You are on page 1of 250

ILLUSTRE COLLEGI OFICIAL DE

DOCTORS I LLICENCIATS EN
FILOSOFIA I LLETRES I EN CINCIES
DE VALNCIA I CASTELL
INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC
Excavaci, restauraci, difusi, posada en valor
III Jornades dArqueologia de Valncia i Castell
Valncia, Castell i Onda , 10, 11 i 12 de desembre de 2010
AJUNTAMENT DE VALENCIA
REGIDORIA DE CULTURA
III Jornades dArqueologia de Valncia i Castell
LLOREN ALAPONT MARTN i JAVIER MART OLTRA (eds.)
Museu dHistria de Valncia
10 - 12 de Desembre 2010
ILLUSTRE COLLEGI OFICIAL DE
DOCTORS I LLICENCIATS EN
FILOSOFIA I LLETRES I EN CINCIES
DE VALNCIA I CASTELL
AJUNTAMENT DE VALENCIA
REGIDORIA DE CULTURA
Edita:
Revisi de texts:
Lloren Alapont, Javier Mart, Pilar Mas
Maquetaci:
Pilar Mas
Coordinadors III Jornades:
Lloren Alpont, Javier Mart, Joquin Alfonso
Secretaris III Jornades:
Carmen Tormo i Victor Chaos
Dels texts:
Els autors
De ledici:
Illustre Collegi Ocial de Doctors i Llicenciats en Fi-
losoa i Lletres i Cincies de Valncia i Castell.
Secci dArqueologia.
ISBN: 978-84-937994-8-9
Nota:
Els editors no sidentiquen necessriament amb el cotin-
gut dels articles publicats.
Dissenys portada:
Pilar Mas
PRLEG 7
El abrigo de falguera. Arte parietal en Chulilla
V.Sebastin Fabuel 9
Fonteta Rquia: Una instalacin apcola del siglo III a. C. en la Pennsula Ibrica
P.Jardn - D. Quixal - C. Mata - M. Ntinou - G. Pascual 13
10 Anys dintervencions a loppidum iberic i roma de La Carncia i al seu territori
R. Albiach - H. A. Orengo - Ana Ejarque 23
Lminas argnteas con representaciones humanas y otros materiales de signicacin
votiva en el territorio de Kelin y zonas adyacentes. (La Plana de Utiel, Valencia)
J. M. Martnez Garca 31
La intervencin arqueolgica en la villa romana del Sector Rio (Paterna)
C. Verdasco - J.E. Lpez - D. Sanfeliu - P. Saudo - A. Vila 51
Un alfar romano en la partida de Pardines (Beniarj, Valencia)
J.L. Casabn - M. Sez - A. Sez - S. Pidal - P. Bernabeu 65
La Casa dels Peixos. Una domus romana en la trama urbana de Sagunt (Valncia)
C. Antoni Balanz 77
La villa romana del Camino de Vinamargo (Castelln)
J. Alfonso Llorens. - A. Migulez Gonzlez 87
El jaciment rom del Pitxer. Olocau
J. L. Ferrer - A. Pitarch 99
Materials per a lestudi de lrea sacra del solar de la plaa de la Moreria de Sagunt
J. Benedito Nuez - J.M. Melchor Monserrat 111
El poblament dpoca Romana en lHorta Sud
LL. Alapont Martn - A. Pitarch i Tarramera 121
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana
J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F.J. Hernndez
- R. Prez Milin 131
Avan al coneixement del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (la Safor, Pas Valenci)
C. Miret - P. Castro - C. Juan 147
Excavacions arqueolgiques en el convent de Santa Clara, Xtiva (la Costera, Pas Valenci)
F. Cotino - C. Miret - M. Rossell 161
Excavacin arqueolgica, restauracin y exposicin en el edicio
de la calle Blanqueras n 2 Rocas n 8 de Valencia
J. Mez - V. Bueso 173
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler de Paterna.
Interpretacin de las prcticas funerarias en tiempo de la peste. (s.XVI-XVII)
Ll. Alapont Martn 183
1 campanya arqueolgica en la cripta de lErmita del Roser. Albaida (Valncia)
R. Arvalo Castellanos 195
NDEX
Actividades del Servicio Municipal de Arqueologa de Burriana:
excavaciones arqueolgicas 2005 2010
J. M. Melchor Monserrat - J.Benedito Nuez 207
Proyecto de recuperacin y puesta en valor del refugio de la Guerra Civil
del antiguo mercado municipal de Cullera
E. Gandia lvarez 217
Arqueologa subacutica en aguas costeras. Comunidad Valenciana (2000-2010)
Y.Alamar Bonet 227
La dramatizacin como herramienta de interpretacin del patrimonio arqueolgico
C.Isabel Prez Herrero - P. Jardn Giner 233
Comunicar el patrimoni arqueolgic. El cas de la Bastida de les Alcusses (Moixent)
E. Ripolls - L. Fortea 239
PRLEG
La publicaci que tenen a les seues mans cont els articles corresponents a la major part de les comunica-
cions presentades a les III Jornades dArqueologia de Valncia i Castell, celebrades lany 2010 i que varen estar
organiades per la Secci dArqueologia del nostre Illustre Collegi Ocial de Doctors i Llicenciats en Filosoa i
Lletres i en Cincies de Valncia i Castell i pel Museu dHistria de Valncia.
Les jornades tingueren lloc a lanomenat Museu dHistria els dies 10 i 11 de desembre, i al Castell dOnda
el dia 12, per a concloure amb una visita a la Villa Romana de Vinamargo, a Castell de la Plana.
Els sotasignats vam coordinar les jornades amb Joaquin Alfonso Llorens, i Victor Chaos i Carmen Tor-
mo van conformar el comit organiador. Creguem que s de justcia destacar la magnica labor realiada
pels arquelegs Victor Chaos i Carmen Tormo, gracies als quals es deu en gran mesura lxit de les jornades y
lorganiaci extraordinria de les mateixes. Agrair tamb a la Degana del nostre collegi M Jess Recio i a la
Junta de Govern, el recolzament incondicional que sempre han ofert a les Jornades dArqueologia i el seu esfor,
en temps difcils, perqu aquesta publicaci siga una realitat. Finalment el nostre reconeixement i deute a tots els
que han prestat la seua ajuda i recolzament perqu les III Jornades i aquesta publicaci foren possible, especial-
ment als participants i autors, donat que creguem sincerament que el resultat ha signicat un vertader xit per
a larqueologia, el nostre patrimoni i la nostra comunitat.
Aquesta publicaci s el fet culminant dun propsit que la Secci dArqueologia va iniciar fa molts anys
enrere. Cal recordar que en 1995 es publicava la I Reuni Internacional sobre el Patrimoni Arqueolgic: Models
de Gesti organiades per la Secci dArqueologia en Valncia els dies 3 i 4 de desembre de 1993. Desprs
daquella empenta inicial, dextraordinria importncia i qualitat, hagurem desperar una llarga sequera de 13
anys, ns que a iniciativa del Museu dHistria de Valncia es varen celebrar, a lany 2006, el Cicle de Confern-
cies: Nous Avanos de lArqueologia Valenciana, que varen ser publicades al n 2 dels Quaderns dels Museus
Municipals de Valncia.
Aquell cicle de conferncies, modest, per duna qualitat cientca indiscutible, va tindre una excepcional
acollida i valoraci, que don els seus fruits i que va signicar una vertadera motivaci per a que quatre anys des-
prs, la Secci dArqueologia del CDL i el Museu dHistria de Valncia organiaren les III Jornades. Lencontre
tingu un xit rotund, gaudint duna auncia massiva de pblic i dun alta participaci, amb 37 comunicacions
presentades. Daquestes, 22 articles es publiquen en el present volum, amb un total de 87 autors.
Aquest xit conrmava linters dels arquelegs per traure a la llum i difondre el seu treball de recerca i
la seua disposici a compartir i debatre les seues experincies arqueolgiques. Per a ms, va conrmar el desig
dels arquelegs per reivindicar la seua professionalitat, implicaci i vocaci envers larqueologia i el patrimoni.
Les comunicacions presentades en les III Jornades i els articles publicats en aquest volum han estat reali-
ats majoritriament per arquelegs professionals liberals. A tots ells, els volem mostrar la nostra admiraci,
donat que han fet un enorme esfor per compartir la seva feina sense cap recompensa econmica, i llevant-se
temps lliure i de descans. Aquest es un gest evident de lestima a la nostra professi de tots els que hem
participat a les Jornades i a la present publicaci.
Fa goig i dona esperana veure que dintre del nostre gremi hi ha gent que sent vertadera vocaci i que
actua en conseqncia, conscient de que la feina no esta acabada ns que no es compleix amb uns dels objectius
primordials de la nostra professi: compartir i transmetre el nostres coneixements a la societat.
Sovint es retreu a larqueleg professional la manca de publicaci dels seus treballs. En les circumstancies
en que ha de dur a terme la seua activitat ja s tota una herocitat mantenir-se dins uns parmetres metodolgics
i cientcs, que a vegades toca defendre a capa i espasa. Per tant, publicar sembla de vegades quasi una utopia.
Tanmateix, la major part dels arquelegs fan el possible per traure a la llum les seues investigacions, i aleshores
es troben amb no poques dicultats per a que aquestes siguen acceptades en publicacions cientques.
En la situaci actual, la major part de congressos, jornades i publicacions estan dissenyats i planicats per
cobrir les necessitats de difusi del mn institucional i acadmic i obeeixen quasi exclusivament als seus inte-
7
ressos. I aix els treballs professionals, que representen el 90% de lactivitat arqueolgica, queden exclosos de les
pgines de la Histria.
De vegades sentim dir que el paper de larqueleg professional ha de ser senzillament documentar
levidncia material, tot deixant la recerca per al mn acadmic. Tot i respectar i seguir amb atenci les lnies
dinvestigaci que es duen a terme des de la Universitat i altres Serveis dInvestigaci Arqueolgica, estem en
contra daquest plantejament i reclamem el dret i el deure de larqueleg professional a fer recerca, interpretar
les seues dades i publicar el seu treball. Per aquesta ra creiem que les Jornades dArqueologia son lescenari i
context adient per que tots els arquelegs que ho desitgen puguen donar a conixer el seu treball, fet, que sense
dubte, els dignica i els fa de respectar.
Mirant cap enrere, a punt dencetar les V Jornades, fa goig pensar tot el que hem aconseguit. La nostra
intenci era situar a larqueologia valenciana al lloc que per importncia i qualitat li corresponia amb un espai i
context propi per a la seua difusi i valoriaci, i a ms crear un escenari de trobada i debat on tothom es sentira
valorat. Les jornades darqueologia de la Comunitat de Madrid o de les Illes Balears, eren exemples, que per la
importncia i dimensions de la nostra activitat arqueolgica devem i mereixem assolir.
Hui en dia les Jornades dArqueologia estan ben assentades, fet que ens ha portat a donar un pas enda-
vant i poder celebrar les Jornades dArqueologia de la Comunitat Valenciana unint-se a lorganiaci la Secci
dArqueologia del CDL dAlacant. Aquesta uni esperem que ens done grans fruits i que a aquest volum, li se-
guisca en breu la publicaci de les IV i V Jornades que sinclouran en un mateix llibre.
No podem ni devem acabar sense demanar disculpes pel retard en la publicaci daquestes III Jornades.
No ha estat una tasca fcil, perqu de nou el treball ha estat totalment altruista. En aquest sentit vaja el nostre
sentit reconeixement a Pilar Mas pel seu afany i la seua perseverana indestructibles, que han perms fer realitat
all que semblava impossible.
LLOREN ALAPONT MARTN
President de la Secci dArqueologia CDL Valncia i Castell
JAVIER MART OLTRA
Director del Museu dHistria de Valncia
8
EL ABRIGO DE FALFIGUERA. ARTE PARIETAL EN CHULILLA
VICENTE SEBASTIN FABUEL
RESUMEN
Esta comunicacin presenta el inicio de un proyecto de divulgacin del Patrimonio local, Chulilla, nuestras races,
concretamente por las pinturas rupestres del Barranco de Falguera. Se elabor un trptico, se prepar una expo-
sicin y visitas guiadas, tanto a docentes como a pblico en general.
Palabras clave: divulgacin, pinturas rupestres, barranco
ABSTRACT
This communication presents the beginning of a release project of localHeritage, Chulilla, our roots, specically
by the cave paintings of the Falguera Ravine. A brochure was developed, an exhibition and guided tours, both
teachersand the general public, were prepared.
Keywords: release, cave paintings, ravine.
to de Chulilla por la diligencia mostrada en su vallado
y proteccin, aunque todava est pendiente la coloca-
cin de unos paneles informativos que facilitaras su
interpretacin. El aspecto del relieve, en el que la ram-
bla se halla profundamente encajonada, y el anlisis
de su trazado, plantea como la evolucin de la red hi-
drogrca, desde el Terciario Superior hasta nuestros
das, se ha venido produciendo un modelado calizo.
En las vertientes de la Falguera dominan las
cornisas formadas por duros bancos de calizas cret-
cicas, paulatinamente cortados verticalmente por la
poderosa erosin del torrente. Sin embargo, a estas
vertientes talladas a pico casi siempre se les contrapo-
nen otras con declive mucho ms suave, coincidiendo
con la margen convexa de los meandros (g. 2).
Las cornisas evolucionan por retrocesos debi-
dos a la cada de los grandes bloques e incluso por el
desprendimiento de paquetes enteros de calizas. En
la accin de este proceso interviene la disolucin de
la caliza, el socavamiento de los bancos menos resis-
tentes y la atraccin al vaco. Como consecuencia de
estos desprendimientos, y la posterior disgregacin de
los materiales, se forma en la base de las paredes un
talud muy caracterstico. La formacin de los abrigos
en las vertientes obedece a distintos procesos pero un
buen nmero de ellos deben atribuirse a la erosin.
Ms recientes son los fenmenos de concrecionamien-
to parietal, su causa est en el agua que rezuma por
las mltiples grietas que cuartean la caliza y que bajo
un clima benigno, son favorables a la precipitacin del
bicarbonato clcico que el agua lleva en disolucin.
Por ltimo, la corrosin, es un factor ms que en la
actualidad produce la alteracin de las paredes de los
abrigos.
Si analizamos los problemas que plantea la con-
servacin de estos autnticos museos del pasado, ten-
dremos que considerar primero los fenmenos de al-
Con motivo de los diez aos del descubrimien-
to de la pinturas rupestres halladas en el Barranco de
Falguera coincidente con el X Aniversario de la decla-
racin por la UNESCO como Patrimonio Mundial de
Arte Rupestre del Arco Mediterrneo de la Pennsula
Ibrica, iniciamos una serie divulgativa con el prop-
sito de acercar a chulillanos en particular y todas las
personas amantes de la cultura en general el conoci-
miento del patrimonio cultural propio, del pasado his-
trico, de las races de esta antigua Villa de Chulilla.
Esta comunicacin presenta el contenido de ese pro-
yecto de divulgacin patrimonial.
Hasta ahora nuestra historia local estaba jalo-
nada por una serie de elementos como el castillo, los
poblados ibricosy como elemento ms antiguo
conocamos una azuela de piedra pulida hallada en
el Sufruto por don Manuel Arenas y que pareca co-
rresponder al neoltico, poca prehistrica en que la
humanidad comienza a convertirse en agricultora y
ganadera.
A nales de 1998 se produce un hallazgo desta-
cado y de gran signicado: la aparicin de un conjunto
de pinturas rupestres junto a la corraliza del barranco
de Falguera (g. 1).
Desde hace ya algunos aos Chulilla se ha ido
consagrando como un lugar de inters para los aman-
tes de la escalada y son precisamente estos deportistas
los que en ms de una ocasin han hallado restos de
culturas prehistricas. Concretamente objetos corres-
pondiente a la Edad del Bronce, con una cronologa
de alrededor de tres mil aos de antigedad, en las
proximidades del barranco de Tabairas.
En este caso fue Oscar Aparisi, abriendo una
va de escalada observ la existencia de unas guras
pintadas en la pared de un abrigo, dado que era miem-
bro del Taller de Insercin Laboral puesto en marcha
por la Asociacin de Comerciantes, inform al coordi-
nador , Csar Calvo, que lo puso en nuestro conoci-
miento.
Tras una primera observacin del friso se nos
revel como un hallazgo de extraordinario inters por
el aspecto y cantidad de las representaciones pictri-
cas.
Realizada la inspeccin por los tcnicos de Pa-
trimonio de la Consellera de Cultura, Rafael Martnez
nos conrm la especial relevancia del abrigo.
Al tratarse de un terreno calizo la presencia de
bicarbonatos clcicos provoca la superposicin en al-
gunas escenas y la fragilidad del soporte en algunos
casos. Es por ello que hay que felicitar al Ayuntamien-
Fig. 1. Barranco de Falguera.
10 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 V. Sebastin Fabuel
El arte como expresin grca de un pensa-
miento simblico fue una creacin desarrollada por el
Homo sapiens. Este arte se expresa mediante la pintura
y el grabado, que encontramos tanto en las paredes de
las cuevas como sobre soportes de tamao reducido:
plaquetas de piedra y armas de hueso y de asta.
Encontramos unas manifestaciones artsticas
que nos transmiten la complejidad de este proceso, la
convivencia de las primeras comunidades campesinas
con los ltimos cazadores. En todos los casos la repre-
sentacin de la gura humana ocupa un lugar desta-
cado, que ya anuncia una nueva mentalidad religiosa
que puede relacionarse con creencias ligadas a la agri-
cultura y la fertilidad
Aunque contempornea del Neoltico de los lla-
nos litorales, todava no muestra escenas agrcolas o
pastoriles, y se extiende desde algo despus del 3.500
al 2.000 a. C. Se caracteriza por los abigarrados con-
juntos de animales y hombres a la carrera en los que
destacan la composicin diagonal, la correccin del
naturalismo animal mediante el movimiento y la es-
tilizacin de los cuerpos humanos que se representan
mediante una variada gama de modelos.
Este arte tambin ofrece frecuentes escenas,
como parejas, danzas, caceras, domesticacin, agrco-
las, etc, aunque todo ello de manera muy tosca y esti-
lizado.
A pesar de las breves e incompletas descripcio-
nes de las escenas de este conjunto rupestre, nos he-
mos podido formar una idea de la clase de representa-
ciones que vinieron ocupando la atencin y el inters
de aquellos pintores de la Falguera.
Fig. 3. Corraliza.
teracin que se encuentran estrechamente vinculados
a la dinmica del desarrollo de los propios abrigos.
Deberemos iniciar el anlisis examinando el origen
de las cornisas, y bajo las cuales se ubican los recintos
pintados. Estos mecanismos debieron crear las prime-
ras cavidades que, ms tarde, fueron remodeladas por
los agentes de la meteorizacin. A todos estos factores
hay que sumar los organismos que habitan sobre la
supercie de las rocas: algas, lquenes y hongos, los
cuales provocan una constante corrosin en la estruc-
tura cristalina que constituye el soporte, produciendo
importantes alteraciones y planteando uno de los pro-
blemas ms cruciales.
El barranco de Falguera forma parte del con-
junto de los barrancos estacionalmente tributarios del
ro Turia. Situado al sur de la localidad corresponde
a una va natural de comunicacin utilizada desde la
Prehistoria y que ha sido utilizada con valor econmi-
co hasta las postrimeras del siglo XX. Combina en su
importancia la va pedestre, la existencia de una corra-
liza en las inmediaciones, la va de acceso del ganado
al agua, tambin se halla prxima la Fuente del Fech
(g. 3).
Todo ello convierte este paisaje en una fuente
de informacin de importancia histrica como se re-
vela por la existencia de varios conjuntos de pinturas
rupestres.
Fig. 2. Cornisa sobre el panel de las pinturas.
El abrigo de Falguera. Arte parietal en Chulilla 11
Resumen de la temtica: guras humanas, ar-
queros aislados, caza, danza, grupos de animales, ani-
males aislados, barras, puntos y trazos, motivos inde-
terminados (g. 4).
Pasemos ahora a la tesis que sita el origen del
Arte Levantino dentro de un horizonte neoltico, ya
que la poblacin representada en los frisos practicaba
una agricultura primitiva con bastn de cavar y azada,
conoca la domesticacin de los animales (perro, toro,
cabra y caballo), practicaba la recoleccin de la miel,
frutos y hortalizas, desarrollaba una industria textil
domstica, mientras que la caza era una actividad eco-
nmica complementaria para la cual utilizaban el arco
y las puntas de las echas eran de slex.
No quisiramos nalizar estas observaciones
sin antes hacer mencin de ciertas interpretaciones
sobre su contenido. Deberemos suponer, as, que las
escenas pintadas estuvieron relacionadas con los ritos
de una poblacin cazadora. En estos recintos o abri-
gos-santuarios se llevaran a cabo diversas ceremonias,
con la nalidad de venerar a ciertos espritus y reacti-
var peridicamente la fuerza creadora de las pinturas
a las que estaran vinculados los animales cazados, de
lo que dependa, en denitiva, su propia subsistencia.
La tcnica utilizada es siempre la pintura de co-
lor rojo oscuro, que vara de tonalidad segn la colo-
racin y textura de la roca soporte, la insolacin y su
grado de conservacin. Lo comn es, las tintas planas,
aunque abundan los delgados trazos para delimitar el
contorno de una gura o algn objeto (g. 5).
Las guras representadas son unas de carcter
zoomrco (las guras de un cprido y un bvido son
claramente identicables) y otras antropomrcas (-
guras humanas)en diferentes grupos y posturas, ar-
queros aislados, danza, grupos de animales, animales
aislados, barras, puntos y trazos, motivos indetermi-
nados. Todo ello podramos incluirlo en el Arte Le-
vantino y con una economa de los grupos humanos
Fig. 4. Escena principal.
Fig. 5. Figuras femeninas.
relacionada con la caza y recoleccin y un incipiente
consumo de especies domsticas.
La tcnica utilizada es la pintura de color rojo
oscuro, que vara de tonalidad segn la coloracin y
textura de la roca soporte, la insolacin y su grado de
conservacin. Al tratarse de un terreno calizo la pre-
sencia de bicarbonatos clcicos provoca la superposi-
cin en algunas escenas y la fragilidad del soporte en
algunos casos.
El estilo del conjunto podra corresponder al de-
nominado arte rupestre levantino con una cronologa
que se datara en el perodo epipaleoltico, momento
de convivencia de las primeras comunidades campe-
sinas con los ltimos cazadores.
Deberemos suponer, as, que las escenas pinta-
das estuvieron relacionadas con los ritos de una pobla-
cin cazadora (g. 6).
Apovecharemos la visita para disfrutar de un
paseo y admirar un entorno entorno que poco a poco
ha ido recuperndose del incendio de 1994.
Fig. 6. Cprido.
12 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 V. Sebastin Fabuel
FONTETA RQUIA: UNA INSTALACIN APCOLA
DEL SIGLO III A. C. EN LA PENNSULA IBRICA
PAULA JARDN - DAVID QUIXAL - CONSUELO MATA - MARIA NTINOU -
GUILLERMO PASCUAL
RESUMEN
La excavacin de un yacimiento de poca ibrica descubierto en las prospecciones previas al Plan de Actuacin
Integral de Porxinos, permiti caracterizar un establecimiento rural especializado en actividad apcola del si-
glo III a. C. Este registro aporta informaciones clave sobre una actividad especializada, las caractersticas de su
localizacin en el territorio y las estructuras asociadas. Presentamos aqu una descripcin de los resultados de
registros as como de los resultados preliminares de los anlisis antracolgicos de los carbones, y de la tipologa
cermica.
ABSTRACT
The excavation of a site from the Iberian period discovered in previous surveys Integrated Action Plan for Porxi-
nos let characterize a farm specialized in beekeeping in the third century C. This record provides key information
on a specialized activity, the characteristics of its location in the territory and associated structures. We present
here a description of the records and results of the preliminary results of the analysis of the coals, as well as the
ceramic typology.
fragmentos cermicos de cronologa ibero-romana ya
mencionada en una publicacin (de Toms J. L., 1995)
y detectada por E. Jarab y J. Soler con anterioridad
(comunicacin personal). Desde un primer momento
era llamativa la gran cantidad de fragmentos de col-
mena y cermica ibrica.
En julio de 2007 efectuamos sondeos mecnicos
con el objetivo de delimitar la extensin y la potencia
estratigrca de la ocupacin. En abril de 2008, una
campaa de excavacin manual permiti caracterizar
por primera vez una instalacin apcola especializada
de los siglos III-II a. C. (Ibrico Pleno), superpuesta a
un pequeo hbitat rural del siglo V a. C. (Ibrico An-
tiguo).
E -
.
Iberos es el trmino empleado por las fuentes
clsicas para denominar a los pueblos prerromanos de
la mitad oriental de la pennsula Ibrica. Se trata de
una franja de amplitud variable que se extiende des-
de Andaluca (Espaa) hasta el ro Hrault en Francia
(600-100 a. C.). Desde un punto de vista arqueolgi-
co, no es fcil establecer diferencias entre los distin-
tos pueblos ibricos. Situacin que se complica con la
variedad de trminos, a veces contradictorios, usados
por los escritores clsicos. La Cultura Ibrica es pues
una cultura arqueolgica.
Est ampliamente aceptado que estos pueblos
desarrollaron un elevado nivel de urbanizacin, es-
I
La explotacin de los productos de las abejas
es bien conocida desde la Prehistoria: las almcigas de
enmangues de tiles paleolticos a base de cera o las
representaciones de escenas de recoleccin de miel del
Arte levantino son prueba de ello.
Para los perodos ms recientes - edades de los
metales y la antigedad-, la existencia de esta activi-
dad se maniesta tambin por la existencia de ciertas
necesidades tcnicas: fundicin de los metales a la cera
perdida, la pintura mural que incluye cera, etc. Cono-
cemos, por los textos, el uso de la miel en las prepara-
ciones culinarias y tambin las prescripciones mdicas
de productos apcolas indicados para la salud.
La apicultura en la Antigedad se documenta
en jeroglcos egipcios y la citan algunos autores la-
tinos (Columella, IX; Plinio, NH, XXI, 1, 4), pero estos
ltimos son poco conocidos en el mundo de la arqueo-
loga (Crane, 1983).
Existen algunos, pero escasos, yacimientos ar-
queolgicos con restos de colmenares. Los casos cono-
cidos hasta la actualidad son: Tel Rehov (Israel) que,
fechado de los siglos X-IX a. C., aparece como el ms
antiguo y otros sitios griegos, en concreto la casa de
campo bajo la Cueva de Pan en Vari que data del siglo
V a. C. y el yacimiento de Trachones, prximo a Ate-
nas, ya en el III a. C. (Jones, Graham y Sacke, 1973).
En todos estos ejemplos, las colmenas estn colocadas
horizontalmente en una o varias hileras.
En el mundo ibrico, los especialistas conocan
ejemplos de colmenas de cermica encontradas en
el registro arqueolgico de aldeas, que fueron carac-
terizados en la tipologa establecida por H. Bonet y
C. Mata (2002b). Es a partir de esta identicacin y
particularmente a partir de una de las caractersticas
de su manufactura - un estriado interior producido in-
tencionalmente con la ayuda de caas o de junquillos
de madera- que se identicaron multitud de fragmen-
tos de colmenas en las prospecciones llevadas a cabo
en la comarca de Camp de Turia (Fuentes, Hurtado et
Moreno, 2004). Este estriado puede tener por objeto la
adherencia del panal de abejas o puede responder a
razones tcnicas en su manufactura, como el refuerzo
de la estructura tubular de gran tamao en el momen-
to de su elaboracin en el torno o el acceso a la parte
interna de la pieza.
En el caso de la Fonteta Rquia, la realizacin de
prospecciones arqueolgicas previas al proyecto de ur-
banizacin en cumplimiento de la normativa referente
a impactos sobre Patrimonio cultural de 2006, permi-
ti localizar una zona de concentracin abundante de
Fig. 1. Localizacin de la Fonteta Rquia.
14 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 P. Jardn - D. Quixal - C. Mata - M. Ntinou - G. Pascual
trategias econmicas complejas y complementarias
(agricultura, metalrgia, ganadera, artesana, etc.),
diferentes escalas de comercio e intercambio, rituales
funerarios estandarizados, sociedad jerarquizada y te-
rritorios sociopolticos independientes. Los territorios
ibricos se caracterizan por un patrn de asentamien-
to jerarquizado que incluye ciudades, aldeas, granjas,
fortines, santuarios y necrpolis (AA.VV. 1997-1998;
Gailledrat, 1997).
El yacimiento que nos ocupa es un ejemplo muy
ilustrativo de un tipo de hbitat rural que ha empeza-
do a valorarse recientemente (Bonet et alii, 2008). Se
trata de una lugar dedicado primordialmente, a tenor
de los materiales encontrados, a la apicultura. Dado
que nos encontramos en un momento preliminar de su
estudio no podemos denirnos sobre si se trata de una
casera, es decir, una casa habitada por una familia de
forma permanente o una estructura auxiliar donde se
desarrollaran las actividades necesarias para explotar
los productos apcolas. Geogrcamente, se encuentra
en el lmite sur del territorio de Edeta (900 km
2
) en la
actual provincia de Valencia.
Edeta aparece citada en las fuentes latinas como
una ciudad ibrica a la cabeza de un amplio territo-
rio. Arqueolgicamente, Edeta se ha indenticado con
el yacimiento de Tossal de Sant Miquel (Llria), sede
del rgulo Edecon, citado por T. Livio (XXVII, 17, 1)
(Aranegui et alii, 1997). Desde el 400 a. C., el territorio
edetano aparece bien denido y organizado median-
te 16 fortines conectados visualmente entre s y con la
ciudad se sitan en los lmites. Esta compleja estructu-
ra desapareci con la consolidacin de la nueva admi-
nistracin romana de la pennsula Ibrica (Bernabeu et
alii 1987; Mata y Bonet 2001) (g. 1).
P
El yacimiento de la Fonteta Rquia se encuentra
en la vertiente de una colina orientada hacia el sureste,
junto a un camino histrico. La orientacin al sur o al
sureste es la ptima para que las abejas comiencen su
laboreo desde primeras horas de la maana (g. 2).
El topnimo Fonteta hace alusin a un surgi-
miento de agua, actualmente seco, que se encontraba
en el otro lado de la colina, y que aportaba el agua
necesaria a las abejas para diluir el alimento para las
larvas y producir la miel.
La extensin excavada es de 500 m2 pero esti-
mamos una extensin total de alrededor de 1.000 m
2
.
Los vestigios arqueolgicos descubiertos por la exca-
vacin corresponden a dos ocupaciones ibricas y a
sus correspondientes fases de abandono o reestructu-
racin (g. 3 y 4).
La primera fase se data por la tipologa cermi-
ca en el Ibrico Antiguo, siglo V a. C. Yacimientos con-
temporneos seran el Tos Pelat (Moncada), la Lloma de
Manoll (Lliria), los niveles antiguos del Tossal de Sant
Miquel (Lliria) y de La Sea (Villar del Arzobispo).
Fig. 2. Vista area de la implantacin sobre el territorio de la Fon-
teta Rquia.
Fig. 3. Plano general de la excavacin de la Fonteta Rquia.
Fonteta Rquia: una instalacin apcola del siglo III a. C. en la Pennsula Ibrica 15
El estado de conservacin de esta primera fase
es muy fragmentario, con algunos elementos de cons-
truccin: muros de adobes sin zcalo ni cimentacin.
Encontramos restos de construcciones de este tipo en
las zonas 3 y 5, y un pavimento bajo el muro 1013. Nin-
guna colmena se ha podido relacionar claramente con
esta fase.
Las estructuras mejor identicadas correspon-
den a la segunda fase ibrica, datada en el Ibrico Pleno
siglos IV/III-II a. C. , en base a paralelos cermicos.

Se trata de un gran edicio de 19 m de largo
con cinco compartimentos de 6 a 9 m de ancho. Tres
de entre ellos son espacios cerrados. El cuarto es un
gran espacio abierto que podra interpretarse como un
porche que da a un patio. El quinto deba ser tambin
un compartimento cerrado, pero est parcialmente
destruido al haber sido cortado por una gran fosa de
drenaje de la terraza agrcola moderna. Esta ltima
zona presenta dos pavimentos superpuestos, el ms
reciente de los cuales conserva una fosa enlucida con
cal y restos de un hogar construido en tierra (g. 5).
Encontramos abundantes restos de colmena
ibrica de diferente tipologa y pasta cermica. Duran-
te la excavacin se recuperaron alrededor de 140 kg
de fragmentos de colmena. Una primera estimacin,
basada en el peso de las colmenas enteras recuperadas
en otros yacimientos ibricos que se conservan en el
Museo de Prehistoria de Valencia apuntaba a un m-
nimo de 50 colmenas. Esta estimacin ha sido amplia-
mente superada por el estudio del nmero mnimo de
individuos basado en la morfologa de los bordes y las
pastas cermicas, que nos indica una cantidad prxi-
ma a 200 colmenas, utilizadas de manera simultnea
o sucesiva.
La concentracin de estos fragmentos junto al
gran muro de piedra en seco de 19 m de longitud,
en los espacios 3 y 4 (g. 6) muestra que las colme-
nas estaban en la mayor parte de los casos adosadas
al muro y en algunos casos colocados sobre un banco
de piedra, insertas en un muro de tierra. Esta ltima
disposicin es indicada por la concentracin encon-
trada asociada a un pequeo muro ms reciente en el
departamento 3 (unidad estratigrca 1034) y por res-
tos encontrados sobre el muro en el departamento 5
(UE 1009). A pesar de ello, la necesidad de aislamien-
to de la humedad para las colmenas y la ausencia de
piedras bajo cierta concentraciones de fragmentos de
colmena parecen indicar que estas podran formar
parte de construcciones de tierra o de madera que no
se habran conservado.
Fig. 4. Ortofotografa general del yacimiento de la Fonteta R-
quia.
Fig. 5. Departamento 5. Restos de hogar y de cubeta.
Fig. 6. Concentracin de fragmentos cermicos, en su mayora col-
menas, al lado del muro mayor (19 m. de longitud) del yacimiento
de la Fonteta Rquia.
16 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 P. Jardn - D. Quixal - C. Mata - M. Ntinou - G. Pascual
Fig. 7. Monasterio de St Barnabs en Chipre (segn Jones et al.,
1973).
Fig. 8. Colmenar de Antonio Jaume, Mallorca. (Foto B. Lliteras).
La localizacin de las colmenas en el espacio
creado por dos pequeos muros paralelos, cerrados
por un lado por un tercer muro perpendicular tiene
abundantes paralelos etnogrcos en el Monasterio de
St-Barnab en Chypre (g. 7) y en los colmenares de
Aragon (g. 7 et Mestre & Roussel, 2005) y (g. 13) en
la Bade en Tourrozelle, Aude (Courrent, 2009).
Se documenta la colocacin sobre zcalos de
piedra en seco en la apicultura tradicional de Mallorca
(g. 8). En el Maghreb, se utilizan construcciones de
tierra para conformar nichos en los que se colocarn
las colmenas.
E -

El estudio de los materiales arqueolgicos pro-


cedentes de la Fonteta Rquia se centra sobre todo en
la cermica, material recuperado en mayor abundan-
cia. El conjunto cermico ibrico muestra cierta homo-
geneidad y data el comienzo de la ocupacin a nales
del s. V a. C., con una fase central entre los ss. IV-III
a.C. y una presencia espordica entre los ss. II a. C. y
I d. C. Los lmites quedan marcados por la documenta-
cin de ollas de cocina con bordes reforzados con esco-
cia, urnas de orejetas y bordes de forma subtriangular
en los niveles ms antiguos del asentamiento (nales
s. V comienzos s. IV a. C.) (BONET y MATA, 1997b),
as como por kalathoi de apariencia antigua, platos
de pie alto y decoraciones de tejadillos atribuibles al
s. III a. C. (MATA y BONET, 1992). Por ltimo, la pre-
sencia de monedas ibricas, terra sigillata, material
constructivo (tegulae, imbrices y lateres) y pondera ro-
manos marcan una ltima fase de ocupacin, aunque
fuera a nivel residual.
El ajuar cermico de la Fonteta Rquia presenta
gran variedad de tipos y formas. Dentro de los reci-
pientes de almacenaje, destaca la reducida presencia
de nforas en comparacin con otros yacimientos ib-
ricos de semejante cronologa. En cambio, las tinajas
y tinajillas estn muy presentes, sobre todo un tipo
concreto con borde muy exvasado, cuello indicado y
asas desde el labio, tpico del rea edetana (BONET y
MATA, 2002). No obstante, encontramos tambin toda
una serie de tipos de uso domstico (platos, calicifor-
mes, tapaderas, soportes, pondera, cermica de cocina,
etc.) que tambin parecen indicar que el lugar tuvo ca-
rcter de hbitat, seguramente de forma permanente
(MATA et alii, e.p.).
No obstante, las colmenas son, sin duda, el tipo
cermico ms destacado de este yacimiento, presente
desde comienzos del siglo IV a. C.. La apicultura fue
una prctica muy comn en el Mediterrneo antiguo
(CRANE, 1983; BORTOLIN, 2008) y se document en
el mundo ibrico a raz de la interpretacin como col-
menas de una serie de recipientes cilndricos propios
del rea edetana, gracias a paralelos etnogrcos y ar-
queolgicos (BONET y MATA, 1995, 1997a). La Fon-
teta Rquia ha aportado un excelente conjunto de las
mismas con un nmero mnimo de individuos de 197
(casi un tercio del total de tipos del yacimiento), que
supera con creces los volmenes de otros yacimientos
ibricos de los territorios de Edeta, Kelin o La Carncia
(FUENTES et al., 2004). Se trata de cilindros abiertos
por los dos lados y con la supercie interior recubierta
de estras que presentan unos 20-30 cm de dimetro
y, en el par de casos que se ha podido restituir su per-
l completo, unos 55-60 cm de longitud. El estudio de
sus bordes ha mostrado una gran variedad de tipos,
siendo los engrosados y exvasados los ms abundan-
tes, seguido de toda una gama de moldurados, pen-
dientes, rectos, reforzados con escocia, subtriangula-
res e indeterminados. No obstante, pocos datos se han
podido extraer en cuanto a evolucin en el tiempo de
los mismos. Al mismo tiempo, se han documentado
defectos de coccin y colmenas con pastas negruzcas,
Fonteta Rquia: una instalacin apcola del siglo III a. C. en la Pennsula Ibrica 17
de coccin reductora y abundante desgrasante, que re-
lacionamos con una posible produccin inicial.
En la Antigedad, sin duda, habra colmenas
realizadas en otros tipos de material, (madera, corcho,
caas, cestera o barro) pero su carcter perecedero
ha impedido su conservacin hasta nuestros das. Es
ms, los autores clsicos defendan al unsono que las
colmenas cermicas eran las peores puesto que trmi-
camente ofrecan mucho contraste, al ser muy calien-
tes en verano y no aislar del fro en invierno (VARRO
rust. 3,16,16-17; COLVM. 9,6,1-4). Por el contrario, las
colmenas de madera y, sobre todo, de corcho eran las
favoritas. Esto nos lleva a pensar que aunque, a da
de hoy, la Fonteta Rquia arqueolgicamente consti-
tuya un unicum en cuanto a grado de especializacin
y abundancia de colmenas, en la Antigedad posible-
mente fuera un ncleo ms, slo que con un tipo de
produccin diferente (g. 9).
No obstante, la apicultura en la Fonteta Rquia
no est tan slo atestiguada a partir de las colmenas
cermicas, ya que podemos relacionar toda una serie
de recipientes con esta prctica: tinajillas y kalathoi para
su envase, tinajas con pitorro vertedor para su vertido,
morteros para machacar plantas y ayudar en su la-
bor a las abejas, toneles para facilitar extraccin de la
miel, ollas para cocer los panales y, especialmente, ta-
paderas ptreas de colmenas. stas, generalmente en
rodeno, en ocasiones muestran una pequea muesca
que sirve de boquera para la entrada y salida de las
abejas. Bien conocidas en etnografa, estas tapaderas
se denominan piellos (g. 10). La tapadera ptrea se-
llara el extremo principal por donde entraran las abe-
jas, quedando el otro extremo tapado con barro (g.
14-15). Aqu es muy interesante una referencia clsica,
concretamente de Plinio (PLIN. nat. 21,47,80), quien
describi que era positivo poner una tapa mvil en
la parte posterior de las colmenas para poder ir me-
tindola hacia el interior si la colmena era grande y
la produccin de las abejas no era la deseada, a n de
no desalentarlas y, por ende, que no abandonasen el
trabajo. Posteriormente, si el panal creca, la cubierta,
de nuevo, se poda retirar.
Todo ello nos ha llevado a interpretar la Fonteta
Rquia como un asentamiento plenamente especiali-
zado en la prctica apcola entre los siglos IV-III a. C.,
en el que, adems de producir miel, una familia resi-
Fig. 9. Materiales cermicos de los departamentos 1 y 2 (Dibujos Sara Sanchis).
18 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 P. Jardn - D. Quixal - C. Mata - M. Ntinou - G. Pascual
da de forma permanente cerca de las colmenas para
evitar hurtos y controlar mejor la produccin.
A . P
Los taxa identicados en todos los departamen-
tos pertenecen a la vegetacin natural de la zona don-
de se ubica el yacimiento con la excepcion de Pinus
nigra (pino salgareo) y de Quercus sp. tipo caducifolio
(quejigo/roble).
El taxn mejor representado es el pino carrasco,
identicado en las muestras antracologicas de todos
los departamentos, seguido por el lentisco. Los dems
taxa demuestran una presencia ms espordica. Los
datos indican que la vegetacin de la zona consistira
en pinares con un sotobosque compuesto por lentis-
cos, romeros, jaras, brezos, acebuches, palmitos y va-
rias especies de leguminosas. Se tratara de formacio-
nes tpicamente termomediterrneas, segn indica la
presencia del pino carrasco, el lentisco, el acebuche y
el palmito. Es interesante destacar la posible presencia
de pinos pioneros en estas formaciones vegetales.
El quejigo/roble y el pino salgareo tienen una
procedencia extra-local ya que pertenecen a formacio-
nes vegetales del piso bioclimtico mesomediterraneo
y supramediterraneo. La presencia del pino salgare-
o posiblemente se deba al uso de esta especie como
madera de construccin. A eso corrobora la identi-
cacin del taxn en muestras procedentes de la U.E.
1067 del Departamento 1 que se describe como relleno
constructivo. Los restos carbonizados de quejigo/roble
se han identicado en la UE 1058 del Departamento 2
que tambin parece incluir desechos de obra, tal vez
de construccin.
DEPARTAMENTOS
TAXA 1 2 3 4 5
Chamaerops humilis
* *
Cistus sp.
*
Erica sp.
*
Leguminosae
*
Olea europaea
* *
Pinus cf. pinea
* *
Pinus halepensis
* * * * *
Pinus nigra
*
Pinus sp.
*
Pistacia lentiscus
* * * *
Quercus sp. tipo caducifolio
*
Quercus sp. tipo perennifolio
*
Rosmarinus ocinalis
*
C
El inters de este asentamiento se debe a su es-
pecializacin en la apicultura.
En el momento de redaccin de este artculo los
estudios realizados hasta hoy parecen indicar dos po-
sibilidades: que se trata de un hbitat rural con activi-
dad apcola intensiva o de una estructura auxiliar de
actividad especca para explotar las colmenas.
Podemos ya estar seguros de la existencia de
tres fases de ocupacin que pueden ser sucesivas y
sin interrupcin: la primera del siglo V a. C. est do-
cumentada por un pavimento y muros de adobe sin
cimentacin, la segunda, a la que pertenecen las es-
tructuras ms evidentes y pavimentos, que demuestra
la existencia de una actividad apcola importante (al-
rededor del siglo III a. C.), la tercera es de cronologa
ibrica ms reciente (siglos II y I a. C.) se produce con
el abandono de estas estructuras y corresponde a dos
muros con colmenas asociadas.
La excavacin de la Fonteta Rquia contribuye
al conocimiento de la economa del uso del territorio
en la regin de Edeta, capital de la Edetania antes de
Fig. 10. Piellos anteriores de piedra de la Fonteta Rquia. La mues-
ca corresponde a la boquera de entrada y salida de la colmena.
Fonteta Rquia: una instalacin apcola del siglo III a. C. en la Pennsula Ibrica 19
la fundacin de Valencia (siglo I a . C.). Estos estudios
permiten caracterizar este tipo de instalacin especia-
lizada en apicultura, lo cual favorecer el reconoci-
miento de otras instalaciones antiguas similares en el
futuro. La identicacin de un nmero tan abundante
de colmenas, de accesorios como los piellos (tapade-
ras), su localizacin ligada a las estructuras, as como
la asociacin con otras formas cermicas, aportan una
informacin muy importante para el conocimiento
de la apicultura en momentos histricos tan antiguos
y constituye un conjunto excepcional en su gnero
(g. 11 a 15).
Los estudios polnicos servirn para establecer
las especies melferas, y el de esporas de hongos pa-
rsitos de colmenares, para conrmar su uso in situ.
Todo este conjunto nos permitir conocer aspectos et-
noarqueolgicos y biolgicos de la explotacin de los
productos de las abejas por el ser humano.
A
Este trabajo ha sido nanciado por la empresa
Litoral del Este SL y realizado por Darqueo estudio y di-
fusin del patrimonio SL. Cuenta con la autorizacin de
la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
Las sucesivas campaas han sido dirigidas por Paula
Jardn codiridigidas por Oreto Garcia (prospeccin
de 2005), Guillermo Pascual (excavacin de 2006) y
Francesc Xavier Duarte (excavacin de 2007). Tene-
mos que agradecer a Luis Hernndez y Clara Prez as
como a Cristina y Salvador Silvestre del Ayuntamien-
to de Riba Roja por su apoyo continuado, a German,
que nos ha facilitado nuestros trabajos en la Masia de
Porxinos, y a los miembros de los equipos de excava-
cin y prospeccin: Elena Ruiz, Pedro Costa, David
Garcilln, Quique y Boro Benlloch, Romina Pirraglia,
Salvador Ripoll, Alejandro Gimeno, Ivan Linares,
Cristian Rangel, Gustavo Nez y Amparo Catal;
nuestra gratitud tambin a Pepa Vzquez, Pere Pau
Ripolls, Jose Soler y Enrique Jarab que nos ayuda-
ron atendiendo nuestras consultas. Tambin hemos
tenido la suerte de contar con la colaboracin del
Departament de Prehistoria i Arqueologia y el Servicio de
estudios de materiales bioarqueolgicos de la Universidad
de Valencia y el Servicio de Investigacin Prehistrica y
Museo de Prehistoria de la Diputacin de Valencia.
La colaboracin de especialistas en apicultura
ha enriquecido nuestro trabajo con reexiones, orien-
taciones, datos, fotografas y adems entusiasmo; gra-
cias a Clara Prez, Enric Sim, Fernando Calatayud,
Salvador Andrs, Bernardo Lliteras, Jos de Jaime y
Antonio Pajuelo as como al Museo de la apicultura de
Llub (Mallorca) y a Gaby Roussell, presidente de la
asociacin Apistoria, por sus comentarios y aporta-
cin de documentos tan variados como valiosos para
este estudio.
Fig. 11. Colmenas cermicas de los poblados de Puntal dels Llops
(Olocau), de Tossal de Sant Miquel (Lliria) y de La Monravana
(Casinos). siglos III-II a. C
Fig. 12. Bordes de colmena del departamento 1 de la Fonteta R-
quia..
20 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 P. Jardn - D. Quixal - C. Mata - M. Ntinou - G. Pascual
Fig. 13. Abrigo de abejas de la Bade (Aude, Francia) (Jean
Courrnt, 2009).
Fig. 14. Turqua : Piello trasero de mezcla de arcilla y excre-
mento de vaca (foto Gaby Roussell).
Fig. 15. Pieza de barro discoidal de color amarillento (entre la car-
tela y el muro) Probablemente se trate de un piello posterior de
barro..
B
AA.VV., 1997-1998. Les Ibres. Princes dOccident. Pa-
ris-Barcelona-Bonn.
AA.VV., 1999. Apicultura por el tnel del tiempo.
Una historia milenaria. Revista Apicultura, 43 : 28-31.
AA.VV., 2000. Franciscanos y apicultores. Vida apco-
la, 101 : 30-31.
AA.VV., 2001. A un panal de rica miel. Trabajos del
Museo de la Rioja.
ARANEGUI, C.; MATA, C.; PREZ BALLESTER, J.
& MART , M. A. 1997. Dames et cavaliers dans la cit
ibrique. d. L'Harmaan, coll. Histoire Ancienne et
Anthropologie, Paris.
BERNABEU, J., BONET, H. & MATA, C., 1987. Hi-
ptesis sobre la organizacin del territorio edetano
en Epoca Ibrica Plena: el ejemplo del territorio de
Edeta/Llria. In : Iberos. I Jornadas sobre el Mundo Ib-
rico (Jan, 1985), Jan : 137-156.
BONET, H. & MATA, C., 1997a. The Archaeology of
Beekeeping in Pre-Roman Iberia en Journal of Medi-
terranean Archaeology, 10.1 : 33-47.
BONET H. & MATA C., 2001. Organizacin del terri-
torio y poblamiento en el pas Valenciano entre los
siglos VII al II a.C. In : Entre Celtas e Iberos. Las pobla-
ciones protohistricas de las Galias e Hispania, Bibliothe-
ca Archaeologica Hispana, 8, Madrid : 175-186.
BONET H. & MATA C., 2002. El Puntal dels Llops. Un
fortn edetano. Serie de Trabajos Varios del Servicio
de Investigacin Prehistrica, 99, Valncia.
BONET H. & MATA C., 2002b. Testimonios de api-
cultura en poca ibrica en Verdolay, 7 : 277-285.
BONET H. & MATA C., 1997b. La cermica ibrica
del siglo V a.C. en la Edetania en Recerques del Mu-
seu d'Alcoi, 6 : 31-48.
BONET H., MATA C. & MORENO A., 2008. Iron Age
landscape and rural habitat in the Edetan Territory,
Iberia (4th-3rd centuries BC). Journal of Mediterranean
Archaeology, 21, 2 : 165-189.
BORTOLIN R., 2008. Archaeologia del Melle. Mantoue,
SAP.
COURRNT J.,(2009). Des vestiges de l'apiculture an-
ciene : les abris abeilles de Tourouzelle (Aude),hp:
www.pierreseche.com/vestiges_apicoles_tourouze-
lle.htm
CRANE E., 1983. The Archaeology of beekeeping. Lon-
dres.
DE JAIME J. & DE JAIME J. M., 2001. Historia de la
apicultura espaola. Vol. I, Ed. Autor.
Fonteta Rquia: una instalacin apcola del siglo III a. C. en la Pennsula Ibrica 21
DE LAYENS G. & BONNIER G., 2006. Curso comple-
tode apicultura y cuidado del colmenar aislado. d. Ome-
ga.
DE TOMS J. L., 1995. Riba-Roja del Turia a travs de
su historia. Clavarios Stmo. Cristo de los aijidos. Riba-
Roja.
FUENTES M. M., HURTADO T. & MORENO A.,
2004. Nuevas aportaciones al estudio de la apicultu-
ra en poca ibrica. Recerques del Museu Arqueolgic
dAlcoi, 13 : 181-199.
GAILLEDRAT E., 1997. Les Ibres de l'bre l'Hrault.
Monographies d'Archologie Mditerranenne, 1,
Laes.
GURIN P., 2003. El Castellet de Bernab y el origen del
Ibrico Pleno edetano. Trabajos Varios del SIP, 101.
HERRERO GARCA F., 2004. Lo que ud. debe saber
sobre : Las abejas y la miel. Caja Espaa Obra social.
JONES E., GRAHAM A. J. & SACKETT L. H., 1973.
An aic Country house below the cave of Pan at
Vari. British School of Athens, 68.
MATA C. & BONET , H., 1992. La cermica ibrica.
Ensayo de tipologa. Trabajos Varios del SIP, 89 : 117-
147.
MATA C. & MORENO A. & QUIXAL D., e.p. Es-
trategias de ocupacin y explotacin del entorno pe-
riurbano de Kelin en Actes Colloqui Internacional El
paisatge periurb durant la Protohistria i lAntiguitat a
la Mediterrnia Occidental. Tarragona.
MAZAR A., NAMDAR D., PANITZ-COHEN N.,
NEUMANN R. & WEINER S., 2008. Iron age beehi-
ves at Tel Rehov in the Jordan Valley. Antiquity, 82 :
629-639.
MESTRE J. L. & ROUSSEL G., 2005. Ruches et abeilles :
achitecture, traditions et patrimoine. Ed Ger.
OLIVER A. & PAJUELO G., 2006. Las primeras
muestras de apicultura en la Pennsula Ibrica. Vida
apcola, 139 : 12-17.
22 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 P. Jardn - D. Quixal - C. Mata - M. Ntinou - G. Pascual
10 ANYS DINTERVENCIONS A LOPPIDUM IBRIC I ROM DE
LA CARNCIA I AL SEU TERRITORI
ROSA ALBIACH - HCTOR A. ORENGO - ANA EJARQUE
RESUM
Lexcavaci i prospecci del jaciment arqueolgic de la Carncia (Tors), en curs des de 2001 amb un Projecte
del Servei dInvestigaci Prehistrica i del Museu de Prehistria de la Diputaci de Valncia, ha proporcionat
sucients dades per a mostrar novetats en la investigaci ibrica i romana de les terres valencianes. Hem vist que
era un oppidum de 8,6 hectrees forticades amb tres muralles i torres, actualment lnic exemple de triple recinte
a lEdetnia i la Contestnia. La seua entitat es refora amb la identicaci amb la seca Kili-Gili per la dispersi
numismtica, per la presncia descultura ibrica, de ploms escrits i la gran varietat de material que evidencia
una forta activitat comercial peninsular i amb la mediterrnia. Al seu entorn immediat shan localiat ms de 80
jaciments en relaci amb el centre de la Carncia, estudiats aplicant metodologies de prospecci, on el GPS i les
bases de dades GIS han perms conixer la distribuci i dinmica dels assentaments i la seua relaci amb el pai-
satge. El Projecte ha incls la difusi i protecci patrimonial amb la declaraci de BIC del jaciment i el seu entorn
en 2008 i la creaci dun Itinerari Arqueolgic amb plafons informatius en 2009.
Paraules claus: Oppidum, Rom, Ibric, GIS, Paisatge

ABSTRACT
The excavations and surveys carried out at the archaeological site of La Carencia (Turs) which have been on-
going since 2001 as part of a Project of the Prehistory Research Service and the Prehistory Museum of Valencia,
have provided sucient new evidence to Iberian and Roman studies in the Valencian Community. These data
consist of an oppidum of 8.6 hectares fortied with 3 walls and towers, the only current triple enclosure in the
Edetani and Contestani selements. This is supported by the discovery of a mint, the Kili-Gili for the production
and distribution of coins, Iberian sculptures, lead tablets and a wide range of objects as proof of deep rooted tra-
ding activity within the peninsula and the Mediterranean coast. Around its immediate surroundings, more than
80 sites linked to La Carencia as their centre have been found and studied by applying survey techniques where
GPS and GIS data bases have permied a greater understanding of the selements distribution and dynamics as
well as its relation with the landscape. The project has included the patrimonial spread and protection after both
the site and its surroundings had been declared B.I.C. (Heritage of Cultural Interest) in 2008 and the creation of
an archaeological itinerary in 2009 with informative placards.
Keywords: oppidum, Roman, Iberian, GIS, landscape
a endinsar-se i conixer la seua llarga histria dins de
les tres muralles.
Totes aquestes tasques hagueren estat impossi-
bles de dur a terme sense la collaboraci i la illusi
dels membres dels equips que anualment formaren
part del descobriment de cada tram daquest jaciment
i que, afortunadament, encara alguns formen part de
lequip pluridisciplinar del Projecte de la Carncia.
Aix tamb, han estat fonamentals les intervencions
que en els anys 1971 i 1972 va realiar Milagro Gil
Mascarell (Gil-Mascarell, 1975) a la Carncia, els re-
sultats obtinguts en les quals mostraren la seqncia
cronolgica del jaciment, ara ampliada desprs de les
prospeccions. Sobretot, tenen una gran importncia
per ser lnica documentaci que tenim de lexcavaci
a linterior del jaciment, ara ja quasi totalment destrut
per les remocions de terra del conreu.
L C
Al cim de la serra del Portell (Tors), en lextrem
ms occidental, es va ubicar lassentament de la Ca-
rncia. La seua cota ms elevada s de 379 msnm, i la
menor de 299 msnm. Pel sud discorre el riu Magre, un
auent del Xquer, en un entorn de planura frtil amb
nombrosos barrancs, aix com aoraments daigua, on
els turons existents presenten alades entre els 100 i
els 200 m. La visibilitat des de la Carncia s extraor-
dinria, es divisa perfectament la costa i lAlbufera,
Edeta (Llria) i el Pico de los Ajos (Ayora), i est noms
a uns 30 km de la costa, en una zona que faria denlla
amb linterior, dins de lrea que les fonts clssiques
emmarquen com lEdetnia (g.1).
Lestudi de la Carncia i el seu territori, tot
i presentar un especial focus durant el Ferro i
lantiguitat clssica, pretn ser diacrnic i, per tant,
es remunta a veure linici de locupaci humana en la
zona. Aquesta, de moment, no ha presentat cap tro-
balla del Paleoltic, i del Neoltic tenim una destral de
pedra polida trobada dantic i casualment en una cova
del terme. Al II millenni, una moderada ocupaci de
metallrgics sestn per la zona, al cim de les muntan-
Lany 2001, quan es va iniciar el Projecte
dexcavaci i prospecci de la Carncia, els objectius
eren, en part, diferents als davui. Pretenem esbrinar
lurbanisme del jaciment i conixer la seua evoluci al
llarg de les poques ibrica i romana per els impedi-
ments de la propietat privada per a permetre excavar
a linterior del jaciment varen truncar aquest vessant.
Aix va fer que la lnia dinvestigaci anara per altres
camins i ens limitarem a prospectar i excavar al ja-
ciment sols on tenem possibilitat, s a dir, a la resta
de la muntanya. La prospecci intensiva del jaciment
don com a resultat la troballa de dues noves muralles
que, tancant 8,6 hectrees de lassentament, se suma-
ven a una tercera ja coneguda al cim. A va conver-
tir la Carncia en un jaciment nic a nivell defensiu,
per al mateix temps gener unes qestions que sense
lexcavaci de linterior dels recintes difcilment es po-
dran resoldre. Per qu construir tres recintes murals
que tanquen els uns als altres? Qu es volia protegir
quan es crearen? Lexcavaci i lestudi de les muralles
ha perms generar hiptesis sobre la seua construcci,
donada la seua cronologia al segle III aC, per encara
continuen havent-hi altres incgnites per esbrinar. Les
tasques realiades tamb reforaren lentitat del jaci-
ment amb la identicaci de la Carncia amb la seca
Kili-Gili per lanlisi de la dispersi numismtica (Ri-
polls, 2001, 109), i per lexistncia descultura ibrica,
sols trobada a lEdetnia, a Arse, aix com de ploms
escrits i gran varietat de vaixella, mfores, objectes de
metall i monedes que evidencien una forta activitat co-
mercial a nivell regional, peninsular i amb els pobles
de lrea mediterrnia.
Afortunadament, laltre vessant del projecte,
lestudi del territori circumdant de la Carncia per sa-
ber si el jaciment tenia una entitat capdavantera, ha
pogut avanar sense dicultat. s ms, sha mostrat
sempre agrat per la gran densitat de jaciments do-
cumentats a lrea circumdant de loppidum. Aquesta
abundncia dassentaments ha fet de lestudi territo-
rial i del paisatge un treball capdavanter i un referent
amplament valorat.
La consecuci de la declaraci de B dInters
Cultural (BIC) pel jaciment i el seu entorn immediat es
va perllongar alguns anys. Aquesta declaraci resulta-
va necessria, donat lespoli que havia patit la Carn-
cia al llarg dels ltims trenta anys, com es va saber pels
materials conscats lany 2003 a la propietat privada
del jaciment. Lagost de 2008 es va veure resolta la de-
claraci de BIC.
Linters per la seua difusi es va plasmar en
2009 amb un Itinerari Arqueolgic al jaciment, sub-
vencionat per la Conselleria de Cultura i lAjuntament
de Tors. Es va preparar un recorregut arqueolgic per
les muralles que, en sis plafons, condueix els visitants
Fig. 1. Vista aria del jaciment de la Carncia (Tors) amb el mapa
de situaci.
24 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Rosa Albiach - Hctor A. Orengo - Ana Ejarque
del territori on els ibers sinstallaran en turons menuts
i tamb en pla, moment del qual noms hem pogut
trobar cinc jaciments, donada la incipient ocupaci al
llarg del Ferro Antic (Albiach et al., 2007, 111). Ser al
segle IV-III aC, amb lIbric Ple, quan es consoliden i
sestabilien la major part dels jaciments, que tenen
unes mides al voltant de mitja hectrea, destacant-ne
algun duna. Daquest perode shan localiat 11 jaci-
ments al territori circumdant (Albiach et al., 2007, 112),
i a la Carncia ser el segle IV el moment en qu el jaci-
ment comena una expansi constructiva i docupaci
que, al segle III aC, es completa amb dues grans mu-
ralles. Per a lestudi daquest perode sn imprescindi-
bles les excavacions de Milagro dels anys setanta, sent
aquestes les primeres, i per ara, lnica possibilitat de
documentar nivells a linterior del jaciment (g. 2).
Al cim, el que hem anomenat Recinte I consta
de diverses torres i duna muralla que tanquen 0,6 hec-
trees. Les dues torres del costat oest sn de gran fac-
tura, fetes amb carreus rectangulars molt grans, dispo-
sats en leres horiontals i travats en sec. La muralla
s de pedres mitjanes disposades en leres horion-
tals, igual que les dues torres que ja va descriure Mila-
gro en el costat sud. Al seu interior, es varen localiar
diverses estructures dhbitat, aix com un carrer asso-
ciat, amb una evoluci des del segle IV aC ns al segle
I dC. La muralla no ha estat mai excavada, i per ara no
sembla probable obtindre perms de la propietat pri-
vada per a fer-ho, per donats els nivells docupaci
al seu interior, s ms que probable que la cronologia
del recinte forticat semmarque dins del segle IV aC.
Quant a la cronologia de naliaci en locupaci en
yes poc elevades, prop de cursos daigua, on es forti-
quen uns poblats no massa grans, dels quals en tenim
localiats un total de 13 (Albiach et al., 2007, 96). Les
restes del Bronze Final que ens esmenta Milagro a la
Carncia es limiten, per ara, a materials sense cap as-
sociaci a estructures.
Lestudi del territori no es limita a les actuals
divisions administratives, per la qual cosa, a ms del
de Tors, hem prospectat els termes de Montroi, Mont-
serrat i Godelleta, i encara en manquen altres per co-
nixer, donat que el territori antic seria molt ms gran
que el treballat ns ara. Alguns dels lmits ja quedaren
establerts per estudis anteriors duts a terme pel nord a
Edeta (Llria) i per loest a Kelin (Caudete de las Fuen-
tes) (Bernabeu et al., 1989) (Bonet i Mata, 2001), sent el
del sud, el prxim riu Xquer, frontera tradicional de
la Contestnia.
A partir del segle VII arriba a la Carncia una
abundant quantitat dmfores fencies, que per ara sols
hem trobat en superfcie per mancana dexcavacions.
La presncia daquest material es podria comprendre
pel transport terrestre o uvial, tots dos associats al
Magre i, probablement, des de lAlteret de la Vint-i-
huitena (Albalat de la Ribera), un punt intermedi des
de la costa. Tot i que el seu estudi encara s indit,
aquest jaciment resulta de gran inters per lantiguitat
del material, la seua continutat en el temps i la ubica-
ci a la vora del riu Xquer.
Sota la inuncia dels fenicis i tamb dels grecs,
entre els segles VI-V aC, sinicia una nova ocupaci
Fig. 2. Planta general de les muralles i torres de la Carncia.
10 Anys dintervencions a loppidum ibric i rom de La Carncia i al seu territori 25
aquest espai, Milagro la va situar, sobre la base de les
seues troballes, al segle II dC, per les prospeccions
actuals i lestudi dels materials ens duen al segle IV,
convertint-se en lnic lloc del jaciment on perdura
locupaci en poca baiximperial, a ms de ser lespai
amb major varietat i abundncia de materials al ja-
ciment. Cal preguntar-se perqu va perdurar aquest
espai forticat al cim. Era un lloc de control depenent
de la colnia de Valentia? Tal vegada la troballa de la
tapa duna capsa per a segells amb decoraci esmalta-
da ens proporcione una pista sobre la possible funci
de control del lloc. Per ltim, cal assenyalar que el lloc
es va triar al segle XII per a situar una torre de vigia
almohade, ara arrasada pel conreu de les terres i de la
qual no queda res visible en superfcie.
Tamb al llarg de lIbric Ple, al vessant meridio-
nal del jaciment, es va construir una segona muralla,
que tanca el que anomenem Recinte II, d1,6 hectrees.
Aquesta presenta, almenys, dues fases de construcci i
una tcnica dinuncia hellenstica no documentada
mai en territori edet. La fase ms antiga es construeix
sobre una anivellaci amb cermica tica del segle IV
aC, feta amb una superposici de pedres treballades,
disposades en leres horiontals i travades en sec.
Amb una amplada d1 metre, discorre pel vessant
adaptant-se a les corbes de nivell i perllongant-se cap
a lest 152 metres ns a girar per a pujar pel vessant
est i anar a trobar-se amb el Recinte I. A lextrem ms
occidental, i al costat del tall de la muntanya, es va
posar una torre de 4 5 metres, feta a la vegada que
la muralla i reomplida amb pedres i terra. Des della
tamb surten, tant la muralla que tancaria cap al nord
aquest recinte, com la que cap al sud inicia el Recin-
te III. Laccs del Recinte II vindria a coincidir per on
ara discorre lactual cam de linterior del jaciment. A
ms, sha trobat una poterna, o porta secundria, als
52 metres des de la torre occidental i abans de la porta
principal (g. 3).
El segon moment constructiu de la muralla del
Recinte II s el que presenta una tcnica de reforament
per lexterior de la muralla que consisteix en un mur
parallel a 3 metres de distncia i amb uns altres murs
perpendiculars entre els dos, tot reomplit amb terra i
pedres. El material cermic excavat al seu interior ens
situa al segle III aC. La diferncia de temps entre la
construcci duna i laltra pot ser danys o noms de
Fig. 3. Planta dun tram de la muralla del Recinte II de la Carncia.
26 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Rosa Albiach - Hctor A. Orengo - Ana Ejarque
dies, el que s sembla evident s que aquesta construc-
ci s reex duna tcnica hellenstica coneguda com
emplecton, emprada en molts llocs de la mediterrnia
en aquell moment. Prop de la poterna es va construir
una torre, de 3 3 m, i que probablement sassocia al
moment de construcci de lemplecton. Aquest re-
forament sols sha documentat en els 22 metres de
muralla de lextrem occidental, ns i tot reforant la
torre occidental, i molt probablement va atendre la ne-
cessitat de fer forta una muralla que o b no sembla-
va massa segura o b tenia massa possibilitats de ser
destruda, moment que ens fa pensar en la presncia
dels cartaginesos i dels romans a Ibria i en la segona
guerra Pnica. Respecte a la poterna, aquesta presenta
un paredat de pedres i terra fet al segle I aC i que ve
a coincidir amb les guerres Sertorianes, tamb docu-
mentades en algun paredat i nivell dincendi excavat
al Recinte I per Milagro (g. 3).
Al mateix temps que es fa aquesta segona fase,
es mamprn la construcci de la tercera muralla que
envolta el Recinte III. Ho pensem, a dia davui, sobre
la base de la documentaci arqueolgica obtinguda
per un sondeig. Aquesta sha pogut seguir en nombro-
sos trams, per el de major envergadura es conserva
al vessant nord-occidental, al costat duna cova. Della
saprecien molt b 56 m de llen, amb una amplria
d1,30 m, a ms duna gran torre associada i duns al-
tres 15 m recentment posats a la llum, en 2010. En el
seu perllongament cap al sud arriba a lextrem ms
baix del jaciment on hi ha dues grans torres, una delles
excavada entre 2007 i 2008, donant una cronologia de
construcci del segle III aC. La tcnica constructiva de
la muralla disposa carreus grans i mitjans en leres
horiontals, de pedra calcria de la mateixa muntan-
ya, on just al seu costat hi ha una gran pedrera de la
qual es conserven encara carreus a mitjan extraure. Hi
ha un scol d1,35 m que sadapta a lorograa de la
muntanya, i sobre ell es disposava lalat, en el qual
sha pogut veure, just en aquest tram, un alat de pe-
dres dentre 1,5 i 2 metres damplria i una possible
alria dentre 4 i 5 metres que alternaria amb un altre
tram de tpia de terra o adobs de les mateixes mesu-
res, i aix successivament es repetiria lalternana de la
tcnica en, almenys, aquest tram de muralla documen-
tat en 2011 (g. 4).
El moment de mxima expansi del jaciment,
amb una ocupaci per tot el seu permetre habitable, el
Recinte III, i per les rees artesanals periurbanes, s al
llarg de lIbric Recent, segles II i I aC, sobretot el II aC.
Una de les intervencions dels anys setanta es va fer en
aquesta zona, al nord i prop de lactual cam daccs,
i va documentar restes dhabitacions. Les tasques de
prospecci actuals han evidenciat que aquesta zona
es troba extramurs, en una rea artesanal annexada
a la muralla en la qual predomina lescria de ferro.
Laltra rea periurbana es va trobar en la campanya de
2008 i es va excavar en 2009. Ubicada a lexterior del
Recinte I, cap a lest, es va documentar una nombrosa
quantitat de tovots encalcinats, aix com la base duna
estructura de possible forn dedicat al processat de la
cal. Una tercera rea extraurbana probable estaria
tamb a lexterior del Recinte III, per a la zona est,
prop de la porta principal daccs al jaciment en po-
ques ibrica i romana. A ella arriba una ampla senda
que, primer amb pendent i desprs de forma suau, llis-
ca pel vessant ns a un punt on es bifurca. Duna ban-
da avana cap a lest, continua de manera lineal i amb
una nova bifurcaci travessa la serra. Daltra banda, en
la bifurcaci inicial baixa cap al Magre. Ls del cam
va perdurar en poca medieval i va naliar, almenys,
al moment en qu es va crear un bancal sobre ell, entre
el segles XVII i XVIII.
Pel que fa als jaciments localiats al territori,
daquest moment de lIbric Recent, i sent aquest el
perode de mxima expansi i ocupaci del territori,
hi ha un total de 22 assentaments (Albiach et al., 2007,
122), duna mida petita i mitjana, que ratiquen el mo-
ment de mxima ocupaci del jaciment. Datats entre
els segles II i I aC, a ms del material ibric, presenten
una nombrosa quantitat de material importat de la Pe-
nnsula Itlica, sobretot mfores per a vi Dressel 1, gre-
Fig. 4. Vista general del procs dexcavaci de la muralla i una
torre del Recinte III de la Carncia.
10 Anys dintervencions a loppidum ibric i rom de La Carncia i al seu territori 27
coitliques i adritiques, a ms de cermica de verns
negre de la Campaniana i cermica itlica de cuina.
Desprs dels treballs de prospecci, excavaci,
situaci topogrca i estudi de les muralles, per a co-
nixer la seua cronologia, evoluci i tcnica construc-
tiva, es va passar a fer un estudi topogrc per veure
per on podrien seguir els trams que no shan conser-
vat. A continuaci, es va procedir a la seua documen-
taci fotogramtrica per a passar desprs a fer una
reconstrucci en tres dimensions de les tres muralles
i de les seues torres. En aquesta es van introduint les
noves dades que amplien, milloren i rectiquen, si cal,
la reconstrucci virtual (g.5).
Shan realiat treballs de dibuix planimtric
i topogrc amb el resultat duna planta de les tres
muralles, completada amb un plantejament hipottic
dels trams que manquen. La restituci fotogramtrica
en 3D daquestes est conclosa, per sempre pendent
de les aportacions que donen les noves campanyes
dexcavaci, i aix, amb tot, arribar a una major com-
prensi de la poliorctica de loppidum amb la seua for-
ticaci i control amb torres, portes i accessos al poblat
amb la xarxa de camins.
Quant a lestudi del territori i del paisatge, el
primer pas va ser el desenrotllament duna base carto-
grca digital en un sistema dinformaci geogrca
(SIG) on es va integrar diferent material cartogrc
i fotogrc georeferenciat; des de plnols antics ns
a les fotograes multiespectrals sobre plataforma
satllit (Orengo et al., 2010). El segent pas va consis-
tir en lavaluaci dels jaciments prviament localiats
i la prospecci intensiva de lentorn de la Carncia amb
sistemes de posicionament global (GPS). Aquestes lo-
caliaren 22 jaciments nous, 3 dells periurbans, i la
reavaluaci de prop de 50 jaciments ressenyats en di-
ferents registres patrimonials. Lestudi dels materials
cermics recuperats va proporcionar un marc crono-
lgic i cultural per als diversos jaciments localiats en
el camp.
Es va poder conrmar lexistncia duna xarxa
de camins antics al llarg dels quals es concentren els
jaciments ibrics i romans desprs de la realiaci
dun estudi arqueomorfolgic. Els resultats de lestudi
suggereixen que la traa de ms antiguitat de lrea
correspondria a la ruta del Magre, que uneix linterior
de la Comunitat Valenciana amb la costa seguint el
corredor natural creat pel riu. Lalineaci dantigues
alqueries rabs, com poden ser les poblacions de To-
rs i Montserrat, al llarg daquest cam permet suggerir
que aquesta ruta existia ja en poca islmica. Va ser
aquesta ruta i la caracterstica distribuci de profunds
barrancs, tossals i petites serres de disposici allarga-
da la que va generar la xarxa de camins i divisries de
camps existents en lactualitat (g. 6).
Lestudi tamb va permetre identicar
lexistncia duna antiga zona humida dessecada, molt
probablement en poca antiga, actualment a lrea
de Cortitxelles. Lanlisi dimatges multiespectrals
satllit va conrmar alts valors dhumitat en aquesta
rea i va permetre identicar lexistncia duna srie
de paleorius que desembocaven en ella. De la ma-
teixa manera, lanlisi SIG de moviments i acumulaci
daiges va conrmar lexistncia dels paleocanals i
la capacitat de la zona per a lacumulaci hdrica. La
prospecci de la zona va proporcionar fragments de
cermica comuna romana en superfcie. Per lanlisi
de fotograes aries es van veure restes constructives
subsupercials que podrien correspondre a una villa
romana (Orengo et al., 2010) (g. 7).
Per veure la dinmica docupaci de Cortitxelles
en 2009 es va fer un sondeig sedimentolgic en la zona
de ms profunditat sedimentria de lrea. Lanlisi
dels sediments recuperats es troba en curs per po-
dem conrmar lexistncia de dos nivells sedimentaris
hidromorfs. Aix, en la zona ms baixa del sondeig, a
1,48 m per sota del nivell actual, es va documentar un
mur assentat sobre cal, associat al primer nivell sedi-
mentari hidromorf que podria correspondre a un antic
canal de drenatge i que, basant-nos en les restes cer-
miques recuperades en estrats ms moderns, ha de ser
considerat anterior a poca cristiana (Orengo et al., en
premsa). Queden pendents els resultats de les anlisis
sedimentries, paleoecolgiques i les datacions radio-
carbniques
Lanlisi de la distribuci dels jaciments loca-
liats en lrea destudi permet plantejar una srie
de dinmiques docupaci al territori al voltant de
la Carncia entre poca ibrica i romana imperial.
Fig. 5. Vista general de la restituci en 3D de les muralles de la
Carncia.
28 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Rosa Albiach - Hctor A. Orengo - Ana Ejarque
En la nostra zona destudi els assentaments ibrics
presenten una preferncia per les zones planes i de
fcil accs, evitant les rees que presenten una major
mobiliaci daiges. La seua localiaci sadapta
b a la xarxa de camins premedievals proposada per
lanlisi arqueomorfolgica. Se situen en zones amb
bona potencialitat agrcola i accs a aigua, encara
que no aproten les rees inundables del riu Magre
o lrea dacumulaci hdrica de Cortitxelles. El patr
dassentament ac exposat ha de ser analiat tenint en
compte el seu carcter microregional. En aquest sentit,
la situaci daquests assentaments en les proximitats de
loppidum de la Carncia redueix la necessitat docupar
espais topogrcament prominents. A ms, pot resul-
tar estratgicament contraproduent mantindre assen-
taments forticats a escassa distncia de loppidum, ja
que aquests podrien ser presos i utiliats en un hipo-
ttic assetjament a la Carncia. Els nics jaciments amb
una possible funcionalitat de control territorial els tro-
bem a les elevacions del voltant del territori immediat
de la Carncia en punts on la topograa restringeix la
visibilitat des de loppidum. Aquests jaciments podrien,
per tant, ampliar el control territorial ms enll de les
rees visibles des de la ciutat, al mateix temps que con-
trolarien laccs a la zona circumdant de la Carncia
dedicada a la producci agrria i on trobem jaciments
sense sistemes defensius.
El procs de romaniaci no suposa grans
canvis, a primera vista, en el patr dassentament ca-
racterstic de lrea. De fet, la majoria dassentaments
dpoca ibrica perduren durant els primers anys de
la romaniaci i els nous assentaments mantenen una
relaci visual directa amb loppidum, conrmant el pa-
per organiador territorial de la ciutat durant poca
romana. En alguns casos aquesta relaci resulta cla-
rament apreciable en assentar-se el jaciment en lnic
punt del seu entorn que mant intervisibilitat amb
loppidum. La continutat i importncia de locupaci
del territori de la Carncia queda tamb demostrada
per les dades arqueolgiques arreplegades en el jaci-
ment mateix.
A pesar daquesta tendncia a la continutat ge-
neral, cal destacar un fet que resulta caracterstic de
locupaci romana. Els assentaments de nova fundaci
dpoca romana tendeixen a situar-se en zones de ma-
jor risc hidrolgic, triant sobretot les zones prximes
al riu Magre, i presenten una caracterstica distintiva:
la ubicaci en rees sobreelevades. Donada la periodi-
citat de les inundacions del Magre, aquesta posici so-
breelevada mantindria els assentaments fora de perill
dinundaci, alhora que permetria als seus habitants
accedir als terrenys de gran capacitat agrcola situats
en els marges del riu. De la mateixa manera, la ubica-
ci duna villa a la zona de Cortitxelles, s a dir, en
una rea amb tendncia a lacumulaci daigua, supo-
sa una nova concepci dels espais on es prima la po-
tencialitat agrcola, on els riscos associats al moviment
daiges sn coneguts i controlats. En el cas de Corti-
txelles, la possible existncia dun sistema de drenatge
rom possibilitaria lexplotaci duns terrenys de gran
capacitat agrcola.


B
- ALBIACH, R., LEDO, A., MATA, C. i REQUENA, M.
2007: Prehistoria e Historia Antigua, Turis, Geogra-
a, Histria, Art, Conveni Universitat de Valncia i
Ajuntament de Tors, 91-133.
- BERNABEU, J. BONET, H. i MATA, C. 1989: Hip-
tesis sobre la Organizacin del Territorio Edetano en
poca Ibrica Plena: el Ejemplo del Territorio Edeta/
Lliria, Iberos. I Jornadas sobre el Mundo Ibrico, 137-
156, Jaen.
Fig. 6. Principals camis de la Carncia i els jaciments ibrics i
romans.
Fig. 7. Mapa hdric i zona de Cortixelles amb trets de la desseca-
ci.
10 Anys dintervencions a loppidum ibric i rom de La Carncia i al seu territori 29
- BONET, H. i MATA, C. 2001: Organizacin del Te-
rritorio y Poblamiento en el Pas Valenciano entre
los siglos VII al II aC. Bibliotheca Archaeologica His-
panica, 8, 175-186.
- GIL-MASCARELL, M. 1975: Resumen de las exca-
vaciones realizadas en el poblado ibrico de la Ca-
rencia, Turs, Valencia, Congreso Nacional de Arqueo-
loga, XIII, 693-696, Zaragoza.
- ORENGO, H., EJARQUE, A. i ALBIACH, R. 2010:
Remote sensing and GIS applied to the study of an
iberian Iron Age Oppidums hinterland: La Carncia
project (Valencia, Spain) Making History Interactive.
Proceedings of the 37th Annual International Conference
on Computer Applications and Quantitative Methods in
Archaeology (CAA), Williamsburg, Virginia, USA.
hp://www.caa2009.org/articles/Orengo_Contribu-
tion303_c%20(1).pdf
- RIPOLLS, P.P. 2001 Historia Monetaria de la Ciu-
dad Ibrica de Kelin Los beros en la Comarca de Re-
quena-Utiel Alicante, 105- 115. Universidad de Ali-
cante
30 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Rosa Albiach - Hctor A. Orengo - Ana Ejarque
LMINAS ARGNTEAS CON REPRESENTACIONES HUMANAS Y
OTROS MATERIALES DE SIGNIFICACIN VOTIVA EN EL TERRI-
TORIO DE KELIN Y ZONAS ADYACENTES. (LA PLANA DE UTIEL,
VALENCIA)
JOS MANUEL MARTNEZ GARCA
RESUMEN
La Plana de Utiel es la comarca ms occidental de la provincia de Valencia, lugar secular de trnsito entre el inte-
rior peninsular y la costa mediterrnea, donde, al ser un espacio de frontera, han conudo, por lo menos desde
la protohistoria, diversas culturas que sin duda aportaron a este territorio nuevas y sorprendentes formas de
vida, sentando las bases para denir un modelo exclusivo de hbitat basado en un modo de produccin de tipo
rural, agrcola y ganadero. A lo largo de este artculo hacemos hincapie en un tema poco tratado en el territorio
de Kelin, como es el de la religiosidad ibrica, dando a conocer objetos de la cultura material relacionados con la
misma como son una serie de exvotos consistentes en plaquitas de plata grabadas con guras humanas, terraco-
tas y bronces votivos. Aunque procedentes de colecciones particulares y por lo tanto, fuera de toda adscripcin
estratigrca, considero que han de ser dadas a conocer por lo que expresan y puedan servir como base para
futuras investigaciones en este sentido.
Palabras clave: lminas de plata, terracotas, objetos religiosos, ofrendas votivas, espacios sagrados.
SUMMARY
La Plana de Utiel is the westernmost region of the province of Valencia, secular place of transit between the interior
of the peninsula and the Mediterranean coast, where, as a space border, have come together, at least from the
early history, diverse cultures undoubtedly contributed to this new and exciting territory forms of life, laying
the foundation for dening a unique habitat model based on a mode-type production, rural, agricultural and
livestock sectors. Throughout this paper we focus on a subject lile discussed in the territory of Kelin, such as the
Iberian religion, revealing objects of material culture related to it as are a number of votive oerings consisting
of silver inserts carved with human gures and votive terracoas and bronzes. Although from private collections
and therefore beyond stratigraphic assignment, I think that must be made known by what they say and can serve
as a basis for future research in this area.
Key Words: sheets of silver, terracoa, religious objects, votive oerings, sacred spaces.
inters como por lo que connotan, ya que al ser repre-
sentaciones iconogrcas tan sucientemente explci-
tas pueden constituir el inicio de nuevas vas de inves-
tigacin en relacin con la superestructura religiosa
de poca ibrica en este territorio, cuestin que no ha
sido tratada hasta la fecha.
Y
.
El lote de nueve lminas o plaquitas argnteas
pertenecen a una coleccin privada que su propieta-
rio, Alejandro Garca Garca, vecino de la localidad
de Utiel, ha donado recientemente a su ayuntamiento
para incrementar los fondos de la coleccin museogr-
ca local, embrin del futuro museo de la ciudad. El
hallazgo de estas piezas se produjo de forma casual en
la supercie del terreno, con motivo de la actividad ci-
negtica de su descubridor. Le agradecemos la buena
disposicin y colaboracin que ha venido prestando
profesionales de la arqueologa, museos y universida-
des para la difusin y catalogacin de su coleccin.
I
La extensa comarca de la Plana de Utiel, perte-
neciente a Castilla la Nueva hasta 1851, en que pas a
formar parte de la provincia de Valencia, se sita en
la parte ms occidental de la misma, conformando un
altiplano cerrado por cadenas montaosas casi en su
totalidad, adems del lmite natural que supone el cur-
so del ro Cabriel en los lados S y SE. (g. 1).
Ha sido un territorio profusamente prospecta-
do desde los aos 50 del siglo XX hasta la actualidad,
donde han intervenido diferentes equipos multidisci-
plinares, cuyos resultados han sido dados a conocer
parcialmente.
Las primeras prospecciones arqueolgicas fue-
ron realizadas entre 1956 y 1960 por Enrique Pla Ba-
llester, (Pla, 1961, 223-224) subdirector entonces del
Servicio de Investigacin Prehistrica de la Diputa-
cin de Valencia y excavador del yacimiento ibrico
de los Villares (Caudete de las Fuentes), a las que si-
guieron en la dcada de los aos 80, las de los arque-
logos locales Jos Manuel Martnez Garca y Asuncin
Martnez Valle, por encargo de la Direccin General
de Patrimonio de la Consellera de Cultura (Genera-
litat Valenciana). Posteriormente, y tomando como
base el trabajo anterior, se incorpor a esta actividad
un equipo de la Universitat de Valncia dirigido por la
profesora Consuelo Mata Parreo.
Por ltimo, y como consecuencia de las excava-
ciones arqueolgicas que se estn llevando a cabo en
el yacimiento ibero-romano e islmico de El Moln de
Camporrobles por el equipo que dirige Alberto J. Lo-
rrio, profesor de la Universidad de Alicante, se realiz
una prospeccin en su entorno prximo, que tambin
afect a la vecina provincia de Cuenca (Lorrio, 2001,
15-31).
Fruto de las citadas prospecciones y compren-
didos cronolgicamente entre el siglo VI a. C. y el siglo
V d. C., ha sido la localizacin hasta la fecha de 182
yacimientos de poca ibrica y 89 de poca romana,
lo que viene a demostrar la importancia de esta zona
de frontera en las pocas citadas, cuya capitalidad en
la primera y dentro del Ibrico Pleno la ostentaba la
ciudad ibrica de Kelin, (Los Villares. Caudete de las
Fuentes) ceca donde se acu moneda en el siglo II a.
C. (Ripolls, 1979, 127-137; 1980; 9-22; 2001, 105-115)
dependiendo de ella, en mayor o menor grado, el resto
de poblados y caseros (Mata et alii, 2001).
Aunque los materiales arqueolgicos que aqu
presentamos hayan sido hallados casualmente y por
tanto sin adscripcin estratigrca alguna, he credo
conveniente darlos a conocer tanto por su indudable
Fig. 1. Situacin de la Plana de Utiel dentro del contexto del Pas
Valenciano.
32 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Martnez Garca
El primero de los yacimientos del que proceden
ocho de las nueve plaquitas que damos a conocer, se
sita en la cumbre de uno de los montes que confor-
man la Sierra de Rubial, a 950 m de altitud, en el trmi-
no municipal de Venta del Moro, (g. 2) entre la ram-
bla Albosa, al N y el curso del Cabriel al S. La citada
sierra se inserta a su vez en otra de mayor extensin,
La Derrubiada, denominacin que se debe, como su
nombre indica, a los derrubios o deslizamientos que
producen los conglomerados y areniscas a lo largo del
anticlinal que en pronunciada pendiente bajan hacia el
ro Cabriel. (Piqueras, 1997, 147) (g. 3).
En la ladera N del cerro donde se ubica el ya-
cimiento existen una serie de alineaciones murales
paralelas que conguran un posible hbitat en terra-
zas, donde supercialmente aparecen cermicas de la
Edad del Bronce. Llegados a la cumbre la cermica es
muy escasa, limitndose a pequeos fragmentos, muy
rodados, fabricados a torno, de poca ibrica indeter-
minada.
Prximo a ste, a poco ms de 1000 m en di-
reccin N, al pie de la Sierra de Rubial, y a 900 m de
altitud, se ubica el conjunto alfarero ibrico de Casi-
llas del Cura, topnimo que da nombre a una serie de
construcciones de tipo rural situadas enfrente y por
extensin al citado yacimiento, cuyos resultados par-
ciales indican la existencia de varios hornos, de los que
se ha excavado uno de ellos. De entre la produccin
alfarera del horno, cuya cronologa se establece entre
nales del Ibrico Antiguo e inicios del Ibrico Pleno
(siglos V y IV a. C.) destacan las tinajas, tinajillas, pla-
tos y nforas. (Martnez y Castellano, 2001)
Algo ms alejado, a unos 3000 m en direccin
O se encuentra el yacimiento de El Moluengo (Villar-
gordo del Cabriel), del que no se conoce su extensin
total, si bien los materiales cermicos, algunos con
defecto de coccin que podran indicar la presencia
de otro centro alfarero no descubierto hasta la fecha,
se extienden por una amplia rea, a los que se les ha
asignado una cronologa entre el siglo V a. C. y I d. C.
(Mata, 1985, 167; Mata y Soria, 1997, 310)
En la profunda hoz que forma el ro Cabriel y a
aproximadamente 9000 m de distancia se encuentra el
puente medieval de Vadocaas, sobre el que discurra
el camino que pona en comunicacin a Toledo con
Valencia, pasando por Iniesta y Requena, va que sin
duda fue utilizada desde la antigedad hasta poca
moderna. Tras rebasar el citado puente, ya en la ve-
cina provincia de Cuenca, en la ladera de la margen
derecha del ro se encuentran cermicas de poca ib-
rica y romano-republicana lo que indica la existencia
de un asentamiento estable que controlara el vado all
existente.
La plaquita restante se hall en el yacimiento
ibrico conocido como Punto de Agua, (g. 4), en el
trmino municipal de Benagber, al N de la comarca
y en las cadenas montaosas que la limitan por esta
zona, prxima al curso del ro Turia. Se trata de un po-
blado ibrico forticado de pequeas dimensiones, si-
tuado en la cumbre de un cerro, a 912 m de altitud, con
muralla, torre y foso, del que ya di noticia al publicar
materiales arqueolgicos procedentes de una parte de
su necrpolis, descubierta tras una repoblacin fores-
tal, entre los que destacaban dos puales, uno de ellos
con empuadura biglobular y dos fbulas tipo La Tne.
Tanto las siete urnas de incineracin como los objetos
metlicos de los ajuares ofrecan una cronologa en
torno al siglo IV a. C. (Martnez , 1990)
Fig. 2. La Sierra de Rubial.
Fig. 3. Situacin de los dos yacimientos donde se hallaron plaqui-
tas de plata.
Lminas argnteas con representaciones humanas y otros materiales de signicacin votiva en el territorio de Kelin 33
A unos 500 m al S del anterior, frente al des-
poblado de Villanueva se alzan los restos de una ata-
laya ibrica, indita, sobre un pequeo altozano a la
que denomin Torre Villanueva (g. 5). Actualmente
tan solo se conserva el trazado completo de su plan-
ta trapezoidal, de 14 m. de longitud por 3 m de an-
chura mnima y 9 m de mxima, con muros de 0,80 a
1 m de anchura y un total de cinco hiladas conserva-
das de mampostera ciclpea en uno de sus lados me-
nores, que le dan una altura mxima de 1,80 m. Se fue
desmontando progresivamente para aprovechar sus
mampuestos, una vez machacados in situ, en las obras
de acondicionamiento de la carretera Utiel-Pantano de
Benagber, a comienzos del S. XX, va que discurre por
las inmediaciones.
En el paraje de Casas Royas, a 5000 m. al SE del
Punto de Agua, tras una prospeccin realizada por el
que esto suscribe, se descubri un posible centro alfa-
rero de poca ibrica, del que en 1970 aparecieron los
restos de un horno, cermicas con defecto de coccin,
as como parte una gurita de terracota que represen-
taba a un cuadrpedo y de la que se conservaban los
cuartos traseros, actualmente en una coleccin parti-
cular. A corta distancia existen varias minas de cao-
ln que han sido explotadas hasta los aos 50 del siglo
XX.
Algo ms alejado, a 8.000 m al E se sita el mon-
te de la Atalaya (Chelva) de 1.157 m de altitud, asen-
tndose en su cumbre un yacimiento forticado con
muralla y dos torres. Al haber sido sistemticamente
expoliado, en su supercie abundan los restos cermi-
cos, producto de las remociones, cuya cronologa se
extiende desde el Bronce Final-Hierro Antiguo hasta
poca romano-republicana. En la parte ms elevada
existe una pequea replaza con abundantes piedras,
derrumbe de una estructura indeterminada, donde se
hallaron supercialmente en 1980 un exvoto de bron-
ce, dos fbulas anulares hispnicas, una campanita y
una fbula en omega, materiales que actualmente se
encuentran en una coleccin particular.
El rea que nos ocupa, en la que se da una im-
portante concentracin de yacimientos, constituye
dentro del territorio de Kelin el lmite por el N con el
territorio de Edeta, con una posible va de transito en-
tre ambos, donde los asentamientos ibricos se orga-
nizan en torno a ella. El posible camino antiguo, para
evitar la complicada orografa de la zona, adapta su
recorrido a los piedemontes y laderas, aprovechando
pequeos valles donde abundan las fuentes que a su
vez se asocian a los yacimientos prximos al trazado.
Los extremos del recorrido, de S a N lo consti-
tuyen La Mazorra (Utiel) y la citada Atalaya de Chel-
va, asentamientos con marcado carcter de control del
territorio, ya que se ubican a gran altura, 1.082 m y
1.156 m respectivamente, cuya cronologa en ambos se
extiende desde el Hierro Antiguo hasta poca romano-
republicana, constituyendo el segundo el lmite entre
los territorios citados ms arriba. El resto de yacimien-
tos, del Ibrico Pleno y Final se distribuyen a lo largo
de la va, situados en pequeas lomas (El Hontanar, y
El Collado, junto a sendas fuentes minero-medicina-
les de las que reciben su nombre), en el llano (Casas
Royas) o en la cumbre de un cerro (Torre Villanueva y
Punto de Agua) (g. 6).

C
Los rasgos generales de estas plaquitas de plata
son las de haber sido recortadas y trabajadas mediante
golpes de martillo hasta conseguir unas nsimas l-
minas de un grosor aproximado a los 0,4 mm. Todas
ellas, excepto dos que fueron repujadas, poseen gu-
ras humanas en perspectiva torcida, grabadas con un
buril de punta muy alada y algunas presentan ori-
Fig. 4. Cerro donde se ubica el yacimiento Punto de Agua.
Fig. 5. La Torre Villanueva, lado E.
34 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Martnez Garca
cios en su permetro con la posible nalidad de haber
sido cosidas a una tela. Aparecieron dobladas en tres
o cuatro pliegues y distribuidas por la supercie del
terreno. La descripcin se hace desde el punto de vista
del espectador (g. 7-8).
1.- Dimensiones de la lmina: 29 mm de longi-
tud x 12 mm de anchura mxima y 8 mm de mnima.
Figura masculina de pie. Cabeza de perl, a la derecha,
tocada con casco semiesfrico y penacho posterior,
(o quiz se trate del cabello recogido con una cinta), ojo
circular destacado, nariz puntiaguda, boca entreabier-
ta en forma de pico y cuello largo. Tronco de frente,
con el brazo derecho extendido e inclinado sobre el
cuerpo y el izquierdo ms corto, con cinco dedos en
cada mano. Viste chaqueta corta rectangular con cue-
llo en V. Piernas de perl ligeramente exionadas, a la
derecha con los pies en la misma posicin. Dimensio-
nes de la gura: 20 mm de longitud x 5 mm de anchu-
ra. Procedencia: Sierra de Rubial.
2.- Dimensiones de la lmina: 26 mm de lon-
gitud x 14 mm de anchura. Figura masculina, corres-
pondiente a un guerrero, de pie. Cabeza de perl, a
la izquierda, con nariz grande, ojo circular y oreja
triangular. De la parte posterior de la cabeza surgen
segmentos a modo de cabellos. Cuello ancho y corto.
Se cubre con un vestido, de frente, ligeramente acam-
panado. El brazo derecho extendido hacia delante
portando en la mano, de la que se destacan tres de-
dos, una lanza de hoja ancha; el brazo izquierdo, en
ngulo y pegado al cuerpo, con mano de cinco dedos.
Las piernas, de perl, a la izquierda y los pies en la
misma direccin. Porta una falcata a la cintura enfun-
dada. Dimensiones de la gura: 23 mm de longitud x
6 mm de anchura. Procedencia: Sierra de Rubial.
3.- Dimensiones de la lmina: 31 mm de lon-
gitud x 14 mm de anchura, rota por la parte inferior
Figura indeterminada, aunque pudiera corresponder
a un individuo de corta edad o quiz un neonato, con
la cabeza grande y redondeada, de perl, a la izquier-
da, ojo destacado, ancha frente, nariz y boca apenas
perceptibles. El tronco de frente y brazos de perl,
con cuatro segmentos a modo de dedos en el derecho.
A partir de la cintura, delimitada por una lnea, se ini-
cia la parte inferior del cuerpo de perl, a la izquier-
da, de formas redondeadas y extremidades cortadas
por la rotura de la lmina. Dimensiones de la gura:
30 mm de longitud x 8 mm. de anchura. Procedencia:
Sierra de Rubial.
4. Dimensiones de la lmina: 28 mm de longitud
x 10 mm de anchura. Representa a un indivduo con
cabeza y cuello de perl, a la derecha. Cuerpo y extre-
midades inferiores de frente. El atuendo consiste en un
vestido estrecho y recto hasta la altura de las rodillas y
pantalones con los pies apenas destacados. La cabeza
se cubre con una capucha de la que sobresale el rostro
con frente lisa, ojo grande romboidal y boca abierta en
forma de pico. Los brazos extendidos hacia delante, el
derecho formado por dos lneas paralelas que simulan
la manga y el izquierdo un simple segmento que acaba
en cinco trazos a modo de dedos. Dimensiones de la
gura: 23 mm de longitud x 12 mm de anchura. Proce-
dencia: Sierra de Rubial.
5.- Dimensiones de la lmina: 23 mm de longi-
tud x 11 mm de anchura. Representa a un indivduo
con cabeza y tronco de perl, mirando a la derecha.
Viste chaqueta corta con capucha que le cubre la cabe-
za. El rostro con frente apenas destacada, ojo circular
y boca puntiaguda, en forma de pico. El brazo dere-
cho, con manga y extendido hacia delante, naliza con
cinco dedos esquemticos. La lnea inferior del brazo
limita a la prenda superior de los miembros inferio-
res, que aparecen de frente y con pantalones, la pierna
derecha recta, la izquierda ligeramente adelantada y
los pies de perl. Dimensiones de la gura: 18 mm de
longitud x 10 mm de anchura. Procedencia: Sierra de
Rubial.
6.- Dimensiones de la lmina:18 mm de longi-
tud x 9 mm de anchura Figura masculina. Cabeza de
perl, a la izquierda, ojo romboidal, frente lisa, nariz
angular, barbilla pronunciada y labio superior engro-
sado, cuello ancho y cabeza abombada que porta un
gorro o capacete. El cuerpo se cubre con una pieza su-
perior ajustada y cuello en "V", torso de frente y de
perl el resto. El brazo derecho sobresale del cuerpo y
se corta en el lmite del segmento vertical que lo an-
quea y el izquierdo se ajusta a la lnea del cuerpo, cuya
manga se decora con un aspa y termina, tras una boca-
manga en cuatro segmentos que semejan dedos. Da la
Fig. 6. Yacimientos citados en el texto, en el contexto prximo de
los que proceden las plaquitas. 1: Sierra de Rubial; 2: Casillas del
Cura; 3: El Moluengo; 4: Vadocaas; 5: El Punto de Agua; 6: Torre
Villanueva; 7: Casas Royas; 8: La Atalaya de Chelva; 9: La fuente
del Collado; 10: La Mazorra; 11: El Hontanar.
Lminas argnteas con representaciones humanas y otros materiales de signicacin votiva en el territorio de Kelin 35
Fig. 7. Las plaquitas de plata. 1 a 8: De la Sierra de Rubial; 9: Del Punto de Agua.
impresin de que las piernas, a la izquierda y de per-
l, redondeadas, se cubren con pantalones ajustados
o calzas. De difcil interpretacin son las lneas que
aparecen en un segundo plano, en forma de rectngu-
lo, que podran corresponder a un manto desplegado.
Dimensiones de la gura:16 mm de longitud x 6 mm
de anchura. Procedencia: Sierra de Rubial.
7.- Dimensiones de la lmina:18 mm de longi-
tud x 8 mm de anchura. Figura indeterminada, repuja-
da. Parece corresponder a un individuo de corta edad,
de frente. Cabeza redondeada, ojos circulares rehun-
didos, nariz destacada, extremidades cortas, las supe-
riores con las manos unidas sobre el regazo, en actitud
oferente. Dimensiones de la gura:16 mm de longitud
x 6 mm de anchura. Procedencia: Sierra de Rubial.
8.- Dimensiones de la lmina:16 mm de longitud
x 7,5 mm de anchura. Figura similar a la anterior. Ca-
beza redondeada, con arcos superciliares prominentes,
ojos circulares y hundidos, nariz levemente destacada.
No posee boca y la barbilla es angular. Presenta los
brazos cortos, manos entrelazadas con dedos destaca-
dos, en actitud oferente, excesivamente grandes con
respecto al resto de su anatoma. Bajo lo que parece
corresponder al manto sobresalen los pies. Dimensio-
36 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Martnez Garca
Lam. 8. Fotos plaquitas de plata.
nes de la gura: igual a las de la lmina. Procedencia:
Sierra de Rubial.
9.- Dimensiones de la lmina: 36 mm de longi-
tud x 20 mm de anchura. Figura indeterminada. Cabe-
za esquemtica a la derecha, de la que parte un largo
penacho desde la parte posterior, rematado por una
especie de contrapeso de forma globular, de difcil in-
terpretacin. La gura est parcialmente oculta por un
manto rectangular con una cenefa en cada extremo a
base de dos segmentos paralelos y otros transversales.
Desde los extremos superiores del lienzo convergen
dos lneas hacia el centro, a modo de brazos con dedos
destacados y debajo otras dos incisiones. Parte de las
piernas y pies aparecen por la parte inferior, orienta-
dos a la derecha. Dimensiones de la gura: 26 mm de
longitud x 10 mm de anchura. Procedencia: Punto de
Agua.
C
La excepcionalidad de estas plaquitas es su
pequeo tamao, entre 36-18 mm de longitud y 20-
7,5 mm de anchura, dimensiones un tanto extremas
para ser grabadas o repujadas ya que sobre todo en el
primer caso debi utilizarse un nsimo buril de bron-
Lminas argnteas con representaciones humanas y otros materiales de signicacin votiva en el territorio de Kelin 37
ce o hierro. A pesar de ello las guras representadas
son perfectamente identicables e incluso poseen ca-
racteres formales inditos en la iconografa ibrica.
Solo conocemos en la comarca, procedente del
yacimiento de La Peladilla (Fuenterrobles) el hallazgo
ocasional de un fragmento de lmina de plata bastante
deteriorada, en la que se reproduce una cabeza mas-
culina barbada de frente, que posiblemente formara
parte de un depsito de herrero en el que tambin se
encontr una falcata damasquinada, lingotes de hie-
rro y un conjunto de armas (Lorrio, Rovira y Gago,
1998-1999, 149; Lorrio y Snchez, 2000-2001, 139,
Lm. 13, 2). As mismo, en el tesoro de Salvacaete,
aparecido en la dcada de los aos 30 del siglo XX, se
inventariaron, junto a vasos, objetos de adorno perso-
nal de plata y monedas, una serie de tres laminillas de
plata con representaciones de ojos y cabezas humanas
repujadas, de posible carcter votivo, cuya datacin se
estableci entre los siglos III y I a. C. (Cabr, 1936, 154-
155, Lam. VI; Radda, 1969, Lm. 50, 5 y 6).
Pero es en los depsitos votivos o santuarios
donde aparecen estas piezas con mayor profusin,
como ocurre en los de la Encarnacin (Caravaca de la
Cruz), o El Recuesto (Cehegn), ambos en Murcia. En
el primero de ellos se descubrieron un gran nmero de
laminillas de plata decoradas con incisiones a buril o
repujadas, sobre las que destaca la imagen de un posi-
ble sacerdote u oferente, representado de perl, toca-
do con bonete y vestido con capa o sagum (Ramallo y
Brotons, 1997, 263). En el santuario del Recuesto (Lillo,
1981, 195-204) se localizaron 25 piezas de plata -lmi-
nas o chapitas- decoradas mediante repujado a cincel
o incisas, representando guras humanas, cabezas de
animales, ojos o temas geomtricos. De entre ellas des-
taca una con decoracin incisa a buril que representa a
una gura humana de perl, tocada con gorro cnico
y vestida con capa y tnica hasta los tobillos sujeta con
cinturn o faja con tahal, en actitud orante de saluta-
tio.Para el conjunto de los objetos hallados de estos dos
yacimientos murcianos se propuso una cronologa en
torno al siglo IV a. C. (g. 9).
En el depsito votivo de Garvo (Portugal)
(Beiro et alii, 1989, 72-135) se hallaron en una favissa
datada en la Segunda Edad del Hierro gran cantidad
de placas de plata repujada, decoradas con culos
-exvotos anatmicos- y tambin con representaciones
antropomrcas: una cabeza femenina con largo co-
llar y una gura indeterminada, junto con cermicas,
adornos de uso personal, gurillas de terracota y pe-
queos objetos.
Otra lmina de plata, grabada a buril y repre-
sentando a una gura femenina, con cabello y faccio-
nes destacadas vestida con tnica, la encontramos en
el santuario de Collado de los Jardines (Jan), junto a
placas de bronce decoradas con ojos y guras huma-
nas (Alvarez Ossorio, 1941, CXXXV-CLXI).
Tambin existen hallazgos de lminas de oro,
de caracter votivo, realizadas con la misma tcnica
-grabado y repujado-recogidas por Nicolini, proce-
dentes de santuarios ibricos de la Alta Andaluca,
SE peninsular, Extremadura, Jan, Alicante y Cdiz,
con cronologas entre los siglos IV y III a. C. (Nicolini,
1990, 497-502). De este mismo material y procedentes
de la necrpolis ibicenca del Puig des Molins existen
en la Coleccin Vives y Escudero del M.A.N. otras dos
placas de oro repujadas, colgantes a los que les falta
el sistema cilndrico de suspensin, representando, se-
gn su autora (San Nicols Pedraz, 1986, 57-94) a la
diosa fenicio-pnica Astart, que aparece sujetndose
los senos con ambas manos.
U S R-

Aunque la muestra de las ocho lminas de pla-


ta grabadas de la Sierra de Rubial es un tanto exigua,
al tratarse de hallazgos ocasionales de supercie, cabe
plantearse la posibilidad de contar con el hasta aho-
ra nico espacio cultual al aire libre en el territorio de
Kelin, exceptuando las escasas necrpolis conocidas
donde se llevaran a cabo rituales funerarios. Pese al
gran nmero de yacimientos ibricos diseminados por
este territorio, solo se conocen cuatro necrpolis segu-
ras en los yacimientos de La Peladilla (Fuenterrobles)
El Punto de Agua (Benagber) El Moln (Camporro-
bles) y El Molino de Enmedio (Utiel) y seis probables
-Caada del Salitrar, El Molino, Pozo Viejo, Fuente de
Santa rsula-Tejera Nueva, Los Chotiles, (Sinarcas)
y La Harinera (Requena), donde han aparecido man-
chas de ceniza o escaso nmero de enterramientos;
y las cuevas santuario, lugares de culto cuyo estudio
rebasa los lmites de este trabajo, de las que existen
nueve cavidades con materiales ibricos habindose
nicamente excavado tres, dos en el Puntal del Horno
Ciego y la del Moln.
As pues, y una excavacin arqueolgica lo con-
rmara o no, pudiera tratarse de uno de los loca sacra
-lugares sagrados de carcter natural- que se distribu-
yen con no demasiada frecuencia en territorio ibrico.
Otro tema de discusin que adelantamos aho-
ra pero que tendra pleno sentido tras la citada ex-
cavacin, seria lo que propone Francisco Burillo con
respecto a la consideracin del yacimiento turolense
de Pealba de Villastar como un posible santuario de
frontera (Burillo, 1997, 235):
38 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Martnez Garca
Fig. 9. Paralelos plaquitas. De plata: 1: Fuenterrobles; 2: La Encarnacin; 3: El Recuesto; 4: El Garvo; 5: Collado de los Jardines; 12:
Salvacaete. De oro: 6: Alta Andaluca; 7, 8 y 9: Castellar; 11 y 12: Puig des Molins.
Todo lugar religioso sirve para aglutinar a la comu-
nidad a que pertenece, pero tambin puede ser un elemento
de diferenciacin respecto a otros grupos humanos. Surge
pues la pregunta acaso nos encontramos ante un santuario
que identicado con un grupo nos marca la frontera entre
dos comunidades? o por el contrario, se nos maniesta
como un punto de conuencia entre comunidades diferen-
ciadas?Su excepcionalidad dentro de la Celtiberia lleva
a pensar que pudo ser punto sacro para una amplia comuni-
dad dispersa en distintos asentamientos. Pealba pudo tener
un doble valor no necesariamente disyuntivo sino comple-
mentario. Por una parte lugar de identidad y de atraccin
de un grupo humano diseminado en el territorio, por otra,
lugar de identidad de una comunidad frente a otra, como
santuario de frontera que sacraliza los lmites del territorio.
Aunque parezca un tanto prematuro el aplicar
las hiptesis enunciadas para el yacimiento que nos
ocupa, planteamos una serie de consideraciones a te-
ner en cuenta con respecto a la eleccin del lugar como
posible santuario:
-Se encuentra en el lmite entre dos territo-
rios ibricos denidos: a 17 km de Kelin y a 25 km de
Ikale(n)sken (Iniesta) separados el uno del otro por la
Sierra de la Derrubiada y la profunda hoz del ro Ca-
briel. Por lo tanto, el papel de frontera que ejercera
resulta evidente, pudiendo recibir tanto gentes de am-
bos territorios o bien de uno solo, por lo que habra
que considerarlo en el primer caso como un santuario
de convergencia.
-Se ubica a 950 m. sobre el nivel del mar, lo que
signica una amplia visibilidad y un control efectivo
tanto del territorio circundante como de la va secular
de trnsito entre la meseta castellana y el litoral valen-
ciano que discurre por las inmediaciones y atraviesa
el ro Cabriel por Vadocaas, donde existe, como ya se
ha indicado, un vado, poblamiento en poca ibrica y
surgencias de aguas mineromedicinales en la margen
derecha del ro.
Como una ltima reexin sobre el fenmeno
religioso ibrico en el territorio de Kelin, he de signi-
car que tanto los lugares de culto en cuevas como los
hipotticos loca sacra se sitan en los lmites geogr-
cos de la zona que nos ocupa, lo que en cierta manera
estara tambin marcando la lnea divisoria entre con-
textos prximos y diferenciados.
Lminas argnteas con representaciones humanas y otros materiales de signicacin votiva en el territorio de Kelin 39
O -
.
Del yacimiento de Los Villares (Caudete de las
Fuentes) presentamos cinco terracotas incompletas,
cuatro de las cuales fueron recogidas en mi tesis de
licenciatura (Martnez Garca, 1982, 104-105 y 123-124.
Lm. XVI, 9; XVIII, 15; Lm XXXIV a 35 y 36). Los n-
meros 1 y 2 del catlogo pertenecan a la coleccin de
Rafael Gabaldn, vecino de Caudete de las Fuentes,
colaborador del S.I.P., del Departamento de Arqueo-
loga de la Universitat de Valncia, e impulsor de su
museo local, y el resto, junto con un pato de bronce
y un colgante del mismo material (Martnez Garca,
1982, Lm. XIX, 17), al citado Alejandro Garca. En am-
bos casos, segn sus descubridores, fueron hallazgos
fortuitos, acaecidos en los aos 70 del siglo XX en las
zonas N y S del yacimiento, fuera del rea acotada por
el Servicio de Investigacin Prehistrica de la Diputa-
cin Provincial de Valencia.
La presencia de terracotas y bronces votivos, en-
tre otros materiales, denota la existencia, en cualquier
centro urbano ibrico, de un lugar sagrado dedicado
al culto, bien sea de tipo familiar domstico o de uso
general, donde los devotos depositaban sus ofrendas
como agradecimiento a favores recibidos de la divini-
dad o con la esperanza de que sus peticiones fuesen
resueltas favorablemente.
En Los Villares existen exvotos pero todava
no se ha localizado el lugar o lugares cultuales donde
deban depositarse, tal y como ocurre en otros yaci-
mientos valencianos como La Bastida de les Alcuses,
(Des y Alvarez, 1997) Tossal de Sant Miquel de Llria,
Puntal dels Llops o Castellet de Bernab (Bonet, Mata
y Guern, 1990; Bonet y Mata, 1997), ya que se ha exca-
vado una pequea porcin del yacimiento, la situada
en la parte ms elevada del mismo.
De las 8 ha que ocupa la loma de Los Villares
se ha excavado una supercie aproximada a 1 ha, que
corresponde a parte de la zona acotada por el Servi-
cio de Investigacin Prehistrica de la Diputacin de
Valencia, realizndose tambin una serie de sondeos
fuera de la misma. En el resto el impacto de excavacio-
nes clandestinas ha sido muy fuerte, sucedindose in-
Fig. 10. Terracota de los Villares. Figura femenina agarrndose los pechos y debajo escenas en rojo-vinoso.
40 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Martnez Garca
controladamente desde los aos 60 del siglo XX hasta
el momento presente.
C.
Terracotas
1. Figura femenina erguida, que debiera cogerse
ambos pechos con las manos. La cabeza, ligeramente
levantada, se toca con capirote cnico. El rostro, re-
dondeado, con arcos superciliares salientes, cuencas
grandes y rehundidas donde se alojan los ojos que se
confeccionaron con pastillas de cermica aplicadas; las
orejas levemente modeladas. La nariz es de grandes
dimensiones, con los oricios marcados; los labios des-
tacados y la boca entreabierta; la barbilla prominente
y redondeada da paso a un cuello proporcionado. Los
brazos, de los que el derecho est roto, arqueados so-
bre el tronco, sujetaban con las manos ambos pechos.
El tronco y resto de la gura, que est seccionada en
su parte inferior, es cilndrico y hueco lo que evidencia
el uso del torno. La cabeza y brazos se modelaron a
mano.
La decoracin, pintura de color rojo vinoso, cu-
bre la caperuza, parte de la frente y la zona inferior de
las orejas, donde se dibujan grandes pendientes ovala-
dos. Un lete contornea ambos brazos, antes de llegar
al codo, a modo de brazaletes. Por la espalda y a partir
de la base de la nuca le cae una especie de mantilla-re-
decilla reticulada que ocupa todo el desarrollo vertical
de la gura, aunque a la altura de la cintura est cor-
tada por una banda enmarcada por dos letes. A par-
tir de aqu y hasta la rotura inferior se desarrolla una
cenefa en la que de izquierda a derecha aparecen un
lobo mirando a la izquierda, con la cabeza levantada y
las orejas erguidas, una nave con cabeza de caballo mi-
rando a la derecha, y otra, con dos peces encima y uno
delante. Las escenas, aunque reconocibles, presentan
zonas en las que se ha perdido la pintura, adems de
estar rota la gura a partir de ellas.
Pasta anaranjada, dura y compacta, con no
desgrasante. Supercie anaranjada, alisada.
Dimensiones: 15 cm de longitud por 6 cm de an-
chura mxima. (g .10)
2. Figura femenina de la que solo se conserva la
cabeza. Se tocaba con un velo o mitra, apenas percep-
tible por rotura. El rostro es ovalado, con el pabelln
de la oreja derecha desproporcionado con respecto al
conjunto, faltndole el de la izquierda por rotura; las
cuencas de los ojos, circulares rehundidas y la nariz
recta. Apenas se aprecia la boca. Barbilla triangular y
cuello corto.
Pasta gris, porosa y poco compacta, con no
desgrasante micceo. La supercie, de color gris apa-
rece ennegrecida por la accin del fuego.
Dimensiones: 5 cm de longitud por 3 cm de an-
chura (g. 11-2).
3. Figurita infantil. Representa a un nio de cor-
ta edad toscamente modelado, con la cabeza alargada
y desproporcionada respecto al cuerpo; los ojos y la
base de la nariz rehundidos, producto del pellizcado,
con la boca apenas perceptible. Las extremidades es-
tn incompletas por rotura. En la parte posterior, y a la
altura de la cintura sujeta a la gura una mano con tres
profundas incisiones a modo de dedos, lo que indica
que formaba parte de una maternidad.
Pasta beige, dura y compacta, con no desgra-
sante micceo. Supercie beige con restos de pintura
de color rojo claro.
Dimensiones: 5,5 cm de longitud por 2,3 cm de
anchura (g. 11-3).
4. Figura femenina de la que solo se conserva la
cabeza. Rostro redondeado, con los arcos superciliares
muy pronunciados, cuencas rehundidas, y nariz agui-
lea, con la barbilla triangular. Se toca con un velo o
mitra. La boca no ha sido denida. Existen restos de
pintura -rojo claro- en el contorno del ojo izquierdo y
frente.
Pasta anaranjada, dura y compacta. Supercie
anaranjada.
Dimensiones: 4,5 cm de longitud por 2,3 cm de
anchura (g. 11-4).
5. Figura femenina de la que solo se conserva
la cabeza. Rostro con rotura en la frente, pmulos sa-
lientes, ojos abultados, nariz pequea y recta; barbilla
triangular, sin haberse denido la boca. Se toca con un
velo o mitra redondeada.
Pasta anaranjada, engobe gris, quemada en la
parte posterior.
Dimensiones: 6 cm de longitud por 5 cm de an-
chura (g. 11-5).
Bronces
6. nade de bronce, de factura sencilla y propor-
cionada. Fabricado a molde, con la tcnica de la cera
perdida. Los ojos semicirculares se inscriben en otro
semicrculo mayor. El inicio de las alas lo determina
una incisin curva en sentido vertical y su desarrollo
otras tres horizontales y paralelas. El punto de apoyo
inferior est constituido por una supercie plana.
Dimensiones: 5 cm. de longitud por 3,5 cm de
anchura por 4 cm de altura (g. 11-6).
7. Colgante de bronce, de forma cuadrangular,
calado, con tres perforaciones circulares, una en la
Lminas argnteas con representaciones humanas y otros materiales de signicacin votiva en el territorio de Kelin 41
Fig. 11. Terracotas y bronces procedentes de Los Villares.
parte superior y dos en los extremos. Representacin
simtrica de una gura humana estilizada y sentada.
Dimensiones: 4,5 cm de longitud por 4 cm de
altura. Grosor: 2,5 mm (g. 11-7).
C
Hemos de hacer especial mencin a la nmero
1 del catlogo (g.10-1) pues consideramos que es una
pieza indita dentro de la coroplstia ibrica ya que, si
son poco frecuentes las terracotas que representan -
guras femeninas cogindose los pechos con las manos,
en ninguna se integran escenas como las que aqu se
describen.
Torneada y posteriormente modelada a mano
en su parte media superior, presenta en la inferior
una secuencia pintada en color rojo vinoso en la que
aparecen a la izquierda un lobo en actitud de aullar,
con la cabeza y orejas erguidas, cuyos cuartos traseros
recuerdan, por su ejecucin y estilo a los del caballo
representado en la tinaja publicada por Pla (Pla Balles-
ter, 1980) dentro del considerado en Los Villares estilo
ornamental (Mata, 1990, Bonet e Izquierdo 2001 ) La
gura del carnicero, en el mbito de la cermica ibri-
ca, es frecuente en el denominado estilo Elche-Arche-
na (Menndez, 1988) con dientes alados y la lengua
fuera; el ojo almendrado, con iris y pupila destacados
(Sala, 1992, 114; Blanco, 1993). En la zona del Jcar-
Vinalop, el vaso de Pea Rubia (Elche de la Sierra,
Albacete) representa a dos lobos enfrentados, macho
y hembra, junto con smbolos astrales, escena ritual de
una pareja de lobos en celo, previa a la fertilidad, carac-
terstica propia del mundo de ultratumba. (Lillo, 1988)
Al lobo, en la iconografa ibrica, tradicionalmente se
le asocia con la simbologa funeraria, aunque pudo
tener tambin un papel diferente dentro de la religio-
sidad ibrica de carcter popular, en el mbito de las
actividades ganaderas, al que se le consideraba como
un ser infernal relacionado con la noche y la muerte,
devorador de hombres y rebaos. Tambin se le pone
en relacin con ceremonias de iniciacin, rituales a
los que se sometan aquellos que queran alcanzar un
status diferente dentro de su grupo social, y nalmen-
te, como emblema de identicacin tribal o familiar, a
juzgar por la decoracin con cabezas de lobo en escu-
dos o pectorales que aparecen en el torso de guerrero
de Elche, en el escudo de la Minerva de Tarragona o
en las monedas elegidas por una ceca (Iltirda, Ilteraca)
que las identicaba con las poblaciones emisoras en
42 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Martnez Garca
base a ciertas leyendas o advocaciones de tipo local
(Gonzlez y Chapa, 1993). Una asociacin diosa-lobos,
que pudiera relacionarse parcialmente con la que aqu
presentamos, aparece pintada sobre una urna ovoide
aparecida en la cueva-santuario de La Nariz (Umbra
de Salchite, Moratalla, Murcia), (Lillo, 1983).
El motivo central lo identicamos con una nave
muy esquemtica, con cabeza de caballo como mas-
carn de proa. Encima se inscribe un valo apaisado
dividido por un segmento longitudinal, que no he po-
dido interpretar.
El tercer y ltimo motivo, ubicado a la derecha,
consiste en otra nave y asociados a ella tres peces, dos
encima y uno delante de la misma, que por el tama-
o de las aletas laterales y forma del cuerpo pudieran
corresponder a delnes. La embarcacin en cuestin
presenta en el mascarn de proa o akroteria una cabeza
de caballo como remate de la roda que se decora con
lneas transversales paralelas y un ajedrezado. La qui-
lla curva da paso al codaste, cerrando el casco por la
popa. El costado de estribor est decorado con trazos
paralelos.
El trazo aproximadamente simtrico al codaste
es de difcil interpretacin, si bien podra correspon-
der a aparejos para la pesca de arrastre. Con respecto a
la tipologa de la nave, responde al prototipo del hippo
fenicio, embarcacin ligera, ecaz y verstil que se uti-
lizaba tanto para el transporte de mercancas a larga
y corta distancia, como para las labores de pesca, que
debido a las caractersticas de su casco poda remon-
tar ros, siendo sencillo su varado (Guerrero, 1998).
El paralelo ms prximo a la que aqu presentamos
procede del Puntal dels Llops, donde en un fragmento
cermico se dibuja parte de una embarcacin ibrica,
emparentada con los hippoi fenicio-pnicos, con mas-
carn de proa en forma de cabeza de caballo (Bonet e
Izquierdo, 2001, 295-297; Bonet y Mata, 2002, 76 y 128)
(g. 12, 4).
En la terracota que nos ocupa se dan una serie
de elementos iconogrcos que, pasados por el ltro
de la religin ibrica, nos remiten a la imagen y atri-
Fig. 12 . 1: Hippoi de los relieves de bronce de la puerta de Ballawat (British Museum); 2: Hippo micnico de Esciros; 3: Nave Cartaginesa
sobre cermica; 4: Proa de nave del Puntal dels Llops, sobre cermica.
Lminas argnteas con representaciones humanas y otros materiales de signicacin votiva en el territorio de Kelin 43
Fig. 13. Paralelos de guras femeninas cogindose los pechos, identicadas con la diosa Astart. 1: De Amathus, Chipre; 2 y 3: De Biblos;
4: de Nora; 5: de Numancia.
butos de las divinidades femeninas mediterrneas fe-
nicias, pnicas, griegas y romanas: Astart-Tanit-Afro-
dita-Artemis-Venus, sincretismo sin duda debido a la
pervivencia entre el sustrato indgena de un culto a la
Diosa Madre ligada a la fertilidad, a la muerte y a los
poderes malcos. (Gusi, 1997, 200-202). La actitud de
cogerse los pechos con ambas manos nos remite a la
Astart fenicia, divinidad muy compleja, protectora,
entre otros atributos, de los animales y la navegacin,
favorecedora de la fertilidad y la fecundidad. (g. 13)
Los ejemplares ms antiguos, del siglo XVIII a. C., que
representan a la diosa de la fecundidad, proceden de
Biblos, una en barro cocido y la otra de bronce, se mues-
tran con las manos aplicadas sobre los senos y el sexo
marcado por un tringulo (Parrot et alii, 54, gs. 4.7 y
4.8) Se representa en un buen nmero de terracotas
aparecidas en la antigua ciudad de Amathus (Chipre),
donde toma el nombre de Kypra Aphrodta, modelo
que sin interrupcin se desarrolla desde el Calcolti-
co hasta el periodo clsico (Karageorghis, 1991). As
mismo en el Museo Arqueolgico Nacional de Caglia-
ri (Cerdea) se muestra una terracota femenina opri-
mindose los senos hallada en la necrpolis de Nora
(Parrot et alii, 1975, 222, g. 242). En la Pennsula Ibri-
ca los paralelos son muy escasos, si bien, sorprenden-
temente, del yacimiento de Los Villares proceden las
terracotas que se exhiben en el Museo Arqueolgico
Municipal de Caudete de las Fuentes, (Ribera, 1980,
91 y 92. Lm. XXXVII) la primera de ellas muy simi-
lar por su factura a la que aqu se estudia, adems del
tronco de otra terracota femenina con los brazos cru-
zados por la cintura y pechos destacados (g. 14,1).
Del mismo yacimiento, procedente del Nivel I (siglos
VIII-VII a. C.) se hall un pequeo pie de terracota y el
torso de un caballito encontrado en supercie, (Mata,
1991, 178, g. 93,4 y 26) as como una cabeza feme-
nina incompleta, a molde, de rasgos clsicos (Mata,
1991, 300 Lm. XVIII). En el Museo Numantino existe
una gurita de terracota polcroma que representa a
una mujer a la que se le ha identicado con la divi-
nidad, tocada con gorro cnico, con los pechos des-
tacados y los brazos parcialmente seccionados, que
por su posicin, podran corresponder al modelo que
comentamos.(Alfay, 2003, 94-95) (g. 13,5).

Los fragmentos de exvotos correspondientes a
cabezas femeninas de terracota, nmeros 2, 4 y 5, fue-
ron modeladas a mano y dos de ellas con indicios de
haber sido parcialmente expuestas al fuego. En lneas
generales contienen los mismos rasgos formales, don-
de en ningn caso se destaca la boca, cubrindose la
cabeza o con un velo corto, que se dispona sobre una
44 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Martnez Garca
Fig. 14. Paralelos terracotas Villares. 1: Figuras femeninas del museo de Caudete de las Fuentes; 2: Cabeza del yacimiento ibrico de
La Peladilla (Fuenterrobles); 3: Terracota pnica de Ibiza; 4: Madre con nio de Bithia; 5: Terracotas de La Serreta (Alcoi-Cocentaina-
Penguila).
diadema, o con una pequea mitra, lo que constituye
una nota distintiva en la plstica ibrica, introducida
en la Pennsula junto con las religiones y ceremonias
propias de cultos greco-orientales, cuyo apogeo ha-
bra que situarlo entre los siglos IV y III a. C. (Bandera,
1977, 291-292).
En cuanto a sus paralelos ms prximos hemos
de relacionar estas terracotas con algunas de las apa-
recidas en el santuario ibrico de La Serreta (Alcoi-
Cocentaina-Penguila), de marcado carcter popular,
de entre las consideradas como "primitivas", con una
cronologa que abarca los siglos III al I a. C. (Visedo,
1922; Juan, 1987, 88) (g. 14,5).
Con respecto a la gurita de nio, cataloga-
da con el nmero 2, la ponemos en relacin con las
guras femeninas curtrofas, maternales y nutricias,
como, entre otras, la dama sedente con nio de la
Albufereta (Alicante) o la de la necrpolis del Cabecico
del Tesoro (Jumilla, Murcia), que han sido considera-
das como representaciones de Astart-Tanit, protecto-
ra de la maternidad y crianza de los hijos, o bien como
la representacin del devoto que ofrece y presenta el
nio a la divinidad (Marn Ceballos, 1987, 58-65; Mo-
neo, 2003, 390 y 433) (g. 15).
Sobre el nade de bronce, nmero 6 del cat-
logo, no conocemos un hallazgo similar en contextos
ibricos, ni ningn tipo de referencia bibliogrca al
respecto, aunque en los santuarios son habituales los
exvotos de bronce o terracota que representan a ani-
males: toros, carneros, caballos, aves, etc. Ello, unido
a ser un hallazgo casual, nos impide en gran medida
su estudio. No obstante, y con todas las reservas, pu-
diera tratarse tambin de un exvoto ibrico. Es un ave
que aparece asociada a la diosa fenicia Astart, tal y
como se representa en el bocado de caballo de Sevilla o
bronce de Carriazo (Marn Ceballos, 1999), en la placa
de La Serradilla (Cceres) (Almagro Gorbea, 1977) o
en la olpe ritual corintia del Museo Arqueolgico Na-
cional que representa a Astart-Artemis alada y an-
queada por dos patos (Cabrera y Olmos, 1982, 11). En
la favissa del Tossal de Sant Miquel de Llria apareci,
entre otras terracotas incompletas y quemadas que re-
Lminas argnteas con representaciones humanas y otros materiales de signicacin votiva en el territorio de Kelin 45
Fig. 15. Paralelos damas curtrofas. 1: Dama con nio de La Al-
bufereta (Alicante); 2: Dama del Cabecico del Tesoro (Jumilla,
Murcia).
Fig. 16. Paralelos patos. 1: Bronce de Carriazo 2: Placa de La Se-
rradilla (Cceres) 3: Pato de la Alcudia de Elche;4: Astart-Arte-
mis, en una olpe ritual corintia del M.A.N.; 5: Kor de Ampurias;
6 y 7: Tossal de Sant Miquel de Lliria..
presentaban guras humanas, un fragmento de ave de
cuatro cm de longitud (Aranegui, 1997, 105).
Es un animal que acompaa frecuentemente a
la divinidad, con posible simbologa funeraria, o es
objeto de ofrenda a la misma, tal y como aparecen un
exvoto de bronce, portndolo una kor hallada en Am-
purias, tipo creado a mediados del siglo V a. C. en la
Magna Grecia y tal vez procedente de Siracusa, (Blech,
1994, g. 1.5) o en las damas oferentes del Castellar de
Santiesteban (Nicolini, 1969; Prados, L., 1992).
En el cilindro-sello de Vlez Mlaga, la ms anti-
gua representacin de Astart trada por los navegan-
tes fenicios a occidente en el siglo XIII a. C., se muestra
a Astart, junto a otras dos guras, una de ellas, un
daimn con cabeza de animal, suspende con la mano
a un pato y otro ejemplar de la misma especie vuela
sobre sus cabezas. (Blzquez, 1983, 42 y 419,il.19).
Aunque tambin las aves son frecuentes en las
cermicas ibricas pintadas correspondientes al estilo
simblico, el pato aparece en dos ocasiones, en el Tos-
sal de Sant Miquel de Llria (Ballester et alii, 1954, 116,
g. 536, 539; Bonet, 1995, 177 y 225) y en la Alcudia de
Elche, en un nfora globular, opuesta a la gura de
un lobo, donde un ave acutica de gran tamao repre-
sentara a la Diosa Madre (Gonlez Alcalde, 1997, 340,
g. 9; Sala, 1992, 131, g. 59, 1c y g. 73). Tambin de
Elche procede una base recortada de copa tica de
Figuras Rojas con un pato, conservada en el Museo
Arqueolgico Nacional (Olmos, 1988-1989: 86, g. 2).
Las representaciones iconografcas de ornitomorfos
acuticos son ms abundantes en la Cultura Castre-
a Galaica donde se representa formando parte de la
decoracin de fbulas hallsticas, torques, arracadas,
diademas y en motivos estampados sobre cermica
(Fernndez Carballo, 2003) (g. 16).
Del colgante de bronce, nmero 7 del catlo-
go, existen varias piezas similares procedentes, una
de ellas, de la tumba 371, zona II, de la necrpolis de
la Osera (Chamartn de la Sierra, Avila) (Cabr, 1952,
109-112, g. 2.1; Baquedano, 1990:81, g. 2.10 y 1996,
Blech 2003, 173, g. 12 a), los dos ejemplares de la Bas-
tida de les Alcuses (Fletcher, 1974, 130) y otro de la
necrpolis del Puntal de Salinas (Villena, Alicante),
sepultura 29 (Hernndez, 1992) (g. 17).
Cabr, siguiendo a Dechelee, considera que la
pieza es un amuleto que representa a una divinidad
solar -el dios Sol agarrando los cuellos de dos cisnes,
atributos suyos- relacionndola con otros amuletos ha-
llados en Italia, de poca etrusca (Pigorini, 1894, 172-
173, g. 5 y 6) y en Egina (Evans, 1893-1894, 197) Para
establecer este paralelismo se basa en que la gura del
amuleto de la Osera no est sentada sino de pie y lo
que pudieran parecer las piernas abiertas correspon-
deran a las cabeza y cuello de dos cisnes. Del mismo
modo, los dos oricios laterales superiores vendran
a ser los ojos de otros dos cisnes sagrados. Fletcher,
por su parte, pone en relacin a los dos ejemplares
hallados en la Bastida de les Alcuses (Moixent) con la
divinidad egipcia menor correspondiente al dios Bes,
46 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Martnez Garca
Fig. 17. Paralelos colgantes. Segn Cabr: 1: La Osera; 2: Bronce caucsico; 3: Joya de oro de Egina, 4 a 6: Amuletos de bronce itlicos;
7: Vaina de pual de Peschiera, Italia, con smbolo solar; 8: Placa amuleto de Las Cogotas; 9 y 10: Colgantes de la Bastida de les Alcuses
(Moixent); 11: Placa-atalaje de Cancho Roano.
genio enano protector del hogar y sobre todo del m-
bito femenino, difundindose su imagen en amuletos
de terracota o metal por todo el mediterrneo por feni-
cios y cartagineses (Blzquez, 1999: 62).
En cambio, I. Baquedano, L. Hernndez y M.
Blech consideran que estos colgantes, de clara pro-
cedencia ibrica, representan a la imagen de Pthnia
Hippn, la Astart fenicia, seora de los caballos o de lo
que simbolizaban, entre otras muchas advocaciones.
El ltimo autor citado y en base a la representacin
simtrica de estos colgantes, reducida a sus rasgos
esenciales, los pone en relacin con una placa lateral
calada de bronce, pieza del bocado de un caballo, de
la necrpolis de Cancho Roano (Zalamea de la Sere-
na, Badajoz), donde se representa, en similar actitud a
un Psis Hippn, personaje divino bifronte con brazos
y piernas abiertos sobre prtomos de caballo (Malu-
quer, 1983, 54, g. 12).
B
ALFAY, S., 2003. La iconografa divina en Celtibe-
ria: una revisin crtica. Archivo Espaol de Arqueolo-
ga, 76, 77-96, Madrid.
ALVAREZ, F., Catlogo de los ex-votos de bronce
ibricos. Museo Arqueolgico Nacional. Madrid,
1941.
ARANEGUI, C. 1997. La favissa del santuario ur-
bano de Edeta-Liria. Valencia en Espacios y lugares
cultuales en el mundo ibrico. Quaderns de Prehistria i
Arqueologa de Castell, 18, 103-113, Castell.
BALLESTER, I. FLETCHER, D., PLA, E., JORD, F.,
ALCCER, J., Corpus Vasorum Hispanorum. Cermica
del cerro de San Miguel de Liria. Madrid, 1954.
BANDERA, M. L. DE LA., 1977. El atuendo femeni-
no ibrico (I). Habis 8, 291-292, Sevilla.
BAQUEDANO, I., 1996. Elementos de liacin me-
diterrnea en vila durante la I y II Edad del Hie-
rro Boletn de la Asociacin Espaola de Amigos de la
Arqueologa, 36, 73-90, Madrid.
BEIRO, C.M., SILVA, C.T., SOARES, J., GOMES,
R.V., 1985. Depsito votivo de Garvo O Arquelo-
go Portugus. Serie IV, vol. 3, 72-135, Lisboa.
BLANCO, A., El carnassier de Elche, en Homenaje
a Alejandro Ramos Folqus, Fundacin Cultural de la
C.A.M, 85-97, Elche, 1993.
BLZQUEZ, J.M., Primitivas Religiones Ibricas. Tomo
II: Religiones prerromanas. Ed. Cristiandad. Madrid.,
1983.
BLZQUEZ, J.M.,: El impacto de la religin semita,
fenicios y cartagineses, en la regin bera en Reli-
Lminas argnteas con representaciones humanas y otros materiales de signicacin votiva en el territorio de Kelin 47
gin y magia en la antigedad, Generalitat Valenciana,
49-87, Valencia., 1999.
BLECH, M., 1994: Terracotas de Ampurias. Iberos
y griegos: lecturas desde la diversidad. Huelva Ar-
queolgica, XIII, Vol. 2, 89-114, Huelva.
BLECH, M., Los Atalajes en CELESTINO PREZ,
S. (ed.) Cancho Roano IX. Los Materiales Arqueolgicos,
159-192, Fig. 12, Mrida, 2003.
BONET , H., El Tossal de Sant Miquel de Llria. La an-
tigua Edeta y su territorio. Servicio de Investigacin
Prehistrica de la Diputacin de Valencia. Valencia,
1995.
BONET, H. e IZQUIERDO, I., 2001: Vajilla ibrica y
vasos singulares del rea valenciana entre los siglos
III y I a. n. e. Archivo de Prehistoria Levantina XXIV,
295-297, Valencia.
BONET, H. y MATA, C., Lugares de culto edeta-
nos: propuesta de denicin en Espacios y lugares
cultuales en el mundo ibrico. Quaderns de Prehistria i
Arqueologa de Castell, 18, 115-146, Castell, 1997.
BONET, H. y MATA , C., El Puntal dels Llops. Un for-
tn edetano. Serie de Trabajos Varios del Servicio de
Investigacin Prehistrica, 99, Valencia, 2002.
BONET, H. MATA, C. GUERN, P., 1990: Cabezas
votivas y lugares de culto edetanos. Verdolay, 2, 185-
199, Murcia.
BURILLO MOZOTA, F., Espacios cultuales y rela-
ciones tnicas: Contribucin a su estudio en el m-
bito turolense durante poca ibrica, en Espacios y
lugares cultuales en el mundo ibrico. Quaderns de Pre-
histria i Arqueologa de Castell, 18, 229-238, Caste-
ll,1997.
CABR, J., 1936: El tesoro de plata de Salvacae-
te (Cuenca). Archivo Espaol de Arte y Arqueologa.
Tomo XII. Madrid.
CABR DE MORN, M.E., 1952: El simbolismo
solar en la ornamentacin de espadas de la II Edad
del Hierro cltico de la Pennsula Ibrica. Archivo de
Prehistoria Levantina, III, 101-116, Valencia.
CABRERA, P. Y OLMOS, R., Cermica Corintia en
Salas Griegas y Etruscas. Guas didcticas del Museo
Arqueolgico Nacional. Ministerio de Cultura. Ma-
drid, 1982.
DES, E. y ALVAREZ, N., Anlisis del Conjunto 5
de La Bastida de Les Alcuses (Moixent, Valencia): un
edicio con posible funcionalidad cultual en Espa-
cios y lugares cultuales en el mundo ibrico. Quaderns de
Prehistria i Arqueologa de Castell, 18, 147-170, Cas-
tell, 1997.
EVANS, A.I., 1892-1893 Mykenoean Treasure from
Egina. Journal of Hellenistic Studies. Vol. XIII.
FERNNDEZ CARBALLO, L., 2003: Achega estu-
do dos ornitomorfos acuticos da Cultura Castrexa
Galaica: Anaco de fbula indxena ornado cun pato
cullerete (Anas Clypeata), Gallaecia n 22, 143-145
Santiago de Compostela.
FLETCHER VALLS, D., Museo de Prehistoria de la Di-
putacin de Valencia. Publicaciones del Centro de Be-
llas Artes. Valencia, 1974.
GIL-MASCARELL, M., 1977: Excavaciones en la
Cueva Ritual Ibrica de Villargordo del Cabriel (Va-
lencia). XIV Congreso Nacional de Arqueologa (Vito-
ria, 1975), 705-712, Zaragoza
GONZLEZ ALCALDE, J., Simbologa de la diosa
Tanit en representaciones cermicas ibricas en Es-
pacios y lugares cultuales en el mundo ibrico. Quader-
ns de Prehistria i Arqueologa de Castell, 18, 329-342,
Castell, 1997
GONZLEZ ALCALDE, J., CHAPA BRUNET, T.,
1993: "Meterse en la boca del lobo. Una aproxima-
cin a la gura del "carnassier" en la religin ibri-
ca. Cumplutum, 4, 169-174, Madrid.
GUERRERO AYUSO, V., Los mercantes fenicio-p-
nicos en la documentacin literaria, iconogrca y
arqueolgica en III Jornadas de arqueologa subacuti-
ca. Puertos antiguos y comercio martimo, 197-228, Va-
lencia,1998.
GUSI I GENER, F., Lugares sagrados, divinidades,
cultos y rituales en el levante de Iberia en Espacios y
lugares cultuales en el mundo ibrico. Quaderns de Pre-
histria i Arqueologa de Castell, 18, 171-209, Castell,
1997.
HERNNDEZ, L., 1992: Un adorno metlico del
Puntal de Salinas. Revista del Departamento de Cultu-
ra del M.I. Ayuntamiento de Villena.
JUAN I MOLT, J., 1987-1988: El conjunt de terra-
cotes votives del santuari ibric de La Serreta (Alcoi,
Cocentaina, Penguila). Saguntum. Papeles del Labo-
ratorio de Arqueologa de Valencia, 21, 295-329, Valen-
cia.
KARAGEORGHIS, V., 1991: Amathus between the
greeks and the Phoenicians. Ai del II Congresso In-
ternazionales di Studi Fenici e Punici. Vol. III, . 959-968,
Roma.
LILLO CARPIO, P. A., 1981: Las religiones indge-
nas de la Hispania antigua en el Sureste Peninsular.
El santuario del Recuesto (Cehegn). Anales e la
Universidad de Murcia, vol. XXXVII, nm. 4, 195-204,
Murcia.
LILLO CARPIO, P. A., 1983: Una aportacin al es-
tudio de la religin ibrica: la diosa de los lobos de
la Umbra de Salchite. Moratalla (Murcia) XVI Con-
greso Nacional de Arqueologa (Murcia, 1981), 769-788,
Zaragoza.
LILLO CARPIO, P. A., 1988: Una pareja de lobos en
la cermica pintada ibrica. Anales de Prehistoria y
Arqueologa, 4, 137-147, Murcia.
LORRIO, A. ROVIRA, S., GAGO, F., 1998-1999:
Una falcata damasquinada procedente de la Plana
de Utiel (Valencia): estudio tipolgico, tecnolgico
y restauracin. Lucentum, XVII-XVIII, 149-161, Ali-
cante.
48 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Martnez Garca
LORRIO, A., "La arqueologa ibrica en la comar-
ca de Requena-Utiel: Anlisis historiogrco", en
LORRIO A. (ed.), Los beros en la Comarca de Re-
quena-Utiel (Valencia), Lucentum, Anejo 4, 105-115,
Alicante, 2001
LORRIO, A. Y SNCHEZ, M.D., 2000-2001: Ele-
mentos de un taller de orfebre en Contrebia Carbica
(Villas Viejas, Cuenca). Lucentum, XIX-XX, 127-148,
Alicante
MALUQUER DE MOTES, J., El Santuario Protohis-
trico de Zalamea de la Serena (Badajoz). II. 1981-1982,
Barcelona, 1983
MARN CEBALLOS, M.C., 1987: Tanit en Espa-
a? Lucentum VI, 43-79, Alicante.
MART BONAF, M.A., 1990: Las Cuevas del Pun-
tal del Horno Ciego, Villargordo del Cabriel, Valen-
cia. Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueologa
de Valencia, 23, 141-182, Valencia.
MARTNEZ GARCA, J.M., Carta arqueolgica de Utiel
y su comarca. Tesis de Licenciatura (indita). Univer-
sidad de Valencia, 1982.
MARTNEZ GARCA, J.M., 1990: Materiales de la
Segunda Edad del Hierro en la Plana de Utiel. Ana-
les de la Academia de Cultura Valenciana. Libro-home-
naje a Julin San Valero Aparisi, 75-106, Valencia.
MARTNEZ GARCA, J.M., 1991: El poblado ib-
rico de La Muela de Arriba. Los Isidros. Requena.
Oleana, Cuadernos de Cultura Comarcal, 6. 93-105, Re-
quena.
MARTNEZ GARCIA, J.M., ESP PREZ, I., El ya-
cimiento ibrico de La Mazorra (Utiel). Primera campa-
a de excavacin ordinaria. Memoria de sus resultados.
Ejemplar mecanograado indito. Depositado en
la Direccin General de Patrimonio. Consellera de
Cultura y Educacin de la Generalitat Valenciana.
Valencia, 2001
MARTNEZ VALLE, A. y CASTELLANO CASTI-
LLO, J.J., 1997: Los hornos ibricos de Las Casi-
llas del Cura (Venta del Moro) Recerques del Museu
dAlcoi, 6, 61-69, Alcoi.
MARTNEZ VALLE, A. y CASTELLANO CASTI-
LLO, J.J., Los hornos ibricos de Las Casillas del
Cura (Venta del Moro, Valencia) en LORRIO, A.
(ed.) Los iberos en la comarca de Requena-Utiel (Valen-
cia). ), Lucentum, Anejo 4, 135-150, Alicante, 2001.
MATA PARREO, C., 1985: Algunas cermicas ib-
ricas con decoracin impresa de la provincia de Va-
lencia. Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueolo-
ga de Valencia, 19, 153-181, Valencia
MATA PARREO, Los Villares (Caudete de las Fuentes,
Valencia) Origen y evolucin de la Cultura Ibrica. Serie
de Trabajos Varios del Servicio de Investigacin Pre-
histrica, 88, Valencia, 1991
MATA, C., DUARTE, F., FERRER, M.A., GARIBO, J.,
VALOR, J.P., Kelin (Caudete de las Fuentes, Valn-
cia) y su territorio en LORRIO, A. (ed.) Los iberos
en la comarca de Requena-Utiel (Valencia), Lucentum,
Anejo 4, 75-87, Alicante, 2001.
MATA, C. Y SORIA, L., 1997: Marcas y gratos so-
bre contenedores ibricos. Archivo de Prehistoria Le-
vantina, XXII, 297-374, Valencia.
MENNDEZ, M., La cermica ibrica de estilo Elche-
Archena. Universidad Complutense, Madrid, 1988.
MONEO, T., Religio Iberica. Santuarios, ritos y divin-
dades. (S. VII-I a.n.e.), Real Academia de la Historia,
Madrid, 2003
NICOLINI, G., Les bronzes gurs des sanctuaires ibri-
ques, Paris, 1969.
NICOLINI, G. Techniques des ors antiques Tome I.
497-503, Picard. Paris, 1990,
OLMOS, R., 1988-1989: Originalidad y estmulos
mediterrneos en la cermica ibrica: el ejemplo de
Elche, Lucentum, VII-VIII, 79-102, Alicante.
PLA BALLESTER, E., 1961: Actividades del servicio
de Investigacin Prehistrica (1956-1960). Archivo
de Prehistoria Levantina, Vol. XI, 211-253, Valencia
PLA BALLESTER, E., Los Villares (Caudete de las Fuen-
tes). Serie de Trabajos Varios del Servicio de Investi-
gacin Prehistrica, 68. Valencia, 1980.
PRADOS, L., Exvotos ibricos de bronce del Museo ar-
queolgico Nacional. Ministerio de Cultura. Madrid,
1992.
PARROT, A. CHEHAB, M. y MOSCATI, S. Los Feni-
cios. Ed. Aguilar, Madrid, 1975
PIGORINI, L. 1894: Antichit Italiche del tipo de Vi-
llanova nel circondacio di Rimini. Bulletino di Palet-
nologa Italiana. Serie II, Tomo X, anno XX, n 10-12,
Parma.
PIQUERAS HABA, J., La meseta de Requena-Utiel. Cen-
tro de Estudios Requenenses, Requena, 1997
PRADOS, L., Exvotos ibricos de bronce del Museo ar-
queolgico Nacional. Ministerio de Cultura, Madrid,
1992.
RADDATZ, K. Die Schafunde der Iberischen Halbin-
sen, Berln, 1979.
RAMALLO ASENSIO, S. y BROTONS YAGE, F.,
1997: El santuario ibrico de La Encarnacin (Ca-
ravaca de la Cruz, Murcia). Quaderns de Prehistria i
Arqueologa de Castell, 18, 263, Castell.
RIBERA LACOMBA, A., "El Museo Arqueolgico
Municipal de Caudete de las Fuentes" en PLA BA-
LLESTER, E. Los Villares. (Caudete de las Fuentes, Va-
lencia) Serie de Trabajos Varios del Servicio de Inves-
tigacin Prehistrica, 68, Apndice 1 Valencia, 1980
RIPOLLS ALEGRE, P. P., 1979: "La ceca de Celin.
Su posible localizacin en relacin con los hallazgos
numismticos", Saguntum 14, 127-137, Valencia.
RIPOLLS ALEGRE, P.P., 1980: "Estudio numism-
tico del poblado ibrico Los Villares (Caudete de las
Fuentes, Valencia). Nuevos hallazgos de la ceca de
Kelin", Numisma 165-167, 9-22.
RIPOLLS ALEGRE, P. P., "Historia Monetaria de
la ciudad ibrica de Kelin", en LORRIO A. (ed.), Los
Lminas argnteas con representaciones humanas y otros materiales de signicacin votiva en el territorio de Kelin 49
beros en la Comarca de Requena-Utiel (Valencia),
Lucentum, Anejo 4, 105-115, 2001
SALA SELLS, F., La tienda del Alfarero del yacimien-
to ibrico de la Alcudia. C.A.M., Fundacin Cultural,
Alicante, 1992.
SAN NICOLS PEDRAZ, M.P., 1986 Orfebrera
pnica: Los collares de Ibiza en el M.A.N. Sagun-
tum-20. Papeles del Laboratorio de Arqueologa de Valen-
cia. Valencia, 1986, 57-94.
VISEDO MOLT, C., 1922: Excavaciones en el mon-
te "La Serreta" prximo a Alcoy. Junta Superior de
Excavaciones y Antigedades, n 6, 3-12 y Lm. I-XII,
Madrid
50 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Martnez Garca
LA INTERVENCIN ARQUEOLGICA EN LA VILLA ROMANA
DEL SECTOR RIO (PATERNA)
CARLOS VERDASCO - JOS ENRIQUE LPEZ - DANIEL SANFELIU - PABLO SAUDO -
ALEJANDRO VILA
RESUMEN
Los trabajos arqueolgicos realizados en unas parcelas urbanas de Paterna, han permitido documentar una villa
romana con una intensa actividad, con restos documentados entre los siglos I a. C. al s. VII d. C. Este ha sido un
descubrimiento que ha permitido obtener importantes datos sobre el poblamiento romano en esa zona de lHorta
Nord y del valle del Turia.
Entre los espacios documentados destacan una zona dedicada a la produccin metalrgica y todo un conjunto
de estructuras destinadas a la produccin de aceite a gran escala (torcularium, balsas, hornos, etc.), que convierte
a esta villa en un gran centro productor agrcola. Finalmente, en la ltima fase de ocupacin del yacimiento nos
encontramos ante el establecimiento de una pequea comunidad en una aldea, que centraliza su hbitat en la
mitad este del yacimiento, reservando un espacio, en la zona oeste, a un complejo compuesto por un pequeo
edicio religioso rodeado por varias inhumaciones colectivas del periodo visigodo.
ABSTRACT
Archaeological eldworks conducted in some urban plots of Paterna (Valencia), have documented a Roman villa
inhabited among 1st century BC and 7th century AD. This discovery has provided important data about lHorta
Nord region and Turia valley Roman selement.
Roman villa has a set of rooms for productive use, among which stands out some rooms that make up an area
dedicated to metalurgic production and other one dedicated to olive oil mass production (torcularium, storage
pools, furnaces, etcetera), making this villa a great farm and industrial production focus. In the nal occupation
phase was establised a small village, that centralizes the domestic area in the central middle east of the site and
kepping the west area as burial and worship space, with a small religious building, surrounded by several Visi-
gothic burials.
poca Antonina- Severiana (Finales del
s. II d. C al s. III d. C.)
poca Bajoimperial (siglos IV al V d. C.)
poca Visigoda (siglos VI al VII d. C.)
A J-C (
s. I d. C.)
En primer lugar hay que sealar que anterior-
mente a esta fase, se han documentado una serie de
estructuras y materiales arqueolgicos, que nos indi-
can unas evidencias de uso de este espacio en pocas
anteriores. Existen estratos en rea con materiales ce-
rmicos ibricos y tardorrepublicanos, que cubren es-
tructuras negativas que se hallan excavadas sobre los
niveles geolgicos, que apuntan a un uso anterior del
espacio para labores agrcolas y/o a nivelaciones del
terreno para la construccin de unas primeras estruc-
turas que fechamos aproximadamente sobre el cambio
de era. Al inicio del s. I d. C. se documentan lo que pa-
Fig. 2. Localizacin de la villa romana sobre plano topogrco ac-
tual de Paterna.
Las parcelas urbanas del Sector RIO de Paterna
(Valencia), en las que se han hallado los restos arqueo-
lgicos pertenecientes a una villa romana, ocupan una
supercie total de 6400 m
2
. Esta zona se encuentra jun-
to a la llanura aluvial del Tria, en el mismo lmite con
la depresin litoral del Golfo de Valencia, ubicndose
sobre una terraza coluvial, localmente encostrada,de
tendencia subtabular (g. 1 y g. 2). El asentamiento
romano est situado en esta geoforma, que se antro-
piza para crear planos horizontales donde implantar
las estructuras y las reas ocupadas. Posteriormente,
y una vez abandonado este espacio, tras el s. VII d. C.,
se produce un proceso de amortizacin de todo el con-
junto que parece nalizar ya en poca moderna con un
sistema de abancalamientos paralelos al margen del
ro en donde se aport grandes cantidades de material
arcillo-limoso para la puesta en cultivo de todo este
espacio.
La actuacin arqueolgica se inici fruto de un
seguimiento de las obras de edicacin proyectadas,
sin tener constancia previa de la existencia de restos
arqueolgicos en las parcelas afectadas. En ese mo-
mento si que se conoca la documentacin de restos
de cronologa antigua, asociados a materiales ibricos
y romanos altoimperiales, gracias a las actuaciones
arqueolgicas de otros compaeros, en el entorno.
En una zona del mismo sector, situada al este de las
parcelas afectadas, los trabajos arqueolgicos haban
documentado materiales de cronologa ibrica y una
serie de estructuras excavadas, posiblemente rela-
cionadas con los trabajos agrcolas. De este modo, y
una vez que aparecieron las primeras estructuras y
materiales arqueolgicos a una cota aproximada de
-2,60 m. del nivel actual de calle, se iniciaron los traba-
jos de excavacin arqueolgica.
La intervencin arqueolgica realizada, nos ha
permitido documentar parte de una villa romana, con
un carcter eminentemente productivo, en una exten-
sin de 6000 m
2
, y en la que se desarroll una intensa
actividad con restos documentados entre los siglos
I a. C. al s. VII d. C. (g. 3).
En estos momentos y pese a la sensacin de con-
tinuidad que ofrecen los espacios excavados, hemos
establecido a grandes rasgos una serie de fases de uso
de la villa. Estas han sido establecidas por transforma-
ciones que afectan a la mayor parte del yacimiento y
que son reejo de cambios en la orientacin econmi-
ca y social de la villa. Las fases que hemos podido
diferenciar, en estos momentos, en la vida de la villa
son cinco:
poca Augustea y Julio-Claudia (del primer al
tercer cuarto del s. I d. C.)
poca Flavio-Antonina, (del ltimo cuarto del
s.I d. C. a mediados del s. II d. C.)
Fig. 1. Situacin de la villa romana.
52 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Verdasco - J. E. Lpez - D. Sanfeliu - P. Saudo - A. Vila
se encuentre en parte fuera del rea excavada, no per-
mite en estos momentos conrmar una serie de hip-
tesis relativas a la fundacin de este edicio.
F-A, ( -
s. I d. C. s. II d. C.)
Es en esta fase cuando se trazan las lineas prin-
cipales respecto a la orientacin y aspecto futuro de
la villa. En estos momentos se observa una gran la-
bor constructiva que poco deja ver de la estructura-
cin anterior. De hecho, el esquema organizativo y
las estructuras resultantes perdurarn, con los lgicos
cambios, durante prcticamente el resto de la vida til
de la villa. Todo este nuevo conjunto de edicaciones
recen ser estructuras destinadas al almacenaje y a un
uso domstico, aunque por lo fragmentado de su apa-
ricin y por lo intenso del uso que del espacio se hace
en los siguientes seis siglos, hagan complicado trazar
una planta completa de stos restos, por el momento.
Ya en poca Julio-Claudia, en la zona sur del
rea excavada se documenta la construccin, tras la
anulacin o reutilizacin de algunas edicaciones an-
teriores, de un edicio termal, con una serie de muros
de mampostera careada trabada con mortero. Esta
reutilizacin o amortizacin de unas estructuras an-
teriores, son evidencias de la estructuracin de este
espacio en fases anteriores. Sin embargo el hecho de
que el edicio donde se ha documentado este espacio
termal se haya conservado en su totalidad y que este
Fig. 3. Planta general de la Villa Romana del Sector RIO.
La intervencin arqueolgica en la villa romana del Sector Rio (Paterna) 53
presenta, un carcter unitario, que deriva de un claro
planeamiento constructivo de la villa.
En el rea noreste se instalan dos hornos de dis-
tinto tamao. Mientras que el horno pequeo no ha
dado muestras de su produccin, en la amortizacin
del horno mayor se han documentado varios ladrillos
de pequeo tamao y forma romboidal en proceso de
coccin, con defectos y algunos soldados entre s, in-
terpretando de este modo que dicho horno realiz una
produccin de material latericio para la construccin,
posiblemente de la propia villa. Por otro lado, al no-
roeste de estos hornos se instala una nave alargada y,
al sureste se instala un recinto rectangular, con entra-
da desde el sur por un vano estructurado de grandes
dimensiones. Todo este conjunto de estructuras, por
su unidad y carcter aislado respecto al centro de la
actividad de la villa hacen pensar en ellas como partes
de un alfar de materiales latericios (g. 4).
En esta fase, es fundamental destacar en la parte
noreste de la zona excavada, la documentacin de nu-
merosos hornos dedicados al trabajo metalrgico. Esta
actividad estara posiblemente centrada en la transfor-
macin del plomo, ya que se han documentado im-
portantes cantidades de restos de este metal (g. 5). La
construccin de estos hornos se realiza mediante la ex-
cavacin en el terreno de una trinchera con una anchu-
ra aproximada de metro y medio, y una longitud que
oscila, segn el nmero de hornos que atienda, entre
los 6,30 m para las zonas menores y los 9,20 m para las
mayores. Se documentan dos trincheras de 7 hornos
y dos de cuatro hornos, todos ellos excavados en los
laterales de las trincheras. Dichos hornos presentan
una seccin en L, con una boca de alimentacin que
se abre en la propia pared de la trinchera. Esta con-
tina hasta la cmara de coccin, de planta circular,
de la que sube un tiro cilndrico excavado en el terre-
no, a unos 30 o 40 centmetros del corte de la trinchera
(g. 6 y g. 7). Estos hornos creemos que tienen un
claro paralelo, por su morfologa, con el Horno B ex-
cavado en la intervencin arqueolgica realizada entre
los aos 1997 y 2000, en la zona de las Ollerias Me-
nores en el casco urbano de Paterna (Mesquida, M y
Fig. 4. Planta del sector noreste de la Villa.
54 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Verdasco - J. E. Lpez - D. Sanfeliu - P. Saudo - A. Vila
Villarroel, J., 2003). Asociados a cada tiro, aunque
desigualmente documentados por su posterior arra-
samiento, se documentan dos tipos de estructuras
anexas: Toberas laterales, que surgen del tiro princi-
pal en un ngulo de 45
o
, y canales o pequeas zanjas,
Fig. 5. Lingote de plomo en forma de casquete con agujero
central.
Fig. 7. Seccin del horno 1324.
Fig. 6. Trincheras 1289 y 1290 de hornos metalrgicos .
Fig. 8. Hiptesis del funcionamiento de los hornos metalr-
gicos.
posiblemente para el sangrado de escoria. Probable-
mente, a este tiro circular se le aadira una superes-
tructura de mampostera trabada con arcilla, o sola-
mente de este ltimo material, de unos dos metros de
alto y seccin troncocnica, para evacuar los gases,
altamente txicos, de la actividad metalrgica (Garcia
Romero J., 2003) (g. 8). La presencia de restos de
plomo (algunos de ellos en forma de goterones y
de tortas) (g. 9) nos hace pensar en estos hornos
como estructuras de transformacin, posiblemente
destinados al reno de este metal, o la elaboracin de
productos nales en plomo a partir de la fundicin de
lingotes. La cantidad de hornos documentados, y su
disposicin ordenada, nos hace suponer que estamos
ante una produccin que supera las necesidades de la
propia villa.
Fig. 9. Desechos de fundicin de plomo.
La intervencin arqueolgica en la villa romana del Sector Rio (Paterna) 55
Respecto a los espacios domsticos en la parte
oeste de la villa se instalan dos edicios de planta cua-
drangular, compartimentados en su interior, y enfren-
tados y separados por un pasillo abierto entre ellos.
En el sur de la zona excavada, en el edicio ter-
mal, se documenta la construccin de un conjunto de
muros de opus vitatum, que se superponen a los muros
de la fase anterior, tras romperlos parcialmente. Des-
taca el tepidarium, cuyo pavimento no se ha documen-
tado, quedando al aire el sistema de suelo radiante o
hipocaustum, en el que se ha documentado el sistema
de pilae (g. 10). En estas termas, el acceso se debe-
ra realizar por el espacio abierto al norte, identicado
como un patio abierto, posiblemente adornado con la
presencia de un gran estanque, ya que se ha documen-
tado una gran fosa excavada con algunos refuerzos
construidos a base de losas dispuestas de manera ver-
tical sobre los lados de la fosa.
- (
s. II d. C. s. III d. C.)
Este momento supone una inexin en la evo-
lucin econmica de la villa, debido a la instalacin
de una gran estructura de prensado para aceite (tor-
cularium) en la zona central. De la gran envergadura
de la construccin, se deduce que la villa, en la que se
haba desarrollado una actividad de tipo protoindus-
trial como es la metalurgia, pasa a desarrollar una acti-
vidad netamente enmarcada en una dinmica agrcola
que supera los planteamientos de un consumo propio
de la villa o incluso de un comercio local.
Para su construccin se anulan estancias, se re-
aprovechan muros anteriores, y se construyen otros
para crear un rudus a base de varias capas de casquijo
y arenas sobre el que se instala el sistema de prensa-
do. Esta corresponde a una prensa del tipo cochlea o
Fig. 10. Vista del sistema de hipocaustum.
prensa de tornillo y consiste en un sistema donde la
presin ejercida mediante un tornillo acta contra la
gran piedra circular que se coloca en la estancia anexa
(g. 11). Para la instalacin y uso del contrapeso o
contrapesos, que requieren de un espacio abierto alre-
dedor, se elimina todo rastro constructivo anterior en
esta estancia. Como dicultad aadida se documenta
el expolio de algunas estructuras, plantendonos esta
situacin, la hiptesis de la posible existencia de otro
contrapeso dadas las grandes dimensiones de la zona
de prensado. Por otro lado han sido documentados
varios fragmentos de molinos, necesarios en los tra-
bajos de transformacin agrcola, formando parte de
la mampostera de muros tardos, y como parte de los
rellenos de estratos de amortizacin de estas estancias
(g. 12). Al oeste de la estancia de prensado se levanta
una balsa, que funcionara en las labores de renado
del aceite por decantacin. Esta balsa presenta las pa-
redes realizadas con un hormign de cal y arena sin
grava, pero con un casquijo no. Sobre esta fbrica se
recubre con un mortero de cal enriquecido con ceni-
za para impermeabilizar y sobre ste el acabado nal
de opus signinum. En el fondo presenta un pavimen-
to de pequeas baldosas rectangulares dispuestas de
canto, que forman un dibujo de espiga muy compacto
(g. 13). El trasiego del producto de la sala de prensa-
do a las balsas se realizaba por dos canalillos articula-
dos con mbrices sobre bases de casquijo.
Al norte del torcularium, se documenta una serie
de grandes niveles en rea, destacando en ese punto
por la poca presencia de material arqueolgico y dan-
do la impresin de haber sido material seleccionado
y que a modo de taludes se apoyan sobre los muros
norte y este de la sala de prensado. Estos paquetes se
destinan a reforzar los muros de opus vitatum que, de-
bido a la fuerte presin que ejerce la prensa en sentido
vertical, han empezado a combarse hacia el patio. En la
zona donde se haban documentado las trincheras de
hornos en poca avia, se procede a nivelar el terreno
con una serie de grandes estratos en extensin, para
formar un gran patio que articula la zona de produc-
cin y las zonas de almacenaje, que ahora pasan a ocu-
par el terreno del antiguo alfar. De este modo, en esta
fase y tras nivelar el terreno resultante, se levanta un
gran edicio de planta trapezoidal, con un gran patio
interior y una pequea nave al sur. Esta planta poco
ortodoxa se produce al conciliar las dos orientaciones
usadas en el pasado en el rea, al reaprovechar los dos
edicios, al noroeste y sur de los hornos, como anexos
del gran recinto central. Las caractersticas generales
de la edicacin noreste, con grandes zonas sin cubrir,
adems de la falta de espacios compartimentados en el
interior, llevan a interpretar este conjunto de recintos
como una gran zona de almacenes o establos al aire
libre.
56 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Verdasco - J. E. Lpez - D. Sanfeliu - P. Saudo - A. Vila
Fig. 11 . Planta del torcularium central.
Fig. 12. Fragmento de molino estriado, usado en la produc-
cin de aceite.
Fig. 13 . Balsa de decantacin con el suelo formando un
dibujo en espiga.
La intervencin arqueolgica en la villa romana del Sector Rio (Paterna) 57
momento se produce la instalacin de unos tambores
troncocnicos formando un pasillo porticado al norte
del patio.
A partir del siglo V d. C., se produce el desmon-
te del gran torcularium central y el traslado de la activi-
dad productiva a la zona noroeste del rea excavada,
donde se produce la instalacin de un segundo torcu-
larium, de menores dimensiones. En estos momentos
se observa un expolio sistemtico de los alzados de
los muros, constatando en toda la villa que los muros
cuyas cronologas superan el siglo IV estn realizados
con materiales reaprovechados (sobre todo fragmen-
tos de dolium y ladrillo).
En el rea central al oeste del antiguo torcula-
rium, las balsas se colmatan sin anularse sus lmites
constructivos. En un momento algo indeterminado de
n de poca bajoimperial se produce el expolio de las
piedras de contrapeso. Posiblemente, alguna de ellas
viene a instalarse en el nuevo torcularium. En estos
momentos tenemos la incgnita de si en un momento
inicial del s. V d. C. conviven las dos estructuras de
prensado, o si responde el traslado a un cambio de or-
ganizacin espacial de la villa.
En cuanto a los espacios destinados a usos do-
msticos, en el tercio oeste del yacimiento, se pasa a
unir los dos edicios existentes desde poca avia en
un slo edicio, mediante la construccin de unos mu-
ros y un hipocaustum, que ocupan el espacio libre que
separaba ambas estructuras.
Por otro lado se documenta el ltimo de los mo-
mentos de uso de las termas, asociado a una reforma
en su planta. De este modo, la lnea de fachada docu-
mentada para la fase anterior es anulada, levantndo-
se un nuevo muro al norte. Sobre el suelo del hipocaus-
tum se documentan unos elementos de piedra arenisca
reutilizados que actuaran como una posible solucin
arquitectnica para sustentar la cubierta tras una
ampliacin hacia el oeste de la sala del hipocaustum.
Apoyando esta idea el hecho de que el praefurnium se
encuentre desplazado y probablemente instalado du-
rante esta fase en dicha ampliacin.
Actuando como rea de comunicacin se amor-
tiza al norte de las termas el gran patio con estanque
y se convierte en una gran supercie de cal y arena
batida, que acta como gran pavimento.
B ( IV V d. C.)
En esta fase no se producen cambios profundos
en lo estructural, debido al carcter continuista de la
explotacin agrcola, centrada en la produccin de
aceite, y que nicamente experimenta reformas pun-
tuales.
En la zona central, en un momento indetermi-
nado en poca bajoimperial, y posiblemente asociado
a un aumento en la produccin de la villa, se amplan
las estructuras productivas, con una nueva balsa, al
norte de la existente. Al este de esta balsa, y sustitu-
yendo a unos anteriores, se coloca una batera nueva
de hornos reforzados ms tarde con dos ms, para el
servicio del torcularium, ya que con agua caliente se
obtiene mucha mayor productividad en el prensado.
Estos hornos presentan una cmara de combustin
rectangular excavada en el terreno y forrada con ladri-
llos (g. 14). Las partes areas no se han conservado
en ningn caso.
Coincidiendo de manera general con una fase
de reformas que afectan a la funcionalidad de diversos
espacios, algunas zonas de produccin pasan a utili-
zarse como espacios domsticos, el hipocaustum de las
termas sufre un desmonte y aterrazamiento, pasando
a constituir un espacio de habitacin, en conjunto con
los edicios anexos que se le han adosado. El patio
permanece como un espacio abierto de conexin entre
distintas zonas. Para ello, se vuelve a pavimentar, esta
vez con un nivel de arenas oscuras con gravas. En este
Fig. 14. Conjunto de hornos junto al torcularium y las bal-
sas.
58 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Verdasco - J. E. Lpez - D. Sanfeliu - P. Saudo - A. Vila
En la zona noreste se documentan nuevas com-
partimentaciones en los espacios domsticos docu-
mentados.
Entre estas dos zonas, al norte del rea excava-
da, se observan nivelaciones y rellenos masivos que
anulan los silos para construir estructuras de servicio,
dando la impresin que se produce una intensa activi-
dad constructiva, pero sin ningn planeamiento u or-
den previo. Esta dinmica parece que puede ser reejo
de la nueva sociedad a la que acoge, lejos de la estruc-
turacin de una villa como elemento dependiente de
un poder y planeamiento unipersonales, consistente
en grupos familiares ms o menos cohesionados, que
ocupan de manera intensiva el espacio, ampliando sus
espacios a medida que lo necesitan, sin planeamiento
previo alguno.
En la zona productiva central, el torcularium se
encuentra ya totalmente abandonado y solo permane-
cen algunas estancias domsticas sobre las antiguas
estructuras.
Al sur de estos espacios, el patio permanece
inalterado y las antiguas termas continan, amorti-
zadas, su vida como espacio domstico. Mientras que
por el norte, el porticado sobre tambores se cierra con
un muro de tosca factura, en la dinmica del momento
de ganar espacios cerrados a prticos y patios.
La zona oeste cobra una signicativa importan-
cia en el perodo visigodo donde se muestra un espa-
cio, anteriormente ocupado por una gran domus, de la
que slo sobrevive la estancia A, con el umbral y pavi-
mento intactos, a modo de pequea construccin ais-
lada respecto al resto de estructuras presentes en esta
fase. Y asociada a sta se documenta un rea cemente-
rial, con enterramientos colectivos en su mayora, cen-
trada principalmente en la fachada oeste del antiguo
edicio, a la que se adosan varias de estas tumbas. En
la misma estancia A y perforando el pavimento se do-
cumenta la boca de una tumba en hipogeo, del mismo
tipo que la documentada al exterior del muro de cierre
oeste (g. 16).
Esta asociacin de los enterramientos con el pe-
queo edicio, desprovisto de cualquier elemento que
reera a un uso domstico, nos invita a asignar a este
edicio una funcionalidad religiosa, apoyndose en
la circunstancia de haber documentado en estratos de
amortizacin de esta fase, dos copas de vidrio deco-
radas con un crismn en su base. As, el edicio hara
las veces de capilla, concentrando a su alrededor los
enterramientos. La eliminacin del resto de edica-
ciones en el entorno del recinto construido respalda la
idea de una planicacin del espacio en la que el m-
bito religioso y funerario queda separado, de manera
En el edicio oeste se asiste a una intensa activi-
dad constructiva, amortizando denitivamente parte
de algunas estancias y zonas anteriores o reformando
otras como es el caso de la anulacin de la sala caliente
por parte de la construccin de un nuevo muro. Y, a
su vez, se produce la instalacin denitiva del umbral,
junto con la construccin del nico pavimento, reali-
zado en opus signinum, que se ha conservado, congu-
rando as denitivamente la estancia A. Estancia que
adquirir una papel fundamental en la siguiente fase
de la villa (g. 15).
V ( VI VII d. C.)
En el inicio de la ltima fase de ocupacin de la
villa se generaliza el almacenamiento en silos tanto en
espacios abiertos como en los espacios interiores. Por
otro lado se documentan dos claros procesos construc-
tivos:
-Compartimentacin de los antiguos edicios
que se usaban como almacenes o establos en peque-
as sucesiones de cubculos , posiblemente destinados
ahora a usos domsticos.
-Construcciones de nueva planta, en las zonas
que anteriormente estaban destinados a patios y zonas
de trnsito.
En el extremo noroeste se instala un tercer con-
trapeso para usar con el torcularium que se haba ins-
talado en esa zona en la fase anterior. La instalacin
de este tercer contrapeso anula el uso del contrapeso
que haba instalado al norte de esta sala, ya que amor-
tiza parte de las instalaciones anteriores asociadas al
segundo contrapeso.
Fig. 15. Estancia A, con el pavimento de opus signinum y el
umbral conservados.
La intervencin arqueolgica en la villa romana del Sector Rio (Paterna) 59
Metodolgicamente, una de las dicultades
ms recurrentes que se han afrontado durante el pro-
ceso de catalogacin ha sido el gran volumen material
residual que ha aparecido en la estratigrafa. Como
es lgico, el peso y alcance de estas cermicas en los
distintos niveles ha sido variable segn cada momen-
to cronolgico, no obstante, hemos podido observar
como a partir del siglo II d. C. ya es un rasgo que se va
deniendo cada vez ms y que adquiere su punto ms
intenso entre los siglos VI y VII d. C. De igual manera,
se ha de subrayar como en esta excavacin los contex-
tos cerrados han sido escasos.
Los materiales que se corresponden con el pai-
saje previo a la construccin de la villa altoimperial
son los restos que se sitan entre nales del siglo
II a. C. y el Cambio de Era. En este sentido, las eviden-
cias ms antiguas que se han observado en esta exca-
vacin se encuadran en el Ibrico nal, un horizonte
cronolgico denido por los materiales ibricos al que
debemos sumar la concurrencia de importaciones, que
en su mayora proceden del rea itlica (principalmen-
te barniz negro y nforas centro-itlicas).
planicada, de todo el resto de las edicaciones de la
antigua villa.
Dado que esta poca no se puede considerar
una fase de crecimiento demogrco generalizado, el
aumento de los espacios domsticos, puede indicar-
nos una posible concentracin de poblacin en unos
enclaves puntuales que pasan en estos momentos a
congurarse como pequeas aldeas, donde se renen
espacios domsticos, productivos y religiosos.
De forma paralela al proceso de excavacin, se
ha llevado a cabo todo un conjunto de estudios cuya
orientacin era complementar la informacin extrada
durante la excavacin de la secuencia estratigrca. La
ingente cantidad de materiales cermicos exhumados
(en torno los 225.000 fragmentos) ha hecho que este
resto arqueolgico haya ocupado un lugar destacado
dentro de estos estudios. Nuestra intencin es ofrecer
en las siguientes lneas una visin general de aquellos
aspectos ms relevantes de las facies cermicas que se
han documentado.
Fig. 16. Planta de la estancia A y los enterramientos visigodos.
60 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Verdasco - J. E. Lpez - D. Sanfeliu - P. Saudo - A. Vila
En los contextos correspondientes al Cambio de
Era, se observa un cierto continuismo. En este periodo
las cermicas ibricas siguen ocupando un lugar pre-
ponderante, sin embargo, se producen dos cambios
cualitativos, por un lado la aparicin de las importa-
ciones de terra sigillata y por otro, la irrupcin de pro-
ductos anfricos ya producidos en Hispania.
A partir de poca julio-claudia, fase en la que se
ha datado las primeras estructuras originarias de la vi-
lla altoimperial, realmente es el punto en el que se pro-
duce una clara ruptura con los rasgos que denan los
repertorios cermicos precedentes. Aun cuando hay
recipientes que imitan formas tpicas de la tradicin
ibrica, los repertorios de materiales recuperados ya
siguen los parmetros de una tradicin alfarera ms
tpicamente romana, con un peso preponderante de la
cermica comn. As mismo, el siglo I d. C. supone el
surgimiento de un conjunto de nuevos tipos de terra
sigillata tanto de produccin gala (a partir de poca ju-
lio-claudia) como de fabricacin hispana (a partir de
poca avia). Otro proceso interesante que se eviden-
cia, es como a nales de esta centuria la importaciones
comunes itlicas comienzan a ser desplazadas por las
cermicas de cocina norteafricanas. Igualmente a lo
largo del siglo I d. C. denitivamente las nforas it-
licas dejan de tener peso en favor de otros productos
provinciales, especialmente de los contenedores tarra-
conenses.
El siglo II d. C., es junto al periodo visigodo, la
fase en la que se ha documentado una mayor cantidad
de materiales. A lo largo de este siglo la TS Hispnica
se convierte en el repertorio bsico de vajilla na de
mesa, material que es acompaado por tipos de pro-
cedencia africana (TS Africana A). De esta misma rea
productiva (norte de frica) hay que subrayar la gran
importancia que adquiere la cermica africana de co-
cina, que a lo largo del siglo II d. C. se convierte en
el principal material importado. Dentro de las nforas
hay que destacar los ejemplos tarraconenses vinarios,
seguidos por contenedores bticos de aceite y salazo-
nes. Es nicamente a partir de nales de poca antoni-
na cuando las nforas africanas aparecen en escena.
En la presente intervencin, el siglo III d. C. re-
sulta una fase compleja. En primer lugar, existe una
reduccin muy importante en el nmero de restos ce-
rmicos. As mismo, habra que sealar la ausencia de
ciertos materiales que se emplean como fsiles direc-
tores para fechar los niveles correspondientes al siglo
III d. C. El ejemplo ms claro es en este sentido la au-
sencia TS Africana C (que si aparece en contextos per-
tenecientes a fases posteriores). Dicho esto, este marco
cronolgico supone el aanzamiento de las produc-
ciones africanas, que se convierte en el principal resto
cermico importado, tanto en vajilla de mesa como en
contenedores anfricos.
En las fases correspondientes con el bajo impe-
rio, se observa un aumento considerable del nme-
ro de materiales. Es a raz de este lmite cronolgico
cuando se cifra la aparicin de un conjunto de nue-
vas cermicas de vajilla de mesa, importadas tanto del
rea africana como gala. En este sentido, la TS africa-
na D es probablemente el material ms signicativo.
Por el contrario, la cermica Lucente y la DSP aunque
est presente en algn nivel, lo hace siempre de forma
poco relevante. De la misma forma, los ejemplos de
TS Hispnica Tarda son escasos.
De otro lado, durante el siglo IV d. C. y las pri-
meras dcadas del siglo V d. C. constituye el momen-
to de mayor importancia de la cermica africana de
cocina, que llega a superar en nmero a los ejemplos
locales. Las nforas siguen en cierto modo unos pa-
rmetros de representatividad bastantes semejantes a
los observados en el horizonte cronolgico anterior.
Los siglos VI-VII d. C. son la fase de mayor im-
portancia en la villa, al menos desde el punto de vista
material (ms de la mitad del volumen total de cer-
micas aparecidas en esta excavacin pertenecen a los
siglos VI-VII d. C.).
Sin lugar a dudas, el rasgo ms sobresaliente
que presentan los conjuntos de los siglos VI-VII d. C.
es su gran heterogeneidad. Destaca la incorporacin
al registro de todo un grupo de categoras cermicas
cuya comercializacin era limitada o inexistente hasta
ahora. Este elemento es especialmente visible en algu-
nos tipos comunes, tanto a torno como a mano, de los
que se observa la presencia de tipos procedentes del
norte de frica, el Mediterrneo central y el sureste
peninsular.
Otro de los elementos denitorios, es el reduci-
do nmero de importaciones de vajilla na de mesa.
Las series ms avanzados de TS Africana D son poco
comunes en el registro (an ms otro tipo de materia-
les como la DSP o la TS Hispnica Tarda). En cuanto
a las nforas, son los ejemplares africanos los contene-
dores dominantes, aunque tambin ocupan un puesto
destacable las nforas ebusitanas. Con todo, el nfora
ms frecuente y denitoria de este horizonte es lo que
parte de la bibliografa ha denominado nforas de Pe-
queas Dimensiones (APD). Hemos de advertir que el
tipo de pasta que poseen estas nforas a menudo es el
mismo que el que se identica en las cermicas comu-
nes de produccin local.
La cermica comn local desarrolla un reperto-
rio muy inuido por las producciones africanas, ebu-
La intervencin arqueolgica en la villa romana del Sector Rio (Paterna) 61
sitanas, adems de ciertas formas que entroncan con la
tradicin mesetea peninsular.
Por ltimo, citar que la presencia de cermicas
con una cronologa posterior es meramente anecdti-
ca.
Por otro lado y con respecto a otros materiales
arqueolgicos apuntar que se han documentado cua-
tro inscripciones epigrcas de los cuales tres son so-
portes funerarios con inscripcin, hallados en niveles
de amortizacin o reutilizados en estructuras, que am-
plan el repertorio epigrco de Valentia y su territo-
rio. Y uno de ellos es un pequeo fragmento de bronce
que, a pesar de lo escueto del contenido y, por tanto,
de las dicultades para su interpretacin, constituye
el primer hallazgo de estas caractersticas en tierras
valencianas, y que podra corresponder a una tabula
jada en un mausoleo con alusin a una disposicin
testamentaria.
En cuanto al material numismtico se han recu-
perado 57 monedas, mayoritariamente en estratos que
se vinculan a la anulacin y la refaccin o creacin de
nuevas estructuras. As proceden de estratos de prepa-
racin, colmatacin, relleno de nivelacin, etc. donde
bastantes monedas ya no estaban en uso. En diferentes
unidades de relleno constructivo coinciden monedas
republicanas con antoninas o pstumas de Claudio II.
Un 80% de las monedas proceden de estratos deposi-
tados en poca visigoda.
Por otro lado se han documentado otros mate-
riales, que en estos momentos se est realizando su
estudio, entre los que destacan un estatuilla de bronce
de 12 cm de altura, que puede representar a Mercurio,
una cabeza de elefante tallada en hueso o en marl, de
6 x 3 cm, que posiblemente formara parte de un peque-
o juguete articulado, o dos plomadas para su uso en
construccin. Es importante sealar la documentacin
de varias teselas y piezas de opus sectile, en cuanto que
en toda el rea excavada no se han documentado indi-
cios de pavimentos de mosaico, apoyando esto la idea
de que el rea que ocupara una posible pars urbana de
la villa se extienda ms all de los lmites excavados
hasta el momento.
C
Este ha sido un hallazgo que ha permitido obte-
ner datos fundamentales sobre el poblamiento roma-
no en esa zona de l'Horta Nord y del valle del Turia.
La gran extensin de la zona a excavar, la apari-
cin de restos arqueolgicos en la totalidad del rea de
las parcelas, la existencia de un importante proyecto
urbanstico en los terrenos afectados, y la circunstan-
cia de trabajar sobre una secuencia estratigrca de es-
casa potencia pero de un enorme desarrollo temporal,
marcaron desde el inicio los trabajos arqueolgicos.
La villa romana de Paterna, siguiendo a los
agrnomos clsicos como Catn, Varrn y Columella
guarda todas las caractersticas deseables para que
este asentamiento sea un lugar ptimo para la prctica
agrcola:
- Un entorno inmediato al asentamiento de
disposicin sub-tabular abierto al Sur con
alta insolacin
- Villa ubicada en el lmite del llano de
inundacin, cercano a los campos pero en
zona no inundable
- Inmediata a los suelos aluviales cuaternarios,
de alta capacidad agrcola.
- Cercano a zonas de captacin de aguas para
el aprovisionamiento de sta, tanto del
subsuelo como de la escorrenta supercial,
de los barrancos y posibles estructuras
hidrulicas relacionadas.
- Y por ltimo, la zona alomada inmediatamente
al norte de la villa, guarda de los vientos fros
del Norte.
El carcter fuertemente econmico, que dene,
en estos momentos y a falta de futuros datos, a este
conjunto como una villa de produccin por encima de
una residencial, se reeja en la gran inversin que su-
ponen las estructuras asociadas a elementos de la pars
fructuaria.
Entre los espacios documentados destacan una
zona dedicada a la produccin metalrgica con la do-
cumentacin de una gran cantidad de hornos y estruc-
turas anexas dedicadas a esta actividad. Por otro lado
se ha documentado un conjunto de estructuras desti-
nadas a la produccin de aceite a gran escala (torcula-
rium, balsas, hornos, etc.), que convierte a esta villa en
un gran centro productor agrcola. Destaca un edicio
usado como espacio termal, pero que reutiliza un es-
pacio anterior de una cronologa posiblemente altoim-
perial temprana. Y nalmente, en la fase nal del ya-
cimiento nos encontramos ante el establecimiento de
una pequea comunidad en una aldea, que centraliza
su hbitat en la mitad este del yacimiento, reservan-
do el espacio oeste como un complejo funerario y de
culto, con un pequeo edicio religioso rodeado por
numerosas inhumaciones colectivas del periodo visi-
godo.
Como conclusin destacar que este trabajo nos
ha permitido excavar y documentar una gran exten-
62 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Verdasco - J. E. Lpez - D. Sanfeliu - P. Saudo - A. Vila
inevitable levantamiento de estas unidades para el
completo anlisis de su secuencia estratigrca, no ha
permitido, de momento, en alguna zona obtener datos
concluyentes para dilucidar determinadas cuestiones.
Actualmente seguimos analizando la documen-
tacin obtenida, mostrando aqu los resultados preli-
minares de este anlisis. Junto a los datos obtenidos
del trabajo arqueolgico, se han realizado una serie de
trabajos complementarios, como son el estudio epigr-
co de las inscripciones recuperadas, el estudio de los
restos vegetales carbonizados, el estudio zooarqueol-
gico de los restos faunsticos, un estudio geomorfol-
gico y sedimentolgico, anlisis qumicos de muestras
por difraccin de RX, la realizacin de una ortofoto de
los restos excavados mediante tcnicas fotogram-
tricas y el modelo 3D de estos restos, el estudio nu-
mismtico de todas las piezas aparecidas, un estudio
detallado del material vitreo recuperado, que en este
sin de suelo de una villa romana, ocupada durante
un enorme perodo cronolgico. Esta combinacin de
factores nos ha facilitado la lectura de las relaciones
entre los distintos espacios que comprende: la pars
fructuaria de la villa con sus elementos de produccin
tanto metalrgica como agropecuaria, y en menor me-
dida las pars rstica y pars urbana. Sin embargo la cir-
cunscripcin de los trabajos realizados a las parcelas
afectadas por los distintos proyectos constructivos no
ha permitido, especialmente en la zona sur del yaci-
miento, resolver determinadas cuestiones como puede
ser el origen de la construccin y conguracin inicial
de las termas en poca altoimperial y de su relacin
con una posible pars urbana temprana al oeste o sur
de estas.
Por otro lado la siempre difcil disyuntiva en-
tre la conservacin de las estructuras y unidades es-
tratigrcas para una necesaria puesta en valor y el
Fig. 17. Ortofoto de la Villa Romana del sector RIO.
La intervencin arqueolgica en la villa romana del Sector Rio (Paterna) 63
caso ha sido muy importante y muy numeroso. Se ha
realizado el estudio antropolgico de las inhumacio-
nes documentadas y nalmente se han puesto en rela-
cin todos los datos obtenidos mediante un Sistema de
Informacin Geogrca como soporte para el anlisis
arqueolgico. Todos estos estudios complementarios
a los trabajos que hemos realizado en el yacimiento es-
tamos seguros que aportarn nuevas interpretaciones
y nuevas luces a las numerosas sombras que actual-
mente tenemos. Esperando desde ahora, poder mos-
trar sus resultados en un futuro relativamente cercano
de una manera ms amplia. Finalmente sealar que
la mayor parte de la villa se ha conservado gracias a
que se ha modicado parte del proyecto constructivo
inicial .
B
ACKERMAN , J. La villa: forma e ideologa de las casas
de campo. Akal Arquitectura, 1997.
ALBIACH DESCALS, R Y DE MADARIA J.L. (co-
ords.) , 2006. La Villa de Cornelivs (L'Enova-Valencia).
Adif Ministerio de Fomento.
- ARBOLEDAS MARTINEZ, L., 2005: Fuentes para
el conocimiento de la minera y metalurgia romana en el
Alto Guadalquivir en Arqueologa y Territorio n 2
(pp. 81-108). Universidad de Granada.
- GARCA ROMERO, J., 2003: Hornos de fundicin y
fusin empleados en la metalurgia romana en la provincia
de Crdoba en Habis n 34 (pp. 201-212). Universi-
dad de Sevilla.
- GURT ESPARRAGUERA, J.M. Y RIBERA LACOM-
BA, A.. (coords.), 2005: VI Reuni d'Arqueologia Cris-
tiana Hispnica : les ciutats tardoantigues d'Hispania :
cristianiaci i topograa : Valncia, 8, 9 i 10 de maig de
2003. Institut d'Estudis Catalans.
- MESQUIDA GARCA, M. Y VILLARROEL ESCA-
LANTE J., 2003: El horno romano de Paterna. Ayun-
tamiento de Paterna.
- PEA CERVANTES, Y. , 2010: Torcularia. La pro-
duccin de vino y aceite en Hispania. Institut Catal
d'Arqueologa Clssica.
- RIBERA LACOMBA, A. Y ROSELL MESQUIDA,
M. , 2007: Monasterios tardoantiguos en el territorio de
Valentia: abades, obispos y edicios En: Monasteria et
territoria. Elites, edilicia y territorio en el Mediterr-
neo medieval (pp. 163-180). Universidad Autnoma
de Madrid.
64 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Verdasco - J. E. Lpez - D. Sanfeliu - P. Saudo - A. Vila
UN ALFAR ROMANO EN LA PARTIDA DE PARDINES
(BENIARJ, VALENCIA)
J.L. CASABN BANACLOCHA - M. SEZ LANDETE -A. SEZ LANDETE - S. PIDAL PREZ -
P. BERNABEU SANZ
RESUMEN
La excavacin arqueolgica realizada en la partida de Pardines (Beniarj, Valencia) ha proporcionado los restos
de una villa romana de poca altoimperial. Se trata de la pars fructuaria y rustica de la misma destinada a la alfa-
rera, ubicada en el margen derecho del Serpis. Es posible diferenciar, a grandes rasgos, dos fases de ocupacin.
En un primer momento estaran funcionando los hornos de dimensiones ms reducidas (Hornos V-IX) situados
en el rea denida como testar, y que posteriormente, son amortizados por ste mismo. En esta misma fase,
evidentemente, se encuadran los cuatro hornos de grandes dimensiones situados en la terraza superior (Hornos
I-IV), destinados a la fabricacin de material de construccin y anfrico, bsicamente, Dress. 2-4 y Oliva 3 (similis
Dress. 20).
Palabras clave: Pardines, alfar, hornos, nfora, villa
ABSTRACT
The archaeological excavation carried out at La Partida de Pardines in Beniarj (Valencia, Spain) has revealed the
remains of a Roman villa dating to the High Roman Empire. In particular, the pars fructuaria and rustica of the
villa that would be located on the terraces of the right bank of the Serpis River. This area would have been used
for the production of poery. Two dierent occupational phases have been distinguished. During the rst phase,
small kilns (Kilns V-IX) were operating in the lower terrace of the river bank. This area was later used for the
disposal of poery during the second occupational phase, ending the operational life of these kilns. Four larger
kilns (Kilns I-IV) dating to the second occupational phase were located in the upper terrace of the river bank.
These kilns were used for the production of building material (tegulae and imbrices) and amphorae, essentially
composed of types Dr. 2-4 and Oliva 3 (similis Dr. 20).
Keywords: Pardines, poery workshop, kilns, amphora, villa
redondeados y con unas dimensiones de 4.45 x 1.9 m.
(g. 1).
Al quedar fuera del trazado denitivo del canal,
nicamente se procedi a la retirada del nivel super-
cial que lo cubra parcialmente, dejando su excavacin
para intervenciones futuras.
De similares caractersticas y estado de conser-
vacin, se localiz una estructura en el sector C del ya-
cimiento romano de Los Tinteros (Isla Plana, Cartage-
na) (Garca, Quiles y Lpez, 2006, 161-162, Fig. 2).
HORNO II UE 1087
La estructura de planta cuadrangular mide
4.50 m de longitud por 4.29 m de anchura aproxima-
damente, y sostiene en pie tres de los cuatro arcos de
medio punto de la suspensura, separados entre s por
un espacio de 0.42 m, y con una altura que oscila entre
2.44 y 2.36 aproximadamente. El cuarto de los arcos se
ha perdido, sin embargo, se han mantenido las pilas-
tras de arranque del mismo y ha permitido medir las
dimensiones de los lateres: 0.44 x 0.32 m. La arcada est
destinada a la sustentacin de la parrilla, conservada
parcialmente y con un total de 51 oricios de 0.06 m de
dimetro para el paso del aire caliente de la cmara de
combustin a la de coccin. Asimismo, en el hypocaus-
I
Los hornos romanos de Pardines II se sitan en
la localidad de Beniarj en la comarca de La Safor (Va-
lencia) ocupando varias terrazas en el margen derecho
del ro Serpis.
Este yacimiento se conoce desde principios de
los aos 90 a raz de la prospeccin arqueolgica diri-
gida por J.A. Gisbert y S. Cloquell.
En el ao 2006 con motivo del proyecto de Cons-
truccin de las Obras de Control y Laminacin de Ave-
nidas en la Cuenca Media del Ro Serpis (Valencia), se
realiza una nueva prospeccin a cargo de A. Herreros
que conrma la existencia de este yacimiento.
En junio de 2007 se emite una resolucin desde
la Direccin General de Patrimonio Cultural Valencia-
no y Museos de la Consellera de Cultura, Educacin y
Deportes de la Generalitat Valenciana) acerca de dicha
prospeccin arqueolgica en la que se indica la posi-
bilidad de que este yacimiento se vea afectado por di-
chas obras y en concreto con el Desvo Piles-Serpis
En respuesta a esta resolucin, en julio del 2009,
dieron comienzo los trabajos arqueolgicos, dirigidos
por el equipo tcnico que rma este artculo, sacando a
la luz un importante conjunto de hornos de cronologa
romana
1
.
E
La actuacin arqueolgica en extensin, sobre
una supercie aproximada de 4.000 m
2
, se centr en
las terrazas superiores del ro Serpis donde se docu-
ment el mayor grado de concentracin de restos ar-
queolgicos durante los sondeos previos. Estos hallaz-
gos apuntan a la existencia de un complejo artesanal
dedicado a la produccin cermica y en el que se han
individualizado nueve hornos y un testar de grandes
dimensiones as como estructuras asociadas al proceso
productivo.
HORNO I UE 1033
El Horno I se muestra en un deciente estado
de conservacin, debido a estar prcticamente arrasa-
do, probablemente porque se encuentra en una terraza
ms alta que los restantes, lo que ha limitado en gran
medida el desarrollo de los trabajos de anlisis e inter-
pretacin de esta estructura, de la que slo se conserva
parte del corredor de combustin con el arranque de
un par de salidas de aire caliente en su lateral oriental.
Su planta es de tendencia rectangular con los ngulos
Fig. 1. Horno I.
66 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J.L. Casabn - M. Sez - A. Sez - S. Pidal - P. Bernabeu
163-164), , o el de Los Tinteros en Cartagena (Garca,
Quiles y Lpez, 2006).
HORNO III U.E. 1085
Se trata de una estructura de planta rectangu-
lar con unas dimensiones de 4.33 m de anchura por
4.85 m de longitud aproximadamente. A estas dimen-
siones hay que sumar 1.70 m de longitud del praefur-
nium, que conecta directamente con el canal del hypo-
caustum. El resultado es la formacin de un corredor
de ms de 5 m de largo, que oscila entre el 1.50 1 m
de ancho. Est orientado en direccin N-S y pavimen-
tado con una lechada de mortero aparentemente de
cal endurecida por el fuego.
En este caso, se encuentra en un mal estado de
conservacin, pues no ha llegado a mantener ninguno
de los arcos, ni de las pilae de arranque, ni de la parri-
lla, ni del laboratorium, pero s los conductos de salida
de aire caliente o toberas. Adems, presenta el lateral
oriental muy deteriorado por haber sufrido la reciente
accin antrpica durante la fase de cultivo de los cam-
pos de ctricos.
En cuanto al praefurnium, estara cubierto por
una bveda de can de la que se conserva nicamen-
te el arranque de la misma en ambos lados del alzado
de la pared. Es prcticamente horizontal, y se accede
a l a travs de tres pequeos escalones de 0.21 x 0.20,
0.21 x 0.18 y 0.21 x 0.15 respectivamente.
Como sucede con el Horno II, se localiza un gran
espacio de forma irregular delante de la estructura por
su lado sur. Se trata una fosa excavada en el terreno
natural de 5.50 x 4.80 m aproximadamente, asociado
a zonas dedicadas al acopio de combustible, leeras, o
reas de trabajo.
Fig. 2. Horno II.
tum, la arcada est creando una galera o canal con un
ancho que vara entre 1.50-1.40 m. en la que se deposi-
taba el combustible, y que conectaba directamente con
el praefurnium, formando as un largo corredor de ms
de 5 m de largo orientado en direccin N-S y pavimen-
tado con una lechada de mortero, aparentemente de
cal endurecida por el fuego.
El praefurnium es prcticamente horizontal y
est cubierto por una bveda de can. A cada lado
de la boca del horno se alzan restos de estructuras en
piedras con las que, probablemente, cerraran la boca
del horno antes del inicio de la coccin de la carga.
El acceso al horno se realizaba a travs de un gran
espacio vaco situado delante. Consista en una fosa
de gran profundidad (11.52 x 7.10 m), excavada en el
terreno natural y que normalmente se asocia a zonas
dedicadas al acopio de combustible, leeras, o reas
de trabajo.
Del laboratorio apenas se mantiene parte de su
alzado e incluso en un tramo del lateral septentrional
se ha perdido completamente. Cabe resaltar la existen-
cia ntegra del acceso a pie a la cmara por el lado occi-
dental de la misma a travs de un pequeo y estrecho
vano rectangular.
La construccin del horno se llevara a cabo,
bsicamente, excavando una fosa en el terreno arcillo-
so natural que luego se forrara mediante ladrillos de
adobe y nalmente se recubriran por un enfoscado de
barro (g. 2).
Este furnus se encuadra en el tipo 3a de Fletcher
(Fletcher, 1961, 134-136, Fig. 40,3a; 1965, 173), II/b de
Cuomo (Cuomo, 1972, 429-432), IIE Le Ny (Le Ny,
1988, 41-44, Fig. 22,b, Fig. 23) y A4 de J.Coll (Coll, 2005,
171, Fig.1.), con una arquitectura y una lnea tipol-
gica muy frecuente en el Imperio Romano, con abun-
dantes paralelos en Italia, Francia, Espaa y Norte de
frica, entre los que destacamos los documentados en
la Comunidad Valenciana como son los de la Alma-
drava en Denia (Gisbert, 1980; 1982; 1985; 1987; 1988;
1991; 1992; 1995; 1998; 1999a; 1999b; 2003; Coll, 2005,
159-160), el del Rajolar en Ganda (Cardona, Escrib y
Molina, 1995; Coll, 2005, 159), el de la Partida dels Vin-
yals en Ondara (Gisbert, 1987, 1999; Coll, 2005, 160) ,
el de la Llobatera en Riba-roja (Mart y Gil, 1969; Ma-
rimn y Porcar, 1990; Coll, 2005, 160.), el de Orleyl en
la Vall dUx (Alcina 1947; 1949; Fletcher, 1965, 172;
Coll, 2005, 161), el Horno B de Paterna (Mesquida y
Villarroel, 2003; Coll, 2005, 162), el horno 1 de Rascan-
ya de en Llria (Escriv, Martnez y Vidal, 2001; Coll,
2005, 162.), el de Villarpardo y Cerro de las Vias en
Higueruelas (Fletcher y Alcacer, 1961, 126-128; Fle-
tcher, 1965, 170-172; Mrakic y Ruiz, 2003; Coll, 2005,
Un alfar romano en la partida de Pardines (Beniarj, Valencia) 67
La construccin del horno se llevara del mismo
modo que los restantes, excavando una fosa en el te-
rreno arcilloso natural que luego se forrara mediante
ladrillos de adobe y nalmente se recubriran por un
enfoscado de barro. Este enfoscado se conserva en las
paredes del praefurnium, en el muro de cierre septen-
trional del horno y en alguna de las toberas (g. 3).
Finalmente, aadir que, aunque de planta rec-
tangular en vez de cuadrangular, tambin se englo-
ba en el tipo en el tipo 3a de Fletcher (Fletcher, 1961,
134-136, Fig. 40,3a; Fletcher, 1965, 173), II/b de Cuomo
(Cuomo, 1972, 429-432), IIE Le Ny (Le Ny, 1988, 41-
44, Fig. 22,b, Fig. 23) y A4 de J. Coll (Coll, 2005, 171,
Fig.1.), y cuyos paralelos son los citados al describir el
horno anterior.
HORNO IV 1086
La ltima de las estructuras fornceas es prc-
ticamente similar a la anterior, posee una planta rec-
tangular con unas dimensiones de 4.15 m de anchura
por 6.80 m de longitud aproximadamente, incluyendo
el praefurnium. Conecta directamente con el canal del
hypocaustum, formando as un largo corredor que osci-
la entre el 1.50 1 m de ancho, orientado en direccin
N-S y pavimentado con una lechada de mortero apa-
rentemente de cal endurecida por el fuego.
No se ha mantenido ninguno de los arcos de la
suspensura ni de la parrilla, aun que s que permanecen
las 10 pilae de arranque de las arcadas as como los con-
ductos de salida de aire para calentar el laboratorium.
En cuanto al praefurnium, estara cubierto por
una bveda de can de la que se conserva nicamen-
te el arranque de la misma en ambos lados del alzado
de la pared. Se accede a l a travs de tres pequeos es-
calones, ligeramente marcados en la pavimentacin.
Como sucede en los Hornos II y III, se localiza
un gran espacio de forma irregular delante de la es-
tructura por su lado sur. Se trata una fosa excavada en
el terreno natural de 5.40 x 5.10 m aproximadamente,
asociado a zonas dedicadas al acopio de combustible,
leeras, o reas de trabajo.
La construccin del horno se llevara del mismo
modo que los restantes, excavando una fosa en el te-
rreno arcilloso natural que luego se forrara mediante
ladrillos de adobe y nalmente se recubriran por un
enfoscado de barro, que se ha perdido prcticamente
en la totalidad de la estructura, mantenindose en las
pilastras de arranque de la arcada (g. 4).
Del mismo modo que los hornos II y III, se in-
cluye en el tipo en el tipo 3a de Fletcher (Fletcher, 1961,
134-136, Fig. 40,3a; Fletcher, 1965, 173), II/b de Cuomo
(Cuomo, 1972, 429-432), IIE Le Ny (Le Ny, 1988, 41-44,
Fig. 22, b, Fig. 23) y A4 de J. Coll (Coll, 2005, 171, Fig.1),
y por tanto como paralelos se mantienen los ya citados
en la estructura anterior.
Aadir al respecto de la tipologa de estos hor-
nos, que la mayora de estas estructuras de tipo II/b-A4
se relacionan con los yacimientos romanos de nueva
planta, y que generalmente se hallan asociados tanto
a la produccin de alfarera y nforas, como a la de
material constructivo, como vemos que sucede aqu en
Pardines. Son hornos de tiro vertical, cuyo sistema de
transicin del calor hacia el laboratorio es descrito por
Duhamel como tipo canal a, una construccin senci-
lla y con menor preocupacin por el rendimiento del
combustible (Coll, 2005, 165).
HORNO V UE 1059
Se trata sencillamente de una fosa excavada en
el terreno natural, que presenta la forma ms irregular
de todas las estructuras halladas, apuntando ligera-
mente hacia una tendencia oblonga. Sus paredes estn
revestidas por el tpico enlucido empleado en estos ca-
sos y documentado en los restantes hornos, adems,
de estar endurecido y ennegrecido por la evidente ac-
cin ignfuga. Sus dimensiones tambin son las ms
Fig. 3. Horno III.
68 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J.L. Casabn - M. Sez - A. Sez - S. Pidal - P. Bernabeu
reducidas, sin alcanzar el metro de largo, presenta 0.86
x 0.54 0.36 x 0.22 m aproximadamente y una orien-
tacin E-W.
Podramos incluirlo en el tipo B de Fletcher (Fle-
tcher, 1965, 173) y B1 de J. Coll (Coll, 2000, 201; 2005,
171). Asimismo, por sus reducidas dimensiones como
por su formato nos recuerdan al denominado como
Horno B de Paterna (Mesquida y Villarroel, 2003, 28;
Coll, 2005, 162) (g.5).
FLETCHER CUOMO LE NY J. COLL
HORNO I
HORNO II
3a II/b IIE A4
HORNO III
3a II/b IIE A4
HORNO IV
3a II/b IIE A4
HORNO V
B B1
HORNO VI
3b I/b IC B6
HORNO VII
4b II/a IIB A5
HORNO VIII
IB B5
HORNO IX
IB B5
HORNO VI UE 1061
Estamos presentes ante una estructura de ten-
dencia circular de reducidas dimensiones: 1.24 x 1.50
m, a la que habra que aadir los 0.82 m de largo del
praefurnium. Conserva ntegra la parrilla, formada por
lateres, aparentemente reutilizados, de diferentes for-
mas y tamaos, de entre los que cabe destacar los la-
drillos centrales que cubren el canal y que presentan
una media de 0.35 x 0.30 x 0.10 m, con un pequeo
recorte en forma de medio crculo en uno de sus late-
Fig. 4. Horno IV .
rales para as dejar pasar el aire caliente de la cmara
de combustin a la de coccin
2
. Tales oricios tambin
se localizan en el borde exterior de los ladrillos que
conforman la parrilla hasta alcanzar un total de once.
Respecto al praefurnium, aadir que se trata de
una fosa alargada y de tendencia oblonga que mantie-
ne una continuidad en relacin al canal de combustin
del hypocaustum, que se orienta en direccin E-W. ste,
a diferencia de los hornos de mayores dimensiones,
como comprobaremos a continuacin, no presenta la
caracterstica arcada de medio punto, suponemos que
no es necesaria debida a sus reducidas dimensiones,
pero s que ha mantenido las cuatro pilae de lateres a
modo de suspensura y soporte de la parrilla (g. 6).
Es de similares caractersticas a los tipos 3b de
Fletcher (Fletcher, 1965, 173) , IC Le Ny (Le Ny, 1988,
39-44, Fig. 22,a y Fig. 23), I/b Cuomo (Cuomo, 1972,
414-418) y B6 J.Coll (Coll, 2000, 201; Coll, 2005, 171,
Fig. 1), con paralelos en los hornos hallados en Llria,
Valencia (Escriv, Martnez y Vidal, 2001; Coll, 2005,
162), Novelda, Alicante (Coll, 2005, 164), El Ruedo de
Almedinilla, Crdoba (Muoz, Lara y Camacho, 2000,
235-237).
HORNO VII UE 1080
Estructura de planta cuadrangular de pequeas
dimensiones (2 x 1.30 m aproximadamente), orientada
N-S, que presenta una espiga central de 0.80 x 0.20 m
para sustentar la parilla, conservada nicamente en el
ngulo NW, y dividiendo as el hypocaustum en dos
pulmones diferenciados en vez de un nico canal cen-
tral de combustin.
Al igual que sucede en todos los casos, se en-
cuentra excavado en el terreno natural arcilloso y
construido con adobes a los que posteriormente se les
Fig. 5. Tabla comparativa entre las distintas tipologas de
hornos en relacin con los hallazgos de pardines.
Fig. 6. Horno VI.
Un alfar romano en la partida de Pardines (Beniarj, Valencia) 69
ha revestido con un enfoscado de barro por todo el
interior. Este revestimiento no se localiza en los muros
del pequeo praefurnium construido con lateres, y so-
bre los que parece apoyarse el arranque de la bveda,
que suponemos que lo cubrira.
Se englobara en el tipo 4b Fletcher (Fletcher,
1961, 134-136; 1965, 173), II/a de Cuomo (Cuomo, 1972,
426-429), IIB Le Ny (Le Ny, 1988, 41-43, Fig. 22,b y Fig.
23), y A5 de J. Coll (Coll, 2000, 201; Coll, 2005, 171) , y
localizando como paralelos el de Maralaga en Sinar-
cas (Martnez e Iranzo, 1988; Coll, 2005, 163) y el de la
Plaza de Cisneros en Valencia (Ribera y Marn, 2005,
24-25, 37, Fig. 9; Coll, 2005, 163).
HORNOS VIII Y IX UE 1081 Y 1082
Ambas estructuras se localizan una al lado de
la otra, orientadas en direccin E-W y presentan unas
dimensiones reducidas: 1.80 x0.80 m para el H.VIII y
1.10 x 0.38 m para el H.IX. Asimismo, se denen con
una planta de tendencia ovoide y un tabique central
(H. VIII: 0.70 x 1.05 m y H. IX: 0.40 x 0.16 m) de ladrillo
revestido con un enlucido de 2 cm de espesor. Dicha
espiga est destinada a sustentar la parrilla que no se
ha conservado y a dividir el hypocaustum en dos cavi-
dades de 0.30 y 0.10 m respectivamente en el H. VIII
y IX, que se halla en los dos casos a una cota ms alta
que el pequeo praefurnium documentado en el tramo
ms occidental (g. 7).
Se incluiran en el tipo IB de Le Ny (Le Ny, 1988,
39, 42, Fig. 22,a, 44, Fig. 23) y B5 de J. Coll (Coll, 2000,
201; 2005, 171) y hasta el momento no se ha localiza-
do ningn paralelo en los lmites de la Comunidad
(g. 8).
Fig. 7. Hornos VIII y IX.
I : -

El alfar posee una ubicacin excelente en el mar-
gen derecho del Serpis, que le permite la fcil extrac-
cin de agua y arcilla, as como su transporte si acepta-
mos la posibilidad de que el ro fuese navegable.
Es posible diferenciar, a grandes rasgos, dos
fases de ocupacin. En un principio, estaran funcio-
nando los hornos de pequeas dimensiones (Hornos
V-IX) situados en el rea ocupada posteriormente por
el testar. Se trata de cinco estructuras fornceas de re-
ducidas dimensiones, excavadas en el terreno natural
y situadas en el extremo ms septentrional del lmite
de la excavacin prcticamente junto al perl Norte.
En un momento indeterminado pero todava
dentro del siglo I d.C., este sector se colmata con los
deshechos procedentes de los hornos de grandes di-
mensiones situadas en la terraza superior (Hornos I-
IV) dando lugar a la formacin del testar. ste apro-
vecha la orografa natural del terreno, pues parece
que se sita en las faldas de una ladera, mientras que
en la cima o parte ms alta se asientan los hornos de
grandes dimensiones, vertiendo as cmodamente los
restos no aprovechables de los materiales fabricados
y las cenizas acumuladas procedentes de su limpieza,
incluso adobes provenientes de los derrumbes o remo-
delaciones sufridas.
Los deshechos bsicamente pertenecen tanto a
piezas defectuosas por exceso o falta de coccin, as
como a piezas fragmentadas, no sabemos en qu mo-
mento del proceso entre su reciente fabricacin y su
transporte. Cabe destacar el abundante material anf-
rico correspondientes a las formas Dress. 2-4 y Oliva
3 (similis Dress.20) que se produciran en ese taller.
Asimismo resaltar la presencia, dentro del testar, de
la forma Dress. 7-11, con un porcentaje nmo entre
todo el mare magnum del material anfrico recupera-
do. Esta circunstancia nos hace pensar que esta ltima
forma no se produca en el alfar de Pardines (g. 9).
En cuanto a otros tipos de material cermico se-
alar el menor volumen de material de construccin
latericio (tegulae, imbrices, lateres y losanges), pondera. Fi-
nalmente entre la vajilla de mesa sobresale algn frag-
mento de TSG (Drag. 18 y Drag. 27, ambas con sello) y
TSH (base indeterminada) que nos acerca a un marco
cronolgico comprendido entre el nal de la dinasta
Julio-Claudia y el inicio de la dinasta Flavia.
La potencia del testar llega alcanzar en algunos
sectores los dos metros de profundidad, lo que nos
hace suponer en el volumen de material que se gene-
rara en los Hornos I-IV. Hasta el momento, se ha con-
70 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J.L. Casabn - M. Sez - A. Sez - S. Pidal - P. Bernabeu
Fig. 8 . Planta general.
tabilizado un total de 1231 cajones de material cer-
mico, de los cuales, 390 se corresponden con material
inventariable, y las restantes con fragmentos informes
de nfora, tegulae e imbrices.
Peridicamente, los desbordamientos del Serpis
alcanzaran las cotas del testar dejando los estratos li-
mosos que vemos en la actualidad y que cubren los
rellenos arqueolgicos parcialmente.
Finalmente, la segunda fase se correspondera
con el propio testar, y por tanto con el momento de
funcionamiento de los cuatro hornos de la terraza 4
(Hornos I-IV)
E : -

El yacimiento de Pardines II est ubicado en


la zona norte de inuencia de la ciudad romana de
Dianium (Dnia). Esta zona es una gran llanura alu-
vial abierta al mar, cerrada por el W por un cordn
montaoso que presenta un espacio de marjal previo
al llegar a la costa, el cual determin en muchos casos
la localizacin de diversas villas, para aprovechar sus
recursos como la pesca, as como tambin condicion
la disposicin de la va o calzada litoral que desde el
N (llanura aluvial del Xquer), desde Valentia, discu-
rra adosada a la cordillera montaosa en direccin a
la ciudad de Dianium. Respecto a la calidad y condi-
cin del suelo, ste presenta las condiciones adecua-
das para un aprovechamiento agrcola intenso, factor
que hizo posible el desarrollo importante de la cultura
y produccin del vino dirigido a la exportacin (Mos-
card, 2008, 117).
Los ros Serpis y Vernissa son los cursos de agua
ms importantes que atraviesan la comarca, siendo un
factor importante para la instalacin de los asenta-
mientos rurales y, sobre todo, las alfareras (Moscard,
2008, 117). Al respecto, Pomponio Mela (Chorografa
II.6.92), menciona en esta costa tres ros a los que til-
da de poco importantes: el Sorobis, el Turia y el Sucro.
Mientras que para Garca y Bellido el Sorobis se iden-
tica con el Saitabis de Ptolomeo (Ptolomeo II.6.14-15),
actual ro Albaida, Schulten los diferencia, por un lado
el Sorobis lo asocia con el Serpis, y el Saitabis lo hace
con las aguas que encontraba la ciudad con el mismo
nombre. Aunque, a decir verdad, ninguno de los au-
Un alfar romano en la partida de Pardines (Beniarj, Valencia) 71
6. LAlcudiola, Rafelcofer: En la orilla derecha del
Serpis, alrededores del Barranc de la Palmera (Gisbert, 1998,
390).
7. El Pla de la Font, Villalonga: En la ribera derecha
del Serpis, alrededores del Barranc de Morata y del Barranc
del Castell, parece que dispuso de hornos cermicos (Gis-
bert, 1998, 390).
8. LAlter, Villalonga: En la orilla derecha del Serpis,
en las proximidades del Barranc de Castell. Parece que dis-
puso de hornos cermicos.
9. El alfar de la C/ Santssim, Oliva: en el rea de in-
uencia del Ro Gallinera (Enguix y Aranegui, 1977; Arane-
gui, 1981; 1991; Gisbert, 1987, 107; 1998, 390; Burguera, 1990;
Moscard, 2008, 189).
10. Horno del Cam del Pla, Oliva: En la ribera iz-
quierda del ro Gallinera, una rambla desaguaba en la costa,
y est en relacin con algunos fondeaderos del litoral (Gis-
bert, 1987, 107; 1998, p.390).
11. Alfar de la villa de LAlmadrava (Setla-Mirarrosa-
Miraor), Els Poblets: En el margen izquierdo del ro Girona.
Adems, en su desembocadura se encuentra un fondeadero
costero. (Gisbert, 1987, 103-118; 1991, 1998, 390; Abascal y
Gisbert, 1990-1991; 1992; Aranegui y Gisbert, 1992; Moscar-
d, 2008, 189).
12. Riu Girona, Els Poblets: En el margen derecho del
ro Girona, frente al anterior (Gisbert, 1998, 390).
13. Vinyals, Ondara: En la orilla orilla izquierda del
ro Girona, en las cercanas del Barranc de Cremadella (Gis-
bert, 1987, 107; 1998, 390).
tores menciona la posibilidad de que fuesen o no na-
vegables.
Asimismo, uno de los indicios fundamentales
a la hora de concretar las posibilidades de un curso
uvial como va de comunicacin y transporte es el
constituido por la existencia de alfares situados en su
ribera, ya que este medio genera menos costes al dis-
minuir las prdidas de ruptura.
En el caso de la regin levantina y los cursos
que la atraviesan hasta morir al Mediterrneo, se hace
patente una evidente vinculacin entre buena parte
de los hornos cermicos conocidos en la misma y una
serie de corrientes de agua de diferente importancia,
junto a cuyas riberas, o en su rea de inuencia, vie-
nen a situarse las citadas instalaciones de fabricacin
de cermica, como es el caso del ager dianensis (g.10):
1. Rafelcaid-Hort del Comte, Daims, Ganda: En la
orilla derecha del Serpis, cerca de su desembocadura en el
mar y en las proximidades del Escorredor del Assagador
(Aranegui, 1981, 533; Gisbert, 1987, 107; 1998, 389; Moscar-
d, 2008, 188).
2. El Rajolar, Ganda: En el margen derecho del Ser-
pis (Gisbert, 1998, 390; Moscard, 2008, 189-190).
3. Pardines II, Beniarj: En el margen derecho del Ser-
pis.
4. El Renconc o Rencox, Ador: En la ribera izquierda
del Serpis (Gorges, 1979, 243; Gisbert, 1983, 244; 1998, 389;
Moscard, 2008, 188).
5. Alfar de Potries, Partida de Catorzena La Campi-
na: En el margen derecho del ro Serpis (Gisbert, 1982; 1987,
107; 1998, 390; Moscard, 2008, 188).
Fig. 9 . Repertorio tipolgico de las nforas recuperadas en el testar de Pardines: 1. Dress. 7-11. 2. Dress. 2-4. 3. Dress. 20 (similis Oliva-
3).
72 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J.L. Casabn - M. Sez - A. Sez - S. Pidal - P. Bernabeu
Fig. 10 . : Distribucin de yacimientos de la zona norte del territorium de Dianium.
ALFARES: 1. Rafelcaid-Hort del Comte, Daims.2. El Rajolar, Ganda. 3 Pardines II Beniarj. 4. El Renconc o Rencox, Ador.5. Alfar de
Potries, Partida de Catorzena La Campina: 6. LAlcudiola, Rafelcofer.7. El Pla de la Font, Villalonga: 8. LAlter, Villalonga9. El alfar de
la C/ Santssim, Oliva: 10. Horno del Cam del Pla, Oliva: 11. Alfar de la villa de LAlmadrava (Setla-Mirarrosa-Miraor), Els Poblets.
12. Riu Girona, Els Poblets. 13. Vinyals, Ondara. 14. La Teulera de Jess Pobre, Denia. 15. LAlter del Perdig, Denia. 16. El Barranc de
la Rana, Gata de Gorgos. 17. Ocaive, Pedreguer: Posible horno. 18. Ombrereta, Pedreguer:
VILLAS: 19. Villa lEra-Escoletes, Daims. 20. Ermita de S. Vicent, Ganda. 21. Alqueria de Martorell, Ganda. 22. Alqueria del Duc,
Ganda. 23. Alquera del Rubio, Ganda, Beniopa.24. Muntanyeta de San Miquel, Alquera de la Comtessa.25. Rafalatar, Alquera de la
Comtessa. 26. Villas de Els Quatre Camins o Casa Blanca en Almoines. 27. La Vega, Rafelcofer. 28. Les Jovades Font dEn Carrs.29. Villa
de Cais-Aiguamolls, Villalonga.30. Buixerques, Villalonga. 31. Tossalet de lAlcudia, Villalonga. 32. La villa de la Sort, Rtova. 33. Pol.
Industrial Les Mases, Rtova. 34. Rafalany, Rtova. 35. Cam del Mol I y II: Terrateig. 36. Pujades Finca la Barraca, Ondara.37. San
Antoni, Pego. 38. Tossalet de les Mondes, Pego. 39. Casa Blanca, Denia. 40. Casa Rajola o Mol dels Banyuls, Denia. 41. Tossal de la Ram-
bla, Denia. 42. Els Ecles, Gata de Gorgos. 43. Trossets, Gata de Gorgos. 44. Villa romana, Gata de Gorgos. 45. Albardanera, Pedreguer.46.
Mirab Caseta del Virgo, Pedreguer. 47. Mont-Roig, Pedreguer. 48. Oquins, Pedreguer. 49. Caems o Magnolio, Sanet y Negrals. 50.
Benimadrocs, Xbia, valle del Gorgos. 51. Illa del Portitxol, Xbia. 52. Vall de Pexet, Xbia. 53. Vilanova, Xbia
14. La Teulera de Jess Pobre, Denia: En el extremo
SO del valle del Gorgos, en las proximidades del Barranc
de les Valls y Barranc de la Hiedra (Bolufer y Banyos, 1991,
1043; Gisbert, 1987, 108; 1992; 1998).
15. LAlter del Perdig, Denia: En el interior del valle
del ro Gorgos, en el margen izquierdo y en una zona de
barrancos: Barranc de la Hiedra, Barranc del Medioda, Ba-
rranc Garroferets. (Gisbert, 1992; 1998, 390).
16. El Barranc de la Rana, Gata de Gorgos: En el in-
terior del valle del ro Gorgos, en la ribera izquierda de un
barranco que uye hacia el gran barranco de Barranquera
por el Sur (Bolufer, 1990, 146; Bolufer y Banyos, 1991, 1044)
17. Ocaive, Pedreguer: En el margen derecho de un
barranco, posible horno.
18. Ombrereta, Pedreguer: En la orilla derecha de un
barranco, posible horno (Gisbert, 1999).
Como acabamos de sealar, el asentamiento
de los alfares puede deberse a factores fsicos como
la existencia de arcillas o abastecimiento continuo de
agua, por lo que es posible que se siten en los alrede-
Un alfar romano en la partida de Pardines (Beniarj, Valencia) 73
dores de las villae (Gisbert, 1990, 106; 1998, 398; 2003,
131; Moscard, 2008, 189). En este sentido, se locali-
zan una serie de yacimientos denidos como villae en
el territorium de Dianium, de los cuales la mayora de
ellos no se han excavado, sino que son producto de
las prospecciones sistemticas llevadas a cabo en la
zona y que estn recogidos como tal en las chas del
Inventario de Yacimientos Arqueolgicos de la Direc-
cin General de Patrimonio Cultural Valenciano. Esta
hiptesis de asociacin villa-alfar podra observarse
en los ejemplos:
Villa de de la ermita de S. Vicent en Gandia - El
Rajolar en Ganda.
Villa de Pujades Finca la Barraca en Ondara
- Vinyals en Ondara
Tambin podra darse la hiptesis de asociar un
alfar con ms de una villa como el caso del alfar de
LAlcudiola, Rafelcofer con las villae de la Muntanyeta
de San Miquel, Alquera de la Comtessa y con la villa
de La Vega, Rafelcofer.
A falta de poder conluir los trabajos de excava-
cin en Pardines, la asociacin entre alfar- villa todavia
es incierta aunque se encuentra en las cercanas la villa
de Els Quatre Camins o Casa Blanca en Almoines.
V
En lneas generales, el estado de conservacin
de los restos arqueolgicos documentados durante la
intervencin es excepcional, existiendo alguna salve-
dad como puede ser el Horno I que sufri la accin
antrpica recientemente durante la fase de cultivo de
las parcelas, y que se encuentra ms deteriorado en
comparacin a los restantes.
Asimismo, su excavacin en extensin y su pos-
terior fase de investigacin contribuyen no solo al es-
tudio de un conjunto de hornos pertenecientes a un al-
far de poca romana asociado a una villa altoimperial,
sino que llega ms lejos, pues es posible acercarnos
tanto a la organizacin y poblamiento rural, al comer-
cio de sus producciones, y a los procesos socieconmi-
cos que determinaron la estructura del poblamiento y
del paisaje rural de la comarca.
N.
1 La realizacin de fotogrametra y restituciones
en 3d fueron realizadas por empresa Global Medite-
rrnea S.L.
2 Tales ladrillos son una variante de la tegula
mammata utilizada en las paredes de las termas para
crear la cmara de aire caliente.
B
- ALCINA FRANCH, J., 1947: Descubrimiento de un
horno romano en Vall dUx, Boletn arqueolgico del
Sudeste Espaol, 4-7, 329-333, Cartagena.
- ALCINA FRANCH, J., 1949: El horno cermico de
Vall dUx y su cermica, Saitabi, VII, 31-32, 12-26,
Valencia.
- APARICIO, J., GURREA, V., CLIMENT, S.: Carta ar-
queolgica de la Safor. Gandia. 1983.
- BORONAT, J.D., MOLINA, F.A.: Informe de la inter-
vencin arqueolgica en Cais-Aiguamolls (Vilallonga).
Memoria mecanograada, 1994.
- BORRAS i QUEROL, C., 1988: Avance de las excava-
ciones en la villa romana del Mas dArag (Cervera
del Maestrat), Cuadernos de Prehistoria de Arqueologa
Castellonense, 13, 379-397, Castelln.
- BORRAS i QUEROL, C., 1990: Mas dArag (Clig.
El Baix Maestrat), Excavacions arqueolgiques de Sal-
vament a la Comunitat Valenciana 1984-1988. II. Inter-
vencins rurals, 118-119, Generalitat Valenciana.
- CARDONA, J. ESCRIB, J.V., MOLINA, F.: Informe
arqueolgico del Rajolar de Ganda. Indito. Museo Ar-
queolgico de Ganda, 1995.
- COLL CONESA, J., 2000: Aspectos de tecnologa de
produccin de la cermica ibrica, Actas del Con-
greso de economa ibrica. Saguntum-PLAV, Extra 3,
191-207, Valencia.
- COLL CONESA, J.: Hornos romanos y produccin
cermica, en BONET, H., ALBIACH, R. y GOZAL-
BES, M. (coords.) Romanos y Visigodos en tierras valen-
cianas, 167-174, Valencia, 2003.
- COLL CONESA, J.: Hornos y produccin de cermi-
ca romana en la Comunidad Valenciana, en COLL,
J. (coord.) Recientes investigaciones sobre produccin),
155-173, Valencia, 2005.
- CUOMO, N., 1972: Proposta di classicazione delle
fornaci per cermica e laterici nellarea italiana. Da-
lla preistoria a tua lepoca romana, en Sibrium, 11,
371-461, Varese.
- DUHAMEL, P., 1979: Morphologie et volution des
tours cramiques en Europe Occidentale-protohis-
toire, monde celtique et Gaule romaine , Acta prae-
historica et archaelogica, 9/10 (1978-79), 49-76, Berln.
- ENGUIX, R.; ARANEGUI, C. 1977: El taller de n-
foras romanas de Oliva. (Valenci), Serie de Trabajos
Varios del S.I.P, 54, Valencia, 1977.
- FERNNDEZ IZQUIERDO, A., 2006: Aproxima-
cin a la villa romana de Mas dArag (Cervera del
Maestrat, Castelln): produccin cermica del alfar,
en Cuadernos de Prehistoria y Arqueologa Castellonen-
se, 25, 271-300, Castelln.
74 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J.L. Casabn - M. Sez - A. Sez - S. Pidal - P. Bernabeu
- FLETCHER VALLS, D. y ALCACER GRAU, J., 1961:
El horno romano de Olocau, Archivo de Prehistoria
Levantina, 9, 115-140, Valencia.
- FLETCHER VALLS, D., 1965: Tipologa de los hor-
nos romanos en Espaa, Archivo Espaol de Arqueo-
loga, XXXVII, 111-112, 170-174, Madrid.
- GARCA GUARDIOLA, J., QUILES MUOZ, J. y
LPEZ SEGU, E., 2006: Excavaciones arqueol-
gicas en el yacimiento romano de Los Tinteros (Isla
Plana, Cartagena), Mastia, 5, 157-170, Cartagena.
- GIRALT i RAVENTS, E.: Histria Agrria dels Pasos
Catalans. Antiguitat. I. Barcelona, 2005.
- GISBERT, J.A. El territorium de Dianium Dnia en el
Alto Imperio. La Marina Alta: La produccin agrcola y
poblamiento, en ABASCAL, J.M. y ABAD, L, (eds.)
Canelobre, 121-144, Alacant, 2003.
- GISBERT, J.A. 1995: LAlmadrava o la presentaci al
gran pblic dun conjunt arqueolgic, Espai Obert:
Revista dAssaig i Investigaci (Comarques Centrals Va-
lencianes), 2, 105-114, Ganda.
- GISBERT, J.A., 1980: El yacimiento romano del Tos-
salet de les Mondes (Pego). Contribucin al conoci-
miento de los Inicios del poblamiento rural Roma-
no., Saguntum, 15, pp. 207-231, Valencia.
- GISBERT, J.A., 1982: La villa romana de la Campi-
na-Catorzena (Potries). Contribuci al coneixement
del poblament rural rom a la Safor., Revista Guaita,
1, pp. 7-25, Gandia.
- GISBERT, J.A., 1985: Excavacions arqueolgiques a
lAlmadrava, Festes Major, 1985, Denia.
- GISBERT, J.A., 1988: La Almadrava. Setla-Mirarro-
sa-Miraorl. La Marina Alta. Alfar de nforas roma-
nas de nales del siglo I a principios del III d.C., en
Memries Arqueolgiques de Salvament a la Comunitat
Valenciana II. Intervencins rurals a la Comunitat Valen-
ciana 1984-1985, 21-24.
- GISBERT, J.A.: mfores i vi al territorium de Dia-
nium (Dnia). Dades per a la sistematiaci de la
producci amfrica al Pas Valenci., en MUSEO
DE BADALONA (eds.) El vi a lAntiguitat. Economia,
producci i comer al Mediterrani occidental. I Colloqui
dArqueologia Romana, 383-418, Badalona, 1998.
- GISBERT, J.A.: Dues Terrisseries romanes del Terri-
torio de Dianium. Els jaciments de lAlter de Perdig
i de la Teulera de Jess Pobre (Dnia, Alacant)., en
IECMA e INSTITUTO DE CULTURA JUAN GIL-
ALBERT (coeds.), Actes del III Congrs dEstudis de la
Marina Alta, La Marina, 1992, 89-100.
- GISBERT, J.A.: El alfar de lAlmadrava (Setla-Mi-
rarrosa- Miraor) Dianium. Materiales de cons-
truccin cermicos. Produccin y aproximacin a
su funcionalidad en la arquitectura del complejo
artesanal. L., en BENDALA, M., RICO, CH. y ROL-
DN, L. (eds.) El ladrillo y sus derivados en la poca
romana. Monograas de arquitectura romana, 4, 65-102,
Madrid, 1999.
- GISBERT, J.A.: El alfar romano de lAlmadrava (Se-
tla-Mirarrosa-Miraor) y la produccin de nforas
en el territorium de Dianium, en ARANEGUI, CA.
Saguntum y el mar. 114-116, Consell de Cultura, Ed. i
Cincia, Valencia, 1991.
- GISBERT, J.A.: Lpoca romana, en NOVELL, N. y
MUOZ, J. (dirs.) El llibre de la Safor, 241-283. Sueca,
1983.
- GISBERT, J.A.: La producci de vi al territori de
Dianium durant lAlt Imperi: El taller dmfores de
la villa romana de lAlmadrava (Setla-Mirarrosa-
Miraor)., en MUSEO DE BADALONA (eds.) El vi
a lAntiguitat. Economia, producci i comer al Medite-
rrani occidental. I Colloqui dArqueologia Romana, 104-
117, Badalona, 1985.
- GORGES, J.G.: Les villas hispano-romaines. Inventaire et
problmatique archologiques, Paris, 1979.
- LE NY, F.: Les fours de tuiliers gallo-romaines. Mtho-
dologie. tude tecnologique, typologique et statistique,
Chronologie, Documents dArchologie Franoise, 12,
Pars, 1988.
- MARIMN MARTN, J. Y PORCAR ALABAU, E.,
1990: Partida de la Llovatera (Riba-roja del Turia,
Camp de Turia), en Excavacions arqueolgiques de
Salvamente a la Comunitat Valenciana 1984-1988. II. In-
tervencions rurals. Generalitat Valenciana, 183-185.
- MART, G., y GIL MASCARELL, M., 1969: La ro-
manizacin en el campo de Liria, Saguntum, 7, 1-32,
Valencia.
- MARTNEZ GARCA, J.M.: Un taller cermic de lpoca
romana al terme de Castell de la Ribera. Castell de la
Plana, 1989.
- MARTNEZ, F. e IRANZO, P., 1988: La Maralaga.
Excavacin de urgencia. Abril, 1987, en La voz de Si-
narcas, 6, 16-20, Sinarcas.
- MESQUIDA GARCA, M. y VILLARROEL ESCA-
LANTE, J.J.: El horno romano de Paterna, Paterna,
2003.
- MOSCARD SABATER, E., 2008: El poblamiento
rural romano en el territorio norte de Dianium. La
comarca de La Safor Valldinga (Valencia), Sagun-
tum, 40, 177-192, Valencia.
- MRAKIC, A. y RUIZ LOPEZ, J.J., 2003: Notas sobre
los hornos romanos del Cerro de la Via (Higuerue-
las, Valencia), en Boletn A.CO.PA.H, 28, Valencia.
- MUOZ, I., LARA, J.M. y CAMACHO, C., 2000: So-
bre alfares, silos y almazaras en la villa romana de El
Ruedo (Almedinilla, Crdoba), en Antiquitas 11-12,
233-265, Priego de Crdoba.
- PREZ NEGRE,J., 2007: La villa romana de Terra-
teig (Vall dAlbaida). Resultados preliminares de las
prospecciones y anlisis del material, Csaraugusta,
78, 587-600, Zaragoza.
Un alfar romano en la partida de Pardines (Beniarj, Valencia) 75
LA CASA DELS PEIXOS. UNA DOMUS ROMANA EN LA TRAMA
URBANA DE SAGUNT (VALNCIA)
CARMEN ANTONI BALANZ
RESUM:
En febrer de 2002, com a conseqncia del Projecte Bsic i dExecuci dun edici d 11 vivendes, locals i garat-
ges, i en virtut de la Llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valenci, es van iniciar els treballs arqueolgics en el solar
ubicat al carrer Valncia, 2 de Sagunt (lloc ocupat per lantic cinema Marvi de la localitat).
Desprs de tres campanyes dexcavaci arqueolgica, ha estat completada la documentaci de nou recintes duna
domus romana en excellent estat de conservaci, molt rica a nivell ornamental, la qual cosa demostra el nivell
econmic dels seus moradors. Les restes apunten dues fases constructives enquadrades al segle II dC. i amb un
moment dabandonament entre els segles III-IV dC.
SUMMARY
In February, 2002, as consequence of the Basic Project and of Execution of a building of 11 housings and garages,
and by the Law 4/1998 of Cultural Valencian Heritage, the archaeological works were beginning in the site loca-
ted in the street Valencia, 2 of Sagunt (place occupied by the old cinema Marvi).
After three campaigns of archaeological excavation, there has been completed the documentation of nine enclo-
sures of a Roman domus in excellent conservation, very rich of ornamental materials, which demonstrates the
economic high status of his owners. The remains aim at two constructive phases ed to the 2nd century dC. and
an abandon moment between the centuries III-IV dC..
cia, en les cases de pati, a una planicaci axial. Des
que se situa front a la porta, el visitant que arriba per-
cep en perspectiva tota una srie de lnies de fuga, una
successi de volums i de plnols que, com si duna
composici escenogrca es tractara, convergeixen
cap a lestana principal oberta al fons.
Lordenaci axial suposava, per tant, un principi
slid i tradicionalment adquirit per larquitectura que
contribua a generar un aspecte elegant en la casa.
La planta de la vivenda (g.3), com s habitual
al mn rom, sordena simtricament al voltant de
latri, aix, el Vestbulum dentrada, en contacte amb el
carrer i lhabitaci principal Tablinium en la part pos-
terior, estan quasi sempre situats a leix central. Aix
doncs, en analiar els diferents espais de la domus que
estudiem s lgic imaginar que lentrada a la casa es-
taria projectada a loest, en lactual carrer Josefa Daro-
qui. (g.4).
Lestudi dels materials i estructures dels dife-
rents ambients o recintes permet identicar la funcio-
nalitat dels mateixos, aix, hem pogut identicar els
segents espais: Tabernae, entrada o vestibulum, atri
amb impluvium, culina, balneum, tablinium i altres.
T
Ha estat impossible de localiar laccs daquest
recinte des del carrer per lexistncia duna gran cis-
terna sota lescenari de lantic cinema que trenca les
estructures romanes projectades. De tota manera, con-
tem amb sucients dades per a pensar que es tracta
duna Tabernae.
Espai delimitat per tres mur de doble parament,
ben esquerdats, combinant la pedra calcria amb el
rodeno, un dells construt amb la tcnica Opus Afri-
canum, que presenta un va, taponat ms tard amb una
Es donen a conixer els resultats de les excava-
cions practicades en una domus localiada en Sagunt,
al carrer Valncia, 2 Josefa Daroqui, ( lloc que ocupa-
va lantic cinema Marvi de la localitat), emmarcada en
la trama urbana de la ciutat baix imperial (g. 1).
En febrer de 2002 sinicien els treballs arqueol-
gics, com a conseqncia del Projecte Bsic i Execuci
dun edici d 11 vivendes, locals i garatges, i en virtut
de la Llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valenci.
En aquesta primera campanya dexcavaci es
van projectar dues cates centrals amb unes dimensio-
ns de 8 m x 7 m. En lexcavaci del Sondeig 1, practicat
aproximadament en la part central del solar, una ve-
gada retirada la tarima de fusta (paviment de lantic
cinema) i una solera de formig amb una potncia mi-
tjana duns 10 cm., comencen a aparixer les primeres
estructures romanes.
Documentem quatre recintes o estances de cro-
nologia romana pertanyents a un espai domstic, per
els lmits del sondeig practicat deixen la documenta-
ci a mitges i davant la magnitud de les restes apare-
gudes se sol.licita una segona i una tercera campanya
dexcavaci en extensi(de juliol a desembre de 2002).
Els resultats ens parlen duna casa romana en
perfecte estat de conservaci, molt rica a nivell orna-
mental, la qual cosa demostra el nivell econmic dels
seus moradors, i les restes apunten dues fases cons-
tructives clarament denides i enquadrades al segle II
d. C. i amb un moment dabandonament entre nals
del III-IV d. C.
A la vista de les restes exhumades (g. 2), la
Consellera de Cultura decideix la necessria modi-
caci del Projecte Arquitectnic original i aix en agost
de 2005 es realia una nova proposta consistent en un
sistema de fonaments per micropilotages en prcti-
cament tota la superfcie del solar, amb la protecci i
cubrici de les restes, aix com un seguiment arqueo-
lgics dels treballs, treballs destinats a una futura ex-
posici pblica de les restes, ja que lAjuntament de
Sagunt decideix que es far crrec de la Musealiaci
del jaciment.
En 2010 es redacta un projecte Museolgic i Mu-
seogrc i actualment ja han estat retirades les terres
que cobrien els vestigis arqueolgics i estem treballant
en el Seguiment Arqueolgic del Projecte de cada en
valor.
La tipologia de vivenda romana, atenent a la
seua ordenaci pot fer-se extremadament variada si
entrem en detalls. No existeixen dues cases iguals,
per s sestableixen solucions comunes i una tendn-
Fig. 1. Ubicaci de la domus en la trama urbana actual.
78 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Carmen Antoni Balanz
sentant una empremta de polleguera, on descansa una
bassa de columna, constituint un llindar de porta.
Un tram de la squia perimetral contempornia
al sud i el dipsit sota lescenari de lantic cinema a
loest tallen les construccions romanes tot impedint
una visi adequada de les dimensions daquest recin-
te; afectat a ms a ms per una fossa contempornia.
En realitat el vestbul conforma el primer mbit
de la casa per no es considera interior sin exterior, ja
que subica, b abans de la porta principal i nica, b
entre dues portes en un espai ms ampli, convertint-se
la segona aleshores en la important, la que preserva la
intimitat familiar.
Malgrat que la informaci siga fragmentria al
estar tallada per una fossa amb material cermic del s.
XVIII-XIX, pensem que aquesta s la porta de la casa,
el lloc de comunicaci per excel.lncia, el de trnsit, de
canvi despai i destat, el punt de comenament.
tcnica molt diferent; i un altre mur E-W al que se li
adossa un banc corregut.
Considerem aquest espai com un local destinat
a les activitats econmiques del propietari (tenda), en-
tre altres coses per levidncia de comunicaci directa
amb la casa en un primer moment constructiu (va del
parament) i amb el carrer. Tancant-se aquesta comuni-
caci en un segon moment. s freqent aquesta pos-
sibilitat si el propietari ha llogat la tenda a persones
alienes al seu nucli familiar.
El banc adossat i els alts percentatges de reci-
pients cermics demmagaematge, venen a rearmar
aquesta idea.
V
Espai delimitat pel mur de la tabernae contigua
(E-W), amb un enllut interior i un altre mur de direc-
ci N-S amb un carreu de calcria dolomtica gris, pre-
Fig. 2. Imatge de les restes desprs de lltima campanya
dexcavaci.
Fig. 3. Planta esquemtica de les principals estances de la domus.
La casa dels Peixos. Una domus romana en la trama urbana de Sagunt (Valncia) 79
A
En rigor, latri sha de caracteriar com un pati,
un espai intern obert de la casa.
Dels diferents tipus datri, lanomenat tosc va
gaudir possiblement de major estima. Vitruvi proposa
dues variants de latri tosc: latri tetrstil i el corin-
ti. Dotats de quatre o ms columnes respectivament,
de manera que la coberta troba nous punts de suport
pel tal dalleugerir les pressions exercides sobre les pa-
rets.
Ha sigut possible documentar la presncia de
cinc elements arquitectnics verticals:
- mur UE 1056 la presncia de dues fosses
amb material cermic medieval constata
dues empremtes de fustes.
- mur UE 1059 una altra fossa medieval
constata la presncia dun altre fuste.
-al mur UE 1064 apareix un fragment in
situ dun fust de columna, amb una
alada conservada de 0,64 m.
- en excavar lespai entre l impluvium i el mur
1064 es va documentar la caiguda duna co
lumna de 1,20 m dalada conservada
damunt dun nivell de tgules (g. 5).
El dimetre deixat en tots els casos s de 30 cm.
Parlem per tant dun atri corinti amb impluvium se-
guint la tipologia vitruviana.
Latri forma un recinte rectangular de 7,31 x 3,50
m. Lalada mxima conservada dels murs perimetrals
s de 0,60 m, presentant les arestes duni amb el pa-
viment formant mitja canya o quart de bosell. Tant
el paviment com els paraments interns estan revestit
per un enllut hidrfob caracterstic en aquest tipus
de construccions. En un sector es conserva una part
del paviment format per peces rombodals de terra
cuita de 6 cm de costat (opus Reticulatum), relacionat
a ligual que els acabats de les arestes de mitja canya
amb les conduccions daigua.
Limpluvium o espai on es recollia laigua de plu-
ja caiguda pel compluvium, presenta unes dimensio-
ns exteriors de 4,22 m x 2,46 m i interiors de 3,06 m x
1,56 m, mesurant els seus paraments una amplria de
0,40 m i conservant una alada des del paviment exte-
rior de 0,75 m..
Tant el paviment com els paraments que el for-
men estan revestits per un enllut hidrfob. Els para-
ments sn arrodonits, presentant les arestes acabades
amb mitja canya, a ligual que la uni del paviment
amb les parets.
A lexcavar lespai entre limpluvium i el mur est
de latri, es va documentar una columna caiguda da-
munt dun nivell de tgules: presenta una alada d
1,20 m, i conserva una part del fust i capitell amb fulles
dacant, fabricada amb pedra calcria blava i revesti-
da denllut amb decoraci pictrica en blau i roig,
demostrant una vegada ms la riquesa ornamental
daquestos elements arquitectnics verticals.
Aquest impluvium o estanc presenta decoraci
pictrica en prcticament tot el seu llen exterior. L
impluvium es troba adornat amb representacions de
peixos i fruites de mar (g. 6). No s pur aar que els
temes marins ocupen un lloc important i engalanen
freqentment els estancs dels patis. s una manera
dintroduir articialment en la casa els plaers de la
mar. Cal recordar que en poca romana el peix mani-
festa per damunt de tot un luxe en la taula. Es tracta
dun producte car, ledicte de Diocleci (Edictum Prae-
tis) precisa que el seu valor s, per terme mig, tres ve-
gades ms alt que el de la carn.
Al marge del valor decoratiu dels motius, al
marge igualment de la seua signicaci prolctica,
Fig. 4. Imatge de la domus des de loest (C/ Josefa Daroqui). Fig. 5. Detall columna caiguda sobre un nivell de tgules.
80 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Carmen Antoni Balanz
dacord amb la creena que el peix preserva la vivenda
dinuncies nefastes, sobserva una funci propagan-
dstica i dostentaci.
C
Espai delimitat pels murs: 1030 dOpus Afri-
canum, 1020 separaci amb el balneum, 1038 i un tram
denllut sense que es conserve el mur al qual reves-
tia, per lacci duna fossa medieval. Per el paviment
daquesta estana possibilita al mateix temps la deli-
mitaci exacta del recinte.
Presenta un paviment de fal opus signinum o
morter blanc de bona qualitat, composat per una ba-
rreja de graves i fragments cermics amalgamats amb
morter de cal molt polit.
En aquest recinte no es documenta cap indici
estructural (llar, foguer, forn,..) relacionat amb lrea
de cuina. Per lexistncia de fragments destuc amb
pintura mural sense ennegrir, suposa que no podria
tractar-se de focs de llenya, sin que damunt del fog
sentendrien las brases, preparades prviament en fo-
gates fetes als patis, i damunt de les brases i amb ajuda
de trpodes i rajoles se situaven les olles i cassoles.
Els materials cermics apareguts en aquesta
habitaci, en la seua major part destinats al consum,
preparaci i emmagaematge daliments (cassoles,
olles, dolies,..) conrmen un poc ms la funcionalitat
daquest recinte com espai de cuina i rebost.
B
Estana de redudes dimensions (1,94 x 1,35
m.)contigua a la culina. Presenta un paviment de
morter hidrulic amb les arestes acabades amb mitja
canya. La presncia de laigua en quest recinte queda
assegurada.
Interpretem aquest recinte com un bany privat,
afegit al plnol primitiu en una segona fase construc-
tiva de la domus. El mur 1020 fa de separaci entre
aquest espai i linterpretat com la cuina de la vivenda,
senyalant com s habitual al mn rom, lassociaci
cuina-bany privat, per a daquesta manera rentabilit-
zar laigua calenta. Destaquem la seua orientaci cap a
loest, segons Vitruvi perqu aix es captava la llum i
el calor de la vesprada, en ser aquest el moment acos-
tumat per al bany.
Cal precisar que en parlar de bany privat ens
referim al concepte balneum, no al de thermae ja que
aquestes es dotaven dun sistema de calefacci per hi-
pocaustum del qual el balneum mancava. Per, en qual-
sevol cas lal.lusi a bany privat ens ubica dins dun
sector social molt afortunat.
T
Identicat sense cap discussi com lhabitaci
de representaci en atenci a la qual se subordina fo-
calment el disseny axial, com en la casa datri.
En aquesta estana, centre neurlgic de la casa
se situava presumiblement el patr per a controlar tot
latri i ser vist al mateix temps mentre rebia la salutaci
de la clientela.
Presenta unes dimensions de 4,26 x 5,50 m.. De-
limitat per les estructures murries i un llindar de por-
ta. Els murs estan fabricats combinant la pedra calcria
i el rodeno, travats amb morter de cal, presentant les
parets enlludes amb decoraci pictrica conservada
in situ.
Fig. 6. Detall pintures amb motius marins al parament extern de limpluvium o estanc
La casa dels Peixos. Una domus romana en la trama urbana de Sagunt (Valncia) 81
Un llindar de porta format per tres carreus de
pedra calcria blava amb una amplria de 0,48 m as-
senyala un va de 2,24 m, presentant dues ranures lon-
gitudinals i una empremta de polleguera, comunica
aquesta estana amb la zona que dona a latri.
Destaquem la decoraci pictrica daquesta
estana. Amb els estucs conservats es documenta un
scol que pretn imitar el vinsat marmori (fons clar
amb lnies ondulades i ziga-zaga de color rogenc, ma-
rr, ocre i verds principalment). La zona mitja amb
panells amples de color verd recorreguts en el seu in-
terior per lets blancs i grocs. Els interpanells sn de
color roig. En quant al tipus de marbre imitat, podrien
induir-nos a pensar en el giallo antico, marbre de fons
groc que va gaudir de gran xit entre els pintors del
segle II.
Un altre recurs utiliat en el tablinium per a
magnicar-lo s la lleugera elevaci del sl sobre el ni-
vell del paviment de latri. Subordinat a elevar la gu-
ra del patr que rep el reconeixement que se li tributa
com un autntic senyor que presideix el seu univers
domstic.
A
RECINTE II: Delimitat pel mur de separaci
amb latri (1011) i pel mur 1012 fent de lmit amb el bal-
neum. Es documenta un llindar de porta que comuni-
ca aquest recinte amb la zona entre atri-trablinium. Es
tracta de quatre carreus de pedra calcria blava amb
empremta de polleguera, deixant un va d1,66 m. Pen-
sem que es tracta duna estana important, tant per la
seua ubicaci, com per la presncia de nombrosos frag-
ments destucs pintats localiats al nivell denderrocs
i als murs 1011 i 1012. Destacant les composicions o-
rals senzilles, baquetons horiontals i les imitacions
marmries al scol. Certes composicions recorden a
les procedents del Grau Vell (Sagunt), datades entre
els segles II-III.
I . F-

Dins daquest captol presentem una seqn-


cia dels diferents moments de construcci, ocupaci
i abandonament de la vivenda estudiada. En general,
hem agrupat el conjunt de les unitats murarias en huit
fases constructives, de les quals destacarem les fases
2, 3 i 4, enquadrades en poca romana, com les ms
signicatives i millor conservades.
La presentaci de la seqncia la farem en
lordre cronolgic invers al procs dexcavaci, es a
dir, del ms antic al ms recent, respectant el procs
deposicional del jaciment:
N
Format por calcries modulares rogenques
(terra rossa), denominades localment pinyonet,
producte de la disgregaci del Muschelkbank que con-
formen el tossal del Castell. La roca natural presenta
un desnivell seguint la pendent del tossal en direcci
oest-est. Sobserva cm en el sector oest superior, la
roca aora a escassa potncia, podent identicar un
Fig. 7. Planta de la domus.
82 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Carmen Antoni Balanz
important retall en la base geolgica que liquid qual-
sevol resta ubicada en aquesta cota. El gran dipsit
contemporani es troba semiexcavado en el llit rocs,
fent impossible la conservaci de restes anteriors a la
seua construcci.
P (g. 7)
Fase 1:
En lanomenat Recinte Exterior (sector sud-est
del solar) localiem una srie de murs de cronologia
romana per de factura molt decient. Es tracta de les
UUEE 1152,1157,1158,1161 i 1166. Aquestes estructu-
res murarias estan tallades pel mur de tancament de la
domus en el seu lmit sud (UE 1120), presentant, por
tant, una cronologia anterior a la construcci de la do-
mus. No ha estat possible precisar-la, ja que els estrats
asociados sn reblits de las fases dabandonament de
les construccions romanes, amb material cermic pro-
pi del s. III-IV d. C. Destaca la cermica africana de
cuina (cassoles Ostia III i Lamb. 10 A- Hayes 23 B, plats
tapadora Ostia I).
Per les restes documentades, pareix que va exis-
tir alguna edicaci anterior a la domus, que va patir
limpacte duna nova parcel.laci. No podem aventu-
rar la seua tipologia, encara que la factura dels seus
murs ens indica un carcter ms modest.
Fase 2:
Pensem que a nals del segle I o principis del
II d. C. tindria lloc la construcci duna domus, orde-
nada al voltant dun atri, amb una planicaci axial.
La domus queda emmarcada pels murs de tancament
UE 1120 (tancament sud), UE 1038 (tancament nord) i
UE 2013 (tancament est). El lmit oest no ha estat pos-
sible la seua localiaci ja que el dipsit contempora-
ni del cinema es trobava semi excavat en el llit rocs,
fent impossible la conservaci de restes anteriors a la
seua construcci. s perfectament observable cm la
seua lnea tall la dels murs romans. A aquest primer
moment constructiu pertanyen les principals depen-
dncies de la domus, construdes al voltant dun atri
amb impluvium o estanc.
Fase 3:
Considerem aquesta fase com un moment en el
que es produeixen una srie de reformes i millores en
la vivenda original, emmarcades entre els segles II-III
d. C.
El tancament UE 1080b delimita ara un re-
cinte que interpretem com el Tablinium de la domus.
Daquesta segona fase constructiva sn tamb els murs
UUEE 1011 i 1012, delimitant un nou recinte (R-II), que
pensem es tracta duna estncia important, tant per la
seua ubicaci, amb comunicaci directa amb el centre
neurlgic de la casa (zona atri-trablinium) mitjanant
un llindar de porta (UE 1090), format per quatre ca-
rreus de pedra calcria blava amb empremta de polle-
guera deixant un va de 1,66 m x 0,40 m, aix com per
la presncia de nombrosos fragments destucs localit-
zats en el nivell denderroc, destacant la importncia
daquest recinte dins de la domus.
La construcci dels murs UE 1012 i UE 1011,
aix com el tancament de laltre va de porta UE 1178
(UE 1020 b), fa possible la delimitaci dun altre re-
cinte (R-V) que interpretem como un bany privat, pre-
sentant un paviment (UE 1023) de morter hidrulic,
amb les arestes acabades en mitja canya. La presn-
cia de laigua en aquest recinte queda assegurada. Les
dimensions totals del recinte son de 1,94 x 1,36 m in-
terpretem aquest recinte com un bany privat, afegit al
plnol primitiu en una segona fase constructiva de la
domus.
Fase 4:
Emmarquem esta fase entre els segles
III-IV d. C., observant-se una ocupaci residual de la
domus, amb una divisi de lespai i, posteriorment, una
fase d abandonament.
Al Recinte VI (Tabernae) es tanca el va del para-
ment UE 1030, mitjanant la construcci de lestructura
UE 1029, eliminant aix la comunicaci daquest espai
amb la resta d estances de la domus.
Daquest moment residual tamb s la construc-
ci de la claveguera UE 1093.
s evident que aquestes reformes transformen
la concepci espacial de la domus, encara que no es
trenca leix axial vestibulum- atri amb impluvium- tabli-
nium.
Segons hem constatat , aquest s de lespai s
transformat al llarg del temps, concretament en els
primers quatre segles desprs de Crist. Les diferents
campanyes dexcavaci documenten una domus em-
marcada en la trama urbana romana imperial, amb
una fase de abandonament en els segles III/IV d. C.,
proposant una primera fase constructiva en els pri-
mers anys del segle II d. C o incls nales del I d. C.
Aquesta dataci per al moment constructiu inicial de
la domus, ve determinada per la relaci de les estruc-
tures documentades, aix com per la localiaci en els
reblits UE 1111 i UE 1149 de dues estampilles sobre
tegulae amb la llegenda segent: L.HER.OP (UE 1111)
L.HE R.O.P (UE 1149); nexe HE.
Es tracta d una estampilla molt estesa per tota
la costa mediterrnia des de Itlia ns Hispania. Al Pas
La casa dels Peixos. Una domus romana en la trama urbana de Sagunt (Valncia) 83
enteses e interpretables pel pblic i que la visita en el
seu conjunt resulte cmoda, organiada, atractiva i de
prot (dac lactuaci de restauraci-reconstrucci i la
dotaci dequipaments).
s necessari que el vestigi arqueolgic siga lle-
gible, comprs. Pensem que s la primera condici
per a la seua valoraci, i ha de comenar per i sobre
ell mateix. s lobjecte original, no considerat com un
ttem sagrat e intocable, el primer que ha de parlar,
comunicar. I a partir d aquesta consideraci, disposar
al voltant d ell els elements i mitjos que augmenten
el seu missatge amb claredat i emoci. Per no a qual-
sevol preu, ja que qualsevol acci sobre el patrimoni
arqueolgic ha de partir i basar-se ineludiblement en
la certidumbre i en el rigor cientc.
L objectiu prioritari de lactuaci s la recupe-
raci dels nivells originals dus i ocupaci de la casa
romana. Esta consolidaci o reconstrucci ser amb
materials i tcniques similars als originals (mampos-
teria o sillera), seguint els criteris habituals de inno-
cutat, resistncia, diferenciaci i reversibilitat.
Com actuacions bsiques entenem que no han
dexcloures reintegracions de llacunes muraries i pa-
viments que aporten lectura clara despais i volums, ni
el recreixement de murs i reproduccions d elements
constructius que permeten la delimitaci dels diferents
recintes. Les reposicions o afegits poden proporcionar
una major claredat en la comprensi dels vestigis, i al
mateix temps, procuren una millor conservaci de les
restes. s evident que all que s afegisca ha d estar
condicionat a dos premises bsiques: la reversibilitat i
Valenci, es troba a Ilici, Lucentum, Valentia i Sagun-
tum. Segons Rico(1995) es tracta d una simple variant
de la marca L.Herenni. Els propietaris d aquesta im-
portant marca de tgules estaven probablement empa-
rentats amb els Herenni Optati de Barcino, com proposa
Mariner(1973). Segons Rico (1995) L. Herennius hauria
desenvolupat la seua activitat a Frjus durant l poca
via (69-96 d. C); podent datar-se doncs aquesta es-
tampilla a nals del segle I d. C.
V
L any 2005 es va realiar el Seguiment arqueo-
lgic de la nova proposta arquitectnica, consistent en
un sistema de fonaments per micropilotages, amb la
protecci i cubrici de les estructures amb geotextil i
abocament d arenes nes, compactades amb pis ma-
nual, aix com lexcavaci manual dalguns espais des-
tinats a albergar els futurs pilars, per a que limpacte
del micropilot no fora tan agressiu.
L any 2010 es redacta un projecte museolgic i
museogrc per a la futura exposici pblica daquest
espai (g. 8). A hores dara les terres que cobrien els
vestigis arqueolgiques ja han estat retirades i estem
treballant els aspectes del projecte museogrc, que
deur tenir en compte una srie d actuacions sobre el
propi jaciment, la seua consolidaci i recuperaci. Els
objectius que se pretenen son, lgicament, la protec-
ci i preservaci de les estructures originals aparegu-
des (per aix els treballs de conservaci), per tamb,
especialment,la seua adequaci per a una exitosa exhi-
bici pblica, a s, que les runes resulten fcilment
Fig. 8. Plnol mitjos museogrcs.
84 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Carmen Antoni Balanz
la diferenciaci de l original, utiliant procediments
de separaci com lmines de plom, marques o bra
txtil de polipropil. Aquestes reposicions o recons-
truccions parcials estan basades i limitades a la certesa
de la seua existncia original. Si completem les llacu-
nes i potenciem fsicament els elements clau, la lectura
pensem que ser ms clara.
En denitiva, es pretn fer reviure ledici (la
casa romana) evocant la funci per a la que va ser
construda i lactivitat que es desenvolupava (la vida
domstica), contextualiar ledici en la ciutat viva a
la que pertanyia (Saguntum) e incidir en letapa crono-
lgica ms oreixent de la seua activitat, en el nostre
cas el segle II d. C.
B
ADAM, J.P. La Construction Romaine. Paris, 1989
ALBIACH, R. Y SORIANO, R. Estudio de una
Domus romana de Valentia y de los niveles que la
amortizaban. Saguntum PLAV, 24, 75-96, Valencia,
1991
GUIRAL PELEGRN, C. Pinturas murales romanas
procedentes del Grau Vell (Sagunto, Valencia). Sa-
guntum PLAV, 25, 139-177, Valencia, 1992.
GUIRAL PELEGRN, C. La pintura romana en Es-
paa: aportaciones recientes. La pintura romana an-
tigua. Actas del Coloquio internacional. Museo Na-
cional de Arte Romano. Mrida, 1996.
JIMENEZ SALVADOR, J.L. (ed.) I Coloquio de Pintura
Mural Romana en Espaa. Valencia, 1992.
THBERT, Y., Vida privada y arquitectura doms-
tica en el frica romana en PH. ARIS y G. DUBY
(eds) Historia de la vida privada, 1. Madrid 1985.
VITRUVIO, M. L. Los Diez Libros de Arquitectura. Ed.
Iberia S.A., Barcelona, 1997, trad. A. Blnquez.
La casa dels Peixos. Una domus romana en la trama urbana de Sagunt (Valncia) 85
LA VILLA ROMANA DEL CAMINO DE VINAMARGO (CASTELLN)
JOAQUN ALFONSO LLORENS - ANA MIGULEZ GONZLEZ
RESUMEN
Con motivo de las obras de canalizacin del Barranco de Fraga (Castelln), se llevaron a cabo una serie de me-
didas de control arqueolgico a lo largo del rea de afeccin de la obra junto al Camino de Villamargo, en las
diversas zonas en que la prospeccin previa haba detectado material arqueolgico en supercie, tanto ibrico y
romano como medieval.
En uno de los sondeos realizados en la zona denominada como ZONA IV. VINAMARGO I, se hallaron nume-
rosos restos cermicos de adscripcin romana, procediendo posteriormente a la excavacin en extensin de los
restos, hallando numerosas estructuras que corresponden a los restos de una villa romana, con un total de unos
3000 m2 de extensin del rea afectada. Gran parte de las estructuras tienen continuidad en la parcela de ctricos
colindante, alcanzando una supercie que desconocemos.
Palabras clave: Romanizacin, Tardoantigedad, villa, cermica, termas, alfar.
ABSTRACT
On the occasion of the works of canalization of the Barranco de Fraga (Castelln), there were carried out a series
of measures of archaeological control along the area of aection of the work close to Villamargos Way, in the
diverse zones in which the previous exploration had detected archaeological material in surface, both Iberian
and Roman and medieval.
In one of the polls realized in the zone named as ZONE the IVth. VINAMARGO I, was situated numerous
ceramic remains of Roman adscription, proceeding later to the open-area excavation of the remains, nding
numerous structures that correspond to the remains of a Roman villa, with a total of approximately 3000 m2 of
extension of the aected area. Great part of the structures they have continuity in the adjacent plot to citrus fruits,
reaching a surface that we do not know.
Key words: Romanization, Late Roman Empire villa, ceramics, thermal baths, poer.
y la villa romana de Sant Gregori en Borriana, o la villa
de Benicat en Nules.
L v C V-

Respecto a la construccin de la villa, en primer


lugar se han documentado una serie de trabajos de
acondicionamiento del terreno previos, con el objeto
de igualarlo, ya que el terreno presenta una pendiente
natural hacia el este.
Esta pendiente, queda reejada en la propia vi-
lla, ya que el desnivel, aunque no tan exagerado, se
observa tambin en la base y nivel estril de las estruc-
turas.
As, queda patente tambin con la presencia de
dos canalizaciones en direccin norte-sur a modo de
cloacas, desages o canalizaciones, una situada en una
calle interna, en la zona este, y la otra se sita por de-
bajo de las habitaciones que anquean el denominado
PATIO 3, por el oeste (g. 2).
D
Los restos documentados hasta el momento in-
dican que la construccin se articula a ambos lados de
una calle interior situada al este, con una canalizacin
o acequia central, perteneciente a los momentos fun-
dacionales.
A ambos lados de esta calle se construyen las
diversas edicaciones que conforman el conjunto de
la villa.
Por un lado, al este, se hallan las estructuras ms
arrasadas, con toda una serie de estancias cuadrangu-
lares, de uso concreto indenido pero que podran res-
ponder a zonas de almacenaje, ya de productos agro-
pecuarios o aperos.
Desconocemos si se articulan entorno a otro pa-
tio, y por lo que podemos observar, tienen fachada,
probablemente parcial o totalmente porticada, reca-
yente a la calle interior.
En la primera fase de ocupacin de este entor-
no, antes de la construccin de esas estancias cuadran-
gulares, encontramos una serie de canalizaciones que
se hallan amortizadas por los muros. A su vez, se ob-
servan al menos dos fases constructivas, datables entre
los siglos II-III d. C.
En primer lugar debemos aclarar que el pre-
sente artculo responde a un resumen de la Memoria
Preliminar de la excavacin de la Villa romana de Vi-
namargo, entregada a la Direccin General de Patri-
monio Cultural Valenciano en febrero de 2011, ya que
la memoria denitiva, y por tanto la investigacin, se
halla en estos momentos en una fase inicial, habindo-
se estudiado parte de los materiales de forma general,
y slo algunas unidades estratigrcas parcialmente,
lo que nos permite aproximarnos a un conocimiento
global del yacimiento, estableciendo unas cronologas
generales, as como diferenciar algunas fases y refor-
mas, y aventurarnos a identicar algunos espacios y
su funcionalidad, pero sin atrevernos a llegar a con-
clusiones denitivas ni profundizar en aspectos ms
concretos que esperamos que con la futura realizacin
de la memoria cientca denitiva queden aclarados.
Por tanto, las descripciones siguientes son slo
a modo de hiptesis tras una primera aproximacin al
estudio de los restos y materiales hallados.
Adems hemos de tener en cuenta que el yaci-
miento no ha sido excavado por completo, descono-
ciendo por tanto su extensin y conguracin global,
lo que tambin diculta su interpretacin y compren-
sin, as como la diferenciacin de diversas fases y
funcionalidad de estructuras que desaparecen bajo el
terreno de huerto colindante.
S
La Villa romana de Vinamargo se encuentra si-
tuada en la Plana de Castelln, cercano al actual n-
cleo urbano de la ciudad de Castelln, y entre esta y el
litoral, a escasos 2 km del mar.
Se halla junto al actual Cami de Vinamargo, ca-
mino perpendicular al mar, el cual parece tener un
origen, al menos medieval, por hallarse en el entorno
de la alqueria del mismo nombre, pudiendo tener un
origen anterior, quiz desde poca romana, comuni-
cando la zona de la costa con el interior. As, es proba-
ble que este camino comunicara el rea costera, donde
se hallan diversos enclaves ibricos como el Pujol de
Gasset o el Pujol de la Rabassota, en el Grau de Castell,
con el Camins, camino probablemente de origen in-
cluso prerromano, y tambin con la Va Augusta, que
muchos investigadores sitan en el actual Cami de la
Cova del Colom o en las cercanas de este.
Destacar que los restos de esta villa se hallan
cercanos al trazado del Caminas, al igual que lo hacen
en la misma Plana de Castelln, otros enclaves iberos y
romanos, como por ejemplo, el poblado de Vinarragell
88 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Alfonso - A. Migulez
Por otro lado, tambin se tiene acceso, en la
esquina SW, hacia una estancia con los restos de una
pequea balsa cuadrangular, con canales a base de im-
brices a modo de entrada y salida de agua, y al menos
dos dolia, contemporneo a las termas.
Su funcionalidad presenta diversas interpreta-
ciones; podra ser un espacio para la decantacin de
la arcilla, relacionada con el horno anexo y el canal de
agua proveniente del PATIO 2. Como decamos, en la
habitacin situada al sur de la anterior, e introducin-
dose en el corte estratigrco y lmite del rea excava-
da, se hallan los restos de un furnus, probablemente
cermico.
Del horno, slo quedan los restos de la base y
apenas nada del alzado del focus o ignis (cmara de
combustin), de tipologa circular, con 280 cm de di-
metro, conserva tambin el praefurnium o boca de ali-
mentacin del combustible, de 265 cm de largo, que
se realizara desde otra estancia situada al sur y oeste,
fuera de la zona de excavacin.
En este horno se podran haber cocido las ce-
rmicas halladas en la UE 779, que describimos ms
adelante, y que corresponden a producciones propias
de la villa.
As, si bien desconocemos la actividad principal
de la explotacin agropecuaria que constituye la pro-
pia villa, s que en ella se desarrollaran otras activida-
des paralelas y en este caso, conocemos que producan
al menos cermica, considerando que no es esta la ac-
tividad principal.
Desde este primer patio se tendra tambin ac-
ceso al PATIO 2, situado al oeste, que responde a un
patio interior, con acceso centrado respecto a la facha-
da este, a travs de una puerta con un pasillo o peque-
o corredor, a travs del prtico (g. 3).
En este pequeo pasillo de acceso que comunica
ambos espacios abiertos quedan restos de las quicia-
leras de una puerta de doble hoja, con restos de en-
La tcnica constructiva es similar a la del resto
de la villa, con muros de mampostera de opus incer-
tum, con anchos que van de los 50 a 65 cm, no conser-
vando ningn vano ni acceso entre las estancias, por lo
que nos hallaramos ante niveles de cimentacin.
En la zona oeste de esta calle interior, se hallan la
mayora de estructuras que hemos excavado, y que si
bien parece que en un primer momento corresponden
al ncleo principal de la villa o pars urbana, adems de
otras de la pars rustica y fructuraria, con posterioridad,
entre los siglos III-IV d. C., esta pars urbana se despla-
zara, con toda probabilidad hacia el sur, en la zona no
excavada, con una reforma y nueva denicin de los
espacios, aadindose las termas, el horno, etc.
Las diversas estancias se articulan, bsicamente,
entorno a tres patios, siguiendo una estructura y dis-
tribucin tpicamente romana, al modo itlico, con un
espacio central alrededor del cual se distribuyen las
diferentes estancias, ya sean de la pars rustica o de la
pars urbana (g. 2).
El PATIO 1, situado en el centro, al que consi-
deramos que se accedera desde la zona norte, donde
no se conservado el muro de cierre, que se destruira,
probablemente, con la ampliacin del actual camino
de Vinamargo y la acequia paralela ya en poca con-
tempornea.
Este patio conserva un prtico con cuatro bases
de pilar o columna. Este espacio abierto, comprende
varios elementos diacrnicos, ya que por un lado ha-
llamos dos canalizaciones oblicuas, desde la esquina
NE hacia la parte sur central. Adems, en un momento
avanzado, se construye un pozo con otra canalizacin,
que impedir el acceso hacia el PATIO 2 en carro.
Desde este patio se accede a la zona sur, al rea
de termas, a travs de un vano, hacia la zona del prae-
furnium y estancia anexa, pero en una fase ms avan-
zada FASE II-III, cuando estas termas ocupan parte del
espacio sur del patio (ss. III-IV).
Fig. 1. Ortofoto de la Villa romana del Cami de Vinamargo. (Global Alacant, S.L.)
La villa romana del Camino de Vinamargo (Castelln) 89
losado, y en la parte del pasillo recayente al PATIO 2
se documentan en las esquinas sendas piedras redon-
deadas, situadas all para proteger la esquina de las
ruedas del carro.
La tipologa responde a un patio central cua-
drangular alrededor del cual se distribuyen una serie
de estancias, con accesos a travs de vanos, siguiendo
modelos itlicos; las diferentes estancias se hallan re-
bajadas respecto a la cota del patio.
En el lado oeste, en la fachada interna, se con-
serva una pequea balsita con una canalizacin de
desage en direccin sur y otra en direccin este, que
discurre a lo largo del patio, atravesando la puerta,
hacia la zona de la balsa de la habitacin de las dolia,
junto al horno.
En este espacio, al igual que en el resto de la
villa, se observan diversas reformas y ampliaciones,
aunque no a nivel de cambio de uso, ya que considera-
mos que se trata de una zona de almacn, estabulacin
e incluso en algn momento, de hbitat.
Originalmente, responde a un patio sin estan-
cias alrededor y rodeado por una tapia; este patio, en
una segunda fase, se amplia hacia el oeste, conrin-
dole forma rectangular, y se le adosan toda una serie
de estancias alrededor, totalmente simtricas.
As, el frente este, presenta cuatro habitaciones
cuadrangulares, de unos 10-12 m
2
, situadas a ambos
lados del pasillo. El frente oeste, presenta cinco ha-
bitaciones, en este caso ligeramente mayores, con
15-16 m
2
. En el interior de la habitacin central halla-
mos los restos de una estructura cuadrangular, que
interpretamos como el arranque de una escalera, y en
el exterior, junto al vano de entrada, se le adosa la pe-
quea balsita o fuente donde se recogera el agua de
lluvia.
Fig. 2. Planta de la villa romana del Cam de Vinamargo. Propuesta de interpretacin de espacios.
Fig. 3. Vista del pasillo de comunicacin entre los patios 1 y 2. Se
pueden observar las quicialeras, as como uno de las canalizacio-
nes.
90 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Alfonso - A. Migulez
Por ltimo, los frentes norte y sur tambin son
simtricos, con tres habitaciones en cada lado, las si-
tuadas al este, ms pequeas y cuadradas, de entre 10-
12 m
2
, y una tercera habitacin rectangular, de mayor
tamao, la norte de 30 m
2
y la sur de 21 m
2
.
Respecto al rea termal, consideramos que co-
rresponde a la fase II-III de la villa, a partir del siglo
III y IV d. C., ocupando y destruyendo estructuras y
espacios anteriores. Hemos hallado e identicado el
furnus y el praefurnium, con acceso a travs de un vano
y otra habitacin desde la parte sur del PATIO 1. A su
vez, al este de las anteriores, se han hallado dos habita-
ciones ms, la que tiene acceso directo desde el patio,
que podra ser el frigidarium, con una pequea piscina
en alto de apenas 155 x 228 cm, y desde la cual se acce-
dera a otra estancia situada al sur, con restos de pilae
de un hipocaustum, por lo que podra responder al cal-
darium, e intermedia con la natatio hay otra sala, quiz
el tepidarium. Se documenta tambin los restos de una
letrina, situada al norte de la natatio (g. 4-7).
Sealar que esta rea termal corresponde a una
zona no excavada completamente, ya que hay estan-
cias que se hallan en el lmite de la obra y no han podi-
do ser documentadas, por lo que si en algn momento
se completara el trabajo, se podra comprender me-
jor todo este espacio, que quiz se halle anexo a la
nueva pars urbana situada al sur a partir de los siglos
III-IV d. C.
Las estructuras que se sitan entre el PATIO 1 y
la calle interior situada al este del rea excavada, son
las que ms difcil comprensin tienen, ya que se ob-
Fig. 4. Furnus.
Fig. 6. Detalle de la natatio en el rea termal.
Fig. 5. Vista de la zona del praefurnium en el rea termal.
Fig. 7. Detalle de las pilae.
La villa romana del Camino de Vinamargo (Castelln) 91
servan numerosas reformas, ampliaciones y reduccio-
nes de espacios.
Entendemos que aqu que se hallara en la
fase I, desde nales del siglo I y el siglo II d. C. el ncleo
de la pars urbana, con un gran patio central, con prtico
perimetral y un impluvium en el centro, con toda una
serie de estancias alrededor, siguiendo el modelo de
casa romana. El acceso se realizara desde la parte este,
que se halla porticada, y separada y sin acceso desde
el PATIO 1. Toda esta zona se halla bastante descon-
gurada por las reformas posteriores, pero se observa
el gran patio, con restos de algunas de las columnas y
algunas de las habitaciones, de las que de momento no
hemos identicado ms que una gran sala rectangular,
situada en la esquina NE, con un pavimento de opus
caementicium, no demasiado bien conservado. Tendra
acceso directo al prtico interior del patio. Al norte,
parece hallarse un corredor con funcionalidad inde-
nida. El resto de estancias no han sido interpretadas
(g. 8).
En este espacio, hay al menos dos fases ms de
ocupacin, con ocupacin del espacio del atrium o pa-
tio interior, ya en el siglo III-IV, momento en el que a
modo de hiptesis consideramos que la pars urbana se
desplaza, probablemente ms hacia el sur, contempo-
rneo a la construccin del rea termal, reducindose
el patio al mnimo espacio, con otra serie de estancias
alrededor, y que podran tratarse de zona de habita-
cin del servicio y trabajadores de la explotacin agro-
pecuaria, porque en principio, no parece zona de al-
macenaje, ya que la existencia de diversos hogares nos
llevan a la primera consideracin.
Los restos de estructuras situadas en las cotas
superiores, con muros ms anchos y paramento dife-
rente, ms tosco, nos lleva a pensar en una ocupacin
tarda, alcanzando incluso el siglo V-VI d . C.
Los muros, en la zona central y norte, presen-
tan las mayores envergaduras de todo el yacimiento,
con alturas conservadas que llegan a los 90-100 cm, al-
gunos de robusta construccin que podran indicar la
presencia de un piso superior en sitios concretos del
yacimiento, dado que tienen una anchura que alcanza
los 90 cm, a diferencia del resto que oscilan entre 50-60
cm.
En la zona situada ms al oeste de la villa, se do-
cumenta una de las ltimas ampliaciones realizadas,
que correspondera a una fase ya tarda.
Se corresponde con un mdulo que aparece
adosado a las habitaciones oeste del PATIO 2, siendo a
su vez totalmente independiente de sta, ya que no se
halla comunicada con el patio, y el acceso a este con-
junto de estancias slo podra realizarse desde la zona
exterior, es decir, abandonando el patio.
En este mdulo se localizan un total de 6 ha-
bitaciones, que parecen estar comunicadas entre ellas
se ha identicado uno de los vanos de acceso, el res-
to solo han podido documentarse parcialmente- a las
que se accede por la zona sur, a travs de una amplia
estancia de forma rectangular.
Dentro del conjunto destacan una pequea ha-
bitacin rematada por un bside en su lado sur, que
aparece anqueada por dos habitaciones de forma
cuadrangular, formando un conjunto simtrico al que
desde el principio atribuimos una funcionalidad espe-
cial e importante dentro del conjunto de la villa. Esta
hiptesis se ve reforzada por la aparicin, en una gran
habitacin la ms amplia de todo el conjunto- con-
tigua a la habitacin absidiada, de un enterramiento
infantil o suggrundaria, que describiremos ms adelan-
te (g. 9).
Desgraciadamente esta es una de las zonas don-
de los restos se encuentran ms arrasados, pudiendo
documentarse nicamente parte de las cimentaciones
de los muros y en algunos casos tan slo una o dos hi-
ladas del zcalo de mampostera de estos. En todos los
casos se han utilizado para su construccin mampues-
tos irregulares trabados con barro, sin que podamos
documentar el uso de argamasa en este mdulo. En
las cimentaciones, estos mampuestos tienden a ser de
mayor tamao e irregularidad, mientras que en los z-
calos se colocan los bloques ms grandes en la cara ex-
terior del muro, apareciendo estos algo escuadrados, y
rellenando el interior del muro con pequeos bloques
y ripios de carcter ms irregular. En algunos tramos
conservados de estos podemos apreciar la tcnica
constructiva del espicatum o pseudoespicatum. Debemos
suponer que para el alzado de los muros se utiliz, al
Fig. 8. Vista del patio 3, con detalle de los diferentes muros y el
impluvium.
92 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Alfonso - A. Migulez
igual que en el resto de estructuras de la villa, el tapial
de tierra.
De igual forma, apenas se han podido recuperar
escasos fragmentos de cermica, sobre todo de comn
romana, lo que diculta la datacin de los restos.
En las proximidades de este edicio hallamos
un ritual de suggrundaria o inhumacin infantil, acom-
paado de ajuar cermico, con una tegula cubriendo
una pequea fosa de unos 40 x 60 cm y de slo unos
20 cm de profundidad.
En la fosa slo aparece una clavcula y una
mandbula en la que se ha colocado una moneda, que
aparece perforada, reproduciendo el caracterstico ri-
tual de enterramiento romano, junto a una jarrita que
responde a una forma de cermica de mesa o uso co-
mn.
A su vez, en otra de las habitaciones, la situada
al ms sudeste en este conjunto, hallamos un basurero
(UE 710) donde encontramos, adems de gran canti-
dad de restos de fauna, malacofauna y carbones, cer-
mica conformada a mano o a torneta, asociada a otras
producciones tambin encuadrables en un periodo
romano tardo de los siglos V-VI d. C., como nforas
ebusitanas o africanas de cocina.
L
La tcnica constructiva utilizada, en general,
parece responder al mismo patrn, incluso en las
distintas fases de ocupacin y reformas documenta-
das. Se trata de cimentaciones construidas a base de
piedras de pequeo tamao trabadas con tierra, con
un zcalo de mampostera ms o menos regular, con
3-4 hiladas de piedras escuadradas en su cara externa
y dispuestas en hiladas horizontales, unidas tambin
con barro, (opus incertum, no tratndose en ningn caso
de un opus viatum); con alturas de aproximadamente
50 centmetros, aunque en algunos casos estos zcalos
alcanzan los 90 cm de altura, con el objeto de salvar los
desniveles del terreno original.
El alzado de los muros no se ha conservado in
situ en ningn caso, pero a juzgar por el tipo de de-
rrumbe documentado, caracterizado por un estrato
de tierra arcillosa de coloracin rojiza, muy compacta,
consideramos que estaban construidos con la tcnica
del tapial de tierra (g. 10).
De hecho, en algunos tramos de muros, an po-
demos observar una tendencia a la regularizacin de
los lomos, incluso con fragmentos de tegula, dolia y la-
drillo, para a partir de ah alzar con el tapial de tierra.
Cabe la posibilidad de que se utilizaran tambin
en algunos casos alzados de adobe, del que tambin se
han hallado restos, aunque ms escasos.
Respecto a las cubiertas, se documentan restos
de derrumbes, con abundantes tegulae e imbrex, que
indicaran su utilizacin en las techumbres, aunque no
en todas las estancias y habitaciones.
Esta tcnica constructiva se va a utilizar en prc-
ticamente todas las fases documentadas en el yaci-
miento, a excepcin de una serie de estructuras en las
que el mortero aparece utilizado como traba o a modo
de revestimiento, por ejemplo, en las termas, cons-
truidas en la 3 fase, se utiliza la argamasa como base,
aunque el alzado sera tambin en tapial, as como en
el forrado del muro perimetral del PATIO 2, tambin
con argamasa, o en todas las canalizaciones y canales
Fig. 9. Vista de la habitacin con bside, en la zona que interpreta-
mos como zona de uso religioso.
Fig. 10. Detalle de la tcnica constructiva de las cimentaciones y
alzados de los muros.
La villa romana del Camino de Vinamargo (Castelln) 93
tos de estucos blancos conservados en la parte exterior
del muro de las habitaciones situadas en lo que parece
responder a un pasillo o corredor, cubiertos por otro
muro adosado o banco, y que no se ha excavado para
su mejor conservacin.
L .
Aunque en estos momentos estamos realizan-
do el inventario, catalogacin y estudio de los diversos
materiales arqueolgicos, podemos avanzar algunos
resultados de forma general.
En cuanto al material cermico, cabe destacar la
gran cantidad de restos recuperados, tanto de cer-
micas de transporte y almacenaje, como vajilla na de
mesa de diferentes procedencias y tipologa.
En primer lugar, destacar la abundancia de
restos de terra sigillata hispnica, tanto de formas lisas
como decoradas, siendo las formas ms abundantes
los platos Drag. 15/17, y la copa Drag. 27 en cuanto a
las formas lisas, y los cuencos Drag. 27 y Drag. 39 en
las decoradas. Es en este soporte TSH, sobre todo en
las formas lisas, donde encontramos una gran varie-
dad de sigillum, la mayora incompletos o de difcil lec-
tura, y tambin numerosos restos de epigrafa incisa, a
modo de grati (g. 12).
En cuanto a las importaciones africanas, encon-
tramos tanto cermicas de cocina, siendo las formas
ms representativas la cazuela Hayes 23B (Lamboglia
10A), y la olla Hayes 197, como vajilla de mesa, o terra
sigillata A C y D.
Encontramos adems gran cantidad de cer-
mica de uso comn local y de importacin, de cocina,
almacn y transporte, como dolia y nforas de dife-
rente tipologa y procedencia - Dressel 2.4, Dressel 20,
hallados, que pese a responder a diferentes fases cons-
tructivas, tambin son de argamasa.
P

Tan slo hemos documentado dos pavimen-
tos in situ, uno de opus caementicium situado en una
amplia estancia rectangular situada en la esquina NE,
correspondiente a la primera fase de ocupacin, y un
pavimento de ladrillos reutilizados, en la estancia cen-
tral oeste del PATIO 2, correspondiente a una fase ms
tarda (g. 11).
Desconocemos si hubo ms pavimentos, pero es
posible que la mayora respondieran a suelos de tierra,
siendo pocos los casos en los que estos se han podido
documentar. Tambin hemos hallado algunos restos
de empedrados, situados en zonas de paso comunes
y/o situadas al aire libre en espacios exteriores de la
edicacin, o preparados de cal en alguna estancia.
En la zona de las termas, al oeste de la natatio,
hemos hallado abundantes restos de piezas cermicas
romboidales, pertenecientes con toda seguridad a un
pavimento de opus reticulatum que pudo ubicarse en
esta zona.
Respecto a la documentacin de algn mosaico,
tan slo se ha documentado la existencia de gran can-
tidad de teselas amontonadas en la esquina de una ha-
bitacin, que interpretamos como un lugar de acopio,
ya que el mosaico se hallara en la pars urbana situada
en este momento en otra parte de la villa, probable-
mente ms hacia el sur. Encontramos teselas ptreas
de diversos tonos, as como vtreas y cermicas, carac-
tersticas de nales del siglo III y IV, momento en que
consideramos que hay un cambio en las funciones y
reestructuracin de la villa y la zona ms noble cambia
de ubicacin.
Respecto a los revestimientos de los alzados de
los muros, hemos hallado diversos fragmentos disper-
sos en varias unidades estratigrcas correspondien-
tes a diferentes fases. Destacan algunos fragmentos de
mrmol, uno de ellos con restos de epigrafa, en estos
momentos en fase de estudio. Han aparecido restos de
estuco y enlucidos, algunos de ellos con restos de pin-
tura amarilla, verde y/o roja, y en un caso, con restos
de decoracin oral.
No hemos hallado en ningn caso el revesti-
miento in situ ,a excepcin de unos pequeos fragmen-
Fig. 11. Detalle del arranque de la escalera (UE 440) y pavimento
de ladrillo (UE 439) en una de las estancias del patio 2.
94 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Alfonso - A. Migulez
Tripolitanas, etc.-, algunas de ellas halladas in situ, y
encuadrables en un contexto de los siglos I-V d. C.,
todo ello junto a materiales ms modernos que alcan-
zan los siglos V-VI d. C. en alguno de los vertederos
que corresponderan a la ltima fase de ocupacin y
abandono de la villa.
Por otro lado, se han recuperado gran cantidad
de restos de material de construccin como son tegu-
lae, imbrex y laeres, de varios tamaos y formatos.
Otros materiales hallados son los metlicos,
como diversas monedas, fbulas, dos broches de bron-
ce de cierta calidad artstica, con decoracin gurati-
va, cencerros, clavos, plaquitas, etc.
Muy abundantes tambin son los restos de hue-
so trabajado, con varios alleres de cabello (acus crina-
lis) de diferentes tipologas cabeza de pia decorada,
cabeza ovoide o esfrica, punzones (subulae), agujas
de coser (acus), mangos de cuchillo, piezas de bisagra,
etc.
En cuanto al vidrio, lo que ms abunda son los
restos de lo que seran paneles de vidrio plano utiliza-
dos para el cerramiento de ventanas, y que documen-
tamos en todo el yacimiento desde los niveles super-
ciales.
Los restos de recipientes de vidrio son tambin
muy abundantes, aunque estos aparecen siempre muy
fragmentados. Se trata sobre todo de pequeos reci-
pientes fabricados en vidrio transparente muy no.
Tambin, aunque es bastante ms escaso, encontramos
fragmentos de vidrio azul o turquesa, destacando los
restos de un pequeo plato de pasta vtrea en tonos
morados. Dentro de los materiales de vidrio no pode-
mos olvidar el gran conjunto de teselas recuperado,
con una gran variedad de tonos que va del azul cobal-
to al turquesa, verde, amarillo e incluso rojo intenso.
En cuanto a los restos de fragmentos de placas
mrmol, nicamente se han hallado restos de epigra-
fa en uno de ellos.
Fig. 12. UE 700. Plato de terra sigillata hispnica, forma Drag.
15/17. Presenta restos de un grato ITICENIS..
Fig. 13. Detalle de sigillum inciso en varias de las cantimploras
halladas; produccin propia de la villa..
Fig. 14. Forma completa de cantimplora, con decoracin incisa a
base de un rosetn central; produccin propia de la villa..
La villa romana del Camino de Vinamargo (Castelln) 95
De las diversas Unidades Estratigrcas es-
tudiadas hasta el momento, queremos destacar la
UE 779, situada en la zona exterior de la villa, junto
al muro que la delimita por el Norte, donde se hall
una fosa utilizada como pequeo testar o basurero en
el que se depositaron los deshechos de coccin de una
produccin cermica propia de la villa, que incluye
cantimploras, anforillas, lucernas de disco y de volu-
tas, y lo que interpretamos como las extremidades in-
feriores o badajos de tintinnabula o exvotos, de los que
desgraciadamente no hemos hallado ninguna ms de
sus partes. Datamos este conjunto en torno a los siglos
II-III d. C. (g. 13-14).
Se trata en todos los casos de piezas hechas a
molde los cuales no se han hallado-, caracterizadas
por pastas homogneas y compactas, con desgrasante
de puntos de cal y mica plateada, y tonos que van des-
de el gris azulado al rosado, predominando las coccio-
nes reductoras. Muchas de ellas aparecen retorcidas y
deformadas, o con evidentes fallos de coccin.
Junto a estas piezas encontramos tambin varias
pellas de arcilla amasadas, cuyas marcas indican que
sirvieron al alfarero para colocar y sujetar las piezas en
el horno en el momento de la coccin.
Relacionamos este hallazgo con la aparicin en
el sector sur de la villa de un posible horno de coccin
cermica, del que ya hemos hablado anteriormente.
Tambin interesante resulta el conjunto de ce-
rmicas a mano o torneta hallado en varios basureros
situados en la ampliacin oeste. En concreto, en la
UE 710, nivel donde abundan los carbones y restos or-
gnicos, encontramos grandes cantidades de esta ce-
rmica, caracterizada por una pasta granulosa y dura,
de fractura irregular y coloracin predominante oscu-
ra, con tonos que van del marrn chocolate al rojizo
hasta gris oscuro, y sobre todo el negro. En ellas se
distinguen abundantes desgrasantes minerales, como
cuarzo blanco, caliza, pequeas lminas de micas e in-
cluso chamota. La mayora presenta paredes y bordes
irregulares, aprecindose en algunos casos las digita-
ciones del alfarero. En otras piezas la supercie parece
alisada o raspada. En cuanto a las formas, las piezas
aparecen muy fragmentadas, pero podemos distin-
guir bases planas y acodadas, y bordes ligeramente
reentrantes e indiferenciados. Todas ellas aparecen
junto a otras producciones tambin encuadrables en
un periodo romano tardo del siglo V-VI d. C., como
nforas ebusitanas o africanas de cocina, que se hallan
en fase de estudio.
El hallazgo de materiales cermicos y ptreos
anteriores al siglo I d. C., denotan la existencia de al-
gn yacimiento arqueolgico ms antiguo en un en-
torno no muy lejano, aunque no consideramos que se
halle en nuestro emplazamiento, en referencia al ha-
llazgo de una punta de aletas y pednculo, un hacha
de piedra pulida o algunos fragmentos de cermica y
algunas monedas ibricas recuperadas.
Aunque escasos, son tambin muy signicati-
vos los hallazgos de restos de cermicas andaluses de
los siglos X-XII, que parecen responder a expolios de
material de construccin y tal vez a alguna ocupacin
espordica, ya que se trata de un par de vertederos y
zanjas de expolio de material de construccin que apa-
recen rellenados con fragmentos de cermica romana
pero tambin andalus, y que se deben relacionar con
la existencia en las proximidades de una alquera an-
dalus, con restos documentados de diversos silos,
situados al oeste, adems de toda una serie de estruc-
turas datables en poca andalus (ss. X-XIII) e incluso
feudal (ss. XIV-XV), en este caso al este de la villa ro-
mana, tambin junto al Camino de Vinamargo.
C
De forma general y a falta de completar el estu-
dio de las estructuras, espacios y cultura material, que
se est llevando a cabo en estos momentos, pasamos a
hacer una serie de consideraciones.
- La Vil.la romana del Cami de Vinamargo, co-
rresponde a los restos de un yacimiento con ocupacio-
nes datadas entre los siglos II y el VI d. C.
- La villa no se halla completamente excavada,
ya que en el lmite sur de la afeccin de las obras, que-
dan por excavar un nmero indeterminado de metros
cuadros. Por tanto no se ha documentado la planta
completa de la villa, desconociendo cual puede ser su
extensin total.
- An as, la Villa romana de Vinamargo se trata
del yacimiento arqueolgico parcialmente excavado
de poca clsica de mayor extensin de la provincia
de Castelln, con aproximadamente 2.750 m
2
de su-
percie construida y una excavacin total de unos
3.500 m
2
.
- De las estructuras y niveles de ocupacin ha-
llados, se desprenden varias fases de ocupacin, as
como reparaciones y modicaciones de los espacios.
- El modelo de urbanismo corresponde a mode-
los tpicamente romanos de inspiracin itlica, con di-
versos mdulos simtricos unos junto a otros, con un
patio central en torno al cual se articulan las diversas
estancias alrededor, adems de una calle interna, para
distribuir diversos espacios y funciones.
96 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Alfonso - A. Migulez
- Esta villa romana responde a una explotacin
agropecuaria, propiedad de un personaje del cual des-
conocemos su identidad, pero que sin ninguna duda,
sera un rico patricio, que quiz pudiera tener su re-
sidencia en la vecina Saguntum. Desconocemos cual
era su actividad agropecuaria principal, de la cual no
hemos hallado indicio, pero debemos suponer que de
forma secundaria al menos tena un horno de produc-
cin cermica de carcter local y tambin explotaran
el territorio circundante (olivo, vid, cereales, frutales,
huertas, ganado bovino, ovino, porcino,), adems
de tal vez camo o lino e incluso salazones, por tra-
tarse de una zona cercana a la marjal.
- Hemos documentado gran parte de los tpi-
cos espacios que forman parte de una villa, con la pars
urbana original, modicada posteriormente como pars
rustica, junto al resto de estancias tambin de carcter
rustico con diversos almacenes, establos, habitaciones
del servicio, esclavos e incluso fructuario, con una
zona de hornos y estancias anexas.
- Los espacios documentados responden a una
villa original, probablemente de menor tamao, y que
a partir del siglo III-IV d. C., sufre una ampliacin im-
portante, de la cual no hemos hallado restos, porque
a modo de hiptesis, proponemos que se halla en la
zona no excavada situada al sur. As, tenemos docu-
mentada la pars urbana original, muy modicada, y
que a partir de ese momento, se convierte tambin en
zona rustica. Por tanto, a partir del siglo III-IV d. C., el
yacimiento respondera a una villa de gran extensin
de la que tan slo hemos documentado la pars rustica,
una pequea rea de la pars fructuraria y de la pars ur-
bana, solo parte de las termas.
- Se han documentado parte de las estancias que
formaran el rea termal, ya que en parte se hallan en
la zona no excavada, al sur del lmite de afeccin de
la obra.
- Se ha hallado una gran cantidad de material
arqueolgico caracterstico de los siglos I a VI d. C.,
sobre todo cermico, abarcando la mayora de tipolo-
gas, formas y decoraciones, aunque tambin un inte-
resante lote numismtico, en fase de estudio, y otros
materiales metlicos, vidrio, seo, malacofauna y p-
treo, con restos de mrmol, del que destaca slo un
pequeo fragmento con restos de epigrafa, adems de
teselas de mosaico o algunos escasos restos de estucos
y pintura muraria.
- Hemos hallado escasos indicios de elementos
de lujo, por ejemplo, mosaicos, que quiz se hallen en
la pars urbana, y de los que slo hemos documentado
algunos fragmentos residuales, como una acumulacin
de teselas ptreas, de cermica y vidrio, que dataran
de nales del siglo III-IV d. C., algunos fragmentos de
mrmol o los pocos restos de pintura, todos ellos fuera
de su contexto original.
- De todas las zonas, resaltar en ltimo lugar el
mdulo constructivo situado ms hacia el oeste, inde-
pendiente del resto de la villa, del que destaca la ha-
bitacin absidiada, con restos de probable ocupacin
entre los siglos V-VI d. C. Este conjunto se halla muy
arrasado, y con una ocupacin que no podemos de-
tallar actualmente, pero a modo de hiptesis, podra
responder a una zona de carcter religioso de tipo
privado, donde pudieron desarrollarse rituales, en los
que cabria pensar en la posible introduccin del Cris-
tianismo.
- Respecto a las diferentes perodos de ocupa-
cin, podemos avanzar, a modo de hiptesis, que ha-
bra al menos 6 fases:
Fundacin de la villa, a nales del siglo I o
inicios del siglo II d. C.
FASE I. Siglo II d. C.
FASE II. Ampliaciones, segunda mitad siglo II
y durante el siglo III d. C.
FASE III. Modicacin espacios. Ampliacin
importante de la villa. Finales siglo III siglo IV d. C.
FASE IV. Abandono de gran parte de espa-
cios. Siglo V d. C.
FASE V. Ocupacin espordica de algunos es-
pacios, nales siglo V a mediados siglo VI d. C.
FASE VI. Expolio perodo andalus, siglos XI-
XIII.
B
ALAPONT MARTIN, Ll. / BOUNEAU, C. :Les
spultures prinatales du vicus de Falacrinaae
(Ciareate, Italia) en Evidences Anthropologiques du
rituel des suggrundaria. Bulletins et Mmoires de la So-
cit dAnthropologie de Paris, 2010.
ALBIACH DESCALS, R. DE MADARIA, J.L. (co-
ords.): La villa de Cornelius. Ed. S.I.P. Diputaci de
Valencia, 2006.
ARASA GIL, F.: Las villas. Explotaciones agrcolas
en Romans i visigots a les terres valencianes. S.I.P. Di-
putaci de Valencia. Pag. 161-166, 2003.
CAYON, J.R. : Compendio de las monedas del Imperio
romano. Vol. I. De Pompeyo el Grande (81 a.C.) a Julia
Domna (198 d.C.). Madrid, 1995.
COLL CONESA, J.:Hornos y produccin de cermi-
ca romana en la Comunidad Valenciana en Recientes
investigaciones sobre produccin cermica en Hispania.
Ed. Museo Nacional de Cermica y Artes Suntuarias
Gonzlez Mart. Valencia. pag. 171. Tipo 1B, 2005.
La villa romana del Camino de Vinamargo (Castelln) 97
GAIO, S.: Quid Sint Suggrundaria, La Sepoltura Infan-
tile a Enchystrismos di Loppio-S. Andrea (TN). Annali
dei Museo Civico Rovereto, Vol. 20, p. 53-90, 2004.
MATTINGLY, H. SYDENHAM, E.A.: Roman Impe-
rial Coinage, vol. II. Vespasian to Hadryan. London,
1930.
MATTINGLY, H. SYDENHAM, E.A.: Roman Impe-
rial Coinage, vol. III. Antoninus Pius to Commodus.
London, 1930.
ROCA ROUMENS, M. FERNANDEZ GARCIA,
M.I. (coords.): Introduccin al estudio de la cermica ro-
mana. Una breve gua de referencia. Ed. Universidad de
Mlaga, 2005.
ROSELLO MESQUIDA, M.: Dossier del Curso Intro-
duccin al registro cermico de Valentia y su territorio
en la Antigedad Tarda (Siglos V-VII d.C.). Curso de
Formacin Complementaria en Arqueologa. Cole-
gio Ocial de Doctores y Licenciados en Filosofa y
letras de Valencia y Castelln. Seccin Arqueologa,
2010.
REYNOLDS, P.: Cermica tardorromana modelada
a mano de carcter local, regional y de importacin
en la provincia de Alicante, en Lucentum, IV. Uni-
versidad de Alicante, pags. 245-267, 1985.
REYNOLDS, P.: El yacimiento tardorromano de Lucen-
tum (Benala-Alicante). Las cermicas nas. Museo
Arqueolgico Provincial. Alicante, 1987.
REYNOLDS, P.: Selement and poery in the Vinalopo
Valley, Alicante, Spain. A.D. 400-700. British Archaeo-
logical Reports, International Series, n 588. Oxford,
1993.
98 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Alfonso - A. Migulez
EL JACIMENT ROM DEL PITXER. OLOCAU
JOSEP LLUS FERRER - ADRI PITARCH
RESUM
Aquest article reecteix els resultats de la intervenci al jaciment de El Pitxer a Olocau (Camp del Tria, Valn-
cia). Les estructures trobades mostren la part industrial de fabricaci de vi i oli duna vil.la romana. Les cronolo-
gies abarcarien tres nivells dus dintre del jaciment des del s. I dC ns al s. III-IV d.C.
Paraules clau: Pitxer, pars rustica, cela vinaria, torcularium, vi, Olocau
ABSTRACT
This article reects the results of the archaeological excavation at the site of the Pitxer in Olocau (Camp del Turia,
Valencia). The founded structures are industrial manufactures of wine and oil in a Roman villa. The chronologies
are divided in three levels of use of rhe selement, from s. I AD to s. III-IV A.D
Keywords: Pitxer, pars rustica, torcularium, wine, Olocau
usar, en tota la intervenci, la metodologia emprada
comunament en arqueologia, el mtode Harris per tal
defectuar un treball de investigaci el ms correcte
possible. A ms, la documentaci fotogrca i plani-
mtrica es van realiar per tenir un major coneixe-
ment i documentaci de les restes. Tamb es van apli-
car sistemes de documentaci actuals que milloren els
resultats de les excavacions en el que es refereix a la
fotograa i planimetria, ja que es van realiar varies
orto-fotos per situar alguns elements signicatius del
jaciment.
El jaciment ha ofert importants resultats ja que
sha documentat de forma arqueolgica una zona de
fabricaci de vi i oli amb un bon grau de conserva-
ci. Lexcavaci de les dependncies amb funcionalitat
agrcola-industrial posa de manifest, tal com indica
Aguilar (Aguilar 1991) la importncia de cara a rea-
liar qualsevol estudi futur de les activitats econmi-
ques i de producci.
Per tant, podem assenyalar que les obres reali-
ades a la CV-25 han perms de forma directa docu-
Fig. 1. Situaci de la vila romana.
. I.
El Pitxer s un jaciment dpoca romana que
es troba ubicat al terme municipal dOlocau, comarca
del Camp del Tria. Aquest jaciment ha estat excavat
parcialment degut a una actuaci dampliaci pro-
duda a la CV-25, en obres per a la millora daquesta
carretera, les quals afectaven de forma directa aquest
jaciment. Lobra afectava el jaciment degut a que el
traat proposat per lempresa encarregada, travessava
literalment, el jaciment. Aquest era conegut dantic i
est protegit dintre del catleg de jaciments arqueol-
gics de la Conselleria de Cultura del Pas Valenci. Per
tant, amb aquesta proposta shavia de realiar una
actuaci prvia per tal de interpretar que s el que po-
dem tenir en aquest punt.
Sobservava lexistncia destructures romanes
visibles per la possibilitat dexistir ms estructures
relacionades amb aquesta era possible, tal i com va
manifestar-se posteriorment. Per tant davant aquests
fets es va declarar la necessitat de realiar una va-
riaci de la carretera per un traat alternatiu que no
afectes les restes. El jaciment mostrava evidents signes
de ser interessant, amb una potncia estructural i una
bona conservaci, ja que els murs tenien una alada
considerable (ms dun metre i mig) i es tractava dun
edici perfectament delimitat. El jaciment, sense sa-
ber ms enll del que shavia publicat anteriorment
pel S.I.P , havia estat bastant afectat per les alteracions
produdes als camps del voltant i la carretera CV-25,
on les obres produdes mostraven el terreny natural
al seu tall. Per sort quedava part del tur on es con-
servaven les restes documentades a la intervenci ar-
queolgica.
Aquest estat inicial del jaciment va motivar que
en les conclusions de la precitada prospecci arqueo-
lgica sindiqus al punt I2: Respecto al Yacimiento
Arqueolgico de El Pitxer, podemos concluir que en-
contramos elementos, que por su entidad, exigen una
modicacin del proyecto evitando su afeccin al ya-
cimiento.
Una primera prospecci als camps dels voltants
evidenciaven aquest fet ja que les importants modi-
cacions realiades al territori per motius agrcoles
(sobretot als anys 50 i 60 amb la introducci de la ta-
ronja en aquesta zona) havien afectat a gran part del
jaciment. Tot i aix en algunes parcelles venes conti-
nuaven conservant-se restes constructives i materials
cermics.
Lexcavaci es va realiar de forma manual i
mecnica, amb una neteja prvia dels nivells orgnics
que van possibilitar tenir una primera impressi de
la planta que tenia el jaciment en aquest punt. Es va
Fig. 2. Estat previ Pitxer.
100 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Ll. Ferrer - A. Pitarch
per nosaltres
2
, es van comprovar els lmits actuals del
jaciment arqueolgic, on en algunes parcelles on es
situaven els murs de opus Caementicium mantenia els
anteriors cultius de sec (garroferes i oliveres) (g. 2).
No obstant aix, les transformacions de les antigues
parcelles de cultius de sec en parcelles de cultius de
ctrics amb reg per degoteig, i la seva consegent ade-
quaci al mateix havien afectat el jaciment pel nord, est
i sud. No sapreciaven als talls cap tipus destructures,
i lestrat de terra, poques vegades estava vint centme-
tres per sobre de la roca mare. Finalment tampoc vam
poder apreciar estructures al tall de la zona oest de la
parcella motivat per lampliaci durant els anys vui-
tanta del s. XX a la carretera CV-25, tot i que aquest
necessitaria una bona neteja per poder armar-ho de
forma contundent.
. I .
La situaci inicial de lexcavaci era la segent:
sobre un petit monticle tal com indicvem anterior-
ment, sobservaven uns murs de opus caementicium
que sobresortien ms dun metre de la superfcie del
sl formant una planta amb forma de H. La resta
del jaciment contava amb una densa vegetaci entre la
qual es podien observar gran quantitat de restes cer-
miques de cronologia exclusivament romana (sobretot
tegulae).
Les dades que es van prendre com inicials de
cara a lexecuci de la intervenci arqueolgica, i que
van quedar exposades al Projecte dIntervenci indica-
ven que lextensi a excavar es denia sobre la base del
nou projecte plantejat, que es desviava de les estructu-
res de opus caementicium citades, abastant 703.00 m.
La profunditat a excavar es va prendre sobre la base
de les dades aportades pels perls est i sud de la llo-
ma que indicaven una escassa potncia estratigrca
(0.20cm) sobre un ltim estrat rocs. Aquestes consi-
deracions es van veure alterades posteriorment per la
intervenci arqueolgica.
Es va plantejar per altra banda, realiar tasques
de neteja manual supercial de la resta del jaciment
amb lobjecte dadequar el jaciment a lexcavaci i
comprovar daquesta manera les caracterstiques del
jaciment arqueolgic.
A partir daquest moment, laparici destructures
va ser constant, trobant-se dos murs parallels de opus
caementicium, que condicionaven un espai que poste-
riorment vam comprovar que tancava mitjanant un
mur de opus viatum (g. 3.UE 1010). Al mateix temps
es realiaven les tasques de neteja supercial del jaci-
ment, recollint materials de superfcie, i apreciant com
apareixien restes de murs de diverses fbriques que
mentar part daquest jaciment que estava parcialment
destrut, mostrant a continuaci un detallat resum de
les troballes efectuades i una interpretaci inicial de la
intervenci realiada, sempre a falta de poder excavar
ms i poder extraure millors conclusions del mateix.
Sha de comentar que el jaciment, tot i que es va veure
afectat per les obres en una part, va estar degudament
protegit i conservat per a futures actuacions, buscant
sempre la soluci mes adequada per no afectar-lo i
sempre amb el consentiment i autoriaci de la Direc-
ci Territorial de Patrimoni.
. A.
La implantaci del model productiu rom
transform completament els models anteriors ibrics
implantant en el territori una nova distribuci de la
propietat, aix com altres models de producci, trans-
formaci i comercialiaci. No obstant aix al Camp
del Tria ens podrem trobar amb perdurabilitat de
models indgenes anteriors (Gonzlez 1996). Gonz-
lez planteja la hiptesi duna estructura parcellria
conformada per dos eixos perpendiculars: la carretera
Llria-Olocau (CV-25) i la carretera ValnciaAdems
(CV-35) (Gonzlez 1996) i interpreta que la seva orto-
gonalitat podria indicar que es tracta duna estructura
parcellaria de tipus centuriat. Corroboraria aquesta
qesti, segons Gonzlez, el nimfeu de lermita de S.
Vicent i el jaciment de El Pitxer entre altres.
El jaciment de El Pitxer es troba prop de lantic
cam dOlocau, cam que permet un accs ms curt en-
tre el Camp del Tria i la vall del Palncia. Segons P-
rez Mnguez (Prez Mnguez 2006) aquest viari estaria
jalonat de villes ben comunicades amb lactual Llria
(villes de la Foia de la Monja, Hospitalet, Maimona, El
Pitxer , El Tollo i La Cella ) aix com el forn rom de La
Cargadora, prop dOlocau (g. 1).
Ubicat al sud del terme municipal dOlocau a
210 mnm, El Pitxer s un jaciment conegut des dantic
1
.
En la txa dinventari de la Direcci General de Patri-
moni sindica que es tracta dun possible forn de cer-
mica citat per D. Fletcher i J. Alcacer quan van excavar
les installacions de la Cargadora a Olocau (Fletcher
1961) i van realiar algunes visites al jaciment. Hem
de tenir en compte que les transformacions realiades
en els darrers 50 anys han variat la imatge i el territori
que observaven Fletcher i Alcacer, i per tant no podem
tenir clar quins sn els elements que van analiar.
El jaciment ja va quedar dividit amb les obres
de la carretera Llria- Olocau en 1914, i en la dcada
dels vuitanta del s. XX es va ampliar aquesta carretera,
no havent esment dintervenci referent a aix. Du-
rant els treballs de prospecci arqueolgica realiats
El jaciment rom del Pitxer. Olocau 101
obstant aix, i a mesura que sexcavava aquesta sala,
es va poder apreciar la presncia de grans recipients
cermics que ocupaven tot lespai excavat. Es tractava
duna sala amb dolia, una delles trencada per com-
pleta (g. 3, UE 1026; g. 5-6). Al continuar aprofun-
dint en aquests nivells van aparixer, excavades a la
roca mare, les empremtes de ms de vuit dolia, que va
plantejar la possibilitat que ens trobssim amb una ce-
lla vinaria duna possible villa. Al naliar lexcavaci
ns a aquest nivell, vam comprovar que en el seu can-
t nord-est apareixia una bassa de decantaci amb un
paviment realiat amb opus reticulatum en perfecte es-
tat de conservaci. Conrmant doncs, la identicaci
daquesta sala com pertanyent a una zona fabril dun
assentament dpoca romana. A nivell estratigrc
hem de comentar lhomogenetat cultural del jaciment
amb laparici denderrocs coetanis i en perfecte estat
de conservaci.
. M
Sest efectuant un treball de investigaci dels
materials trobats en el transcrrer de la intervenci per
tenir una millor documentaci del jaciment, tot i que
encara es troba en procs de naliaci.
ens conformaven un espai en planta molt major que
linicial. Durant aquests treballs de neteja es va iniciar
la neteja manual de la zona interior de lhabitaci de-
nida pels murs de opus caementicium, que originalment
estava afectada pel projecte. En aquest lloc es va trobar
lempremta dun sl de opus spicaum, on noms que-
daven un mnim de restes originals en un cant (g.4),
per apreciant perfectament lempremta daquest sl
en la major part de lhabitaci. Tamb es va poder
comprovar que aquest sl tenia una lleugera inclinaci
sud-nord, aix com obertures en els seus costats nord i
oest que tallaven els murs de opus caementicium. Sem-
blava que lorientaci i inclinaci de lhabitaci estava
perfectament pensada per comunicar aquesta habita-
ci amb altres estncies annexes.
Una vegada aquesta zona anterior va quedar
neta, es va procedir a excavar el ter nord de la super-
fcie plantejada en el projecte dexcavaci, dintre de la
zona denida pels murs de opus caementicium trobats
on la longitud dels quals es perllongava ns a conuir
amb el cam daccs a parcelles agrcoles que tanca el
jaciment pel nord. Es va comenar a excavar nivells es-
tratigrcs que van oferir materials de cronologia ex-
clusivament romana (segles I-III/IV d. C.), estrats amb
enderrocs de construccions i un nivell dincendi. No
Fig. 3. Planta general i unitats estratigrques.
102 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Ll. Ferrer - A. Pitarch
cuina (olla, tapadora,..). Com sha assenyalat anterior-
ment la majoria de restes cermiques ens conrmen
aquesta dataci entre els segles I-III dC, havent alguns
fragments pertanyents al segle IV dC, moment que
considerem com labandonament de lassentament.
A ms daquests elements cermics trobem al-
tres troballes que shan de tenir en compte. A falta de
realiar un estudi concret i cientc de les restes ani-
mals podem dir que la majoria de restes arqueozool-
giques sn dovicprids, tot i que com sha comentat
falta realiar un estudi minucis daquesta disciplina.
Aquest estudi ens aportaria informaci valuosa sobre
aspectes de leconomia i la societat daquest assenta-
ment.
Majoritriament els materials sn cermics, ubi-
cats en una cronologia entre els segles I-IV dC, obser-
vant que un alt percentatge dels mateixos corresponen
als segles I-III dC, sent cermica com aquella que ms
ha sortit. Tamb la gran quantitat de tegules, dolia i
fragments de construcci ens permetr fer valoracions
sobre la superfcie de lassentament. Tot aquest mate-
rial ha estat documentat i inventariat per tal defectuar
els estudis necessaris per establir algunes considera-
cions inicials i introductries.
Alguns fragments ens han perms concretar
millor la cronologia del jaciment en un primer estudi,
com per exemple les TSSG (Drag 15/17 amb la marca
de lalfarer), les TSH (Drag 37, Drag 15/17, Drag 27), TS
Clara A i C (Hayes 14C, Hayes 50A, Hayes 26), algunes
parets nes (Mayet XL, Mayet XXXV), mfores (Afri-
cana IIA, Almagro 50, Dressel 2-4 Tarraconense), Afri-
cana de cuina (Hayes 23A i B, Hayes 196, Hayes 182,
Hayes 197, Hayes 14C), cermica comuna (laogena,
bols, paropsis, calix, morter, caccabus,..) i cermica de
Fig. 4. Torcularium. UE 0130. Fig. 5. Dolium Lacus i Cella vinaria. UE 1026.
Fig. 7. As de bronze dpoca de Ner (64 d. C.).
Fig. 6. Ortofoto Dolium.
El jaciment rom del Pitxer. Olocau 103
daquesta planta) i la vinya (shan identicat diverses
llavors i un fragment de carb). Aquesta informaci
extreta dels estudis antracolgics han perms establir
algunes consideracions respecte la fabricaci i emma-
gaemament de lquids, ja que la teoria de que es trac-
tava duna cella vinaria semblava agafar consistncia.
La numismtica ha estat escassa en aquesta ex-
cavaci amb la troballa de dues monedes. Solament
una de les dos hem estat capaos de poder identicar
, sent un as de bronze amb una cronologia del 64 dC,
dpoca de Ner. Laltra moneda es troba en molt mal
estat de conservaci (g. 7).
El metall ha estat escs amb alguns claus i altres
elements difcils didenticar, aix com el vidre, que
tamb ha estat escs amb la presncia de diversos frag-
ments Issings 109 de cronologia del IV dC (pertanyent
a lltima fase de lassentament).
Lanlisi antracolgic
3
efectuat al jaciment es va
realiar examinant un total de 673 fragments de carb
que procedeixen de diverses unitats estratigrques.
Es tracta del sediment que sha recuperat en linterior
de tres grans recipients demmagaematge (Dolia)
(g.9). La major part dels carbons podria procedir
de la fusta emprada per a la fabricaci destructures,
o de llenya emprada en les estructures de combusti.
Quant als txons identicats, cal esmentar que alguns
pertanyen a espcies vegetals que creixen de forma na-
tural prop del jaciment. Per altra banda tamb shan
identicats txons que pertanyen a espcies conreades
com s el cas de lolivera (sha identicat una llavor
Fig. 8. Planta fase 1: mitjant s. I d. C..
Fig. 9. Dolia amb carbons.
104 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Ll. Ferrer - A. Pitarch
. F .
El jaciment de El Pitxeri ens mostra diverses fa-
ses cronolgiques pel que respecta a la seva evoluci.
Aquestes fases venen determinades pels canvis pro-
duts a lassentament per ls i modicaci de les se-
ves infraestructures. Es evident que aquesta part del
jaciment correspon a la part rstica, formant part de la
zona delaboraci de vi i/o oli o cella vinaria.
Sha de comentar que aquesta diversicaci en
fases sha efectuat a partir de lexcavaci limitada que
sha realiat, i per tant, pot ser modicada en el mo-
ment en qu sexcave en la seva totalitat, cosa que per-
metria vericar o modicar aquesta primera impressi
o hiptesi de treball.
La troballa dun as de bronze al fons duna do-
lia que havia conservat el psit o solatge de la matria
orgnica dipositada al mateix, i que amb sort shavia
conservat en el seu lloc dorigen, ens indicava una cro-
nologia del I dC, exactament lany 64 dC, corresponent
a poca de Ner. Aquesta troballa numismtica junt les
cermiques recuperades ens estan situant al segle I dC
com moment de iniciaci de lassentament. Aquesta
cronologia correspon perfectament al context valenci
en el sentit que s en aquest segle quan es construeixen
moltes villes i fundus al nostre territori, relacionades
amb la romaniaci intensa que va hi haure.
Primera fase
El primer moment de lassentament (g. 8) amb
una cronologia de mitjans del s. I dC (TSS, as de bron-
ze de Ner 64 d. dC-), consisteix en la installaci
dun edici fabril dedicat a lobtenci de vi/oli, amb
zona de premsat (torcularium
4
) feta amb un sol de opus
spicaum i la zona de dipsit i fermentaci (cella vina-
ria), que cont un lacus realiat en opus reticulatum.
Fbriques que enquadren perfectament dintre del s. I
dC, seguint el patr vist en moltes villes tenint una
orientaci nord, aconsellada per Vitrubi (Vitruvio, de
arch. VI, VI, 1).
En aquesta primera fase es construeixen totes
les estructures que conformen els edicis centrals. Els
murs, com sha pogut documentar, sn de opus signi-
num, caementicium i viatum que conformen les estruc-
tures del conjunt dedicis. Es tracta de murs slids de
forta potncia que conformen les estructures centrals
de lassentament.
El jaciment lhem dividit en dues zones: nord i
sud.
Tenim dues parts diferenciades a la zona nord,
amb dues estances separades pel mur de opus viatum.
Aquesta primera estana t potents murs de opus cae-
menticium que tanquen ledici tant per lest com loest
i s on es troben situades les fosses al terreny per di-
positar les dolies. Pensem que les dolies estarien so-
terrades ns la meitat del seu cos aproximadament i
que hi hauria un paviment per treballar a una altura
correcta. A ms, aquesta part seria una zona possible-
ment oberta dun pati, amb algunes zones cobertes pel
sistema de pilars existent. La troballa de bases de pi-
lars (un amb forma destela o ferradura) que es coor-
dinen amb els carreus situats al mur de opus viatum
tanquen lestana per la part nord. En aquesta primera
habitaci trobem dos lacus o basses de forma rectangu-
lar que pertanyen a la primera fase de lassentament.
Es tracta de basses construdes sobre el terreny i rea-
liades amb un paviment de opus reticulatum perfec-
tament conservades. Tenen les motllures arrodonides
al lateral de la base, aix com rebaixos arrodonits per
facilitar la seva neteja.
La segona estana daquesta part del jaciment
es troba parcialment afectada per les transformacions
agrcoles, ja que el rebaix del terreny i la construcci
dun cam agrcola han afectat lhabitaci de forma
important. En aquesta estana es documenta una acu-
mulaci de pedres i cudols formant un possible pavi-
ment. El mur de opus viatum que separa aquestes dos
estances podria ser obert, s a dir, que comuniqus
les dues habitacions a partir dels pilars documentats.
Igualment pensem que la part del mur de opus caemen-
tecium situat a lest, s a dir, a la zona de les basses o
lacus, podria estar obert per dipositar la fruita de for-
ma directa.
La cella t planta rectangular i en la superfcie
de la roca es van realiar fosses per assentar dolies
Fig. 10. Detall opus spicatum.
El jaciment rom del Pitxer. Olocau 105
Aquesta primera fase est caracteriada per les
estructures que delimiten els orgens de la cella vina-
ria. Els materials trobats en aquestes estances ens do-
nen una dataci que correspon als segles I-III dC en la
seva majoria, indicant clarament que lassentament es
va fundar cap a meitats o tercera part del segle I dC. A
ms, les cermiques TSSG aix ho poden aclarir, com
per exemple una Drag. 15/17 amb la marca de lalfarer
(Virilis, OF VIRILI) que es situa entre els anys 70-100
dC, o les TSH amb una Drag.37 o una Hispnica 40
que corresponen a una dataci de nals del I segle dC,
a ms de la troballa de la moneda de Ner del 64 dC.
Segona fase
La segona fase del jaciment correspondria a les
modicacions que es realien a la cella vinaria durant
els inicis del segle II dC (g. 11). Els materials cer-
mics que han sortit continuen sent caracterstics dels
segles I-III. Observem que shan realiat algunes mo-
dicacions importants en la zona de les dolies i lacus,
ja que es documenta el trencament duna de les basses
per ubicar ms dolies. Sembla que hi ha la necessitat
dampliar la zona de dolies pel que inutilien una
de les basses (que sobserva clarament per laparici
duna base de dolia que trenca part del lacus n2).
(en aquesta intervenci shan pogut documentar ns
9 fosses per ubicar dolies i en una delles sha trobat la
base dun daquests recipients).
Laltre edici situat al sud del jaciment, a falta
de ser excavat en extensi, podria connectar amb els
descrits anteriorment per la troballa de cimentacions
de murs que podrien connectar les dos parts i conver-
tir-se en un sol edici. Aquest edici de forma de H
amb algunes estances vinculades al mateix ha mostrat
la impremta dun paviment de opus spicatum (g. 10),
solament quedant alguna pea original en una de les
cantonades. Aquesta estana t connexi amb les ha-
bitacions adossades a la mateixa a partir de obertures
realiades als murs. Les estructures estan fetes amb la
mateixa tcnica que els anteriors descrits, s a dir, amb
opus caementecium. A ms, shan pogut documentar
alguns carreus fets amb caragolet, pedra o element
geolgic caracterstic de la zona del Camp del Tria.
Esta part es pot interpretar com la zona de premsa
i conjunt destances connectades entre s a travs de
desaiges per la conducci de lquids, tot i que la seva
interpretaci s totalment hipottica degut a la falta
dexcavacions en aquesta part.
Fig. 11. Planta fase 2: s. I-II d. C.
106 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Ll. Ferrer - A. Pitarch
Per tant aquest segon moment correspondria a
una ampliaci de la cella vinaria, que amortia el lacus
n1, incrementant el nombre de dolies de la cella (s a
dir, incrementant la producci emmagaemada), mo-
ment que podria estendres des dels inicis del segle II
dC. Sembla ser que les basses perden la seva funci (o
es vol aprotar tot lespai per a les dolia).
La manera daprotar fragments de dolia per
reforar el lacus en el seu mur lateral sud, indica re-
formes i la possibilitat dinutiliaci daquesta per a
altres funcions. s ms, la bassa sembla que est tren-
cada en part de la seva estructura perimetral tot i que
la motllura del lacus n1 est perfectament conservada
mentre que la motllura del lacus n2 est picada i des-
trossada. s possible que els dos lacus sinutiliaren
en una segona fase per a dipositar ms dolies, i no
solament el n2, que queda perfectament documentat
per la base de dolia (UE 1058) que trenca lestructura
del lacus en la seva part oest.
Tamb hem dindicar que sota la UE 1022 (gran
enderroc perfectament conservat), vam trobar les res-
tes del fonament dun mur (UE 1069). Aquest mur,
com podem comprovar en el plnol (g.3) s contigu
al mur UE 1027 que limita amb els murs que formen el
opus spicaum. Aquests murs semblen indicar-nos que
hi ha una connexi evident entre els murs dels dos
edicis a hores dara separats a lespera de ser excavats
en la seva totalitat.
Tamb vam considerar que la fbrica que se si-
tuaria sobre el nivell de fonamentaci descobert esta-
ria realiada en opus caementicium, sent destruda en
lltima fase docupaci del jaciment. Una dada que
ens ajuda a conrmar lassociaci de la UE 1069 amb
aquesta primera fase s que al costat de la mateixa, en
la seva part oest, van aparixer dos fosses amb les ma-
teixes caracterstiques que les descobertes en la cella vi-
naria, i amb la mateixa nalitat: servir de suport a dos
grans dolia, amb les quals podem pressuposar, man-
cant lexcavaci en extensi del jaciment, que gran part
del mateix correspon a una zona demmagaematge
de vi.
Per tant el funcionament de la cella vincola
queda evidenciada amb la ubicaci de ms dolies que
augmenten la quantitat de lquid emmagaemat. Su-
posem que una excavaci en extensi ens permetria
entendre millor lanullament dels lacus per posicionar
ms recipients.
Fig. 12. Planta fase 3: s. III d. C.
El jaciment rom del Pitxer. Olocau 107
Els materials cermics que podem incloure en
aquesta fase de la cella vinaria venen marcats per afri-
canes de cuina (per exemple Hayes 23B, Hayes 182,
Hayes 196, Hayes 197), que corresponen a una dataci
del segle II dC, aix com TS Clara A o C que correspo-
nen al segle II-III dC.
Tercera fase
La tercera fase correspon a la fase nal del jaci-
ment i sha de situar a nals del segle III i segle IV dC
(g. 12). En aquesta fase observem com shan construt
murs que no tenen cap vinculaci amb els anteriors, ja
que estan realiats amb material de construcci, dolia,
pedres, etc., de forma poc contundent. Estan reutilit-
zant materials per tal de construir estances noves que
no corresponen als edicis anteriorment comentats.
Observem que es tractaria de lltima fase del
jaciment abans de ser abandonat, ja que la cella vinria
ja no funcionaria com a tal. Els materials no ens han
perms evidenciar una continuaci cronolgica del ja-
ciment ja que no han aparegut restes materials dpoca
visigoda i islmica, i solament tenim alguns fragments
que shan de situar entre els segles III-V dC com una
mfora Almagro 50, una africana Keay VII, una Bel-
tran 68 btica o una mfora Almagro 51 A-E que es
situa cronolgicament entre els segles III-VI dC. Com
hem pogut observar al analiar els materials, tots els
fragments trobats en aquesta fase de lassentament co-
rresponen a una dataci des del segle III-IV dC, con-
rmant aquesta cronologia daband de lassentament
durant els segles III-IV dC.
Altre aspecte que considerem com a un dels ele-
ments que ens conrmen laband de lassentament en
aquesta darrera fase s el fet de trobar la dolia tren-
cada in situ per diversos motius: per aband i ende-
rrocament de ledici o pel fet de intentar extraure
aquest recipient del seu lloc per emportar-sel. Tamb
la documentaci daltre enderroc en altre sector, amb
materials que corresponen tamb als segles I-III dC
en la seva majoria per amb forta presncia de restes
cermiques africanes de cuina (Hayes 14C, Hayes 23A,
Hayes 181, Hayes 196 i Hayes 197) del segle II dC ens
ajuda a determinar de forma clara la dataci del jaci-
ment i la seva cronologia.
Finalment, en aquest moment tard, s on la
producci vincola passa a ser secundria o nulla,
ja que molts dels fragments de dolia sutilien en
estructures i murs de molta menor qualitat que els
originals. Finalment (aband?, incendi?) aquestes es-
tructures collapsen, provocant laband denitiu de
lassentament quedant un enderroc in situ sobre el
qual no sedica ms.
Les tres fases del jaciment el situen entre el segle
I dC, perode rom Alt Imperial, i naliant al segle
IV dC (Baix Imperi) en plena poca de crisi de lImperi
Rom. No sha documentat cap resta que ens puga de-
terminar la pervivncia del jaciment ja que lexcavaci
no ha mostrat cap evidncia arqueolgica ms enll
del segle IV dC.
Lestudi dels materials ens han perms deter-
minar aquesta cronologia ja que els estrats excavats
ens han situat una majoria del material cermic entre
els segles I-III dC, i en alguns casos ens marquen una
cronologia ms concreta com sn les TSH o TSSG, TS
Africanes i Africanes de cuina, aix com algunes mfo-
res i parets nes per sempre dintre daquesta crono-
logia.
. I
El jaciment de El Pitxer ens permetr en el
futur fer una lectura ms ampla del que solament s
lexcavaci arqueolgica efectuada per les obres, ja
que futurs treballs de recerca i excavacions podran
agrupar-se en investigacions ms complexes que ens
ajudaran a establir algunes conclusions sobre la orga-
niaci social i econmica del territori al voltant de
lactual Llria.
Com hem comentat anteriorment, sembla segur
que ens trobem davant una cella vinaria amb els ele-
ments que composen una factoria daquestes caracte-
rstiques. Amb els diferents estudis multidisciplinaris
que shan realiat amb lestudi de carbons i de la cer-
mica vpodem constatar que ens trobem a una cella on
selabora vi i oli.
Un dels factors ms interessants de la interven-
ci arqueolgica ha estat la troballa de les restes es-
tructurals que conformen la cella vinaria, ja que el seu
estat de conservaci ha estat una sorpresa.
La prospecci dels camps dels voltants tamb
han perms documentar i interpretar alguns elements
estructurals que formarien part duna possible villa
existent, tot i que no es pot armar de cap manera que
es tracte duna villa sense tenir ms informaci i do-
cumentaci que aquella extreta de lexcavaci i la pros-
pecci. All on no sha produt cap alteraci agressiva
al terreny, on shan conservat els cultius tradicionals
de la zona com sn les oliveres i garroferes, sobserva
lexistncia de restes estructurals que formarien part
de lassentament.
108 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Ll. Ferrer - A. Pitarch
. C
Lexcavaci realiada en el jaciment arqueol-
gic de El Pitxeri dOlocau ens ha perms documentar
part dun assentament rom situat entre els segles I-IV
dC. Es tracta de la part industrial i agrcola, concreta-
ment la cella vinaria que ens permet conixer alguns
dels elements que formarien part daquest assenta-
ment. Entre aquests elements trobem dos lacus, la cella
vincola i el torcularum en la part de premsat amb un
paviment de opus spicatum.
La conservaci daquesta part del jaciment ens
ha resultat molt positiva ja que a ms de la troballa
dels elements anteriorment comentats, el que ens ha
sorprs ha estat la potncia de les estructures i la seva
conservaci.
A falta de realiar una excavaci amb ms ex-
tensi i, per tant, de poder establir conclusions ms
ables, la informaci extreta en aquesta intervenci
ens permet establir algunes consideracions respecte la
cella vinaria, almenys en el qu respecta a una data-
ci inicial i les diverses fases que sen poden extraure
daquesta.
Observem que el inici de la mateixa sha de
situar al segle I dC, concretament a meitats o tercera
part daquest segle, com ens indica la troballa de mate-
rials cermics situats en aquesta cronologia, aix com
un element numismtic que podria situar-nos ms de-
talladament la cronologia del jaciment (troballa de la
moneda dpoca de Ner, 64 dC, dintre duna dolia
que conservava part del solatge carboniat i, per tant,
de forma hipottica podria tractar-se dun ritus funda-
cional per tenir sort en la producci).
Lexcavaci ens permet diferenciar tres fases cla-
res en la vida daquesta part de lassentament, ja que
shan documentat alguns canvis produts en la cella
vinaria que ens permeten dir que durant el segle II dC
es produeixen aquests canvis en la forma de producci
i organiaci de la cella. A ms, els materials conti-
nuen mostrant aquesta tendncia. Per ltim, sobserva
que a partir del segle III-IV dC lassentament canvia,
deixant de ser una zona de producci i abandonant-se
nalment.
A hores dara no podem dir si tenim una villa o
sols la pars rstica dun fundus. Un dels problemes que
planteja el present jaciment per a la seva compressi
s que es troba minvat en totes les seves parts. Al cos-
tat oest de la CV-25 podem apreciar tamb estructures
realiades en opus caementicium (una gran bassa possi-
blement), no obstant aix les retallades als terrenys pe-
rimetrals per adequar les parcelles agrcoles al cultiu
de tarongers, han fet que ja no puguem comprovar
com hiptesis de treball- lexistncia de zones residen-
cials dentitat en el jaciment. Hem dindicar que la dis-
persi dels materials daquest assentament sobserva
en parcelles situades a 200m a loest del mateix.
El Pitxer segueix els patrons tant constructius
com cronolgics de les villa del Camp del Tria (P-
rez Mnguez 2006), estant els seus lmits cronolgics
entre el segle I dC. I el s. III/IV dC.
Segons les dades, podem plantejar que aquesta
installaci es feia servir per a fer vi, encara que tamb
es podia fer oli, ja que lestudi dels carbons que shan
recollit de diverses parts del jaciment han perms do-
cumentar pinyols doliva, a ms de llavors de vinya,
assenyalant laspecte econmic del sistema productiu
de la cella.
B
- AA.VV. Provincia di Campobasso Cultura e tu-
rismo. La villa rustica di Canneto sul Trigno (Web en
linea) - -
- hp://www.provincia.campobasso.it/cultura/itinera-
ri/archeologia/2b4.htm (Consulta 27/07/2011)
- AGUILAR SENZ, ANTONIO (1991) Dependencias
con funcionalidad agrcola en las villas romanas de
la Pennsula Ibrica. Gerin, Homenaje al Dr. Michel
Ponsich. Editorial de la Universidad Complutense
de Madrid.
- ALAPONT, L. Et alii. 2004. AFERS 47. Els jaciments
arqueolgics de lHorta de Valncia, un mon per deco-
brir. Catarroja.
- ARANEGUI. C.(Coord.). Els romans a les terres valen-
cianes, Collecci Politcnica, 61, Valncia. 1996.
- BELTRN DE HEREDIA BERCERO, J. (et Al.) Nue-
vas Aportaciones Sobre La Produccin De Vino en la
Layetana Romana: Instalaciones Vincolas Y Anli-
sis De Residuos.
- BERNAL CASASOLA, B., RIBERA LACOMBA, A.
Cermicas hispanoromanas. Un estado de la cuestin.
Universidad de Cadiz. 2009.
- CISNEROS FRAILE, FRANCISCO. Nuevos puntos
de vista sobre la produccion de vino en la Tarraco-
nensis. Tesis doctoral. Facultad Geograa E Historia
de Valencia. Ao 2001.
- FENTRESS ET AL. Excavations at Villa Magna 2006.
(Web en linea)
- hp://www.arthistory.upenn.edu/aamw/les/villa-
magna_2006.pdf (Consulta 27/07/2011)
- FIZ FERNNDEZ, J.I, ORENGO ROMEU, H., PA-
LET MARTNEZ, J.M.(2009) Centuriaci i estructu-
raci de lAger de la colnia de Barcino: anlisi ar-
queomorfolgica i modelaci del paisatge. Quarhis,
poca II, num 5, pp-106-123.
El jaciment rom del Pitxer. Olocau 109
- FLETCHER VALLS, D. Y ALCACER GRAU, J.(1961)
El Horno romano de Olocau. APL Vol IX. Valencia.
- GARCA, M.G. i GARCA, M. 1999. La villa rstica
de Catarroja (Valencia). Planteamiento de su funcio-
nalidad, Quaderns de Prehistoria i Arqueologa de Cas-
tell,. Diputaci de Castell, Castell, pp.253-265
- GONZLEZ VILLAESCUSA, R. (2000) Aportacin
al estudio de los paisajes agrarios de la Edetania. Al-
gunas consideraciones sobre la agricultura ibrica.
Scripta in honorem Enrique Llobregat Conesa. Pp
325-339.
- MOROTE BARBER, G. La via augusta y otras calza-
das en la Comunidad Valenciana. Vol I. Real Academia
de Cultura Valenciana, Valncia, 2002.
- PREZ MNGUEZ , RAFAEL (2006) Aspectos Del
Mundo Rural Romano En El Territorio Compren-
dido Entre Los Ros Turia Y Palancia. Servicio De
Investigacin Prehistrica Diputacin Provincial De
Valencia. Serie De Trabajos Varios Nm. 106.
- REVILLA CALVO, V. Produccin cermica, viticul-
tura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis
(siglos I a. C. - III d. C.), Barcelona, 1995.
- RIBERA, A. La fundacin de Valencia. Instituci Alfons
el Magnnim. Valncia, 1998.
- SMITH, WILLIAM D.C.L., LL.D. (1875):A Dictiona-
ry of Greek and Roman Antiquities, John Murray,
London.
- SOLER, A. Y YAGO, R. (2004) Marines. Geografa,
historia, patrimonio. Ayuntamiento de Marines.
- VITRUVIUS POLLIO, MARCO De architectura. (Web
en linea). hp://la.wikisource.org/wiki/De_architec-
tura (Consulta 27/07/2011)
N
1 Les primeres notcies del topnim Pitxer/Pitxir
apareixen en la documentaci dels comtes dOlocau.
La primera notcia del topnim apareix en el dot
dAnna Mercer i Sentllir para el seu matrimoni amb
el cavaller Antoni de Vilaragut i Visconti (senyor
dOlocau en 1338 1400). En el citat dot sincloa el
lloc i castell dOlocau i les alqueries de Gtova, Ma-
rines, Torres i Olla, a ms duna nova alqueria de
la Torre del Pechirn, que hagu de correspondre a
algun projecte coloniador agrcola del pla, tal ve-
gada iniciat en temps de Mateu Mercer (1359- 1361).
La segent notcia la trobem cap a 1600, quan es van
tornar a plantar vinyes en la masia en el lmit del
terme. Les runes de la mateixa encara es podien ob-
servar en 1606: Dall hon estaven, es podia veure his
veya el vestigi dels pareds del dit lloch de Pichirin,
el qual antigament hera lloch ab sa baa i bestigi de
forn i casis . Aquestes notcies sn indicatives, no
noms de lexistncia del topnim, sin dun pobla-
ment medieval en la partida del mateix nom, que en-
cara no ha estat descobert i potser ja ha desaparegut
per les transformacions agrcoles de nals del s. XX.
(en Soler 2004)
2. Expedient: 2006/0566-V
3. Informe Realiat per Sonia De Haro Pozo. Arque-
loga .
4. Exemples semblants de torcularium instal.lats a una
habitaci feta amb sol d opus spicatum ho tenim en
varies villae, a destacar la de Caneo sul Trigo.
5. La informaci al respecte excedix els lmits daquesta
publicaci.
110 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Ll. Ferrer - A. Pitarch
MATERIALS PER A LESTUDI DE LREA SACRA DEL SOLAR DE
LA PLAA DE LA MORERIA DE SAGUNT
JOSEP BENEDITO NUEZ - JOS MANUEL MELCHOR MONSERRAT
RESUM
Sestudia en aquest article els resultats de lexcavaci arqueolgica que se reali en els carrers Alorco, Huertos
i Plaa de la Moreria Vella de Sagunt. Els nivells ms antics se daten en poca romana republicana.En poca
Juli Cludia lespai se trobava organiat al voltant duna calada de ms de 5 m damplria, a lest de la qual se
localiaren les restes de les estructures funerries del segle I. A partir del segle II tingu lloc lamortiaci dels
edicis funeraris amb la construcci de dos temples, se monumentalia la via amb la disposici dun prtic i un
arc triomfal. Cap al segle III surbanien els terrenys i els temples passen a ser adaptats a habitatges. En poca
visigoda sutilia la cloaca de la via com a lloc denterrament duna famlia.
Paraules Clau:
Roma, Sagunt, incineracions, necrpoli, temples, visigots
ABSTRACT
In this work a study the results of archaeological excavations being carried in this city, both for its size and by
the amount and quality of the ndings. In this investigation was identied that historical stages: Iberian, Roman
Late Republican and Imperial, Visigoth and Medieval. This essay discusses the description of a Republican and
Early Imperial necropolis organized around a street, to the east of which were found remains of several burial
structures in dierent condition, and there we describe four best preserved.
Key words:
Rome, Sagunto, incineration, necropolis, temple,Visigoth
1897). Lrea cementirial compleix amb els cnons ro-
mans, perqu se respecta el dret a pas, la via t una
vorera ampla, els edicis adossats no comparteixen
paret mitgera i en lnies generals no existeixen portes
daccs. Els enterraments shavien conservat per sota
de les cases construdes en el Baix Imperi (g. 2), des-
prs dabandonar les tombes i separar els paviments
dels habitatges per un nivell darrasament provinent
dels mateixos sepulcres. La zona oriental del solar
havia estat afectada en poca andalus per una fossa
que arras la major part de les restes, i que havia estat
excavada de manera incompleta lany 1994 (Chiner i
Lpez, 1994; Aranegui, 2004).
L
El monument funerari localiat ms a prop de
la via t planta rectangular, tres cubicula i aparegu
amortiat per una domus construda en el Baix Imperi
(g. 3). En el departament nord hi havia una cista de
lloses de pedra sorrenca i coberta per tegulae, en posici
centrada a linterior de la qual se registr la incineraci
descrita amb la unitat 1195 (g. 4). Laixovar se trobava
sobre un estrat de terra de color beix amb gran quanti-
tat dossos calcinats, alguns corresponents als recollits
de la pira funerria i llavats abans de la seva deposici
denitiva. Per sota daquest nivell aparegu un nive-
ll de color grisenc amb cendres i abundants ossos de
petita mida, recollits directament de la pira, acompan-
yats dossos de fauna. En el nivell inferior se registr
gran quantitat de carbons. Laixovar estava conformat
per una esptula de bronze (Lpez i Delaporte, 2005),
una moneda possiblement dpoca de Tiberi i amb una
perforaci, un semis de bronze duna seca indetermi-
nada totalment desgastat i amb una perforaci en el
centre, un as de Tiberi (Pascual-Ahuir, 2005), un anell
de bronze i una plaqueta de plom de forma circular.
Des del mes de juny de lany 2002 ns a maig del
2005 se reali en els carrers Alorco, Huertos i Plaa
de la Moreria Vella de la ciutat de Sagunt, junt al riu
Palncia, una important excavaci arqueolgica, tant
per la seva extensi (ms de 1.700 m
2
) com per la quan-
tia i qualitat de les troballes recuperades (Melchor tal.,
2004; Segu, Melchor, Benedito i Pascual, 2004, AAVV.,
2004) (g.1).
Els nivells ms antics se daten en poca romana
republicana, amb la presncia materials de libric tar-
d. Als segles II i I a. C. pertany un conjunt homogeni de
cimentacions de pedres travades amb fang que apa-
regueren molt afectades per les diferents obres alt
imperials realiades en aquest sector de la ciutat. En
poca Juli Cludia lespai se trobava organiat al vol-
tant duna calada de ms de 5 m damplria, a lest
de la qual se localiaren les restes dunes estructures
funerries del segle I. A partir del segle II tingu lloc
lamortiaci dels edicis funeraris amb la construc-
ci de dos temples i els seus respectius temenos, a ms
se monumentalia la via amb la disposici dun pr-
tic, un arc triomfal i un enllosat de pedra calcria do-
lomtica gris. Cap al III surbanien els terrenys i els
temples passen a ser adaptats a habitatges. Samplia
la xarxa de cloaques i canaliacions, al mateix temps
que se dota a la zona de fonts, aigua corrent i sifons.
Els prtics de la calada sn absorbits per les domus i
se cobreixen les lloses, que ja es trobaven ja molt de-
teriorades, amb una capa de terra na. En poca visi-
goda se produeix el saqueig dels materials protosos
per a la construcci de noves estructures, i sutilia
la cloaca de la via com a lloc denterrament duna
famlia completa (Polo i Garca, 2005; Melchor i Be-
nedito, en premsa). El saqueig daquestes construc-
cions s immediatament posterior a labandonament
daquest sector de la ciutat, moment en qu datem els
enderrocs de rajoles que aparegueren sobre la cala-
da, els nivells denderroc que se produeix quan ja no
existien els paviments, llindars o cobertes, la retirada
de paviments dopus signinum, labandonament de ca-
rreus o les restes de lextracci dels blocs procedents
de larc, junt als materials rebutjats que se dipositen so-
bre els ltims nivells docupaci de la via, etc. Aquests
nivells ens poden indicar un saqueig programat dels
materials constructius, que pensem que nalia quan
se completa la reconstrucci daltres edicacions i pot-
ser de la muralla de la ciutat, que es localia a escassos
metres. Aix, els pilars del prtic occidental els varem
trobar gaireb intactes, mentre que els del anc est
prcticament havien desaparegut.
Lrea de necrpolis se localia al nord de la
ciutat de Saguntum i sestn entre la muralla i el marge
del riu Palncia. Daltra banda, laltra necrpolis cone-
guda, loccidental, se descobr en el segle XIX mentre
que era destruda per les obres del ferrocarril (Chabret,
Fig. 1. Plnol de situaci del solar de la Moreria (Sagunt).
112 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Benedito Nuez - J. M. Melchor Monserrat
tamb femen; i nalment, en el sepulcre sud apare-
gueren mesclats una persona adulta i en la fossa unitat
1040 tamb se conserven parts dun home i una dona,
el primer dells juvenil. La unitat 1119, corresponent a
un bustum, contenia les restes dun adult de sexe inde-
terminat.
Per sota del podi dun dels temples sexcav un
altre monument funerari. Es tracta dun gran recinte,
amb restes del paviment del qual sols resta el preparat
de morter, i que est delimitat per xicotets habitacles.
En la part central se trobaren dos departaments i al
nord dels mateixos una gran pedra sorrenca disposa-
da verticalment com si es tracts dun ara i amb un
preparat dopus signinum. En ledicle est se recolliren
claus de ferro mesclats amb fauna i les restes de un
home adult (unitat 1229). Daltra banda, en ledicle
oest la fossa descrita amb la unitat 1430 contenia les
restes dun probable home adult sense fauna associada
mentre que la fossa contigua, la unitat 1432, contenia
les restes dun altre home aquesta vegada amb fauna.
Les ofrenes se trobaren en el tercer dels forats, aquest
ltim de morfologia circular. En lhabitaci est se van
Tamb aparegueren les restes dun silici nounat i un
altre juvenil, un guineu jove, un ratol i un peix.
El loculus descrit amb la unitat 1220 se locali
en lhabitaci central, al bell mig de la construcci junt
al mur, per noms se conserva un fragment de tova
enrogida amb carbons i cendres. Les restes de laixovar
se trobaren dispersos dins de ledici, aix acompan-
yant a les toves i vasos de parets nes, se registr un as
de bronze de Tiberi (Pascual-Ahuir, 2005) i una pinta
divori.
En lltim dels habitacles els ossos se localia-
ren en un loculus rectangular (unitat 1119), mesclats
amb cendres, carbons i part de laixovar. En laixovar
se trobaren claus de ferro, fragments cermics, de vi-
dre, ossos, una planxa de ferro i llnties, un denari de
plata dAugust (Pascual-Ahuir, 2005) i quatre bols de
parets nes (Melchor i Benedito, 2009). La fauna est
representada amb ossos de bou, silici adult, cabra i ovi-
caprins. En lextrem nord-oest de la sepultura, en una
cista circular elaborada amb cdols i descrita amb la
unitat 1157 i coberta amb una doble capa de fragments
de tegulae aparegueren soterrats ossos de dos guineus
joves, dos silicis nounats i un juvenil junt a altres ani-
mals (gripau, granota, daurada, tord, conill i pollastre)
tots gaireb complets i acompanyats dun pondus, frag-
ments cermics i de vidre. Tamb se registr una fossa
circular (unitat 1040), amb abundants carbons, claus
de ferro, fragments de cermica de parets nes, toves i
deu ungentaris de vidre (Falomir, 2005) junt a crvol
jove i pollastre.
Ledici s de carcter familiar perqu cont la
incineraci duna dona adulta en ledicle nord; el se-
gon enterrament, trobat en ledicle central, podria ser
Fig. 2. Llindar de pedra calcria amb restes del paviment, localiat
a la insula sud.
Fig. 3. Tram de la calada i a la dreta el monument funerari.
Fig. 4. Junt a la via se localia lenterrament descrit amb la unitat
1195.
Materials per a lestudi de lrea sacra del solar de la plaa de la Moreria de Sagunt 113
dur a terme les fogueres. Els seus murs se revestiren
amb una na capa de cal posteriorment, aquest fet i
tenint en compte que en ambds edicles noms vam
trobar uns pocs fragments dincineracions i dofrenes,
ens obri la possibilitat de que es tracts dun ustrinum,
per la qual cosa les restes se retirarien per al seu en-
terrament denitiu en la tomba monumental, mentre
que els exvots se dipositarien en les habitacions exte-
riors. s una de las tombes ms antigues, amb mate-
rials datats entre el segle II i I a. C.
Tamb sexcavaren altres monuments funeraris,
com lestructura de toves (unitat 1143), de morfologia
quadrangular. El loculus descrit amb la unitat 1189
aparegu centrat amb revestiment de cal en el seu
interior, encara que desconeixem si disposava dun
altre edicle adossat. O la cimentaci de pedres trava-
des amb fang corresponent a una estructura massissa,
la unitat 1180. En el seu interior se trobaren les restes
dun bustum, la unitat 1450, amb un home acompan-
yat de fauna, claus, grans de collar i restes metllics
dindumentria.
Les fosses denides amb la unitat 1045 van ser
registrades molt arrasades per les construccions del
Baix Imperi i amb els enderrocs de les toves. Se troba-
ren les restes dun vas cermic on shavien dipositat
carbons i cendres, junt a un possible bustum. I per sota
de la insula nord aparegueren estructures amortia-
des en el Baix Imperi que pertanyien tamb a la fase
cementirial. Aquest espai funerari tamb sestn per
sota del temple localiat al sud.
La darrera fase cementirial correspon a un ente-
rrament familiar dpoca visigoda localiat dins de la
cloaca de la calada de la Moreria, que possiblement
est associat a alguna de les estructures construdes
sobre la mateixa quan aquesta ja havia perdut la seva
funci. Els enterraments presentaven empremtes de
mort violenta i corresponien a dos adults (un home i
una dona) i dos joves, la cronologia dels quals situem
en el segle VI. Daltra banda, pensem que hi ha que
descartar la reutiliaci dels temples com a edicis
cultuals cristians, perqu lexcavaci ha demostrat
que foren adaptats a habitatges i paulatinament des-
muntats. Potser lorigen dels enterraments cal rela-
cionar-lo amb alguna construcci ms modesta. Un
parallel interessant el trobem a Empries, on entre les
restes paleocristianes de la ciutat aparegu una celia
memoriae, construda sobre petites habitacions greco-
rromanes, que fou centre dun cementiri dpoca visi-
goda (Palol de, 1967).
L
El panorama representat al solar per la densitat
de les troballes durant el segle II s sens dubte similar
a la centria anterior. Destaca el descobriment de les
restes d'un temple construt a l'est de la calada amb
grans blocs de pedra calcria, del qual s'ha pogut ex-
cavar la meitat oriental. Associat a aquesta construcci
hi havia un desgus que conservava l'empremta de
l'embornal. Aquesta estructura formaria part d'una
fase de monumentaliaci al solar que, en lnies gene-
rals, coincidiria amb un desenvolupament similar al
registrat a Sagunt amb la construcci entre altres edi-
cis del circ i el teatre de la ciutat.
Daltra banda, la intervenci ha posat al desco-
bert una estructura viria importantssima de carcter
urb, amb una orientaci nord-sud, que es tractaria
dun eix principal de comunicaci amb l'interior de
la ciutat de Saguntum (g. 5-6). La construcci d'una
calada porticada, molt propera al llit del riu Paln-
cia, suposa la planicaci urbana d'aquest espai de
la ciutat. La calada ha aparegut en excellent estat
de conservaci, de manera que la troballa ha contri-
but a enriquir notablement els futurs estudis sobre
la parcellaci de l'espai urb de Saguntum en poca
romana, a ms de permetre contextualiar altres ele-
ments propers com el circ rom dins d'una clara trama
urbana.
El tram de via mesura 5,40 metres d'amplada i
60 metres de longitud, i presenta un paviment de llo-
ses de pedra calcria dolomtica grisa. Sota aquesta via
va aparixer una claveguera o desgus central elaborat
amb opus viatum, petits carreus i lloses de pedra, que
t 1,20 metres de profunditat (g. 7). Aquesta calada
estava delimitada a banda i banda per un conjunt de
pilars que conguraven prtic de grans carreus de pe-
dra calcria.
Fig. 5. Detall del prtic localiat a loest de la calada.
114 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Benedito Nuez - J. M. Melchor Monserrat
En efecte, a l'est de la calada, en el seu anc
nord, s'ha excavat la planta d'un edici de grans di-
mensions. Estructuralment l'edici presenta unes ca-
racterstiques arquitectniques que cal destacar, per
lamentablement va ser saquejat en poca andalus i
baix medieval per la qual cosa noms varem poder
documentar part de la cantonada nord-oest del mur
perimetral del recinte en el seu costat ms llarg exca-
vat, la unitat 1136. L'edici continua cap a l'est per sota
del carrer Alorco. Mesura 24,35 metres de longitud i
s'aixeca a partir d'una fonamentaci de maoneria
d1,53 metres d'amplada, la unitat 1155. Els murs me-
suren 1,53 metres d'amplada mxima i estan elaborats
amb cdols, carreus i pedres. Noms la cantonada
nord-oest de l'edici presenta carreus encoixinats. El
mur amb orientaci nord-sud t 8,47 metres de longi-
tud i el mur amb orientaci est-oest 10,98 metres. La
construcci s de carcter monumental i conserva dins
dels lmits del solar una planta de morfologia rectan-
gular i pdium. A la cantonada nord-oest que, d'altra
banda, s la millor conservada, es va documentar la
primera lada de l'arrencada del pdium, congurat
per grans blocs de pedra calcria grisa disposats de
forma regular. s una tcnica constructiva que cal si-
tuar entre l'opus quadratum i l'opus siliceum. De la resta
noms es conserva la fonamentaci composta per grans
pedres d'origen uvial desbastats molt toscament per
una de les cares. En aquesta mateixa cantonada nord-
oriental de l'edici es pot observar que els carreus es-
tan encoixinats i justament en el seu costat dret es con-
serva l'empremta d'un canal amb la seva embornal.
El farciment del podi presenta un nivell de composici
sorrenca, que amortia els fonaments duna construc-
ci funerria datada en el segle I a. C., i que es trobava
parcialment arrasada. Tamb associat a aquest edici
trobem un seguit d'estructures subterrnies, basses o
dipsits relacionats potser amb l'aigua, molt similars a
les documentades en altres temples, com ara el de Dia-
na, a Mrida. Aquestes estructures, unitats 1093, 1392,
1393, 1295, 1296, 1387, etc., formarien part d'un espai
de culte i es trobaven adossades a la fonamentaci
nord del pdium. La construcci millor conservada, la
unitat 1142, apareix al sud de l'edici monumental, i
presenta paviment d'opus caementicium i maons en els
cantons, la unitat 1141. La resta de construccions pre-
senten un estat molt dolent de conservaci.
D'altra banda, en el anc nord de la calada, a
l'oest de l'edici, es va aixecar la fonamentaci d'una
estructura que podria correspondre a un arc situat
sobre la mateixa. D'aquest arc noms es conserva la
fonamentaci d'opus caementicium, de ms de 1,80 me-
tres de profunditat, la qual cosa ens indica que hauria
de suportar una estructura de grans dimensions, i les
restes de la primera lada de carreus de pedra calcria
grisa. Tamb aquesta construcci va ser arrasada ns
al nivell de fonamentaci, nicament es conserven tres
grans lloses de pedra calcria i l'empremta sobre el
morter de vuit ms. L'estructura, de 3 per 3 metres i
2,80 per 3,5 metres respectivament, havia de recrrer
transversalment la calada. La planta d'aquesta es-
tructura coincideix amb el nal dels pilars del prtic
i marca l'inici d'una suau inexi en l'orientaci de la
calada, en direcci nord-est.
Durant el Baix Imperi, es reforma l'rea monu-
mental representada pels grans edicis i l'arc, arribant
en alguns casos a afectar trams molt puntuals de la
via reduint la seva amplada. Al llarg del segle III i
IV aquest espai urb perd el seu carcter monumen-
tal, s'obren desguassos secundaris al carrer i es cons-
trueixen estructures sobre la vorera de la via, de la ma-
teixa manera, altres construccions envaeixen en la seva
totalitat l'antiga vorera, amb la consegent supressi
de part del porticat.
E
En aquest moment es du a terme una reestruc-
turaci molt important en aquest espai urb. s un fet
acceptat que desprs del perode de creixement urba-
nstic que es dna durant lAlt Imperi, es manifesti en
Fig. 6. Detall de la calada i a la dreta procs dexcavaci duna
font de tipus bauleo.
Fig. 7. Detall de la cloaca de la calada on se va excavar
lenterrament visigot.
Materials per a lestudi de lrea sacra del solar de la plaa de la Moreria de Sagunt 115
Saguntum, com en altres ciutats properes com Valentia,
Edeta o Ilici, un procs de canvi en la topograa urba-
na (Bonet talii, 2003). El procs d'excavaci ha pogut
documentar part d'una srie de reformes que es ma-
nifesten, en primer lloc, en l'arrasament de bona part
de les estructures anteriors. Es tanca una part del por-
ticat amb lobjectiu de crear nous departaments sobre
la vorera de la calada i s'obren nous desguassos en
aquesta, en alguns casos corresponents a fonts. Tam-
b es transforma notablement l'edici monumental
localiat en el sector nord-est del solar, construt en
l'etapa anterior. S'aixequen noves estades adossades
a l'esmentat edici. Aix mateix, s caracterstica la
reutiliaci massiva dels elements arquitectnics del
segle I a les noves construccions tant com en els murs
elaborats amb la tcnica dopus africanum.
A la planta del solar objecte de la nostra in-
tervenci juntament amb les restes que se van poder
excavar a la tardor del 1994 en el ve solar de l'antic
camp de futbol del Romeu (Chiner i Lpez, 1994),
es poden diferenciar dos grans conjunts estructurals
que podrien correspondre a dues possibles insulae,
una localiada al nord del solar de la qual es conser-
ven tres departaments en bon estat, i una altra al sud
bastant ms arrasada. Finalment, han sortit a la llum
altres restes com el desgus amb coberta de cdols i
fons de cdols, que discorre perpendicular a la cala-
da (g. 8). En lnies generals, els treballs d'excavaci
han perms documentar la implantaci d'una nova
xarxa de desguassos que abocaven a la claveguera de
la via. Per a obrir aquestes canaliacions trenquen la
calada i reutilien fragments de lloses de la mateixa
o fragments de carreus d'altres estructures prope-
res. D'aquesta manera s signicativa, per exemple,
l'existncia de motllures fragmentades de carreus que
van ser reutiliades com a coberta del desgus de la
font. D'altra banda, s interessant la importncia que
segueix mantenint la claveguera encara en aquest pe-
rode, ja que sn molt nombrosos els desguassos que
creuen el solar amb l'objectiu d'abocar-hi.
Dins d'aquesta reestructuraci duta a terme
en aquest mbit urb, es construeix una font de tipus
bauleoa la vorera del prtic de la calada, unitats
1083 i 1251, al costat de la via en el seu anc oriental.
Daltra banda, en la vorera oposada se documenten
les restes d'una conducci d'aigua potable de plom, la
unitat 1216, i, nalment, una estructura quadrangular,
possiblement un sif amb comporta (unitat 1357) so-
bre un desgus. Tamb es tanca bona part del prtic
amb una srie de murs descrits amb les unitats 1022,
1396, 1397, 1398, etc., eliminat la vorera existent ns al
moment.
Pel que fa a la topograa urbana, els descobri-
ments d'aquesta fase demostren clarament que Sa-
guntum seguia en plena expansi com a mnim ns a
comenaments del segle III, en contra de la teoria que
suposava que la ciutat es trobava ja en aquells dies en
decadncia. L'estructura urbana identicada en aquest
espai sembla conrmar la progressiva expansi de la
urbs ns al marge dret del riu Palncia, de manera que
sobrepassaria els lmits marcats ns al dia d'avui. En
efecte, a partir de les restes excavades es pot parlar
d'un desenvolupament urb cap al nord-est de la ciu-
tat ja en poca alt imperial que es consolida en el segle
III, fenomen d'expansi que, d'altra banda, havia estat
restringit per al Baix Imperi i amb carcter extraurb.
Les dues insulae es documenten a banda i banda de
la via principal. En la mateixa calada hi ha, entre al-
tres elements, diversos desguassos o canaliacions,
conductes d'aigua potable de plom, llindars d'accs de
pedra calcria, dipsits, etc.
La tcnica constructiva ms utiliada en aques-
ta fase s la fbrica d'opus africanum, com succeeix amb
l'edici que s'aixeca en el sector nord-oest del solar
(g.10). A la insula localiada al nord s'ha excavat la
planta d'un edici d'opus africanum amb quatre estades:
dues habitacions o estades rectangulars denides per
les unitats 1331, 1332, 1334 i 1335, un estret passads,
la unitat 1333, a la part posterior que unia ambdues,
i una porxada descrita amb la unitat 1225 que prece-
deix a l'entrada principal, entre aquest i la via, es tracta
Fig. 8. Desaige de la insula sud construt durant el Baix Imperi.
116 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Benedito Nuez - J. M. Melchor Monserrat
d'un espai cobert i amb columnes. La cantonada sud-
est d'aquest porxo es trobava protegida per un pilar
de pedres amuntegades, una vegada que es trobava al
costat de larc i en l'inici de la inexi de la calada en
direcci nord-est. Lamentablement aquesta insula va
ser arrasada amb posterioritat, de manera que noms
vam poder registrar restes de paviments i preparats
d'opus caementicium i empremtes del llut dels murs.
En la construcci d'aquest edici s'han reutiliat nom-
brosos fragments de pilars, potser del prtic, columnes
i capitells. D'altra banda, en la insula localiada al sud,
els resultats van ser encara ms pobres, una gran fossa
d'poca medieval va acabar per destruir gran part de
les restes de la mateixa. Per sota del nivell de la fossa,
vam documentar les restes molt arrasades de les es-
tructures cementirials del perode alt imperial. Entre
les restes relacionades amb aquesta insula, es conser-
vava un fragment de paviment d'opus barbaricum des-
crit amb la unitat 1090, amb desgus cermic al costat
del llindar d'accs denit per la unitat 1048. I tamb
les restes d'una bassa de morfologia quadrangular, la
unitat 4036, revestida amb diverses capes d'opus sig-
ninum i que ja havia estat excavada parcialment l'any
1994. En totes aquestes construccions, com a la resta
del solar, tamb es constata la reutiliaci de carreus,
marbre, teules, etc. I fora de context per l'acci d'altres
fosses, fragments de paviments d'opus signinum, frag-
ments de marbre de revestiment i pintura mural amb
motius geomtrics.
A diferncia del perode anterior, el Baix Imperi
s comporta una notable transformaci en el planeja-
ment urbanstic de la part baixa de Saguntum. Al so-
lar es manifesta en l'eliminaci de la zona de culte i
rea cementirial que tanta importncia va tenir en el
perode rom alt imperial, passant a ser ara una zona
d'habitatges.
A partir de nals del segle IV i sobretot en el
segle V es dna en aquesta part de la ciutat un pe-
rode d'abandonament. En aquest moment pateix un
progressiu perode de saqueig. Aix, per exemple, es
rebleixen les estructures adossades al pdium pel seu
parament nord amb restes d'aquest mateix pdium.
Les restes d'aquestes estructures es troben a una cota
de profunditat superior a les d'poca baix imperial i
tamb es relacionarien amb l'ensorrament d'una cons-
trucci de maons buits que cau sobre la calada quan
aquesta ja es trobava coberta per una na capa de terra
de composici argilosa (g. 9).
C v
La decadncia d'aquesta zona perifrica de la
ciutat saguntina potser estava provocada pel collapse
de les institucions i serveis pblics de la ciutat. Va
seguir de manera continuada ns l'enfonsament de
l'imperi al segle V, i va estar agreujada pel perode
posterior d'inseguretat i lluites sorgides amb les in-
vasions brbares. Aquestes circumstncies van pro-
vocar l'abandonament generaliat d'aquest sector de
la ciutat i un replegament cap a la zona ms poblada
i defensable que corresponia a l'antiga ciutat alt im-
perial. No hem registrat per cap indici de destrucci
intencionada d'aquest. Precisament, en els ltims anys
del segle IV les ciutats sn comminades per l'autoritat
imperial a construir o reconstruir les muralles i per a
aix se podia autoriar l's de materials procedents de
l'enderroc dels temples. Hi ha parallels a Tarraco, amb
l'abandonament de gran part del suburbi nord-orien-
tal a la del segle III i el sorgiment entre les runes
de noves rees funerries. Amb la reactivaci urbans-
tica d'inicis del segle V els enterraments s'associen a
edicis i recintes religiosos situats tant dins com fora
dels lmits urbans de la ciutat tardana (Remolar, 2003).
D'altra banda, l'expansi i posterior regressi del nu-
Fig. 10. Vista aria del solar. Fig. 9. Enderroc de rajoles documentat sobre el tram nord de la
calada.
Materials per a lestudi de lrea sacra del solar de la plaa de la Moreria de Sagunt 117
da de matries primeres a causa del desmantellament
d'edicis pblics romans intramurs, d'espectacles i
temples. Aquestes obres a les ciutats indica una polti-
ca decidida de govern, superada la fase depredadora
que va caracteriar les intervencions visigodes abans
del rei Eurico (Alba, 1998).
La intervenci duta a terme a Sagunt en po-
ca visigoda, es diferencia d'altres ciutats com Augusta
Emerita o Valentia, les quals van decidir ampliar el per-
metre de l'antiga muralla per tal dincloure estructures
de valor estratgic com amteatres, teatres, circs, etc.
A Sagunt per el valor estratgic que reunia el tur del
castell ja quedava englobat dins de l'antiga lnia defen-
siva republicana i alt imperial, per aquest motiu pot
ser lgica l'opci d'abandonar la zona extramurs. A
partir daquest moment apareix el nom de Murviedro
per a fer referncia a la zona abandonada i en runes
de les afores de la ciutat. En aquest sentit, en la mone-
da de Sisebut se pot llegir Sagunt i en documents del
segle V, VI i VII tamb apareix Sagunt (Chabret, 1888),
per s a partir d'poca medieval en la Hitacin de
Wamba del segle XII, presumptament basada sobre
documents perduts del segle V, quan per primera ve-
gada apareix Murus-vetus (Chabret, 1888).
B
AA VV, 2004. Catastros, Hbitats y va Romana, Va-
lencia.
ALBA CALZADO, M., 1998: Consideraciones ar-
queolgicas en torno al siglo V en Mrida: repercu-
siones en la viviendas y en la muralla, Mrida exca-
vaciones arqueolgicas, 1996, 2, pp. 361- 385, Mrida.
ALBA CALZADO, M., 1999: Sobre el mbito do-
mstico de poca visigoda en Mrida, Mrida exca-
vaciones arqueolgicas, 1997, 3, pp. 387-418, Mrida.
ALBA CALZADO, M., 2001: Caractersticas del via-
rio urbano en Emerita entre los siglos I y VII, Mri-
da Ciudad y Patrimonio, 5, pp. 397-423, Mrida.
ARANEGUI, C., 2004: Sagunto: Oppidum, Emporio y
Municipio Romano, Barcelona.
CHABRET FRAGA, A., 1979: Sagunto. Su historia y
sus monumentos, Publicaciones de la Caja de Ahorros
y Socorros de Sagunto, Edici Facsmil de la primera
edicin de 1888, Sagunt.
CHABRET FRAGA, A., 1897: La necrpolis sagun-
tina, Boletn de la Real Academia de la Historia, XXXI,
pp. 458-466, Madrid.
CHINER MARTORELL, P. i LPEZ PIOL, M.,
1994: Noticia preliminar de las excavaciones de la
Domus tarda del solar del Romeu (Sagunto), Sagun-
tum, 27, pp. 230-255, Valncia.
DUPR, X. i REMOL, J. A., 2002: A propsito de
la gestin de los residuos urbanos en Hispania, Ro-
mula, 1, Sevilla.
cli urb dAugusta Emerita als seus lmits fundacio-
nals pot esser analiada per la dispersi dels enterra-
ments, aix en els segles III i IV s'inicia la reducci de
l'rea urbana en un procs documentat en gaireb tota
la zona extramurs, amb inhumacions i mausoleus que
amortien o reutilien els espais de les domus (Ma-
teos i Mrquez, 1999).
La necessitat de material constructiu per part de
la Sagunt visigoda i el fet de que no hi ha cap altra
urbs o enclavament proper que preciss duna quan-
titat tan gran de materials, ens fa pensar que va ser
una edicaci de gran envergadura la que va reque-
rir d'aquest volum de materials, sent tamb necessari
un important esfor econmic que seria imprescindi-
ble en aquests moments per a refer una obra de ca-
rcter pblic. En aquest context de crisi podem par-
lar de la reconstrucci de la muralla de la ciutat i del
castell. En efecte, a Sagunt el solar de la Moreria es
troba molt prxim a la muralla d'poca romana, i en
aquest sentit s'han trobat restes que indiquen una clara
circulaci de materials entre els dos punts. Cal tenir en
compte tamb l'elevaci que ha patit el terreny a causa
de l'arrasament d'estructures i la recollida de terres,
possiblement fruit del buidat del fossat de la muralla
amb la consegent anivellament de la superfcie cir-
cumdant. A ms s probable que la nica encunyaci
d'or coneguda en poca visigoda a la ciutat potser se
va emetre per fer front a les despeses de la recuperaci
del llen de muralla, portals i fossat.
El farciment del fossat de la muralla est docu-
mentat en Augusta Emerita , que es converteix en zona
d'abocaments domstics (Feijoo, 2000), o a Barcino,
on abocaven els seus residus en el mateix intervallum
durant el segle II (Dupr i Remolar, 2002) . Tamb
s'adossen cases a la muralla durant els perodes de
pau, com per exemple a Mrida (Alba Calzado, 2001)
ciutat on trobem parallels al saqueig de zones aban-
donades a l'rea del temple i sota l'arc de Traj (Ma-
teos i Alba, 2000) i en algunes estances de la Moreria
(Alba Calzado, 1999). A Mrida ha un parallel ben do-
cumentat de reemmurallament de la ciutat, la fbrica
de maoneria de la muralla s d'origen fundacional tot
i que alguns autors dissenteixen a considerar la tota-
litat del llen com un element unitari, Mateos porta la
seva construcci al comenament de l'ltim quart del
segle V (Mateos, 1995). Altres autors donen suport a la
cronologia del segle V, per abans que Augusta Eme-
rita es veis afectada per les invasions, perqu resul-
tava ms factible emprendre l'obra en una etapa de
vitalitat que no en una fase de debilitat crnica (Alba,
1998), i consideren que segueix essent vlida la inter-
pretaci com a "Muralla del Miedo" (Cerrillo, 1985),
a conseqncia de la inestabilitat que caracteria el
segle V. L'obra va haver de suposar una inversi quan-
tiosa de fons i mobiliaci de m d'obra per a la recolli-
118 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Benedito Nuez - J. M. Melchor Monserrat
FALOMIR VENTURA, C., 2005: Vidrio romano: El
solar de la Plaza de la Morera de Sagunto, ARSE,
39, pp. 125-144, Sagunt.
FEIJOO MARTNEZ, S., 2000: Generacin y trans-
formacin del espacio urbano romano de Augusta
Emerita al exterior de la muralla, Mrida excavacio-
nes arqueolgicas 1998, 4, pp. 571-581, Mrida.
HERNNDEZ, E., LPEZ, M. i PASCUAL, I., 1996:
La implantacin del circo en el rea suburbana de
Saguntum, Saguntum, 29, pp. 221-230, Sagunt.
LLORENS, M del M. i RIPOLLS ALEGRE, P. P.,
1998: El depsito monetal de la Domus A de Ro-
meu: nuevas aportaciones de monedas de bronce en
Saguntum durante el siglo III d. C., Saguntum, 28,
pp. 217-225, Valncia.
LPEZ BRAVO, F. i DELAPORTE, S., 2005: Estudio
preliminar del mobiliario metlico de poca romana
del solar de la Morera de Sagunto, ARSE, 39, pp.
145-182, Sagunt.
MATEOS CRUZ, P., 1995: Proyecto de Arqueolo-
ga urbana de Mrida: desarrollo y primeros resul-
tados, Extremadura Arqueolgica, IV, pp. 191- 215,
Mrida.
MATEOS CRUZ, P. i ALBA, M., 2000: De Emerita
Augusta a Marida. Visigodos y Omeyas, Anejos del Ar-
chivo Espaol de Arqueologa, 33, Madrid.
MATEOS CRUZ, P. i MRQUEZ PREZ, J., 1999:
Nuevas estructuras urbanas relacionadas con el
Teatro Romano de Mrida. El Prtico de acceso,
Mrida excavaciones arqueolgicas, 1997, 3, Mrida.
MELCHOR MONSERRAT, J. M., tal., 2004: El Mo-
numento funerario del Solar de la Morera (Sagun-
to). Avance arqueolgico y antropolgico, ARSE,
38, pp. 111-162, Sagunt.
MELCHOR MONSERRRAT, J. M. i BENEDITO
NUEZ, J., 2009: El estudio de la cermica de pare-
des nas de la excavacin arqueolgica de la More-
ra, ARSE, 43, pp. 231-248, Sagunt.
MELCHOR MONSERRAT, J. M. i BENEDITO NUEZ,
J., en premsa: Nuevas aportaciones arqueolgicas
al conocimiento de la Saguntum visigoda, en I Con-
greso Internacional Espacios Urbanos en el Occidente
Mediterrneo entre los siglos VI-VIII (Toledo, 2009),
Toledo.
PASCUAL-AHUIR GINER, M del M., 2005: Estu-
dio preliminar de los hallazgos monetarios de la pla-
za de la Morera en Sagunto, ARSE, 39, pp. 35-56,
Sagunt.
POLO CERD, M. i GARCA PROSPER, E., 2005:
Estudio bioantropolgico de los restos seos ha-
llados en el interior de la cloaca de la va romana
del solar de la Morera de Sagunto, ARSE, 39, pp.
209-229, Sagunt.
PALOL, P. de. Arqueologa cristiana de la Espaa Ro-
mana (siglos IV al VI), CSIC Institut Enrique Florez,
Madrid-Valladolid, 1967.
POLO CERD, M.; GARCA PROSPER, E. i SAN-
CHIS SERRA, A., 2005: Estudio bioarqueolgico de
las cremaciones del monumento funerario romano
del solar de la Morera Sagunto, ARSE, 39, pp.
228-268, Sagunt.
REMOL, J. A. Arquitectura funeraria en Capitales Pro-
vinciales de Hispania 3 (Tarragona), LErma di Bretsch-
neider, Roma, 2003
SEGU, J. J.; MELCHOR, J. M.; BENEDITO, J. i PAS-
CUAL, M M., 2004: Avance del hallazgo de un tra-
mo de calzada y un relieve niltico en Sagunto, en
RIPOLLS ALEGRE, P. P. y MUOZ IBEZ, M.
(eds.) Opulentissima Saguntum, Valncia.
Materials per a lestudi de lrea sacra del solar de la plaa de la Moreria de Sagunt 119
EL POBLAMENT DPOCA ROMANA EN LHORTA SUD
LLOREN ALAPONT I MARTN - ADRI PITARCH I TARRAMERA
RESUM
Son diversos els estudis que shan realiat sobre lempremta de la civiliaci romana en el territori de lHorta
Sud, del traat de la Via Augusta, de la centuriaci i repartiment de terres desprs de la conquesta romana, aix
com dalguns assentaments dispersos. Labundant i fructuosa activitat arqueolgica efectuada en la comarca
durant els darrers anys, el descobriment i excavaci metdica dimportants jaciments dpoca romana i de la an-
tiguitat tardana en poblacions com, per exemple, Alcsser, Catarroja o Silla, i la destacada recerca arqueolgica
que esta realiant-se en aquest mbit, ens permet mostrar un avan de lordenaci de lager romanus en lactual
comarca de lHorta Sud
1
.
ABSTRACT
There are several studies of the Roman Civilization vestiges in the territory of LHorta Sud, of the tracing of the
August Route, of the lands distribution after the roman conquest, and of some dispersed selements. The abun-
dant archaeological activity in the region during the last years, the methodical excavation of important sites in
towns as Alcsser, Catarroja or Silla, and the important archaeological research projects in this area, allow us to
show an advance of the organization of the ager romanus in LHorta Sud.
1
Aquest article forma part del treball delaboraci de la carta-guia arqueolgica de lHorta Sud patrocinat per el
premi dinvestigaci del Institut dEstudis Comarcals de lHorta Sud IDECO.
inqestionable sobre tot desprs de la consolidaci de
Valentia com Colnia Llatina. A nals del segle I avan
de Crist, lImperi Rom havia conquerit la Pennsula
Ibrica, i amb larribada dels romans es produir una
srie de canvis que transformaran completament la -
sonomia del nostre territori, canvis que estaran desti-
nats a perdurar ns als nostres dies.
La conquesta per Roma comport larribada de
nombrosos contingents ditlics, ja com soldats, ja com
colons, que aplegaven una volta el territori es troba-
va conquerit i pacicat. A limperi rom linteressava
enormement reproduir en les terres conquerides un
sistema econmic basat en la explotaci intensiva de la
terra, destinada no sols al autoconsum sin al comer
i labastiment de Roma i el seu imperi. Aix, Roma no
dubta en premiar als soldats per les seues victries
atorgant-los la propietat de les terres conquerides i
quan era necessari donant-les aquells colons disposats
a vindre des de territori itlic per a treballar les noves
terres baix domini de la metrpoli romana.
Aquestes terres eren repartides equitativament
entre els colons i soldats llicenciats, tots ells rebien la
mateixa extensi de terra. 710m
2
aproximadament.
Aquest fet el podem observar hui en dia xant-se
com la distribuci dels camps y els camins obeeix a
una parcel
.
laci ortogonal. Per poder fer aquest repar-
timent els agrimensors o topgrafs romans dividiren
les terres que conformen el nostre terme en quadrats
a partir dun eix que nostre cas era la Via Augusta.
Aquest cam, com el seu nom indica, va ser construt
per lemperador August entre els anys 8 i 2 d.C , i coin-
cideix amb la N-340 (g. 1).
I
En la comarca de lHorta Sud la recerca arqueo-
lgica referida a lestudi del mon rural i les villae fora
de les ciutats romanes ha experimentat una certa dis-
continutat.
En un primer moment, situat al voltant dels
anys 80, els estudis van ser molt generals, imprecisos
i parcials, caracteriats per labsncia dexcavacions
arqueolgiques sistemtiques, on la major part de les
dades partien de troballes allades. En aquest moment,
a part dincursions arqueolgiques pioneres com la del
cronista Pelegrin Llorens amb el seu llibre sobre Cata-
rroja (1967), van ser lavan de la carta arqueolgica de
lentorn de lAlbufera de Gil Mascarell i Mart Oliver
(1985), els estudis arqueolgics de Mart Campoy so-
bre Catarroja (1984) i Picassent (1988) i el treball sobre
la centuriaci al Sud de Valncia de Pingarrn (1981)
els que trauran a la llum lexistncia assentaments
romans a la comarca, xant les bases dels treballs de
recerca posteriors i, en alguns casos, assegurant la pro-
tecci i salvaguarda de diversos jaciments (Alapont et
al. 2004).
No obstant, aquesta valuosa documentaci no
va ser sucient per iniciar intervencions arqueolgi-
ques metdiques. Caldr esperar ns els ltims anys
de la dcada dels 90, i el que portem del segle XXI,
quan el desenvolupament urb i la multiplicaci
dobres pbliques i privades en la nostra comarca com-
portaran lexcavaci de salvament de nombrosos jaci-
ments arqueolgics. Larqueologia i les cincies auxi-
liars que la complementes resulten imprescindibles
per a intentar una aproximaci slida i eca al mon
rural durant lantiguitat clssica. Aquestes actuacions
sistemtiques han descobert importantssims restes,
estructures i troballes dpoca romana i tardo antiga
que mostren un escenari nou i extraordinari respec-
te al poblament rom fora de les ciutats creades pels
romans. Les diverses excavacions arqueolgiques ens
han proporcionat material de primera m per intentar
aproximar-nos amb elements segurs a la histria rural
en poca romana: plantes dedicis, tcnica constructi-
va, adaptaci a lentorn, aprotament del medi, canvis
i pervivncies, eines, objectes dus quotidi, simblic,
dabillament, conreus, cacera i pesca, cultura, camins i
vies, diversi, luxe, religi i creences, s a dir, tot all
que congurava la vida durant els ms de sis segles de
cultura romana a la comarca de lHorta Sud.
E
A partir de la segona meitat del segle I a.C. i es-
pecialment durant el principat dOctavi August el pro-
cs de romaniaci del nostre territori es fa una realitat
Fig. 1. Hiptesi de centuriaci per al terme de Silla. (Alapont et
al. 2003). p.10.
122 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll.Alapont i Martn- A.Pitarch i Tarramera
vegades adaptant-se al medi i a sovint transformant-lo.
Segurament, els canvis ms importants es van produir
a les antigues zones humides i a la cobertura vegetal.
Les vil
.
les romanes van aprotar al mxim els recursos
que el medi els oferia. La romaniaci va contribuir a
deformar la vegetaci que cobria de manera natural
el relleu. Els resultats dels estudis de les restes de fus-
tes carboniades trobades en les vil
.
les romanes ens
permetr conixer com era aquest medi i quins eren
el materials vegetals ms utiliats en aquella poca.
Malauradament, la recollida de mostres en excavacio-
ns per a lanlisi antracolgic, polnic o palinolgic es
un prctica recent i no massa estesa, i per tant, avui en
dia encara no tenim resultats sucients per intentar re-
construir certerament el paisatge antic en lHorta Sud
(g. 3).
Les mateixes dicultats troben a lhora de re-
produir el paisatge en el sentit mes ampli, especial-
ment les zones conreables i la seua delimitaci enfront
les zones humides. Cal suposar que el nostre territori
des dpoca romana va experimentar una parcel
.
laci
i transformaci intencionada per dessecar zones hu-
mides adjacents al llac de lAlbufera i fer-les aptes per
al conreu. Malgrat les escasses evidncies materials
i la precria informaci de que disposem, no sembla
que es puga posar en dubte la existncia duna cen-
turiaci possiblement dpoca republicana, a partir de
la fundaci de Valentia en el 138 a.C. o com a mnim
del segle I d. C. a ms daltres importants canvis per
afavorir locupaci generaliada i lexplotaci del te-
rritori duna manera intensa, fet que li va proporcio-
nar unes peculiaritats que, com el cas del sistema de
squies, que segons Pingarron (1981, pp.174-175) seria
originriament rom, van a perdurar ms de dos mil
anys. La proximitat de jaciments romans com lAlter
en Catarroja (Mart, F. 1984, p.115) i el Mas de Baix en
Silla (Alapont, Ll. 2000, p.186) respecte a la marjal po-
dria constituir la prova del conreu de terres guanyades
progressivament al llac de lAlbufera.
Els romans desitjaven posar en producci, sobre
tot, terres molt frtils que obtingueren rpidament ex-
cedents i benecis. Evidentment, els terrenys de marjal
eren llocs molt propicis, per esta ra no es destranyar
que Valentia, una illa pantanosa entre els dos braos
del Tria fora rpidament habitada i convertida en
una prominent ciutat.
De la mateixa forma, les terres que envoltaven
el gran llac de lAlbufera foren, repartides, poblades
amb vil
.
les rstiques, desecades i preparades per a
cultivar blat, oliveres i vinyes, etc; creant a ms un sis-
tema de camins i squies que perdura en lactualitat.
La intel
.
ligent poltica dAugust, lantiguitat
dels contactes, i una xarxa viaria eca en la que la Via
Augusta es convertir en leix vertebrador del territori
valenci, seran elements claus per a la creaci dels as-
sentaments rurals de lager Valentinus.
La intensitat de la romaniaci far que Vespa-
si instaure reformes radicals concedint el dret llat a
tots el habitants lliures de la Pennsula. La llarga etapa
de pau la, pax romana, va ser beneciosa a tots els nive-
lls, amb una economia agrria creixent i consolidada,
basada en lestabilitat. Detectem en aquest moment
una inversi en luxe, en confort, a les villae (conjunts
termals, pintures murals, etc.) (g. 2).
La nostra comarca s un territori de contras-
tos, en pocs quilometres passem de la planura litoral
albuferenca a les serres interior de loest (Perenxisa,
Duesaiges, etc.). Paisatge on alternen els plans amb
tossals, per on lorientaci del suau relleu permet, no
obstant, veure lAlbufera a lhori.
En poca romana per a la construcci duna vil
.
la era recomanable escollir un indret que oferira unes
bones condicions fsiques per fer productiu el fundus,
aprotant la fertilitat del sl per establir-se permanent-
ment i explotar els recursos naturals del territori, unes
Fig. 2. Distribuci dels jaciments arqueolgics dpoca romana a
lHorta Sud.
Fig. 3. Vil
.
les romanes localiades al voltant de lAlbufera.
El poblament dpoca romana en lHorta Sud 123
L , -
.
En lestudi del mon rom, un dels aspectes que
ms ha despertat linters dels investigadors ha estat
el de la xarxa viaria, sobre tot en el que fa referncia a
la recorregut de la Via Augusta en la nostra comarca.
Lexistncia de cites puntuals en les fons clssiques, les
referncies al Cam de Heracles o la Via Augusta, el
coneixements de vells Itineraria, la Taula Peutinger o
lItenerari dAntoni, van cridar latenci dels investi-
gadors.
La Via Augusta travessava la nostra comarca de
nord a sud construda sobre un vell cam denominat
Via Heraclea que els romans ja utiliaren per a la con-
questa de la Pennsula i que coincideix amb lactual N-
340 (Morote, J.C., 1980, p.140). Entre els anys vuit i dos
a. C. August la va reconstruir, passant a anomenar-se
com Via Augusta als itineraris de lpoca. En la nostra
comarca solament signicava un curt fragment dun
cam que comunicava la Pennsula Itlica amb el sud
de la Pennsula Ibrica. Per entorn daquesta via de
primer ordre es va teixir una malla que es va escam-
par per tot el territori, ja des dels primers anys de la
presncia de Roma. De fet, la Via Augusta es conver-
tir en la principal via de comunicacions del territori
valenci en poca romana i tamb en leix vertebrador
dun territori que concentrava al seu voltant bona part
de la poblaci i la riquesa del pas. La Via Augusta va
ser tamb leix o Kardo mximo a partir del qual es rea-
li la parcel
.
laci del territori situat en lHorta Sud
depenent administrativament i jurdica de Valentia
(pertica).
Del recorregut de la via travessant la nostra co-
marca shan proposat una srie de possibles traats. La
primera possibilitat es que la calada romana passaria
a lest del Cami Reial, junt Alfafar i Silla. Laltra possi-
bilitat coincidiria amb el tram comprs entre leixida
de Valncia pel sud i la Creu Coberta, amb el Cami
Reial, sapartaria del traat del nomenat cam i disco-
rreria junt Alfafar, per la part oriental de Massanassa
i per lAlter de Catarroja, en direcci a Silla. En aquest
segment on la via saparta del Cam Reial, sidentica
amb el Cam Vell de Russafa. No obstant, al identi-
car una hipottica centuriaci en lespai comprs entre
Benetsser i Silla en el que leix o Kardo mxim de la
mateixa seria el Cami Reial (N-340), sembla identicar
aquest como el cam fossiliat de lantiga Via Augusta
Pingarron (1981, pp.174-175).
La Via Augusta s leix principal, la via que fou la
colona vertebral de la xarxa de camins locals estesa per
tot el territori. Aquests camins menors sn els grans
desconeguts. Resulta evident que cap rea poblada, ni
cap vil
.
la quedaven allades dels grans sistemes ni dels
centres administratius i comercials. En aquest sentit, la
presncia de les vil
.
les de lAlter en Catarroja i del Mas
de Baix i la Bega en Silla, molt prximes al conegut
Cam Vell de Russafa indica que aquest cam ja existia
en poca romana. Per altra part, la situaci del jaciment
visigtic de la Senda de lHorteta en un enclavament
estructurat per al control dun territori ric en villae on
lexplotaci agrcola va ser intensa i on va tindre lloc
un important trasbals de persones i mercaderies pa-
reix conrmar lexistncia duna via daccs entre la
costa, lAlbufera i linterior i on tamb es localiaria la
vil
.
la romana del nucli urb de Picassent (g. 4).
L .
.
-

Les vil
.
les rstiques constituen un mitj eca
per poder ordenar lexplotaci agrria dun territori
parcel
.
lat i transformat intencionadament. Les recents
troballes delements de rellevncia indica que aquesta
propietat repartida, dividida en vil
.
les rstiques me-
nudes o mitjanes de redudes dimensions, dexplotaci
Fig. 4. Principals vies romanes en el territori valenci.
124 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll.Alapont i Martn- A.Pitarch i Tarramera
familiar associada a la centuriaci, originada en po-
ca republicana es transformar en poca imperial en
luxoses explotacions de gran magnitud. Segons hem
dedut de les troballes arqueolgiques, vist el alt ren-
diment econmic que es podia traure de les terres
dHispania, els propietaris ms rics comenaren a
acaparar terres de cultiu mitjanant la compra de les
menudes propietats colonials afegint-les al seu fun-
dus, s a dir, el conjunt de terres que depenien duna
vil
.
la o possessi rural i que eren treballades per m
dobra, tant esclava, com assalariada, en beneci del
terratinent. Les redudes vil
.
les familiars no tardaren
en arrunar-se al no poder competir amb les grans
extensions dels terratinents i acabaren per vendre les
seues terres i formar part de ma dobra al servei de
dels grans propietaris.
La vil
.
la romana es dividia en dos parts, una
pars rustica i una pars urbana. La primera estava for-
mada per cellers per a vi, oli i derivats, dipsits, pa-
llers, graners, magaems i rebosts. Les excavacions
arqueolgiques al voltant de la torre de Silla pogueren
documentar algunes dependncies de la pars rustica de
la vil
.
la. Aix es va registrar els fonaments duna habi-
taci amb una amplia porta per la entrada de carros i
gran quantitat de fragments dmfora tant vinaria com
per a contindre oli, la qual cosa indicava que es tracta-
va dun magaem o rebosts (Alapont et al. 2004 pp.30-
32). La pars urbana tindria tots els condicionaments i
comoditats per fer la vida agradable als amos. Aix la
pars urbana correspon als espais destinats a residn-
cia, les seues instal
.
lacions seran confortables, amb els
seus banys termals, els seus jardins, amples sales amb
paviments de mosaic i parets decorades amb pintura
mural, etc.
Aquest luxe i ostentaci ha quedat constatat per
larqueologia que ha documentat en la vil
.
la romana de
la Plaa de Silla un fragment de mosaic amb decoraci
geomtrica (Alapont et al. 2003, p.89). Tamb hem tro-
bat al terme de Silla un capitell jnic de columna que
evidncia que la vil
.
la de Silla tenia una srie dedicis
realment importants tant en dimensions com en de-
coraci arquitectnica (Alapont et al. 2004. p.33). De
fet, han estat les darreres excavacions arqueolgiques
en Silla en les vil
.
les romanes de la Plaa del Poble i el
Mas de Baix les que han conrmat el luxe i magnitud
de les vil
.
les romanes de la nostra comarca.
Fig. 5. Planimetria del conjunt termal de la vil
.
la romana de la Plaa del Poble de Silla.
El poblament dpoca romana en lHorta Sud 125
La intervenci arqueolgica realiada al pati
situat darrere de lesglsia parroquial de Silla a tret a
la llum un balneari o complex termal datat en el pero-
de avi. La seua construcci es va iniciar al voltant de
lany 69 i van estar en us ns el segle III. Sembla que
des de el segle III el rendiment de la villa disminueix
considerablement i els propietaris ja no poden mantin-
dre alguns del edicis i complexes mes luxosos i ms
cars, com son evidentment les termes, que nalment
queden abandonades (g. 5).
Les termes se estructuren mitjanant un llarg
mur de faana que dona a un espai difan. Aquest es-
pai obert a laire lliure seria la palestra on es practica-
ven jocs, esports i gimnstica. Fins ara hem descobert
quatre ambients del complex termal. La primera ha-
bitaci i la mes gran era el apodyterium o vestuari. Del
vestuari saccedia al frigidarium o sala del bany gelat. A
continuaci seguia el tepidarium o ambient temperat,
o probablement la sudatio o sauna, tamb denominat
laconium i que era un autntic bany de vapor. Aquesta
sala podia albergar una banyera o alveus o un recipient
de marbre o labrum amb aigua freda per refrescar-se.
Mes enll, el caldarium o bany calent. El tepidarium i
el caldarium se calfaven amb aire calent que circulava
baix el terra. Un forn calfava laire calent que passava
entre un espai vuit entre les parets aconseguit mit-
janant tubuli cilndrics. Els tubuli mantenien el tbic
separat de la paret. Laire calent passava al caldarium a
travs dels forats inferiors de les parets o tabulatio. Ac
circulava baix el terra o suspensura elevat sobre petits
pilars o pila realiat amb rajoles quadrades superpo-
sades. Laire calfava el paviment de la sala calenta mi-
tjanant el sistema hipocaustu (g. 6).
A lEst de les sales termals, trobem una gran es-
tructura realiada amb opus caementicium que proba-
blement conformen els murs de la piscina o natatio. En
la trinxera de fundaci dun dels murs que conforma-
ven la sala gelada de les termes trobarem un dipsit
ritual format por quatre monedes i un anell de bronze.
Es tractava de quatre sestercis amb la efgie del empe-
rador Galba que va governar limperi Rom durant un
curt perode entre els anys 68 i 69 d. C. Segurament
estes monedes estarien dins dun saquet de cuir que
no sha conservat. Podem interpretar esta troballa com
un dipsit fundacional de les termes. En el moment
de la seua construcci es varen col.locar les monedes
com un acte ritual i prolctic, una ofrena als Deus,
per que els banys compliren la seva funci salutfera i
puricadora (g. 7).
Lexcavaci arqueolgica al Mas de Baix ha do-
cumentat la vil
.
la romana ns ara mes propera a la
Albufera. El historiador, naturalista i militar llat Plini
el Vell, en el seu llibre III de Naturalis Historia, escrit
a meitat del segle I d.C., denominava el llac que hui
coneguem com Albufera com Nacararum Stagnum, el
llac de les petxines. Aquesta descripci, que evoca
lorigen mar de la llacuna, lhem comprovat delment
en les excavacions arqueolgiques realiades a la Par-
tida del Mas de Baix de Silla. En aquest jaciment, els
morters que conformaven els paviments de les habita-
cions, els estanys i els enlluts exteriors estaven replets
de petxines. Les petxines en aquest cas, tenien una
funci merament constructiva, servien per aglutinar
i alleugerar els formigons romans, una prctica til,
per a la vegada particular de les edicacions romanes
localiades a lentorn de lAlbufera.
En un dels abocadors de la vil
.
la documentarem
abundant material de tot tipus, entre el que destaca
per els abundants fragments de pintura mural que
decoraven les principals sales de la vil
.
la romana loca-
liada en la Partida del Mas de Baix amb de dibuixos
geomtrics i lnees de colors molt diversos, en algun
cas extics i de cost (blau egipci, vermell, cinabri, etc.).
Alguns fragments mostren motius vegetals, aqutics
i gures com la de Bacus que degu pertnyer a un
Fig. 6. Hipocaustum de les termes de la vil
.
la romana de la Plaa
del Poble de Silla.
Fig. 7. Dipsit fundacional format por quatre monedes i un anell
de bronze trobat a les termes de la Plaa del Poble de Silla.
126 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll.Alapont i Martn- A.Pitarch i Tarramera
grup mes gran de tema mitolgic (g. 8). En el mateix
abocador tamb apareixen gran quantitat dobjectes
dus quotidi, llnties, agulles, abundants recipients
cermics de taula i cuina i altres elements dabillament
i adorn personal com polseres, anells, etc. (g.9).
Els nostres estudis evidencien, que en poca ro-
mana, va ser molt profunda lexplotaci i transformaci
dels recursos naturals de lAlbufera, aprotant direc-
tament les aiges del llac per a la pesca i la producci
de salaons o indirectament laigua dullals i fonts, per
transportar-la a la mateixa vil
.
la per al consum hum,
o per utiliar-la en el forns com el que hem pogut ex-
cavar en el jaciment del Mas de Baix (g. 10).
Durant lexcavaci arqueolgica hem documen-
tat nombroses evidncies de la pesca en lAlbufera du-
rant els segles I i II d.C. Amb tota seguretat, la pesca
i la elaboraci de salaons eren activitats fonamentals
en lentorn del llac. Lactuaci del Mas de Baix ens ha
proporcionat gran quantitat delements utiliats en
lart de la pesca, aix hem trobat agulles de bronze per
confeccionar i cosir les xarxes i contrapesos redons
dargila i peces tubulars de plom per fer-les enfonsar-
se. Tamb hem descobert hams de bronze i agulles dos
per als ls mes delicats. Digual manera, la producci
de salaons est mpliament constatada per la presn-
cia de nombroses mfores amb la funci exclusiva de
contenir salaons o salses de peix (g. 11).
Lestaturia es sense dubte un del signes ms
evident de luxe i ostentaci en la vil
.
la romana. Al res-
pecte un dels elements mes extraordinaris descoberts
a la nostra comarca s lestatueta de marbre que re-
presenta a Bacus amb Kantharos i Pantera, que es data
en poca antonina que es va trobar al la vil
.
la romana
de lEreta dels Moros en Aldaia. En el jaciment es po-
den observar restes constructives dopus caementicium
i murs de carreus. A nivell supercial es poden obser-
Fig. 8. Imatge de Bacus en un fragment de pintura mural trobada
al Mas de Baix de Silla.
Fig. 9. Llnties i polsera trobades al Mas de Baix de Silla.
Fig. 10. Forn rom localiat al Mas de Baix de Silla.
El poblament dpoca romana en lHorta Sud 127
de Foressos en Picassent. Es tracta duna vil
.
la roma-
na on shan documentat fragments cermics de cui-
na TS, fragments de dolia, mfores, llntia, cermica
comuna, pondus, llosetes rectes i rombodals, frag-
ments dmbrex. Al igual que en el jaciment de lEreta
dels Moros, tamb es varen trobar dos grans blocs
de pedra calcria que semblen ser dun torcularium.
En Picassent tamb shan documentat restes daltres
vil
.
les romanes encara sense excavar sistemticament.
Localiada en la partida del Pla, prxim a la font de
lOmet. Les primer noticies sn de lany 1965 parlen de
lexhumaci duna srie de restes humans sense especi-
car aix com laparici duna moneda de lemperador
Adri. Entre les restes aparegudes destaquen lloses
rombodals i fragment de tgula. En ple centre histric
i casc urb de la poblaci de Picassent, en una amplia
zona delimitada pels carrers Sant Joan, Gomez, Fe-
rrer, Nou i lErmita de la Vallivana hi ha evidncies
de lexistncia duna necrpolis duna vil
.
la romana
descoberta durant els treballs de cimentaci dedicis
i la instal
.
laci de la xarxa dalbellons. Les nomenades
descobriren restes humanes, cermica i monedes i un
sarcfag de pedra que contenia varies monedes roma-
nes, dues fbules i un didal. El tipus de material apare-
gut i la dataci de les monedes situen les restes en els
segles III i IV d.C. (Mart, 1988.pp. 45-76).
Encara que la presncia de vestigis romans en la
partida del Secanet de Catarroja, al lloc conegut com
Hort de Pepica, era conegut des de inicis del segle
actual, va ser a partir de lexcavaci sistemtica del ja-
ciment rom quan eixiren a la llum les restes de la Pars
Rstica duna vil
.
la romana. Els conjunts cermics i les
escasses monedes trobades al jaciment li atorguen una
pervivncia prolongada des del segle I aC, ns el se-
gle VI. Daquest poblament rural destaquen les seues
terrisseries destinades a la fabricaci mfores per a
contindre oli i vi, amb la nalitat de comercialiar
grans quantitats daquests productes. Les excavacions
arqueolgiques tamb descobriren un mbit funerari
en el que es van documentar dos inhumacions cober-
tes per teules a doble vessant (Garca Gelabert, Garca
Diez, 1999, pp.253-265)
La vil
.
la romana del Mas del Jutge es troba en el
Mas que dona nom al jaciment i que es localia junt al
barranc de lHorteta 5 Km al Oest de Torrent. Aquest
Mas es troba envoltat de terres de cultiu i del propi ba-
rranc i la dispersi de cermiques romanes es troben
als horts de tarongers i garroferes que hi ha a la part
sud de la pedania. Aquest ha estat excavat durgncia
lany 1986 per obres a un camp de garrofers prop de la
carretera Torrent-Mas del Jutge. Es va trobar un con-
junt de 22 mfores junt cermica comuna i cermica
na, materials dipositats al Museu de Torrent (Albia-
ch et al. 1996. pp.9-63). El jaciment arqueolgic en s
correspon a una vil
.
la romana on la seva cronologia
var restes de cermica de taula romana, cermica co-
muna i fragments de recipients per al magaematge i
transport. Tamb es coneixen elements arquitectnics
com capitells i fusts de columna, aix com paviments
de llosetes i estucs, junt a la troballa de dos cisternes i
unes possibles termes, que deurien pertnyer a la pars
urbana de la vil
.
la. Durant la construcci duna nau in-
dustrial als anys 60 es va descobrir una pedra calcria
de forma cilndrica que formaria part dun torcularium
i que formaria part de la pars rstica de la vil
.
la. A ms
han aparegut algunes monedes imperials datades en-
tre els segles I i III d.C. (Aranegui, 1996, 72)
Tamb en Aldaia es localia el jaciment conegut
com la Punja en la carretera dAldaia al Mas de Jut-
ge de Torrent, situat dins dun entorn totalment rural,
on shan trobat nombrosos restes duna vil
.
la romana,
com per exemple elements arquitectnics i construc-
tius dopus signinum i reticulatum, aix com cermica de
taula i comuna i per al magaematge i transport.
Pel que es refereix a la pars rustica trobem altres
vil
.
les amb estructures de producci doli, vi i altres
activitats artesanals com terrisseries. La vil
.
la de Mas
Fig. 11. Hamet de bronze i contrapesos redons.
128 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll.Alapont i Martn- A.Pitarch i Tarramera
va des del segle I aC. ns el segle IV dC., encara que
el seu origen podria remuntar-se al Ibric tard arrel
dels materials trobats en les intervencions realiades.
La vil
.
la arriba al seu moment de mxim esplendor en
lpoca Imperial, on ens trobem davant una vil
.
la de
grans dimensiones como aix demostren les restes de
mosaics, pintura mural, marbre o materials relacionats
amb instal
.
lacions termals trobades en las excavacions.
En quant al moment nal de lassentament pareix ser
que aquest es produeix en poca Baix Imperial, quan
la vil
.
la sofreix una fort retrocs. Al Mas del Jutge es
van realiar varies campanyes arqueolgiques du-
rant els anys 90 (Fernndez, Sanchis 1993. pp.9-103).
Aquestes van respondre a la necessitat de saber da-
vant de quin tipus dassentament rom ens trobvem
i les intervencions van donar uns resultats importants
per entendre que aquesta vil
.
la romana havia estat un
assentament rom bastant important per les seves di-
mensions i pel tipus de restes trobades en el transcorre
de les excavacions.
La vil
.
la romana de lAlter I es troba al cam lo-
cal de lAlter que va des de Torrent a la carretera local
dAlaqus-Aldaia. Es localia al costat del Barranc de
Xiva a un xicotet tur. Les troballes estructurals i ma-
terials ens determinen aquesta cronologia romana ja
que shan arreplegat fragments de cermica comuna,
dmfora, dolia, terra sigil
.
lata sudglica i hispnica,
clares A, etc. Les estructures visibles del jaciment mos-
tren paviments dopus reticulatum, morter, etc., sobre
una plataforma rectangular ms elevada aix com ca-
rreus de diverses dimensions als voltants daquesta
estructura (Fernndez, Sanchis, 1986).
Lantiguitat tardana constitueix un moment de
canvis i transformacions. La consolidaci del cristia-
nisme i locupaci del nostre territori pels visigots se-
ran fets que deixaran una empenta profunda en tots el
aspectes socials, econmics, ideolgics, etc. No obstant
jaciments com la Senda de lHorteta en Alcsser o la
Cova dels Moneders en Picassent, conrmen que en
poca tardo-antiga lHorta Sud continuava sent em-
plaament estratgic, on la Via Augusta seguia sent
larteria principal duna xarxa que articulava un terri-
tori ple villae i vici on lexplotaci agrcola i la activitat
comercial eren ben intenses. Lextraordinari tresor de
monedes dor visigodes trobat en una zona periurba-
na del terme dAlcsser, representava ns al moment
un misteri arqueolgic pendent de resoldre. Les ex-
cavacions arqueolgiques han constatat lexistncia
duna rea de necrpolis en el jaciment de La Senda
de LHorteta en Alcsser fet que indica la relaci en-
tre les estructures funerries i els tremis dor (Alapont,
Ll. i Ballester, C. 2007, pp.11-34) (g. 12).
Dins daquest context, lassentament de La Sen-
da de LHorteta es troba en una ruta natural daccs
entre la costa, lAlbufera concretament, i linterior. Es
tracta, per tant, dun enclavament estructurat per al
control dun territori on va tindre lloc un important
trfec de persones i mercaderies. En aquest sentit, La
Senda de LHorteta seria el reex del xicotet jaciment
del El Monastil, situat sobre la Via Augusta i interpre-
tat com un fort o castrum fronterer rom que protegia
laccs a la ciutat dIlici (Ribera, 2005, p. 65). Per tant,
la necrpolis de La Senda de LHorteta pertanyeria
a un castrum integrat en el sistema defensiu organit-
zat per Leovigild a nals del segle VI per defendre la
ciutat de Valncia, el seu territori, i controlar les rutes
daccs i abastiment, enfront de locupaci romana del
sud.
Respecte a la Cova dels Moneders de Picassent,
els fragments cermics de T.S.H. de la forma Drag.
27 trobats al seu interior es daten entre els segles IV
i V d.C. (Mart, 1988.pp. 66-70). s tracta duna xico-
teta cova al que saccedeix a traves dun forat duns
dos metres de desnivell. Aquesta t dues sales i es
van trobar alguns fragments de cermica al nal de
la primera sala. Encara que no estat mai objecte duna
intervenci arqueolgica sistemtica, la seua cronolo-
gia i tipologia ens fa pensar que probablement tingus
un s funerari. Encara que no representen un tipus
destructura fnebre massa estes i conegut, al Sud de
Valncia sn diverses les tombes destes caractersti-
ques, com sn la cripta de Els Xarcons a Montserrat,
la cambra sepulcral dAnna o lhipogeu funerari de
La Falquia en Beneixida. Totes estes estructures fu-
nerries sadscriuen a un perode cronolgic dpoca
tardo-antiga i visigoda.
Fig. 12. Hipogeu funerari en la Senda de lHoteta dAlcsser.
El poblament dpoca romana en lHorta Sud 129
C
A la nostra comarca, durant lpoca romana, el
camp i territori formen una unitat indissoluble, lurbs o
pertica amb el territorium o ager, amb els conreus, el llac
de lAlbufera, els boscos, el riu Tria i els barrancs que
naixen dell, etc. Un territori poblat, transformat i ex-
plotat per nombroses villae interconnectades amb una
amplia xarxa viaria sorgida a partir de la Via Augusta,
principal via de comunicacions del territori valenci
i tamb eix vertebrador a partir del qual es reali la
parcel
.
laci del territori situat en lHorta Sud.
Sembla que en poca republicana, desprs de la
fundaci de Valentia, es realiar la centuriaci de les
terres del Ager Valentinus amb un repartiment equita-
tiu entre els soldats llicenciats i colons itlics. En un
primer moment aquestes villae serien propietats fami-
liars menudes o mitjanes explotades directament pels
propietaris ajudats per ma dobra servil o indgenes
lliures. Aquest panorama canviar a partir dpoca a-
via quan aquestes villae experimentaran una amplia-
ci dels seus equipaments en la pars urbana amb la
creaci de termes privades i una inversi en luxe com
evidencien les riques decoracions de pintura mural. Es
molt probable que en aquest moment les villae passen
a ser propietat dimportants famlies itliques i les elits
urbanes, aix el dominus de la vil
.
la viu a la urbs exer-
cint les obligacions poltiques i religioses prpies del
ciutad i visita el seu fundus per descansar i adminis-
trar el benecis. A la antiguitat tardana les villae aniran
desapareguent progressivament, primer en quan a la
seua pars urbana, ja que el propietari acabar per visi-
tar la vil
.
la sols per replegar les guanys, convertint-se
solament en centres de producci agrcola i artesanal,
en un procs ben conegut que observa la transici del
sistema administratiu i productiu de la vil
.
la latifun-
dista a un nou poblament de tipus vicus, un nou sis-
tema econmic i administratiu, relacionat tamb amb
la consolidaci del poder eclesistic, lassentament de
parrquies rurals i una producci arrendatria, ante-
sala dels models medievals. En aquest moment lHorta
Sud continua sent un territori estratgic, perqu no ha
deixat de ser una zona productiva de primer ordre i
per la seua situaci dins duna xarxa de comunicacio-
ns que era vital per el transport de persones i merca-
deries, prova de aquest fet es el jaciment de la Senda
de lHorta, un castrum visigot destinat al control del
territori.
B
- ALAPONT, L., BALLESTER, C. (2007). La Inter-
venci Arqueolgica en el jaciment Visigtic de la
senda de lHorteta Catleg de la Exposici El Tresor
dAlcsser i el Legat Visigot Alcsser, .pp.11-34.
- ALAPONT, L. et al. (2004). Els jaciments arqueol-
gics de lHorta de Valncia, un mon per descobrir.
LHorta, El Paisatge de la memria, Afers 47. Catarroja.
pp.13-23
- ALAPONT, L. et al. (2004). Lexcavaci arqueolgica
al voltant de la torre musulmana de Silla. Algudor 3,
Revista del Centre dEstudis Locals de Silla. Ajuntament
de Silla. pp.30-33.
- ALAPONT, L. ANTICH, J. MAR, M. 2003. Enllume-
nant el Passat, Catleg de la Col
.
lecci Museogrca To-
rre Musulmana de Silla. Ajuntament de Silla. p.89.
- ALAPONT, L. (2000). Els Jaciments Arqueolgics de
Silla, Algudor 1, Revista del Centre dEstudis Locals de
Silla. Ajuntament de Silla. Silla.p.186.
- ALBIACH, R. et al (1996) Un depsito de nforas en
el yacimiento romano del Mas del Jutge de Torrent
(Valencia).. Torrens 10. Pag 9-63.
- ARANEGUI, C. et al., (1996): Els romans a les terres
valencianes, Col
.
lecci Politcnica, 61, Valncia, p.72.
- FERNNDEZ, J.R..; SANCHIS, A (1993). El yaci-
miento romano del Mas del Jutge de Torrent (Cam-
paas de 1982 y 1983), Torrens 7 , Torrent. pp.9-103
- FERNNDEZ, J.R..; SANCHIS, A (1986). El yaci-
miento romano de lAlter (Torrent-Valencia), To-
rrens 4, Torrent.
- GARCA GELABERT, M. P., GARCA DIEZ, M.
(1999): La villa rstica de Catarroja (Valencia). Plan-
teamiento de su funcionalidad. Quaderns de Prehis-
toria i Arqueologa de Castell. pp.253-265
- GIL-MASCARELL, M.; MART OLIVER, B. (1985):
Troballes de ledat del Bronze i de lpoca romana a
lentorn de lAlbufera de Valencia. Avan duna car-
ta arqueolgica, Afers 1. pp.18-32
- LLORENS, P.L. (1967) La Villa de Catarroja. Diputa-
cin Provincial de Valencia.
- MART, F. (1988) Estudi Arqueolgic de Picassent.
Terra, Poblaci i Propietat, Ajuntament de Picassent.
pp. 45-76.
- MART, F. (1984) Recull arqueolgic catarrog.- Ajunta-
ment de Catarroja.- Catarroja. p.115
- MOROTE BARBER, J.G. (1979), El Trazado de la
Via Augusta, desde Tarracone a Carthagine Sparta-
ria. Una aproximacin a su estudio. Saguntum, 14.
Universitat de Valncia. Departament de Prehistria i
Arqueologa, Facultat de Geograa i Histria. Valencia
pp.139-164
- PINGARRN, E. (1981): Rastreo de una via centu-
riatio en la zona sur de la Huerta de Valencia, Saita-
bi XXX, Valencia.
130 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll.Alapont i Martn- A.Pitarch i Tarramera
DE MAURELA A MORELLA (S. XIII-XV).
ALGUNS APUNTS ARQUEOLGICS DEVOLUCI URBANA.
JOS MANUEL DE ANTONIO OTAL -FRANCESC-XAVIER DUARTE MARTNEZ -
FRANCISCO JOS HERNNDEZ GARCA - RAMIRO PREZ MILIN
RESUMEN
Des de 2001 vnen sent desenvolupades diferents intervencions arqueolgiques durgncia al casc histric de
Morella (Ports, Castell). La recent troballa dun tram de la murada (muralla) cristiana inicial, assentada sobre
lanterior andalusina, ens ha donat peu a la revisi dalgunes de les actuacions arqueolgiques realiades per
nosaltres que, juntament amb les notcies histriques que tenim sobre diferents espais (mesquita, casa de la vila,
aqeducte, olleries, etc.), ens aporten nova llum sobre el trnsit urb entre els segles XIII i XV. Aix, hem pogut
observar labandonament despais urbans andalusins al glacis del castell, la desaparici i aparici de nous edicis
i obra pblica segons les necessitats cristianes i, possiblement, lengrandiment per dos vegades, del recinte mural
per defensar espais extra mura sorgits durant lexpansi urbanstica baixmedieval.
Paraules clau: Morella, evoluci urbana, muralla, torre, portal, andalus, medieval.
ABSTRACT
Since 2001 a number of urgent archaeological interventions are being carried out in the historic district of Morella
(Ports, Castell). The recent discovery of a stretch of the Andalusi wall allowed us to revise some of the archaeo-
logical inquiries that we made, which, in addition to the historical information gathered from dierent spaces
(the mosque, the town hall, the aqueduct, poery sites, and so forth), has thrown new light on urban transit
between the thirteenth and the fteenth centuries. In this way, we noted that Andalusi urban spaces placed on
the slopes of the castle were eventually abandoned, new buildings and public construction sites appeared and
disappeared according to the needs of Christians and, possibly, the size of the mural site was doubled to defend
extra mura spaces that emerged during the urban expansion in the late Medieval period
lusins? I, per tant, quina s lentitat de la poblaci que
assalta el Cid (1084) segons la Historia Roderici?
Tot i que no podem sobreestimar la importn-
cia real daquest indret, sembla que almenys es tracta
duna entitat forticada, aix:
-Al-Udr (gegraf musulm del s. XI) no la cita
com a hisun, s a dir, petita ciutat emmurallada-for-
ticada (com si serien per a lactual territori valenci
Onda, Almenara, Sollana, Cullera i Xtiva), per s
com a castell-refugi, qal Murila.
-Al-Idrisi (tamb gegraf musulm que escriu
al s. XII), tamb esmentaria el castell de Morella.
-A la Historia Roderici (escrita a la primera mei-
tat del s. XII), lautor tamb assenyala que el Cid va
atacar la fortalesa i castell de Morella (g. 2).
Aquesta poblaci andalusina, independent-
ment de la seua importncia dins del seu districte cas-
tral, degu de ser profundament transformada durant
ladequaci als gustos dels feudals. dhuc, fou la
segona ciutat ms important del nouvingut Regne de
Valncia ns que va ser substituda per Xtiva. A
produiria, ben aviat, la desaparici de la vella pobla-
ci andalusina en favor de la moderna i cristiana Mo-
rella.
Aix, rpidament fou consagrada la mesquita
(any 1232) i, parcialment sobre aquesta, es construi-
ria el temple arxiprestal actual, les obres principals del
qual haurien comenat lany 1263. La seu del justcia
i del consell municipal, fou inicialment establerta al
Carrer de Saragossa (actual Carrer de la Font), tot i
que ja a mitjans del s. XIV, ocupava lactual espai (co-
menta J. Alany seguint a M. Grau). Tamb s rpida
la vertebraci bsica de la trama urbana de vies p-
bliques, on el carrer popularment conegut com dels
porxos (actualment Carrer de Blasco dAlag) apareix
a la documentaci del moment com la cingula mediana

. I
El desenvolupament urb de larqueologia
de salvament ha gaudit dun fort impuls durant els
darrers deu anys (2001-2010) a la ciutat de Morella.
Aquest procs, senceta el 2001 amb la incorporaci
dun tcnic arqueleg a lAjuntament de Morella. Al-
hora, un de nosaltres (J. M. de Antonio), venia reali-
ant intervencions el resultat de les quals ja resulta-
va interessant (pe. la troballa dun portal anterior a
lactual del Forcall).
Poc desprs (2004) la Diputaci de Castell,
com a gestora del Castell i Murades de Morella, tamb
contract un arqueleg per controlar i dirigir, arqueo-
lgicament, totes aquelles actuacions que all shi rea-
liaren.
Fins el 2007, gran part de les intervencions ar-
queolgiques foren desenvolupades pel que podrem
anomenar Servei Arqueolgic Municipal; a aquesta
data, desapareix el Servei, lArqueologia de Salvament,
per, ja est perfectament normaliada a linterior del
recinte mural.
Des daquest moment, la majoria de les inter-
vencions han estat desenvolupades per lempresa local
darqueologia (Noverint, Coop. V ).
Els autors del present text, ja siga des de lmbit
pblic (ajuntament i/o empreses pbliques munici-
pals), com des del sector privat (principalment amb
Noverint, Coop. V. i, en menor mesura, SArq-Ser-
veis dArqueologia), hem atresorat gran nombre
devidncies arqueolgiques del trencaclosques de
levoluci urbana de Morella entre els s. XI-XV amb
les nostres intervencions.
El recent descobriment dun tram de murada
(part del llen i una possible torre), ha fet que puguem
avanar algunes hiptesis de treball i, alhora, resolen
algunes de les hiptesis de treball que venem barallant
ns a la data. Malauradament, moltes daquestes inter-
vencions es desenvolupen mitjanant la metodologia
de seguiment dobres, fet que suposa lobtenci una
visi parcial i, quasi sempre, accelerada del registre
arqueolgic. Tot i aix, donada la curta seqncia ar-
queolgica del subsl del casc antic de Morella, quasi
sempre hem arribat al substrat geolgic, fet que ens ha
possibilitat determinar almenys una seqncia com-
pleta (g. 1).

. P
La pregunta que inicia el nostre discurs s la
segent: on s la Maurela o Murila dels gegrafs anda-
Fig. 1. Vista aria de Morella amb la localiaci del solar de
lantiga fbrica del Tint (imatge modicada a partir de postal la
distribuda per Comercial Escudo de Oro. Barcelona, 1999).
132 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
mestres dobra amb el consell municipal per a la cons-
trucci del mur. Aquesta notcia recollida per F. Ort
Miralles (1958-1967, 554 Arxiu de la Corona dArag,
Cancelleria, reg. 20, fol. 30 r.-), ser matisada per M.
Grau Montserrat (1986) que afegeix que lobjectiu l-
tim seria la de protegir el nou barri que all havia sor-
git.
A partir daquest document, que s lnic exis-
tent per a tot el segle XIII, en la zona que estudiem,
es pot plantejar lexistncia dun recinte emmurallat
anterior a lactual i que, en qualsevol cas, seria ms
menut.
Per no ser ns el segle XIV quan comencem a
tindre molta ms documentaci que conrme aquesta
idea.
Segons recull M. Salvador (1982, 80) al docu-
ment de la visita pastoral efectuada pel bisbe morell
Francesc Paholach, en 1310, existien a ms de la Porta
Ferrissa del Castell, la den Camarasa i la de Sant Ma-
teu a les muralles.
Altres documents posteriors consultats per J.
Alany (2000, 22), no soles parlen de refectio i recon-
tructio murorum, sin que tamb de constructio, operatio
i ampliatio murorum ville Morella. De fet, ser a partir de
1324, a les acaballes del regnat de Jaume II, com ja sha
dit, quan comencen a proliferar els contractes amb els
mestres dobra, obrers, picapedrers, etc.
Lespenta denitiva del recinte mural avui con-
servat ser obra, fonamentalment, de Pere el Cerimo-
nis. Aix, per exemple, un document datat al 2 de des-
embre de 1359 plasma la venda de tres solars duna
poderosa famlia morellana (els Aster) als jurats de la
vila. Aquesta transacci afecta als solar localiats extra
murum novum, a la Parrquia de Sant Miquel. s a dir,
part del barri podria haver estat fora del recinte mural
antic. Aquesta compra despai a favor dels interessos
de la vila, no sembla ser un fet habitual ja que nom-
brosos vens soposen a aquesta mena dexpropiaci
dels jurats del Consell Morella per edicar-hi el mur
sobre els seus solars (construts o no). Ser al regnat de
Ferran el Catlic, per, quan nalien aquests treballs
(Alany, 2000, 83).
De la documentaci tamb podem deduir certes
contradiccions o fets constructius difcils dentendre o
explicar segons el nostre grau de coneixement actual.
Aix, J. Alany (2000, 84) cita un document de 1365,
signat per linfant Joan, ll de Pere el Cerimonis, al
que sexpressa la necessitat de construir les muralles,
fent referncia detallada al Portal del Rei, i al pany de
murada que baixa del Castell en direcci al Portal del
on ja en temps de Jaume II es desenvolupen dos mer-
cats setmanals. Una altra obra civil dimportncia fou
la de fer arribar laqeducte ns el pla de Santa Ll-
cia el 1338, aquesta obra denginyeria, costejada per
les arques municipals dacord amb lautoriaci de
Jaume II (1318), gaudeix duns drets anteriors donats
pel pare de lanterior monarca el 1273 sobre les aiges
de la Font de Vinatxos (localiada a lantiga Serra de
Ben-Avid, actualment de Sant Marc), qui sap si sobre
alguna obra hidrulica andalusina. Aquest aqeducte
arribar per via subterrnia al Pla del Sl (actualment
conegut com Font Vella) el 1359. [Per a aquest pargraf
hem seguit les dates de J. Alany (2000)].
En denitiva, en poc ms de 100 anys, la trama
anterior andalusina fou desdibuixada quasi totalment
pel desenvolupament edilici i, per tant, urb de More-
lla. A ms, la desaparici dels contingents poblacionals
andalusins, en fugida o expulsi cap el sud afavoriria
destrucci i nova construcci drees de residncia
que, amb poblaci musulmana, podrien haver-se fos-
siliat.

. F
La primera constataci documental dexpansi
o superaci de la nova vila cristiana apareix dins dels
darrers anys del primer rei de Valncia, lany 1275,
Jaume I autoria lampliaci de les murades existents
per abraar el Sl de Vila, s a dir la part baixa de la po-
blaci existent (aquesta denominaci es mant popu-
larment en s per denominar grosso modo lindret que
hi hauria per davall del cingle que dissimula lactual
temple parroquial dedicat a Sant Joan i que sestendria
entre el Portal den Camarasa (posteriorment dit del
Forcall) i la Font Vella. Aquesta autoriaci, per, no
sabem si mai arrib a materialiar-se, tot i que al se-
gent regnat proliferen els contractes de picapedrers i
Fig. 2. Esquema de lestratigraa mural del tram Torre del Panto-
Porta Ferrissa. E1 correspon a la fase andalusina.
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 133
Forcall o den Camarasa. A podria entrar en contra-
dicci amb el fet que lany 1310 ja es parla del Portal
den Camarasa i del de Sant Mateu (ms endavant ma-
tisarem aquesta aparent contradicci).
De la lectura bibliogrca dels diferents histo-
riadors locals, es dedueix que el tram actual de la mu-
rada des del Portal del Forcall a la Torre de la Font o a
la Torre de lAsper, passant pel Portal de Sant Mateu,
s el tram que orden construir el rei En Jaume. Els
reis posteriors, noms es dedicaren a enfortir-la, repa-
rar-la o modicar alguns trams entre lactual portal de
Sant Miquel i la torre del Pblich. Les teories es distri-
bueixen aix (ladaptaci s nostra):
-J. Alany (2000, 22): ...la muralla que tancava
Morella discorria, molt probablement, des de la porta
de la Nevera, pels carrers de Sant Juli i Sant Nicolau,
ns a la muralla que baizava del castell per la Porta
del Rei ns al carrer de lHort del Bar i torre del Ca-
rraixet. Daquesta antiga muralla, els fonaments de
la qual cal suposar que resten amagats sota les cases
i carrers actuals, devia de formar part de la torre de
base quadrilatera situada a lactual plaa de Colom, al
migdia del Pla dels Estudis, la qual, segons Segura Ba-
rreda, exist ns al 1838. I daquesta muralla degu de
formar part el gran arc ogival descobert recentment al
NO del Pla dels Estudis (es refereix a larc que dna
accs a linterior de la Torre dels Estudis).
-M. Grau (1986, 29) i M. Milin (1989, 234): Jaume
I man lampliaci de la murada preexistent que anava
des del Portal del Forcall-Esglsia de Sant Joan-Torre
de lAsper, aquest nou recinte per ampliar, agafar la
part localiada als peus dels Cingles (per damunt dels
quals passava la murada anterior al 1275), el Sl de
Vila, el nou barri (sentn que el nou itinerari s el que
actualment va des del Portal del Forcall, passant pel
Portal de Sant Mateu ns arribar a la Torre de lAsper
o Vella).
-Fco. Ort (1958-1967, 554-555): al 1276
senderroca la murada que anava pels Cingles per
construir-ne la nova que agafant el Portal de Sant Ma-
teu, abraa el Sl de Vila; la murada enderrocada, ana-
va des del portal del Forcall, passant per lEsglsia de
Sant Joan ns arribar a la torre de la Font.
Totes aquestes hiptesis, que anvem matisant
en converses personals entre nosaltres i plasmvem als
informes emesos a la Conselleria de Cultura i Esports,
conforme eren executades les intervencions arqueo-
lgiques, cobraren sentit amb laparici de part de la
murada que possiblement sautoriava ampliar a les
darreries del s. XIII pel rei conqueridor.

. R
Carrer del Castell
Aquesta intervenci fou realiada per J. M. de An-
tonio lany 2001. Lactuaci consist en un seguiment
dobra. Al llarg de la intervenci es van poder docu-
mentar restes de diverses poques, la majoria al traat
del Carrer de Castell, pertanyents a ledici del Con-
vent de Sant Agust.
Al sector del glacis (rampa dentrada al pati/pis-
ta esportiva de les Escoles Pies) shan detectat restes
duna ocupaci relacionada amb els primers anys de
la conquesta feudal. Els materials cermics que ens
donen aquesta dataci els trobrem dipositats a una
petita cambra domstica, amb llar i pouet (pitxer de
base marcada amb vidriat groc-verdenc i fragments
de gris catalana). Tots aquests elements seuen direc-
tament sobre la base natural dargiles, prviament
retallada en esquadra per a crear una base ferma al
pendent del tals.
Molt prop, un gran recinte de potents murs i
funcionalitat incerta sembla que formaria tamb part
del barri, encara que no comptem amb elements de da-
taci associats, com en el cas anterior.
Finalment, ja dins la pista esportiva de les Esco-
les Pies, sha documentat supercialment una potent
estructura que podria correspondre al fonament dun
mur, de dos metres damplada, format per varies
lnies juxtaposades (g. 3, zona E).
PERI-1: carrers de la Font i den Timoneda,
costes de la Pres i den Timoneda i Plaa de la Font.
F. Duarte i Fco. Hernndez. 2001. Seguiment dobra.
Les troballes signicatives foren el descobriment de
lempedrat antic de carrers i costes (incloent el de
lanomenada Plaa Vella al damunt de lAljub de la
Plaa de la Font-), de cronologia difcil de determinar,
per ms be tardana que antiga. Tamb aparegueren
restes del tnel de laqeducte per davall de lescala
actual de la Costa den Timoneda. Durant aquesta in-
tervenci, no es va documentar cap trama de llen de
murada o torre que conrmarien les hiptesis ja assen-
yalades (g. 3, zona A).
Antiga fbrica del Tint de Ferreres.
F. Duarte i Fco. Hernndez. 2002. Cales arqueol-
giques preliminars, excavaci i seguiment dobra. La inter-
134 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
venci va consistir en la realiaci duns sondejos i
rases prvies a un gran solar duns 6000 m2. Aquest
era ocupat per una fbrica des de les primeries del s.
XX (1904, segons resa la xumenera que encara es con-
serva). Amb anterioritat, segons J. M. Gasulla (1992) el
terreny es coneixia com la nca de la Snia (nosaltres
arribrem a documentar ns a tres grans pous, per,
no vrem poder trobar evidncies de lexistncia del
mecanisme hidrulic). El solar, desprs dels sondeigs
previs, fou dividit en dos. La part nord, profundament
afectada per la construcci de la fbrica, no comptava
amb estrats arqueolgics dinters i, sobre aquesta su-
perfcie, noms es reali un seguiment dobres que no
aport dades importants. La part meridional, per, s
fou objecte duna excavaci sistemtica durant la qual
es pogu documentar lexistncia dun antic carrer
dpoca contempornia (s. XIX) i una mena dobrador
Fig. 3. Plnol del nucli histric de Morella amb la localiaci de les intervencions comentades al text (A/. PERI-1: carrers de la Font i
den Timoneda, costes de la Pres i den Timoneda i Plaa de la Font; antiga fbrica del Tint de Ferreres; Travessa Exterior; carrers de
Guimer i de Sol; B/. Carrer del Portal del Forcall; carrers de lHort del Bar, 3-5 i del Portal del Forcall, 18-30, Carrer de Sant Nicolau,
12; Carrer de Sant Nicolau; Carrer de Sant Nicolau, 10, Placet dels Tarrascons; Torre del Forcall; C/. Tram Torre de Sant Francesc-Portal
dels Estudis; D/. Tram Porta Ferrissa-Torre del Panto; E/. Carrer del Castell; Carrer del Trinquet, 2; Carrer de la Taleca, 14; Carrer del
Trinquet i de la Taleca; F/. Carrer de Sant Juli, 50; Carrer de Sant Juli; G/. Carrer de la Pres, 4.
Fig. 4. Antiga Fbrica del Tint. Fragments de cermica en verd i
managans de Paterna (s. XIII-XIV)..
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 135
tava entre aquesta torre de lAsper o Vella, i la dAls
(g. 3, Zona A).
Carrer del Portal del Forcall
J. M. de Antonio. 2002. Seguiment dobra. Entre al-
tres restes dpoca moderna i contempornia, durant
lexcavaci de les rases, es va poder documentar les
restes molt malmeses dun tram de mur amb dun petit
portal, i restes dun empedrat de cdols. El mur tenia
una amplada de prop dun metre. Tamb fou localit-
zat el basament dun altre mur parallel, uns 3 metres
per davant de lanterior, de 80 cm damplria. Aquests
vestigis podrien pertnyer a edicis i estructures de
moments medievals (amb possible continutat en po-
ca moderna), com semblen indicar els carreus del por-
talet, aix com la seua construcci directament sobre
les argiles (g. 3, zona B).
Carrers de lHort del Bar, 3-5 i del Portal de
Forcall, 18-30
F. Duarte. 2002-03. Seguiment dobra. Al segui-
ment, foren trobades, durant lexcavaci dels fona-
ments, escasses restes estructurals duna residncia de
cronologia postmedieval. Signicativament, durant
una intervenci anterior a la via pblica que passava
per davant del nmero 18-20 del Carrer del portal del
Forcall (escassament 2 m ja dins del carrer i fora del
solar urbaniat), foren detectades estructures defen-
sives, possiblement, dun portal anterior (el den Ca-
marasa). Aquest fet assenyalaria que des dabans del s.
XV, la xarxa viria pblica ja havia estat xada a aquest
indret, almenys des de la construcci de lactual Portal
de Forcall (g. 3, zona B).
o taller format per un pati porxat, acompanyat de
bassetes per contindre lquids (segurament aigua)
amb dos dependncies o ambients ms distributs al
seu voltant. El conjunt destructures reb una dataci
relativa ante quem dentre les darreries del s. XIV i mi-
tjans del s. XV dacord amb la cermica (fragments de
vaixella amb decoraci en verd i mangans o blava
produccions del s. XIV de Paterna (g. 4) i les mone-
des trobades
1
(un noven dEnrique II, 1368-1379 (g. 5,
1), i un diner dAlfons V el Magnnim, 1416-1458 (g.5,
2). La seua funci podria haver estat relacionada amb
la producci de cermica o, potser, vidre, ja que foren
localiades restes vitricades dalgun forn no dedicat
a la reducci o forja de metall.
La importncia daquest espai rau en dos aspec-
tes fonamentals. Per una banda es demostra, arqueo-
lgicament, la inexistncia de cap murada anterior a
lactual que travessara el solar, com s havien proposat
Fco. Miralles, M. Milin i M. Grau. Algun dells, ns
i tot, havia volgut vore part daqueixa murada a un
mur de contenci de lantiga nca preindustrial. Per
altra banda, saportava nova llum sobre lexistncia de
forns de producci cermica a les darreries del s. XIV
(1386) a la zona afectada per lexcavaci. Aix, els te-
rrissaires Guillem Ripoll i Pere Jullach tenien els seus
forns prop de la portella de la placeta den Monestrol a la
Parrquia de Sant Joan, malauradament desconeixem
la localiaci actual daquest placet. Alguns anys ms
tard (1414), Guillem de Lorca, vehi de Paterna, i els seu
lls Jaume i Domingo produeixen teules i rajoles als
forns municipals i cases de la vila apelades los camps de les
olles en la partida de la portella de la torre del spero (Sn-
chez, 1927, 300 i 302). Lindret per nosaltres excavat es-
Fig. 5. Antiga Fbrica del Tint. Algunes de les monedes recupe-
rades (1: Noven dEnrique II de Castella, 1368-1379; 2: Diner
dAlfons V el Magnnim, 1416-1458) [escala 2:1].
Fig. 6. Instantnia de la Fbrica del Tint de Ferreres (presa entre
1904-1934); a lesquerra podem observar el llen de murada des-
mantellat (per damunt de la Torre de la Font).
136 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
Travessa Exterior
F. Duarte. 2003. Seguiment dobra. Durant
lexcavaci de les rases per a la reurbaniaci dels ca-
rrers, a la part que discorria a intra mura (des de les
immediacions de la Torre de la Font ns la Torre de
lAls), es document laportaci antrpica de grans
reblerts per habilitar la carretera/carrer que des de
1934 comunica el Portal de Sant Mateu amb el de Sant
Miquel travessant la murada que fou desmantella-
da (g. 6). A extra mura, justament davant de la Torre
Rodona i entre aquesta i el Portal de Sant Miquel, apa-
regueren restes del tnel de laqeducte.
Com que a totes les rases sarrib al substrat
geolgic, la intervenci va descartar la presncia de
qualsevol llen de murada anterior a lactual que al-
guns autors, com ja hem vist, feien arribar a la Torre
de la Font o la de lAsper. Fins i tot, al punt on es des-
mantell el mur actual, a les immediacions de la Torre
de la Font, la base de la murada enderrocada fou do-
cumentada sobre el banc calcari (sobre el que sassenta
tot aquest tram de murada) (g. 3, zona A).
Carrers de Guimer i Sol
F. Duarte. 2003-04. Seguiment dobra. Aquest fou
un altre seguiment que amb la urbaniaci de dos ca-
rrers, possibilit laportaci de nova informaci sobre
la trama urbana dins del recinte mural entre el Portal
de Sant Miquel i la Torre Rodona.
La prompta aparici dels substrats geolgics
(un banc calcari per damunt dun estrat de margues),
conrm la fossiliaci daquestes vies pbliques des
dantic o almenys des de la seua primera urbaniaci
(fet que com vorem ms endavant no es compleix a
les zones ms pegades a la zona residencial andalusi-
na del glacis del Castell i el Carrer del Castell (g. 3,
zona A).
Tram Porta Ferrissa-Torre del Panto
J. M. de Antonio. 2004-2006. Anlisi de paraments i
cales arqueolgiques. Al llarg del tram shan documentat
un total de vuit fases constructives, que arriben ns les
darreries del segle XIX.
El moment fundacional el representen les res-
tes del scol de pedra irregular travada amb fang, i
alats duna obra de tapial, pertanyent a la primera
fase constructiva coneguda de les muralles. En la part
central del tram shan localiat els fonaments de dos
torres superposades: una quadrada feta amb tapial de
terra calicostrat (amb scol de pedra irregular trava-
da amb fang), i un altra circular (que trenca lanterior)
construda amb maoneria de pedra i formig de cal.
Aquestes restes de dues torres localiades en el subsl
es relacionen clarament amb els cossos de fbrica E1 i
E2 dels llenos adjacents (muralla de tapial i recrescut
de maoneria de pedra i formig de cal), constituint
les fases 1 i 2 del conjunt construt (g. 7).
Aquestes fases han estat datades en els segles
XII-primeries del XIII, i primera meitat del XIII, res-
pectivament, segons els materials cermics dels estrats
relacionats amb les dues torres (g. 3, zona D).
Tram Torre de Sant Francesc-Portal dels Estudis
J. M. de Antonio. 2005. Anlisis de paraments. Al
llarg del tram shan documentat un total de vuit fa-
ses constructives, que arriben ns les darreries del
segle XIX. Presenta, per tant, un esquema prctica-
ment idntic al del tram Porta Ferrissa-Torre del Panto
(g. 3, zona C).
Carrer de Sant Nicolau, 12
F. Duarte. 2005-06. Seguiment dobra. Es va efec-
tuar lenderrocament de ledici existent i lexcavaci
manual de les rases dels fonaments. Aquest menut so-
lar va a portar la interessant troballa dun forn de fosa
de campana (primeries del s. XVIII probablement) i
nombrosos elements arquitectnics dun edici me-
dieval, segurament lHospital de Sant Nicolau de Bari,
construt entre el s. XIII i el XIV.
Aquest hospital estava situat al costat de
lesglsia (actual capella) de Sant Nicolau, s a dir,
ocupava totalment el solar intervingut (estenent-se
ms enll, cap la casa nmero 10 del mateix carrer
vegeu ms endavant-). Adjunt a lhospital, tamb hi
era la Confraria de Sant Nicolau. Daquest antic com-
Fig. 7. Tram Torre del Panto-Porta Ferrissa (part central). Detall
de les dues torres superposades (quadrada de tapial i rodona de
maoneria).
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 137
plex, noms restarien la capella o esglsia i alguns
arcs diafragmtics apuntats, al seu costat. Segons la
tradici popular, ledici ja hi existia al s. XIII, tot i
que no pot ser cert que Jaume I realiar aqu la seua
primera missa desprs de la rendici de la poblaci al
seu majordom, Blasco dAlag, car ledici s arqui-
tectnicament de cronologia cristiana de reconquesta.
Fou amb la compra municipal dalgunes cases venes
al temple (1248), quan sencet lactivitat benca i as-
sistencial de lhospital per a pobres i ancians. El com-
plex perd la seua sonomia lany 1861 quan impor-
tants transformacions fan que noms resten de lantic
conjunt de hospital, lesglsia i els arcs que lenvolten.
Posteriorment shi construren sobre les dependncies
antigues lanomenat hostal i almod de Sant Nicolau.
Desprs senderrocaren i saixecaren els habitatges que
ara coneixem (1882) [les dades histriques estan tretes
dAlany, 2000, 257-264).
Com hem pogut deduir, aquesta zona estava
en plena expansi urbana ja des de ben prompte des-
prs de larribada dels cristians, ns i tot assenyala la
tradici que el rei En Jaume i el seu majordom Blasco
dArag pregaren junts a la capella desprs de la ren-
dici dels sarrans (aquesta situaci forada sexplica
perqu alguns erudits han volgut vore aquest temple
com de tradici arquitectnica mossrab, errniament,
s clar). Malauradament, aquest primerenc desenvo-
lupament i les posteriors reformes del s. XIX, podrien
haver fet desaparixer qualsevol tipus devidncia de
la possible murada que pensem que per all podria ha-
ver passat (g. 3, zona B).
Carrers del Trinquet i de la Taleca
F. Duarte. 2005-06. Seguiment dobra. Durant
aquesta actuaci que va afectar a les vies pbliques
que envolten el Portal de la Nevera, les troballes ms
signicatives foren la documentaci del fonament
de ladarb que cegaria el portal durant els perodes
bllics recents i, al Carrer de la Taleca, tamb es po-
gu documentar un mur de major amplria per davall
de lactual murada sense que es poguera determinar la
seua naturalesa, s a dir, una mena de fonament o un
altre mur (murada) anterior sobre la que sassentaria
lactual.
Histricament sabem que el Portal de la Nevera
(de clara factura gtica), no apareix a la visita pasto-
ral del Bisbe Paholac (segurament perqu no existia)
i, a ms, considerat com el punt de la murada ms
feble des de la generaliaci de lartilleria, fou cegat
regularment des del s. XVIII, com ara durant el con-
icte bllic mundial de la Guerra dels Set Anys (1756-
1763), segons M. Salvador (1982, 73-89). Pel que fa a la
troballa del Carrer de la Taleca, malauradament fou
insucientment documentada per no ser possible la
documentaci de tota la seqncia estratigrca ns
al substrat geolgic, tot i aix, la possibilitat de qu es
tracts duna estructura anterior i no del fonament de
la mateixa s possible.
Per tant, sembla conrmar-se, almenys arqueo-
lgicament parlant, la inexistncia o completa desapa-
rici del tram de murada que des del Carrer de Sant
Juli aniria a morir al Portal de la Nevera, segons pro-
posava J. Alany (g. 3, zona E).
Carrer de Sant Nicolau
F. Duarte. 2006. Seguiment dobra. Durant el se-
guiment daquesta reurbaniaci del carrer que va
des de la Costa de Sant Joan ns a la Plaa dels Ta-
rrascons, les troballes es limitaren a la documentaci
dun collector o claveguera mare antic que discorria
al llarg del carrer, passant per davant de la faana de
la capella. El carrer, per tant, tamb shavia fossiliat
des del s. XIII i no comptava amb cap tram de murada
(segons la hiptesi dAlany) (g. 3, zona B).
Carrer de la Pres, 4
F. Duarte lany 2006. Seguiment dobra i excavaci.
Tot i les redudes dimensions del solar i la impossi-
bilitat de documentar la totalitat de la seqncia ar-
queolgica (ja que el projecte dobres i altres qestions
tcniques de seguretat laboral ho impediren), es va
poder documentar un potent estrat per damunt de
les margues geolgiques, que podem datar amb an-
terioritat al s. XIV, i comptava amb un primer nivell
docupaci plenament cristi. Lestrat estava format
per cermiques andalusines acompanyades dalgun
fragment cristi del s. XIII (grises catalanes i vidriades
groc-verdenc o groc-olivaci). Tamb hi havia abun-
dants restes de fauna (entre elles banyes de crvol).
Potser es tractara duna mena dabocador a extramurs
(g. 3, zona G).
Carrer de Sant Nicolau, 10
F. Duarte. 2006-07. Seguiment dobra. Lactuaci
est relacionada amb lanteriorment comentada del
nmero 12 del mateix carrer. De lantic Hospital de
Sant Nicolau de Bari no vrem poder trobat cap es-
tructura clara, tot i que un gran mur dels apareguts
138 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
semblava ser clarament anterior al s. XIX (moment de
la desaparici denitiva de lhospital) (g. 3, zona B).
Carrer del Trinquet,2
F. Duarte. 2007. Cales arqueolgiques preliminars
i seguiment dobra. Aquesta intervenci aport escassa
informaci. Noms es pogu documentar lexistncia
dun habitatge anterior a lactual dpoca moderna,
assentat directament sobre el substrat geolgic (g. 3,
zona E).
Carrer de la Taleca, 14
F. Duarte. 2007. Cales arqueolgiques preliminars
i seguiment dobra. La intervenci fou molt propera a
lanterior. A aquest cas, i tamb davall de lhabitatge
existent (contempornia), es pogu documentar un
estrat danivellament format per restes cermiques de
cronologia baixmedieval (s. XIV-XV) (g. 3, zona E).
Placet dels Tarrascons
R. Prez. 2007. Seguiment d'obra. Aquesta in-
tervenci ha aportat poca informaci, degut a qu el
subsl estava alterat per diverses obres anteriors. Si
ms no, podem destacar la localiaci d'un banc de
roca en plena rampa de baixada al Carrer Portal de
Forcall, aportaci interessant per conixer la naturale-
sa geolgica d'eixe sector de la ciutat (g. 3, zona B).
Torre del Forcall
J. M. de Antonio i R. Prez. 2009. Cales arqueolgi-
ques. Els treballs realiats a la Torre del Portal de For-
call han consistit a excavar dues cales arqueolgiques
a lespai interior de la mateixa. Shan registrat 5 fases
docupaci situades entre els segles XIV-XV i XX.
Larc cronolgic de la Fase I noms es pot ar-
gumentar mitjanant els materials cermics recuperats
en el nivell docupaci Unitat Estratigrca (U.E.) F6.
Aquests sols poden servir com a referncia, degut que
la superfcie excavada daquesta U.E. no es pot con-
siderar representativa. En tot cas, els fragments ms
recents corresponen a cermica de cuina amb vidriat
marr, datables entre els segles XVI i XVII.
Pels seus elements arquitectnics singulars
(arcs de diafragma, mnsules i portes), aix com pels
elements del Portal de Forcall (travats amb la torre),
sembla ms possible que fos bastida en ple segle XIV
o ja en el XV.
Aquesta fase es pot relacionar amb la funci ne-
tament defensiva i militar, per la que fou bastida la
torre, el portal i les muralles. Concretament, com sha
dit ads, lespai inferior pogu funcionar com un so-
terrani per emmagaemar queviures, armament, etc.
(g. 3, zona B).
Carrer de Sant Juli, 50
J. M. de Antonio i R. Prez. 2009-2010. Cales ar-
queolgiques preliminars i seguiment dobra. En una part
aquest solar shan documentat restes constructives i
nivells docupaci dpoca moderna i contempornia.
Per baix daquests, se conservava un nivell residual so-
bre el substrat d argiles, relacionat amb un pou qua-
drangular excavat en elles. El pou fou amortiat per
un reblit on sha recuperat una olla andalusina prcti-
cament sencera (g. 8) (g. 3, zona F).
Carrer de Sant Juli
J. M. de Antonio i R. Prez. 2010 Seguiment dobra.
Per baix de la solera de la pavimentaci actual, sha
localiat el basament dun mur d1,90 m damplria,
construt amb blocs treballats a les dos cares i reblit al
mig amb pedres travades amb formig de cal. El mur
conserva un alat de vora 1 m i es recolza sobre les
argiles versicolors (margues) que apareixen al subs-
trat geolgic de Morella. El tram documentat t uns
30 m de llargria, localiat al tram inicial del carrer.
A lextrem superior se li recolza una estructura feta de
pedra irregular travada amb fang de 5,70 m de longi-
tud.
Fig. 8. Carrer de Sant Juli, 50. Olla andalusina localiada en el
reblit damortiaci dun pou excavat a les argiles.
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 139
El mur continua clarament per davall de les ca-
ses del Carrer de Sant Juli, sense interrupci, ns arri-
bar a ledici del Teatre Municipal i lAjuntament.
Aquests elements no tenen estrats associats (no-
ms shan recuperat dos fragments de cermica grisa
catalana sobre les argiles de la base), encara que per
la seva situaci (recolzats sobre les argiles i aprotats
com a base per la construcci dedicis medievals g-
tics del Carrer de Sant Juli) indiquen un origen ante-
rior al segle XIV (g. 3, zona F).

. I -
.
El mtode que seguim s creuar els dos tipus
de dades, partint de la informaci documental i dades
aportades pels diferents autors, i passant-la pel ltre de
les evidncies materials aportades per larqueologia.
Els resultats de les excavacions han establert
unes pautes prou clares per tal de fer un esborrany del
procs de creaci i creixement de la ciutat durant el
perode medieval cristi. Aquest procs presenta uns
trets fsics (els fets constructius i la seua plasmaci al
plnol de Morella) i unes caracterstiques especiques
en cadascuna de les seues etapes, les quals estan lliga-
des al context histric del moment i als agents socials
i poltics encarregats de materialiar el projecte urba-
nstic.
Daltra banda, hem tractat de relacionar en tot
moment el continent i el contingut, s a dir, les dades
referents als lmits del recinte (murades, torres i por-
tals) amb els contexts materials de les intervencions
dins de cadascun dels possibles recintes. En aquesta
confrontaci no ens han aparegut contradiccions in-
salvables, tot i el redut de la mostra estudiada.
Fig. 9. Plnol del nucli histric de Morella amb les propostes dels distints itineraris de la murada de la Primera Etapa (1233-1275) amb
la localiaci dalgunes dades arqueolgiques o documentals dinters..
140 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
Aquestes sn les etapes i la seua caracteriaci
general:
Primera Etapa: 1233-1275, s a dir, el perode
comprs entre la conquesta i lautoriaci de Jaume
I per a establir-se al Sl de Vila.
Fets arquitectnics (superposici directa a la fase an-
dalusina):
-Construcci de la torre semicircular al tram de
muralles Panto-Ferrissa i als recrescuts sobre la mura-
lla de tapial deixe tram i del de la Torre dels Estudis
(g. 9).
-Construcci del tram de muralla del Carrer de
Sant Juli (g. 10), juxtaposat a lestructura de pedra
irregular travada amb fang (g. 11)., interpretada con
el basament duna torre de tapial per similituds en la
tcnica constructiva, materials i mesures (5,70 fa el
costat de la torre de tapial localiada al tram Panto-
Ferrissa).
Estratigraes associades (intramurs/extramurs):
-Nivell docupaci detectat al glacis (accs al
pati/pista esportiva de les Escoles Pies).
-Abocador del Carrer de la Pres, 4.
-Nivell de base del solar Carrer de Sant Ju-
li,50.
Dades documentals relacionades:
Sn varies les referncies documentals que re-
forcen la idea que al llarg de tot el glacis es desenvolu-
pa tot un programa constructiu cristi. Aquest queda
evidenciat per un seguit de fets perfectament cohe-
rents: consagraci de la mesquita pels cristians (1232)
iniciant-hi el culte cristi a Santa Maria; i apropiaci
dels futurs terrenys del Temple de Santa Maria i Con-
vent de Sant Francesc (Alany, 2000, 101).
La zona de la qual parlem fou un antic espai
protegit islmic als peus del Castell (com demostren
els resultats de lestudi dels trams Panto-Ferrissa i Sant
Francesc-Estudis), no sabem si urbaniat en la seua
totalitat o noms en part, per que evidentment estaria
emmurallat i comptaria amb una considerable mesqui-
ta. Des que Morella s ocupada pels cristians, aquest
espai comenar a ser reordenat segons les pautes nor-
mals en la creaci duna vila feudal.
Possiblement, tot aquest procs va anar acom-
panyat de conictes amb els sarrans, que serien des-
plaats de certes zones del seu raval. Aquesta pressi,
de ben segur, comen amb lestabliment de Blasco
dAlag i el seus vassalls (Carta de Poblaci 1232), que
com hem vist va seguit de la consagraci de la mesqui-
ta al culte cristi.
Independentment de qu els sarrans que ro-
mangueren continuaren les seues prctiques religioses
en un altre lloc, sembla evident que la apropiaci del
seu principal edici ha de dur aparellada la intenci,
per part dels conqueridors, de diluir la societat musul-
mana en la feudal.
Desprs de les revoltes sarranes del 1247, es-
teses per tot lmbit rural valenci, es dna un captol
dexpulsions massives daquest collectiu. En molts
casos, com s el de Morella, anir seguit duna sego-
na carta de poblaci (1249) per a completar el buit po-
blacional. Des daquest moment Morella passa a ser
possessi de la Corona dArag, i molt probablement
sinicia la planicaci del programa constructiu de la
ciutat, encara encorsetada al vell recinte islmic.
El sector del glacis, com hem vist, ocupa un pa-
per destacat dins lesquema urb de la vila durant les
dues dcades posteriors a la conquesta. All, a ms de
Fig. 10. Carrer de Sant Juli. Vista a peu pla del tram de mura-
lla localiat. En primer terme inici de la lnia de faanes que shi
recolza.
Fig. 11. Carrer de Sant Juli. Detall del possible scol duna torre
de tapial aparegut a lextrem del tram de muralla.
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 141
projectar-se els grans edicis eclesistics gtics, sem-
bla que tamb van proliferar nombrosos habitatges
construts pels nous pobladors.
Pel que fa al desenvolupament de les obres de
forticaci (continent), cal comptar amb un factor his-
tric determinant, com s lenfrontament entre Blasco
i el rei Jaume I. Aquesta qesti ha estat recentment
tractada per V. Garcia Edo (2008), aportant dades que
fan pensar en un conicte armat de certa importncia,
que va tindre com a escenari la vila de Morella.
Aquest context histric dinestabilitat poltica i
social, relacionat amb les evidencies arqueolgiques
replegades, s el que ens porta a armar lexistncia
dun recinte emmurallat anterior a lautoriaci de
Jaume I per a establir un barri al Sl de Vila. Aquest
recinte va aprotar elements de la forticaci andalu-
sina, com mostren les relacions estratigrques dels
elements constructius analiats. La nostra proposta
del traat es veu refermada per les estratigraes loca-
liades dins el recinte (Glacis) i a la seua perifria im-
mediata (Carrer de la Pres, 4 i Carrer de Sant Juli
50).
Segona Etapa: 1275-1481, s a dir, el perode
comena amb lautoriaci de Jaume I per a establir-
se al Sl de Vila i nalia amb la darrera referncia
documental medieval coneguda.
Fets arquitectnics :
-Reparacions al tram de muralles Panto-Ferrissa
i Sant Francesc-Estudis (g. 12).
-Inici de les obres de la nova muralla, partint de
la Torre del Panto.
-Possible tram de muralla i avantmuralla al Ca-
rrer del Portal del Forcall.
Estratigraes associades (intramurs/extramurs):
-Tallers al solar de lantiga Fbrica del Tint.
-Nivell docupaci al Carrer de la Pres, 4.
-Nivell fundacional de la Torre de Forcall (g. 13).
Fig. 12. Plnol del nucli histric de Morella amb la proposta de litinerari de la murada de la Segona Etapa (1275-1481) amb la localiaci
dalgunes dades arqueolgiques o documentals dinters.
142 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
Dades documentals relacionades:
Aquesta etapa suposa un impuls a lexpansi
urbana de Morella, que pogu comenar quan Jaume I
autori un nou barri al Sl de Vila i, un any desprs,
ordena la construcci duna muralla per a protegir-
lo. Duns cinquanta anys desprs seran els contractes
dobra que indiquen lactivaci de les obres de repara-
ci i noves muralles a la Parrquia de Sant Miquel.
Els treballs arqueolgics al Carrer Portal de For-
call han perms documentar les restes dun petit por-
tal que podria pertnyer a una muralla que cobriria el
sector del Sl de Vila, en consonncia amb el que diuen
els documents de 1275 i 1276. El fet de no haver-ne tro-
bat cap vestigi al solar del Tint descarta, prcticament,
les dues opcions plantejades per lhistoriograa tradi-
cional, donant com alternativa ms probable un traat
que anara per baix dels proposats pels autors locals.
Aquesta idea es refora pel fet que els recintes
excavats al solar del Tint, abandonats a poc abans de
mitjans del segle XV, pogueren formar part del barri
autoriat el 1275 per Jaume I, ja que tractant-se de ta-
llers s prou lgic que ocupen el lloc ms allunyat pos-
sible dels habitatges, en aquest cas lextrem del Barri
del Sl de Vila. Aix, caldria pensar que la muralla ma-
nada construir per Jaume I envoltava tamb aquestos
tallers, juntament amb lestratgic indret del Pla del
Sl, actualment la Font Vella (a la qual ja arribaven les
aiges de lAqeducte lany 1359).
Segons aquest plantejament, lexpansi de la
vila i lampliaci de les seues defenses va partir dun
doble origen. Primer, assegurar la protecci del Sl de
Vila, creant una lnea de muralla des dun punt situat
al voltant del Portal den Camarasa, que possiblement
seguiria laorament de roca que va cap a la Placeta
de Sant Joan i continuaria, per terreny quasi pla, per
lactual carrer de la Mare de Du del Roser. Aquesta
trajectria senla clarament cap a la Torre dAls, en-
cara que, segons els documents, en eixos moments en-
cara no existiria.
El segon origen s la Torre del Panto (extrem
danteriors fases constructives), des de la qual es dis-
senya un traat que recorre els lmits mxims que per-
met la topograa de la zona, englobant completament
el Barri de Sant Miquel i tamb el Tint i la Font Vella.
Pensem que la construcci aquesta segona lnea
defensiva (que possiblement fou dissenyada en origen
per continuar tal com la coneixem ara) es va veure in-
terrompuda en la Torre dAls, que tindria un portal
adjacent avui desaparegut. Aquesta possibilitat es basa
en la coherncia del programa constructiu pel que fa
a la morfologia de les torres localiades entre portals
(noms trencada per la Torre Rodona), totes elles de
planta quadrada.
Segons aquest criteri el tram que continuaria
ns el Portal-torre del Rei (tamb de planta quadrada)
es va executar en una fase posterior, caracteriada per
les torres poligonals (torres de Fredes i de Beneito).
Aquest suggeriment troba recolzament en el docu-
ment del 1365 referit ms amunt, que certica que en
eixa data el tram Portal del Rei-Portal den Camarasa
no shavia construt, per el seu traat s que estava
dissenyat. Igualment, el denitiu Portal del Forcall i la
seua torre adjacent serien bastits dins deixa fase nal,
segons les conclusions de la intervenci arqueolgica
de 2009 (presumiblement en substituci dun portal
situat ms endinsat, pertanyent a la muralla de 1276,
el den Camarasa). Pel que fa al Portal de Sant Mateu,
estructuralment seria un element exempt, al qual es
recolzen, posteriorment, els dos trams de muralla que
conueixen en ell. La seua menci en la visita pasto-
ral del bisbe Paholac (1310), per tant, no planteja cap
contradicci, sin que recolza la possibilitat que molts
anys abans de la construcci deixe tram de muralles ja
existia el projecte de fer-les passar per all.
Atenent els arguments exposats, sembla que
la seqncia constructiva daquesta etapa no va ser
lineal. Aix doncs, lesquema basat en els arguments
exposats consistiria en una primera ampliaci realit-
zada a partir de 1276 (no sabem els anys que passarien
des del document Reial ns la conclusi de les obres).
Al mateix temps, o poc desprs, es planicaria la lnia
que arranca des de la Torre del Panto, amb una pri-
mera referncia documental de 1324 (ja de contracte
dobres), probablement, amb la idea darribar ns el
Portal de Sant Mateu i desprs tancar el cingle que
puja ns el Portal del Rei. Aquest gran projecte, per,
sembla que es va replantejar, centrant lesfor en co-
brir primer el tram que permetera empalmar amb la
Fig. 13. Vista general del conjunt de Portal i Torre de Forcall. Aquest
element defensiu fou bastit en la darrera etapa demmurallament
de la ciutat (darreries del segle XV).
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 143
produt la instal
.
laci de nous contingents de poblaci
(carta pobla de 1250) que, per les notcies documentals
i les evidncies arqueolgiques, suposen el naixement
de nous sectors econmics a la vida de la vila, donant-
li un impuls a la seva expansi fsica ms enll del
recinte heretat dpoques anteriors. El Barri de Sl de
Vila primer, i el de Sant Miquel unes dcades desprs
fan pals lxit de la poltica de creixement de la vila,
impulsada per la Corona dArag i defensada en Mo-
rella per les incipients famlies nobles, que orienten els
seus interessos cap a lactivitat fabril i comercial.
En consonncia amb el nou carcter de la classe
dominant, el projecte arquitectnic inicial, tant per a
les muralles com per a la resta dedicis emblemtics,
va ser de mxims (abastar la mxima superfcie que
permetien els cingles, sense perdre inexpugnabilitat).
Aquest projecte, per, es va haver dadaptar a la rea-
litat de cada moment, buscant un equilibri entre ne-
cessitats urgents i disponibilitat de recursos. A ms,
no cal oblidar que, en gran mesura, lenfortiment de la
murada, especialment al llarg del s. XIV i XV, tingu
ms a vore amb el perill dinvasi de castellans i altres
revoltes internes daragonesos i catalans.
Per altra banda, aquestes previsions dexpansi
urbana dels s. XIV i XV, no arribaren mai a materialit-
zar-se, totalment, ns al present segle; lespai del solar
de lantiga Fbrica del Tint fou una nca urbana de
regadiu anomenada la Snia entre lamortiaci del
taller i les primeries del s. XX (amb la construcci de
la fbrica). s a dir, hauria estat un espai abraat per
murades i preparat per albergar habitatges, conforme
augmentara la pressi urbanstica. Aquest fet es do-
nava a molt indrets. Aix, per exemple, Valncia, que
desprs de la naliaci de les muralles iniciades per
ordre de Pere el Cerimonis el 1356, passa de tindre
47 ha de superfcie emmurallada (la madina islmica) a
muralla del Sl de Vila, de manera que el recinte de-
nitiu hauria desperar millors temps. Aquesta espera
s el que provoca que quan sexecute la part nal del
projecte es faa amb diferents parmetres de disseny
(torres de planta poligonal).
El darrer document sobre la realiaci dobres
a la murada en temps medievals ser de 1481 (Grau,
1984-1986, 30), tancant-se, aix, aquesta etapa amb la
conguraci del traat que actualment es conserva.

. C
En primer lloc, amb aquest treball plantegem
una possible soluci a la discussi historiogrca sus-
citada arran de les propostes existents al voltant del
recinte emmurallat del segle XIII. Aquestes propostes
han vingut determinades per lexistncia dels docu-
ments emesos per Jaume I el 1275 i 1276, encara que
Alany sembla desmarcar-se quan presenta la seua
proposta, simplement, com un recinte anterior al del
segle XIV.
Amb la incorporaci de les dades arqueolgi-
ques la qesti sha situat a un altre terreny. El recinte
que ara plantegem no t res a veure amb les autorit-
zacions fetes per Jaume I, ja que no abastaria el Sl de
Vila, ni tampoc sajusta a les datacions dels fets cons-
tructius. La proposta dAlany coincidiria en part amb
la nostra sobre el plnol, encara que manca una expo-
sici darguments i anlisi que la justique.
Per la nostra part, pensem que lexistncia
daquesta primera forticaci cristiana s coherent
amb el context histric dels primers anys de conquesta.
Aquest curt perode es pot caracteriar com una etapa
de consolidaci de la vila cristiana, cosa que amb la si-
tuaci dinestabilitat poltica i social regnant (revoltes
sarranes i conicte entre Blasco dAlag i Jaume I) va
haver de situar les defenses de la vila entre els temes
prioritaris. Aquesta mateixa delicada situaci, per,
tamb diculta la possibilitat daplicar un programa
constructiu ambicis. Aix s com trobem un projecte
defensiu auster, que maximia laprotament de les
restes constructives dpoca andalusina. Reforar el ja
existent, consolidar la possessi del feu, assentar els
nous pobladors i comenar, com ms aviat millor, a
obtindre rendes. Aquestes podrien ser les pautes xa-
des pel clan feudal dels dAlagn, lluny de lesperit
emprenedor de la burgesia comercial i mercantil, i que
van regir el dest de Morella ns la mort de Blasco, cap
el 1240 (g. 14).
Pel que fa a la segona etapa, tant els documents
com les evidncies fsiques, ens remeten a una conjun-
tura radicalment diferent a la de lanterior etapa. Sha
Fig. 14. Vista aria del glacis situat al peu del Castell. Actualment
no urbaniat, encara que va ser hbitat en poca andalusina i pri-
mers anys de la conquesta cristiana.
144 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
tes Boletn de la Asociacin Espaola de Arqueolo-
ga Medieval, 13 (2007), 137-149.
DE ANTONIO, J. M. 2006: Estudio histrico y ar-
queolgico de las murallas de Morella Husun, 2,
22-43, Castell.
GARCIA EDO, V. Blasco de Alagn, ca 1190-1239, Cas-
tell: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2008.
GASULLA ASENSIO, J. M. Antigua fbrica Tint de
Ferreres. Informe del Proyecto Arqueolgico. Dipositat
als Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura.
Direcci General de Patrimoni Cultural Valenci.
Morella, 1992 (indit).
GRAU MONTSERRAT, M. 1980: El bordell medie-
val de Morella Boletn Amics de Morella i Comarca,
Vol. IV (1974-78), 27-36, Morella.
GRAU MONSERRAT, M.
-Los monumentos gticos civiles. Els Ports de Morella. Ru-
tes daproximaci al patrimoni valenci, 12. Valncia:
Generalitat Valenciana, 1984-1986.
-El bordell medieval de Morella Boletn Amics de
Morella i Comarca, Vol. IV (1974-78), 27-36, More-
lla.
MELI, V. La Junta de Murs i Valls. Historia de las
obras pblicas en la Valencia del Antiguo Rgimen, siglos
XIV-XVIII. Srie Menor, 4, Valncia: Generalitat Va-
lenciana/Consell Valenci de Cultura, 1997.
ORT MIRALLES, F. Historia de Morella. Benimodo:
Ediciones Ort, 1958-1967.
comptar amb ms de 141 ha (Meli, 1997, 43). No totes
elles urbaniades al moment de la construcci del nou
permetre defensiu, per.
Tanmateix, i demogrcament parlant, Morella
deixa de crixer a les darreries del s. XIV, lany 1397
comptava amb 3054 focs i ja al 1418 baixava als 2898
focs, tornant als nivells de seixanta anys abans (lany
1361 eren comptabiliats 2839 focs). Ara, a banda del
cap i casal, noms les viles i pobles del sud del Regne
(Ontinyent, Bocairent, Alcoi, Xixona, Alacant i Oriola)
creixen, mentre Morella, Sant Mateu i molts munici-
pis de lrea septentrional de lactual Pas Valenci,
perden entre la meitat i dos teros de la seua poblaci
(AAVV, 1992, 102).
B
ALANY i ROIG, J. Urbanisme i vida a la Morella me-
dieval (s. XIII-XV), Morella: Ajuntament de Morella/
Amics de Morella i Comarca, 2000.
AAVV. 1992: Histria del Pas Valenci. Papers Bsics,
24. Valncia: Edicions 3 i 4, 1992.
BARRACHINA IBAEZ, A. M., 2005: Torre i Porta
del Panto. Breu avan dels resultats de lexcavaci
Hisun, 1, 30-39, Castell.
BARRACHINA, A. M. i DE ANTONIO, J. M., 2008:
Ultimas aportaciones a las defensas del Castillo de
Morella y la interpretacin de sus espacios adyacen-
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 145
AVAN AL CONEIXEMENT DEL TEIXIT PRODUCTIU MANUFACTURER
MEDIEVAL DE GANDIA (LA SAFOR, PAS VALENCI)*
MIRET ESTRUCH, C. - CASTRO VALLS, P. - JUAN FUSTER, C.
RESUM
En aquest article pretenem donar a conixer preliminarment els resultats d'una l'excavaci d'urgncia en el carrer
de Baix del Raval de la ciutat de Gandia. Aquesta intervenci ha tret a la llum una installaci unitria de grans
dimensions amb rees clarament especialiades que interpretem com una adoberia medieval, possiblement re-
lacionada amb el tractament de pells o cuirs i la producci de corretges, un tipus d'artesania o indstria que ha
sigut un important motor econmic de la vila de Gandia ns gaireb l'actualitat.
Els estudis en curs permetran lar ms prim aspectes cronolgics aix com en la cadena operativa de producci i
les matries primeres utiliades (espcies animals, parts anatmiques, productes tnnics, etc.).
Paraules clau: Gandia, Raval, poca baixmedieval, producci i arquitectura artesanal o industrial, adoberia, trac-
tament de cuir i pell.
ABSTRACT
This article tries to present preliminarily the outcomes of the salvage diggings in the Baix street of Gandia. This
excavation has brought to light a unitarian facility of huge dimensions with specialized areas that we interpret
as a medieval tannery, probably related to the treatment of skin or leather and belt production, a handicraft or
industrial economic motor until almost nowadays in the city.
The studies in the making will allow a more precise chronological insight, as long as a beer understanding of
the operational sequence and the spectrum of raw materials used in the process (animal species, anatomical parts
and other products for tannery).
Key words: Gandia, Moorish quarter, medieval epoch, handicrafts and industrial production and architecture,
tannery, leather and skin treatment.
* Aquest treball ha gaudit d'una beca d'investigaci del Centre d'Estudis Comarcals Alfons el Vell (2008-2009).
reconstrubles i que relacionrem amb possibles
installacions artesanes de semblant natura i cronolo-
gia.
La identicaci i allament d'aquests dos com-
plexos edilicis baixmedievals posseeix sucient entitat
des d'un punt de vista morfoestructural que hem cre-
gut oport exposar-los separadament i denominar-los
Edici 1 (el situat ms al Sud), Edici 2 (el ms septen-
trional) (g. 4), sense menysprear estructures interca-
lades difcils d'adscriure i altres de diferent cronologia
i funci que ja han sigut presentats preliminarment
(Miret, Castro i Juan, e.p.) i que seran reavaluats amb
ms profunditat en futurs treballs monogrcs.
E 1
Cal reconixer que la visi que tenim d'aquestes
estructures s excessivament parcial. La seua ubicaci
en una petita raconada del solar impedeix obtindre
una imatge ms completa i integrada, per no per aix
deixa d'atresorar un inters a l'altura de la resta de les
edicacions que anirem descrivint. Hem considerat
la convenincia de tractar autnomament aquest con-
junt, sobretot perqu els dubtes que aixecava la seua
possible relaci amb l'Edici 2 superaven les certeses
que se'n pogueren derivar a priori.
Diversos factors condicionaven aquest escep-
ticisme de partida. Per una banda, la intensa i lgica
erosi d'aquesta terrassa inundable fora a realiar un
perills exercici de recomposici d'un espai disconti-
nu que no sempre pot contrastar-se amb garanties. Per
altra banda, la fbrica de les estructures sembla su-
cientment diferenciada (g. 5).
Tot i que estem parlant d'una superfcie que
no ultrapassa els 100 m, l'abundncia i natura de les
estructures permet realiar un estudi espacial en qu
es poden distingir el fonament d'un mur de tpia ca-
licrostada o d'argamassa i diversos altres fonaments
transversals al primer.
L'organiaci en terrasses de la zona explica la
conservaci diferencial d'aquest mur, ja que a l'Oest es
troba ms arrasat i el seu major desenvolupament es
donava a l'Est, s a dir, seguint el capbussament cap al
riu. Aquesta primera estructura sembla constituir un
eix per a les restants i deneix de manera inequvoca
dos espais simtrics per de funcions diferents: un al
nord i un al sud.
Les restes situades al sud devien organiar-se
en torn d'una navada oberta o pati i amb una circula-
ci interna desalineada, semblant a les vivendes d'una
m i que recorda a la dels habitatges musulmans; a la
I
La vila de Gandia (actual capital de la comar-
ca litoral de la Safor) (g. 1) forma part dels nuclis
urbans de nova planta generaliats a conseqncia
del model de coloniaci imposat per la corona a les
terres recentment conquerides del Regne de Valncia.
Aquest node d'atracci del poblament es basteix en
una zona interuvial relativament plana i a la vora del
riu d'Alcoi i del barranc de Beniopa. En el nostre cas,
creix i es desenvolupa en detriment d'altres models de
pobles encastellades (vila del castell de Bairn) (Sn-
chez, 2010).
Es desconeixen precedents urbanstics del solar
del Raval de Gandia anteriors al segle XIII, ja que la
seua presncia no s'explica aparentment per la pre-
existncia d'una alqueria o rafal anterior a la conques-
ta, i que s que sembla estar-hi en el cas de Gandia,
sin per un procs de segregaci i acumulaci de la
poblaci mudjar circumdant, especialiada en tas-
ques manufactureres.
El carrer on es troba el solar objecte d'intervenci
ha constitut ns les transformacions urbanstiques i
el realineament de faana del segle XIX l'hort enjar-
dinat de Lloren Ycart (Vzquez, 1994; Vinson, 2008)
(g. 2).
No presentava, per tant, restes en superfcie a la
seua banda ms meridional, si exceptuem un parell de
jardineres fetes amb rajoles amb mnima afecci en el
subsl i que preveien escasses superposicions estruc-
turals.
Es proced a un desmunt mecnic que afect
tota l'extensi de la primera unitat estratigrca ve-
getal d'uns 20/30 centmetres de potncia. Al remat,
els resultats provisionals esdevingueren la base d'un
esquema estratigrc contrastat a la resta d'aquesta
terrassa uvial del riu d'Alcoi.
1-Unitat conformada per soleres de formig i
pavimentacions contempornies.
2-Estrat supercial compost per un important
ndex hmic i altres nutrients segurament conseqn-
cia de l'adobatge del jard.
3-Estrat amb major proporci d'argila, format
per alluvi de deposici uvial lenta.
4-Estrat tamb d'alluvi per amb ms graves i
importants inclusions de morter de cal degut al dis-
gregament d'estructures arqueolgiques medievals
(g. 3).
Aix doncs, les primeres restes identicades
mitjanant procediments manuals foren fonamenta-
cions de murs. Aviat s'evidenci que ens trobvem
almenys davant de dos grans recintes potencialment
148 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
A l'interior de la navada que pensem que seria
coberta es trob una estructura de combusti de poca
entitat, no estructurada i amb escassa estratigraa. A
la banda nord del fonament que fa d'eix apareix una
altra navada que segurament tamb estaria coberta
per la profunditat dels seus fonaments i que vessaria a
la canaleta que ja s'ha esmentat.
Tant els materials cermics com les tcniques
constructives coincideixen en la data de construcci
durant la primera meitat del segle XIV, s a dir, coe-
tani gaireb a l'Edici 2. Entre els materials cermics
destaquen la vaixella decorada amb verd i morat de
Manresa o Barcelona i Paterna (Lerma Alegra, 1992) i
olla catalana amb mica daurada (Azuar, Pascual i Mar-
t, 1999). La presncia d'un redut lot monetari podria
tancar cronolgicament el perode d's d'aquest edici
en el regnat de Mart l'Hum (1396-1410) (Petit, 1981).
banda nord, el major nivell darrasament de les estruc-
tures no permet armar si aix tamb es produa.
Aix, esquemticament es podria parlar al sud
d'un accs que duu a un petit pati obert i un altre accs
consecutiu d'idntiques caracterstiques que duu a una
altra navada coberta. Els indicis que poden adduir-se
a l'hora d'armar si estem davant de patis en aquest
cas es troben relacionats amb els tipus de paviment de
morter cendrs i amb la presncia d'una canaleta co-
berta que funcionaria de collector de lquids (d'aigua
de pluja o de rebuigs) i que es descobreix a la zona de
pati arrimada a l'escarpa del fonament axial (g. 5).
s molt semblant a la trobada a l'exterior de la tercera
navada de l'Edici 2 i que veurem desprs.
Fig. 2. Situaci del bancal de Loren Ycart en el projecte de reali-
neament de la ciutat.
Fig. 1. Situaci de Gandia i plnol de la vila el 1850 segons G. Vinson.
Fig. 3. Estratigraa al
.
luvial del Sector B o Terrassa Baixa.
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 149
Per concloure, es pot armar sense cap tipus de
dubte que la falta de continutat fsica evident entre
les restes pertanyents a l'Edici 1 i a l'Edici 2 com-
pliquen una mica les possibilitats interpretatives del
complex. Tot i que qestionem a grans trets la relaci
sincrnica entre ambds espais suposadament manu-
facturers, tamb cal assenyalar la correspondncia en
l'orientaci dels eixos de les seues estructures i que po-
dria explicar-se per la utiliaci d'uns mateixos llocs
de pas i per la pervivncia d'uns mduls urbans deter-
minats i constrenyits per les terrasses uvials.
E 2
Una de les estructures ms interessants per a la
futura delimitaci de les rees d'activitat de l'Edici 2
(g. 6) era la constituda pel fonament d'un mur peri-
mtric de 60 cm amplria i 33,5 m de longitud conser-
vada. Se'ns presenta com a una lnia de cdols mitjans
i grans sense desbastar travats amb morter enriquit en
cal. Devia de rematar-se amb un mur de tpia afectat
per una interfcies erosiva i per aix no es conserva
en tot el seu recorregut. S'estn cap al sud per pro-
bablement degut a l'efecte d'una erosi ms enrgica
en aquesta part s'interromp la seua continutat amb
diversos esvorancs.
No documentem el cant ms meridional que
haguera pogut oferir-nos mesures segures de planta,
per no aix el septentrional, on localiem un cant
lleugerament superior a l'angle recte (g. 4). Malgrat
tot es pot parlar d'un mnim de 310 m.
Aquest fonament tanca un suposat recinte, tot
establint una diferenciaci en tres trams bsics atri-
buts a rees d'activitat:
1. rea tancada dividida en una srie de tres navades
o crugies de ms de 10 m i paralleles a la possible
Fig. 5. Vista parcial de lEdici 1.
Fig. 4. Planta de les estructures aparegudes durant lexcavaci.
Segons P. Castro i A. Faus.
Fig. 6. Vista aria parcial de lEdici 2.
150 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
faana (gaireb 3 metres de distncia entre elles),
comunicades i que distribueixen espais especiali-
ats pel que fa a les activitats a qu estarien des-
tinades.
2. rea oberta o de pati. Alguna estructura allada
podria relacionar-se amb petites bastides apergola-
des per a dur a terme tasques auxiliars.
3. rea de pas o androna delimitada pels murs pe-
rimtrics, establerta com a una zona de pas uni-
tria, sense interrupcions sincrniques i restes de
pavimentaci intermitents. s exterior al recinte i
es clarica a mesura que ens dirigim al nord, on
ns i tot es documenten matacans de possibles ac-
cessos i paviments amb morter de cal cendrs. No
es descarta que pertanyera a una mateixa unitat
d'ocupaci per serveix de nexe de comunicaci
entre edicacions de diverses poques.
1. rea coberta
L'rea coberta est caracteriada per la sucessi
de tres navades paralleles a la faana que acompleixen
la doble funci de murs estructurals i de delimitadors
de l'espai. Tot i que no s fcil orientar la faana primi-
tiva degut a la impossibilitat d'exhumar altres llenos
fora dels lmits d'afecci de l'obra, creiem encertat
suggerir que miraria al nord i que els seus accessos
estarien una mica desalineats sobre el pany, tal i com
demostren els passos entre navades.
L'obertura centrada o lleugerament desviada so-
bre la faana dels accessos s comuna en l'arquitectura
baixmedieval, encara que s'ha denit un model de
casa morisca amb entrada desalineada amb la nalitat
de crear espais privatius a l'interior (DD.AA., 1983).
La distncia aproximada entre les navades s de
3 metres, mesura estndard que podrem considerar
gtica. La seua llargria total no s'ha pogut mesurar
per no creiem que vaja ms enll del mxim desvet-
llat per l'excavaci.
La primera navada, la ms propera a la faana,
noms ha pogut ser treta a la llum parcialment ja que
ta amb el lmit de la propietat. Malgrat tot, ha aportat
una quantitat d'informaci molt rellevant des del punt
de vista de l'especialiaci funcional dels espais.
Primerament, crida l'atenci l'aparici d'una
gran infraestructura d'abastiment d'aigua que prov
de l'exterior de l'edici, de cotes ms elevades, segu-
rament del l de la squia del Vernissa (Fontavella,
1950), i que travessa per sota el fonament del mur pe-
rimtric. Va a parar a un gran noc (Castell i Raich,
1933) o bassa amb trestellador i teula per a vessar les
aiges sobrants (g. 7).
Sobre aquesta important infraestructura
s'encasta un coll de gerra invertit que en un primer
moment interpretrem com una latrina. El posterior
descobriment de la funcionalitat de la canonada ens
indu a cercar una alternativa, per no s fcil descar-
tar la hiptesi inicial. Ara b, d'all que no hi ha dubte
s del reaprotament del coll de gerra com a encaix
d'una llosa de pedra sorrenca emprada com a base de
torn. Existeixen equivalents a Paterna per al cas de la
producci cermica (Mesquida Garca, 2001), per ac
pensem que s'hauria de vincular a la cadena operativa
de manufactura de complements pell per al vestit com
corretges, per exemple (Ibez, Gonzlez i Moreno,
2002).
A la vora d'aquest torn apareix una altra cadu-
fada semblant a la de la zona oberta, de ms petites
Fig. 7. Gran noc de lEdici 2.
Fig. 8. Bases de torn de lEdici 2.
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 151
dimensions i amb ltre. No queda clar quina seria llur
funcionalitat ms enll de la certesa que serviria per
conduir lquids.
Tampoc gaire lluny apareix una segona base de
torn, molt ms estructurada que la primera. Est de-
licadament motllurada sobre un paviment sutjs. Al
centre mostra un forat per a l'eix (g. 8).
Poc espai resta per la proximitat del tall.
L'aparici d'una banqueta amb atovons refractaris
suggereix la presncia d'un forn o d'alguna estructu-
ra de combusti de caracterstiques desconegudes.
Aquest element i altres com la faana o l'accs prin-
cipal de l'Edici 2 noms podran ser localiats si una
altra intervenci arqueolgica ateny aquest indret.
La segona navada presenta igualment un srie
d'elements fortament especialiats. Per una banda
ofereix una estructura de combusti simple formada
per una cubeta de perl lenticular excavada en el sl
(g. 9).
El seu espessor conservat no arriba als 20 cm.,
per en ell s'han pogut denir una capa superior ms
argilosa, una intermdia ms rubefactada que arriba a
formar una empremta slida i una tercera amb presn-
cia de carbons. No s'han trobat restes al seu interior,
excepte algun fragment indeterminat de cermica.
Aquest contingut, a espera de poder ser analiat, con-
t algunes macrorestes orgniques com pinyols d'oliva
torrefactes.
s molt freqent la descripci de forns de cal
vinculats a adoberies (Torras i Rib, 1991; DD.AA.,
1994), ja que la cal s'utiliava per a separar la pell de
la carn putrescible, per per les dimensions redudes
d'aquest podrem pensar ms en la preparaci d'altres
substncies tnniques igualment relacionades amb la
gesti de la pell (Crdoba de la Llave, 2003).
La idea d'un forn va associada a la del tir de
fum. No disposem tanmateix de sucients evidncies
per demostrar-ho per aquest fet no posa en dubte la
concepci d'aquest espai com a cobert.
L'altra estructura destacable s el gran noc o
bassa (g. 7), amb una capacitat aproximada de 8 m.
Est realiat amb morter de cal encofrat per la banda
interior i recolzat directament sobre les argiles en els
costats exteriors.
Com ja hem dit, un trestellador en forma de fal-
ca controla el seu abastiment a partir de la canonada
documentada en la primera navada. A la banda oposa-
da al trestellador apareix una teula rab invertida per
a facilitar el vessament de l'aigua sobrera.
s cridaner el fet que no possesca solera de
morter, per no s un cas allat com hem pogut docu-
mentar igualment en altres nocs d'igual funcionalitat al
mateix Raval de Gandia (Juan, Miret i Snchez, 2005).
Tot i que caldria estudiar detingudament ms exem-
ples, pensem que el desmunt de la base dels nocs s
una operaci voluntria que es produeix en el moment
d'aband i amortiaci, segurament amb la nalitat
d'evitar que l'aigua s'entolle de forma permanent.
El noc compta amb altres elements secundaris
com una canonada feta amb rajola plana que segura-
ment prov d'una pluvial situada entre la segona i la
tercera navada i que el circumda ns perdre's al tall
del lmit de propietat. s complicat tractar d'esbrinar
per qu rodeja la superfcie de la bassa quan hague-
ra sigut ms senzill dirigir-se en lnia recta. Podria ser
que trobara algun obstacle fsic difcil de determinar
o simplement que es tinguera especial inters en qu
passara per all.
Finalment, el rebliment posterior a l'aband del
noc de la segona navada de l'Edici 2 correspon a un
moment histric (inicis del segle XV) en qu la zona
esdev un bancal, per a no tornar mai a presentar ur-
banisme desenvolupat, constant que es reitera en al-
tres casos propers com el de lantic i proper hort de les
Ambrosies, sobre una pelleria.
La tercera navada completa en certa mesura el
repertori d'elements imprescindibles en un taller de
tractament de la pell. L'estreta relaci espacial entre
aquests suggereix que formen part d'un mateix procs
tcnic, s a dir, el tractament qumic de matries pri-
meres. Per una banda una basseta de caracterstiques
dissmils al noc de la segona navada ja que s molt ms
reduda. Malauradament una interfcies de destrucci
impedeix mesurar-la convenientment, per no devia
Fig. 9. Estructura de combusti per a la preparaci de solucions
tnniques.
152 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
excedir el 1,5 m de costat i una capacitat de 1,5 m.
Cal no descartar que aquesta interfcies siga de causes
semblants a la destrucci del sl del noc de la segona
navada.
Tcnicament difereix en la realiaci i l'acabat.
Es tracta d'una basseta amb les parets lleugera-
ment sortints i escaires arredonits on no s'han em-
prat encofrats. Les parets externes estan directament
recolzades sobre l'alluvi. Resta per identicar la font
d'abastiment directa, si s que en tingu. Tanmateix,
pel seu escs cubicatge no seria forassenyat pensar en
un sistema manual de cnters.
Es descart la possibilitat de trobar-nos davant
d'una rudimentria fossa sifnica, encara que la presn-
cia de dues estructures hidruliques podrien vincular-
se-li. Ambdues es troben fora de la tercera navada, ja
en l'rea oberta. Per una banda apareix una canaleta
descoberta de morter amb secci en U, parallela al
fonament i que descendeix seguint el pendent natu-
ral. No est clara la seua funcionalitat per les dues
possibilitats ms lgiques sn les de l'arreplegada de
la pluja caiguda del rfec o la d'evacuaci de restes de
la basseta. Per una altra banda, una cadufada arranca
des del mateix punt per amb un recorregut molt ms
divergent, tot inutiliant la canaleta precedent i de-
notant un canvi en la xarxa d'arreplegada i conducci
de lquids. Quan parlem de l'rea de pati insistirem en
aquest darrer element.
No pot passar desapercebuda la semblana amb
estructures magrebines actuals d'igual s, com bona-
ment representen Ibez, Gonzlez i Moreno (2002) en
el seu detallat treball etnoarqueolgic (g. 10).
Molt a la vora de la basseta es localia un bro-
cal de morter de cal i rajoles que en un primer mo-
ment es va considerar un pou d'abastiment d'aigua
(g. 11). El problema vingu en descobrir que manca-
va de l'imprescindible tub de desenvolupament verti-
cal caracterstic dels pous artesians i que en el seu lloc
apareixia una gran acumulaci intencional de cdols,
blocs, material d'enderroc i escasses cermiques que
s'estenia per baix del propi brocal i del fonament divi-
sori de la segona i la tercera navada. Aquesta dispersi
horiontal assolia un radi de 4 m i una profunditat
de ms de 1,5 m. Baix de tot es documentava una d-
bil i mal conservada capa de morter de cal en forma
d'embut que podria representar una antiga estructura
de funcionalitat desconeguda o simplement la cota in-
ferior de l'acumulaci de blocs.
Aquest fet evidenciava la prioritat temporal
d'aquesta estructura sobre les adjacents (basseta,
brocal i fonament) i un programa urbanstic d'una
excellent planicaci, per no resolia la incgnita de
la seua funcionalitat.
De moment, i encara que el millor parallel con-
trastat provinga d'altres punts del solar no contem-
plats en aquest avan i de diferent cronologia, sembla
que ens trobem davant d'una fossa per al vessament
manual de productes altament contaminants i que
l'acumulaci de blocs actuaria de ltre per facilitar la
lixiviaci.
La lectura diacrnica del procs urbanstic lligat
a l'Edici 2 s fora interessant perqu pot revelar la
presncia d'almenys dues fases cronolgicament pro-
peres en el temps i alguna reforma, com b indicarien
les troballes cermiques.
La hiptesi inicial s que les dues primeres na-
vades formarien un primer edici amb un mnim de 78
m i amb coberta fraccionada a dos vessants parallels
a faana. L'abocador i la basseta es trobarien en un
primer moment al pati, en una zona oberta, i en un
segona instncia passarien a cobrir-se amb un sostre
amb pendent cap al pati com demostra la canaleta de
morter, tot esdevenint la tercera navada.
Totes les navades posseeixen comunicaci entre
elles i de cara al pati tamb s ben visible un marxapeu
que salvaria la canaleta.
Fig. 10. Noc etnogrc magreb.
Fig. 11. Noc petit i abocador per a les deixalles lquides del procs
dadobatge.
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 153
reservats per a l'assecat de les pells treballs de ribe-
ra--, activitat molt perseguida per les poltiques higi-
niques locals i de la qual tenim bon exemple a Gandia
(Garcia-Oliver, 1987).
Sembla tamb bastant com el costum de tancar
aquests recintes, no noms per delimitar-ne les acti-
vitats, sin tamb per evitar l'accs de gossos o altres
animals atrets per la aire a descomposici provinent
de les pells fresques. Comptem amb una referncia
literria de gran inters, encara que allunyada en el
temps, de Marcial que alludeix a les pells arranca-
des per la voracitat dels gossos del Transtevere, ba-
rri a l'altra riba del Tiber on s'ubicaven les adoberies
(Epigrames, 6.93).
3. L'rea de pas
S'estableix com a zona de circulaci perimtrica.
Presumiblement es trobava comunicat amb un eix de
circulaci cap al riu, i comunicaria amb el vial identi-
cat altres indrets ms al nord del solar, on arriba a
presentar-se amb empedrats de cinca (Miret, Castro,
Juan, e.p.). Podria haver restat fossiliat en la trama
urbanstica, en forma d'androna estreta, per no vo-
lem forar arquesta hiptesi per la dicultat d'establir
la sincronicitat de les estructures arqueolgiques i les
encara visible en el cadastre actual.
I 2
Les adoberies antigues i medievals
L'adobat de pells s una especialiaci de la in-
dstria del tractament del cuir, un dels principals sec-
tors econmics d'poca medieval i moderna a Europa
(Cipolla, 1989).
Al Xarq Al-Andalus, aquest sector estigu for-
tament inut per les adoberies de tradici romana,
importades d'Orient desprs d'haver passat pel seds
arbic.
A partir d'aquestos precedents de l'antiguitat
(Forbes, 1966; Leguilloux 2004), es desenvolupa un se-
guit de procediments especialiats on cada categoria
de pell i de cuir rep una denominaci tcnica concre-
ta: la vitella per a vedell i la marroquineria o talet
per als caprins, amb la qual s'aconseguia un cuir molt
prim, brunyit i llustrs. Per per sobre de totes les clas-
sicacions, ha prevalgut al llarg del temps una clara
distinci entre el cuir elaborat (corium) i la pell en brut
o tendra (velamen).
Tot plegat, aquest edici sembla compartir
l'esquema bsic de les cases compactes mediterrnies
relacionades amb l'explotaci agrcola o la producci
artesana, amb crugies paralleles a faana i espai obert
posterior, amb o sense porxo, delimitat per tpies que
s'estenen lateralment des del propi habitatge. Aques-
ta distribuci en navades paralleles facilita l'addici
dinmica de nous mduls sense que calga modicar la
totalitat de la construcci (DD.AA., 1983).
2. rea oberta o de pati
L'estratigraa segueix ac els mateixos parme-
tres sedimentolgics que la resta d'aquesta terrassa
uvial (g. 3).
Com diem, tan sols presenta un escs nombre
d'estructures relacionades amb l's de l'espai com a
zona oberta. Per una banda s'ha documentat una ali-
neaci de cdols i una possible basa de pilar arrasada
que hipotticament podria vincular-se a una estructu-
ra porticada o apergolada. La seua cronologia s sens
dubte baixmedieval, sincrnica a la resta del conjunt.
No s'observen altres elements ans, per per la
seua proximitat al tall que limita la propietat actual,
no s'ha de descartar que n'hi hagen ms en direcci al
riu. Per ltim, cal destacar la presncia d'una infraes-
tructura de sanejament constituda per una cadufada
d'atanors encadellats de la qual ja hem parlat ads. Hi
ha parallels de peces bescuitades semblants a Paterna
(Mesquida, 2006), datades dels segles XIV i XV, empra-
des com a desaige de tallers o vivendes. En el nostre
cas hem pogut identicar grats de terrisser o de me-
sures (numerals llatins) en la cara exterior. La nalitat
d'aquesta infraestructura sembla higinica, relaciona-
da amb l'evacuaci del rebuig del procs d'adobat de
la pell, com desprs veurem.
s arriscat proposar una superfcie aproximada
per a aquest pati. Les estructures aparegudes pertan-
yents a l'Edici 1 podrien ser el tancament meridional
per com ja s'ha dit, la discontinutat i la diferncia en
els aparells i fbriques, indueix a bandejar la possibili-
tat de trobar-nos amb un mateix conjunt arquitectnic.
Tamb la distncia fsica ho recomana tot i que crono-
lgicament s'estiga parlant d'un mateix moment his-
tric (nals del segle XIII i segle XIV) i plausiblement
d'una mateixa funci.
El fet de tractar-se d'una zona oberta no implica
que no tinguera un paper destacat en el desenvolu-
pament de tasques auxiliars com l'assecament de la
pell o del cuir. Aix, sovinteja en la literatura cientca
especialiada sobre adoberies (Torras i Rib, 1991) la
descripci de grans espais de condicionament ano-
menats de ribera, per la seua proximitat als rius,
154 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
L'adobador de pells sempre ha desenvolupat
una gran multiplicitat de tasques. Aquesta diversi-
caci tamb ha comportat histricament la construc-
ci d'un espai artesanal ric i divers, on les ocines de
producci podien acomplir tamb funcions de fbrica
mitjanant la cosida i uni de pells per manufacturar
objectes.
L'ampli equipament d'tils utiliats per
l'adobador es correspon a la necessitat d'ajustar
l'instrumental a cada etapa del tractament pelleter.
Aix, trobem el ganivet per esbanyar o eliminar altres
parts dures dels animals com les pengles, ganivets
per a depilar les zones de l'epidermis i descarnar
parts del teixit adips, cavallets de fusta per a facilitar
la depilaci, malls de pedra per a batre els cuirs i fer
penetrar aix les substncies tnniques, etc.
Per a banda de les activitats directes de trac-
tament de la pell, hi ha altres relacionades amb
l'elaboraci dels tanins, com pulveriar escorces, mol-
dre diferents tipus de vegetals, etc. (Crdoba de la Lla-
ve, 2003). s per aix que no s estrany localiar mor-
ters i molins a l'interior d'adoberies. Per a una bona
sntesi de la cultura material de la manufactura ado-
bera s encara fora illustratiu recrrer a les planxes
illustrades de l'Encyclopdie de Diderot i d'Alambert
(2002) o altres treballs recents de sntesi (Enrich, Enri-
ch i Enrich, 2006)
L'artesanat del cuir, com ja s'ha insistit abans,
t necessitat d'installacions hidruliques complexes
com: basses, nocs, cuvetes, canonades d'evacuaci de
les aiges utiliades, etc.
Les tcniques de transformaci i de conserva-
ci dels cuirs no han evolucionat gaire al llarg dels se-
gles. Per aix es parla sovint d'una mena de perennitat
que afecta les frmules i mtodes d'adobatge. Aquest
fenomen s conseqncia en bona mesura de la seua
conservaci com a treball artes, els coneixements del
qual s'han transms a l'interior d'una estructura fami-
liar o gremial interessada a perpetuar el seu estatut.
s per aix doncs que fonts relativament recents sobre
l'adobatge com els tractats de Des Billees el 1708, el
de Lalande el 1764 o la clebre Encyplopdie, sn testi-
monis primordials per a l'estudi del tractament de la
pell des de l'antiguitat ns a la industrialiaci. Excep-
tuant algunes operacions desconegudes a l'antiguitat
com la utiliaci de cal diluda, la resta d'activitats
com els treballs de ribera, la passamaneria, etc. ja apa-
reixen descrites minuciosament a l'Encyclopdie.
L'adobatge de pells consta d'una srie de pro-
cediments qumics i mecnics imprescindibles per a la
futura utiliaci de les matries primeres.
En primer lloc, cal eliminar tots els residus or-
gnics adherits a les pells mitjanant les operacions
de separaci de l'epidermis i la dermis, ns a un total
mnim de quatre fases que reben el nom de treball de
ribera (trempa amb aigua clara, maceraci per escalf,
depilaci i descarnat).
Amb la trempa s'aconsegueix eliminar els
darrers residus sanguinis, musculars, pls, llana, teixit
adips, etc. La maceraci per escalf pot generar-se de
manera natural mitjanant processos de putrefacci
accelerats per orines o excrements, o de manera arti-
cial, tant orgnica com inorgnica, mitjanant banys
de ferments, mordents reactius alcalins o reaccions en-
zimtiques.
El segent pas s prpiament l'adobatge, amb
el qual es torna a realiar un seguit de trempes amb
productes tnnics de molt diferent natura (greixos ani-
mals i vegetals, alums minerals, etc.) i esbandiments
successius. Aquesta operaci s la ms exigent tempo-
ralment per s la ms important per tal de fer impu-
trescibles i hidratar les pells tractades i transformar-les
en cuir tot xant sense modicar l'estructura de la der-
mis (Leguilloux, 2004).
Per ltim, el raspat forma part dels processos
d'acabat i ajuda a exibiliar els cuirs. Inclou, a ms,
altres operacions complementries com la batuda,
l'estiratge, el llustrat, el polit, etc.
Aquesta fase d'acabat tamb pot constituir el
tintat per immersi total o parcial a partir de mordents
custics o irritants orgnics (murex, kerms, etc.) o in-
orgnics (alum, salitre, sulfat de ferro, etc.) que facili-
taven la penetraci de les bres capillars i la impreg-
naci dels pigments tintoris.
La preparaci de pergamins exigeix una altra
mena de procediments que van perfeccionant-se des
de la seua invenci a Prgam el segle II a. C. Aquests
coneguts suports per a l'escriptura es fabricaven amb
pells de rumiants, anyells o cabres, vedells i, d'ac
vitelles, per l'operaci ms caracterstica i denitria
s aquella que consisteix a enganxar la pell al centre
d'un catre o cavallet mitjanant una corda que es nuga
progressivament amb la nalitat d'estirar la pell alho-
ra que s'eixuga (Leguilloux, 2004). Com assenyala, C.
Chahine (2002), al llarg d'aquest eixugat per tensi es
produeix una modicaci completa de l'estructura de
la dermis. L'operaci s'enllesteix amb un desengreixat
amb algeps o cendra i el poliment amb pedra tosca o
sorra.
El resultat nal l'allunya del cuir en essncia. El
nom llat de pergam, membrana, ja des de ben d'hora,
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 155
mostra la diferncia fonamental amb la pell amb pl
(pellis) o l'adobada i desempallegada de pl (corium).
Aquesta distinci es mant ns l'actualitat i tamb for-
ma part de la tradici adobera medieval.
Aquestes tres activitats prvies principals po-
dien dividir-se en altres subfases ms o menys articu-
lades segons la complexitat de cada procs d'adobatge.
Per exemple, els tractaments ms llargs estaven des-
tinats a les pells dels petits rumiants encaminades a
l'obtenci de cuirs exibles i de qualitat superior o a
les marroquineries (per al cuir dels caprins) o badanes
(per al cuir dels bovins).
Arquitectnicament, el precedent ms evident
de les adoberies medievals prov dels seus models
romans. Tot i que la identicaci d'adoberies en exca-
vacions arqueolgiques no s un fet usual, es coneixen
bons exemples a les antigues ciutats de Pompeia i Sae-
pinum a Itlia, al vicus de Liberchies a les Gllies i a un
fort del Mur d'Adri anomenat Vindolanda (Leguillo-
ux, 2004). Ja des de bell antuvi es deneixen aix les ca-
racterstiques morfolgiques d'aquesta mena d'edicis
i que es poden resumir en l'existncia d'espais oberts,
de tallers coberts, en la proximitat d'un curs d'aigua
que cobrisca les necessitats en consum hidrulic dels
treballs de ribera i en l'allunyament als nuclis de po-
blaci.
s aix doncs com la planta urbana d'aquestos
edicis, aix com el seu emplaament topogrc, est
profundament condicionada per les activitats de tre-
ball del cuir. En la seua gnesi conueixen per altres
factors que no hem de menysprear, com per exemple
l'optimiaci de l'espai ja que la circulaci dels cuirs
a travs dels successius processats (treball de ribera,
adobat i raspat) devia estar concebut amb la intenci
de limitar el temps de manipulaci i facilitar-ne el
trnsit racional entre els diferents mbits funcionals
especcs (Leguilloux, 2004).
Les detallades investigacions de D. Jemma
(1972) sobre les adoberies de Marrqueix (Marroc) de-
mostren la validesa dels tres mbits principals de tre-
ball adober. El circuit funciona esquemticament de la
segent manera: les pells arriben a una zona prop de
l'entrada per a les primeres operacions, desprs sn
derivades vers rees perifriques per a retornar per
ltim lloc a una altra zona prop de l'entrada, enfront
dels treballs de ribera, on es duria a terme el raspat.
A partir d'aquestes constants, Diderot i
d'Alembert proposen a la seua Encyclopdie del segle
XVIII una adoberia ideal, installada a la riba d'un curs
uvial apte per a les tasques d'inici, amb una zona
especialiada per als nocs o dipsits de tanins i, nal-
ment, amb un tercer espai amb els obradors d'acabat.
Tot i que aquesta planta tipus en la ms tpica tradici
illustrada tracta de sintetiar els models d'adoberia,
sembla que no contempla amb sucient versatilitat
l'evoluci de l'equipament i la inuncia que aquest
fet podria generar al llarg del temps, tal i com demos-
tren les adoberies llenguadocianes del segle XIX i on
els tallers acumulen diferents operacions en els ma-
teixos espais (David, 2002). nicament conv retindre
doncs que aquesta organiaci tripartida de la planta
s un tret que es reitera regularment en els manuals
tcnics sobre adoberies d'poca moderna i en les ado-
beries preindustrials i magrebines contempornies.
Justament aquestes caracterstiques serveixen
com a criteris per tal d'identicar estructures arqueol-
giques assimilables a indstries adoberes. Les dicul-
tats de visibilitat arqueolgica consisteixen fonamen-
talment en la ambigitat dels elements descrits. A
explicaria les dicultats de localiaci i identicaci
de recintes destinats a l'adobatge de pells. Solament
en el cas de l'existncia de nocs cilndrics o cbics, im-
prescindibles per tal de manipular les pells sense mo-
dicar l'ordre de superposici de capes de tanins, no
es poden confondre amb cap altra estructura arqueo-
lgica relacionada amb algun procs preindustrial (al-
msseres, tintoreries, saboneries, fargues, etc.). Altres
infraestructures com premses, fornets de cal o torns,
no semblen imprescindibles i s'adscriurien a especiali-
acions funcionals (boters, sellers, fabricants d'odres,
cordoners, corretgers, etc.) no sempre presents.
Es disposa d'una magnca documentaci ar-
queolgica d'una adoberia dels segles IX i X, excavada
al subsl del Palau de les Corts de la ciutat de Valncia
(DD.AA., 1994). Tal com les havia descrites l'eminent
arabista L. Torres Balbs (1935) i altres estudis ms
moderns (Torras i Rib, 1991), les adoberies medievals
solen comptar amb tallers, magaems i un gran pati
amb safareigs per al tractament de la pell.
Una vegada secades al sol, les pells sn sub-
mergides en una bassa amb aigua clara, on han de ro-
mandre uns dies en remulla; tot seguit, passen a una
altra bassa amb aigua i cal morta o apagada d'un a
dos mesos i, una vegada transcorregut aquest inter-
val, s'introdueixen en una soluci (excrements de
colom, gues macerades, etc.). Finalment, el procs
s'enllesteix amb el denitiu assecat al sol i un pentinat
previ al tenyit.
Els antics territoris de la Corona d'Arag gau-
deixen d'una llarga tradici adobera que prov de les
antigues adoberies romanes (ocina coriariorum) (Le-
guilloux, 2004). Es poden citar alguns casos destaca-
bles pertanyents als dos moments de principal pulsa-
ci en la creaci d'adoberies: al segle segle XII (Vic,
Manresa, Lleida, etc.) i a mitjans del segle XIV (Reus,
Olot, Girona) (Torras i Rib, 1991).
156 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
La ciutat de Valncia inicia ja en temps de Jaume
I un procs de potenciaci dels ocis relacionats amb
la pell, sobretot al barri del Carme, on encara la to-
ponmia urbana ofereix un interessant lot d'activitats
(portalet dels blanquers o carrers de les Adoberies,
Blanqueria, Aluders, Corretgeria, etc.) (Salavert
i Graullera, 1999; Cruilles, 1883). A partir de la con-
questa est gaireb monopoliat per un experimentat
aparell d'ocials i manufacturers, sovint organiats
en rgides estructures gremials, i que en alguns casos
arriben ns i tot a bastir grans adoberies comunals de
l'estil de les marroquines de Fes o Marrqueix.
Com ja hem dit, una de les condicions fonamen-
tals de la topograa urbana identicada amb les ma-
nufactures de l'adobat s l'abastiment cabals i regular
l'aigua, un b consuetudinari d'origen collectiu.
La nalitat primordial de l's del cabal hdric
no s energtic. Ara, cal disposar de sucient aigua
per a omplir els diversos nocs o basses en breus lap-
ses de temps. s per aix doncs que la construcci
d'adoberies o futurs barris industrials relacionats amb
la pell sovint compta amb un denominador com, i
s la presncia de squies o installacions hidruliques
integrades i la proximitat a cursos hdrics com riberes
de riu o llacunes.
A Valncia mateix, els adobadors feien s d'una
squia anomenada bra de la blanqueria, que discorria
parallela al vessant dret del riu Guadalaviar. A Caste-
ll els assaonadors tenien els seus obradors al carrer
de les adoberies i aprotaven les aiges del cequiolet
(Gimeno Michavila, 1933).
En el cas concret del Raval de Gandia, la zona
ha sigut tradicionalment un lloc d'installacions indus-
trials dedicades fonamentalment al treball i tractament
de la pell, com ho recorda el nom de Pelleries d'un dels
seus carrers. Aquest s per conseqncia d'un feno-
men expansiu d'poca moderna i contempornia que
eclipsa els seus orgens medievals. s per aquesta ra
pel que resten molts dubtes al voltant de l'organiaci
i jerarquiaci espacial entre el centre i la perifria
productiva, ja que el que avui ocupa un emplaament
relativament marginal podria haver estat centre a par-
tir del qual es ramica i densica la indstria pellera.
Caldria preguntar-se si aquesta transformaci
de la pell en la qual Gandia est especialiada, pro-
v de l'poca baixmedieval o si aquest s un fenomen
relativament modern que depn de millores tecnol-
giques o de desplaaments produts per processos de
congesti urbana.
U
La documentaci escrita al voltant de la creaci
d'indstries medievals al Raval i a la vila de Gandia
sn fora escasses. Prcticament l'nic cas ben conegut
s el de la terrisseria de l'antic Hort de l'Anella que
abastia de rajoles les estances borgianes del Vatic i un
comer local de pisa (Gonzlez, 1952; Gregori, 2007).
S que es posseeix tanmateix un panorama ms
difan tant documental com arqueolgic per al cas de
la Vilanova, gaireb un segle desprs de vida del Ra-
val. Aix, s ben coneguda la reubicaci del trapig d'en
Galceran de Vich el 1420 (Pons Moncho, 1979), provi-
nent de Xeresa. Anecdticament, coneixem la presn-
cia tamb a la Vilanova de blanquers, s a dir, adobers
(La Parra, 1992) i d'una altra srie d'establiments, a
l'igual que al Raval, bandejats de la vila per diverses
motivacions (socials, higiniques, religioses, etc.) (Ca-
net, 2000).
Legislacions o ordenacions reguladores tardo-
medievals com les aplegades al Llibre d'Establiments
(Garcia-Oliver, 1987) ens ofereixen importants refern-
cies sobre la presncia d'activitats productives ja esta-
blertes i en ple rendiment, per no ens informen gaire
sobre els seus processos de gestaci o els mecanismes
de la renda a qu podrien estar-hi subjectes com a hi-
pottics monopolis senyorials (Garcia-Oliver, 1991).
Aquestes mateixes decincies es fan notar pel
que fa a les allusions a activitats sotmeses a hipotti-
ques restriccions en matria higinica. Aix, noms
trobem un esment allusiu a la indstria pelletera,
caracteriada tradicionalment pel seu volum de resi-
dus altament contaminants. Es tracta de la prohibici,
tant a la vila com al Raval, de traure a les places les
pells per tal d'assecar-les (Garcia-Oliver, 1987). Malgrat
aquesta aparent mancana de referncies sobre pol-
tiques higienistes, pogu pesar de manera recurrent
l'aplicaci de tradicions antigues com la que apareix
citada a la Michnh, una compilaci de lleis religioses
jueves orals redactades a primeres del segle III desprs
de Crist i on s'hi commina a construir les adoberies a
una distncia mnima de 60 metres respecte dels lmits
de l'aglomeraci i sempre orientades a favor dels vents
dominants perqu aix no arriben les fetors (Michnh,
Baba Bathra, II, 9).
Tampoc no podem de moment arribar a apro-
fundir en el coneixement sobre situacions concretes de
demanda de matria primera (pells, substncies tn-
niques, etc.) o l'eixida al mercat d'aquestos productes
manufacturats, per no diferirien de les descrites en al-
tres indrets o altres cronologies (Torras i Rib, 1991).
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 157
CHAHINE, C. volution des techniques de fabri-
cation du cuir et problmes de conservation en
DOIN-ROUZEAU, F. i BEYRIES, S. (dir.) Le travail
du cuir de la Prhistoire nos jours. Antibes: Actes des
XXIIe rencontres internationales darchologie et
dhistoire dAntibes, 13-30, 2002.
CANET, I. Fisonomia duna vila: lurbanisme me-
dieval de Gandia, en J. A. GISBERT (ed.) Sucre &
Borja. La canyamel dels ducs: del trapig a la taula. Valn-
cia: Conselleria de Cultura i Educaci, 2000.
CASTELL I RAICH, G. 1933: Vocabulari de la in-
dstria d'adobar pells per a sola Butllet de Dialecto-
logia catalana, XIX, Barcelona.
CIPOLLA, C. M. Historia econmica de la Europa
preindustrial, Madrid: Alianza, 1989.
CRDOBA DE LA LLAVE, R. Tcnicas de curtido
y zurrado del cuero en Aragn y Castilla a nes de
la Edad Media. Estudio comparativo El mn urb a
la Corona d'Arag del 1137 als decrets de Nova Planta:
XVII Congrs d'Histria de la Corona d'Arag, Vol. I,
309-322, 2003.
CRUILLES, V. S. Los gremios de Valencia: memoria sobre
su origen, vicisitudes y organizacin, Valncia, 1883.
DAVID, P. Le travail du cuir Aniane et Languedoc. Ca-
hiers d'arts et traditions populars, 15A i 15B, 2002.
DD. AA. Temes d'etnograa valenciana, vol. I, Valncia:
Edicions Alfons el Magnnim, 1983.
DD. AA. Troballes arqueolgiques al Palau de les Corts,
Valncia: Corts Valencianes, 1994.
DIDEROT & D'ALEMBERT L'Encyclopdie. Art du
cuir, 2002, Pars.
FONTAVELLA, V. La Huerta de Ganda, Zaragoza:
C.S.I.C., 1950.
FORBES, R. J. Studies in Ancient Technology, vol. V,
Leiden: E. J. Brill, 1966.
GARCIA-OLIVER, F. El Llibre dEstabliments de Gan-
dia, Gandia: Ajuntament de Gandia, 1987.
GARCIA-OLIVER, F. Terra de Feudals, Valncia: Edi-
cions Alfons el Magnnim, 1991.
GONZLEZ MART, M. Cermica del Levante espaol.
Siglos medievales. Tomo II, Alicatados y azulejos, Bar-
celona: 1952.
GIMENO MICHAVILA, V. Los antiguos gremios de
Castelln, Castell: Societat Castellonenca de Cultu-
ra, 1933.
GREGORI ESCRIV, M. La fbrica de taulells del Pilar
a la Font d'En Carrs, Gandia: Institut d'Estudis Co-
marcals Alfons el Vell, 2007.
IBEZ, J.J.; GONZLEZ URQUIJO, J.E. i MORE-
NO, M. 2002: Le travail de la peau en milieu rural:
le cas de la Jebala marocaine, en AUDOIN-ROU-
ZEAU, F. i BEYRIES, S. (dir.) Le travail du cuir de la
Prhistoire nos jours. Antibes: Actes des XXIIe ren-
contres internationales darchologie et dhistoire
dAntibes, 79-97, 2002.
A nivell arqueolgic, no s excessivament com-
plicat arribar a una identicaci de tasques adoberes
sense tindre en compte la presncia de nocs o instru-
mental especialiat. Aix, grcies als estudis tafon-
mics de les restes ssies i a la troballa de determinades
parts anatmiques del ramat que fornia les matries
primeres es pot arribar a una bona caracteriaci
dels mecanismes de processat carni relacionats amb
l'adobat de les pells.
Els dipsits de restes ssies donen informaci
sobre les formes de desarticulaci i esquarterament de
les carcasses animals, heretades probablement des de
l'antiguitat. Aquests dipsits, ben documentats a les
adoberies alemanyes del segle XVI o a les franceses
dos segles desprs, contenen grans quantitats d'ossos
de potes, sobretot metpodes i falanges, de banyes i
d'apndixs caudals que restaven adherits a les despu-
lles provinents directament de des taules dels carnis-
sers.
Malauradament, no disposem encara d'una
avaluaci faunstica que ens indique com i des d'on
arribaven les pells a l'adoberia, si fresques directament
de l'escorxador (amb els ossos de les potes) o aporta-
des seques o salades pels camperols de la rodalia que
feia setmanes que havien sacricat els animals (sense
els ossos de les potes) (Leguilloux, 2004; Serjeantson,
1989; Baxter, 1998). L'nic parallel proper que podem
citar s el de la necrpolis de l'alqueria de Benipeixcar,
actual barriada al sud-oest de Gandia, on els estudis
faunstics suggereixen la presncia d'adobatge (Lpez
Gila, 2000).
Assajarem una possible explicaci a aquest
relatiu silenci de les fonts documentals, ms preocu-
pades en la regulaci de qestions relacionades amb
l'alimentaci o impositives. Arqueolgicament, pot
demostrar-se la capacitat dels paletes per tal de solu-
cionar els greus problemes que la creaci de deixalles
generava, per no s'explica tan b per qu no gura
l'adoberia entre les llistes de censos.
B
AZUAR, R.; PASCUAL, J. i MART, J. 1999: La cer-
mica del Castell dAmbra (Pego). De las produccio-
nes andaluses a las cermicas de la conquista feudal
(siglo XIII) Arqueologa y Territorio Medieval,6, 279-
301, Jan.
BAXTER, I. L. 1998: Late medeival tawyer's waste
and pig skeletons in early post-medieval pits from
Bonners Lane, Leicester, England, U.K. Anthropo-
zoologia, 28, 55-63.
158 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
JEMMA, D. Les tanneurs de Marrakesh, Mmoires du
Centre de Recherches Anthropologiques, Prhistori-
ques et Ethnographiques, 1972.
JUAN FUSTER, C.; MIRET ESTRUCH, C. i SN-
CHEZ CIFUENTES, R. Informe de l'excavaci arqueo-
lgica d'urgncia del Carrer del Forn, n7, Gandia. Expe-
dient 2005/1055-V (Informe indit), 2005.
LEGUILLOUX, M. Le cuir et la pelleterie l'poque ro-
maine, Pars: ditions Errance, 2004.
LERMA ALEGRA, J.V. La loza gtico-mudjar en la
ciudad de Valencia, Valncia, 1992.
LPEZ GILA, M. D. Estudio zooarqueolgico de dos
yacimientos medievales: La Alquera de Benipeixcar y El
Fort. Valncia: Tesi de llicenciatura indita, Univer-
sitat de Valncia, 2000.
MARCIAL, M. V. Epigrames. Fundaci Bernat Metge,
1955-59.
MESQUIDA GARCA, M. Las olleras de Paterna. Tec-
nologa y produccin, Paterna, 2001.
MESQUIDA GARCA, M. La Cermica de l'aigua.
Aprovisionament, canaliaci i distribuci de l'aigua en
Paterna, Paterna: Ajuntament de Paterna, 2006.
MIRET I ESTRUCH, C., CASTRO I VALLS, P. i JUAN
I FUSTER, C. e.p.: Registre arqueolgic de l'impacte de
l'expulsi dels moriscos sobre el teixit productiu manu-
facturer de Gandia (la Safor, Pas Valenci) Actes del V
Congrs d'Estudis de la Marina Alta, Dnia, 2009.
LA PARRA LPEZ, S. Los Borja y los moriscos: (repo-
bladores y "terratenientes" en la Huerta de Ganda tras la
expulsin de 1609), Valncia: Diputaci de Valncia,
1992.
PETIT, R. Nuestras monedas. Las cecas valencianas,
Valncia: Vicent Garcia Editors, 1981.
PONS FUSTER, F. La Germania a Gandia i el duc Joan
de Borja, Gandia: Institut d'Estudis Comarcals Alfons
el Vell, 2008.
PONS MONCHO, F. Trapig. La produccin de azcar
en la Safor (siglos XIV-XVIII), Gandia, 1979.
SALAVERT I FABIANI, V.L. i GRAULLERA I SANZ,
V. Professi, cincia i societat a la Valncia del segle XVI,
Barcelona: Curial, 1990.
SNCHEZ I SIGNES, M. 2010: El recinte oriental
del castell de Bairn (Gandia) Recerques del Museu
d'Alcoi, 19, 137-156, Alcoi.
SERJEANTSON, D. Animal remains and the tan-
ning trade, en SERJEANTSON, D. i WALDRON,
T. (eds.) Diet and Craft in Towns, BAR, British Series
199, 129-146, 1989.
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 159
EXCAVACIONS ARQUEOLGIQUES EN EL CONVENT DE
SANTA CLARA, XTIVA (LA COSTERA, PAS VALENCI)
COTINO VILLA, F. - MIRET I ESTRUCH, C. - ROSSELL MESQUIDA, M.
RESUM
En aquest treball pretenem oferir una primera valoraci arqueolgica dels estudis previs realiats en el Convent
de Santa Clara de Xtiva (La Costera, Pas Valenci). Aquest projecte contemplava la necessitat inicial de de-
nir el mdul de l'antic claustre, aix com d'identicar les seues estructures hidruliques i, nalment, delimitar
l'obra antiga de les intenses reformes efectuades desprs de la destrucci prcticament total del cenobi l'estiu del
1936.
Aquests treballs arqueolgics, tant verticals com horiontals, han pogut establir amb precisi els punts de con-
tacte entre l'obra medieval i la nova i l'estratigraa bsica de l'emplaament, amb unes primitives unitats amb
materials ibrics, romans, andalusins i, per ltim, de la fase conventual.
Paraules clau: Xtiva, arquitectura conventual, intervenci arqueolgica, orde de les clarisses.
ABSTRACT
In this article we try to oer a rst archaeological draft on the preliminary studies which have taken place in San-
ta Clara Convent (La Costera, Valencian Country). This project intends to dene the ancient size of the cloister,
identify the hydraulic structures related and, nally, delimit the medieval work to the more recent reforms done
there due to the almost complete destruction of the building during the events of the Civil War in the summer
of 1936.
This archaeological studies, vertically and horizontally altogether, have precisely established the contact points
between the medieval work and the recent one and the basic stratigraphy of the selement, with primitive Ibe-
rian, Roman, Andalusian unities and, in the upper layers, the conventual phase.
Key words: Xtiva, conventual architecture, archaeological intervention, Santa Clara religious order of nuns.
poblament antic i el modern (Lpez Gmez, 1966-67;
Martnez, Sicluna i Sbert, 1982).
La romaniaci comena el segle III a. C. i
l'aculturaci s'intensica ns poder parlar-se d'una
ciutat plenament romana, Saetabi, que va aconseguir
l'estatut de municipium (DD. AA., 2006). Durant la
crisi del Baix Imperi, al segle III d. C., sembla haver-
hi una reculada important de la vida urbana que es
recupera, amb certes dicultats a partir del segle VI,
quan apareix citada en els Concilis de Toledo com a
seu episcopal. Segurament d'aquesta poca sn les
troballes visigodes al voltant de l'ermita de Sant Feliu
(Ventura, 1979; Benito, Garca i Alcaiz, 1948).
Poques dades poden pouar-se anteriorment a la
conquesta rab, per sembla evident que una primera
embranzida s atreta cap a Xtiva, un focus comercial
de certa importncia. Aix, a primeries del segle VIII
arriben a establir-se dues onades de pobladors, en pri-
mer lloc un contingent d'rabs meridionals i en 741,
un altre dels denominats sirians (Rubiera i Epalza,
1987). La implantaci es produeix en un primer mo-
ment a la zona alta, on s'havien implantat les ciutats
ibera i romana, per aviat van sorgir nous barris i la
ciutat va anar estenent-se cap a la vall parallelament a
l'auge demogrc i econmic. La forma urbana apareix
clarament consolidada al segle XI, amb la construcci
(ampliaci o refor) d'una muralla torrejada, dins del
recinte de la qual i sobre el seu permetre es troben els
solars que ens ocupen.
En poca cristiana els musulmans sn expulsats
al raval dextramurs i, en ocasi de la Guerra dels Dos
Peres (1356-1375), en la segona meitat del segle XIV es
modica i eixampla el recinte emmurallat (Martnez,
Sicluna i Sbert, 1982; Aparisi, Rangel i Royo, 2008).
Al segle XVI Xtiva aconsegueix un nou punt
lgid en el seu desenvolupament, amb la dotaci
d'importants infraestructures pbliques i edicis de
prestigi. A principis del XVIII sofreix el clebre incen-
di arran de la Guerra de Successi i, a mitjan segle, els
devastadors efectes del terratrmol de Montesa.
Desprs de l'enderrocament de les muralles
en la dcada de 1870, en un procs parallel al de
moltes altres ciutats emmurallades (DD. AA., 2006),
s'urbania la zona que ens ocupa, encara que com s
evident, no es tracta del primer urbanisme desenvolu-
pat en el lloc.
Diversos estudis de carcter especc ens aju-
den a comprendre dels contextos histric i urb de
l'entorn del Convent de Santa Clara. Aix, M. Gonzlez
Baldov (1989) ens informa de la presncia d'una zona
de banys rabs (hamam) anomenada Bany de la Vila
Dins de l'mbit dels estudis previs del Convent
de Santa Clara de Xtiva que l'empresa propietria de
l'edici, ORDISA, ha encarregat a diversos professio-
nals sota la coordinaci de Marisa de Sus, es va con-
siderar la necessitat incloure els d'mbit arqueolgic
que presentem preliminarment en ocasi del III Jorna-
des d'Arqueologia de Valncia i Castell.
Pel que fa a l'emplaament, el Reial Mones-
tir de Santa Clara (de l'Assumpci o Convent de les
Clarisses) est situat en el nucli histric de la ciu-
tat de Xtiva, relativament per baix de la Seu i en
una zona d'escs pendent. T el seu accs principal
pel carrer de Montcada, nmero 23, encara que pre-
senta faana posterior sobre l'Avinguda Selgas, tot
ocupant una superfcie consignada en el cadastre de
3646 m (g. 1).
Aquesta superfcie computada respon a la del
solar actual, afectat pel futur projecte de restauraci i
l'actual d'intervenci arqueolgica, per el monument
original era sensiblement major, incloent tots els im-
mobles de la mateixa illa pertanyents als actuals ca-
rrers del Portal del Lle i Avinguda Selgas.
L'edici en el seu estat primitiu degu ocupar
una superfcie propera als 6400 m. Dins de l'immoble
l'actuaci s'ha centrat al pati interior, en termes gene-
rals hereu del claustre conventual. D'altra banda, s'ha
practicat un bon nombre de sondejos murals (un total
de 76) en les quatre ales existents de l'edici, abastant
celles collindants amb les propietats adjacents i que
posseeixen una major distribuci al llarg del solar
actual. La nalitat d'aquestes tasques ha estat, com
veurem ms endavant amb ms detall, distingir entre
l'obra anterior i posterior a l'estiu del 1936, coincident
amb l'episodi de l'enderroc parcial del monument, per
b que tamb han tractat de resoldre interrogants pun-
tuals que la direcci facultativa anava suggerint a me-
sura que s'anaven creant noves hiptesis de treball.
Pensem que no s lloc de comentar detingu-
dament els precedents del poblament a la Costera o
del terme de Xtiva. Nogensmenys, existeixen sntesis
recents que ens eximeixen de l'oportunitat de fer-ho
(DD. AA., 2006), per s que voldrem repassar breu-
ment els del solar prpiament urb de Xtiva, on hi
ha dades des de l'poca ibrica, cap al segle IV a. C. El
nucli de Saitabi t les condicions prpies d'una ciutat o
oppidum, cap de la Contestnia, amb una activitat co-
mercial que assoleix sucient categoria com per en-
cunyar moneda prpia d'argent (Ripolls, 2007). En
aquesta poca el poblament se centra en els dos ves-
sants del Castell (Ventura, 1998) i no hi ha dades se-
gures que ens indiquen fefaentment la presncia de
poblament estable a la zona ms baixa del raiguer,
justament a l'indret que ha separat histricament el
162 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
i una srie de murs i paviments pertanyents a la ma-
teixa installaci.
En l'excavaci del carrer del Portal del Lle,
n10, ens consta l'aparici d'un espai compartimentat,
articulat entorn de dos potents murs, un que discorre,
aproximadament en sentit Nord Sud, i un segon per-
pendicular a aquest. Tots dos formen, probablement,
part de l'estructura original del Convent, dins del re-
cinte originari on es trobava l'antic solar.
Finalment, en el cas de l'Avinguda Selgas, n16-
18, es reprodueix ms o menys la seqncia estrati-
grca vista en el solar del Convent de Santa Clara.
A -

La fundaci del convent procedeix de la vo-
luntat plasmada en testament de la noble na Saurina
d'Entena, segona vdua de Roger de Llria.
A la seua mort en 1325 deix disposat que
s'ediqus a Xtiva un monestir per a menoretes. La
seva voluntat es va comunicar al papa Joan XII qui,
des d'Aviny, va despatxar butlla al bisbe de Valncia
a favor de l'obra. Al seu torn, el sndic de la ciutat de
Xtiva, va sollicitar al rei Jaume II d'Arag la grcia
d'aquesta fundaci monstica i el monarca va expedir
o de la Ciutat, ubicada al carrer de Montcada. Altres
treballs del mateix autor ajuden a fer-se una idea xa
de la ciutat l'any 1620 i dels seus sistemes hidrulics
(Gonzlez Baldov, 1987 a i b). No obstant aix, ats
que aquests estudis es basen en el repartiment d'un
sistema hidrulic urb denominat Aigua Santa, no
s extensiu a tota la ciutat i no aporta gaire dades ob-
jectives del solar que ens ocupa.
Al capdavall, s'evidencia que la zona que ens
ocupa queda en una sort de terra nullius entre el nucli
poltic i comercial del cor de la ciutat i la zona artesa-
nal i industrial del barri de les Barreres (Alonso Llor-
ca, 1995).
Les intervencions arqueolgiques ms properes
de les quals tenim notcia sn les dutes a terme en el
Convent de la Trinitat, amb l'objecte de la construcci
d'un aparcament, en el solar contigu a l'Est. La de part
del propi Convent en el carrer del Portal del Lle, n10
i, una mica ms distant, la recentment duta a terme a
l'Avinguda Selgas, n16-18.
En el cas de l'antic Convent de la Trinitat, tal
com es fa constar en el panell informatiu en l'accs
de l'actual aparcament, noms van poder identicar-
se els murs de les celles que delimitaven el claustre
pel Sud i l'Est. Per sota, un nivell rom del segle I que
constava de dos forns de cocci de cermica comuna
Fig. 1. Emplaament del Monestir de Santa Clara de Xtiva.
Excavacions arqueolgiques en el Convent de Santa Clara, Xtiva (La Costera, Pas Valenci) 163
decret l'1 de gener de 1325 autoriant-la i assignant
una almoina per a la seva fundaci (Sendra, 1925 i
1926).
Per a aquesta, es van adquirir els terrenys al
Nord de la ciutat, a extramurs i al costat de la Porta
Nova, anomenada ms tard del Lle. L'esglsia es va
dedicar a la Verge de l'Assumpci. Per la fundaci
d'aquest monestir no va ser denitiva, ja que en so-
frir el terrabastall de la Guerra de la Uni (1347-48)
va haver de ser abandonat temporalment a causa de
l'amenaa de runa. Tres anys ms tard, la ciutat de
Xtiva va tractar de recompondre'l per hagu de ser
enderrocat nalment amb motiu de la guerra dels
Dos Peres el 1359. La comunitat es va allotjar algun
temps en una casa particular, ns que el 1364 se li va
autoriar a traslladar-se a un nou monestir dins vila,
quedant reinstallades les monges en 1369.
La fbrica de la nova esglsia i del convent es
mamprengueren a partir dels primers anys del segle
XV. De la documentaci recopilada fa especial esment
del document titulat: Despeses antigues sobre obres
de de Santa Clara, de 1403 a 1420 (Ventura, 2008). En
aquest es refereixen amb detall les despeses edilcies i
es proporcionen detalls tan precisos com la data exacta
d'inici de la fonamentaci de l'esglsia (27 de juliol de
1403).
S'assenyala amb precisi la conformaci dels
quatre arcs diafragmes que van preexistir a l'actual
volta, i que hem pogut rastrejar en els sondejos murals
practicats immediatament sota la coberta.
Del mateix document se segueix que els treballs
del claustre van comenar en la primerenca data de
1413.
Altres treballs es duen a terme el 1695, centrats
en l'ampliaci de l'esglsia al costat de la plaa de San-
ta Llcia i la construcci del cor alt i baix, aix com no-
ves voltes, per encara mantenint els arcs diafragmes
originals (Brchez i Gmez-Ferrer, 2006).
A principis del segle XVIII tamb es renova
el claustre, incorporant un cos superior d'edicaci.
Posteriorment s'executaran nous treballs, a crrec del
mateix J. A. Pina, la principal actuaci del qual consis-
teix en l'execuci de la nova coberta de l'esglsia. Amb
motiu de la guerra de Successi en 1707, les monges es
van traslladar a Valncia durant huit anys ns que va
quedar reedicada i repoblada la nova ciutat, rebate-
jada ignominiosament com San Felipe.
L'expulsi dels moriscs (1609), l'extinci dels
senyorius jurisdiccionals, i amb aix la prdua de les
rendes i la desamortiaci de Mendizbal, successiva-
ment, van suposar la fallida econmica i rendstica de
la comunitat, que va haver de sobreviure d'almoines.
Amb l'adveniment de la II Repblica la comuni-
tat estava ja completament arrunada. L'Ajuntament,
complint ordres del Govern d'Azaa va formaliar
acta de conscaci dels convents de Xtiva, previ
inventari dels seus bns i es van posar en la faana
sengles rtols, que deien: "Adquirit aquest local per
l'Ajuntament per a mercat". El comit revolucionari va
ordenar l'enderrocament d'aquest edici, efectuant-ho
en part (g. 2).
D
Potser les tres descripcions ms completes que
de l'edici existeixen sn les proporcionades per J. A.
Pina (Brchez i Gmez-Ferrer, 2006), C. Sarthou (1922,
1934 i 1939), F. J. Delicado Martnez (2004) i M. Gon-
zlez Baldov (Cebrin, 2008).
La primera font, i en bona mesura les segents,
s'ha recollit textualment en publicacions relativament
recents (Brchez i Gmez-Ferrer, 2006; Cebrin, 2008).
La descripci de fra Jos Alberto Pina, expert
arquitecte i autor, entre altres obres, de la Fbrica de
la Seu setabitana, fou redactada a mitjan segle XVIII.
S'articula en deu captols. En el primer es descriu
l'aspecte exterior del convent, incidint en la seva for-
ma quadrada i assenyalant les mesures. En el segon
es descriu la porteria, amb pati obert que dna accs
a l'esglsia, locutori, casa dels servents i dependncies
dels confessors. Segueix la srie descriptiva de la por-
teria interior, els claustres, l'enllunat gran dels claus-
tres, el cor baix, el dormitori gran, la porta regular
principal, els segons claustres, el cor alt, tercers claus-
tres, el temple, els retaules, les capelles de l'esglsia i,
nalment, la sagristia.
Fig. 2. Estat en qu qued el claustre a lestiu del 1936.
164 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
En relaci amb els nostres treballs cobra parti-
cular inters el captol dedicat a l'enllunat gran dels
claustres, on es detalla l'existncia de diverses fonts,
el jard i, literalment ..el que atrau molt l'admiraci
s el laberint de diversos conductes i canonades per on
es condueix l'aigua per a la multitud de fonts que es
troben dins d'aquest Reial Monestir.
Carles Sarthou, publica notcies amb certa re-
gularitat sobre el Convent durant dues dcades, re-
sultant, fet i fet, particularment valuoses per obtindre
una imatge de l'estat en qu va quedar desprs dels
successos del 1936. De les aportacions d'aquest autor,
cal assenyalar el treball de recopilaci de les dades
histriques relatives al Convent (Sarthou, 1922, 1934
i 1939).
La descripci actual de l'edici fou redactada
per M. Gonzlez Baldov (Cebrin, 2008), exdirector
del Museu de l'Almod de Xtiva, redactat a la sa del
procs d'incoaci de l'immoble com a B d'Inters Cul-
tural. Aquesta descripci suposa un compendi orde-
nat i actualiat de la descripci de Pina.
D
Els objectius que en aquesta fase preliminar dels
treballs es van consignar en el projecte sn:
-Coneixement de l'estratigraa del subsl en
rees obertes (jard/claustre).
-Avaluaci de la possible existncia d'estructures
en aquestes rees i de la conservaci de restes de l'antic
claustre.
-Estudi dels paraments verticals de tot l'edici,
excepci feta d'Esglsia i Cor.
En tals circumstncies i amb els antecedent re-
latius a l'existncia d'un elevat nombre de fonts al pati,
la qual cosa comportaria un sistema hidrulic local
relativament complex, es va decidir l'obertura d'una
nestra arqueolgica mplia (de 100 m o un 10% del
total del pati), que s'hauria d'emplaar, en la mesura
del possible, en l'rea actualment ocupada pel jard
amb l'andana i on poguessin, eventualment, restar ele-
ments del claustre (g. 3).
Es preveia la prctica d'un segon sondeig de-
cantat cap a l'Oest, a la recerca de la mateixa classe
Fig. 3. Planta general dels sondejos practicats en el convent.
Excavacions arqueolgiques en el Convent de Santa Clara, Xtiva (La Costera, Pas Valenci) 165
d'evidncies i d'uns altres de dimensions sensiblement
menors orientats a la documentaci de seqncia es-
tratigrca.
Es va preveure a l'excavaci amb mitjans ma-
nuals excepte en el que respecta a les soleres actuals,
capes de terra vegetal de jardins i, eventualment, son-
dejos en nivells estrils dels sondejos descrits.
Pel que fa a l'estudi mural, les grans dimensio-
ns i l'elevat nombre d'estances de l'edici, aix com els
previsibles nivells d'intervenci, recomanaven una es-
tratgia combinada: d'un costat l'execuci de ms de
mitja centena de sondejos murals amb la descripci
sistemtica d'acabats de parets, sostres i pisos de cada
estana.
D
Les lnies de desenvolupament del treball ar-
queolgic partien d'unes premisses d'abast limitat,
donat que encara s'est en la fase d'estudis previs.
Primerament, es va projectar la delimitaci
aproximada de l'antic claustre amb la intenci d'obtenir
informaci sobre el seu mdul original i integrar-ho
aix en el projecte arquitectnic. En segon terme, es re-
gistraren de les estructures de subministrament de la
xarxa hidrulica de les fonts del pati del claustre, cita-
des en la bibliograa (Brchez i Gmez-Ferrer, 2006;
Cebrin, 2008) i recollides en la documentaci foto-
grca arxivada en l'Arxiu Municipal de Xtiva.
Finalment, es va plantejar la realiaci d'una
srie de sondejos murals en aquells llocs de cesura en-
tre l'obra antiga de l'edici (anterior a 1936 en qual-
sevol cas) i la derivada de les reformes de la segona
meitat del segle passat. A pesar que la traa de la uni
s'adverteix en la majoria dels llocs, en uns altres es
feia necessria la retirada dels revestiments per com-
provar amb ms precisi l'encavallament de les fases
constructives.
E .
El sondeig en extensi va passar a denominar-
se Sondeig 3 (g. 4) i es va practicar a la zona N-O de
Fig. 4. Planta del Sondeig 3.
166 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
l'hort actual del claustre. En forma d'ela versal, cobreix
una superfcie aproximada de 130 m i en ella localit-
zem tres de les ms importants pulsacions d'ocupaci
i de farciment arqueolgic de la ciutat de Xtiva i del
propi solar que ocupa el convent.
Aix, de sostre a mur i desprs del primer estrat
de terra vegetal (UE 301), trobem unitats estratigr-
ques de diversa entitat que proporcionen materials
des de moderns (segles XVII i XVI) ns a baixmedie-
vals (segles XV i segona meitat del XIV).
De les unitats de cronologia moderna cal des-
tacar l'aparici d'un pou, aljub o entrada a una cripta
(UE 308) amortiat amb un conjunt cermic tancat del
segle XVII (UE 330), entre que els seus materials a on
destaca la pisa italiana d'importaci (lgur, dels obra-
dors toscans de Montelupo, etc.). Aquest interessant
lot cermic d'importaci ha sigut estudiat amb una
mica ms de detall (Cotino, Miret i Rossell, e.p.).
Les unitats baixmedievals pertanyen a la fase
de reinstallaci del cenobi dins de les muralles el
1369. s rellevant en elles la localiaci d'una srie
d'infraestructures hidruliques de sanejament o de les
fonts, directament per sobre de les estructures anda-
lusines, sense que intervinga una fase meridianament
clara d'ocupaci feudal durant la segona meitat del se-
gle XIII i la primera meitat del XIV.
Les estructures de cronologia andalusina, pre-
sumiblement almohade i postalmohade (ltim ter del
segle XII i primer del XIII) sn de certa entitat, parti-
cularment el mur UE 345, amb un espessor d'entre 70
i 81 centmetres, i una longitud visible d'11'24 metres.
No podem forar una hiptesi funcional ms enll
de la constataci de la seva presncia en un moment
d'expansi urbanstica (Rubiera i Epalza, 1987). Una
succinta descripci del seu espectre cermic podria
indicar la proximitat d'una snia per l'abundncia de
catfols i d'activitats terrisseres per l'aparici de llon-
gos.
En el Sondeig 3, UE 336 (per tamb en els Son-
dejos 1, 2 o 5) apareixen puntualment estructures ro-
manes d'opus signinum, amb prou feines esbossades,
acompanyades d'un petit lot de Terra Sigillata, d'una
interessant collecci de tesselles i fragments de pin-
tura mural. De moment, la cronologia proposada es
remuntaria al perode Flavi (69-90 d. C.), interpretat
Fig. 5. Planta dels sondejos 4 i 9.
Excavacions arqueolgiques en el Convent de Santa Clara, Xtiva (La Costera, Pas Valenci) 167
El Sondeig 7 ha ofert pocs materials per tro-
bar-se les seves unitats farcides d'abundant reble
d'enderrocament. Malgrat aix, s'ha localiat una in-
teressant pea de cermica importada de Pisa.
El Sondeig 8 es va practicar gaireb exclusiva-
ment amb mitjans mecnics. Se situa en la panda Sud
del claustre i pretenia solucionar els dubtes que gene-
rava la posici d'un arc apuntat gtic adjacent al cor
baix de l'esglsia (g. 6). Sembla haver quedat clar que
aquest arc est en posici primria encara que ha so-
fert els avatars de l'aixecament del nivell del claustre
i per aix queda excessivament baix i cec. Tamb ha
sofert el canvi de direcci d'accs (primitivament per
ell es descendiria ja que s'observen les pollegueres in-
ternes), anterior al seu denitiu tapiat.
En l'aixecament del nivell del claustre s'observen
dues fases, amb idntics materials d'enderrocament de
fases prvies (taulell meitadat o del mocadoret, taulell
barroc, dovelles d'estuc, etc.). Aquestes obres daten de
mitjan segle XX.
Al costat del Sondeig 8 es va practicar una nova
cala (la nmero 5) que no arriba al metre quadrat.
Aquesta perfora el paviment del claustre que indi-
quem en el Sondeig 4. Els materials que ofereix sn
bsicament del segle XIV (salsera verd-morat de Pater-
na), encara que per baix es pot entreveure un element
massiu d'opus signinum i cermica ibrica dels segles
III-II a. C. (Campaniana A i cermica de cuina de coc-
ci oxidant). Malgrat l'estretor de la cala, ha ofert una
seqncia molt interessant que caldr conrmar en fu-
tures intervencions.
Finalment, el Sondeig 9 ha descobert, immedia-
tament sota una capa d'amb prou feines 20 cm de terra
d'hort, una petita bassa amb un vas de 281x352 cm i
amb un muret perimetral de 25 centmetres i solera de
rajola de fang cuit de 31x31 centmetres. En el centre
de l'estructura hi ha un coll de llibrell encastat, a ma-
nera de dipsit de decantaci.
E
Com vam dir a l'inici, una de les tasques fona-
mentals era discriminar entre l'obra antiga i la recent
a partir de sondejos murals. Amb al voltant d'unes 70
cales creiem haver millorat considerablement el co-
neixement dels paraments i materials emprats en les
diferents fases constructives.
D'una banda, i sintetiant al mxim, es pot
concloure que els punts de contacte s'han establert
millimtricament en les cantonades NE i NO de
l'edici i per cada planta. S'ha pogut treballar tamb
tamb a nivell regional com una fase dinmica del po-
blament de Saetabi i el seu territori (Albiach i de Ma-
daria, 2006).
Malgrat la informaci rescatada, quedava pen-
dent la localiaci de l'antic claustre. Per aix es va ha-
ver de realiar un altre sondeig (nmero 4) a la zona
septentrional de l'actual hort. Denitivament es va tro-
bar ac el paviment i els matxons d'arrencada dels arcs
de creueria gtics. Aquest paviment es conserva bas-
tant b i es correspon perfectament amb el mostrat per
la documentaci fotogrca. Est compost per dues
lades de rajoles que emmarquen un senzill mosaic de
palets de riu decimtrics (g. 5).
Amb aquesta troballa conrmem tamb el
mdul arcaic del claustre, que ve a rescatar ms o
menys els eixos de l'actual hort, a excepci de la panda
Oest que depassaria els lmits actuals.
Els pilars de l'arqueria gtica, amb seccions en
forma de T, conguren aparells de rajoles a sogall i
travades amb un morter enriquit en cal, de color cre-
ma clar. S'han documentat quatre d'ells, amb distn-
cies entre eixos similars per no coincidents: 386, 380
i 392 cm. Els valors mitjans, igual que ocorre amb les
distncies entre eixos, no remeten a mduls basats en
la metrologia clssica valenciana: ni en el pam, ni en la
vara ni en el peu.
Els Sondejos 1 i 2 programaven la localiaci de
la xarxa de provement de les fonts del pati. En elles
s'han denit grans canaliacions que de moment no
podem interpretar. Semblen collectors per les seves di-
mensions i orientaci, per s necessari continuar tre-
ballant per arribar a un millor diagnstic, i ms tenint
presents les recents troballes en treballs de seguiment
arqueolgic que refereixen l'aparici d'evidncies d'un
sistema hidrulic rom en els voltants (Ll. Alapont, co-
municaci oral).
Aquests sondejos ofereixen unitats amb major
densitat d'aixovar cermic del segle XIV, per encara
s aviat per proposar les causes d'una diferenciaci
tan clara amb el Sondeig 3, encara que s molt pro-
bable que aqu s hi hagi materials feudals de la fase
preconventual, tal i com suggereix la documentaci
histrica (Ventura, 2008) A ms, en el Sondeig 1 apa-
reixen restes tamb d'opus signinum.
El Sondeig 6 es va practicar tamb amb la in-
tenci de localiar l'estrat geolgic estril. Per abans
d'arribar a ell, es va trobar un copis lot de pises de
l'ltim ter del segle XVIII, entre les quals destaca
cermica taches noires procedent d'Albisola. La
proximitat a la porta del refetor pot motivar tal densi-
tat de vaixella de cuina.
168 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
en coordinaci amb l'equip d'arquitectes dirigits per
Josep Emili Llcer i aix solucionar problemes concrets
com la comprovaci de la seqncia d'arcs diafragmes
de l'Esglsia.
L'estudi de la srie de sondejos murals realiats
a l'edici conventual de Santa Clara o de lAssumpci
de Xtiva ofereix informaci molt interessant relativa
a les diverses fases de reforma que ha estat sotms el
cenobi.
La lectura diacrnica dels materials construc-
tius i la seva estructuraci espacial ha aportat sucient
informaci com per dissenyar una proposta evolutiva
provisional que sintetia tres de les fases ms impor-
tants, sense menyscapte dels matisos que puga intro-
duir un altre tipus de documentaci contrastada. Aix,
es pot discriminar amb alt grau de abilitat una prime-
ra fbrica baixmedieval, perfectament d'acord amb les
tradicions arquitectniques valencianes del gtic civil,
religis i popular, a saber, tcnica de tapial de mor-
ter enriquit de cal i graves (en ocasions amb inclu-
si de verdugades de rajola, tcnica tamb coneguda
com tpia mixta o reial) (morter Tipus 1). Aquesta fase
es podria xar cronolgicament amb bastant certitud
desprs de l'autoriaci de refundaci intramurs de
l'any 1369. Aquesta forqueta cronolgica (ltim ter
del segle XIV) encaixa bastant b amb els materials
mobles trobats en els sondejos del claustre.
La segona fase que es podria denir no es mos-
tra tan concloent pel que fa a la seva delimitaci tem-
poral. Pot correspondre's a una llarga seqncia de
reformes datables entre els segles XVII i XIX i que vin-
drien a suposar un palimpsest difcil de desentranyar
per l'heterogenetat de tcniques i espais. No s des-
cartable que el Tipus 2 de morter que hem denit en la
capalera oculte una diversitat ns ara no sistematia-
da de morters i materials de similars caracterstiques.
Aix mateix, tamb es podria assenyalar que la majoria
de morters o materials no especicats tamb podrien
assimilar-se a aquesta fase. Malgrat aix, no sembla
desgavellat plantejar situacions poc dubtoses com el
recrescut de la coberta de l'esglsia o la construcci
de l'espadanya i proposar aix veritables tipologies de
morters fcilment datables.
Fig. 6. Alat del Sondeig 8.
Excavacions arqueolgiques en el Convent de Santa Clara, Xtiva (La Costera, Pas Valenci) 169
Finalment, la ms recent reforma de l'edici des-
prs de l'episodi de demolici de l'estiu de 1936 forma
la fase ms evident i disruptiva de les practicades en
el convent. La utiliaci de rajoles de clara mtrica
centesimal, l's extensiu i intensiu de barreges de for-
mig, etc. no deixen lloc a dubtes sobre la cronologia
d'aquestes reformes, que adquireixen un caire ns i tot
refundacional. Els Tipus 3, 4 i 5 de morter sn els ms
caracterstics, aix com el ma buit o la redistribuci
dels espais en crugies sense sentit estructural.
M
Podem destacar, com a conjunt, l'important lot
de cermiques importades dels segles XVI i XVII. En-
tre elles es poden trobar peces principalment itliques
dels principals centres productors del moment: jaspia-
da pisana, blanc sobre blau lgur, blau beret i altres
vingudes de l'rea catalana i de Talavera de la Reina.
Apareixen en les unitats d'estraticaci 320, 330, 340,
342 i 343, i, de forma residual, en la 317.
De la mateixa cronologia s el segell cermic
procedent de la UE 330, pea certament poc corrent
que inclou la inscripci REX HISPANIARUM i la
data 1621 (Lmina VII). El motiu reprodut s el de
les monedes de 4 escuts de Felip IV. La pea presenta
una lleugera prdua en la zona en qu probablement
es trobaria l'orici de suspensi. Si b no tenim con-
rmaci d'aquest extrem, podria tractar-se d'un segell
per utiliar sobre lacri que identicaria el contingut
de sacs de monedes del mateix valor que indica el se-
gell (P. P. Ripolls, comunicaci personal).
Com a peces de rellevncia especial de la fase
romana trobem un fragment d'epigraa llatina sobre
marbre de Buixcarr, tan corrent en altres troballes
epigrques del territorium de Saetabi (Ventura, 1972;
Corell, 1994; Escriv, 2008). El petit fragment noms
recull una lletra versal N i s possible que el suport
haja estat reaprotat com a m de morter, com mostra
l'atrici de la cara dorsal.
Del mateix perode daten restes musivries de
tres tipus. Per una banda, restes d'opus sectile de mar-
bres de Buixcarr i altres litologies, opus tessellatum bi-
crom (amb composici de tesselles blanques i negres)
i policrom (amb tesselles de pasta vtria predominant-
ment blava o de calcria) associades a fragments de
morter, alguns amb empremtes negatives i sanefes de
closques d'escopinya (Cardium edulis).
s temptador associar aquestes restes a les fonts
ornamentals i votives decorades que trobem en l'mbit
domstic del mn rom. Crida l'atenci l'estricta si-
militud que trobem en components i materials, ns i
tot en la coloraci de les tesselles, amb els exemples
clssics de Pompeia (Brogi, 1890; Staub Gierow, 1994).
En qualsevol cas, el que s evident s que ens trobem
en un indret proper al nucli urb imperial i que aix
pogu afavorir l'establiment d'assentaments o villes
d'esbargiment, relativament sumptuosos, als quals es
correspondrien aquestes restes de mosaics i de pintura
mural. Creiem que no s sobrer citar tamb la troballa
dun nimfeu rom excavat sota la direcci de F. Blay i
F. Molina (DD. AA., 2006).
Finalment, cal assenyalar la presncia d'algunes
restes humanes que destaquen sobre el soroll de fons
de les restes faunstiques d'ovicaprins i altres ani-
mals domstics. Certament sn explicables en el cas
del Sondeig 5 per la proximitat a una cripta en s ns
gaireb l'actualitat i que peridicament seria netejada,
per no s'entn tan b en el cas de les troballes allades
de les UE 330 i 354. Aquest dubte no podr resoldre's
ns que no es duga a terme un estudi exhaustiu del
material faunstic i s'aclarisca la funcionalitat i els pre-
cedents de les diferents parts del Convent.
I
De la manera ms sinttica podem parlar de la
identicaci arqueolgica de totes les fases construc-
tives conegudes del Convent: precedents en el pobla-
ment del solar, construcci a partir de la segona meitat
del segle XIV, nivells d's ns a la reforma del segle
Lam. 7. Segell de 4 escuts de Felip IV.
170 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
XVIII, destrucci de 1936 i reconstrucci dels anys
1960-1970.
Aix, per sota dels nivells, tant subterranis com
emergents que tenen una relaci directa amb el Con-
vent, s'han trobat, si ms no, tres fases d'ocupaci i tres
hiatus que les separen. La primera s la denida de
manera ms difusa. Podem denominar-la com ibero-
romana, i la localiem com a base de la seqncia
en un petit pou de comprovaci estratigrca dins
del Sondeig 3. Desprs d'un hiatus igualment difs,
es localia una ocupaci clara de l'poca dels Flavis,
ocupaci a la qual segueix un llarg perode amb total
absncia d'evidncies que arriba al segle XII.
Les estructures andalusines consisteixen en po-
tents murs de tapial encofrat de morter de cal que de-
limiten espais de gran entitat, la naturalesa dels quals
no ha pogut determinar-se encara. Sobre les mateixes,
i sense soluci de continutat descansen les restes
fundacionals de Convent, quedant encara en dubte
l'absncia o presncia d'urbanisme baixmedieval cris-
ti previ a la installaci d'aquell.
El model cronoestratigrc per fases, de mur a
sostre s el que segueix:
Fase 0: substrat geolgic.
Fase I: iberorom.
Fase II: rom. Perode Flavi (69-96 d. C.)
Fase III: andalus. Perode almohade/post almo-
hade.
Fase IV: baixmedieval. Construcci del convent
i el claustre, s. XIV-XV.
Fase VII: moderna. Reforma del s. XVIII.
Fase VIII: destrucci c. 1936.
Fase IX: reedicaci c. 1960.
B
ALBIACH, R. i DE MADARIA, J. L. La Villa de Corne-
lius: (Lnova, Valencia), Valncia, 2006.
ALONSO LLORCA, J. 1995: Xtiva en els Capbreus
de Bns i Drets de 1548 Papers de la Costera, 10, X-
tiva, 12-26.
APARISI ROMERO, F.; RANGEL LPEZ, N. i ROYO
PREZ, V. Xtiva en temps de Jaume I. Expansi i colo-
niaci feudal, Xtiva: Ulleye, 2008.
BENITO, C.; GARCA, A. i ALCAIZ, A. 1948: La
primitiva iglesia de San Flix de Jtiva y sus restos
decorativos Crnica del IV Congreso Arqueolgico del
Sudeste Espaol, 505-509.
BRCHEZ, J. i GMEZ-FERRER, M. 2005-2006: Vi-
siones y mentalidad arquitectnica de un maestro
del siglo XVIII. La Descripcin breve de las medidas
y magnicencia del Convento de Santa Clara de
Jtiva, por Fray Jos Alberto Pina Ars Longa, 14-15,
195-216.
BROGI, G. Pompei. Fontana in mosaico nella casa Fonta-
na Grande, c. 1890.
CEBRIN, J. LL. Llibre alternatiu de la ra. Xtiva 2008:
Convent de Santa Clara de Xtiva, patrimoni perdut?,
Xtiva: Ulleye, 2008.
CORELL, J. Inscripcions romanes de Saetabis i el seu te-
rritori, Valncia: Nau Llibres, 1994.
COTINO VILLA, F. MIRET ESTRUCH, C. i ROSSE-
LL MESQUIDA, M. Un conjunto cermico del si-
glo XVII procedente del Real Monasterio de la Asun-
cin, convento de las clarisas de Xtiva, La Costera,
Valncia Recerques del Museu dAlcoi, 21, e.p.
DD. AA. Histria de Xtiva, Valncia: Universitat de
Valncia i Ajuntament de Xtiva, 2006.
DELICADO MARTNEZ, F. J. 2004: Arquitectura y
arte en el Real Monasterio de Santa Clara de Xti-
va, en CAMPOS F. J. i FERNNDEZ DE SEVILLA
(coord.), La clausura femenina en Espaa. Actas del
Simposium. Instituto Escurialense de Investigaciones
Histricas y Artsticas, 2, 1127-1140.
ESCRIV CHOVER, M. I. (coord.) La Valldigna. Ves-
tigis del passat, Sueca: Mancomunitat de la Valldigna,
2008.
GONZLEZ BALDOV, M. 1987 a: Xtiva en 1620.
Vens, topnims i aspectes urbans Papers de la Coste-
ra, 5, Xtiva, 153-180.
GONZLEZ BALDOV, M. 1987 b: La inuncia de
l'aigua en la formaci de la Xtiva musulmanaen
DE EPALZA, M. (ed.) Agua y poblamiento musul-
mn. Aigua i poblament musulm. Simposi de Benissa:
Ajuntament de Benissa, 21-31.
GONZLEZ BALDOV, M. 1989: Els banys rabs
de Xtiva i els seus ravals en DE EPALZA, M. (ed.)
Baos rabes en el Pas Valenciano, Valncia; Conselle-
ria de Cultura, Educaci i Cincia, 135-156.
LPEZ GMEZ, A. 1966-67: Jtiva: la ciudad y su
huerta Cuadernos de Geografa, 167-189.
MARTNEZ BALD, A.; SICLUNA LLETGET, R. i
SBERT, T. 1982: Xtiva, evoluci urbana Papers de
la Costera, 2, Xtiva, 79-92.
RIPOLLS ALEGRE, P. P. Las acuaciones de la
ciudad ibrica de Saitabi, Valncia: Universitat de
Valncia, 2007.
RUBIERA, M. J. i DE EPALZA, M. Xtiva musulma-
na (segles VIII-XIII), Xtiva: Ajuntament de Xtiva,
1987.
Excavacions arqueolgiques en el Convent de Santa Clara, Xtiva (La Costera, Pas Valenci) 171
SARTHOU CARRERES, C. Monasterios setabitanos.
Valncia: Tipografa Moderna, 1922.
SARTHOU CARRERES, C. Datos para la historia de
Jtiva. Xtiva: Ajuntament de Xtiva, 1934.
SARTHOU CARRERES, C. El martirio del arte cristia-
no en 1936: efemrides jativenses. Valncia: Tipografa
Moderna, 1939.
SENDRA, P. 1925: Testamento de la noble Doa
Saurina d'Entena legando parte de sus bienes para
fundar un convento de Clarisas en Jtiva (Valencia),
Archivo Ibero-Americano, XXV, 250-261.
SENDRA, P. 1926: Origen, fundacin y vicisitudes
del real Monasterio de Santa Clara de Jtiva, Archi-
vo Ibero-Americano, XXVI, 326-374.
STAUB GIEROW, M. Casa dei Granduca (VII 4,56) und
Casa dei Capitelli gurati (VII 4,57). Huser in Pompe-
ji, 7, Mnchen, 1994.
VENTURA I CONEJERO, A. Jtiva romana, Valncia:
Servei d'Investigaci Prehistrica, 1972.
VENTURA I CONEJERO, A. L'esglsia de Sant Feliu
de Xtiva, Sueca: Impremta Palcios, 1979.
172 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
EXCAVACIN ARQUEOLGICA, RESTAURACIN Y EXPOSICIN
EN EL EDIFICIO DE LA CALLE BLANQUERAS n 2 - ROCAS n 8
DE VALENCIA
JAVIER MEZ RODERO - VCTOR BUESO SORIA
RESUMEN
Al restaurar este edicio, que es la actual sede de Florida State University (FSU) Programas Internacionales en
Valencia. Se hicieron las correspondientes excavaciones arqueolgicas, (20042006). Los resultados aportaron el
descubrimiento de un diquemuelle tardoromano, la muralla islmica del siglo XI (lienzo, torre, almenas y bar-
bacana), y un espacio industrial del curtido de pieles bajomedieval. Estas estructuras se decidieron conservarlas,
restaurarlas, integrarlas y exponerlas, junto a una vitrina con piezas restauradas de diferentes pocas, recupera-
das durante las excavaciones.
Dique, Muralla, Torre, Almenas, Barbacana, Balsa, Curtido
SUMMARY
By restoring this building, which is the current home of Florida State University (FSU) International Programs
at Valencia. Were made for archaeological excavations (2004-2006). The results provided the discovery of a dock
-pier late-roman, the eleventh century Islamic wall (wall, tower, balements and barbican) and an industrial area
of late medieval tanning. These structures decided to preserve, restore, integrate and display them next to a win-
dow with restored pieces from dierent eras, recovered during the excavations.
Dock, Walls, Towers, Balements, Barbican, Pool, Tanning.
174 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Mez Rodero - V. Bueso Soria
rranos por una implantacin en el Centro Histrico de
Valencia y por un apoyo al patrimonio de la ciudad.
P
Los hallazgos arqueolgicos han acompaado
positivamente a la anterior iniciativa y han sobrepasa-
do muchas de las expectativas iniciales de documen-
tacin histrica-arqueolgica. Principalmente son tres:
I
La Fundacin de la Comunidad Valenciana de
Florida State University (FSU) Programas Internacio-
nales, se estableci en Valencia para dar servicio a sus
estudiantes y profesores tanto a nivel acadmico como
de prcticas de estudios.
Por esta misma razn se adquiri y rehabilit
dos antiguos edicios contiguos en Calle Blanqueras
n 2 y Calle Rocas n 8 datados al nales del siglo XIX
(1885-1890) situado en pleno corazn del Barrio del
Carmen, junto a las Torres de Serranos.
En el transcurso de la rehabilitacin del edicio
se tuvieron que realizar las pertinentes intervenciones
arqueolgicas, que fueron cuatro fases y se dilataron
mucho en el tiempo, en concordancia con los trabajos
de restauracin y construccin del nuevo edicio:
1. Del 15 al 22 de Noviembre de 2004. Se realizaron
3 catas murarias en la medianera trasera para ver el
estado y la altura de la muralla islmica, y una cata
en el subsuelo del edicio Rocas, antes de empezar
el derribo del edico de Calle de las Rocas.
2. Del 13 de Julio de 2005 al 13 de Enero de 2006. Se ex-
cav en su totalidad el subsuelo del edicio de la ca-
lle Rocas, que anteriormente haba sido derribado.
3. Del 7 de Marzo al 5 de Abril de 2006. Se excavaron
dos grandes fosos correspondientes a una escalera
y un ascensor.
4. Del 18 de Julio al 9 de Septiembre de 2006. Se realiz
la excavacin muraria y limpieza de la muralla y
torre islmica.
Dentro del proceso de restauracin hemos reali-
zado hallazgos arqueolgicos los cuales hemos restau-
rado en su totalidad dejando a la vista unas joyas his-
tricas como son un dique romano de los siglos IV/V,
una torre, muralla y barbacana rabes del siglo XI; el
primer hallazgo en la ciudad de Valencia de almenas
en la muralla rabe; restos de cermicas y de utensilios
de los siglos XII al XVII, y cinco balsas alineadas de te-
ido de tejidos (testigo de la zona de Blanqueras don-
de estn situadas) construidas en ladrillo o baldosa de
barro de los siglos XV-XVII. Tras el exhaustivo trabajo
de restauracin y conservacin, los mencionados ha-
llazgos se mantienen protegidos y a la vista de todos,
congurando un pequeo y nico museo.
No obstante, esta intervencin viene marcada
por una serie de peculiaridades, que dan razn de ser
a este proyecto museogrco. En primer lugar, el des-
tino del nuevo edicio, es una Residencia de estudian-
tes que ha apostado, no slo con la iniciativa de esta
exposicin, sino con la propia eleccin del edicio his-
trico en el privilegiado entorno de las Torres de Se-
Fig. 1. Dique tardorromano de sillares reutilizados.
Fig. 2. Detalle del dique. Hueco donde haba un poste de madera.
Excavacin arqueolgica, restauracin y exposicin en el edicio de la calle Blanqueras n 2 - Rocas n 8 de Valencia 175
Noroeste-Sureste, que contaba con dos hiladas de si-
llares de altura, y que pareca tener continuidad en
otra tercera hilada. El muro parece tener dos hiladas
de grosor como se puede observar en la hendidura
practicada al Sur intencionadamente. Los sillares para
su construccin fueron reutilizados de edicios ante-
riores de poca romano imperial.
Entre los sillares observamos la reutilizacin de
un capitel de columna de orden toscano, un sillar uti-
lizado para la prensa de aceite, diversos sillares con
pequeas hendiduras frontales o laterales, donde se
ubicaran las garras o las clavijas para su elevacin. La
sillera esta realizada en piedra caliza blanca, en toba y
en caliza azul procedente de Alcublas, donde es cono-
cida la explotacin de canteras de este tipo de piedras
en poca romana.
En dicha estructura se document una hendi-
dura (g. 2) en la parte Sur, de unos 20 cm. de anchura,
1,5 m. de altura y de 30 a 40 cm. de profundidad en los
sillares en la parte adyacente al inmueble de la C/ las
Rocas n 6, y junto esta y dispuestos horizontalmente,
se hallaron dos troncos de madera cados que creemos
fuera utilizado para el anclaje de barcas o como un
poste con distintas funciones
Tambin se apreciaron, al nal de la cata de ex-
cavacin, numerosos sillares reutilizados dispuestos
el dique tardorromano, la muralla islmica y las balsas
medievalesmodernas. Las hemos ordenado de ms
antiguas a ms modernas. Dentro de la muralla isl-
mica hemos diferenciado las siguientes partes: el lien-
zo de la muralla, la torre, las almenas y la barbacana
Adems de todas estas estructuras que se con-
servan, la propiedad tuvo inters en hacer una peque-
a exposicin con los objetos ms signicativos y en
mejor estado de conservacin encontrados durante la
excavacin arqueolgica del subsuelo del inmueble.
Aunque las piezas encontradas no eran de un gran va-
lor, ni muy destacables (slo dos platos de Muel del
siglo XVII), s que representan la cermica utilizada en
cada momento, sobre todo de poca almohade, que es
la ms abundante. La mayora de las piezas estaban
rotas y faltaban fragmentos, se han tenido que limpiar
y restaurarlas para poder exponerlas.
D
Cronologa de poca tardorromano o visigoda.
Podra ser del (s. IV al s. VII). Anulado en el siglo XI
por la construccin de la muralla.
Se trataba de un muro (g. 1) en opus quadra-
tum con una longitud de 4,5 metros y una altura
conservada que oscila entre 1,5 metros en la parte
Sur y 1 metro en su parte Norte, con una orientacin
Fig. 3. Muralla islmica, antes de la intervencin (Ortofoto, Global Mediterranea).
176 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Mez Rodero - V. Bueso Soria
de forma plana y rehundidos en la parte frontal oeste
del muro, con lo que podra ser el suelo del embarca-
dero.
M
Se document la continuidad del lienzo de la
muralla islmica del siglo XI, construido bajo el reina-
do de Abd AlAziz entre los aos 1021 y 1061 y descri-
ta por el gegrafo AlUdri
Estamos viendo la cara exterior de la muralla
(g. 3-4), extramuros, fuera de la ciudad. La muralla
y la torre tienen una longitud de 20 metros dentro de
este edicio. La altura mxima conservada de la mu-
ralla es de 10 metros de altura, hasta las almenas, po-
siblemente muy parecida a la original. La muralla ten-
dra un ancho de 2,10 metros, documentada en otras
excavaciones.
El lienzo de la muralla es un muro de tapial
de hormign blanquinoso con una fbrica interior de
mampostera (piedras) en muchas de las zonas se man-
tena el revoque exterior, incluso zonas en las que an
se puede ver su pintura original por lo que presenta-
ba un buen aspecto, pero en otras se haba perdido o
estaba afectado por refacciones posteriores y agujeros
donde se poda ver la fbrica de piedras de mediano y
gran tamao trabadas con un hormign blanquinoso.
Hay zonas donde se ha conservado la pintura origi-
nal que tras el paso de los siglos tiene una tonalidad
crema.
Tambin se han podido ver agujeros triangula-
res que estn huecos y atraviesan totalmente la muralla
pudindose ver la casa que actualmente se encuentra
detrs, estos agujeros estn en una misma altura, pero
no se mantiene una distancia regular, lo hemos inter-
pretado como posibles agujeros para instalar un anda-
mio para la construccin de la muralla. Otros aguje-
ros mucho ms pequeos, muchos de ellos conservan
unos listones de madera, tambin estn muy bien ali-
neados y se ve una pequea rebaba en la supercie de
la muralla lo que estara marcando la separacin de las
diferentes cajas para la construccin de la muralla
Otros detalles que se han podido advertir son
unos grais en la pared original de la muralla consis-
tente en un agrupamiento en una zona de rayas verti-
cales sin ningn signicado. El otro elemento son res-
tos de una composicin geomtrica pintada en negro
no est completa es pequea y no se ve un signicado
claro. Estas dos seran de una cronologa posterior a la
islmica (bajomedieval o moderna), pues ya deberan
haber casas adosadas a la muralla.
Fig. 4 . Muralla islmica, despus de la intervencin (Ortofoto, Global Mediterranea).
Excavacin arqueolgica, restauracin y exposicin en el edicio de la calle Blanqueras n 2 - Rocas n 8 de Valencia 177
T
As mismo la torre sera de planta de tres cuar-
tos de crculo, pues sera la esquinera de la muralla
donde cambiara de direccin, haciendo un ngulo de
90
o
. La torre no est completa, menos de la mitad, est
situada al oeste del edicio de la calle Blanqueras,
pero no conservara toda su planta. Estaba construida
de mampostera, las piedras estaban trabadas con un
mortero blanco que las recortaba, y en algunas zonas
se pudo documentar unas pequeas piedrecitas grises
incrustadas en este mortero a modo de decoracin (g.
5), este dato se ha constatado en otras torres semejan-
tes de la ciudad. Pero en otras zonas el mortero haba
desaparecido y las piedras estaban muy descarnadas,
y con agujeros.
Otro elemento novedoso es una decoracin loca-
lizada en la parte superior de la torre donde hay unos
rectngulos decorativos (g. 6) que formaran un gran
rombo (no est completo) estos rectngulos son de dos
clases y se van alternando, unos de pequeos sillarejos
de piedra toba de color blanco y los otros de ladrillos
rojos, lo que dara a la torre a los visitantes desde fuera
de la ciudad un gran rombo o dibujo geomtrico con
colores blancos y rojos que destacaran sobre las pie-
dras (g. 7).
La torre sera maciza menos su parte superior,
que deba estar hueca para poder circular por ella,
pero no se ha podido comprobar, ya que no se conser-
va la culminacin de la torre.
En un plano se ha podido estimar la distancia
de unos 26 metros con la siguiente torre localizada en
una reciente excavacin arqueolgica en la misma ca-
lle de las Rocas n 6 (Vies, A. 2003).
Fig. 5. Torre decorada de mampuestos y piedrecitas.
Fig. 6. Torre con decoracin de rectngulos de ladrillos y
sillares blancos.
Fig. 7. Dibujo del alzado de la torre islmica.
178 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Mez Rodero - V. Bueso Soria
A
Hay que sealar que es la primera vez que se
documentan ablemente almenas en la muralla isl-
mica de Valencia.
Rematando este tramo de muralla hay 9 al-
menas cuadradas (g. 8). Medidas: 95 cms de ancho,
95 cms de alto y 50 cms de grosor, excepto la que es-
taba adosada a la torre que meda 102 cms. La misma
medida de 95 cms tena el espacio que haba entre dos
de ellas. Mantenan el revoque exterior, un buen as-
pecto, alisadas, lo mismo que se pudo ver de sus la-
terales. Dos vanos conservan una supercie biselada
por lo que los vanos no acabaran planos, sino con una
pendiente (para verter aguas). Estamos viendo las al-
menas desde fuera de la ciudad, extramuros, por lo
que no se ve el adarve o camino de ronda, oculto por
las almenas, para poder protegerse de un ataque y dis-
parar parapetados detrs de las almenas.
B
Se localiz la barbacana o antemuro con direc-
cin Noroeste Sureste, paralela a la muralla a una
distancia de 4,30 metros construida con los mismos
materiales que la muralla, tapial de hormign con
una fbrica interior de mampostera, cuenta con una
longitud de 7,13 metros, una anchura mxima de
1,10 metros y mnima de 0,78 metros. Cuando constru-
yen la barbacana aprovechan el dique tardorromano
existente como cimentacin, por lo que estas medidas
son tan exiguas, solo tiene 30 cms de altura, pero en
el norte donde no se apoya en el dique alcanza una al-
tura de 1,20 m aproximadamente. La barbacana estaba
amortizada por estructuras del siglo XV perteneciente
a un espacio dedicado a teneras. En cambio este tramo
de la muralla y parte de la torre ha servido de muro
medianero de diferentes edicios desde la reconquista
cristiana de 1238 hasta hoy en da, al irse ampliando la
ciudad y quedar la antigua muralla islmica dentro de
un nuevo entramado urbano.
B
Cronologa: Siglo XV. Anuladas por construc-
ciones del siglo XVIII.
Funcionando con los muros bajomedievales ha-
llamos una serie de balsas y conducciones hidrulicas
relacionadas con el curtido de pieles (g. 9). Adosa-
das a la muralla islmica hallamos un total de 6 bal-
sas circulares, algunas de ellas conservan el suelo de
ladrillos o de mortero y las paredes son de grandes
losas curvadas de barro cocido o de ladrillos, dos de
las balsas tienen oricios circulares frontales para la
expulsin de los lquidos utilizados para el curtido de
las pieles. Sus dimetros interiores son similares, estn
alrededor de 1 metro.
Hallamos en la parte sureste, otras dos balsas
circulares que se adosaban. Estas balsas, que creemos
tendran su continuidad se uniran diagonalmente con
otras balsas circulares y cuadradas mediante un siste-
ma de canalizaciones que ya no se conserva.
Todas estas balsas para el cultivo de pieles fun-
cionaban con dos espacios pavimentados en ladrillos
en distintas disposiciones, pero a dos niveles de altura.
Junto a los pavimentos hallamos tres canales para el
transporte o evacuacin de los lquidos de las balsas:
dos de ellas, estaban realizadas en piedra caliza hora-
dada en su zona central, con oricios para la expulsin
de lquidos en laterales, una de ellas tena un partidor
tambin realizado en la roca, e incluso una de ellas al
observar la solera de su cimentacin parece que iba en
direccin a la Acequia de Na Rovella. La otra canal,
Fig. 8. .Almenas de la muralla.
Fig. 9. Vista del rea industrial de curtidores. Balsas.
Excavacin arqueolgica, restauracin y exposicin en el edicio de la calle Blanqueras n 2 - Rocas n 8 de Valencia 179
realizada en ladrillos cocidos, recibira las aguas de las
balsas situadas al Sureste.
S
La exposicin pretende desarrollar un recorrido
histrico de la evolucin urbana y con ella la de los
edicios, que se han ido construyendo en este punto
de la ciudad de Valencia desde el siglo II d. C. hasta la
actualidad.
A partir de una serie de paneles con planime-
tras, fotografas de la intervencin arqueolgica, di-
bujos de reconstrucciones de edicios, espacios o am-
bientes y textos muy sintticos, se pretendera llevar a
cabo un discurso diacrnico de la evolucin arquitec-
tnica, urbanstica e histrica de sta, en este mismo
lugar, una pequea porcin de ciudad que representa
el solar.
Se realizaron paneles individuales para los pe-
riodos romano, islmico, bajomedieval, moderno y
contemporneo, nalizando con uno referido al pro-
yecto arquitectnico e historia del edico restaurado.
Otro de los objetivos prioritarios es el de expo-
ner una serie de objetos arqueolgicos en el mismo
espacio donde fueron depositados en las diferentes
etapas histricas, para ello se cuenta con una peque-
a coleccin de objetos arqueolgicos museables, que
han sido restaurados para exponerlos una vitrina.
Hay que tener en cuenta que el edicio pertene-
ce a una propiedad privada, las estructuras antiguas
que se han dejado a la vista se encuentran integradas
en este nuevo edicio siendo parte de las aulas, oci-
nas y habitaciones, por lo que no puede ser abierto al
pblico, pero s que lo pueden disfrutar todos los estu-
diantes y profesores, as como el personal del edicio.
En cambio, la vitrina expositora se encontrar al lado
del zagun, y aunque siga siendo una institucin pri-
vada, por parte de la direccin, s que permite visitarla
a los interesados. Los elementos inmuebles restaura-
dos son: la torre, la muralla y la barbacana islmica,
un dique tardorromano, cinco balsas de una tenera
(siglo XV-XVII) y un arco de descarga del edicio del
siglo XIX.
Dentro del edicio no hay ningn itinerario
descrito, pues las estructuras visibles recuperadas for-
man parte del edicio, por sus peculiaridades (bienes
inmuebles) se encuentran en el mismo lugar que se
encontraron. Al recuperarse, restaurarse e integrarse
estas estructuras en la conguracin de este nuevo
edicio, estos elementos muchas veces se encuentran
integrados dentro de aulas, ocinas y habitaciones, por
lo que es imposible hacer un recorrido libre, pero s
que todas las personas que trabajen y vivan, as como
los visitantes espordicos de este edicio podrn dis-
frutar de estos elementos restaurados. Cerca de cada
uno de ellos se coloc un panel explicativo de esta
estructura, haciendo hincapi en sus caractersticas,
historia dentro de la ciudad de Valencia, excavacin
arqueolgica, para que la persona que se detenga a
contemplar este elemento tenga toda la informacin
posible de ello. Adems, estos paneles estarn redac-
tados en dos lenguas: castellano e ingls. Hay que re-
cordar que la Fundacin es una Residencia de la Uni-
versidad Norteamericana de Florida.
La exposicin tendra dos apartados u objeti-
vos:
- El primero sera la exposicin de las estructu-
ras descubiertas (g. 10):
La muralla y la torre islmica (g. 11-12) que se
localiza en la medianera trasera del edicio, tanto en
el stano, planta baja, primera y segunda planta. En
varios puntos se puso un cartel informativo cerca de
ella. En la planta baja que es un espacio ms comn y
de ocinas resulta ms fcil colocarlo, al igual que en
el stano que es una zona con aulas. En cambio en la
primera y segunda planta es ms complicado, ya que
Fig. 10. Plano del edicio. Localizacin de las estructuras
restauradas y expuestas.
180 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Mez Rodero - V. Bueso Soria
profesor (g. 14). Aqu tambin se puso un panel ex-
plicativo de la estructura y su funcin.
Tambin se ha restaurado y dejado a la vista un
arco de descarga de ladrillos trabados con mortero da-
tado en el siglo XIX, en el momento de la construccin
del edicio restaurado. Est situado en una pared de
la calle Rocas, en la planta baja, en una ocina.
- El segundo objetivo de la exposicin ser una
gran vitrina expositor (g. 15), situada en un pasillo
al lado del zagun, en la planta baja. Su ubicacin fue
difcil, ya que el edicio no es un museo o sala de ex-
posiciones. Hubo que encontrarle un lugar adecuado
para que no molestara en las distintas dependencias
y pudiera verlo el mayor nmero de personas posible
en una zona de paso. Al nal se opt por colocarla en
un pasillo ancho.
La vitrina tiene 275 metros de longitud y 150
metros de altura y un fondo de 37 centmetros. Tendr
tres niveles donde las piezas se agrupan por pocas,
colocadas en unos estantes de vidrio transparente. Se
cuenta con una pequea coleccin de objetos arqueol-
gicos museables, aunque signicativa de varias pocas
de la historia de la ciudad de Valencia, desde la po-
ca almohade (siglos XII-XIII), siglos XVII y XIX hasta
poca contempornea, siglo XX. Son piezas diversas
donde est la muralla y la torre estn ubicadas las ha-
bitaciones de los estudiantes.
Las otras estructuras conservadas y expuestas
estn localizadas en el subsuelo del stano, donde se
hizo la excavacin arqueolgica del edicio de la calle
Rocas n 8. El stano est destinado a aulas y sala de
conferencias. A mitad de la sala se encuentra la bar-
bacana y el dique tardorromano o visigodo (g. 13)
debajo del suelo y se puede ver y pasar por encima
mediante un suelo de vidrio transparente que est
encima, al lado se coloc un panel explicativo de las
estructuras y su funcin.
Al nal de la sala del stano y pegada a la mu-
ralla se conservan cinco balsas circulares alineadas,
destinadas a la actividad de las teneras, se encuen-
tran en un nivel ms alto que el suelo, estn datadas de
mediados del siglo XV hasta el siglo XVII. Las balsas
estn protegidas por un suelo de vidrio transparente,
y es donde se ubicar la tarima del conferenciante o
Fig. 11. Biblioteca con la torre restaurada. (Planta baja).
Fig. 12. Habitacin con la torre restaurada. (Primer piso).
Fig. 13. Dique tardorromano expuesto en subsuelo. (Stano).
Excavacin arqueolgica, restauracin y exposicin en el edicio de la calle Blanqueras n 2 - Rocas n 8 de Valencia 181
Fig. 14. Sala de conferencias con balsas y muralla (Stano).
de cermica, piedra y metal, recuperadas en las exca-
vaciones arqueolgicas realizadas para la rehabilita-
cin de este edicio. Las piezas no son muy singulares
ni de gran valor, adems se han tenido que restaurar
y recomponer muchas de ellas al estar muy fragmen-
tadas y dar una visin ms comprensible al visitante,
sobre todo las de poca islmica. Tan slo destacar dos
platos de Muel (g. 16) y un cuchillo de piedra, de pi-
zarra (g. 17), que se utilizaba para labores de curtidu-
ra (g. 18), ambos se recuperaron enteros y datados
en el siglo XVII.
En medio de la vitrina hay una pequea panta-
lla plana situada en la pared, donde se proyectar un
video, con un sistema de bucle, de un recorrido virtual
en 3D del edicio, pasando por todos los elementos
descubiertos en las intervenciones arqueolgicas y que
se han restaurado (muralla, torre y barbacana islmi-
ca, dique tardorromano y balsas de la teneras moder-
nas). Tambin la vitrina contiene un friso cronolgico
y pequeos paneles explicativos, sobre la historia de
Valencia a travs de este edicio.
Fig. 15. Vitrina expositora.
Fig. 16. Platos de Muel. Siglo XVII.
Fig. 17. Cuchillo de piedra (pizarra). Siglo XVII.
Fig. 18. Grabado de trabajo de curtidores con cuchillo.
182 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Mez Rodero - V. Bueso Soria
IZQUIERDO, P., 1996: Los condicionantes de la na-
vegacin en la antigedad: una aproximacin al caso
de la provincia Citerior Mediterrnea. I coloquio de
historia de las ciencias y las tcnicas, construccin naval
y navegacin. Santander.
MAICAS, R. y HUETAS, J. M. 1986. La artesana del
cuero y de las pieles en las comarcas de Navalcarne-
ro y San Martn de Valdeiglesia. NARRIA, estudios
de artes y costumbres populares. Arganda. 79 -101.
MART, J., 1999: El primitivo sistema de alcantarilla-
do. Historia de Valencia, Fascculo 15. 178 -181. Va-
lencia.
MATEU, J. et al. 1999: La red de acequias. Historia
de Valencia I, Fascculo 15. 182-185. Valencia.
NEVILLE, C. Trabajos con piel, Vilamala. Barcelona.
1971
RIBERA, A. 1998: La fundaci de Valncia. Estudis
Universitaris, 33. Valencia
RUBIO, F. 1995: Informe de la intervencin arqueolgica
de urgencia realizada en la Plaa dels Furs n 4 de Va-
lencia. Copia depositada en el Servicio Municipal de
Arqueologa del Ayto. de Valencia.
SNCHIS GUARNER, M. 1972: La ciutat de Valn-
cia. Sntesi d'Histria i de Geograa Urbana. Valen-
cia.
TEIXIDOR, M.J. DOMINGO, C., 1989: Les squies
i els traats urbans a Valncia.Los paisajes del agua.
287 301. Valencia.
TOOSAINT SAMAT, M., 1990: Las pieles. Histo-
ria, tcnica y moral del vestido. 311340. Madrid.
B
A.A. V.V. 1988: 50 aos de viaje arqueolgico en Valen-
cia. Valencia.
A.A. V.V. 2001: Conocer Valencia a travs de su arquitec-
tura. Excmo. Valencia.
A.A. VV. 2003: Puertos uviales antiguos: ciudad, desa-
rrollo e infraestructuras. 81-98, Valencia
A.A. V.V. 2004: Perspectivas de investigacin sobre
puertos y fondeaderos en el sur de Hispania. AN-
SER, Seminario 2. Le struure dei porti e degli approdi
antichi. Roma.
ALGARRA, V., y HERREROS, A., 1996: Informe de la
intervencin arqueolgica de urgencia realizada en la ca-
lle Blanqueries n 6 de Valencia. Copia depositada en
el Servicio Municipal de Arqueologa del Ayto. de
Valencia.
BRUNOT, L., 1923: Vocabularie de la tannerie indigne
a Rabat. Tomo II, Hespries. 83-93.
CARMONA, P., 1991: Interpretacin paleo hidro-
lgica y geoarqueolgica del substrato romano y
musulmn de la ciudad de Valencia. Cuadernos de
Geografa, 49. Valncia.
CASTELLOTE, E.; 1987: Curtidores y boteros. Et-
nografa espaola. 171187. Madrid.
GAYAN, M, J. y LANGUIZ; L. 1971: El cuero en
el Alto Aragn. Coleccin Cosas Nuestras. 17-32.
Huesca.
GMEZ, S. y BOU, J. 1998: Informe de la intervencin
arqueolgica de urgencia realizada en la calle Blanqueras
n 3 esquina con la calle de las Rocas n 5 de Valencia. Co-
pia depositada en el Servicio Municipal de Arqueo-
loga del Ayto. de Valencia.
El REA SEPULCRAL LOCALIZADA EN LA CALLE MAESTRO
SOLER DE PATERNA. INTERPRETACIN DE LAS PRCTICAS FU-
NERARIAS EN TIEMPO DE LA PESTE. (S.XVI-XVII)
LLOREN ALAPONT MARTN
RESUMEN
La intervencin arqueolgica realizada en la calle Maestro Soler de Paterna ha sacado a la luz una extraordina-
ria rea sepulcral, con numerosas tumbas y esqueletos en perfecto estado de conservacin. Algunos individuos
mostraban evidentes signos de haber sido amortajados y enterrados en el interior de atades. Muchos de ellos
se acompaaban con elementos de adorno personal y objetos simblicos de carcter ritual. El cementerio parece
tener su origen en la segunda mitad del siglo XV, dentro de un espacio parroquial, donde acogera los enterra-
mientos de los nuevos colonos cristianos despus de la reconquista. Posteriormente la necrpolis tendra una
continuidad hasta la segunda mitad del siglo XVII. Las caractersticas de los esqueletos, el amontonamiento de
los cuerpos y la forma en que se depositaran y disponen en el cementerio indican que fueron vctimas de la Peste
que devast la poblacin entre los siglos XVI y XVII.
PALABRAS CLAVE: Practicas funerarias, peste, amortajamiento, osario, reduccin, atad, sagrario.
SUMMARY
The archaeological intervention realized in the street of Maestro Soler at the city of Paterna has discovered an
extraordinary sepulchral area, with numerous tombs and good conserved skeletons. Some individuals were
showing evident signs of shrouding and buried inside cons. Many of them were accompanying on elements of
personal adornment and symbolic objects of ritual practices. The cemetery seems to have his origin in the second
half of the 15th century, inside a Church space, where it would receive the burials of the new christian colonists
after the conquest. Later, the necropolis would have continuity up to the second half of the 17th century. The cha-
racteristics of the skeletons, the heaping of the bodies and the form of they were buried indicate that they were
victims of the Black Death which devastated the population between the 16th and 17th century.
KEY WORDS: Funerary practices, Black Death, shrouding, ossuary, reduction, con, sacrarium.
marrn claro. En el lmite Este del solar, registramos
un estrato de tierra areno-arcillosa de color marrn
oscuro, probablemente aportado, para poder seguir
inhumando, en el cual se encuentran los ltimos ca-
dveres de la necrpolis en la fase ms reciente de la
misma.
Por debajo de los niveles anteriores, en un es-
trato natural formado por tierra arcillosa de color
anaranjado, se excavan la mayor parte de las tumbas
de la fase antigua, datadas desde mediados del siglo
XVI hasta el siglo XVII. Estas tumbas se caracterizan
por una orientacin Oeste-Este, una distribucin ms
organizada, observndose ciertas agrupaciones fami-
liares, o reutilizacin de las mismas fosas, la existencia
de tumbas con restos de madera de atades, algunas
con elementos constructivos, evidencian la existencia
de algunas tumbas privilegiadas que se prolongan
ms all del lmite Este de la intervencin.
La excavacin de la necrpolis moderna de Pa-
terna y el anlisis de los esqueletos y de su contexto ha
proporcionado un mayor conocimiento de la estructu-
ra, densidad, dinamismo, aspecto fsico, condiciones
de vida y prcticas funerarias de aquella sociedad que
vivi y muri en Paterna entre los siglos XVI y XVII.
Aporta adems, nueva luz sobre los acontecimientos
y sucesos trgicos, que sucedieron durante ese perio-
do, concretamente durante los episodios epidmicos
de peste que azotaron virulentamente a la poblacin,
sobre todo durante el siglo XVII. De esta forma pode-
mos observar de que manera la gran mortandad tuvo
su reejo en las costumbres y prcticas funerarias y en
los rituales y creencias, en concreto como afect a to-
dos los sectores de la poblacin, independientemente
de su estatus, pero atacando de forma ms intensa a
. I
La intervencin arqueolgica realizada en la
calle Maestro Soler de Paterna (g. 1) se ha
caracterizado por el descubrimiento de un
cementerio que data entre los siglos XVI y XVIII,
conformado por ms 160 enterramientos, que en
muchos casos han alterado, en mayor o menor
medida, los sepulcros anteriores, causando
reducciones parciales y en los casos ms extremos,
provocando verdaderos osarios.
Algunos individuos mostraban evidentes sig-
nos de haber sido amortajados y enterrados en el inte-
rior de atades. Muchos de ellos se acompaaban con
elementos de adorno personal y objetos simblicos de
carcter ritual.
El cementerio parece tener su origen en la se-
gunda mitad del siglo XV, dentro de un espacio parro-
quial, donde acogera los enterramientos de los nue-
vos colonos despus de la reconquista. Posteriormente
la necrpolis tendra una continuidad hasta inicios
del siglo XVIII. Las caractersticas de los esqueletos,
el amontonamiento de los cuerpos, y la forma en que
se depositan y disponen en el cementerio, indican que
fueron vctimas de la peste que devast la poblacin
entre los siglos XVI y XVII (g. 2).
El anlisis de los esqueletos y de su contexto ha
hecho posible conocer las caractersticas fsicas, condi-
ciones de vida y prcticas funerarias de aquellos que
vivieron y murieron en esta poblacin. La aplicacin
de una metodologa que reconoce la importancia de
la posicin de los restos esquelticos y la tafonoma
del cadver junto al anlisis de las articulaciones dis-
locadas durante la descomposicin nos ha servido
por demostrar la naturaleza y evolucin de los ente-
rramientos y la recreacin de la posicin original del
cuerpo relacionada con la arquitectura de la tumba y
las circunstancias de inhumacin y descomposicin.
Podemos distinguir dos fases de enterramien-
tos evidenciadas sobre todo por la orientacin de los
cuerpos. En la fase ms reciente, los cuerpos se hayan
orientados Norte-Sur, con abundantes inhumaciones
que se alteran unas a otras, con una verdadera inten-
cin de ocupar por completo un espacio funerario
muy hacinado y con muestras evidentes en algunos
enterramientos de haber sido inhumados de forma
apresurada, en fosas simples, con cierto descuido e
invadiendo el espacio de otras inhumaciones recien-
tes. Esta fase reciente estara datada a lo largo del siglo
XVII, llegando probablemente hasta los inicios del si-
glo XVIII. La mayora de las tumbas de la fase reciente
se encuentran excavadas en un estrato de aportacin
natural formado por tierra areno-arcillosa de color
Fig. 1 . Localizacin del rea de intervencin.
184 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
y caractersticas, costumbres y rituales de la poblacin
de Paterna durante la poca moderna.
. E
En los primeros momentos de la necrpolis, ob-
servamos una cierta organizacin, una agrupacin y
divisin entre las tumbas. Podemos advertir una uni-
formidad tanto en las orientaciones de los cuerpos,
como en los tipos de deposicin y colocacin de los
individuos en las tumbas. Es muy probable que nues-
tra necrpolis corresponda a la primera necrpolis
asociada a una parroquia desde la reconquista. Tras la
reconquista cristiana, los enterramientos que durante
la dominacin islmica se realizaban fuera de la ciu-
dad en las necrpolis suburbanas, vuelven al interior
del ncleo urbano de la mano de los nuevos conquis-
tadores inuidos por las nuevas costumbres y litur-
gias cristianas. En el inicio los cristianos ocuparn los
templos religiosos musulmanes y convertirn las mez-
quitas en iglesias y utilizarn sus inmediaciones como
cementerio donde enterrar los primeros difuntos cris-
tianos. Poco despus, con la llegada de nuevos colonos
se erigirn las primeras parroquias que albergarn los
los individuos ms dbiles, nios y personas de edad
avanzada.
Para poder comprender la estructura del espa-
cio funerario, la distribucin de las tumbas, la inter-
pretacin de dicha tumba, su construccin, los objetos
que contiene, los gestos rituales y las costumbres fune-
rarias, es necesario el estudio de todos los elementos
que la conforman y es imprescindible el anlisis antro-
polgico de los huesos del individuo all inhumado.
No debemos olvidar que son las personas que un da
murieron y fueron enterradas las protagonistas de la
tumba y de la necrpolis. La localizacin de la tum-
ba, su forma, los objetos all depositados y los gestos
funerarios se hacen para y por el difunto y por tanto
estn directamente condicionados y relacionados por
el difunto, sus caractersticas y circunstancias. Al igual
que la ciudad y las casas de los vivos, la necrpolis y
las tumbas se hacen en funcin de personas, ya que
tanto el aspecto biolgico como cultural se prolongan
despus de la muerte. El estudio y anlisis de los ele-
mentos y materiales que conforman la necrpolis de
Paterna, localizada en la calle Maestro Soler ha repre-
sentado una gran oportunidad para conocer los rasgos
Fig. 2 . Plano en el que se observan todos los enterramientos en los diferentes niveles de superposicin.
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler , Paterna. Interpretacin prcticas funerarias en tiempo de la peste.(s.XVI-XVII) 185
verdaderos campos santos vinculados a las mismas.
Parece ser que nuestros primeros enterramientos co-
rresponden a esta etapa. Sin embargo no hemos do-
cumentado la presencia de estructuras arquitectnicas
que pudieran corresponder al edicio de esta parro-
quia a la cual estaran asociadas las tumbas. Sabemos
que la cercana y actual iglesia de la Parroquia de San
Pedro Apstol situada en la Plaza Mayor del Paterna
fue construida a nales del siglo XVIII, segn proyecto
de Antonio Gilabert y Lorenzo Martnez. No obstante,
tambin sabemos que este templo se edic sobre los
cimientos de la Iglesia construida tras la reconquista
en el S.XIV, la cual a su vez haba ocupado el lugar de
la mezquita:
no siendo capaz para la parroquia de 1.024 y ms
almas de comunin, tampoco tiene el decoro propio de las
cosas de Dios
Originariamente la Parroquia se construye bajo
la advocacin de San Pedro y San Juan Bautista, a don-
de acudan en el siglo XIV los habitantes de la cercana
Manises como demuestra un documento de la poca:
sin tener cerca al sacerdote... que los cristianos
mueren sin confesarse ni recibir el Cuerpo de Cristo, y mu-
chos nios sin recibir el bautismo y dado que el ro con
frecuencia y muchsimas veces no se puede cruzar por puen-
te o barca.... Es por lo que en 1370 nacera la Parroquia
de San Juan Bautista de Manises.
La Iglesia de Paterna se dedicara entonces a
San Pedro aunque se mantendran los recuerdos de
la anterior denominacin compartida, como eran las
imgenes desaparecidas tras la contienda civil que se
encontraban en la hornacina del altar mayor.
Por tanto, parece evidente que nuestra necrpo-
lis corresponde al campo santo de la primera parroquia
construida tras la reconquista cristiana. Sin embargo,
no hemos encontrado las primeras tumbas medievales
de la necrpolis, seguramente estaran ms prximas
a la parroquia, en una ubicacin distinta a la nuestra.
Las tumbas del primer momento parecen abarcar un
espacio cronolgico desde la segunda mitad del siglo
XVI hasta el siglo XVII, una estandarizacin y conso-
nancia (g 3).
Se trata de fosas excavadas en el terreno natu-
ral, de forma pseudo-rectangular, cuyas dimensiones
se adaptan al tamao del cuerpo del difunto. Todas
ellas estaban orientadas Oeste-Este, respetando las
Fig. 3. Evolucin de la necrpolis en el siglo XVI, con diferentes niveles de enterramientos.
186 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
prescripciones del ritual funerario cristiano: Cabeza al
Oeste y pies al Este y rostro mirando al frente. En el
caso de estos enterramientos es el sentido del cuerpo
y de la cabeza que miran al frente, haca el Oeste, el
que motiva la intencionalidad de la orientacin de los
difuntos cumpliendo la ortodoxia cristiana.
Prueba de ello es la justicacin de esta orienta-
cin por parte de Santo Tomas:
Es conveniente que adoremos con el rostro vuelto
hacia el oriente: primeramente para mostrar la majestad de
Dios, que nos es maniesta por el movimiento del cielo, que
parte del oriente; en segundo lugar porque el Paraso Terre-
nal existi en oriente y nosotros tratamos de volver a l; en
tercer lugar porque Cristo que es la luz del mundo, es llama-
do Oriente por el profeta Zacaras, y porque segn Daniel,
subi al cielo, al oriente; y en cuarto lugar, por ltimo, es
el oriente en donde aparecer en el ltimo da, conforme a las
palabras de Mateo (op.cit. pg. 42).
El individuo estaba colocado en el interior de
la tumba en una posicin intencionada y predeter-
minada, con cuidado de que quedara en una postura
normalizada. Los esqueletos se encontraban decbito
supino, con el crneo mirando al frente, o apoyado
sobre el parietal mirando a un lado, las extremida-
des superiores semi-exionadas con las manos juntas
sobre el abdomen, sobre la pelvis o sobre el pecho y
las extremidades inferiores extendidas y paralelas. La
posicin general del esqueleto en la tumba y la forma
adoptada por los huesos son factores fundamentales
para reconstruir el amortajamiento y enterramiento
del individuo, as como la reutilizacin de la tumba
y las sucesivas manipulaciones de los restos, desde la
re-inhumacin hasta la reduccin parcial o total del
esqueleto, siguiendo un proceso que conduce de la de-
posicin primaria hasta la formacin de un verdadero
osario. Los esqueletos mostraban signos de haber sido
amortajados, la posicin de las clavculas, los antebra-
zos y los pies indicaban la compresin provocada por
ligaduras a la altura de los hombros, codos, rodillas y
tobillos.
La superposicin, en el mismo lugar, de unos
cuerpos sobre otros, indica que probablemente se uti-
lizaba la misma fosa y espacio sepulcral por varios in-
dividuos relacionados por parentesco familiar (g. 4).
Esta reutilizacin del sepulcro viene conrmada por
el registro de reducciones de numerosos componentes
seos a los pies de la fosa, sobre el cuerpo del difunto o
Fig. 4. Enterramiento en el que se aprecia la superposicin de los
cuerpos y la reduccin de los restos seos precedentes..
Fig. 5. Enterramiento en el que se aprecia la reduccin sobre el
cuerpo del difunto.
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler , Paterna. Interpretacin prcticas funerarias en tiempo de la peste.(s.XVI-XVII) 187
a los lados. La inhumacin de nuevos individuos com-
porta la desarticulacin y reorganizacin de los restos
de los sujetos enterrados anteriormente, todo ello con
el n de favorecer la deposicin del nuevo difunto. No
obstante no se trata simplemente de apartar los huesos
y reducir el esqueleto, se trata de una manipulacin
escrupulosa y respetuosa respecto a los restos seos de
los antepasados (g. 5, 6 y 7).
En este momento, encontramos de forma muy
puntual algunos objetos de adorno personal, concreta-
mente, pulseras de bronce, que han aparecido en slo
dos enterramientos, en una reduccin y en el antebra-
zo izquierdo de un individuo articulado (g. 8). No
obstante, observamos la ausencia total de objetos vin-
culados con la religiosidad, que caracterizarn el mo-
mento siguiente, como si la inuencia de las liturgias
vinculadas a estos objetos hubiera sido muy tenue, y
como si la necesidad de incluir smbolos religiosos en
el ritual funerario o como elemento identicador en el
trnsito hacia la vida de ultratumba, todava no se hu-
biese consolidado o arraigado en el imaginario social
de la poca.
. E
En un momento posterior que datamos a partir
del siglo XVII (g.9), registramos una mayor variabili-
dad en la orientacin de las tumbas, la mayor parte en
sentido Norte-Sur, intentando aprovechar al mximo
el espacio. Algunas fosas se revisten con hiladas de
Fig. 6. Tumba en el que el crneo de una inhumacin precedente se
sita sobre las piernas del difunto.
Fig. 7. Enterramiento en el que se aprecia la reduccin en los pies
de la tumba.
Fig. 8. Pulsera en el antebrazo izquierdo de un individuo femeni-
no de entre 25 y 30 aos
188 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
ladrillos. Tambin vara la disposicin de los cuerpos
en las tumbas. Las posturas que adoptan los cuerpos
tambin son diversas, incluso en tumbas adyacentes.
Esta evolucin llega hasta el momento nal de la ne-
crpolis cuando observamos un verdadero hacina-
miento. Unas tumbas alteran a las otras, y se producen
continuas inhumaciones post-deposicionales de restos
seos que aparecen dispersos, con abundantes reduc-
ciones parciales, que apenas dejan espacio libre entre
los individuos enterrados (g. 10). Encontramos indi-
viduos de ambos sexos y de todas las edades, sobre
todo nios, cuyo nmero era escaso en el momento
anterior, depositados unos junto a otros sin una orga-
nizacin aparente.
La mayor parte de los individuos aparecen colo-
cados decbito supino, con las manos sobre el pecho, o
el abdomen con las piernas extendidas. Muchos de los
individuos se encuentran enterrados en el interior de
atades, de los cuales se han conservado restos de ma-
dera carbonizada y clavos de hierro y bronce (g. 11).
Sin embargo, adems de las condiciones des-
critas, algunos individuos aparecen enterrados boca
abajo y se observa la existencia de reducciones secun-
darias y terciarias, junto con verdaderos osarios forma-
dos con los huesos procedentes de las inhumaciones
alteradas, hechos que evidencian un apresuramiento
y urgencia por enterrar los cuerpos, y un nmero ele-
vado de inhumaciones efectuadas en un corto espacio
de tiempo, sin tener en cuenta los difuntos sepultados
con anterioridad (g. 12).
En las tumbas y cuerpos de los individuos ente-
rrados en los ltimos niveles documentados, se apre-
cia una abundante presencia de elementos de signi-
cado simblico y ritual, los cuales tienen, sin duda,
un gran valor arqueolgico. En varias tumbas obser-
vamos elementos de adorno personal e indumentaria.
Fig. 9. Distribucin de las tumbas durante varias fases a partir del S.XVII
Fig. 10. Fotografa de un sector del cementerio en el que se observa
la alteracin de unas tumbas por otras y el gran nmero de compo-
nentes seos removidos.
Fig. 11. Clavos de bronce con madera adherida junto a los restos
esquelticos.
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler , Paterna. Interpretacin prcticas funerarias en tiempo de la peste.(s.XVI-XVII) 189
rios del siglo XVIII de tela o cuero que envuelven un
cristal similar a los hallados, que protegan la imagen
del santo y que tienen un evidente signicado pro-
lctico.
Hemos localizado agujas de peinado y sobre todo he-
billas que conrmaban la presencia de calzado y de
personas inhumadas vestidas (g. 13). Entre los ele-
mentos de adorno personal debemos destacar la recu-
peracin de un pendiente de oro perteneciente a una
mujer enterrada en el interior de un atad que conser-
vaba restos de la madera carbonizada (g. 14).
La presencia de estos importantes objetos de
adorno personal, que incluyen el oro, muestra la di-
versidad en cuanto al estatus de la poblacin inhuma-
da en la necrpolis, que albergara individuos de todas
las categoras sobre todo en los ltimos momentos,
cuando lo que importaba era enterrar con celeridad,
sin mirar en exceso la clase social. Sin embargo pare-
ce ser que las tumbas ms privilegiadas se prolongan
ms all del lmite Este de nuestra intervencin.
En la mayora de enterramientos de este mo-
mento localizamos numerosos objetos de simbologa
religiosa. Registramos rosarios entrelazados en las
manos del difunto, o rodendoles el cuello y tambin
medallas dedicadas a los santos, muestra evidente de
las creencias religiosas en el ritual funerario (g.15).
Sin embargo, el elemento simblico religioso
ms abundante en las tumbas, que hemos interpreta-
do gracias a la comparacin con elementos similares
en posesin de anticuarios y coleccionistas son los
cristales de sagrarios o escapularios (g. 16). Se tra-
ta de cristales que protegan la imagen del santo en
papel revestidos en una funda de cuero o tela que no
se ha conservado. Numerosos individuos presentaban
casi sistemticamente junto al cuerpo unos pequeos
vidrios de forma circular, ovalada o rectangular.
Descubrimos la funcin de estos sagrarios cuan-
do investigamos en anticuarios y encontramos sagra-
Fig. 12. Individuo depositado de cbito prono, hecho que
denota un descuido y apresuramiento en la inhumacin.
Fig. 13. Hebillas que demuestran la presencia de calzado,
lo que ha permitido la preservacin de la articulacin del
tarso manteniendo juntos todos los huesos del pie.
Fig. 14. Pendiente de oro encontrado en el interior la tumba
que contena los restos del individuo UE1227 en el interior
de un atad.
190 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
. M .
El estudio de la denticin de los individuos
muestra, en general, la ausencia de higiene dental. Ca-
ries, abscesos, reabsorcin alveolar, perdidas de dien-
tes in vivo y clculos dentales masivos han resultado
las patologas orales ms comunes. Tambin registra-
mos lneas transversales o depresiones en bandas en el
esmalte, evidencia fsica de hipoplasia.
El anlisis paleopatolgico de los esqueletos
indica que procesos artrsicos resultan las patologas
ms registradas. Sin duda, sobrecarga articular y/o
determinadas actividades fsicas son las responsables
directas de su desarrollo. Las depresiones de Schmorl
fueron observadas en individuos masculinos y feme-
ninos. Los casos estudiados estaran relacionados con
la compresin vertebral derivada de levantar y trans-
portar en la espalda pesos excesivos. Tambin debe-
mos tener en cuenta que cadas accidentales y otros
episodios traumticos pueden provocar esta hernia
discal intervertebral.
Tambin hemos detectado lesiones entesop-
ticas en varios individuos. Los entesotos son la for-
macin de osteotos en las inserciones musculares,
tendones y ligamientos, especialmente en el taln de
Aquiles y las rtulas. Los entesotos son el resultado
de una excesiva y frecuente actividad muscular. Estas
lesiones son de tipo ocupacional-postural y se relacio-
nan con la realizacin continuada de una actividad en
la posicin de rodillas en el caso de las rtulas o de
cuclillas en el caso del calcreo.
Entre las patologas ms destacadas hemos
detectado en la extremidad inferior izquierda de un
individuo masculino, adulto de entre 25 y 35 aos,
dos importantes patologas seas. En la disis del f-
mur localizamos dos evidentes protuberancias seas
que interpretamos como miositis osicante (g. 18).
Fig. 15. Individuo con las manos entrelazadas con un rosario.
Fig. 16. Cristales de diferentes formas y dimensiones junto a los
restos esquelticos
Fig. 17. Sagrarios del S.XVIII, con cristales similares en formas
y tamaos.
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler , Paterna. Interpretacin prcticas funerarias en tiempo de la peste.(s.XVI-XVII) 191
Un individuo masculino, adulto de ms de 60
aos mostraba tanto en la epsis distal del hmero
izquierdo, como en el fmur izquierdo una impresio-
nante patologa sea que identicamos como la Oste-
tis deformans o Enfermedad sea de Paget (g. 20).
La enfermedad se caracteriza por una excesiva resor-
cin sea seguida de una sustitucin de la mdula por
un tejido vascular conectivo broso, mientras que el
hueso perdido es sustituido por hueso trabecular dis-
puesto de una manera desorganizada. La deposicin
del hueso neoformado, que ocurre frecuentemente en
forma de lminas, es la responsable del aspecto defor-
me del hueso.
5. P .
En el primer momento del rea sepulcral obser-
vamos una reutilizacin vertical del mismo espacio
de inhumacin por parte de varios individuos que se
superponen unos a otros. Este hecho indica una utili-
zacin colectiva de la misma fosa, motivando en nu-
merosos casos, la desarticulacin y reorganizacin de
los restos de los sujetos inhumados anteriormente. No
obstante, no se trata simplemente de apartar los hue-
sos y reducir el esqueleto, estamos ante una prctica
respetuosa y escrupulosa, mediante la cual se reservan
y recogen todos los huesos, y se recolocan juntos, en
la mayora de casos, a los pies de la fosa, y a veces, so-
bre el mismo difunto o su lado, siempre en el interior
del sepulcro, acompaando al nuevo nado. De este
modo, la tumba pierde su valor individual y exclusivo
hacia un individuo determinado, ya que la reutiliza-
cin de la tumba y de un mismo espacio funerario por
parte de un grupo familiar perpeta la memoria los
fallecidos.
Esta costumbre de manipular los restos esquel-
ticos emerge de un lento cambio de actitud con respec-
to a los muertos que tiene su inicio en la antigedad
tarda. La reduccin y recolocacin de los huesos den-
tro de un espacio exclusivo colectivo nos indica una
evolucin en el sentido de una progresiva disminucin
del temor a los muertos. A este respecto, la presencia
del alma en el interior de la tumba deja de ser eterno,
sino que termina con la fase de la descomposicin del
cadver. Observamos por tanto, que la tumba deja de
ser percibida como un lugar inviolable y temible y se
convierte en un lugar de trnsito donde el alma per-
manece durante el tiempo que dura la esqueletizacin
del cadver, momento en el cual abandona denitiva-
mente el mundo de los vivos para pervivir eternamen-
te en el mundo de los muertos.
En este ltimo momento de la necrpolis, tam-
bin observamos una serie de reducciones e inhuma-
ciones post-deposicionales secundarias y terciarias. No
La miositis osicante es un crecimiento de hueso ex-
traseo nuevo, no neoplsico. La miositis osicante
circunscrita se reere a nuevo hueso extra-seo que
aparece despus de un traumatismo. La miositis osi-
cante progresiva es un desorden raro, heredado, ca-
racterizado, a menudo, por la brosis y osicacin del
msculo, tendones y ligamentos que es incapacitante.
La otra lesin importante es un osteosarcoma
central localizada en la epsis proximal de la tibia, en
la articulacin de la rodilla (g. 19). El osteosarcoma
detectado consiste en un tumor maligno de hueso en el
que la neoformacin de hueso se produce por clulas
tumorales y es muy probable que este relacionado con
la miositis osicante progresiva. En pocas histricas
se calcula que la supervivencia no superara el 10%.
En caso de metstasis, la enfermedad es claramente in-
compatible con la supervivencia, por tanto, debemos
considerar seriamente la posibilidad de que el indivi-
duo hubiera fallecido a causa de esta patologa.
Fig. 18. Miositis osicante En la disis del fmur.
Fig. 19. Osteosarcoma central localizada en la epsis proximal
de la tibia, en la articulacin de la rodilla.
192 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
obstante, se trata de una prctica funeraria totalmente
diferente. En estos casos no se trata de una reagrupa-
cin de los huesos en una tumba colectiva, sino que la
mayora aparecen dispersos y diseminados en varias
fosas, o todos juntos en una fosa individual realizada
es profeso. En este momento, la razn de la re-inhuma-
cin de los huesos se debe exclusivamente a la altera-
cin y remocin de los enterramientos anteriores por
parte de nuevas tumbas que precisan urgentemente
de este espacio y que solucionan rpidamente la apa-
ricin de los restos humanos anteriores enterrndolos
de nuevo, sin ningn orden en el espacio disponible.
En estos casos, la alteracin y remocin de los
restos esquelticos al excavar una fosa encontrar un
enterramiento ms antiguo se debe exclusivamente a
la voluntad de vaciar el espacio para facilitar nuevos
enterramientos y, por tanto, no puede considerarse
como una prctica funeraria de reduccin. Sin embar-
go, el hecho de re-inhumar y agrupar los huesos ms
voluminosos extrados accidentalmente corresponde a
una gestin respetuosa de de los restos esquelticos
que sin duda, se reconocidos y valorados como huma-
nos.
En este momento, observamos tambin un au-
mento de los objetos de simbologa religiosa. Es obvio
que el temor a la muerte repentina provocada por una
epidemia provoc un mayor fervor religioso. Sobre
todo habra una intencin de estar a bien y ganarse
el favor divino, con el n de evitar una muerte conta-
giosa, pero tambin ante la proximidad de la muerte,
asegurarse la vida en el ms all. Este motivo justica-
ra la presencia casi sistemtica de los sagrarios junto
a los difuntos, adems de otros objetos de simbologa
eminentemente religiosa, como los rosarios entre las
manos y las medallitas dedicadas a los santos.
Todos estos objetos simblicos permiten rela-
cionar los enterramientos con un temor al contagio por
episodios epidmicos fatales y de gran magnitud. Res-
pecto a esta interpretacin debemos hacer referencia
al libro de Francisco Gavalda de la Orden de Predica-
dores: Memoria delos sucesos particulares de Valencia
y su reino: en los aos mil seiscientos quarenta y siete
y quarenta y ocho tiempo de peste. Francisco Gaval-
da de la orden de predicadores. En este libro el autor
otorga especial importancia a la epidemia de peste bu-
bnica que esquilm la ciudad en el ao 1647. Arma
que de octubre a noviembre murieron ms de 2000
personas. Haba crecido tanto el nmero de muertos
que no eran sucientes las sepulturas comunes de las
parroquias, ya que todas ellas estaban llenas de cad-
veres y se abran tantas veces, que representaban un
verdadero peligro para los que acudan a las liturgias.
Muchos enfermos se enterraban vestidos por que la
muerte haba sido tan repentina que no haban tenido
tiempo de desvestirse y guardar cama.
Para nalizar queremos tratar especialmente el
hallazgo de un huevo (g. 21) de codorniz entre las
manos del difunto del enterramiento n7. Es evidente
que el huevo simboliza la resurreccin, el nacimiento
en otra vida. No obstante el huevo no es un smbolo
eminentemente cristiano. Lo que resulta interesante
es que el huevo ha formado parte de la simbologa y
ritual funerario desde la antigua cultura griega. En las
tumbas de las necrpolis griegas del siglo IV a.C. se
Fig. 20. Enfermedad sea de Paget en un individuo masculino, adulto de ms de 60 aos
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler , Paterna. Interpretacin prcticas funerarias en tiempo de la peste.(s.XVI-XVII) 193
depositaban huevos en las tumbas como signo eviden-
te de la creencia en la resurreccin en la otra vida. Esta
costumbre funeraria griega la heredan los romanos,
los cuales acostumbraban a poner huevos en las tum-
bas con el mismo signicado. No obstante en este caso
representa una tradicin pagana, ya que el huevo no
es un smbolo cristiano, ni forma parte de la liturgia
cristina, ni es habitual en los rituales funerarios. Por
tanto resulta un caso atpico que no est documentado
en otros casos del mismo contexto.
Por tanto puede resultar un caso aislado con una
motivacin personal. Y aunque la hiptesis es tentado-
ra, no podemos asegurar que 2000 aos despus, en
poca moderna, se haya conservado esta simbologa y
ritual pagano perdurando en el imaginario colectivo.
Fig. 21. Huevo aparecido entre las manos unidas de un individuo
enterrado en el timo momento documentado del cementerio.
B
- ALAPONT, L. y RIBERA, A. (2009). Topografa y Je-
rarqua Funeraria en la Valencia Tardo-antigua. Morir
en el Mediterrneo. Arte e Historia en la Antigedad
Tardia. British Archaeological Reports. BAR Interna-
tional Series S2001
- ALAPONT, L. (2005): La Necrpolis de lrea Episco-
pal de Valncia. Noves Aportacions Antropolgiques. Les
Ciutats Tardoantigues dHispania: Cristianiaci i
Topografa. Monograes de la Secci Histrico-Ar-
queolgica, VI Reuni dArqueologia Cristiana His-
pnica. Institut dEstudis Catalans.
- DUDAY, H., et al. 1990. LAnthropologie de terrain
reconnaissance et interprtation des gestes funrai-
res. Bulletins et Mmoires de la Socit danthropologie
de Paris, Nouvelle Srie. Tome 2 N3-4. pp. 29
- GALERA, V.; GARRALDA, M.D. 1994. La poblacin
medieval cntabra de Santa Mara de Hito. Aspectos
morfolgicos y etnohistricos, Revista Espaola de
Antropologa Biologica, 15 (1994) 73-90.
- GAVALDA, F. (1648) Memoria delos sucesos parti-
culares de Valencia y su reino: en los aos mil seis-
cientos quarenta y siete y quarenta y ocho tiempo
de peste. Francisco Gavalda de la orden de predi-
cadores.
- MESQUIDA GARCA, M. (1996). Paterna en el Rena-
cimiento: resultado de las excavaciones de un barrio
burgus. Paterna (Valencia). Servicio Municipal de
Arqueologa.
- ORTNER, D.J. & PUSCHAR W. G. J. 1985. Identi-
cation of Pathological Conditions in Human Skeletal Re-
mains. Smithsonian Institution Press. Washington,
London. p.442
- ROBERTS, C. & MANCHESTER, K. 1995. The Ar-
chaeology of Disease, Ithaca: Cornell University Press.
p.
56
194 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
- GRAUER, A. L. 1991. Paerns of Life and Death:
The Paleodemography of Medieval York, in Health
in Past Societies, Biocultural interpretations of hu-
man skeletal remains in archaeological contexts, Bush,
H. & Zvelebil, M. ed. BAR International Series 567.
Oxford. pp. 69-73.
EPISODI BLLIC DE LA PRIMERA GUERRA CARLINA A
ALBAIDA
REMEI ARVALO CASTELLANOS
RESUM
Es tracta de donar a conixer els resultats de la primera intervenci arqueolgica en la Cripta del Roser, excavada
l'any 2003. La cripta es localia en l'Ermita del Roser d'Albaida, Valncia. La cripta, construda en els S.s XVI-
XVII, ocupa prcticament tot el subsl de l'ermita i va ser utiliada com a lloc d'enterrament. Es tracta d'una nau
amb volta que est dividida en dos espais: el vas nord, el ms gran, i el vas sud. Els resultats que es presenten en
aquest article corresponen parcialment al vas nord. La pavimentaci de l'ermita al segle XIX, que va cobrir les
embocadures de la cripta, va suposar la clausura denitiva de la mateixa, i, en conseqncia, l'oblit denitiu de
la seva existncia.
PARAULES CLAU: Albaida, Cripta, Guerra carlina, Milcia Provincial, Soterrament.
ABSTRACT
The aim is to release the results of rst archaeological intervention in the Roser's Crypt, excavated in 2003. The
Roser's Crypt is located in Roser's hermitage in Albaida,Valencia. The crypt was built in c.XVI-XVII and it takes
up almost all hermitage's subsoil. It was used like place to grave. Its structure is a vault which is divided in to
two spaces: north site, the biggest one and the south site. The results presented in this report make reference to
partial excavation of north site. Paving made in c. XIX concealed the crypt entrance, this meant its ultimate lock
and consequently its ultimate oblivion.
KEY WORDS: Albaida, Crypt, Carlina War, Provincial Militia, Grave.
M
Lexcavaci en la cripta tenia com a objectiu
general obtenir tota la informaci possible tant de les
restes arqueolgiques i antropolgiques, com de l ele-
ment arquitectnic en s.
Els treballs dexcavaci de la cripta daquesta
fase van durar un mes, de l1 al 31 de novembre del
2003. Lequip tcnic va estar format per dos arquelegs,
un metge-forense que va fer lestudi antropolgic
a ms dos operaris, proporcionats per lajuntament
dAlbaida.
Lacumulaci del Vas Nord mostrava, a simple
vista, tres nivells. Un primer nivell format per restes
humanes articulades i objectes associats a aquestes,
que pertanyien a un grup de milcia. Un segon nive-
ll integrat per caixes de fusta i restes humanes que
pertanyien, probablement, a poblaci civil i, un ter-
cer nivell, format per un paquet denderrocs localiat
sota lemboc nord del vas. Lestudi que ac es pre-
senta s un treball incomplet, doncs ens centrem en
el nivell format per un grup de milcia, quedant pen-
dent dexcavaci el nivell format per enterraments en
tats, lestudi del immoble i lexcavaci completa del
Vas Sud. El que es pretn en aquest article s donar
a conixer els resultats obtinguts, en aquesta prime-
ra campanya dexcavaci, relacionats, exclusivament,
amb aquest grup homogeni exhumat.
El grup de milcia s superposava al nivell de
tats, barrejant-se. Les restes humanes es trobaven,
majoritriament, en un estat molt decient de con-
servaci, fonamentalment per dos motius, tal i com
sespecica en linforme antropolgic,: Per una banda
per les ltracions daigua i, sobretot, per les sals minerals,
les quals havien deteriorat greument les estructures ssies
dels cossos ms esqueletizats; i per altra, els fenmens pu-
trefactius habituals desprs de la mort havien patit un pro-
cs de dilataci en el temps molt notable, de forma que ens
A
Amb la intenci de rehabilitar lermita del Roser,
en novembre del 2002, lAjuntament dAlbaida, com a
propietari i promotor daquesta obra, decideix sanejar
ledici, demolint els murs del permetre de lermita
amb una mquina retroexcavadora. Aquesta desafor-
tunada intervenci provoc la denncia de diferents
associacions locals a la Direcci General de Patrimoni
Valenci, que parali cautelarment les obres. Com a
conseqncia daquest fet es realiaren sondejos ar-
queolgics dins i fora de l'ermita.
Lermita del Roser pertany al terme munici-
pal dAlbaida (Valncia). Est emplaada a les afores
del casc antic dAlbaida, al nord daquest municipi.
Lermitori s duna nica nau de planta rectangular
dividida en tres trams per dos arc apuntats -avui sols
queden daquests arcs els basaments- i ocupa una su-
perfcie total de 158.01 m
2
(g.1).
La cripta, descoberta en les excavacions de
lermita, s de planta rectangular -3,85 m damplria,
11,20 m de llargria i una altura de 3,40 m- i ocupa prc-
ticament tot el subsl de la nau de lermita. Aquesta es-
tructura coincideix amb la mateixa orientaci de lermita
(NE - SW) i mostrava un bon estat de conservaci.
Aquesta construcci subterrnia s una nau voltada
formant un arc carpanell que descansa sobre els murs
laterals, tot executat en carreus de pedra tosca, a di-
ferncia dels murs de tancament que sn de maone-
ria.
Interiorment la cripta est dividida en dos vasos.
El Vas Nord - 3,85 x 6,60 m - s on sha desenvolupat
aquesta campanya dexcavaci. En aquest vas sobrin
dos embocs de lloses de pedra. La primera embocadu-
ra s rectangular - 1,20 x 1 m -, situada al nord del vas i
est formada per un marc conformat per quatre lloses
de pedra calcria i per dues lloses de tanca; en canvi
la segona boca, la situada al sud del vas, s ms petita
que lanterior - 0,90 x0,90 m - i est executada en una
sola llosa de pedra calcria que sencasta en un marc
de pedra, tamb conformat per quatre lloses, amb dos
agafadors de ferro (g.2).
El Vas Sud -de 3,85 m dample per 4,60 m de
llarg-, t un nic emboc, que s idntic a la segona
embocadura del Vas Nord. Aquest Vas s la prolonga-
ci de la mateixa construcci, separat per un mur de
maoneria. (g. 3)
El contingut dels Vasos ens revelava que havien
estat utiliats com a llocs d'enterraments. El Vas Nord
mostrava, a simple vista, ms densitat i una diferncia
clara amb el Vas Sud, on no apareixien enterraments
en tats. (Arvalo. R. 2003) (g. 4)
Fig. 1 . Localiaci de lErmita del Roser dAlbaida, Valncia.
196 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 R. Arvalo Castellanos
lexcavaci, i circular per linterior de la cripta sense
alterar el registre arqueolgic, accedint de manera c-
moda i rpida a tota la seqncia estratigrca.(g. 5)
El procediment dexcavaci es reali per mi-
tj de lestabliment dunitats estratigrques (UEs),
dacord amb el mtode Harris amb certes excepcions.
Considervem UEs els individus complets o els que
presentaven ms parts anatmiques articulades. Pel
tipus de dipsit que mostrava el jaciment- la mala pre-
hem trobat amb cossos humans encara no esqueletiats
(Gmez Bellard, 2010).
Per la disposici del registre arqueolgic, prcti-
cament amuntonat en la meitat sud del vas, la primera
fase del treball va consistir en muntar una estructura
formada per taulons de fusta mbils que es sustenta-
ven en quatre perls metllics agafats als murs laterals
de la cripta. A ens va permetre pujar o baixar els tau-
lons i mourels en horiontal, segons les necessitats de
Fig. 2 . Planta de lermita i de la cripta. rea dactuaci.
Fig. 4. Vista interior de la cripta. Mur nord de tancament de la
cripta i lemboc nord del Vas Nord.
Fig. 3. Vista interior de la nau de lermita en el transcurs de
lexcavaci, amb les tres embocadures de la cripta.
Episodi bllic de la Primera Guerra Carlina a Albaida 197
servaci dels esquelets i la superposici dels mateixos-
vrem designar amb UA (unitat anatmica) gran
quantitat de parts anatmiques, amb una numeraci
correlativa i independent de les UEs, perqu consi-
dervem que no tenien lentitat sucient per a con-
siderar-les UE, amb la nalitat de reconstruir i com-
pletar desprs, ja en el dibuix, el nombre dindividus
total all dipositats i comprovar si es podien associar
les unitats anatmiques a les Unitats Estratigrques.
Aquests dos tipus dunitats presentaven objectes, als
quals tamb es vam donar una numeraci diferent i
correlativa, per a desprs, mitjanant el dibuix veure
si es podien associar a alguna UE concreta.
Lenregistrament i la documentaci de les UEs,
les UAs i els objectes es reali alant la planimetria
de cada un dels esquelets, de cada unitat anatmica i
dels objectes (Arvalo, R. i March, J., 2004).
Daquest estudi sexclouen les UEs i UAs no re-
lacionades amb els resultats que presentem. Per les ca-
racterstiques de descomposici dels cossos dipositats
en un medi buit i deixats caure sobre tats, molt afec-
tats per la humitat que presentava la cmera funerria,
es superposaren UEs que pertanyien al segon nivell
dinhumacions en tats, nivell que encara est per ex-
cavar i que esperem que en un futur, no gaire lluny,
es puga continuar lestudi per poder concloure aquest
treball (g. 6).
Fig. 6. Planta general de totes les UEs, UAs i objectes excavats.
Fig. 5. Rebliment que presentava la meitad sud del Vas Nord.
198 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 R. Arvalo Castellanos
D -

El conjunt excavat s un grup homogeni que
forma part dun soterrament collectiu, en el que els
cossos shan descompost en un medi buit.
Els cossos shavien dipositat per lembocadura
sud, a ms duna posterior recollocaci des de dins
del vas. Els esquelets presentaven diferents posicions
anatmiques:
-Tres cossos dipositats en decbit sup (UE1004,
UE1009, UE1018).
-Vuit cossos en decbit prono (UE1006, UE1007,
UE1008, UE1011, UE1014, UE1016, UE1017,
UE1020).
-I dos en decbit lateral dret (UE1005, UE1015)
(g. 7).
Les unitats anatmiques tamb mostraven po-
sicions anatmiques distintes. Es registren trenta-una
unitats anatmiques:
-Tree cranis (UA1-associat a un fragment de
plom-, UA2, UA3, UA4, UA12, UA15, UA17,
UA24, UA25, UA26, UA28, UA29, UA32).
-Sis fragments de crani (UA20, UA21, UA22,
UA30, UA33, UA34).
-Un bra dret complet posterior (UA6).
-Un bra esquerre complet lateral (UA7).
-Un radi i un cbit posteriors amb algun meta-
carpi (UA8).
-Un hmer i radi i vertebres drets (UA18).
-Vertebres torciques, un coxal i un fmur (par-
cial) anteriors (UA13).
-Una tbia i peron duna cama dreta anteriors
(UA5).
-Un fmur i coxal drets posteriors (UA10).
-Una tbia i peron amb calcani de la cama dreta
laterals (UA16).
-Dos coxals i fmurs laterals (UA19).
-Un fragment dhmer esquerre (UA32).
-Un hmer i omplat esquerre (UA27).
-Els fmurs dret i esquerre posteriors (UA31)
(g. 8).
En quant als objectes relacionats amb aquest
grup registrem nombrosos fragments de cuiro negre,
fragments de teles, objectes metllics, majoritriament
de llaut, i fragments de corda.
Fig. 7. Plnol de planta de les UU.EE.
Episodi bllic de la Primera Guerra Carlina a Albaida 199
Es recuperen quatre conjunts dobjectes asso-
ciats. Un primer conjunt format per una base circular
-200 mm- i una visera en forma de lluna creixent de
cuiro negre, un fragment de tela i un ajustador o Ca-
rrillera (n 060), que es tracta duna pea de tela rgida
rectangular en forma de peix amb escames de llaut
-220 mm de longitud-.
Un segon conjunt compost per una placa de
llaut de forma campaniforme, gravada amb un escut
coronat amb la corona reial i dos dajustadors similars
al descrit en el primer conjunt (n 043). Un dels ajus-
tadors est unit a una plaqueta circular o rosetn -30
mm- de llaut, tamb gravada amb una or de Lis i
una visera.
I el tercer i quart conjunt conformats per una
base circular i una visera, similars a les descrites en el
primer conjunt (n 015 i n 064) (g. 9).
Es comptabilien un total de divuit bases cir-
culars de cuiro negre no associades a cap altre objecte
(n
os
: 002, 005, 007, 011, 012, 018, 024, 025, 026, 027, 028,
037, 039, 040, 045, 063, 065 i 067). Cinc viseres (n
os
: 006,
010, 022, 056 i 057-aquesta ltima associada a tela i a
una plaqueta de llaut rectangular -30 mm dampla i
60 mm de llarga- rematada en un costat en triangle i
gravada en la part superior-).
Documentem tres carteres o cartutxeres amb so-
lapa de cuiro negre -160 mm daltura, 220 mm de lon-
gitud i 60 mm damplria- (n
os
: 013, 016 i 030) i nom-
brosos conjunts de fragments indeterminats de cuiro
negre (n
os
: 004, 008, 009, 014, 017, 019, 020, 031, 034,
035, 036, 038, 054) (g.10). Tamb registrem dos ajus-
Fig. 8. Plnol de planta de les UAs i dels objectes.
Fig. 9. Objecte n43. Conjunt format per frontalera, carrilleras,
rosetn i visera.
200 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 R. Arvalo Castellanos
tadors (n
os
: 053, 066) i altres dos fragments ms (n
os
:
029, 044).
Els objectes trobats de llaut sn:
-Una placa o frontalera similar a la descrita
abans (n 042).
-Una plaqueta rectangular rematada en un cos-
tat en forma triangular amb punta roma -30 mm
damplria i 60 mm de llargria- i gravada en la
cara superior amb la graduaci del rang militar,
associada a un fragment de tela (n 041).
-Una plaqueta circular -30 mm- gravada en la
cara superior igual a lanteriorment descrita (n
048).
-Una plaqueta circular o rosetn de les mateixes
dimensions per gravada amb una granada en-
cesa (n 050).
-Una Charretera -pea circular de llaut de 70
mm de dimetre sobre la que hi ha una plaqueta
rectangular de 65 mm de llarg i 35 mm dampla
gravada en la cara superior amb el rang militar
-. La Charretera formava part de luniforme mili-
tar i es collocava al muscle.
-Un fragment de sivella.
-Un bot -13 mm-.
-Una creu de Caravaca.
-Un fragment de paper imprs -20 mm- (n 58).
-I objectes metllics indeterminats (n
os
: 051,
052).
A ms dels fragments de tela (n
os
: 021, 047), que
no estan directament associats a les restes ssies. Tam-
b es recuperen fragments de corda (n 055) i alguns
dells associats als cossos (g. 11).
No totes les unitats anatmiques han pogut re-
lacionar-se directament a UEs concretes. Dels tree
cranis identicats com a unitats anatmiques podem
associar-ne vuit a vuit UEs concretes (UE1004 amb
UA27; la UE1005 amb UA2; la UE1006 amb UA28;
la UE1007 amb la UA4; la UE1011 amb la UA26; la
UE1015 amb la UA12; UE1017 amb la UA1 i la UE1020
amb la UA30). De la resta de les UAs, sols vuit po-
dem relacionar-les a UEs concretes: La UE1011 amb
la UA6; La UE1014 amb la UA18; La UE 1015 amb la
UA16; La UE1016 amb la UA31 i la UA8; la UE1017
amb la UA5 i la UA19; i , nalment, la UE1020 amb la
UA26.
Fig. 10. Cartutxera in situ.
Fig. 12. Insgnia dels granaders. Objecte n50.
Fig. 11. UE1009 associada al conjunt dobjectes n
os:
13,14,32 i 43.
Fig. 13. Bocamnega amb botonera . Objecte n46.
Episodi bllic de la Primera Guerra Carlina a Albaida 201
d'almenys 17 subjectes. Tots ells presenten dos carcters
comuns: el sexe-tots sn homes- i l'edat-tots excepte un-,
tenen entre 17 i 21 anys i morts en un perode de temps
molt curt. Resulta evident, per tant, que es tracta d'un grup
homogeni de militars pertanyents a un mateix regiment, tal
vegada comandats pel subjecte de ms edat - uns 30 anys
-, portador d'un uniforme ms ornamentat." (Gmez Be-
llard, 2010).
La UE1006 s lesquelet que correspon amb un
home entre 30 i 45 any amb una estatura aproximada
de 165cm, descrit en l informe antropolgic (g. 14).
En quant a la causa de la mort linforme antropo-
lgic diu: "Per alguns detalls fan pensar no noms en una
mort prcticament simultnia, sin en una mort violenta.
Aix, s'aprecien lesions per arma blanca de gran grandria
-possiblement un sabre- en la columna vertebral- d'un dels
uniformats. Aix, es reconeix una bala de plom a l'interior
d'un crani que desgraciadament no s'ha pogut reconstruir
pel seu pssim estat de conservaci. Aix, es registren diver-
sos traumatismes torcics en altres dos individus. (Gmez
Bellard, 2010)
Lesquelet identicat com la UE1020 s el que
presenta un ferida per arma blanca ...una primera ver-
tebra lumbar que presenta en la seva cara inferior una es-
querda amb trajectria de darrere cap a davant... .(Gmez
Bellard, 2010) (g. 15).
A -
.
Es designa com a Milcia Provincial als cossos
de reserva de l'arma d infanteria, que van subsistir des del
segle XVI ns a 1867. Les companyies havien de formar-se
en els llocs de cada partit, conformement al seu venat pel
repartiment entre la poblaci masculina de vint a quaranta
anys, preferentment els que estigueren menys ocupats en el
Les UEs que shan pogut relacionar amb els ob-
jectes sn: els objectes n
os
: 1, 50 i 51 amb la UE1004;
lobjecte n 44 relacionat amb la UE1007; els objectes
n
os
: 36, 15 i 69 amb la UE1008; els n
os
: 13, 14, 32 i 43
amb la UE1009; lobjecte n 46 amb la UE 1015; el n
2 amb la UE1016; i nalment el n 24 amb la UE1020
(g. 12).
Les teles documentades es corresponen amb
restes dindumentria militar. Les insgnies i la resta d
objectes sn all que ens ha perms identicar les teles
com a uniforme de milcia, ja que la mala conservaci
dels fragments de la roba impossibilitava reconixer-
los. Degut a a, no hem pogut extraure informaci
sobre el model duniforme. Sols destacar alguns ador-
ns associats a un hmer (UA32) i una botonera en una
bocamnega (Objecte n 46) (g. 13).
Es important ressenyar labsncia absoluta de
calat, per la qual cosa dedum que varen ser apro-
tats abans dinhumar els cossos a linterior de la Crip-
ta. Realment de la indumentria militar, el calat, s
lnica part reaprotable per a un s quotidi, ja que
la resta d objectes eren clarament identicables amb
la milcia.
El nombre dindividus s difcil de concretar per
lestat decient en el que es trobaven les restes ssies,
per si podem estimar una xifra entre els 17 individus
clarament identicats en el treball antropolgic, i les
21 bases de cuiro negre que corresponen amb el barret
militar. Sempre amb la cautela que s podrien haver
llanat dins la cripta altres barrets militars que no co-
rresponguessin amb els que estan all soterrats.
El conjunt de peces recuperades ens ha perms
identicar aquest grup, fonamentalment, per les tres
frontaleres o plaques regimentals, en les que sindica
a quin regiment pertanyien: Regiment de Milcies Pro-
vincials de Len n 7. La frontalera era una pea de llau-
t que decorava la part davantera del morrin -barret
de la milcia-, en la que sota lescut de les armes reials
gurava el nom del Regiment. Aquest barret era rgid
amb visera i podia tenir forma cilndrica o acampa-
nada. Dels laterals dels morrions es subjectaven dues
carrilleras -ajustadors del barret que permetien mante-
nir subjecte el barret al cap del soldat-. Els ajustadors
recuperats (en total 3 parells) tenen una base de tela
rgida i estan decorats amb escames de llaut en forma
de peix. Aquesta subjecci arrencava duna xapeta cir-
cular rosetn- que es corresponia amb la insgnia de la
Companyia a la qual pertanyia el soldat.
Per tant ens trobem amb un conjunt de militars
dels quals l'informe antropolgic revela que "...enca-
ra que no s'ha acabat l'exhumaci d'aquests cossos, ns
al moment s'ha pogut determinar la presncia d'un total
Fig. 14. UE1006.
202 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 R. Arvalo Castellanos
cultiu de la seua hisenda i solters. Totes les classes d'aquests
regiments percebien iguals sous que els que tenien les ocu-
pacions equivalents en el cos d infanteria, sempre que es
reunien o eren mobiliats. En situaci normal de provncia
noms percebien sou el sergent major i els dos ajudants. Els
regiments devien reunir-se tres dies al trimestre per a entre-
nar-se en el maneig de les armes. (Lpez Muiz).
Les milcies provincials es mobiliaven en mo-
ments de conicte bllic. Era una espcie de reserva de
lexrcit professional i una manera barata, per a lEstat,
de tenir tropes sense tenir que pagar res, excepte quan
estaven en actiu.
Fou Felip V qui crea els primers 33 Regiments
de Milcia Provincial. Carles III, en novembre de lany
1766, augmenta el nmero de Regiments a 43, supri-
mint-ne 5 i creant-ne 14 nous. Van haver moltes trans-
formacions al llarg del segle XIX ns a seva desapari-
ci; no obstant, una de les ms importants va ser en
lany 1841 quan es van augmentar ns a 50 el nmero
de regiments. Aquesta nova reforma obligava a que les
milcies foren integrades pels soldats dinfanteria que
desprs de complir el servici actiu en lexrcit regular
havien de prestar tres any ms de servici actiu en les
les dels batallons provincials de la seva demarcaci.
La majoria de Regiments estaven formats per
dos Batallons manats per un coronel, un capit aju-
dant i un tinent ajudant. Cada batall estava format
per vuit companyies, sis eren de fusillers -el distintiu
era la or de lis-, una companyia de granaders -el distin-
tiu era la granada encesa- i altra de caadors -el distintiu
era una corneta-. El nombre de soldats per companyia
no podia ser inferior a 52 soldats en temps de pau, xi-
fra que variava en moment de conicte -en perodes
de guerra podien oscillar entre 90 i 120 soldats-. (G-
mez, M.1997)
C -

El Regiment de Milcia Provincial de Len N 7


va estar guarnit a Castell de la Plana en juny de lany
1836 per motiu de la primera Guerra Carlina (Pardo
Camacho). Per la qual cosa no s estrany que un batall
daquest regiment es desplaara cap al nord dAlacant
per a sufocar als facciosos daquesta rea. - Albaida per-
tanyia, en aquell moment, a la provncia dAlacant-.
Desconeguem la quantitat exacta dhomes desplaats,
per pel nombre d ocials, que la informaci arxivista
ens ha proporcionat, era com a mnim un batall.
La consulta a la documentaci historicomilitar
-Arxiu Militar General de Segovia- ens ha aportat da-
Fig. 15. UE1020.
Fig. 16. Carta manuscrita a la reina regent MCristina sol.
licitant la condecoraci de sanfernado-condecoraci militar-. En
aquesta carta al.ludeix a las jornadas dAlbaida..
Fig. 17. Full de servicis prestats per d.Pedro hidalgo a lexercit.
Episodi bllic de la Primera Guerra Carlina a Albaida 203
des concretes sobre aquest episodi bllic, al qual els
documents consultats anomenen las Jornadas de Albai-
da del 25 de Juliol de 1836. En els documents identi-
quem el nom de tres ocials militars que varen in-
tervindr en aquesta acci bllica: D. Pedro Antonio
Hidalgo, en eixe moment era Coronel dInfanteria, el
qual va ser ferit en aquest episodi; el Capit de caa-
dors, D. Bernardo lvarez Vega; i, per ltim, el Coronel
D. Gonzalo de Cnovas que va morir en aquestes jor-
nades blliques. Aquest ltim podrem identicar-lo
amb lindividu de ms edat documentat en lexcavaci
(g. 16-17).
D. Gonzalo de Cnovas era el coronel que va di-
rigir lacci bllica ocorreguda al municipi dAlbaida,
que li va costar la vida. Sent soterrat a la cripta del
Roser amb els vint soldats que varen caure en aquesta
acci. Desconeguem si la inhumaci en la cripta es va
fer per haver-se produt lacci bllica prop de les im-
mediacions de lermita o va haver una intenci clara
de soterrar-los en un recinte de culte.
C
El nostre treball dna llum a un episodi violent,
extrordinari, ocorregut a Albaida. Els soldats exhuma-
ts pertanyen a les milcies provincials, i sabem que la
mort daquest grup de milcia, s com a conseqn-
cia dun enfrontament bllic. Testimoniem que hi ha
un individu mort per arma blanca, a ms recuperem
un fragment de plom dins d un crani, malgrat a no
podem armar la causa general de la mort daquests
soldats.
El fet de ser una excavaci parcial del Vas Nord
i, no havent arribat al nivell de circulaci de la Crip-
ta, ens fa mantenir -per a ser rigorosos- un dubte rao-
nable sobre les causes de la mort ns que no nalie
lexcavaci. No obstant, podem dir que, probablement,
la causa de la majoria de les morts fra per arma de
foc.
El soterrament daquests soldats va ser lltima
vegada en la que sutiliava el Vas Nord com a recinte
funerari. Una de les ltimes reformes de lermita a -
nals del s.XIX i/o inici del XX- va consistir en pavimen-
tar la nau. Aquesta reforma va tapar les embocadures
de la cripta, la qual cosa va suposar loblit denitiu
en la memria collectiva de lexistncia de la cripta.
(Arvalo, R. 2003)
Les troballes recuperades daquesta primera
campanya dexcavaci han tret a la llum un episodi
violent emmarcat dintre de la guerra civil coneguda
com la Primera Guerra Carlina.
Els resultats presentats en aquest article sn sols
una part dun treball iniciat dins la cripta del Roser,
que encara est inconcls. La cripta ha estat utiliada
sempre com a recinte funerari. Els resultats mostren
sols una part de la informaci total que ens pot pro-
porcionar concloure lestudi total de la resta de tro-
balles que hi ha depositades en els Vasos nord i sud,
que abraaria una cronologia des dels segles XVI ns
al XIX.
B
-Monograes:
ARCHIVO GENERAL MILITAR DE SEGOVIA. Hoja
de Servicio del Teniente Coronel de Infanteria D. Bernar-
do lvarez Vega.1836.
ARCHIVO GENERAL MILITAR DE SEGOVIA. Hoja
de Servicio de Coronel Pedro Antonio Hidalgo.1938
ARVALO, R. Memria arqueolgica de lermita del Ro-
ser dAlbaida. 2003.
ARVALO, R. i MARCH ESTRADA, J . Informe pre-
liminar. Cripta de la ermita del Roser. 2004.
ARVALO, R , MARCH ESTRADA, J. Memoria de la
cripta de lermita del Roser de Albaida. 2010
BUENO, JOSE M. El ejrcito y la armada. Uniformidad,
armamento y equipo. Divisas. Pg. 35.
BURDIEL, ISABEL. Isabel II. Una biograa(1830-
1904). Cap. I: La regncia de Mara Cristina de Borbn:
La reina nina y la ruptura liberal. Pgs 25-74. 2011
CLONARD, CONDE DE. Historia Orgnica de las Ar-
mas de Infanteria y Caballeria espaolas desde la creacin
del ejrcito permanente hasta el dia. Madrid 1856. Tomo
VII, Cap. XXV (pgs, 252 i.293 -297).
ESTADO MILITAR DE ESPAA. Regimientos de
Milicias Provinciales.1836. En la imprenta Real.
GIMNEZ GONZLEZ, MANUEL. El Ejrcito y la
Armada, 1862. Ministerio de Defensa.1982.
GMEZ BELLARD, F. Informe Preliminar de lestudio
antropolgico de la cripta del Roser. Dins de linforme
preliminar arqueolgic. 2004.
GMEZ BELLARD, F. Los restos humanos. La cripta de
lermita del Roser. 2010. Dins de la memria arqueo-
lgica 2010.
GMEZ RUIZ, MANUEL. El Estado Militar grco de
1791. Madrid. Ministerio de Defensa. Secretaria ge-
neral tcnica 1997. Ed. III.
GRUPO EDETANIA. El Pas Valenciano en la poca
contempornia. Una aproximacin histrica. ECIR,
1991.
LPEZ MUIZ. Diccionario enciclopdico de la guerra.
Museu de Historia Militar de Valencia. Tomo 9, pg.
620.
NORTH REN. Uniformes militares 1686-1918. Mu-
seo de Historia Militar de Valencia.
OATE ALGUER, PALOMA. Servir al Rey: la Mili-
cia Provincial (1734-1846). Ministerio de Defensa.
204 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 R. Arvalo Castellanos
PASTOR I TORREGROSA, JOS. Breve descripcin his-
trica, religiosa i tpogrca de la Villa dAlbaida. 1880.
-Articles:
PARDO CAMACHO, RICARDO. Un siglo de presen-
cia militar en nuestra provincia (1833-1936). Publicat
hp// www.aulamilitar.com
Episodi bllic de la Primera Guerra Carlina a Albaida 205
ACTIVIDADES DEL SERVICIO MUNICIPAL DE ARQUEOLOGA
DE BURRIANA: EXCAVACIONES ARQUEOLGICAS 2005 2010
JOS MANUEL MELCHOR MONSERRAT - JOSEP BENEDITO NUEZ
RESUMEN
En este artculo pretendemos resumir la labor del servicio municipal de arqueologa de Burriana desde su crea-
cin en el ao 2005. Nos centraremos en las excavaciones arqueolgicas desarrolladas en la torre medieval de Ca-
rabona, el yacimiento iberoromano de Torre dOnda, el solar de la Terraza Pay, la villa romana de Sant Gregori,
el entorno del bside del Salvador, el yacimiento musulmn del Palau y el solar de la nueva casa Abada.
Todas estas intervenciones han aportado datos nuevos que sin duda van a cambiar aspectos fundamentales de la
delimitacin espacial y cronolgica de unos yacimientos que no haban sido excavados desde los aos 90 como
Sant Gregori o Torre dOnda.
PALABRAS CLAVE: Arqueologa, Burriana, Excavaciones, Medieval, Romano, Ibero.
ABSTRACT
We intend to set out very briey the work of the municipal Burriana archeology since its inception at the end of
2005, therefore we focus on the archaeological excavations carried out during this period that relate to: Archaeo-
logical surveys in Carabona medieval tower, in the Ibero-Roman site of Torre dOnda, in the modern archeologi-
cal site of Terraza Pay and the Roman villa of Sant Gregori. Archaeological excavations of the surroundings of
the apse del Salvador, Palau Muslim site and the new Casa Abada.
All these areas have provided new data that will undoubtedly change fundamental aspects of spatial and chro-
nological boundaries of many archeological sites that had not been excavated since the 90s as San Gregori or
Torre dOnda, to which the ndings add new elements unpublished sites as Carabona or Casa Abada.
KEY WORDS: Archeology, Burriana, Excavations, Medieval, Roman Age, Iberian Age.
A partir de los siglos XV y XVI se ha registrado una
mayor cantidad de materiales -sobre todo ladrillos,
mortero, piedras desbastadas, esquirlas, etc. Respecto
a los materiales del siglo XVIII son abundantes las jo-
fainas, escudillas, cazuelas, orzas, cntaros, etc. En el
siglo XIX a travs del estudio de los restos materiales
se puede hablar de una nueva reocupacin del lugar.
En el sondeo nmero 2 se han encontrado tres
estructuras arrasadas en la segunda mitad del XIX,
pero que fue imposible datar debido a la falta de ma-
teriales.
Quiz debamos valorar la posibilidad de que
en la zona prxima existiera un yacimiento de poca
iberoromana, conformado en lo alto de un pequeo
montculo que destacara sobre la Plana de Burriana.
Durante el periodo hispanomusulmn este enclave
fue reocupado, para en poca cristiana pasar a ser un
seoro, tal y como sucede en otros asentamientos del
trmino municipal. Desde entonces su ocupacin ser
continuada, teniendo lugar la construccin de varios
edicios a lo largo de los siglos XV y XVI y entre ellos
la Torre de Carabona. En el siglo XIX se arras el despo-
blado con el objeto de obtener una mayor supercie
apta para el cultivo de viedos y posteriormente de
naranjos, rumbo que tambin sufriran otros enclaves
arqueolgicos de Burriana con la excepcin de la parte
central de Vinarragell y del yacimiento del Palau.
S T P
En julio y agosto del ao 2006 se realizaron tres
sondeos manuales en el solar de la manzana de las
calles Sant Vicent, El Raval, San Josep y Marededu del
Roser, conocido en la actualidad como Terraza Pay.
Este espacio se halla delimitado por muros de mam-
postera de tierra de los siglos XVIII y XIX y segn
fuentes orales exista la posibilidad de encontrar en-
terramientos.
La conquista cristiana de Burriana se produjo
en 1233, aunque mantendra el urbanismo y territorio
anterior. Los documentos conrman que en la plaza
Mayor y en el Portal de Valncia haba una importante
actividad comercial desde poca andalus. Segn ar-
ma Vicent Forner, erudito burrianense de principios
del siglo XX, quien consult los libros de Sacramentos
en el Archivo Parroquial del ao 1569 al 1598. En ellos
aparece citado lo raval de Valetia o Arraval de Valentia y
en algunos casos hay referencias a casas con corrales,
huertos y rboles plantados en su parte trasera que
lindaban con la muralla y con el camino de Valencia.
En la zona haba tambin un pozo pblico, callejones
y la acequia medieval de lUll de la Vila, cuya fecha ms
antigua conocida es de 1534 (Forner, 1922).
La plaza de arquelogo municipal de Burriana
se cre el pasado ao 2005, desde entonces el servicio
municipal de arqueologa se encarga de supervisar y
desarrollar las investigaciones arqueolgicas que se
realizan en el muncipio. En este artculo no vamos a
describir las tareas burocrticas o trmites que dicho
servicio lleva a cabo, sino que nos centraremos en des-
cribir las excavaciones arqueolgicas que ha promo-
vido dicho servicio desde que se inaugur. Tampoco
describiremos los resultados de los trabajos que han
realizado otros arquelogos en el trmino municipal, a
los que por otra parte animamos a publicarlos.
S C
Al suroeste de Burriana, junto al Cam del Palme-
ral y el Cam Vell de Valncia, lindando con la alqueria del
Bar, se levanta la torre de Carabona. Tiene planta rec-
tangular de 11 x 6 x 9 m de altura. En su fachada prin-
cipal se abre una puerta dovelada de medio punto y
esquinas de sillera, el resto son lienzos de mamposte-
ra de mortero. En el siglo XVIII en el paramento norte
de la torre se adosaron cuatro viviendas, un cercado
de mampostera y otros edicios contiguos.
Carabona aparece citada en el documento de
donacin de 1219 con el nombre de Alberg y con sie-
te alqueras bajo su jurisdiccin. En 1233 se hace otra
donacin a la orden de San Jorge del Hospital hasta
el ao 1400, cuando pas a la Orden de Montesa. En
el siglo XVI Carabona fue de Martn de Viciana y San-
cho de Cardona. En el listado vecinal de 1755 leemos:
() La alquera de Carabona () era (...) de los Padres del
Remedio de Valencia (...) hoy es de la (...) Baronesa de Andi-
lla () (AA. VV., 2000). Hoy en da es propiedad del
Ayuntamiento de Burriana. En el ao 2002 del arqui-
tecto F. Taberner llev a cabo una consolidacin de la
torre, con todo, el resto de la arquitectura permanece
en estado ruinoso.
Las referencias arqueolgicas que existen sobre
Carabona son escasas, sobre todo se trata de citas de
principios del siglo XX sobre la aparicin de cermica
ibrica en las parcelas colindantes y en las extracciones
de tierra llevadas a cabo para la obra de la autopista
AP-7.
En el verano de 2006 se realizaron tres sondeos
arqueolgicos, aunque solo en el tercero de ellos apa-
recieron restos medievales. Las reducidas dimensio-
nes del sondeo no permiten concretar si un nivel con
abundante cal localizado en el extremo noroeste co-
rresponde a un suelo. En este sondeo se recuperaron
los materiales ms antiguos, de cronologa ibrica, an-
dalus y bajo medieval; todos son escasos y muy frag-
mentados, con la excepcin de los de poca moderna.
208 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Melchor Montserrat, J. Benedito Nuez
S T O
Durante los meses de junio y julio de 2007 se
llev a cabo una intervencin en los viales pblicos de
las calles Senda de Torre dOnda, Mar Cantbric, Snia
de Berlus y Bernat Artola, en un entorno de parcelas de
huertos y viviendas de nales del siglo XIX y XX.
El poblado martimo aparece citado en 1564 por
Mart de Viciana: (...) junto a la mar un alto que nombra-
mos el Cabeol, por otro nombre, el Cargador de Onda, en
el parage del que ay en el mar cierta hondura que le nom-
bran a la Olla, donde navios muy gruesos surgen junto a
tierra, y en este Cabecol aun ay vestigios de edicios que en
otro tiempo fueron para el efecto de cargador (...) (Viciana,
1979).
Las referencias a la aparicin de restos arqueo-
lgicos se inician con C. Sarthou en 1913, M. Peris en
1915, M. Peris y F. Roca en 1931. En 1964 y 1965 T. Utri-
lla hizo una nueva sntesis de los descubrimientos. En
1973 N. Mesado elabor un resumen actualizado del
yacimiento (Melchor, 2004). Desde entonces se han re-
dactado varias publicaciones, siendo la ms completa
la de F. Arasa, que hace una actualizacin de los des-
cubrimientos donde publica las importaciones itlicas
(Arasa, 2002). En un sondeo excavado por N. Mesado
en un solar situado enfrente del Cam de la Serratella,
document un muro paralelo a la costa de un espesor
que vara de 50 a 95 cm y una altura de 160 cm, y que
segn el autor se levant para proteger el poblado. El
asentamiento se articulara en torno a dos o tres calles
paralelas con habitaciones de reducidas dimensiones
y debi formarse en la segunda mitad del siglo II, al-
canzando el momento de mayor esplendor en el inicio
del I a.C. (Arasa, 2002). Arasa y Mesado hablan de una
ocupacin corta, con una importante actividad comer-
cial y un abandono repentino que se relaciona con las
guerras entre Pompeyo y Sertorio. N. Mesado (Mesa-
do, 2004) concluye que yacimiento tendra un trazado
Los resultados de la intervencin indican que se
trata de una zona abierta dedicada a la agricultura y
compartimentada por muros con cimientos de bolos
trabados con tierra y alzado posiblemente de tapial.
A partir del estudio de las cermicas aparecidas en la
excavacin, durante los siglos XVII y XVIII una par-
te de este ambiente se dedic a viviendas. Tambin
se constata la presencia fuera de las murallas de unas
zonas de vertidos, con abundantes materiales cermi-
cos y constructivos. El material cermico es sobre todo
medieval.
Como conclusin, pensamos que el desarrollo
urbano de esta zona se hallara inuenciado por la
proximidad de una plaza abierta, el Pla, junto al portal
de Valncia que se hallara retranqueado y asociado a
una barbacana, baluarte y foso, delimitado por el ca-
mino del Abrevadero, la acequia de lUll de la Vila
y el pozo. La totalidad de estos elementos se conocen
desde el siglo XVI.
Este ambiente extramuros de Burriana desde la
poca hispanomusulmana fue utilizado como verte-
dero, hasta que en el siglo XVI se combina con usos
agrcolas y pastoriles. A partir de este momento tuvo
lugar un proceso de crecimiento urbanstico, con la
construccin de unas cuarenta casas en el momento de
mayor expansin de este arrabal entre los siglos XVI
y XVII, y termin por ser englobado dentro del casco
urbano a mediados del siglo XIX. Se rellen el foso de
la muralla y se alinearon las calles de Sant Vicent, San
Josep y del Roser que acabaron por fosilizar un espacio
interior abierto de antiguos corrales y huerta. En 1938,
segn el Libro de Actas del Ayuntamiento de Burria-
na, se construy un refugio antiareo y en la segunda
mitad del siglo XX se utiliz como cine de verano has-
ta convertirse en aparcamiento municipal.
Fig. 1 . Sondeo 2 de la excavacin arqueolgica en Carabona. Fig. 2. Cimentaciones medievales en el sondeo 3 de la Terraza
Pay.
Actividades del Servicio Municipal de Arqueologa de Burriana: excavaciones arqueolgicas 2005 2010 209
urbanstico de planta hipodmica y por primera vez
hace referencia a las cermicas hechas a mano del Hie-
rro antiguo. F. Arasa en 2002 public una nueva reco-
pilacin sobre el yacimiento de Torre dOnda (Arasa,
2002), donde adems de centrarse en el estudio del
material cermico, delimita una supercie de forma
trapezoidal con restos de unas 3 ha, que tendra un eje
de 200 m al sur y otro de 170 m al este.
En el ao 2007 el nivel ms antiguo apareci en
los sondeos nm. 1 y 4, y se vincul a un depsito con
escasa cermica a mano y a torno lento, que apareca
asociada a niveles de tierra arenosa rojiza o griscea.
La nica estructura documentada corresponda a una
cimentacin de dos hiladas paralelas de bolos y cantos
rodados de escasamente 30 cm de altura que estaban
recubiertas por una na capa de gravilla asentada di-
rectamente sobre el estrato fosilfero o piny. Este nivel
estaba arrasado por la accin de fosas que aparecieron
rellenadas de cermica ibrica, sobre todo grandes re-
cipientes y cermica campaniense. Los materiales ib-
ricos tambin aparecieron en el sondeo nm. 9, pero
esta vez mezclados con nforas pnicas y greco-itli-
cas.
El segundo horizonte cultural se relaciona con
una gran plataforma rectangular construida en el cen-
tro del asentamiento, que contara con una fosa peri-
metral rellenada con gravas quiz para formar parte de
la base del muro ataludado limtrofe del yacimiento, la
unidad 1007, y con una serie de accesos que desde el
exterior daran a un gran recinto. El estrato fosilfero
fue rebajado y nivelado en algunos casos para utilizar-
lo como supercie habitable, segn se observa en la
zanja de cimentacin de la unidad 1007. Esta estructu-
ra haba sido clasicada como muro defensivo en las
excavaciones de Mesado.
Respecto al anlisis de la fauna, los huesos recu-
perados en la fosa descrita con la unidad 1019 corres-
ponden sobre todo a bvido y jabal.
El asentamiento sirvi de cantera de las villae
localizadas ms prximas como la Regenta, el Palau o
Sant Gregori. Durante los trabajos tambin se registr
cermica de cocina africana y de paredes nas del siglo
I. Por otro lado, entre los siglos XIV al XVI se utiliz
para el desembarco de mercancas o vigilancia, pues
el puerto medieval de Burriana se encontraba al norte,
antes de la desecacin de lOlla en el siglo XVII.
En el plano de Sarthou, de aproximadamente
1913, y en los distintos documentos grcos del siglo
XVII se puede observar la desaparicin de la pequea
ensenada o laguna que aparece fosilizada en el mapa
de suelos. De manera que lOlla no estara frente a To-
rre dOnda, si no al sur, tratndose de un lugar ms
idneo para el control de la zona ms cercana a tierra
rme, tras cruzar una franja de marjal. La gran trans-
formacin que sufri el entorno, adems del retroceso
o avance de las aguas del mar, se dio entre 1913 y 1938,
momento en que se nivel el terreno, se aline la senda
de Torre dOnda y los canales de desecacin que circun-
daban el yacimiento. Entre 1970 y 1980 tuvo lugar la
urbanizacin de zona.
La escasez de cermica a mano documentada
durante los trabajos y los pocos indicios de estructuras
descubiertas, no nos permiten concretar la existencia
de un asentamiento entre los siglos VII o VI a.C. Con
todo, los habitantes de los yacimientos situados en las
inmediaciones como el Solaig, Sant Antoni, la Vilavella,
etc. pensamos que podran acercarse a Torre dOnda
para realizar intercambios comerciales puntuales y
practicar la pesca. El nivel ms importante es de poca
ibrica, momento en que se documenta la mayor can-
tidad de material cermico del II a.C., en un contexto
de arrasamiento de las estructuras y niveles previos.
Tambin se ha constatado la existencia de material ibe-
ro y pnico del IV y III a.C. Respecto al material roma-
no el ms abundante es el fechado en el I a.C.
La victoria romana en la Segunda Guerra Pni-
ca supuso el incremento del comercio costero en toda
la costa mediterrnea y de forma indirecta tambin en
Torre dOnda. La supremaca de los romanos en el Me-
diterrneo occidental motiv que las estructuras de-
fensivas y estratgicas pasaran a un segundo plano,
por lo que probablemente pudo construirse un asen-
tamiento en este enclave para suministrar mercancas
a la zona de Xilxes, Vall dUix y Onda. Los puntos
de desembarque ms cercanos estn en Els Estanys de
Almenara, en Oropesa la Vella y Torre la Sal.
Fig. 3. Interior del recinto del yacimiento de Torre dOnda, con
muro limtrofe al fondo.
210 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Melchor Montserrat, J. Benedito Nuez
S P. Z

La intervencin arqueolgica se desarroll en el


ao 2007 en la zona inmediata a la carretera de Vila-
real, con motivo de la redaccin del proyecto de Paso
inferior en la Ronda de Burriana.
Despus de varios aos de investigacin en el
yacimiento, se constatado la existencia de una ocu-
pacin vertebrada alrededor del riu Sec y sus barran-
cos, junto al antiguo camino de Vila-real. Los niveles
ms antiguos se relacionan con un hbitat neoltico
que llegara hasta los momentos iniciales de la Edad
del Bronce, una necrpolis ibrica del IV al II a.C., un
hbitat romano del I al IV y la alquera andalus de
Beniham, de los siglos IX o X, conocida como Palau o
Palamarinar hasta el siglo XVI.
Los primeros estudios fueron realizados por
Mesado durante su poca de estudiante y estaban ba-
sados en trabajos en los que particip junto a T. Utrilla
(Utrilla, 1965). La zona fue objeto de una prospeccin
arqueolgica en el ao 1993, actuacin que permiti
documentar cinco inhumaciones que haban sido des-
truidas por una pala excavadora mientras realizaba la
zanja para la canalizacin de gas, tambin salieron a
la luz fragmentos de cermica neoltica, del Bronce,
ibrica, pnica, fragmentos de Terra Sigillata itlica
y sudglica, dolia, nfora, africana, cermica califal y
moderna. En 1994 se llev a cabo una excavacin en
el rea cementerial, que constat que ninguna de las
inhumaciones se encontraba completa, se hallaban de-
positadas en el interior de fosas sin ningn ajuar y con
una orientacin SW-NE. El anlisis de C-14 apunta a
una cronologa de los fragmentos seos del siglo IX,
por lo que se trata de una de las primeras necrpo-
lis hispanomusulmanas de la zona, y estara asociada
posiblemente al nivel fundacional de la alquera an-
dalus.
El conocido como mol del Palau fue excavado
durante el ao 2000 en un rea de 450 m
2
. Se docu-
mentaron niveles hispano-musulmanes por debajo de
las estructuras del molino, que ya haban alterado el
estrato romano subyacente.
Los trabajos arqueolgicos de los aos 2000 y
2001 prosiguieron con la excavacin de una super-
cie de 2.000 m
2
. Se trataba de una zona de vertidos de
poca romana y una magnca construccin termal de
cuatro estancias con caldarium, tepidarium, frigidarium y
un espacio de planta absidiada. En esta excavacin se
han diferenciado tres fases: la primera, entre el siglo I
y III, correspondiente al edicio termal; la segunda co-
rrespondera a la amortizacin de los baos que tienen
lugar entre los siglos III y V; y por ltimo, una fase de
abandono fechada de los siglos IX al XIII. En poca
andalus se nivel el terreno y se construy un conjun-
to de estructuras que parece articularse alrededor de
un espacio central abierto, arrasado en poca cristiana
para la construccin de una obra nueva. Hoy en da, el
edicio termal y los restos de la alquera andalus se
encuentran bajo la Ronda de Burriana, habiendo sido
previamente cubiertos con geotextil, arena y gravas.
En el ao 2002 se ampli la excavacin del edi-
cio termal y concretamente en la zona de la va de
servicio de la ronda. Se documentaron dos zanjas de
poca moderna y bajo medieval, dos fosas excavadas
en el edicio romano que tenan material constructi-
vo y cermica andalus y un derrumbe con material
constructivo de los baos y carbn que amortizaba el
pavimento de opus signinum del frigidarium.
Dos aos despus se realizaron nuevos sondeos
en la parcela nm. 135 para evaluar el estado de con-
servacin de este sector del yacimiento. Aparecieron
cimentaciones y niveles de poca andalus con frag-
mentos cermicos de los siglos X y XI, mezclados con
materiales romanos dispersos correspondientes a tejas
y ladrillos de opus spicatum.
La intervencin del ao 2007 constat que toda
la parcela ya se encontraba rebajada de forma mec-
nica casi un metro desde el nivel supercial, por lo
que los restos musulmanes aparecieron removidos en
supercie. Por su parte, los materiales romanos apa-
recieron descontextualizados en fosas medievales y
correspondan a material constructivo y dolia.
Los fragmentos cermicos de poca andalus se
encontraron en un estrato arenoso organizados en un
espacio de vertidos y otro de hbitat. En el primero se
registraron fosas y en el segundo un espacio comparti-
mentado en dos ambientes, en el interior de los cuales
apareci el nivel de ocupacin, la unidad 1007, con una
gran cantidad de restos de imbrex y dos tinajas corda-
Fig. 4. Cimentaciones musulmanas e impronta de tinaja cordada
en el Palau.
Actividades del Servicio Municipal de Arqueologa de Burriana: excavaciones arqueolgicas 2005 2010 211
das. Tambin pudimos constatar que la estructura se
reform, registrando el nivel de derrumbe del tapial
del muro, la unidad 1012. La cimentacin descrita con
la unidad 1017 se levant sobre la fosa unidad 1008 con
abundantes bolos, cantos desbastados y material mu-
sulmn. Esta construccin podra tener una funcin de
almacenamiento y estara situada en poca andalus
en la periferia de la alquera de Beniham mientras que
en poca romana se hallara en la zona del fundus de-
dicada a la explotacin agropecuaria.
Despus de un periodo de abandono, marcado
por la presencia de un no estrato arenoso, la unidad
1016, quiz producto de alguna riada, la zona se ocup
en poca andalus. En el siglo IX se fecha la necrpolis
que se asocia al yacimiento. Los siglos X al XI fueron
de expansin como as demuestra la edicacin de
nuevas construcciones.
Los restos faunsticos documentados son los
habituales en las zonas rurales, como caballo, burro,
aves, cerdo, conejo y gato. Otro elemento interesante
es la presencia de especies marinas, como ostras, ber-
berechos, caracoles, almendra de mar y tortuga.

S I
S
La intervencin llevada a cabo en 2008 se
engloba en las actuaciones realizadas de remodelacin
del entorno del bside de la iglesia del Salvador, con
motivo de la exposicin de la Luz de las Imgenes.
La primera noticia que tenemos sobre Burriana
se debe al cronista rabe Al-Rizi del siglo X (Guichard
y Mesado, 1974). Las fuentes hablan de un ncleo for-
ticado y de gran importancia desde el punto de vista
administrativo. La conquista cristiana se produjo en
1233 y la Carta Pobla se concedi en noviembre, aun-
que en 1235 se hizo necesaria una segunda (AA. VV.
1987). Los datos histricos sobre la muralla los pro-
porciona Viciana, quien habla de cuarenta torres, dos
baluartes, barbacana, tres puertas forticadas y foso
(Viciana, 1979). Mesado describe la aparicin de los
cimientos del Portal de Valncia y de la barbacana (AA.
VV., 1987).
En la intervencin llevada a cabo en el ao 1995
en el exterior del bside de la iglesia del Salvador se
realizaron tres sondeos que llegaron a identicar la
necrpolis cristiana, un potente estrato hispanomu-
sulmn y los restos de la cimentacin de la muralla
(AA. VV. 2000). En la excavacin del ao 2004 del solar
nm. 26 de la calle Mayor - esquina Forn de la Vila, en
la fase andalus se document una zona de viviendas
y otra de necrpolis, separados ambos ambientes por
un callejn y limitados por la propia muralla y el pa-
sillo de tierra batida que recorra su permetro interior
(Melchor, 2005).
La intervencin del ao 2008 se inici con el
derribo de la Casa Abada del siglo XIX, de la que se
recuper parte de la azulejera y el jardn. En las pare-
des medianeras todava se conservaban dos arcos de
medio punto y un pequeo sector con pavimento de
ladrillos provenientes de la sacrista del siglo XVIII,
as como restos del pavimento de losas de piedra de
la Capilla de la Comunin del siglo XVIII, que haba
sido trasladado al jardn en 1872, junto a fragmentos
de sillera procedentes del bside y reutilizados en
construcciones contemporneas.
El primer sector excavado est emplazado junto
a la torre de la muralla medieval, donde estaba la sa-
crista dieciochesca y a la que se ados en el siglo XIX
una balsa y un pozo. Inmediatamente por debajo del
nivel supercial aparecieron las fosas con restos seos
del siglo XVIII. El pavimento medieval corresponda a
un preparado de gravas cubierto de tierra apisonada y
amortizaba la zanja de cimentacin del bside que se
hallaba conformada por bolos trabados con mortero y
fragmentos de piedra procedentes del desbaste de los
sillares de la iglesia. Relacionado con este nivel apare-
ci la muralla de tapia real calicostrada en buen estado
de conservacin. El lienzo amurallado estaba afectado
solo por un pozo y por una cimentacin de poca bajo
Fig. 5. Muralla musulmana en el sondeo junto a la torre medie-
val.
212 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Melchor Montserrat, J. Benedito Nuez
medieval; el paramento interior haba sido arrasado
hasta la calicostra para construir la sacrista adosada a
ella. El resto se encuentra en el subsuelo del jardn en
buenas condiciones de conservacin, con la excepcin
del espacio situado entre la excavacin de 1995 y el
de la obra del Museo Tarancn, donde todo el lienzo
de la muralla y parte de la cimentacin se ha destrui-
do. La muralla en este sector tambin sufri pequeas
obras de reforma, pues se le restituye parte del revoco
con mortero de cal y se rellena con material cermico
y constructivo de los siglos XVIII y XIX. Durante el se-
guimiento arqueolgico se registr un nivel de relleno
del siglo XIX con material cermico y constructivo de
poca moderna, bajo el cual aparecieron los diferentes
estratos de poca moderna y medieval.
La segunda fase de la excavacin permiti do-
cumentar un nivel de poca moderna junto a los restos
de una balsa, a los que hay que sumar la cimentacin
de mampostera perteneciente a la fachada de un edi-
cio con arcos de ladrillo y un pavimento de mortero
de cal. Este espacio se adosaba a un muro de tapia va-
lenciana fechado en el siglo XV del que no se pudie-
ron jar los lmites pues se hallaban amortizados por
una obra contempornea. Por debajo se registr una
capa de tierra arcillosa con material andalus y restos
de cimentaciones de bolos trabados con mortero. Con
la intencin de conservar estos restos se ampli el son-
deo con el objeto de ubicar all una farola, y apareci
la estructura de un pozo y su zanja de cimentacin con
material del siglo XIX. A continuacin, se procedi a
limpiar el sondeo nm. 2 excavado el ao 1995, para
recuperar el muro andalus documentado all (AA.
VV., 2000). Comprobamos que el nivel de arrasamien-
to era el mismo que el de los nuevos sondeos aunque
su profundidad superaba las dems y la propia base
de la muralla, por lo que podra tratarse de un elemen-
to semi-subterrneo al que se adosa una estructura de
mampostera.
En el sector noreste del bside el cementerio ha-
ba sido arrasado por las obras de la Casa Abada de-
cimonnica, por lo que no se pudieron excavar otros
enterramientos completos. En una de las inhumacio-
nes un crneo infantil haba sido abandonado entre
sus piernas. Si a este hecho aadimos el registro de va-
rios crneos revueltos en la documentacin grca del
sondeo 1 de las excavaciones del ao 1995 (AA. VV,
2000), podemos hablar de la existencia de indicios de
profanacin donde se ven afectados los enterramien-
tos ms recientes, todos ellos posteriores al siglo XVII.
Otra inhumacin se deposit a 50 cm de profundidad,
directamente sobre la cimentacin del bside, proba-
blemente debido a la saturacin que sufri el rea ce-
menterial.
La siguiente zona excavada corresponda a la
acera que rodeaba el bside, concretamente el espa-
cio existente entre dos de sus absidiolos. En el nm.
2 se recuperaron restos arrasados de un individuo y
se cubrieron de forma controlada otros dos. Las pri-
meras tumbas del primer absidiolo estaban arrasadas
al hallarse en contacto directo con el pavimento de la
acera actual, habiendo sido seccionados los crneos y
desaparecido los restos ms superciales. Los enterra-
mientos se sitan alrededor del siglo XVIII.
La excavacin arqueolgica, por otro lado, per-
miti documentar dos posibles tumbas familiares que
se hallaban ocupadas por individuos superpuestos y
que estaban separados por una capa na de gravilla
de unos 5 cm de espesor. En la fosa de la derecha haba
una deposicin doble de jvenes y en la izquierda un
osario que afect directamente la primera inhumacin
en posicin primaria, e imposibilit que se realizaran
nuevos enterramientos en la misma fosa. En los pies
de estas fosas apareci un muro de tapial fechado en
poca bajo medieval, perpendicular al bside y muy
afectado por la acera.
Esta excavacin tambin ha ampliado los datos
conocidos de la muralla hispanomusulmana, ahora
sabemos que la planta baja de la torre formaba un ni-
co cuerpo de tapial con el lienzo defensivo de tapia
real calicostrada, construida en un momento tardo
del siglo XI, que probablemente habra que poner en
relacin con las incursiones cristianas y almohades. El
anlisis de la composicin de su tapial permiti dife-
renciar pequeos fragmentos cermicos, lo que indica
que en el momento en que se lleva a cabo el amuralla-
miento de la ciudad en poca andalus quiz ya exista
un ncleo o una alquera en las inmediaciones. Res-
pecto al urbanismo hispanomusulmn en la excava-
cin se ha registrado una zona de viviendas o patios y
una estructura semi-subterrnea bajo el bside.
Con la construccin del bside se hizo necesario
levantar una nueva torre para defender la zona unida
a la forticacin, circunstancia que redujo considera-
blemente el paso de ronda como atestigua la construc-
cin de un cimiento adosado a la muralla, que hara
impracticable este ambiente creando espacios cerra-
dos. Uno de ellos estara localizado alrededor del bsi-
de y delimitado por un muro de tapial hormigonado,
se trata de la denominada tapia del cementerio.
Un nuevo replanteamiento urbanstico se da
con la construccin de un edicio de tapia valenciana
fechado a principios del siglo XV. Probablemente su
acceso se hallara en la calle de les Placetes y su par-
te posterior dara hacia la tapia del cementerio. En un
momento situado entre los siglos XVII y XVIII se lle-
v a cabo una reforma muy importante, en la que se
Actividades del Servicio Municipal de Arqueologa de Burriana: excavaciones arqueolgicas 2005 2010 213
el jardn de la Casa Abada, el inmueble derribado con
motivo de esta intervencin y un patio que se hallaba
ubicado en las proximidades de la calle les Placetes. Los
trabajos permitieron constatar que las estructuras his-
panomusulmanas y cristianas se encontraban en muy
buen estado de conservacin.
Los hallazgos ms destacados corresponden al
lienzo de muralla conservado, la unidad 1067, la botera
descrita con la unidad 1066 y la canalizacin unidad
1041 que se asocia a la estructura defensiva. De la fase
andalus tambin sobresalen los restos de un edicio
al que posteriormente se le adosa un patio. Los descu-
brimientos ms relevantes de poca bajo medieval son
un muro de cerca, unidad 1065, y un muro de tapia
calicostrada denido con la unidad 1113, fechado en
el siglo XIII y que debemos relacionar con las propie-
dades y la iglesia de la Orden de Montesa que existan
en esta zona hasta el siglo XVII. Por debajo del actual
jardn de la Casa Abada se han recuperado niveles ar-
queolgicos que permiten diferenciar una zona de pa-
tio o calle y en el resto del solar otro mbito de jardines
y callejones. En todos estos ambientes se han hallado
niveles de arenas y limos que sealaran depsitos de
inundaciones que aparecen asociadas a derrumbes de
estructuras de adobe o tapial.
En la zona se han registrado cambios urbansti-
cos desde la conquista cristiana, con la construccin de
grandes edicios que se amortizan en poca moderna,
tal y como sucede con el callejn que ocupaba la botera
de la muralla.
La muralla haba sido derribada a mediados del
siglo XIX para construir algunas de las casas de este
sector de la ciudad. Por otro lado, en la zona oeste del
solar se registr un nivel muy potente con material ce-
rmico y constructivo de poca moderna, depositado
en el siglo XIX para elevar la altura del pavimento de
la plaza de la Casa Abada. Tambin se conservan los
restos de la parte posterior de la casa fechada entre los
siglos XV y XVIII, con parte del alzado de las fachadas,
pozos y pilares del patio. Este inmueble fue arrasado
a mediados del siglo XIX y su planta se aprovech en
abren dos arcos de acceso a la zona posterior y se cons-
truyen nuevas estructuras; la fachada estara orienta-
da hacia el vial que bordeara la tapia del cementerio.
Estas reformas se realizaron a partir del siglo XVIII en
un contexto en el que la fortaleza fue perdiendo el ca-
rcter defensivo, circunstancia que permiti ampliar
la supercie de los solares anexos a la muralla, como
lo demuestra la construccin de la sacrista y de la Ca-
pilla de la Comunin, que absorbi la torre e inutiliz
parte del cementerio.
El cementerio quiz pudo haber sido profanado
con la incursin de las tropas napolenicas, son mo-
mentos de maniesta violencia anticlerical y bandole-
rismo que perduran hasta la primera guerra carlista,
cronologa que coincide con el nivel donde se docu-
mentaron las inhumaciones destruidas. Probablemen-
te entre los ltimos enterramientos practicados all en
1810 se encuentran combatientes contra el ejrcito na-
polenico (Roca, 1932).
Durante la primera guerra carlista la transfor-
macin en fortn de la iglesia estuvo condicionada
por la existencia de los restos de la muralla, el cierre
formado por la tapia del cementerio y la situacin es-
tratgica del campanario. La transformacin denitiva
de este espacio se dio con la construccin de la Casa
Abada sobre una parte del cementerio y la ampliacin
del edicio de tapia valenciana. En ese momento se su-
primi el desnivel existente entre la zona cementerial
y el de vivienda. La cota del cementerio haba sufrido
una elevacin propiciada por los enterramientos con la
consiguiente remocin del terreno y aportes de tierra y
materiales, siendo rebajado el terreno unos 50 cm; por
su parte, la zona de viviendas se elev otros 50 cm con
un nivel de relleno de restos cermicos, constructivos,
gravas y arena.
E

En la plaza Mayor se llevaba a cabo una impor-
tante actividad comercial desde poca hispanomusul-
mana y es probable que la vecina iglesia del Salvador
hubiera sido construida aprovechando parte de la an-
tigua mezquita. En esta zona existan varios edicios
pblicos, as por ejemplo en 1330 el rey Alfonso IV El
Benigno destin dinero para la reparacin de la iglesia
y otros edicios (AA. VV., 1987).
A lo largo del 2009 se realizaron los trabajos de
excavacin arqueolgica. Tras la retirada de la capa
supercial observamos que los niveles de la vivienda
del siglo XIX haban sido profundamente alterados a
mediados del siglo XX. Al iniciar la excavacin manual
se recuperaron parte de los niveles decimonnicos en
Fig. 6. Vista area de la excavacin de la nueva casa Abada 7.
214 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Melchor Montserrat, J. Benedito Nuez
este siglo, junto al antiguo callejn de la calle les Place-
tes, para construir la casa derribada para este proyecto.
Este recinto formaba parte de un gran edicio de tapia
valenciana construido en la plaza de la Abada.
Entre los siglos IX y X este lugar se asocia a una
zona de huerta. A esta fase corresponde un desagua-
dero o acequia. En el siglo X o XI se amuralla la ciu-
dad, amortizando parte del canal y construyendo un
conducto paralelo a la estructura defensiva. Tambin
se edica una gran arquitectura con patio y jardn, al
que se acceda desde el callejn de les Placetes. En el
siglo XI la ciudad sufre una inundacin que provoca
la destruccin de algunos edicios y la formacin de
depsitos de limos y arenas. Con la reconstruccin de
los edicios que se haban arruinado se compartimen-
ta el patio y se construyen una serie de desages que
desembocan a la acequia. En poca cristiana en el es-
pacio que ocupa la plaza de la Abada y en les Placetes
se construyen dos arquitecturas, que posteriormente
se compartimentarn cerrando los patios para crear
ms habitaciones.
S
S G
Desde el Ayuntamiento de Burriana y el agen-
te urbanizador del Pai Golf de Sant Gregori en el ao
2010 y 2011 en estrecha colaboracin con la Universitat
Jaume I de Castelln, se ha decido dar la mxima prio-
ridad al proyecto de excavacin, proteccin y puesta
en valor de la villa de Sant Gregori.
La zona a urbanizar del proyecto de Sant Grego-
ri limita con una villa romana costera descubierta en la
dcada de 1980 (Mesado et al., 1989). En 1978 se hizo
el primer sondeo que puso al descubierto los restos ro-
manos y tres niveles diferenciados. El segundo sondeo
permiti documentar dos departamentos y abundante
pintura mural, mrmoles, teselas en blanco y negro,
fragmentos de Terra Sigillata Hispnica y de Terra Si-
gillata Clara A.
Esta villa debemos ponerla en relacin con el
yacimiento del Marjalet, excavacin que an permane-
ce indita. Segn informacin facilitada por la arque-
loga directora de los trabajos L. Salvador, en el interior
de un vertedero se documentaron abundantes restos
cermicos de los siglos I y II, opus signimun, fragmen-
tos de hueso y metal, fragmentos de dolia, tegulae, jun-
to a algunas cimentaciones muy arrasadas de poca
medieval.
El Servicio de Investigacin Arqueolgica de
Burriana, adems de realizar los trabajos de campo,
ha llevando a cabo la revisin de los fondos del museo
procedentes de este yacimiento y ha llegado a conclu-
sin de que exista un mosaico de opus sectile. Adems
el material publicado en la dcada de 1980 como po-
sible canalizacin cermica de agua o toberas, en rea-
lidad corresponde a tubuli que formaran parte de las
concamerationes de unas termas.
Los resultados de la intervencin arqueolgica
que se est desarrollando en la actualidad permiten
establecer una cronologa que vara del cambio de Era
al siglo IV. Entre los materiales muebles destaca sobre
todo la presencia de gran cantidad de pintura mural,
abundantes teselas de mosaico, cermica, carbones,
conchas, fauna, vidrio, metales, etc. Debido a la nota-
ble importancia de las estructuras documentadas y el
volumen de materiales nuestro inters es que las ex-
cavaciones se prolonguen durante ms campaas. Ha
salido a la luz un conjunto muy importante de estruc-
turas a las que se le adosa los restos de un monumento
funerario de grandes dimensiones. Hasta el momento
se ha excavado una incineracin y los restos dispersos
del ajuar formado por ungentarios, urnas y ampollas
de vidrio, lucernas, etc. Sobre esta fase cementerial, en
el siglo II se ha documentado una reforma que anula
el espacio funerario.
B
- AA. VV. , 1987: Burriana en su Historia I, Ayunta-
miento de Burriana.
- AA. VV. , 2000: Conmemoracin XXX aniversario del
Museo Arqueolgico Ayuntamiento de Burriana.
- ARASA, F. , 2002: La romaniaci a les comarques
septentrionals del litoral valenci, Diputacin de Va-
lencia.
- FORNER, V. , 1922: Familia de los Viciana, Imp. Hijo
de F. Vives, Valencia.
- GUICHARD, P. y MESADO, N. , 1976: Un menut
poble del Pas Valenci durant lpoca musulmana:
Borriana, Papers 1, Ayuntamiento de Burriana.
Fig. 7. Monumento funerario y restos de la villa de Sant Gregori.
Actividades del Servicio Municipal de Arqueologa de Burriana: excavaciones arqueolgicas 2005 2010 215
- MELCHOR, J. M. , 2005: Breve Historia de Burriana.
Ayuntamiento de Burriana.
- MELCHOR, J. M. y BENEDITO, J., 2000: Campaa
de excavaciones arqueolgicas en los yacimientos
de El Palau (Burriana, Castelln) Cuadernos de Pre-
historia y Arqueologia Castellonense, 21, 303-319,
Castelln.
- MESADO, N., 2004: Alqueries y su entorno en poca
prerromana, en Alqueries temps de un poble, 19-
76, Diputacin de Castelln.
- MESADO, N. et al., 1989: Sant Gregori, Burriana, en
Excavacions durgncia a la Comunitat Valenciana.
Intervencions rurals, Valencia.
- RAMN, P., 1933: El Llibre del Repartiment de Bu-
rriana y Villarreal, Societat Castellonenca de Cultu-
ra, Castelln.
- ROCA, F. , 1932: La Historia de Burriana, Castelln.
- SARTHOU, C. , 1913: Provincia de Castelln, en
CARRERES, C. (ed.): Geografa general del Reino de
Valencia, Castelln.
- UTRILLA, T. 1964: Sobre los orgenes de Burriana.
Investigaciones en la partida de Torre de Onda, Bu-
risAna 75-78, 10-12, Burriana.
- UTRILLA, T. 1965: Sobre los orgenes de Burriana.
Investigaciones en la Partida del Palau VI y VII, Bu-
risAna 80 y 82, 10-11, Burriana.
- VICIANA, R. M. , 1979: Crnica de la nclita y corona-
da ciudad y Reino de Valencia, Ed. Gredos, Madrid.
216 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. Melchor Montserrat, J. Benedito Nuez
PROYECTO DE RECUPERACIN Y PUESTA EN VALOR DEL
REFUGIO DE LA GUERRA CIVIL DEL ANTIGUO MERCADO
MUNICIPAL DE CULLERA
ENRIQUE GANDIA LVAREZ
RESUMEN
El ao 2009, y con motivo de las obras de reurbanizacin de la Plaza del Mercado Municipal, se iniciaron los
trabajos de recuperacin, conservacin y musealizacin de las dos galeras del Refugio Antiareo de la Guerra
Civil Espaola que all se ubican.
Gracias a la iniciativa municipal se ha conseguido preservar y poner en valor un refugio antiareo que, mediante
su muestra interpretativa, ayudar a comprender mejor lo que supuso aquella guerra cruel entre hermanos y el
esfuerzo de todos por salir vivos de ella. Un testimonio, sin duda, esclarecedor, objetivo y vivencial de un pasado
cercano que no hemos de olvidar para que no se vuelva a repetir.
Palabras Clave: Guerra Civil Espaola, refugio antiareo, Cullera, recuperacin, musealizacin
SUMMARY
In to 2009, and due to the works of redevelopment of the Plaza del Mercado Municipal, work began recovery,
conservation and museological of the two galleries of air-raid shelter of the Spanish Civil War who located there.
Thanks to the municipal initiative has succeeded in preserving and give value to a air-raid shelter, through its
interpretive displays, will help to beer understand what led to this cruel war between brothers and eort from
everyone to get out of it alive. A testimony undoubtedly illuminating, objective and experiential of the recent
past that we must not forget who that not happen again.
Key words: Spanish Civil War, air-raid shelter, Cullera, recovery, musealisation
ductos distintos, la abertura de grandes ventanales en
las naves y la concepcin de todo el conjunto como un
espacio comercial, pero tambin ldico y agradable,
sano y salubre. Prueba de ello, es la construccin del
jardn que ocupa las calles, que conuyen en la fonta-
na central, ocupadas por parterres, macizos de ores y
rboles monumentales (g. 3).
No es casual que Lus Ferreres proyectase el
Mercado Municipal de Cullera en este espacio, an-
queado por dos barrancos y en el que tan solo existan
L
El refugio de la Guerra Civil espaola se locali-
za justo debajo de una de las cuatro naves que posee
el antiguo Mercado Municipal de Cullera. El antiguo
Mercado Municipal de Cullera se encuentra enclavado
en pleno centro de la poblacin: en la Plaa de la Verge
justo delante de las ocinas municipales del Ayun-
tamiento y al lado de la Iglesia de los Santos Juanes-
(g. 1), en un espacio urbano que tradicionalmente no
fue urbanizado hasta nales del siglo XIX cuando el
arquitecto setabense Lus Ferreres proyect la cons-
truccin de este mercado municipal (Ferreres, 1894) en
este gran solar que separaba el arrabal de Santa Ana
antigua ubicacin de la Qulayra islmica- y el Barri de
la Vila -creado ex novo por Jaume I tras la conquista
de la poblacin a los rabes en 1239- (Cotino, Mart-
nez y Rosell, 2005, 55-85), de hecho, en el plano de
Juan Mercader de 1864 (g. 2) an no aparece ninguna
construccin en este lugar.
El antiguo Mercado Municipal es construido
por Lus Ferreres entre 1899 y 1903, tal y como se des-
prende en el n 46 de la Revista de Obras Pblicas. Po-
see una planta en forma cruz griega y en las cuatro
esquinas resultantes de aplicar esta planta se erigieron
cuatro naves, destinadas cada una de ellas a un pro-
ducto diverso: ultramarinos, carne, pescado y verdu-
ra. El resto del espacio libre se concibi como un bello
jardn modernista de principios de siglo, en el que los
parterres y los rboles monumentales se combinaban
con una fuente central realizada a base de rocalla.
Todo el conjunto se cierra con una verja perimetral,
que le proporciona aislamiento y tranquilidad. El mer-
cado est construido rebajando la roca de la Montaa
de Cullera, donde se asienta la cimentacin de los mu-
ros del mercado al crearse una plataforma ptrea que
sirve de base a su construccin.
Ser bajo esta plataforma rocosa de la montaa
y debajo justo de las naves de la verdura y del pescado
donde se excavarn, en el ao 1938 (Archivo Histrico
de Cullera), las galeras subterrneas que congurarn
el Refugio del Mercado.
C
Como hemos mencionado anteriormente el Re-
fugio del Mercado de ubica, como indica su propio
nombre, en el antiguo Mercado Municipal de Culle-
ra, proyectado por Lus Ferreres entre 1899 y 1903,
siguiendo modelos de mercados barceloneses y den-
tro de un estilo eclctico (Benito, 1992). Lus Ferreres,
adems, fue un seguidor de las corrientes higienistas
que impregnaron a muchos de los arquitectos de la
poca. De ah su divisin en naves para albergar pro-
Fig. 1. Plano de situacin del antiguo mercado de Cullera.
Fig. 2. Solar sobre el que se proyect el mercado de Cullera. Detalle
del plano de Juan Mercader de 1864.
218 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 E. Gandia lvarez
nunca sucedieron en Cullera. El municipio slo sufri
un bombardeo el 17 de noviembre de 1938, y fue diri-
gido a la estacin de ferrocarril y a los puentes, nunca
afect a la localidad. Pero la alarma social y el miedo
que provocaron en la poblacin civil, as como la cons-
ciencia de la posicin geoestratgica que tena Culle-
ra, oblig a la Junta de Defensa Pasiva a acometer la
construccin de varios refugios antiareos, de los que
el ms grande e importante era el del Mercado.
El Refugio del Mercado se construy a partir de
la rehabilitacin de unos subterrneos que se destina-
ban a almacenes, aunque fuentes orales arman que
se tratara de una construccin ex-novo. Las obras de
construccin fueron nanciadas a travs del cobro de
tasas e impuestos que recaudaba el comit Local de
Defensa Pasiva, en una gestin conjunta con la De-
legacin de Sanidad y Asistencia Social del pueblo,
como se desprende de la documentacin obrante en el
Archivo Histrico de Cullera. Como dato curioso, po-
demos citar que por acuerdo del 26 de junio de 1938,
todos los ciudadanos cuya edad estuviera comprendi-
da entre los 15 y los 60 aos estaban obligados a pagar
una cuota de 25 pesetas o un jornal equivalente a un
determinado nmero de horas de trabajo en la cons-
truccin del refugio. Estos ingresos se completaban
con otros impuestos que se cobraban en el mercado,
en el cine, en el teatro, a las asociaciones culturales y
a los partidos polticos. En cualquier caso, el Refugio
del Mercado nunca fue terminado ya que la guerra -
naliz antes que su construccin (Mnguez, Muoz y
Rico, 2005, 133-147).
El papel destacado que jugaron los refugios
antiareos en la Guerra Civil, viene determinado por
el hecho de que la contienda espaola fue la prime-
ra guerra a nivel mundial en la que se atac directa
e indiscriminadamente a la poblacin civil (Vaquero,
2006). De ah su importancia, como elementos indiso-
los denominados sequers o secaderos para el arroz
(Prez, 2001), ya que era el lugar ms cntrico de la
localidad, punto de encuentro entre el ncleo pobla-
cional del arrabal de Santa Ana y el ncleo del Barri
de la Vila. El Mercado Municipal actuara como nexo
de unin y vrtice donde conuiran las gentes de Cu-
llera, mxime cuando las dos arteras principales de la
localidad conuyen aqu, en la Plaa de la Verge: Por
un lado, la calle del Mar- que conecta con el Barri de
Sant Antoni, en el extremo E.- y por otro lado, el eje
Calle de DAlt-Calle Valencia- que conecta con el Ra-
val de Sant Agust, en el extremo W (g. 4).
Y, as mismo, no es casual que se construyera un
refugio en este lugar durante la Guerra Civil puesto
que, por los argumentos anteriormente expuestos, el
Mercado Municipal era lugar de obligada concentra-
cin de personas, adems de su estratgica ubicacin
urbana. Como tampoco es casual que existieran dos
galeras cuyas entradas, en extremos opuestos, per-
mitan el acceso por las puertas laterales del conjunto
proyectado por Lus Ferreres a la poblacin que all
acudiese desde el Barri de la Vila o del Raval de Santa
Ana. Al parecer, aunque no est totalmente conrma-
do, ambas galeras subterrneas conectaban entre s y,
por su trazado, podran haber conuido en los bajos
del actual edicio de ocinas del Ayuntamiento.
El Refugio del Mercado se construy a princi-
pios del ao 1938, tal y como se desprende de la docu-
mentacin existente en el Archivo Histrico de Cullera
y de la documentacin fotogrca que se adjunta al
presente proyecto. Su construccin fue iniciativa de la
Junta de Defensa Pasiva, organismo que se encargaba,
junto a la Delegacin de Sanidad y Asistencia Social,
de organizar y construir los refugios que deban pro-
teger a la poblacin civil en caso de bombardeo. La
construccin de los refugios en Cullera se vio impul-
sada por la amenaza constante de bombardeos, que s
fueron efectivos en las poblaciones cercanas, pero que
Fig. 3. Mercado de Cullera, fotografa de mediados del siglo XX. Fig. 4. Naves o secciones en las que se compartimentaba el merca-
do de Cullera.
Recuperacin y puesta en valor del refugio de la Guerra Civil del antiguo Mercado Municipal de Cullera 219
lublemente ligados a la memoria histrica colectiva
del pueblo (Muoz y Huguet, 2007).
D
El Refugio del Mercado se compone de dos ga-
leras que parten desde las dos naves del mercado mu-
nicipal situadas en los ngulos NE y NW.: la nave del
pescado y la nave de la verdura, hoy Auditorio Muni-
cipal. En este punto, cercano a las puertas laterales de
acceso al recinto vallado del mercado, se excavaron en
la roca de la montaa las dos galeras subterrneas que
se dirigan haca el edicio de las ocinas municipales
del Ayuntamiento (g. 5-7).
Las galeras estn excavadas en la roca y pos-
teriormente fueron recubiertas o forradas por una
pared y bveda de medio punto realizada en ladrillo
macizo. Hay que resaltar que la bveda de medio pun-
to consta de una doble rosca de ladrillos lo que le con-
fera, sin duda, una resistencia extraordinaria.
Las galeras tienen las dimensiones que eran es-
tablecidas por la Junta de Defensa Pasiva: 2,50 metros
de alto y 2,00 metros de ancho. La longitud conser-
vada alcanza los 64 metros. La seccin de las mismas
forma una U invertida y una de ellas conserva parte
del banco que sola darse en este tipo de construccio-
nes. Hay que resaltar el hecho de que este construido
en ladrillo macizo, ya que constituye una peculiaridad
constructiva que no se da en los refugios de Valencia,
fabricados en cemento. Ello contribuye, sin duda, a in-
crementar su valor arquitectnico (g. 8).
Como ya comentbamos anteriormente, el refu-
gio permanece inacabado tanto en una galera como
en la otra, ya que las paredes y bvedas de ladrillo
se interrumpen sbitamente entorno a los 40 metros
aproximadamente. A las galeras de los refugios se
acceda, originalmente, bien por rampas prolongadas,
bien por unas escaleras con pendiente pronunciadas
(Besol y Peinado, 2009). En el caso del refugio de Cu-
llera, el sistema era a base de escaleras, con una fuerte
pendiente, en deciente estado de conservacin hasta
el inicio del proyecto.
Originalmente, el acceso al refugio del Merca-
do posea un rtulo con letras de moderna tipografa,
realzadas respecto a su soporte muy al estilo de las
que an se conservan en Valencia- que se ubicaba en la
fachada lateral E., actualmente Auditorio. Este rtulo,
evidentemente, no se ha conservado.
E
El estado de conservacin era, en lneas gene-
rales, muy deciente. La situacin de abandono en
el que cay tras la contienda civil, la falta de mante-
Fig. 5. Planta de la Galera II .
Fig. 6. Seccin longitudinal Galera II .
Fig. 7. Seccin longitudinal Galera I .
220 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 E. Gandia lvarez
nimiento, su olvido por parte de la poblacin y de los
responsables polticos as como la afeccin de las obras
de remodelacin de las naves del mercado que se si-
tan por encima del mismo, condujeron al refugio a la
situacin de deterioro grave en el que se encontraba.
De las dos galeras de que se compone, la que se
ubica en la nave del pescado se encontraba en mejor
estado, ya que la incidencia de las obras de remocin
de esta nave a penas tuvieron afeccin, afectndole
simplemente la falta de mantenimiento y el olvido.
Por contra, la que se encontraba bajo la antigua
nave de la verdura, hoy Auditorio, presentaba un es-
tado mucho mas grave. A las patologas derivadas del
abandono, la falta de mantenimiento y el olvido, hay
que aadir la afeccin que supuso adaptar la nave del
mercado de la verdura a Auditorio Municipal. De este
modo, se afect el acceso al refugio, desvirtuando tan-
to la escalera prcticamente inexistente- como la boca
de entrada que acab por perder la bveda de ladrillo
macizo, siendo sustituida por un techo plano de es-
tructura de hierro cubiertos con bardos cermicos. As
mismo, esta remodelacin de la boca de entrada sufri
la falta de mantenimiento fundamentalmente la ven-
tilacin- y el deterioro de las viguetas de hierro que
acabaron oxidndose y amenazando ruina. Por lo que
la galera, en este punto, qued impracticable (g. 9).
Resumiendo, las patologas fundamentales con
las que se encontraba afectado el Refugio del Mercado
son: condensacin y humedades por falta de ventila-
cin, perdida del acceso original, modicacin de la
boca de ingreso a la galera y deterioro de la misma
por tratarse de materiales de mala calidad, acumula-
cin de basuras y suciedad (g. 10-11).
Las obras de rehabilitacin del antiguo Audito-
rio del Mercado antes nave de la verdura- supusieron
un punto de arranque para acometer las principales
tareas de proteccin y consolidacin de las galeras
del refugio. Aunque, estructuralmente, las galeras se
encontraban en buen estado al estar excavadas en la
roca-, era necesario acometer un plan de rehabilita-
Fig. 8. Galera I, seccin en forma de U invertida.
Fig. 9. Galera I, acceso y trazado antes de su restauracin.
Fig. 10. Galera II, estado previo a las obras.
Fig. 11. Galera I, estado previo a las obras.
Recuperacin y puesta en valor del refugio de la Guerra Civil del antiguo Mercado Municipal de Cullera 221
cin y puesta en valor, tanto por el inters patrimonial
como por la memoria histrica colectiva, y las obras
de rehabilitacin del Auditorio Municipal, as como
las posteriores obras de reurbanizacin de la plaza del
mercado incluidas dentro del programa de actuacin
PLAN E- nos brindaron una excelente oportunidad.
E -

El proyecto de recuperacin y puesta en valor


de las galeras refugio del Mercado Municipal, en
realidad, form parte de dos proyectos ms amplios
(Giner y Bono, 2006 y 2009) cuyo objetivo nal es la re-
cuperacin total y completa, del entorno monumental
del Mercado Municipal de Cullera y la rehabilitacin
de una de sus naves como Auditorio Municipal, as
como la recuperacin y puesta en valor del refugio de
la Guerra Civil del antiguo Mercado de Cullera.
Como hemos dicho, el objetivo nal del proyec-
to era la apertura al pblico, ciudadanos de Cullera y
turistas, del Refugio del Mercado para su uso y disfru-
te mediante la visita al mismo arquitectnicamente
es muy interesante- y como espacio de manifestacin
y difusin de los hechos ms destacados de la Guerra
Civil espaola mediante un programa de musealiza-
cin (Muoz y Huguet, 2004). Nuestro proyecto con-
templ, a grandes lneas, tres fases de intervencin de
intervencin que podremos observar en el siguiente
esquema:

FASES DEL PROYECTO
FASE DESCRIPCIN
PRIMERA Proteccin-Consolidacin
SEGUNDA Conservacin-Accesibilidad
TERCERA Puesta en Valor-Musealizacin
ACCIONES DE CADA FASE DEL PROYECTO
FASE DESCRIPCIN ACCIONES
PRIMERA Proteccin-
Consolidacin
-Limpieza y desescombrado
-Saneado exterior de la bveda de ladrillo
-Proteccin externa de la Galera I con una camisa de
hormign armado
-Sustitucin de la cubricin de la boca de ingreso al
refugio
-Habilitacin de un acceso interno y privado desde el
Auditorio
SEGUNDA Conservacin-
Accesibilidad
-Eliminacin de humedades
-Recuperacin del conducto de ventilacin del refugio,
hoy cegado
-Habilitacin de un acceso dotado de poceta para la
recogida de aguas pluviales y escaleras
-Colocacin de cancelasen los accesos
-Adecuacin y acabado en un plano neutro del techo
de la bocas de entrada
TERCERA Puesta en Valor-
Musealizacin
-Renovacin de instalacin elctrica y dotacin de focos
-Instalacin de un sistema de renovacin de aire y
ventilacin forzada
-Instalacin de paneles interpretativos
-Instalacin de un sistema de recreacin sonora virtual
de un ataque areo
-Sealtica externa
-Edicin de folletos informativos
De una forma ms detallada, los trabajos lleva-
dos en las diferentes fases del proyecto de recuperacin
y puesta en valor del refugio han sido los siguientes:

- Limpieza y desescombro de los desechos y basuras
amontonadas por el paso de los aos. Su extraccin
fue costosa, ya que no se pudieron emplear medios
mecnicos y se tuvo que realizar de forma manual.
Fig. 12. Galera I, plano de instalaciones.
Fig. 13. Galera II, plano de instalaciones.
222 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 E. Gandia lvarez
- Recuperacin de las fbricas originales de ladrillo
macizo, con limpieza mediante cepillado, eliminacin
de las humedades y reposicin de las piezas faltantes.

- Construccin de un pavimento de hormign ralla-
do, ya que no exista suelo, con el consiguiente estu-
dio de cotas para mantener las alturas originales de
trnsito.

- Dotacin de nuevos sistemas de iluminacin, sonido
y electricidad, con dispositivos de DVD y megafona.
Usando modernos equipos que se instalaron de forma
compacta, evitando en todo momento que adquiriesen
protagonismo en las galeras. Se hicieron diferentes
pruebas de iluminacin y se comprob su estanquei-
dad.

- Dotacin de sistemas de seguridad: ventilacin for-
zada para renovacin del aire ambiental y control de
la humedad mediante sensores de calidad ambiental,
control de incendios mediante sensores de incremento
de temperatura y deteccin de humos, control del ni-
vel fretico y de los posibles episodios de inundacin
por ltracin de aguas pluviales mediante dos bom-
bas de extraccin. En concreto, se instalaron dos tipos
de bombas de achique, una para el control de las uc-
tuaciones del nivel fretico que en Cullera posee unas
oscilaciones muy fuertes- y otra de mayor capacidad
extractora para controlar los episodios de inundacin
por lluvias torrenciales, fundamentalmente del agua
pluvial ingresada por los conductos de ventilacin
(g. 12-13).

- Conexin de los sistemas elctricos al grupo electr-
geno del Auditorio Municipal, para que en caso de
falta o corte de suministro elctrico, las bombas y los
sistemas de seguridad y control pudieran seguir fun-
cionando.

- Construccin de un acceso en la Galera I desapare-
cido- y recuperacin del acceso original a la Galera II,
siguiendo los patrones y modelos estipulados en los
refugios antiareos, gracias a la informacin que po-
seamos sobre los mismos (g. 14).

- Dotacin de cancelas de hierro para impedir el paso
a los visitantes a las zonas no autorizadas y puertas
de barrotes de hierro para los accesos principales, en
consonancia con las rejas del Mercado, que a su vez
permiten la entrada constante de ventilacin a las ga-
leras al no ser compactas.

- Dotacin de sealtica exterior en forja, indicadora
de cada una de las galeras y en consonancia con la
imagen corporativa diseada al efecto.
- Dotacin de una muestra expositiva en la Galera
I con temtica de la Guerra Civil en Cullera, con es-
pecial acento en la construccin de los refugios de la
poblacin. Esta muestra expositiva a empleado pa-
neles de aluminio con retro-iluminacin a base de la
moderna tecnologa de leds, que permiten un gran
ahorro energtico, una mayor durabilidad, gran resis-
tencia a la humedad y muchas ms horas de trabajo
que cualquier otros sistema convencional. Los paneles
conducen al visitante por el recorrido en la galera por
los principales hechos de la guerra civil en Cullera,
centrndose en la llamada Defensa Pasiva y la cons-
truccin de los refugios de la poblacin. En el nal del
recorrido se instal una pantalla plana de televisin,
con un documental que recoge el testimonio oral de
cuatro nonagenarios de Cullera que relatan de forma
informal cmo vivieron ellos la Guerra Civil en su in-
fancia, a modo de los abuelos que cuentan a sus nietos
sus recuerdos y vicisitudes. Tras la cancela que impide
el acceso a los visitantes y personas no autorizadas,
se instalaron dos siluetas realizadas en acero corten-
que simulan a dos operarios en el proceso de construc-
cin de la galera an inacabada (g. 15-16).

- Dotacin de una muestra expositiva en la Galera II
conmemorativa de los 100 aos de construccin del
Fig. 14. Galera II, acceso recuperado tras las obras.
Recuperacin y puesta en valor del refugio de la Guerra Civil del antiguo Mercado Municipal de Cullera 223
la galera. Como consecuencia de que el proyecto de
rehabilitacin de la nave como Auditorio Municipal
iba a acoger en este punto el patio de butacas, se deci-
di realizar esta accin de proteccin ante el eventual
exceso de peso que iba a suponer un patio de butacas a
plena ocupacin. As pues, esta "camisa de hormign"
permitir asegurar la conservacin de la estructura de
la galera a pesar de que sobre ella se ha situado el
patio de butacas del Auditorio (g. 18).
mercado, a base de paneles con atractiva grca, rea-
lizados en lienzo sobre un bastidor de madera que
conducen al visitante desde el proyecto del mercado
de Lus Ferreres hasta las ltimas actuaciones de reha-
bilitacin y reurbanizacin de este espacio efectuadas
en el ao en curso. Los paneles se acompaan con ob-
jetos procedentes de las antiguas tiendas del mercado
(maquinas registradoras, balanzas de peso, bsculas,
tarros y botes, medidas, etc.) y una grabacin sonora
que recrea los sonidos de un mercado: los gritos de las
vendedoras, la compra de las mujeres, los nios jugan-
do en la plaza (g. 17)
Adems, una de las acciones de conservacin de
mayor envergadura arquitectnica llevadas a cabo en
este proyecto, cabe destacar que la Galera I fue refor-
zada con lo que se llama una "camisa de hormign"
por encima de su bveda, aprovechando las obras de
rehabilitacin de una de las naves del Mercado como
Auditorio Municipal. Con el desmonte del pavimento
de la antigua nave, apareci justo por debajo mismo
de la preparacin del pavimento- la primera de las dos
roscas que componen la bveda de ladrillo macizo de
Fig. 15. Galera I, instalacin musestica dedicada a la Guerra Ci-
vil.
Fig. 16. Galera I, simulacin de las obras de construccin del re-
fugio en la parte inacabada del mismo.
Fig. 17. Galera II, instalacin musestica dedicada a la construc-
cin del mercado de Cullera
Fig. 18. Bveda de la Galera I antes de ser forrada con una ca-
misa de hormign.
224 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 E. Gandia lvarez
A
Hoy, gracias a la iniciativa municipal, se ha con-
seguido preservar y poner en valor un elemento de
nuestro pasado reciente que se encontraba en el olvi-
do, el Refugio del Mercado. Sus dos galeras, con sus
muestras explicativas, ayudar a comprender mejor lo
que supuso aquella guerra cruenta y cruel entre her-
manos y el esfuerzo de todos para salir de ella vivo.
Un testigo, sin duda, esclarecedor, objetivo y vivencial
de un pasado cercano que no hemos olvidar para que
no se vuelva a repetir (g. 19).
B
ARCHIVO HISTRICO DE CULLERA: Proyecto de
Mercado para Cullera. Documento 1: Memoria, 4-5,
Valencia,1894. Arquitecto: Luis Ferreres Soler
ARCHIVO HISTRICO DE CULLERA: Servicio So-
cial (para evacuados). Llibre17, Cullera.
ARCHIVO HISTRICO DE CULLERA: Actas de Ple-
nos del 15/11/1938 al 20/07/1939, Cullera.
Fig. 19. Cartel informativo de la instalacin musestica del
Refugio.
BENITO, D. La arquitectura del eclecticismo en Valen-
cia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y
1925. Valncia, 1992
BESOL, A. y PEINADO, J., 2009: La conservacin,
catalogacin y gestin sociocultural de los refugios
antiareos de la guerra civil espaola: Estado de la
cuestin y prospectiva. V Congreso para la Conser-
vacin del Patrimonio Industrial y de la Obra Pblica en
Espaa. El Ferrol.
COTINO, F., MARTNEZ, S. y ROSELL, M.,
2005: Nuevos datos sobre urbanismo islmico y
bajomedieval de Cullera, en QULAYRA, Revista
dArqueologia i Estudis Histrics,1, 55-85, Cullera
GINER, A. y BONO, J.V.: Proyecto de rehabilitacin del
Auditorio en Sala Polivalente. Mercado Municipal de Cu-
llera (Valencia). Cullera, 2006
GINER, A. y BONO, J.V.: Proyecto de rehabilitacin
de los Jardines del Mercado, adecuacin de los refugios y
ampliacin del Auditorio de Cullera (Valencia). Cullera,
2009.
MNGUEZ, M., MUOZ, . y RICO, V., 2005: Cu-
llera, la defensa d un poble, en QULAYRA, Revista
d Arqueologia i Estudis Histrics,1,133-147, Cullera
MUOZ PUELLES, V. y HUGUET, J. (coord.): La
conservacin del patrimonio histrico militar de la
Guerra Civil (1936-1939). Consell Valenci de Cul-
tura, Comissi de Promoci Cultural, Valencia, 2004
MUOZ PUELLES, V. y HUGUET, J. (coord.): In-
forme sobre refugios de la Guerra Civil, con mencin
particular a los de la ciudad de Valencia. Consell
Valenci de Cultura, Comisin de Legado Histrico
y Artstico, Valencia, 2007
PEREZ NEGRE, J., Informe arqueolgico nal, Ur-
baniaci carrers del nucli urb de Cullera (plaa
la Verge- plaa Pati de lEsglsia). Original dep-
sitado en el Servei Arqueolgic Municipal, Cullera,
2001
Revista de Obras Pblicas, 46, tomo II, 379-381. Escuela
de Ingenieros de Caminos de Madrid, Madrid, 1899
VAQUERO PELEZ, D., 2006: Bombardeos sobre
la ciudad de Zaragoza durante la Guerra Civil Espa-
ola, en ROLDE. Revista de Cultura Aragonesa, 114,
Zaragoza
Recuperacin y puesta en valor del refugio de la Guerra Civil del antiguo Mercado Municipal de Cullera 225
ARQUEOLOGA SUBACUTICA EN AGUAS COSTERAS
COMUNIDAD VALENCIANA (2000-2010)
YOLANDA ALAMAR BONET
RESUMEN
En los ltimos aos, con motivo de la puesta en marcha de diversas ampliaciones portuarias y de la redaccin de
numerosos proyectos costeros, se estn llevando a cabo actuaciones arqueolgicas en las que las nuevas tcnicas
de investigacin y la intervencin subacutica son claves para el conocimiento y la salvaguarda del patrimonio
sumergido.
En el presente artculo se presentan las distintas metodologas de trabajo empleadas para la redaccin de los
Estudios de Impacto Ambiental de obras costeras, desde la fase de documentacin hasta el establecimiento de un
Programa de Vigilancia Ambiental.
Palabras clave
Arqueologa subacutica, estudios de impacto ambiental, puertos, Valencia.
SUMMARY
Last years, new archaeological projects are being made due to important changes in ports development. Metho-
dological improvement in underwater archaeology lets a beer protection and knowledge of cultural heritage at
this kind of situations.
This article deals with archaeological projects included in environmental studies of ports of Valencia from their
previous analysis.
Key words
Underwater archaeology, environmental studies, ports, Valencia.
Ampliacin del puerto deportivo de La Pobla de Far-
nals (2005) y en los ltimos aos, la realizacin de son-
deos en inmersin previos al proyecto de ampliacin
del puerto de Valencia (2006-2009)
1
, entre otros.
1.1. Algunos ejemplos
1.1.1. El puerto deportivo de La Pobla de Farnals
Para la redaccin del Es.I.A. de la ampliacin
portuaria de Pobla de Farnals se llev a cabo un estudio
bibliogrco en el que se consider tanto la informa-
cin existente en la base de datos de Yacimientos ar-
queolgicos de la Direcci General de Patrimoni Cultural
Valenci referida al citado municipio, como las noticias
histricas que pudieran determinar la importancia de
su sector costero. Meses ms tarde, la Conselleria de
Cultura modic los trminos anteriores solicitando la
puesta en marcha de una actuacin que comprendie-
ra la realizacin de una prospeccin arqueolgica se-
guida del establecimiento de una retcula de sondeos
equidistantes entre s 20m, resultando un total de 400
sondeos.
Actualmente, el proyecto constructivo as como
la intervencin arqueolgica todava no han sido eje-
cutados.
1.1.2. El puerto de Sagunto
En esta ocasin, durante la redaccin del Es.I.A.
se efectu una campaa arqueolgica en la que se
combinaron dos metodologas indirectas: la prospec-
cin geofsica y la prospeccin visual en inmersin.
Gracias a ellas fue posible relocalizar un de-
rrumbe de sillares que permiti retomar como hip-
tesis de trabajo la existencia de un importante puerto
en poca romana, as como descubrir los restos de un
pecio del siglo XVIII (g. 1).
Las consecuencias de estos hallazgos se vieron
reejadas tanto en el Programa de Vigilancia Ambien-
I
Desde el ao 2000 hasta la actualidad, la me-
todologa aplicada para la realizacin de Estudios de
Impacto Ambiental (Es.I.A.) en lo referente al patrimo-
nio arqueolgico sumergido, se ha visto modicada en
varias ocasiones. Algunas de estas modicaciones han
respondido a la actualizacin de la legislacin vigente
mientras que en otras ocasiones han sido otros criterios
el factor determinante. En cualquier caso, a lo largo de
los diez aos transcurridos, los estudios de impacto
de cualquier obra martima sobre este patrimonio han
adquirido mayor relevancia y, con ello, una mayor
atencin en cuanto a la adecuacin de metodologas
ms ecaces.
En el aspecto legislativo las lecturas tambin
han sido variadas si bien, en cualquier caso, se precisa
de una verdadera revisin del mismo para su correc-
ta y universal aplicacin, entendiendo este trmino
como igualitario para cualquier actuacin en el me-
dio subacutico motivada por un Estudio de Impacto
Ambiental.

.E
-
C V-

Hasta la publicacin del decreto 208/2010 de


10 de diciembre, del Consell de la Generalitat Valencia-
na, en el que se establece la necesidad de llevar a cabo
una prospeccin arqueolgica para la redaccin de los
Estudios de Impacto Ambiental, los estudios sobre el
patrimonio subacutico realizados se desarrollaron,
con excepciones, en base a la colaboracin entre las
distintas administraciones implicadas en los proyec-
tos de obra y el equipo redactor. Ello no signic, sin
embargo, la denicin de unos parmetros de actua-
cin generales, ms bien al contrario, aplicndose para
distintos proyectos actuaciones diferentes.
En un estado inicial de los Es.I.A., los estudios
previos basados en la investigacin bibliogrca del
rea afectada por las obras costeras alternaron con la
intervencin indirecta sobre el medio, considerndose
sucientes para valorar el estado de este patrimonio;
sin embargo, la importancia que con los aos han ido
adquiriendo estos proyectos conllev una profundiza-
cin en la intervencin arqueolgica directa previa.
En la Comunidad Valenciana las actuaciones
realizadas contemplaron desde la aplicacin de tc-
nicas geofsicas para la ampliacin del puerto de Sa-
gunto (2000), pasando por los estudios bibliogrcos
realizados para los Es.I.A. de proyectos como el de
Fig. 1. Registro de snar de barrido lateral del puerto de Sagunto.
228 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Y. Alamar Bonet
de intervencin, no se consider necesario seguimien-
to arqueolgico alguno de la obra portuaria (g. 4).

.B
Como se desprende de los ejemplos descritos,
hasta hace muy poco tiempo la metodologa aplicada
para la redaccin de los estudios arqueolgicos a in-
cluir en un Es.I.A. era muy variada, situacin a la que
contribua una legislacin ambiental poco explcita en
cuanto al estudio del Patrimonio histrico y una legis-
lacin patrimonial que apenas daba importancia a los
estudios de impacto. Mientras la primera cita la des-
cripcin y evaluacin de los posibles impactos sobre
el patrimonio
2
como elementos de estudio, la segunda
nicamente haca hincapi en las competencias de la
Conselleria de Cultura con respecto a los estudios pre-
vios realizados
3
, sin establecer metodologas de traba-
jo concretas, situacin extrapolable a los Programas de
Vigilancia Ambiental.
La problemtica que ello suscitaba en el da a
da del trabajo arqueolgico no era nada despreciable
puesto que supona la revisin continua de las tcnicas
de investigacin arqueolgica y la consulta diaria a los
tcnicos de Cultura, cuya opinin poda diferir de un
proyecto a otro.
Con la publicacin del Decreto 208/2010, de 10
de diciembre, del Consell, parece que la situacin em-
pieza a cambiar:
- Artculo 3.1: los promotores de planes y programas
sujetos a evaluacin ambiental estratgica o de proyectos su-
jetos a estudio de impacto ambiental () debern realizar
una memoria de impacto patrimonial sobre los bienes inte-
grantes del patrimonio cultural valenciano, que contemplar
el patrimonio histrico, artstico, arquitectnico, etnolgico,
arqueolgico y paleontolgico.
tal (P.V.A.) -en el que se estableci la necesidad del
seguimiento arqueolgico del dragado marino- como
en el propio proyecto constructivo, modicndose el
dique sur proyectado para evitar la afeccin sobre la
estructura naval (g. 2).
Durante el seguimiento arqueolgico de los
dragados, desarrollado en varias fases entre los aos
2003 y 2010, se recuperaron diversos fragmentos de
nforas de diferente cronologa (fenicia-pnica, bera,
romana), un ancla romana y varios proyectiles Mauser
(g. 3).
1.1.3. El puerto de Valencia
Durante el proceso de tramitacin de impacto
ambiental del proyecto de Ampliacin del Puerto de
Valencia, la Direccin General de Patrimonio Cultural
Valenciano consider necesaria la puesta en marcha
de una nueva actuacin arqueolgica que completara
la realizada para la redaccin del Es.I.A. compuesta
por un estudio geofsico y una posterior prospeccin
visual en inmersin del rea de afeccin de la obra.
As, se determin la realizacin de una campaa de
sondeos arqueolgicos en inmersin en toda el rea
de ampliacin portuaria con anterioridad al inicio de
obra.
Tras ms de 3.000 sondeos efectuados, las diver-
sas nforas y fragmentos cermicos de poca romana
recuperados fueron fruto de la revisin visual de las
barras rocosas, sin obtenerse resultado positivo de los
sondeos. Como consecuencia de ello, tras casi un ao
Fig. 2. Planta de proyecto del puerto de Sagunto. Ntese la curva
del dique sur para la proteccin del pecio localizado.
Fig. 3. Hallazgos cermicos producidos durante el seguimiento
arqueolgico del dragado.
Arqueologa Subacutica en aguas costeras. Comunidad Valenciana (2000-2010) 229
- Artculo 4.1: para valorar la posible incidencia
del proyecto, plan o programa, obra o actividad respecto al
patrimonio arqueolgico ser preceptivo llevar a cabo una
prospeccin arqueolgica, como se contempla en el apartado
1.a) del artculo 59 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la
Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano.
Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del
Patrimonio Cultural Valenciano:
- Artculo 59, apartado 1.a): las prospecciones ar-
queolgicas, entendindose por tales las exploraciones su-
perciales, subterrneas o subacuticas, sin remocin del
terreno, dirigidas al descubrimiento, estudio e investigacin
de toda clase de restos histricos, as como de los elementos
geolgicos con ellos relacionados.
A partir de estos momentos parece bastante cla-
ro que, en la Comunidad Valenciana, la prospeccin
arqueolgica (sin remocin del terreno) es la metodo-
loga adecuada y aceptada para la redaccin de los es-
tudios de impacto arqueolgico a incluir en un Es.I.A.,
de modo que la afeccin sobre el medio marino y so-
bre el posible patrimonio sumergido sea nula hasta la
aprobacin ambiental del proyecto.
Hasta fechas recientes, con la intencin de jus-
ticar actuaciones arqueolgicas directas en el me-
dio marino, se esgrima la idea de que, en cualquier
caso, la posterior obra portuaria destruira tanto este
espacio marino como cualquier resto patrimonial que
existiera soterrado; sin embargo esta idea es incorrec-
ta: sirva como ejemplo el proyecto de ampliacin del
puerto de Tarifa (2007). Para la redaccin de su estu-
dio ambiental se efectu una prospeccin geofsica y
posterior prospeccin en inmersin en el mbito de
ampliacin, incluyndose como medida correctora la
realizacin de sondeos arqueolgicos con anterioridad
a la obra y tras la aprobacin de la D.I.A. Finalmente,
el pasado 9 de marzo de 2011 se publicaba en el Bole-
tn Ocial del Estado la Resolucin de 8 de febrero de
2011 por la que se formulaba Declaracin de Impac-
to Ambiental desfavorable para la citada ampliacin,
de modo que no se ejecutar el proyecto constructivo.
Consecuentemente, tanto el medio marino como el po-
tencial patrimonio subacutico existente en la zona no
se vern afectados.
La proteccin del Patrimonio tambin puede
producirse con un Programa de Vigilancia Ambiental
que incluya la obligatoriedad, por parte del promotor,
de efectuar una nueva intervencin arqueolgica di-
recta en aquellos enclaves que se hayan identicado
con alta potencialidad arqueolgica, de forma que la
D.I.A., en caso de ser aprobada, quede condicionada.
Ahora tan slo queda esperar una revisin seria
con respecto al seguimiento arqueolgico de este tipo
de obras costeras ya que, en algunos casos, la inexis-
tencia del mismo puede conllevar la prdida de infor-
macin histrica.
B
ALAMAR, Y. Asistencia tcnica para la elaboracin del
Estudio de Impacto Ambiental del proyecto de Ampliacin
del puerto de Tarifa. Estudios complementarios al EIA.
Prospeccin arqueolgica. Memoria Cientca. Hidtma-
Ecomar, S.L. Valencia, 2007. Indito.
N
1. Todos estos proyectos han sido redactados por el equipo tcnico
de Hidtma-Ecomar s.l.
2. Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, artculo 7: eva-
luacin de los efectos previsibles directos o indirectos del proyecto sobre
la poblacin, la ora, la fauna, el suelo, el aire, el agua, los factores
climticos, el paisaje y los bienes materiales, incluido el patrimonio his-
trico-artstico y el arqueolgico.
Ley 2/1989, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana, artculo
2: Descripcin de los elementos medioambientales susceptibles de ser
Fig. 4. nfora romana Dr. 20 recuperada en aguas de Valencia.
230 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Y. Alamar Bonet
impactados por el proyecto propuesto () bienes materiales, compren-
diendo el patrimonio arquitectnico y arqueolgico ().
3. Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat Valenciana de
modicacin de la Ley de Patrimonio Cultural Valenciano,
artculo 11. Impacto ambiental y transformacin del territorio: 1.
Los estudios de impacto ambiental relativos a toda clase de proyectos,
pblicos o privados, que puedan incidir sobre bienes integrantes del pa-
trimonio cultural valenciano debern incorporar el informe de la Con-
selleria competente en materia de cultura acerca de la conformidad del
proyecto con la normativa de proteccin del patrimonio cultural. ()
Arqueologa Subacutica en aguas costeras. Comunidad Valenciana (2000-2010) 231
LA DRAMATIZACIN COMO HERRAMIENTA DE INTERPRETACIN
DEL PATRIMONIO ARQUEOLGICO
CLARA ISABEL PREZ HERRERO - PAULA JARDN GINER
RESUMEN
Las tcnicas escnicas pueden conjugar de manera magistral y a la vez accesible, participativa y seductora, los
distintos retazos o piezas de ese puzzle disgregado o incompleto que por lo general ofrecen los yacimientos ar-
queolgicos. Se pueden utilizar las tcnicas teatrales para completar aquellas partes ausentes de la obra, para unir
diferentes fragmentos, para construir piezas inteligibles, o para introducir nuevos enfoques sobre un elemento
patrimonial.
Los mtodos para contar esas historias son tambin variados y ofrecen interesantes combinaciones: cuentos,
obras teatrales, juegos, narraciones participativas, visitas dramatizadas a diferentes escenarios...
Para que las combinaciones entre Teatro y Patrimonio resulten rigurosas, educativas y ldicas es necesario seguir
unos criterios: delidad e integridad en cuanto a la esencia y signicacin de los bienes patrimoniales; creatividad,
participacin, dinamismo y diversin para la seduccin del pblico; utilizacin de lenguajes variados y accesibles a
diferentes niveles de comprensin, exibilidad para adaptarse a diferentes escenarios, situaciones y pblicos sin
perder sus contenidos.
La propuesta se centra en las visitas dramatizadas a diferentes yacimientos arqueolgicos, analizando los recusos
que proporciona la investigacin arqueolgica y la problemtica que plantea recrear aquellos mbitos de la vida
cotidiana que se hallan ausentes en el registro arqueolgico.
Palabras clave: Interpretacin-patrimonio arqueolgico-dramatizacin-difusin
ABSTRACT

The scenic methodologies can combine in a masterly way, but being simultaneously accessible, participative
and seductive/alluring, the dierent remnants or pieces of this disintegrated or incomplete puzzle that in general
oers the archaeological deposits. We can use the theatrical technologies for completing those absent parts of
the patrimonial work, for joining dierent fragments, for constructing intelligible pieces, or for introducing new
approaches on the current interpretation of an archaeological site or artifact.
The narrating methods of these stories are also varied and oer interesting combinations: stories, theatrical wor-
ks, games, participative stories, dramatized visits o dierent scenes...
In order that the combinations between Theatre and Heritage turn out to be educational, it is necessary to follow
some criteria: loyalty and integrity as for the essence and signicance of the patrimonial goods; creativity, par-
ticipation, dynamism and amusement for the seduction of the public; use of varied and accessible languages to
dierent levels of comprehension, exibility to adapt to dierent scenes, situations and public without losing his
contents.
This article focuses on the dramatized visits to dierent archaeological sites, analyzing the resources that the
the archaeological investigation provides and the problems, that recreating those areas of the daily life that are
situated absent in the archaeological record, arise.
Key words: Interpretation- archaeological heritage dramatization- pedagogies
rramienta ecaz para la dinamizacin de yacimientos
arqueolgicos.
L I -

La interpretacin es el arte de revelar in situ el


signicado del legado natural o cultural al pblico que visita
esos lugares en su tiempo libre
AIP.
Cuando hablamos de Patrimonio Cultural, ha-
blamos de restos materiales e inmateriales que forman
parte de una cultura en el pasado y en el presente, y
que por ello estn dotados de un valor aadido, el va-
lor que les conere el ser objetos representativos de
unos modos de vida y pensamiento propios de una
cultura. Su relevancia radica fundamentalmente en la
informacin que aportan sobre la cultura o grupo hu-
mano al que pertenecen. Interpretar el patrimonio es
revelar in situ el signicado de este legado, lo que
requiere procesar toda esa informacin para llegar a
transmitir aquello que es realmente importante.
Los temas clave en torno a los cuales se articu-
lan los contenidos son la interaccin humana (relacio-
nes sociales, cdigos culturales), la interaccin con el
entorno (adaptacin al medio o adaptacin del medio,
tecnologa, sistemas econmicos, movilidad, territoria-
lidad), la interpretacin del mundo (ideas, creencias,
cosmogonas, simbolismo) y la identidad (visin de
si mismos frente al otro). Plantear la comunicacin del
patrimonio en estos trminos permite establecer com-
paraciones entre el pasado y el presente, personalizar
I
En los ltimos aos se han puesto de moda nu-
merosas iniciativas relacionadas con la recreacin del
pasado en la interpretacin del patrimonio: living
history, reenacment, recreaciones histricas, ani-
maciones, teatralizaciones o visitas dramatizadas.
El presente artculo se basa en la reexin
propiciada por las experiencias desarrolladas en di-
ferentes yacimientos de la comunidad valenciana,
concretamente El Puig de la Nao, en Benicarl, Kelin
(g.1), en Caudete de las Fuentes y El Pla de Nadal, en
Riba-Roja del Turia.
En dichos yacimientos organizamos visitas dra-
matizadas en el contexto de Jornadas de Puertas Abier-
tas con intencin de promocionar la puesta en valor de
estos espacios y dinamizar las economas locales me-
diante el fomento del turismo cultural. Iniciamos esta
actividad el ao 2006 en el Puig de Benicarl (g.2) du-
rante dos aos consecutivos y posteriormente las pu-
simos en marcha en las Jornadas de Kelin, que llevan
ya siete ediciones. En ambos casos se programan una
vez al ao. En Kelin se complementan con actividades
complementarias en las que participan arquelogos,
actores, artesanos, msicos, especialistas en didctica,
folkloristas, restauradores locales y asociaciones. Las
visitas al Pla de Nadal (g.3) se pusieron en marcha el
ao pasado con carcter estacional y peridico (primer
n de semana del mes de marzo a septiembre)
Estas iniciativas cuentan con la participacin de
diferentes instituciones en cada caso (Universitat de
Valncia, Diputacin de Valencia, Museu de Prehis-
tria de Valencia, Museu de Belles Arts de Castell,
Ayuntamientos de Caudete de las Fuentes, Benicarl
y Riba-Roja del Turia y Generalitat Valenciana), y a ex-
cepcin de las del Pla de Nadal, nanciadas exclusiva-
mente por el Ayuntamiento, carecen de un presupues-
to anual, dependen de subvenciones y patrocinios.
Los objetivos de estas visitas son: dar a conocer
los restos arqueolgicos y los resultados de las ltimas
investigaciones con criterios de legibilidad, integra-
cin y accesibilidad; aproximar al visitante a la vida
cotidiana de la poca a travs de una dramatizacin
improvisada y participativa, promover la reexin
sobre el pasado y el presente, sensibilizar al pblico
respecto de su conservacin y estimular el disfrute de
elementos del patrimonio de manera ldica.
Los criterios empleados en el diseo y plani-
cacin de estas visitas coinciden a grandes rasgos con
los criterios y objetivos que caracterizan la interpreta-
cin del patrimonio y se han revelado como una he-
Fig. 1. Vista area de los restos de la ciudad bera Kelin, yacimiento
de Los Villares, Caudete de las Fuentes, siglos VII-I a.C.
234 Quadrerns 3 2011 Clara Isabel Prez Herrero - Paula Jardn Giner
intangible, entre el objeto y la idea, entre la percepcin
y la reexin, entre lo sensitivo y lo emocional.
L -

Dramatizar un texto es situar las palabras en un es-


pacio representable. Es hacerlo ms dinmico, ms teatral,
puesto que se elabora una estructura narrativa y dialogada
y un encadenamiento lgico de la accin que pone en eviden-
cia las fuerzas en l presentes, los conictos, las emociones y
la evolucin de los personajes en la accin y el tiempo...
Georges Laferrire y Toms Motos, en "Palabras
para la accin"
Si denimos unos personajes, construimos un
argumento y los situamos en un contexto de espacio
y tiempo, estamos dramatizando. De esta manera, si
convertimos los bienes patrimoniales en personajes, o
en escenarios, incluso en argumentos, y les dotamos
de una estructura dramtica, no solo estamos drama-
tizando, sino que estamos contextualizando. Poniendo
en relacin diferentes elementos comunicamos el pa-
trimonio de una manera integrada, global e inteligible.
Utilizamos, pues, el trmino dramatizacin desde un
la experiencia y dotarla de una signicacin personal
para el visitante al contrastarla con su propia realidad
e inquietudes.
El lenguaje interpretativo se basa en los temas o
tpicos que constituyen mensajes atractivos, sintticos
y relevantes y que provocan un cambio en la percep-
cin del pblico capaz de modicar actitudes y com-
portamientos.
En el caso del patrimonio arqueolgico, la in-
formacin que contienen los restos materiales es esen-
cial para la reconstruccin del pasado. Sin embargo la
informacin que aporta un objeto o una estructura es
generalmente parcial, siendo necesario relacionarla
con su contexto. El contexto lo componen el lugar, los
objetos y estructuras asociados y el nivel estratigrco
al que pertenecen.
Cada elemento arqueolgico contiene diferen-
tes niveles de informacin que parten de lo tangible
(material, marcas y tcnicas de fabricacin, decoracio-
nes, estilo, trazas de uso) a lo intangible (relaciones
culturales, procesos y signicados). Procesar toda esa
informacin es complicado para el pblico profano y
requiere un anlisis especializado.
Generalmente, los objetos arqueolgicos se ex-
hiben descontextualizados en las salas de los museos.
Por otra parte, la propia realidad de los yacimientos
arqueolgicos, con mltiples estructuras y niveles ar-
queolgicos distintos y a menudo superpuestos, di-
cultan an ms su interpretacin a los no iniciados.
Comunicar esa informacin de una manera clara, legi-
ble y directa es posible utilizando diferentes recursos,
como, la manipulacin, la experimentacin, las recons-
trucciones, la visualizacin o la dramatizacin. La dra-
matizacin constituye una experiencia global y multi-
sensorial que facilita la transicin entre lo tangible i lo
Fig. 2. Vista del poblado ilercavn del Puig de la Nao, Benicarl,
siglos VII-V a.C.
Fig. 3. Visita dramatizada al Pla de Nadal, Riba Roja del Turia,
siglo VII d.C.
La dramatizacin como herramienta de interpretacin del patrimonio arqueolgico 235
contexto educativo, como acto comunicativo, como
proceso de aprendizaje.
Una de las principales caractersticas de la dra-
matizacin es precisamente su carcter integrador.
ste viene determinado por la naturaleza misma del
lenguaje teatral, que es la suma de muchos lenguajes,
el lenguaje visual, escnico, gestual, espacial, que se
combinan de acuerdo con una sintaxis particular: el
esquema dramtico (representacin de una accin que
contiene una situacin problemtica representada por
unos participantes que previamente han adoptado
unos papeles). Generalmente, la estructura dramtica
se congura a partir de un mosaico de escenas coti-
dianas que recrean actividades en las que el conicto
proviene de la discrepancia espacio-temporal entre los
personajes y el pblico que visita el yacimiento. Esa
discrepancia es precisamente la que propicia el proce-
so de reexin a partir de la comparacin entre presen-
te-presente y presente-pasado y la que desencadena
emociones muy diversas en funcin de la experiencia
particular de cada participante. La pluralidad del len-
guaje teatral permite dirigirse a pblicos heterogneos
en un discurso nico que integra diversos niveles de
interpretacin relacionados con el bagage personal de
cada participante.
En la dramatizacin se hace un uso simblico
del espacio, del tiempo y de los objetos que requieren
una implicacin del espectador en su lectura. Esa im-
plicacin es fundamental, si ella la comunicacin no
funciona. Por otra parte, los actores son los encarga-
dos de mantener ese juego simblico en todo momen-
to, que en el caso que nos ocupa, se traduce en el uso
de los tiempos verbales en presente y de la proyeccin
oral y corporal de una restitucin espacial completa
del yacimiento convertido en espacio escnico.
En el juego dramtico, el punto de partida est
claramente identicado, pero su resultado permanece
imprevisible e indito y es reelaborado continuamen-
te a partir de la improvisacin, de la interaccin entre
actor y pblico, que desempea un rol activo durante
todo el proceso. En el juego dramtico no hay sepa-
racin entre espectador y actor, las interacciones se
producen en un plano de igualdad con plena capaci-
dad de actuacin por parte del primero, que en cada
momento puede decidir sobre lo que quiere saber. La
improvisacin requiere exibilidad y escucha activa
por parte de los actores, curiosidad y actitud de inno-
vacin, capacidad de reaccin y adaptacin a las mo-
dicaciones que puedan surgir bajo la inuencia del
pblico, inspiracin y empata emocional instantnea
para lograr la complicidad entre los participantes y ca-
pacidad para involucrarse en la accin que est siendo
improvisada.
Sin embargo, aunque la espontaneidad juega un
importante papel, la planicacin es esencial, es muy
importante denir correctamente y de manera precisa
todos los ingredientes de la dramatizacin: determi-
nacin del asunto o tema general que se va a tratar,
eleccin del punto de vista desde uno o desde varios
personajes que representan la idea principal; concre-
cin de la causa esencial o conicto, jacin del mar-
co espacio-temporal, determinacin de los personajes
(qu hace cada uno y cmo lo hace), denicin de los
recursos expresivos que van a ser utilizados, qu len-
guajes se van a emplear, cuales sern los elementos de
atrezzo y los elementos escnicos de apoyo. Tam-
bin es importante decidir el tono que tendr la repre-
sentacin (cmico, dramtico, satrico).
Desde el punto de vista de la interpretacin del
patrimonio es necesario concretar el contenido que
se quiere transmitir en cada una de esas escenas que
conguran el cuadro nal que se pretende ofrecer, de
manera que se ofrezca un mensaje relevante como re-
sultado de la concatenacin de los temas tratados. En
la transmisin de ese mensaje intervienen todos los
recursos expresivos de los actores-personajes: su ac-
titud, sus gestos, sus palabras, su voz, el enfoque que
Fig. 4. Recreacin de una boda bera. VII Jornadas de Kelin. Fig. 5. El herrero Iuntibilos. VII Jornadas de Kelin.
236 Quadrerns 3 2011 Clara Isabel Prez Herrero - Paula Jardn Giner
le de al discurso por lo tanto, y teniendo en cuenta
que el dilogo se basa en la improvisacin, es muy im-
portante que se realice un guin previo de los temas
a tratar por cada uno de los personajes, evitando las
repeticiones y procurando centrarse en los contenidos
relevantes.
El guin juega un papel fundamental en el pro-
ceso de dramatizacin, es el puntal bsico de la im-
provisacin, se encarga de jar todos los elementos de
la dramatizacin, protegiendo la estructura dramtica
y evitando derrapes excesivos ligados a la improvi-
sacin. En la dramatizacin el guin ja el marco es-
pacio-temporal, la situacin y los personajes. No cabe
pensar en dilogos jados de antemano, ni en escenas
y personajes determinados por sus acciones. Lo im-
portante es la improvisacin a partir de la interaccin.
Lo esencial est en la simplicidad de la situacin y en
las referencias implcitas a la actualidad.
En la aplicacin de la dramatizacin a la inter-
pretacin de los yacimientos arqueolgicos, las bases
del guin las proporciona generalmente el propio yaci-
miento en funcin de los resultados de la investigacin.
A partir de la interpretacin cronolgica y funcional
de los diferentes espacios se denirn los escenarios,
las acciones, los elementos de atrezzo (generalmente
rplicas de objetos arqueolgicos) y los personajes. La
presencia de un herrero, o de una tejedora en el caso
de Kelin o de una sacerdotisa en el Puig de Benicarl,
se relacionan con evidencias directas de estas activida-
des en el yacimiento. Otros elementos como el vestua-
rio, las relaciones e interacciones entre personajes, o
las posibles situaciones dependern del conocimiento
que se tenga en general de la cultura que se representa
a partir de fuentes escritas, iconografa o informacin
elaborada en base a un marco ms genrico.
En ocasiones, el yacimiento no proporciona una
informacin de carcter especco, debido a la ausen-
cia de evidencias materiales, bien por su estado de
conservacin o porque fuera objeto de abandono. En
estos casos el peso de las fuentes complementarias es
mucho mayor y las bases que constituyen la drama-
tizacin sern mucho ms genricas, como ocurre en
el Pla de Nadal, donde se ha optado por representar
acciones y tcnicas relacionadas con la cultura mate-
rial ms caracterstica del perodo y por personajes
que reejan la realidad socioeconmica de la poca.
En este caso, las fuentes documentales, como los es-
critos de San Isidoro de Sevilla y los textos derivados
de los concilios resultan fundamentales a la hora de
construir el guin.
No obstante, existen grandes lagunas en cuanto
a la informacin proporcionada por las fuentes ma-
teriales y escritas que plantean disyuntivas a la hora
de plantear las interacciones entre los personajes y
los personajes y el pblico Hasta qu punto impro-
visar?, dnde se sitan los lmites de la recreacin? Si
bien existe gran cantidad de informacin relativa a las
costumbres sociales de poca romana o medieval, en
poca ibrica desconocemos muchos detalles sobre la
forma en que se relacionaban entre s los miembros de
una familia o las personas de procedencia social diver-
sa. Generalmente en estos casos se suelen reejar com-
portamientos actuales o bien propios de sociedades de
tipo tradicional relativamente cercanas. Esto, unido
al empleo de lenguas contemporneas en lugar de las
propias de las culturas representadas, por razones co-
municativas, contribuye a la dilucin de la extraeza
entre personajes y visitantes pero genera un clima de
conanza y facilita la espontaneidad y la implicacin
de los visitantes.
Siempre que sea posible conviene facilitar al p-
blico la distincin entre la informacin real y la ccin
teatral. El humor juega un importante papel en este
sentido, pues permite la realizacin de guios a la
Fig. 6. Tebdemir ofreciendo viandas a los visitantes del Pla de
Nadal.
Fig. 7. El comerciante Sakarisker dando a probar vino importado
de Ebussus.
La dramatizacin como herramienta de interpretacin del patrimonio arqueolgico 237
realidad a la vez que favorece la asimilacin de los sig-
nicados relevantes.
Otro de los aspectos que obstaculizan la drama-
tizacin es la presencia de elementos intrusivos con
respecto al marco espacio temporal jado y que difcil-
mente encuentran explicacin dentro del mismo. Un
ejemplo muy claro lo constituyen las arlitas que han
quedado visibles en los elementos restaurados del Pla
de Nadal y que generan extraeza en los visitantes,
que reaccionan espontneamente interesndose por
ellos y poniendo al personaje en una situacin de la
que es difcil salir sin romper ese marco temporal. En
otros casos son elementos sonoros o ambientales, como
el paso de un avin o el ruido de los coches al pasar
por una carretera cercana. Generalmente, el personaje
solventa la situacin mostrando extraeza y se aplaza
la verdadera explicacin para el nal de la visita.
La representacin de actividades cotidianas en
el yacimiento arqueolgico facilita la comprensin de
los objetos, de las estructuras y de los espacios funcio-
nales del asentamiento, al mismo tiempo que propor-
ciona una herramienta ecaz para implicar al pblico
en la accin y potenciar las experiencias vivenciales y
permiten descubrir aspectos concretos del yacimiento
que en otro tipo de visitas pasaran desapercibidos. El
medio de expresin es el propio cuerpo que, median-
te el gesto recrea acciones conectando espacios y ani-
mando objetos. La participacin aumenta el disfrute
y favorece la asimilacin del mensaje. En ocasiones,
por imperativos derivados de la conservacin de las
estructuras, estas acciones deben simularse, siendo
importante en estos casos procurar una representa-
cin de procesos y gestos lo ms ajustada posible a la
realidad.
Es precisamente la experiencia vivencial la que
facilita la sensibilizacin hacia el patrimonio arqueol-
gico y favorece el cambio de actitudes con respecto a su
conservacin, que en denitiva es uno de los objetivos
principales de la interpretacin. Precisamente es este
aspecto el que hemos podido constatar a lo largo de
nuestra trayectoria profesional: una experiencia pla-
centera genera acin y la repeticin de experiencias
similares provoca cambios en la percepcin del patri-
monio arqueolgico que generan una mayor demanda
de acciones destinadas a su puesta en valor.
Queda pendiente por parte de todos los impli-
cados en estas iniciativas incrementar la participacin
de las poblaciones locales en la realizacin de estas
actividades, garantizar una periodicidad en el calen-
dario, integrar la programacin de estas visitas en re-
des de yacimientos visitables, una mayor orientacin
al sector educativo de manera estable y, por supuesto,
fomentar el inters por parte de las administraciones
culturales y tursticas.
B
BERCEBAL, F., DE PRADO, D., LAFERRIRE, G. y
MOTOS, T. Sesiones de trabajo con los pedagogos de hoy.
aque, 2000
FERRS, J. Educar en una cultura del espectculo. Pai-
ds, 2000
GARCA BLANCO, C. Didctica del museo. El descu-
brimiento de los objetos. Guas Didcticas del Museo
Arqueolgico Nacional.
LAFERRIRE, G. Prcticas creativas para una ensean-
za dinmica. aque. 2001
LAFERRIRE, G., MOTOS, T. Palabras para la accin.
Trminos de teatro en la educacin y en la intervencin
sociocultural. aque. 2003
SIM CASTILLO, B. L'Aprenentatge al llarg de la vida.
Apunts per a la reexi i l'acci. Antinea. 2004
TILDEN, F. La Interpretacin de nuestro patrimonio.
Asociacin para la Interpretacin del Patrimonio,
2006.
Fig. 8 . Atia y Edecn recibiendo a los visitantes a las puertas de
Kelin.
238 Quadrerns 3 2011 Clara Isabel Prez Herrero - Paula Jardn Giner
COMUNICAR EL PATRIMONI ARQUEOLGIC.
EL CAS DE LA BASTIDA DE LES ALCUSSES (MOIXENT).
EVA RIPOLLS - LAURA FORTEA *
RESUM
El Museu de Prehistria de Valncia s una instituci que conserva, investiga i difon el patrimoni arqueolgic
valenci des de la seua creaci en 1927.
Com a treballadores del museu estem convenudes de l'important paper social que pot tindre el patrimoni que
custdia aquesta instituci i, en eixe sentit, presentem la nostra experincia dels ltims anys en el jaciment ibric
de la Bastida de les Alcusses (Moixent, Valncia). El model que s'ha posat en marxa de visites, tallers i jornades
intenta ampliar els lmits del museu ms enll del seu marc habitual dactuaci, per tal de desenvolupar una
estratgia de gesti conjunta que integre el patrimoni, el territori i la comunitat local.
Paraules clau: Didctica, patrimoni, comunicaci estratgica.
SUMMARY
The Prehistory Museum of Valencia is an institution that preserves, researches and disseminates the valencian
archaeological heritage since its creation in 1927.
As museum workers, we are convinced of the important social role that can do the heritage that custodies our
institution and, in that sense, we present our recent experience in the Iberian site of the Bastida of Alcusses
(Moixent, Valencia). The model of visits, workshops and open days that has been set up, tries to extend the
limits of the museum beyond its usual framework of action, to develop a joint management strategy that inte-
grates the heritage, territory and local community.

Keywords: Teaching, heritage, strategic communication.
* Museu de Prehistria de Valncia. Unitat de Difusi, Didctica i Exposicions
participants, cadascun dels quals fara la seua lectura
(g. 1):
- La primera interpretaci s la que fa la prpia
disciplina arqueolgica. Des duna perspectiva post-
moderna de la historiograa, les dades amb qu tre-
balla l'arqueologia no sn objectives. Aquestes se se-
leccionen, les variables es modiquen i la investigaci
genera la cci d'una realitat objectiva.
- La segona interpretaci constitueix el cos disci-
plinari de la didctica del patrimoni o de la comuni-
caci estratgica del patrimoni. El treball que es des-
envolupa en aquest territori de frontera requereix un
bon coneixement del recurs, primera interpretaci feta
per la disciplina arqueolgica, i tamb del destinatari.
A partir d'ac, emprant les tcniques adequades, dona-
rem als visitants l'oportunitat per a interpretar. La tas-
ca de la didctica se centra en investigar i reinterpretar
l'objecte d'estudi; elaborar hiptesis sobre les tcni-
ques i mtodes per fer-lo comprensible; i aplicar els
resultats. s, per tant, una disciplina tcnica i cientca
que busca provocar idees signicatives per al visitant,
desenvolupar el seu esperit crtic i la seua creativitat
a la vegada que adquireix coneixement, mitjanant
propostes que veuen en la interacci i manipulaci
un aspecte central del procs d'aprenentatge. Si acon-
seguim provocar el pensament, segurament estarem
ms prop de transformar l'acci i, tal vegada, generar
en el visitant valor i apreci pel patrimoni.
- Per ltim, es produeix una tercera interpreta-
ci, que s la realment important, la que t lloc en la
ment del visitant. Sols a travs d'estratgies de control
i avaluaci podrem aproximar-nos a quina s la seua
interpretaci.
Per a qu la comunicaci amb el visitant siga
efectiva, el missatge a transmetre ha de ser atractiu,
breu, clar i directe. La percepci que el pblic ha de
tindre de la proposta que presentem ha de ser amena,
rellevant a l'ego, amb un gui lgic i amb una idea cla-
L -
:
Les restes del passat, amb les quals treballem
des de la didctica del patrimoni, tenen un potencial
enorme. Sn signes que han arribat ns a nosaltres
com a representaci de l'univers de productes que
la humanitat va generar en un moment donat, tenen
per tant un efecte de mostraci. La seua immediate-
sa i la seua presncia real s el que les fa niques i
insubstitubles. Produeixen en qui les contempla un
gran poder d'atracci ja que, en certa manera, perme-
ten transpassar les barreres temporals. Aix, les restes
arqueolgiques es converteixen en un referent de per-
manncia que ens reconforta front a la levitat del nos-
tre temps personal.
En el cas dels jaciments arqueolgics, la sensa-
ci que invadeix al visitant pot ser desconcertant. Es
troba en el mateix espai fsic que ocuparen els antics
pobladors, camina pels seus carrers i entra en les seues
cases, per malgrat tot, sols percep un gran buit en un
lloc que va estar ple de vida.
Aprotar aquest espai buit per a desenvolu-
par activitats que ens facen reexionar sobre la vida
i costums dels seus antics habitants s una frmula
meravellosa no sols per a qui el visita, que a la pot
establir una comunicaci efectiva amb les restes del
passat, sin tamb per al propi jaciment que per unes
hores torna a respirar a travs dels seus visitants.
La tasca de la didctica del patrimoni s anar
ms enll de l'efecte de mostraci que tenen les restes
arqueolgiques dotant-les de signicat. Amb aquesta
nalitat, aplica els mtodes i genera els recursos ne-
cessaris per a transformar aquesta atracci inicial que
desperten les restes del passat en coneixement signi-
catiu. En denitiva, el seu objectiu ltim s buscar els
estmuls que permeten als visitants connectar amb all
que se'ls presenta.
C
La complexa realitat que viuen els museus en
l'actualitat fa necessari un nou model de treball con-
junt i compartit, en qu tant els investigadors com
els especialistes en didctica puguen participar, a un
mateix nivell, en la tasca de generar una comunicaci
efectiva amb els visitants.
De fet, hem de ser totalment conscients que
quan es decideix presentar qualsevol tipus de b pa-
trimonial el pblic entra en el joc de la interpreta-
ci. Aquest s'inicia des del moment de lexcavaci i,
de forma successiva en el temps, dna pas als diversos
Fig. 1. Elements clau per a la interpretaci del patrimoni.
240 Quaderns 3 2011 Eva Ripolls - Laura Fortea
jectius i, en certa manera, la interpretaci que han fet
els participants.
D ,
Per a qu el visitant puga atorgar signicat a
all que se li presenta, s a dir, si volem que la comu-
nicaci siga efectiva, cal emprar llenguatges diferents
al logicocientc, propi de la disciplina arqueolgica,
que li permeten connectar amb els seus interessos.
Les estratgies de comunicaci que utiliem
sempre aniran dirigides a un tipus de pblic concret
(escolars, famlies, especialistes, grups d'amics), en-
cara que no s'ha de perdre de vista que cada visitant s
nic i irrepetible.
Cal tindre en compte que els humans gaudim
de les experincies en la mesura que ens aporten algu-
na cosa nova, ens agrada aprendre. All que busquem,
depenent de la sensibilitat de cadasc, poden ser co-
neixements, sentiments o sensacions. Una proposta
s bona en la mesura que aconsegueix captar aquesta
diversitat d'interessos.
Nosaltres, en els tallers que desenvolupem a
la Bastida de les Alcusses, ens dirigim bsicament als
escolars, un pblic captiu que t unes necessitats con-
cretes. El recurs emprat ens permet potenciar els ob-
jectius procedimentals i generar coneixement a partir
de l'experincia i la manipulaci. Si l'activitat els re-
sulta motivadora i atractiva, possiblement, les actituds
positives envers el patrimoni seran una conseqncia
natural (g. 2).
En el cas de les jornades de visita, ens adrecem
a un pblic ms variat que inclou famlies, grups di-
versos i visitants individuals (g. 3). Les seues neces-
sitats sn altres, dediquen a la visita el seu temps d'oci
i per tant priorien la vessant ldica de l'activitat. El
ra, que hauria daparixer tant a l'inici com al nal de
la proposta. No obstant, encara que eixe s l'ordre en
qu el visitant percep all que li presentem, a lhora
d'elaborar qualsevol activitat didctica seguirem
l'ordre invers:
- En primer lloc denirem els objectius, tant ge-
nerals com especcs.
- En segon lloc iniciarem la fase de prepara-
ci, que inclour una revisi bibliogrca, la selecci
dinformaci, l'elecci de les activitats i dels recursos.
A ms, ser fonamental experimentar amb els mate-
rials necessaris per comprovar la seua idonetat, la fa-
cilitat de manipulaci i per ajustar despeses.
- Desprs comenar la fase de producci, mo-
ment en qu es dissenyen les activitats. Una volta de-
nida la idea que volem transmetre, l'ordenarem per
presentar-la d'una manera lgica, buscarem quins sn
els elements que poden interessar al visitant i els des-
tacarem perqu la proposta li resulte atractiva.
- Per ltim farem lavaluaci, tant formativa, per
a identicar i corregir errades, com sumativa, que ens
permetr conixer el grau en qu s'han assolit els ob-
Fig. 2. Tallers dexperimentaci per a escolars a la Bastida. a. Taller
de cermica. b. Taller de teixidura.
Fig. 3. Punt dacollida als visitants. Jornades 2009.
Comunicar el Patrimoni Arqueolgic. El cas de la Bastida de les Alcusses (Moixent) 241
nostre inters amb aquests grups s desenvolupar en
ells actituds positives respecte del patrimoni i gene-
rar coneixements a partir de la narraci. Fa millennis
que es conten histries amb la intenci de modicar
el pensament i l'acci. Les histries tenen la capacitat
de transformar-nos, ja que s'ocupen de les intencions
i accions humanes, i de les vicissituds i conseqncies
que marquen el seu transcrrer. El llenguatge narratiu
conven i atrapa per la seua semblana amb la vida.
El llenguatge narratiu i la utiliaci de per-
sonatges com a estratgia comunicativa ha estat una
prctica habitual des dels anys 80 del passat segle en
diferents espais patrimonials, bsicament en pasos
del nord d'Europa i en els EUA. Les recreacions his-
triques conegudes com a living history busquen
que el visitant conega altra realitat a travs de les
seues vivncies personals. L'experincia es du a terme
en l'espai patrimonial original i la immersi del visi-
tant en el temps histric s'aconsegueix mitjanant els
personatges, que reprodueixen l'aspecte, els gestos i
les actituds de l'poca.
Si el que volem s confeccionar una narraci
sobre evidncies arqueolgiques, ens veurem obligats
a suplir els buits d'informaci amb algunes punta-
des soltes. Aquest s un risc que s'haur d'assumir
ja que, paradoxalment, sn aquestes les que donen co-
herncia a la narraci i corresponen, no als fets o evi-
dncies, sin a les motivacions, les expectatives, els in-
teressos, aquells elements que uneixen a tots els ssers
humans. Si aquest relat, a ms, es realia a travs de
personatges, el risc augmenta. La coneguda frase una
imatge val ms que mil paraules pot cobrar, aleshores,
tota la seua dimensi. Qualsevol imatge poc elabora-
da del passat pot generar una visi distorsionada que
ser difcil de rebatre amb paraules. D'altra banda, no
es deu perdre de vista que la interpretaci sempre est
al cap del visitant. Segurament front a una mateixa
explicaci cadasc crear la seua prpia imatge, per
quan els presentem davant una gura real la imagina-
ci queda restringida. Per aix, quan ens llancem a la
interpretaci narrativa amb personatges, hem de ser
molt conscients d'aquests riscos i intentar ser tan dels
i prudents com siga possible
1
.
Volem tamb destacar que, des del punt de vis-
ta de la investigaci, la utiliaci del llenguatge narra-
tiu pot aportar aspectes molt positius. Quan intentem
contar les histries dun jaciment prenem distncia
i el convertim en un objecte de reexi, all que els
psiclegs cognitius anomenen descentrament. Aix,
podrem desenvolupar una visi molt ms crtica i
reparar en aspectes que, moltes vegades, passen des-
apercebuts en els estudis arqueolgics.
U : -

La Bastida de les Alcusses va ser un dels pri-
mers jaciments que va centrar l'atenci del SIP (Servei
d'Investigaci Prehistrica) en 1928, i en l'actualitat
continua estant objecte d'investigaci arqueolgica,
de musealiaci i d'implementaci de projectes di-
dctics o d'arqueologia experimental (Bonet i Vives-
Ferrandiz, 2011) (g. 4). Des de 1998 compta amb una
rplica a escala natural d'una casa ibrica, un valus
recurs que ajuda a entendre l'arquitectura del poblat.
A partir de 1999 es van incorporar guies especialiats
i personal de manteniment i des de 2002 es fan tallers
d'experimentaci dirigits a escolars, amb l'objectiu de
diversicar i dinamiar les visites (Ripolls i Fortea,
2004). La Bastida de les Alcusses s'ha convertit en un
espai on programar noves iniciatives i en la nostra ac-
ci hem dissenyat una estratgia, puntual en el temps,
que permet un contacte ms atractiu i proper entre
la poblaci local i la important documentaci que, al
llarg dels anys, ha aportat el jaciment. Es tracta de les
Fig. 4. Infograa de la Bastida de les Alcusses a Moixent (Arqui-
tectura virtual).
Fig. 5. Jornades de visita 2010.
242 Quaderns 3 2011 Eva Ripolls - Laura Fortea
Jornades de visita que, sota el ttol Viu un cap de setma-
na amb els ibers, organiem des de l'any 2008 (g. 5).
Aquesta inversi de recursos ha obtingut els
seus fruits si atenem al nombre creixent de visitants
que, cada any, rep el jaciment (g. 6).
Les Jornades que plantegem es duen a terme
durant un cap de setmana, tenen un component l-
dic i es basen en la participaci activa com a element
central de la visita al jaciment. La dramatiaci i
l'empatia es consideren recursos destacats per a ima-
ginar altres moments, situacions i personatges que
habitaren el poblat, encara que sempre subjectes a un
rigors contingut cientc que s'aplica a cada una de
les activitats. La divulgaci del treball d'investigaci
ocupa un lloc rellevant en aquestes jornades. s per
aix que s'han fet coincidir, ns ara, amb el perode
d'excavacions anuals que el SIP porta endavant en
aquest jaciment. La visita a la zona d'excavaci permet
explicar el mtode arqueolgic, el tractament que es
dna als materials i les estructures localiades per, a
ms, ofereix un poders instrument de connexi amb
les dramatiacions i experimentacions que en parallel
es desenvolupen (g. 7).
Els personatges van vestits seguint l'esttica
documentada en poca ibrica (s. IV a. C.). Utiliem
la paraula vestit de manera intencionada en oposici
a disfressa, ja que com recull el Diccionari de la Reial
Acadmia Espanyola de la llengua la disfressa s un
artici que s'utilia per a desgurar alguna cosa amb
la nalitat que no siga coneguda o una simulaci per
a donar a entendre alguna cosa distinta d'all que se
sent. La nostra intenci, per contra, s que a travs de
la prpia indumentria es transmeta informaci ver-
dica sobre poca ibrica i que la persona que es ves-
teix puga sentir-se, d'alguna manera, immersa en eixe
moment i, com a conseqncia, puga traslladar-hi al
visitant (g. 8, a i b). Evidentment, existeixen certes
limitacions ja que els teixits de lli no estan fets en telers
manuals, la seua tonalitat s aproximada, els personat-
ges no poden gesticular com ho farien en poca ibrica
perqu, exceptuant algun moviment allat, no hi ha
documentaci directa de la gestualitat. I, evidentment,
Fig. 6. Evoluci dels visitants de la Bastida del 2000 al 2010.
Fig. 7. Visita a lexcavaci. Jornades 2009.
Fig. 8. a. Personatge vestit de guerrer iber. b. Personatge teixint.
Comunicar el Patrimoni Arqueolgic. El cas de la Bastida de les Alcusses (Moixent) 243
el mateix passa amb la llengua. Per tant, en la Basti-
da, emprem una esttica prxima al living history,
en els personatges i l'ambientaci, amb una estratgia
narrativa adaptada que ens permet la interacci amb
els visitants.
Al llarg de les tres jornades que ja s'han fet hem
anat consolidant un model de treball que ens ha do-
nat bons resultats i que mantenim amb els ajustos ne-
cessaris. Cada any les jornades giren al voltant d'una
temtica diferent, la vida en la ciutat, un intercanvi
comercial o el nal de locupaci al jaciment. Aquesta
renovaci del discurs s un aspecte valorat pels visi-
tants que ho perceben com un allicient. El tema elegit
s'estructura seguint un gui que representen una srie
de personatges en diferents punts del recorregut. No
obstant aix, la visita no la duen endavant els perso-
natges, sn els visitants qui, mitjanant una srie de
consignes van trobant-se amb ells. Els grups, de 25 a
30 persones aproximadament, en funci de l'auncia
en els diferents trams horaris, els rep un guia. La seua
funci s situar els visitants en el context del jaciment
i del mn dels ibers, acompanyar-los en tot el trajecte,
atendre els seus dubtes i fer alguna explicaci com-
plementria en punts concrets de l'itinerari (g. 9).
La interacci entre els personatges i els visitants es
fa a travs d'objectes, generalment diferents tipus de
rpliques que permeten articular el gui de la visita
(g. 10 a, b i c). El tancament de l'activitat sempre gira
al voltant d'alguna proposta que ens permet avaluar
el grau de consecuci dels objectius i recollir les sug-
gerncies dels visitants (g. 11 a i b).
En les jornades tamb s'utilia el recurs dels ta-
llers, per en aquest cas sn una eina per introduir la
visita o per facilitar el ux de visitants (g. 12).
El paper de la comunitat local tamb s fo-
namental. L'Ajuntament de Moixent, en la mesu-
ra de les seues possibilitats, collabora en qestions
d'infraestructura. Els productors i comerciants estan
representats pels vinaters, que s'impliquen i aporten
la possibilitat de visitar alguns cellers, i pels restau-
rants del municipi, que acullen els visitant oferint-los
mens especials, ampliant aix una oferta de turisme
atractiva.
Al llarg del cap de setmana de les jornades ens
visiten al voltant de 1.200 persones. Els resultats de
les enquestes ens diuen que majoritriament sn d'un
mbit local, ms d'un 45% procedeixen de la Costera
i de la Vall d'Albaida, i tamb de l'rea de la ciutat de
Valncia, ms d'un 35%. La resta sn d'altres comar-
Fig. 9. Explicaci del guia a lentrada del jaciment. Jornades
2009.
Fig. 10. a,b,c. Interacci dels personatges amb els visitants mit-
janant la utiliaci dobjectes. Jornades 2009 i 2010.
244 Quaderns 3 2011 Eva Ripolls - Laura Fortea
ques valencianes i el pblic procedent d'altres comuni-
tats o pasos s testimonial.
La franja d'edat de la majoria de visitants est
entre els 19 i els 55 anys i acudeixen a les jornades amb
la famlia o acompanyats per amics.
En general mostren una preferncia per les vi-
sites al jaciment i l'excavaci front als tallers, i mani-
festen una percepci molt equilibrada entre el valor
educatiu i ldic de la proposta.
La valoraci de les jornades s satisfactria en
un doble sentit. Duna banda la percepci que tenim
de lacollida del pblic, tant per les enquestes com pels
comentaris directes, s bona; daltra volem destacar
que, d'alguna manera, la preparaci i posada en marxa
de les jornades s'ha convertit en una font d'informaci
que regenera la investigaci arqueolgica, punt d'on
originriament sorgiren.
Per a concloure, volem destacar que en lxit de
les Jornades ha tingut i t un paper clau la implicaci
de tot el personal vinculat a la Bastida i al Museu de
Prehistria que de forma totalment altruista collabora
cada any en aquesta proposta. Des dac volem agrair
a cadascuna de les persones que hi participen el seu
entusiasme, la seua conana i la seua dedicaci.
N
1. Reexions elaborades a partir de les comunicacions realiades
en la Jornada Fem teatre als museus? Noves experincies per comuni-
car el patrimoni, que tingueren lloc a Manlleu en 2009. ASENSIO,
M.; POL, H. Teatre als museus. Anlisi de models i experincies
internacionals i GRAFT, C. "Colonial Williamsburg, una expe-
rincia de Living History.
B
ALLARD, M.; BOUCHER, S. duquer au muse. Un
Modle thorique de pdagogie musal, Montral : Hur-
tubise, 1998
ASENSIO, M., 2001: Percepcin del visitante I Con-
greso Internacional de Museologa del Dinero (Madrid,
1999), 249-252, Madrid.
BONET, H.; VIVES-FERRNDIZ, J.; CARUANA, I.
La Bastida de les Alcusses (Moixent, Valencia). In-
vestigacin y Musealizacin, en ABAD, L., SALA,
F. y GRAU, I. (eds.) La Contestania Ibrica, 30 aos des-
pus, 267-279, Alicante, 2005.
BONET, H.; VIVES-FERRANDIZ, J. (eds.) La Bastida
de les Alcusses 1928-2010, Valncia: Museu de Prehis-
tria, 2011.
BRUNER, J. La educacin puerta de la cultura, Madrid:
Ed. Visor, Col. Aprendizaje, 2000.
CARRETERO, M. Constructivismo y educacin, Ma-
drid: Akal, 1993.
CHEVALLARD, Y. La transposicin didctica. Del saber
sabio al saber enseado, Buenos Aires: Aique, 1991.
Fig. 11. a. Full davaluaci i recordatori de la visita. Jornades 2010.
b. Recollida denquestes i suggerncies. Jornades 2009.
Fig. 12. Taller depigraa. Jornades 2009.
Comunicar el Patrimoni Arqueolgic. El cas de la Bastida de les Alcusses (Moixent) 245
CRIADO, F., 1996: El futuro de la Arqueologa la
arqueologa del Futuro? Trabajos de Prehistoria, 53
(1), 15-35, Madrid.
FERRER, C.; VIVES-FERRNDIZ, J; BONET, H.,
(en premsa): El Museu de Prehistria de Valncia.
Nuevos mensajes con los mismos objetos, Revista
Museos.es, Madrid.
GARCA BLANCO, A., 2006: Comunicacin en las
exposiciones arqueolgicas: su especicidad y resul-
tados Mus-a. Dossier La Arqueologa y los museos, 7,
18-23, Sevilla.
GARDNER, H. Inteligencias mltiples. La teora en la
prctica, Barcelona: Paids Transiciones, 2006.
GARDNER, H. Las cinco mentes del futuro, Barcelona:
Paids Transiciones, 2008.
HAN, S.H., 2006: La psicologa cognitiva y la inter-
pretacin: sntesis y aplicacin Boletn de Interpreta-
cin, 15, 14-21, Asociacin para la Interpretacin del
Patrimonio.
HAN, S.H., 2007: Puede la Interpretacin marcar
una diferencia? Respuestas a cuatro preguntas de
psicologa cognitiva y del comportamiento Boletn
de Interpretacin, 17, 10-16, Asociacin para la Inter-
pretacin del Patrimonio.
HOOPER-GREENHILL, E. Los Museos y sus visitan-
tes, Gijn: Trea, 1998.
LASHERAS, J.A.; HERNNDEZ, M.A., 2005: Ex-
plicar o contar. La seleccin temtica del discurso
histrico en la musealizacin III Congreso Interna-
cional sobre musealizacin de yacimientos arqueolgicos,
129-136, Zaragoza.
MART, B., 2000: Arqueologia i museus: del Gabinet
d'Antiguitats a la recreaci del passat Canelobre, 41-
42, 25-34, Alicante.
McEWAN, H.; EGAN, K. La narrativa en la ensean-
za, el aprendizaje y la investigacin, Buenos Aires: Ed
Amorrortu, 1995.
MORALES, J.; HAM, S.H., 2008: A qu interpreta-
cin nos referimos? Boletn de Interpretacin, 19, 4-7,
Asociacin para la Interpretacin del Patrimonio.
QUEROL, M.A., 1999a: Qu enseamos? Consi-
deraciones previas a la conservacin y difusin de
yacimientos arqueolgicos XXIV Congreso Nacional
de Arqueologa (Valencia, 1999), 13-20, Valencia.
QUEROL, M.A., 1999b: Pblic, missatges i runes:
els jaciments arqueolgics Cota Zero, 15, 35-41, Vic.
RIPOLLS, E.; FORTEA, L., 2004: El patrimoni ar-
queolgic com a font d'aprenentatge: tallers didctics
al jaciment de la Bastida de les Alcusses (Moixent)
Archivo de Prehistoria Levantina, XXV, 385-406, Valn-
cia.
RUIZ, G. Fragmentos del pasado: la presentacin
de sitios arqueolgicos y la funcin social de la ar-
queologa en GONZLEZ MARCN, P. (ed.) Actes
del II Seminari Arqueologia i Ensenyament (Bellaterra,
1998), 7-34, Bellaterra, 1998.
SADA, P., 2003: La utilizacin del patrimonio ar-
queolgico en el aprendizaje de la historia: expe-
riencias del Museo Nacional Arqueolgico de Tarra-
gona Actas de los XIII Cursos Monogrcos sobre el
Patrimonio Histrico (Reinosa, 2002), 135-148, Santan-
der.
SANTACANA, J.; SERRAT, N. Museografa didctica,
Barcelona: Ariel, 653, 2005.
TILDEN, F. La interpretacin de nuestro patrimonio,
Sevilla: Asociacin para la Interpretacin del Patri-
monio, 2006.
WAGENSBERG, J., 2001: Principios fundamentales
de la museologa cientca moderna Revista B.MM,
55, Abril-Junio, 22-24, Barcelona.
246 Quaderns 3 2011 Eva Ripolls - Laura Fortea
I
N
T
E
R
V
E
N
C
I
O
N
S

S
O
B
R
E

E
L

P
A
T
R
I
M
O
N
I

A
R
Q
U
E
O
L

G
I
C
III Jornades dArqueologia de Valencia i Castell
Valncia, Castell i Onda , 10, 11 i 12 de desembre de 2010
IIlustre Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Valncia i Castell.
Av. Tirso de Molina n3-baix. Valncia, 46009, Espanya. Tels: 96 349 39 10, 96 340 41 38.
cdlvalencia@cdlvalencia.org, www.cdlvalencia.org
Secci d'Arqueologia

You might also like