Pirotcnia,

jocs de guerra
1
RedaccinRussellPrice
FotografaCrditos
DiseoCetic
Contactoinfogeacat@gmail.com
www.facebook.com/Geacat.org
@geacat
www.geacat.org
Gesti tica Animal
R
e
n
a
t
o

G
a
n
o
z
a
Editorial
2
Festegem de maneres molt diferents i el foc, el soroll (en forma de msica o
no) i l'explosi sn algunes formes tradicionals de fer-ho.
Fem fogueres i les saltem en un ritual d'autosuperaci (encara que en
alguns llocs les salten a lloms d'un cavall en un ritual que es torna classista
i especista), embolem toros per illuminar la nit i ridiculitzar i sotmetre a la
bstia que diem estimar per que no respectem, fem servir el foc per
mostrar la nostra habilitat en jocs malabars per tamb per encendre coets,
focs d'artici, petards...
La pirotcnia t els seus orgens entre la doble aposta militar i civil... els
mateixos artefactes que s'usaven per a les coses de la guerra s'usaven en
temps de pau i alegria... bombes i traques... plvora en qualsevol cas.
Ens preguntem si amb la nova Llei de Seguretat Ciutadana ens rastrejaran
ms per escriure "plvora, clorat de potassa i nitrat de estronciana" que per
usar aquestes substncies en festes programades, i si haurem dallegar
que sn agents qumics que hem decidit que est b utilitzar civilment si ho
anomenem festa ... I tamb ens preguntem el motiu pel qual el manual del
segle XVI titulat "Pirotcnia" inclou un apartat titulat: "Com shan de fer els
tubs de foc per defensar o assaltar vivers de gallines o portes, per cremar
els subministraments de l'enemic i per festivals"...
I de les preguntes losques sobre la festa i la guerra a la seva posada en
prctica, de les recomanacions de les administracions als nous productes
explosius comercialitzats, dall de que "els nens no han de manipular la
pirotcnia" als dits amputats, del "no dirigir el artefacte contra animals o
persones" a...
No tots celebrem amb pirotcnia, ni ancians, ni persones malaltes, ni
criatures molt petites, ni animals domesticats, ni animals
lliures... Vols veure alguns individus que no ho celebren?
Vols saber qu pots fer per disminuir el patiment
d'aquest simulacre de guerra?
Bombes? Ni de broma.
3
A la guerra sempre hi
ha vctimes...
4
P
e
n
n
s
t
a
t
e
n
e
w
s
Alguns humans i altres
animals, lliures i captius,
sn vctimes innocents de
les celebracions d'altres
ssers humans que
inclouen estrepitosos
petards i focs articials en
festes on s'accepta
aquesta forma de
celebraci com a
tradicional (revetlles, cap
d'any...) tot i que cada dia
sn ms les persones i
administracions que
qestionen aquesta forma
de festeig pels danys
collaterals que causen i la
despesa social que suposa
reparar aquests danys,
quan es pot.
El malestar i la por sn dos
dels primers problemes que
pateixen criatures de totes
les espcies i edats amb
aquestes festes. I ms enll
del malestar i la por arriben
els atacs de pnic, les
ferides, cremades,
voladures, amputacions,
atropellaments,
maltractaments, morts...
E
d

Y
o
u
r
d
o
n
5
De la por a la fbia
La por s una resposta d'adaptaci que permet que tots
els animals evitem aquelles situacions que percebem
com a perilloses, per a la nostra integritat o salut, o
perjudicials, per al nostre manteniment en bones
condicions.
s absolutament normal que mostrem respostes de
por davant estmuls desconeguts que percebem
com amenaces. Les fbies sn respostes exacerbades
davant les mateixes situacions, que excedeixen
l'estmul que les desencadena i que interfereixen en
l'activitat normal de l'individu que les pateix.
Les respostes de pnic formen part d'aquest tipus
de respostes exagerades i es poden generalitzar
amb altres estmuls similars; per exemple, si alg se
sent espantat davant d'una tempesta, se sentir
espantat davant d'una explosi, sigui la d'un petard
o la d'una bomba, i tot i que pugui racionalitzar la
por, l'ensurt ja haur cursat els seus efectes a
lorganisme.
Encara que no hi ha estudis concloents sobre aix,
sembla que les fbies als sorolls (tempestes, petards...)
sn de les ms freqents en gossos; la brontofbia
(fbia a les tempestes) o la acusticofbia (fbia als
sorolls estrepitosos) provoquen un quadre
d'ansietat proper a l'agonia quan es produeixen de
forma exponencial en festes i en guerres. L'individu
sent que no t el control sobre el que passa i, en el cas
d'animals no humans, ni ho entn. Aquests smptomes
es tornen ms intensos si es troben al carrer o en un
altre lloc que no sigui la seva zona de confort o
seguretat. Alguns smptomes que acompanyen al
quadre d'ansietat sn tremolors, suor, plor, pnic,
palpitacions i una constant sensaci d'amenaa per
a la seva integritat o de mort sobtada.
Patint les conseqncies
Una explosi, estrpit o voladura no esperada pot
generar taquicrdia, por, falta d'aire, nusees,
atordiment, prdua de control i ns i tot la mort. Els
gossos solen sentir por davant d'aquests estmuls i,
si es troben al carrer en el moment de l'explosi,
poden entrar en pnic, descontrolar i en fugir poden
ser vctimes d'accidents, atropellaments o perdres.
Alguns gossos de carrer poden ser vctimes
d'humans desaprensius o ignorants. Les aus
reaccionen davant els estrpits amb taquicrdia
que els pot provocar la mort. Els gats lliures poden
fugir vctimes del pnic i ser atropellats. Altres
animals que viuen entre nosaltres no poden fer res
per no ser danyats. Alguns humans, massa petits
per entendre el que passa, massa grans perqu una
malaltia degenerativa no els alteri o massa malalts
per aguantar tanta violncia acstica, patiran els
indesitjats efectes de festejar amb plvora, mentre
altres la segueixen cremant aliens a tot el patiment
que causa...
I
n
d
r
a
n
e
e
l

B
i
s
w
a
s
6
Lesions, danys,
recomanacions...
Firecrackers
7
Cremades
Les cremades sn una de les lesions ms habituals
en les festes amb pirotcnia. La gravetat de les
lesions dependr de l'exposici i del producte que les
hagi causat: plvora, calor o foc. En alguns
desgraciats casos trobem que un gos ha mort per
voler jugar amb un petard llanat pels seus
responsables humans, en altres casos els
veterinaris ens expliquen que alguns animals de
carrer han estat
vctimes d'abs
i maltractament
de
desaprensius.
Algunes
persones
patiran lesions i
hauran de ser
amputades,
altres han
quedat cegues i
altres han mort
vctimes de les
explosions. Les
lesions ms
comunes en
humans sn ferides en dits (30%), ulls (28%), cap i cara
(15%), sobretot en nens i en adults menors de 20 anys.
Altres lesions que no sn tan massives inclouen
ceguesa, cremades de tercer grau i amputacions.
lesions auditives
Els petards arriben als 190 decibels amb facilitat
(una sirena registra 120) ms de 100 decibels per
sobre del que l'oda del gos est disposat a
suportar. Aquest soroll provoca alteracions en les
cllules sensorials que no es regeneren i per tant sn
irreversibles.
Atacs de pnic
L'alt grau d'ansietat i angoixa es manifesta amb un
augment de la freqncia cardaca, panteix, salivaci,
tremolors, sensaci d'ennuegar-se, nusees i molsties
abdominals. Aquestes alteracions poden provocar
intents de fuga descontrolada en alguns animals
que presenten atacs que, en casos severs,
s'allarguen durant hores. Alguns animals moren
vctimes d'infart.
Alguns nmeros...
!El 50% de les
persones lesionades
amb petards sn
nens menors de 14
anys.
!Els homes
representen el 75%
dels lesionats.
!Les lesions ocorren
durant o prop de les
dates de celebracions
que es fan amb focs
articials
!Ms de la meitat de
les lesions sn
cremades (60%) y contusions i laceracions (20%)
! Els petards illegals noms causen el 5% de totes les
lesions per focs articials
! Les lesions ms ateses en sales d'urgncia sn
per petards (25%), coets (21%), bengales (11%)
! La intoxicaci per contacte amb plom, sofre i
plvora tamb s freqent per manipulaci
Lesions habituals
reinedelaseine14
8

Incivisme
Actes d'incivisme contra elements del mobiliari urb
privat (p.ex. bsties) o pblic (p.ex. papereres,
contenidors) A Barcelona es van cremar durant la
revetlla de Sant Joan de 2013 un total de 95
contenidors, una xifra lleugerament inferior a la de
l'any 2012, segons indiquen fonts municipals, per molt
superior a la que es va produir, per exemple, en les
protestes derivades pel desallotjament d'un centre
social ocupat en la
mateixa ciutat que es
van produir durant
diversos dies (53
contenidors)
Incendis en cases
Tamb es poden
provocar incendis en
cases que no tinguin
persianes i nestres
tancades i en vehicles
estacionats al carrer.
Als Estats Units, la
National Fire Protection
Association estima que
21.700 incendis van ser
causats per focs
articials que van
provocar directament
danys a la propietat
privada per valor de 15,6 milions de dlars segons
dades de 2002.
Incendis en rees verdes
Llanar pirotcnia en llocs propers a boscos o amb
vegetaci pot generar incendis.
Emergncies de la Generalitat Valenciana havia
decretat el nivell mxim de risc d'incendis forestals a
tota la Comunitat, per l'ajuntament de Cullera, tot i
rebre un informe del cos de bombers, va decidir ignorar
l'avs de prohibici de fer foc ns i tot en zones
habilitades per a aix i una carcassa, que formava part
del castell de focs articials (ms de 50 kg de plvora)
amb el qual s'iniciaven les festes patronals de la
poblaci, va calar foc a la vessant de la muntanya i el
fort vent el va estendre rpidament. L'alcalde, del
Partit Popular, no va semblar preocupat pel foc, ni
quan es va acostar perillosament a zones habitades
que van haver de ser desallotjades ja que, segons
la informaci publicada al diari El Pas, el
2014.04.27, "aquest
no s el primer any
en qu alguna
carcassa causa un
foc, encara que no de
les dimensions del
d'aquest dissabte ".

Tampoc sembla molt
intelligent
incrementar el
"smog" que afecta la
ciutat de Pequn i
que es va agreujar,
aconseguint mxims
nivells d'alarma
sanitria, cosa que
les autoritats van
atribuir en part als
petards i focs
articials que es van
encendre en tota la ciutat pel tradicional Festival de la
Llanterna i que tenia perms de les autoritats per dur-se
a terme.
Segons l'agncia ocial Xinhua, els nivells de
partcules inferiors a 2,5 micres (les ms nocives
per a la salut) en l'atmosfera van aconseguir el
mxim nivell de perillositat, per la qual cosa es va
recomanar a la poblaci que evits activitats a
l'exterior, i als ms grans que sortissin de casa.
Stian
Danys collaterals
9
Recomanacions
Recomanacions de Protecci Civil...
No deixar que els nens manipulin petards sense
supervisi d'un adult.
No acostar mai els petards al cos o la cara.
No llanar petards contra una altra persona.
No portar ni guardar petards a les butxaques.
No llanar petards a les fogueres ni contra cap font
de calor.
No llenar petards dins de casa o en entorns
tancats.
Recomanacions governamentals...
"Es recomana a la poblaci que faci una utilitzaci
prudent i moderada d'aquests, amb les degudes
garanties de seguretat, exclusivament en les zones
per a les quals estan pensats cadascun d'ells,
segons la seva classicaci, posant especial cura,
en qualsevol cas, que no es causin molsties al
pblic en general, i, especialment, a nens i
persones ancianes o malaltes, i en qu aquest s
s'efectu en aquells llocs, en qu no pugui existir
risc de danys a la integritat fsica de les persones i/
o als bns, els quals, de produir-se, donarien lloc a
l'exigncia de la responsabilitat que fos pertinent.
Recomanacions de GEA basades en l'observaci, les
estadstiques i en les respostes a la pregunta: Com i
per qu passen aquestes coses?
Ocorren per disponibilitat: la disponibilitat d'accs
als focs articials i petards fa que es repeteixin
cada any els danys i les lesions.
Per permissivitat: les autoritats semblen de vegades
ms interessades en divertir-nos i distreure'ns que
en mantenir els nostres nivells de seguretat i
benestar real.
Hi ha alguna cosa que puguem anomenar
pirotcnia segura? No hi ha foc segur, els coets
poden enlairar-se i estavellar-se on no preveiem, les
espurnes de les bengales poden encendre la roba,
els petards lesionar dits i mans...
Falta de coordinaci: els nens ms joves i les
persones afectades per l'alcohol o altres tipus de
drogues habituals en aquestes festes no tenen la
coordinaci fsica sucient per utilitzar petards de
forma segura.
Curiositat: els nens s'emocionen fcilment i senten
curiositat acostant-se a focs articials que, per
exemple, no s'han encs correctament.
Experimentaci: els focs articials casolans (els que
resulten de barrejar el contingut de tots els petards
que no han explotat) provoquen explosions ms
perilloses, si s possible, a ms d'augmentar el
risc d'intoxicaci per maneig de substncies
qumiques.
Conclusi: la forma ms segura de prevenir
danys propis, a tercers, intencionats o no, s
deixant d'usar petards i pirotcnia en festes.
10
Pirotecnia Cero: lexemple
Argentina
El patiment innecessari va ser una de les causes
que va portar a que les provncies de Mendoza,
Neuqun i Terra del Foc i els municipis de Joan
Koslay, Merlo, La Punta, La Falda, la Caada de
Gmez, Coronda, Baigorria, Baha Blanca, Villa la
Angostura, San Carlos de Bariloche i San Martn de
los Andes, prohibissin l's i venda d'artefactes
explosius.
En paraules del ministre de Salut d'Argentina, el 2012:
"Cal repensar tradicions i costums antigues de la gent
davant l'evidncia de les conseqncies greus que
provoca la pirotcnia".
"Hem de ser determinants en aix: pirotcnia zero per
tenir unes festes en pau", ha manifestat Manzur que va
explicar: "L's d'aquests artefactes sempre implica un
risc per a la salut i provoca que molts, especialment els
ms petits, acabin els festejos a urgncies d'un
hospital".
El defensor del poble, el doctor Jos Leonardo
Gialluca, tamb va demanar per la provncia de
Formosa, "Pirotecnia Cero", i va expressar que
l'organisme al seu crrec s'adheria a les accions de
"Pirotecnia Cero" en la mateixa lnia de raonament
en que ho va fer el ministre de Salut de la Naci,
amb l'objectiu d'evitar que nenes, nens,
adolescents i grans passin les festes en hospitals
pblics i/o centres de salut, com a conseqncia de
ferides i cremades que es repeteixen any rere any i
que entelen les festes tradicionals.
L'assoliment i xit d'aquesta prohibici i
conscienciaci es multiplica grcies a l'esfor de
l'organitzaci Especismo Cero i de la campanya
Pirotecnia Cero, que ha elaborat un projecte de llei
per prohibir la comercialitzaci, tinena, s, dipsit,
manipulaci i transport d'articis pirotcnics i que
s'articula en tot el territori a travs d'altres
organitzacions i particulars.
A ms del treball legislatiu, la campanya treballa
informant a la societat mitjanant estands informatius i
activitats ja que per a qualsevol canvi social s
fonamental que hi hagi una modicaci de paradigmes
que canvin la mirada i la relaci que establim amb els
altres animals.
Altres pasos avancen tamb cap a la prohibici, primer
sectorialitzada (s de focs articials a discoteques i
altres establiments tancats, com a Nicaragua, "amb
l'objectiu de preservar la vida i la integritat de les
persones que visiten aquests llocs") o com a Xile,
on va ser modicada la llei d'importacions i vendes
per acabar amb les vctimes innocents, encara que
el mercadeig illegal no ha cessat.
Al maig de 2011, cinc dels estats als Estats Units
prohibien completament l's de focs articials per part
dels consumidors. Les lleis de Nova York,
Massachusetts, Rhode Island, Nova Jersey i
Maryland declaren illegal usar qualsevol tipus de
dispositiu pirotcnic.
11
Consells prctics
Bruno Farias
12
Durant les celebracions els animals amb els quals
convivim poden passar-s'ho molt malament i, ns i tot,
fer-se mal involuntriament o escapar-se.
A continuaci enumerem alguns dels consells ms
reiterats entre les persones que han viscut
situacions de por i pnic amb els seus companys
animals:
! Tanca portes i nestres per evitar que puguin
escapar si entren en situaci de pnic
! Evita que puguin creuar portes de vidre en
fugides desbocades, manten-les totalment
obertes si no els has de tenir allats en una
habitaci i necessiten creuar-les
! Evita que hi hagi elements al seu pas que puguin
danyar-los si fugen i/o pretenen pujar a llocs alts
(objectes punxants, pesats, de vidre...)
! Vigila cables elctrics que puguin mossegar i
electrocutar-se
! No deixis anar el gos al parc, ni tan sols en un
lloc tancat ja que en un atac de pnic pot fugir tot
i els elements dissuasoris. Cada any es perden
milers de gossos a tot el mn que fugen de
l'estmul sonor que els espanta, alguns moren
vctimes del pnic, altres moren per
atropellament, alguns no poden retornar mai amb
les seves famlies humanes...
! Identica el gos amb collar i xapa amb el teu
telfon per si tira de la corretja ns al punt de
deixar-se anar de la m en un atac de pnic
! Si lhas de deixar sol a casa assegura't que
estigui en un lloc segur i que no pugui danyar-se
amb els elements (mobles, objectes...)
! Alguns se senten ms segurs en llocs foscos,
sota taules de llargues estovalles, dins de la
banyera... altres necessiten treure el seu estrs
mossegant i destrossant coses, aix que deixa
roba, joguines o coses per les quals no sentis un
gran afecci
! Posa msica rtmica i alta a casa que, si pot ser,
disminueixi o allunyi el soroll de les explosions
exteriors
! Baixa les persianes, tanca porticons, alla casa
teva el mxim que puguis del mn exterior
! Mai intentis calmar el gos acariciant-lo o parlant
llastimerament i en to aigit, ja que reforars la
seva conducta de pnic, reforant els signes
d'ansietat
! Tampoc intentis enfrontar-lo a les seves pors,
aix pot ser molt pitjor per a ell i per la seva
futura conducta i equilibri emocional i mental
! Condiciona el lloc on es refugi o prepara-li un
lloc segur i allat i associal a moments de
tranquillitat i plaer (pots construir un refugi amb
dues cadires i una manta a manera de tenda de
campanya per si es vol amagar, o utilitzar caixes
de cartr reciclades...)
! Si no podeu sortir al carrer, mostra't tranquil i
alegre, juga si aix el distreu, intenta baixar en els
moments de ms tranquilitat, d'una altra manera
no se sentir en calma per fer les seves
necessitats al parc (potser no aguanti i embruti en
algun rac de casa o just en sortir del pis... no el
renyis ja que tu tampoc podries aguantar)
! Mostra't tranquil davant la seva por, no el forcis a
sortir del seu refugi ja que se sentir amenaat i
la seva por es convertir en pnic
! No el renyis per estar espantat... encara que et
molesti la situaci i les seves conseqncies,
recorda que ell no les ha provocat. Ell tamb s
una vctima
! Si veus algun animal corrent pel carrer, intenta
agafar-lo i tranquillitzar-lo. Demana ajuda si la
necessites perqu puguis arribar amb ell ns el
veterinari ms proper i pugueu comprovar all si
porta identicaci
Zach Bass
13
Encara que ho tinguin per costum, si veus que reaccionen diferent amb les
explosions pirotcniques, no deixis que volin lliures per casa. L'ensurt pot
provocar vols sobtats ocasionant fractures i trencaments d'ales, becs,
potes... A ms, poden escapar-se desorientats per alguna nestra o porta
oberta.
A la gbia, sempre dins de casa (mai a la vida a l'exterior, en balcons,
nestres, etc) buscarem l'habitaci ms tranquilla i deixarem sucient
ventilaci, aigua i menjar.
Els lloros haurien d'estar acompanyats de la seva famlia humana o d'altres
lloros. Si no, podem deixar una rdio encesa amb msica no estrident.
Si el lloro se sent estressat, segurament sexcitar ms, cridar i intentar
picar o agredir altres persones o animals fruit de l'estrs.
Si est molt estressat, el millor s disminuir el soroll i quedar-se a les
fosques.
Si el lloro presenta pnic extrem, consulta amb el teu veterinari per poder
sobreviure a aquesta situaci.
Aus a casa
Kenneth Barker
14
Observa amb molta cura quan obris o tanquis portes, poden escapar-se
amb molta facilitat quan estan espantats.
Deixal en una habitaci, amb la safata sanitria, aigua i menjar i intenta
distreure'l jugant amb ell.
Calmal amb veu tranquilla, evita l'excitabilitat ambiental, fes gestos lents i
previsibles. Si no vol interactuar, deixal en pau.
En qualsevol cas, si el gat ha trobat un refugi on amagar-se, el millor s
deixar-lo all ns que decideixi sortir per ell mateix.
Evita cops i caigudes si s'enla buidant el mxim d'elements mbils que hi
hagi a l'habitaci i que puguin caure al seu pas.
Si han de venir convidats a casa, evita que entrin a l'habitaci on es trobi el
gat, que obrin portes o nestres, avisa'ls de la situaci del gat i demana la
seva collaboraci perqu no li passi res dolent.
Si se sent ms segur, utilitza el transport (cobert amb una tovallola o tela
que impedeixi que passi la llum i disminueixi el so) perqu s'amagui en ell.
Utilitza feromones ambientals i alfa-casocepina per tranquillitzar-lo.
Si el gat presenta pnic extrem ns al punt de fer-se mal (alguns es llancen
contra nestres o parets) consulta amb el veterinari la possibilitat de
medicar-lo amb anterioritat a la data assenyalada i durant la mateixa.
Armir Rodler
Gats a casa
15
Assegura't que no tinguin accs a patis i balcons, ni que puguin sortir per
nestres, ja que en un estat d'alteraci alguns gossos s'han llanat al buit.
Pots situar-los en una habitaci on els sorolls siguin menys perceptibles i
deixar alguna pea de roba impregnada amb la teva olor perqu se sentin
ms tranquils (algunes persones utilitzen un mocador que li lliguen al coll).
Assegura't de deixar-li aigua a disposici, segurament amb l'estrs
necessitar beure ms, a ms de joguines o alguna cosa per mossegar per
si necessita destrossar alguna cosa fruit del nerviosisme.
Mai el deixis lligat ja que, presa del pnic, pot penjar-se o desnucar-se amb
la seva prpia corretja en donar voltes sobre si mateix, de manera frentica.
No oblidis collocar una placa identicatria amb la teva adrea al collaret
per facilitar la devoluci en cas de prdua. La placa lhauria de portar
sempre aix que, si no la porta, ara s un bon moment perqu lhi facis i
posis.
En els casos que sigui necessari utilitzar una medicaci per tranquillitzar-
lo, el tractament ha d'estar en mans del seu metge veterinari.
Aaron_M
Gossos a casa
16
Per per qu t
tanta por?
La por t diversos orgens o pot resultar d'una combinaci d'alguns dells:
! Una socialitzaci decient o allament durant les primeres etapes del
desenvolupament
! Experincies traumtiques o aversives
! Un mal aprenentatge (el refor inadvertit de les conductes porugues)
! La inuncia gentica i la seva prpia siologia, que fa que hi puguin
sentir a unes 4 vegades la distncia en qu ho fa un sser hum.
T'imagines com sent l'explosi que tu escoltes?
Com combatre la por?
Per aturar-la en el moment en qu s'acosten dates de celebracions haurem
de consultar amb el veterinari. Si necessita medicaci no li administris pel
teu compte (o per recomanaci d'una altra persona a qui li funcioni amb els
animals amb els quals conviu) ja que pots ignorar que pre-existeixin
problemes cardacs, heptics i/o renals. Hi ha feromones i complements
nutricionals amb principi actiu alfa-casocepina, que actuen de forma similar
a les molcules que fan que els cadells es relaxin desprs de mamar, que
poden ser molt tils per a aquestes situacions. Quant passin aquestes
"festes" pots comenar un programa de desensibilitzaci als sorolls amb
un especialista en comportament.
Caroto
No el deixis anar ni en els llocs habilitats per a aix si no saps com
reaccionar als sons forts i que ocorren per sorpresa. Els parcs on
passegem amb els gossos acostumen a ser tamb un lloc on la gent es
diverteix fent servir pirotcnia. A algunes persones els agrada veure la
reacci de por que podem mostrar davant estrpits inesperats. No
permetis que el gos amb qui convius passi per situacions que no desitja.
Treu-lo a passejar a hores en qu no hi hagi gent al carrer llanant
pirotcnia i evita que l'utilitzin com a titella per divertir-se a costa de la seva
estabilitat o salut.
Si veus que entra en pnic intenta distreure la seva atenci i dirigeix-te
rpidament, evitant que es deixi anar del collaret o la corretja, a un lloc
segur, on no pugui escapar-se. No el renyis o lespantars ms. Ignora la
seva por i proporciona-li la calma que necessita el ms aviat possible.
Quan es mostri tranquil premial amb carcies, paraules amables i jocs.
17
Gossos al carrer
Tobias Myrstrand Leander
18
Com deuen viure els estrpits, explosions, fumeres, foc... altres animals
amb els quals compartim espai? Pardals, merles, esquirols, ratolins,
ratpenats, gats lliures...? Encara que no els consideris igual que el gos o el
gat amb qui convius, ells tenen el mateix inters en no patir i no tenen a
ning que vetlli per ells al carrer.
Respectar les seves vides s el mnim que podem fer per tica i, ns i tot
quan per la nostra convenincia els anomenem plagues, hem de saber que
ecolgicament compleixen una funci que segurament desconeixem en la
nostra ignorncia sobre la resta de les espcies, per que no per aix els fa
menys importants perqu, el que coneixem com el nostre entorn, segueixi
funcionant com ho fa.
Animals lliures
Sergio Garca Moratilla
19
Algunes persones especialitzades en el maneig de conills rescatats
recomanen que si convius amb un el mantinguis dins d'una gbia, en una
zona allunyada el ms possible de sons, explosions i llums de petards i
pirotcnia. Si es mostra nervis, cobreix la gbia amb una tovallola que
lalli del so, sempre assegurant una correcta i adequada ventilaci.
Els cavalls que conviuen als nostres pobles i ciutats i que sn utilitzats per
cossos policials, per ser muntats per a la diversi d'altres persones o
utilitzats en cavalcades, haurien de romandre en els seus estables amb la
supervisi d'un hum que hagi retirat tots els elements que puguin resultar
perillosos si es colpegen contra ells (objectes pesats, alats, que es puguin
despenjar...).
Alguns exposen que, per desensibilizarlos, els exploten globus i els tiren
petards ns que, textualment, "perden el pnic i s'acostumen"...
Idealment, tots els animals i els seus interessos haurien de ser respectats,
ja que no ens imaginem que pugui ser tic explotar globus o petards als
peus de ning que sent por, i encara menys pel nostre inters a usar-los
com a vehicles de tracci a sang.
Altres animals
mrccos
20
I si no tenen por?
Doncs millor per a ells, per aix no signica que els haguem dincloure en
els nostres festejos i celebracions amb pirotcnia.
Un gat o un gos poden voler atrapar el petard que acabem de llanar,
mossegar un coet, perseguir un artefacte explosiu... les conseqncies? te
les pots imaginar.
No posarem imatges de mans amb dits amputats, ni tampoc de gossos
sense mandbula, o d'animals que han estat literalment explotats i
rebentats al mig del carrer per desaprensius, per si vols fer una recerca
per internet per veure-les no et costar molt.
Roger H. Goun
21
Ms enll de les fredes xifres
HA MORT UN POLTRE PER LA POR A LA PIROTCNIA
"Al refugi d'animals San Francisco de Ass tot era alegria fa
uns dies. El 19 de desembre, Dulce, una de les eugues
recuperades del maltractament, va donar a llum a un poltre al
que vam batejar "Fernandito".
"Estem felios! El grassonet MAI coneixer el que s treballar, ni
tirar de carros, ni que el muntin, noms viur LLIURE al costat de la
seva mare al Refugi menjant coses bones i descansant. No s
bonic?" Postejaren a la seva pgina de Facebook juntament amb
una foto del nad.
Per l'alegria va durar poc, a noms sis dies del seu naixement,
Fernandito va morir com a conseqncia de l's de la pirotcnia.
No va poder suportar els nervis provocats per l'estrpit de bombes
i coets la nit de Nadal, i va morir davant la impotncia dels
collaboradors que s'havien acostat al refugi preveient aquest tipus
de situacions.
Segons es va informar, en arribar la mitjanit, els gaireb 500
animals (majoritriament gossos i cavalls recuperats) del refugi van
entrar en pnic. El poltre no va poder superar la situaci i va morir.
22
... les vides... [SANTA FE] MOR un empresari vctima de la pirotnia
D.B., titular de la cadena de pintureras Red Universo, va
morir per l'explosi d'un artefacte la nit de Nadal a Santo
Tom.
Va pensar que tenia un desperfecte, es va acostar i li va explotar a
la cara, matant-lo a l'acte. Tenia 53 anys i estava al costat dels
seus familiars en el moment de l'accident (al voltant de les 2 de la
matinada), a la seva llar d'Azcunaga, Ruta Nacional 19.
[CATAMARCA] MOR un nen per s de la pirotcnia
Estava internat a l'Hospital Interzonal de Nens "Eva Pern"
de la capital de Catamarca fa diversos dies, per cremades de
tipus A i B, equivalents a un 75% del cos que se li van produir
desprs d'incendiar-se la casa a causa de la pirotcnia.
23
[LA PLATA] MOR un gos, vctima de la pirotcnia
Durant el festeig per "lltim primer dia de classes" alumnes
del Sagrado Corazn de Jess li van llanar petards a un
gos, que nalment va morir dessagnat.
"Les versions sn dues: vens que asseguren que li tiraven els
petards a l'animal i desprs reien, quan quedava ferit desprs de
l'explosi:" Van arribar a posar-li un explosiu a cada orella i un altre
a la boca", van reconixer.
En la seva defensa, els joves van sostenir que ells tiraven les
bombes i el gos les mossegava.
La veritat s que el gos va acabar greument ferit i minuts ms tard
jeia sense vida al voral, tot que un rector el va portar
immediatament a la gurdia de la Facultat de Veterinria."
"Alguns dels joves es van retirar impactats, la sang del pobre
animal els va fer veure el lmit; per altres sen reien dell, festejant
vs a saber qu", va dir un vianant entrevistat pel mitj NOVA"
... les vides...
24
Agraments
Bibliografia
(1) F.Peral, M.Troitio.Qumica de los fuegos articiales: un recurso didctico tomado de las estas
populares.
(2) F.Cruces, Frum Barcelona Tradici. Festa i ciutat.
(3) J.Roma,Fiesta. Locus de la iniciacin y de la identidad
(4) P.Jimeno Salvatierra, Rituales de identidad revitalizados
(5) J.I.Homobono, Fiesta, tradicin e identidad local
(6) M.Delgado La festa a Catalunya, avui
http://www.especismocero.org
http://ecosoa.org
Recursos
http://pirotecnia.especismocero.org
https://www.youtube.com/watch?v=wQBEb5fbXVw#t=23
http://www.adaptil.com/es/Adaptil-y-donde-comprarlo/Adaptil-Collar-
Preguntas-frecuentes
http://www.zylkenepet.co.uk
http://feliway.es/
25
La gent intelligent aprn de
lexperincia dels altres
Voltaire
Jan Willemsen