Cuidar... danya?

1 Gesti tica Animal

RedacciRussellPrice
FotografiaCrditos
DissenyCetic
Contacteinfogeacat@gmail.com
www.facebook.com/Geacat.org
@geacat
www.geacat.org
Editorial
2
La manca de recursos (fsics,
econmics, emocionals...) per
gestionar el sofriment, tant el propi
com el dels ssers als quals
cuidem, produeix danys en el nostre
organisme, en la nostra salut mental, en el nostre
entorn i ns i tot en els ssers als que volem atendre.
Comprendre els mecanismes neurolgics que hi ha darrera de l'empatia i la
compassi ha ajudat a comprendre com podem patir acostant-nos al sofriment
d'altres i tamb a com, en situacions d'alt estrs, podem evitar aquest patiment
bloquejant-lo, per la nostra supervivncia.
Evitar el contacte amb el patiment dels altres permet eludir experincies emocionals
personals i s una sortida que utilitzen moltes persones per viure sense acostar-se
a la realitat. Aquesta evitaci impedeix el creixement i l'adequat desenvolupament
de recursos i d'habilitats de gesti de la prpia vida. Caure en el sofriment i no
poder sortir-ne tamb impedeix el creixement i perjudica seriosament la salut de la
persona implicada i, per desgrcia, pot perjudicar a molts altres ssers que en
depenguin, humans i no humans.
Ajudar a un altre suposa furgar en les nostres prpies experincies, deixar que
aorin sentiments i emocions, permetre que sorgeixin els nostres bloquejos i
problemes... per aix s importantssim que sapiguem gestionar les nostres
emocions i que assumim les nostres prpies "tares" personals i humanes i treballem
sobre elles abans de sortir a oferir ajuda als altres.
El dolor existeix, el sofriment existeix. Abordar situacions d'estrs, patiment, dolor i
mort s, quan es converteix en un treball habitual, una cosa que requereix un esfor
descomunal i per aix hem d'entrenar dur o no arribarem a la meta nal: ajudar als
altres i gaudir fent-ho, perqu patir, mentre ho fem, segur que patirem.
Aix que ens posem en marxa per entrenar el mscul de la compassi amb ajuda de
la ra.
3
Emocions,
qu sn i per a qu
serveixen?
4
Les emo-
cions sn esforos d'adapta-
ci amb funcions determinades per la
histria del desenvolupament evolutiu i que, d'una mane-
ra binria, es poden denir com l'atracci o rebuig que tenim cap a aquelles coses
que suposen un risc o que sn benecioses per a la supervivncia.
El nostre cervell de mamfer disposa d'un sistema lmbic-hipotalmic que, amb la seva acti-
vaci, assenyala all que t importncia per a nosaltres, despertant una resposta defensiva o de
fugida o energitzant-nos i atraient la nostra atenci. Aix es produeix a nivell inconscient i ens
arriba en forma de sensaci fsica, que actua com a senyal. Aquesta senyal de vegades pot blo-
quejar el funcionament cortical a causa de la seva intensitat, i amb aix es bloqueja la nostra
capacitat de reexionar, generant una reacci automtica que no sempre s apropiada. Noms hi
ha dues maneres de disminuir l'activaci lmbica: una d'externa, per mitj de lalleujament verbal o la reac-
ci impulsiva i una altra, per mitj de l'autoconscincia i la respiraci.
L'nica manera de considerar-nos intelligents emocionalment s entenent i atenent el que signiquen les emo-
cions prpies i les alienes per a nosaltres, alhora que som capaos de dirigir les nostres conductes per mitj de
valors i objectius i no d'impulsos.
Per aix un cuidador ha de ser un sser que es cuidi. Tots els ssers vius sintents (que tenim sistema nervis cen-
tral i cervell) patim tard o d'hora, per tamb som capaos de gestionar aquest sofriment, aix que descona
de totes les persones que pateixen extremadament cuidant als altres i que no permeten que t'acostis a ajudar o que
no accepten aprenentatges, protocols, tractaments o terpies per treballar millor i millorar la seva estabilitat emo-
cional i de salut, ja que tard o d'hora es convertiran en individus que no sn capaos d'atendre les necessitats de
ning. Alguns ns i tot podran arribar a fer mal a altres tant com a ells mateixos.
I aqu no val l'autocompassi.
5
Estrs:
el bo i el dolent
6
L'estrs s una reacci siolgica de l'organisme en el
que entren en joc diferents mecanismes de defensa
per afrontar situacions que es perceben com a
amenaces. s una resposta natural i necessria per a
la supervivncia, encara que en determinades
circumstncies, freqents en alguns estils de vida,
esdev desencadenant de greus problemes de salut.
Quan hi ha un excs d'estrs, el cos rep una
sobrecrrega de tensi i es produeixen anomalies
patolgiques que impedeixen un desenvolupament i
un funcionament normal. Les anomalies van des de
la falta de concentraci, els oblits, les alteracions en
l'nim, el nerviosisme, els canvis hormonals,
malsons... ns l'obesitat, prdua de gana, de cabell,
depressi, reducci del desig sexual, menstruaci
irregular, acn, problemes respiratoris, afeccions a
la pell, lceres, insomni, malalties cardaques...
Si l'estrs es cronica es produeixen trastorns
d'ansietat i es pot emmalaltir ns arribar al
deteriorament fsic, psicolgic i relacional.
El deteriorament relacional implica que en les
relacions socials, familiars i laborals de l'individu
estressat, es produeixi una distorsi de la realitat,
normalment sempre percebuda en forma de greuge
per a l'individu malalt, causant greus problemes per
sortir d'aquest estat en ser incapa de demanar i/o
rebre ajuda per tractar-se.
Com el colesterol bo i el dolent...
7
Tot? B, per no ser catastrostes direm que gaireb
tot. En un entorn animalista el mn s un lloc molt dur,
amb molts problemes, malalties, abandonaments,
maltractament, dolor i mort...
Lestrs s diari, el maneig dels animals difcil, els
rescats inesperats, els ingressos en centres
veterinaris constants, els tractaments costosos, les
recaigudes diries, els problemes urgents, els
resultats sempre pocs, els casos a solucionar
innits, els problemes personals agreujants, els
desencontres constants, les decisions
problemtiques, la injustcia permanent... els
animals emmalalteixen, sn torturats, agonitzen,
neixen, es perden, els roben, els maten, es moren...
els recursos sempre sn insucients, les baralles
entre diferents punts de vista i opcions constants...
les decisions urgents, els reptes diaris, els abusos
evidents, les nafres s'obren constantment i deixen
veure la crueltat de la vida en la seva mxima
esplendor, sense matisos ni ltres.
Treballar amb animals s treballar amb una ferida
oberta que mai deixa de sagnar. Construir castells
en l'aire i somniar truites no ajuda a afrontar la
realitat amb la fora i la destresa mnima
imprescindible. En el nostre mn es sacriquen
animals que arriben en condicions extremes i sense
cap possibilitat de viure ms enll del dolor
insuportable, es visualitza constantment una part de
la vida que ning desitja per que no podem obviar:
la malaltia, l'agonia i la mort. Es treballa amb la
tristesa i l'amargor constantment i amb la frustraci
total i absoluta dels desitjos de benestar i gaudi de
tots els ssers sintents que passen per les nostres
mans. Es treballa amb el fracs i, tot i l'alegria que ens
ofereix cada xit, aquesta queda ofegada o anullada
pels milers de desastres que no podem abordar amb
xit. s aix i aix ser ns que visquem en un mn on la
discriminaci, l'opressi i la desigualtat siguin
l'excepci i no la norma.
L'estrs augmenta en situacions on ens veiem
forats a processar informaci rpidament, on hi ha
estmuls ambientals nocius, on es perceben
amenaces, on hi ha allament i connament perqu
sentim que la nostra vida discorre en una bombolla
de la qual la resta de la societat no vol saber res,
vivim en un marc on es bloquegen els nostres
interessos, on hi ha pressi, frustraci, on no
s'aconsegueixen els objectius planejats o desitjats,
on les relacions socials sn complicades...
Aix, en el dia a dia de les organitzacions
animalistes que treballen directament amb animals
(i s igual si sn gossos o gats o si sn necs i
porcs) existeix l'estrs. Bsicament l'estrs dolent,
el sobrant. I encara que seguim com si res tenim els
peus destrossats, com ballarines de clssic, perqu
el treball per excellir s molt dur.
Qu causa estrs en un entorn animalista?
8
Smptomes i reaccions
9
Qualsevol persona que entri a formar part d'un grup
que treballi directament amb animals ha d'estar
informada del que es trobar. No es tracta
d'espantar-la ni d'enviar-la a casa amb un missatge
de desesperana i inutilitat, per tampoc de fer-li
creure que, amb la seva implicaci, els problemes
que tinguin els animals sacabaran. Perqu no s
cert i crea unes expectatives falses i irreals que
allunyen qualsevol gaudi que pugui obtenir de
realitzar un treball el ms correctament possible al
servei d'altres ssers.
A part d'informar sobre la realitat que ens trobarem,
hem denvoltar-nos de persones serioses i que
presentin l'entusiasme just, una eufria exagerada i
irreal noms augura una caiguda des de ms
amunt. En el mn del tracte directe amb els animals
hi ha molta feina bruta i alegries comptades, aix que, a
ms realista sigui la persona, menys posar les seves
expectatives i les seves emocions i esperances fora del
marc del que es pugui aconseguir amb esfor i treball
seris.
Un mal maneig de les emocions davant la realitat en
qu vivim o unes expectatives irreals de resoluci de
conictes a curt termini, fan que algunes persones se
sentin esgotades fsica i mentalment, que baixin el
seu rendiment, que se sentin irritades i mal
humorades i que encomanin aquestes emocions a
la resta del grup.
La persona afectada sent una
forta sensaci d'impotncia, el
seu treball no t , tot i complir
amb tots els compromisos
sempre sorgeixen problemes
nous o repetits una i altra
vegada. La persona afectada
es torna anhednica, s a dir,
que el que abans li produa
alegria ara no li produeix i
sembla perdre la capacitat de
gaudir.
Als propis smptomes de
l'estrs a nivell fsic se suma
assumir que els estats dels
animals semblin propis ("no
em menja", "no s si ens en
sortirem d'aquesta") o
expressar sentiments poc sans per a un mateix amb un
cert orgull per des de la desesperaci ("no puc ni
seure al sof", "avui no he menjat encara"),
sentiments de culpa encoberts, sentiments
d'exclusivitat ("si no ho faig jo, no ho far ning"),
abandonament de les responsabilitats prpies o amb
altres persones properes, afectaci de les relacions
familiars i/o de parella...
10
El cervell es
defensa...
11
Quan no podem suportar la pressi a qu ens hem
sotms i no trobem la manera de fer que, el que
somniem o desitgem amb tanta fora i al que hem
dedicat tant desfor, temps i diners perqu es faci
realitat funcioni, el nostre cervell organitza una srie
d'estratgies per sobreviure a tant esfor i es
produeixen alguns canvis en la nostra forma de
relacionar-nos amb la resta.
Aix, les persones afectades per aquest desajust entre
la cci i la realitat, i el maneig de les seves
emocions sobre aquesta discordana, necessitaran
sentir-se "possedores de la veritat" per tallar tots els
problemes que es trobin, es barallaran amb tot
aquell que pretengui reconduir els seus esforos o
apropar-les a la realitat de que no sn omnipotents
per solucionar totes les coses noms perqu aix ho
desitgin... la persona afectada esgrimir l'argument
que "com ning pateix com ella, ning l'entn" i en
part s veritat, ja que el patiment es torna una espcie
d'excusa a la qual s'agafa amb tota la fora per no
haver de modicar la situaci en la que es troba, o per
no haver de modicar altres situacions que no tenen
res a veure amb els animals i per impedir que altres
persones acudeixin a ajudar-la.
Per qu passa aix? No se sent malament? No
preferiria estar millor? Segurament passa per
motius particulars i especcs en cada persona
depenent de les seves experincies, situaci
personal i del seu maneig emocional, per tenen
alguns denominadors comuns que es poden
treballar en psicologia i que, treballats, tenen molt
xit en les persones que, igual que ajuden,
permeten ser ajudades.
12
Quan el cervell s una
bomba
13
Una persona que segueixi mantenint-se en aquesta
situaci durant molt de temps, pot patir conseqncies
molt negatives i desenvolupar sentiments i actituds
molt nocives, tant per a ella com per a la resta
d'individus, humans i no humans.
Generalment, aquestes persones sotmeses a un estrs
constant, que es neguen a
ajudar-se i a ser aju-
dades desenvol upen
sentiments d'odi i de
prdua de sensibilitat ja
que s'allen i s'acos-
tumen a viure entre les
desgrcies ms abso-
lutes. Aix permet que
els animals als quals en
teoria volen ajudar es
vegin cada vegada ms
desatesos i, ns i tot,
s'arribin a veure es-
cenes que, en mans
d'altres persones, no
dubtarem a qualicar
de maltractament.
Per desgrcia totes les
persones que fa molts
anys que treballem en
el mn del s Dr et s
Animals o l'Alliberament
Animal hem vist molts
casos de persones que, de forma particular o en grups
perfectament constituts, han arribat a acumular
centenars d'animals en condicions de negligncia
absoluta, ns i tot fent elles mateixes els diagnstics
veterinaris i administrant les medicacions o les
eutansies...
Per sort, no totes les persones segueixen sense parar-
se a escoltar els seus amics, collegues i familiars
mentre s'enfonsen en caiguda lliure, perqu hi hagi
una sndrome cal que es compleixin tres premisses:
! L'esgotament o estar completament exhaust i tenir la
sensaci de no ser capa d'oferir ja res ms de
nosaltres mateixos a nivell fsic, mental ni
emocional.
!L'escepticisme cnic
que derivaria en una
actitud distant cap al
treball, cap a les per-
sones amb les quals
s'est treballant i tam-
b cap als animals als
quals s'est cuidant
!I la ineccia, o la
sensaci i la realitat
que no s'estan duent a
terme degudament les
tasques que es reque-
reixen per tirar enda-
vant i amb el major xit
possible el treball.
Per aix s tan dolors
ser una vctima del
Burnout o de la fatiga
extrema de la com-
passi: s el fracs
absolut dels nostres
somnis de treballar amb
xit per construir un mn
millor i ens situa, emocionalment, del costat dels
abusadors.
Per aix s tan necessari ser conscients daix i tamb
dels nostres lmits, per no explotar.
14
Ni Superman
Ni Superwoman
15
Tots tenim lmits, no podem amb tot, ens fem
grans i emmalaltim, el nostre dia t 24 hores com
el de qualsevol, no tenim tots els recursos que
voldrem, ni la fora, ni el temps, ni la capacitat i
no podrem fer la feina de tothom ni solucionar tot
el que altres facin contra altres animals, ni de bon
tros. De lgica, no?
La sndrome de Burnout va ser descrita per primera
vegada el 1969 i es deneix com el deteriorament i
cansament excessiu i progressiu unit a una reducci
drstica d'energia, acompanyada sovint d'una
prdua de motivaci que al llarg del temps afecta les
actituds, formes de relaci i al comportament en
general.
Aquesta sndrome s habitual en personal sanitari,
docent, psiclegs, terapeutes, treballadors socials i
familiars... i en totes aquelles professions on el
tracte directe amb el dolor i el patiment dels altres
acaba per convertir-se en el que ens enduem a casa
quan marxem de la feina.
Per esquivar-lo tingues en compte algunes
coses:
! No naixem ensenyats: treballar en entorns de
patiment extrem mantenint-nos equnimes,
emptics i sense cremar-nos, requereix el
desenvolupament conscient d'actituds,
coneixements i habilitats especques. Si vols
treballar durant molt de temps ajudant els
altres has de desenvolupar aquestes actituds i
habilitats treballant l'autoconeixement i el
desenvolupament personal, preferiblement
amb l'ajuda d'alguna persona experta o de
persones que puguin ajudar-te. I no ho
aprendrs sense treballar dur.
! Algunes eines ecaces per a la consecuci
d'aquests objectius sn les habilitats
comunicatives i l'atenci plena i autoconscincia,
que faciliten la gesti emocional i l'establiment
de lmits entre la vida personal i la d'atenci als
altres. Parlar, escriure, detallar les emocions i
treure-les fora de nosaltres permet rebaixar la
tensi i visualitzar-les com a emocions que
sentim i a les que no hem agafar, tant si sn
positives com si sn negatives, ja que tot
canvia constantment i no podem aferrar-nos a
res.
! Escolta't, enten-te, aten-te i assumeix el
comproms d'escoltar, entendre i atendre altres.
Fes-ho en la mesura de les teves possibilitats i
si veus que no arribes demana ajuda. Recorda
que Superman s un personatge de cci, que
porta els calotets per damunt dels pantalons i
t un origen poc clar.
16
Algunes teories per a
entendrens
17
Wanderley Codo i Ine Vsquez-Menezes, en el
llibre "Educaao: carinho i trabalho, Burn Out, A
Sndrome Dna Desistencia Do Educador",
expliquen que tot i que el Burnout s un concepte
de la dcada dels 70, Pavlov, a l'inici de segle, va
forar als gossos a experimentar aquesta sensaci.
Lexperiment consistia a fer-los distingir entre un
cercle i una ellipse; desprs, en tornar-se la
diferncia de mica en mica cada vegada menor,
provocava una ruptura en el seu comportament
que va qualicar de "neurosi experimental". Els
gossos, forats a fer una cosa que alhora era
impossible que realitzessin, van ser un model
d'estudi de les neurosis humanes, com si no hi
haguessin al mn sucients humans amb
problemes de neurosi per ser objecte i model
d'estudi.
En aquesta mateixa poca, Freud desenvolupava
el concepte "Versagung" (frustraci) que denia
com la satisfacci efectiva del desig que el
subjecte es nega a si mateix, de manera que,
paradoxalment, el subjecte emmalaltia quan
obtenia xit...
Parallelament va sorgir la teoria del
desemparament de Seligman que assegura que
aprenem a no respondre o a fer que les nostres
respostes no siguin capaces de lliurar-nos dels
nostres problemes, anteriorment havia sorgit la
teoria de l'alienaci de Marx que ressalta les
conseqncies objectives, econmiques i que
empenyen la ciutadania al cam de la passivitat i
la prdua del sentit crtic... la teoria de l'estrs
coincideix amb l'explosi de la producci i el
consum i se suma a la productivitat a qualsevol
preu en un mn en el qual l'sser hum es troba
atrapat en seus propis lmits, i la teoria del
Burnout permet comprendre les contradiccions en
l'rea de prestaci de serveis en un mn que ha de
canviar els paradigmes i valors perqu l'atenci i
l'ajuda no siguin una forma de viure, sin una
actuaci puntual per restablir una situaci de
justicia i igualtat.
El Burnout s una sndrome de nal de cicle, de
duna forma de relacionar-nos, de d'un
sistema.
18
I tu... Com ests?
19
Per saber com estem hi ha alguns instruments de
mesura que es basen en l'avaluaci de la
disminuci o la prdua de recursos emocionals.
El qestionari ms usat s l'escala de Maslach.
Les principals vctimes de la sndrome solen ser
persones amb actituds hiperresponsables que es
dediquen a treballar suplint lineca o inexistent
resposta d'altres als problemes comuns, es
sobrecarreguen, s'esgoten, se senten mancades
de realitzaci, d'xits, despersonalitzades o
deshumanitzades al insensibilitzar-se quan
apareixen actituds negatives constantment.
Generalment la sndrome apareix de forma brusca i
es percep com un desgast sense retorn, la persona
tendeix a negar que se senti aix, ja que aix suposa
un fracs professional i personal, s a dir, un fracs
global. Segurament els companys, amics i
familiars sn els primers a percebre aquests
canvis, aix que s molt important que hi hagi una
comunicaci uida per ajudar i deixar-se ajudar.
Entre el 5 i el 10% dels casos diagnosticats sn
irreversibles, de manera que la prevenci s
essencial.
El procs de "cremar-se" inclou una exposici
gradual al desgast en la feina que es realitza, seguit
per un desgast de l'idealisme que ens va impulsar a
realitzar aquest treball i conclou en una falta d'xits
que paralitza la nostra capacitat d'ajudar i ajudar-
nos.
El sentir-se esgotat per les excessives demandes
d'energia, esfor o recursos de qualsevol tipus,
crea intenses repercussions en la persona i en el
seu entorn, aix com en els ssers als quals en
principi vol ajudar. Els estats de frustraci sn el
resultat d'una relaci fracassada entre el fet i la
recompensa esperada. Si fssim budistes ho
arreglarem centrant-nos en no desitjar res i en
no esperar res a canvi del nostre esfor per,
com segurament no ho som i si ho som s a la
manera occidental de pa sucat amb oli, l'ideal s
ajustar el que volem aconseguir amb el que
realment podem aconseguir.
Una de les alarmes que el propi cos dispara en
un primer nivell dels smptomes s la dicultat
per aixecar-se al mat, el cansament patolgic i la
irritabilitat, l'avorriment, la prdua d'idealisme, la
frustraci, incompetncia, culpa, autovaloraci
negativa... aix es pot traduir en un abs de
psicofrmacs, d'alcohol i altres drogues, evasi
de la realitat a travs de diferents addiccions...
En casos gravssims, el quadre d'estrs crnic se
suma a la baixa autoestima, estat de frustraci
aclaparadora amb malenconia i tristesa,
sentiments d'impotncia, de prdua i fracs,
estats de neurosi i en alguns casos psicosi amb
quadres de depressi. Aquesta terrible
progressi ns i tot pot portar al sucidi, encara
que per sort un bon diagnstic a temps permet
tallar el procs.
Si vols fer el test
de Maslach clica aqu:
20
Jugar amb foc sense
cremar-se
21
Segons els especialistes G.Sancho i Bondjale Oko, el
maneig per evitar cremar-ha de ser individual, social
i institucional.
Maneig Individual
En el maneig individual haurem de mirar de
treballar millor en comptes de ms, fer petits canvis
que puguin fer la feina menys estressant i ms
ecient. Maslach recomana una srie
d'estratgies que ens poden ser tils:
! Establir objectius realistes per aconseguir coses
factibles, tenint en compte la nostra capacitat,
les nostres limitacions i el mn en qu vivim.

! Realitzar el mateix de forma diferent i intentar
fugir de la rutina, ja que aix proporciona
psicolgicament un major sentit d'autonomia i
de llibertat personal.
! Fer una pausa abans de donar una resposta a una
pregunta impertinent o una situaci indesitjada,
per manejar millor les emocions.

! Prendres les coses amb ms distncia ja que
l'esgotament emocional augmenta quan ens
impliquem massa sense que aix serveixi l'sser
que ajudes. Prendre una certa distncia ajuda a
prendre millors decisions. No tenduguis la
feina a casa i si ho fas reserva sempre un espai
de la teva vida noms per a tu.
! Accentua els aspectes positius del que fas, pensa
en els petits xits i graticacions personals que
obtens, aix ajuda a contrarestar la frustraci i
el fracs que observem a nivell global.
! Comena per conixer-te a tu mateix, analitza les
teves reaccions i reexiona sobre el per qu de les
mateixes. L'autoanlisi ha de ser constructiu, no
destructiu. Reconeix els teus lmits i aprn dels
teus errors, ser en beneci de la teva salut i
estabilitat emocional i en beneci dels que vols
ajudar.
! Descansa i relaxa't sempre que sigui necessari.
L'estrs sobrant s una sobrecrrega o llast
que no permet evolucionar.

! Posa't fronteres entre el que pots fer i el que, per
ms que vulguis, no pots fer. En sortirs
beneciat i tamb els que vols ajudar.
! Cuida la teva vida privada, s important tenir
acions que ocupin el teu temps lliure i, si no
tens temps lliure perqu el teu treball amb els
animals t'ocupa tot el temps, torna al punt
nmero u d'aquestes recomanacions.

! Si t'ests enfonsant i no pots sortir, deixa la feina,
demana ajuda, cuida't ns que estiguis en plena
forma i torna a l'activisme quan puguis donar el
millor als animals. No et mereixes menys i els
animals tampoc.
Maneig Social
En la majoria dels casos d'esgotament funciona un
bon suport de la parella, dels companys i dels amics,
ja que sn una ajuda en la reducci de la tensi
emocional o b ens poden ajudar a afrontar la
situaci de manera diferent, oferint-nos veure-la des
d'un altre punt de vista.
Per que siguin un bon suport no vol dir que
hagin d'aguantar tot l'estrs i tensi que ens
sobra.
22
Maneig Institucional
Les institucions, ns i tot les ONG/ONL, poden ser tan
conservadores com els humans que les formen i
tendeixen a seguir unes dinmiques apreses encara
que aquestes no serveixin per treballar de la millor
manera possible. Aix fa que tendeixin a rebutjar
canvis ns i tot en situacions en qu sn
imprescindibles i segurament seguiran posant
l'esfor en seguir treballant al mateix ritme i amb els
mateixos objectius, encara que perilli la salut dels
seus membres i la viabilitat del propi projecte.
Per a les institucions que estiguin obertes al canvi i
que, en comptes de seguir fent "el de tota la vida", sn
capaces d'observar i aprendre i implementar
dinmiques ms sanes per a tots els animals, es
recomana:
Respectar el temps lliure de les persones que
collaboren o treballen a la protectora o refugi.

Impulsar i afavorir perodes de descans i distensi.
! Tenir cura de la relaci entre les persones que
treballen o collaboren ajudant els animals. La
incidncia de la sndrome s menor en les
persones que tenen bones relacions laborals i/o
emocionals amb els responsables i que obtenen
d'ells suport i reconeixement.

! Realitzar una bona anlisi de casos puntuals i
assumir la possibilitat de canviar protocols, millorar
actuacions, rebre aportacions en forma d'idees per
millorar el treball i els resultats. Analitzar en cada
situaci individual els factors que en un moment
donat poden provocar un excs d'estrs pot
facilitar la seva prevenci i/o maneig.
! Altres possibilitats sn discutir en equip els casos
difcils, no fer recaure la responsabilitat en una sola
persona, formar comits d'experts, demanar ajuda,
professionalitzar-se, promoure i afavorir la formaci
continuada, compartir coneixements, treballar amb
altres entitats protectores, compartir experincies...
23
Controlar lestrs
24
! 30 minuts al dia sn per a tu. Utilitza'ls per realitzar
alguna activitat graticant o que, senzillament, no
t'estressi. Hi ha persones que prenen un bany,
altres surten a crrer, a passejar amb el gos...
troba la teva.
! Cuida els vincles amb els teus amics, parella,
famlia... no deixis que un malents o aquell
comentari que et va ferir es converteixi en un
abisme que et separi d'ells. Encara que no se
sentin implicats com tu, tamb pateixen veient-te
patir.
! Els estudis diuen que la gent amb algun tipus de
creena religiosa experimenta menors nivells
d'estrs. Si no tens creences religioses considera
permetret ritualitzar les prdues o els fracassos
igual que et permets ritualitzar o celebrar les
alegries i xits.
! L'estrs s fruit de com processem la informaci
i de com hi reaccionem siolgicament. Considera
escoltar altres visions, permetre que el teu cervell
consideri que el que tu interpretes del que ests
veient no s l'nica forma possible d'abordar
aquesta realitat.
! Mira les dicultats com a reptes i no com obstacles.
Demana ajuda per superar aquests reptes ja que
ning t'est demanant que els superis de forma
individual, ni has de demostrar el que vals,
t'esforces o el que aconsegueixes... recorda
sempre que fas el que fas perqu vols fer-ho, que
ning s imprescindible en aquest mn i que tot
seguir el dia que nosaltres ja no hi siguem.
! Practica exercici. Si no pots crrer, camina, per
mou-te.
! Redueix hbits poc sans com alimentar-te de forma
incorrecta i desajustada a les teves necessitats
nutricionals... si no cuides el teu cos aquest no et
podr acompanyar en condicions al llarg de la
teva vida i no tindrs la fora i la capacitat
necessria per ajudar a altres en les millors
condicions.
Realitza petits canvis en les teves rutines, aviat
tindrs la sensaci que pots variar altres coses que
ara consideres inamobibles.
25
! Dorm les hores necessries. Podem passar
temporades dormint poc i malament, per tot
acaba passant factura. Cuida el teu son i el teu
descans.
! Canvia el que depn de tu i no et capquis amb tot
all que escapa al teu control. La ira s una emoci
que costa poc de sentir i molt d'abandonar.
! Delega i cona en altres persones. Si no ets capa
de fer aix patirs molt i mai podrs aconseguir
grans objectius.
! No tractis de ser perfecte/a, ning ho s, aix que
tampoc exigeixis a la gent que t'envolta que ho sigui.
Quan acceptem les nostres imperfeccions
comencem a estar preparats per superar-les,
mentre no ho fem la nostra actitud ser molt
insana per a nosaltres i per a la resta.
! Aprn a dir "NO". s millor aprendre a dir que no
pots assumir ms tasques que assumir-les i no
fer-les de la millor manera possible. El pes de no
renunciar pot ser ms perjudicial del que creus.
! Quan et sentis desbordat identica dos o tres
prioritats i treballa centrant-te exclusivament en
elles. Per molt que vulguis abastar no canviars el
mn, aix que treballa b i permet que ms
persones s'impliquin en la tasca.
! No malgastis temps, energia i recursos en assumptes
que no paguen la pena. Discussions sense sentit,
retrets, crtiques absurdes... si hi ha possibilitat
demana una anlisi i propostes de canvi per millorar,
si no n'hi ha no entris a dilapidar el teu temps i
energia ni la del altres.
! El sexe s una activitat que no hauries d'oblidar,
l'orgasme s un excellent mecanisme
autoregulador.
! Procura entendre les teves reaccions, analitza-les i
canalitza-les. Una bona terpia psicolgica ens
ajuda a determinar alguns dels motius de les
nostres reaccions i, amb treball, a preveure-les i
ns i tot a riurens de les nostres mancances.
! Demana ajuda. No costa tant, ns i tot hi ha
cartells que ho diuen.
26
- E.Benito, P.Arranz, H.Cancio. Herramientas para el autocuidado del profesional que atiende a
personas que sufren.
- Wanderley Codo, Ine Vsquez-Menezes. Educaao: carinho i trabalho, Burn Out, A Sndrome
Dna Desistencia Do Educador.
- Schechter GP, Blank L, Godwin HA, LaCombe MA, Novack DH, Rose WF. Refocusing on
history-taking skills during internal medicine training. Am J Med.
- Beckman HB, Markakis KM, Suchman AL, Frankel RM. The doctor- patient relationship and
malpractice: lessons from plainti" depositions. Arch Intern Med.
- Nightingale SD, Yarnold PR, Greenberg MS. Simpathy, empathy, and physician resource
utilization. J Gen Intern Med.
- Nightingale SD, Grant M. Risk preference and decision making in critical care situations.
- Cassell EJ. The Nature of Su"ering and the Goals of Medicine.
- Cassell EJ. Diagnosing su"ering: a perspective.
- Goh I, Cameron P, Mark P. Burnout in emergency physicians and trainees in Australasia.
- Maslach C, Scahufeli WB, Leiter MP. Job Burnout.
- Maslach C, Leither MP. The truth about burnout.
- Figley CR, ed. Compassion fatigue: coping with secondary traumatic stress disorder in those
who treat the traumatized.
- Stamm BH. Measuring compassion satisfaction as well as fatigue: developmental history of
the compassion satisfaction and fatigue test.
- Rizzollatti G, Sinigaglia C. Las neuronas espejo: los mecanismos de la empata emocional.
- Darwin Ch. La expresin de las emociones.
- Bawmeister R, Vohs K. Handbook of self regulation. Research, theory and applications.
- Krasner MS, Epstein RM, Beckman H. Asociation of an educational program in mindful
communication with burnout, empathy, and attitudes among primary care physicians.
- Harrison RL, Westwood MJ. Preventing vicarious traumatization of mental health therapists:
Identifying protective practices. Psycotherapy.
Bibliografia
Fotografies
Portada - Bottled Void
P.1 - Chema Concellon
P.4 - El Coleccionista de Instantes
P.5 - Juliendn
P.6 - M.Tallahassee
P.7 - Beachateau
P.9 - Free Grunge Textures
P.10 - Gonzak
P.12 - Chris Devers
P.13 - Emilio Garcia
P.14 - Hector Milla
P.15 - J.Trax
P.17 - Stuart Anthony
P.18 - Rocor
P.19 - Daniel
P.21 - Tc Morgan
P.23 - Priscila Tonon
P.24 - Isaas Cambell
P.25 - Seor Hans
P.26 - Paul Townsend
Contraportada - DJ Lein
27
La gent intelligent aprn de
lexperincia dels altres
Voltaire