Generalitat de Catalunya

Departament dEnsenyament
Institut dAltafulla
Departament de Socials. Curs 2014-
2015
EXAE! "EA# "$A!S%C%&'
DE(C$)C%A % A*"(!(%A
!("A#++++++++++
!( %
C(G!(S#+++++++++++++++++++++++++
G$*,# ++++++++++DA"A# ++++++++++
PRIMERA OPCI
-Da.ant la situaci/ creada pels successos ocorre0uts al palau del Con0r1s' i per a e.itar 2ualse.ol
possi3le con4usi/' con4irme 2ue 5e ordenat a les autoritats ci.ils i a la 6unta de Caps dEstat a7or
2ue pren0uen les mesures necess8ries per a mantenir lordre constitucional dins de la le0alitat
.i0ent. 9:; <a Corona' s=m3ol de la perman>ncia i unitat de la ,8tria' no pot tolerar de cap manera
accions o acti.itats de persones 2ue preten0uen interrompre per la 4or?a el proc1s democr8tic 2ue la
Constituci/ .otada pel po3le espanyol .a determinar al seu dia a tra.1s de re4er>ndum@.
Missatge de Joan Carles I, matinada del 24 de febrer de 1981.
"re3all am3 el teAt#
aB Cuines s/n les idees 38si2ues del teAtD % el seu conteAt 5istEricD
3B Cuin .a ser el paper de lFeA>rcit durant la "ransici/D
cB ,er 2u> la 4i0ura del rei podia 4renar a2uells desit7osos de tornar al r>0im anteriorD
2.- Els 0o.erns de lF*.C.D.
G.- <a Constituci/ de 1HIJ
SEGONA OPCI
Ens proposem governar sobre la base de tres principis que he de proclamar
categricament: La pau social, s a dir, la seguretat ciutadana []. La unitat nacional, que
sen!ortei" amb la diversitat dels nostres pobles []. El progrs, com a instrument al servei de la
#ust$cia [] que ens obliga a lluitar contra les di!er%ncies que privilegien certs grups i marginen
altres.
El &overn complir' i !ar' complir la llei. (o permetrem cap actuaci) al marge de la
*onstituci), i els que pensen que poden violentar+la trobaran una resposta rigorosa per la nostra
part []. (i el terror, ni els intents involucionistes desviaran la decisi) del &overn de !er complir
la *onstituci) [].
,reballarem amb tenacitat per a aplanar els obstacles que encara soposen a la nostra
plena integraci) en les *omunitats Europees, i creiem que no ser' pretensi)s aconseguir ladhesi)
dins de lhorit-) donat per la present legislatura..
/elecci) del primer discurs dinvestidura com a president del &overn pronunciat per 0elipe
&on-1le- desprs del triom!
electoral del 23 doctubre de 4532. 6ublicat en 78*, 4 de desembre de 4532.
"re3all am3 el teAt#
aB Cuines s/n les idees 38si2ues del teAt
3B ConteAtualitKa 5istEricament el teAt
cB Cuines .an ser les principals re4ormes empreses pel 0o.ern socialista responent a lFesperit del
teAtD
2.- Cuins o3stacles econEmics .a tro3ar la transici/D
G.- Com .a ser la restauraci/ de la Generalitat de CatalunyaD % lFestructura de partits creada a
Catalunya a partir de 1HIJD
PRIMERA OPCI
Els socialistes propugnaven una apro!undiment democr'tic. que 9*:, pels seus or$gens
!ranquistes, mai arribaria a aconseguir, segons ells, i requerien un #udici sense pal;liatius dels
implicats en el 2<+0. 6er al matei" temps, es mostraven moderats en els seus plante#aments
institucionals i socioeconmics, que e"clo=en les nacionalit-acions, tan temudes per la burgesia
!inancera.
>ertaderament els resultats electorals van signi!icar un gegant$ rebuig popular als colpistes
i al seu singular al;legat que el que ells volien era el millor per al poble espan?ol. El 6/@E va
obtenir una victria que va sobrepassar tots els supsits: 4A.42B.A52 vots Cel DB,2EF del total: 2A2
esconsG. [] 7lianHa 6opular va arribar !ins als I.ID3.<<I vots C2I,35F: 4AB esconsG. En canvi,
9*: es va es!ondrar de!initivament: 4.<2<.<<5 vots CE,4BF: 44 diputatsG [].
Els socialistes no havien portat per si matei"os la democr'cia, encara que havien contribu=t
e!icaHment al seu triom!J els corresponia ara assegurar+la []. Laccs del socialisme en poder al
cap de cinquanta an?s es produ=a sense traumes ni viol%ncies de cap g%nere: la continu=tat,
garantida per la *orona, era el m'"im %"it del model espan?ol de transici) a la democr'cia.
Koltes persones Lha escrit &ilmourL van contribuir activament a l%"it de lempresa: pol$tics,
sindicalistes, periodistes, empresaris, acad%mics i alguns generals. 6er sense el rei no hauria
sigut possible []..
*arlos /eco /errano, Mistoria de EspaNa C42G. El rgimen de 0ranco ? la transici)n a la
democracia Cde 45<5 a ho?G, 4554.
"re3all so3re el teAt#
aB Cuines s/n les idees 38si2ues del teAtD
3B Comenta el primer par80ra4 del teAt
cB Com es .a 0estionar el proc1s re4ormista socialistaD
2.- Els pactes de la oncloa
G.- Cuins o3stacles pol=tics .a tro3ar el proc1s de la "ransici/
SEGONA OPCI
La re!orma que va impulsar &utirre- Kellado era 'mplia, generosa, estava dissen?ada a
llarg termini i anava al !ons dels problemes seculars de les nostres 0orces 7rmades. /uposava el
re#oveniment dels quadres de comandament, la reducci) de plantilles, la pu#ada de sous, la
reorganit-aci) del desplegament, la renovaci) de larmament i del material, etc. Era una re!orma
de tipus pro!essional [...]. Lei" de la re!orma consistia en la retirada total dels militars de
l7dministraci) de lEstat, de les administracions locals, de lactivitat empresarial o pro!essional i,
per descomptat, de la pol$tica, per a dedicar+se e"clusivament a la vida militar [...]. >a ser 7lberto
@liart, ministre de :e!ensa amb *alvo /otelo, a partir del 2< de !ebrer de 4534, qui va aportar a la
re!orma militar la base material de qu% mancava, i va !er aprovar amb el consens de totes les
!orces pol$tiques la Llei de dotacions pressupost'ries per a les 0orces 7rmades [...]..
0. Oodrigo L1HJ5B# -<as MuerKas Armadas y la transici/n@
"re3all am3 el teAt#
aB Cuines s/n les idees 38si2ues del teAtD
3B ,er 2u> una re4orma militar era 38sica durant la "ransici/D
cB Cuina .a ser lFNltima inter.enci/ pol=tica de lFeA>rcit' 2ue es pot considerar el 4inal de la
"ransici/D Com es .a desen.oluparD
2.- Cuins o3stacles 38sics es .a tro3ar la democr8cia per imposar-seD
G.- Cuins can.is a les mentalitats 5a eAperimentat la societat espanyola a partir de la "ransici/D