Professional Documents
Culture Documents
DOCTORS I LLICENCIATS EN
FILOSOFIA I LLETRES I EN CINCIES
DE VALNCIA I CASTELL
INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC
Excavaci, restauraci, difusi, posada en valor
III Jornades dArqueologia de Valncia i Castell
Valncia, Castell i Onda , 10, 11 i 12 de desembre de 2010
AJUNTAMENT DE VALENCIA
REGIDORIA DE CULTURA
III Jornades dArqueologia de Valncia i Castell
LLOREN ALAPONT MARTN i JAVIER MART OLTRA (eds.)
Museu dHistria de Valncia
10 - 12 de Desembre 2010
ILLUSTRE COLLEGI OFICIAL DE
DOCTORS I LLICENCIATS EN
FILOSOFIA I LLETRES I EN CINCIES
DE VALNCIA I CASTELL
AJUNTAMENT DE VALENCIA
REGIDORIA DE CULTURA
Edita:
Revisi de texts:
Lloren Alapont, Javier Mart, Pilar Mas
Maquetaci:
Pilar Mas
Coordinadors III Jornades:
Lloren Alpont, Javier Mart, Joquin Alfonso
Secretaris III Jornades:
Carmen Tormo i Victor Chaos
Dels texts:
Els autors
De ledici:
Illustre Collegi Ocial de Doctors i Llicenciats en Fi-
losoa i Lletres i Cincies de Valncia i Castell.
Secci dArqueologia.
ISBN: 978-84-937994-8-9
Nota:
Els editors no sidentiquen necessriament amb el cotin-
gut dels articles publicats.
Dissenys portada:
Pilar Mas
PRLEG 7
El abrigo de falguera. Arte parietal en Chulilla
V.Sebastin Fabuel 9
Fonteta Rquia: Una instalacin apcola del siglo III a. C. en la Pennsula Ibrica
P.Jardn - D. Quixal - C. Mata - M. Ntinou - G. Pascual 13
10 Anys dintervencions a loppidum iberic i roma de La Carncia i al seu territori
R. Albiach - H. A. Orengo - Ana Ejarque 23
Lminas argnteas con representaciones humanas y otros materiales de signicacin
votiva en el territorio de Kelin y zonas adyacentes. (La Plana de Utiel, Valencia)
J. M. Martnez Garca 31
La intervencin arqueolgica en la villa romana del Sector Rio (Paterna)
C. Verdasco - J.E. Lpez - D. Sanfeliu - P. Saudo - A. Vila 51
Un alfar romano en la partida de Pardines (Beniarj, Valencia)
J.L. Casabn - M. Sez - A. Sez - S. Pidal - P. Bernabeu 65
La Casa dels Peixos. Una domus romana en la trama urbana de Sagunt (Valncia)
C. Antoni Balanz 77
La villa romana del Camino de Vinamargo (Castelln)
J. Alfonso Llorens. - A. Migulez Gonzlez 87
El jaciment rom del Pitxer. Olocau
J. L. Ferrer - A. Pitarch 99
Materials per a lestudi de lrea sacra del solar de la plaa de la Moreria de Sagunt
J. Benedito Nuez - J.M. Melchor Monserrat 111
El poblament dpoca Romana en lHorta Sud
LL. Alapont Martn - A. Pitarch i Tarramera 121
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana
J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F.J. Hernndez
- R. Prez Milin 131
Avan al coneixement del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (la Safor, Pas Valenci)
C. Miret - P. Castro - C. Juan 147
Excavacions arqueolgiques en el convent de Santa Clara, Xtiva (la Costera, Pas Valenci)
F. Cotino - C. Miret - M. Rossell 161
Excavacin arqueolgica, restauracin y exposicin en el edicio
de la calle Blanqueras n 2 Rocas n 8 de Valencia
J. Mez - V. Bueso 173
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler de Paterna.
Interpretacin de las prcticas funerarias en tiempo de la peste. (s.XVI-XVII)
Ll. Alapont Martn 183
1 campanya arqueolgica en la cripta de lErmita del Roser. Albaida (Valncia)
R. Arvalo Castellanos 195
NDEX
Actividades del Servicio Municipal de Arqueologa de Burriana:
excavaciones arqueolgicas 2005 2010
J. M. Melchor Monserrat - J.Benedito Nuez 207
Proyecto de recuperacin y puesta en valor del refugio de la Guerra Civil
del antiguo mercado municipal de Cullera
E. Gandia lvarez 217
Arqueologa subacutica en aguas costeras. Comunidad Valenciana (2000-2010)
Y.Alamar Bonet 227
La dramatizacin como herramienta de interpretacin del patrimonio arqueolgico
C.Isabel Prez Herrero - P. Jardn Giner 233
Comunicar el patrimoni arqueolgic. El cas de la Bastida de les Alcusses (Moixent)
E. Ripolls - L. Fortea 239
PRLEG
La publicaci que tenen a les seues mans cont els articles corresponents a la major part de les comunica-
cions presentades a les III Jornades dArqueologia de Valncia i Castell, celebrades lany 2010 i que varen estar
organiades per la Secci dArqueologia del nostre Illustre Collegi Ocial de Doctors i Llicenciats en Filosoa i
Lletres i en Cincies de Valncia i Castell i pel Museu dHistria de Valncia.
Les jornades tingueren lloc a lanomenat Museu dHistria els dies 10 i 11 de desembre, i al Castell dOnda
el dia 12, per a concloure amb una visita a la Villa Romana de Vinamargo, a Castell de la Plana.
Els sotasignats vam coordinar les jornades amb Joaquin Alfonso Llorens, i Victor Chaos i Carmen Tor-
mo van conformar el comit organiador. Creguem que s de justcia destacar la magnica labor realiada
pels arquelegs Victor Chaos i Carmen Tormo, gracies als quals es deu en gran mesura lxit de les jornades y
lorganiaci extraordinria de les mateixes. Agrair tamb a la Degana del nostre collegi M Jess Recio i a la
Junta de Govern, el recolzament incondicional que sempre han ofert a les Jornades dArqueologia i el seu esfor,
en temps difcils, perqu aquesta publicaci siga una realitat. Finalment el nostre reconeixement i deute a tots els
que han prestat la seua ajuda i recolzament perqu les III Jornades i aquesta publicaci foren possible, especial-
ment als participants i autors, donat que creguem sincerament que el resultat ha signicat un vertader xit per
a larqueologia, el nostre patrimoni i la nostra comunitat.
Aquesta publicaci s el fet culminant dun propsit que la Secci dArqueologia va iniciar fa molts anys
enrere. Cal recordar que en 1995 es publicava la I Reuni Internacional sobre el Patrimoni Arqueolgic: Models
de Gesti organiades per la Secci dArqueologia en Valncia els dies 3 i 4 de desembre de 1993. Desprs
daquella empenta inicial, dextraordinria importncia i qualitat, hagurem desperar una llarga sequera de 13
anys, ns que a iniciativa del Museu dHistria de Valncia es varen celebrar, a lany 2006, el Cicle de Confern-
cies: Nous Avanos de lArqueologia Valenciana, que varen ser publicades al n 2 dels Quaderns dels Museus
Municipals de Valncia.
Aquell cicle de conferncies, modest, per duna qualitat cientca indiscutible, va tindre una excepcional
acollida i valoraci, que don els seus fruits i que va signicar una vertadera motivaci per a que quatre anys des-
prs, la Secci dArqueologia del CDL i el Museu dHistria de Valncia organiaren les III Jornades. Lencontre
tingu un xit rotund, gaudint duna auncia massiva de pblic i dun alta participaci, amb 37 comunicacions
presentades. Daquestes, 22 articles es publiquen en el present volum, amb un total de 87 autors.
Aquest xit conrmava linters dels arquelegs per traure a la llum i difondre el seu treball de recerca i
la seua disposici a compartir i debatre les seues experincies arqueolgiques. Per a ms, va conrmar el desig
dels arquelegs per reivindicar la seua professionalitat, implicaci i vocaci envers larqueologia i el patrimoni.
Les comunicacions presentades en les III Jornades i els articles publicats en aquest volum han estat reali-
ats majoritriament per arquelegs professionals liberals. A tots ells, els volem mostrar la nostra admiraci,
donat que han fet un enorme esfor per compartir la seva feina sense cap recompensa econmica, i llevant-se
temps lliure i de descans. Aquest es un gest evident de lestima a la nostra professi de tots els que hem
participat a les Jornades i a la present publicaci.
Fa goig i dona esperana veure que dintre del nostre gremi hi ha gent que sent vertadera vocaci i que
actua en conseqncia, conscient de que la feina no esta acabada ns que no es compleix amb uns dels objectius
primordials de la nostra professi: compartir i transmetre el nostres coneixements a la societat.
Sovint es retreu a larqueleg professional la manca de publicaci dels seus treballs. En les circumstancies
en que ha de dur a terme la seua activitat ja s tota una herocitat mantenir-se dins uns parmetres metodolgics
i cientcs, que a vegades toca defendre a capa i espasa. Per tant, publicar sembla de vegades quasi una utopia.
Tanmateix, la major part dels arquelegs fan el possible per traure a la llum les seues investigacions, i aleshores
es troben amb no poques dicultats per a que aquestes siguen acceptades en publicacions cientques.
En la situaci actual, la major part de congressos, jornades i publicacions estan dissenyats i planicats per
cobrir les necessitats de difusi del mn institucional i acadmic i obeeixen quasi exclusivament als seus inte-
7
ressos. I aix els treballs professionals, que representen el 90% de lactivitat arqueolgica, queden exclosos de les
pgines de la Histria.
De vegades sentim dir que el paper de larqueleg professional ha de ser senzillament documentar
levidncia material, tot deixant la recerca per al mn acadmic. Tot i respectar i seguir amb atenci les lnies
dinvestigaci que es duen a terme des de la Universitat i altres Serveis dInvestigaci Arqueolgica, estem en
contra daquest plantejament i reclamem el dret i el deure de larqueleg professional a fer recerca, interpretar
les seues dades i publicar el seu treball. Per aquesta ra creiem que les Jornades dArqueologia son lescenari i
context adient per que tots els arquelegs que ho desitgen puguen donar a conixer el seu treball, fet, que sense
dubte, els dignica i els fa de respectar.
Mirant cap enrere, a punt dencetar les V Jornades, fa goig pensar tot el que hem aconseguit. La nostra
intenci era situar a larqueologia valenciana al lloc que per importncia i qualitat li corresponia amb un espai i
context propi per a la seua difusi i valoriaci, i a ms crear un escenari de trobada i debat on tothom es sentira
valorat. Les jornades darqueologia de la Comunitat de Madrid o de les Illes Balears, eren exemples, que per la
importncia i dimensions de la nostra activitat arqueolgica devem i mereixem assolir.
Hui en dia les Jornades dArqueologia estan ben assentades, fet que ens ha portat a donar un pas enda-
vant i poder celebrar les Jornades dArqueologia de la Comunitat Valenciana unint-se a lorganiaci la Secci
dArqueologia del CDL dAlacant. Aquesta uni esperem que ens done grans fruits i que a aquest volum, li se-
guisca en breu la publicaci de les IV i V Jornades que sinclouran en un mateix llibre.
No podem ni devem acabar sense demanar disculpes pel retard en la publicaci daquestes III Jornades.
No ha estat una tasca fcil, perqu de nou el treball ha estat totalment altruista. En aquest sentit vaja el nostre
sentit reconeixement a Pilar Mas pel seu afany i la seua perseverana indestructibles, que han perms fer realitat
all que semblava impossible.
LLOREN ALAPONT MARTN
President de la Secci dArqueologia CDL Valncia i Castell
JAVIER MART OLTRA
Director del Museu dHistria de Valncia
8
EL ABRIGO DE FALFIGUERA. ARTE PARIETAL EN CHULILLA
VICENTE SEBASTIN FABUEL
RESUMEN
Esta comunicacin presenta el inicio de un proyecto de divulgacin del Patrimonio local, Chulilla, nuestras races,
concretamente por las pinturas rupestres del Barranco de Falguera. Se elabor un trptico, se prepar una expo-
sicin y visitas guiadas, tanto a docentes como a pblico en general.
Palabras clave: divulgacin, pinturas rupestres, barranco
ABSTRACT
This communication presents the beginning of a release project of localHeritage, Chulilla, our roots, specically
by the cave paintings of the Falguera Ravine. A brochure was developed, an exhibition and guided tours, both
teachersand the general public, were prepared.
Keywords: release, cave paintings, ravine.
to de Chulilla por la diligencia mostrada en su vallado
y proteccin, aunque todava est pendiente la coloca-
cin de unos paneles informativos que facilitaras su
interpretacin. El aspecto del relieve, en el que la ram-
bla se halla profundamente encajonada, y el anlisis
de su trazado, plantea como la evolucin de la red hi-
drogrca, desde el Terciario Superior hasta nuestros
das, se ha venido produciendo un modelado calizo.
En las vertientes de la Falguera dominan las
cornisas formadas por duros bancos de calizas cret-
cicas, paulatinamente cortados verticalmente por la
poderosa erosin del torrente. Sin embargo, a estas
vertientes talladas a pico casi siempre se les contrapo-
nen otras con declive mucho ms suave, coincidiendo
con la margen convexa de los meandros (g. 2).
Las cornisas evolucionan por retrocesos debi-
dos a la cada de los grandes bloques e incluso por el
desprendimiento de paquetes enteros de calizas. En
la accin de este proceso interviene la disolucin de
la caliza, el socavamiento de los bancos menos resis-
tentes y la atraccin al vaco. Como consecuencia de
estos desprendimientos, y la posterior disgregacin de
los materiales, se forma en la base de las paredes un
talud muy caracterstico. La formacin de los abrigos
en las vertientes obedece a distintos procesos pero un
buen nmero de ellos deben atribuirse a la erosin.
Ms recientes son los fenmenos de concrecionamien-
to parietal, su causa est en el agua que rezuma por
las mltiples grietas que cuartean la caliza y que bajo
un clima benigno, son favorables a la precipitacin del
bicarbonato clcico que el agua lleva en disolucin.
Por ltimo, la corrosin, es un factor ms que en la
actualidad produce la alteracin de las paredes de los
abrigos.
Si analizamos los problemas que plantea la con-
servacin de estos autnticos museos del pasado, ten-
dremos que considerar primero los fenmenos de al-
Con motivo de los diez aos del descubrimien-
to de la pinturas rupestres halladas en el Barranco de
Falguera coincidente con el X Aniversario de la decla-
racin por la UNESCO como Patrimonio Mundial de
Arte Rupestre del Arco Mediterrneo de la Pennsula
Ibrica, iniciamos una serie divulgativa con el prop-
sito de acercar a chulillanos en particular y todas las
personas amantes de la cultura en general el conoci-
miento del patrimonio cultural propio, del pasado his-
trico, de las races de esta antigua Villa de Chulilla.
Esta comunicacin presenta el contenido de ese pro-
yecto de divulgacin patrimonial.
Hasta ahora nuestra historia local estaba jalo-
nada por una serie de elementos como el castillo, los
poblados ibricosy como elemento ms antiguo
conocamos una azuela de piedra pulida hallada en
el Sufruto por don Manuel Arenas y que pareca co-
rresponder al neoltico, poca prehistrica en que la
humanidad comienza a convertirse en agricultora y
ganadera.
A nales de 1998 se produce un hallazgo desta-
cado y de gran signicado: la aparicin de un conjunto
de pinturas rupestres junto a la corraliza del barranco
de Falguera (g. 1).
Desde hace ya algunos aos Chulilla se ha ido
consagrando como un lugar de inters para los aman-
tes de la escalada y son precisamente estos deportistas
los que en ms de una ocasin han hallado restos de
culturas prehistricas. Concretamente objetos corres-
pondiente a la Edad del Bronce, con una cronologa
de alrededor de tres mil aos de antigedad, en las
proximidades del barranco de Tabairas.
En este caso fue Oscar Aparisi, abriendo una
va de escalada observ la existencia de unas guras
pintadas en la pared de un abrigo, dado que era miem-
bro del Taller de Insercin Laboral puesto en marcha
por la Asociacin de Comerciantes, inform al coordi-
nador , Csar Calvo, que lo puso en nuestro conoci-
miento.
Tras una primera observacin del friso se nos
revel como un hallazgo de extraordinario inters por
el aspecto y cantidad de las representaciones pictri-
cas.
Realizada la inspeccin por los tcnicos de Pa-
trimonio de la Consellera de Cultura, Rafael Martnez
nos conrm la especial relevancia del abrigo.
Al tratarse de un terreno calizo la presencia de
bicarbonatos clcicos provoca la superposicin en al-
gunas escenas y la fragilidad del soporte en algunos
casos. Es por ello que hay que felicitar al Ayuntamien-
Fig. 1. Barranco de Falguera.
10 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 V. Sebastin Fabuel
El arte como expresin grca de un pensa-
miento simblico fue una creacin desarrollada por el
Homo sapiens. Este arte se expresa mediante la pintura
y el grabado, que encontramos tanto en las paredes de
las cuevas como sobre soportes de tamao reducido:
plaquetas de piedra y armas de hueso y de asta.
Encontramos unas manifestaciones artsticas
que nos transmiten la complejidad de este proceso, la
convivencia de las primeras comunidades campesinas
con los ltimos cazadores. En todos los casos la repre-
sentacin de la gura humana ocupa un lugar desta-
cado, que ya anuncia una nueva mentalidad religiosa
que puede relacionarse con creencias ligadas a la agri-
cultura y la fertilidad
Aunque contempornea del Neoltico de los lla-
nos litorales, todava no muestra escenas agrcolas o
pastoriles, y se extiende desde algo despus del 3.500
al 2.000 a. C. Se caracteriza por los abigarrados con-
juntos de animales y hombres a la carrera en los que
destacan la composicin diagonal, la correccin del
naturalismo animal mediante el movimiento y la es-
tilizacin de los cuerpos humanos que se representan
mediante una variada gama de modelos.
Este arte tambin ofrece frecuentes escenas,
como parejas, danzas, caceras, domesticacin, agrco-
las, etc, aunque todo ello de manera muy tosca y esti-
lizado.
A pesar de las breves e incompletas descripcio-
nes de las escenas de este conjunto rupestre, nos he-
mos podido formar una idea de la clase de representa-
ciones que vinieron ocupando la atencin y el inters
de aquellos pintores de la Falguera.
Fig. 3. Corraliza.
teracin que se encuentran estrechamente vinculados
a la dinmica del desarrollo de los propios abrigos.
Deberemos iniciar el anlisis examinando el origen
de las cornisas, y bajo las cuales se ubican los recintos
pintados. Estos mecanismos debieron crear las prime-
ras cavidades que, ms tarde, fueron remodeladas por
los agentes de la meteorizacin. A todos estos factores
hay que sumar los organismos que habitan sobre la
supercie de las rocas: algas, lquenes y hongos, los
cuales provocan una constante corrosin en la estruc-
tura cristalina que constituye el soporte, produciendo
importantes alteraciones y planteando uno de los pro-
blemas ms cruciales.
El barranco de Falguera forma parte del con-
junto de los barrancos estacionalmente tributarios del
ro Turia. Situado al sur de la localidad corresponde
a una va natural de comunicacin utilizada desde la
Prehistoria y que ha sido utilizada con valor econmi-
co hasta las postrimeras del siglo XX. Combina en su
importancia la va pedestre, la existencia de una corra-
liza en las inmediaciones, la va de acceso del ganado
al agua, tambin se halla prxima la Fuente del Fech
(g. 3).
Todo ello convierte este paisaje en una fuente
de informacin de importancia histrica como se re-
vela por la existencia de varios conjuntos de pinturas
rupestres.
Fig. 2. Cornisa sobre el panel de las pinturas.
El abrigo de Falguera. Arte parietal en Chulilla 11
Resumen de la temtica: guras humanas, ar-
queros aislados, caza, danza, grupos de animales, ani-
males aislados, barras, puntos y trazos, motivos inde-
terminados (g. 4).
Pasemos ahora a la tesis que sita el origen del
Arte Levantino dentro de un horizonte neoltico, ya
que la poblacin representada en los frisos practicaba
una agricultura primitiva con bastn de cavar y azada,
conoca la domesticacin de los animales (perro, toro,
cabra y caballo), practicaba la recoleccin de la miel,
frutos y hortalizas, desarrollaba una industria textil
domstica, mientras que la caza era una actividad eco-
nmica complementaria para la cual utilizaban el arco
y las puntas de las echas eran de slex.
No quisiramos nalizar estas observaciones
sin antes hacer mencin de ciertas interpretaciones
sobre su contenido. Deberemos suponer, as, que las
escenas pintadas estuvieron relacionadas con los ritos
de una poblacin cazadora. En estos recintos o abri-
gos-santuarios se llevaran a cabo diversas ceremonias,
con la nalidad de venerar a ciertos espritus y reacti-
var peridicamente la fuerza creadora de las pinturas
a las que estaran vinculados los animales cazados, de
lo que dependa, en denitiva, su propia subsistencia.
La tcnica utilizada es siempre la pintura de co-
lor rojo oscuro, que vara de tonalidad segn la colo-
racin y textura de la roca soporte, la insolacin y su
grado de conservacin. Lo comn es, las tintas planas,
aunque abundan los delgados trazos para delimitar el
contorno de una gura o algn objeto (g. 5).
Las guras representadas son unas de carcter
zoomrco (las guras de un cprido y un bvido son
claramente identicables) y otras antropomrcas (-
guras humanas)en diferentes grupos y posturas, ar-
queros aislados, danza, grupos de animales, animales
aislados, barras, puntos y trazos, motivos indetermi-
nados. Todo ello podramos incluirlo en el Arte Le-
vantino y con una economa de los grupos humanos
Fig. 4. Escena principal.
Fig. 5. Figuras femeninas.
relacionada con la caza y recoleccin y un incipiente
consumo de especies domsticas.
La tcnica utilizada es la pintura de color rojo
oscuro, que vara de tonalidad segn la coloracin y
textura de la roca soporte, la insolacin y su grado de
conservacin. Al tratarse de un terreno calizo la pre-
sencia de bicarbonatos clcicos provoca la superposi-
cin en algunas escenas y la fragilidad del soporte en
algunos casos.
El estilo del conjunto podra corresponder al de-
nominado arte rupestre levantino con una cronologa
que se datara en el perodo epipaleoltico, momento
de convivencia de las primeras comunidades campe-
sinas con los ltimos cazadores.
Deberemos suponer, as, que las escenas pinta-
das estuvieron relacionadas con los ritos de una pobla-
cin cazadora (g. 6).
Apovecharemos la visita para disfrutar de un
paseo y admirar un entorno entorno que poco a poco
ha ido recuperndose del incendio de 1994.
Fig. 6. Cprido.
12 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 V. Sebastin Fabuel
FONTETA RQUIA: UNA INSTALACIN APCOLA
DEL SIGLO III A. C. EN LA PENNSULA IBRICA
PAULA JARDN - DAVID QUIXAL - CONSUELO MATA - MARIA NTINOU -
GUILLERMO PASCUAL
RESUMEN
La excavacin de un yacimiento de poca ibrica descubierto en las prospecciones previas al Plan de Actuacin
Integral de Porxinos, permiti caracterizar un establecimiento rural especializado en actividad apcola del si-
glo III a. C. Este registro aporta informaciones clave sobre una actividad especializada, las caractersticas de su
localizacin en el territorio y las estructuras asociadas. Presentamos aqu una descripcin de los resultados de
registros as como de los resultados preliminares de los anlisis antracolgicos de los carbones, y de la tipologa
cermica.
ABSTRACT
The excavation of a site from the Iberian period discovered in previous surveys Integrated Action Plan for Porxi-
nos let characterize a farm specialized in beekeeping in the third century C. This record provides key information
on a specialized activity, the characteristics of its location in the territory and associated structures. We present
here a description of the records and results of the preliminary results of the analysis of the coals, as well as the
ceramic typology.
fragmentos cermicos de cronologa ibero-romana ya
mencionada en una publicacin (de Toms J. L., 1995)
y detectada por E. Jarab y J. Soler con anterioridad
(comunicacin personal). Desde un primer momento
era llamativa la gran cantidad de fragmentos de col-
mena y cermica ibrica.
En julio de 2007 efectuamos sondeos mecnicos
con el objetivo de delimitar la extensin y la potencia
estratigrca de la ocupacin. En abril de 2008, una
campaa de excavacin manual permiti caracterizar
por primera vez una instalacin apcola especializada
de los siglos III-II a. C. (Ibrico Pleno), superpuesta a
un pequeo hbitat rural del siglo V a. C. (Ibrico An-
tiguo).
E -
.
Iberos es el trmino empleado por las fuentes
clsicas para denominar a los pueblos prerromanos de
la mitad oriental de la pennsula Ibrica. Se trata de
una franja de amplitud variable que se extiende des-
de Andaluca (Espaa) hasta el ro Hrault en Francia
(600-100 a. C.). Desde un punto de vista arqueolgi-
co, no es fcil establecer diferencias entre los distin-
tos pueblos ibricos. Situacin que se complica con la
variedad de trminos, a veces contradictorios, usados
por los escritores clsicos. La Cultura Ibrica es pues
una cultura arqueolgica.
Est ampliamente aceptado que estos pueblos
desarrollaron un elevado nivel de urbanizacin, es-
I
La explotacin de los productos de las abejas
es bien conocida desde la Prehistoria: las almcigas de
enmangues de tiles paleolticos a base de cera o las
representaciones de escenas de recoleccin de miel del
Arte levantino son prueba de ello.
Para los perodos ms recientes - edades de los
metales y la antigedad-, la existencia de esta activi-
dad se maniesta tambin por la existencia de ciertas
necesidades tcnicas: fundicin de los metales a la cera
perdida, la pintura mural que incluye cera, etc. Cono-
cemos, por los textos, el uso de la miel en las prepara-
ciones culinarias y tambin las prescripciones mdicas
de productos apcolas indicados para la salud.
La apicultura en la Antigedad se documenta
en jeroglcos egipcios y la citan algunos autores la-
tinos (Columella, IX; Plinio, NH, XXI, 1, 4), pero estos
ltimos son poco conocidos en el mundo de la arqueo-
loga (Crane, 1983).
Existen algunos, pero escasos, yacimientos ar-
queolgicos con restos de colmenares. Los casos cono-
cidos hasta la actualidad son: Tel Rehov (Israel) que,
fechado de los siglos X-IX a. C., aparece como el ms
antiguo y otros sitios griegos, en concreto la casa de
campo bajo la Cueva de Pan en Vari que data del siglo
V a. C. y el yacimiento de Trachones, prximo a Ate-
nas, ya en el III a. C. (Jones, Graham y Sacke, 1973).
En todos estos ejemplos, las colmenas estn colocadas
horizontalmente en una o varias hileras.
En el mundo ibrico, los especialistas conocan
ejemplos de colmenas de cermica encontradas en
el registro arqueolgico de aldeas, que fueron carac-
terizados en la tipologa establecida por H. Bonet y
C. Mata (2002b). Es a partir de esta identicacin y
particularmente a partir de una de las caractersticas
de su manufactura - un estriado interior producido in-
tencionalmente con la ayuda de caas o de junquillos
de madera- que se identicaron multitud de fragmen-
tos de colmenas en las prospecciones llevadas a cabo
en la comarca de Camp de Turia (Fuentes, Hurtado et
Moreno, 2004). Este estriado puede tener por objeto la
adherencia del panal de abejas o puede responder a
razones tcnicas en su manufactura, como el refuerzo
de la estructura tubular de gran tamao en el momen-
to de su elaboracin en el torno o el acceso a la parte
interna de la pieza.
En el caso de la Fonteta Rquia, la realizacin de
prospecciones arqueolgicas previas al proyecto de ur-
banizacin en cumplimiento de la normativa referente
a impactos sobre Patrimonio cultural de 2006, permi-
ti localizar una zona de concentracin abundante de
Fig. 1. Localizacin de la Fonteta Rquia.
14 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 P. Jardn - D. Quixal - C. Mata - M. Ntinou - G. Pascual
trategias econmicas complejas y complementarias
(agricultura, metalrgia, ganadera, artesana, etc.),
diferentes escalas de comercio e intercambio, rituales
funerarios estandarizados, sociedad jerarquizada y te-
rritorios sociopolticos independientes. Los territorios
ibricos se caracterizan por un patrn de asentamien-
to jerarquizado que incluye ciudades, aldeas, granjas,
fortines, santuarios y necrpolis (AA.VV. 1997-1998;
Gailledrat, 1997).
El yacimiento que nos ocupa es un ejemplo muy
ilustrativo de un tipo de hbitat rural que ha empeza-
do a valorarse recientemente (Bonet et alii, 2008). Se
trata de una lugar dedicado primordialmente, a tenor
de los materiales encontrados, a la apicultura. Dado
que nos encontramos en un momento preliminar de su
estudio no podemos denirnos sobre si se trata de una
casera, es decir, una casa habitada por una familia de
forma permanente o una estructura auxiliar donde se
desarrollaran las actividades necesarias para explotar
los productos apcolas. Geogrcamente, se encuentra
en el lmite sur del territorio de Edeta (900 km
2
) en la
actual provincia de Valencia.
Edeta aparece citada en las fuentes latinas como
una ciudad ibrica a la cabeza de un amplio territo-
rio. Arqueolgicamente, Edeta se ha indenticado con
el yacimiento de Tossal de Sant Miquel (Llria), sede
del rgulo Edecon, citado por T. Livio (XXVII, 17, 1)
(Aranegui et alii, 1997). Desde el 400 a. C., el territorio
edetano aparece bien denido y organizado median-
te 16 fortines conectados visualmente entre s y con la
ciudad se sitan en los lmites. Esta compleja estructu-
ra desapareci con la consolidacin de la nueva admi-
nistracin romana de la pennsula Ibrica (Bernabeu et
alii 1987; Mata y Bonet 2001) (g. 1).
P
El yacimiento de la Fonteta Rquia se encuentra
en la vertiente de una colina orientada hacia el sureste,
junto a un camino histrico. La orientacin al sur o al
sureste es la ptima para que las abejas comiencen su
laboreo desde primeras horas de la maana (g. 2).
El topnimo Fonteta hace alusin a un surgi-
miento de agua, actualmente seco, que se encontraba
en el otro lado de la colina, y que aportaba el agua
necesaria a las abejas para diluir el alimento para las
larvas y producir la miel.
La extensin excavada es de 500 m2 pero esti-
mamos una extensin total de alrededor de 1.000 m
2
.
Los vestigios arqueolgicos descubiertos por la exca-
vacin corresponden a dos ocupaciones ibricas y a
sus correspondientes fases de abandono o reestructu-
racin (g. 3 y 4).
La primera fase se data por la tipologa cermi-
ca en el Ibrico Antiguo, siglo V a. C. Yacimientos con-
temporneos seran el Tos Pelat (Moncada), la Lloma de
Manoll (Lliria), los niveles antiguos del Tossal de Sant
Miquel (Lliria) y de La Sea (Villar del Arzobispo).
Fig. 2. Vista area de la implantacin sobre el territorio de la Fon-
teta Rquia.
Fig. 3. Plano general de la excavacin de la Fonteta Rquia.
Fonteta Rquia: una instalacin apcola del siglo III a. C. en la Pennsula Ibrica 15
El estado de conservacin de esta primera fase
es muy fragmentario, con algunos elementos de cons-
truccin: muros de adobes sin zcalo ni cimentacin.
Encontramos restos de construcciones de este tipo en
las zonas 3 y 5, y un pavimento bajo el muro 1013. Nin-
guna colmena se ha podido relacionar claramente con
esta fase.
Las estructuras mejor identicadas correspon-
den a la segunda fase ibrica, datada en el Ibrico Pleno
siglos IV/III-II a. C. , en base a paralelos cermicos.
Se trata de un gran edicio de 19 m de largo
con cinco compartimentos de 6 a 9 m de ancho. Tres
de entre ellos son espacios cerrados. El cuarto es un
gran espacio abierto que podra interpretarse como un
porche que da a un patio. El quinto deba ser tambin
un compartimento cerrado, pero est parcialmente
destruido al haber sido cortado por una gran fosa de
drenaje de la terraza agrcola moderna. Esta ltima
zona presenta dos pavimentos superpuestos, el ms
reciente de los cuales conserva una fosa enlucida con
cal y restos de un hogar construido en tierra (g. 5).
Encontramos abundantes restos de colmena
ibrica de diferente tipologa y pasta cermica. Duran-
te la excavacin se recuperaron alrededor de 140 kg
de fragmentos de colmena. Una primera estimacin,
basada en el peso de las colmenas enteras recuperadas
en otros yacimientos ibricos que se conservan en el
Museo de Prehistoria de Valencia apuntaba a un m-
nimo de 50 colmenas. Esta estimacin ha sido amplia-
mente superada por el estudio del nmero mnimo de
individuos basado en la morfologa de los bordes y las
pastas cermicas, que nos indica una cantidad prxi-
ma a 200 colmenas, utilizadas de manera simultnea
o sucesiva.
La concentracin de estos fragmentos junto al
gran muro de piedra en seco de 19 m de longitud,
en los espacios 3 y 4 (g. 6) muestra que las colme-
nas estaban en la mayor parte de los casos adosadas
al muro y en algunos casos colocados sobre un banco
de piedra, insertas en un muro de tierra. Esta ltima
disposicin es indicada por la concentracin encon-
trada asociada a un pequeo muro ms reciente en el
departamento 3 (unidad estratigrca 1034) y por res-
tos encontrados sobre el muro en el departamento 5
(UE 1009). A pesar de ello, la necesidad de aislamien-
to de la humedad para las colmenas y la ausencia de
piedras bajo cierta concentraciones de fragmentos de
colmena parecen indicar que estas podran formar
parte de construcciones de tierra o de madera que no
se habran conservado.
Fig. 4. Ortofotografa general del yacimiento de la Fonteta R-
quia.
Fig. 5. Departamento 5. Restos de hogar y de cubeta.
Fig. 6. Concentracin de fragmentos cermicos, en su mayora col-
menas, al lado del muro mayor (19 m. de longitud) del yacimiento
de la Fonteta Rquia.
16 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 P. Jardn - D. Quixal - C. Mata - M. Ntinou - G. Pascual
Fig. 7. Monasterio de St Barnabs en Chipre (segn Jones et al.,
1973).
Fig. 8. Colmenar de Antonio Jaume, Mallorca. (Foto B. Lliteras).
La localizacin de las colmenas en el espacio
creado por dos pequeos muros paralelos, cerrados
por un lado por un tercer muro perpendicular tiene
abundantes paralelos etnogrcos en el Monasterio de
St-Barnab en Chypre (g. 7) y en los colmenares de
Aragon (g. 7 et Mestre & Roussel, 2005) y (g. 13) en
la Bade en Tourrozelle, Aude (Courrent, 2009).
Se documenta la colocacin sobre zcalos de
piedra en seco en la apicultura tradicional de Mallorca
(g. 8). En el Maghreb, se utilizan construcciones de
tierra para conformar nichos en los que se colocarn
las colmenas.
E -
. I
El desenvolupament urb de larqueologia
de salvament ha gaudit dun fort impuls durant els
darrers deu anys (2001-2010) a la ciutat de Morella.
Aquest procs, senceta el 2001 amb la incorporaci
dun tcnic arqueleg a lAjuntament de Morella. Al-
hora, un de nosaltres (J. M. de Antonio), venia reali-
ant intervencions el resultat de les quals ja resulta-
va interessant (pe. la troballa dun portal anterior a
lactual del Forcall).
Poc desprs (2004) la Diputaci de Castell,
com a gestora del Castell i Murades de Morella, tamb
contract un arqueleg per controlar i dirigir, arqueo-
lgicament, totes aquelles actuacions que all shi rea-
liaren.
Fins el 2007, gran part de les intervencions ar-
queolgiques foren desenvolupades pel que podrem
anomenar Servei Arqueolgic Municipal; a aquesta
data, desapareix el Servei, lArqueologia de Salvament,
per, ja est perfectament normaliada a linterior del
recinte mural.
Des daquest moment, la majoria de les inter-
vencions han estat desenvolupades per lempresa local
darqueologia (Noverint, Coop. V ).
Els autors del present text, ja siga des de lmbit
pblic (ajuntament i/o empreses pbliques munici-
pals), com des del sector privat (principalment amb
Noverint, Coop. V. i, en menor mesura, SArq-Ser-
veis dArqueologia), hem atresorat gran nombre
devidncies arqueolgiques del trencaclosques de
levoluci urbana de Morella entre els s. XI-XV amb
les nostres intervencions.
El recent descobriment dun tram de murada
(part del llen i una possible torre), ha fet que puguem
avanar algunes hiptesis de treball i, alhora, resolen
algunes de les hiptesis de treball que venem barallant
ns a la data. Malauradament, moltes daquestes inter-
vencions es desenvolupen mitjanant la metodologia
de seguiment dobres, fet que suposa lobtenci una
visi parcial i, quasi sempre, accelerada del registre
arqueolgic. Tot i aix, donada la curta seqncia ar-
queolgica del subsl del casc antic de Morella, quasi
sempre hem arribat al substrat geolgic, fet que ens ha
possibilitat determinar almenys una seqncia com-
pleta (g. 1).
. P
La pregunta que inicia el nostre discurs s la
segent: on s la Maurela o Murila dels gegrafs anda-
Fig. 1. Vista aria de Morella amb la localiaci del solar de
lantiga fbrica del Tint (imatge modicada a partir de postal la
distribuda per Comercial Escudo de Oro. Barcelona, 1999).
132 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
mestres dobra amb el consell municipal per a la cons-
trucci del mur. Aquesta notcia recollida per F. Ort
Miralles (1958-1967, 554 Arxiu de la Corona dArag,
Cancelleria, reg. 20, fol. 30 r.-), ser matisada per M.
Grau Montserrat (1986) que afegeix que lobjectiu l-
tim seria la de protegir el nou barri que all havia sor-
git.
A partir daquest document, que s lnic exis-
tent per a tot el segle XIII, en la zona que estudiem,
es pot plantejar lexistncia dun recinte emmurallat
anterior a lactual i que, en qualsevol cas, seria ms
menut.
Per no ser ns el segle XIV quan comencem a
tindre molta ms documentaci que conrme aquesta
idea.
Segons recull M. Salvador (1982, 80) al docu-
ment de la visita pastoral efectuada pel bisbe morell
Francesc Paholach, en 1310, existien a ms de la Porta
Ferrissa del Castell, la den Camarasa i la de Sant Ma-
teu a les muralles.
Altres documents posteriors consultats per J.
Alany (2000, 22), no soles parlen de refectio i recon-
tructio murorum, sin que tamb de constructio, operatio
i ampliatio murorum ville Morella. De fet, ser a partir de
1324, a les acaballes del regnat de Jaume II, com ja sha
dit, quan comencen a proliferar els contractes amb els
mestres dobra, obrers, picapedrers, etc.
Lespenta denitiva del recinte mural avui con-
servat ser obra, fonamentalment, de Pere el Cerimo-
nis. Aix, per exemple, un document datat al 2 de des-
embre de 1359 plasma la venda de tres solars duna
poderosa famlia morellana (els Aster) als jurats de la
vila. Aquesta transacci afecta als solar localiats extra
murum novum, a la Parrquia de Sant Miquel. s a dir,
part del barri podria haver estat fora del recinte mural
antic. Aquesta compra despai a favor dels interessos
de la vila, no sembla ser un fet habitual ja que nom-
brosos vens soposen a aquesta mena dexpropiaci
dels jurats del Consell Morella per edicar-hi el mur
sobre els seus solars (construts o no). Ser al regnat de
Ferran el Catlic, per, quan nalien aquests treballs
(Alany, 2000, 83).
De la documentaci tamb podem deduir certes
contradiccions o fets constructius difcils dentendre o
explicar segons el nostre grau de coneixement actual.
Aix, J. Alany (2000, 84) cita un document de 1365,
signat per linfant Joan, ll de Pere el Cerimonis, al
que sexpressa la necessitat de construir les muralles,
fent referncia detallada al Portal del Rei, i al pany de
murada que baixa del Castell en direcci al Portal del
on ja en temps de Jaume II es desenvolupen dos mer-
cats setmanals. Una altra obra civil dimportncia fou
la de fer arribar laqeducte ns el pla de Santa Ll-
cia el 1338, aquesta obra denginyeria, costejada per
les arques municipals dacord amb lautoriaci de
Jaume II (1318), gaudeix duns drets anteriors donats
pel pare de lanterior monarca el 1273 sobre les aiges
de la Font de Vinatxos (localiada a lantiga Serra de
Ben-Avid, actualment de Sant Marc), qui sap si sobre
alguna obra hidrulica andalusina. Aquest aqeducte
arribar per via subterrnia al Pla del Sl (actualment
conegut com Font Vella) el 1359. [Per a aquest pargraf
hem seguit les dates de J. Alany (2000)].
En denitiva, en poc ms de 100 anys, la trama
anterior andalusina fou desdibuixada quasi totalment
pel desenvolupament edilici i, per tant, urb de More-
lla. A ms, la desaparici dels contingents poblacionals
andalusins, en fugida o expulsi cap el sud afavoriria
destrucci i nova construcci drees de residncia
que, amb poblaci musulmana, podrien haver-se fos-
siliat.
. F
La primera constataci documental dexpansi
o superaci de la nova vila cristiana apareix dins dels
darrers anys del primer rei de Valncia, lany 1275,
Jaume I autoria lampliaci de les murades existents
per abraar el Sl de Vila, s a dir la part baixa de la po-
blaci existent (aquesta denominaci es mant popu-
larment en s per denominar grosso modo lindret que
hi hauria per davall del cingle que dissimula lactual
temple parroquial dedicat a Sant Joan i que sestendria
entre el Portal den Camarasa (posteriorment dit del
Forcall) i la Font Vella. Aquesta autoriaci, per, no
sabem si mai arrib a materialiar-se, tot i que al se-
gent regnat proliferen els contractes de picapedrers i
Fig. 2. Esquema de lestratigraa mural del tram Torre del Panto-
Porta Ferrissa. E1 correspon a la fase andalusina.
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 133
Forcall o den Camarasa. A podria entrar en contra-
dicci amb el fet que lany 1310 ja es parla del Portal
den Camarasa i del de Sant Mateu (ms endavant ma-
tisarem aquesta aparent contradicci).
De la lectura bibliogrca dels diferents histo-
riadors locals, es dedueix que el tram actual de la mu-
rada des del Portal del Forcall a la Torre de la Font o a
la Torre de lAsper, passant pel Portal de Sant Mateu,
s el tram que orden construir el rei En Jaume. Els
reis posteriors, noms es dedicaren a enfortir-la, repa-
rar-la o modicar alguns trams entre lactual portal de
Sant Miquel i la torre del Pblich. Les teories es distri-
bueixen aix (ladaptaci s nostra):
-J. Alany (2000, 22): ...la muralla que tancava
Morella discorria, molt probablement, des de la porta
de la Nevera, pels carrers de Sant Juli i Sant Nicolau,
ns a la muralla que baizava del castell per la Porta
del Rei ns al carrer de lHort del Bar i torre del Ca-
rraixet. Daquesta antiga muralla, els fonaments de
la qual cal suposar que resten amagats sota les cases
i carrers actuals, devia de formar part de la torre de
base quadrilatera situada a lactual plaa de Colom, al
migdia del Pla dels Estudis, la qual, segons Segura Ba-
rreda, exist ns al 1838. I daquesta muralla degu de
formar part el gran arc ogival descobert recentment al
NO del Pla dels Estudis (es refereix a larc que dna
accs a linterior de la Torre dels Estudis).
-M. Grau (1986, 29) i M. Milin (1989, 234): Jaume
I man lampliaci de la murada preexistent que anava
des del Portal del Forcall-Esglsia de Sant Joan-Torre
de lAsper, aquest nou recinte per ampliar, agafar la
part localiada als peus dels Cingles (per damunt dels
quals passava la murada anterior al 1275), el Sl de
Vila, el nou barri (sentn que el nou itinerari s el que
actualment va des del Portal del Forcall, passant pel
Portal de Sant Mateu ns arribar a la Torre de lAsper
o Vella).
-Fco. Ort (1958-1967, 554-555): al 1276
senderroca la murada que anava pels Cingles per
construir-ne la nova que agafant el Portal de Sant Ma-
teu, abraa el Sl de Vila; la murada enderrocada, ana-
va des del portal del Forcall, passant per lEsglsia de
Sant Joan ns arribar a la torre de la Font.
Totes aquestes hiptesis, que anvem matisant
en converses personals entre nosaltres i plasmvem als
informes emesos a la Conselleria de Cultura i Esports,
conforme eren executades les intervencions arqueo-
lgiques, cobraren sentit amb laparici de part de la
murada que possiblement sautoriava ampliar a les
darreries del s. XIII pel rei conqueridor.
. R
Carrer del Castell
Aquesta intervenci fou realiada per J. M. de An-
tonio lany 2001. Lactuaci consist en un seguiment
dobra. Al llarg de la intervenci es van poder docu-
mentar restes de diverses poques, la majoria al traat
del Carrer de Castell, pertanyents a ledici del Con-
vent de Sant Agust.
Al sector del glacis (rampa dentrada al pati/pis-
ta esportiva de les Escoles Pies) shan detectat restes
duna ocupaci relacionada amb els primers anys de
la conquesta feudal. Els materials cermics que ens
donen aquesta dataci els trobrem dipositats a una
petita cambra domstica, amb llar i pouet (pitxer de
base marcada amb vidriat groc-verdenc i fragments
de gris catalana). Tots aquests elements seuen direc-
tament sobre la base natural dargiles, prviament
retallada en esquadra per a crear una base ferma al
pendent del tals.
Molt prop, un gran recinte de potents murs i
funcionalitat incerta sembla que formaria tamb part
del barri, encara que no comptem amb elements de da-
taci associats, com en el cas anterior.
Finalment, ja dins la pista esportiva de les Esco-
les Pies, sha documentat supercialment una potent
estructura que podria correspondre al fonament dun
mur, de dos metres damplada, format per varies
lnies juxtaposades (g. 3, zona E).
PERI-1: carrers de la Font i den Timoneda,
costes de la Pres i den Timoneda i Plaa de la Font.
F. Duarte i Fco. Hernndez. 2001. Seguiment dobra.
Les troballes signicatives foren el descobriment de
lempedrat antic de carrers i costes (incloent el de
lanomenada Plaa Vella al damunt de lAljub de la
Plaa de la Font-), de cronologia difcil de determinar,
per ms be tardana que antiga. Tamb aparegueren
restes del tnel de laqeducte per davall de lescala
actual de la Costa den Timoneda. Durant aquesta in-
tervenci, no es va documentar cap trama de llen de
murada o torre que conrmarien les hiptesis ja assen-
yalades (g. 3, zona A).
Antiga fbrica del Tint de Ferreres.
F. Duarte i Fco. Hernndez. 2002. Cales arqueol-
giques preliminars, excavaci i seguiment dobra. La inter-
134 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
venci va consistir en la realiaci duns sondejos i
rases prvies a un gran solar duns 6000 m2. Aquest
era ocupat per una fbrica des de les primeries del s.
XX (1904, segons resa la xumenera que encara es con-
serva). Amb anterioritat, segons J. M. Gasulla (1992) el
terreny es coneixia com la nca de la Snia (nosaltres
arribrem a documentar ns a tres grans pous, per,
no vrem poder trobar evidncies de lexistncia del
mecanisme hidrulic). El solar, desprs dels sondeigs
previs, fou dividit en dos. La part nord, profundament
afectada per la construcci de la fbrica, no comptava
amb estrats arqueolgics dinters i, sobre aquesta su-
perfcie, noms es reali un seguiment dobres que no
aport dades importants. La part meridional, per, s
fou objecte duna excavaci sistemtica durant la qual
es pogu documentar lexistncia dun antic carrer
dpoca contempornia (s. XIX) i una mena dobrador
Fig. 3. Plnol del nucli histric de Morella amb la localiaci de les intervencions comentades al text (A/. PERI-1: carrers de la Font i
den Timoneda, costes de la Pres i den Timoneda i Plaa de la Font; antiga fbrica del Tint de Ferreres; Travessa Exterior; carrers de
Guimer i de Sol; B/. Carrer del Portal del Forcall; carrers de lHort del Bar, 3-5 i del Portal del Forcall, 18-30, Carrer de Sant Nicolau,
12; Carrer de Sant Nicolau; Carrer de Sant Nicolau, 10, Placet dels Tarrascons; Torre del Forcall; C/. Tram Torre de Sant Francesc-Portal
dels Estudis; D/. Tram Porta Ferrissa-Torre del Panto; E/. Carrer del Castell; Carrer del Trinquet, 2; Carrer de la Taleca, 14; Carrer del
Trinquet i de la Taleca; F/. Carrer de Sant Juli, 50; Carrer de Sant Juli; G/. Carrer de la Pres, 4.
Fig. 4. Antiga Fbrica del Tint. Fragments de cermica en verd i
managans de Paterna (s. XIII-XIV)..
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 135
tava entre aquesta torre de lAsper o Vella, i la dAls
(g. 3, Zona A).
Carrer del Portal del Forcall
J. M. de Antonio. 2002. Seguiment dobra. Entre al-
tres restes dpoca moderna i contempornia, durant
lexcavaci de les rases, es va poder documentar les
restes molt malmeses dun tram de mur amb dun petit
portal, i restes dun empedrat de cdols. El mur tenia
una amplada de prop dun metre. Tamb fou localit-
zat el basament dun altre mur parallel, uns 3 metres
per davant de lanterior, de 80 cm damplria. Aquests
vestigis podrien pertnyer a edicis i estructures de
moments medievals (amb possible continutat en po-
ca moderna), com semblen indicar els carreus del por-
talet, aix com la seua construcci directament sobre
les argiles (g. 3, zona B).
Carrers de lHort del Bar, 3-5 i del Portal de
Forcall, 18-30
F. Duarte. 2002-03. Seguiment dobra. Al segui-
ment, foren trobades, durant lexcavaci dels fona-
ments, escasses restes estructurals duna residncia de
cronologia postmedieval. Signicativament, durant
una intervenci anterior a la via pblica que passava
per davant del nmero 18-20 del Carrer del portal del
Forcall (escassament 2 m ja dins del carrer i fora del
solar urbaniat), foren detectades estructures defen-
sives, possiblement, dun portal anterior (el den Ca-
marasa). Aquest fet assenyalaria que des dabans del s.
XV, la xarxa viria pblica ja havia estat xada a aquest
indret, almenys des de la construcci de lactual Portal
de Forcall (g. 3, zona B).
o taller format per un pati porxat, acompanyat de
bassetes per contindre lquids (segurament aigua)
amb dos dependncies o ambients ms distributs al
seu voltant. El conjunt destructures reb una dataci
relativa ante quem dentre les darreries del s. XIV i mi-
tjans del s. XV dacord amb la cermica (fragments de
vaixella amb decoraci en verd i mangans o blava
produccions del s. XIV de Paterna (g. 4) i les mone-
des trobades
1
(un noven dEnrique II, 1368-1379 (g. 5,
1), i un diner dAlfons V el Magnnim, 1416-1458 (g.5,
2). La seua funci podria haver estat relacionada amb
la producci de cermica o, potser, vidre, ja que foren
localiades restes vitricades dalgun forn no dedicat
a la reducci o forja de metall.
La importncia daquest espai rau en dos aspec-
tes fonamentals. Per una banda es demostra, arqueo-
lgicament, la inexistncia de cap murada anterior a
lactual que travessara el solar, com s havien proposat
Fco. Miralles, M. Milin i M. Grau. Algun dells, ns
i tot, havia volgut vore part daqueixa murada a un
mur de contenci de lantiga nca preindustrial. Per
altra banda, saportava nova llum sobre lexistncia de
forns de producci cermica a les darreries del s. XIV
(1386) a la zona afectada per lexcavaci. Aix, els te-
rrissaires Guillem Ripoll i Pere Jullach tenien els seus
forns prop de la portella de la placeta den Monestrol a la
Parrquia de Sant Joan, malauradament desconeixem
la localiaci actual daquest placet. Alguns anys ms
tard (1414), Guillem de Lorca, vehi de Paterna, i els seu
lls Jaume i Domingo produeixen teules i rajoles als
forns municipals i cases de la vila apelades los camps de les
olles en la partida de la portella de la torre del spero (Sn-
chez, 1927, 300 i 302). Lindret per nosaltres excavat es-
Fig. 5. Antiga Fbrica del Tint. Algunes de les monedes recupe-
rades (1: Noven dEnrique II de Castella, 1368-1379; 2: Diner
dAlfons V el Magnnim, 1416-1458) [escala 2:1].
Fig. 6. Instantnia de la Fbrica del Tint de Ferreres (presa entre
1904-1934); a lesquerra podem observar el llen de murada des-
mantellat (per damunt de la Torre de la Font).
136 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
Travessa Exterior
F. Duarte. 2003. Seguiment dobra. Durant
lexcavaci de les rases per a la reurbaniaci dels ca-
rrers, a la part que discorria a intra mura (des de les
immediacions de la Torre de la Font ns la Torre de
lAls), es document laportaci antrpica de grans
reblerts per habilitar la carretera/carrer que des de
1934 comunica el Portal de Sant Mateu amb el de Sant
Miquel travessant la murada que fou desmantella-
da (g. 6). A extra mura, justament davant de la Torre
Rodona i entre aquesta i el Portal de Sant Miquel, apa-
regueren restes del tnel de laqeducte.
Com que a totes les rases sarrib al substrat
geolgic, la intervenci va descartar la presncia de
qualsevol llen de murada anterior a lactual que al-
guns autors, com ja hem vist, feien arribar a la Torre
de la Font o la de lAsper. Fins i tot, al punt on es des-
mantell el mur actual, a les immediacions de la Torre
de la Font, la base de la murada enderrocada fou do-
cumentada sobre el banc calcari (sobre el que sassenta
tot aquest tram de murada) (g. 3, zona A).
Carrers de Guimer i Sol
F. Duarte. 2003-04. Seguiment dobra. Aquest fou
un altre seguiment que amb la urbaniaci de dos ca-
rrers, possibilit laportaci de nova informaci sobre
la trama urbana dins del recinte mural entre el Portal
de Sant Miquel i la Torre Rodona.
La prompta aparici dels substrats geolgics
(un banc calcari per damunt dun estrat de margues),
conrm la fossiliaci daquestes vies pbliques des
dantic o almenys des de la seua primera urbaniaci
(fet que com vorem ms endavant no es compleix a
les zones ms pegades a la zona residencial andalusi-
na del glacis del Castell i el Carrer del Castell (g. 3,
zona A).
Tram Porta Ferrissa-Torre del Panto
J. M. de Antonio. 2004-2006. Anlisi de paraments i
cales arqueolgiques. Al llarg del tram shan documentat
un total de vuit fases constructives, que arriben ns les
darreries del segle XIX.
El moment fundacional el representen les res-
tes del scol de pedra irregular travada amb fang, i
alats duna obra de tapial, pertanyent a la primera
fase constructiva coneguda de les muralles. En la part
central del tram shan localiat els fonaments de dos
torres superposades: una quadrada feta amb tapial de
terra calicostrat (amb scol de pedra irregular trava-
da amb fang), i un altra circular (que trenca lanterior)
construda amb maoneria de pedra i formig de cal.
Aquestes restes de dues torres localiades en el subsl
es relacionen clarament amb els cossos de fbrica E1 i
E2 dels llenos adjacents (muralla de tapial i recrescut
de maoneria de pedra i formig de cal), constituint
les fases 1 i 2 del conjunt construt (g. 7).
Aquestes fases han estat datades en els segles
XII-primeries del XIII, i primera meitat del XIII, res-
pectivament, segons els materials cermics dels estrats
relacionats amb les dues torres (g. 3, zona D).
Tram Torre de Sant Francesc-Portal dels Estudis
J. M. de Antonio. 2005. Anlisis de paraments. Al
llarg del tram shan documentat un total de vuit fa-
ses constructives, que arriben ns les darreries del
segle XIX. Presenta, per tant, un esquema prctica-
ment idntic al del tram Porta Ferrissa-Torre del Panto
(g. 3, zona C).
Carrer de Sant Nicolau, 12
F. Duarte. 2005-06. Seguiment dobra. Es va efec-
tuar lenderrocament de ledici existent i lexcavaci
manual de les rases dels fonaments. Aquest menut so-
lar va a portar la interessant troballa dun forn de fosa
de campana (primeries del s. XVIII probablement) i
nombrosos elements arquitectnics dun edici me-
dieval, segurament lHospital de Sant Nicolau de Bari,
construt entre el s. XIII i el XIV.
Aquest hospital estava situat al costat de
lesglsia (actual capella) de Sant Nicolau, s a dir,
ocupava totalment el solar intervingut (estenent-se
ms enll, cap la casa nmero 10 del mateix carrer
vegeu ms endavant-). Adjunt a lhospital, tamb hi
era la Confraria de Sant Nicolau. Daquest antic com-
Fig. 7. Tram Torre del Panto-Porta Ferrissa (part central). Detall
de les dues torres superposades (quadrada de tapial i rodona de
maoneria).
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 137
plex, noms restarien la capella o esglsia i alguns
arcs diafragmtics apuntats, al seu costat. Segons la
tradici popular, ledici ja hi existia al s. XIII, tot i
que no pot ser cert que Jaume I realiar aqu la seua
primera missa desprs de la rendici de la poblaci al
seu majordom, Blasco dAlag, car ledici s arqui-
tectnicament de cronologia cristiana de reconquesta.
Fou amb la compra municipal dalgunes cases venes
al temple (1248), quan sencet lactivitat benca i as-
sistencial de lhospital per a pobres i ancians. El com-
plex perd la seua sonomia lany 1861 quan impor-
tants transformacions fan que noms resten de lantic
conjunt de hospital, lesglsia i els arcs que lenvolten.
Posteriorment shi construren sobre les dependncies
antigues lanomenat hostal i almod de Sant Nicolau.
Desprs senderrocaren i saixecaren els habitatges que
ara coneixem (1882) [les dades histriques estan tretes
dAlany, 2000, 257-264).
Com hem pogut deduir, aquesta zona estava
en plena expansi urbana ja des de ben prompte des-
prs de larribada dels cristians, ns i tot assenyala la
tradici que el rei En Jaume i el seu majordom Blasco
dArag pregaren junts a la capella desprs de la ren-
dici dels sarrans (aquesta situaci forada sexplica
perqu alguns erudits han volgut vore aquest temple
com de tradici arquitectnica mossrab, errniament,
s clar). Malauradament, aquest primerenc desenvo-
lupament i les posteriors reformes del s. XIX, podrien
haver fet desaparixer qualsevol tipus devidncia de
la possible murada que pensem que per all podria ha-
ver passat (g. 3, zona B).
Carrers del Trinquet i de la Taleca
F. Duarte. 2005-06. Seguiment dobra. Durant
aquesta actuaci que va afectar a les vies pbliques
que envolten el Portal de la Nevera, les troballes ms
signicatives foren la documentaci del fonament
de ladarb que cegaria el portal durant els perodes
bllics recents i, al Carrer de la Taleca, tamb es po-
gu documentar un mur de major amplria per davall
de lactual murada sense que es poguera determinar la
seua naturalesa, s a dir, una mena de fonament o un
altre mur (murada) anterior sobre la que sassentaria
lactual.
Histricament sabem que el Portal de la Nevera
(de clara factura gtica), no apareix a la visita pasto-
ral del Bisbe Paholac (segurament perqu no existia)
i, a ms, considerat com el punt de la murada ms
feble des de la generaliaci de lartilleria, fou cegat
regularment des del s. XVIII, com ara durant el con-
icte bllic mundial de la Guerra dels Set Anys (1756-
1763), segons M. Salvador (1982, 73-89). Pel que fa a la
troballa del Carrer de la Taleca, malauradament fou
insucientment documentada per no ser possible la
documentaci de tota la seqncia estratigrca ns
al substrat geolgic, tot i aix, la possibilitat de qu es
tracts duna estructura anterior i no del fonament de
la mateixa s possible.
Per tant, sembla conrmar-se, almenys arqueo-
lgicament parlant, la inexistncia o completa desapa-
rici del tram de murada que des del Carrer de Sant
Juli aniria a morir al Portal de la Nevera, segons pro-
posava J. Alany (g. 3, zona E).
Carrer de Sant Nicolau
F. Duarte. 2006. Seguiment dobra. Durant el se-
guiment daquesta reurbaniaci del carrer que va
des de la Costa de Sant Joan ns a la Plaa dels Ta-
rrascons, les troballes es limitaren a la documentaci
dun collector o claveguera mare antic que discorria
al llarg del carrer, passant per davant de la faana de
la capella. El carrer, per tant, tamb shavia fossiliat
des del s. XIII i no comptava amb cap tram de murada
(segons la hiptesi dAlany) (g. 3, zona B).
Carrer de la Pres, 4
F. Duarte lany 2006. Seguiment dobra i excavaci.
Tot i les redudes dimensions del solar i la impossi-
bilitat de documentar la totalitat de la seqncia ar-
queolgica (ja que el projecte dobres i altres qestions
tcniques de seguretat laboral ho impediren), es va
poder documentar un potent estrat per damunt de
les margues geolgiques, que podem datar amb an-
terioritat al s. XIV, i comptava amb un primer nivell
docupaci plenament cristi. Lestrat estava format
per cermiques andalusines acompanyades dalgun
fragment cristi del s. XIII (grises catalanes i vidriades
groc-verdenc o groc-olivaci). Tamb hi havia abun-
dants restes de fauna (entre elles banyes de crvol).
Potser es tractara duna mena dabocador a extramurs
(g. 3, zona G).
Carrer de Sant Nicolau, 10
F. Duarte. 2006-07. Seguiment dobra. Lactuaci
est relacionada amb lanteriorment comentada del
nmero 12 del mateix carrer. De lantic Hospital de
Sant Nicolau de Bari no vrem poder trobat cap es-
tructura clara, tot i que un gran mur dels apareguts
138 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
semblava ser clarament anterior al s. XIX (moment de
la desaparici denitiva de lhospital) (g. 3, zona B).
Carrer del Trinquet,2
F. Duarte. 2007. Cales arqueolgiques preliminars
i seguiment dobra. Aquesta intervenci aport escassa
informaci. Noms es pogu documentar lexistncia
dun habitatge anterior a lactual dpoca moderna,
assentat directament sobre el substrat geolgic (g. 3,
zona E).
Carrer de la Taleca, 14
F. Duarte. 2007. Cales arqueolgiques preliminars
i seguiment dobra. La intervenci fou molt propera a
lanterior. A aquest cas, i tamb davall de lhabitatge
existent (contempornia), es pogu documentar un
estrat danivellament format per restes cermiques de
cronologia baixmedieval (s. XIV-XV) (g. 3, zona E).
Placet dels Tarrascons
R. Prez. 2007. Seguiment d'obra. Aquesta in-
tervenci ha aportat poca informaci, degut a qu el
subsl estava alterat per diverses obres anteriors. Si
ms no, podem destacar la localiaci d'un banc de
roca en plena rampa de baixada al Carrer Portal de
Forcall, aportaci interessant per conixer la naturale-
sa geolgica d'eixe sector de la ciutat (g. 3, zona B).
Torre del Forcall
J. M. de Antonio i R. Prez. 2009. Cales arqueolgi-
ques. Els treballs realiats a la Torre del Portal de For-
call han consistit a excavar dues cales arqueolgiques
a lespai interior de la mateixa. Shan registrat 5 fases
docupaci situades entre els segles XIV-XV i XX.
Larc cronolgic de la Fase I noms es pot ar-
gumentar mitjanant els materials cermics recuperats
en el nivell docupaci Unitat Estratigrca (U.E.) F6.
Aquests sols poden servir com a referncia, degut que
la superfcie excavada daquesta U.E. no es pot con-
siderar representativa. En tot cas, els fragments ms
recents corresponen a cermica de cuina amb vidriat
marr, datables entre els segles XVI i XVII.
Pels seus elements arquitectnics singulars
(arcs de diafragma, mnsules i portes), aix com pels
elements del Portal de Forcall (travats amb la torre),
sembla ms possible que fos bastida en ple segle XIV
o ja en el XV.
Aquesta fase es pot relacionar amb la funci ne-
tament defensiva i militar, per la que fou bastida la
torre, el portal i les muralles. Concretament, com sha
dit ads, lespai inferior pogu funcionar com un so-
terrani per emmagaemar queviures, armament, etc.
(g. 3, zona B).
Carrer de Sant Juli, 50
J. M. de Antonio i R. Prez. 2009-2010. Cales ar-
queolgiques preliminars i seguiment dobra. En una part
aquest solar shan documentat restes constructives i
nivells docupaci dpoca moderna i contempornia.
Per baix daquests, se conservava un nivell residual so-
bre el substrat d argiles, relacionat amb un pou qua-
drangular excavat en elles. El pou fou amortiat per
un reblit on sha recuperat una olla andalusina prcti-
cament sencera (g. 8) (g. 3, zona F).
Carrer de Sant Juli
J. M. de Antonio i R. Prez. 2010 Seguiment dobra.
Per baix de la solera de la pavimentaci actual, sha
localiat el basament dun mur d1,90 m damplria,
construt amb blocs treballats a les dos cares i reblit al
mig amb pedres travades amb formig de cal. El mur
conserva un alat de vora 1 m i es recolza sobre les
argiles versicolors (margues) que apareixen al subs-
trat geolgic de Morella. El tram documentat t uns
30 m de llargria, localiat al tram inicial del carrer.
A lextrem superior se li recolza una estructura feta de
pedra irregular travada amb fang de 5,70 m de longi-
tud.
Fig. 8. Carrer de Sant Juli, 50. Olla andalusina localiada en el
reblit damortiaci dun pou excavat a les argiles.
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 139
El mur continua clarament per davall de les ca-
ses del Carrer de Sant Juli, sense interrupci, ns arri-
bar a ledici del Teatre Municipal i lAjuntament.
Aquests elements no tenen estrats associats (no-
ms shan recuperat dos fragments de cermica grisa
catalana sobre les argiles de la base), encara que per
la seva situaci (recolzats sobre les argiles i aprotats
com a base per la construcci dedicis medievals g-
tics del Carrer de Sant Juli) indiquen un origen ante-
rior al segle XIV (g. 3, zona F).
. I -
.
El mtode que seguim s creuar els dos tipus
de dades, partint de la informaci documental i dades
aportades pels diferents autors, i passant-la pel ltre de
les evidncies materials aportades per larqueologia.
Els resultats de les excavacions han establert
unes pautes prou clares per tal de fer un esborrany del
procs de creaci i creixement de la ciutat durant el
perode medieval cristi. Aquest procs presenta uns
trets fsics (els fets constructius i la seua plasmaci al
plnol de Morella) i unes caracterstiques especiques
en cadascuna de les seues etapes, les quals estan lliga-
des al context histric del moment i als agents socials
i poltics encarregats de materialiar el projecte urba-
nstic.
Daltra banda, hem tractat de relacionar en tot
moment el continent i el contingut, s a dir, les dades
referents als lmits del recinte (murades, torres i por-
tals) amb els contexts materials de les intervencions
dins de cadascun dels possibles recintes. En aquesta
confrontaci no ens han aparegut contradiccions in-
salvables, tot i el redut de la mostra estudiada.
Fig. 9. Plnol del nucli histric de Morella amb les propostes dels distints itineraris de la murada de la Primera Etapa (1233-1275) amb
la localiaci dalgunes dades arqueolgiques o documentals dinters..
140 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
Aquestes sn les etapes i la seua caracteriaci
general:
Primera Etapa: 1233-1275, s a dir, el perode
comprs entre la conquesta i lautoriaci de Jaume
I per a establir-se al Sl de Vila.
Fets arquitectnics (superposici directa a la fase an-
dalusina):
-Construcci de la torre semicircular al tram de
muralles Panto-Ferrissa i als recrescuts sobre la mura-
lla de tapial deixe tram i del de la Torre dels Estudis
(g. 9).
-Construcci del tram de muralla del Carrer de
Sant Juli (g. 10), juxtaposat a lestructura de pedra
irregular travada amb fang (g. 11)., interpretada con
el basament duna torre de tapial per similituds en la
tcnica constructiva, materials i mesures (5,70 fa el
costat de la torre de tapial localiada al tram Panto-
Ferrissa).
Estratigraes associades (intramurs/extramurs):
-Nivell docupaci detectat al glacis (accs al
pati/pista esportiva de les Escoles Pies).
-Abocador del Carrer de la Pres, 4.
-Nivell de base del solar Carrer de Sant Ju-
li,50.
Dades documentals relacionades:
Sn varies les referncies documentals que re-
forcen la idea que al llarg de tot el glacis es desenvolu-
pa tot un programa constructiu cristi. Aquest queda
evidenciat per un seguit de fets perfectament cohe-
rents: consagraci de la mesquita pels cristians (1232)
iniciant-hi el culte cristi a Santa Maria; i apropiaci
dels futurs terrenys del Temple de Santa Maria i Con-
vent de Sant Francesc (Alany, 2000, 101).
La zona de la qual parlem fou un antic espai
protegit islmic als peus del Castell (com demostren
els resultats de lestudi dels trams Panto-Ferrissa i Sant
Francesc-Estudis), no sabem si urbaniat en la seua
totalitat o noms en part, per que evidentment estaria
emmurallat i comptaria amb una considerable mesqui-
ta. Des que Morella s ocupada pels cristians, aquest
espai comenar a ser reordenat segons les pautes nor-
mals en la creaci duna vila feudal.
Possiblement, tot aquest procs va anar acom-
panyat de conictes amb els sarrans, que serien des-
plaats de certes zones del seu raval. Aquesta pressi,
de ben segur, comen amb lestabliment de Blasco
dAlag i el seus vassalls (Carta de Poblaci 1232), que
com hem vist va seguit de la consagraci de la mesqui-
ta al culte cristi.
Independentment de qu els sarrans que ro-
mangueren continuaren les seues prctiques religioses
en un altre lloc, sembla evident que la apropiaci del
seu principal edici ha de dur aparellada la intenci,
per part dels conqueridors, de diluir la societat musul-
mana en la feudal.
Desprs de les revoltes sarranes del 1247, es-
teses per tot lmbit rural valenci, es dna un captol
dexpulsions massives daquest collectiu. En molts
casos, com s el de Morella, anir seguit duna sego-
na carta de poblaci (1249) per a completar el buit po-
blacional. Des daquest moment Morella passa a ser
possessi de la Corona dArag, i molt probablement
sinicia la planicaci del programa constructiu de la
ciutat, encara encorsetada al vell recinte islmic.
El sector del glacis, com hem vist, ocupa un pa-
per destacat dins lesquema urb de la vila durant les
dues dcades posteriors a la conquesta. All, a ms de
Fig. 10. Carrer de Sant Juli. Vista a peu pla del tram de mura-
lla localiat. En primer terme inici de la lnia de faanes que shi
recolza.
Fig. 11. Carrer de Sant Juli. Detall del possible scol duna torre
de tapial aparegut a lextrem del tram de muralla.
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 141
projectar-se els grans edicis eclesistics gtics, sem-
bla que tamb van proliferar nombrosos habitatges
construts pels nous pobladors.
Pel que fa al desenvolupament de les obres de
forticaci (continent), cal comptar amb un factor his-
tric determinant, com s lenfrontament entre Blasco
i el rei Jaume I. Aquesta qesti ha estat recentment
tractada per V. Garcia Edo (2008), aportant dades que
fan pensar en un conicte armat de certa importncia,
que va tindre com a escenari la vila de Morella.
Aquest context histric dinestabilitat poltica i
social, relacionat amb les evidencies arqueolgiques
replegades, s el que ens porta a armar lexistncia
dun recinte emmurallat anterior a lautoriaci de
Jaume I per a establir un barri al Sl de Vila. Aquest
recinte va aprotar elements de la forticaci andalu-
sina, com mostren les relacions estratigrques dels
elements constructius analiats. La nostra proposta
del traat es veu refermada per les estratigraes loca-
liades dins el recinte (Glacis) i a la seua perifria im-
mediata (Carrer de la Pres, 4 i Carrer de Sant Juli
50).
Segona Etapa: 1275-1481, s a dir, el perode
comena amb lautoriaci de Jaume I per a establir-
se al Sl de Vila i nalia amb la darrera referncia
documental medieval coneguda.
Fets arquitectnics :
-Reparacions al tram de muralles Panto-Ferrissa
i Sant Francesc-Estudis (g. 12).
-Inici de les obres de la nova muralla, partint de
la Torre del Panto.
-Possible tram de muralla i avantmuralla al Ca-
rrer del Portal del Forcall.
Estratigraes associades (intramurs/extramurs):
-Tallers al solar de lantiga Fbrica del Tint.
-Nivell docupaci al Carrer de la Pres, 4.
-Nivell fundacional de la Torre de Forcall (g. 13).
Fig. 12. Plnol del nucli histric de Morella amb la proposta de litinerari de la murada de la Segona Etapa (1275-1481) amb la localiaci
dalgunes dades arqueolgiques o documentals dinters.
142 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
Dades documentals relacionades:
Aquesta etapa suposa un impuls a lexpansi
urbana de Morella, que pogu comenar quan Jaume I
autori un nou barri al Sl de Vila i, un any desprs,
ordena la construcci duna muralla per a protegir-
lo. Duns cinquanta anys desprs seran els contractes
dobra que indiquen lactivaci de les obres de repara-
ci i noves muralles a la Parrquia de Sant Miquel.
Els treballs arqueolgics al Carrer Portal de For-
call han perms documentar les restes dun petit por-
tal que podria pertnyer a una muralla que cobriria el
sector del Sl de Vila, en consonncia amb el que diuen
els documents de 1275 i 1276. El fet de no haver-ne tro-
bat cap vestigi al solar del Tint descarta, prcticament,
les dues opcions plantejades per lhistoriograa tradi-
cional, donant com alternativa ms probable un traat
que anara per baix dels proposats pels autors locals.
Aquesta idea es refora pel fet que els recintes
excavats al solar del Tint, abandonats a poc abans de
mitjans del segle XV, pogueren formar part del barri
autoriat el 1275 per Jaume I, ja que tractant-se de ta-
llers s prou lgic que ocupen el lloc ms allunyat pos-
sible dels habitatges, en aquest cas lextrem del Barri
del Sl de Vila. Aix, caldria pensar que la muralla ma-
nada construir per Jaume I envoltava tamb aquestos
tallers, juntament amb lestratgic indret del Pla del
Sl, actualment la Font Vella (a la qual ja arribaven les
aiges de lAqeducte lany 1359).
Segons aquest plantejament, lexpansi de la
vila i lampliaci de les seues defenses va partir dun
doble origen. Primer, assegurar la protecci del Sl de
Vila, creant una lnea de muralla des dun punt situat
al voltant del Portal den Camarasa, que possiblement
seguiria laorament de roca que va cap a la Placeta
de Sant Joan i continuaria, per terreny quasi pla, per
lactual carrer de la Mare de Du del Roser. Aquesta
trajectria senla clarament cap a la Torre dAls, en-
cara que, segons els documents, en eixos moments en-
cara no existiria.
El segon origen s la Torre del Panto (extrem
danteriors fases constructives), des de la qual es dis-
senya un traat que recorre els lmits mxims que per-
met la topograa de la zona, englobant completament
el Barri de Sant Miquel i tamb el Tint i la Font Vella.
Pensem que la construcci aquesta segona lnea
defensiva (que possiblement fou dissenyada en origen
per continuar tal com la coneixem ara) es va veure in-
terrompuda en la Torre dAls, que tindria un portal
adjacent avui desaparegut. Aquesta possibilitat es basa
en la coherncia del programa constructiu pel que fa
a la morfologia de les torres localiades entre portals
(noms trencada per la Torre Rodona), totes elles de
planta quadrada.
Segons aquest criteri el tram que continuaria
ns el Portal-torre del Rei (tamb de planta quadrada)
es va executar en una fase posterior, caracteriada per
les torres poligonals (torres de Fredes i de Beneito).
Aquest suggeriment troba recolzament en el docu-
ment del 1365 referit ms amunt, que certica que en
eixa data el tram Portal del Rei-Portal den Camarasa
no shavia construt, per el seu traat s que estava
dissenyat. Igualment, el denitiu Portal del Forcall i la
seua torre adjacent serien bastits dins deixa fase nal,
segons les conclusions de la intervenci arqueolgica
de 2009 (presumiblement en substituci dun portal
situat ms endinsat, pertanyent a la muralla de 1276,
el den Camarasa). Pel que fa al Portal de Sant Mateu,
estructuralment seria un element exempt, al qual es
recolzen, posteriorment, els dos trams de muralla que
conueixen en ell. La seua menci en la visita pasto-
ral del bisbe Paholac (1310), per tant, no planteja cap
contradicci, sin que recolza la possibilitat que molts
anys abans de la construcci deixe tram de muralles ja
existia el projecte de fer-les passar per all.
Atenent els arguments exposats, sembla que
la seqncia constructiva daquesta etapa no va ser
lineal. Aix doncs, lesquema basat en els arguments
exposats consistiria en una primera ampliaci realit-
zada a partir de 1276 (no sabem els anys que passarien
des del document Reial ns la conclusi de les obres).
Al mateix temps, o poc desprs, es planicaria la lnia
que arranca des de la Torre del Panto, amb una pri-
mera referncia documental de 1324 (ja de contracte
dobres), probablement, amb la idea darribar ns el
Portal de Sant Mateu i desprs tancar el cingle que
puja ns el Portal del Rei. Aquest gran projecte, per,
sembla que es va replantejar, centrant lesfor en co-
brir primer el tram que permetera empalmar amb la
Fig. 13. Vista general del conjunt de Portal i Torre de Forcall. Aquest
element defensiu fou bastit en la darrera etapa demmurallament
de la ciutat (darreries del segle XV).
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 143
produt la instal
.
laci de nous contingents de poblaci
(carta pobla de 1250) que, per les notcies documentals
i les evidncies arqueolgiques, suposen el naixement
de nous sectors econmics a la vida de la vila, donant-
li un impuls a la seva expansi fsica ms enll del
recinte heretat dpoques anteriors. El Barri de Sl de
Vila primer, i el de Sant Miquel unes dcades desprs
fan pals lxit de la poltica de creixement de la vila,
impulsada per la Corona dArag i defensada en Mo-
rella per les incipients famlies nobles, que orienten els
seus interessos cap a lactivitat fabril i comercial.
En consonncia amb el nou carcter de la classe
dominant, el projecte arquitectnic inicial, tant per a
les muralles com per a la resta dedicis emblemtics,
va ser de mxims (abastar la mxima superfcie que
permetien els cingles, sense perdre inexpugnabilitat).
Aquest projecte, per, es va haver dadaptar a la rea-
litat de cada moment, buscant un equilibri entre ne-
cessitats urgents i disponibilitat de recursos. A ms,
no cal oblidar que, en gran mesura, lenfortiment de la
murada, especialment al llarg del s. XIV i XV, tingu
ms a vore amb el perill dinvasi de castellans i altres
revoltes internes daragonesos i catalans.
Per altra banda, aquestes previsions dexpansi
urbana dels s. XIV i XV, no arribaren mai a materialit-
zar-se, totalment, ns al present segle; lespai del solar
de lantiga Fbrica del Tint fou una nca urbana de
regadiu anomenada la Snia entre lamortiaci del
taller i les primeries del s. XX (amb la construcci de
la fbrica). s a dir, hauria estat un espai abraat per
murades i preparat per albergar habitatges, conforme
augmentara la pressi urbanstica. Aquest fet es do-
nava a molt indrets. Aix, per exemple, Valncia, que
desprs de la naliaci de les muralles iniciades per
ordre de Pere el Cerimonis el 1356, passa de tindre
47 ha de superfcie emmurallada (la madina islmica) a
muralla del Sl de Vila, de manera que el recinte de-
nitiu hauria desperar millors temps. Aquesta espera
s el que provoca que quan sexecute la part nal del
projecte es faa amb diferents parmetres de disseny
(torres de planta poligonal).
El darrer document sobre la realiaci dobres
a la murada en temps medievals ser de 1481 (Grau,
1984-1986, 30), tancant-se, aix, aquesta etapa amb la
conguraci del traat que actualment es conserva.
. C
En primer lloc, amb aquest treball plantegem
una possible soluci a la discussi historiogrca sus-
citada arran de les propostes existents al voltant del
recinte emmurallat del segle XIII. Aquestes propostes
han vingut determinades per lexistncia dels docu-
ments emesos per Jaume I el 1275 i 1276, encara que
Alany sembla desmarcar-se quan presenta la seua
proposta, simplement, com un recinte anterior al del
segle XIV.
Amb la incorporaci de les dades arqueolgi-
ques la qesti sha situat a un altre terreny. El recinte
que ara plantegem no t res a veure amb les autorit-
zacions fetes per Jaume I, ja que no abastaria el Sl de
Vila, ni tampoc sajusta a les datacions dels fets cons-
tructius. La proposta dAlany coincidiria en part amb
la nostra sobre el plnol, encara que manca una expo-
sici darguments i anlisi que la justique.
Per la nostra part, pensem que lexistncia
daquesta primera forticaci cristiana s coherent
amb el context histric dels primers anys de conquesta.
Aquest curt perode es pot caracteriar com una etapa
de consolidaci de la vila cristiana, cosa que amb la si-
tuaci dinestabilitat poltica i social regnant (revoltes
sarranes i conicte entre Blasco dAlag i Jaume I) va
haver de situar les defenses de la vila entre els temes
prioritaris. Aquesta mateixa delicada situaci, per,
tamb diculta la possibilitat daplicar un programa
constructiu ambicis. Aix s com trobem un projecte
defensiu auster, que maximia laprotament de les
restes constructives dpoca andalusina. Reforar el ja
existent, consolidar la possessi del feu, assentar els
nous pobladors i comenar, com ms aviat millor, a
obtindre rendes. Aquestes podrien ser les pautes xa-
des pel clan feudal dels dAlagn, lluny de lesperit
emprenedor de la burgesia comercial i mercantil, i que
van regir el dest de Morella ns la mort de Blasco, cap
el 1240 (g. 14).
Pel que fa a la segona etapa, tant els documents
com les evidncies fsiques, ens remeten a una conjun-
tura radicalment diferent a la de lanterior etapa. Sha
Fig. 14. Vista aria del glacis situat al peu del Castell. Actualment
no urbaniat, encara que va ser hbitat en poca andalusina i pri-
mers anys de la conquesta cristiana.
144 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. M. De Antonio - F.X. Duarte - F. J. Hernndez - R. Prez
tes Boletn de la Asociacin Espaola de Arqueolo-
ga Medieval, 13 (2007), 137-149.
DE ANTONIO, J. M. 2006: Estudio histrico y ar-
queolgico de las murallas de Morella Husun, 2,
22-43, Castell.
GARCIA EDO, V. Blasco de Alagn, ca 1190-1239, Cas-
tell: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2008.
GASULLA ASENSIO, J. M. Antigua fbrica Tint de
Ferreres. Informe del Proyecto Arqueolgico. Dipositat
als Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura.
Direcci General de Patrimoni Cultural Valenci.
Morella, 1992 (indit).
GRAU MONTSERRAT, M. 1980: El bordell medie-
val de Morella Boletn Amics de Morella i Comarca,
Vol. IV (1974-78), 27-36, Morella.
GRAU MONSERRAT, M.
-Los monumentos gticos civiles. Els Ports de Morella. Ru-
tes daproximaci al patrimoni valenci, 12. Valncia:
Generalitat Valenciana, 1984-1986.
-El bordell medieval de Morella Boletn Amics de
Morella i Comarca, Vol. IV (1974-78), 27-36, More-
lla.
MELI, V. La Junta de Murs i Valls. Historia de las
obras pblicas en la Valencia del Antiguo Rgimen, siglos
XIV-XVIII. Srie Menor, 4, Valncia: Generalitat Va-
lenciana/Consell Valenci de Cultura, 1997.
ORT MIRALLES, F. Historia de Morella. Benimodo:
Ediciones Ort, 1958-1967.
comptar amb ms de 141 ha (Meli, 1997, 43). No totes
elles urbaniades al moment de la construcci del nou
permetre defensiu, per.
Tanmateix, i demogrcament parlant, Morella
deixa de crixer a les darreries del s. XIV, lany 1397
comptava amb 3054 focs i ja al 1418 baixava als 2898
focs, tornant als nivells de seixanta anys abans (lany
1361 eren comptabiliats 2839 focs). Ara, a banda del
cap i casal, noms les viles i pobles del sud del Regne
(Ontinyent, Bocairent, Alcoi, Xixona, Alacant i Oriola)
creixen, mentre Morella, Sant Mateu i molts munici-
pis de lrea septentrional de lactual Pas Valenci,
perden entre la meitat i dos teros de la seua poblaci
(AAVV, 1992, 102).
B
ALANY i ROIG, J. Urbanisme i vida a la Morella me-
dieval (s. XIII-XV), Morella: Ajuntament de Morella/
Amics de Morella i Comarca, 2000.
AAVV. 1992: Histria del Pas Valenci. Papers Bsics,
24. Valncia: Edicions 3 i 4, 1992.
BARRACHINA IBAEZ, A. M., 2005: Torre i Porta
del Panto. Breu avan dels resultats de lexcavaci
Hisun, 1, 30-39, Castell.
BARRACHINA, A. M. i DE ANTONIO, J. M., 2008:
Ultimas aportaciones a las defensas del Castillo de
Morella y la interpretacin de sus espacios adyacen-
De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueolgics devoluci urbana 145
AVAN AL CONEIXEMENT DEL TEIXIT PRODUCTIU MANUFACTURER
MEDIEVAL DE GANDIA (LA SAFOR, PAS VALENCI)*
MIRET ESTRUCH, C. - CASTRO VALLS, P. - JUAN FUSTER, C.
RESUM
En aquest article pretenem donar a conixer preliminarment els resultats d'una l'excavaci d'urgncia en el carrer
de Baix del Raval de la ciutat de Gandia. Aquesta intervenci ha tret a la llum una installaci unitria de grans
dimensions amb rees clarament especialiades que interpretem com una adoberia medieval, possiblement re-
lacionada amb el tractament de pells o cuirs i la producci de corretges, un tipus d'artesania o indstria que ha
sigut un important motor econmic de la vila de Gandia ns gaireb l'actualitat.
Els estudis en curs permetran lar ms prim aspectes cronolgics aix com en la cadena operativa de producci i
les matries primeres utiliades (espcies animals, parts anatmiques, productes tnnics, etc.).
Paraules clau: Gandia, Raval, poca baixmedieval, producci i arquitectura artesanal o industrial, adoberia, trac-
tament de cuir i pell.
ABSTRACT
This article tries to present preliminarily the outcomes of the salvage diggings in the Baix street of Gandia. This
excavation has brought to light a unitarian facility of huge dimensions with specialized areas that we interpret
as a medieval tannery, probably related to the treatment of skin or leather and belt production, a handicraft or
industrial economic motor until almost nowadays in the city.
The studies in the making will allow a more precise chronological insight, as long as a beer understanding of
the operational sequence and the spectrum of raw materials used in the process (animal species, anatomical parts
and other products for tannery).
Key words: Gandia, Moorish quarter, medieval epoch, handicrafts and industrial production and architecture,
tannery, leather and skin treatment.
* Aquest treball ha gaudit d'una beca d'investigaci del Centre d'Estudis Comarcals Alfons el Vell (2008-2009).
reconstrubles i que relacionrem amb possibles
installacions artesanes de semblant natura i cronolo-
gia.
La identicaci i allament d'aquests dos com-
plexos edilicis baixmedievals posseeix sucient entitat
des d'un punt de vista morfoestructural que hem cre-
gut oport exposar-los separadament i denominar-los
Edici 1 (el situat ms al Sud), Edici 2 (el ms septen-
trional) (g. 4), sense menysprear estructures interca-
lades difcils d'adscriure i altres de diferent cronologia
i funci que ja han sigut presentats preliminarment
(Miret, Castro i Juan, e.p.) i que seran reavaluats amb
ms profunditat en futurs treballs monogrcs.
E 1
Cal reconixer que la visi que tenim d'aquestes
estructures s excessivament parcial. La seua ubicaci
en una petita raconada del solar impedeix obtindre
una imatge ms completa i integrada, per no per aix
deixa d'atresorar un inters a l'altura de la resta de les
edicacions que anirem descrivint. Hem considerat
la convenincia de tractar autnomament aquest con-
junt, sobretot perqu els dubtes que aixecava la seua
possible relaci amb l'Edici 2 superaven les certeses
que se'n pogueren derivar a priori.
Diversos factors condicionaven aquest escep-
ticisme de partida. Per una banda, la intensa i lgica
erosi d'aquesta terrassa inundable fora a realiar un
perills exercici de recomposici d'un espai disconti-
nu que no sempre pot contrastar-se amb garanties. Per
altra banda, la fbrica de les estructures sembla su-
cientment diferenciada (g. 5).
Tot i que estem parlant d'una superfcie que
no ultrapassa els 100 m, l'abundncia i natura de les
estructures permet realiar un estudi espacial en qu
es poden distingir el fonament d'un mur de tpia ca-
licrostada o d'argamassa i diversos altres fonaments
transversals al primer.
L'organiaci en terrasses de la zona explica la
conservaci diferencial d'aquest mur, ja que a l'Oest es
troba ms arrasat i el seu major desenvolupament es
donava a l'Est, s a dir, seguint el capbussament cap al
riu. Aquesta primera estructura sembla constituir un
eix per a les restants i deneix de manera inequvoca
dos espais simtrics per de funcions diferents: un al
nord i un al sud.
Les restes situades al sud devien organiar-se
en torn d'una navada oberta o pati i amb una circula-
ci interna desalineada, semblant a les vivendes d'una
m i que recorda a la dels habitatges musulmans; a la
I
La vila de Gandia (actual capital de la comar-
ca litoral de la Safor) (g. 1) forma part dels nuclis
urbans de nova planta generaliats a conseqncia
del model de coloniaci imposat per la corona a les
terres recentment conquerides del Regne de Valncia.
Aquest node d'atracci del poblament es basteix en
una zona interuvial relativament plana i a la vora del
riu d'Alcoi i del barranc de Beniopa. En el nostre cas,
creix i es desenvolupa en detriment d'altres models de
pobles encastellades (vila del castell de Bairn) (Sn-
chez, 2010).
Es desconeixen precedents urbanstics del solar
del Raval de Gandia anteriors al segle XIII, ja que la
seua presncia no s'explica aparentment per la pre-
existncia d'una alqueria o rafal anterior a la conques-
ta, i que s que sembla estar-hi en el cas de Gandia,
sin per un procs de segregaci i acumulaci de la
poblaci mudjar circumdant, especialiada en tas-
ques manufactureres.
El carrer on es troba el solar objecte d'intervenci
ha constitut ns les transformacions urbanstiques i
el realineament de faana del segle XIX l'hort enjar-
dinat de Lloren Ycart (Vzquez, 1994; Vinson, 2008)
(g. 2).
No presentava, per tant, restes en superfcie a la
seua banda ms meridional, si exceptuem un parell de
jardineres fetes amb rajoles amb mnima afecci en el
subsl i que preveien escasses superposicions estruc-
turals.
Es proced a un desmunt mecnic que afect
tota l'extensi de la primera unitat estratigrca ve-
getal d'uns 20/30 centmetres de potncia. Al remat,
els resultats provisionals esdevingueren la base d'un
esquema estratigrc contrastat a la resta d'aquesta
terrassa uvial del riu d'Alcoi.
1-Unitat conformada per soleres de formig i
pavimentacions contempornies.
2-Estrat supercial compost per un important
ndex hmic i altres nutrients segurament conseqn-
cia de l'adobatge del jard.
3-Estrat amb major proporci d'argila, format
per alluvi de deposici uvial lenta.
4-Estrat tamb d'alluvi per amb ms graves i
importants inclusions de morter de cal degut al dis-
gregament d'estructures arqueolgiques medievals
(g. 3).
Aix doncs, les primeres restes identicades
mitjanant procediments manuals foren fonamenta-
cions de murs. Aviat s'evidenci que ens trobvem
almenys davant de dos grans recintes potencialment
148 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
A l'interior de la navada que pensem que seria
coberta es trob una estructura de combusti de poca
entitat, no estructurada i amb escassa estratigraa. A
la banda nord del fonament que fa d'eix apareix una
altra navada que segurament tamb estaria coberta
per la profunditat dels seus fonaments i que vessaria a
la canaleta que ja s'ha esmentat.
Tant els materials cermics com les tcniques
constructives coincideixen en la data de construcci
durant la primera meitat del segle XIV, s a dir, coe-
tani gaireb a l'Edici 2. Entre els materials cermics
destaquen la vaixella decorada amb verd i morat de
Manresa o Barcelona i Paterna (Lerma Alegra, 1992) i
olla catalana amb mica daurada (Azuar, Pascual i Mar-
t, 1999). La presncia d'un redut lot monetari podria
tancar cronolgicament el perode d's d'aquest edici
en el regnat de Mart l'Hum (1396-1410) (Petit, 1981).
banda nord, el major nivell darrasament de les estruc-
tures no permet armar si aix tamb es produa.
Aix, esquemticament es podria parlar al sud
d'un accs que duu a un petit pati obert i un altre accs
consecutiu d'idntiques caracterstiques que duu a una
altra navada coberta. Els indicis que poden adduir-se
a l'hora d'armar si estem davant de patis en aquest
cas es troben relacionats amb els tipus de paviment de
morter cendrs i amb la presncia d'una canaleta co-
berta que funcionaria de collector de lquids (d'aigua
de pluja o de rebuigs) i que es descobreix a la zona de
pati arrimada a l'escarpa del fonament axial (g. 5).
s molt semblant a la trobada a l'exterior de la tercera
navada de l'Edici 2 i que veurem desprs.
Fig. 2. Situaci del bancal de Loren Ycart en el projecte de reali-
neament de la ciutat.
Fig. 1. Situaci de Gandia i plnol de la vila el 1850 segons G. Vinson.
Fig. 3. Estratigraa al
.
luvial del Sector B o Terrassa Baixa.
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 149
Per concloure, es pot armar sense cap tipus de
dubte que la falta de continutat fsica evident entre
les restes pertanyents a l'Edici 1 i a l'Edici 2 com-
pliquen una mica les possibilitats interpretatives del
complex. Tot i que qestionem a grans trets la relaci
sincrnica entre ambds espais suposadament manu-
facturers, tamb cal assenyalar la correspondncia en
l'orientaci dels eixos de les seues estructures i que po-
dria explicar-se per la utiliaci d'uns mateixos llocs
de pas i per la pervivncia d'uns mduls urbans deter-
minats i constrenyits per les terrasses uvials.
E 2
Una de les estructures ms interessants per a la
futura delimitaci de les rees d'activitat de l'Edici 2
(g. 6) era la constituda pel fonament d'un mur peri-
mtric de 60 cm amplria i 33,5 m de longitud conser-
vada. Se'ns presenta com a una lnia de cdols mitjans
i grans sense desbastar travats amb morter enriquit en
cal. Devia de rematar-se amb un mur de tpia afectat
per una interfcies erosiva i per aix no es conserva
en tot el seu recorregut. S'estn cap al sud per pro-
bablement degut a l'efecte d'una erosi ms enrgica
en aquesta part s'interromp la seua continutat amb
diversos esvorancs.
No documentem el cant ms meridional que
haguera pogut oferir-nos mesures segures de planta,
per no aix el septentrional, on localiem un cant
lleugerament superior a l'angle recte (g. 4). Malgrat
tot es pot parlar d'un mnim de 310 m.
Aquest fonament tanca un suposat recinte, tot
establint una diferenciaci en tres trams bsics atri-
buts a rees d'activitat:
1. rea tancada dividida en una srie de tres navades
o crugies de ms de 10 m i paralleles a la possible
Fig. 5. Vista parcial de lEdici 1.
Fig. 4. Planta de les estructures aparegudes durant lexcavaci.
Segons P. Castro i A. Faus.
Fig. 6. Vista aria parcial de lEdici 2.
150 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
faana (gaireb 3 metres de distncia entre elles),
comunicades i que distribueixen espais especiali-
ats pel que fa a les activitats a qu estarien des-
tinades.
2. rea oberta o de pati. Alguna estructura allada
podria relacionar-se amb petites bastides apergola-
des per a dur a terme tasques auxiliars.
3. rea de pas o androna delimitada pels murs pe-
rimtrics, establerta com a una zona de pas uni-
tria, sense interrupcions sincrniques i restes de
pavimentaci intermitents. s exterior al recinte i
es clarica a mesura que ens dirigim al nord, on
ns i tot es documenten matacans de possibles ac-
cessos i paviments amb morter de cal cendrs. No
es descarta que pertanyera a una mateixa unitat
d'ocupaci per serveix de nexe de comunicaci
entre edicacions de diverses poques.
1. rea coberta
L'rea coberta est caracteriada per la sucessi
de tres navades paralleles a la faana que acompleixen
la doble funci de murs estructurals i de delimitadors
de l'espai. Tot i que no s fcil orientar la faana primi-
tiva degut a la impossibilitat d'exhumar altres llenos
fora dels lmits d'afecci de l'obra, creiem encertat
suggerir que miraria al nord i que els seus accessos
estarien una mica desalineats sobre el pany, tal i com
demostren els passos entre navades.
L'obertura centrada o lleugerament desviada so-
bre la faana dels accessos s comuna en l'arquitectura
baixmedieval, encara que s'ha denit un model de
casa morisca amb entrada desalineada amb la nalitat
de crear espais privatius a l'interior (DD.AA., 1983).
La distncia aproximada entre les navades s de
3 metres, mesura estndard que podrem considerar
gtica. La seua llargria total no s'ha pogut mesurar
per no creiem que vaja ms enll del mxim desvet-
llat per l'excavaci.
La primera navada, la ms propera a la faana,
noms ha pogut ser treta a la llum parcialment ja que
ta amb el lmit de la propietat. Malgrat tot, ha aportat
una quantitat d'informaci molt rellevant des del punt
de vista de l'especialiaci funcional dels espais.
Primerament, crida l'atenci l'aparici d'una
gran infraestructura d'abastiment d'aigua que prov
de l'exterior de l'edici, de cotes ms elevades, segu-
rament del l de la squia del Vernissa (Fontavella,
1950), i que travessa per sota el fonament del mur pe-
rimtric. Va a parar a un gran noc (Castell i Raich,
1933) o bassa amb trestellador i teula per a vessar les
aiges sobrants (g. 7).
Sobre aquesta important infraestructura
s'encasta un coll de gerra invertit que en un primer
moment interpretrem com una latrina. El posterior
descobriment de la funcionalitat de la canonada ens
indu a cercar una alternativa, per no s fcil descar-
tar la hiptesi inicial. Ara b, d'all que no hi ha dubte
s del reaprotament del coll de gerra com a encaix
d'una llosa de pedra sorrenca emprada com a base de
torn. Existeixen equivalents a Paterna per al cas de la
producci cermica (Mesquida Garca, 2001), per ac
pensem que s'hauria de vincular a la cadena operativa
de manufactura de complements pell per al vestit com
corretges, per exemple (Ibez, Gonzlez i Moreno,
2002).
A la vora d'aquest torn apareix una altra cadu-
fada semblant a la de la zona oberta, de ms petites
Fig. 7. Gran noc de lEdici 2.
Fig. 8. Bases de torn de lEdici 2.
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 151
dimensions i amb ltre. No queda clar quina seria llur
funcionalitat ms enll de la certesa que serviria per
conduir lquids.
Tampoc gaire lluny apareix una segona base de
torn, molt ms estructurada que la primera. Est de-
licadament motllurada sobre un paviment sutjs. Al
centre mostra un forat per a l'eix (g. 8).
Poc espai resta per la proximitat del tall.
L'aparici d'una banqueta amb atovons refractaris
suggereix la presncia d'un forn o d'alguna estructu-
ra de combusti de caracterstiques desconegudes.
Aquest element i altres com la faana o l'accs prin-
cipal de l'Edici 2 noms podran ser localiats si una
altra intervenci arqueolgica ateny aquest indret.
La segona navada presenta igualment un srie
d'elements fortament especialiats. Per una banda
ofereix una estructura de combusti simple formada
per una cubeta de perl lenticular excavada en el sl
(g. 9).
El seu espessor conservat no arriba als 20 cm.,
per en ell s'han pogut denir una capa superior ms
argilosa, una intermdia ms rubefactada que arriba a
formar una empremta slida i una tercera amb presn-
cia de carbons. No s'han trobat restes al seu interior,
excepte algun fragment indeterminat de cermica.
Aquest contingut, a espera de poder ser analiat, con-
t algunes macrorestes orgniques com pinyols d'oliva
torrefactes.
s molt freqent la descripci de forns de cal
vinculats a adoberies (Torras i Rib, 1991; DD.AA.,
1994), ja que la cal s'utiliava per a separar la pell de
la carn putrescible, per per les dimensions redudes
d'aquest podrem pensar ms en la preparaci d'altres
substncies tnniques igualment relacionades amb la
gesti de la pell (Crdoba de la Llave, 2003).
La idea d'un forn va associada a la del tir de
fum. No disposem tanmateix de sucients evidncies
per demostrar-ho per aquest fet no posa en dubte la
concepci d'aquest espai com a cobert.
L'altra estructura destacable s el gran noc o
bassa (g. 7), amb una capacitat aproximada de 8 m.
Est realiat amb morter de cal encofrat per la banda
interior i recolzat directament sobre les argiles en els
costats exteriors.
Com ja hem dit, un trestellador en forma de fal-
ca controla el seu abastiment a partir de la canonada
documentada en la primera navada. A la banda oposa-
da al trestellador apareix una teula rab invertida per
a facilitar el vessament de l'aigua sobrera.
s cridaner el fet que no possesca solera de
morter, per no s un cas allat com hem pogut docu-
mentar igualment en altres nocs d'igual funcionalitat al
mateix Raval de Gandia (Juan, Miret i Snchez, 2005).
Tot i que caldria estudiar detingudament ms exem-
ples, pensem que el desmunt de la base dels nocs s
una operaci voluntria que es produeix en el moment
d'aband i amortiaci, segurament amb la nalitat
d'evitar que l'aigua s'entolle de forma permanent.
El noc compta amb altres elements secundaris
com una canonada feta amb rajola plana que segura-
ment prov d'una pluvial situada entre la segona i la
tercera navada i que el circumda ns perdre's al tall
del lmit de propietat. s complicat tractar d'esbrinar
per qu rodeja la superfcie de la bassa quan hague-
ra sigut ms senzill dirigir-se en lnia recta. Podria ser
que trobara algun obstacle fsic difcil de determinar
o simplement que es tinguera especial inters en qu
passara per all.
Finalment, el rebliment posterior a l'aband del
noc de la segona navada de l'Edici 2 correspon a un
moment histric (inicis del segle XV) en qu la zona
esdev un bancal, per a no tornar mai a presentar ur-
banisme desenvolupat, constant que es reitera en al-
tres casos propers com el de lantic i proper hort de les
Ambrosies, sobre una pelleria.
La tercera navada completa en certa mesura el
repertori d'elements imprescindibles en un taller de
tractament de la pell. L'estreta relaci espacial entre
aquests suggereix que formen part d'un mateix procs
tcnic, s a dir, el tractament qumic de matries pri-
meres. Per una banda una basseta de caracterstiques
dissmils al noc de la segona navada ja que s molt ms
reduda. Malauradament una interfcies de destrucci
impedeix mesurar-la convenientment, per no devia
Fig. 9. Estructura de combusti per a la preparaci de solucions
tnniques.
152 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
excedir el 1,5 m de costat i una capacitat de 1,5 m.
Cal no descartar que aquesta interfcies siga de causes
semblants a la destrucci del sl del noc de la segona
navada.
Tcnicament difereix en la realiaci i l'acabat.
Es tracta d'una basseta amb les parets lleugera-
ment sortints i escaires arredonits on no s'han em-
prat encofrats. Les parets externes estan directament
recolzades sobre l'alluvi. Resta per identicar la font
d'abastiment directa, si s que en tingu. Tanmateix,
pel seu escs cubicatge no seria forassenyat pensar en
un sistema manual de cnters.
Es descart la possibilitat de trobar-nos davant
d'una rudimentria fossa sifnica, encara que la presn-
cia de dues estructures hidruliques podrien vincular-
se-li. Ambdues es troben fora de la tercera navada, ja
en l'rea oberta. Per una banda apareix una canaleta
descoberta de morter amb secci en U, parallela al
fonament i que descendeix seguint el pendent natu-
ral. No est clara la seua funcionalitat per les dues
possibilitats ms lgiques sn les de l'arreplegada de
la pluja caiguda del rfec o la d'evacuaci de restes de
la basseta. Per una altra banda, una cadufada arranca
des del mateix punt per amb un recorregut molt ms
divergent, tot inutiliant la canaleta precedent i de-
notant un canvi en la xarxa d'arreplegada i conducci
de lquids. Quan parlem de l'rea de pati insistirem en
aquest darrer element.
No pot passar desapercebuda la semblana amb
estructures magrebines actuals d'igual s, com bona-
ment representen Ibez, Gonzlez i Moreno (2002) en
el seu detallat treball etnoarqueolgic (g. 10).
Molt a la vora de la basseta es localia un bro-
cal de morter de cal i rajoles que en un primer mo-
ment es va considerar un pou d'abastiment d'aigua
(g. 11). El problema vingu en descobrir que manca-
va de l'imprescindible tub de desenvolupament verti-
cal caracterstic dels pous artesians i que en el seu lloc
apareixia una gran acumulaci intencional de cdols,
blocs, material d'enderroc i escasses cermiques que
s'estenia per baix del propi brocal i del fonament divi-
sori de la segona i la tercera navada. Aquesta dispersi
horiontal assolia un radi de 4 m i una profunditat
de ms de 1,5 m. Baix de tot es documentava una d-
bil i mal conservada capa de morter de cal en forma
d'embut que podria representar una antiga estructura
de funcionalitat desconeguda o simplement la cota in-
ferior de l'acumulaci de blocs.
Aquest fet evidenciava la prioritat temporal
d'aquesta estructura sobre les adjacents (basseta,
brocal i fonament) i un programa urbanstic d'una
excellent planicaci, per no resolia la incgnita de
la seua funcionalitat.
De moment, i encara que el millor parallel con-
trastat provinga d'altres punts del solar no contem-
plats en aquest avan i de diferent cronologia, sembla
que ens trobem davant d'una fossa per al vessament
manual de productes altament contaminants i que
l'acumulaci de blocs actuaria de ltre per facilitar la
lixiviaci.
La lectura diacrnica del procs urbanstic lligat
a l'Edici 2 s fora interessant perqu pot revelar la
presncia d'almenys dues fases cronolgicament pro-
peres en el temps i alguna reforma, com b indicarien
les troballes cermiques.
La hiptesi inicial s que les dues primeres na-
vades formarien un primer edici amb un mnim de 78
m i amb coberta fraccionada a dos vessants parallels
a faana. L'abocador i la basseta es trobarien en un
primer moment al pati, en una zona oberta, i en un
segona instncia passarien a cobrir-se amb un sostre
amb pendent cap al pati com demostra la canaleta de
morter, tot esdevenint la tercera navada.
Totes les navades posseeixen comunicaci entre
elles i de cara al pati tamb s ben visible un marxapeu
que salvaria la canaleta.
Fig. 10. Noc etnogrc magreb.
Fig. 11. Noc petit i abocador per a les deixalles lquides del procs
dadobatge.
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 153
reservats per a l'assecat de les pells treballs de ribe-
ra--, activitat molt perseguida per les poltiques higi-
niques locals i de la qual tenim bon exemple a Gandia
(Garcia-Oliver, 1987).
Sembla tamb bastant com el costum de tancar
aquests recintes, no noms per delimitar-ne les acti-
vitats, sin tamb per evitar l'accs de gossos o altres
animals atrets per la aire a descomposici provinent
de les pells fresques. Comptem amb una referncia
literria de gran inters, encara que allunyada en el
temps, de Marcial que alludeix a les pells arranca-
des per la voracitat dels gossos del Transtevere, ba-
rri a l'altra riba del Tiber on s'ubicaven les adoberies
(Epigrames, 6.93).
3. L'rea de pas
S'estableix com a zona de circulaci perimtrica.
Presumiblement es trobava comunicat amb un eix de
circulaci cap al riu, i comunicaria amb el vial identi-
cat altres indrets ms al nord del solar, on arriba a
presentar-se amb empedrats de cinca (Miret, Castro,
Juan, e.p.). Podria haver restat fossiliat en la trama
urbanstica, en forma d'androna estreta, per no vo-
lem forar arquesta hiptesi per la dicultat d'establir
la sincronicitat de les estructures arqueolgiques i les
encara visible en el cadastre actual.
I 2
Les adoberies antigues i medievals
L'adobat de pells s una especialiaci de la in-
dstria del tractament del cuir, un dels principals sec-
tors econmics d'poca medieval i moderna a Europa
(Cipolla, 1989).
Al Xarq Al-Andalus, aquest sector estigu for-
tament inut per les adoberies de tradici romana,
importades d'Orient desprs d'haver passat pel seds
arbic.
A partir d'aquestos precedents de l'antiguitat
(Forbes, 1966; Leguilloux 2004), es desenvolupa un se-
guit de procediments especialiats on cada categoria
de pell i de cuir rep una denominaci tcnica concre-
ta: la vitella per a vedell i la marroquineria o talet
per als caprins, amb la qual s'aconseguia un cuir molt
prim, brunyit i llustrs. Per per sobre de totes les clas-
sicacions, ha prevalgut al llarg del temps una clara
distinci entre el cuir elaborat (corium) i la pell en brut
o tendra (velamen).
Tot plegat, aquest edici sembla compartir
l'esquema bsic de les cases compactes mediterrnies
relacionades amb l'explotaci agrcola o la producci
artesana, amb crugies paralleles a faana i espai obert
posterior, amb o sense porxo, delimitat per tpies que
s'estenen lateralment des del propi habitatge. Aques-
ta distribuci en navades paralleles facilita l'addici
dinmica de nous mduls sense que calga modicar la
totalitat de la construcci (DD.AA., 1983).
2. rea oberta o de pati
L'estratigraa segueix ac els mateixos parme-
tres sedimentolgics que la resta d'aquesta terrassa
uvial (g. 3).
Com diem, tan sols presenta un escs nombre
d'estructures relacionades amb l's de l'espai com a
zona oberta. Per una banda s'ha documentat una ali-
neaci de cdols i una possible basa de pilar arrasada
que hipotticament podria vincular-se a una estructu-
ra porticada o apergolada. La seua cronologia s sens
dubte baixmedieval, sincrnica a la resta del conjunt.
No s'observen altres elements ans, per per la
seua proximitat al tall que limita la propietat actual,
no s'ha de descartar que n'hi hagen ms en direcci al
riu. Per ltim, cal destacar la presncia d'una infraes-
tructura de sanejament constituda per una cadufada
d'atanors encadellats de la qual ja hem parlat ads. Hi
ha parallels de peces bescuitades semblants a Paterna
(Mesquida, 2006), datades dels segles XIV i XV, empra-
des com a desaige de tallers o vivendes. En el nostre
cas hem pogut identicar grats de terrisser o de me-
sures (numerals llatins) en la cara exterior. La nalitat
d'aquesta infraestructura sembla higinica, relaciona-
da amb l'evacuaci del rebuig del procs d'adobat de
la pell, com desprs veurem.
s arriscat proposar una superfcie aproximada
per a aquest pati. Les estructures aparegudes pertan-
yents a l'Edici 1 podrien ser el tancament meridional
per com ja s'ha dit, la discontinutat i la diferncia en
els aparells i fbriques, indueix a bandejar la possibili-
tat de trobar-nos amb un mateix conjunt arquitectnic.
Tamb la distncia fsica ho recomana tot i que crono-
lgicament s'estiga parlant d'un mateix moment his-
tric (nals del segle XIII i segle XIV) i plausiblement
d'una mateixa funci.
El fet de tractar-se d'una zona oberta no implica
que no tinguera un paper destacat en el desenvolu-
pament de tasques auxiliars com l'assecament de la
pell o del cuir. Aix, sovinteja en la literatura cientca
especialiada sobre adoberies (Torras i Rib, 1991) la
descripci de grans espais de condicionament ano-
menats de ribera, per la seua proximitat als rius,
154 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
L'adobador de pells sempre ha desenvolupat
una gran multiplicitat de tasques. Aquesta diversi-
caci tamb ha comportat histricament la construc-
ci d'un espai artesanal ric i divers, on les ocines de
producci podien acomplir tamb funcions de fbrica
mitjanant la cosida i uni de pells per manufacturar
objectes.
L'ampli equipament d'tils utiliats per
l'adobador es correspon a la necessitat d'ajustar
l'instrumental a cada etapa del tractament pelleter.
Aix, trobem el ganivet per esbanyar o eliminar altres
parts dures dels animals com les pengles, ganivets
per a depilar les zones de l'epidermis i descarnar
parts del teixit adips, cavallets de fusta per a facilitar
la depilaci, malls de pedra per a batre els cuirs i fer
penetrar aix les substncies tnniques, etc.
Per a banda de les activitats directes de trac-
tament de la pell, hi ha altres relacionades amb
l'elaboraci dels tanins, com pulveriar escorces, mol-
dre diferents tipus de vegetals, etc. (Crdoba de la Lla-
ve, 2003). s per aix que no s estrany localiar mor-
ters i molins a l'interior d'adoberies. Per a una bona
sntesi de la cultura material de la manufactura ado-
bera s encara fora illustratiu recrrer a les planxes
illustrades de l'Encyclopdie de Diderot i d'Alambert
(2002) o altres treballs recents de sntesi (Enrich, Enri-
ch i Enrich, 2006)
L'artesanat del cuir, com ja s'ha insistit abans,
t necessitat d'installacions hidruliques complexes
com: basses, nocs, cuvetes, canonades d'evacuaci de
les aiges utiliades, etc.
Les tcniques de transformaci i de conserva-
ci dels cuirs no han evolucionat gaire al llarg dels se-
gles. Per aix es parla sovint d'una mena de perennitat
que afecta les frmules i mtodes d'adobatge. Aquest
fenomen s conseqncia en bona mesura de la seua
conservaci com a treball artes, els coneixements del
qual s'han transms a l'interior d'una estructura fami-
liar o gremial interessada a perpetuar el seu estatut.
s per aix doncs que fonts relativament recents sobre
l'adobatge com els tractats de Des Billees el 1708, el
de Lalande el 1764 o la clebre Encyplopdie, sn testi-
monis primordials per a l'estudi del tractament de la
pell des de l'antiguitat ns a la industrialiaci. Excep-
tuant algunes operacions desconegudes a l'antiguitat
com la utiliaci de cal diluda, la resta d'activitats
com els treballs de ribera, la passamaneria, etc. ja apa-
reixen descrites minuciosament a l'Encyclopdie.
L'adobatge de pells consta d'una srie de pro-
cediments qumics i mecnics imprescindibles per a la
futura utiliaci de les matries primeres.
En primer lloc, cal eliminar tots els residus or-
gnics adherits a les pells mitjanant les operacions
de separaci de l'epidermis i la dermis, ns a un total
mnim de quatre fases que reben el nom de treball de
ribera (trempa amb aigua clara, maceraci per escalf,
depilaci i descarnat).
Amb la trempa s'aconsegueix eliminar els
darrers residus sanguinis, musculars, pls, llana, teixit
adips, etc. La maceraci per escalf pot generar-se de
manera natural mitjanant processos de putrefacci
accelerats per orines o excrements, o de manera arti-
cial, tant orgnica com inorgnica, mitjanant banys
de ferments, mordents reactius alcalins o reaccions en-
zimtiques.
El segent pas s prpiament l'adobatge, amb
el qual es torna a realiar un seguit de trempes amb
productes tnnics de molt diferent natura (greixos ani-
mals i vegetals, alums minerals, etc.) i esbandiments
successius. Aquesta operaci s la ms exigent tempo-
ralment per s la ms important per tal de fer impu-
trescibles i hidratar les pells tractades i transformar-les
en cuir tot xant sense modicar l'estructura de la der-
mis (Leguilloux, 2004).
Per ltim, el raspat forma part dels processos
d'acabat i ajuda a exibiliar els cuirs. Inclou, a ms,
altres operacions complementries com la batuda,
l'estiratge, el llustrat, el polit, etc.
Aquesta fase d'acabat tamb pot constituir el
tintat per immersi total o parcial a partir de mordents
custics o irritants orgnics (murex, kerms, etc.) o in-
orgnics (alum, salitre, sulfat de ferro, etc.) que facili-
taven la penetraci de les bres capillars i la impreg-
naci dels pigments tintoris.
La preparaci de pergamins exigeix una altra
mena de procediments que van perfeccionant-se des
de la seua invenci a Prgam el segle II a. C. Aquests
coneguts suports per a l'escriptura es fabricaven amb
pells de rumiants, anyells o cabres, vedells i, d'ac
vitelles, per l'operaci ms caracterstica i denitria
s aquella que consisteix a enganxar la pell al centre
d'un catre o cavallet mitjanant una corda que es nuga
progressivament amb la nalitat d'estirar la pell alho-
ra que s'eixuga (Leguilloux, 2004). Com assenyala, C.
Chahine (2002), al llarg d'aquest eixugat per tensi es
produeix una modicaci completa de l'estructura de
la dermis. L'operaci s'enllesteix amb un desengreixat
amb algeps o cendra i el poliment amb pedra tosca o
sorra.
El resultat nal l'allunya del cuir en essncia. El
nom llat de pergam, membrana, ja des de ben d'hora,
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 155
mostra la diferncia fonamental amb la pell amb pl
(pellis) o l'adobada i desempallegada de pl (corium).
Aquesta distinci es mant ns l'actualitat i tamb for-
ma part de la tradici adobera medieval.
Aquestes tres activitats prvies principals po-
dien dividir-se en altres subfases ms o menys articu-
lades segons la complexitat de cada procs d'adobatge.
Per exemple, els tractaments ms llargs estaven des-
tinats a les pells dels petits rumiants encaminades a
l'obtenci de cuirs exibles i de qualitat superior o a
les marroquineries (per al cuir dels caprins) o badanes
(per al cuir dels bovins).
Arquitectnicament, el precedent ms evident
de les adoberies medievals prov dels seus models
romans. Tot i que la identicaci d'adoberies en exca-
vacions arqueolgiques no s un fet usual, es coneixen
bons exemples a les antigues ciutats de Pompeia i Sae-
pinum a Itlia, al vicus de Liberchies a les Gllies i a un
fort del Mur d'Adri anomenat Vindolanda (Leguillo-
ux, 2004). Ja des de bell antuvi es deneixen aix les ca-
racterstiques morfolgiques d'aquesta mena d'edicis
i que es poden resumir en l'existncia d'espais oberts,
de tallers coberts, en la proximitat d'un curs d'aigua
que cobrisca les necessitats en consum hidrulic dels
treballs de ribera i en l'allunyament als nuclis de po-
blaci.
s aix doncs com la planta urbana d'aquestos
edicis, aix com el seu emplaament topogrc, est
profundament condicionada per les activitats de tre-
ball del cuir. En la seua gnesi conueixen per altres
factors que no hem de menysprear, com per exemple
l'optimiaci de l'espai ja que la circulaci dels cuirs
a travs dels successius processats (treball de ribera,
adobat i raspat) devia estar concebut amb la intenci
de limitar el temps de manipulaci i facilitar-ne el
trnsit racional entre els diferents mbits funcionals
especcs (Leguilloux, 2004).
Les detallades investigacions de D. Jemma
(1972) sobre les adoberies de Marrqueix (Marroc) de-
mostren la validesa dels tres mbits principals de tre-
ball adober. El circuit funciona esquemticament de la
segent manera: les pells arriben a una zona prop de
l'entrada per a les primeres operacions, desprs sn
derivades vers rees perifriques per a retornar per
ltim lloc a una altra zona prop de l'entrada, enfront
dels treballs de ribera, on es duria a terme el raspat.
A partir d'aquestes constants, Diderot i
d'Alembert proposen a la seua Encyclopdie del segle
XVIII una adoberia ideal, installada a la riba d'un curs
uvial apte per a les tasques d'inici, amb una zona
especialiada per als nocs o dipsits de tanins i, nal-
ment, amb un tercer espai amb els obradors d'acabat.
Tot i que aquesta planta tipus en la ms tpica tradici
illustrada tracta de sintetiar els models d'adoberia,
sembla que no contempla amb sucient versatilitat
l'evoluci de l'equipament i la inuncia que aquest
fet podria generar al llarg del temps, tal i com demos-
tren les adoberies llenguadocianes del segle XIX i on
els tallers acumulen diferents operacions en els ma-
teixos espais (David, 2002). nicament conv retindre
doncs que aquesta organiaci tripartida de la planta
s un tret que es reitera regularment en els manuals
tcnics sobre adoberies d'poca moderna i en les ado-
beries preindustrials i magrebines contempornies.
Justament aquestes caracterstiques serveixen
com a criteris per tal d'identicar estructures arqueol-
giques assimilables a indstries adoberes. Les dicul-
tats de visibilitat arqueolgica consisteixen fonamen-
talment en la ambigitat dels elements descrits. A
explicaria les dicultats de localiaci i identicaci
de recintes destinats a l'adobatge de pells. Solament
en el cas de l'existncia de nocs cilndrics o cbics, im-
prescindibles per tal de manipular les pells sense mo-
dicar l'ordre de superposici de capes de tanins, no
es poden confondre amb cap altra estructura arqueo-
lgica relacionada amb algun procs preindustrial (al-
msseres, tintoreries, saboneries, fargues, etc.). Altres
infraestructures com premses, fornets de cal o torns,
no semblen imprescindibles i s'adscriurien a especiali-
acions funcionals (boters, sellers, fabricants d'odres,
cordoners, corretgers, etc.) no sempre presents.
Es disposa d'una magnca documentaci ar-
queolgica d'una adoberia dels segles IX i X, excavada
al subsl del Palau de les Corts de la ciutat de Valncia
(DD.AA., 1994). Tal com les havia descrites l'eminent
arabista L. Torres Balbs (1935) i altres estudis ms
moderns (Torras i Rib, 1991), les adoberies medievals
solen comptar amb tallers, magaems i un gran pati
amb safareigs per al tractament de la pell.
Una vegada secades al sol, les pells sn sub-
mergides en una bassa amb aigua clara, on han de ro-
mandre uns dies en remulla; tot seguit, passen a una
altra bassa amb aigua i cal morta o apagada d'un a
dos mesos i, una vegada transcorregut aquest inter-
val, s'introdueixen en una soluci (excrements de
colom, gues macerades, etc.). Finalment, el procs
s'enllesteix amb el denitiu assecat al sol i un pentinat
previ al tenyit.
Els antics territoris de la Corona d'Arag gau-
deixen d'una llarga tradici adobera que prov de les
antigues adoberies romanes (ocina coriariorum) (Le-
guilloux, 2004). Es poden citar alguns casos destaca-
bles pertanyents als dos moments de principal pulsa-
ci en la creaci d'adoberies: al segle segle XII (Vic,
Manresa, Lleida, etc.) i a mitjans del segle XIV (Reus,
Olot, Girona) (Torras i Rib, 1991).
156 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
La ciutat de Valncia inicia ja en temps de Jaume
I un procs de potenciaci dels ocis relacionats amb
la pell, sobretot al barri del Carme, on encara la to-
ponmia urbana ofereix un interessant lot d'activitats
(portalet dels blanquers o carrers de les Adoberies,
Blanqueria, Aluders, Corretgeria, etc.) (Salavert
i Graullera, 1999; Cruilles, 1883). A partir de la con-
questa est gaireb monopoliat per un experimentat
aparell d'ocials i manufacturers, sovint organiats
en rgides estructures gremials, i que en alguns casos
arriben ns i tot a bastir grans adoberies comunals de
l'estil de les marroquines de Fes o Marrqueix.
Com ja hem dit, una de les condicions fonamen-
tals de la topograa urbana identicada amb les ma-
nufactures de l'adobat s l'abastiment cabals i regular
l'aigua, un b consuetudinari d'origen collectiu.
La nalitat primordial de l's del cabal hdric
no s energtic. Ara, cal disposar de sucient aigua
per a omplir els diversos nocs o basses en breus lap-
ses de temps. s per aix doncs que la construcci
d'adoberies o futurs barris industrials relacionats amb
la pell sovint compta amb un denominador com, i
s la presncia de squies o installacions hidruliques
integrades i la proximitat a cursos hdrics com riberes
de riu o llacunes.
A Valncia mateix, els adobadors feien s d'una
squia anomenada bra de la blanqueria, que discorria
parallela al vessant dret del riu Guadalaviar. A Caste-
ll els assaonadors tenien els seus obradors al carrer
de les adoberies i aprotaven les aiges del cequiolet
(Gimeno Michavila, 1933).
En el cas concret del Raval de Gandia, la zona
ha sigut tradicionalment un lloc d'installacions indus-
trials dedicades fonamentalment al treball i tractament
de la pell, com ho recorda el nom de Pelleries d'un dels
seus carrers. Aquest s per conseqncia d'un feno-
men expansiu d'poca moderna i contempornia que
eclipsa els seus orgens medievals. s per aquesta ra
pel que resten molts dubtes al voltant de l'organiaci
i jerarquiaci espacial entre el centre i la perifria
productiva, ja que el que avui ocupa un emplaament
relativament marginal podria haver estat centre a par-
tir del qual es ramica i densica la indstria pellera.
Caldria preguntar-se si aquesta transformaci
de la pell en la qual Gandia est especialiada, pro-
v de l'poca baixmedieval o si aquest s un fenomen
relativament modern que depn de millores tecnol-
giques o de desplaaments produts per processos de
congesti urbana.
U
La documentaci escrita al voltant de la creaci
d'indstries medievals al Raval i a la vila de Gandia
sn fora escasses. Prcticament l'nic cas ben conegut
s el de la terrisseria de l'antic Hort de l'Anella que
abastia de rajoles les estances borgianes del Vatic i un
comer local de pisa (Gonzlez, 1952; Gregori, 2007).
S que es posseeix tanmateix un panorama ms
difan tant documental com arqueolgic per al cas de
la Vilanova, gaireb un segle desprs de vida del Ra-
val. Aix, s ben coneguda la reubicaci del trapig d'en
Galceran de Vich el 1420 (Pons Moncho, 1979), provi-
nent de Xeresa. Anecdticament, coneixem la presn-
cia tamb a la Vilanova de blanquers, s a dir, adobers
(La Parra, 1992) i d'una altra srie d'establiments, a
l'igual que al Raval, bandejats de la vila per diverses
motivacions (socials, higiniques, religioses, etc.) (Ca-
net, 2000).
Legislacions o ordenacions reguladores tardo-
medievals com les aplegades al Llibre d'Establiments
(Garcia-Oliver, 1987) ens ofereixen importants refern-
cies sobre la presncia d'activitats productives ja esta-
blertes i en ple rendiment, per no ens informen gaire
sobre els seus processos de gestaci o els mecanismes
de la renda a qu podrien estar-hi subjectes com a hi-
pottics monopolis senyorials (Garcia-Oliver, 1991).
Aquestes mateixes decincies es fan notar pel
que fa a les allusions a activitats sotmeses a hipotti-
ques restriccions en matria higinica. Aix, noms
trobem un esment allusiu a la indstria pelletera,
caracteriada tradicionalment pel seu volum de resi-
dus altament contaminants. Es tracta de la prohibici,
tant a la vila com al Raval, de traure a les places les
pells per tal d'assecar-les (Garcia-Oliver, 1987). Malgrat
aquesta aparent mancana de referncies sobre pol-
tiques higienistes, pogu pesar de manera recurrent
l'aplicaci de tradicions antigues com la que apareix
citada a la Michnh, una compilaci de lleis religioses
jueves orals redactades a primeres del segle III desprs
de Crist i on s'hi commina a construir les adoberies a
una distncia mnima de 60 metres respecte dels lmits
de l'aglomeraci i sempre orientades a favor dels vents
dominants perqu aix no arriben les fetors (Michnh,
Baba Bathra, II, 9).
Tampoc no podem de moment arribar a apro-
fundir en el coneixement sobre situacions concretes de
demanda de matria primera (pells, substncies tn-
niques, etc.) o l'eixida al mercat d'aquestos productes
manufacturats, per no diferirien de les descrites en al-
tres indrets o altres cronologies (Torras i Rib, 1991).
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 157
CHAHINE, C. volution des techniques de fabri-
cation du cuir et problmes de conservation en
DOIN-ROUZEAU, F. i BEYRIES, S. (dir.) Le travail
du cuir de la Prhistoire nos jours. Antibes: Actes des
XXIIe rencontres internationales darchologie et
dhistoire dAntibes, 13-30, 2002.
CANET, I. Fisonomia duna vila: lurbanisme me-
dieval de Gandia, en J. A. GISBERT (ed.) Sucre &
Borja. La canyamel dels ducs: del trapig a la taula. Valn-
cia: Conselleria de Cultura i Educaci, 2000.
CASTELL I RAICH, G. 1933: Vocabulari de la in-
dstria d'adobar pells per a sola Butllet de Dialecto-
logia catalana, XIX, Barcelona.
CIPOLLA, C. M. Historia econmica de la Europa
preindustrial, Madrid: Alianza, 1989.
CRDOBA DE LA LLAVE, R. Tcnicas de curtido
y zurrado del cuero en Aragn y Castilla a nes de
la Edad Media. Estudio comparativo El mn urb a
la Corona d'Arag del 1137 als decrets de Nova Planta:
XVII Congrs d'Histria de la Corona d'Arag, Vol. I,
309-322, 2003.
CRUILLES, V. S. Los gremios de Valencia: memoria sobre
su origen, vicisitudes y organizacin, Valncia, 1883.
DAVID, P. Le travail du cuir Aniane et Languedoc. Ca-
hiers d'arts et traditions populars, 15A i 15B, 2002.
DD. AA. Temes d'etnograa valenciana, vol. I, Valncia:
Edicions Alfons el Magnnim, 1983.
DD. AA. Troballes arqueolgiques al Palau de les Corts,
Valncia: Corts Valencianes, 1994.
DIDEROT & D'ALEMBERT L'Encyclopdie. Art du
cuir, 2002, Pars.
FONTAVELLA, V. La Huerta de Ganda, Zaragoza:
C.S.I.C., 1950.
FORBES, R. J. Studies in Ancient Technology, vol. V,
Leiden: E. J. Brill, 1966.
GARCIA-OLIVER, F. El Llibre dEstabliments de Gan-
dia, Gandia: Ajuntament de Gandia, 1987.
GARCIA-OLIVER, F. Terra de Feudals, Valncia: Edi-
cions Alfons el Magnnim, 1991.
GONZLEZ MART, M. Cermica del Levante espaol.
Siglos medievales. Tomo II, Alicatados y azulejos, Bar-
celona: 1952.
GIMENO MICHAVILA, V. Los antiguos gremios de
Castelln, Castell: Societat Castellonenca de Cultu-
ra, 1933.
GREGORI ESCRIV, M. La fbrica de taulells del Pilar
a la Font d'En Carrs, Gandia: Institut d'Estudis Co-
marcals Alfons el Vell, 2007.
IBEZ, J.J.; GONZLEZ URQUIJO, J.E. i MORE-
NO, M. 2002: Le travail de la peau en milieu rural:
le cas de la Jebala marocaine, en AUDOIN-ROU-
ZEAU, F. i BEYRIES, S. (dir.) Le travail du cuir de la
Prhistoire nos jours. Antibes: Actes des XXIIe ren-
contres internationales darchologie et dhistoire
dAntibes, 79-97, 2002.
A nivell arqueolgic, no s excessivament com-
plicat arribar a una identicaci de tasques adoberes
sense tindre en compte la presncia de nocs o instru-
mental especialiat. Aix, grcies als estudis tafon-
mics de les restes ssies i a la troballa de determinades
parts anatmiques del ramat que fornia les matries
primeres es pot arribar a una bona caracteriaci
dels mecanismes de processat carni relacionats amb
l'adobat de les pells.
Els dipsits de restes ssies donen informaci
sobre les formes de desarticulaci i esquarterament de
les carcasses animals, heretades probablement des de
l'antiguitat. Aquests dipsits, ben documentats a les
adoberies alemanyes del segle XVI o a les franceses
dos segles desprs, contenen grans quantitats d'ossos
de potes, sobretot metpodes i falanges, de banyes i
d'apndixs caudals que restaven adherits a les despu-
lles provinents directament de des taules dels carnis-
sers.
Malauradament, no disposem encara d'una
avaluaci faunstica que ens indique com i des d'on
arribaven les pells a l'adoberia, si fresques directament
de l'escorxador (amb els ossos de les potes) o aporta-
des seques o salades pels camperols de la rodalia que
feia setmanes que havien sacricat els animals (sense
els ossos de les potes) (Leguilloux, 2004; Serjeantson,
1989; Baxter, 1998). L'nic parallel proper que podem
citar s el de la necrpolis de l'alqueria de Benipeixcar,
actual barriada al sud-oest de Gandia, on els estudis
faunstics suggereixen la presncia d'adobatge (Lpez
Gila, 2000).
Assajarem una possible explicaci a aquest
relatiu silenci de les fonts documentals, ms preocu-
pades en la regulaci de qestions relacionades amb
l'alimentaci o impositives. Arqueolgicament, pot
demostrar-se la capacitat dels paletes per tal de solu-
cionar els greus problemes que la creaci de deixalles
generava, per no s'explica tan b per qu no gura
l'adoberia entre les llistes de censos.
B
AZUAR, R.; PASCUAL, J. i MART, J. 1999: La cer-
mica del Castell dAmbra (Pego). De las produccio-
nes andaluses a las cermicas de la conquista feudal
(siglo XIII) Arqueologa y Territorio Medieval,6, 279-
301, Jan.
BAXTER, I. L. 1998: Late medeival tawyer's waste
and pig skeletons in early post-medieval pits from
Bonners Lane, Leicester, England, U.K. Anthropo-
zoologia, 28, 55-63.
158 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 C. Miret Estruch - P. Castro Valls - C. Juan Fuster
JEMMA, D. Les tanneurs de Marrakesh, Mmoires du
Centre de Recherches Anthropologiques, Prhistori-
ques et Ethnographiques, 1972.
JUAN FUSTER, C.; MIRET ESTRUCH, C. i SN-
CHEZ CIFUENTES, R. Informe de l'excavaci arqueo-
lgica d'urgncia del Carrer del Forn, n7, Gandia. Expe-
dient 2005/1055-V (Informe indit), 2005.
LEGUILLOUX, M. Le cuir et la pelleterie l'poque ro-
maine, Pars: ditions Errance, 2004.
LERMA ALEGRA, J.V. La loza gtico-mudjar en la
ciudad de Valencia, Valncia, 1992.
LPEZ GILA, M. D. Estudio zooarqueolgico de dos
yacimientos medievales: La Alquera de Benipeixcar y El
Fort. Valncia: Tesi de llicenciatura indita, Univer-
sitat de Valncia, 2000.
MARCIAL, M. V. Epigrames. Fundaci Bernat Metge,
1955-59.
MESQUIDA GARCA, M. Las olleras de Paterna. Tec-
nologa y produccin, Paterna, 2001.
MESQUIDA GARCA, M. La Cermica de l'aigua.
Aprovisionament, canaliaci i distribuci de l'aigua en
Paterna, Paterna: Ajuntament de Paterna, 2006.
MIRET I ESTRUCH, C., CASTRO I VALLS, P. i JUAN
I FUSTER, C. e.p.: Registre arqueolgic de l'impacte de
l'expulsi dels moriscos sobre el teixit productiu manu-
facturer de Gandia (la Safor, Pas Valenci) Actes del V
Congrs d'Estudis de la Marina Alta, Dnia, 2009.
LA PARRA LPEZ, S. Los Borja y los moriscos: (repo-
bladores y "terratenientes" en la Huerta de Ganda tras la
expulsin de 1609), Valncia: Diputaci de Valncia,
1992.
PETIT, R. Nuestras monedas. Las cecas valencianas,
Valncia: Vicent Garcia Editors, 1981.
PONS FUSTER, F. La Germania a Gandia i el duc Joan
de Borja, Gandia: Institut d'Estudis Comarcals Alfons
el Vell, 2008.
PONS MONCHO, F. Trapig. La produccin de azcar
en la Safor (siglos XIV-XVIII), Gandia, 1979.
SALAVERT I FABIANI, V.L. i GRAULLERA I SANZ,
V. Professi, cincia i societat a la Valncia del segle XVI,
Barcelona: Curial, 1990.
SNCHEZ I SIGNES, M. 2010: El recinte oriental
del castell de Bairn (Gandia) Recerques del Museu
d'Alcoi, 19, 137-156, Alcoi.
SERJEANTSON, D. Animal remains and the tan-
ning trade, en SERJEANTSON, D. i WALDRON,
T. (eds.) Diet and Craft in Towns, BAR, British Series
199, 129-146, 1989.
Avan al coneiximent del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (La Safor, Pas Valenci) 159
EXCAVACIONS ARQUEOLGIQUES EN EL CONVENT DE
SANTA CLARA, XTIVA (LA COSTERA, PAS VALENCI)
COTINO VILLA, F. - MIRET I ESTRUCH, C. - ROSSELL MESQUIDA, M.
RESUM
En aquest treball pretenem oferir una primera valoraci arqueolgica dels estudis previs realiats en el Convent
de Santa Clara de Xtiva (La Costera, Pas Valenci). Aquest projecte contemplava la necessitat inicial de de-
nir el mdul de l'antic claustre, aix com d'identicar les seues estructures hidruliques i, nalment, delimitar
l'obra antiga de les intenses reformes efectuades desprs de la destrucci prcticament total del cenobi l'estiu del
1936.
Aquests treballs arqueolgics, tant verticals com horiontals, han pogut establir amb precisi els punts de con-
tacte entre l'obra medieval i la nova i l'estratigraa bsica de l'emplaament, amb unes primitives unitats amb
materials ibrics, romans, andalusins i, per ltim, de la fase conventual.
Paraules clau: Xtiva, arquitectura conventual, intervenci arqueolgica, orde de les clarisses.
ABSTRACT
In this article we try to oer a rst archaeological draft on the preliminary studies which have taken place in San-
ta Clara Convent (La Costera, Valencian Country). This project intends to dene the ancient size of the cloister,
identify the hydraulic structures related and, nally, delimit the medieval work to the more recent reforms done
there due to the almost complete destruction of the building during the events of the Civil War in the summer
of 1936.
This archaeological studies, vertically and horizontally altogether, have precisely established the contact points
between the medieval work and the recent one and the basic stratigraphy of the selement, with primitive Ibe-
rian, Roman, Andalusian unities and, in the upper layers, the conventual phase.
Key words: Xtiva, conventual architecture, archaeological intervention, Santa Clara religious order of nuns.
poblament antic i el modern (Lpez Gmez, 1966-67;
Martnez, Sicluna i Sbert, 1982).
La romaniaci comena el segle III a. C. i
l'aculturaci s'intensica ns poder parlar-se d'una
ciutat plenament romana, Saetabi, que va aconseguir
l'estatut de municipium (DD. AA., 2006). Durant la
crisi del Baix Imperi, al segle III d. C., sembla haver-
hi una reculada important de la vida urbana que es
recupera, amb certes dicultats a partir del segle VI,
quan apareix citada en els Concilis de Toledo com a
seu episcopal. Segurament d'aquesta poca sn les
troballes visigodes al voltant de l'ermita de Sant Feliu
(Ventura, 1979; Benito, Garca i Alcaiz, 1948).
Poques dades poden pouar-se anteriorment a la
conquesta rab, per sembla evident que una primera
embranzida s atreta cap a Xtiva, un focus comercial
de certa importncia. Aix, a primeries del segle VIII
arriben a establir-se dues onades de pobladors, en pri-
mer lloc un contingent d'rabs meridionals i en 741,
un altre dels denominats sirians (Rubiera i Epalza,
1987). La implantaci es produeix en un primer mo-
ment a la zona alta, on s'havien implantat les ciutats
ibera i romana, per aviat van sorgir nous barris i la
ciutat va anar estenent-se cap a la vall parallelament a
l'auge demogrc i econmic. La forma urbana apareix
clarament consolidada al segle XI, amb la construcci
(ampliaci o refor) d'una muralla torrejada, dins del
recinte de la qual i sobre el seu permetre es troben els
solars que ens ocupen.
En poca cristiana els musulmans sn expulsats
al raval dextramurs i, en ocasi de la Guerra dels Dos
Peres (1356-1375), en la segona meitat del segle XIV es
modica i eixampla el recinte emmurallat (Martnez,
Sicluna i Sbert, 1982; Aparisi, Rangel i Royo, 2008).
Al segle XVI Xtiva aconsegueix un nou punt
lgid en el seu desenvolupament, amb la dotaci
d'importants infraestructures pbliques i edicis de
prestigi. A principis del XVIII sofreix el clebre incen-
di arran de la Guerra de Successi i, a mitjan segle, els
devastadors efectes del terratrmol de Montesa.
Desprs de l'enderrocament de les muralles
en la dcada de 1870, en un procs parallel al de
moltes altres ciutats emmurallades (DD. AA., 2006),
s'urbania la zona que ens ocupa, encara que com s
evident, no es tracta del primer urbanisme desenvolu-
pat en el lloc.
Diversos estudis de carcter especc ens aju-
den a comprendre dels contextos histric i urb de
l'entorn del Convent de Santa Clara. Aix, M. Gonzlez
Baldov (1989) ens informa de la presncia d'una zona
de banys rabs (hamam) anomenada Bany de la Vila
Dins de l'mbit dels estudis previs del Convent
de Santa Clara de Xtiva que l'empresa propietria de
l'edici, ORDISA, ha encarregat a diversos professio-
nals sota la coordinaci de Marisa de Sus, es va con-
siderar la necessitat incloure els d'mbit arqueolgic
que presentem preliminarment en ocasi del III Jorna-
des d'Arqueologia de Valncia i Castell.
Pel que fa a l'emplaament, el Reial Mones-
tir de Santa Clara (de l'Assumpci o Convent de les
Clarisses) est situat en el nucli histric de la ciu-
tat de Xtiva, relativament per baix de la Seu i en
una zona d'escs pendent. T el seu accs principal
pel carrer de Montcada, nmero 23, encara que pre-
senta faana posterior sobre l'Avinguda Selgas, tot
ocupant una superfcie consignada en el cadastre de
3646 m (g. 1).
Aquesta superfcie computada respon a la del
solar actual, afectat pel futur projecte de restauraci i
l'actual d'intervenci arqueolgica, per el monument
original era sensiblement major, incloent tots els im-
mobles de la mateixa illa pertanyents als actuals ca-
rrers del Portal del Lle i Avinguda Selgas.
L'edici en el seu estat primitiu degu ocupar
una superfcie propera als 6400 m. Dins de l'immoble
l'actuaci s'ha centrat al pati interior, en termes gene-
rals hereu del claustre conventual. D'altra banda, s'ha
practicat un bon nombre de sondejos murals (un total
de 76) en les quatre ales existents de l'edici, abastant
celles collindants amb les propietats adjacents i que
posseeixen una major distribuci al llarg del solar
actual. La nalitat d'aquestes tasques ha estat, com
veurem ms endavant amb ms detall, distingir entre
l'obra anterior i posterior a l'estiu del 1936, coincident
amb l'episodi de l'enderroc parcial del monument, per
b que tamb han tractat de resoldre interrogants pun-
tuals que la direcci facultativa anava suggerint a me-
sura que s'anaven creant noves hiptesis de treball.
Pensem que no s lloc de comentar detingu-
dament els precedents del poblament a la Costera o
del terme de Xtiva. Nogensmenys, existeixen sntesis
recents que ens eximeixen de l'oportunitat de fer-ho
(DD. AA., 2006), per s que voldrem repassar breu-
ment els del solar prpiament urb de Xtiva, on hi
ha dades des de l'poca ibrica, cap al segle IV a. C. El
nucli de Saitabi t les condicions prpies d'una ciutat o
oppidum, cap de la Contestnia, amb una activitat co-
mercial que assoleix sucient categoria com per en-
cunyar moneda prpia d'argent (Ripolls, 2007). En
aquesta poca el poblament se centra en els dos ves-
sants del Castell (Ventura, 1998) i no hi ha dades se-
gures que ens indiquen fefaentment la presncia de
poblament estable a la zona ms baixa del raiguer,
justament a l'indret que ha separat histricament el
162 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
i una srie de murs i paviments pertanyents a la ma-
teixa installaci.
En l'excavaci del carrer del Portal del Lle,
n10, ens consta l'aparici d'un espai compartimentat,
articulat entorn de dos potents murs, un que discorre,
aproximadament en sentit Nord Sud, i un segon per-
pendicular a aquest. Tots dos formen, probablement,
part de l'estructura original del Convent, dins del re-
cinte originari on es trobava l'antic solar.
Finalment, en el cas de l'Avinguda Selgas, n16-
18, es reprodueix ms o menys la seqncia estrati-
grca vista en el solar del Convent de Santa Clara.
A -
La fundaci del convent procedeix de la vo-
luntat plasmada en testament de la noble na Saurina
d'Entena, segona vdua de Roger de Llria.
A la seua mort en 1325 deix disposat que
s'ediqus a Xtiva un monestir per a menoretes. La
seva voluntat es va comunicar al papa Joan XII qui,
des d'Aviny, va despatxar butlla al bisbe de Valncia
a favor de l'obra. Al seu torn, el sndic de la ciutat de
Xtiva, va sollicitar al rei Jaume II d'Arag la grcia
d'aquesta fundaci monstica i el monarca va expedir
o de la Ciutat, ubicada al carrer de Montcada. Altres
treballs del mateix autor ajuden a fer-se una idea xa
de la ciutat l'any 1620 i dels seus sistemes hidrulics
(Gonzlez Baldov, 1987 a i b). No obstant aix, ats
que aquests estudis es basen en el repartiment d'un
sistema hidrulic urb denominat Aigua Santa, no
s extensiu a tota la ciutat i no aporta gaire dades ob-
jectives del solar que ens ocupa.
Al capdavall, s'evidencia que la zona que ens
ocupa queda en una sort de terra nullius entre el nucli
poltic i comercial del cor de la ciutat i la zona artesa-
nal i industrial del barri de les Barreres (Alonso Llor-
ca, 1995).
Les intervencions arqueolgiques ms properes
de les quals tenim notcia sn les dutes a terme en el
Convent de la Trinitat, amb l'objecte de la construcci
d'un aparcament, en el solar contigu a l'Est. La de part
del propi Convent en el carrer del Portal del Lle, n10
i, una mica ms distant, la recentment duta a terme a
l'Avinguda Selgas, n16-18.
En el cas de l'antic Convent de la Trinitat, tal
com es fa constar en el panell informatiu en l'accs
de l'actual aparcament, noms van poder identicar-
se els murs de les celles que delimitaven el claustre
pel Sud i l'Est. Per sota, un nivell rom del segle I que
constava de dos forns de cocci de cermica comuna
Fig. 1. Emplaament del Monestir de Santa Clara de Xtiva.
Excavacions arqueolgiques en el Convent de Santa Clara, Xtiva (La Costera, Pas Valenci) 163
decret l'1 de gener de 1325 autoriant-la i assignant
una almoina per a la seva fundaci (Sendra, 1925 i
1926).
Per a aquesta, es van adquirir els terrenys al
Nord de la ciutat, a extramurs i al costat de la Porta
Nova, anomenada ms tard del Lle. L'esglsia es va
dedicar a la Verge de l'Assumpci. Per la fundaci
d'aquest monestir no va ser denitiva, ja que en so-
frir el terrabastall de la Guerra de la Uni (1347-48)
va haver de ser abandonat temporalment a causa de
l'amenaa de runa. Tres anys ms tard, la ciutat de
Xtiva va tractar de recompondre'l per hagu de ser
enderrocat nalment amb motiu de la guerra dels
Dos Peres el 1359. La comunitat es va allotjar algun
temps en una casa particular, ns que el 1364 se li va
autoriar a traslladar-se a un nou monestir dins vila,
quedant reinstallades les monges en 1369.
La fbrica de la nova esglsia i del convent es
mamprengueren a partir dels primers anys del segle
XV. De la documentaci recopilada fa especial esment
del document titulat: Despeses antigues sobre obres
de de Santa Clara, de 1403 a 1420 (Ventura, 2008). En
aquest es refereixen amb detall les despeses edilcies i
es proporcionen detalls tan precisos com la data exacta
d'inici de la fonamentaci de l'esglsia (27 de juliol de
1403).
S'assenyala amb precisi la conformaci dels
quatre arcs diafragmes que van preexistir a l'actual
volta, i que hem pogut rastrejar en els sondejos murals
practicats immediatament sota la coberta.
Del mateix document se segueix que els treballs
del claustre van comenar en la primerenca data de
1413.
Altres treballs es duen a terme el 1695, centrats
en l'ampliaci de l'esglsia al costat de la plaa de San-
ta Llcia i la construcci del cor alt i baix, aix com no-
ves voltes, per encara mantenint els arcs diafragmes
originals (Brchez i Gmez-Ferrer, 2006).
A principis del segle XVIII tamb es renova
el claustre, incorporant un cos superior d'edicaci.
Posteriorment s'executaran nous treballs, a crrec del
mateix J. A. Pina, la principal actuaci del qual consis-
teix en l'execuci de la nova coberta de l'esglsia. Amb
motiu de la guerra de Successi en 1707, les monges es
van traslladar a Valncia durant huit anys ns que va
quedar reedicada i repoblada la nova ciutat, rebate-
jada ignominiosament com San Felipe.
L'expulsi dels moriscs (1609), l'extinci dels
senyorius jurisdiccionals, i amb aix la prdua de les
rendes i la desamortiaci de Mendizbal, successiva-
ment, van suposar la fallida econmica i rendstica de
la comunitat, que va haver de sobreviure d'almoines.
Amb l'adveniment de la II Repblica la comuni-
tat estava ja completament arrunada. L'Ajuntament,
complint ordres del Govern d'Azaa va formaliar
acta de conscaci dels convents de Xtiva, previ
inventari dels seus bns i es van posar en la faana
sengles rtols, que deien: "Adquirit aquest local per
l'Ajuntament per a mercat". El comit revolucionari va
ordenar l'enderrocament d'aquest edici, efectuant-ho
en part (g. 2).
D
Potser les tres descripcions ms completes que
de l'edici existeixen sn les proporcionades per J. A.
Pina (Brchez i Gmez-Ferrer, 2006), C. Sarthou (1922,
1934 i 1939), F. J. Delicado Martnez (2004) i M. Gon-
zlez Baldov (Cebrin, 2008).
La primera font, i en bona mesura les segents,
s'ha recollit textualment en publicacions relativament
recents (Brchez i Gmez-Ferrer, 2006; Cebrin, 2008).
La descripci de fra Jos Alberto Pina, expert
arquitecte i autor, entre altres obres, de la Fbrica de
la Seu setabitana, fou redactada a mitjan segle XVIII.
S'articula en deu captols. En el primer es descriu
l'aspecte exterior del convent, incidint en la seva for-
ma quadrada i assenyalant les mesures. En el segon
es descriu la porteria, amb pati obert que dna accs
a l'esglsia, locutori, casa dels servents i dependncies
dels confessors. Segueix la srie descriptiva de la por-
teria interior, els claustres, l'enllunat gran dels claus-
tres, el cor baix, el dormitori gran, la porta regular
principal, els segons claustres, el cor alt, tercers claus-
tres, el temple, els retaules, les capelles de l'esglsia i,
nalment, la sagristia.
Fig. 2. Estat en qu qued el claustre a lestiu del 1936.
164 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
En relaci amb els nostres treballs cobra parti-
cular inters el captol dedicat a l'enllunat gran dels
claustres, on es detalla l'existncia de diverses fonts,
el jard i, literalment ..el que atrau molt l'admiraci
s el laberint de diversos conductes i canonades per on
es condueix l'aigua per a la multitud de fonts que es
troben dins d'aquest Reial Monestir.
Carles Sarthou, publica notcies amb certa re-
gularitat sobre el Convent durant dues dcades, re-
sultant, fet i fet, particularment valuoses per obtindre
una imatge de l'estat en qu va quedar desprs dels
successos del 1936. De les aportacions d'aquest autor,
cal assenyalar el treball de recopilaci de les dades
histriques relatives al Convent (Sarthou, 1922, 1934
i 1939).
La descripci actual de l'edici fou redactada
per M. Gonzlez Baldov (Cebrin, 2008), exdirector
del Museu de l'Almod de Xtiva, redactat a la sa del
procs d'incoaci de l'immoble com a B d'Inters Cul-
tural. Aquesta descripci suposa un compendi orde-
nat i actualiat de la descripci de Pina.
D
Els objectius que en aquesta fase preliminar dels
treballs es van consignar en el projecte sn:
-Coneixement de l'estratigraa del subsl en
rees obertes (jard/claustre).
-Avaluaci de la possible existncia d'estructures
en aquestes rees i de la conservaci de restes de l'antic
claustre.
-Estudi dels paraments verticals de tot l'edici,
excepci feta d'Esglsia i Cor.
En tals circumstncies i amb els antecedent re-
latius a l'existncia d'un elevat nombre de fonts al pati,
la qual cosa comportaria un sistema hidrulic local
relativament complex, es va decidir l'obertura d'una
nestra arqueolgica mplia (de 100 m o un 10% del
total del pati), que s'hauria d'emplaar, en la mesura
del possible, en l'rea actualment ocupada pel jard
amb l'andana i on poguessin, eventualment, restar ele-
ments del claustre (g. 3).
Es preveia la prctica d'un segon sondeig de-
cantat cap a l'Oest, a la recerca de la mateixa classe
Fig. 3. Planta general dels sondejos practicats en el convent.
Excavacions arqueolgiques en el Convent de Santa Clara, Xtiva (La Costera, Pas Valenci) 165
d'evidncies i d'uns altres de dimensions sensiblement
menors orientats a la documentaci de seqncia es-
tratigrca.
Es va preveure a l'excavaci amb mitjans ma-
nuals excepte en el que respecta a les soleres actuals,
capes de terra vegetal de jardins i, eventualment, son-
dejos en nivells estrils dels sondejos descrits.
Pel que fa a l'estudi mural, les grans dimensio-
ns i l'elevat nombre d'estances de l'edici, aix com els
previsibles nivells d'intervenci, recomanaven una es-
tratgia combinada: d'un costat l'execuci de ms de
mitja centena de sondejos murals amb la descripci
sistemtica d'acabats de parets, sostres i pisos de cada
estana.
D
Les lnies de desenvolupament del treball ar-
queolgic partien d'unes premisses d'abast limitat,
donat que encara s'est en la fase d'estudis previs.
Primerament, es va projectar la delimitaci
aproximada de l'antic claustre amb la intenci d'obtenir
informaci sobre el seu mdul original i integrar-ho
aix en el projecte arquitectnic. En segon terme, es re-
gistraren de les estructures de subministrament de la
xarxa hidrulica de les fonts del pati del claustre, cita-
des en la bibliograa (Brchez i Gmez-Ferrer, 2006;
Cebrin, 2008) i recollides en la documentaci foto-
grca arxivada en l'Arxiu Municipal de Xtiva.
Finalment, es va plantejar la realiaci d'una
srie de sondejos murals en aquells llocs de cesura en-
tre l'obra antiga de l'edici (anterior a 1936 en qual-
sevol cas) i la derivada de les reformes de la segona
meitat del segle passat. A pesar que la traa de la uni
s'adverteix en la majoria dels llocs, en uns altres es
feia necessria la retirada dels revestiments per com-
provar amb ms precisi l'encavallament de les fases
constructives.
E .
El sondeig en extensi va passar a denominar-
se Sondeig 3 (g. 4) i es va practicar a la zona N-O de
Fig. 4. Planta del Sondeig 3.
166 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
l'hort actual del claustre. En forma d'ela versal, cobreix
una superfcie aproximada de 130 m i en ella localit-
zem tres de les ms importants pulsacions d'ocupaci
i de farciment arqueolgic de la ciutat de Xtiva i del
propi solar que ocupa el convent.
Aix, de sostre a mur i desprs del primer estrat
de terra vegetal (UE 301), trobem unitats estratigr-
ques de diversa entitat que proporcionen materials
des de moderns (segles XVII i XVI) ns a baixmedie-
vals (segles XV i segona meitat del XIV).
De les unitats de cronologia moderna cal des-
tacar l'aparici d'un pou, aljub o entrada a una cripta
(UE 308) amortiat amb un conjunt cermic tancat del
segle XVII (UE 330), entre que els seus materials a on
destaca la pisa italiana d'importaci (lgur, dels obra-
dors toscans de Montelupo, etc.). Aquest interessant
lot cermic d'importaci ha sigut estudiat amb una
mica ms de detall (Cotino, Miret i Rossell, e.p.).
Les unitats baixmedievals pertanyen a la fase
de reinstallaci del cenobi dins de les muralles el
1369. s rellevant en elles la localiaci d'una srie
d'infraestructures hidruliques de sanejament o de les
fonts, directament per sobre de les estructures anda-
lusines, sense que intervinga una fase meridianament
clara d'ocupaci feudal durant la segona meitat del se-
gle XIII i la primera meitat del XIV.
Les estructures de cronologia andalusina, pre-
sumiblement almohade i postalmohade (ltim ter del
segle XII i primer del XIII) sn de certa entitat, parti-
cularment el mur UE 345, amb un espessor d'entre 70
i 81 centmetres, i una longitud visible d'11'24 metres.
No podem forar una hiptesi funcional ms enll
de la constataci de la seva presncia en un moment
d'expansi urbanstica (Rubiera i Epalza, 1987). Una
succinta descripci del seu espectre cermic podria
indicar la proximitat d'una snia per l'abundncia de
catfols i d'activitats terrisseres per l'aparici de llon-
gos.
En el Sondeig 3, UE 336 (per tamb en els Son-
dejos 1, 2 o 5) apareixen puntualment estructures ro-
manes d'opus signinum, amb prou feines esbossades,
acompanyades d'un petit lot de Terra Sigillata, d'una
interessant collecci de tesselles i fragments de pin-
tura mural. De moment, la cronologia proposada es
remuntaria al perode Flavi (69-90 d. C.), interpretat
Fig. 5. Planta dels sondejos 4 i 9.
Excavacions arqueolgiques en el Convent de Santa Clara, Xtiva (La Costera, Pas Valenci) 167
El Sondeig 7 ha ofert pocs materials per tro-
bar-se les seves unitats farcides d'abundant reble
d'enderrocament. Malgrat aix, s'ha localiat una in-
teressant pea de cermica importada de Pisa.
El Sondeig 8 es va practicar gaireb exclusiva-
ment amb mitjans mecnics. Se situa en la panda Sud
del claustre i pretenia solucionar els dubtes que gene-
rava la posici d'un arc apuntat gtic adjacent al cor
baix de l'esglsia (g. 6). Sembla haver quedat clar que
aquest arc est en posici primria encara que ha so-
fert els avatars de l'aixecament del nivell del claustre
i per aix queda excessivament baix i cec. Tamb ha
sofert el canvi de direcci d'accs (primitivament per
ell es descendiria ja que s'observen les pollegueres in-
ternes), anterior al seu denitiu tapiat.
En l'aixecament del nivell del claustre s'observen
dues fases, amb idntics materials d'enderrocament de
fases prvies (taulell meitadat o del mocadoret, taulell
barroc, dovelles d'estuc, etc.). Aquestes obres daten de
mitjan segle XX.
Al costat del Sondeig 8 es va practicar una nova
cala (la nmero 5) que no arriba al metre quadrat.
Aquesta perfora el paviment del claustre que indi-
quem en el Sondeig 4. Els materials que ofereix sn
bsicament del segle XIV (salsera verd-morat de Pater-
na), encara que per baix es pot entreveure un element
massiu d'opus signinum i cermica ibrica dels segles
III-II a. C. (Campaniana A i cermica de cuina de coc-
ci oxidant). Malgrat l'estretor de la cala, ha ofert una
seqncia molt interessant que caldr conrmar en fu-
tures intervencions.
Finalment, el Sondeig 9 ha descobert, immedia-
tament sota una capa d'amb prou feines 20 cm de terra
d'hort, una petita bassa amb un vas de 281x352 cm i
amb un muret perimetral de 25 centmetres i solera de
rajola de fang cuit de 31x31 centmetres. En el centre
de l'estructura hi ha un coll de llibrell encastat, a ma-
nera de dipsit de decantaci.
E
Com vam dir a l'inici, una de les tasques fona-
mentals era discriminar entre l'obra antiga i la recent
a partir de sondejos murals. Amb al voltant d'unes 70
cales creiem haver millorat considerablement el co-
neixement dels paraments i materials emprats en les
diferents fases constructives.
D'una banda, i sintetiant al mxim, es pot
concloure que els punts de contacte s'han establert
millimtricament en les cantonades NE i NO de
l'edici i per cada planta. S'ha pogut treballar tamb
tamb a nivell regional com una fase dinmica del po-
blament de Saetabi i el seu territori (Albiach i de Ma-
daria, 2006).
Malgrat la informaci rescatada, quedava pen-
dent la localiaci de l'antic claustre. Per aix es va ha-
ver de realiar un altre sondeig (nmero 4) a la zona
septentrional de l'actual hort. Denitivament es va tro-
bar ac el paviment i els matxons d'arrencada dels arcs
de creueria gtics. Aquest paviment es conserva bas-
tant b i es correspon perfectament amb el mostrat per
la documentaci fotogrca. Est compost per dues
lades de rajoles que emmarquen un senzill mosaic de
palets de riu decimtrics (g. 5).
Amb aquesta troballa conrmem tamb el
mdul arcaic del claustre, que ve a rescatar ms o
menys els eixos de l'actual hort, a excepci de la panda
Oest que depassaria els lmits actuals.
Els pilars de l'arqueria gtica, amb seccions en
forma de T, conguren aparells de rajoles a sogall i
travades amb un morter enriquit en cal, de color cre-
ma clar. S'han documentat quatre d'ells, amb distn-
cies entre eixos similars per no coincidents: 386, 380
i 392 cm. Els valors mitjans, igual que ocorre amb les
distncies entre eixos, no remeten a mduls basats en
la metrologia clssica valenciana: ni en el pam, ni en la
vara ni en el peu.
Els Sondejos 1 i 2 programaven la localiaci de
la xarxa de provement de les fonts del pati. En elles
s'han denit grans canaliacions que de moment no
podem interpretar. Semblen collectors per les seves di-
mensions i orientaci, per s necessari continuar tre-
ballant per arribar a un millor diagnstic, i ms tenint
presents les recents troballes en treballs de seguiment
arqueolgic que refereixen l'aparici d'evidncies d'un
sistema hidrulic rom en els voltants (Ll. Alapont, co-
municaci oral).
Aquests sondejos ofereixen unitats amb major
densitat d'aixovar cermic del segle XIV, per encara
s aviat per proposar les causes d'una diferenciaci
tan clara amb el Sondeig 3, encara que s molt pro-
bable que aqu s hi hagi materials feudals de la fase
preconventual, tal i com suggereix la documentaci
histrica (Ventura, 2008) A ms, en el Sondeig 1 apa-
reixen restes tamb d'opus signinum.
El Sondeig 6 es va practicar tamb amb la in-
tenci de localiar l'estrat geolgic estril. Per abans
d'arribar a ell, es va trobar un copis lot de pises de
l'ltim ter del segle XVIII, entre les quals destaca
cermica taches noires procedent d'Albisola. La
proximitat a la porta del refetor pot motivar tal densi-
tat de vaixella de cuina.
168 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
en coordinaci amb l'equip d'arquitectes dirigits per
Josep Emili Llcer i aix solucionar problemes concrets
com la comprovaci de la seqncia d'arcs diafragmes
de l'Esglsia.
L'estudi de la srie de sondejos murals realiats
a l'edici conventual de Santa Clara o de lAssumpci
de Xtiva ofereix informaci molt interessant relativa
a les diverses fases de reforma que ha estat sotms el
cenobi.
La lectura diacrnica dels materials construc-
tius i la seva estructuraci espacial ha aportat sucient
informaci com per dissenyar una proposta evolutiva
provisional que sintetia tres de les fases ms impor-
tants, sense menyscapte dels matisos que puga intro-
duir un altre tipus de documentaci contrastada. Aix,
es pot discriminar amb alt grau de abilitat una prime-
ra fbrica baixmedieval, perfectament d'acord amb les
tradicions arquitectniques valencianes del gtic civil,
religis i popular, a saber, tcnica de tapial de mor-
ter enriquit de cal i graves (en ocasions amb inclu-
si de verdugades de rajola, tcnica tamb coneguda
com tpia mixta o reial) (morter Tipus 1). Aquesta fase
es podria xar cronolgicament amb bastant certitud
desprs de l'autoriaci de refundaci intramurs de
l'any 1369. Aquesta forqueta cronolgica (ltim ter
del segle XIV) encaixa bastant b amb els materials
mobles trobats en els sondejos del claustre.
La segona fase que es podria denir no es mos-
tra tan concloent pel que fa a la seva delimitaci tem-
poral. Pot correspondre's a una llarga seqncia de
reformes datables entre els segles XVII i XIX i que vin-
drien a suposar un palimpsest difcil de desentranyar
per l'heterogenetat de tcniques i espais. No s des-
cartable que el Tipus 2 de morter que hem denit en la
capalera oculte una diversitat ns ara no sistematia-
da de morters i materials de similars caracterstiques.
Aix mateix, tamb es podria assenyalar que la majoria
de morters o materials no especicats tamb podrien
assimilar-se a aquesta fase. Malgrat aix, no sembla
desgavellat plantejar situacions poc dubtoses com el
recrescut de la coberta de l'esglsia o la construcci
de l'espadanya i proposar aix veritables tipologies de
morters fcilment datables.
Fig. 6. Alat del Sondeig 8.
Excavacions arqueolgiques en el Convent de Santa Clara, Xtiva (La Costera, Pas Valenci) 169
Finalment, la ms recent reforma de l'edici des-
prs de l'episodi de demolici de l'estiu de 1936 forma
la fase ms evident i disruptiva de les practicades en
el convent. La utiliaci de rajoles de clara mtrica
centesimal, l's extensiu i intensiu de barreges de for-
mig, etc. no deixen lloc a dubtes sobre la cronologia
d'aquestes reformes, que adquireixen un caire ns i tot
refundacional. Els Tipus 3, 4 i 5 de morter sn els ms
caracterstics, aix com el ma buit o la redistribuci
dels espais en crugies sense sentit estructural.
M
Podem destacar, com a conjunt, l'important lot
de cermiques importades dels segles XVI i XVII. En-
tre elles es poden trobar peces principalment itliques
dels principals centres productors del moment: jaspia-
da pisana, blanc sobre blau lgur, blau beret i altres
vingudes de l'rea catalana i de Talavera de la Reina.
Apareixen en les unitats d'estraticaci 320, 330, 340,
342 i 343, i, de forma residual, en la 317.
De la mateixa cronologia s el segell cermic
procedent de la UE 330, pea certament poc corrent
que inclou la inscripci REX HISPANIARUM i la
data 1621 (Lmina VII). El motiu reprodut s el de
les monedes de 4 escuts de Felip IV. La pea presenta
una lleugera prdua en la zona en qu probablement
es trobaria l'orici de suspensi. Si b no tenim con-
rmaci d'aquest extrem, podria tractar-se d'un segell
per utiliar sobre lacri que identicaria el contingut
de sacs de monedes del mateix valor que indica el se-
gell (P. P. Ripolls, comunicaci personal).
Com a peces de rellevncia especial de la fase
romana trobem un fragment d'epigraa llatina sobre
marbre de Buixcarr, tan corrent en altres troballes
epigrques del territorium de Saetabi (Ventura, 1972;
Corell, 1994; Escriv, 2008). El petit fragment noms
recull una lletra versal N i s possible que el suport
haja estat reaprotat com a m de morter, com mostra
l'atrici de la cara dorsal.
Del mateix perode daten restes musivries de
tres tipus. Per una banda, restes d'opus sectile de mar-
bres de Buixcarr i altres litologies, opus tessellatum bi-
crom (amb composici de tesselles blanques i negres)
i policrom (amb tesselles de pasta vtria predominant-
ment blava o de calcria) associades a fragments de
morter, alguns amb empremtes negatives i sanefes de
closques d'escopinya (Cardium edulis).
s temptador associar aquestes restes a les fonts
ornamentals i votives decorades que trobem en l'mbit
domstic del mn rom. Crida l'atenci l'estricta si-
militud que trobem en components i materials, ns i
tot en la coloraci de les tesselles, amb els exemples
clssics de Pompeia (Brogi, 1890; Staub Gierow, 1994).
En qualsevol cas, el que s evident s que ens trobem
en un indret proper al nucli urb imperial i que aix
pogu afavorir l'establiment d'assentaments o villes
d'esbargiment, relativament sumptuosos, als quals es
correspondrien aquestes restes de mosaics i de pintura
mural. Creiem que no s sobrer citar tamb la troballa
dun nimfeu rom excavat sota la direcci de F. Blay i
F. Molina (DD. AA., 2006).
Finalment, cal assenyalar la presncia d'algunes
restes humanes que destaquen sobre el soroll de fons
de les restes faunstiques d'ovicaprins i altres ani-
mals domstics. Certament sn explicables en el cas
del Sondeig 5 per la proximitat a una cripta en s ns
gaireb l'actualitat i que peridicament seria netejada,
per no s'entn tan b en el cas de les troballes allades
de les UE 330 i 354. Aquest dubte no podr resoldre's
ns que no es duga a terme un estudi exhaustiu del
material faunstic i s'aclarisca la funcionalitat i els pre-
cedents de les diferents parts del Convent.
I
De la manera ms sinttica podem parlar de la
identicaci arqueolgica de totes les fases construc-
tives conegudes del Convent: precedents en el pobla-
ment del solar, construcci a partir de la segona meitat
del segle XIV, nivells d's ns a la reforma del segle
Lam. 7. Segell de 4 escuts de Felip IV.
170 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
XVIII, destrucci de 1936 i reconstrucci dels anys
1960-1970.
Aix, per sota dels nivells, tant subterranis com
emergents que tenen una relaci directa amb el Con-
vent, s'han trobat, si ms no, tres fases d'ocupaci i tres
hiatus que les separen. La primera s la denida de
manera ms difusa. Podem denominar-la com ibero-
romana, i la localiem com a base de la seqncia
en un petit pou de comprovaci estratigrca dins
del Sondeig 3. Desprs d'un hiatus igualment difs,
es localia una ocupaci clara de l'poca dels Flavis,
ocupaci a la qual segueix un llarg perode amb total
absncia d'evidncies que arriba al segle XII.
Les estructures andalusines consisteixen en po-
tents murs de tapial encofrat de morter de cal que de-
limiten espais de gran entitat, la naturalesa dels quals
no ha pogut determinar-se encara. Sobre les mateixes,
i sense soluci de continutat descansen les restes
fundacionals de Convent, quedant encara en dubte
l'absncia o presncia d'urbanisme baixmedieval cris-
ti previ a la installaci d'aquell.
El model cronoestratigrc per fases, de mur a
sostre s el que segueix:
Fase 0: substrat geolgic.
Fase I: iberorom.
Fase II: rom. Perode Flavi (69-96 d. C.)
Fase III: andalus. Perode almohade/post almo-
hade.
Fase IV: baixmedieval. Construcci del convent
i el claustre, s. XIV-XV.
Fase VII: moderna. Reforma del s. XVIII.
Fase VIII: destrucci c. 1936.
Fase IX: reedicaci c. 1960.
B
ALBIACH, R. i DE MADARIA, J. L. La Villa de Corne-
lius: (Lnova, Valencia), Valncia, 2006.
ALONSO LLORCA, J. 1995: Xtiva en els Capbreus
de Bns i Drets de 1548 Papers de la Costera, 10, X-
tiva, 12-26.
APARISI ROMERO, F.; RANGEL LPEZ, N. i ROYO
PREZ, V. Xtiva en temps de Jaume I. Expansi i colo-
niaci feudal, Xtiva: Ulleye, 2008.
BENITO, C.; GARCA, A. i ALCAIZ, A. 1948: La
primitiva iglesia de San Flix de Jtiva y sus restos
decorativos Crnica del IV Congreso Arqueolgico del
Sudeste Espaol, 505-509.
BRCHEZ, J. i GMEZ-FERRER, M. 2005-2006: Vi-
siones y mentalidad arquitectnica de un maestro
del siglo XVIII. La Descripcin breve de las medidas
y magnicencia del Convento de Santa Clara de
Jtiva, por Fray Jos Alberto Pina Ars Longa, 14-15,
195-216.
BROGI, G. Pompei. Fontana in mosaico nella casa Fonta-
na Grande, c. 1890.
CEBRIN, J. LL. Llibre alternatiu de la ra. Xtiva 2008:
Convent de Santa Clara de Xtiva, patrimoni perdut?,
Xtiva: Ulleye, 2008.
CORELL, J. Inscripcions romanes de Saetabis i el seu te-
rritori, Valncia: Nau Llibres, 1994.
COTINO VILLA, F. MIRET ESTRUCH, C. i ROSSE-
LL MESQUIDA, M. Un conjunto cermico del si-
glo XVII procedente del Real Monasterio de la Asun-
cin, convento de las clarisas de Xtiva, La Costera,
Valncia Recerques del Museu dAlcoi, 21, e.p.
DD. AA. Histria de Xtiva, Valncia: Universitat de
Valncia i Ajuntament de Xtiva, 2006.
DELICADO MARTNEZ, F. J. 2004: Arquitectura y
arte en el Real Monasterio de Santa Clara de Xti-
va, en CAMPOS F. J. i FERNNDEZ DE SEVILLA
(coord.), La clausura femenina en Espaa. Actas del
Simposium. Instituto Escurialense de Investigaciones
Histricas y Artsticas, 2, 1127-1140.
ESCRIV CHOVER, M. I. (coord.) La Valldigna. Ves-
tigis del passat, Sueca: Mancomunitat de la Valldigna,
2008.
GONZLEZ BALDOV, M. 1987 a: Xtiva en 1620.
Vens, topnims i aspectes urbans Papers de la Coste-
ra, 5, Xtiva, 153-180.
GONZLEZ BALDOV, M. 1987 b: La inuncia de
l'aigua en la formaci de la Xtiva musulmanaen
DE EPALZA, M. (ed.) Agua y poblamiento musul-
mn. Aigua i poblament musulm. Simposi de Benissa:
Ajuntament de Benissa, 21-31.
GONZLEZ BALDOV, M. 1989: Els banys rabs
de Xtiva i els seus ravals en DE EPALZA, M. (ed.)
Baos rabes en el Pas Valenciano, Valncia; Conselle-
ria de Cultura, Educaci i Cincia, 135-156.
LPEZ GMEZ, A. 1966-67: Jtiva: la ciudad y su
huerta Cuadernos de Geografa, 167-189.
MARTNEZ BALD, A.; SICLUNA LLETGET, R. i
SBERT, T. 1982: Xtiva, evoluci urbana Papers de
la Costera, 2, Xtiva, 79-92.
RIPOLLS ALEGRE, P. P. Las acuaciones de la
ciudad ibrica de Saitabi, Valncia: Universitat de
Valncia, 2007.
RUBIERA, M. J. i DE EPALZA, M. Xtiva musulma-
na (segles VIII-XIII), Xtiva: Ajuntament de Xtiva,
1987.
Excavacions arqueolgiques en el Convent de Santa Clara, Xtiva (La Costera, Pas Valenci) 171
SARTHOU CARRERES, C. Monasterios setabitanos.
Valncia: Tipografa Moderna, 1922.
SARTHOU CARRERES, C. Datos para la historia de
Jtiva. Xtiva: Ajuntament de Xtiva, 1934.
SARTHOU CARRERES, C. El martirio del arte cristia-
no en 1936: efemrides jativenses. Valncia: Tipografa
Moderna, 1939.
SENDRA, P. 1925: Testamento de la noble Doa
Saurina d'Entena legando parte de sus bienes para
fundar un convento de Clarisas en Jtiva (Valencia),
Archivo Ibero-Americano, XXV, 250-261.
SENDRA, P. 1926: Origen, fundacin y vicisitudes
del real Monasterio de Santa Clara de Jtiva, Archi-
vo Ibero-Americano, XXVI, 326-374.
STAUB GIEROW, M. Casa dei Granduca (VII 4,56) und
Casa dei Capitelli gurati (VII 4,57). Huser in Pompe-
ji, 7, Mnchen, 1994.
VENTURA I CONEJERO, A. Jtiva romana, Valncia:
Servei d'Investigaci Prehistrica, 1972.
VENTURA I CONEJERO, A. L'esglsia de Sant Feliu
de Xtiva, Sueca: Impremta Palcios, 1979.
172 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 F. Cotino - C. Miret - M. Rossell
EXCAVACIN ARQUEOLGICA, RESTAURACIN Y EXPOSICIN
EN EL EDIFICIO DE LA CALLE BLANQUERAS n 2 - ROCAS n 8
DE VALENCIA
JAVIER MEZ RODERO - VCTOR BUESO SORIA
RESUMEN
Al restaurar este edicio, que es la actual sede de Florida State University (FSU) Programas Internacionales en
Valencia. Se hicieron las correspondientes excavaciones arqueolgicas, (20042006). Los resultados aportaron el
descubrimiento de un diquemuelle tardoromano, la muralla islmica del siglo XI (lienzo, torre, almenas y bar-
bacana), y un espacio industrial del curtido de pieles bajomedieval. Estas estructuras se decidieron conservarlas,
restaurarlas, integrarlas y exponerlas, junto a una vitrina con piezas restauradas de diferentes pocas, recupera-
das durante las excavaciones.
Dique, Muralla, Torre, Almenas, Barbacana, Balsa, Curtido
SUMMARY
By restoring this building, which is the current home of Florida State University (FSU) International Programs
at Valencia. Were made for archaeological excavations (2004-2006). The results provided the discovery of a dock
-pier late-roman, the eleventh century Islamic wall (wall, tower, balements and barbican) and an industrial area
of late medieval tanning. These structures decided to preserve, restore, integrate and display them next to a win-
dow with restored pieces from dierent eras, recovered during the excavations.
Dock, Walls, Towers, Balements, Barbican, Pool, Tanning.
174 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Mez Rodero - V. Bueso Soria
rranos por una implantacin en el Centro Histrico de
Valencia y por un apoyo al patrimonio de la ciudad.
P
Los hallazgos arqueolgicos han acompaado
positivamente a la anterior iniciativa y han sobrepasa-
do muchas de las expectativas iniciales de documen-
tacin histrica-arqueolgica. Principalmente son tres:
I
La Fundacin de la Comunidad Valenciana de
Florida State University (FSU) Programas Internacio-
nales, se estableci en Valencia para dar servicio a sus
estudiantes y profesores tanto a nivel acadmico como
de prcticas de estudios.
Por esta misma razn se adquiri y rehabilit
dos antiguos edicios contiguos en Calle Blanqueras
n 2 y Calle Rocas n 8 datados al nales del siglo XIX
(1885-1890) situado en pleno corazn del Barrio del
Carmen, junto a las Torres de Serranos.
En el transcurso de la rehabilitacin del edicio
se tuvieron que realizar las pertinentes intervenciones
arqueolgicas, que fueron cuatro fases y se dilataron
mucho en el tiempo, en concordancia con los trabajos
de restauracin y construccin del nuevo edicio:
1. Del 15 al 22 de Noviembre de 2004. Se realizaron
3 catas murarias en la medianera trasera para ver el
estado y la altura de la muralla islmica, y una cata
en el subsuelo del edicio Rocas, antes de empezar
el derribo del edico de Calle de las Rocas.
2. Del 13 de Julio de 2005 al 13 de Enero de 2006. Se ex-
cav en su totalidad el subsuelo del edicio de la ca-
lle Rocas, que anteriormente haba sido derribado.
3. Del 7 de Marzo al 5 de Abril de 2006. Se excavaron
dos grandes fosos correspondientes a una escalera
y un ascensor.
4. Del 18 de Julio al 9 de Septiembre de 2006. Se realiz
la excavacin muraria y limpieza de la muralla y
torre islmica.
Dentro del proceso de restauracin hemos reali-
zado hallazgos arqueolgicos los cuales hemos restau-
rado en su totalidad dejando a la vista unas joyas his-
tricas como son un dique romano de los siglos IV/V,
una torre, muralla y barbacana rabes del siglo XI; el
primer hallazgo en la ciudad de Valencia de almenas
en la muralla rabe; restos de cermicas y de utensilios
de los siglos XII al XVII, y cinco balsas alineadas de te-
ido de tejidos (testigo de la zona de Blanqueras don-
de estn situadas) construidas en ladrillo o baldosa de
barro de los siglos XV-XVII. Tras el exhaustivo trabajo
de restauracin y conservacin, los mencionados ha-
llazgos se mantienen protegidos y a la vista de todos,
congurando un pequeo y nico museo.
No obstante, esta intervencin viene marcada
por una serie de peculiaridades, que dan razn de ser
a este proyecto museogrco. En primer lugar, el des-
tino del nuevo edicio, es una Residencia de estudian-
tes que ha apostado, no slo con la iniciativa de esta
exposicin, sino con la propia eleccin del edicio his-
trico en el privilegiado entorno de las Torres de Se-
Fig. 1. Dique tardorromano de sillares reutilizados.
Fig. 2. Detalle del dique. Hueco donde haba un poste de madera.
Excavacin arqueolgica, restauracin y exposicin en el edicio de la calle Blanqueras n 2 - Rocas n 8 de Valencia 175
Noroeste-Sureste, que contaba con dos hiladas de si-
llares de altura, y que pareca tener continuidad en
otra tercera hilada. El muro parece tener dos hiladas
de grosor como se puede observar en la hendidura
practicada al Sur intencionadamente. Los sillares para
su construccin fueron reutilizados de edicios ante-
riores de poca romano imperial.
Entre los sillares observamos la reutilizacin de
un capitel de columna de orden toscano, un sillar uti-
lizado para la prensa de aceite, diversos sillares con
pequeas hendiduras frontales o laterales, donde se
ubicaran las garras o las clavijas para su elevacin. La
sillera esta realizada en piedra caliza blanca, en toba y
en caliza azul procedente de Alcublas, donde es cono-
cida la explotacin de canteras de este tipo de piedras
en poca romana.
En dicha estructura se document una hendi-
dura (g. 2) en la parte Sur, de unos 20 cm. de anchura,
1,5 m. de altura y de 30 a 40 cm. de profundidad en los
sillares en la parte adyacente al inmueble de la C/ las
Rocas n 6, y junto esta y dispuestos horizontalmente,
se hallaron dos troncos de madera cados que creemos
fuera utilizado para el anclaje de barcas o como un
poste con distintas funciones
Tambin se apreciaron, al nal de la cata de ex-
cavacin, numerosos sillares reutilizados dispuestos
el dique tardorromano, la muralla islmica y las balsas
medievalesmodernas. Las hemos ordenado de ms
antiguas a ms modernas. Dentro de la muralla isl-
mica hemos diferenciado las siguientes partes: el lien-
zo de la muralla, la torre, las almenas y la barbacana
Adems de todas estas estructuras que se con-
servan, la propiedad tuvo inters en hacer una peque-
a exposicin con los objetos ms signicativos y en
mejor estado de conservacin encontrados durante la
excavacin arqueolgica del subsuelo del inmueble.
Aunque las piezas encontradas no eran de un gran va-
lor, ni muy destacables (slo dos platos de Muel del
siglo XVII), s que representan la cermica utilizada en
cada momento, sobre todo de poca almohade, que es
la ms abundante. La mayora de las piezas estaban
rotas y faltaban fragmentos, se han tenido que limpiar
y restaurarlas para poder exponerlas.
D
Cronologa de poca tardorromano o visigoda.
Podra ser del (s. IV al s. VII). Anulado en el siglo XI
por la construccin de la muralla.
Se trataba de un muro (g. 1) en opus quadra-
tum con una longitud de 4,5 metros y una altura
conservada que oscila entre 1,5 metros en la parte
Sur y 1 metro en su parte Norte, con una orientacin
Fig. 3. Muralla islmica, antes de la intervencin (Ortofoto, Global Mediterranea).
176 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Mez Rodero - V. Bueso Soria
de forma plana y rehundidos en la parte frontal oeste
del muro, con lo que podra ser el suelo del embarca-
dero.
M
Se document la continuidad del lienzo de la
muralla islmica del siglo XI, construido bajo el reina-
do de Abd AlAziz entre los aos 1021 y 1061 y descri-
ta por el gegrafo AlUdri
Estamos viendo la cara exterior de la muralla
(g. 3-4), extramuros, fuera de la ciudad. La muralla
y la torre tienen una longitud de 20 metros dentro de
este edicio. La altura mxima conservada de la mu-
ralla es de 10 metros de altura, hasta las almenas, po-
siblemente muy parecida a la original. La muralla ten-
dra un ancho de 2,10 metros, documentada en otras
excavaciones.
El lienzo de la muralla es un muro de tapial
de hormign blanquinoso con una fbrica interior de
mampostera (piedras) en muchas de las zonas se man-
tena el revoque exterior, incluso zonas en las que an
se puede ver su pintura original por lo que presenta-
ba un buen aspecto, pero en otras se haba perdido o
estaba afectado por refacciones posteriores y agujeros
donde se poda ver la fbrica de piedras de mediano y
gran tamao trabadas con un hormign blanquinoso.
Hay zonas donde se ha conservado la pintura origi-
nal que tras el paso de los siglos tiene una tonalidad
crema.
Tambin se han podido ver agujeros triangula-
res que estn huecos y atraviesan totalmente la muralla
pudindose ver la casa que actualmente se encuentra
detrs, estos agujeros estn en una misma altura, pero
no se mantiene una distancia regular, lo hemos inter-
pretado como posibles agujeros para instalar un anda-
mio para la construccin de la muralla. Otros aguje-
ros mucho ms pequeos, muchos de ellos conservan
unos listones de madera, tambin estn muy bien ali-
neados y se ve una pequea rebaba en la supercie de
la muralla lo que estara marcando la separacin de las
diferentes cajas para la construccin de la muralla
Otros detalles que se han podido advertir son
unos grais en la pared original de la muralla consis-
tente en un agrupamiento en una zona de rayas verti-
cales sin ningn signicado. El otro elemento son res-
tos de una composicin geomtrica pintada en negro
no est completa es pequea y no se ve un signicado
claro. Estas dos seran de una cronologa posterior a la
islmica (bajomedieval o moderna), pues ya deberan
haber casas adosadas a la muralla.
Fig. 4 . Muralla islmica, despus de la intervencin (Ortofoto, Global Mediterranea).
Excavacin arqueolgica, restauracin y exposicin en el edicio de la calle Blanqueras n 2 - Rocas n 8 de Valencia 177
T
As mismo la torre sera de planta de tres cuar-
tos de crculo, pues sera la esquinera de la muralla
donde cambiara de direccin, haciendo un ngulo de
90
o
. La torre no est completa, menos de la mitad, est
situada al oeste del edicio de la calle Blanqueras,
pero no conservara toda su planta. Estaba construida
de mampostera, las piedras estaban trabadas con un
mortero blanco que las recortaba, y en algunas zonas
se pudo documentar unas pequeas piedrecitas grises
incrustadas en este mortero a modo de decoracin (g.
5), este dato se ha constatado en otras torres semejan-
tes de la ciudad. Pero en otras zonas el mortero haba
desaparecido y las piedras estaban muy descarnadas,
y con agujeros.
Otro elemento novedoso es una decoracin loca-
lizada en la parte superior de la torre donde hay unos
rectngulos decorativos (g. 6) que formaran un gran
rombo (no est completo) estos rectngulos son de dos
clases y se van alternando, unos de pequeos sillarejos
de piedra toba de color blanco y los otros de ladrillos
rojos, lo que dara a la torre a los visitantes desde fuera
de la ciudad un gran rombo o dibujo geomtrico con
colores blancos y rojos que destacaran sobre las pie-
dras (g. 7).
La torre sera maciza menos su parte superior,
que deba estar hueca para poder circular por ella,
pero no se ha podido comprobar, ya que no se conser-
va la culminacin de la torre.
En un plano se ha podido estimar la distancia
de unos 26 metros con la siguiente torre localizada en
una reciente excavacin arqueolgica en la misma ca-
lle de las Rocas n 6 (Vies, A. 2003).
Fig. 5. Torre decorada de mampuestos y piedrecitas.
Fig. 6. Torre con decoracin de rectngulos de ladrillos y
sillares blancos.
Fig. 7. Dibujo del alzado de la torre islmica.
178 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Mez Rodero - V. Bueso Soria
A
Hay que sealar que es la primera vez que se
documentan ablemente almenas en la muralla isl-
mica de Valencia.
Rematando este tramo de muralla hay 9 al-
menas cuadradas (g. 8). Medidas: 95 cms de ancho,
95 cms de alto y 50 cms de grosor, excepto la que es-
taba adosada a la torre que meda 102 cms. La misma
medida de 95 cms tena el espacio que haba entre dos
de ellas. Mantenan el revoque exterior, un buen as-
pecto, alisadas, lo mismo que se pudo ver de sus la-
terales. Dos vanos conservan una supercie biselada
por lo que los vanos no acabaran planos, sino con una
pendiente (para verter aguas). Estamos viendo las al-
menas desde fuera de la ciudad, extramuros, por lo
que no se ve el adarve o camino de ronda, oculto por
las almenas, para poder protegerse de un ataque y dis-
parar parapetados detrs de las almenas.
B
Se localiz la barbacana o antemuro con direc-
cin Noroeste Sureste, paralela a la muralla a una
distancia de 4,30 metros construida con los mismos
materiales que la muralla, tapial de hormign con
una fbrica interior de mampostera, cuenta con una
longitud de 7,13 metros, una anchura mxima de
1,10 metros y mnima de 0,78 metros. Cuando constru-
yen la barbacana aprovechan el dique tardorromano
existente como cimentacin, por lo que estas medidas
son tan exiguas, solo tiene 30 cms de altura, pero en
el norte donde no se apoya en el dique alcanza una al-
tura de 1,20 m aproximadamente. La barbacana estaba
amortizada por estructuras del siglo XV perteneciente
a un espacio dedicado a teneras. En cambio este tramo
de la muralla y parte de la torre ha servido de muro
medianero de diferentes edicios desde la reconquista
cristiana de 1238 hasta hoy en da, al irse ampliando la
ciudad y quedar la antigua muralla islmica dentro de
un nuevo entramado urbano.
B
Cronologa: Siglo XV. Anuladas por construc-
ciones del siglo XVIII.
Funcionando con los muros bajomedievales ha-
llamos una serie de balsas y conducciones hidrulicas
relacionadas con el curtido de pieles (g. 9). Adosa-
das a la muralla islmica hallamos un total de 6 bal-
sas circulares, algunas de ellas conservan el suelo de
ladrillos o de mortero y las paredes son de grandes
losas curvadas de barro cocido o de ladrillos, dos de
las balsas tienen oricios circulares frontales para la
expulsin de los lquidos utilizados para el curtido de
las pieles. Sus dimetros interiores son similares, estn
alrededor de 1 metro.
Hallamos en la parte sureste, otras dos balsas
circulares que se adosaban. Estas balsas, que creemos
tendran su continuidad se uniran diagonalmente con
otras balsas circulares y cuadradas mediante un siste-
ma de canalizaciones que ya no se conserva.
Todas estas balsas para el cultivo de pieles fun-
cionaban con dos espacios pavimentados en ladrillos
en distintas disposiciones, pero a dos niveles de altura.
Junto a los pavimentos hallamos tres canales para el
transporte o evacuacin de los lquidos de las balsas:
dos de ellas, estaban realizadas en piedra caliza hora-
dada en su zona central, con oricios para la expulsin
de lquidos en laterales, una de ellas tena un partidor
tambin realizado en la roca, e incluso una de ellas al
observar la solera de su cimentacin parece que iba en
direccin a la Acequia de Na Rovella. La otra canal,
Fig. 8. .Almenas de la muralla.
Fig. 9. Vista del rea industrial de curtidores. Balsas.
Excavacin arqueolgica, restauracin y exposicin en el edicio de la calle Blanqueras n 2 - Rocas n 8 de Valencia 179
realizada en ladrillos cocidos, recibira las aguas de las
balsas situadas al Sureste.
S
La exposicin pretende desarrollar un recorrido
histrico de la evolucin urbana y con ella la de los
edicios, que se han ido construyendo en este punto
de la ciudad de Valencia desde el siglo II d. C. hasta la
actualidad.
A partir de una serie de paneles con planime-
tras, fotografas de la intervencin arqueolgica, di-
bujos de reconstrucciones de edicios, espacios o am-
bientes y textos muy sintticos, se pretendera llevar a
cabo un discurso diacrnico de la evolucin arquitec-
tnica, urbanstica e histrica de sta, en este mismo
lugar, una pequea porcin de ciudad que representa
el solar.
Se realizaron paneles individuales para los pe-
riodos romano, islmico, bajomedieval, moderno y
contemporneo, nalizando con uno referido al pro-
yecto arquitectnico e historia del edico restaurado.
Otro de los objetivos prioritarios es el de expo-
ner una serie de objetos arqueolgicos en el mismo
espacio donde fueron depositados en las diferentes
etapas histricas, para ello se cuenta con una peque-
a coleccin de objetos arqueolgicos museables, que
han sido restaurados para exponerlos una vitrina.
Hay que tener en cuenta que el edicio pertene-
ce a una propiedad privada, las estructuras antiguas
que se han dejado a la vista se encuentran integradas
en este nuevo edicio siendo parte de las aulas, oci-
nas y habitaciones, por lo que no puede ser abierto al
pblico, pero s que lo pueden disfrutar todos los estu-
diantes y profesores, as como el personal del edicio.
En cambio, la vitrina expositora se encontrar al lado
del zagun, y aunque siga siendo una institucin pri-
vada, por parte de la direccin, s que permite visitarla
a los interesados. Los elementos inmuebles restaura-
dos son: la torre, la muralla y la barbacana islmica,
un dique tardorromano, cinco balsas de una tenera
(siglo XV-XVII) y un arco de descarga del edicio del
siglo XIX.
Dentro del edicio no hay ningn itinerario
descrito, pues las estructuras visibles recuperadas for-
man parte del edicio, por sus peculiaridades (bienes
inmuebles) se encuentran en el mismo lugar que se
encontraron. Al recuperarse, restaurarse e integrarse
estas estructuras en la conguracin de este nuevo
edicio, estos elementos muchas veces se encuentran
integrados dentro de aulas, ocinas y habitaciones, por
lo que es imposible hacer un recorrido libre, pero s
que todas las personas que trabajen y vivan, as como
los visitantes espordicos de este edicio podrn dis-
frutar de estos elementos restaurados. Cerca de cada
uno de ellos se coloc un panel explicativo de esta
estructura, haciendo hincapi en sus caractersticas,
historia dentro de la ciudad de Valencia, excavacin
arqueolgica, para que la persona que se detenga a
contemplar este elemento tenga toda la informacin
posible de ello. Adems, estos paneles estarn redac-
tados en dos lenguas: castellano e ingls. Hay que re-
cordar que la Fundacin es una Residencia de la Uni-
versidad Norteamericana de Florida.
La exposicin tendra dos apartados u objeti-
vos:
- El primero sera la exposicin de las estructu-
ras descubiertas (g. 10):
La muralla y la torre islmica (g. 11-12) que se
localiza en la medianera trasera del edicio, tanto en
el stano, planta baja, primera y segunda planta. En
varios puntos se puso un cartel informativo cerca de
ella. En la planta baja que es un espacio ms comn y
de ocinas resulta ms fcil colocarlo, al igual que en
el stano que es una zona con aulas. En cambio en la
primera y segunda planta es ms complicado, ya que
Fig. 10. Plano del edicio. Localizacin de las estructuras
restauradas y expuestas.
180 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Mez Rodero - V. Bueso Soria
profesor (g. 14). Aqu tambin se puso un panel ex-
plicativo de la estructura y su funcin.
Tambin se ha restaurado y dejado a la vista un
arco de descarga de ladrillos trabados con mortero da-
tado en el siglo XIX, en el momento de la construccin
del edicio restaurado. Est situado en una pared de
la calle Rocas, en la planta baja, en una ocina.
- El segundo objetivo de la exposicin ser una
gran vitrina expositor (g. 15), situada en un pasillo
al lado del zagun, en la planta baja. Su ubicacin fue
difcil, ya que el edicio no es un museo o sala de ex-
posiciones. Hubo que encontrarle un lugar adecuado
para que no molestara en las distintas dependencias
y pudiera verlo el mayor nmero de personas posible
en una zona de paso. Al nal se opt por colocarla en
un pasillo ancho.
La vitrina tiene 275 metros de longitud y 150
metros de altura y un fondo de 37 centmetros. Tendr
tres niveles donde las piezas se agrupan por pocas,
colocadas en unos estantes de vidrio transparente. Se
cuenta con una pequea coleccin de objetos arqueol-
gicos museables, aunque signicativa de varias pocas
de la historia de la ciudad de Valencia, desde la po-
ca almohade (siglos XII-XIII), siglos XVII y XIX hasta
poca contempornea, siglo XX. Son piezas diversas
donde est la muralla y la torre estn ubicadas las ha-
bitaciones de los estudiantes.
Las otras estructuras conservadas y expuestas
estn localizadas en el subsuelo del stano, donde se
hizo la excavacin arqueolgica del edicio de la calle
Rocas n 8. El stano est destinado a aulas y sala de
conferencias. A mitad de la sala se encuentra la bar-
bacana y el dique tardorromano o visigodo (g. 13)
debajo del suelo y se puede ver y pasar por encima
mediante un suelo de vidrio transparente que est
encima, al lado se coloc un panel explicativo de las
estructuras y su funcin.
Al nal de la sala del stano y pegada a la mu-
ralla se conservan cinco balsas circulares alineadas,
destinadas a la actividad de las teneras, se encuen-
tran en un nivel ms alto que el suelo, estn datadas de
mediados del siglo XV hasta el siglo XVII. Las balsas
estn protegidas por un suelo de vidrio transparente,
y es donde se ubicar la tarima del conferenciante o
Fig. 11. Biblioteca con la torre restaurada. (Planta baja).
Fig. 12. Habitacin con la torre restaurada. (Primer piso).
Fig. 13. Dique tardorromano expuesto en subsuelo. (Stano).
Excavacin arqueolgica, restauracin y exposicin en el edicio de la calle Blanqueras n 2 - Rocas n 8 de Valencia 181
Fig. 14. Sala de conferencias con balsas y muralla (Stano).
de cermica, piedra y metal, recuperadas en las exca-
vaciones arqueolgicas realizadas para la rehabilita-
cin de este edicio. Las piezas no son muy singulares
ni de gran valor, adems se han tenido que restaurar
y recomponer muchas de ellas al estar muy fragmen-
tadas y dar una visin ms comprensible al visitante,
sobre todo las de poca islmica. Tan slo destacar dos
platos de Muel (g. 16) y un cuchillo de piedra, de pi-
zarra (g. 17), que se utilizaba para labores de curtidu-
ra (g. 18), ambos se recuperaron enteros y datados
en el siglo XVII.
En medio de la vitrina hay una pequea panta-
lla plana situada en la pared, donde se proyectar un
video, con un sistema de bucle, de un recorrido virtual
en 3D del edicio, pasando por todos los elementos
descubiertos en las intervenciones arqueolgicas y que
se han restaurado (muralla, torre y barbacana islmi-
ca, dique tardorromano y balsas de la teneras moder-
nas). Tambin la vitrina contiene un friso cronolgico
y pequeos paneles explicativos, sobre la historia de
Valencia a travs de este edicio.
Fig. 15. Vitrina expositora.
Fig. 16. Platos de Muel. Siglo XVII.
Fig. 17. Cuchillo de piedra (pizarra). Siglo XVII.
Fig. 18. Grabado de trabajo de curtidores con cuchillo.
182 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 J. Mez Rodero - V. Bueso Soria
IZQUIERDO, P., 1996: Los condicionantes de la na-
vegacin en la antigedad: una aproximacin al caso
de la provincia Citerior Mediterrnea. I coloquio de
historia de las ciencias y las tcnicas, construccin naval
y navegacin. Santander.
MAICAS, R. y HUETAS, J. M. 1986. La artesana del
cuero y de las pieles en las comarcas de Navalcarne-
ro y San Martn de Valdeiglesia. NARRIA, estudios
de artes y costumbres populares. Arganda. 79 -101.
MART, J., 1999: El primitivo sistema de alcantarilla-
do. Historia de Valencia, Fascculo 15. 178 -181. Va-
lencia.
MATEU, J. et al. 1999: La red de acequias. Historia
de Valencia I, Fascculo 15. 182-185. Valencia.
NEVILLE, C. Trabajos con piel, Vilamala. Barcelona.
1971
RIBERA, A. 1998: La fundaci de Valncia. Estudis
Universitaris, 33. Valencia
RUBIO, F. 1995: Informe de la intervencin arqueolgica
de urgencia realizada en la Plaa dels Furs n 4 de Va-
lencia. Copia depositada en el Servicio Municipal de
Arqueologa del Ayto. de Valencia.
SNCHIS GUARNER, M. 1972: La ciutat de Valn-
cia. Sntesi d'Histria i de Geograa Urbana. Valen-
cia.
TEIXIDOR, M.J. DOMINGO, C., 1989: Les squies
i els traats urbans a Valncia.Los paisajes del agua.
287 301. Valencia.
TOOSAINT SAMAT, M., 1990: Las pieles. Histo-
ria, tcnica y moral del vestido. 311340. Madrid.
B
A.A. V.V. 1988: 50 aos de viaje arqueolgico en Valen-
cia. Valencia.
A.A. V.V. 2001: Conocer Valencia a travs de su arquitec-
tura. Excmo. Valencia.
A.A. VV. 2003: Puertos uviales antiguos: ciudad, desa-
rrollo e infraestructuras. 81-98, Valencia
A.A. V.V. 2004: Perspectivas de investigacin sobre
puertos y fondeaderos en el sur de Hispania. AN-
SER, Seminario 2. Le struure dei porti e degli approdi
antichi. Roma.
ALGARRA, V., y HERREROS, A., 1996: Informe de la
intervencin arqueolgica de urgencia realizada en la ca-
lle Blanqueries n 6 de Valencia. Copia depositada en
el Servicio Municipal de Arqueologa del Ayto. de
Valencia.
BRUNOT, L., 1923: Vocabularie de la tannerie indigne
a Rabat. Tomo II, Hespries. 83-93.
CARMONA, P., 1991: Interpretacin paleo hidro-
lgica y geoarqueolgica del substrato romano y
musulmn de la ciudad de Valencia. Cuadernos de
Geografa, 49. Valncia.
CASTELLOTE, E.; 1987: Curtidores y boteros. Et-
nografa espaola. 171187. Madrid.
GAYAN, M, J. y LANGUIZ; L. 1971: El cuero en
el Alto Aragn. Coleccin Cosas Nuestras. 17-32.
Huesca.
GMEZ, S. y BOU, J. 1998: Informe de la intervencin
arqueolgica de urgencia realizada en la calle Blanqueras
n 3 esquina con la calle de las Rocas n 5 de Valencia. Co-
pia depositada en el Servicio Municipal de Arqueo-
loga del Ayto. de Valencia.
El REA SEPULCRAL LOCALIZADA EN LA CALLE MAESTRO
SOLER DE PATERNA. INTERPRETACIN DE LAS PRCTICAS FU-
NERARIAS EN TIEMPO DE LA PESTE. (S.XVI-XVII)
LLOREN ALAPONT MARTN
RESUMEN
La intervencin arqueolgica realizada en la calle Maestro Soler de Paterna ha sacado a la luz una extraordina-
ria rea sepulcral, con numerosas tumbas y esqueletos en perfecto estado de conservacin. Algunos individuos
mostraban evidentes signos de haber sido amortajados y enterrados en el interior de atades. Muchos de ellos
se acompaaban con elementos de adorno personal y objetos simblicos de carcter ritual. El cementerio parece
tener su origen en la segunda mitad del siglo XV, dentro de un espacio parroquial, donde acogera los enterra-
mientos de los nuevos colonos cristianos despus de la reconquista. Posteriormente la necrpolis tendra una
continuidad hasta la segunda mitad del siglo XVII. Las caractersticas de los esqueletos, el amontonamiento de
los cuerpos y la forma en que se depositaran y disponen en el cementerio indican que fueron vctimas de la Peste
que devast la poblacin entre los siglos XVI y XVII.
PALABRAS CLAVE: Practicas funerarias, peste, amortajamiento, osario, reduccin, atad, sagrario.
SUMMARY
The archaeological intervention realized in the street of Maestro Soler at the city of Paterna has discovered an
extraordinary sepulchral area, with numerous tombs and good conserved skeletons. Some individuals were
showing evident signs of shrouding and buried inside cons. Many of them were accompanying on elements of
personal adornment and symbolic objects of ritual practices. The cemetery seems to have his origin in the second
half of the 15th century, inside a Church space, where it would receive the burials of the new christian colonists
after the conquest. Later, the necropolis would have continuity up to the second half of the 17th century. The cha-
racteristics of the skeletons, the heaping of the bodies and the form of they were buried indicate that they were
victims of the Black Death which devastated the population between the 16th and 17th century.
KEY WORDS: Funerary practices, Black Death, shrouding, ossuary, reduction, con, sacrarium.
marrn claro. En el lmite Este del solar, registramos
un estrato de tierra areno-arcillosa de color marrn
oscuro, probablemente aportado, para poder seguir
inhumando, en el cual se encuentran los ltimos ca-
dveres de la necrpolis en la fase ms reciente de la
misma.
Por debajo de los niveles anteriores, en un es-
trato natural formado por tierra arcillosa de color
anaranjado, se excavan la mayor parte de las tumbas
de la fase antigua, datadas desde mediados del siglo
XVI hasta el siglo XVII. Estas tumbas se caracterizan
por una orientacin Oeste-Este, una distribucin ms
organizada, observndose ciertas agrupaciones fami-
liares, o reutilizacin de las mismas fosas, la existencia
de tumbas con restos de madera de atades, algunas
con elementos constructivos, evidencian la existencia
de algunas tumbas privilegiadas que se prolongan
ms all del lmite Este de la intervencin.
La excavacin de la necrpolis moderna de Pa-
terna y el anlisis de los esqueletos y de su contexto ha
proporcionado un mayor conocimiento de la estructu-
ra, densidad, dinamismo, aspecto fsico, condiciones
de vida y prcticas funerarias de aquella sociedad que
vivi y muri en Paterna entre los siglos XVI y XVII.
Aporta adems, nueva luz sobre los acontecimientos
y sucesos trgicos, que sucedieron durante ese perio-
do, concretamente durante los episodios epidmicos
de peste que azotaron virulentamente a la poblacin,
sobre todo durante el siglo XVII. De esta forma pode-
mos observar de que manera la gran mortandad tuvo
su reejo en las costumbres y prcticas funerarias y en
los rituales y creencias, en concreto como afect a to-
dos los sectores de la poblacin, independientemente
de su estatus, pero atacando de forma ms intensa a
. I
La intervencin arqueolgica realizada en la
calle Maestro Soler de Paterna (g. 1) se ha
caracterizado por el descubrimiento de un
cementerio que data entre los siglos XVI y XVIII,
conformado por ms 160 enterramientos, que en
muchos casos han alterado, en mayor o menor
medida, los sepulcros anteriores, causando
reducciones parciales y en los casos ms extremos,
provocando verdaderos osarios.
Algunos individuos mostraban evidentes sig-
nos de haber sido amortajados y enterrados en el inte-
rior de atades. Muchos de ellos se acompaaban con
elementos de adorno personal y objetos simblicos de
carcter ritual.
El cementerio parece tener su origen en la se-
gunda mitad del siglo XV, dentro de un espacio parro-
quial, donde acogera los enterramientos de los nue-
vos colonos despus de la reconquista. Posteriormente
la necrpolis tendra una continuidad hasta inicios
del siglo XVIII. Las caractersticas de los esqueletos,
el amontonamiento de los cuerpos, y la forma en que
se depositan y disponen en el cementerio, indican que
fueron vctimas de la peste que devast la poblacin
entre los siglos XVI y XVII (g. 2).
El anlisis de los esqueletos y de su contexto ha
hecho posible conocer las caractersticas fsicas, condi-
ciones de vida y prcticas funerarias de aquellos que
vivieron y murieron en esta poblacin. La aplicacin
de una metodologa que reconoce la importancia de
la posicin de los restos esquelticos y la tafonoma
del cadver junto al anlisis de las articulaciones dis-
locadas durante la descomposicin nos ha servido
por demostrar la naturaleza y evolucin de los ente-
rramientos y la recreacin de la posicin original del
cuerpo relacionada con la arquitectura de la tumba y
las circunstancias de inhumacin y descomposicin.
Podemos distinguir dos fases de enterramien-
tos evidenciadas sobre todo por la orientacin de los
cuerpos. En la fase ms reciente, los cuerpos se hayan
orientados Norte-Sur, con abundantes inhumaciones
que se alteran unas a otras, con una verdadera inten-
cin de ocupar por completo un espacio funerario
muy hacinado y con muestras evidentes en algunos
enterramientos de haber sido inhumados de forma
apresurada, en fosas simples, con cierto descuido e
invadiendo el espacio de otras inhumaciones recien-
tes. Esta fase reciente estara datada a lo largo del siglo
XVII, llegando probablemente hasta los inicios del si-
glo XVIII. La mayora de las tumbas de la fase reciente
se encuentran excavadas en un estrato de aportacin
natural formado por tierra areno-arcillosa de color
Fig. 1 . Localizacin del rea de intervencin.
184 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
y caractersticas, costumbres y rituales de la poblacin
de Paterna durante la poca moderna.
. E
En los primeros momentos de la necrpolis, ob-
servamos una cierta organizacin, una agrupacin y
divisin entre las tumbas. Podemos advertir una uni-
formidad tanto en las orientaciones de los cuerpos,
como en los tipos de deposicin y colocacin de los
individuos en las tumbas. Es muy probable que nues-
tra necrpolis corresponda a la primera necrpolis
asociada a una parroquia desde la reconquista. Tras la
reconquista cristiana, los enterramientos que durante
la dominacin islmica se realizaban fuera de la ciu-
dad en las necrpolis suburbanas, vuelven al interior
del ncleo urbano de la mano de los nuevos conquis-
tadores inuidos por las nuevas costumbres y litur-
gias cristianas. En el inicio los cristianos ocuparn los
templos religiosos musulmanes y convertirn las mez-
quitas en iglesias y utilizarn sus inmediaciones como
cementerio donde enterrar los primeros difuntos cris-
tianos. Poco despus, con la llegada de nuevos colonos
se erigirn las primeras parroquias que albergarn los
los individuos ms dbiles, nios y personas de edad
avanzada.
Para poder comprender la estructura del espa-
cio funerario, la distribucin de las tumbas, la inter-
pretacin de dicha tumba, su construccin, los objetos
que contiene, los gestos rituales y las costumbres fune-
rarias, es necesario el estudio de todos los elementos
que la conforman y es imprescindible el anlisis antro-
polgico de los huesos del individuo all inhumado.
No debemos olvidar que son las personas que un da
murieron y fueron enterradas las protagonistas de la
tumba y de la necrpolis. La localizacin de la tum-
ba, su forma, los objetos all depositados y los gestos
funerarios se hacen para y por el difunto y por tanto
estn directamente condicionados y relacionados por
el difunto, sus caractersticas y circunstancias. Al igual
que la ciudad y las casas de los vivos, la necrpolis y
las tumbas se hacen en funcin de personas, ya que
tanto el aspecto biolgico como cultural se prolongan
despus de la muerte. El estudio y anlisis de los ele-
mentos y materiales que conforman la necrpolis de
Paterna, localizada en la calle Maestro Soler ha repre-
sentado una gran oportunidad para conocer los rasgos
Fig. 2 . Plano en el que se observan todos los enterramientos en los diferentes niveles de superposicin.
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler , Paterna. Interpretacin prcticas funerarias en tiempo de la peste.(s.XVI-XVII) 185
verdaderos campos santos vinculados a las mismas.
Parece ser que nuestros primeros enterramientos co-
rresponden a esta etapa. Sin embargo no hemos do-
cumentado la presencia de estructuras arquitectnicas
que pudieran corresponder al edicio de esta parro-
quia a la cual estaran asociadas las tumbas. Sabemos
que la cercana y actual iglesia de la Parroquia de San
Pedro Apstol situada en la Plaza Mayor del Paterna
fue construida a nales del siglo XVIII, segn proyecto
de Antonio Gilabert y Lorenzo Martnez. No obstante,
tambin sabemos que este templo se edic sobre los
cimientos de la Iglesia construida tras la reconquista
en el S.XIV, la cual a su vez haba ocupado el lugar de
la mezquita:
no siendo capaz para la parroquia de 1.024 y ms
almas de comunin, tampoco tiene el decoro propio de las
cosas de Dios
Originariamente la Parroquia se construye bajo
la advocacin de San Pedro y San Juan Bautista, a don-
de acudan en el siglo XIV los habitantes de la cercana
Manises como demuestra un documento de la poca:
sin tener cerca al sacerdote... que los cristianos
mueren sin confesarse ni recibir el Cuerpo de Cristo, y mu-
chos nios sin recibir el bautismo y dado que el ro con
frecuencia y muchsimas veces no se puede cruzar por puen-
te o barca.... Es por lo que en 1370 nacera la Parroquia
de San Juan Bautista de Manises.
La Iglesia de Paterna se dedicara entonces a
San Pedro aunque se mantendran los recuerdos de
la anterior denominacin compartida, como eran las
imgenes desaparecidas tras la contienda civil que se
encontraban en la hornacina del altar mayor.
Por tanto, parece evidente que nuestra necrpo-
lis corresponde al campo santo de la primera parroquia
construida tras la reconquista cristiana. Sin embargo,
no hemos encontrado las primeras tumbas medievales
de la necrpolis, seguramente estaran ms prximas
a la parroquia, en una ubicacin distinta a la nuestra.
Las tumbas del primer momento parecen abarcar un
espacio cronolgico desde la segunda mitad del siglo
XVI hasta el siglo XVII, una estandarizacin y conso-
nancia (g 3).
Se trata de fosas excavadas en el terreno natu-
ral, de forma pseudo-rectangular, cuyas dimensiones
se adaptan al tamao del cuerpo del difunto. Todas
ellas estaban orientadas Oeste-Este, respetando las
Fig. 3. Evolucin de la necrpolis en el siglo XVI, con diferentes niveles de enterramientos.
186 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
prescripciones del ritual funerario cristiano: Cabeza al
Oeste y pies al Este y rostro mirando al frente. En el
caso de estos enterramientos es el sentido del cuerpo
y de la cabeza que miran al frente, haca el Oeste, el
que motiva la intencionalidad de la orientacin de los
difuntos cumpliendo la ortodoxia cristiana.
Prueba de ello es la justicacin de esta orienta-
cin por parte de Santo Tomas:
Es conveniente que adoremos con el rostro vuelto
hacia el oriente: primeramente para mostrar la majestad de
Dios, que nos es maniesta por el movimiento del cielo, que
parte del oriente; en segundo lugar porque el Paraso Terre-
nal existi en oriente y nosotros tratamos de volver a l; en
tercer lugar porque Cristo que es la luz del mundo, es llama-
do Oriente por el profeta Zacaras, y porque segn Daniel,
subi al cielo, al oriente; y en cuarto lugar, por ltimo, es
el oriente en donde aparecer en el ltimo da, conforme a las
palabras de Mateo (op.cit. pg. 42).
El individuo estaba colocado en el interior de
la tumba en una posicin intencionada y predeter-
minada, con cuidado de que quedara en una postura
normalizada. Los esqueletos se encontraban decbito
supino, con el crneo mirando al frente, o apoyado
sobre el parietal mirando a un lado, las extremida-
des superiores semi-exionadas con las manos juntas
sobre el abdomen, sobre la pelvis o sobre el pecho y
las extremidades inferiores extendidas y paralelas. La
posicin general del esqueleto en la tumba y la forma
adoptada por los huesos son factores fundamentales
para reconstruir el amortajamiento y enterramiento
del individuo, as como la reutilizacin de la tumba
y las sucesivas manipulaciones de los restos, desde la
re-inhumacin hasta la reduccin parcial o total del
esqueleto, siguiendo un proceso que conduce de la de-
posicin primaria hasta la formacin de un verdadero
osario. Los esqueletos mostraban signos de haber sido
amortajados, la posicin de las clavculas, los antebra-
zos y los pies indicaban la compresin provocada por
ligaduras a la altura de los hombros, codos, rodillas y
tobillos.
La superposicin, en el mismo lugar, de unos
cuerpos sobre otros, indica que probablemente se uti-
lizaba la misma fosa y espacio sepulcral por varios in-
dividuos relacionados por parentesco familiar (g. 4).
Esta reutilizacin del sepulcro viene conrmada por
el registro de reducciones de numerosos componentes
seos a los pies de la fosa, sobre el cuerpo del difunto o
Fig. 4. Enterramiento en el que se aprecia la superposicin de los
cuerpos y la reduccin de los restos seos precedentes..
Fig. 5. Enterramiento en el que se aprecia la reduccin sobre el
cuerpo del difunto.
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler , Paterna. Interpretacin prcticas funerarias en tiempo de la peste.(s.XVI-XVII) 187
a los lados. La inhumacin de nuevos individuos com-
porta la desarticulacin y reorganizacin de los restos
de los sujetos enterrados anteriormente, todo ello con
el n de favorecer la deposicin del nuevo difunto. No
obstante no se trata simplemente de apartar los huesos
y reducir el esqueleto, se trata de una manipulacin
escrupulosa y respetuosa respecto a los restos seos de
los antepasados (g. 5, 6 y 7).
En este momento, encontramos de forma muy
puntual algunos objetos de adorno personal, concreta-
mente, pulseras de bronce, que han aparecido en slo
dos enterramientos, en una reduccin y en el antebra-
zo izquierdo de un individuo articulado (g. 8). No
obstante, observamos la ausencia total de objetos vin-
culados con la religiosidad, que caracterizarn el mo-
mento siguiente, como si la inuencia de las liturgias
vinculadas a estos objetos hubiera sido muy tenue, y
como si la necesidad de incluir smbolos religiosos en
el ritual funerario o como elemento identicador en el
trnsito hacia la vida de ultratumba, todava no se hu-
biese consolidado o arraigado en el imaginario social
de la poca.
. E
En un momento posterior que datamos a partir
del siglo XVII (g.9), registramos una mayor variabili-
dad en la orientacin de las tumbas, la mayor parte en
sentido Norte-Sur, intentando aprovechar al mximo
el espacio. Algunas fosas se revisten con hiladas de
Fig. 6. Tumba en el que el crneo de una inhumacin precedente se
sita sobre las piernas del difunto.
Fig. 7. Enterramiento en el que se aprecia la reduccin en los pies
de la tumba.
Fig. 8. Pulsera en el antebrazo izquierdo de un individuo femeni-
no de entre 25 y 30 aos
188 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
ladrillos. Tambin vara la disposicin de los cuerpos
en las tumbas. Las posturas que adoptan los cuerpos
tambin son diversas, incluso en tumbas adyacentes.
Esta evolucin llega hasta el momento nal de la ne-
crpolis cuando observamos un verdadero hacina-
miento. Unas tumbas alteran a las otras, y se producen
continuas inhumaciones post-deposicionales de restos
seos que aparecen dispersos, con abundantes reduc-
ciones parciales, que apenas dejan espacio libre entre
los individuos enterrados (g. 10). Encontramos indi-
viduos de ambos sexos y de todas las edades, sobre
todo nios, cuyo nmero era escaso en el momento
anterior, depositados unos junto a otros sin una orga-
nizacin aparente.
La mayor parte de los individuos aparecen colo-
cados decbito supino, con las manos sobre el pecho, o
el abdomen con las piernas extendidas. Muchos de los
individuos se encuentran enterrados en el interior de
atades, de los cuales se han conservado restos de ma-
dera carbonizada y clavos de hierro y bronce (g. 11).
Sin embargo, adems de las condiciones des-
critas, algunos individuos aparecen enterrados boca
abajo y se observa la existencia de reducciones secun-
darias y terciarias, junto con verdaderos osarios forma-
dos con los huesos procedentes de las inhumaciones
alteradas, hechos que evidencian un apresuramiento
y urgencia por enterrar los cuerpos, y un nmero ele-
vado de inhumaciones efectuadas en un corto espacio
de tiempo, sin tener en cuenta los difuntos sepultados
con anterioridad (g. 12).
En las tumbas y cuerpos de los individuos ente-
rrados en los ltimos niveles documentados, se apre-
cia una abundante presencia de elementos de signi-
cado simblico y ritual, los cuales tienen, sin duda,
un gran valor arqueolgico. En varias tumbas obser-
vamos elementos de adorno personal e indumentaria.
Fig. 9. Distribucin de las tumbas durante varias fases a partir del S.XVII
Fig. 10. Fotografa de un sector del cementerio en el que se observa
la alteracin de unas tumbas por otras y el gran nmero de compo-
nentes seos removidos.
Fig. 11. Clavos de bronce con madera adherida junto a los restos
esquelticos.
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler , Paterna. Interpretacin prcticas funerarias en tiempo de la peste.(s.XVI-XVII) 189
rios del siglo XVIII de tela o cuero que envuelven un
cristal similar a los hallados, que protegan la imagen
del santo y que tienen un evidente signicado pro-
lctico.
Hemos localizado agujas de peinado y sobre todo he-
billas que conrmaban la presencia de calzado y de
personas inhumadas vestidas (g. 13). Entre los ele-
mentos de adorno personal debemos destacar la recu-
peracin de un pendiente de oro perteneciente a una
mujer enterrada en el interior de un atad que conser-
vaba restos de la madera carbonizada (g. 14).
La presencia de estos importantes objetos de
adorno personal, que incluyen el oro, muestra la di-
versidad en cuanto al estatus de la poblacin inhuma-
da en la necrpolis, que albergara individuos de todas
las categoras sobre todo en los ltimos momentos,
cuando lo que importaba era enterrar con celeridad,
sin mirar en exceso la clase social. Sin embargo pare-
ce ser que las tumbas ms privilegiadas se prolongan
ms all del lmite Este de nuestra intervencin.
En la mayora de enterramientos de este mo-
mento localizamos numerosos objetos de simbologa
religiosa. Registramos rosarios entrelazados en las
manos del difunto, o rodendoles el cuello y tambin
medallas dedicadas a los santos, muestra evidente de
las creencias religiosas en el ritual funerario (g.15).
Sin embargo, el elemento simblico religioso
ms abundante en las tumbas, que hemos interpreta-
do gracias a la comparacin con elementos similares
en posesin de anticuarios y coleccionistas son los
cristales de sagrarios o escapularios (g. 16). Se tra-
ta de cristales que protegan la imagen del santo en
papel revestidos en una funda de cuero o tela que no
se ha conservado. Numerosos individuos presentaban
casi sistemticamente junto al cuerpo unos pequeos
vidrios de forma circular, ovalada o rectangular.
Descubrimos la funcin de estos sagrarios cuan-
do investigamos en anticuarios y encontramos sagra-
Fig. 12. Individuo depositado de cbito prono, hecho que
denota un descuido y apresuramiento en la inhumacin.
Fig. 13. Hebillas que demuestran la presencia de calzado,
lo que ha permitido la preservacin de la articulacin del
tarso manteniendo juntos todos los huesos del pie.
Fig. 14. Pendiente de oro encontrado en el interior la tumba
que contena los restos del individuo UE1227 en el interior
de un atad.
190 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
. M .
El estudio de la denticin de los individuos
muestra, en general, la ausencia de higiene dental. Ca-
ries, abscesos, reabsorcin alveolar, perdidas de dien-
tes in vivo y clculos dentales masivos han resultado
las patologas orales ms comunes. Tambin registra-
mos lneas transversales o depresiones en bandas en el
esmalte, evidencia fsica de hipoplasia.
El anlisis paleopatolgico de los esqueletos
indica que procesos artrsicos resultan las patologas
ms registradas. Sin duda, sobrecarga articular y/o
determinadas actividades fsicas son las responsables
directas de su desarrollo. Las depresiones de Schmorl
fueron observadas en individuos masculinos y feme-
ninos. Los casos estudiados estaran relacionados con
la compresin vertebral derivada de levantar y trans-
portar en la espalda pesos excesivos. Tambin debe-
mos tener en cuenta que cadas accidentales y otros
episodios traumticos pueden provocar esta hernia
discal intervertebral.
Tambin hemos detectado lesiones entesop-
ticas en varios individuos. Los entesotos son la for-
macin de osteotos en las inserciones musculares,
tendones y ligamientos, especialmente en el taln de
Aquiles y las rtulas. Los entesotos son el resultado
de una excesiva y frecuente actividad muscular. Estas
lesiones son de tipo ocupacional-postural y se relacio-
nan con la realizacin continuada de una actividad en
la posicin de rodillas en el caso de las rtulas o de
cuclillas en el caso del calcreo.
Entre las patologas ms destacadas hemos
detectado en la extremidad inferior izquierda de un
individuo masculino, adulto de entre 25 y 35 aos,
dos importantes patologas seas. En la disis del f-
mur localizamos dos evidentes protuberancias seas
que interpretamos como miositis osicante (g. 18).
Fig. 15. Individuo con las manos entrelazadas con un rosario.
Fig. 16. Cristales de diferentes formas y dimensiones junto a los
restos esquelticos
Fig. 17. Sagrarios del S.XVIII, con cristales similares en formas
y tamaos.
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler , Paterna. Interpretacin prcticas funerarias en tiempo de la peste.(s.XVI-XVII) 191
Un individuo masculino, adulto de ms de 60
aos mostraba tanto en la epsis distal del hmero
izquierdo, como en el fmur izquierdo una impresio-
nante patologa sea que identicamos como la Oste-
tis deformans o Enfermedad sea de Paget (g. 20).
La enfermedad se caracteriza por una excesiva resor-
cin sea seguida de una sustitucin de la mdula por
un tejido vascular conectivo broso, mientras que el
hueso perdido es sustituido por hueso trabecular dis-
puesto de una manera desorganizada. La deposicin
del hueso neoformado, que ocurre frecuentemente en
forma de lminas, es la responsable del aspecto defor-
me del hueso.
5. P .
En el primer momento del rea sepulcral obser-
vamos una reutilizacin vertical del mismo espacio
de inhumacin por parte de varios individuos que se
superponen unos a otros. Este hecho indica una utili-
zacin colectiva de la misma fosa, motivando en nu-
merosos casos, la desarticulacin y reorganizacin de
los restos de los sujetos inhumados anteriormente. No
obstante, no se trata simplemente de apartar los hue-
sos y reducir el esqueleto, estamos ante una prctica
respetuosa y escrupulosa, mediante la cual se reservan
y recogen todos los huesos, y se recolocan juntos, en
la mayora de casos, a los pies de la fosa, y a veces, so-
bre el mismo difunto o su lado, siempre en el interior
del sepulcro, acompaando al nuevo nado. De este
modo, la tumba pierde su valor individual y exclusivo
hacia un individuo determinado, ya que la reutiliza-
cin de la tumba y de un mismo espacio funerario por
parte de un grupo familiar perpeta la memoria los
fallecidos.
Esta costumbre de manipular los restos esquel-
ticos emerge de un lento cambio de actitud con respec-
to a los muertos que tiene su inicio en la antigedad
tarda. La reduccin y recolocacin de los huesos den-
tro de un espacio exclusivo colectivo nos indica una
evolucin en el sentido de una progresiva disminucin
del temor a los muertos. A este respecto, la presencia
del alma en el interior de la tumba deja de ser eterno,
sino que termina con la fase de la descomposicin del
cadver. Observamos por tanto, que la tumba deja de
ser percibida como un lugar inviolable y temible y se
convierte en un lugar de trnsito donde el alma per-
manece durante el tiempo que dura la esqueletizacin
del cadver, momento en el cual abandona denitiva-
mente el mundo de los vivos para pervivir eternamen-
te en el mundo de los muertos.
En este ltimo momento de la necrpolis, tam-
bin observamos una serie de reducciones e inhuma-
ciones post-deposicionales secundarias y terciarias. No
La miositis osicante es un crecimiento de hueso ex-
traseo nuevo, no neoplsico. La miositis osicante
circunscrita se reere a nuevo hueso extra-seo que
aparece despus de un traumatismo. La miositis osi-
cante progresiva es un desorden raro, heredado, ca-
racterizado, a menudo, por la brosis y osicacin del
msculo, tendones y ligamentos que es incapacitante.
La otra lesin importante es un osteosarcoma
central localizada en la epsis proximal de la tibia, en
la articulacin de la rodilla (g. 19). El osteosarcoma
detectado consiste en un tumor maligno de hueso en el
que la neoformacin de hueso se produce por clulas
tumorales y es muy probable que este relacionado con
la miositis osicante progresiva. En pocas histricas
se calcula que la supervivencia no superara el 10%.
En caso de metstasis, la enfermedad es claramente in-
compatible con la supervivencia, por tanto, debemos
considerar seriamente la posibilidad de que el indivi-
duo hubiera fallecido a causa de esta patologa.
Fig. 18. Miositis osicante En la disis del fmur.
Fig. 19. Osteosarcoma central localizada en la epsis proximal
de la tibia, en la articulacin de la rodilla.
192 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
obstante, se trata de una prctica funeraria totalmente
diferente. En estos casos no se trata de una reagrupa-
cin de los huesos en una tumba colectiva, sino que la
mayora aparecen dispersos y diseminados en varias
fosas, o todos juntos en una fosa individual realizada
es profeso. En este momento, la razn de la re-inhuma-
cin de los huesos se debe exclusivamente a la altera-
cin y remocin de los enterramientos anteriores por
parte de nuevas tumbas que precisan urgentemente
de este espacio y que solucionan rpidamente la apa-
ricin de los restos humanos anteriores enterrndolos
de nuevo, sin ningn orden en el espacio disponible.
En estos casos, la alteracin y remocin de los
restos esquelticos al excavar una fosa encontrar un
enterramiento ms antiguo se debe exclusivamente a
la voluntad de vaciar el espacio para facilitar nuevos
enterramientos y, por tanto, no puede considerarse
como una prctica funeraria de reduccin. Sin embar-
go, el hecho de re-inhumar y agrupar los huesos ms
voluminosos extrados accidentalmente corresponde a
una gestin respetuosa de de los restos esquelticos
que sin duda, se reconocidos y valorados como huma-
nos.
En este momento, observamos tambin un au-
mento de los objetos de simbologa religiosa. Es obvio
que el temor a la muerte repentina provocada por una
epidemia provoc un mayor fervor religioso. Sobre
todo habra una intencin de estar a bien y ganarse
el favor divino, con el n de evitar una muerte conta-
giosa, pero tambin ante la proximidad de la muerte,
asegurarse la vida en el ms all. Este motivo justica-
ra la presencia casi sistemtica de los sagrarios junto
a los difuntos, adems de otros objetos de simbologa
eminentemente religiosa, como los rosarios entre las
manos y las medallitas dedicadas a los santos.
Todos estos objetos simblicos permiten rela-
cionar los enterramientos con un temor al contagio por
episodios epidmicos fatales y de gran magnitud. Res-
pecto a esta interpretacin debemos hacer referencia
al libro de Francisco Gavalda de la Orden de Predica-
dores: Memoria delos sucesos particulares de Valencia
y su reino: en los aos mil seiscientos quarenta y siete
y quarenta y ocho tiempo de peste. Francisco Gaval-
da de la orden de predicadores. En este libro el autor
otorga especial importancia a la epidemia de peste bu-
bnica que esquilm la ciudad en el ao 1647. Arma
que de octubre a noviembre murieron ms de 2000
personas. Haba crecido tanto el nmero de muertos
que no eran sucientes las sepulturas comunes de las
parroquias, ya que todas ellas estaban llenas de cad-
veres y se abran tantas veces, que representaban un
verdadero peligro para los que acudan a las liturgias.
Muchos enfermos se enterraban vestidos por que la
muerte haba sido tan repentina que no haban tenido
tiempo de desvestirse y guardar cama.
Para nalizar queremos tratar especialmente el
hallazgo de un huevo (g. 21) de codorniz entre las
manos del difunto del enterramiento n7. Es evidente
que el huevo simboliza la resurreccin, el nacimiento
en otra vida. No obstante el huevo no es un smbolo
eminentemente cristiano. Lo que resulta interesante
es que el huevo ha formado parte de la simbologa y
ritual funerario desde la antigua cultura griega. En las
tumbas de las necrpolis griegas del siglo IV a.C. se
Fig. 20. Enfermedad sea de Paget en un individuo masculino, adulto de ms de 60 aos
El rea sepulcral localizada en la calle Maestro Soler , Paterna. Interpretacin prcticas funerarias en tiempo de la peste.(s.XVI-XVII) 193
depositaban huevos en las tumbas como signo eviden-
te de la creencia en la resurreccin en la otra vida. Esta
costumbre funeraria griega la heredan los romanos,
los cuales acostumbraban a poner huevos en las tum-
bas con el mismo signicado. No obstante en este caso
representa una tradicin pagana, ya que el huevo no
es un smbolo cristiano, ni forma parte de la liturgia
cristina, ni es habitual en los rituales funerarios. Por
tanto resulta un caso atpico que no est documentado
en otros casos del mismo contexto.
Por tanto puede resultar un caso aislado con una
motivacin personal. Y aunque la hiptesis es tentado-
ra, no podemos asegurar que 2000 aos despus, en
poca moderna, se haya conservado esta simbologa y
ritual pagano perdurando en el imaginario colectivo.
Fig. 21. Huevo aparecido entre las manos unidas de un individuo
enterrado en el timo momento documentado del cementerio.
B
- ALAPONT, L. y RIBERA, A. (2009). Topografa y Je-
rarqua Funeraria en la Valencia Tardo-antigua. Morir
en el Mediterrneo. Arte e Historia en la Antigedad
Tardia. British Archaeological Reports. BAR Interna-
tional Series S2001
- ALAPONT, L. (2005): La Necrpolis de lrea Episco-
pal de Valncia. Noves Aportacions Antropolgiques. Les
Ciutats Tardoantigues dHispania: Cristianiaci i
Topografa. Monograes de la Secci Histrico-Ar-
queolgica, VI Reuni dArqueologia Cristiana His-
pnica. Institut dEstudis Catalans.
- DUDAY, H., et al. 1990. LAnthropologie de terrain
reconnaissance et interprtation des gestes funrai-
res. Bulletins et Mmoires de la Socit danthropologie
de Paris, Nouvelle Srie. Tome 2 N3-4. pp. 29
- GALERA, V.; GARRALDA, M.D. 1994. La poblacin
medieval cntabra de Santa Mara de Hito. Aspectos
morfolgicos y etnohistricos, Revista Espaola de
Antropologa Biologica, 15 (1994) 73-90.
- GAVALDA, F. (1648) Memoria delos sucesos parti-
culares de Valencia y su reino: en los aos mil seis-
cientos quarenta y siete y quarenta y ocho tiempo
de peste. Francisco Gavalda de la orden de predi-
cadores.
- MESQUIDA GARCA, M. (1996). Paterna en el Rena-
cimiento: resultado de las excavaciones de un barrio
burgus. Paterna (Valencia). Servicio Municipal de
Arqueologa.
- ORTNER, D.J. & PUSCHAR W. G. J. 1985. Identi-
cation of Pathological Conditions in Human Skeletal Re-
mains. Smithsonian Institution Press. Washington,
London. p.442
- ROBERTS, C. & MANCHESTER, K. 1995. The Ar-
chaeology of Disease, Ithaca: Cornell University Press.
p.
56
194 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Ll. Alapont Martn
- GRAUER, A. L. 1991. Paerns of Life and Death:
The Paleodemography of Medieval York, in Health
in Past Societies, Biocultural interpretations of hu-
man skeletal remains in archaeological contexts, Bush,
H. & Zvelebil, M. ed. BAR International Series 567.
Oxford. pp. 69-73.
EPISODI BLLIC DE LA PRIMERA GUERRA CARLINA A
ALBAIDA
REMEI ARVALO CASTELLANOS
RESUM
Es tracta de donar a conixer els resultats de la primera intervenci arqueolgica en la Cripta del Roser, excavada
l'any 2003. La cripta es localia en l'Ermita del Roser d'Albaida, Valncia. La cripta, construda en els S.s XVI-
XVII, ocupa prcticament tot el subsl de l'ermita i va ser utiliada com a lloc d'enterrament. Es tracta d'una nau
amb volta que est dividida en dos espais: el vas nord, el ms gran, i el vas sud. Els resultats que es presenten en
aquest article corresponen parcialment al vas nord. La pavimentaci de l'ermita al segle XIX, que va cobrir les
embocadures de la cripta, va suposar la clausura denitiva de la mateixa, i, en conseqncia, l'oblit denitiu de
la seva existncia.
PARAULES CLAU: Albaida, Cripta, Guerra carlina, Milcia Provincial, Soterrament.
ABSTRACT
The aim is to release the results of rst archaeological intervention in the Roser's Crypt, excavated in 2003. The
Roser's Crypt is located in Roser's hermitage in Albaida,Valencia. The crypt was built in c.XVI-XVII and it takes
up almost all hermitage's subsoil. It was used like place to grave. Its structure is a vault which is divided in to
two spaces: north site, the biggest one and the south site. The results presented in this report make reference to
partial excavation of north site. Paving made in c. XIX concealed the crypt entrance, this meant its ultimate lock
and consequently its ultimate oblivion.
KEY WORDS: Albaida, Crypt, Carlina War, Provincial Militia, Grave.
M
Lexcavaci en la cripta tenia com a objectiu
general obtenir tota la informaci possible tant de les
restes arqueolgiques i antropolgiques, com de l ele-
ment arquitectnic en s.
Els treballs dexcavaci de la cripta daquesta
fase van durar un mes, de l1 al 31 de novembre del
2003. Lequip tcnic va estar format per dos arquelegs,
un metge-forense que va fer lestudi antropolgic
a ms dos operaris, proporcionats per lajuntament
dAlbaida.
Lacumulaci del Vas Nord mostrava, a simple
vista, tres nivells. Un primer nivell format per restes
humanes articulades i objectes associats a aquestes,
que pertanyien a un grup de milcia. Un segon nive-
ll integrat per caixes de fusta i restes humanes que
pertanyien, probablement, a poblaci civil i, un ter-
cer nivell, format per un paquet denderrocs localiat
sota lemboc nord del vas. Lestudi que ac es pre-
senta s un treball incomplet, doncs ens centrem en
el nivell format per un grup de milcia, quedant pen-
dent dexcavaci el nivell format per enterraments en
tats, lestudi del immoble i lexcavaci completa del
Vas Sud. El que es pretn en aquest article s donar
a conixer els resultats obtinguts, en aquesta prime-
ra campanya dexcavaci, relacionats, exclusivament,
amb aquest grup homogeni exhumat.
El grup de milcia s superposava al nivell de
tats, barrejant-se. Les restes humanes es trobaven,
majoritriament, en un estat molt decient de con-
servaci, fonamentalment per dos motius, tal i com
sespecica en linforme antropolgic,: Per una banda
per les ltracions daigua i, sobretot, per les sals minerals,
les quals havien deteriorat greument les estructures ssies
dels cossos ms esqueletizats; i per altra, els fenmens pu-
trefactius habituals desprs de la mort havien patit un pro-
cs de dilataci en el temps molt notable, de forma que ens
A
Amb la intenci de rehabilitar lermita del Roser,
en novembre del 2002, lAjuntament dAlbaida, com a
propietari i promotor daquesta obra, decideix sanejar
ledici, demolint els murs del permetre de lermita
amb una mquina retroexcavadora. Aquesta desafor-
tunada intervenci provoc la denncia de diferents
associacions locals a la Direcci General de Patrimoni
Valenci, que parali cautelarment les obres. Com a
conseqncia daquest fet es realiaren sondejos ar-
queolgics dins i fora de l'ermita.
Lermita del Roser pertany al terme munici-
pal dAlbaida (Valncia). Est emplaada a les afores
del casc antic dAlbaida, al nord daquest municipi.
Lermitori s duna nica nau de planta rectangular
dividida en tres trams per dos arc apuntats -avui sols
queden daquests arcs els basaments- i ocupa una su-
perfcie total de 158.01 m
2
(g.1).
La cripta, descoberta en les excavacions de
lermita, s de planta rectangular -3,85 m damplria,
11,20 m de llargria i una altura de 3,40 m- i ocupa prc-
ticament tot el subsl de la nau de lermita. Aquesta es-
tructura coincideix amb la mateixa orientaci de lermita
(NE - SW) i mostrava un bon estat de conservaci.
Aquesta construcci subterrnia s una nau voltada
formant un arc carpanell que descansa sobre els murs
laterals, tot executat en carreus de pedra tosca, a di-
ferncia dels murs de tancament que sn de maone-
ria.
Interiorment la cripta est dividida en dos vasos.
El Vas Nord - 3,85 x 6,60 m - s on sha desenvolupat
aquesta campanya dexcavaci. En aquest vas sobrin
dos embocs de lloses de pedra. La primera embocadu-
ra s rectangular - 1,20 x 1 m -, situada al nord del vas i
est formada per un marc conformat per quatre lloses
de pedra calcria i per dues lloses de tanca; en canvi
la segona boca, la situada al sud del vas, s ms petita
que lanterior - 0,90 x0,90 m - i est executada en una
sola llosa de pedra calcria que sencasta en un marc
de pedra, tamb conformat per quatre lloses, amb dos
agafadors de ferro (g.2).
El Vas Sud -de 3,85 m dample per 4,60 m de
llarg-, t un nic emboc, que s idntic a la segona
embocadura del Vas Nord. Aquest Vas s la prolonga-
ci de la mateixa construcci, separat per un mur de
maoneria. (g. 3)
El contingut dels Vasos ens revelava que havien
estat utiliats com a llocs d'enterraments. El Vas Nord
mostrava, a simple vista, ms densitat i una diferncia
clara amb el Vas Sud, on no apareixien enterraments
en tats. (Arvalo. R. 2003) (g. 4)
Fig. 1 . Localiaci de lErmita del Roser dAlbaida, Valncia.
196 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 R. Arvalo Castellanos
lexcavaci, i circular per linterior de la cripta sense
alterar el registre arqueolgic, accedint de manera c-
moda i rpida a tota la seqncia estratigrca.(g. 5)
El procediment dexcavaci es reali per mi-
tj de lestabliment dunitats estratigrques (UEs),
dacord amb el mtode Harris amb certes excepcions.
Considervem UEs els individus complets o els que
presentaven ms parts anatmiques articulades. Pel
tipus de dipsit que mostrava el jaciment- la mala pre-
hem trobat amb cossos humans encara no esqueletiats
(Gmez Bellard, 2010).
Per la disposici del registre arqueolgic, prcti-
cament amuntonat en la meitat sud del vas, la primera
fase del treball va consistir en muntar una estructura
formada per taulons de fusta mbils que es sustenta-
ven en quatre perls metllics agafats als murs laterals
de la cripta. A ens va permetre pujar o baixar els tau-
lons i mourels en horiontal, segons les necessitats de
Fig. 2 . Planta de lermita i de la cripta. rea dactuaci.
Fig. 4. Vista interior de la cripta. Mur nord de tancament de la
cripta i lemboc nord del Vas Nord.
Fig. 3. Vista interior de la nau de lermita en el transcurs de
lexcavaci, amb les tres embocadures de la cripta.
Episodi bllic de la Primera Guerra Carlina a Albaida 197
servaci dels esquelets i la superposici dels mateixos-
vrem designar amb UA (unitat anatmica) gran
quantitat de parts anatmiques, amb una numeraci
correlativa i independent de les UEs, perqu consi-
dervem que no tenien lentitat sucient per a con-
siderar-les UE, amb la nalitat de reconstruir i com-
pletar desprs, ja en el dibuix, el nombre dindividus
total all dipositats i comprovar si es podien associar
les unitats anatmiques a les Unitats Estratigrques.
Aquests dos tipus dunitats presentaven objectes, als
quals tamb es vam donar una numeraci diferent i
correlativa, per a desprs, mitjanant el dibuix veure
si es podien associar a alguna UE concreta.
Lenregistrament i la documentaci de les UEs,
les UAs i els objectes es reali alant la planimetria
de cada un dels esquelets, de cada unitat anatmica i
dels objectes (Arvalo, R. i March, J., 2004).
Daquest estudi sexclouen les UEs i UAs no re-
lacionades amb els resultats que presentem. Per les ca-
racterstiques de descomposici dels cossos dipositats
en un medi buit i deixats caure sobre tats, molt afec-
tats per la humitat que presentava la cmera funerria,
es superposaren UEs que pertanyien al segon nivell
dinhumacions en tats, nivell que encara est per ex-
cavar i que esperem que en un futur, no gaire lluny,
es puga continuar lestudi per poder concloure aquest
treball (g. 6).
Fig. 6. Planta general de totes les UEs, UAs i objectes excavats.
Fig. 5. Rebliment que presentava la meitad sud del Vas Nord.
198 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 R. Arvalo Castellanos
D -
El conjunt excavat s un grup homogeni que
forma part dun soterrament collectiu, en el que els
cossos shan descompost en un medi buit.
Els cossos shavien dipositat per lembocadura
sud, a ms duna posterior recollocaci des de dins
del vas. Els esquelets presentaven diferents posicions
anatmiques:
-Tres cossos dipositats en decbit sup (UE1004,
UE1009, UE1018).
-Vuit cossos en decbit prono (UE1006, UE1007,
UE1008, UE1011, UE1014, UE1016, UE1017,
UE1020).
-I dos en decbit lateral dret (UE1005, UE1015)
(g. 7).
Les unitats anatmiques tamb mostraven po-
sicions anatmiques distintes. Es registren trenta-una
unitats anatmiques:
-Tree cranis (UA1-associat a un fragment de
plom-, UA2, UA3, UA4, UA12, UA15, UA17,
UA24, UA25, UA26, UA28, UA29, UA32).
-Sis fragments de crani (UA20, UA21, UA22,
UA30, UA33, UA34).
-Un bra dret complet posterior (UA6).
-Un bra esquerre complet lateral (UA7).
-Un radi i un cbit posteriors amb algun meta-
carpi (UA8).
-Un hmer i radi i vertebres drets (UA18).
-Vertebres torciques, un coxal i un fmur (par-
cial) anteriors (UA13).
-Una tbia i peron duna cama dreta anteriors
(UA5).
-Un fmur i coxal drets posteriors (UA10).
-Una tbia i peron amb calcani de la cama dreta
laterals (UA16).
-Dos coxals i fmurs laterals (UA19).
-Un fragment dhmer esquerre (UA32).
-Un hmer i omplat esquerre (UA27).
-Els fmurs dret i esquerre posteriors (UA31)
(g. 8).
En quant als objectes relacionats amb aquest
grup registrem nombrosos fragments de cuiro negre,
fragments de teles, objectes metllics, majoritriament
de llaut, i fragments de corda.
Fig. 7. Plnol de planta de les UU.EE.
Episodi bllic de la Primera Guerra Carlina a Albaida 199
Es recuperen quatre conjunts dobjectes asso-
ciats. Un primer conjunt format per una base circular
-200 mm- i una visera en forma de lluna creixent de
cuiro negre, un fragment de tela i un ajustador o Ca-
rrillera (n 060), que es tracta duna pea de tela rgida
rectangular en forma de peix amb escames de llaut
-220 mm de longitud-.
Un segon conjunt compost per una placa de
llaut de forma campaniforme, gravada amb un escut
coronat amb la corona reial i dos dajustadors similars
al descrit en el primer conjunt (n 043). Un dels ajus-
tadors est unit a una plaqueta circular o rosetn -30
mm- de llaut, tamb gravada amb una or de Lis i
una visera.
I el tercer i quart conjunt conformats per una
base circular i una visera, similars a les descrites en el
primer conjunt (n 015 i n 064) (g. 9).
Es comptabilien un total de divuit bases cir-
culars de cuiro negre no associades a cap altre objecte
(n
os
: 002, 005, 007, 011, 012, 018, 024, 025, 026, 027, 028,
037, 039, 040, 045, 063, 065 i 067). Cinc viseres (n
os
: 006,
010, 022, 056 i 057-aquesta ltima associada a tela i a
una plaqueta de llaut rectangular -30 mm dampla i
60 mm de llarga- rematada en un costat en triangle i
gravada en la part superior-).
Documentem tres carteres o cartutxeres amb so-
lapa de cuiro negre -160 mm daltura, 220 mm de lon-
gitud i 60 mm damplria- (n
os
: 013, 016 i 030) i nom-
brosos conjunts de fragments indeterminats de cuiro
negre (n
os
: 004, 008, 009, 014, 017, 019, 020, 031, 034,
035, 036, 038, 054) (g.10). Tamb registrem dos ajus-
Fig. 8. Plnol de planta de les UAs i dels objectes.
Fig. 9. Objecte n43. Conjunt format per frontalera, carrilleras,
rosetn i visera.
200 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 R. Arvalo Castellanos
tadors (n
os
: 053, 066) i altres dos fragments ms (n
os
:
029, 044).
Els objectes trobats de llaut sn:
-Una placa o frontalera similar a la descrita
abans (n 042).
-Una plaqueta rectangular rematada en un cos-
tat en forma triangular amb punta roma -30 mm
damplria i 60 mm de llargria- i gravada en la
cara superior amb la graduaci del rang militar,
associada a un fragment de tela (n 041).
-Una plaqueta circular -30 mm- gravada en la
cara superior igual a lanteriorment descrita (n
048).
-Una plaqueta circular o rosetn de les mateixes
dimensions per gravada amb una granada en-
cesa (n 050).
-Una Charretera -pea circular de llaut de 70
mm de dimetre sobre la que hi ha una plaqueta
rectangular de 65 mm de llarg i 35 mm dampla
gravada en la cara superior amb el rang militar
-. La Charretera formava part de luniforme mili-
tar i es collocava al muscle.
-Un fragment de sivella.
-Un bot -13 mm-.
-Una creu de Caravaca.
-Un fragment de paper imprs -20 mm- (n 58).
-I objectes metllics indeterminats (n
os
: 051,
052).
A ms dels fragments de tela (n
os
: 021, 047), que
no estan directament associats a les restes ssies. Tam-
b es recuperen fragments de corda (n 055) i alguns
dells associats als cossos (g. 11).
No totes les unitats anatmiques han pogut re-
lacionar-se directament a UEs concretes. Dels tree
cranis identicats com a unitats anatmiques podem
associar-ne vuit a vuit UEs concretes (UE1004 amb
UA27; la UE1005 amb UA2; la UE1006 amb UA28;
la UE1007 amb la UA4; la UE1011 amb la UA26; la
UE1015 amb la UA12; UE1017 amb la UA1 i la UE1020
amb la UA30). De la resta de les UAs, sols vuit po-
dem relacionar-les a UEs concretes: La UE1011 amb
la UA6; La UE1014 amb la UA18; La UE 1015 amb la
UA16; La UE1016 amb la UA31 i la UA8; la UE1017
amb la UA5 i la UA19; i , nalment, la UE1020 amb la
UA26.
Fig. 10. Cartutxera in situ.
Fig. 12. Insgnia dels granaders. Objecte n50.
Fig. 11. UE1009 associada al conjunt dobjectes n
os:
13,14,32 i 43.
Fig. 13. Bocamnega amb botonera . Objecte n46.
Episodi bllic de la Primera Guerra Carlina a Albaida 201
d'almenys 17 subjectes. Tots ells presenten dos carcters
comuns: el sexe-tots sn homes- i l'edat-tots excepte un-,
tenen entre 17 i 21 anys i morts en un perode de temps
molt curt. Resulta evident, per tant, que es tracta d'un grup
homogeni de militars pertanyents a un mateix regiment, tal
vegada comandats pel subjecte de ms edat - uns 30 anys
-, portador d'un uniforme ms ornamentat." (Gmez Be-
llard, 2010).
La UE1006 s lesquelet que correspon amb un
home entre 30 i 45 any amb una estatura aproximada
de 165cm, descrit en l informe antropolgic (g. 14).
En quant a la causa de la mort linforme antropo-
lgic diu: "Per alguns detalls fan pensar no noms en una
mort prcticament simultnia, sin en una mort violenta.
Aix, s'aprecien lesions per arma blanca de gran grandria
-possiblement un sabre- en la columna vertebral- d'un dels
uniformats. Aix, es reconeix una bala de plom a l'interior
d'un crani que desgraciadament no s'ha pogut reconstruir
pel seu pssim estat de conservaci. Aix, es registren diver-
sos traumatismes torcics en altres dos individus. (Gmez
Bellard, 2010)
Lesquelet identicat com la UE1020 s el que
presenta un ferida per arma blanca ...una primera ver-
tebra lumbar que presenta en la seva cara inferior una es-
querda amb trajectria de darrere cap a davant... .(Gmez
Bellard, 2010) (g. 15).
A -
.
Es designa com a Milcia Provincial als cossos
de reserva de l'arma d infanteria, que van subsistir des del
segle XVI ns a 1867. Les companyies havien de formar-se
en els llocs de cada partit, conformement al seu venat pel
repartiment entre la poblaci masculina de vint a quaranta
anys, preferentment els que estigueren menys ocupats en el
Les UEs que shan pogut relacionar amb els ob-
jectes sn: els objectes n
os
: 1, 50 i 51 amb la UE1004;
lobjecte n 44 relacionat amb la UE1007; els objectes
n
os
: 36, 15 i 69 amb la UE1008; els n
os
: 13, 14, 32 i 43
amb la UE1009; lobjecte n 46 amb la UE 1015; el n
2 amb la UE1016; i nalment el n 24 amb la UE1020
(g. 12).
Les teles documentades es corresponen amb
restes dindumentria militar. Les insgnies i la resta d
objectes sn all que ens ha perms identicar les teles
com a uniforme de milcia, ja que la mala conservaci
dels fragments de la roba impossibilitava reconixer-
los. Degut a a, no hem pogut extraure informaci
sobre el model duniforme. Sols destacar alguns ador-
ns associats a un hmer (UA32) i una botonera en una
bocamnega (Objecte n 46) (g. 13).
Es important ressenyar labsncia absoluta de
calat, per la qual cosa dedum que varen ser apro-
tats abans dinhumar els cossos a linterior de la Crip-
ta. Realment de la indumentria militar, el calat, s
lnica part reaprotable per a un s quotidi, ja que
la resta d objectes eren clarament identicables amb
la milcia.
El nombre dindividus s difcil de concretar per
lestat decient en el que es trobaven les restes ssies,
per si podem estimar una xifra entre els 17 individus
clarament identicats en el treball antropolgic, i les
21 bases de cuiro negre que corresponen amb el barret
militar. Sempre amb la cautela que s podrien haver
llanat dins la cripta altres barrets militars que no co-
rresponguessin amb els que estan all soterrats.
El conjunt de peces recuperades ens ha perms
identicar aquest grup, fonamentalment, per les tres
frontaleres o plaques regimentals, en les que sindica
a quin regiment pertanyien: Regiment de Milcies Pro-
vincials de Len n 7. La frontalera era una pea de llau-
t que decorava la part davantera del morrin -barret
de la milcia-, en la que sota lescut de les armes reials
gurava el nom del Regiment. Aquest barret era rgid
amb visera i podia tenir forma cilndrica o acampa-
nada. Dels laterals dels morrions es subjectaven dues
carrilleras -ajustadors del barret que permetien mante-
nir subjecte el barret al cap del soldat-. Els ajustadors
recuperats (en total 3 parells) tenen una base de tela
rgida i estan decorats amb escames de llaut en forma
de peix. Aquesta subjecci arrencava duna xapeta cir-
cular rosetn- que es corresponia amb la insgnia de la
Companyia a la qual pertanyia el soldat.
Per tant ens trobem amb un conjunt de militars
dels quals l'informe antropolgic revela que "...enca-
ra que no s'ha acabat l'exhumaci d'aquests cossos, ns
al moment s'ha pogut determinar la presncia d'un total
Fig. 14. UE1006.
202 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 R. Arvalo Castellanos
cultiu de la seua hisenda i solters. Totes les classes d'aquests
regiments percebien iguals sous que els que tenien les ocu-
pacions equivalents en el cos d infanteria, sempre que es
reunien o eren mobiliats. En situaci normal de provncia
noms percebien sou el sergent major i els dos ajudants. Els
regiments devien reunir-se tres dies al trimestre per a entre-
nar-se en el maneig de les armes. (Lpez Muiz).
Les milcies provincials es mobiliaven en mo-
ments de conicte bllic. Era una espcie de reserva de
lexrcit professional i una manera barata, per a lEstat,
de tenir tropes sense tenir que pagar res, excepte quan
estaven en actiu.
Fou Felip V qui crea els primers 33 Regiments
de Milcia Provincial. Carles III, en novembre de lany
1766, augmenta el nmero de Regiments a 43, supri-
mint-ne 5 i creant-ne 14 nous. Van haver moltes trans-
formacions al llarg del segle XIX ns a seva desapari-
ci; no obstant, una de les ms importants va ser en
lany 1841 quan es van augmentar ns a 50 el nmero
de regiments. Aquesta nova reforma obligava a que les
milcies foren integrades pels soldats dinfanteria que
desprs de complir el servici actiu en lexrcit regular
havien de prestar tres any ms de servici actiu en les
les dels batallons provincials de la seva demarcaci.
La majoria de Regiments estaven formats per
dos Batallons manats per un coronel, un capit aju-
dant i un tinent ajudant. Cada batall estava format
per vuit companyies, sis eren de fusillers -el distintiu
era la or de lis-, una companyia de granaders -el distin-
tiu era la granada encesa- i altra de caadors -el distintiu
era una corneta-. El nombre de soldats per companyia
no podia ser inferior a 52 soldats en temps de pau, xi-
fra que variava en moment de conicte -en perodes
de guerra podien oscillar entre 90 i 120 soldats-. (G-
mez, M.1997)
C -
.E
-
C V-
.B
Como se desprende de los ejemplos descritos,
hasta hace muy poco tiempo la metodologa aplicada
para la redaccin de los estudios arqueolgicos a in-
cluir en un Es.I.A. era muy variada, situacin a la que
contribua una legislacin ambiental poco explcita en
cuanto al estudio del Patrimonio histrico y una legis-
lacin patrimonial que apenas daba importancia a los
estudios de impacto. Mientras la primera cita la des-
cripcin y evaluacin de los posibles impactos sobre
el patrimonio
2
como elementos de estudio, la segunda
nicamente haca hincapi en las competencias de la
Conselleria de Cultura con respecto a los estudios pre-
vios realizados
3
, sin establecer metodologas de traba-
jo concretas, situacin extrapolable a los Programas de
Vigilancia Ambiental.
La problemtica que ello suscitaba en el da a
da del trabajo arqueolgico no era nada despreciable
puesto que supona la revisin continua de las tcnicas
de investigacin arqueolgica y la consulta diaria a los
tcnicos de Cultura, cuya opinin poda diferir de un
proyecto a otro.
Con la publicacin del Decreto 208/2010, de 10
de diciembre, del Consell, parece que la situacin em-
pieza a cambiar:
- Artculo 3.1: los promotores de planes y programas
sujetos a evaluacin ambiental estratgica o de proyectos su-
jetos a estudio de impacto ambiental () debern realizar
una memoria de impacto patrimonial sobre los bienes inte-
grantes del patrimonio cultural valenciano, que contemplar
el patrimonio histrico, artstico, arquitectnico, etnolgico,
arqueolgico y paleontolgico.
tal (P.V.A.) -en el que se estableci la necesidad del
seguimiento arqueolgico del dragado marino- como
en el propio proyecto constructivo, modicndose el
dique sur proyectado para evitar la afeccin sobre la
estructura naval (g. 2).
Durante el seguimiento arqueolgico de los
dragados, desarrollado en varias fases entre los aos
2003 y 2010, se recuperaron diversos fragmentos de
nforas de diferente cronologa (fenicia-pnica, bera,
romana), un ancla romana y varios proyectiles Mauser
(g. 3).
1.1.3. El puerto de Valencia
Durante el proceso de tramitacin de impacto
ambiental del proyecto de Ampliacin del Puerto de
Valencia, la Direccin General de Patrimonio Cultural
Valenciano consider necesaria la puesta en marcha
de una nueva actuacin arqueolgica que completara
la realizada para la redaccin del Es.I.A. compuesta
por un estudio geofsico y una posterior prospeccin
visual en inmersin del rea de afeccin de la obra.
As, se determin la realizacin de una campaa de
sondeos arqueolgicos en inmersin en toda el rea
de ampliacin portuaria con anterioridad al inicio de
obra.
Tras ms de 3.000 sondeos efectuados, las diver-
sas nforas y fragmentos cermicos de poca romana
recuperados fueron fruto de la revisin visual de las
barras rocosas, sin obtenerse resultado positivo de los
sondeos. Como consecuencia de ello, tras casi un ao
Fig. 2. Planta de proyecto del puerto de Sagunto. Ntese la curva
del dique sur para la proteccin del pecio localizado.
Fig. 3. Hallazgos cermicos producidos durante el seguimiento
arqueolgico del dragado.
Arqueologa Subacutica en aguas costeras. Comunidad Valenciana (2000-2010) 229
- Artculo 4.1: para valorar la posible incidencia
del proyecto, plan o programa, obra o actividad respecto al
patrimonio arqueolgico ser preceptivo llevar a cabo una
prospeccin arqueolgica, como se contempla en el apartado
1.a) del artculo 59 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la
Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano.
Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del
Patrimonio Cultural Valenciano:
- Artculo 59, apartado 1.a): las prospecciones ar-
queolgicas, entendindose por tales las exploraciones su-
perciales, subterrneas o subacuticas, sin remocin del
terreno, dirigidas al descubrimiento, estudio e investigacin
de toda clase de restos histricos, as como de los elementos
geolgicos con ellos relacionados.
A partir de estos momentos parece bastante cla-
ro que, en la Comunidad Valenciana, la prospeccin
arqueolgica (sin remocin del terreno) es la metodo-
loga adecuada y aceptada para la redaccin de los es-
tudios de impacto arqueolgico a incluir en un Es.I.A.,
de modo que la afeccin sobre el medio marino y so-
bre el posible patrimonio sumergido sea nula hasta la
aprobacin ambiental del proyecto.
Hasta fechas recientes, con la intencin de jus-
ticar actuaciones arqueolgicas directas en el me-
dio marino, se esgrima la idea de que, en cualquier
caso, la posterior obra portuaria destruira tanto este
espacio marino como cualquier resto patrimonial que
existiera soterrado; sin embargo esta idea es incorrec-
ta: sirva como ejemplo el proyecto de ampliacin del
puerto de Tarifa (2007). Para la redaccin de su estu-
dio ambiental se efectu una prospeccin geofsica y
posterior prospeccin en inmersin en el mbito de
ampliacin, incluyndose como medida correctora la
realizacin de sondeos arqueolgicos con anterioridad
a la obra y tras la aprobacin de la D.I.A. Finalmente,
el pasado 9 de marzo de 2011 se publicaba en el Bole-
tn Ocial del Estado la Resolucin de 8 de febrero de
2011 por la que se formulaba Declaracin de Impac-
to Ambiental desfavorable para la citada ampliacin,
de modo que no se ejecutar el proyecto constructivo.
Consecuentemente, tanto el medio marino como el po-
tencial patrimonio subacutico existente en la zona no
se vern afectados.
La proteccin del Patrimonio tambin puede
producirse con un Programa de Vigilancia Ambiental
que incluya la obligatoriedad, por parte del promotor,
de efectuar una nueva intervencin arqueolgica di-
recta en aquellos enclaves que se hayan identicado
con alta potencialidad arqueolgica, de forma que la
D.I.A., en caso de ser aprobada, quede condicionada.
Ahora tan slo queda esperar una revisin seria
con respecto al seguimiento arqueolgico de este tipo
de obras costeras ya que, en algunos casos, la inexis-
tencia del mismo puede conllevar la prdida de infor-
macin histrica.
B
ALAMAR, Y. Asistencia tcnica para la elaboracin del
Estudio de Impacto Ambiental del proyecto de Ampliacin
del puerto de Tarifa. Estudios complementarios al EIA.
Prospeccin arqueolgica. Memoria Cientca. Hidtma-
Ecomar, S.L. Valencia, 2007. Indito.
N
1. Todos estos proyectos han sido redactados por el equipo tcnico
de Hidtma-Ecomar s.l.
2. Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, artculo 7: eva-
luacin de los efectos previsibles directos o indirectos del proyecto sobre
la poblacin, la ora, la fauna, el suelo, el aire, el agua, los factores
climticos, el paisaje y los bienes materiales, incluido el patrimonio his-
trico-artstico y el arqueolgico.
Ley 2/1989, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana, artculo
2: Descripcin de los elementos medioambientales susceptibles de ser
Fig. 4. nfora romana Dr. 20 recuperada en aguas de Valencia.
230 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLGIC 2010 Y. Alamar Bonet
impactados por el proyecto propuesto () bienes materiales, compren-
diendo el patrimonio arquitectnico y arqueolgico ().
3. Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat Valenciana de
modicacin de la Ley de Patrimonio Cultural Valenciano,
artculo 11. Impacto ambiental y transformacin del territorio: 1.
Los estudios de impacto ambiental relativos a toda clase de proyectos,
pblicos o privados, que puedan incidir sobre bienes integrantes del pa-
trimonio cultural valenciano debern incorporar el informe de la Con-
selleria competente en materia de cultura acerca de la conformidad del
proyecto con la normativa de proteccin del patrimonio cultural. ()
Arqueologa Subacutica en aguas costeras. Comunidad Valenciana (2000-2010) 231
LA DRAMATIZACIN COMO HERRAMIENTA DE INTERPRETACIN
DEL PATRIMONIO ARQUEOLGICO
CLARA ISABEL PREZ HERRERO - PAULA JARDN GINER
RESUMEN
Las tcnicas escnicas pueden conjugar de manera magistral y a la vez accesible, participativa y seductora, los
distintos retazos o piezas de ese puzzle disgregado o incompleto que por lo general ofrecen los yacimientos ar-
queolgicos. Se pueden utilizar las tcnicas teatrales para completar aquellas partes ausentes de la obra, para unir
diferentes fragmentos, para construir piezas inteligibles, o para introducir nuevos enfoques sobre un elemento
patrimonial.
Los mtodos para contar esas historias son tambin variados y ofrecen interesantes combinaciones: cuentos,
obras teatrales, juegos, narraciones participativas, visitas dramatizadas a diferentes escenarios...
Para que las combinaciones entre Teatro y Patrimonio resulten rigurosas, educativas y ldicas es necesario seguir
unos criterios: delidad e integridad en cuanto a la esencia y signicacin de los bienes patrimoniales; creatividad,
participacin, dinamismo y diversin para la seduccin del pblico; utilizacin de lenguajes variados y accesibles a
diferentes niveles de comprensin, exibilidad para adaptarse a diferentes escenarios, situaciones y pblicos sin
perder sus contenidos.
La propuesta se centra en las visitas dramatizadas a diferentes yacimientos arqueolgicos, analizando los recusos
que proporciona la investigacin arqueolgica y la problemtica que plantea recrear aquellos mbitos de la vida
cotidiana que se hallan ausentes en el registro arqueolgico.
Palabras clave: Interpretacin-patrimonio arqueolgico-dramatizacin-difusin
ABSTRACT
The scenic methodologies can combine in a masterly way, but being simultaneously accessible, participative
and seductive/alluring, the dierent remnants or pieces of this disintegrated or incomplete puzzle that in general
oers the archaeological deposits. We can use the theatrical technologies for completing those absent parts of
the patrimonial work, for joining dierent fragments, for constructing intelligible pieces, or for introducing new
approaches on the current interpretation of an archaeological site or artifact.
The narrating methods of these stories are also varied and oer interesting combinations: stories, theatrical wor-
ks, games, participative stories, dramatized visits o dierent scenes...
In order that the combinations between Theatre and Heritage turn out to be educational, it is necessary to follow
some criteria: loyalty and integrity as for the essence and signicance of the patrimonial goods; creativity, par-
ticipation, dynamism and amusement for the seduction of the public; use of varied and accessible languages to
dierent levels of comprehension, exibility to adapt to dierent scenes, situations and public without losing his
contents.
This article focuses on the dramatized visits to dierent archaeological sites, analyzing the resources that the
the archaeological investigation provides and the problems, that recreating those areas of the daily life that are
situated absent in the archaeological record, arise.
Key words: Interpretation- archaeological heritage dramatization- pedagogies
rramienta ecaz para la dinamizacin de yacimientos
arqueolgicos.
L I -
G
I
C
III Jornades dArqueologia de Valencia i Castell
Valncia, Castell i Onda , 10, 11 i 12 de desembre de 2010
IIlustre Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Valncia i Castell.
Av. Tirso de Molina n3-baix. Valncia, 46009, Espanya. Tels: 96 349 39 10, 96 340 41 38.
cdlvalencia@cdlvalencia.org, www.cdlvalencia.org
Secci d'Arqueologia