Nens i gossos,

bona combinaci?
1
RedacciRussellPrice
FotografiaCrditos
DissenyCetic
Contacteinfogeacat@gmail.com
www.facebook.com/Geacat.org
@geacat
www.geacat.org
J
i
m

B
L
Gesti tica Animal
Editorial
Recopilant informaci en refugis i gosseres sobre les entrades de gats i
gossos a les seves instal.lacions, ens trobem amb una curiosa variable que
barreja l'abandonament amb l'embars o l'abandonament amb el
naixement d'un nou sser hum, i s que els gats sn abandonats amb major
freqncia durant l'embars de la dona i els gossos sn abandonats, en major
mesura, quan la dona ja ha parit.
Si ens preguntem pels motius de l'abandonament, apareixen unes quantes
variables ms: la toxoplasmosi en el cas dels gats i l'enorme desinformaci
que encara circula entre professionals i profans de la medicina humana, i la por
basada en prejudicis sobre gats "tradors" quan el nad ja s a casa.
Per als gossos, ens trobem amb menys desinformaci sobre zoonosis
(malalties de transmissi entre individus de diferents espcies per contacte
o per, per exemple, la ingesta de la seva carn o vsceres si en la dieta
s'inclouen parts danimals, cuinades o crues). Per, en el cas dels gossos,
augmenta la por i el prejudici que el nou nat sigui danyat per l'animal amb
el qual, ns ara, la famlia havia compartit la vida sense problemes.
Aix que parlarem una mica de les pors que tenim, perqu quan parlem
d'elles ja no semblen tantes ni tan grans, i tamb del que hem de fer els
adults (als quals se'ns suposa i ens suposem racionals) perqu el nou nad i
lamic de quatre potes puguin conviure.
Perqu si abandonem el gos al carrer o el portem a un refugi o gossera, per
prejudici, por, desinformaci o mala informaci, estarem donant un missatge
erroni al nou sser hum, erroni i molt perjudicial, a ms d'arrunar la vida a un
sser que ha estat el nostre company ns llavors, sser que t emocions, sent i
pateix com qualsevol de nosaltres.
I un altre dia parlarem dels prejudicis contra els gats, evidentment.
2
3
El gos perfecte
J
m
u
l
l
e
5
4
P
e
n
n
s
t
a
t
e
n
e
w
s
s habitual que ens trobem informacions sobre les "mi-
llors races" de gossos per conviure amb nens, quan
el que realment importa no s tant la raa (ni del gos, ni
del nen) com que el comportament i la relaci de tots es
basi en el respecte, en la bona socialitzaci i en la super-
visi d'un adult.
El "gos perfecte" presentaria unes caracterstiques
que el farien mereixedor de l'hum ttol de "gos mai-
nadera" i, tot i que la perfecci no existeix, s que
podem denir algunes caracterstiques canines per
assegurar una bona convivncia.
5
La pacincia, una bona caracterstica s que el gos
no es mostri intranquil o nervis davant l'activitat
incessant dels ms petits, ni davant els seus crits,
salts, corredisses, la seva invasi d'espai ali ... tam-
poc cal que el gos sigui un sant, ja que els humans,
moltes vegades, ens sentim impacients i intranquils
pels crits, salts, forcejaments, plors, etc. dels nens i
optem per redirigir la nostra prdua de pacincia de
forma positiva.
Un gos que sigui pacient i tranquil optar per no com-
partir espai amb el nen quan se senti molestat per
aquest.
Una altra caracterstica a valorar s la poca territoria-
litat i que deixi que ens acostem a llocs ntims del
seu territori: llit o zona de descans, zona de menjar
... encara que sempre s millor que respectem les se-
ves zones d'alimentaci i descans ja que, com a nosal-
tres, potser li disgusti la interrupci a l'hora de des-
cansar o menjar.
Una altra bona senyal s que sigui afectus, que li
agradin les mostres d'afecte, el contacte fsic, les
carcies, les abraades ... encara que tot t un lmit i
potser no toleri aquestes mostres de forma conti-
nuada si vol fer una altra cosa i l'hi estem impedint
ni que sigui amb afecte (com descansar, moure, can-
viar d'ubicaci, dormir...)
Si es mostra poc dominant i no sembla tenir compor-
taments associats a la gelosia en humans (com si
ens asseiem al seu llit o si li agafem les seves jogui-
nes no gruny...) ser una altra bona caracterstica,
tot i aix, hem de respectar els seus espais i les seves
coses i ensenyar als altres a fer-ho.
Si es mostra juganer com un cadell, el nen i el gos
s'entendran b, gastaran la seva energia junts i es
divertiran ns a l'extenuaci quan tinguin l'edat de
fer-ho.

Si el gos s un cadell, caldr educar-lo mentre edu-
quem al nen i, si s adult, caldr la nostra supervisi
perqu, l'energia de tots dos, no es desbordi i alg aca-
bi danyant o sent danyat sense voler.
6
s bo per una criatura
conviure amb un gos?
rubyfenn
7
Aprenentatges

i observacions
La literatura explica que, des que els vam
domesticar, els gossos, i en general tots els animals
domesticats, ens ensenyen valors i coneixements
bsics sobre la vida i la mort, el sexe i la reproducci,
la malaltia, el dolor, el tenir cura dalg, la
responsabilitat ...
Els estudis
cientcs han
monitoritzat
aquestes
relacions
(observant les
interaccions i
realitzant
entrevistes per
examinar tant
les creences
com les
actituds) i les
han publicat a
travs dels
Instituts
Nacionals de
Salut, com el
primer gran treball, de 1987, "Salut i benecis dels
animals de companyia" del National Institute of
Health, el qual va detallar el paper dels altres
animals en el desenvolupament infantil.
Aprenentatges per etapes
Cada etapa s'associa amb una forma de relaci,
amb un canvi de patr conductual que es pot
aplicar sobre el tracte que t el nen amb els
humans adults, aix com amb la resta d'animals
amb els quals convisqui el nen.
Nens de 2-3 anys
Els nens a aquestes edats sn ms proclius a
colpejar, empnyer, agafar i/o estirar els animals amb
els quals conviuen.
Aix pot ser considerat un comportament agressiu
(si canviem els
subjectes que
interactuen; canviant
el gos per un altre nen,
veurem clar que el
comportament de
colpejar, empnyer,
agafar o estirar a un
altre s un
comportament que,
percebem com
agressiu per a un i
perjudicial per la
integritat de l'altre).
Haurem d'estar alerta i
controlant les
reaccions dels dos subjectes, per evitar reaccions
indesitjades davant interaccions poc acurades per
maldestres i manca d'aprenentatge.
Nens de 3-4 anys
A aquestes edats els nens tendeixen a acariciar els
altres animals amb ms freqncia.
Aqu haurem d'estar alerta i controlant que les
conductes de massatge i carcies siguin del grat dels
Aprenentatges i observacions
Dktrpepr
8

Nens de 5-6
Tendeixen a abraar, rebregar, a donar massatges i a
presentar patrons de conducta social ms emptica.
En aquesta etapa haurem de controlar menys les
interaccions ja que la comprensi de tots dos ser
ms gran i la relaci tindr ja un recorregut su-
cient. De tota manera, seguirem aplicant els patrons
conductuals de respec-
te entre tots dos, tant
a les necessitats fsi-
ques com a les emo-
cionals.
El que aprenen els
nens interactuant
amb els gossos ho
apliquen sobre els
diferents individus
amb els quals con-
viuen.
Si observem aquesta
interacci entre un
nen i un gos, ens re-
velar que moltes
criatures desenvolu-
pen diferents actituds cap a ells: amor, afecte, com-
panyerisme, intimitat ... i podrem veure com tamb
sn aplicades cap a altres ssers: famlia, compa-
nys de guarderia o col legi ... per tamb podrem
veure que desenvolupen altres atribucions (propie-
tat i entreteniment) que no apliquen sobre altres
ssers (humans).
Els nens valoren, sobretot, l'estima i l'afecte que reben
i donen als SEUS gossos, no als gossos en general (ni
tan sols als gossos dels seus amics o vens).
Si se'ls pregunta pels seus germans, valoren la compa-
nyia que reben i donen, per no els valors d'afecte i esti-
ma.
Aquests resultats suggereixen que les relacions
dels nens amb els gossos (i en general amb els ani-
mals que convisquin a casa) sn complementries i
no substitutries de les relacions que estableixen
amb altres ssers.
Els nens que conviuen
amb altres animals te-
nen, aix, experincies
emocionals ms riques
i complexes.
Green Chimneys, que
realitza tractaments
de psicoterpia amb
animals per a nens
amb trastorns emo-
cionals, exposa algu-
nes de les aporta-
cions que reben els
nens que interactuen
amb altres animals:
autoestima, reducci
de l'ansietat, con-
ana, desenvolupament de l'empatia, socialitzaci
amb altres nens, responsabilitat, construcci de re-
lacions, respecte ...
Segons investigacions amb nens en edat preesco-
lar, realitzats per la facultat de Psicologia de la Uni-
versitat Estatal d'Oregon, els nens que tenen cura
d'un animal augmenten les seves capacitats socials
per al futur, aix els fa ms cooperadors i participa-
tius i milloren les seves habilitats emptiques, la res-
ponsabilitat i laplicaci d'aquests valors sobre al-
tres ssers, com els seus companys de classe.
Amb el gos

i el gat
El gos s un individu expressiu, company que s'exalta
davant la novetat, que demostra la seva alegria de
forma evident... ell ensenya bsicament als nens a
expressar i a emprendre un aprenentatge bsic de
convivncia, a sentir-se acompanyat per un altre sser
en el cas que la atenci dels pares o germans no
sigui constant.
Els gats sn individus ms autnoms que, en
general i en un entorn adequat que els proporcioni
els estmuls que necessiten, no requereixen
l'atenci de l'sser hum per desenvolupar les
seves prpies facultats, i sn els que ensenyen al
nen a frustrar-se, ja que un gat no sempre respondr
a les peticions de joc o dinteractuar amb ell, i
permeten, tamb, aprenentatges de precauci i
observaci.
En general, la convivncia amb un altre animal fa
que els nens experimentin diferents tipus de
benecis: de salut i socioeducatius.
Benecis sobre la salut
" Disminuci de l'estrs i disminuci d'agressivitat
" Millora de l'autoestima en sentir-se estimats per
l'animal amb el qual conviuen
" Millora de la sensaci d'utilitat en sentir-se
responsables d'alimentar i cuidar l'animal
" Disminuci de les afeccions psicosomtiques
com mals de cap o abdominals, alteraci de la
gana o problemes cutanis
" Increment de l'activitat fsica
" Reducci de l'ansietat i del ritme cardac i la
tensi arterial
" Ajuda per canalitzar els impulsos de
empolainament que, com a primats, realitzem
amb altres individus.
Benecis socioeducatius
" Si el nen collabora en la tasca de passejar el gos,
es benecia de les interaccions socials,
desenvolupar la seva capacitat d'interactuar
amb altres, iniciar converses, demanar informaci
" Accelera el desenvolupament psicomotor a travs
del joc, l'exercici, la persecuci, les rialles...
" Amplia la xarxa de seguretat del nen, no noms
els progenitors seran els que tindran cura d'ell,
tamb el gos aportar seguretat quan els pares
no hi siguin
" Convida a exercir el paper de cuidadors, de
manera que desenvolupar el valor de la
responsabilitat
" Proporciona un vincle amb la realitat, que facilita
l'estabilitat emocional, l'autoconeixement i
l'establiment de relacions amb altres ssers
" Proporciona acceptaci sense prejudicis
" Ofereix un ensenyament directe sobre conceptes
que, tard o d'hora, el nen haur de viure i
acceptar, com la malaltia, el dolor, la mort...
El company animal, en viure menys temps que el
nen, esdev amic i mestre, cuidador i sser cuidat,
facilitant l'observaci dual sobre els rols que
exercim com a individus i la seva variabilitat
depenent de les circumstncies i dels
moments... i tamb ofereix...
aprenentatges menys
solemnes...
Amb el gos i el gat

E
l

g
o
s

l
i

e
n
s
e
n
y
a

a
l

n
e
n

l
a

f
i
d
e
l
i
t
a
t
,

l
a

p
e
r
s
e
v
e
r
a
n
c
i
a

i

a

d
o
n
a
r

t
r
e
s

v
o
l
t
e
s

a
b
a
n
s

d

a
n
a
r

a

d
o
r
m
i
r

-
R
.C
.B
e
n
c
h
e
y

10
Incorporar un beb a la
dinmica familiar...
11
Un dels conictes en algunes o en totes les famlies
que tindran un nad s com incorporar al nou nat a la
dinmica familiar ja establerta, sobretot si en la famlia
ja existeixen altres membres com gossos i gats.
La situaci genera dubtes i els dubtes generen
alguns prejudicis que condueixen a la por. I de la
por a evitar possibles perills a travs de
l'abandonament hi ha un pas molt curt.
Per en realitat, la majoria dels gossos observen als
nadons igual que observen qualsevol altra cosa, amb
curiositat. Curiositat no vol dir agressivitat. Per
descomptat, com mamfers poden percebre als
nadons com a ssers estranys, que emeten sons
que els poden posar nerviosos i que, en no
haver-ne vist mai cap, no poden reconixer-los
com a cries d'ssers humans. Per amb lgica i
sentit com, la incorporaci del nad a la famlia ser
un trmit divertit i una font d'ancdotes que
acompanyaran el nad en els seus primers anys de
vida.
Preparant la seva arribada
Abans que arribi el nad prepararem el gos amb la
sucient antelaci.
s molt important saber quin carcter t el gos, si
s un sser que demana molta atenci o interacci
amb nosaltres, si shiperestimula amb qualsevol
cosa, si t conducta depredadora contra altres
animals, si ha manifestat algun comportament
d'agressi injusticada, quina s el seu nivell
d'energia, quines sn les seves necessitats fsiques
i emocionals, quins espais tenim en com amb ell
dins i fora del nostre hbitat ...
Si el gos hagus mostrat algun signe d'agressivitat
amb anterioritat, s'hauria de consultar a un terapeuta
de comportament per avaluar el seu carcter i estat i
per programar, en cas necessari, un pla de treball per
reduir la possibilitat que el gos mostrs signes
d'agressivitat de nou.
12
Abans que arribi el nad s'han de prendre les mesures necessries i
lgiques d'higiene i seguretat que es requeririen habitualment sense la
necessitat de l'arribada d'un nou membre de la famlia: tenir el gos al
dia de les seves vacunes i desparasitacions, mantenir la seva higiene
de forma adequada, mantenir les seves ungles curtes, visitar al
veterinari amb l'assidutat requerida...
s important condicionar un lloc especial per al nad i acostumar al
gos al moviment que genera aquest nou espai, mostrar-li les coses
que alberga aquest lloc i a respectar-les. Aquest espai tindr una olor
especial (bolquers, colnies, talc...) aix que l'ideal s que el gos pugui
olorar totes aquestes noves senyals per integrar-les amb normalitat en
el seu espai, encara que hi ha famlies que prefereixen evitar que el
gos entri a lhabitaci.
Qu fer en lembars?
13
Si el gos rep menys atenci que abans, una possible activitat a la que
recorri ser la conducta destructiva per cridar l'atenci o, simplement, per
alleujar l'avorriment a qu es veu sotms pel canvi d'actitud de la seva
famlia humana. No ho fan, com els atribueixen alguns prejudicis, per
"venjana". Si es dna aquesta conducta hem de corregir l'atenci que li
estem prestant, ja que aquesta s la seva forma de comunicar-nos que
lestem deixant de banda en el procs d'incorporaci d'un nou membre de
la famlia i que se sent sol i/o avorrit.
Un altre problema que podem trobar si allem l'habitaci del nad del gos
s que, en renyar-lo perqu no entri, associ el nou tracte (renyar-lo) al nou
individu (el nad) cosa no desitjable per a ning.
Els experts aconsellen que el gos participi, igual que qualsevol altre
membre de la famlia, de la nova situaci, perqu el nad s'incorpori a la
dinmica familiar de forma menys traumtica per a tots.
Michael Sarman
Durant lembars...
14
Si la persona que ha ats al gos (o gossos) ns al moment de l'embars s
la dona embarassada, s'hauran d'anar delegant, gradualment, els treballs
de cura, atenci, etc. en una altra persona (el pare o alg proper al nucli
familiar del gos) i aquesta persona shauria d'implicar i ser proactiva tant en
les necessitats fsiques del gos com en les emocionals.
Tamb cal anar adaptant el joc que es mant amb el gos, fer-lo menys
agressiu o explosiu, alhora que determinar els espais on es pot realitzar un
joc ms fsic. Si l'embars est molt avanat, s'evitaran brusquedats en el
joc per prevenir ensurts.
No s'han de reduir el nombre de sortides ni de passejos davant l'arribada
del nad ja que, encara que tinguem ms treball, les seves necessitats sn
les mateixes i no poden quedar relegades. Una bona planicaci i
collaboraci ajudar a mantenir la mxima normalitat per a tothom, cosa
que ajudar a rebre el nad de la millor manera possible.
Es pot observar com reacciona davant daltres nadons de la famlia o amics
o en un parc per reduir l'estrs que sentim davant la seva curiositat
exploratria...
pkhamre
No loblidis...
No loblidis...
15
Abans de l'arribada del nad es realitzar un pla regular de passejades i
d'alimentaci del gos que s'ajusti a les necessitats de les noves
circumstncies. Durant els passejos, s'hauran dincrementar els jocs,
carcies, massatges, contacte fsic i verbal i tot all que faci gaudir al gos,
aix com a la persona que s'encarregui de passejar-lo. Perqu aix sigui
possible, no podem anar amb presses ja que el gos notar aquesta
brusquedat i se sentir nervis i intranquil.
S'ha de reforar l'educaci que ha rebut el gos, fomentar el respecte, les
normes bsiques de convivncia, evitar els factors estressants i afavorir les
rutines i la positivitat a totes les respostes.
Perqu, amb l'arribada del nad, es pugui passejar al gos alhora que al nou
nat, l'ideal s ensenyar-lo a caminar al costat, sense brusquedats i en
positiu.
El millor s no disciplinar-lo quan es mostri curis sobre el que est
passant a l'entorn amb tants canvis, deixar que el gos olori i vegi tot el que
est esdevenint, associar noves experincies agradables d'interacci entre
els seus responsables i ell, fer-lo partcip de tota l'experincia permetent
que gaudeixi com ho fem nosaltres ...
16
Si hem de passar uns dies a l'hospital no podem deixar el gos sol a casa,
s importantssim que algun amic o familiar pugui atendrel de manera
segura i eca i que segueixi les seves rutines i els seus passejos, jocs,
menjars, etc.
No s gens aconsellable portar el gos a una residncia canina ja que
segurament incrementar la seva tensi i es podria mostrar temors a la
tornada a la seva llar i associar aquesta por a l'aparici del nad.
Per habituar-lo al nad, abans que aquest s'incorpori a l'hbitat familiar,
l'ideal s permetre que olori la seva roba. No cal que olori els bolquers
usats del nen ja que no s precisament aquesta olor el que ms hauria de
caracteritzar el nad.
Una altra acci que pot ser molt efectiva s gravar el plor del nad i deixar
que l'escolti, ja que el plor s un senyal d'alerta per a qualsevol mamfer i
l'ideal s que entengui que, realment, no passa res.
Prescott
Arribada a casa
Arribada a casa
17
El gos, o els gossos, es poden mostrar nerviosos i sobreestimulats quan la
seva famlia torni a casa, per aix, l'ideal s que el nad no vingui en
braos de les persones que conviuen amb ells, ja que la seva reacci
natural, en no haver-los vist en uns dies, ser la de voler saludar, olorar i
mostrar el seu entusiasme davant el retrobament.
L'ideal s saludar-lo afectuosament per sense sobreestimulaci,
tranquillitzar-lo i mostrar la mxima naturalitat possible, com si realment no
hi hagus res extraordinari en aquesta arribada a casa.
Hi ha qui prefereix fer les presentacions en un lloc neutre, que no sigui la
llar, aix tamb es dna temps al gos perqu s'ubiqui mentalment a la nova
criatura com a part dels humans que viuran a casa, a ms, al anar amb
corretja, el control sobre ell ser ms gran i dna ms seguretat als
progenitors ms temorosos amb les mostres de curiositat del gos.
melgupta
18
Quan el gos estigui tranquil, en calma i callat, es procedir a presentar-li al
nad. El temps d'espera per a la presentaci es pot allargar ns a una mitja
hora habitualment, perqu el gos es mostri tranquil i conat. Un cop passat
aquest perode s'iniciaran les presentacions, el gos voldr olorar, explorar i
observar al nou beb que s'incorpora a la famlia i l'ideal s que tot aquest
procs es dugui a terme amb naturalitat.
Si el gos es mostrs temors s'aconsella tranquillitzar-lo mitjanant un
tracte afectus, animant-lo a explorar el nou individu. s millor no sostenir
el nad en l'aire ja que podria incitar a la captura del mateix com si es
tracts d'un joc.
Si el gos no es mostra tranquil, s'intentar la presentaci en un altre
moment. En general, si a les tres setmanes el gos accepta el nad sense
presentar conductes anmales, els progenitors estaran tranquils. Malgrat
aix, el sentit com indica que mai s'han de deixar sols sense supervisi
d'un adult.
Presentacions...
19
El gos mostrar la seva curiositat igual que ho fa amb qualsevol altra cria i
lexplorar i lensumar i, si li hem proporcionat roba anteriorment,
reconeixer ja al nou individu.
Presentacions...
bivoir
premieroctobre premieroctobre
20
s imprescindible no allar el gos de tots els actes que es produiran els
primers mesos de vida del nad. Les visites haurien saludar-lo quan entrin
a casa, celebrant que ell formi part de la nova famlia com ho formava
anteriorment.
Caldr satisfer la seva necessitat de joc i d'atenci de la mateixa manera
que quan el nad no existia, i jugar amb ell davant la presncia del nad
perqu l'associ amb coses positives.
S'ha de deixar que olori al beb com ens olora a nosaltres i olora totes les
coses per reconixer-les, tot aix amb supervisi i, tot i que una llepada
que una altre rebr el nad, no cal exposar el seu sistema immunitari,
encara no desenvolupat, a un laboris esfor extra constantment.
Primers mesos...
Paul Hounsell
21
Gateig...
No s'ha de deixar el menjar i l'aigua del gos a l'abast de la criatura per no
provocar reaccions d'agressivitat indesitjades per part del gos i per evitar
que la criatura es posi el menjar a la boca.
Es supervisaran les interaccions entre el nad i el gos i, en la mesura de les
possibilitats de cada un, se'ls ensenyar a respectar-se mtuament amb
tracte afectus i en positiu. En cas que l'aprenentatge no sigui el correcte o
esperat, es controlar el comportament tant del gos com del nen, sempre
de forma afectuosa, rigorosa i en positiu.
Ms endavant, el nen haur d'aprendre a no excitar al gos, a evitar alterar
el seu son, el seu temps i la zona d'alimentaci.
rubyfenn
22
lbum de famlia
antique dog
23
Fes que participi de tot el
procs, igual que la resta
de la famlia :)
dog & music
Gustible
Bill Harrison
Juga amb ell, cuida'l, dna-li
passejos, rutines, diversi,
afecte... observa les seves
reaccions, respecta els seus
espais... posa't a la seva pell i
descobrirs que tens el
millor company can :)
24
bikesandwich
Mightyb
annzstream
Kimono Loco
L
u
n
c
h
b
o
x

P
h
o
t
o
g
r
a
p
h
y
25
Agraments
Bibliografia
(1) B.M.Levinson, The child and his pet. A world of nonverbal communication
(2) A.H.Katcher, E.Friedman The physiological consequences of interaction with the living environment
(3) McCulloc, Animal facilitated therapy: Overview and future directions
(4) M.Baum, Physiological e#ects of human/companion animal bonding
(5) J.A.Serpell Benecial e#ects of pet ownership on some aspects of human helath and behaviour
(6) R.Bergler, The contribution of dogs to avoiding and overcoming stress factors
(7) J.L.Jenkings Physicological e#ects of petting a companion animal
(8) J.M.Grossberg Interaction with pet dogs: E#ects on human-pet dog interactions
(9) A.M.Beck, Public health implications of urban dogs
(10)A.O.Cain, A study of pets in the family sistem
(11)B.M.Levinson, Pets and Human Development
Marian Huguet, veterinria i mare
Patricia Prez, comadrona i mare
Raquel Lpez, activista i mare
Recursos
http://www.wsava.org
http://www.avac.org
http://www.fecava.org
http://navc.com
26
La gent intelligent aprn de
lexperincia dels altres
Voltaire