Dont be a dick! The goal of Skepticism. Dr. Phil Plait1. (No sigues torracollons!

Lobjectiu de lescepticisme) The Amazing Meeting 8. Del 8 a l11 doctubre de 2010. James Randi Educational Foundation. Tots els drets reservats. www.randi.org http://vimeo.com/14333708 www.basastronomy.com -

Es suposa que no thas dexcusar abans duna xarrada, per vaig a demanar excuses perqu magrada trencar amb les convencions. He escrit una cosa, malgrat que, normalment, improvise. Com que vaig a parlar de quelcom molt important per a mi, em vull assegurar que parle amb cura. Perqu moltes vegades, quan parle o escric sobre aquests temes, em malinterpreten, i estic cansat daix. Aix que he imprs la xarrada als fulls i vull demanar perd perqu, sovint, no podr mantindre el contacte visual. Per no passa res perqu, de totes formes, no us podria veure. Vaig a mirar molt a sota i us demane perd. Anem doncs. Per a aquelles persones entre vosaltres que siguen noves, i per a les que porten ac un temps o hagen vingut a altre TAM2, normalment parle dastronomia, de lespai i la cincia, i sobre cm sn manipulades per persones anticientfiques i pseudocientfiques. Durant tots els anys que he fet escepticisme actiu, mai havia parlat ac sobre all que significa ser una persona escptica activa, el fet de practicar lescepticisme i com practiquem el nostre art. No s necessriament escepticisme sobre cincia, pot ser sobre altres coses. Tampoc he parlat mai sobre nosaltres mateixes, les persones escptiques. Durant els ltims mesos he estat pensant moltssim en aquesta qesti. Llegisc molts blocs, les revistes i tot aix i, honestament, ha hagut un desenvolupament alarmant de la manera de fer escepticisme. Tal vegada no ha estat en general, per si en alguns llocs especfics. El to amb el que ho fem sest corrompent. En lloc de confiar en el mrit dels arguments, que s del que es tracta el pensament crtic realment, del que es tracta el raonament basat en evidncies, sembla que hi ha un ver sarcstic en ala. Aix no magrada, i vull parlar-ne. Aix que deixeu-me que us faa una pregunta: quantes persones de les que esteu ac soleu creure en alguna cosa? Soleu, en passat, creure en all que fora: mags voladors, poders psquics, religi o alguna cosa com aquesta. Podeu, si voleu, alar el bra? Imagine que Si. Tothom no naix escptic, veritat? Moltes de vosaltres heu alat el bra, jo diria que la majoria de vosaltres. Ara, deixeu-me que us pregunte altra cosa. La segona pregunta s: quantes de vosaltres ja no creieu, us freu escptiques perqu alguna persona es plant davant la vostra cara cridant i dient-vos idiotes, ximples o retardades? (Rialles). OK. Molts dels nostres esforos sn correctes en general per incorrectes en detall. Una de les coses que els encanta dir a les persones escptiques s que el plural dancdota no s dades, veritat? Una ancdota s una ancdota, per sabeu qu? Sabeu el que sn les dades? Un munt dancdotes posades totes juntes. I ara hi ha prop de 1.300 persones a aquesta sala, la majoria escptiques per elecci prpia. Labrumadura majoria. Aix no s una ancdota, OK? Aix sn dades. Sou escptiques per voluntat prpia i, malgrat aix, molt poques de vosaltres alreu el bra amb la segona pregunta, i les que ho freu, crec que estveu de broma. Crec que a s important, i crec que s una cosa que heu de tindre en ment mentre continue parlant. Lescepticisme s dur, OK? Lescepticisme s, moltes vegades, un missatge autoanulat, OK? Cm pots convncer una persona que no est pensant lcidament, quan no est pensant lcidament?

Conegut com The Bad Astronomer, s fsic i astrnom. Treballa a la Sonoma State University i collabora amb la NASA. s el creador de la web badastronomy.com (http://www.basastronomy.com/). 2 TAM: The Amazing Meeting, el nom de les xarrades.

Veritat? I s pitjor perqu, com Michael Shermer3 ha dit aquest mat i moltes de nosaltres ja sabem, el nostre cervell no est connectat pel pensament escptic, est programat per a la fe. All que intentem dir a la gent s molt difcil per a ells i elles. Hi ha estudis que han mostrat que la gent que perd la fe tendeix a reemplaar-la amb alguna cosa ms, amb altre tipus de creena. Si comences com a persona religiosa i perds la teua fe en Du, la reemplaces amb qualsevol altre raonament no fonamentat en proves. Un exemple recent daix, disculpeu que siga altra ancdota, s Julia Sweeney4, espere que tothom la conega, i la seua increble histria de deixar de creure en Du en un determinat moment. Comen com una autntica creient i acab com una escptica i pensadora crtica. Per, realment, aquest s un cas estrany, no sol succeir daquesta manera. Tal vegada la mencione ms tard, perqu pense que el seu cas s realment important. La cosa es posa pitjor. Hi ha estudis que demostren que, quan desmuntes un concepte erroni, aquest concepte es reforar ms tard. Quan arriba alguna persona i diu: Crec que, no ho s que la Lluna, quan ix, es veu ms gran perqu latmosfera actua com una lent, i tu contestes: Oh no, no, no! s una illusi ptica, s per aix, aix i aix5. I, al cap dun any, preguntes: Qu causa la illusi relacionada amb la Lluna?, i et respondran: Saps? Vaig sentir que s per efecte de latmosfera. Realment, el fet de desmuntar refora el concepte que intentem desmuntar. s realment irritant, empipa el fet dhaver densenyar les persones perqu estan equivocades. La cosa es posa pitjor, es continua posant pitjor. El missatge que tractem de transmetre s dur, sobre tot perqu s solitari. I s pitjor perqu intentem transmetre aquesta idea. Quan realment reflexiones sobre la idea que no hi ha mgia, ni ms enll, ni autoritat moral en forma de figura paterna, ni certesa, ni visqueren felios i menjaren anissos, OK? A s un autntic mssil! En molts casos, la gent preferir la mgia a la cincia, fantasia sobre realitat. Papa Noel s ms divertit que rebre regals del pare i la mare, veritat? I lAngelet de les dents s ms emocionant que saber que noms sn el pare i la mare, que deixen diners sota el coix. Ho sent, hauria dhaver posat una alerta dspoiler6. Aquelles persones que em coneguen saben que faig a perqu mapassiona. Jo s com poden ser dincrebles els forats negres, les supernoves i les galxies espirals, i ho s com a cient fic, o com a alg que fa cincia. Conec la imaginaci, la sensaci de meravella i fonda bellesa de la cincia. I ho entenc, ho s, per no tot el mn ho fa. Afora, la persona normal que no s del nostre grup, sol escoltar que la cincia s dura i avorrida. I s pitjor: les persones escptiques i les cientfiques solem ser vistes com a estirades, rebuscades i asocials, quan no directament com a malignes i socipates. Ja sabeu: les persones atees mengen criatures, saps? s un dur mssil. Qu pensen les persones creients sobre elles mateixes? Moltes vegades, la seua prpia identitat sarrela dins la seua creena, i una de les coses que la gent ms usa per a definir -se s, per exemple, la seua religi o les seues creences. Tal vegada diguen: Sc una persona dOVNIS, o el que siga, no importa la creena que siga. I no noms aix: la nostra societat destaca la fe. Quantes pellcules tenen com a missatge final alguna cosa sobre la fe? A quants llibres i programes de televisi es menysprea el dubte? La persona que dubta s exposada com a desafectiva i, fins i tot, com a rona. I la creena s lideal ms alt. Vull dir: vinga, aplaudiu si voleu que Campaneta visca, no? (Aplaudiments). Felicitats! (Rialles). Una fada continua viva grcies a tu. (Rialles). Amb tot aquest munt de coses contra nosaltres, cm dimonis voldries fer ms difcil el fet de comunicar el teu missatge? Les possibilitats que aconseguim un progrs a la nostra societat sn molt baixes, i a es veu amb les dades. La religi continua sent una gran influncia, un factor en el mn, i aix s ms de 200 anys desprs de la Illustraci. s molt de temps. Hi ha ms creences esperant, OK? He dadmetre que vaig escriure aquest discurs fa uns dies, per crec que a s prou divertit; all que vaig escriure s que ms creences estan esperant, encara que ja no es parla molt sobre creients en la conspiraci lunar (rialles). Per moltes daquestes persones Mireu! Estan ac fora! Estan ac fora.
3
4 5

Escriptor i historiador especialitzat en temes cientfics, fundador de la Skeptics Society i de la seua revista oficial, Skeptic (http://www.skeptic.com/).
Famosa actriu i escriptora nord-americana. Per a ms informaci, veure http://blogs.discovermagazine.com/badastronomy/2010/0 6 En angls, sanomena spoiler al fet dexplicar coses com la clau de la trama o el final dun llibre, una pellcula, etc., a persones que no ho sabien. Per aix, t connotaci pejorativa.

Fem alguns progressos. Per exemple: al Regne Unit, Simon Singh7 Me encanta aquest home, mencanta el seu cabell (rialles). Amb les persones quiroprctiques al Regne Unit estem fent molts progressos. Per, quan reflexiones sobre el fet, et dones compte que foren elles les que es dispararen al peu, sn elles les que atacaren Simon, qui noms escriv un article sobre elles molt encertant, especialment amb lelecci de les paraules. Per elles es dispararen al peu, nosaltres no aguantrem la pistola. Sn elles les que quedaren com a ximples i tot generaren el que succe desprs. Fent un parallelisme amb lhomeopatia, es diluren fins a la inexistncia al Regne Unit (rialles). Encara que, en aquest cas, sn els metges i metgesses i les persones escptiques les que estan lluitant contra ella, i aix est be, estem fent progressos. Sabeu qu? Continuen havent persones psquiques afora estafant la gent; terapistes alternatives continuen allunyant la gent de la medicina real; la gent antivacuna est tan forta com sempre i aconseguint una influncia major. Fins i tot, Andrew Wakefield8 fou humiliat i es demostr que estava equivocat. Continua escrivint llibres i viatja per tot el pas, i s a la televisi a tota hora. Potser siga a causa de tot aix per, certament, a algunes regions la proptosi est en augment, i la poliomielitis ha reaparegut. POLIO! Sembla que est de tornada. Be, no estic tractant de fer una llista de les nostres errades, no estic ac per a treure els colors a cap persona. I no estic tractant denfocar la nostra propera campanya, no estic volent dir all que haurem de tractar. Simplement, estic dient que all que fem s dur, s una batalla tur amunt. I, malgrat que estem pedalejant com podem, no avancem massa tur amunt. Per a ser honest, de vegades no estic segur que anem en la direcci correcta. Deixeu que us pregunte una cosa, noms retricament: quin s lobjectiu del moviment escptic, del pensament escptic? La resposta, tal vegada, siga diferent per a cada persona: per a algunes ser labolici de les pseudomedicines; tal vegada, leliminaci de tota la i nfluncia religiosa en la vida Tal vegada, tingueu exemples especfics. I, sabeu? En ocasions em pregunte: sn objectius raonables? Podem realment eliminar exemples especfics de pseudocincia? Normalment, desapareixen quan passa el temps, per,. pot ser aix aconseguit? No estic segur. Com he dit abans, els nostres cervells no funcionen daquesta manera. Lleves un poc daquest tipus de cosa i quelcom arriba a ocupar lespai. El meu objectiu no s lliurar-me de la pseudocincia per se, sin ajudar per a que altres persones la deixen per elles mateixes, ensenyar-les cm pensar i donar-les lhabilitat dusar la ra quan reflexionen sobre alguna cosa (aplaudiments). Grcies. La cosa millora (rialles). Be, pense que el principal objectiu del moviment del que formem part s aconseguir un mn racional i raonable, no un sense moviment, sense passi, perqu seria una fallcia. Es clar que experimentem amor i alegria, com qualsevol altra persona; noms volem un mn al que li agrade la realitat tal i com s. Amb altres paraules: ensenya les persones a raonar i pensaran durant tota la vida. Per suposat, no podia esperar altra cosa que aquest aplaudiment silencis. Grcies (rialles). Tamb hi ha objectius ms propers: necessitem mantindre el creacionisme fora de les aules i frenar el fonamentalisme a lhora desmenar la constituci; necessitem evitar que el fonamentalisme basat en la fe, o els vells tafaners, com a mi magrada anomenar-los, escampen malalties. En alguns casos, a implica desmuntar pseudocincies especfiques, i aix est be, ha docrrer: shan de desmuntar certes coses o, en cas contrari, continuarien. Aix que, ensenyant Us recorde que vaig escriure el discurs fa uns dies. Ensenyant la gent, per exemple, sobre illusions ptiques i com es pot enganyar lull fcilment, puc mostrar que, per aquesta ra, les ombres de les fotos del Apollo apunten en distintes direccions i, tal vegada, puguen entendre que all que veuen no s el que sembla, que es pot enganyar el cervell. I la gent pot

Escriptor britnic especialitzat en obres divulgatives de matemtiques i cincies. El 2008, fou demandat per la British Chiropractic Association (BCA) per criticar les seues activitats a una columna de The Guardian. Larticle provoc una onada de queixes formals per publicitat enganyosa contra ms de 500 membres daquesta associaci, que aconsell els seus membres que tancaren els llocs web. Singh reb un fort recolzament popular i, el 2010, guany la demanda interposada per la BCA. 8 Pediatre britnic que, el 1998, public un fams article a la revista mdica The Lancet (http://www.thelancet.com/) origen de les tesis antivacunes, que vinculava la triple vrica (xarampi, galteres i rubola) amb lautisme. El gener de 2010 es retir aquest article dels arxius de la revista, ja que una investigaci del General Medical Council del Regne Unit (http://www.gmc-uk.org/) demostr que es fonamentava en diverses proves falses.
7

aprendre a generalitzar a partir de coses especfiques, se lha de donar temps, repetici i prctica. Es necessita prctica per a pensar daquesta manera. Hi ha algunes coses que paga la pena desmuntar, s el que estic dient, per aquest no s el raonament que intente desenvolupar ac. Totes les mans daquest joc, i vosaltres que esteu afora ho sabeu Sabeu el que sn les fallcies lgiques, sabeu sobre els distints tipus de prejudicis i altres coses que funcionen mal al nostre cervell, i sabeu quins mtodes de lgica utilitzar, a no em preocupa. I si sou persones noves ac, noves al moviment escptic, parleu amb les que teniu al costat, per a aix estan els bars del casino; parleu del que fem ac, crec que us agradar. Per no estic ac per a parlar de la caixa deines del pensament crtic, supose que estic per a parlar de la seguretat de la tenda. Tot el mn sap que el martell s per a clavar claus, per no tot el mn sap com utilitzar eixe martell. No el balanceges violentament, i no utilitzes tota la teua fora, perqu tal vegada claves el clau, per tamb destrueixes la paret. A vegades, un moviment curt s ms efectiu, xicotets llanaments de martell i millor dirigits. Portes ms llanaments fins a la seua meta i, al final, claves el clau en la fusta sense fer-la malb. (Satura i recapitula. Aplaudiments). Molt be! Grcies! (es riu). Noms deixar -la anar, que flusca (rialles). OK. No necessite tant daplaudiment, OK? (rialles). Cm aconseguim aquest objectiu? El mn ms racional i raonable, i destaque el mn, perqu aix s el que intente dir. Ara mateix, en aquest moviment, el nostre moviment, tenim molta discussi sobre aquest tema, i hauria de dir discussi, perqu molta no s productiva. Una gran part consisteix en posar etiquetes, gran part involucra insults. Hi ha una creena emmascarada, crec, com a pensament racional. Les persones creuen duna forma tan forta en lescepticisme, que no es volen qestionar per elles mateixes, ni tan sols es volen qestionar les seues prpies posicions. Tamb us podria donar exemples especfics, no ho vaig a fer ara, per veig que est succeint. Els egos estan fora de control i, en moltes daquestes situacions, la lgica es deixa de banda. Podria donar exemples especfics, malgrat que no ho vaig a fer, i els podreu trobar vosaltres. Segurament, sabeu on mirar. Per exemple, en aquesta discussi sobre ateisme vs acomodacionisme, podreu trobar molts comentaris amargs, mordaos i irracionals. Certament, tinc la meua opini en aquestes discussions, i us assegure que sn opinions fortes per, de nou, aquest s un raonament especfic. El meu raonament ac s que all que ms em preocupa s la nostra conducta, la manera com fem a. Recordeu: les probabilitats estan contra nosaltres; afora sn ms que nosaltres, i els nostres cervells no estan programats per a fer all que fem, es necessita molta prctica. Es tracta de la vella dita: s difcil raonar amb una persona sobre una qesti en la qual creu, del que no havia pensat en primer lloc, abans de comenar a creure. Mireu, hem dadmetre que la nostra reputaci entre la gent en general no s precisament estellar, dacord? Per tant, on ens deixa aix? Cm aconseguim aquest objectiu duna societat racional, raonable i illustrada? La clau s obvia, almenys per mi: s la comunicaci. La millor idea mai pensada en la histria de la humanitat s intil, a menys que alguna persona la puga comunicar. Moriria sense ser coneguda. I, en el nostre cas, el que volem comunicar no s quelcom que la gent vol escoltar necessriament; aix que el nostre comportament, com entreguem el missatge, pren una importncia cabdal. Cabdal. Aix que, de nou, us pregunte, per a que us recordeu: quantes de vosaltres vreu perdre la vostra fe, la vostra creena, perqu alguna altra persona us digu idiotes? Sospite que moltes de vosaltres, com jo, vreu perdre la vostra creena gradualment, no pas s dun dia a altre. Jo no malc un dia i vaig decidir no creure. Port un temps, mesos, anys, no ho s; sincerament, no men recorde, per no fou dun dia a altre, i no fou perqu altra persona minsult i salt a la meua cara. Hem vist Randi abans, en aquest vdeos; no estic segur de quan va fer el vdeo sobre la cirurgia psquica, per recorde veurel i riure, i riure i pens ar que all era impressionant. s una magnfica manera de fer-ho: fer riure la gent i dir que es tracta dun truc. Els enganxes, s divertit. Majud a convertir-me, realment, en un escptic actiu i fer el que faig hui. I daix quant fa? Vint anys? Vull dir que comenc a pensar sobre les meues prpies creences Era un fan tremend, he parlat daix a altres TAMs, dOVNIs i experincies extrasensorials, estava molt ficat. I, sabeu qu? Mireu on estic ara, veritat? Solia creure en tot aix per, hui, escric un

bloc escptic, he escrit un llibre escptic, i he estat president duna de les millors organitzacions escptiques del mn, tal vegada hagueu sentit parlar della9 (rialles). Supose que em podreu anomenar una histria dxit escptic. No vaig perseguir fer aix, per la forma com ho vaig fer funcion i ajud algunes persones, i aix malegra. Per, si alg mhaguera dit, quan tenia 13 anys, que all dels OVNIs era estpid, que jo era idiota i que estava clar que aquelles coses no eren certes, on seria ara? No seria ac. Els insults (quan insultem la gent, i aix ocorre) ixen per un munt de raons, i sospite que la frustraci s una delles. Persones escptiques com jo, com totes aquelles que han estat fent a durant un determinat temps, han estat lluitant contra la irracionalitat durant anys, i s frustrant quan les mateixes argumentacions tornen una i altra vegada, llargues argumentacions que sn clarament errnies i que ens sn llanades una i altra vegada. I, aleshores, ja sabeu el que succeeix: que les persones pseudocientfiques canvien lleugerament la seua argumentaci, i aix s suficient, tal vegada, per enganyar el pblic i els mitjans. Ja sabeu, aix succeeix, malgrat que no ens enganyen. (Tus) Disculpeu (Tus). Disseny intelligent (tus, rialles). Enuig, veritat? Lenuig s una reacci natural, una reacci natural quan alguna persona ens crida, ens fereix, ens frustra. Per la clera Vaig llegir aix en un llibre: Mary Roach 10, probablement, hagueu sentit a parlar della (aplaudiments). Va a publicar un llibre i hi ha una frase en ell que diu: la clera busca una vctima. Pens que era precis: la clera busca una vctima. Hem de ser acurades per a no personalitzar massa latac. La clera s bona, es necessita, s una motivaci; de vegades s all que et trau del llit, i parle de lexperincia personal: menfade. Per tamb s una arma carregada, i hem de ser extremadament acurades a lhora dapuntar eixe arma. s molt temptador voler resultats ARA! Voler canviar lopini duna persona mentre li parle, mentre estem cara a cara. Voler aix s natural, voler gratificaci instantnia i guanyar una discussi. Lenuig poden catalitzar aix, per, quantes de vosaltres jugueu als escacs? Crec que moltes de vosaltres jugareu als escacs (rialles). Quantes vegades sacrifiqueu una pea en previsi dun objectiu major? Podeu seguir tenint la reina al final de joc, quan la teua oponent tha fet escac i mat, per has perdut. Has perdut el joc i tindre la reina no ajuda per a res. Voleu altra analogia? Mencanta aquesta tamb: una persona vianant t el dret a creuar el carrer i, certament, si passa pel carrer quan ve un cotxe, tcnicament est en el seu dret, per tamb latropellen (rialles). Quan tractes amb alguna persona que no est dacord amb tu en qualsevol assumpte, quin s el teu objectiu? Quina s la teua meta? Qu vols aconseguir? Insultar, cridar, acusar de ximples, retardades, abusadores de xiquets i xiquetes, potser que et faa sentir be I tot aix sha fet servi r, per cert. Potser et faa sentir be, potser tajude, potser tajude a alliberar frustraci, potser anime la gent, i potser la gent tajude i entre en acci. Siguem honestes, tal vegada et faa sentir satisfeta i superior, al menys en eixe moment. Per marcar un tant barat s el teu objectiu, o s guanyar el maleit joc? No s massa controvertit (aplaudiments). Grcies. No s molt controvertit dir que quan alguna persona s atacada i insultada tendeix a posar-se a la defensiva. No est en la millor situaci per a ser racional o introspectiva. Ser molt difcil fer-la canviar dopini mentre sest fent aix. Be, jo s que, quan la meua dona menxampa fent alguna cosa estpida, la qual cosa succeeix tota lestona, el meu cervell reacciona, necessite reaccionar, necessite eixir amb una excusa. Necessite respirar profundament abans de respondre, perqu la meua reacci immediata s restar importncia a la meua estupidesa i, en realitat, aix noms empitjora les coses. Feliment per a mi, que porte 20 anys sent un escptic actiu i 15 de feli matrimoni, mhan ensenyat prou be al respecte de fer aix i, malgrat que est en el meus instints, intente no fer-ho. Admet que encara estic aprenent a la meua tendra edat. Porta tota una vida aprendre a no fer aix. La cosa s que no tot el mn ha aprs. No s una sorpresa: crec que totes estareu dacord que, al moviment escptic, tenim gent que no est precisament al departament de bona educaci (rialles). I estic veient aquesta discussi als blocs, ara mateix, i malegre molt de veure-la. Pots anar a un gran nombre de blocs. Fins i tot, ahir vaig veure un post dalguna persona preocupada sobre el tema, sobre el comportament de les persones escptiques. He estat pensant en escriure sobre el
9 10

El 2008, Phil Plait assum la presidncia de la James Randi Educational Foundation. Escriptora i divulgadora cientfica. http://www.maryroach.net/

tema durant un llarg temps i parlar-ne al TAM, i aix s perqu he observat les discrdies entre les persones escptiques i entre escptiques i creients. Genera una conducta infantil i s, francament, espants. Espants. Utilitzar trucs rastrers no ajuda, no et fa ms forta ni et fa semblar millor, i no canvia lopini de cap persona. Quin s lobjectiu del que intentes fer? I no hem de confondre prendre el cam honest amb ser feble i no posar passi, s justament el contrari. Jo mateix mhe barallat i he trobat que necessite molta fora, que augmenta la meua passi. I si alguna persona vol discutir la meua passi, porteu-la. Estic llest. En temps de guerra, necessitem persones guerreres. Per a no s una guerra; potser no ho vulgueu acceptar, per a no s una guerra. No tractem de matar un enemic, tractem de persuadir altres ssers humans. I, en temps com aquests, no necessitem guerreres, necessitem diplomtiques. Aix que, en conclusi (Aplaudiments). Grcies. En conclusi, crec que podria resumir la meua argumentaci com segueix. Primer: thas de preguntar sempre pel teu objectiu. Quan era un nen, hi havia un anunci sobre dietes. Posaves un imant a la teua nevera que deia: s necessari el saqueig? (rialles) s aquesta discussi necessria? Quina s la teua meta? Qu intentes aconseguir? Abans de postear, abans de deixar un comentari, abans danar a tot drap amb una persona pseudocientfica, abans dalar la teua m i abans denviar eixe e-mail, thas de preguntar: a va a ajudar? Em permetr assolir la meua meta? I thas de preguntar: o, tal vegada, mimpedir assolir-la? s noms per a sentir-me millor, o intente canviar el mn? I segon, i pose el punt final amb ell: no sigues torracollons11 (rialles i aplaudiments). Be (llarg aplaudiment). Jo no. Jo no sc el primer en dir aquesta frase (rialles). Wil Wheaton la utilitza com a lema del seu bloc12. Existeixen uns vdeos, que eixiran dins de poc, amb el ttol No sigues una persona torracollons. Sn genials, els podeu trobar a Rebecca els posteja a Skepchick13. Vaig escriure a abans de veure el primer, aix que no estic venent res. Penseu en a com dues ments brillants convergent al mateix lloc (rialles). Per, ara seriosament, OK? NO, no sigues una torracollons! Tot el que fa una torracollons s anotar tants barats, no guanya els cors ni les ments de la gent. I, sincerament, guanyar les ments i les cors deixa gent s el nostre objectiu. Us vaig fer dues preguntes, quan pug ac dalt: la primera fou si soleu creure en alguna cosa, i la segona si deixreu de creure perqu alguna persona es comport com una torracollons amb vosaltres. La meua meta, la meua meta personal s que tot el mn alce la m quan li faa la primera pregunta, i laltra part del meu objectiu s que ni tan sols faa falta fer la segona pregunta (aplaudiments). Moltes grcies. Torn de preguntes. - Bo, la pregunta que vaig a fer, i crec que tothom estar dacord (rialles) perqu durant aquests ltims anys he estat, de forma no oficial, el no ateu de la JERF14 i he renunciat a parlar de religi amb persones escptiques Crec que hi ha altra rea amb la que hem de ser acurades, i dic aix com a antic candidat demcrata al Congrs dels Estats Units: lescepticisme no t res a veure amb els partits poltics. Pots ser una persona conservadora i pensar que Uri Gheller15 s un imbcil; pots ser conservadora i pensar que la gent no hauria de veure violats els seus records i furtats els seus diners per Sylvia Browne16. Aix que, tornant a la gran noci dels TAM que digu en comenar, a t moltes dimensions poltiques, teolgiques, emocionals Quina universitat s la millor?... (Rialles). Crec que hem tingut un gran TAM i No esteu dacord? I, per cert On reberes leducaci preuniversitria? - El primer any el vaig fer a la Universitat de Chicago, que aix us servisca de lli (rialles). De fet, fou a la Universitat de Michigan, per crec que an a la Universitat Thomas Jefferson pel meu

En angls: Dont be a dick! http://wilwheaton.typepad.com/ 13 Rebecca Watson. http://skepchick.org/ 14 James Randi Educational Foundation. 15 Showman que es presenta com a mentalista, fams a lestat espanyol pel seu truc de la cullera als programes Jos Maria igo. http://ca.wikipedia.org/wiki/Uri_Geller 16 Mdium molt famosa als Estats Units. http://www.sylviabrowne.com/
11 12

PhD17 (aplaudiments). De fet, coincidisc plenament. Necessitem ser ms inclusives, s aix de simple. Excloure la gent no s una bona idea quan et superen en proporci de 10.000 a 1 (rialles). Quan una horda est baixant pel tur i tu ets ac dempeus, noms amb la funda de la teua espasa, no s Ja menteneu. Cridar i dir idiota la gent que ve no els frenar de cap manera (rialles). Necessitem ser ms inclusius. Vaig a prendre un minut extra, no estava segur si tindria temps, per crec que ho he de fer. Una de les coses que magrada de donar xarrades, i he estat donant xarrades sobre bad astronomy a diferents llocs Fa poc, em convidaren escoles del Govern on porten a alguns centenars de les millors i ms brillants persones estudiants dels instituts i els donen allotjament i menjar durant algunes setmanes destiu. s tremend: sn joves ansioses, sapuntarien a fer aquestes coses. No sn necessriament les ms llestes, malgrat que ho sn en la prctica, per ho volen, volen aprendre, estan vides daprendre. Aix que vaig all i els ensenye. Durant un any, ho he estat fent a Arkansas, on hi hauria, en principi, un gran reducte de religi fonamentalista. Per mai he tingut cap problema all. Aquesta setmana, la setmana abans que comenaren els TAM el dimecres, estigu a West Virginia fent a altra vegada. Estava donant una xarrada a una classe, parlant sobre diferents coses, i una jove de la primera filera, al davant de mi (era asseguda) tenia obert un quadern i digu: Sc una creacionista que creu que la Terra t, noms, milers danys, i qu succeeix amb I comen a parlar sobre el moviment de recessi de la Lluna i com a mostra que la Terra poc tindre, noms uns pocs milers danys18. Be. La meua reacci podria haver estat: eres idiota. La meua reacci podria haver estat: s la cosa ms estpida que he sentit mai, La teua religi s ridcula i responsable de matar milions de persones. Podria fer aquestes coses, dacord? (rialles). Be, no em malinterpreteu: el creacionisme, el creacionisme de la Terra jove, s una estafa. No evite dir aix: s absolutament incorrecte. Si li haguera dit aix, fins i tot daquesta manera, hauria alienat aquesta jove. El que digu en comptes daix fou: a) No ests tenint en compte que la recessi de la Lluna varia al llarg del temps. Simplement, no pots extrapolar una dada actual al passat i, si ho fas, obtens una resposta incorrecta. De fet, si ho fas ms acuradament, veurs que la Terra pot tindre bilions danys. I, immediatament, replic: Bo. He llegit sobre lADN dels dinosaures i altres coses. I jo digu: No sc bileg, no faig cincia tova (rialles). Haurs de parlar amb (aplaudiments). Mencanta aquesta frase. No s, simplement mencanta (rialles). Haurs de parlar amb una persona biloga. I ella seguia, i digu: Mira, el que necessites s entendre (em digu que havia anat a lInstitut per a la Investigaci de la Creaci i Respostes al Gnesi); Mira, he vist aquesta gent. No utilitza moltes dades en astronomia. No estic qualificat per a parlar daltres temes. El que necessites s trobar altres fonts, necessites eixir i veure all que altra gent diu, i veure on et porten les proves. I digu: Est be que cregues en all que vulgues creur e, no vaig a tractar de canviar la teua opini sobre aix. Per crec que necessites veure les proves i veure cap a on apunten abans de fer afirmacions innegables sobre proves cientfiques. Seguim. Hi hagu altres preguntes, i parlrem sobre aliengenes i sobre 4219 i sobre totes les coses que pugueu pensar. Al final de la classe, ella estava rient, se lestava passant be. Desprs, vingu i em don les grcies. Estigurem parlant durant un temps, i els professors i professores vingueren ms tard i estaven molt contents que haguera menat la situaci deixa forma. Per la meua part fou un experiment; mai abans havia fet una cosa com eixa, al menys no tant. I, sabeu qu? s una ancdota, s un exemple. Per funcion, i apostaria que funciona sempre. Sempre. - Grcies, Phil Plait (aplaudiments).

Doctorat en investigaci (sigles de Philosophy Doctor). Young-Earth Creationism, Creacionisme de la Terra Jove. http://www.talkorigins.org/faqs/moonrec.html 19 Nmero que suposadament s clau per a la matemtica quntica i la seua relaci amb els nmeros primers, en relaci amb la hiptesi de Riemman un dels problemes oberts ms importants de les matemtiques contempornies). A la srie de radiocomdia, novelles, srie de televisi, joc i versi cinematogrfica de La Guia galctica per a autostopistes, de Douglas Adams (The hitchhiker's guide to the galaxy, 1978) la supercomputadora Pensament Profund, construda per la raa hiperintelligent del mtic planeta Magrathea, respon a la pregunta sobre el sentit de la vida, lunivers i tot plegat, amb el nmero 42.
17 18