Catalunya i Espanya 1899-1939

1.- LA CRISIS DEL TORN DINSTIC

1898-1917.
1.1.- EL REFORMISME DINSTIC.
Als inicis del s.XX, Catalunya va iniciar una dinmica
poltica diferent a la resta dEspanya, perqu els partits
dinstics (conservadors-liberals) van perdre
lhegemonia en benefici de dues forces: el
republicanisme i el catalanisme.
El 1902 Alfons XIII, major dedat inaugura el seu regnat,
amb lobjectiu de mantenir el torn pacfic i de
regenerar la vida poltica.
El presindent conservador Antoni Maura va dur a
terme, fins 1909, algunes reformes: de la hisenda, de
ladministraci i la llei electoral, per regenerar la vida
poltica i evitar la corrupci.
Per no va desaparixer el caciquisme ni la corrupci
poltica i electoral.


El 1903 Espanya va emprendre una nova campanya
colonial, cap a la zona del Marroc.
Espanya va obtenir una franja al Nord el 1906.
El govern de Maura vol incrementar el nombre de
soldats i enviar les tropes integrades pels reservistes
catalans, molts ja casats i amb fills. Aix ser la guspira que
provocar una important protesta popular a Barcelona.
Aquesta protesta va contar amb el suport de
republicans, socialistes i anarquistes, que van fer una crida
a la vaga general.
La vaga es va convertir en una revolta urbana, amb
crema desglsies es va estendre per fora de Barcelona.
Laixecament fou reprimit amb contundncia i la repressi
desproporcionada amb afusellament del pedagog Ferrer i
Gurdia.
Aquests fets van provocar la dimissi del president Antoni
Maura.

A partir de 1910 els liberals de Jose Canalejas van
intentar reformar el poder civil de lEstat davant la
influncia de i la descentralitzaci de lEstat.
Per el seu assassinat pels anarquistes al 1912 va obrir un
perode dinestabilitat poltica que va conduir a la crisis de
1917.
1.2.- MOVIMENT OBRER.
Durant els primers anys del s. XX, a Catalunya va
aparixer un nou grup dideologia republicana creat per
Alejandro Lerroux, Partit Radical.
Aquest partit tenia un discurs obrerista, revolucionari,
anticlerical i un fort component espanyolista, en oposici
al corrent catalanista. Lerroux vinculava el catalanisme
amb els interessos de la burgesia i lEsglsia, sector
contrari als obrers.
Per s lanarquisme la fora hegemnica dins
lobrerisme catal i lany 1910 es va fundar la
Confederaci Nacional del Treball (CNT).


1.3.- EL CATALANISME I SOLIDARITAT CATALANA.
La Lliga Regionalista shavia afermat com el partit hegemnic
dins el catalanisme.
Lany 1907 sagrupen totes les forces poltiques de Catalunya,
excepte Lerroux i els partits dinstics, en una coalici electora
anomenada Solidaritat Catalana.
Aquesta coalici t un programa que reclama lautogovern de
Catalunya i aconsegueix guanyar les eleccions 1907 i el
president Enric Prat de la Riba va ser nomenat president de la
Diputaci de Barcelona.
1.4.- LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA.
A partir de 1910 amb els governs liberals es va iniciar un procs
de descentralitzaci de lEstat.
El 1914 es va crear una instituci de govern per a Catalunya,
la Mancomunitat, que agrupava les quatre diputacions catalanes i
que va ser presidida per Enric Prat de la Riba.
La seva tasca va ser la creaci dinfraestructures i serveis
pblics i posar en marxa un projecte cultural i educatiu.

II.- ELS LTIMS ANYS DE LA
MONARQUIA. 1917-1931
2.1.- LA CRISIS DE 1917.
La conjuntura econmica derivada de la Primera Guerra Mundial, va
comportar un augment dels beneficis empresarials i la
disminuci de la capacitat adquisitiva dels assalariats, aix va
contribuir a acentuar les diferncies socials i a crear un clima
de tensi.
La tensi va esclatar lany 1917 quan es va produir una greu crisi
en la que van confluir problemes militars, poltics i socials.
1. Crisis poltica: les forces poltiques doposici a Catalunya es van
reunir en lAssamblea de Parlamentaris i van exigir al govern una
convocatoria a Corts Constituients.
2. Crisis militar: Grups militars organitzats en juntes de defensa
senfronten al govern demanant millores.
3. Crisis social: Els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga
general per acabar amb el govern. Derivar en el Pistolerisme.


2.2.- LA INESTABILITAT POLTICA I DESASTRE
DANNUAL.
El govern va aconseguir reprimir les vagues i pactar
amb els militars i poltics, es va fer evident la crisis del
sistema.
Entre 1917 i el 1923 va tenir lloc un moment de
inestabilitat poltca amb tretze governs.
La derrota d Annual: lany 1921 lexrcit espanyol va
patir una derrota militar al Rif marroqu amb 12.000
soldats morts. Loposici va demanar responsabilitats i es
va investigar = expedient Picasso. On sacusava a
comandaments militars i a Alfons XIII. Per aturar la
presentaci de linforme a les Corts, es va propiciar des
de lexrcit un cop dEstat.


2.3.- LA DICTADURA DE PRIMO DE
RIVERA.1923-1931.
El 1923, Miguel Primo de Rivera, amb el consentiment
dAlfons XIII, de grans empresaris i dels grups poltics
conservadors , va fer un cop dEstat que va donar lloc a
una dictadura militar similar a la feixista.
La justificaci del cop era: que el sistema parlamentari i
constitucional estava desprestigiat i estava incapacitat per
frenar la revoluci social que sacostava.
Les mesures del nou rgim van ser:
1. Suspensi de la Constituci i dissoluci del Parlament.
2. Prohibici dels partits poltics i dels sindicats.
3. Destituci de tots els crrecs poltics.
4. Rgida censura de premsa.
5. Supressi de la Mancomunitat i de totes les
expressions pbliques de catalanisme.
6. Repressi sobre intellectuals, professors i
organitzacions desquerres.

La dictadura es va mantenir per la bona situaci
econmica internacional, per el fi del conflicte
marroqu, per amb el crac de 1929, es va comenar a
resentir leconomia i loposici va augmentar.
Sense suports, el dictador va dimitir 1930. Alfons XIII
nomenar cap del govern al general Dmaso Berenguer.
Loposici antimonrquica republicans, socialistes i el
catalanisme desquerres van comenar a organitzar i van
signar el Pacte de Sant Sebasti (agost del 1930) que havia
dafavorir larribada de la Repblica i el reconeixement
de lautonomia per Catalunya, Pas Basc i Galcia.

III.-DE LA MONARQUIA A LA
REPBLICA.
3.1.- LA PROCLAMACI DE LA II REPBLICA.
El 12 abril de 1931 es convoquen eleccions municipals, que
es van veure com una consulta entre monarquia o repblica.
Loposici els signants del Pacte de Sant Sebastian es van
presentar a les eleccions com una coalici, mentre els partits
dinstics dividits.
Els resultats de les eleccions es de majoria de regidors
monrquics, per a les grans ciutats i zones industrials van
guanyar les republicanosocialistes.
La reacci dels ciutadans als resultats va ser la sortida al carrer
per demanar la proclamaci de la Repblica.
Davant aix Alfons XIII va abandonar el pas i es va exiliar.
El 14 abril 1931 es va proclamar la Segona Repblica
Espanyola.

3.2.- LA CONSTITUCI DE 1931.
El juny de 1931 es va convocar eleccions a Corts
Constituents, el resultat va ser la victoria de la coalici. La
seva primera tasca ser la creaci de la Constituci de
1931, que t com a caracterstiques :
1. Lacceptaci de lEstat de constituir-se governs
autonmics en algunes regions.
2. Poder legislatiu resideix en les Corts duna sola cambra, el
poder executiu, en el Consell de Ministres i el judicial
era independent.
3. Sestablia per primera vegada el sufragi universal mascul
i femen.
4. Estat aconfessional= separaci entre Esglsia i Estat.
5. Reconeixement de drets individuals i ampliaci de les
llibertats.
El nou president de la Repblica va ser Aniceto Alcal
Zamora i Manuel Azaa el president del govern format
per la coalici.


IV.-EL BIENNI REFORMISTA
1931-1933
4.1.- LES REFORMES REPUBLICANES.
El nou govern de la Repblica va emprendre, la feina de
reformar el pas en un sentit democrtic, laic i
descentralitzat.
El seu objectiu modernitzar leconomia i la societat espanyola.
Reformes sn:
1. R. Exrcit: reducci de comandaments per fer-lo ms
modern i fidel a la Repblica.
2. R. Religiosa: disminuir el pes de lEsglsia a la societat i la
seva influncia en leducaci.
3. R. Educativa: promovia una educaci laica, obligatria i
gratuta. LEstat es feia crrec de lescola pblica.
4. R. Territorial: una descentralitzaci de lEstat. Aix va
permetre la creaci de lEstatut dAutonomia de Catalunya
de 1932, on es reconeixia a Catalunya com una autonomia dins
lEstat Espanyol i les institucions autonmiques.
5. R. Agrria: volia posar fi al latifundisme, latur dels jornalers i
modernitzar lagricultura. Ser un procs lent per la
resistncia dels propietaris.
4.2.- LA OPOSICI A LES REFORMES.
El reformisme republic va haver denfrontar-se a
loposici dels grans propietaris agraris, lEsglsia catlica,
una part de lexrcit i amplis sectors de les classes altes i
mitjanes; perqu veien amenaades les seves propietats i
el seu poder.
Les forces de la dreta es van reagrupar en :
1. La Confederacin Espaola de Derechas Autnomas
(CEDA) dirigida per Jos Mara Gil Robles.
2. Aparici 1933 dun grup de carcter feixista, La Falange
Espaola (FE), dirigit per Jos Antonio Primo de Rivera
(fill del dictador).
3. Els monrquics de Renovaci Espaola dirigits per Jos
Calvo Sotelo.
4. Carlins tamb suniran a aquesta oposici als republicans i
van fundar la Comuni Tradicionalista.


Des de lobrerisme la reacci davant la lentitud
dalgunes reformes com lagrria, va ser lexaltaci dobrers
i jornales.
Tant el sector de lUGT, com dels anarquistes van
radicalitzar la seva postura i sobretot els vinculats a la FAI
(Federaci anarquista ibrica), van protagonitzar
insurreccions armades com: 1932 els obrers a lAlt
Llobregat i els pagesos a Casas Viejas. La dura repressi
daquest aixecaments va desprestigiar el govern.
V.-EL BIENNI CONSEVADOR
1933-1936
5.1.- EL GOVERN DE DRETES.
La dura repressi dels fets de Casas Viejas va provocar
una crisis de govern, i el president de la Repblica, Niceto
Alcal Zamora, va convocar eleccions novembre del
1933.
Les eleccions van guanyar els partits de dretes amb un
40% dels vots i els partits de centre amb un 21%. En
conseqncia Alejandro Lerroux, del Partit Radical
(centrista) amb el suport de la CEDA, va ser elegit com a
nou president del govern.
El nou govern va desmantellar lobra reformista del
bienni anterior: va paralitzar la reforma agrria i
militar, va modificar la poltica religiosa i educativa i
va amnistiar els rebels del cop de Sanjurjo.
Aquesta actuaci va radicalitzar els partits desquerres.
5.2.- LES REVOLTES DE 1934.
A Catalunya, quan els tribunals de Madrid van anullar la
Llei de Contractes, votada pel Parlament catal i que la va
tornar a aprovar. Llei permetia als pagesos accedir a la
propietat de les terres, pagant als propietaris uns preus
taxats.
Per lenfrontament ms important de la Generalitat
amb el govern s quan el president Companys proclama a
loctubre de 1934 lEstat Catal dins la Repblica
Espanyola. La rebellio va ser sufocada , es va dissoldre al
Generalitat, es va anullar lEstatut i empresonar al
govern.
A sturies, es va donar una revolta social. Militants
socialistes, comunistes i anarquistes van ocupar la
conca minera. La revolta va ser reduda per lexrcit i
una dura repressi.

5.3.- EL FRONT POPULAR.
Les desavinences entre els partits del govern CEDA i
Partit Radical i els casos de corrupci dalguns poltics van
portar a la convocatoria deleccions al febrer de 1936.
Les forces de centreesquerra es van presentar agrupades
en la formaci Front Popular(Front dEsquerres a
Catalunya). El seu programa consistia en la recuperaci de
les reformes del bienni republic i amnistia per els
represaliats del 1934.
Els partits de dretes es presentaven per separats
(Bloque Nacional de Calvo Sotelo, CEDA, Falange
Espaola) i amb un programa consevador, a Catalunya es
van aplegar en el Front Catal dOrdre, dirigit per la Lliga.
Els resultats encara que molt ajustats li van donar la victoria
al Front Popular. President de la Repblica Manuel
Azaa i del govern Santiago Casares Quiroga.
La coalici desquerres va continuar les reformes
frenades i reinstaurar la Generalitat de Catalunya i
lEstatut.Reiniciar el procs autonmic al Pas Basc i
Galcia

VI.-LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1936-1939
6.1.- PREPARACI DEL COP DESTAT.
La divisi entre les dretes i les esquerres va radicalitzar.
Els sectors ms radicals desquerres volien dur a terme
una revoluci social i els sectors ms extrems de dretes,
que tenien el suport duna part de lexrcit, defensaven la
necessitat dacabar amb el govern amb un cop dEstat.
Lassassinat del diputat de dretes Jos Calvo Sotelo,
es fa en represlia per la mort del socialista Jos Castillo,
va portar la tensi a lextrem.
Aix va servir per als militars colpistes de pretext per
interrompre per les armes els procs reformista.


6.2.- LESCLAT DE LA GUERRA CIVIL.
El 17 de juliol de 1936, a les Canries i a algunes ciutats
africanes com Ceuta, Melilla i Tetuan i el 18 de juliol a la
Pennsula, un sector important de lexrcit ; els generals Franco,
Mola, Sanjurjo, Queipo del Llano van encetar un cop
dEstat.
Van donar suport al cop les classes contraries a la repblica i
les organitzacions antirepublicanes com falangistes, carlins,
alfonsins.
El 19 de juliol, davant el clamor popular, el govern va donar
armes a les milcies dels sindicats i dels partits del Front
Popular, per aturar el cop.
El cop va triomfa a les zones agrcoles i va fracassar a les
ciutats i regions industrials.
A finals de juliol els sublevats controlaven : Canries, part dAndalusia,
Castella i Lle, Navarra, Galcia, les Balears(excepte Menorca) i part
dArag i dExtremadura.
Els republicans controlaven: Cantabria, Astries, Catalunya, tot el
Llevant, Madrid, Castella la Manxa i major part de Pas Basc i
dAndalusia.


6.3.- LA INTERNACIONALITZACI DEL
CONFLICTE.
Des del primer moment, la Guerra Civil Espanyola es va
veure com una confrontaci entre les forces
democrtiques i els rgims fexistes. El precedent del que
seria desprs la Segona Guerra Mundial.
Els militar sublevats van comptar amb el suport des del
principi dAlemanya, amb legi Cndor, artilleria, carros i
equips de transmissi i Itlia i Portugal amb tropes de
voluntaris.
Frana i Gran Bretanya van tenir una poltica de
neutralitat i de no-ingerncia en la guerra. La no
intervenci va perjudicar a la Repblica, que es va trobar sense
ajuda. Davant aix, lURSS es va convertir en el seu nic
suport militar, en armes i assessors.
Tot i la posici dels governs es va donar una onada de
solidaritat internacional amb el bndol republic i
milers de voluntaris de diversos pasos van arribar a Espanya
per combatre, eren les Brigades Internacionals.

6.4.- LES DUES ZONES ENFRONTADES.
ZONA REPUBLICANA: GUERRA I REVOLUCI.
Els primers dies de la guerra, les partits i els sindicats
desquerres van organitzar comits obrers amb la
voluntat de dirigir lesfor bllic i la vida civil a la
reraguarda. Com:
1. Per aix van collectivitzar les fbriques i confiscar les
terres latifundistes per repartir-les entre collectius de
pagesos.
2. Es va desfermar lanticlericarisme; els capellans van ser
persseguirs i les manifestacions religioses prohibides.
Qualsevol signe aristocrtic, burgs o religis va se
considerat enemic i era causa dempresonament o de
mort.
Al setembre de 1936 sinicia un procs de
restabliment de letructura estatal per intentar
controlar la situaci. Tamb es va dissoldre les milcies
per integrar-les totes en un Exrcit Popular sota un
comandament unificat.

Els fracasos militars de la Repblica van propiciar la divisi
dintre de les forces republicanes.
1. Els republicans, els comunistes i una part dels
socialistes defensaven la necessitat de donar prioritat
a la guerra i paralitzar el procs revolucionari.
2. Els anarquistes i els trostkistes ( Partit Obrer
dUnificaci Marxista, POUM) es van oposar a algunes
mesures del govern i el maig de 1937 es dona un
enfrontament armat a Barcelona.
Resultat de lenfrontament va ser la formaci per part de
Juan Negrn dun nou govern, sense presncia
anarquista i una forta influncia comunista.
Negrn va proclamar una poltica de resistncia
extrema basada en un enfortiment de les institucions de
lEstat i en la potenciaci de lExrcit Popular.
ZONA SUBLEVADA: DICTADURA MILITAR.
Zona controlada pels rebles, tots els esforos anaven
dirigits a guanyar la guerra i per aix es va establir un
poder militar nic.
El primer rgan de poder va ser la Junta de Defensa, que
des de 1 octubre de 1936, va anomenar a Francisco
Franco generalsim i cap de govern, alhora que li atorgava
poders plens.
A labril 1937 es va decretar la unificaci de totes les
forces poltiques en un partit nic, La Falange Espaola
Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista
(FET y de les JONS)
Un any desprs es forma el primer govern franquista a
Burgos, amb inspiraci en el fexisme= obedincia cega al
lider, menyspreu pel liberalisme i per la democrcia, exaltaci
de la violnciai defensava un model social conservador i
basat en el catolicisme.

Dacord amb aix, es van abolir tota la legislaci laboral i
social, la reforma agrria, la llibertat religiosa, els
estatuts dautonomia i es van prohibir tots els partits
poltics i sindicats.
A les zones controlades es va dur a terme una persecuci
sistemtica de les organitzacions del Front Popular.
La repressi va afectar a tothom que havia fet costat a
la Repblica o a aquells que no manifestaven la seva
adhesi al nou rgim. Volien aix aterroritzar a la poblaci i
evitar qualsevol oposici al nou Estat.
6.5.- LES FASES DE LA GUERRA.
PRIMERA FASE (juliol 1936- mar 1937): Lestrategia
dels sublevats era anar del sud cap a Madrid i pendre la
capital el ms rpid possible.
El govern de la Repblica en previsi dun atac es
trasllada a Valncia i ms tard les forces republicanes van
poder aturar lofensiva franquista.
Tot i aix van ocupar Badajoz, Toledo i Mlaga.
SEGONA FASE (abril 1937- novembre 1937) : Els
sublevats van aconseguir el control de la franja
cantbrica , (bombardeig de Gernika) i les zones
industrials i mineres de Bilbao.
Lexrcit republic va fracassar en el seu intent per
alliberar Saragossa a la batalla de Belchite, o a Brunete
per reduir la pressi al nord. Tampoc van poder evitar la
caiguda de Santander i Astries.


TERCERA FASE (desembre 1937- novembre 1938): El
1938 els sublevats avancen sobre Arag i van arribar
al Mediterrani per Catell. Aix Catalunya resta allada
del territori republic.
Per impedir laven els republicans creuen el riu Ebre i
iniciar la batalla de lEbre, que va durar tres mesos i va
suposar la retirada de les tropes republicanes a laltra
riba de lEbre.
Desprs daix laven franquista va ser imparable.
QUARTA FASE ( desembre 1938 mar 1939):
Lexrcit franquista va ocupar Catalunya (gener 1939 cau
Barcelona) i Madrid el 28 mar de 1939. La guerra va
acabar 1 abril 1939.
6.6.- LES CONSEQNCIES DE LA GUERRA.
Prdues demogrfiques i econmiques: morts sobre uns
550.000 persones.
A aix hem dafeigir els exiliats, uns 470.000. Tot i que part
daquest que van creuar la frontera francesa van tornar a
Espanya al voltant de la meitat.
Destrucci dinfraestructures i de vies de comunciaci.
La producci agrcola i industrial va disminuir
considerablement.
Prdua de la democrcia i de les llibertats poltiques:
simposa una dictadura.
Ruptura de convivncia: lenfrontament va deixar unes
ferides a la societat que amb la repressi,
empressonaments, les depuracions i les penes de mort
van fer durar a la posguerra.