Nens i

abusadors
1
RedacciRussellPrice
FotografiaLa Huella Roja/Crditos
DissenyCetic
Contacteinfogeacat@gmail.com
www.facebook.com/Geacat.org
@geacat
www.geacat.org
Gesti tica Animal
Editorial
En redactar aquestes lnies, ms de 28.000 persones han signat una petici
per a que s'investigui i es prenguin les mesures legals oportunes contra els
menors que van participar en la brutal pallissa que va rebre un ruc a Almeria
(Espanya).
L'ase, a qui els seus rescatadors han anomenat Capitn, va ser apallissat i
torturat per menors. Capitn va patir desplaament dels seus rgans interns
i un prolapse rectal degut a que tamb va ser violat amb algun objecte que li
van introduir pel recte. Les criatures que el van atacar i altres estaven
planejant quedar a la sortida del collegi per acabar la feina i matar-lo; per
rematar-lo. Per sort per a ell i per a la balana de la justcia, la intervenci
d'unes professores que van alertar a l'associaci protectora La Huella Roja
d'Almeria, va impedir que acabessin la faena.
Perqu la faena s la faena, es practiqui contra un toro sota adjectiu de
cultura i excusa de tradici, contra un cavall usat com a eina de treball, un
ruc apallissat per diversi, un porc convertit en pernil, un gos convertit en
detector de bombes, un gat viviseccionat per testar un nou detergent o, ns i
tot, contra un d'aquests nens que practiquen la violncia contra altres.
Vivim en un mn on la violncia s'exerceix constantment, es codica de
diferents formes, es legalitza si l'exerceixen
alguns o s'illegalitza si
l'exerceixen altres...
Avui ens preguntarem per
l'origen de la violncia en
les noves generacions a
edats tan primerenques i,
com a associaci que advoca
per la Gesti tica dels Animals,
humans inclosos, ens agradaria que el
maneig que haurem de fer per minimitzar-la tingus clar
aquest origen, per no alimentar-la i repetir-la ns a l'innit.
Fins que no quedi ning per danyar.
2
3
ngels o dimonis?
4
Encara que no ens agradi mirar-ho de cara, la
freqncia de l'abs entre nens s enorme. Els clculs
indiquen que la freqncia uctua entre un 10%
dels que reporten haver estat vctimes d'actes
greus d'abs o d'intimidaci per part d'altres nens,
ns al 75% que reporten haver estat abusats o
intimidats almenys una vegada durant el curs
escolar.
Per gnere trobem que, tant els nens com les nenes
participen en comportaments abusius o d'intimidaci,
encara que amb algunes diferncies. Els nens
participen ms en abusos que es practiquen de
forma directa, fsica i
pblica, i elles ho fan
excloent, de manera
intencionada, a altres
persones d'activitats
collectives o divulgant
mentides o rumors sobre
la persona a qui
pretenen violentar.
Els investigadors
consideren, manejant
estadstiques, que
almenys el 25% de tots els
nens i nenes seran vctimes d'altres nens abusius en
algun moment de la seva escolaritzaci.
I els pares i mares?
Assumir que tenim lls abusadors no s fcil, ni
agradable. Per evitar assumir-ho no evitar que
tinguin aquests comportaments contra altres aix
que: com podem detectar si els nostres lls sn
abusadors?
Una via d'informaci ens la proporcionar l'estar
atents als senyals que ens emeten els nens si
responem, sincerament, a algunes preguntes...
El meu ll / a ha estat acusat alguna vegada de ser
intimidador o abusiu amb altres nens?
Ha tingut problemes a causa de baralles contra
altres nens o nenes?
Es frustra fcilment quan les coses no li surten com
voldria?
S realment com interactua amb altres nens i nenes
quan no el veig?
s el meu ll/a dominant o agressiu amb altres?
Qu fa el meu ll en el seu temps lliure?
Quins sn els seus passatemps?
Es refereix a altres nens com "estpids" o usa
termes negatius per descriurels?
Diu que altres "es
mereixen" que els passin
coses dolentes?
Mostra poca
preocupaci per altres
que passen per mals
moments, pateixen o se
senten tristos?
Com evitar que es
repeteixin aquestes
conductes?
Si detectem que el
nostre ll o lla t
conductes abusives hem de contactar amb un
professional, saber qu s el que fa exactament el
nostre ll, descobrir qu admet haver fet i qu no,
parlar amb ell o ella sobre les raons que esgrimeix
per participar en aquestes agressions (i alhora
descobrir si experimenta dicultats socials o
emocionals, si se sent pressionat/a per a participar
en comportaments abusius per formar part del
grup o per evitar ser abusat...).
Un professional (psicleg, conseller, treballador
social...) ajudar a que, a travs de terpia, la
criatura pugui entendre com se sent un altre
individu abusat, l'ajudar a empatitzar i a modicar
les seves respostes davant de situacions que podrien
acabar amb l's de violncia.
5
Aquella violncia tan
familiar...
6
Els comportaments violents s'aprenen en molts espais
de socialitzaci. Un d'aquests espais s a l'interior
de les famlies. En aquest espai privat es poden
produir els primers aprenentatges de comportaments
violents contra altres individus que tenen encara
menys possibilitats de defensar-se que els nens: els
animals domesticats que conviuen a casa.
Alguns investigadors, Kellert, SR i AR Felthous en
Crueltat Cap Animals, Infncia entre criminals i no
criminals, han identicat i enumerat els principals
factors que motiven, en alguns adults, la crueltat contra
altres animals:
* Exercir violncia per controlar-los amb la nalitat
d'eliminar caracterstiques o trets que consideren
indesitjables, o el que comunament s'entn com "la
lletra amb sang entra".
* Exercir violncia contra els animals per castigar
una conducta no desitjada. Aqu no es pretn ni
modicar-la, tan sols castigar-la.
* Per satisfer un prejudici en contra d'una espcie o
raa.
* Per inculcar comportaments o tendncies violentes
en l'animal com a forma d'entrenament per atacar
altres animals
* Per impressionar a altres individus, considerant la
violncia una forma de diversi.
* Per incrementar l'agressivitat prpia, alimentant
l'agressivitat contra altres individus.
* Per exercir represlies contra altres persones
* Com a forma d'agressivitat redirigida per no poder
enfrontar-se a un altre abusador hum o per
venjana de l'abs que han coms contra ell.
* Per obtenir plaer a travs del patiment ali.
Laprenentatge
Gravat a la paret de la cella del
intern ingressat al reformatori de
Tokay, amb el nmero 16609
7
Algunas asociaciones protectoras
recomiendan no tener conejos en
casas donde habiten nios
pequeos debido a que los
conejos son muy delicados y se
estresan con facilidad.
Algunes dades de violncia intrafamiliar contra diversos
dels seus membres:
El 36% de dones convivint amb altres animals va
informar que el seu abusador va amenaar o danyar a
aquests animals (1)
El 85% de les amenaces en contra dels animals es
porta a terme (1)
El 94% dels treballadors de protecci
infantil van informar que van observar
indicis de negligncia animal durant les
seves investigacions (2)
Un estudi d'Ontario, que es
va dur a terme en ms de 21
refugis, va comptabilitzar
que el 44% de les dones va
reportar que un animal
domesticat havia estat
assassinat o maltractat (3)
(1) Bohac, Clarke, V. i D.
Crawford, Dins de la
connexi de la crueltat: El
Paper dels animals en la presa
de decisions per vctimes de
violncia domstica
(2) Girardi, A. i J. Pozzulo, La
importncia de la Crueltat Animal
en Investigacions de Protecci de
Menors.
(3) Zorza, J., Tractament d'abs Animal
per alleujar la Violncia Familiar.
Les estadstiques
8
Creant al monstre
9
El comportament de crueltat contra altres animals
s'acostuma a relativitzar o ns i tot a desestimar sota
la idea de que forma part d'una etapa exploratria del
desenvolupament infantil i, encara que aix pugui ser
cert en part i hauria de ser el dany causat als altres
el que ens alerts, s la intensitat de la motivaci i
de les accions el que socialment es t en compte
quan la seva naturalitzaci social ja no funciona
com a excusa.
Si les accions sn motivades per l'exploraci, s'haur
ensenyar al nen que tots els ssers vius podem
experimentar dolor i sofriment, desenvolupar la seva
empatia i focalitzar la seva atenci en les similituds
entre tots els animals, humans inclosos, en les
nostres eleccions sobre el dolor o el plaer, en els
nostres interessos bsics en no ser danyats i les
reaccions davant el dolor de tots els animals
(evitaci, fugida, xiscles, crits...)
No obstant aix, si un nen creix en un ambient on
s'exerceixi la violncia sovint i com a forma de
relaci, a ms dels factors exploratoris es poden
sumar altres motius perqu danyin a daltres.
Un nen pot veures forat per un adult a abusar
d'un animal com a forma de coacci, per mantenir
el silenci de la criatura sobre el propi abs que
estigui patint per part d'aquest adult.
Tamb pot fer mal a altres per exercir un cert control
i guanyar un cert sentit del poder quan el que sent
bsicament s una sensaci d'impotncia, per patir
abs per part dels adults i no poder-ho ni controlar
ni disposar del poder per evitar-ho.
Un nen pot abusar d'un animal d'una altra espcie,
del seu germ petit o d'un company de classe com
a forma de desplaar l'hostilitat que sent.
L'abs (freqentment el que es comet contra altres
animals) pot formar part d'un ritual d'iniciaci de grup,
o d'edat, semblant al que encara es practica en
moltes cultures (ns i tot les que podem considerar
de pasos "civilitzats, com la matana de les illes
Froe, a Dinamarca) i contra moltssims animals,
generalment amb els que compartim hbitat.
Els habitants de les
Froe maten uns 900
calderons cada
any, seguint una
tradici que
compta amb 1.200
anys dhistria
10
11
Les flors del mal
12
En general, els nens que abusen dels animals poden
haver estat testimonis d'altres abusos o ells mateixos
poden haver estat, o ser, vctimes d'abs.
Les estadstiques mostren que el 30% dels nens que
han estat testimonis d'actes de violncia domstica
exerceixen algun tipus de violncia en contra dels
animals amb els quals conviuen. Com la relaci entre
el maltractament animal i la violncia interpersonal
est tan documentada als EUA, moltes comunitats
utilitzen les dades dels serveis socials creuades
amb les de les agncies de control d'animals
domesticats per elaborar possibles indicadors
d'altres conductes abusives.
Algunes entrevistes documentades en aquests
casos llancen motivacions semblants a les que
reporten els adults, per tamb de noves:
* La curiositat o l'exploraci durant el procs de mort
d'un altre sser
* La pressi del grup perqu tot aquell que vulgui
formar-ne part cometi algun tipus de ritu d'iniciaci
* La millora de l'estat d'nim (per alleujar l'avorriment
o la tristesa)
* La satisfacci sexual (l'abs sexual coms contra
altres animals)
* L'abs forat (on el nen s obligat a maltractar un
animal forat per un altre abusador)
* L'aferrament emocional a un animal (on el nen pot
arribar a matar-ho per evitar la seva tortura a mans
d'un altre abusador)
* Les fbies (que provocarien una mena d'"atac
preventiu" contra l'animal al qual es tem)
* La identicaci del nen amb el paper de l'abusador
(com a rol dominant a exercir per educaci o per
imitaci)
* El "joc" post-traumtic (com a recreaci d'un
escenari i episodi de violncia per exercida sobre
un altre)
* La autolesi (usant a un altre animal per causar
lesions al propi cos)
* L'assaig de la violncia interpersonal (practicant
amb animals de carrer o domesticats amb la
intenci de danyar, posteriorment, a individus
humans)
* Com vehiculador de l'abs emocional (danyant
l'animal del germ, per exemple, per tenir-lo
espantat i controlat)
Ruc al que li han mutilat lorella
La naturalitzaci de
la violncia com a
forma de relaci es
posa en prctica
mitjanant la
negligncia, la
mutilaci, la
tortura...
13
14
Les formes de la
violncia
15
La violncia pren moltes formes i no sempre
impliquen foc, bales o sang. Una forma habitual de
violncia s la negligncia o el no tenir en compte les
necessitats fsiques i emocionals dels individus,
humans o no, que tenim sota la nostra
responsabilitat.
Moltes investigacions sobre crueltat animal reporten
negligncies intencionades, casos d'abandonament i
maltractament, de vegades per silenciar les
vctimes de l'abs interpersonal, creant un cercle de
relaci violenta, domini i poder sobre les vctimes,
mostrant a travs de l'exemple el que els espera
desprs.
Un abusador pot arribar a matar l'animal amb el que
conviuen tamb per eliminar el consol i el suport que
els animals donen als abusats. Utilitzar i abusar
d'un altre sser per destrossar qualsevol possibilitat
d'equilibri emocional en la seva famlia. I de
vegades ho aconseguir abonant el terreny per
formar un nou abusador.
Com podem saber si un animal est sent abusat? Pot
presentar nafres, talls, rascades, estar extremadament
prim, coixejar...
Per saber si les seves necessitats no estan sent
satisfetes podem observar si est habitualment sol en
un pati, sense aigua ni menjar, sovint encadenat, si
est lesionat o malalt i no rep atenci veterinria, si
es troba tancat en una gbia sol o amuntegat amb
altres animals, si viu a l'exterior, sense refugi i/o en
condicions climtiques adverses per a la salut...
"La majoria de la gent sembla creure que hi ha
alguna barrera psicolgica impenetrable al cervell
hum que separa acuradament la capacitat
d'exercir violncia, i cada vegada que passem per alt
els actes agrants de crueltat cap als animals, fem que
sigui ms fcil que els nens creguin que tamb els
donem perms per practicar, per inigir dolor sense
por de ser castigats" diu Richard D'Angleis a El
cercle vicis. Guardi Animal.
Totes les situacions d'abs dels animals han de ser
preses seriosament, ns i tot les negligncies. Els
nens que aprenen a abusar poden modicar la seva
actitud amb ajuda, i aquesta modicaci tindr ms
xit si l'abordatge s realitza el ms aviat possible.
16
De la immaduresa a la
maduresa cognitiva
17
Tot i que cada situaci sha de tractar de forma
individual, hi ha unes idees generalistes que
deneixen l'abs segons les edats de l'abusador.
L'experimentador tindria una edat compresa entre 1
i 6 anys, sense desenvolupament de la maduresa
cognitiva per entendre que tots els animals sentim
plaer i dolor i que no hem de ser tractats com a
coses o joguines. A aquestes edats, les relacions
que s'estableixin amb altres animals que visquin a
casa han de ser supervisades per evitar danys a
tots. Si la criatura segueix amb la seva
experimentaci nociva, se li haur d'explicar que
colpejar o maltractar no est b a la vegada que
shaur d'impulsar un tracte amable, afectus i
de protecci cap als animals amb els quals
conviu i els que es pugui trobar en altres llocs.
L'abusador tindria una edat compresa entre els 6 /7 i
els 12 anys. A aquesta edat ja est capacitat per
entendre, intellectualment, que no est b fer mal a
altres i segurament aquest comportament no es
degui a una falta d'educaci sin a una mala
educaci o un problema psicolgic ms profund
(en alguns casos els estudis documenten abusos
infantils, violncia domstica o abusos sexuals).
En qualsevol cas l'assistncia professional s
imprescindible.
La conducta abusiva adolescent. Els adolescents,
majors de 12 anys, que abusen d'altres animals o
companys presenten conductes antisocials i
bsicament utilitzen l'abs per aconseguir sensaci
de control o per mitigar l'avorriment. A aquestes
edats l'assistncia professional, familiar, dels
professors i de grups d'amics s imprescindible.
Com els abusadors, els nens impressionables que
sn testimonis d'abs es poden tornar insensibles a
la violncia i a la capacitat de sentir empatia amb la
vctima segons explica Phil Arkow en Vincular el
cercle de la violncia. Tamb est documentat que
l'abs s sovint cclic i que l'nica manera d'aturar
aquesta repetici s la intervenci i que com ms
aviat sigui la intervenci, major ser la possibilitat
d'xit.
El psiquiatre David F. Lelio, especialitzat en
Psiquiatria Infantil i Adolescent al Carolines
Healthcare System a Charlotte, Carolina del
Nord, explica: "Si un nen o un adolescent abusa
de la mascota de la famlia, en general haurem
de sentir una certa preocupaci pel nivell de
violncia a qu ha estat exposat primer."
Sigui violncia conseqencial o sigui violncia
causal, el major error que els pares poden cometre
s ignorar a un nen que exerceix violncia contra
altres, pels altres i per ell mateix.
18
Per realment...
Qu els ensenyem?
19
S
n
a
d
o
r
a
b
le
s,
te
n
d
re
s, se
n
sib
le
s...
i ta
m
b

s
n
a
le
te
s
d
e
p
o
lla
s
tre
Serveixe
n
p
er a
m
u
n
ta
r, p
er
tra
n
sp
o
rta
r co
se
s, p
er la

p
o
lic
ia
, p
er fer c
u
rse
s...
L
e
s

v
a
q
u
e
s

l
le
t
e
r
e
s

e
n
s

d
o
n
e
n
l
a

s
e
v
a

l
le
t...
Els zoos eduquen i all podem
veure com viuen els animals
E
l to
ro
n
o
pateix, s un
a festa
i ell vo
l m
o
rir a la plaa...
20
Si el gos no fa el que vull, el
portar a la gossera
Els animals no sn com
nosaltres...
N
o
sa
ltre
s ju
g
u
e
m
a
m
b va
q
u
e
te
s,
n
e
c
s,
ca
bre
s ... i e
d
u
q
u
e
m
e
ls n
o
stre
s fills a
m
b e
ls
m
a
te
ixo
s jo
c
s a
d
e
q
u
a
ts a
la
se
va
e
d
a
t
Al circ els animals
fan coses
per a divertir-nos
Els animals viuen felios
a les granges
21
Capitn; una histria
entre milions
L
a

H
u
e
l
l
a

R
o
j
a
22
Capitn s noms un exemple dels centenars de
milers de milions que podrem presentar, perqu
si un 75% dels nens i nenes poden reportar
haver estat abusats o intimidats durant el curs
escolar, les vides dels animals sn abusades des del
moment que els tenim sota nostre poder i noms uns
pocs se salven de ser convertits en productes de
consum, d'oci, de companyia, d'experimentaci o de
qualsevol nalitat que no sigui estrictament seva, la
de viure la seva vida com dicti la seva biologia i
les seves ganes de viure.
Copiem el text que les companyes i companys
de La Huella Roja van publicar per alertar del cas
i per demanar ajuda:
La Huella Roja
Recibimos el aviso de unas profesoras muy alarmadas, al lado del colegio de una zona muy
conictiva de la provincia, haban apaleado un pequeo burrito y no saban a quien acudir. Sus
alumnos estaban quedando a la salida del colegio para matarlo.
Rpidamente nos reunimos y fuimos a pedir ayuda al Seprona.
Llegamos a la zona y la imagen era dantesca. Capitn se encontraba tirado en un descampado sin
poder moverse, con la mirada perdida, tenia un prolapso rectal debido a las patadas en el estomago y
a la posible introduccin de un objeto, estaba desnutrido y deshidratado se estaba dejando morir.
Tras comprobar que no tena chip pudimos proceder a trasladarlo a nuestras instalaciones. Llamamos
a una veterinaria experta en equinos que le atendi de maravilla, reducindole el prolapso e
introducindoselo manualmente, le dimos un buen bao y ahora descansa tranquilo. Aun esta muy
dbil pero esperamos que pronto se recupere.
Agradecer al Seprona su ayuda y
profesionalidad ante el caso. A las
profesoras por dar el aviso e
involucrarse y a mis maravillosas
compaeras por estar siempre al
pie del can".
Les ltimes notcies que tenim a
l'hora de redactar aquest article s
que Capitn ha de viatjar a Sevilla
perqu el visiti un oftalmleg equ,
ja que el seu ull empitjora i sulcera.
Si vols ajudar contacta amb:
lahuellaroja.almeria@gmail.com
23
Agraments
La Huella Roja Almera
Facebook
Bibliografia
PACMA
www.pacma.es
Observatorio Justicia y Defensa Animal
www.justiciaydefensaanimal.es
(1) Bohac , Clarke , V. y D. Crawford (2012) Dentro de la conexin de la crueldad: El Papel de los animales en
la toma de decisiones por vctimas de violencia domstica en Alberta.
(2) Girardi, A. y J. Pozzulo (2012) La importancia de la Crueldad Animal en Investigaciones de Proteccin de
Menores. Investigacin sobre Trabajo Social. Criminal Justice Abstracts
(3) Zorza , J. (2010) Tratamiento de Abuso Animal para aliviar la Violencia Familiar.
(4) Coloroso, B. (2003). The bully, the bullied and the bystander: Breaking the cycle of violence. NY: Harper
Resource. ISBN: 0060014296.
(5) Olweus, D. (1993). Bullying at school: What we know and what we can do (understanding childrens
worlds). Malden, MA: Blackwell. ISBN: 0631192417.
(6) Rigby, K. (2001). Health consequences of bullying and its prevention in schools. In J. Juvonen & S. Graham
(Eds.), Peer harassment in school: The plight of the vulnerable and victimized. NY Guilford. ISBN:
1572306270.
(7) Swearer, S. M., & Doll, B. (2001). Bullying in schools: An ecological framework. In R. A. Ge"ner, M. Loring, &
C. Young (Eds.), Bullying behavior: Current issues, research and interventions (pp. 723). Binghamton, NY:
Haworth Press. ISBN: 078901436X.
Aplicaci per a denunciar el maltractament animal de lObservatorio Justicia y Defensa Animal:
https://play.google.com/store/apps/details?id=com.alzago.alertaanimal
Pgina web per a realitzar denncies por maltractament del Partido Animalista PACMA
http://yodenuncio.pacma.es
Recursos
24
La gent intelligent aprn de
lexperincia dels altres
Voltaire