verb, el nombre en el
substantiu i els pronoms, i la persona en el pronoms.
d) I els que fan referncia a la funci sintctica de la paraula;
concretament, el cas en els pronoms.
8.4. Les parauLes I eLs sIntagmes
La paraula s la unitat mnima de lanlisi sintctica, i loraci, la unitat
mxima. Entre la paraula i loraci, a ms, es poden delimitar altres
constituents intermedis, anomenats sintagmes. Un sintagma, per tant, s
un constituent format per una o diverses paraules que es comporta com
una unitat i que realitza una determinada funci sintctica (subjecte,
predicat, complement directe, etc.). Pensem, per exemple, en les
oracions segents:
Menja pa.
Menja pa integral.
Menja molt de pa integral.
En les oracions anteriors, els elements en negreta funcionen com a
complement directe del verb menjar: en el primer cas, el complement
directe es limita al substantiu pa; en el segon, al substantiu pa modifcat
per ladjectiu integral, i en el tercer, al substantiu pa modifcat per
ladjectiu integral i pel quantitatiu molt seguit de la preposici de. En els
exemples, anteriors, per tant, pa, pa integral i molt de pa integral formen
en cada cas un sintagma amb diferent grau de complexitat interna.
Els sintagmes consten necessriament dun nucli que sidentifca amb
la paraula que aporta el signifcat bsic i que delimita la categoria
del conjunt. En els exemples anteriors el nucli s el substantiu (o el
nom substantiu) pa, i el sintagma s, per tant, un sintagma nominal.
El nucli, a ms, pot rebre la modifcaci daltres elements. Segons el
tipus de modifcaci que aporten, es diferencien els complements dels
especifcadors. Els complements se situen tpicament a la dreta del nucli
i restringixen o completen el seu signifcat; els especifcadors, en canvi,
se situen tpicament a lesquerra del nucli i lemmarquen discursivament
determinant-lo o quantifcant-lo, com es pot observar en la taula 8.1, on
sexemplifquen els conceptes de nucli, complement i especicador per
als diferents tipus de sintagmes:
Taula 8.1:
Estructura dels sintagmes
especificador nucli complement
sintagma nominal el pa integral
sintagma adjectival molt bo per a la diabetis
sintagma
preposicional
nicament per aix
sintagma adverbial ben contrriament al que opineu vosaltres
sintagma verbal noms menja pa integral
81
8.5. LoracI
Loraci, com sha apuntat, s la unitat mxima de la sintaxi. Com a
norma, les oracions estan integrades per un sintagma nominal que
funciona com a subjecte i per un sintagma verbal que funciona com a
predicat. El sintagma nominal que realitza la funci de subjecte imposa
la concordana en nombre i persona al verb, i normalment apareix
anteposat:
El president del Govern parlar en el programa desta nit.
subjecte predicat
La posici del subjecte, tanmateix, no s totalment fxa; es pot veure
alterada per motius informatius, i fns i tot pot aparixer implcit en
aquells casos en qu es pot recuperar a partir del discurs previ o de la
situaci comunicativa (v. 8.7):
En el programa desta nit parlar el president del Govern. (posposici
del subjecte)
Parlar en el programa desta nit. (subjecte ellptic)
Els morfemes de persona i nombre del verb contribuxen a identifcar
el subjecte ellptic, i tamb faciliten la seua relativa mobilitat. De fet,
estos morfemes, juntament amb els de temps, aspecte i mode del verb,
sn els que permeten larticulaci del sintagma nominal subjecte amb
el sintagma verbal. Efectivament: els morfemes de nombre i persona
expressen la concordana amb el subjecte i marquen la preeminncia
del subjecte respecte als complements verbals; els morfemes de temps,
aspecte i mode, per la seua banda, emmarquen el conjunt de loraci
situant-la en unes determinades coordenades temporals (el temps i
laspecte) i indicant el punt de vista que adopta el parlant respecte al que
senuncia (el mode).
Cal no confondre les oracions amb subjecte ellptic i les oracions
impersonals. Aquelles s que presenten subjecte, encara que no
sexplicite; estes, en canvi, estan mancades de subjecte:
Plou molt.
Ha pedregat tota la nit.
s molt tard.
ObSErvACI: En les llenges que admeten lelisi del subjecte, la posici que
hauria docupar el subjecte est buida. En canvi, en les llenges que no
admeten lelisi, la posici de subjecte apareix ocupada per un pronom de
tercera persona, com es pot comprovar si comparem loraci Plou amb
loraci francesa Il pleut, langlesa It rains o lalemanya Es regnet.
8.5.1. el predicat i els complements
El verb sol constituir la base del predicat, ja que aporta el seu signifcat
bsic i presenta els morfemes fexius que articulen la relaci entre el
subjecte i el predicat. En este cas, es pot afrmar que el verb s el nucli
lxic i gramatical de loraci. Pel fet de ser el nucli, el verb selecciona
el subjecte i els seus complements bsics. Un verb com regalar, per
exemple, selecciona un subjecte hum que sidentifca amb lagent
que realitza lacci de regalar, per tamb un complement directe, que
designa all que es regala, i un complement indirecte, que designa el
destinatari del regal:
82
El meu germ va regalar unes arracades a la seua promesa.
subjecte compl. directe compl. indirecte
Un altre verb com oblidar-se, en canvi, selecciona un subjecte hum,
identifcat amb la persona que experimenta loblit, i un complement de
rgim introdut per la preposici de, referit a all oblidat:
Llus es va oblidar de la cita amb nosaltres.
subjecte compl. de rgim
A ms dels complements seleccionats pel verb, loraci tamb pot
contindre altres complements que designen les circumstncies
que emmarquen loraci i que tradicionalment reben el nom de
circumstancials o adjunts circumstancials. En loraci Dissabte passat vam
dinar amb el iaios en el mas, per exemple, dissabte passat s un circums-
tancial de temps; amb els iaios, un circumstancial de companyia, i en
el mas un circumstancial de lloc. En els captols 32 i 33 sanalitzaran
de manera detallada els diferents complements verbals i els tipus
doracions segons la naturalesa del verb.
8.5.2. La concordana
La concordana del verb amb el subjecte presenta en certs casos
algunes especifcitats sobre les quals conv parar esment. respecte a
la concordana de nombre, presenten especifcitats els noms collectius,
singulars per la forma i plurals pel sentit, com ara gent, grup, colla,
professorat, etc. Quan els noms collectius susen en singular, el verb
presenta una certa vacillaci i pot admetre tant una concordana formal
(en singular) com una concordana pel sentit (en plural): La famlia es
nega/neguen a escoltar les peticions de Carles. Gramaticalment, s ms
habitual i preferible la concordana formal. No obstant aix, hi ha factors
que intervenen en el tipus de construcci resultant:
a) Si el collectiu est constitut per individus iguals, es tendix a
considerar-los com una sola entitat i es fa la concordana formal: El
professorat accepta els nous horaris.
b) Si el collectiu est constitut per individus diversos, es tendix a
considerar ms els individus que el conjunt que formen i es pot fer la
concordana pel sentit: Aquell grup toquen molt b.
c) Si el nom collectiu va seguit de la preposici de i de la menci als
individus que formen el collectiu, es tendix a fer la concordana formal:
Una colla de castellers ha participat en la festa. Passa el mateix amb els
collectius numerals: La mitat dels alumnes ha protestat.
d) Si el collectiu apareix acompanyat i determinat per altres paraules, es
refora la concordana formal: Lexrcit, amb el suport governamental, va
decidir ordenar lofensiva.
e) Si loraci s atributiva i un dels dos elements s un collectiu i laltre
un nom en plural, no es fa la concordana formal sin pel sentit: Aquella
multitud sn treballadors del port.
f) Si el nom collectiu est prop del verb, safavorix la concordana
formal: El venat ha votat a favor de pintar la faana; El venat, desprs
descoltar ladministrador de la nca, han votat a favor de pintar la faana.
La concordana de persona presenta menys especifcitats. No obstant
aix, cal fer esment de certs casos en qu la concordana sestablix
83
a partir del sentit: Els estudiants som/sou/sn molt responsables. En
lexemple anterior, el subjecte s formalment una tercera persona, per
en la mesura que s plural pot incloure tamb el parlant (i concordar
en primera persona del plural) o loient o oients (i concordar en segona
persona del plural). Tamb admeten variaci en la concordana les
oracions amb subjectes partitius del tipus cap de vosaltres, alguns de
nosaltres, etc.: Cap de vosaltres no anir/anireu a lexcursi. En lexemple
anterior la concordana pot dependre tant del quantifcador com del
pronom personal: en el primer cas el verb concorda en tercera persona;
en el segon, en primera o en segona, segons el pronom.
8.5.3. Les oracions simples i les compostes
Ms amunt sha caracteritzat loraci a partir de criteris estructurals,
i ms concretament a partir de la uni dun subjecte i un predicat.
Partint de la defnici anterior, cal tindre en compte que una oraci pot
estar continguda dins duna altra oraci, com es pot comprovar si es
comparen els dos fragments en negreta dels exemples segents:
Ha vingut per indicaci meua.
Ha vingut perqu jo li ho vaig dir.
Els dos fragments en negreta realitzen una funci equivalent en
les oracions en qu apareixen (la funci de complement de causa),
per pertanyen a categories diferents: en el primer cas la funci de
complement de causa la realitza un sintagma preposicional; en el segon
cas, en canvi, esta mateixa funci la realitza una oraci introduda per
la conjunci perqu. Dacord amb les diferncies existents entre els dos
exemples anteriors, es diu que en el primer cas loraci s simple, ja que
cont un nic subjecte i predicat, mentres que en el segon s composta,
ja que cont dos subjectes i els seus respectius predicats.
La relaci que mantenen les oracions contingudes en una oraci
composta pot ser de coordinaci o de subordinaci. La relaci s de
coordinaci, i les oracions sn coordinades, quan sn equivalents des
dun punt de vista funcional i jerrquic:
Arribaren a les 10 i se nanaren a les 11.
Llogarem una pellcula del videoclub o anirem al cine.
La relaci, per contra, s de subordinaci quan una oraci, la
subordinada, sintegra en lestructura duna altra oraci, la principal, i
assumix una determinada funci sintctica dins desta darrera:
Mar diu que li ha agradat molt el viatge a Mxic.
Va telefonar quan va arribar a laeroport.
Sempre ha viscut com ha volgut.
En el primer cas, loraci subordinada funciona com a complement
directe de la principal; en el segon, com a circumstancial de temps, i en
el tercer, com a circumstancial de manera.
ObSErvACI: A ms de coordinaci i de subordinaci, en la tradici gramatical
tamb es parla de juxtaposici en aquells casos en qu les oracions mantenen
una vinculaci semntica que no apareix explicitada per cap conjunci:
Estaven molt cansats; se nanaren de seguida. (juxtaposici)
Estaven molt cansats i se nanaren de seguida. (coordinaci)
Se nanaren de seguida perqu estaven molt cansats. (subordinaci)
84
8.5.4. Les oracions fnites i no fnites
La uni dun subjecte amb un predicat es realitza, com sha indicat, per
mitj dels morfemes de concordana del verb. Hi ha casos, tanmateix,
en qu una oraci, sobretot una oraci subordinada, t el verb en forma
no personal o no fnita (infnitiu o gerundi), com es pot comprovar si es
compara els fragments en negreta dels exemples segents:
Maria vol que el seu ll estudie una enginyeria.
Maria vol estudiar una enginyeria.
En el primer exemple, loraci subordinada en negreta t el verb en
forma personal i el subjecte de la subordinada (el seu ll) s diferent del
subjecte de la principal (Maria); en el segon exemple, en canvi, el verb t
forma no personal i el subjecte tcit de la subordinada coincidix amb el
de la principal (Maria).
ObSErvACI: El subjecte pot explicitar-se en determinats casos en qu loraci
no fnita apareix encapalada per una preposici, com ocorre en lexemple
segent, on Pere s el subjecte de comprovar: En comprovar Pere el seu error,
va demanar disculpes.
Centrant-nos en linfnitiu, ls de les formes no personals en les
oracions subordinades es pot deure a tres factors diferents:
a) El fet que el subjecte tcit de la subordinada coincidix amb el subjecte o,
en menor mesura, amb el complement directe o lindirecte de la principal:
Maria lamenta haver tret este tema. (coincidix amb el subjecte)
Va obligar el meu germ a repetir lexamen. (coincidix amb el compl.
directe)
A Pere no li agrada viatjar. (coincidix amb el compl.
indirecte)
b) El fet que el subjecte tcit de la subordinada t un carcter genric o
indeterminat:
Conv fer una miqueta dexercici tots els dies.
s molt perjudicial fumar durant lembars.
c) El fet que loraci composta ha experimentat una reestructuraci i
el subjecte de la subordinada sha convertit en complement directe o
indirecte de la principal:
He sentit que el meu germ cantava He sentit el meu germ cantar o
He sentit cantar el meu germ (el subjecte de cantar sha convertit en
complement directe de sentir).
No deixa que ning explique el seu punt de vista No deixa a ning
explicar el seu punt de vista (el subjecte de explicar el seu punt de vista
sha convertit en complement indirecte de deixar).
ObSErvACI: Com es pot comprovar en els exemples anteriors, el subjecte de la
subordinada es convertix en el complement directe de la principal si aquella
no t ja un complement directe i en complement indirecte en cas contrari.
Amb el verb semblar tamb s possible que el subjecte de la subordinada es
convertisca en subjecte de semblar: Sembla que les televisions privades han perdut
audincia Les televisions privades semblen haver perdut audincia (el subjecte de
perdre audincia sha convertit en el subjecte de semblar). Esta reestructuraci,
tericament possible, s tanmateix poc habitual en la llengua general. La
conversi en complement, en canvi, s que resulta habitual i es dna amb els
verbs causatius, com fer o deixar, i amb els verbs de percepci com veure o sentir.
85
8.6. La modaLItat oracIonaL
Amb el terme modalitat oracional, es fa referncia a lactitud amb qu el
parlant enuncia loraci i al tipus dacte de parla que realitza. Un mateix
contingut oracional, de fet, es pot utilitzar per a realitzar diferents actes
de parla: per a declarar una cosa, per a preguntar sobre una cosa, per
a ordenar que es faa una cosa, etc. Tenint en compte la modalitat, les
oracions es poden classifcar en declaratives, interrogatives, imperatives
(o exhortatives) i desideratives; en tots els casos, a ms, loraci pot ser
afrmativa o negativa.
Taula 8.2:
Modalitat oracional
classes doracions valor exemple
declarativa es dna una determinada informaci
Pere ha preparat el sopar.
Pere no ha preparat el sopar.
interrogativa
es demana una determinada
informaci
Ha preparat el sopar Pere?
No ha preparat el sopar Pere?
imperativa sordena una determinada cosa
Pere, prepara el sopar!
Pere, no prepares el sopar!
desiderativa
sexpressa el desig que ocrrega una
determinada cosa
Tant de bo Pere prepare el sopar!
Tant de bo Pere no prepare el sopar!
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, la modalitat oracional
sexpressa per mitj de factors ben diferents, entre els quals es pot
destacar lordenaci dels constituents oracionals, lentonaci, el mode
verbal (lindicatiu, subjuntiu o imperatiu) o ls de determinats adverbis o
locucions adverbials (ladverbi no en les oracions negatives, expressions
del tipus tant de bo en les desideratives, etc.).
8.7. Lestructura InformatIva
8.7.1. Lorde dels constituents oracionals est condicionat en bona
mesura per lestructura informativa de loraci, i ms concretament pels
conceptes de tema, rema i focus. El tema sidentifca amb all de qu es
parla, i en les oracions declaratives ocupa la primera posici de loraci.
El rema, en canvi, fa referncia a la informaci nova que saporta sobre
el tema, i en les oracions declaratives se situa desprs del tema. Dins
del rema, el focus s lelement ms rellevant des dun punt de vista
informatiu i el que es pronuncia amb ms intensitat i tendix a ocupar la
darrera posici oracional:
El president del Govern parlar en el programa desta nit.
tema focus
______________________________
rema
En molts casos, el subjecte sidentifca amb el tema i el predicat amb
el rema, i per aix lorde no marcat dels constituents oracionals s el
de subjecte / verb / complement. Amb tot i aix, lorde no marcat
es pot veure alterat en casos en qu el subjecte sidentifque amb el
focus informatiu o en qu un complement tinga un carcter temtic. En
estos casos, es produx, respectivament, la posposici del subjecte i la
dislocaci a lesquerra del complement:
86
En el programa desta nit parlar el president del Govern .
compl. dislocat subj. posposat
Notem que els complements dislocats apareixen duplicats si admeten la
pronominalitzaci per mitj dun pronom feble (v. captol 23):
El caf, el pren sempre sense sucre. (el = el caf)
Al teu germ, no li digues que he vingut. (li = al teu germ)
Darrs, no men poses ms. (n = darrs)
ObSErvACI: Junt amb la dislocaci a lesquerra, tamb existix la dislocaci a la
dreta: El pren sempre sense sucre, el caf. La dislocaci a la dreta es dna en
aquells casos en qu el parlant reprn un element ja conegut.
8.7.2. A ms de la dislocaci, els complements tamb poden anteposar-
se al verb per mitj de la rematitzaci o focalitzaci, procediment
que consistix a emfatitzar tonalment un constituent. En les oracions
declaratives, la rematitzaci es dna fonamentalment en situacions de
rplica com en els casos segents:
De Pere parlaven, no de Juli.
Amb el meu germ van parlar, no amb el teu.
A diferncia del que ocorre en les dislocacions, en les rematitzacions no
es produx el doblament pronominal.
ObSErvACI: Una altra manera de focalitzar un constituent s per mitj de
les anomenades construccions clivellades, en qu el constituent focalitzat
sidentifca amb un atribut seguit duna oraci relativa: s de Pere de qui
parlaven, s amb el meu germ amb qui van parlar.
Les estructures amb rematitzaci, a ms, sn les caracterstiques de les
interrogatives parcials, en les quals lelement focalitzat sidentifca amb
linterrogatiu o el sintagma amb linterrogatiu:
De qui parlaven?
Amb qui van parlar?
8.7.3. A ms de lorde dels constituents, lestructura informativa de
loraci est estretament relacionada amb fenmens com lelisi del
subjecte o la pronominalitzaci dels complements. De fet, tant un
fenomen com laltre es donen en aquells casos en qu el subjecte o el
complement fa referncia a una entitat coneguda i recuperable a partir
del discurs previ o de la situaci comunicativa, com es pot comprovar
en els exemples segents, en qu un element aparegut en la primera
oraci selidix o es pronominalitza en la segona:
Qu far el president del Govern? Parlar en el programa desta nit.
(elisi del subjecte)
Va anar a casa de Pere i el va trobar molt desmillorat.
(pronominalitzaci del c. directe)
A ms de lelisi del subjecte i la pronominalitzaci dels complements,
tamb s possible elidir altres constituents oracionals recuperables
a partir del discurs previ. Lelisi s molt productiva en construccions
parallelstiques com les oracions coordinades o les oracions
comparatives, com es pot comprovar en els exemples segents, on shan
posat entre parntesis els elements elidits:
87
Miquel toca el saxo i Laia (toca) la auta dola.
A Enriqueta li agrada molt viatjar per al seu marit no (li agrada molt
viatjar).
Magradaria acompanyar-te per no puc (acompanyar-te).
Llus fa moltes ms hores que nosaltres (fem hores).
Les elisions, igual com la pronominalitzaci, sn recursos que permeten
alleugerir el discurs i evitar la repetici delements innecessaris.
88
9. ELS SUBSTANTIUS I ELS SINTAGMES NOMINALS
9.1. conceptes bsIcs
Els substantius (tamb anomenats noms substantius o simplement
noms) formen una classe de paraules obertes, que fexionen en
gnere i nombre (v. captols 10 i 11, respectivament) i que tpicament
denoten entitats. Des dun punt de vista sintctic, els substantius
susen generalment acompanyats dun o de diversos modifcadors que
completen el seu signifcat o delimiten la seua referncia. El substantius
i els seus modifcadors formen un sintagma (o grup) nominal que es
comporta com una unitat sintctica. En loraci Encara no he sentit el
programa de rdio que em vas recomanar, el substantiu programa funciona
com a nucli del sintagma nominal el programa de rdio que em vas
recomanar. Dins del sintagma nominal, el substantiu rep la modifcaci
de larticle el, del sintagma preposicional de rdio i de loraci de relatiu
que em vas recomanar.
Pel fet de funcionar com una unitat sintctica, lesmentat sintagma
nominal es pot substituir per un pronom o traslladar-se com un tot dins
de loraci:
Encara no lhe sentit.
El programa de rdio que em vas recomanar, encara no lhe sentit.
Notem que, en el primer exemple, el pronom el (l davant de verb
comenat per vocal) equival a tot el sintagma nominal i que, en el segon
exemple, tot el sintagma nominal apareix dislocat a lesquerra de loraci.
Els modifcadors del nom tenen funcions diferents i ocupen posicions
distintes dins del sintagma nominal. Atenent les diferncies esmentades,
els modifcadors nominals es classifquen en especifcadors i en
complements. Continuant amb lexemple anterior, larticle el funciona
com a especifcador, i el sintagma preposicional i loraci de relatiu, com
a complements.
9.1.1. els especifcadors
Els especifcadors santeposen al substantiu que modifquen, amb el
qual concorden en gnere i nombre. Tradicionalment, es considera que
els elements que funcionen com a especifcadors pertanyen a la classe
dels adjectius determinatius. En lactualitat, se solen diferenciar els
determinants, duna banda, i els quanticadors nominals, de laltra.
9.1.1.1. Els determinants permeten identifcar la referncia del sintagma
nominal, com ocorre en les oracions segents:
La impressora no funciona.
Aquell marge ha fet solsida.
Ton pare cuina molt b.
En els exemples anteriors, larticle la, el demostratiu aquell i el
possessiu ton sn determinants dels substantius que apareixen tot seguit
i permeten identifcar lentitat a qu es referix el sintagma nominal: en
el primer cas, larticle la indica que es tracta duna impressora concreta i
89
coneguda pels parlants; en el segon cas, el demostratiu aquell assenyala
que es tracta dun marge allunyat del parlant i de loient, i en el tercer
cas, el possessiu ton fa referncia al fet que es tracta del pare de loient.
9.1.1.2. Els quantifcadors, per la seua banda, delimiten lextensi del
sintagma nominal:
Ja han arribat cinquanta persones.
Ja han arribat moltes persones.
Ja ha arribat molta gent.
En els exemples anteriors, el numeral cinquanta i els quantitatius moltes
i molta sn quantifcadors: el primer delimita lextensi de manera
precisa i els altres dos ho fan de manera imprecisa.
Cal remarcar, fnalment, que tant els determinants com els
quantifcadors es poden usar sense el substantiu explcit, com mostren
els exemples segents, on shan posat entre parntesis els substantius
que shan elidit perqu eren informativament innecessaris:
Este taronger i aquell (taronger) ja han orit.
Els meus pares i els teus (pares) encara no han arribat.
Tenim quatre ordinadors per dos (ordinadors) no funcionen.
ObSErvACI: A causa del carcter ton de larticle defnit, lelisi del substantiu
sols s possible quan hi ha coordinaci de sintagmes nominals i larticle
apareix seguit de certs complements com un sintagma amb la preposici de
o una oraci de relatiu: els meus pares i els de Joan, els tarongers grans i els
menuts, els llibres vells i els que vam comprar ahir. Els possessius tons no
admeten lelisi, contrriament als tnics: Mon pare i el teu.
9.1.2. els complements
A diferncia dels especifcadors, els complements es posposen al
substantiu que modifquen i restringixen el seu signifcat o aporten
alguna explicaci concreta. Des dun punt de vista sintctic, la funci de
complements pot ser assumida per elements diferents, tal com veiem a
continuaci:
adjectiu Les comarques valencianes.
sintagma preposicional Una jaqueta sense butxaques.
oraci de relatiu La pellcula que acaben de fer en Canal 9.
nom propi El riu Xquer.
sintagma nominal Llus, president de lassociaci de vens.
Tenint en compte el signifcat que aporten al sintagma nominal, els
complements poden ser especifcatius i explicatius. Els especifcatius
restringixen el signifcat del substantiu que modifquen, com ocorre en
tots els exemples anteriors excepte en lltim. Els explicatius, en canvi,
no restringixen el signifcat sin que es limiten a aportar una explicaci
concreta, com passa en lltim dels exemples anteriors, en qu sindica
que la persona a qu ens referim s president de lassociaci de vens.
9.2. eLs tIpus de substantIus
Els modifcadors que admet un sintagma nominal estan condicionats, en
part, pel tipus de substantiu que funciona com a nucli. Tenint en compte
el signifcat i les propietats sintctiques, els substantius es classifquen
90
en dos grans grups: el dels noms comuns i el dels noms propis.
a) Els noms comuns tenen un signifcat especfc i designen classes
delements. El substantiu arbre, per exemple, t el signifcat de planta
de tronc elevat i llenys, i servix per a referir-se a qualsevol membre
deixa mateixa classe. A diferncia dels noms propis, els comuns
generalment susen acompanyats dun o de diversos modifcadors: aquell
arbre, un arbre de fulla caduca, etc.
b) Els noms propis designen una persona o un lloc concret sense aportar
cap signifcat especfc: Vicent, Joana, Atzeneta, Benirredr, Guardamar.
Pel fet de designar entitats concretes, generalment no duen cap
modifcador, encara que nadmeten o en duguen en certs casos
(v. 15.2.2.2 i 15.4).
Tenint en compte el tipus dentitats que designen, els noms comuns
es poden subclassifcar en concrets i abstractes; en comptables i no
comptables, i en individuals i collectius.
a) Els noms concrets designen entitats del mn real o que es conceben
com a tals (arbre, boira, terra), mentres que els abstractes designen
conceptes no materials obtinguts per processos cognitius (llibertat, idea,
pensament, incertesa, etc.).
b) Els noms comptables fan referncia a entitats allables i independents:
arbre, taula, poma, llibre, etc. Pel fet de referir-se a entitats independents,
els noms comptables poden ser modifcats per un numeral cardinal (dos
arbres, tres pomes), i per aix mateix tamb es consideren comptables
els noms abstractes que admeten un numeral cardinal, com ara idea o
problema (tres idees diferents). Els noms no comptables, en canvi, fan
referncia a entitats que tenen uns lmits difusos o que distribuxen la
massa per lespai, de manera que qualsevol porci de la massa continua
sent una mostra de lentitat: aigua, arena, herba, por, vent, etc. Els noms
no comptables no admeten cardinals per s quantitatius (molta aigua,
molt de vent, etc.).
ObSErvACI: En certs casos, s possible usar un nom comptable com a no
comptable, i al revs, amb un canvi clar de signifcat. El nom comptable ou, per
exemple, susa com a no comptable en lexpressi: una taca dou. El no comptable
ferro, en canvi, susa com a comptable en loraci Mira quin ferro he trobat!
c) Quan susen en singular, els noms individuals designen una nica
entitat (ovella, soldat, persona, arbre, professor), i els collectius, un
conjunt dentitats (ramat, exrcit, gent, bosc, professorat).
ObSErvACI: Pel fet de designar un conjunt dentitats, molts noms collectius
en singular poden ser modifcats per ladjectiu nombrs (un exrcit nombrs),
usar-se en la mateixa oraci amb unnimement o per unanimitat (el professorat
accept la proposta per unanimitat) o ser complements de verbs com reunir (el
pastor va reunir el ramat). No tots els noms collectius, tanmateix, accepten
proves com les anteriors.
9.3. Les funcIons sIntctIques
Els substantius, generalment integrats en un sintagma nominal, poden
realitzar funcions sintctiques diferents. La ms bsica s la de subjecte,
per tamb poden realitzar altres funcions oracionals precedits o no
duna preposici.
91
Taula 9.1:
Funcions oracionals dels sintagmes nominals
fUNCI ExEMPLE
subjecte El representant sindical present la proposta.
complement directe He comprat cebes tendres.
complement indirecte Encara no he pogut enviar la postal a la mare.
atribut s la persona ms amable que conec.
complement de rgim Parlaven del nou polgon industrial.
complement predicatiu
Sempre me lhe imaginada alcaldessa.
Treballa com a assistenta social.
circumstancial
La prxima setmana comencen les festes.
Dinarem en la platja.
Ens veurem a la nit.
Va contestar amb tota la tranquillitat del mn.
A banda de les funcions anteriors, els substantius (o els sintagmes
nominals) poden funcionar com a complements dun altre substantiu
(v. 9.1.2), per tamb com a complements dun adjectiu o dun adverbi,
introduts per una preposici:
Content del treball realitzat.
Desafortunadament per als nostres interessos.
Cal assenyalar, fnalment, que un pronom pot exercir la funci sintctica
dun substantiu o de tot un sintagma nominal, com es pot comprovar en
els exemples segents, parallels a alguns dels anteriors:
Ning present la proposta.
He comprat aix.
Ho s.
Desafortunadament per a nosaltres.
92
10. EL GNERE DELS SUBSTANTIUS
10.1. conceptes generaLs
El gnere s una categoria gramatical on apareixen implicats aspectes
estrictament morfolgics, per tamb aspectes sintctics i semntics.
10.1.1. aspectes morfolgics
El gnere est relacionat amb la morfologia pel fet que s una categoria
que sexpressa per mitj de marques fexives i que permet establir
classes formals de substantius i dadjectius. Pel que fa concretament als
substantius, el gnere s un tret inherent desta classe de paraules, en
el sentit que s una propietat de cada substantiu i que, a diferncia del
que passa amb altres classes de paraules, no est condicionat per un
altre element concurrent en una determinada estructura sintctica. Per
tradici, es distingix entre gnere mascul i gnere femen, segons que el
substantiu siga susceptible dintroduir-se amb un article mascul (el/un)
o femen (la/una). Substantius com (el) pare, (el) dia, (el) sol, (el) carro o
(el) pentagrama sn masculins; en canvi, uns altres com (la) mare, (la)
dona, (la) sal, (la) rdio o (la) pelvis sn femenins.
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, les terminacions que
presenten els substantius masculins i els femenins no sn homognies i,
fns i tot, les mateixes terminacions que apareixen en un cas es retroben
en laltre. Amb tot i aix, s que s possible establir unes pautes generals
pel que fa a les terminacions que ajuden a determinar el gnere dels
substantius. Aix, solen ser de gnere mascul:
a) La majoria dels substantius acabats en consonant: foc, fred, captol,
colp, embut.
b) La majoria dels substantius acabats en vocal tnica: alacr, caf, pat,
cami, tab.
c) La majoria dels substantius acabats en -e: arbre, colze, llinatge, marbre.
d) La majoria dels substantius acabats en altres terminacions, de
freqncia molt menor, com ara -o, -s, -is o -us: ferro, lloro; curs, dilluns;
absis, llapis; focus, tipus.
Daltra banda, solen ser de gnere femen:
a) La majoria dels substantius acabats en -a tona: bossa, tnia, nestra,
porta.
b) Els substantius formats amb el sufx -ci: addici, organitzaci,
revoluci, tradici.
c) La majoria dels substantius acabats en -edat, -etat, -itat, -etud o -itud:
claredat, pietat, felicitat, inquietud, actitud.
10.1.2. aspectes sintctics: la concordana
El gnere tamb est relacionat amb la sintaxi i, ms concretament, amb
la regla sintctica de concordana, dacord amb la qual els modifcadors
directes dels substantius (determinants, adjectius i quantifcadors)
concorden en gnere i nombre amb el substantiu que modifquen. En
93
un sintagma com ara la cermica valenciana, larticle i ladjectiu adopten
formes femenines (la i valenciana, respectivament) perqu modifquen
un substantiu femen (cermica). De manera parallela, en el sintagma
el moble valenci, larticle i ladjectiu adopten formes masculines (el
i valenci, respectivament) perqu modifquen un substantiu mascul
(moble).
La concordana es dna igualment en els processos de
pronominalitzaci, ja que els sintagmes nominals amb un substantiu
mascul poden ser pronominalitzats per mitj dun pronom feble mascul
(el/lo), i els sintagmes amb un substantiu femen, per un pronom feble
femen (la):
La van elogiar molt, la cermica valenciana. (la = la cermica
valenciana)
Es va parlar del moble valenci i de com donar-lo a conixer ms en
lestranger. (lo = el moble valenci)
10.1.3. aspectes semntics
El gnere, fnalment, tamb est relacionat amb la semntica, ja que
en determinades classes conceptuals de substantius les diferncies de
gnere es relacionen amb diferncies semntiques. La distinci ms
important t a veure amb els substantius referits a persones. En esta
classe semntica, el gnere t generalment una correlaci directa amb
el sexe que correspon al substantiu referenciat. Aix, quan es parla dun
actor, un venedor o un mestre, el gnere gramatical mascul designa una
persona de sexe mascul, i quan es parla duna actriu, una venedora o una
mestra, el gnere femen fa referncia a una persona de sexe femen.
ObSErvACI: Notem, amb tot, que substantius com infant, criatura, vctima,
persona, etc., sn masculins o femenins, per poden designar ssers humans
dels dos sexes.
La distinci tamb s prou general en el cas dels animals domstics, ja
que gos, gat, gall o bou sn substantius masculins i designen el mascle
de lespcie, enfront de gossa, gata, gallina o vaca, que sn femenins i
en designen les femelles. En la majoria de casos, amb tot, el gnere
gramatical mascul o femen del substantiu no guarda una relaci directa
amb la condici de mascle o femella de lanimal referenciat. Aix, es diu
un mosquit, un gorilla o un caragol, sense que el gnere mascul designe
realment un animal mascle; de la mateixa manera que, quan es diu
una mosca, una rabosa o una formiga, el gnere femen no designa una
femella.
En el cas dels substantius que designen referents no animats, el gnere
ve determinat per raons etimolgiques, i el fet que un substantiu siga
mascul o femen no t cap relaci amb el seu signifcat.
ObSErvACI: Hi ha, no obstant aix, alguns substantius allats on la diferncia de
gnere s que t repercussions semntiques. Es tracta, per exemple, de parells
com ara anell i anella, mel i melona, gerro i gerra, sac i saca, etc., on la distinci
de gnere t a veure amb distincions de grandria, ja que el mascul designa un
objecte ms menut que el femen. La distinci, tanmateix, no s sistemtica, i
afecta tamb substantius no mesurables com crit i crida o pas i passa.
94
10.2. Les oposIcIons morfoLgIques de gnere
En aquells casos en qu hi ha alternana entre un substantiu mascul
i un de femen, lun i laltre poden presentar radicals diferents, com
ocorre en home/dona, marit/muller, cavall/egua, bou/vaca. Amb tot i
aix, majoritriament les variacions entre els substantius es limiten a
les marques fexives que pren el substantiu mascul i el femen, i a les
alteracions fniques que estes marques puguen provocar en la part fnal
del radical. Per exemple, en el cas del parell cos/cosina, el femen t la
marca a precedida de la n fnal del radical, enfront del mascul, que no
t cap marca i presenta un radical sense la n, que apareix en el femen,
per tamb en el mascul plural (cosins) o en altres paraules derivades,
com per exemple en el diminutiu (cosinet).
En molts casos, el mascul no t cap marca fexiva, enfront del femen,
que t una a. Per aix, tradicionalment es parla de la formaci del
femen, en la mesura que la forma femenina es pot obtindre afegint la
marca a a la forma del mascul o b canviant la marca del mascul per a.
Partint del que sha assenyalat, sanalitzen tot seguit les oposicions
morfolgiques, tenint en compte si el substantiu mascul acaba en
consonant o en vocal. Tamb sapunten els casos en qu la diferncia
sestablix a partir de sufxos derivatius o a partir de radicals diferents.
10.2.1. La formaci del femen a partir de masculins acabats en
consonant
Com a norma general, els substantius acabats en consonant formen el
femen afegint una -a al mascul corresponent:
Taula 10.1:
Marca de gnere en els substantius
mascul femen
acadmic acadmica
proms promesa
botiguer botiguera
company companya
Aix no obstant, en certs casos ladopci de la marca de femen provoca
unes alteracions ortogrfques, i en general tamb fniques, que conv
tindre en compte:
a) Els substantius acabats en -t, -c, -p i -f, formen el femen canviant
estes consonants pel seu correlat sonor (-d, -g, -b i -v, respectivament), i
afegint una -a a la forma de mascul:
Taula 10.2:
Sonoritzaci del fonema sord
mascul femen
nebot neboda
amic amiga
llop lloba
serf serva
95
ObSErvACI: Alguns substantius, tanmateix, mantenen la consonant sorda en la
forma de femen: beat / beata, gat / gata; canadenc / canadenca, suec / sueca;
lantrop / lantropa, misantrop / misantropa; lsof / lsofa, fotgraf / fotgrafa.
b) Alguns substantius acabats en -s doblen esta consonant i afgen una -a
a la forma de mascul per a fer el femen:
Taula 10.3:
Duplicaci de la s
mascul femen
capats capatassa
mests mestissa
gos gossa
rus russa
c) Uns pocs substantius acabats en -l dupliquen esta consonant i afgen
una -a a la forma de mascul per a formar el femen:
Taula 10.4:
Duplicaci de la l
mascul femen
camil camilla
gal galla
pupil pupilla
d) Els substantius acabats en -leg fan el femen substituint esta
terminaci per la variant allomrfca -loga:
Taula 10.5:
Femenins acabats en -loga
mascul femen
antropleg antroploga
arqueleg arqueloga
bileg biloga
lleg lloga
e) A ms dels casos tractats anteriorment, hi ha tamb els substantius
acabats en -u consonntica, com ara escandinau, europeu, administratiu,
etc., que en realitat sn adjectius habilitats com a substantius, i per aix
seran tractats en el captol 13, que aborda especfcament la fexi de
gnere dels adjectius (v. 13.2.1.e i f).
10.2.2. La formaci del femen a partir de masculins acabats en vocal
a) Els substantius que acaben en vocal tnica afgen a la forma de
mascul la terminaci -na per a fer el femen:
Taula 10.6:
Femenins acabats en -na
mascul femen
campi campiona
cos cosina
guardi guardiana
xil xilena
96
ObSErvACI: Alguns substantius acabats en -u es mantenen invariables: hind,
manx, pap.
b) Els substantius acabats en -i o -u tones precedides de consonant
formen el femen afegint una -a a la forma de mascul:
Taula 10.7:
Canvis en laccentuaci grca
mascul femen
funcionari funcionria
patrici patrcia
rebesavi rebesvia
individu indivdua
c) Els substantius que en mascul acaben en -e o -o tones formen el
femen canviant estes vocals per una -a:
Taula 10.8:
Alternana -e / -a
mascul femen
alumne alumna
pediatre pediatra
viudo viuda
moro mora
Els substantius que tenen el sufx -ista per a designar tant el mascul
com el femen (un artista / una artista) poden adoptar la terminaci -iste /
-ista per a distingir el mascul del femen (un artiste / una artista).
ObSErvACI: A partir del segle xv, per a designar el mascul, el sufx culte -ista
comena a alternar en la llengua escrita amb la variant dorigen popular -iste.
10.2.3. altres casos
A banda dels casos analitzats, en qu loposici es basa en diferncies
fexives, hi ha altres substantius que presenten altres tipus doposicions:
a) Certs substantius formen el femen amb sufxos poc habituals, com
ara -essa, -ina o -iu:
Taula 10.9:
Femenins amb suxos especcs
mascul femen
alcalde alcaldessa
comte comtessa
sastre sastressa
tigre tigressa
gall gallina
heroi herona
tsar tsarina
actor actriu
ambaixador ambaixadriu
emperador emperadriu
institutor institutriu
97
b) Un grup de substantius masculins shan format a partir de les formes
de femen, substituint la -a fnal per les terminacions -ot:
Taula 10.10:
Suxos masculinitzadors
femen mascul
abella abellot
bruixa bruixot
dida didot
rabosa rabosot
c) Alguns substantius femenins tenen un radical completament diferent
al del mascul corresponent:
Taula 10.11:
Femenins amb radical diferent
mascul femen
ase somera
gendre nora
home dona
marit muller
d) Els substantius epicens (aquells que designen indistintament els
mascles i les femelles duna mateixa espcie) marquen la distinci de
sexe afegint els especifcadors mascle o femella:
Taula 10.12:
Substantius epicens
mascul femen
el rossinyol mascle el rossinyol femella
el fardatxo mascle el fardatxo femella
la mosca mascle la mosca femella
la formiga mascle la formiga femella
10.3. substantIus de dobLe gnere
Hi ha alguns substantius que admeten tant el gnere mascul com el
femen, com ara el mar o la mar, el vessant o la vessant, el vodka o la
vodka. Aix no obstant, el gnere tendix a fxar-se de manera estable
amb el transcurs del temps (com ha passat, per exemple, en alguns
substantius acabats en -or, com ara amor i honor, que de ser inicialment
femenins han passat a consolidar-se defnitivament com a masculins),
o b a distribuir-se geogrfcament amb un gnere distint (com ara la
fel o el fel), o b a especialitzar-se semnticament (un editorial, per una
editorial).
10.3.1. el gnere com a marca semntica
En alguns casos, el gnere actua diferenciant el signifcat de les
paraules, siga perqu sha produt un procs despecialitzaci semntica
o siga perqu es tracta de paraules dorgens etimolgics diferents:
98
Taula 10.13:
Substantius amb doble gnere
mascul femen
el canal (via daigua) la canal (conducte, canonada, estria, etc.)
el clau (per a clavar, dent incisiva) la clau (per a obrir i tancar)
el clera (epidmia) la clera (irritaci)
el coma (estat patolgic) la coma (signe de puntuaci)
el delta (accident geogrfc) la delta (lletra grega)
un editorial (article de fons) una editorial (empresa editora)
el (objectiu, fnalitat) la (acabament, fnal)
un orde (disposici regular, grup de
persones sotmeses a unes regles)
una orde (manament)
el part (acci de parir) la part (porci)
el planeta (astre) la planeta (dest)
el pols (batec) la pols (partcules diminutes)
el post (lloc ocupat per les tropes) la post (taula de fusta)
el pudor (vergonya) la pudor (mala olor)
el salut (salutaci)
la salut (estat de lorganisme lliure de
malalties)
el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir)
el vall (excavaci) la vall (terreny pla entre muntanyes)
10.3.2. observacions sobre el gnere dalguns substantius
Normativament, sn masculines en valenci les paraules segents,
encara que a vegades susen imprpiament en femen:
Taula 10.14:
Substantius masculins
masculins
un avantatge un estratagema
un cataplasma un estru
el compte un interrogant
el costum el llegum
el deute el marge
el dot un orde (religis, militar)
el dubte el senyal
un escafandre el trmit
els espinacs un titella
99
I, per contra, sn de gnere femen els substantius segents:
Taula 10.15:
Substantius femenins
femenins
les alicates una icona
una anlisi una marat
la calor la marjal
una dita una olor
la dent la remor
la disfressa la sndrome
una estrena la suor
10.3.3. La marca de gnere en les professions
Laccs de les dones al mn laboral ha fet que els substantius dalgunes
professions exercides habitualment per hmens, i que per tant
tradicionalment eren invariables, hagen passat a adoptar una forma
especfca per al femen: un arquitecte / una arquitecta, el banquer / la
banquera, el carter / la cartera, el fotgraf / la fotgrafa, el fuster / la
fustera, el missatger / la missatgera, el rector / la rectora.
100
11. EL NOMBRE DELS SUBSTANTIUS
11.1. conceptes generaLs
La noci de nombre gramatical est constituda per loposici entre dos
accidents: el singular i el plural. Aix, un nom sutilitza en singular quan
designa un sol sser animat o una sola cosa, mentres que susa en plural
quan denota ms dun sser animat o ms duna cosa de la mateixa
classe. La forma de plural dels noms soposa generalment a la del
singular pel fet que el singular no t cap marca i el plural presenta una
desinncia especfca, la marca -s, al fnal de la paraula. La presncia
o labsncia de marca, a ms, provoca en certs casos altres canvis en
la forma del mascul i el femen. Per exemple, en el cas del parell cos/
cosins, el plural t la marca s precedida de la n del radical; en canvi, el
singular no t cap marca i acaba sense la n, que, a ms daparixer en
el plural, es retroba en el femen (cosina) o en altres paraules derivades,
per exemple en el diminutiu (cosinet).
A ms de la terminaci -s, alguns substantius masculins adopten la
terminaci -os, i en altres casos, el singular i el plural sn invariables
(tenen la mateixa forma en singular i en plural) o defectius (manquen
de forma singular o plural). Tot seguit, sanalitzen cadascuna de les
diferents possibilitats esmentades.
11.2. La formacI deL pLuraL
El plural es forma a partir del substantiu en singular dacord amb les
regles segents:
a) Els substantius acabats en consonant formen el plural, en general,
afegint una -s a la forma corresponent del singular:
Taula 11.1:
Marca de nombre dels substantius
singular plural
matalaf matalafs
abdomen abdmens
serp serps
company companys
b) Els substantius acabats en vocal tona, excepte a, tamb formen el plural
dacord amb la norma general, afegint una -s a la forma del singular:
Taula 11.2:
Substantius acabats en vocal tona
singular plural
pare pares
llavi llavis
carro carros
tribu tribus
101
Per alguns substantius acabats en e tona fan el plural afegint la
terminaci -ns o b, per analogia amb la norma general, afegint una sola -s:
Taula 11.3:
Substantius amb doble forma de plural
singular plural en -NS plural en -S
home hmens homes
jove jvens joves
marge mrgens marges
orfe rfens orfes
rave rvens raves
terme trmens termes
ObSErvACI: Els plurals en -ns sn les formes clssiques i etimolgiques. En
alguns substantius la forma de plural en -ns s general en el llenguatge
espontani, motiu pel qual resulta preferible el seu s: hmens, jvens. En
altres casos, en canvi, sn prou habituals els plurals en -s.
c) Els substantius acabats en -a tona formen el plural canviant esta
vocal per e i afegint una -s:
Taula 11.4:
Substantius acabats en a tona
singular plural
casa cases
dia dies
problema problemes
rata rates
ObSErvACI: El canvi de a a e provoca, en certs casos, alteracions ortogrfques
per a mantindre la mateixa pronunciaci de la consonant anterior. Aix, les
paraules acabades en -ca, -a, -ga, -gua, -qua i -ja, dacord amb les normes
ortogrfques generals, fan el plural en -ques, -ces, -gues, -ges, -qes i -ges,
respectivament: vaca vaques, plaa places, crrega crregues, llengua
llenges, pasqua pasqes, monja monges.
d) Els substantius acabats en vocal tnica formen el plural afegint la
terminaci -ns:
Taula 11.5:
Substantius acabats en vocal tnica
singular plural
hurac huracans
b bns
cos cosins
ra raons
ObSErvACI: Hi ha, aix i tot, molts substantius acabats en vocal tnica,
generalment procedents daltres llenges, que fan el plural afegint una -s:
sof sofs, caf cafs, bistur bisturs, ju jus, plat plats,
xamp xamps.
Tamb fan el plural afegint una -s els substantius pap i mam, el nom de
les lletres i de les notes musicals, aix com les partcules gramaticals o les
formes verbals substantivades: pe pes, te tes; do dos, fa fas;
perqu perqus, s ss; pagar pagars.
102
e) Els substantius masculins acabats en -s formen el plural afegint la
terminaci -os a la forma de singular:
Taula 11.6:
Substantius acabats en s
singular plural
gas gasos
avs avisos
concurs concursos
descans descansos
ObSErvACI: Els substantius acabats en -s dupliquen esta consonant quan,
a lafegir el morfema de plural, es pronuncia amb esse sorda [s] i va entre
vocals: fracs fracassos, inters interessos, ans anissos,
tros trossos, barns barnussos.
f) Els substantius masculins acabats en - formen el plural afegint la
terminaci -os a la forma de singular:
Taula 11.7:
Substantius acabats en
singular plural
balan balanos
bra braos
llu lluos
refor reforos
En canvi, els substantius de gnere femen acabats en - formen el
plural afegint una -s (encara que es tracta duna marca purament
ortogrfca, sense cap efecte en la pronunciaci de la paraula):
Taula 11.8:
Substantius femenins acabats en
singular plural
fa fas
fal fals
g) Els substantius masculins acabats en -x (pronunciats amb [ks])
formen el plural afegint la terminaci -os a la forma de singular:
Taula 11.9:
Substantius acabats en x
singular plural
annex annexos
crucix crucixos
reex reexos
sux suxos
Amb tot, els monosllabs acabats en -x (excepte fax, que fa faxos), aix
com les paraules planes acabades en -x precedides de vocal o les agudes
precedides de consonant, fan el plural afegint una -s:
103
Taula 11.10:
Monosllabs o paraules planes acabades en x
singular plural
box boxs
dux duxs
ndex ndexs
esnx esnxs
h) Els substantius masculins acabats en -ix formen el plural afegint la
terminaci -os a la forma de singular:
Taula 11.11:
Substantius acabats en ix
singular plural
baix baixos
dibuix dibuixos
greix greixos
peix peixos
i) Els substantius masculins acabats en -tx formen el plural afegint la
terminaci -os a la forma de singular:
Taula 11.12:
Substantius acabats en tx
singular plural
cartutx cartutxos
despatx despatxos
empatx empatxos
escabetx escabetxos
ObSErvACI: Amb tot, algunes paraules acabades en -tx fan el plural afegint una -s
a la forma de singular. s el cas de matx que, per a evitar ambigitats, fa matxs;
o de les paraules planes sndwitx o crritx, que en plural fan sndwitxs o crritxs;
o de paraules com despatx, que, a ms del plural despatxos, tamb admet la
forma despatxs, per analogia amb altres paraules acabades en el so [t S].
j) Els substantius masculins acabats en -sc, -st, -xt i -ig fan el plural o b
afegint la terminaci -s o b la terminaci -os:
Taula 11.13:
Substantius acabats en sc, st, xt i ig
singular plural en S plural en -OS
bosc boscs boscos
gust gusts gustos
text texts textos
desig desigs desitjos
104
Els substantius femenins acabats en -st noms admeten el morfema -s
per a formar el plural:
Taula 11.14:
Substantius acabats en st
singular plural
host hosts
post posts
11.3. substantIus InvarIabLes
Alguns substantius presenten la mateixa forma en singular i en plural;
per la qual cosa, la distinci de nombre noms es manifesta a travs
dalgun altre element de la seqncia contextual en qu apareixen
inserits. Estos substantius, anomenats invariables, sn els segents:
a) Els substantius de gnere femen acabats en -s:
Taula 11.15:
Femenins acabats en s
singular plural
lacrpolis les acrpolis
la cries les cries
la pelvis les pelvis
lurbs les urbs
b) Els substantius de gnere mascul plans o esdrixols acabats en -s:
Taula 11.16:
Masculins plans i esdrixols acabats en s
singular plural
latles els atles
el llapis els llapis
el pncrees els pncrees
el virus els virus
ObSErvACI: En algun cas, colloquialment, shan creat formes de plural
analgiques, no acceptades normativament: el llapis els llpissos.
c) Alguns substantius aguts de gnere mascul acabats en -s:
Taula 11.17:
Masculins aguts acabats en s
singular plural
el fons els fons
el plus els plus
el temps els temps
ObSErvACI: En algun cas, colloquialment, shan creat formes de plural
analgiques, no acceptades normativament: el plus els plusos.
105
d) Els noms dels dies de la setmana acabats en -s:
Taula 11.18:
Els dies de la setmana
singular plural
el dilluns els dilluns
el dimarts els dimarts
el dimecres els dimecres
el dijous els dijous
el divendres els divendres
ObSErvACI: En alguns casos, aix no obstant, quan laccent tnic recau sobre
lltima sllaba, colloquialment, shan creat formes de plural analgiques, no
acceptades normativament: els dillunsos, els dimartsos i els dijousos.
e) Els noms composts el segon constituent dels quals s una forma de
plural:
Taula 11.19:
Els noms composts
singular plural
un comptagotes uns comptagotes
un torcamans uns torcamans
un llepals uns llepals
un posagots uns posagots
11.4. substantIus defectIus
reben el nom de defectius els substantius que no tenen variaci de
nombre, b perqu sutilitzen exclusivament en plural (coneguts amb la
locuci llatina pluralia tantum, que literalment signifca noms plurals)
o b perqu noms susen en singular (coneguts, en este cas, amb la
locuci singularia tantum).
formen part del grup de substantius pluralia tantum:
a) Algunes paraules que sovint designen peces de vestir o instruments
que consten de dos parts o ms unides indivisiblement: els calotets, els
sostenidors, les alicates, les tisores, les ulleres, els prismtics, etc.
b) Certes malalties: les angines, les paperes, etc.
c) Alguns jocs: les birles, els escacs, etc.
d) I, en general, aquelles paraules que representen un concepte que
cont implcitament una vaga idea de multiplicitat: els annals, els
antpodes, les exquies, els honoraris, etc.
En canvi, formen part del grup de paraules conegudes com a singularia
tantum:
a) La major part dels noms abstractes: el caos, el coratge, la pacincia, la
salut, etc.
b) Alguns noms collectius que alludixen a un conjunt indeterminat de
persones: la plebs, la prole, la gentola, la xusma, etc.
c) Els noms de certes malalties: la malria, la pallola, la pigota, el tifus, etc.
106
d) El nom dels elements qumics o dels metalls: lhidrogen, loxigen,
lalumini, el plom, etc.
e) Alguns productes alimentaris: lavena, el blat, la llet, la mel, etc.
ObSErvACI: Alguns destos noms poden admetre en algun cas el formant
de plural, per esta marca no t un valor quantifcador en sentit estricte
(indicadora de ms dun element enfront de la unitat designada pel singular),
sin que ms ana s indicativa duna diversitat de classes. Aix, les mels
valencianes, per exemple, designen les diverses classes de mel: de romer, de
taronger, de timonet, despgol, etc.
11.5. substantIus LexIcaLItzats
En alguns casos, certs substantius apareixen usats en plural formant
part de locucions i frases fetes, en qu la marca de plural s un recurs
merament estilstic, sense que tinga cap valor informatiu:
Taula 11.20:
Substantius lexicalitzats
locucions i frases fetes
actuar a les bones
anar a cegues
estar a fosques
estar en bones mans
anar a palpes
anar amb peus de plom
fer tots els possibles
perdre els sentits
11.6. La fLexI de nombre en eLs noms propIs
Amb els noms propis de persona, la formaci del plural presenta
uns perfls difusos, en tant que bsicament depn del seu grau de
lexicalitzaci. Aix, quan un nom propi sha recategoritzat com a nom
com, adopta evidentment la marca de plural que correspon a la seua
estructura fonolgica:
Taula 11.21:
Noms propis recategoritzats
singular plural
un adam uns adams
un apollo uns apollos
un cicer uns cicerons
un einstein uns einsteins
Ara b, quan es tracta de verdaders noms propis, el grau de lexicalitzaci
pot resultar en alguns casos prou dubts. En el cas de malnoms, la
tendncia ms generalitzada s, sens dubte, indicar el plural afegint la
marca corresponent:
107
Taula 11.22:
Els malnoms
singular plural
la Conilla les Conilles
el Morrut els Morruts
el Parreta els Parretes
la Paua les Paues
En el cas de cognoms que designen dinasties, ls s vacillant. Si b en
alguns casos predomina la tendncia a afegir la marca especfca de
plural:
Taula 11.23:
Cognoms que designen dinasties
plural flectiu plural invariable
els ustries els ustria
els Borbons els Borb
els Habsburgs els Habsburg
els Trastmares els Trastmara
En altres casos, aix no obstant, predomina clarament ls invariable del
cognom, precedit de larticle en plural:
els Borja millor que els Borges
els Estuard millor que els Estuards
els Romanov millor que els Romanovs
els Tudor millor que els Tudors
I, fnalment, en el cas que el cognom sutilitze per a designar diverses
persones duna mateixa famlia, la prctica ms habitual s mantindre
invariable la forma originria del cognom, sense afegir cap morfema
pluralitzador:
els Cerd i no els Cerdans
els March i no els Marchs
els Querol i no els Querols
els Trnor i no els Trnors
11.7. La fLexI de nombre en Les parauLes compostes
Per paraules compostes sentn la combinaci de dos o ms mots que,
independentment de la seua escriptura (poden fusionar-se, escriures
amb guionet o separats), passen a tindre una unitat signifcativa. Pel que
fa a la formaci del plural, cal considerar els criteris segents:
a) Si els dos constituents lxics duna paraula composta se solden
o sunixen amb un guionet, el plural es forma afegint el morfema
corresponent al segon dels elements:
108
Taula 11.24:
Composts soldats
singular plural
altaveu altaveus
curtcircuit curtcircuits
cama-roja cama-roges
gira-sol gira-sols
ObSErvACI: Cal remarcar, per la seua excepcionalitat, la paraula qualsevol, que
forma el plural afegint una -s al primer element del compost: un qualsevol
uns qualssevol.
b) Si els dos constituents duna paraula composta sescriuen separats i
els dos sn substantius, noms adopta la marca de plural el primer dels
substantius i el segon queda invariable:
Taula 11.25:
Composts separats
singular plural
cami cisterna camions cisterna
decret llei decrets llei
hora punta hores punta
vag restaurant vagons restaurant
c) Si els dos constituents duna paraula composta sescriuen separats i
un dells s un substantiu i laltre un adjectiu, els dos elements adopten
la marca de plural que els corresponga:
Taula 11.26:
Altres composts
singular plural
baix relleu baixos relleus
caa bombarder caces bombarders
gurdia civil gurdies civils
policia local policies locals
11.8. La fLexI de nombre en eLs prstecs
Les paraules provinents daltres llenges, cada vegada ms
generalitzades com a conseqncia de la creixent interacci de totes
les cultures modernes, presenten una problemtica especfca quant a
la formaci del plural, en la mesura que conviu la tendncia espontnia
a aplicar els morfemes propis del valenci a les paraules manllevades
daltres llenges amb la tendncia a preservar les marques de nombre
prpies de les llenges originries de les quals procedixen els prstecs.
En el cas que es tracte de prstecs plenament naturalitzats en valenci,
en qu sha produt fns i tot una adaptaci de lortografa, cal aplicar
tamb els morfemes de plural propis del valenci que corresponguen a
lestructura fonolgica de la paraula, dacord amb els criteris descrits en
els apartats anteriors. Aix, per exemple:
109
Taula 11.27:
Prstecs
singular plural llengua originria
aquelarre aquelarres basc
brioix brioixos francs
cromlec cromlecs galic
currculum currculums llat
datxa datxes rus
esllom eslloms noruec
espagueti espaguetis itali
mting mtings angls
periquito periquitos castell
xeic xeics rab
En canvi, en el cas que els estrangerismes no estiguen adaptats
ortogrfcament, la disjuntiva entre aplicar-los el morfema de plural propi
de la llengua originria o el que els correspondria en valenci depn, entre
altres factors, de la major o menor proximitat de la llengua de partida
respecte al valenci i de la major o menor estranyesa que, consegent-
ment, pot provocar la marca de plural de la llengua originria. En tot
cas, sn acceptables tant una soluci com laltra, sempre que saplique
coherentment el mateix criteri al llarg de tot el text:
Taula 11.28:
Estrangerismes no adaptats
singular plural adaptat
plural
originari
llengua
originria
ikastola ikastoles ikastolak basc
land lands lnder alemany
leu leus lei romans
lev levs leva blgar
whisky whiskys whiskies angls
11.9. eL nombre com a marca semntIca
En alguns casos, la marca de nombre, ms que expressar una pluralitat
delements de la mateixa espcie, actua com a recurs diferenciador des
del punt de vista semntic, introduint matisos diferencials o fns i tot un
sentit completament diferent:
Taula 11.29:
La marca semntica
singular plural
He visitat lexposici de lantiguitat grecoromana. Es dedica a la compravenda dantiguitats.
s una autoritat en la matria. Ha convidat les autoritats.
Cuba era una colnia espanyola. A lestiu els xiquets sen van de colnies.
Han elegit les representants de la cort dhonor. Organitzarem una visita a les Corts Valencianes.
La porta s de ferro. Porta els ferros per a fer la paella.
s un record de son pare. Dna records a la teua germana.
110
12. ELS ADJECTIUS I ELS SINTAGMES ADJECTIVALS
12.1. conceptes generaLs
Els adjectius formen una classe de paraules oberta, que fexionen
en gnere i nombre (v. captols 13 i 14, respectivament) i que,
semnticament, assenyalen propietats o indiquen la classe a qu
pertany lentitat designada per un substantiu o per un sintagma nominal.
Des dun punt de vista funcional, els adjectius poden actuar com a
complements nominals i com a predicats.
En el primer cas, els adjectius modifquen un substantiu i sintegren
dins dun sintagma nominal. Com es pot observar en els exemples que
es reproduxen a continuaci, els adjectius poden aparixer, segons el
cas, a lesquerra o a la dreta del substantiu, i un sintagma nominal pot
contindre ms dun adjectiu:
els problemes irresolubles
una bona resposta
aquell jove estudiant alcoi
un resoluci ministerial auda
En el segon cas, sintegren dins del predicat i funcionen com a atributs o
com a complements predicatius:
Francesca s jove. (atribut)
Entra la roba que ja est eixuta. (atribut)
Va eixir contenta de la reuni. (predicatiu referit al subjecte)
Porta les ulleres brutes. (predicatiu referit al complement
directe)
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, els atributs assenyalen
propietats del subjecte de loraci per mitj dun verb copulatiu,
generalment ser o estar (v. 33.2.1). Els predicatius, al seu torn,
tamb assenyalen una propietat b del subjecte, com contenta, b del
complement directe, com brutes en els exemples anteriors (v. 33.2.2).
Amb independncia de la funci que realitzen, els adjectius poden
aparixer a soles o b acompanyats daltres modifcadors formant
un sintagma adjectival. Un adjectiu, concretament, pot anar precedit
dun adverbi que faa referncia al grau que presenta la propietat
designada per ladjectiu (molt, poc, ben, massa, etc.) o que aporte un
mats de carcter temporal (constantment, normalment, sempre, etc.),
modal (necessriament, presumiblement, etc.), avaluatiu (feliment,
estranyament, etc.), etc.
Com a companya s molt encantadora.
T un comportament normalment conciliador.
Va eixir ben contenta de la reuni.
Una situaci possiblement compromesa.
Una nit estranyament tranquilla.
Alguns adjectius, a ms, admeten complements que delimiten el seu
signifcat i que apareixen encapalats per una preposici:
111
Estos pastissos sn aptes per a diabtics.
Estava molt disgustat per les declaracions fetes a la premsa.
Qui estiga lliure de culpa
s del als seus principis.
No sc gens hbil en els treballs manuals.
Estava roig dira i fart daquella manera dactuar.
12.2. Les cLasses dadjectIus
Els adjectius es poden classifcar en tres grups diferents tenint en
compte el signifcat que aporten i les propietats sintctiques que
els caracteritzen; concretament, es poden diferenciar els adjectius
qualicatius, els adjectius de relaci i els adjectius adverbials.
12.2.1. els adjectius qualifcatius
12.2.1.1. Els adjectius qualifcatius assenyalen propietats dels substantius
que modifquen o del sintagma nominal sobre el qual prediquen. Les
propietats assenyalades poden ser de diferent classe i fer referncia a la
dimensi, el color i la forma, ledat, la velocitat i la posici, etc.
Taula 12.1:
Classes semntiques dadjectius qualicatius
classe exemples
adjectius de color
anyil, beix, blanc, blau, daurat, groc, lila, malva,
marr, morat, negre, porpra, roig, verd
adjectius de forma
circular, corbat, ovalat, quadrat, red, recte, sinus,
tortus, triangular
adjectius dedat
antic, etern, juvenil, novell, passat, primerenc, recent,
senil, sexagenari, veter
adjectius de carcter
avorrit, cabut, cordial, divertit, franc, geners, hostil,
jovial, orgulls, rude, sensat, tossut
adjectius de dimensi
ample, curt, estret, fondo, immens, llarg, pla, prim,
profund, supercial
adjectius de propietat fsica
aspre, clid, dol, esponjs, ferm, exible, lleuger,
pestilent, suau, transparent
adjectius de velocitat
accelerat, breu, fuga, immediat, instantani, lent,
rpid, velo
adjectius de posici
allunyat, dret, ests, inclinat, inferior, oblic, posterior,
proper, prxim, recolzat
adjectius davaluaci
admirable, delicis, excessiu, imponent, meravells,
minucis, perfecte, sinistre
La majoria dels adjectius qualifcatius fan referncia a propietats
graduables i, dacord amb este signifcat, admeten com a modifcador un
quantifcador de grau (v. 20.2) o un sufx superlatiu (v. 37.6.b) i poden
aparixer en construccions comparatives (v. 20.4):
Em va regalar un llibre molt bonic.
Desprs de la caminada estvem tots cansadssims.
Marieta s ms alta que la seua germana.
112
Els adjectius bo i gran, a ms, admeten una forma sinttica per a
lexpressi del comparatiu; es tracta, concretament, de les formes millor
(ms bo) i pitjor (menys bo), major (ms gran) i menor (menys gran).
ObSErvACI: No solen admetre cap de les possibilitats esmentades els adjectius
de forma, ja que no designen propietats graduables o amb diferncies
dintensitat. Duna taula, per exemple, s diu que s quadrada, per no molt
quadrada. Noms en el cas que adopten un signifcat metafric s possible la
gradaci, com ocorre quan es diu que alg t el cap molt quadrat.
12.2.1.2. Els adjectius qualifcatius poden anteposar-se o posposar-se
al substantiu que modifquen, tot i que la posici ms habitual s la
posposada. Com a norma, els adjectius posposats restringixen el signifcat
del substantiu que modifquen i assenyalen una propietat objectiva,
mentres que els adjectius anteposats no restringixen el signifcat i tenen
un valor afectiu o emftic: els edicis alts i els alts edicis.
El valor expressiu i no restrictiu dels adjectius anteposats s
especialment notori en els anomenats adjectius eptets, que susen per a
remarcar una propietat associada al signifcat del substantiu o fcilment
deduble del context: la blanca neu, la negra nit, els llargs cabells de la
princesa.
A causa de les diferncies esmentades, hi ha casos en qu ladjectiu
assumix un signifcat diferent segons que santepose o es pospose com
en els exemples segents:
un pobre home (que fa llstima) un home pobre (sense diners)
una gran persona (que
sobrepassa el nivell ordinari de
dignitat)
, 5
, 8
, 9
, 7
setembre set.
setena 7a, 7a., 7.
a
, 7
a
sext 6t, 6t., 6.
t
, 6
t
sexta 6a, 6a., 6.
a
, 6
a
signatura sign.
smbol smb.
sine anno (any dedici
desconegut) s. a.
sine loco (lloc de
publicaci desconegut) s. l.
sine nomine
(autor desconegut) s. n.
singular sing.
sis 6, 6., 6.
, 6