Distncia holstica.

Resposta a
Kepa Tamames.
Molta gent que pren conscincia
antiespecista la converteix en la
mesura de totes les coses. I, com a
la seua regla general, Iutilitzen per a
jutjar pobles, comunitats, tnies i
races.
Podreu sentir que Tordesillas, no el
Toro de la Vega o la gent que el
perpetra(1), sin tota Tordesillas, s
una vergonya humana(2). Tamb
podreu sentir coses terribles sobre la
gent de Xina i, per extensi, de tota la
de lextrem oriental dEursia o de les
persones amb ulls ametllats, per la
prctica de menjar carn de gos i la
massacre que aix implica. Si es
parla de baralles de gossos o de galls
apareix el conjunt del poble gitano,
del romans o, el que s pitjor, el
gitano-romans. La festa del sacrici
i la matana de milers de xais, o la
notcia que a Lleida volien prohibir
que els gossos pujaren als autobusos
per a compl aure l a comuni t at
musulmana(3), trauen el Gordon
Paix(4) que molta gent porta dins. El
ritual de sacrici kosher obre la caixa
de pandora que et fa pensar si
algunes persones amaguen a larmari
un bonic uniforme de la Gestapo.
Si la cosa implica el conjunt de la gent
t n i c a , s o c i a l , c u l t u r a l i
econmicament propera, aleshores i
noms aleshores pot aparixer el
clam per una invasi extraterrestre o
un extermini total de la plaga
humana.
Sn les postures ms exagerades. s
ms com topar amb arguments com
els que es troben a El gos de Gaza, un article que el Kepa Tamames(5) escrigu fa dos
anys i que ara, davant el nou atac militar israeli a eixe xicotet rac ple de gent, diu que es pot
aplicar amb esgarrifs rigor. Mira aquella tragdia i conclou que el poble israeli i el palest sn
igual de dolents per la forma que tracten els altres animals i, en base a aix, pressuposa que les
vctimes de hui serien botxins si tingueren els mitjans i les oportunitats.
El gos de Gaza s un cadell mort entre runes, careta dola -peluix per un moment- coberta de
pols per l'ensorrament de ledici, tot just un element datrezzo als informatius. A un
documental sobre Theresienstadt, el camp model nazi amb el que pretenien ocultar la Shoa al
mn, es mostraven imatges de la destrucci completa de pobles amb majoria jueva per a
esborrar tot el seu rastre. I, en aquelles imatges en blanc i negre de runes com les de Gaza, jo
tamb vaig veure la careta dngel dun gos jueu.
Em sent culpable pel colp que em don la imatge del gosset, un dolor profund que aparegu de
sobte, malgrat que estava veient tot el que patien ssers humans. Supose que s el dolor pels
ssers ms febles i que no tenen cap oportunitat, semblant al que sent pels infants moribunds
dfrica. O, tal vegada, jo tamb estic afectat deixa febre de la gent conversa que es barreja
amb les velles categories: nosaltres, la nostra gent, les
nostres vctimes; els i les altres, la causa dels nostres
problemes.
Diu Kepa Tamames que es pot distanciar del quall i la
vscera per a veure el panorama des duna ptica
holstica. Tamb em va fer pensar en eixes imatges
de persones israelianes mirant els bombardejos de
Gaza des dun tur i menjant crispetes. Sort per a
nosaltres que podem fer els nostres anlisis sistmics
des de la distncia, perqu a Gaza fa dcades que els
fan des de primera lnia de foc. Avis i vies, persones
adultes, joves i infants tenen tots els elements per a
concloure que no compten per a res, que sn
tractades com a deixalles humanes, com les pedres de
Judea que han de ser escombrades dun cam difcil(6).
Tenen temps per a pensar mentre sn a eixa trampa de
fronteres tancades vigilada per terra, mar i aire; mentre
senten les advertncies per a que marxen de qui no els
deixa marxar, i mentre plouen les bombes sobre els
seus caps.

Sense dubte, per a nosaltres s ms fcil mirar des
de la distncia. Els nostres xiquets i xiquetes podem
jugar a la platja sense por a que un vaixell de guerra els
desintegre, malgrat que els nostres enderrocs
amaguen moltes caretes dngel: galgos penjats,
animals massacrats a tirs, cavalls i rucs rebentats,
ocells agonitzant a les trampes del parany i lenlat I
el terrible espectacle de totes les formes de tortura
taurina, innitament ms incomprensible que el sacrici
halal o kosher.
Ens fem trampes al solitari, o som lliures de convertir-
nos en jo per a exculpar-nos, per a exclourens dels
nostres nosaltres? Aleshores, com es que podem dir
que no ens consta que la gent palestina siga millor que la israeliana, o com s que podem
pressuposar que condemnaran gossos a viure encadenats o els abandonaran a la seua sort sota
un bombardeig?
Cada palest i palestina s un jo que no compta i que somnia en poder incloures o distanciar-se
dels nosaltres que vulga. Cada palest o palestina pot acabar sent un cadver soterrat per les
runes al costat del seu gosset
esti mat. Cadascuna de l es
persones jueves dIsrael sn un jo
que pot fer proeses com declarar-
se, amb 18 anys, objectores al
servei militar per respecte als drets
del poble palest, tot assumint les
conseqncies. Cadascuna pot ser
una 269, com aquell vedell matat a
una granja dIsrael.
Palestina es sent en la pell, no es
pot mirar des de la distncia.
Perqu jo sc veg: no em
desent enc de l es mqui nes
desclafar que em volen convertir
en una de les seues minscules
peces. Mai mire des de la
distncia, per aix em venen les
Jove musulm a la porta d'una mesquita,
amb un gos pigall. Fa poc, la meua
gossa Olaia entr al Centre Cultural
Islmic d'Orriols, durant una visita
cultural.
llgrimes quan veig la foto del brigadista internacional que obligaven a marxar o la solitud de
lElisabeth Eckford. Em trenque de rbia amb les imatges daquell nazi que, amb el seu fuet a la
barbeta duna via sense dents, lobliga a alar el cap. Momple dorgull veure un home major al
seu Orgull, i sent el colp del gos amb careta dngel.

(1) Animalisme CAT, 18/09/2012, El Toro de la Vega, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/09/el-toro-de-la-
vega.html
(2) El 2006, dues avionetes contractades per ACTYMA volaren sobre Tordesillas amb pancartes que portaven aquest
text. Pblico, Henrique Mario, 28/10/2009, El Toro de la Vega es una vergenza humana, http://www.publico.es/
264891/el-toro-de-la-vega-es-una-verguenza-humana
(3) Quan isqu aquesta notcia, noms els gossos pigall podien pujar als autobusos de Lleida. Mentiras sobre el
Islam, 26/03/2011, El ayuntamiento socialista de Lrida los perros en los autobuses para no ofender a los musulmanes,
http://mentirassobreelislam.blogspot.com.es/2011/03/el-ayuntamiento-socialista-de-lerida.html
(4) Un fams general de limperi britnic. Mimpression molt com el presentaven a la pellcula de 1966 Khartoum,
protagonitzada, com no podia ser daltra manera, per Charlton Heston. Era una espcie de semidu blanc que
coneixia perfectament i a la vegada menyspreava les costums brbares. Una vegada Al Mahd el venc a lpic setge
de Khartum, la seua vida ja no tenia sentit.
(5) Sinclou la traducci completa de larticle i laccs al seu original, publicat en castell.
(6) A lautobiograa de Jaim Azriel Weizmann, membre del moviment sionista i un dels principals responsables de la
Declaraci Balfour de 1917 per a la constituci dun estat jueu sobre el protectorat britnic de Palestina. Fou el primer
president dIsrael (1949-1951).

El gos de Gaza, per Kepa Tamames.
Traducci de larticle, amb acci directa no violenta per un llenguatge inclusiu, publicat en
castell a Allegra mag, 17/07/2014, http://allegramag.info/2014/07/17/el-perro-de-gaza-2/).
Negretes a loriginal.
Mai he combregat amb les histries minimalistes de persones bones i dolentes, on les
primeres despleguen el seu paper d'ngels melosos i les segones tenen reservat el de
vilanes sanguinries. Supose que, almenys en el cas dels ssers humans, les coses vnen a ser
bastant ms complexes que el que ofereix un gui com el descrit. Per poc que s'observe amb
ulls crtics, la vida quotidiana ens ofereix exemples difans del que dic, i crec sense indici de
dubte que un dels ms clars ho hem vist aquests dies, en ple atac de l'exrcit israeli a les ciutats
de la franja de Gaza. El mn comprova indignat com la poblaci civil pateix la ira del seu poders
ve, les baixes en el xoc es xifren en una rtio tan exacte com groller: una a cent.
Assumint la trgica desproporci de latac -i aqu comena de cop i volta la meua incorrecci
poltica-, sc dels que prefereixen avaluar les coses des d'una perspectiva ms general,
retrocedir uns passos, un parell de quilmetres si s precs, allunyar-se del quall i de la vscera
ns a arribar a veure el panorama des d'una ptica holstica. No em consta que els palestins i
palestines, en la seua condici de tals, siguen una mica millors que els israelians i
israelianes. La fatalitat (i uns quants factors ms, segur que s) els ha portat a representar el
paper de pries en aquesta histria, per no tinc jo cap element substancial algun em faa pensar
que l'ara poble sotms es comports de manera molt diferent amb tot a favor seu, en una mena
de "intercanvi experimental de papers. Pel que fa al procells apartat de "la condici
humana", nhi ha de poques coses noves sota el sol. s certament rar el cas del qual, sent
primer vctima, no es converteix en botx a la menor ocasi. La llista d'exemples es fa
interminable. El poble jueu, perseguit ns a la quasi exterminaci fa tot just vuit dcades,
s'erigeix ara en despietat perseguidor, desenvolupant el seu treball amb tal acarnissament que ha
merescut el qualicatiu de nazis per part de no pocs i poques analistes poltics. Per la seua
banda, la direcci messinica de Hams promet el cel per a qui es calce una armilla d'explosius i
active el detonador dins d'un centre comercial en hora punta. Escolt la reexi demolidora duna
persona, segons la qual el conicte rab-israeli comenaria a albirar una sortida quan el grau
d'amor de la gent palestina cap als seus i les seues supers l'odi que senten cap al poble enemic.
Jo no ho s, ni s si aquesta hiptesi s mereixedora ns d'una certa comprensi. Del que no
tinc dubte s que un poble que assumeix i executa el degollament de milers d'innocents com una
celebraci t molt atenuada la seua autoritat moral per condemnar els bombardejos, i idntica
reexi m'assalta envers els israelians i israelianes que veuen amenaada la seua seguretat quan
una persona militant jihadista s'immola a l'autobs, tenint en compte que la religi jueva
preceptua l'estat de conscincia dels animals sacricats per a aliment. L'holocaust es viu cada
dia tant a Tel Aviv com a Ramallah, i les responsables sn la ciutadania israeliana, la palestina,
amb les seues respectives classes poltiques al capdavant. Les unes i les altres accepten el dolor
i la mort massiva d'innocents per invocar a continuaci justcia quan senten sobrevolar els avions
sobre sa casa, quan s'entreveuen una persona sospitosa que puja al tramvia.
Les imatges captades pels reporters i reporteres aguerrides, que es recreaven en la runa de
ciutat de Gaza, amb prou feines es van aturar uns segons al cap d'un gos mort entre la
runa. Es veia la seua careta dola -peluix per un moment- coberta de pols per l'ensorrament de
ledici. Amb tota probabilitat es tractava d'un gos abandonat a la seva sort, o potser fora un
d'aquests desgraciats als quals s'amarra de cadell i se'l condemna a una vida de patiment
perpetu. Per a mi, la imatge del gos de Gaza tanca tot el que de pervers hi ha a l'sser hum,
palest o israeli, americ o vietnamita, qu ms donar. El gos de Gaza, tot just un element
d'atrezzo en l'informatiu, era tan innocent com ho pogueren ser les xiquets i xiquets terroritzats
que protagonitzen les portades dels diaris, qui sap si que es van oblidar d'ell quan van acabar per
avorrir dels seus jocs.
Vaig llegir en el seu moment (fa d'aix alguns anys, en una anterior "enfrontament") que un dels
primers objectius militars de l'exrcit israeli havia estat el zoolgic de la capital, que mataren la
majoria dels animals inquilins forats, pel que sembla, per a evitar que la gent recorreguera a ells
com a aliment, arribat el cas. Si el concepte d'innocncia pot adquirir en determinats moments
diferents nivells, sens dubte la mereixen en el seu grau mxim els lleons i camells all tancats
primer pels uns, bombardejats pels altres desprs. Tamb els micos i les llames que compartien -
convenientment anestesiats- el sinistre viatge des d'Egipte pels tnels de Rafah, juntament amb
sacs de dacsa i palets d'armes per a una resistncia segurament justa. s aix com gent
palestina abastia de presoners i presoneres el zoolgic local, i s ms que probable que ho
tornen a fer tot just superat el malson.
Els bombardejos acabaran, la gent tornar les seues cases, o al que quedar d'elles en
molts casos. Les s'aixecaran de nou, refaran les seues vides, ploraran la seua gent
estimada morta, amb prou feines nadons en alguns casos, naixeran altres que lligaran
gossos i els condemnaran al connament de dos metres de cadena, xiquets i xiquetes que
xipollejaran alegres sobre la sang dels bens degollats, encara vius, jovenets que visitaran
de la m del pare i la mare el nou zoo, millor ns i tot que lanterior, en un mat llumins (qui
sap si potser es destini a aix part de l'ajuda humanitria que reben des dOccident). A
l'altra banda del mur, les persones operries de l'escorxador, imbudes de pulcres casaques
blanques, preparen els ganivets per assegurar-se un tall net a la gola dels vedells orfes, de
tal manera que els rabins accepten el menjar com veritablement kosher. La vida continua...
[*] Vaig escriure aquest article fa ja alguns anys, amb motiu d'una anterior "crisi" a la zona. I
comprove desolat que es pot aplicar avui el seu contingut amb esgarrifs rigor.

Traducci de larticle al castell.
Mucha gente que toma conciencia antiespecista la convierte en la medida de todas las cosas. Y,
como su regla general, Ia utilizan para juzgar pueblos, comunidades, etnias y razas.
Podreis oir que Tordesillas, no el Toro de la Vega o la gente que lo perpetra(1), sino toda
Tordesillas, es una "vergenza humana(2). Tambin podreis oir cosas terribles sobre la gente de
China y, por extensin, de toda la del extremo oriental de Eurasia o de las personas con ojos
rasgados, por la prctica de comer carne de perro y la masacre que ello implica. Si se habla de
peleas de perros o de gallos aparece el conjunto del pueblo gitano, del rumano o, lo que es peor,
el gitano-rumano. La esta del sacricio y la matanza de miles de corderos, o la noticia de que
en Lleida queran prohibir que los perros subieran a los autobuses para complacer la comunidad
musulmana(3), sacan el Gordon Baj(4) que mucha gente lleva dentro. El ritual de sacricio
kosher abre la caja de pandora que te hace pensar si algunas personas esconden en el armario
un bonito uniforme de la Gestapo.
Si la cosa implica el conjunto de la gente tnica, social, cultural y econmicamente cercana,
entonces y slo entonces puede aparecer el clamor por una invasin extraterrestre o un
exterminio total de "la plaga humana".
Son las posturas ms exageradas. Es ms comn toparse con argumentos como los que se
encuentran en "El perro de Gaza", un artculo que Kepa Tamames(5) escribi hace dos aos y
que ahora, ante el nuevo ataque militar israel a ese pequeo rincn lleno de gente, dice que se
puede aplicar con "escalofriante rigor. Mira aquella tragedia y concluye que el pueblo israel y el
palestino son "igual de malos" por la forma que tratan los otros animales y, en base a ello,
presupone que las vctimas de hoy seran verdugos si tuvieran los medios y las oportunidades.
El perro de Gaza es un cachorro muerto entre escombros, "carita dulce -peluche por un
momento- cubierta de polvo por el derrumbe del edicio", "apenas un elemento de atrezzo en los
informativos. En un documental sobre Theresienstadt, el "campo modelo" nazi con el que
pretendan ocultar la Shoa al mundo, se mostraban imgenes de la destruccin completa de
pueblos con mayora juda para borrar todo su rastro. Y, en aquellas imgenes en blanco y negro
de escombros como las de Gaza, yo tambin vi la carita de ngel de un "perro judo".
Me sent culpable por el impacto que me dio la imagen del perrito, un dolor profundo que
apareci de repente, a pesar de que estaba viendo todo lo que sufran seres humanos. Supongo
que es el dolor por los seres ms dbiles y que no tienen ninguna oportunidad, semejante al que
siento por las nias y nios moribundos de frica. O, tal vez, yo tambin estoy afectado de esa
ebre de la gente conversa que se mezcla con las viejas categoras: "nosotros, nuestra gente,
nuestras vctimas"; "Los y las dems, la causa de nuestros problemas".
Dice Kepa Tamames que se puede distanciar del cuajo y la vscera para ver "el panorama desde
una ptica holstica. Tambin me hizo pensar en esas imgenes de personas israeles mirando
los bombardeos de Gaza desde una colina y comiendo palomitas. Suerte para nosotras y
nosotros, que podemos hacer nuestros anlisis sistmicos desde la distancia, porque en Gaza
hace dcadas que los hacen desde primera lnea de fuego. Abuelos y abuelas, personas adultas,
jvenes, nias y nios tienen todos los elementos para concluir que no cuentan para nada, que
son tratadas como desechos humanos, como las piedras de Judea que deben ser barridas de un
camino difcil(6). Tienen tiempo para pensar mientras estn en esa trampa de fronteras cerradas
vigilada por tierra, mar y aire; mientras oyen las advertencias para que se marchen de quien no
les dejan marchar, y mientras llueven las bombas sobre sus cabezas.
Sin duda, para "nosotros" es ms fcil mirar desde la distancia. "Nuestros" nios y nias pueden
jugar en la playa sin miedo a que un barco de guerra los desintegre, aunque "nuestros"
escombros esconden muchas caritas de ngel: galgos colgados, animales masacrados a tiros,
caballos y burros reventados, pjaros agonizando en las trampas del parany y lenlat... Y el
terrible espectculo de todas las formas de tortura taurina, innitamente ms incomprensible que
el sacricio halal o kosher.
Nos hacemos trampas al solitario, o somos libres de convertirnos en "yo" para exculpar-nos,
para excluirnos de nuestros nosotros"? Entonces, cmo es que podemos decir que "no nos
consta que la gente palestina sea mejor que la israel", o cmo es que podemos presuponer que
condenarn perros a vivir encadenados o los abandonarn a su suerte bajo un bombardeo?
Cada palestino y palestina es un "yo" que no cuenta y que suea con poder incluirse o
distanciarse del "nosotros" que quiera. Cada palestino o palestina puede acabar siendo un
cadver enterrado por los escombros junto a su perrito querido. Cada una de las personas judas
de Israel son un "yo" que puede hacer proezas como declararse, con 18 aos, objetoras al
servicio militar por respeto a los derechos del pueblo palestino, asumiendo las consecuencias.
Cada una puede ser una 269, como aquel ternero matado a una granja de Israel.
Palestina se siente en la piel, no se puede mirar desde la distancia. Porque "yo" soy vegano: no
me desentiendo de las mquinas de aplastar que me quieren convertir en una de sus minsculas
piezas. Nunca miro desde la distancia, por eso me vienen las lgrimas cuando veo la foto del
brigadista internacional al que obligaban a irse, o de la soledad de Elisabeth Eckford. Me rompo
de rabia con las imgenes de aquel nazi que, con su ltigo en la barbilla de una abuela sin
dientes, la obliga a levantar la cabeza. Me llena de orgullo ver a un hombre mayor en su Orgullo,
y siento el golpe del perro con carita de ngel.

(1) Animalisme CAT, 18/09/2012, El Toro de la Vega
(2) El 2006, dos avionetas contratadas per ACTYMA volaron sobre Tordesillas con pancartas que llevaban este texto.
Pblico, Henrique Mario, 28/10/2009, El Toro de la Vega es una vergenza humana
(3) Cuando sali esta "noticia", slo los perros gua podan subir a los autobuses de Lleida. Mentiras sobre el Islam,
26/03/2011, El ayuntamiento socialista de Lrida los perros en los autobuses para no ofender a los musulmanes
(4) Un famoso general del imperio britnico. Me impresion mucho como lo presentaban a la pelcula de 1966
Khartoum, protagonizada, como no poda ser de otra manera, por Charlton Heston. Era una especie de semidis
blanco que conoca perfectamente y a la vez despreciaba las costumbres brbaras. Una vez el Mahdi el venci al pico
asedio de Jartum, su vida ya no tena sentido.
(5) http://allegramag.info/2014/07/17/el-perro-de-gaza-2/
(6) En la autobiografa de Jaim Azriel Weizmann, miembro del movimiento sionista y uno de los principales
responsables de la Declaracin Balfour de 1917 para la constitucin de un estado judo sobre el protectorado britnico
de Palestina. Fue el primer presidente de Israel (1949 a 1951).