Treball dEducaci Fsica Unitats 4 i 5 Cerca per Internet, visualitza imatges i vdeos, consulta llibres i enciclopdies, parla amb

professionals, informat i format a gimnasos o centres especialitzats. En definitiva preparat per dirigir una sessi dall que tagrada, fent servir com alumnes als teus companys de classe. Sessi dentrenament o classe dirigida : Dissenya i prepara una classe deducaci fsica o sessions dentrenament per els teus companys. Has de tenir en compte els objectius a aconseguir, els recursos i el material dels que disposem, calendari i ocupaci despais, continguts a treballar, temps de prctica, el disseny de la sessi lordre dels exercicis, tipus i edat de lalumnat,.. CURS 2013-2014 Les sessions que finalment shan realitzat als diferents batxillerats sn les segents: Esports individuals- Gimnstica Artstica, patinatge, Bdminton Esports collectius Futbol, Bsquet, Handbol, Hoquei, Voleibol, Beisbol, Rugby, Criquet Esports de combat o defensa personal Karate, kick boxing, Boxa, Krav Maga Esports alternatius Shoot-ball, Corfbol , Frisbee , Acrosport , Malabars Activitats expressivesZumba, Salsa, Bachata Activitats saludables- Massatge, Relaxaci, Ioga, Tai-txi, Pilates Activitats de condicionament fsic- Body combat, Body pump, Circuits de fora, Circuits de resistncia Jocs tradicionals- Gimcana de proves, jocs infantils, Jocs darreu del mn. Hip-hop, Sexy-stile, Locking, Teatre, Dansa del ventre ,

Tasca terica per completar les unitats 4 i 5 De totes les activitats anteriors, haurs de triar totes aquelles que han realitzat els teus companys de classe. Tenint en compte que haurs de treballar, com a mnim, amb una de cada grup, fins i tot si no sha fet cap a la teva aula. Recerca, de cadascuna delles, les dades que consideris imprescindibles per entendrela. El seu origen, antecedents, inventor i difusors, bases on es sustenta, objectius, materials, tcniques, installacions, categories, reglament, competicions, repercussions, practicants actuals...i tot all que la diferenci de la resta dactivitats. Exemple de recerca duna de les activitats realitzades LA BOXA La boxa s un esport de contacte en el qual dos combatents lluiten utilitzant nicament els seus punys. El seu origen s afric i data del 6000 aC, a la zona de l'actual Etipia, d'on es va difondre primer a l'antiga civilitzaci egpcia i desprs a les civilitzacions mesopotmiques. El 688 aC la boxa va ser inclosa als XXIII Jocs Olmpics de l'antigor a Grcia. La boxa tamb va ser practicada durant els primers temps de l'antiga Roma, per va ser prcticament eliminada com a activitat a tota Europa amb l'aparici del cristianisme. Cada combat de boxa es divideix en diverses parts de 3 minuts de durada cada una, les quals sn anomenades assalts i conegudes tamb pel vocable angls round. La quantitat d'aquests s determinada pel tipus d'esdeveniment que sigui. El temps de cadascun d'aquests tamb s limitat, a tres minuts cadascun. Els rounds estan separats per un perode d'agrupament d'un minut de durada. Quan est en joc el ttol mundial se'n disputen 15, 12 pel ttol continental o nacional, 10 pels combats sense ttol en joc i 3 pels combats d'aficionats. En la boxa contempornia, l'rea de combat s coneguda freqentment com el quadrilter, per la forma de la seva superfcie principal, encara que oficial i comunament utilitzem la paraula en angls "ring. Una de les caracterstiques sobre el quadrilter modern s l's de cordes que limiten el seu permetre. Les cordes assenyalen l'rea reglamentria per la boxa, i proveeixen cert grau de seguretat als esportistes. Es troben posicionades en forma parallela una de l'altra, i sn quatre (o tres) d'elles per costat.

Cada assalt s de temps limitat, i els boxejadors sn avisats d'iniciar l'assalt i de conclourel amb el so d'una campana. El vestuari que s'utilitza durant un combat depn en gran part del tipus de baralla que sigui, s a dir si s un esdeveniment professional o no. En l'esport daficionats s'usa una careta que protegeix el cap, aix com una samarreta. Altres accessoris sn els guants, el protector bucal i genital, calces, cintur de suport i bata per abans i desprs de l'esdeveniment. Existeixen quatre tipus bsics de cops en la boxa: jab, creuat / cross o directe, ganxo o uppercut i crochet. Si un boxejador s dret, la seva m esquerra s la que porta la davantera, mentre que la dreta es mant en posici posterior. Per a un boxejador esquerr, les posicions sn oposades a les esmentades. Aquests diferents tipus de cops poden executar-se en una successi rpida per formar combinacions. La combinaci ms freqent s la del jab amb el cross (o creuat), coneguda com el "undos". Sol ser una combinaci efica, perqu el jab bloqueja la vista del contrincant, facilitant limpacta d'una manera ms neta i poderosa. Els boxejadors es divideixen en categories segons el seu pes. A la boxa professional les categories i lmits entre les mateixes sn iguals per a homes i dones, amb les excepcions que a la boxa femenina no existeix la categoria pes creuer i que el lmit inferior per a la categoria pes pesant s menor. Les segents sn 17 categories existents a la boxa professional. Mnim o palla - menys de 47,7kg. Mini mosca - 49 kg. Mosca - 50,8 kg. Super mosca - 52,2kg. Gall 53,5kg. Super gall - 55,3kg. Ploma - 57,2kg. Super ploma o lleuger jnior - 59kg. Lleuger - 61,2kg. Super lleuger o wlter jnior - 63,5kg. Wlter - 66,7kg. Super wlter o mitj jnior - 69,9kg. Mitj - 72,6kg. Super mitj - 76,2kg. Semi pesant - 79,4kg. Creuer - 90,72kg. Noms per a homes. Pes pesant: Homes: +90,72kg Dones: +79,37kg. Si per a la prctica de qualsevol esport es requereix una preparaci, en la boxa la cura del pgil revesteix ms importncia a causa de la duresa de l'esport. Al gimns es practicaran exercicis amb els diversos aparells, com la pera o punching ball, la pera boja, el costal o sac de boxa, peses lliures, aparells de rem, corda per salt, pilotes medicinals i el treball de tcnica amb els miralls i esprrings.