Professional Documents
Culture Documents
DE SU
SANTIDAD
LEON
XIII
0 0 - } ZA 8
EX
L I B R I S
C O L E C C I O N
COJflPlETI
BN It&TIfi Y C A S T E L L A N O
PUBLICADA BAIO LA DIRECCN Y CON ON PROLOGO
COJMO X
C o m p r e n d e l a s p u b l i c a d a s h a s t a fines del a o 1 8 9 ! .
Corj c e n s u r a e c l e s i s t i c a
V
na**OOfWi
LlltU KELIOIOSJ
OSt L L l t J O S. C,
Sili JOSE El REAL I n . I.
TIM ftSIt
Sin.
tu.
t n i n i a
VAI.L100UD
mrrtltw
NDICE
PRLOGO.
E n e elica
I . D a d a en los c o m i e n z o s d e l P u n t i f i c a d o f a i de
Abril d e 1878).
Texto castellano
. . . '
Id.
Id.
I I I . S o b r e la r e s t a u r a c i n de la filosofa c r i s t i a n a
c o n f o r m e la d o c t r i n a de S a n t o T o m s de
Aquino
A g o s t o 1879).
T e x t o castellano
Id.
I V . S o b r e el m a t r i m o n i o c r i s t i a n o (10 de F e b r e r o
de t88o)
T e x t o castellano
Id
latino
Quod Apostolici..
Id.
Id.
latino
'
.'.
Arcmum divines
Id.
latino
Grande munvs
V I . R e c o m e n d a n d o el auxilio p a r a las o b r a s de as
Misiones ( j o de D i c i e m b r e de 1 8 8 1 ) .
T e x t o castellano
Id.
latino
Sancta Dei
Id.
latino. .. .. Diuturnum
Id.
Id.
Id.
. . . . . . .
I X . D e S a n F r a n c i s c o d e A s s y d e la p r o p a g a c i n
de la V . 0 . , T . F r a n c i s c a n a (17 de S e p t i e m b r e
. de 882.
T e x t o castellano. .
Id.
Id.
Id.
latino
Auspicato
. . :
Id.
latino
Supremi aposlohtus..
. . '220
O S
Encclica
Id.
Id,
Id.
Id.
Id.
Id.
Id.
Id.
X I I . D o n d e se t r a t a de la situacin de la Iglesia en
F r a n c i a y de los deberes de los catlicos (8 d e
F e b r e r o de 1884).
Texto castellano
225
Id. latino
Nobilissima.'
235
XIII " A c e r c a de la m a s o n e r a (20 de Abril de 1884*.
l e x t o castellano
'd.
latino
Humanum
XIV. E x h o r t a n d o o t r a vez al rezo del S a n t o Rosario
(30 do A g o s t o de 1884.)
Texto castellano
275
Id. latino
Superior i
279
XV.-.Sobre la c o n s t i t u c i n cristiana (x. de N o viembre de 1884 j.
T e x t o castellano
282
Id. latino
Inmortale
307
X V I , E n q u e se t r a t a del J u b i l e o e x t r a o r d i n a r i o (a
d e Diciembre de 1885).
T e x t o castellano
3*4
Id. latino
Ouod auctoritate
331
X V I I ,A los obispos d H u n g r a (22 de A g o s t o de iSt).
Texto castellano
336
Id. latino
Quod mullum
347
X V I I I ,A los obispos de P o r t u g a l ( 1 4 de S e p t i e m b r e
de 18S6).
T e x t o castellano
355
Id. latino
Pergrata
363
. X I X ,Acerca de la libertad h u m a n a (20 J u n i o 1887).
T e x t o castellano
369
Id. latino
Libertas.
. . . . . . 393
XX A los a r m e n i o s sobre la unin con la Iglesia
r o m a n a (25 de J u l i o de 1888).
Texto castellano
Id.
id.
latino
Paterna caritas
PROLOGO
XXI. P a r a i m p l o r a r el P a t r o c i n i o d e S a n J o s (15 de
A g o s t o de SSg).
T e x t o castellano
. . . . .
Id.
Id.
Id.
latino
Quamquam..
Id.
latino
Sapienlice
Id.
latino
Ab apostolici
Id.
Id.
Id.
latino
Rerum vovarum
dente respuesta loa que, la muerte del inmortal Pontfice de la Inmaculada, y al ver elevarse como sucesor suyo
un hombre, h a r t o avanzado en edad, creyeron que el
Pontificado entraba casi en el periodo de sus postrimeras,
y que la voz potente de los Pontfices romanos, que t a n llena de vigor y de luz habase dejado sentir en todos los
vn
tiempos y pocas de la historia como la nica gufa y salvaguardia de pueblos y naciones, se ahogara en la g a r g a n t a
ricordia,
habiendo treinta y
Italia, E s p a a , F r a n c i a , Portugal, Hungra, Polonia y Alemania; indicados, con los m s vivos colores, c a d a uno de
los males que las afligen y los remedios que deben ponerse
en prctica, si se quiere lograr su curacin.
Ocupndose, de especial m a n e r a , de las que, pudiramos
llamar las dos ms g r a v e s y terribles enfermedades de
nuestra poca, la Masonera como causa, y el Socialismo,
con todos los dems m a l e s que nos aniquilan, como efecto;
expone la naturaleza, propsitos y medios do que se vale
la Masonera en la Humanum
Apostolici y Stepenumero,
ries; Ab Apostolici;
que solo de ellas puede venir la luz que disipe las tinieblas
Charitatis
Quamquam
y Scepenumero.
plu-
Encomiar
l a Encclica Inscrutabili,
multa;
multum;
Ckar-
ellas ver,
Quod
Emgarorum;
cclicas.
garorum.
y Constanti
Hun-
Sappenutnero.
Hungarorum
pluries;
Constanti
Charitatis.
Hungarorum;
Satpenumero.
illud;
lmmor-
christia-
Charitatis; Scepe-
Patris; de ex-
Deus,
anti
Hungarorum.
Comprendiendo la f u e r z a indiscutible
Constanti Hungarorum;
Per-
Charita-
en
Charitatis studium;
Providentissimus
Etsi
fragantsimo
licor de celes-
Quamquamplu-
Adjutricsm.
Difcilmente podr
pluries;
Quamquam
Latitite
que y Augustsima
Matris
Fidentempium-
ticular.
dichos.
e n c e r r a r l a s en un slo volumen,
Nobilsima
Apostolici
de
de Portu-
y Depuis le jour;
Grande
en los textos
Af-
el estado religioso,
et vivificet
Eum, et beatum
Ultimo
retrato
de S. S.
IiEN
XIII.
EPSTOLA ENCCLICA
d a d a en l o s c o m i e n z o s
A
del P o n t i f i c a d o .
L 6 J S
p .
X I I I .
LEVADOS, aunque sin merecerlo, por inescrutable juicio de Dios, la cumbre de la Dignidad
Apostlica, al momento sentimos vehemente deseo y como necesidad de dirigiros Nuestras letras, no slo
p a r a manifestaros los sentimientos de Nuestro amor intimo,
sino p a r a alentaros tambin vosotros, que sois ios llamados compartir con Nos vuestra solicitud, sostener
juntamente con Nosotros la lucha de Nuestros tiempos en
defensa de la Iglesia de Dios y l a salvacin de las almas,
cumpliendo en esto el encargo que Dios nos ha confiado.
Empero desde los primeros das de Nuestro Pontificado
se Nos presenta la vista el triste espectculo dlos males
que por todas partes afligen al gnero humano: esta tau
generalmente difundida subversin de las supremas verdades, en las cuales, como en sus fundamentos, se tostiene
el orden social; esta arrogancia de los ingenios, que rechaza toda potestad legitima; esta porp.-tua causa dediscordia de donde nacen intestinos conflictos y geras crueles y sangrientas; el desprecio de las leyes que rigen las
costumbres, y decnden la justicia; la insaciable codicia
EPSTOLA ENCCLICA
d a d a en l o s c o m i e n z o s
A
del P o n t i f i c a d o .
L 6 J S
p .
X I I I .
LEVADOS, aunque sin merecerlo, por inescrutable juicio de Dios, la cumbre de la Dignidad
Apostlica, al momento sentimos vehemente deseo y como necesidad de dirigiros Nuestras letras, no slo
p a r a manifestaros los sentimientos de Nuestro amor intimo,
sino p a r a alentaros tambin vosotros, que sois ios llamados compartir con Nos vuestra solicitud, sostener
juntamente con Nosotros la lucha de Nuestros tiempos en
defensa de la Iglesia de Dios y l a salvacin de las almas,
cumpliendo en esto el encargo que Dios nos ha confiado.
Empero desde los primeros das de Nuestro Pontificado
se Nos presenta la vista el triste espectculo dlos males
que por todas partes afligen al gnero humano: esta tan
generalmente difundida subversin de las supremas verdades, en las cuales, como en sus fundamentos, se tostiene
el orden social; esta arrogancia de los ingenios, que rechaza toda potestad legitima; esta porp.-tua causa dediscordia de donde nacen intestinos conflictos y geras crueles y sangrientas; el desprecio de las leyes que rigen las
costumbres, y decnden la justicia; la insaciable codicia
ENCCLICAS
mente y sin trabas, p a r a la e t e r n a salvacin de los pueblos, de la potestad que le confiri Jesucristo.
Nos liemos hecho mencin de todos estos quebrantos
Venerables Hermanos, no p a r a a u m e n t a r en vosotros la
tristeza que esta miserabilsima situacin os infunde en el
nimo, sino porque comprendemos que por ella habis de
conocer perfectamente la gravedad que han alcanzado las
cosas que deben ser objeto de nuestro ministerio y de nuestro celo, y con cunto empeo debemos dedicarnos defender y a m p a r a r con todas nuestras fuerzas la Iglesia
de Cristo y la dignidad de esta Sede Apostlica, provocada
especialmente en los actuales y calamitosos tiempos con
tantas calumuias.
Es bien claro y manifiesto, Venerables Hermanos, que
la ;causa de la civilizacin carece de fundamentos slidos, si no se a p o y a sobre los principios eternos de la verdad y sobre las leyes inmutables del .derecho y de la
justicia y si un amor sincero 110 une estrechamente* las voluntades de los hombres, y 110 a r r e g l a suavemente el orden
y la naturaleza de sus deberes recprocos. Quin es empero
el que se a t r e v e y a n e g a r que es la Iglesia la que, habiendo difundido el Evangelio entre las naciones, h a hecho
brillar la luz de la verdad en medio de los pueblos salvajes,
imbuidos de supersticiones vergonzosas, y la que les ha conducido al conocimiento del Divino Autor de todas las cosas
y reflexionar sobre si mismos; la que, habiendo hecho
desaparecer la calamidad de la escla vitud, ha vuelto los
hombres la originaria dignidad de su no^i\]siijia naturaleza; l a que, habiendo desplegado en todas partes el estand a r t e de la redencin, despus de h a b e r introducido y protegido las ciencias y las artes, y fundado, ponindolos bajo
su a m p a r o , institutos de caridad destinados al alivio de todas las miserias, so h a cuidado de la cultura del gnero hum a n o e n la sociedad y en la familia, le ha sacado de su miseria, y le h a formado con esmero p a r a un gnero de vida
conforme la dignidad y los destinos d<; su naturaleza?
Y si alguno de recta intencin compara esta misma poca
en que vivimos, tan hostil la religin y !a Iglesia de Jesucristo, con l a de aquellos afortunadsimos tiempos en que
la Iglesia era respetada como madre, se quedar convencido de que esta poca, llena de perturbacin y rumas, cor r e en derechura al precipicio; y que al contrario, los ticin-
ENCCLICAS
ENCCLICAS
tes, y sealarlos con la Apostlica censura. Y Nos, siguiendo las huellas de Nuestros Predecesores, desde esta
Apostlica Ctedra de verdad, confirmarnos y renovamos todas estas condenaciones, rogando con instancia al
mismo tiempo al Padre de las luces que perfectamente conformes todos los fieles en un solo espritu y en un mismo sentir, piensen y hablen como Nos. Es empero de vuestro encargo, Venerables Hermanos, emplearos con todas vuestras
fuerzas en que j a semilla d l a s celestes doctrinas sea esparcida con mano prdiga en el campo del Seor, y en que,
desde muy temprano, se infundan en el a l m a de los fieles
las enseanzas dla fe catlica, echen en ella profundas raices, y sean preservadas del contagio del error. Cuanto ms
se a f a n a n los enemigos de la Religin por ensear los ignorantes, y especialmente la juventud, doctrinas que ofusc a n la inteligencia y corrompen las costumbres, tanto mayor debe ser el empeo p a r a que 110 slo el mtodo de la enseanza sea adaptado y slido, sino principalmente p a r a
que l a m i s m a enseanza sea completamente conforme la
fe catlica, tanto en las letras como cillas ciencias, muy
principalmente en la filosofa de la c u a l d e p e n d e e n g r a j i parte la buena direccin de las dems ciencias, y que no tienda
destruir la revelacin divina, sino que se complazca en
allanarla el camino y defenderla de los que la impugnan,
como nos han enseado con su ejemplo y con sus escritos el
g r a n Agustn, el Anglico Doctor y los dems maestros de
la sabidura cristiana.
Pero la buena educacin de la juventud, p a r a que sirva
de amparo la fe y la Religin, y la integridad de las costumbres, debe empezar desde los m s tiernos aos en el
seno de ta familia, la cual, miserablemente t r a s t o r n a d a en
nuestros das, no puede volver su dignidad perdida, sino
sometindose las leyes con que fu instituida en la Iglesia
por su divino Autor. E l cual, habiendo elevado la dignidad
de Sacramento el matrimonio, smbolo de su unin con la
Iglesia, no slo santific el contrato nupcial, sino que proporcion tambin eficacsimos auxilios los p a d r e s y los hijos
p a r a conseguir fcilmente, con el cumplimiento de sus mutuos deberes, la felicidad temporal y e t e r n a . Mas despus
que leyes impas, desconociendo el c a r c t e r sagrado del
matrimonio, l e . h a n reducido la condicin de un contrato
m e r a m e n t e civil, siguise desgraciadamente por consccuen-
10
ESCiCIJCAS
DE S. S. LEN X I I I
11
PAPA X T I I .
societatis lothifera Jquaedam pestis, q u a e earn q u i e s c e r e non sinit, ipsique n o v a s r e r u m conversiones et calamitosos exilus portendit.
EPISTOLA ENCCLICA
IN PONTIFICATO EXORDIIS EDITA
I - T S O
F F * .
V E N E R A O S L E S
X I I I
F R A T R E S
SALUTEM ET A P J S T O L I C A M BENEDICTIONEM
KSCRUTABIU Dei C o n s i l i o ad A p o s t o l i c a ; d i g n i t a t i s f a s l i g i u m
licei i m m e r e n t e s e v e c l i , v e h m c n l i s l a t i m d e s i d e r i o a c v o luti necessitalo u r g e r i N o s s e n s i m u s , V03 litleris alloquendi, n o n
modo ut s e n s u s intim dileclonis N o s t r a V o b i s e x p r o m e r e r c u s , s e d
etiam ut Vos in p a r t e m sollicitudinis N o s t r a v o i a l o s , a d s u s t i n e n d a m
N o b i s c u m h o r u m t e m p o r u m d i m c a t i o n e m p r o E c c l e s i a Dei e t p r o
salute a n m a r u m , ex m u n e r e Nobis divinilus credito c o n B r i m remus.
Ab ipsis enim Nostri Pontificatus esordii* tristis Nobis scse offerti
c o n s p e c t u s m a l o r u i n q u i b u s h o m i n u m g e n u s u n d i q u e p r e m i t u r : hcec
!am late patens subversio s u p r e m a r u m v c r i l a t u m quibus, t a m q u a m
f u n d a m e n t i s , huraanse s o c i e l a l i s s t a t u s c o n t i n c t u r : luce i o g e o i o r u m
protervia legitim e c u i u s q u e potestatis impatiens: hiec p e r p e t u a dissid i o r u m causa, u n d e intestinae concerlationes, speva et c r u e n t a bella
existunt; contcmptuslegum quae mores regunt iustitiamque tuentur
Il u x a r u m r e r u m i n e x p l e b i . i s c u p i d i t a s e t a ' e t e r n o r u m o b l i v i o u s q u e a d
v e s a i . u m illum f u r o r e m , q u o tot m i s e r i p a s s i m v i o l e n l a s sibi m ' n u s
i nferre non [imeni, inconsulta bonorum publicorum administratio
effusio inlerversio; u e c non eorum imprudentia qui, cum maxime fal l u n t id a g u n t , u t p a t r i a e u t l i b e r t a t i s e t e u i u s l i b e t i u r i s p r o p u g n a t o r e s e s s e v d e a n t u r : ea d e n i q u e q u a e s e r p i t p e r a r t u s i n t i m o s h u m a n a e
H o r u m a u t e m m a l o r u m c a u s a m in eo p r a e c i p u e sitam esse N o b i s
p e r s u a s u m e s t , q u o d d e s p e c t a a c r e i e c t a s i l s a n c t a illa e t o u g u s t ' s s i m a
K c c l e s i a o a u c t o r i t a s , q u a e Dei n o m i n e h u m a n o g e n e r i p r a e e s t e t l e g i t i m p e c u i u s q u e a u c t o r i t a t i s v i n d - x e s t et p r a e s i d i u m . Q u d c u m
h o s t e s publici ordini p r o b e n o v e r i n t , n i h i l a p t i u s a d s o c i e t a t i s f u n d a m e n t a c o n v e l l e n d a p u t a v e r u n t , q u a m si E c c l e s i s m Dei p e r t i n a c i
a g g r e s s i o n e p e L e r e n t , e t p r o b r o s i s c a l u m n i i s in i n v i d i a m o d i u m q u e
v o e a n t e s q u a s i i p s a civili v e r i n o m i n i s h u m a a i t a t i a d v e r s a r e t u p , e i u s
a u c t o r i t a t e m et vim n o v i s i n d i e s v u l n e r i b u s l e b e f e c t a r e n t , s u p r e m a m q u e potestatem R o m a n i Pontificis everterent, io quo a e t c r n a e
ac i m m u t a b i l i boni rectiqun r a t i o n e s cusiodem in t e r r i s h a b e n t et
a d s e r t o r e m . H i n c p o r r o p r o f e c t a e s u n t l e g e s divii8m C a t h o c a e E c l e s i a e Constitutionen! convelientes, q u a s in plerisque regionibus lat a s e s s e d e o l o r a m u s ; b i n e d i m a n a r u ,t episcopali?. p o t e s t a t i s c o n l e m plrts, objecta ecclesiastici ministorii exercitio i m p e d i m e n t a , religiosor u m coelum disiectio, a c publicatio b o n o r u m , quibus Ecclesiae a d m i n i s t r i e t p a u p e r e s a l o b a n l u r ; h i n c efl'ectum u t a s a l u t a r i E c c l e s i a e
m o d e r a m i n e publica institua, caritali et beneficentiae conscrala
s u b d u c e r c n t u r ; h i n c o r t a e f f r e n i s illa l i b e r t a s p r a v a q u a e q u o d o c e n d i
et i n v u l g u s e d e n d i , d u m e x a d v e r s o m o d i s o m n i b u s E c c l e s i a e i u s a d
iuventulis inslitutionem et educatiocem, violalur et opprimitur. e q u e alio s p e c i a l civilis P r i n c i p a t u s occupatio, q u e m divina P r o v i d e n tia m u l l s a b h i n c s a e c u l i s R o m a n o A n t i s t i t i c o n c e s s i t , u t l i b e r e a c
expedite potentate a C h r i s t o coliata, ad a e t e r n a m populorum s a l u tem, uteretur.
F u n e s t a t o b a n c a e r u m n a r u m molem Vobis, V e n e r a b i l c s F r a t r i s ,
commemoravimus, n o n a d a u g e n d a m tristitiam Veslram, quam miser r i m a h a e c r . r u i n c o n d i l i o p o r s e Vobis i n g e r i i ; s e d q u i a i n t e l l i g i m u s
e x ea V o b i s a p p r i m e p e r s p e c l u m f j r e , q u a n t a s i l g r a v i t a s r e r u m q u a e
m i n i s t e r i u m et z e l u m n o s t r u m e x p o s c u n t , el q u a m i n a g n o s l u d i o
n o b i s a d l a b o r a n d u m s t , u t E c c l e s i a m C h r i s t i e t 'Kqius A p o s t o l i c a e
S e d i s d i g n i t a t e m , t o t c - . l u m n i i s l a c c s s i i a m , in h a c p r a e s e r t i m i n i q u i t a t e Lomporum p r o v i r i b u s d e f e n d a m u s a c v i n d i c e m u s ,
Clare innotescit ac liquet, V e n e r a b i l e s F r a t r e s , civilis h o m a n i l a t s r a t i o n e m solidis f u n d a m e n t i s destitu, nisi aelernis principiis v e r i l a l i s et i m m u t a b i l i s r e c t i i u s l q u e l e g i b u s i n n i l a l u r , a c n i s i h o m i n u m
v o l n t a l e s i n t e r so s i n c e r a dilectio devinciat, officiorumque i n t e r eos
vices ao raliones suavHer m o l e r e t u r . lam vero ecquis negare a u d e a l
Ecclesiam esse, quae diffuso per gentes Evangelii praeconio, lucem
v e r i l a l i s i n t e r e f f e r a t o s p o p u l o s e t t'oeds s u p e r s t i l i o n i b u s i m b u i o s a d "
duxit, eosque ad divinum r e r u m a u o l o r e m a g n o s c e n d u m et s o s e r e s piciendos excitavit; q u a e servitutis c a l a m i t a t e s u b l a t a , ad p r i s l i n a m
n a l u r a e nobilissmae dignitatem h o m i n e s revocavit; q u a e in o m n i b u s
t e r r a e p l a g i s r e d e m p ' o a i s s i g n o e s p l i c a t o , s c i e n l i i s el a r l i b u s a d d u c -
afflntSI W W M IHK
lt.
ti
ENCCLICA
D E S . S. LEN X I I I
15
r u m e f f u ' s i l ; fuit h a e c s a l u t i s a n c h o r a i n t e r s a e v i s s i r o a s l e m p e s t a t e s
queis h u m a n a progenies iaclata esl; s a c r u m fuit c o n c o r d i e vinculum
quod nationes dissitos moribusque diversas inter se consociavi^
c e n t r u m d e n i q u e c o m m u n e f u i t , u n d e c u m fidei et r e l i g i o n i d o c t r i n a , tum p a c i s e t r e r u m g e r e n d a r u m a u s p i c i a ac Consilia p e l e b a n l u - .
Quid multa? ponlificum Maximorum laus est quod constantissime
s e p r o m u r o e t p r o p u g n a c u l o o b i e c c r i n t , n e h u m a n a s o c i c t a s in s u perstilionen. et barbanera antiquam re'aberetur.
l'tinam autem salutaris haec auclorilas neglecta nunquam esset
voi r e p u d i a t a ! P r o f e c l o n c q u e civilis P r i n c i p a l s a u g u s l u m et s o c r u m
lludamisisset d e j u s , quod a religione inditum praefsrebit, quodque
u n u m p a r e n d i c o n d i l i o n e m l i o m i n e d i g n a m n o b i ' e m q u e cffi'cil; n e q u e
e x a r s i s s e n t tot s e d i l o n e s et b e i l a , q u a e c a l a m i t a l i b u s e t c a e d i b u s
t e r r a s f u n e s t a r u n l ; n e q u e r e g n a olim i l o r c n t i s s i r a a , e p r o s p e r i l a !
c u l m i n e deiocia o m n i u m a e r u m n a r u m p o n d e r e p r e m e r e n l u r C u i u s
rei e x e m p l o e l i a j n s u n t O r i e n l a i e s p o p u l i , q u i a b r u p l i s u a v U s i m i s
v i n c u h s , q u i b u s cum A p o s t o l i c a l u e S e d o i u n g e b a n t u r , p r i r o a c v u e
n o v i l i t a l i s s p l o n d o r e m , s c i e n t i a r u m et a r l i u m l a u d e m . a l q u e i m p e r i i
s u i digoila'.em a m i s e r u n t .
P r a e c l a r a a u t e m b e n e f i c i a , q u a e in q u a m l i b e l t e r r a e p l t g a m a b
Apostolica Sede profecla esseilluslria o m n i u m temporum m o n u m e n t a d e c l a r a n t , p o t i s s i m u m p e r s e n s i t Itala h a e c r e g i o , q u a e q u a r t o
e i d e m p r o p i n q u i o r loci c a l u r a exlitit, tanto u b e r i o r c s f r u d u s a b ea
p e r c e p i i . R o m a n i s c e r t e P o n t i f i c i b u s Italia a c c e p l a m r e l e r r e d e b e t s o liaam gloriam et a m p l i t u d i n e m , qua reliquas i.iter g e n t e s eminit
I p s o r u m a u c l o r i l a s p a t e r n u m q u e s l u d i u m n o n s e m e l earn ab h o s t i u m
i m p e t u lexit, e i i e m q u e l e v a m e n et opero a t t u i l i , ut c a t h o l i c a fldes
n u l l o n o n t e m p o r e in I t a l o r u m c o r d i b u s i n t e g r a c u s t o d i r e l u r .
Huiusmodi Praedecessorum Noslrorum mcrila u t e a e l e r a praeter e a m u s , maxime testalur memoria temporum S. Leonis Mani Ale
x a n d r i III, I n n o c e n l i i I I I , S. P i i V, L e o n i a X a f e u m q u e P o n l i f i c u i ,
q u o r u m o p e r a vel a u s p i c i i s a b e x t r e m o excidio, q u o d a b a r b . r i s i m p e n d e b a l , Italia s o s p e s e v a s i t . i n c o r r u p t a m r e t i n u i t a n t i q u a m Hdem
a t q u e i n t e r t e n e b r a s s q u a l o r u m q u e r u d i o r i s aevi s c i o n l i a r u m l u m e n
e t s p l e n d o . e m a r t i u m a l u i t , vigontemque ser.avil. Testatur Nostra
h a e c a l m a U r b s P o u l i l i c u m b e i e s , q a a e h u n e e x iis f r u c t u m m a x i m u m cepit, ut n o n s o l u m a r s fidei m u n i t i s s i m a ossei, s e d e l i s m b o n a r u m a r l i u m a s y l u m et d o m i o i l i u m s a p i e n U S e f f e c t a , t o t i u s o r b i s
erga s e a d m i r a t i o a e m et o b s e r v a n t i e m c o n c i l i a r e l . C u m h a r u m r e r u m
a m p l i l u d o a d t e l e r n a m m e m o r i a m m o n u m e n t o h i s t o r i a e sit tradita
facili n e g o t i o i n t e i l i g i l u r , n o n p o l u i . s e n i s i p e r h o s t i l e v o l u n t a t e m
i n d i g n a m q u e c a l u m i i i a m , ad h o m i n u m d e c e p l i o n e m , v o c e a c h l i e r i s
o b t r u d i , h a n c A p o s t o l i c a m S e d e m civili p o p u l o r u m c u l t u i et l t a l i a e
felicitati i m p e d i m e n t o e s s e .
Si i g i t u r s p e s o m n e s l t a l i a e O r b i s q u e u n i v e r s i in ea vi c o m m u n i
utilitali e t b o n o s a l u o e r r i m a , q u a b e d i s A p o s t o l i c a e p o l i e t a u c t o r i t a s ,
et in a r d i s s i m o n e x u s u n t p o s i t a e , q u i o m n e s C h r i s t i Hdeles c u m R o -
in
m p e d i u n , a, u e l e a Z
Romani
bor.atem
r u n t , . m o t i f s o p u s 1' <ii
teasS?KS53
lSKteSS*
a
s
s
d e d a l 2 T
"
neo,
nevaiiies F r a i , ; r -
l a e
"lrera
*P<*HC.
!*I
'
n sensu?adr'''
,
U m
e n
'
Nos-
" <
" n -
X e
u W
I'
N0-
es,,
Ve-
non
E c d e s i a e
^mnes,
i u
so.
"
rae.
i,
Hnlosophia,
a d , p s a m p o t i l i * s W r n e r e v,
bus def-ndere , u , . m j m
Augustinus
J=a
reDut.lt V
secum
Augustinus aiebat
levauda m 1
lustiliae et p a c i s i n g r e s s i
fruantur.
viam
-l
c o
'
P
'
|,ubli
suas
"
et
'b''S p r a e s u n l
P ^ p e r i t a t i s et gloriae
a e v 0
t 6 l i
Ut
"''
8 0
J i X '
'
e 0 r u m
c a m i o c o l u m i i a l e m et t r a n q u i l l i , a , C L c n n U
curas confrant ad
8
ChrS
|U
f
c
yP=amqe
u a i
Magia,ri docuerunt
q u a e drximus verilole, ac
'
"'i' ''
tu a p p e l l a m u 3 , V e n e r a b i l e s F f a t r e s
et v e h e l
" "
et p a s t o r a , i
curao
S l 0 r e
C r e d
?
"
coniunction'em s
impiignalori-
">ae
wpi-feae
b u i u s m a g n i religonem nil p i
coniugi
- - a - r e n . u r . e t
quod
f
',er
'
" T J " ' V "
T o Z
"
" o
c o n l m c b u s m e r e civilibus L l ,
^
evcse-
o s
u , vio.'ata c h r i s t i a n !
? ! . " . e r o , , , , , , , c o n i u g e ,!
t obsequium n,i
(1) Ep. 1S8. alias 5. ad Marcelita,, . ] .
c l l f c t
a
b a b e a , n e c e s s e e D I ir, i p s , d o m e s i e ^ o l
'""S MUrdil"n
tompor,I,us misereperlurb;,,,
d
t
''"T
s ' 2 u i ba ms ' , R ^ , " " " ' t * ^* r e 5 l U* u* i' " n u>l l <lo
ep soti ei ns gt nl ii lsui l ai i , Iu, .fg icbuum
faci'iusassequorentur
"'<="
ab
:
1
cacissim.i ,um
Deinde a u t e m ut
c o n c o r d i a r m i o r in d i e s a d s e r a t u r
Zelo
Kaetermrse-
p e r t i n e n t u m p l u r i e s eiHi,
sacerdotali
u d
Decesso,.un,
cipa,us, tum
caeil)
"
PUetenmitere
S a n
o n P S
r
'
Meles omnesperfe,
^
'
W . a c r l e r u m u s , simuiqa
trorrt
possumas, q u p r o orridi ! W , :
t u m tonemp
ccsnr'a
,,
e 1 ,
Z
d
n", u^offi^^
* * *
*?'<
0 , J , n c
"
"J
8 6
".
""cutura
!
est,
V
(1) Ad Coloss. I I , 8,
HnciclIcM,-2.
18
DE 8, S. LEON
NCCLICAS
moribus
infensissimum;
persaepe
ao
instauterque
n u i d o s , u: d o c i l e i o u r e s d o c t r i n i s o d h i b e a n t q u a e c h r i s t i a n i
mo-
coniugi!
v e r o illud o p t a l i s s i m u m
consequetur,
quod
singulorum
Fralres,
c u n c t i s q u e Dilectis Filiis, a q u i b u s ea a c c e p i m u s , g r a t i s s i m o s
f u n e s t a e d i s c e s s i o n e s s u c c e d e r e i , t. H a e o s a n e m i s e r a e l l u c l u o s a n o n
ad
XIII
D o m i n o q u i a b o n u s el b e n i g n u s est, o c Vobis, V e n e r a b i l e s
ex c o -
n u r q u a m d e f u t u r u i n N o b i s , in h i s
plcnam
animi
foventes
r e r u m angustiis et
fidelium
sludium
et
lem-
dilectio-
n e m . N e c v e r o d u b i t a r a u s q u o e g r e g i a h a c c filialis piet-His e t
chris-
clementissi-
m u s , officiis bisce p e r m o l u s .
respiciat
gregrm
stium propitius
et
facilius Nobis
datum
ri c o n f i d m u s . s i
vota
impelrandam
"delcs effuderint,
Vos
precesque constanterad
c u l a t a C a e l o r u m R e g i ria, a c d e p r e c s t o r . b u s i n t e r p o s i t i s S a n c t o l o s e p -
composita, singula
membro sensim
assuescent
eam
ho P a t r o n o Ecclesiae caeiesti,
F r a t r e s , ut in liane r e m
sanctisque
Aposlolorum
fidelium
Princiribus
P e t r o et P a u l o , q u o r u m o m n i u m p o t e n t i p a t r o c i n i o h u m i l i t a t e m N o s -
t r a m , c u n c t o s e c c l e s i a s t i c a l i i c r a r c h i a e o r d i n e s ad d o m i n i c u m
r a m l a n t o p e r e d e p r i m i t a c e n e r u a t . In q u e m
f e d o c o n f e r e t pias illas c o n s o c i a t i o n e s
uatu-
pro-
m o d e r a r i et p r o v e h e r e ,
quae
Venerabiles
Fratres;
spei
C a e t e r u m lios d i e s ,
sed c u m
Deus
quibus
adpr'cantes
Chrisii
V e a e r a b i e s F r a t r e s , et u n i v e - s o
benignisstmurn
Deum
ut
Sanguini
esse
immaculati
q u a s c o n t r a x i m u s d e l e a u t u r , et i u J i c um q u o d p r o illis l e r i m u s
firmiter
utque
conGdimus,
od
con-
adlaboran-
do-
exopta-
gre-
commendamus.
culp
cle-
mente r relaxetur.
Gratia Donici,i No&'ri Jcsu C'liristi et churitas Dei et conmunicalio sancii Spiritus sit cum omnibus rr.bis, Venerabiles
llibili m a g i s t e r i o s a l u u m e t p r o s p e r i l a l e m q u a e s i t u r u m .
I n l e r e a , V e n e r a b i l e s F r a t r e s , a n t e q u u m flnem s c r i b e n d i
fidelibus
m u s , n e c e s s e est ut
Vnbis declaromus
gratulationem
Fr<.tre>-; q u i b u s s i n g u l i s u n i v e r s i s , n e c n o n e t D i l e c t i s F i l i i s c l e r o
facia-
Nostram
pr
m i r a ilio c o n s e n s i o n e e t c o n c o r d i a , q u a e a n i m o s V e s t r o s i n t c r V o s e t
c u m b a c A p o s t o l i c a S e d e in u n u m c o n i u n g i t . Q u a m
tam coniunctionem
non
modo inespugnabile
quidem
perfec-
propugnaculum
esse
oc dura
eadem
maximum
opportune
erigit,
certa-
patel'eci-
Vos,
Venerabiles
q u a m p l u r i m i , 'iui l i n e r i a m i s s i s ;
Fratres,
ecclesiastici
viri
largitionibus collatis,
et
pere-
oslende-
Praedecesso-
rem Nostrum
integramque
prosecuti
fuerc, adeo
firmam
stabilem
m a n e r c , ut in p e r s o n a tara i m p a r i s n o n tepescat
s p l e n d i d i s s i m i cathoUcae pietatis
heredis.
testimoni humiliter
Pro hisce
confitemur
el
E c c l e s i a r u m V e s t r a r u m in p i g n u s p r n e c i p u a e b e n e v o l e n l i a e
et in a n s p i c i u m c n e l e s t i s p r a e s i d i i A p o s t o l i c m b e n e d i c t i o n e r a
aman-
tissime impertimus.
D a t u m R o m ^ e a p u 1 S . P e t r u m , die s o l l e m n i P a s c i n e , X X I
lis, a n u o M D G C G L X X V I I I , P o n l i t i c a t u s N o s t r i a n n o p r i m o
L E O P P . XIII.
Apri-
N t d a d e j a n i n t a c t o integro d e lo q u e p o r las l e v e s hum a n a s y divinas e s t a s a b i a m e n t e d e t e r m i n a d o p a r a l a segun d a d y d e c o r o d e l a vida. Ellos niegan la obediencia los
p o d e r e s superiores, los cuales, segn a m o n e s t a el Apstol
c o n v i e n e que toda, a l m a e s t s u j e t a , y q u e reciben il Dios
p r e d i c a n d o la p e r f e c t a i g u a l d a d de
todos los h o m b r e s e n los d e r e c h o s y en l a s j e r a r q u a s . Des-
EPSTOLA ENCCLICA
Contra l a s s e c t a s s o c i a l i s t a s .
Venerale
Hermmmr
Saiiu y bendicin
apoMlcn.
o n r a n l a union n a t u r a l del h o m b r e y de l a m u j e r , q u e a u n
l a s . a c i o n e s b r b a r a s r e s p e i a n , y debilitan y h a s t a entreg a n la l i v i a n d a d e s t e vinculo, con el c u a l s e m a n t i e n e
p r i n c i p a l m e n t e l a sociedad domstica
Atrados p o r fin, d l a codicia d e los bienes p r e s e n t e s ,
que s ia roa de todos los males, y que, apeteca,
muchos
t Z
1 ? f e ' f p u f a n e ' derecho de propiedad sanciti
nado p o r la ley n a t u r a l , y p o r medio d e l m a y o r delito, c u a n do p a r e c e q u e a t i e n d e n las necesidades de todos los bombi e y 4 s a t i s f a c e r sus deseos, t r a b a j a n p o r a r r e b a t a r y
h a c e r comn c u a n t o se h a adquirido titulo de legitima h
''f'nj
sobriedad de la v i d a .
del i
"ge,0
d e
" * . * con la
22
ENCCLICAS
DF. S. S. LEN X I I I
23
EXCICLICAS
! ! .
a los principes .con Ja. severidad del supremo
juicio que les a m e n a z a ; y tomando l a s p a l a b r a s de la divina
.sabidura, cu nombre de Dios clama todos:
listad
odos vosotros, que enfrenis las rwA.lihul.es y os
complace,* en la reunin de las naciones, que de Dios os ka sido
dado a vosotros la potestad y la. virtud del AUismo. el cual
os ha r cargo por mestras obras y escudrinar mearos pensamientos. Porque, juicio durhimose
har .con aquellos que
p^en:po
rque no sustraer Dios la persona de ingmo,
m
res/jetarla magnitud de ninguno; porque l ha hecho al. pequeo !j al grande, igualmente tiene cuidado de todos. Pero
a los mas fuertes les amenaza ms fuerte castigo
Mas si alguna vez sucede que los principes ejercen su potes ad t c m e r a n a m e n i c y f u e r a de sus lmites, la doctrina
de la Iglesia catlica no consiente insurreccionarse .contra
ellos, no sea .que la tranquilidad del orden sea m s v m s
perturbada, o que la sociedad reciba de ah m ' d e t r i mento; y si 1 cosa llegase al punto de no vislumbrarse otra esperanza de salud, ensefia que el remedio se h a d e
acelerar con los mritos de la cristiana paciencia v l a s fervientes splicas Dios.
V si los mandatos de los legisladores y principes sancioniiseno mandasen algo que contradiga la ley divina
natura , la dignidad y obligacin del nombre cristiano, v el
sentir del Apstol, aconsejan qmseha deobedecer Dios an-
tes que los hombres.
Por lo lauto, la virtud saludable de la Iglesia, que redunda en el rgimen m s ordenado y en la conservacin de
la sociedad e m l , la siente y experimenta necesariamente
tambin la misma sociedad domstica, que es el principio
do toda sociedad y do todo reino. Porque sabis. Venerables
Hermanos, que la recta forma de esta sociedad, segn la.
misma necesidad del derecho natural, se apoya p r i m a r i a mente en la uoionindisoluble del varn v de la mujer, v se
complementa on las obligaciones y mutuos derechos entre
P a i r e s e lujos, araos y criados. Sabis tambin que por los
princi ]K".;delsocialismoos ta sociedad casi se disuelve, puesto
l""'" 1 ! | a 'a firmeza que obtiene del matrimonio religioso, espreeisoquc.se relaje la potestad del p a d r e hacia la
prole, y los deberes de la prole p a r a con el padre.
Por el contrario, el por todos ttulos honroso consorcio que
en en el misino principio del mundo instituy el mismo Dios
26
ENCCLICAS
DE S . S. LEN X I I I
-i
|
|
j
j
,
'
27
ENCCLICAS
i
ecL
"i ^
****
f a v o r
aia
*> *
W . d t g n a y l a u d a b l e h a r e m o s s e n t i r cun
5
, f
T *
C 8 d a d
'
e n
t o d a s
P a d e c i e r a n las o b r a s v i r t u o s a s y s a n t a s .
3115
^ e s r e s -
i a '"in ! ! n ? ' a S / ' 0 m ' 0 S S e e u a c 0 3 d e l socialismo s e recluan p . m c i p a l , n e n t e e n t r e los p r o l e t a r i o s y los obreros, los
cuales, c o b r a n d o horror a l t r a b a j o , se d e j a n f c i l m e n t e
a r r a s t r a r por el cebo de la e s p e r a n z a v d e las p r o m e s a s de
los bieues a j e n o s , asi e s o p o r t u n o f a v o r e c e r las asociaciones
d e p r o l e t a r i o s y obreros q u e , c o l o c a d o s b a j o l a t u t e l a d l a
Religin, s e h a b i t a n c o n t e n t a r s e con su s u e r t e , s o p o r t a r
m e r i t o r i a m e n t e los t r a b a j o s , y l l e v a r s i e m p r e u n a v i d a
apacible y tranquil.
Dios piadoso, tejuieu debemos r e f e r i r e l principio y el
fin de todo bien, s e c u n d e N u e s t r a s e m p r e s a s v l a s v u e s t r a s
1 or lo d e m s , l a m i s m a solemnidad de estos das, en los q u e
se c e l e b r a el nacimiento del Sefior, n o s eleva la e s p e r a n za d e oportunsimo, auxilio, posarnos h a c e e s p e r a r nosotros
t a m b i n a q u e l l a s a l u d a b l e r e s t a u r a c i n q u e t r a jo a l n a c e r
p a r a el mundo c o r r o m p i d o y casi conducido.al a b i s m o por
todos los m a l e s , y nos p r o m e t e a q u e l l a p a z , q u e entonces
p o r medio d e los ngeles,, hizo a n u n c i a r l o s hombres, puesto q u e ni est abreviada la. mano, del Seor, de manera que no
pueda salvar, ni se ha agravado su oido para no oir.
P o r t a n t o , e n estos faustsimos das, deseando vosotros
V e n e r a b l e s H e r m a n o s , y l o s fieles de v u e s t r a s Iglesias
toda c i a s e d e sucesos afortunados-, r o g a m o s c o n instancia al
D a d o r d e todo bien que d e n u e v o aparezca los hombres la
bemgmmdad y dulzura de Oos Nuestro Seor, que, s a c n d o nos de la potestad de nuestro i m p l a c a b l e enemigo, nos lev a n t e l a nobilsima, dignidad d e hijos suyos.
I fin d e q u e m s r p i d a y m a s e o m p l e r a m e n t e consigamos Nuestro deseo, e l e v a d vosotros t a m b i n , V e n e r a b l e s
H e r m a n o s , con,Nos,.fervorosas p r e c e s a l Sefior. i n t e r p o n e d
p a r a con El el patrocinio de l a B i e n a v e n t u r a d a Virgen V a n a , I i m i a c u l a d a desde ei priucipio.de sui Esposo S a n Jos y
de los l i e n a v e n t u r a d o s Apstoles.Bediw y P a b l o , eu c u y a
intercesin S o s p o u e m o s l a m a y o r confianza. En l ano, e o m o
augurio d e l a d i v i n a g r a c i a , con todo el a f e c t o d e l c o r a z n ,
a vosotros, V e n e r a b l e s H e r m a n o s , vuestro cloro y todo
el pueblo fiel, concedemos e n el S c e r l a Apostlica Bendicin.
D a d o en R o m a , cerca de S a n Pedro, 28 d e D i c i e m b r e
de li78.
Alio p r i m e r o de Nuestro Pontificado.LIN PAPA XI11.
EPISTOLA ENCYCLICA
A D V S R S U S
S O C I A L I S T A R U M
r , a : o
P P .
T M M M M m m
SALUTEM
ET
APOSTOLICAM
S E C T A S
x t i r
l
BENEDICTIONEM
(1) l s , L V M . l .
(2) Jud.Kpia.8.
de J h
f r t T
T J u
"
W
" ' "
"
S e a
rrPVa
C U m
,earurn
W i n
enim pariicipatio
iustitiae. cum iniquiiatef
ant cuor ,W- ,
.
Il p r o f e c t o dic.tilare n o n d e s i n u n
e s s e m l e r 5 e natura aequales. idcoque con.endu
T
c
m
2
a
t
T
"
.
?
n
n o r e m ac r o v e r e n t i a m , n e c logibns. ,,isi forte a b i r X T I
-,
sancrtis, obedienliim d e b e r i . - 6 n I r a vero J
E v i X ?
^
m e n t i s , e a est t i o m i n u m a e q u a l i t a s . ut o m n e s e a m d e m n f
t r ^
anTm r
EPI
rr''|,lera8n
D A
vererit
S
nt Hi e
R R
eS U
'
"T
P
U S
"
-
f * *
S I V E
Wumpentem
v e r b i s et quanta
S o c i a l i s e ! pestem
dimi|j
Pnncipesetpencs;
cUtii namque Dei v i o i " ^
^ '" hDOrc
'-Wl .easdoctrinas et W e ^ r ? T C S ' e !
'uisse,- n o ,
raansisa6t
^
-
' -
q u c u t u n o e o d e m q u e fine o m n i b u s p r a e s t i l u t o , s i n ^ i i s e c , d
e a m d e m l e g e m i u d i c a n li s i n t . p o c o a s a u t m o r c e d e m n r ? m
,
o
A
u
o m n l s p n t e r n U a s
tur (>). l ' r i n c i p u m a u t e m e t s u b d i l o r u m a n i m i ^ o f f i r i h T " '
1
Caiholicm d o c t r i n , m ac p r a e e t . 7 i l a dT
t u r , u l e t i m p e r a n d i t e m p e r a r libido, e t o h e "
r J ^ ' ^ i " "
firma et n o b i l i s s i m a e f f i c i n l u r .
eurentiae ratio fao.hs,
S a n e E c c l e s i a s u b i e c t a e raullitudini ADOstolie,. m . . .
g i t e r inaulcBl: Xon est potest* m Deo- Tl7J
T
r
'
^ - " s s e c t a s a n a t h e m a t e d a m n a r u n t , at rue i l e r u m
111
de p e r , e u i , , | o d a b ^
odmon'
P'
1 1
butw.
Milo,,
con tinm
sibi da,catione.;,
sse iubt ,
; "omn,hus
acn^nt
s o l a m
ZZl,
X'Lr
em vecUgal ,ecU3al,
cui
tmonm
u n t m
onore
m . S i q u i i e m qui creavii e . g u b . r n t
Tr ]
vidn suri sapiei.i,,, a i s p o s u i t , ut i n t t o p e , . m e d i a , m e d i a p e ,
i l a
ad s u o s q u a . q u e f m e s p e r v e n i a n t . S i c u t i g i t u r in ipso Z
coe'est
A n g e l o r u m c b p r o s v o l u i t esse. d , s . i c 4 a l i o s q u e
a l ^ S '
" ' " ' i
f ' e - v a r i o s instili,,t o r d i n u m g r a d u a , offlc r i t '
q u e d i v e r s i t a t e m , ut n o n o m n e s e s s e n t Apostoli, n o n o m n e s D o c t o res, non o m n e s P a s t o r e s ( i ) ; ila t i i m c o n s t i l u i l i n civile societale
P u r e s e s s e ordine.-;, d i g i t a t e , i a r i b u s , p o t e s t , e d i v e r s o s ; q u o scili
C ,vUns
,
' T ' e m a d m o d u m Ecclesia, u n u m esset corpus, multa
m e m b r a c o m p l e c t e n s , a l i , aliis n o b i l i o r a , s e d c u n c l a sibi i n v i c e a
n e c e s s a r i a et d e c o m m u n i b o n o s o l l i c i t a .
A l v e r o ul p o p u : o r u m r o c t o r e . s p o t e s l a t e sibi c o n c e s s a in a e d i f i c a t i o n e m e t non in d e s t r u c l i o n e m u t a n l u r , E c c l e s i a G b r i s t i o p p o r tiinissime monetetiain Principibus su,,rem, iudicis sevcritalom imm i n e r c ; et .l,v,nae S a p i e n t i v e r i u s u r p a n s . Dei n o m i n e o m n i b u s
i n c l a m a i : /'n,ebete aures cos 'ai continetis
niultitudines
ct
placnis
tobis in turiti nntionun{
quoniam3tae6ta
Donino
polestas
cobis
etnrhaak
Attissimo,
gai interrogabU
opera zestru. et
cogiiationcs
crutubitur
... Quoniam iudiciamurissimumhUquipraeint
fiei...
Aooi enini suturativi personum
cuiusquam
Deus nec cerebitur
mag.
timidi,ir.m cuiusqimmquoniam
pttsiUm
el magnum
ipsc ledi et
aeqmlitcr
cura est itti rf omnibus.
Fortioribus
autem fortior
insiat
(1) 11 Cor. VI, u._;s, Ad Ep!i. Ili, I 5 . - S , Ro m . XUI.-,i} 1 Cor. XII
Enciclicas.3.
cruciatio
(1). S i t a m e n q u a n d c q u e c o n l i n g a t t e m e r e et u l t r a m o d u m
publicum a Principibus potestatem pxerceri, calliolica? Ecclesiae
d o c t r i n a in e s s i n s u r g e r e p r o p r i o i n a r t e n o n 8Qt, n e o r d i n i s t r a n quillitas magis magisque turbetur, neve soeietas maius exinde det r i m e n t u m c a p i a t . C u m q u e r e s e o d e v e n e r i t . u t n u l l a alia s p e s s a i u t i s
a i t u l g c a t , d o c e t C h r i s t i a n a s p a t i e n l i a e m e r i t i s , et i n s t a n l i b i l i ad
D e u m p r e c i b u s r e m e d i u m e s s o m a t u r a n d u i B . Q u o d si l e g i s l a l o r u m
a c principium piscila aliquid sncive.rint r u t i u s s e r i n t . q u o d divinae
a u t n a t u r a l i legi r e p u g n e t , c h r i s l i a n i n o m i n i s d i g n i l f s e t olfciuro
a t q u e A p o s t o l i c a s e n t e n i i a s u a d e o t obediendum
esse
magisDeoquam
honnnibus
( ').
S a l u l a r e m p o r r o E c c l e s i a o v i r t u t s m , q u s e in civilis s o e i e t a t i s
ordinatissimum regimen etcoDservationem redundat, ipsaeliam dom e s t i c a s c c i e t a s , q u a e o m n i a c i v i t a t i s et r e g n i p r i n c i p i u m est n e c e s sario sentitet experilur. Noslis enim, Venerabile F r a t r e s , rcctara
h u i u s s o e i e t a t i s r a l i o n m , s e c u n d u m n a t u r a l i s i u r i s n e c e s s i t a t e m , in
indissolubili viri a c m u l i e r i s u n i o n e p r i m o i n d i t i , et m u t u i s p a r e n t c s
i n t e r e l f i l i o s , d o m i n o s a c s e r v o s ofrciis i u r i b u s q u e c o m p l e r i . N o s t i s e t i
am p e r S o c i a l i s m i planila earn D u n e d i s s o l v i s i q u i d e m f i r m i t a t e a m i s s a ,
q u a e e x religio s o c o n i u g i o in i p s a m reCunditur, neces.se e s l i p s a m patris in prolem p o t e s t a t e m e t prolis e r g a g e m t o r e s o f f i c i a m a x i m e r e l a x a r i .
C o o t r a v e r o honorabile
in omnibus connubium
(3j quod in ipso m u n d cXord o ad l i u m a n a m s p e c i e m p r o p a g a n d a m e t c o n s e r v a n d a m D e u s
i p s e instituit e t i n s e p a r a b i l e d e c r e v i t , ti r m i u s etiam e t s a n c t i u s Ecclesia
d o c e t e v a s i s s e p e r C h r i s l u f o , qui S a c r a m e n t i ci c o n t u l i t d i g n i t a t e m ,
et s u a e cum Ecclesia unionis f o r m a m voluit r e f e r r e . Quapropter,
Apostolo m o n e n t e (4;, s i c u l C l i r i s l u s c a p u t est E c c l e s i a e , ila v i r c a p u t e s t m u l i e r i s ; e t q u e m a d m o d u m E c c l e s i a s u b i e c t a e s l C i i r i s t o , qui
e a m c a s t i s s i m o p e r p e t u o q u e a m o r e c o m p l e c t i l u r , ita e l m u i i e r e s viris
s u i s d e c e i e s s e s u b i e c l a s , a b i p s i s vicissim fideli c o ' n s t a n l i q u c s f o c i l i
d i l i g e r d a s S i m i l i t e r p a t r i a e s t q j e h e r i l i s p o t e s l a t i s ita Ecclesia
r a t i o n e m m o d e r a t u r . ut ad llios a c f a m u l o s i n officio c o n t i n e n d o s
valeal, nec tamen praeter modum excrescat. Secundum namque
c n t b o l i c a d o c u m e n t a , i n p a r e o t e s e t d o m i n o s c o e l e s t i s P a t r i s ac D o m i n i d i m a n a t a u c t o r i t a s ; q u a e i d e i r e o a b ipso n o n s o l u m o r i g i n e m
a c vim s u m i t , s e d etiam n a t u r a m e l i n d o l e m n e c e s s e est m u l u e l u r .
H i n c l i b e r o s A p o s t o l u s h o r t a t u r o b i d i r e parentibus
suis in
Domino
et honorare palrem suum et matrem suam, quod est mandatimi
pri-i
mum in promissione
i f t , P a r e n t i b u s a u t e m m a n d a i : Et
ootpaires,
nolite od iracundiam
provocare jilios nestros, sed educate
illos <a
aisciptina
et corrcptioneDomine
.ti). R u r s u s a u t e m s e r v i s ac d o n n o l e
p e r e u m d e m A p o s t o l u m d i v i n u m p r a e c e p t u m p r o p o n i t u r , ut illi q u i d e m o b e d i a n t dominis carnaiibus
sicul Christo...,
curri bona
coluta
ti) Sap. VI.2) Act. v, 29.,81 Hebr. XI, 4 . - 4 , Hph v. 13.<5> e il Bpb. Vi, H
- i l ) Ibid. VI, 1.
tatesercientescut
Domino: isti a u t e m rcmitta.it
minas,
scientesquia
omnium Dominus est incoetis,
et personarum
acceptio
non est apui
Deum i t ) Q u a e q u i d e m o m n i a si s e c u n d u m d i v i n a , v o l u n t a t i s p l a c i tum d i l i g e n t e r a s i n g u l i s , ad q u o s p e r t i n e t , s e r v a r e n t u r , q u a e l i b e l
p r o f s e t o f a m i l i a c o e l e s t i s d o m u s i m g i n o m q u a m d a m p r a e s e f e r r e t , et
praeclara exinde beneficia parta, non intra domesticos tantum p a r i e t e s s e s e c o n l i n e r e n t , s e d in i p s o s r e s p u b l i c u s u b e r r i m e d i m a naret.
P u b l i c a e a u t e m a c d o m s t i c a e t r a n q u i l l i t e l i catliolica s a p i e n t i ,
n a t u r a l i s divinacque legis praecepl.issuffulla, consuntissime providit
e t i a m p e r e a , q u a s e n t i t a c d o c e t d e i u r e d o m i m i et p a r t i t i o n s b o n o r u m q u a e ad vitae n e c e s s i t a t e m et u t i l i t a t e m s u n l c o m p a r a t a . C u m
cnim Socialistic ius proprietalis, tamquam h u m a n u m inventum,
natnrsli hominum aequsliteli r e p u g n a n s traducant, e t c o m m u n i o n e m
b o n o r u m atfnctantes, pauperiem baud a e q u o a n i m o esse p e r f e r e n d a m , et d i t i o r u m p - s s e s i o n e s a c i u r a i m p u n e v i o l a r i p o s s e a r b i t r e n l u r ; E c c l e s i a m u l t o s a t i u s et u t i l i u s i n a e q u a l i t a t e m i n t e r h o m i n e s ,
c o r p o r i s i n g e n i i q u i v i r i b u s n a t u r a l i t e r d i v e r s o s , e l i a m in b o n i s p o s s i d e n d i s a g n o s c i t , e t i u s p r o p r i e t t i s a c d o m i n i i . n b ipsa n a t u r a p r o f e c l u m , i n w e t u m c u i l i b e t e l i n v i o l a t u m e s s e i u b e t : novit c n i m t u r t u m
a c r s p i n a m a l ) c o o m n i s i u r i s a n e t o r e a c vindice, ita fuisse p r o h i b i t a
u t aliena vel c o n r u p i s c e r e n o n llceat, f u r e s q u e e t r a p l o r e s , n o n s e c u s
a c a d u l t e r i et i d o l o l a t r a e . a c o d e s t i r e g n o e x c l u d a n t u r . - N e c t a m e n
idcirco p a u p e r u m c u r a m negligit, eul ipsorum n e c e s s i t a t e s cons u l e r e pia ma t e r p r a e l e r m t t i t : q u i n i m o m a t e r n o illos c o m p l e e t e n s
a f f e c t u . e l p r o b e n o s c e n s eos g e r e r a i p s i u s C h r i s t i p e r s o n a m , q u i sini
p r a e s l i ' u m benelii-ium p u t a t , q u o d v e l i l i m i n i m u m p a u p e r e m a q u o p i a m f u e r i l c o l l a t u m , m a g n o illos h a b e t i n h o n o r s : o m n i q u a p o t e s t
o p e s u b l e v a ! ; d o - n o s a t q u e hospilia iis e x c i p i e n d i s , a l e n d i s e t c u r a n d i s u b i q u e t e r r i r u m curat erigenda, e a q u e i n s u a m recipit t u t e l a m .
G r a v i s s i m o divites u r g e t p r a e c e p t o , ut q u o d s u p e r e s t p a u p o r i b u s
t r i b u a n l ; e c s q u s d i v i n o l e r r e t iudicio, q u o , n i s i e g e n o r u m i n o p i a e
succurrant, aeternis siot suppliriis mulctandi Tandem pauperum
a n i m o s maxime recreat a c s d a l u r , sive exemplum Christi obiiciens
qui cum esset dica propler nos ei/cnus /actus
est ( 2 ; s i v e e i u s d e m
Torba recoleiis. q u i b u s p a u p e - e s b e a l o s sdixil et a e t e r n a e b e a t i t u d i n i
prBemia s p e r a r e i u s s i l . - Q u i s a u t e m n o n v i d e a t o p t i m a m h a n c e s s e
v e t u s t i s s i m i i n t e r p a u p e r e s e t d i v i l e s dissidii c o m p o n e n d i r a t i o n e m ?
S i c u t e n i m i p s a r e r u m f a c l o r u m q u e e v i d e n t i a d e m o n s l r a l , ea r a t i o n s
r e i e c t a a u t p o s t h a b i t a , a l t e r u t r u m c o n l i n g a t n e c e s s e est u t v e l m a x i m a I m m a n i g e n e r i s p a r s in t u r p i s s i m a n m a n c i p i o r i m c o n d i t i o n e m
r e l i b a t u r , q u a e diu penes etlinicos obtinuit; aut b u m a u a soeietas
continuissit agilandi molibus, rapinis aclatrocinisfuneslanda, prout
r e c e n t i b u s etiam t e m p o r i b u s c o n t i g i s s e d o l e m u s
36
DE S. S. LEN
KOfbLICAS
Q j a e c u r a ita s i n t , V e n e r a b i l e * F r a l r e s ,
q u i b u s m o d o lotius
E c c l e s i a e r e i i i n e n i n c u m b i t , s i c u t a P o n t i f i c a t u s "Xor'd'is p o p u l i s
ac
XIII
37
P r i n c i p i b u d i r a t e r p i t t i t e i:>ct l i s p r t u m c o m m o s t r a v i n v u s . q t i s e
De'- (1) q u i n o s a b i n f e n s i e s * m i h o s t i s p o t e s t a t e e r o p t o s i n
mam
ti A p o s t o l h a m v o e e m a d e o s r u r s u s a l t o l l i m u s ; e o s q u e p e r p r o p r i a m
c o m p o t e s s i m u s , fervi i a s j a d D e u r a p r o c s et ipsi N o b i s c u m a d h i b e t e ,
iterumqoe precamur,
ta n t e s , u t E c c l e s i a r a , d e p u b l i c * r e g n o r u m
ones-
prosperitate lam
egregie
filiorum
latae, eiusque
nobilissi-
t r a n s t u l i t d i g n i t a t e m . A t q u e ut c i l i u s a c p l e n i u s
Sponsi
Iosephi
ac
beaiorum
Aposto.lorum
Petri
ot
r e g n i et r e l i g i o n i i n e>se c iniunctns, ut q u a n t u m de h a c d e t r ^ h i t u r ,
t a n t u m d e s u b d i t o r u r a officio e t d e i m p e r i i m a i e s t a t e d e c e d a t . E t cura
in eam
tandem
vira
suam
troqne
Clero ac
oricon-
insera-
t u r a l q u e Ite d e s c e i . d a t . S a t a g i t e u t v e l a l e n e - a n n i * o m n o s a s s u i
s c a n t D c u m liliali a m o r e c o i n p l e e t i , i u s q u e n in n v e r e r ; P r i c r p u m
et ordinem
quem
Deus
si v e
incivili
s i v e in
c l e s i a e c a t h o l i c a e filii n e q u e
tavere ulla r a l i o n e
societate
oporlet
ut
sbominatae
Ec-
sectae
temperare
domestica
iciterque
m e m b r a r e c t e fa'etis
et
humt-
virlutibus
T a n d e m c u m S o c i a l i s m i s e c t a t o r e s ex h o m i n u m
n e r o p o t i s s i m n m q u a e r a n l u - , qui a r t e s e x e r e m t ve!
opcras
gc-
locant,
promissio-
mnit boni
ac
iuducant.
e coeptis, Viircbiles F r a l r e s , Ille
priucipiuin et txitum
scceplum
referre
ascogi-
celebriate
quim
in
i n t u i i s a l u l n v pam n o s quolune
n u - t i a v i t . n O b i s eti m s e d i t a r u m p r o m i s i !
Angelos
hominibus
Neque enim
per
abbroiata
est manus Domini ut saia re acquea t, neque 'g gravata esi auris ejus
ut
non exouiiat.
(K
VoMs,
Vene-
r a b i ! e s F r a l r e s , e t lid*?lii>us B c e l c s i u r u m V e s t r a r u m l a u s t i o m n i a a c
(l)
IB LIX. I
in
Domino
Dalum
Romae
apud
S. Petrum, die X X V I I I
M D C G C L X X V I I 1 , P o n t i f i c a t a Nostri a n n o p r i m o .
LEO PP. X M L
malorum
h a b e t i s , i n id l o t o *ia<ni u i ? u a c
popu'is unive^is
interponiBe-
imperli-
mur.
in t o t i u s b u r a a n a e s o c i e t a t i s c o r a m o d u m p o s s i t e x e r c e r e .
ginem
fidelibus
patrocinium
voti
Immacu-
decembris
EPSTOLA ENCCLICA
S o b r e la r e s t a u r a c i n de l a filosofa c r i s t i a n a ,
c o n f o r m e l a D o c t r i n a de S a n t o T o m s de A q u i n o .
Lejy p.
xm.
apostlica.
l ^ ^ a s s w f e a s
S S S S H S r P S
P
a
r l 0 S ^ l a
Igleb i a ^ s f o s acostumbraron ocupar la razn en muchos
S E E ? f j (todos
W compendi
mente el grande Agustino, intuyendo esta ciencia...
7 S
" -
qv
4
PO.,
emplea debidamente
p o i ! o s s a b i o ? > I , u l e (le cierto allanar y facilitar de algn
8e
S
e o C a r m a 1 Vfirda,,lera fe V " W
conveniente-
c o r l o d o S . a l u m n o s recibir la revelacin;
por lo cual no siu justicia, f u 6 llamada por los anti-uoa
ora precia institucin la fe cristiana, o r U y 3
del cristianismo, ora pedagogo de! Evangelio.
"
Y en verdad, nuestro benignsimo Dios, en lo que toca
0S
Z
r "
aquellas vera a a e 0 p a i a c u y o conocimiento es insuficiente la h u m a n a
sobre
^ i c ? d o la autoridad
a c u i o s al punto y sin ninguna mezcla de error o luciesen -i
todos manifiestas. De aqu que los misma- a ^
,
dos tan solo por la razn
8 f a C | demostril
do y defendido con j u m e n t o s I
I
dades que, se proponen
S o S l t ^ ^ T
6
unidas por ciertos t r o c , i S S ^
^
f ' f
fe. Porfpie las cosas de U n v i ^ ^ M ^ T ?
^
f
r
*
<** ** >*<; consideradas po
sempiterna virtud y dicmfoM,
h T o ^ T " '
""" T
^siuembargo,muestran S a Z l a l T
"V
?
corazones.
pues, sumamente oBorfm
"*,a
estas
des, aun r e c o n o c por
^
^-nprovechofutiUdad'SS^SJ^
V ^ a K f e
pnano
r^'
ENCCLICAS
gcncia de los sagrados dogmas conviene tomarla ya de. laanaloga dlas casas que naturalmente se conocen, ya del enlace-de los mismos misterios entre si y con el fin ltimo del hombre.
Por ltimo, tambin pertenece las ciencias filosficas,
defender religiosamente las verdades enseadas por revelacin y resistir los que se a t r e v a n impugnarlas Bajo
este respecto es g r a n d e a l a b a n z a de la filosofa el ser considerada baluarte de la fe y como firme defensa de la religin. Como atestigua Clemente Alejandrino, es por s misma
perfecta la doctrina del Salvador y de ninguno necesita, siendo
Virtud y sabidura, de Dios. La filosofa griega, que se le une,
no hace, ms poderosa la verdad;pero haciendo dbiles los argumentos ae los sofistas cont ra aqulla, y rechazando las engaosas asechanzas-contra la misma, fu llamada oportunamente
cerca y valla de la via- Ciertamente, as como los enemigos
del nombre cristiano p a r a pelear contra la religin toman
muchas veces de la razn filosfica sus instrumentos blicosasi los defensores de las ciencias divinas toman del a r s e n a l
de la filosofa muchas cosas con que poder defender los d o mas revelados. Xi se h a de juzgar que obtenga pequeo
triunfo la fe cristiana, porque las a r m a s de los adversarios
p r e p a r a d a s por a r t e de la h u m a n a razn r a r a h a c e r dao'
sean rechazadas poderosa y prontamente p o r la misma hum a n a razn.
Esta especio de religioso combate fu usado por el mis
mo Apstol de las gentes, como lo recuerda San Jernimo
escribiendo Magno: rabio, capitn del ejrcito cristiano, es
orador invicto, defendiendo la causa de Cristo, hace servir con
arte, una inscripcin fortuita para argumento de la fe; haba
aprendido del verdadero David arrancar la espada, de manos de los enemigos, y cortar la cabeza del soberbio Holiat
con su espada. Y la misma Iglesia no solamente aconseja
sino que tambin m a n d a que los doctores catlicos pidan
este auxilio la filosofa. Pues el Concilio Laterauense V
despus de establecer que toda asercin contraria la verdad
dla fe revelada es completamente falsa, porque la verdad jams se opuso la verdad, m a n d a l o s Doctores do filosofa,
que se ocupen'diligentemente en resolver los engaosos argumentos, pues como testifica Agustino, s se da una razn
contra la autoridad de las Divinas Escrituras, por ms aguda
que sea, engaar con la semejanza de verdad, pero no puede
ser verdadera.
Mas p a r a que la filosofa sea c a p a z de producir los preciosos frutos que hemos recibido, es de todo punto necesario
que jams se a p a r t o de aquellos trmites que sigui la ven e r a n d a antigedad de los Padres y aprob el Snodo Vaticano con el solemne sufragio de la autoridad. En v e r d a d
est c l a r a m e n t e averiguado que se han de a c e p t a r muchas
verdades del orden sobrenatural que superan con mucho
las fuerzas de todas las inteligencias, la razn h u m a n a , conocedora de la propia debilidad, 110 se a t r e v e a c e p t a r cosas superiores ella, ni negar las mismas verdades, ni medirlas con su propia capacidad, ni interpretarlas su antojo; antes bien debe recibirlas con p l e n a y humilde f e y tener
sumo honor el serla permitido por beneficio de Dios servil- como esclava y servidora las doctrinas celestiales y
de algu modo llegarlas conocer. En todas estas doctrinas
principales, que la h u m a n a inteligencia no puede recibir
naturalmente, es muy justo que la filosofa use de su mtodo, de sus principios y argumentos; pero 110 de tai modo que
p a r e z c a querer sustraerse la divina autoridad. Antes
constando que las cosas conocidas por revelacin gozan de
una verdad indisputable, y que las que se oponen la te
pugnan tambin con la r e c t a razn, debe tener presente el
filsofo catlico que violar la vez los derechos de la fe
y la razn, abrazando algn principio que conoce que repugna la doctrina revelada.
Sabemos muy bien que no faltan quienes, ensalzando ms
de lo justo las facultades de la naturaleza humana, defiendan que la inteligencia del hombre, una vez sometida la
autoridad divina, c a e de su natural dignidad, est ligada y
como impedida p a r a que no pueda llegar la cumbre de la
verdad y de la excelencia. Pero estas doctrinas estn llenas
de error y de falacia , y finalmente tienden que los hombres con suma necedad, y no sin el crimen de ingratitud,
repudien las ms sublimes verdades y espontneamente
rechacen el beneficio de la te, de la cual aun p a r a la sociedad civil brotaron las fuentes de todos los bienes. Pues hallndose e n c e r r a d a la h u m a n a mente en ciertos y muy
estrechos limites, est sujeta muchos errores y ignorar
muchas cosas. Por el contrario, la fe cristiana, apoyndose
en la autoridad de Dios, es maestra infalible de la verdad,
siguiendo la cual ninguno cae en los lazos del error, ni e3
agitado por las olas de inciertas opiniones. Por lo cual, los
,16
ENCCLICAS
DE S. S. LEN X I I I
47
ENCCLICAS
con
i
|
3
9
|
i
j
5
}
1
-i
1
|
3
50
ENCCLICAS
DE S . S . L E N X I I I
'
Pontfices, sobre Toms de Aquino, el testimonio de Inocencio \ I, como complemento: La doct rina de ste tiene sobre tas
dems, exceptuada la cannica, propiedad en las palabras,
orden en las materias, verdad en las sentencias, de tal suerte,
que nunca aqui-Uos que ta siguieren se les ver apartarse del
ca mino de la verdad, y siempre ser sospechoso de error el que
la impugnare.
Tambin los Concilios Ecumnicos, en los que brilla la
flor de la sabidura escogida en todo el orbe, procuraron
perpetuamente t r i b u t a r honor singular Toms de Aquino.
En los Concilios de Lyn, de Viena, de Florencia y Vaticano puede decirse que intervino Toms en las deliberaciones'
y decretos de los Padres, y casi fu el presidente, peleando
con f u e r z a ineluctable y faustsimo xito contra los errores
a c 11,3
griegos, de los herejes y de los racionalistas. Pero Ja
m a y o r gioMa propia de Toms, alabanza no participada
nunca por ninguno d e ios Doctores catlicos, consiste en
que los Padres tridentinos, p a r a establecer el orden en el.
mismo Concilio, quisieran ( | U f i juntamente con los libros de
ta Escritura y los decretos de los Sumos Pontfices se viese
soore e. a l t a r la Suma de Toms de Aquino. la cual se pidiespn consejos, r a z o n e s y orculos.
intimamente, tambin estaba reservada al varninconip a r a b l e obtener la p a l m a de conseguir obsequios, atabanzas, admiracin d e los mismos adversarios del nombre catlico. Pues e s t averiguado que no faltaron jefes de las
acciones herticas q u e confesasen pblicamente que, ma
^ e z quitada de en m e d i l a doctrina de Toms de Aquino.
podan fcilmente entrar en combate con todos los Doctores
camcos, y vencerlos y derrotar la Iglesia, Vana esperanza,
ciertamente, pero testimonio no van.
cin ni i
'
" Z m
S
e
l
b r l v ^ o n l , 'Ue
presentse en "
fia de H e n i l
bles qu la I g
fUe,za
S^}.
1
en l u
,de la
O C 7 213
temente los arcanos do la n a t u r a l e z a y ocuparse en el estudio do las cosas fsicas mucho y por mucho tiempo. Lo cual
confirmaron con su conductas pues Santo Toms, el bienaventurado Alberto el < rande, y otros principes de IO escolstieos no se consagraron l a contemplacin de la filoso-
fia, de tal suerte, q u e n o pusiesen grande empeo en cono-
cer las cosas naturales, y muchos dichos y sentencias suyos
en este gnero de cosas los a p r u e b a n los maestros modernos, y confiesan estar conformes con la verdad. Adems, en
nuestros mismos dias m u c h o s y muy insignes Doctores de
las ciencias fsicas atestiguan c l a r a y manifiestamente que
entre las ciertas y a p r o b a d a s conclusiones de la fisica ms
reciente y los principios filosficos de la Escuela. 110 existe
v e r d a d e r a pugna.
Nos, pues, mientras manifestamos que recibiremos con
buena voluntad y agradecimiento todo lo que se h a y a dicho
sabiamente, todo lo til q u e se haya inventado v e s c o l t a d o
p o r cualquiera, vosotros todos, venerables hermanos, con
g r a v e ornpeno exhortamos q u e , p a r a defensa y gloria de
la f e catlica, bien de la sociedad incremento 'de todas las
ciencias, renovis y propaguis l a t i n a m e n t e la urea
Torn- ?
Santo Toms. Decimos la sabidura de Santo
Tomas, pues si h a y a l g u n a cosa t r a t a d a por los escolsticos
con demasiada sutileza e n s e a d a inconsideradamente: si
n a y algo menos concorde con las doctrinas manifiestas de
las ultimas edades, finalmente, no laudable de cualquier
modo, de ninguna m a n e r a e s t en nuestro nimo proponerlo
P ^ u m W o e n n p o s f r a edad. Por lo dems procuren
m. h S
' T l 0 S T l S e n K ' m " t e P r vosotros insinuar
8113 d l S
Amto v
-'Ptilos la doctrina de Toms de
t o S s y d e m f T r d f n C U SU S1MOiy e X C C l e n 0 a s o b l e
mie le!bei ! f ^ ^ ^ s f u n d a d a s porvosotros, las
que habis de f u n d a r , ilustren y defiendan la misma doctril a SUpUe3ta d o c ,
R
EPISTOLA ENOYCLICA
T I T H O
I P F.
X I I I
VENERABLES FRATRES
SALUTEM ET A P O S T O L I C A M BENEDICTIONEM
ETERNI PATRIS U n i g e n i t o F i l i u s , q u i in I c r r i s a p p o r u i t , ut
h u m a n o g e n e r i s a i u t e m et d i v i n a e sapientone l u c e m a f i e r r e t ,
m a g n u m p l a n e n e m i r a b i l e m u n d o c o n t u l i l b e n e i i c i u m , c u m c^elos
i t e r u m a s c e n s u r u s . A p o s t o l i s p r a e c e p i l , u t euntes docerent
omnes
genius (l'i; E c c l e s i a m q u e a s e c o n d i t a m c o m m u n e m e t t u p r e m a m
p o p u l o r u m raagistrem r e l i q u i l . H o m i n e s e o i m , q u o s Veritas l i b e r a v e r a ! , v e r i t a l e e r a n ! c o n s e r v a n d o n e q u e diu p e r r a a n s i s s e n ! caelest i u m d o c t r i n a r u m f r u c i u s , p e r q u o s est h o m i n i p a r t a s a l u s , nisi
C h r i s t u s D o m i n u s e r u d i e n d i s ad (idem m e n i i b u s p e r e n n e m a g i s l c rinrn constituissel. Ecclesia v e r o divini Auctoris sui cum erecta promi.-sis, t u m i m i t a t a c a r i t a l e m . s i e iussa porteci!, ut h o c s e m p e r
spectaril, hoc maxime v o l u e r i t , de r e g i t n e praeeipere et cum erroribus perpetuo d i m i c a r e . H u ; s a n e pertinent s i n g u l o r u m Episcop o r u m vigilati l a b o r e s : h u e C o n c i l i o r u m p e r l a t a e l e g e s ac d e c r e t a ,
et maxime R o m a n o r u m P o n t i f i c u m solliciiudo quotidiana, peoes
q u o s , beati P e t r i A p o s t o l o r u m p r i n e i p i s i n p r i m s t u s u c c e s s o r i , et
i u s e t o f f i c i u m e s t d o c e n d i e t c o n r m m d i f r a l r e s ir. t i d e . Q u o n i a m
v e r o , A p o s t o l o m o n e n t e , per philosopliiam
et inanem
faUacw.m{i)
CliristiBdeliutn m e n l e s d e c i p i s o l e n t , et Bdei s i n c e r i t a s in h o n i n i h u s
c o r r o m p i , idoirco s u p r e n i E o c l e s i a e P a s t i r e s m u n e r i s s ' j i p e r p e l u o
e s s e d u x e r u n t e l i a m veri n o m i n i s s c i - . n l i a m lotis v i r i b u s p r o v e b e r e ,
s i m u l q u e s i n g o l a r i v i g i l a n t i a p r o v i d e r e , u t ad (idei c a t h o l i c a e norm a m u b i q u e I r a d e r e n t u r h u m n s e diseipl n o e o m n e s , p r a c s e r l i m
v e r o p h i l o s o p k i a , a qua n i m i r u m magna ex parta p e n d e i ceterarum
s c i e n l i n r u m r e c t a r a t i o . Id i p s u m e l X o s i n t e r c e t e r a b r e v i t e r mon u i m u s , V e n e r a b i l e s F r a t r e s , ftun, p r i m u m Vos o m n e s p e r L i e r a s
encyclicasalloculi sumus; sed m i d o rei gravitale, et t e m p o r u m c o n d i t o n e compellimur rur=us Vobisoum agere de ineunda philosop h i e o r u m s t u d i o r u m r a t i o n s , q i m e e t b o n o (idei a p t e r e s p o n d e a t , e t
ipsi h u r a a n a r u m s c i o n t i a r u m digititeli sii c o n s e n t a n e a .
S i q u i s in a c e r b i t a l e m n o s t r o r u m t e m p o r u m a n i m u m i n t e n d a ! ,
e a r u m q u e rerum ratiouem. q u a e pub'ice et privalim g e r m i u r , cogitatione c o m p l e c t a l u r , is profecto comperici fecundnm m a l o r u m
c a u s a m . cum c o r u m q u a e p r e m u n , l u m e ' r u m q u a e p e r l i m e s c i m u s ,
in e o c o n s i s t e r e , q u o d prava d e divini h u m a n i s q u e r e l u s s c i t a , e
s c h o l i s p h i l o s o p h o r u m i a m f . r i d e m T o f e c t a . in o m n e s c i v i l a l i s o r d i n e s i r r e p s e r i n t , c o m m u n i plui a o r u m s u f f r a g i o r e c e p t a . C u m e n i m
i o s i t u m h o m i n i n a t u r a sit. ut i a a g e n d o r a l i o n e m d u c e m s e q u a t u r ,
si quid i n t e l l i g e n t i p e c c a i , in id et v o l u n t a s t a c i l e l a b i l u r : a l q u e ila
c o n t i n g i l , u t p r a v i t a s o p i n i o n u m , q u o r u m e s t in V ' U i g e n t i a s e d e s ,
in h u m a n a s a c l i o n e s i n f l u a i , e a s q u e p ' r v e r t a t . E x a d v e r s o , si s o n a
m e n s h o m i n u m f u e r i t . e t s o l i d i s v e r i - q u e p r i n c i p e s firmiter i n s i s t t ,
t u m v e r o in p u b l i c u m p r i v a l u r a q u c o m m o d u m p l u r i m a be: ecia
p r o g i s n e l . - E q u i d e m non lantu
h u m a n a s p h i l o s p h i a e vim e t
aucioritatem tribuimu=, ut c u n c t i s omiiino c r r o r i b u s prorulsnndis,
vel e v e l l o n d i s p a r e m e s s e in l i c e m u s : s i c u t e n i m , c u m p r i m u m e s t
r e l i g i o c h r i s ' . i a n a c o n s t i t u a , p e r a d m i r a b i l e fidel l u m e n son per uasibitibus humanae
sapientiae
verbis d i f f u s u - , sed in ostensione
spiritila et nirtutis ( I ' , o r b i t e r r a r u m c o n ligi t ut f r i m a e va e d i g n i t a l i
r e s t i t u e r o t u r ; i t a e t i a m in p r a e s e n s a b o m n i ^ l e n l i p o t i s s i m u m v i r t u t e et a u x i l i o Dei e x p e c t a n d u m e s t , u t r n j r t a l i u a m e n l e s , s u h l a l i s
e r r o r u m t e n e b r i s , r e s i p i s c a n l . Sed e q u e s p e r n e n d a , n e u p r s t l i a benda suut naluraliaadi imenta, quae divinas sapientiae beneficie,
I'ortiler s u a v i t e r q u e o m n i a d i s p o n e n l i s , h o m i n u m g e n e r i s u p p e l u n t ;
q u i b u s in a d i u m e n t i s r e c t u m p l i i l o s i p h i a e u s u r a c o n s t a t e s s e p r a e c i puum. Non enim (rustra r.liouis lumen h u m a n a e menti Deus inseruit; et t a r . l u m a b e s t , ut s u p e r a d d i U fidei lux i n l e l l i g e n t i o o virtu l e m
extingu! aut imminuat, ut potivs perciat, auctisque viribus, b n b i lem ad m a i , r s redd.it t g i t u r p o s t u l a ! i p s i u s d i v i n a e P r o v i d e n l i a o
ratio, n i in r e v o c a n d i s a d fideoi et ad s a l u t e u l p o p u l i s e i i a m a b h u m a n a scienti p r a e s i d i u m q u a e r a t u r : q u a m i n d u s t r i a m , p r o h a b i ' i : n i
a c s a p i c n l e m , in m o r e posi ta m f u i s s e p r o e c l a r i s s i m o r u m E c - l e s i i e
P a l r u m , a n l i q u i l a l i s m o n u m e n t a t c s U u l u r . IIli s c i l i c e t e q u e p - i i cas. n e q u e t e n u s r a t i o n i p a r t e s d a r e c o n s u e v e r u n t , q u a s o m n e s
p e r b r e v i t e r c o m p l e x u s est m a g n u s A u g u s t i n u s , buie sdentine
Intutta...
ittud quo Cides saluberrima...
gignilur,
lultrilur,
defend-, <<,
roboratur
|2).
A c p r i m o q u i d e m p h i l o s o p h i a , si rite a s u p i e n l i b u s u s u r p i M r .
i t e r ad v e r u n i (idem q u o d a m m o d o t e r n i r a et m u n i r e v a l e t , s u o i u m q u e a l u m n o r u m n i m o s ad r e v e l o l i o n e m s u s c i p i e n d a m c o n v e n i . ' u t o r
preparare; quamobrem
a v e l e r i b u s m o d o praecia
ad
chistianam
paedagogus
(3, n o n - i u m m e r i t o a p p e a l a e s t .
L l s a n e b e n i g n i s s i m u s D o u s , n e o q u o l p e r t i n e t a d
non . a s tan,um veritates l u m i n e
fidoi
i m p a r h u m a n a intelligeuia e s , , sed
'
res divinas
pa,efecit. quibus
neonullas etiam
aliingendis
manifestavit
r a i i o m n o n o m m m o i m p e r v i a s , U c i l i c e l , a c c e d e n t e Dei a u c l o r i '
rent
' "
61
s m e
odmlxlione
M q u o f . c t u m es,, u t q u . e d a m
mnibus
innolesce-
v e r a , q u a e vel d i v i n i t u s ad e r e -
d e n r t u m p r o p o n u n t u r . vel e u m d o c t r i n a fi lei a r c l i s q u i b u s d a m
vin-
e u B ? o a l l i g a n t u r , ipsi e U m i j o r u m - s a p ^ e n l e s , n a l u r a l i t a n t u m r a l i o n e
proel ucenle, cognoverint, apMsque a r g u m e n l i s d e m o n s l r a v e r i n t
vindicavenn. IncUtbiluenim
ysiusM
Apaslolus inquit, a
ac
emiurd
opportunum
convertere,
in r e v e l a r e
ni reipsa
sapcuibus
' "
'
explrala, vehemenler
doctrinae commodura
ostendalur,
humana
M|OT,pSum aoversariorumteSti^onium
r
^ /aben,...
suis ,5 . Haec
r e
filei
ulililatemque
quoque
sapienliam
ebristianae Mtfragari'
e n s
i velerem esse
>e> e r a b i . e s , s i , r o l , g , o s r u m I r a d i t i o n u m t e s t e s e l c u s l o d e s f o r m a m
qu m d a m e,us rei e, p r o p e
qu
ure
a g n o s c u n , in H e b r a e o r u m l a c l o , '
secum
religin i veri N , , , . - . .
ignominiosis
fi5
atque
n/ul r
d T
i3
"ae
S a p U
M a g n o el l a u d a n l e " i^robanl
mendai l
,
Prouanl'
j,
' T,
dedicaretur,
t B p e l t e
r i l i b u s el. s u p e r s t i t i o n i i n s e m e r a t .
N e o c a e s a r i e n s i s (6) l a u d a t O r i g e n ,
iussi s u , a a r g n , e a
A e g v p h o r u m v a s a e u m v e . , b u s p r c i o s i s , u , s c i l i c e t . m u . to
r penleus,,
pr u
figuram
m u
'at8e
parBm
qu
Gregorius
superslilionis
ls
e,
rj
' '"
S . ,8., ,n B a s i l i ,
e r o n y m u s vero magnopere con,-
"'''1-
A u g u s h n u s a u t - m . Nonne
O clTia
""7 1 ar"*' * ^
! f Lactante?
r '
' ,tanto V,e
""
quinto
q
tcrMUS>
orna taceam, quanto mnuracrabii
aspici-
^fareinatus exierit de
r<*r IatUsimus!
(au
8 _ ! 2
,3>
Urir a1
'
T""'H ^ - ' K C r a t p a n c j aa
BP", ad U a g n . - (10) Pe doctr.
quae cidentur bom, non pofuerunt inietti;,ere Hum qui est: tuque,
openbusattendentes; agnoaerunt quii esset artifex (I). Igilur primo
loco m a g n u s h i e et p r a e c l a r u s
quod 'lla Deum esse demonstret: a magnitudine enim spcciei el creatane cognoscibiliter poteri'. Creator harttm cidcri (2) Delde
Ileum ostendil o i m i u m perfectionum c u m u l o singulariler excellere
infinita in primis sapienlia, q u a m nulla n s q u a m r e s latere, e l s u m r a a
,usui,a, q u a m p r a v u s nunquain vincere possit afteclus, ideoque
D e u m n o n s o l u m v e r a c e m e s s e , s e d i p s a m e t i a m v e r i H t e m falli el
follere n e s c i a m . E x q u o c a n s e q u i p e r s p i c u u m est, ut h u m a n a ratio
p l e n i s s i m a m v e r b o Dei lidem a l q u e a u c l o r i t a l e m c o n c i . - S i m i l i
modo ratio doslarat, cvangelicam doetrioam mirabilibus quibusdam
s i g m s , M m q u a m o r l i s c e r i a e v e r i u t i s a r g m e n t i s , vel ab ipsa o r i g i n e e m i c m s e : a t q u e i d c o o a n e s , q u i E r a n g e io G J o m a d i u n g u n t ,
non t e m e r e a d i u n g e r e , H m q u a m doctas labulas s e c u t o s (3, ' e d r a l,onab,li p r o r i u s o b s e q u i o i n t e l l i g a n t i a m el i n d i c i u m s u u m d i v i n a e
s u b n e e r e s u c t o r i l ' l i lllud a u l e m non m i n o r i s pretii esse intelligilur
q u o d ratio in perspicuo pouat, Ecoles'am a C h r i s t o instUutam (ut
s t a t u i i V a t i c a n a S j - n o . l u s ) o 6 s a m admira.bUcmpropagalim.cm,
n i
nEe,r
J',1Si;X'"|1rf
cap- A - M Const, dogm. do Fid. Calli, cap. 1.
TH3.
COniungunt
philosophies
discip'inis
expolitum,
praesertim
cum
mysteriorum
quae
ipso rum
naturalit
nexu
inter
cognoscunlur,
se et cam
in-
analogia;
ultimo
peti o p o r l e r e (I).
resistere. Quam
ad rem, m a g n a
propugnHCulum a c veluti
nulUus
indiga
Sercatoris
uutem
sed cum
tions,
Itus, quod
religionis m u n i m e n t u m
s i c u t C l e m e n ' s A l e x a n d r i o u s t e s t i t u r , per
Acceden
rem;
est philosophise
firmum
et
sit
adveisus
et callus
{2).
Dei
non
adcersus
ei
potenti'!
ins dias,
dicta
est
catholici
no-
plerumque
a p h i l o s o p h i e s r a l i o n e m u t u a n t u r , ita d i v i n a r u m ^ c i e n t i a r u m
mala valeant propugnare.
Christiana
penu
dog-
e q u e m e d i o c r i l e r in e o tr u m p h a r e
fides
adversariornm
arma,
fie is a r l i b u s a d n o c e n d u m c o m p a r a t a , h u m a n a
repellat.
Quam
speciem
pro
risto
quet
in argument
de m.anibus
mucrone
dium
iubet.
agens,
Am idei:
hosiium
truncare
exercitu
etiam
gladium,
Etenim
et orator
et Goliath
ipso
incictus,
fortuitim
a
ab
Paulas
enint
ra-
potcntor
certaminis
inscriptionem
didicerat
cero
arte
David
superbissimi
tor-
extorquere
caput
proprio
(3;. A l q u e i p s a E c c l e s i a i s t u d a p h i l o s o p h i a p r a e s i -
chrUlianos doctores
omnem
falsam
christiani
causam
humanae
ipsa ratio
religiosi
g<- ti l i u m A p o s t o l o u s u r p a l a m c o m m e m o r a i
a d M a g n u m : Ductor
defeni
txpcdileque
argumenta-
et
sapientia.
facit
earn
ceritatem
fidci
habeatur.
se perfecta
virtus
ceritatem
sophistarum
dolosas
sepr*
cum
philosophia
ef'fictat
propulset
oincaeapta
doctrina,
q rueca
dbiles
ven-
audeant
potere
Concilium
assertionem
ess e,-co quod
non
Laterauense
ceri l'iti
oerurn
tantum suadet,
sed
V,
constitu!,
illuminalae
cero
minime
posteaquam
Jidei
contrjriam
coniradicat
d c c t o r i b u s p r a f e i p i t , u t in d o l o s i s a r g u m e n t i s
rum.
Scripturarum
veri similitudine:
auctoritatem
nani oera
omnino
ti
piiilosophne
dissolV n s
v e r s e n t u r : s i q u i d e m , u t A u g u s t i n u s t e s l a t u r , si ratio
fallii
etiam
redditur,
quamlibet
(5).
studiose
contra
divinaacuta
sit,
V e r u m u t p r e t i o s i s b i s c e , q u o s m e m o r a vi m u s , a i l e r e n d i s f r u c t i b u s
par philosophia
i n v e n i a t u r , o m n i n o o p o r t e t , u t a b eo t r a m i t e n u m -
et v e n e r a n d a l ' j t r u m
antiquitis ingressa
et
solemni
suffragio
Vaticana
Synodus
auctoritatis
est,
comprobavit.
veritates
negare,
neve
propria
aocillae
et p e d i s s e q u a e , faroulari c a e l e a i l . u s
Est qiiidera,
e (tee t a r e n e a u d e a t , n c q u e e a s d e m
c(rinarum
beneficio, attinger.
In
iis a u t e m
intelligeutia
melhodo, suisque
a r g u m e n l i s ul! p h i l o s o p b i a m : n o n ita
liceat,
doctriuis[
do-
natura-
principiis et
l a m c n , ul auctoritati
diviuae
sese auducler s u b t r a h e r e videatur. Imo, e u m constel, ea, q u a e revelolionc innotescunt, certa ventata pollere, et q u a e
pariler cura reeta raliune p u g n a r e ,
noveril
lidei
adversantur
philosophus
catholicus
s e lidei s i m u l e t ralior.is i u r u v i o l a t u r u m , si c o n c l u s i o n e m
aliquara
qui t a c u l t a t e s h u m a n n e
naturac
quominus
Sei
et
retardari
iasligiuin
faliaciae s u n l ;
progre-
eoque
tandem
ingrali
e x q u a o m n i u m b o n o r u a i f o n t e s e t i a m in civilecn s o c i e t a t o m
spoeta reiiciant.
Etenim
cura
humana
mens certis
et
alque
s p e c t a n t , ut h o m i n e s , s u o m i . e u m s l u H i l i a , n e c s i i l e c r i m i n e
animi, sublimiores
se-
dignilate excidere,
plurimum
ad verilalis excellenliaeque
haec piena c r r o r i s
uhi
Udei
lluxere'
finibus,
i.squ
multarum
rerum
cum
iides
Christiana,
Dei
fluctibus
o b s e q u i o lidei c h r i s t i a u a e
coniungu
l , ii
optima
se-
opinio-
stuiium
cum
plii'osoptw
lur:
dignilate detrab'it,
addii.
-Cura v e r o
sed
inferni
n t e n d u n t i n r e f e l l e n d i s s e u t e n l i i s , q u a e lidei r e p u g a a n t
p r o b a n d i s , q u a e c u m fide c u h a e r e n t , d i g n e o c p e r u t i l i t e r
et in
rationem
e x e r c e n t : in i l l i s e n i m p r i o r i b u s , c a u s s a s e r r o r i s d e p r e h e n d u n t
et
in'his
solide
momentis
patiuntur, quibus
ueget,
iile v e r i f a l s i q u e d i s c r i u i e c uiliil c o n d u c e r e a d p r o f e c i u i u i n g e n i i
obsurde contendat neeesse est. Merito igitur Vaticana Synodus
pre-
Scilicet c u m p l a n e c o m p r t u m sit, p l u r i m a s e x o r d i n e s u p e r n a t u r a l
m e m o r a t : Fides
luetur,
multiplici
acumen,
ratio
humana,
quae
propriae
cuiusbet
ingenii longe
intirmitatis
conscia,
vincunt
maiora
ratonem
cognitioue
ilistruii
ab
erroribus
liberai
ab
(1). A t q u e i d c i r c o l i o m i n i , s i
se
eamque
saperet
last, vu, v . 1.
EncicHcas.5.
I')
66
ENCCLICA
Ct c o i i i r a a d v e r s a r i o r u m r e s a n e * i m p e l u s d e f e e d e r e t ; s i v e c u r a
Yca-
firmili,dinem
quibus
p r e m u n , , , - l i o m i n e s , r a t i o n e m et o r i g i n e m c t q a u s o s e s t p o r s e c t i l u s ?
Quanta de Angelis, de anima,
de
mente
humnna,
de vluntete
liberoi a r b i t r i o , d e r e l i g i o n e c i d e b e a t a v i t a ,
de t e m p o r e
tate, de ,psa
natura sublilissime
sputavi!?
et itregorn
Boetius
quoque
mutabilium
corporum
P o s t id t e m p u s p e r O r i e n t e m loannes
Naz,ameni
e t A nselmus,
vestigia
Augustini
philosophise plurimum
di-
Basilii
Occidentem
professi,
et
aelerni-
Damascena*,
ingressus, per
doctrinas
el
vero
patrimonium
niPntorum
firmila
d e n u d a n i u r ('):>, p r a e c l a r a e , i o q u i m u s , e t
unire a recto usu r e p e l e n d a e sunt
lux a
mendacia
mirabiles
istae
e j u s p h i l o s o p h i e, q u a m
doles
magistri
theoogici. passim
usurpare
consuevemnl.-Praelrea
propri,
Tliam
c u m illud sii
ac singulare,
ul
scientiam
mediae
aeiatis
Doclores,
quos
Scholsticos
vocant
fecun-
u s u m et c o m m o d i t a l e m . Q u a e a n t e r a s c h o l n s t i c a e d i s c i p l i n a e
sitongo.
indole
el
racell.aU,
iuvat
hic,
Venerai,il,-s
v e r b i * s a p i e n t i s s i m i viri P r a e d e e e s s o r i s N o s t r i , Sixti
rire: D i v i n o Illius m u n c r e , qui s o ' u s
est
maioribus
quam
nostris
sopientissimis
duo potissimi,m
glori
si
pe.t
er saeculorum
V fu'ius
dat spirita,, s c i e n t e
Fratres
sa-
atquc
mngi-
s l e r , l o n g e e m i n e . Thomas
v e t e r e s doclores
omnium
sacros
qaodammodo
quia
Aquinas;
qui,
summe
tortila*
adhibuissent.
uli C a i e t a n u s a n i m a d v e r t i t
ceneralus
est
membra,
est,
ideo
(2). l o r u m
in u n u m
inte,ledum
doclrinas,
c o a g m e n t a v i t , m i r o o r d i n o digessit, et m a g n i s i n c r e m e n t ! * ita
adau-
praesidiis instruit,
xit, u , c a t h o . i c a e E c c l e s i a e s i n g u l a r e p r a e s i d i u m e t d e c u s i u r e
meri-
viri,
Theoloda
Doclores,
angelicus
magni*
optarne
laboribps
disposilam,
PatrumetConciliorumfnnlibus dimenai,
Kt h u i u s
tio, q u a e ai, u b e -
Por.liScum,
semper
sanctorum
certe
maximum
ipsas
vere
securius
t o ,l u e h a b e a l u r . I l i o q u i d e m i n g e n i o d o c i l i e t a c e r , m e m o r i a f a c i l i s
el lenax. vilae i n l e g e r r i m u s , vcritatis unice a m a t o r , divina
u t , b u s p e r l e g e n d o s e t e x p l i c a u d o , v e ad v a r i o e r r o r e * el
haerequibu
-iam a d v e n e r u n l t e m p o r a
Ila p e r i c u l o s a
ab
Apostolo descript,,
sane
et
in p e i u , e r r a n -
c a l h o l i c a e fidei
dogm-tibus
c o n h r m a n d i s et h a e r e s i b u s c o n f u t a m i ! p e r n e c e s s a r i a e s t ( l ) . Q u a e
verbi, q u a m v i s T h e o l o g i a n , s c h o l a s t i c a m d u m l a x a t c o m p l e c t i
tur, tam m esse q u o q u e de Philosopbiu
eiusqne laudibus
videau-
acciaienda
quae Thcologiam
f o r m i d o . ' o s a m , n i m i r n m , ul
idem Pontifexadd.t
-aptallla et Inter so
nexa
c o h a e r e n t i a , ille o r d o e t d i s p o s i n o t a m q u a m
Hnstruclio, llae d.lucidae definitioncs,
l l j bulla Trimphanlis,
rerum
scholasti-
elcaussarum
militum in
el dislincliones,
pugnando
Illa
orbem
humana-
lerrarum
colore
philoso-
p h i s e p a r s . q u a m n o n a c u t e s i m u l et solide p e r l r a c l a r i t : de
r a o c i n a n l i , de Deo e i incorporei s u b s t a n t i a ,
de homine
legibus
aliisque
ita
ut i n e o n c q u e c o p i o s o q u a e s t i o n u m s o g e s , n e q u e a p t a
aut a r g u m e n t o r u m
ratio, ncque
robur, n c q u e dicendi
dipar-
principiorum
perspicuitas
p r o p r i e i a s , n e q u e a b s l r u s a q u o e q u e e s p l i c a n d i l'acilitas
aut
desideretur.
,l
bis
el
cela-
v i r t u t u m fovit. et d o e l r i n a e s p l e n d o r e c o m p i e v i , . Nulla e s t
rrimis d.vmarum
velut
T h o m a s collegi;
el
mancam
a d e p t u r a , si
que scicntia
el v i g i l u s e x c o l u e r u n l a i q u e o r n a r u n t ,
pro-
f e c t o T h r o l o g i a , i n q u a il i e x c e l l u e r u n l , n o n ( r a t l a u t , h o n o r i s
,,S. 1 h o m a s e l s c r a p h i o u s S , B o n a v e n t u r a , c l a r i s s i m i b u i n e f a c u l t a l i s
le-
multi
locupletar,,nt.
haercticorum
argu-
conclusione
angelicus
fere
veritatum
semina
suo
velul
tempore
rationem
et
cum
fideappri-
i u r a c o n s e r v a v i ! , l u m d i g n i l a t i c o n s u l u i t , i t a q u i d e m ut r a t i o
ad
in-
ad
lum
hu-
m a n u n i lastigium T h o m a e p e n n i s e v e c l a , ini f e r e n e q u e a t s u b l i m i u s
a s s u r g e r e ; n e q u tides a r a l i o n e f e r e pos=!t p l u r a a u t validiora
m e n t a praeslolari, q u a m q u a e iam est per T b o m a m
consecuta.
s u , 1588.
iiufin.
adiu-
SH
ENCCLICAS
D F . S . S . LF,N X I I I
tri-
bus ampliare
if -, U r b m i a u t e m e x e m p l u m I n n o c e n t i u s X l l Cu in LEv a m e n t i s l u d i o r u m U n i v e r s i t a l e , Ut B e n e d i c l u s X I V l8) in Collegio
l l i o n y s i r . n o G r a n a l e n s i u m r e n o v a r u n t . - H i s v e r o P o m i l i c u r a maxiraorurn d e T h o m a A q u i n a t e i u d i c i i s , v e l u l i c u m u l u s , I n n o c e n t i i VI
(1) Bulla in pMi.1r.-3) Brave ad FF. a l . 1 rapii!. U S I . - Bolla P m h m (i) Bulla Mrcmis -1.0; Bull,, Verbo Dei - 0 Co,,si 5. <iot die 3 Aug. 368 ad Cascoli. 1 niv. T o t a . - 1 , U H . io form. Brer.. dic6 Kobr. 094.8) Liti. io form. Brer,
dio i l A ok. nsa.
m a l u e r u n t , c e r t e m i n u s s e p i e n t i c o . - s i l i o , e l n o n s i n e scienli,,,
e t e r n o Etenim multiple* l l M 0 r o t i o ^
J
Z 2 2 T .
"aCl0;tal9 arWlrUe
niutabils
IU M o m e n t u m , e a q u e d e c a u s a n o n H r m a m a t a u e stabile
g n o p e r e c e v e n d u m o s , , n e in i l k i n d u s t r i a a , q u e e r u d i U c n e
to,a7uI
m d , c e l a r q u a m m u l h p l i c . e r u d i t i o n i s a d i n m e n t o i u v a r i a t u u e ilh
more tractari f
r , 0 m
Z T c l Z T , c o
xrmctum
/de, propugnculo
n i
"
q u i b u s s u a d e t u r , beneficia in h u m a n u m g e n u s c o l l a l a , p c r f e c t a m q u e
c u m r a t i o n e c o n c o r d i a m t a n t a evidentia et vi c e m m o n s t r a n t , q u a n t a
flectendis
m e n t i b u s ve! m x i m e invitis e t r e p u g n a n l i b u s a b u n d e
sufficiat.
.abet
'
* *
n i u n c t i s
(1) e s s e p c r s e x e r e !
^ o l m
in illa v i b u s
'
philo=op|,icarm
M N
pH^re^rt;^
a s t u fallacis c u i n s d a m s a p i e n t i a e el
na H
''S "
cune,i adolesce,es. sed n m i ( f I T * " "
-ol-t.
scunt, poentiac r o b u s t o d o c t r i n a e Z l
l ! ?
^
",oea u n t , ut v i r i h u s validi e c o n i a s ? ! b u l o eb earn c o n s m e n u t r i e n d i
s e c u n d u m Apostlica m n i t a , a
abalip,na
filo.
2"'
D -idt 1
T"
f ,0,fca
o i e n n t s o l a r a
'
s a n a n d o s , et in
ffpat:m!nmM
!!T
p r o h t e n l u r . Ad h o s a u t e m
pernatrale
praeter su?
solidam P 0 , , n > c t S ^ o s J o Z \ o
^ T o u i T
^
' T
f u n d a m e n t a , d i v i n a m illius o r i g i n e * c e P t a m v p ' Y
V
'
c e r l a Q |
_ _ _
ventatem, argumenta
Pel>
,.
15
_ 3> T f t
D o m e s t i c a v e r o , a t q u e civilis i p s a s o c i e t a s , q u a e o b p e r v e r s a r u m
o p i n i o n u r a p e s t e m q u a n t o in d i s c r i m i n o v e r s e t u r , u n i v e r s i p e r s p i c i m u s , p r o f e c t o p a c a t i o r m u l t o et s e u r i o r c o n s i s t e r e t , si in A c a d e m i i s
et s c h o l i s s a n i o r t r a d o r e t u r , e t m a g i s t e r i o E c c l e s i a e c o n f o r m i o r d o ctrina, qualem T h o m a e Aquinatis volumina complectuntur. Quae
enira d e g e r m a n a r a t i o n e l i b e r t a t i s , h o c t e m p o r e in l i c e n t i a m a b e u n tis, d e divina c u i u s l i b e t a u c t o r i t a l i s o r i g i n e , d e l e g i b u s e a r u n u j u e vi,
d e p a t e r n o et a e q u o s u m m o r u m P r i n c i p u m i m p e r i o , d e o b t e m p e r a t i o n e s u b l i m i o r i b u s potes'.atibus, de m u t u a i n t e r o m n e s c a r i t a t e ; q u a e
scilicet d e h i s r e b u s et a l i i s g e n e r i s e i u s d e m a T h o m o d i s p u t a n t u r ,
m a x i m u m a t q u e i n v i c t u m r o b u r h a b e n t ad e v e r t e n d a ca i u r i s n o v i
p r i n c i p i a , q u a e p a c a t o r e r u m o r d i n i e t p u H l i c a e saluti p e r i c u l o s a e s s e
dignoscuntur.Demum c u n c t a e h u m a n a e disciplinao spem i n c r e m e n t i p r a e c i p e r e , p l u r i m u m q u e sibi d e b e n t p r a e s i d i u m polliceri a b
h a c , q u a e N o b i s est p r o p o s i t a , d i s c i p l i n a r u m p h i l o s o p h i c a r u m i n stauratione. Etenim a philosophia, tamquam a moderatricesapientia,
s a n a m rationem r e c t u m q u e modum bonae artes mutuari, ab eeque,
t a m q u a m v i t a e c o m m u n i fonte, spiritum h a u r i r e c o n s u e v e r u n t . F a c t o
et c o n s t a n t i e x p e r i e n t i a c o m p r o b a t u r , a r t e s l i b e r a l e s t u n c m x i m e
floruisse; cum incolumis h o n o r et sapiens iudicium philosophiao
stelit; n e g l f c d a s v e r o et p r o p e o b l i t r a l a s i a c u i s s e , i n c l i n a t a a t q u e
e r r o r i b u s vel i n e p t i i s i m p l c i t a p h i l o s o p h i a . Q u a p r o p t e r e t i a m p h y s i c a e d i s c i p l i n a e , q u a e n u n c t a n t o s u n t in pretio, et lot p r a e c l a r e
i n v e n t i s , s i n g u l a r e m u b i q u e c i e u t a d m i r a t i e n e m sui, e x r e s t i t u a
v e t e r u r a p h i l o s o p h i a n o n m o d o nihil d e l r i r a e n t i , sed p l u r i m u m p r a e sidii s u n t h a b i t u r a e . I l l a r u m c n i m f r u c t u o s a e c x T c i t a t i o i i i et i n c r e m e n t o non s o l a s a t i s e s t c o n s i d e r a t i o f a c t o r u m , c o n i e m p l a t i o q u e
n a t u r a e ; sed, c u m facta c o n s t i t e r i n t , a l t i u s a s s u r g e n d u m e s t , et
danda solerU;r opera naturis r e r u m c o r p o r e a r u m agnoscendis, i n v e s t i g a n d i s q u e l e g i b u s , q u i b u s p a r e n t , et p r i n c i p i i s , u n d e o r d o i l l a r u m ,
e l u n i t a s in v a r i e t a t e , et m u t u a a f n i t a s in d i v e r s i l a t e p r o f i c i s c u n t u r .
Q u i b j s iuvesligationibus mirum q u a n t a m philosophia scholastica
v i m , et l u c e m , c t o p e m est a l l a l u r a , si s a p i e n t i r a t i o n e t r a d a l u r .
ENCfCLICAS
DF, S . S . L E O N X I I I
p h i a e d e d i d e r u n t , u t n o n e t i a m m u l t u m o p e r a e in n a t u r a l i u m r e r u m
cognitione collocorinl: imo non pauca s u n t i n i i o c g e n e r e dieta eorum
et s c i t a , q u a e r e c e n t e * m a g i s t r i p r r b r n l , et cura v e r i t a l e c o n g r u e r e
f a t e a n l u r . P r a c t e r e a , b a e ipsa aelate, plures iique irisignes scieuliar u m p h y s i c a r u m d o c l o r e s p a l a m a p e r t e q u e t e s l a n t u r , i n t e r certas
r a t a s q u e r e c e n t i r i s P l i y s i c a e c o n c l u s i o n e * et philosophic.. Sclioiae
principia nuliam veri nominis pugnam existerc.
N o s i g i t u r , d u m e d i c i m u s l i b e n t i g r a t o q u o a n i m o rxcipierrdum
esse quidquid s a p i e n t e r dictum, quidquid utiliter fuerit a qnopiam
inventum atque exeogitatum; Vos omnes. Venerabile Fralres.quam
e n i x e h o r t a r a u r , u t ad c a t h o l i c a e fidei t u t e i a m e t decus', ad societatis
b o n u m , ad s c i e n l i a r u m o m n i u m i n i ; r e m e n t u m a u r e a m s a n c i i T i i o m a e
sapientiam restituatis, et q u a m lalissime propagetis. Sapientiam
s a n c i i T h o m a e d i c i m u s : si q u i d e n i m est a d o c l o r i b u s Scholastieis
ve! n i m i a s u b l i l i l a t e q u a e s i l u m , vel p a r u m c o n s i d e r a t e t r a d i t u m , si
q u i d c u m e x p l o r a l i s p o s l e r i o r i s aevi d o c t r i n i s m i u u s c o h a e r e n s , voi
d e n i q u e q u o q u e m o d o n o n p r o b a b i l e , id n u l l o p n e t o in a n i m o est
aetati n o i t r a c a d i m i t a n d u m p r o p o n i . - C e t e r u m , d o c t r i n a m T h o m a e
A q u i n a t i s s l u d e a n t m a g i s t r i , a V o b i s i n t e l l i g e n t e r l e c t i , in d i s c i p u l o r u m a n i m o s i n s i n u a r e ; e i u s q u e p r a e c e l e r i s s o l i d i t a t e m a t q u e excellei iliam iii p e r s p i c u o p o n a n t . K a m d e m A c a d e m i a c a V o b i s institiilae
u t i n s t i t u e n d a e i l l u s t r e n t a c t u e a n t u r , e t ad g r a s s a n t i u i n e r r o r u r a
refuta tionem a d h i b c a n t . - N f l a u t e m supposita pr vera, neu corrupia :
p r s i n c e r a b i b a t u r , ' p r o v i d e t e ut s i p i e n t i a T h o m a e ex i p s i s eius
fon ti b u s ha uria t u r , a u t s a l t o m e x i i s rivis, q u o s a b ipso f o n t e d e i u - '
ctos, a d h u c m l e g r o s e t i l l i m e s d e c u r r e r e c e r t a e t e o n c o r s d o c t o r u m ,
h o m m u m s e n t e n t i a e s t ; s e d a b Ha, q u i e x i n d e f l u x i s s e d i c u n l u r , re
a u t e m a h e m s et n o n s e l u b r i b u s aqnis c r e v e r u n l , odolescentium ani- I
mos u r c e n d o s c u r a t e .
P r o b e a u t e m n o v i m u s c o n a t u s N o s l r o s i r r i l o s f u l u r o s , nisi c o m m u m a c e p t a , V e n e r a b i l i F r a t r e s , Ilio s e c u n d e t , q u i Deus
ientia- '
rum in d i v i n i s e l o q u i i s ( I ) a p p e l l a l u r ; q u i b u s e t i a m m o n e m u r omne
datimi optimum
et omne donum per/ecium
desursum esse,
desccndm
a natre lumini,m
,2). Et r u r s u s : Si qui* indiget sapienti,,,
postale, a
Ko, qui dal omnibus
ttffluenter,
et non improperat:
et dubitar e, ,31.
I g i t u r n a c q u o q u e in r e e x e m p l a s e q u a m u r D o c t o r i s a n g e l i c i , qui
n u m q u a m so l e d i c i a u t s e r i p l i o n i d e d i l , nisi p r o p i n a t o precilius
D e e ; q u i q u e c a n d i d e c o n f e s s u s est, q u i d q u i d s o i r c t , non tm s e s t u -
h L f S
pepCrSS6
''Uam
divi
" i , u s Pi:
b u m , I , et c o n c o r d i o b s e c r a l i o n e D e u m s i m u l o m n e s r-.voremus. ut in
M c i o c i o e h i c s s p i ri ( u m s c i e n t i a e e t i n l e l l e c l u s e m i l l e t , e t a p e r i a t
e i s s e n s u m n d i i . t e l l i g e n d a m s a p i e n t i a m . A t q u e ad u b e r i o r e s pereip . e n d o s divinile b o n i t a t i s I r u c t u s , e t i a m B . V i r g i n i a M a r i a e , qune
s e d e s s a p . e n t i a e a p p e l l u t u r , e f f i c a c i s s i m u m p a t r o c i n i o * . p u d Deum
73
D o n i q u e divini a u x i l i i s p e f r e t i , e t p a s t o r a l i V e s l r o s t u d i o c o n f i s i ,
Apostolicam b e n e d i c t i o n c m . c a e l e s t i u m m n n e r u m o u s p i c e m e t s i n gularis Xostrae b e n e v o l e n t e lestem Vobis o m n i b u s . Venerabiles
l ' r a t r e s , u n i v o r s o q u e R i e r o et p o p u l o s i n g u l i s c o m m i s s o , p e r a m a n l e r
in D o m i n o i m p e r t i m u r .
D a t u m R o m a e a p u d S . P e t r u m , die i A u g u s t i a n . 18T9, P o n t i f i c a l u s Nostri a n n o s e c u n d o .
LEO PP. XIII.
75
EPSTOLA ENCCLICA
S O B R E EL M A T R I M O N I O
CRISTIANO
e n l a p
L6]M p . X I I I .
Venerables Hermanos: Salud y bendicin apostlica.
-s! | } L secreto designio de la sabidura divina que JesuS" K P ^ i cristo, Salvador de los hombres, haba de realizar
s3f; en la tierra, tuyo por fin r e s t a u r a r en l y por l
a l mundo que venia como decayendo de vejez. Lo cual
signific Pablo Apstol en brillante y sublime frase, cuando j
escriba los Efesios: El Sacramento de su voluntad... restaurar en Cristo todas las cosas que son en el cielo y en la
tierra. En verdad, cuando Cristo nuestro Seor determin i
cumplir el mandato que le impuso el Padre, comunic en ;
seguida todas las cosas nueva forma y fisonoma, despojndolas de la antigua. Porque cur l a s heridas producidas
por o,l primer padre del gnero humano, restituy todos
los Hombres, q u e por naturaleza e r a n hijos de ira, la amistad de Dios: a t r a j o l a luz do l a verdad los que estaban
oprimidos por antiguos errores; renov en toda virtud los
que se hallaban sumidos en-la mayor impureza; y l o s asi
restituidos l a herencia de la felicidad sempiterna di esper a n z a cierta de que su propio cuerpo, mortal y caduco, haba de participar algn da de la inmortalidad y gloria
celestial. Y p a r a que tan singulares beneficios alcanzasen los hombres de todos los tiempos, constituy la Iglesia
de t l S r ^ t , , d e S C n 0 C e r
'a
d0C,rina
constonS
si de la
ENCCLICAS
S f i ' S ^
3
i
.'
i
"j
1
5
SMmmM
ftgudBm
E
' f T "
i
j
|
-i
r
Y no concluye en esto su excelencia y perfeccin cristianas. Pues en primer lugar, se asigu la unin matrimonial
un fin mucho ms noble y elevado que el que antes se le
atribuyera; pues qued establecido que se dirigiera, no solo
propagar el gnero humano, sino engendrar la prole de
la Iglesia con ciudadanos de los santos y domsticos de
Dios; esto es, para que se formase y educase el pueblo -
en la Religin y el culto del verdadero Dios, y Salvador ;
nuestro Jesucristo.En segundo lugar, quedaron definidos
los deberes, y sealados todos los derechos de c a d a uno de
los cnyuges. Es, saber, que, se hallen stos siempre persuadidos del g r a n d e amor, fidelidad constante y solcitos y
continuos cuidados que se deben mutuamente.El marido
es el jefe do la familia, y cabeza de la mujer, la cual, sin
embargo, por ser carne de la carne y hueso de los huesosde
m f e w C
"
pllip
mam
ENCCLICAS
DE S. S.'LEN X I I I
F u a m p a r a d a l a dignidad de l a mujer; se prohibi al
m a r i d o c a s t i g a r con muerte la adltera, y f a l t a r impdica
y d e s h o n e s t a m e n t e la fe j u r a d a . - Y lo que tambin es
m u y i m p o r t a n t e ; limit la Iglesia h a s t a un punto conveniente l a p o t e s t a d de los p a d r e s de familia, p a r a que 110 pudies e n a m e n g u a r la justa libertad de sus hijos hijas que quis i e r a n casarse; decret la nulidad del matrimonio entre
consanguneos y afines dentro de ciertos grados, p a r a que
el s o b r e n a t u r a l a m o r do los cnyuges se difundiese por ms
espacioso c a m p o ; procur cuanto pudo, desterrar de las
n u p c i a s el e r r o r , la fuerza y el engao, y quiso mantener
s a n a y s a l v a la castidad del tlamo, la seguridad de las
p e r s o n a s , la integridad de la fe y el decoro de la unin
c o n y u g a l . Finalmente, fortaleci con t a l vigor y tan p f y t
d a s l e y e s esta divina institucin, que nadie que de imparc i a l se precie, puede menos de conocer que tambin bajo el
p u n t o de vista del matrimonio, es la mejor custodia y def e n s o r a del linaje h u m a n l a Iglesia, c u y a sabidura sali'
t r i u n f a n t e de la malicia de los tiempos, de la injusticia
d e los hombres y de l a s continuas vicisitudes de la cosa
pblica.
jfl
N o f a l t a n sin e m b a r g o hombres que, ayudados por el
e n e m i g o de las almas, se empellan eu r e p u d i a r y eu descon o c e r totalmente la renovacin y perfeccin del inatriaof.
nio, a s i como desprecian i n g r a t a m e n t e los dems beneficios
de l a redencin. Pecado fu de algunos antiguos el haber
sido enemigos del matrimonio en a l g u n a s de sus partes; pero
m u c h o m s perniciosamente p e c a n en nuestro tiempo los
q u e t r a t a n de e c h a r por t i e r r a su n a t u r a l e z a y destruirte en
t o d a s y c a d a una de sus p a r t e s . Y la causa de esto es, que
i m b u i d o s en las opiniones de la falsa filosofa y en las cost u m b r e s corrompidas de algunos, n a d a llevan tan mal
c o m o s u j e t a r s e y obedecer; y t r a b a j a n con todas sus fuerzas
p a r a q u e 110 solamente los individuos, sino tambin las famil i a s y la sociedad entera, desprecien soberbiamente el imp e r i o de Dios. Conocen p e r f e c t a m e n t e que la fuente y el
o r i g e n d e la familia y de la sociedad, es el matrimonio, ?
p o r e s t o mismo no pueden sufrir que est sujeto la jorad i c c i n d e la Iglesia; por el contrario, se empean en
d e s n u d a r l o de toda santidad y colocarlo en el nmero de
a q u e l l a s c-osas que fueron instituidas por los h o m b r e
s o n a d m i n i s t r a d a s y regidas p o r el derecho civil de 1
pueblos,
Bnolollcft.-O,
ENCCLICAS
DE S . S . L E N X I I I
87
En verdad, los legisladores de nuestros d a s distinguindose por su tenacidad y sagacidad en la defensa de esos
mismos principios, no pueden defenderse, a u n q u e grandem e n t e lo quieran, de la temeridad de los hombres de que
hemos hablado, por lo c u a l se ven obligados transigir con
las circunstancias de los tiempos y conceder la facultad
del divorcio. L a historia misma lo ensea; dejando un lado
otros ejemplos, recordemos que fines del siglo pasado,
d u r a n t e la revolucin francesa, cuando t o d a sociedad era
p r o f a n a d a , y Dios alejado de todas partes, se decretaron
leyes que legalizaban las separaciones de los cnyuges. Y
hoy mismo desean muchos r e n o v a r ias leyes por lo mismo
que desean quitar Dios y la Iglesia toda participacin
en el matrimonio, creyendo neciamente que el mejor remedio de la corrupcin de costumbres debe buscarse en esta
clase de leyes.
Todas estas cosas son ciertamente muy claras, pero ser n todava m s con el recuerdo de hechos pasados. Apenas
ofrecieron las leyes seguro camino p a r a los divorcios, se vi
cunto aumentaron las disensiones matrimoniales, los odios
y las separaciones, llegando tal punto la inmoralidad que
esto se sigui, que los mismos defensores del divorcio s e
hubieron de a r r e p e n t i r , y se convirtieron en defensores de
la indisolubilidad; pues si con leyes contrarias no se hubiese
puesto remedio tan g r a v e s males, hubiera debido temerse
que la sociedad viniese su completa ruina. Dicen que los
antiguos romanos se horrorizaron cuando ocurrieron los
primeros casos de divorcio. Mas a l poco tiempo languideci
en ellos el sentimiento de la honestidad, y extinguise por
completo el pudor moderador de las concupiscencias, y eo"
menzse violar la fe conyugal con t a n d e s e n f r e n a d a l i c e n cia, llegando el caso, que leemos en no pocos autores, de que
muchas m u j e r e s contasen sus aos de vida, no p o r los cn
sules, sino por los maridos que hablan tenido. Del mismo
modo entre los protestantes se dictaron ciertamente, al
principio, leyes que sealaban algunas causas p o r las cuales
poda efectuarse el divorcio; stas, sin embargo, causa de
la semejanza que existe entre ciertas cosas, vinieron crecer tanto entre los alemanes, americanos y otros, que todos
los que no e r a n necios grandemente, creyeron que deban
llorar sobre la depravacin de costumbres y la intolerable
temeridad de las leyes. Y no sucedi de otro modo en las
ciudades catlicas, en que, p o r haberse dado lugar al divorcio, fueron tantos los males que se siguieron que su espantoso nmero super excesivamente la opinin de los legisladores, pues la maldad de muchos, lleg tal punto, que se
entregaron todo gnero de crueldades, injurias y adulterios, que luego servan de pretexto p a r a disolver impune-
ENCCLICAS
89
ENCCLICAS
EPISTOLA ENDYDLICA
De m a t r i m o n i o
L E O
r>F>.
ehristiano.
X I I I
VENERASELES FRATRES
SA.LUTEM ET APOSTOLIC AM BENEDICTIONEM
>C,NUS1 d i v i u a e s a p i e n t i a c c o n s i l i u m , q u o d S a l v a t o r h o m i n u m
l e s u s C l i r i s t u s in l e r r i s c r a i p e r f e c t u r u s , e o s p e c t a v i t , ut
m u n d u n i , q u a s i v c l u s t a l e s e n e s c . - n t e m , Ips. p e r s e e t in s e d i v i n i t u a
instaurare!. Quod splendida et graudi sinlentia complexus est P a u l l u s A p o s t o l u s , c u m ad E p h e s i o s ita s c r i b e r e t : Sacramenlum
coluntatis suae... insOiurare
omnia in Christo,
quae in caelis et quae in
terra sunt (I R e v e r a c u m C h r i s t u s D o m i n u s m a n d a l u m f a c e r i n s l i tuit q u o d d e d e r a t iili P a l e r , conti,>uo n o v a m q u a n d a m f o r m a r a a c
speciem r e b u s o m n i b u s imperlili, vetustate depuisa. Quae euim vuln e r a p i a c u l u m primi p a r e n t i s h u m a n * n o i c r a e i m p u s u c r a i . I p s e
s a n a v i t : h o m i n e s u n i v e r s o s , n a t u r a Qlios i r a e in g r a t i a m c u m D e o
restituiti diuluriiis fatgalo e r r o r i b u s ad veritalis lumen traduxit;
o m u i i m p u n t a l e c o n f e c t o s ad o m n e m v i r t u t e m i n n o v a v i t ; r e d o n a t i s q u e bereditati beatitudini s e m p i t e r n a e spem certain fecit, ipaum
eorum corpus, morale el caducum, immortalitatis et gloriae cacleslis p a r l i c e l a a l i q u a n d o f u t u r u m . Q u o v e r o l a m s i n g u l a r i a b e n e f i c i a ,
quamdiu esaeut homines, tamdiu iu terris p e r m a n e r e u l , Kccles am
c o n s t i t u i t v i c a r i a m m u n e r i s s u i , e a m q u e iussit, i n f u t u r u m p r o s p i c i e n s , si quid e s s e l i n h o m i n u m s o c i e t i t e p e r t u r b a t u m , o r d i n a r e ; si
quid collapsum, resiituere.
Q u a m q u a m v e r o divina h a e c i n . t a u r s t i o . q u a m d i x i m u s , p r a e c i p u e
e t d i r e c t o h o m i n e s a t l i g i t in o r d i u e g r a t i a c s u p e r n a t u r a l i c o n s t i t u i o s
t a m e n pretiosi a c s a l u l a r e s e i u s d e m f r u c t u s in o r d i n e m q u o q u e n a .
(l) Ad. Epa. i, 9-10.
ENCCLICAS
XIII.
EPISTOLA ENDYDLICA
De m a t r i m o n i o
L E O
r>F>.
ehristiano.
X I I I
VENERASELES FRATRES
SA.LUTEM ET APOSTOLIC AM BENEDICTIONEM
>c,Nusi d i v i n a e s a p i e n t i n c c o n s i l i u m , q u o d S a l v a t o r h o m i n u m
l e s u s C h r i s t u s in l e r r i s e r a t p e r f e c t u r u s , eo s p e d a v i ! , ut
m u n d u m , q u a s i vciuslale s e n e s c ^ n t e m , Ipse p e r se et in se divinitua
instaurare!. Quod splendida el grandi si nlenlia complexus est P a u l lu8 A p o s t o l u s , c u m a d E p h e s i o s ila s c r i b c r e t : Sacramenlum
eoluntatis suae... instaurare
omnia in Christo,
quae in caelis et quae in
terra sunt (11. R e v e r a c u m C h r i s t u s D o m i n u s m a n d a t u m f a c e r i n s t i luit q u o d d e d e r a t i iti P o t e r , c o n t i n u o n o v a m q u a n d a m f o r m a r a a c
speciem r e b u s o m n i b u s imperlili, vetustale depnise. Quae euim vuln e r a piaculum primi p a r e n t i s h u m a n a e n a t u r a e i m p o s u c r a i . I p s e
s a n a v i t : h o m i n e s u n i v e r s o s , n a t u r a Qlios i r a e i n g r a t i a m c u m D e o
restituii: diuluriiis fatgalos erroribus ad verilalis lumen traduxit;
o m u i i m p u n t a l e conl'ectos a d o u i n c m v i r t u l e m i n n o v a v i ! ; r e d o n a t i s q u e heredilati beatitudinis s e r o p i l e r n a e spem c e r l a m feci!, i p s u m
eorum corpus, mortale e l c a d u c u m , immortalitatis et gloriae cacleslis p a r l i c e l a a l i q u a n d o f u t u r u m . Q u o v e r o l a m s i o g u l a r i a b e n e f i c i a ,
quamdiu esaeut homines, tamdiu in terris permanereul, Eccles am
constituil vicariam m u n e r i s s u i , e a i n q u e iussit, i n f u t u r u m p r o s p i c i e n s , si quid e s s e t i n h o m i n u m s o c i e t i t e p e r t u r b a t u m , o r d i n a r e ; si
quid collapsum, resiituere.
Q u a m q u a m vero divina h a e c i n . t a u r a t i o , q u a m d i s i m u s . p r a e c i p u e
et directo h o m i n e s attigit in o r d i n e g r a t i a e s u p e r n a turali c o n s t i l u l o a
t a m e n pretiosi a c s a l u t a r e s e i u s d e m f r u c t u s in o r d i n e m q u o q u e n a .
(1) Ad. Epa. i, 9-10.
hominibus
adsuescerent
in
Eternai, chrisliano
s i n g u l i s feliciter contigit,
paterna
Dei
providentia
ut
ediscerent
erne'
slque
conquiescere,
et
spera
auxiliorum; quibus
rebus
human-
rerum ordine
pacati animi,
plures
corrumpi
et interire apud
Hebraeorum
genus
quasi obnubilan
atque
obscurari
visa.Nam
cansuetudo communis,
u t singulis
v i r i s h a b e r e p l u s u n a l i c e r c i ; p o s t a u t e m , c u m adduritiam
eorum
indulgenter permisisset
Moyses
repudiorun
cordis
(1(
potestatem,
vix
ad
credi-
bile v i d e a l u r , q u a n t a m c o r r u p t e l a m et d e m u t a l i o n e m n u p t i a e c o n t r a -
vero
domesticao
Srmitudinis
et civili
mirum
et h o n e s t a t i s
est
accesserit.
q u a n t u m dignitatis,
Acquior
et
quantum
sanctior
effecta
populi el
cupiditatum
turpissimarum.
Cunctae
uniuscuiusquo
plus minus
dediscere notionem g e r m a n a m q u e
b u s , q u a e i n c i v i t a t e h a t e n t u r u t i l e s , r e l i g i o C h r i s t i a n a c o n s u l u i i el
arbitrio lejumlatorum
menti
ad b e n e
beat-que
vivendum
unice
erat,
ut auctoritate
originom
matrimonii
quae
principum
gentes
visae sunt;
uxoris,
nanciscerentur; quin
reipublicae caveretur,
est
principium et fun'amer.tum.
fidei
sit m a t r i -
vituperalores
perpe-
t u a m h a c d e r e d o c t r i n a m E c c l e s i a o t'ugiant a g n o s c e r e , e t m e m o r i a m
o m n i u m saeculorum delere iamdiu contendanl, vim tamen
lucemque
vir d o m i n i u m
uxoris
iuribus
acquireret,
e a m q u e s u a s sibi r e s h a b e r e , n u l l a s a e p e usta c a j s s o , i u b e r e t ; s i b
vero ad eflrenatam
excurrere
non
per
colunias
et indomitam
lupanaria
et anciltas,
quasi
culpam
dignicas
facial,
(2). E x s u p e r a n t e v i r i l i c e n l i a , n i h i l , e r a t u x o r e m i s o r i u s ,
in t a n l a m h u m i i i t a t e m d e i e c t a , u t i n s t r u m e n t u m
pene
explendam
comparatu.
nec
o m n i b u s et
l i b i d i n e m , vel g i g n e n d a m
soboiem
haberetur
r a c u l u m v i t a e , s o c i a m 11fi v o l u i t a d i u n g e r e , q u a m d c l a t e r e v i r i i p s i u s
r e a r u m s i m i l i l u d i n e m (3), d a t a i n t e r d u m p a r e n t i m a r i l o q u .
d o r m i e n t i s mirabiliter e d u x i t . Q u a in re h o c voluit
extremum supplicium
ul iltud p a r
coniugum
esset
cunctorum
providentissimus
hominum
naturale
p r h c i p i u m , ex q u o s c i l i c e t p r o p a g a r i h u m a n u m g e n u s , e t , n u m q u a m
intermissis proereationibus, conservari
in o m n e
tempus
oporterct.
ex
eo
tempore
prieties, nimirum
unitatem
et p e r p e t u i t a t e m . - l d q u e
qui ludaeis e t
veluti c a m e r a
( h o m o ) uxori
sed
suae,
una caro.
dissolvi, a u l
et erunt
Quod
ergo
duo
Deus
in
corpofacltate
famiiiam
ortam
c o n n u b i i s n e c e s s e e r a t a u t in b o n i s r e i p u b l i c a e e s s e , a u t i n m a n c i p i o
p a t r i f a m i l i a s (4), c u i l e g e s h o c q u o q u e p o s s e
liberorum conticere et dirimere arbiiralu
dederant,
suo nuptias,
in eosdeui e x e r c e r e vitae n e c i s q u e i m m a n e m
non
modo
verum
etiam
poteslalem.
pro-
fieri;
distraili
came
coniunxit,
nequeat.
una.
Hague
homo
non
S e d tot viliis
con-
declaratum
scilicet virum
IesuChristi
A p o s t o l i s t e s t a t u m e s t , m a t r i m o n i u m ex
de
ad
Nec
d u a s p o t i s s i m u m , c a s q u e in
p - i m i s nobiles, q u a s i a l t e i m p r e s s a s el i n s c u l p t a s p r a e s o tulit
duo,
aut
eo ventum
quibus esset
p e r m i s s u m i n i r e n u p t i a s , et q u i b u s n o n esset, m u l t u m l e g i b u s c o n t r a
nata.
Deus,
esse
ritus,
et
nuptials
n e x u m . ut a
Adhaerebit
am non
sunt
separet
|i).
q u i b u s c a u s i s vol ex
sanclitudinis
neque poslremam de
E t e n i m nuptias in
s u a n o b i l i t a v i ' , p r i m o q u e ex
initia
to
mosaicarum
Cana
matrimonio
Galilaeae Ipse
praeseiitia
prodigiisaseeditisfecitmemorabiles(5);
die in h o m i n u m coniugia n o v a
videntur
perfe-
esse
profecta.
Deinde
cuiusdam
matrimonium
(1) Ibid., 8.1) H i e r o n j m . Oper. torn. I, col. 455.(3) Aroob. Ade. teitt. 1
i l D i o n y s . H . l i c a r . Hb. II, c. 26, 7.(5) loan. II.
__
r c n l u r ; lum m a x i m e p r a e c i p i e n d o , n e q u i s d i s s o l v e r e n u d e r e i quod
perpeluo coniuctioriis vinculo Deus ipse constiinsissel. Quapropter "
c u m d i f f i c u l t a t e d i l u i s s e ! a b i n s t i t n l i s m o s a i c i in m e d i u m alalos,
s u p r e m i l e g i s l a t o r i s u s c e p l p e r s o n a , h a e c d e c o n i u g i b u s sanxil
Dico autem cobis, quia quicumquc
dimiseril
uxorem
Suam, nisi ob
fornicationcm,
ct alian duxerit,
moechatur;
el qui dimissam
dtixerit, moechatur
(1).
V e r u m q u a e a u c t o r i t a l e Dei d o c o n i ' i g i i s d e c r e t a e t constitu
s u n t , ea nuncii d i v i n a r u m l e g u m A p o s t o l i p l e n i u s el e n u c l e a t i u s mem o r i a e l i t t e r s q u e p r o d i d e r u n t . l a m v e r o A p o s l o l i s m a g l s t r i s accepta
r e f e r e , da s u n t , q u a e aneli
Patres nostri.
Concilia
et
unicersalis
Ecclesiae trad,Uosemperdocueruntf),
n i m i r u m C h r i s t u m Dominum
ad S a c r a m e n t i d i g n i t a t e m e v e i i s s e m s t r i m o n i u m ; s i m u l q u e effecisse
ut c o n i u g a , c a e l e s l i g r a l i a q u a m m e r i t a e i u s p e p e r o r u n t septi se.
m u n i t i , s a n c t i t a t e m in ipso c o n i u g i o a d i p i s c e r e n t u r : a l q u e in co. ad
e s e m p l a r m y s t i c i c o n n u b i i s u i c u m B e c l e s i m i r o c o n f o r m a t o , ct
a r o o r e m qui e s t n n t u r a e c o n s e n l a n e u s perfecis.se (3', el viri e m g l i e r i s individuarci a u a p t e n a t u r a s o c i e l a t e m d i v i n a e c a r i t a t i s vinculo
v a h d i u s c o n i u n x i s s e . Viri, P a u l u s i n q u i t d B p h e s i o i , dljtc
uxore, cesiras, siaul et Chritlus
dilexil
F.cclesiam
et mpsum
tradidit
pro ea, ut iltam lanetificaret...
Viri debent diligere
uxores sua! ut
corpora
sua...
nemo enim unquam
earnemsuam
odio habuit; sed
nutra et focet eam, sicut et C/iristus Ecclesiam:
quia membra
santa
corpo e,us, de carne eita et de otiibus eius. Propler
hoc
retinquet
homo pattern et matrem
suam et adhaerebit
uxori suae et e,-uni duo
in carne una. Sacramentum
hoc magnum
est: ego autem dico in
Carisio et in Ecclesia
A . - S i m i U t e r Apostoli a u c l o r i b u s didi.-inius
unita te tn, p e r p e t u a r a q u e f i r n r t a t e m , q u a e a b i p s a r e q u i r e b f l t o r nup l r a r u m o r i g i n e , . a n e l a n o e s s e et n u l l o t e m p o r e v i o l a b i l e m C l i r M n B
u s s i s s e . tu qui matrimonio
iuncti sunt, i d e m P a u l u s s i i ,
praecipio
non ego, sed Dominas,
uxorem a viro non discedere;
quod si
dceiseni,
manere
mnuptam,
a ut viro eoo reconcilian
,5). El r u r s u s :
Mailer
alligata est legi, quanlu tempore cir eius cinit: quod si darnxient
ur eius,
liberala
est 6). H i s c e i g i l u r c a u s i s m a l r m o n h r a
e x t i t i t SHcramentum
magnurn
7), honorabite
in omnibus
.,. pioni,
castum, rerum allissimarum imagino et signilicalione verendum.
N e q u a u s d u r c t a x a t q u a e c o m m e m o r a l a a u n t , Christiana eiuapert e c t i o b s o l u t i o q u e c o n l i n e l u r . Naro p r i m o q n i d e m n u p l i a l i aocielatl
excelsiu.s q m d d a r o e t n o b i l i u s p r o p o s i l u m e s t , q u a m a n t e a fuissel; e
e m r o s p e d a r e l u s s a est n o n m o d o ad p r o p o g a n d n m g e n u s liuinanum,
s e d ad i n s e n e r a n d a m E c c l e s i a e s o b o l e m , ches 1anelar am et domsticos Dei ( 9 , i n i m i r u m populas
ad ceri Dei et Saltatori!
nostri
puristi cullimi
et religio,icm
procrearelur
atque educaretur
(10,.-
L
?
A / Uebr.
1 VSUI,
nf r
- . 8 ) Ad
21 T r i d
q q _ 5
XX,V
' >" P ' - ( S . Il.i l., c p . 1 4 , rtfom.
' C M Vii,
| 9 . _10-M.
n)| C l k c l l . K o. mV, I I , - vv, a . * * . . .
B p b . U>
DE S , S . L E S x
9 7
S e c o n d o loco s u a U l r i q u e c o n i u g u m s u n t o f f i c i d e f i n i t a , s u a i u r a
i n t e g r e d e s c r i p t a . Eos s c i l i e e t i p s o s n e c e s s si s i c e s s e a n i m o s e m p e r al'i'ecii s, u t . i m o r e m m a x i m u m , c o n s l a n t e m fidem, oliera a s s i d u uraque praesidium alteri a l t e r u m debereintelligant. - V i r e 6 t f a m i l i e
p-inceps, e t e a p u t mulieris; q u a e tamon, quia c a r o est de corneillius
et os d e o s s i b u s e i u s , s u b i i c i a t u r p a r c a t q u e v i r o , in m o r . m n o n
a n c i i l a e , s e d ociae; u t s c i l i c e t o b e d i e n t i a e p r a e s t i t a e n e e h o n e s t a s
n e c d i g n i t a s a b s i t . In e o a u t . m q u i p r o e e s t , e t in h a c q u e p a r e t , curo
imaginem uterquo r e f e r a n t eller Christi, altera Ecclesioe, divina
c a n t a s e s t o p e r p e t u a m o d e r a t r i x oftcii. N a m mr caput est
mulieris
sieul Chrktus
caput est Ecclesiae...
Scd sicul Ecclesia subiecta
est
diritto,
ila et mutieres ciris suis in omnibus
( l ) . - A d libero q u o d
portine!, subosse el o b t e m p . r a r e psrentibus, hisque i.onorem adbib e r e p r o p l e r c o n s r i e n t i a m d e b e n t ; c t v i c i s s i m in liberis l u . n d i s a l q u e
ad v i r t u t e m p o l i s s i m u m i n f o r m a n d i s o m n e s p a r e n l u m c u r a c o g i t a t i o n e s q u e e v i g i l a r , n e c e s s e s t : Patres...
educate illos (lilios) in
disciplina
ct correptione
Domini (2). lix q u o i n t e l l i g i t u r , nei; p a u c a
e s s e c o n i a g u m o f f i c i a , n c q u e le via; ea l a m e u c o n i u g i b u s b o n i , , o b
v i r l u t o m q u a e S a c r a m e n t o p e r c i p i t u r , n o n m o d o t o l e r a b i l i a filini
veruni etiam i u c u n d a .
C b r i s l u s i g i t u r , c u m d talem a c l a n t a m e x c e l l e n t i a m m a l r i m o n i .
renovavisset, lotam ipsorum disciplinam Ecclesiae eredidit et c o m m e n d a v i ! . Q u a o p o t e s t a t e m in c o n i u g i a c h r i s l i a n o r u m o m n i c u m
l e m p o r e , lum loco o x e r c u i t , a l q u e ila e x e r c u i t ut iilam p r o p r i n m e i u s
e s s e a p p a r e r e i , n e c h o m i n u m c o n c e s s u q u a e s i t a m , sod a u o t o r i s sui
v o l u n l a t e d i v i n i t u s a d e p t a m . - Q u o t v e r o l q u a m vigilos c u r a s in
r e l i n e n d a s a n c i i t a t e i i u p t i a r u m c o l l o c a r i t , ut s u a h i s i n c o l u m i t
m a n e r e t , p l u s e s t c o g n i l u m q u a m ut d e m o n s l r a r i d e b e a t . K t s a n e
i r o p r o b a l o s n o v i m u s Conciiii H i e r o s o l y m i l a n i s o n t e n l i a a m o r e s s o l u l o s e t l i b e r o s (3); c i v e m C o r i n t h i u m i n c e s t i d a m n a t u m boati F a u f i
a u c l o r i U i l c ^ i ; propulsatos a c reiectes eodem s e m p e r tenore fortiludinis conatus p l u r i m o r n m , m a l r i m o n i u m chrisliannm hosliliter p e t e n t i u m , videlicet G u o s t i c o r u m , M a n i c h a e r u m , M o n t a n i s t a r u r a s u b
i p s a rei c h r i s t i a n a e p r i m o r d i a ; n o s l r a a u l a m m e m o r i a M o r m o n u m ,
Sansimonianorum, Pbalansterianoruni,
Communislarum.Simili
m o d o i u s matrimoni!" a e q u a b i l e i u l e r o m n e s t q u e u n u m o m n i b u s est
c o n s t i l u l u m , v e t e r e i n l e r s e r v o s t i r , g e n u o s s u b l a l o d i s c r i m i n e ( :;
e x a c q u a t a viri e l u x o r i i u r a ; e l c n i m , ut a i e b a t H i e r o n y m u s (6),
apuil nos quod non licet feminis.
acque non licet ciris; et eaiem
sercitus pari conditione
censetur: a l q u e il u e a d e m i u r a o b r e m u u e r a t i o n e m n e n c v o l c n t i a e e t v i c i s s i t u d i n e m o f l i c i o r u m s t a b i l i t e r firmalaa d s e r t a ct v i n d i c a t a m u l i e r u m d i g n i l a s ; v e l i t u m v i r o p o e n a m c a p i t i s
d e a d u l l e r a s u m e r e (7), i u r a l a m q u e fidem l i b i d i n o s e a l q u e i m p u d i c o
(1) Atl Kp. V, 2J-3.;2l Ad Eph. VI, l . - a i Act, XV, .-<4) 1. Cor. V, 5 (51 fiap. 1 di coxiut. sm.-$)
Opor. !om. I, cai. I S . - t f ) Caa. butrftcuril, i l Ci
Admvnere, qiidcst. 'J.
KnclolioM.-v.
98
ENCICLICAS
l i c a e p r a e r e p t a m t a n t o s t u d i o , ut n u | ! a i a m r a t i o h a h e a t u r n e c d i v i n a e
milias
p o t e s t lis e i s , n e c p r o v i d a r u m l e ? u m , q u i b u s t a m d i u v i x e r e g e n t e s ,
Ecclesia, quantum
coniugiicupidisquidqu.m
oportuit. limitaver.t,
de iusta hbertate
ne
fi
s e t t a b
m . n u e r e ur a
d e c r e v e r i t (2), ut n i m i r u m s u p e r n a t u r a l * c o m u g u u t
c a m p o d i f f u n d e r e t ; quod e r r o r e m e t v i m et f r - u d e m
amor
quod
nullas e ^
Attamen
posae
latiore
quentum p
a n u p t i i s p r o h i b e n d a c u r a v e r i t (3); q u o d s a n c l a m p u d . e . U a m
u. ,
stud inslitutum
quin
C i p i t e q u o d ad c o n i u g i a r e f e r t u r , o p t i m a m
inte ugat,
0 "
hoc,
. 1
esse human,
et f u g a m t e m
se
roi-
inest
in
t i u s IH (I) e t H o n o ' i u s
III
2', d e c e s s - r e s N o s t r i , n o n i n j u r i a
reo
orum,
innumera-
numen
eu-
et i n i u r i a s h o m i n u m , e t r e r u m p u b l i c a r u m v i c e s , t u d m e s
pervenisset.
mpublicae
genens.
qui
c i p i o q u a e d a m I n c a r n a t i o n i s V e r b i D*i a d u m b r s l i o , i d c i r c o
quod
iique omnes,
aiam,
q u o d e c u , i t a t e m p e r s o n a r u m (4>, q u o d c o n i u g t o r u m d e c u s ( 6 )
Nuturuttac
coningii.
atque institut,
Testantur
et monumenta
antiquitatis el
et e x q u i s i l i o r e i u r i s et a e q u i t f t i s c o g n i t i o n e
mores
magis accesserant
praestiterant: quorum
, .,..
o m n i u m m e n t i b u s in f o r m e turn a n t ; c j p a l u m q u e f u i s s e c o n s t a i , ut c u m
r e d e m p t i o n i s b e n e f i c i a i n g r a t e r e p u d i a n t , s i c r e s U t u t t o n e m p e r f e c to-
clitate
nemque
matrimonii
aut
spernunt, aut
ommno
non
sgnoscuou
earum naturam,
partibus,
peccant
pernio,os.us
Aeri
Dei superbe c o n t e m n , n t . - C u m
principum imperio,
cor-
et in illarutn r e r u m
ipsum
raslitutae
a m
cm
E c c l e s i a e e s s e d e c e r n e r e n t ; q u a e si q . a n d o
Sed
iatn t e m p u s
esse
inquiunt,
cieilia
ilia
nola,
quae
nas e polygamiae
If,usai,
liter
Christum
vis
consue-
flngeretur.
lllud
Dominum
dam-
consuetu'inem
Paulum Apostolum
divorila
delegato
mainmort
illud
unquam
homini sanae
m. nlis potest
non
Nerone!
persuadcri,
de
s a n c t i l a t e e t B r m i t u d i i i e c o i i u g i i (3), d e n u p t i i s s e r v o s i n t e r e l i n g e nuas
tot e s s e a b Ecclesia c o n a i t a s
Imperatoribus
vilio. P o s t r e m o o m n e m feculla
evasere
u t n b s o n u m sit
ibi a p r o c u r a t o r e p r v i n c i a e v e l a p r i n c i p e I u ^ a e o r u m p o t e s t a t e ; s i m i -
iae
romanis,
inimicissimis
in h o c g e n e r e i u r i s c o n s t i t u o n d i e t d i c u n d i v i d e m u s E c c l e s i a e c s i
christianorum
acclesi,
d e c o n l r a c l i b u s coo
debet
v i s s e i is e t i a m t e m a o r i b u s , q u a n d o p r i n c i p e s r e i p u b ' i c a e c o n s e n t i e n -
v u l g o a p p e l l a n t u r ; h i n c s c i t a e l e g e s d e c t u s s i s , q u a e coniagu
non
rerum
sacramenti
s u a i u r a f o r t i t e r v i n d i c e n t , a t q u e o m n e m c o n i u g i o r u m r a t i o u e m arc trio s u o m o d e r a r i a g g r e d i a n t u r . - H i n C
natura,
Ecclesiae, quae
h i s t o r i e , q u a l u c u l e n t e r d o c e m u r , p o t e s t te m l e g i f e r a m e l i ud i e i a l e m ,
genem
e x e r c u i t , id i p s u m e s s e a u t i n d u l g e n t i a p r i n c i p u m , a u t i m u n a t a c t u
matrimonia
velie esse t r a n s l a t a m . - P o s t r e m o m a g n u m
t r i b u e r e n t , nullum
polestalem etus
sit s u a vi, s u a
gjrum
s u n t , et t u r e
anctoritate
ex v o l n t a t e C b r i s t i , s o l a potest et
nac
p - p u l o r u m r e g u n t u r a t q u e a d m i n i s t r a n l u r . Und<i s . q m n e c e s s e
u t p r i n c i p i b u s r e i n u b l i c a e i u s in c o n n u b i a o m n e
divina
lunsdi-
sane
sed
dignilas est, c u i u s a c c e s s i o n e
stnguh
deucereabomm
exiguum
sine
in a n i m i s c a e l e s t i d o c t r i n a
matrimonium
s a c r a r u m solo h a b e t m a g i s t e r i , . D e i n d e c o n s i d e r a u d s
,mpe|m
v e r o et f a m i l i a e et lottus h u m
illos n o n
s s c p e c o n s u e v e r u i . t . - Ita m a g n a - n
r e ' . c a u s a m ea
q u a m s u b e s s e e t p a r e r e ; a c e r r i m e q u e l a b o r a n t , ut n o n m o d e
liane oh
qu
numer,ei
coniunctae.
christiano,
vi i t c a e d e r e i i g i o n e m
ab
quibus
Christi
op-
comif
"
"
'
&
i l | Cap. 8, de iimt.-<;2)
80pliuia. Oxon. 1851.
(4> l'hllo-
ENCCLICAS
primere a olescentem: praescrtim oum
DE S . S . LF.N X I I I
ius illud
c t u m s civi i i u r e i n t e r d u m a d e o d i s s i d e r e i ,
l u b t i n u s (2), A l h e n s g o r a s
vel a d u U e r i i r e a
Ecclesia profe-
u I g n a l i u s M a r t y r
( 3 ) e t T e r t a l l i a n u s (1),
public traducerenl
tsmquam
nonnullorum
ab
Pontifices
scraper
s c i e n t i a q u e iuris sui
ubere vetare
q u o d u t i i e e . s e , quod
discrepans
expedire
t'mporibus
guinitalis, c r i m nis, p u b l i c a e
Nemo
voti, d i s o a r i t i t i s
tate, q u a m esse s a c r a m e n l u m d e c u s q u o d d a m
hominnrn
quara
coniugium
teste
arbitralu
temporum
qu at.Quapropter
hisloria
b a c in r e a l i e n u m
(5),
nec rdlione
c o m p r o b a t u r potestat.>m
efticitur,
in
violatura
ius est,
nemo
Utinam
vero Naturalistarum
oracula,
ul s u n t plena falsilalis et
i n i u s t i t i a e , ila n o n e l i a m e s s e n t f e c u n d a d e t r i m e n t o r u m
sibi a d s c b c e r e n l in m a t r i m o n i a Christiana p o t e s t a t e m ,
utpotiuseam,
i u n i o r , I u s l i n i a n u s (9) fa i e r i n o n
et ca'amita-.
perniciem
Revra
a l l u l e r i n t ; q u a n t a m o l i a t u r a si n i u n i v e r s a h o m i n u m
communitali.
dubilarunt,
D e o et
a u c t o r i b u s inslitu.ta s u n t , ea t a n t o plusuti'.ia a c s a l u t a r i a
c u s l o d i b u s et
quanto
d e f - n s o r i b u s s a c r o r u m c a n o n u m sibi e s s e libere. Et d e c o n n u b i o r u i a
i m p e d i m e n t i s si q u i d
neo
matrimonia
s a n e i t i s l o n g e S8epe d i s f r e n i . Q u i n t a n t u m a b f u i t , ut viri p r i n c i p c s
Houorius, Tbeodosius
pro-
E c c l e s i a viola t u r n .
l'uerint
q u a n t a est, p a n e s E c c l e s i a m esse a g n o s c e r e n i et d e c l a r a r e n t .
veri-
aul
c h r i s t i a n o r u m a d p r i n c i p e s r e i p u b l i c a o e s s e i u r e t r a d u c l t m . Q u o d si
censan-
II iS) a l i i s q u e ,
iuslum
diunctum,
uteumque
A r e l a t e n s i ( 6 ; , C h a l c e d o n e i i M {7), M i i e v i t a n o
in s e et p e r s e e s s e s a c r a m e n l u m : m h i l q u e m a g i s a b h o r r e r e a
con-
perseverarunt
ignorai
ac
m a x i m i et
cu'tus.
my-
forma
f i g u r a ilio ipso e x p r i m i t u r s u m m a e c o n i u n c t i o n i s v i n c u l o , q u o v i r e t
quibus
liberiate
censuissejit,
a b i n s t i tu tis c i v i l i b u s v i d e r e t u r .
cum
referens
vero q u a m ad christfa-
Episcopi in Concilia c o n g r e g a t i , e d e m
de malrimoniis
(1),
iniust&s
nuptins,
101
est s a c r u m sigriufD el e f f i e i e n s g r a t i a m , e t i m s g i n e m
e d i c t a e a n x e r u n i , c a u s s e r a d o u i e r u n t LOQ
magis statu
quandoquidem
nativo manent
procreator
rerum
integra
omnium
atque
nalura
experiamur,
incommutabilia;
quid
invili, n i m i r u m id sibi s u r a p s i s s e ex E c c i e s i o e p e r m i s s u a t q u e a u c l o -
s i n g u l a r u m institutioni et c o n s e r v a t i o n i e x p e d i r e l , c u n c t a s q u e v o l u n -
r i l a l e (10) c u i u s
tate et m e n t e s u a sic o r d i n a v i t , u t s u u m u n s q u a e q u e
ipsius
iudicium
exquirere
el r e v e r e u l e r accipero
c o n s u e v e r u n t in c o n t r o v e r s i i s de honestate nalalium
(11), d e
n i e n t e r h a b i t u r a s i t . A t si r e r u m o r d i n e m
divor-
tiis (12), d e n i q u e d e r e b u s o m n i b u s c u m c o n i u g a l i v i n c u l o n e c e s s i t u d i n e m q u o q u o m o d o h a b e n t i b u s ( 1 3 ; . I g i t u r i u r e o p l i m o in
T r i d e n t i n o deliniUira e s t ,
malrimonium
ad indice*
dirimentia
ecctesiasticos
in E c c l e s i e
constiture
spedare
potesiate
(-14), ei
esse
caiissas
N e c q n c i n q u a m m o v e a t illa t a n t o p e r e a
ctum tradant in p o t e s t a t e m a r b i l r i u m q u e
R e g a l i s l i s p r a e d i c a l a di-
n i m n o n p o l e s t h u i u s m o li d i s t i n c l i o , s e u
melo
sit in m a t r i m o n i o
pric;pum
eo
contra-
civilatis.Kte-
v e r i u s dislraclio, probari;
cbrisliauo
contivctum
ideo non
posse
monium autem
ctt
sacramenti
ipse contractus,
auxit m a l r i m o n i u m ;
si m o d o sii Cactus
negant,
malri-
iure.Huc
a c c c d i l , q u o d o b h a n c c a u s s a r o m a i r i n o n i u m e s t s a c r a r n e n t u m , qusa
alquc omni
malit de
mortalium
su-
dcspolintum
s a n c t i t a t e in r e r a m
profanarum
c o n i i c i u n t g e n u - i , ii p e r v e r t a n l l u n d a m e u l a n a t u r a e , et d i v i n a e p r o videntiae
turn r o n s i l i i s r e p u g n a n t ,
turn
instiluta, quantum
potest,
huiusmodi
co-
n a t i b u s i n s a n i s a t q u e impiis earn g e n e r a r i m a l o r u m s e g e t o m ,
qua
perniciosius.
Si c o n s i d e r e t u r q u o r s u m m a t r i m o n i o r u m p e r t i n e a t divina i n s t i t u t i o , id e r i t e v i d e n t i s s i m u m , i n c l u d e r e . i n il l i s v o l u i s s e D e u m u t i l i t Lis
et s a l u t i s p u b l i c a e u b c r r i m o s
fontes.
Et
vilam
coniugum
fideii,
boatioremque
communione omnium
efficient; idque
honorum, gratia
quae a s a c r a m e n t o proHciscitur. E a d e m
vero plurimum
farailiarura
quamdiu
salutem;
nam
matrimonia
quod
illuc q u o q u e p e r t i n e n t , u t
piuribus
obesse
p r o d e s s e d e s i n u n t , vel q u o d vim i u v a n d i m u t a t i o n e
sacra-
conlracuim
v e r u m e t l e g i t i m u m c o n s i s L s r e , q u i n s i t e o i p s o s a c r a m e n l u m . N'am
C h r slus Dominus dignitate
aut
cum exploratum
incipiunt,
malrimoniaies
s t i n c l i o , vi c u i u s c o i i t r a c t u m o o p l i a l e m a s a c r a m e n t o d i s i u n g u n t ,
conve-
constitu-
turn v e r o e l i a m s a p i e n t i s s i m o a t q u e u t i l i s s i m e i n s t i t u t a a u t
Concilio
impedimento
(15j.
exitum
providentissime
t u m i m m u t a r e et p e r t u r b a r e h o m i n u m l e m e r i t a s a u l i m p r o b i t a s velit,
firmare
sint
amore
cadesti,
possunt
ad
congruenlia
profccto valebant
bonam
institutiouem
ENCfCLICAS
DE s. s. LEN
x r n
A t v e r o q u a n t i m a t e r i a m m a l i in s e d i v o r t i a c o n t i n e a n t , vix
atti-
tenuatur
atque amore
mutua
benevolentia;
infidelitati
perniciosa
incitamenta
a s s u e t i , sui offic i e s s e d u c a n t i u s t e e t l e g i t i m e m p e r a n t i b u s o b t e m -
p e r a r e , c u n e t o s iiiigere, l a e d e r e
dis societatihus
neminem.
H o s fructuB t a n t o s ne t a m p r a e c l a r o s t a m d i u m a t r i m o n i u m
genuit, quamdiu
revera
perpetuitatisque reti-
domcsticis
praebetur
occasio; discordiarum
ne, cum
libidini v i r o r u m
n u i t , a <j l i b u s v i m 0 ; n n e m a c c i p i t f r u g i f e r a m e t s a l u U r e m ; n e q u e e s t
dubitandum
frangendasque
similes
par^sque
ineneriturum
f a i s s e , si
s e m p e r et
u b i q u e in p o t e s t a t e m f i d e m q u e f u i s s e t E c c l e s i n c ,
quae
illorum
neruin est
quia
modo passim
fidissima
c o n s e r v a t r i x et v i n d e x . S e d
l i b u i t h u m a n u m i u s in l o e u i n
naturalis et
supponere,
deler'
qum
in animis hominum i m p r e s s e r o
et q u a s i
divini
mu-
consignaverat natura;
bonorum
vitio,
sed
mu'tum
vis
opes
n i h i l tarn
inservie-
ad perdendas
velet,
quam
mulietamilias,
corruplela
familiarum a c civitatum
ma-
moribus
et
pu-
qui
concessam
sernel divortiorum
facultatem
valeant
intra
p r o r s u s est vis
est
enim
Chri-
stiana religio i u b e t u r , q u a e p a r o n s
s q u e alit virtutes,
excitans
procreatrix. Quid
regnorum
inter
dignitas
est o m n i u m
bonorum,
maxima-
quasi m o r b u s contagion
et i m p e l l e n s ad d e c u s o r a n e
generosi
aggeribus, exundans.
vulgatus, aut a g m c n
fieri
debet,
aquarum,
ut
superatis
a n i m i a t q u e e x c e l s i ? Illa i g i t u r s e m o t a a c r e i e c t a , r e d i g i n u p t i a s o p o r t e t in s e r r i t u t e m v i t i o s a c h o m i n u m
n . t u r a e et p e s s i m a r u m
domina-
H a e c c e r t e s u n t o m n i a p e r s e clara; sed r e n o v a n d a r e r u m
rum
salutari depuho
quae nusquam
m a i o r , p e r s a e p e fit, q u o d
matrimonii
multi vinculuin
putant,
levatione,
ingeniorum,
a l t e r u l r o violala, aut u t r i u s q u e
aut
fieri
licere
aut
fides
caussae
ab
liberari
p r o c a c i t a t i v o l u n t a t u m lege
esse leges,
i n h u m a n a s , c u m iure
c i v i u m l i b e r o r u m pug110nl.es; q u a p r o p t e r o m n i n o
abrogati.-que,
proclive,
et sponte nexum
discordia,
consensus. 8liaeve
s u a d e a n t o p o r t e r e . E t si f o r t e s a t i s
antiquatis
Dei
est factu
m u n e r a et officia v i d e a n t u r ; e t liberari
velint
si d i s s i m i l i l u d o
priv-las
divortia
videndum
humaniore
ut
lege
iliis
deeer-
natur.
memoria
fiunt
clariora.Simul
et t a n t a est v i v e n d i t u r p i t u d o c o n s c c u t a ,
principiorum tenaces se
improbitate, quam
cum
e o r u m d e m iuris
a c s t u d i o s o s p r o i i t e a n t u r , a b illa h o m i n u m
diximus,
si t u e r i
non
possunt,
etiamsi
maxime
p o n c e d e n d a fa-
c u l t a s . Q u o d h i a t o r i a i d e m ipsa d e c l a r a t . Ut e n i m alia p r a e t e r e a m u s ,
exeunte saeculo superiore,
i n illa n o n t a m p e r t u r b a t o n e q u a m d -
flagration
Galliarum, cum
esse coniugum
discessiones.
Eas-
gesta-
divortiis tutum
le^e
crevere;
erat,
ne praeceps
in
exompla
sensus honestatis
pudor interire,
ut rnagnam
in
dicuntur
aniraiB
fidesque
inhorruisse;
obatupescere,
nuptialis tanta
veri similitudinem
habere
cam
sed
non
longa
moderator
mora
upiditatis
videatur
quod a
nonnullis
sedmaritorum
c i p i o q u i d e m l e g e s s a n x e r a n t , u t d i v o r t i a fieri l i c e r e t c e r t i s d e c a u s i s ,
iisque non s a n e multis: istas lamen propter r e r u m aimilium
t e m , c o m p e r t u m e s t in t a u t a m
ac iter
multitudinem
m a n o s , A m e r i c a n o s , aliosque, ut qui
non
affinita-
excrevisse apud
stulte sapuissent.
Gerraagno-
atque
in
incivi-
t a t i b u s catholici n o i n i n i s : in q u i b u s si q u a n d o d a t u s e s t c o n i u g i o r u m
discidiis
locus,
incommodorum,
quae
consecuta
sunt,
multitudo
o p i u i o n e m l e g i s l a t o r u m l o n g e vioit. N a m s c e l u s p l u r i m o r u m fuit, a d
omnem malitiam f r a u d e m q u e versare mentem, ac per eaevitiam adhibitam, per iniurias, per adulteria
fingere c a u s s a s ad illud
impune
d e m a u t e m l e g e s r e n o v a r i h o c t e m p o r e m u l t i c u p i u n t , p r o p t e r e a quod
Deum et Ecclesiam
e m a n d a n d i s legibus q u a m p r i m u m dari o m n e s i u d i c a v e n n t o p o r t e r e .
pelli
medio ac submoveri
volunt a
societate
morum
tanto
publicae
honestatis detrimento, ut
operam
DE S. S. LEN XIIT
Et
quisquam
dubilobit, quin
e x i t u s a e q u e m i s e r o s 6t
105
calomitosos
h a b i l u r a o s i n t l o g o s d i v o r l i o r u m f a u t r i c e s , s i c u b i f o r t e in u s u m a e t a t a
in t u t e l a m
nostra
rum
ipsam
vocare
f.iisam a t q u e
iniquam
revocentur?
Non
e s t p r o f e c t o in h o m i n u m
commentis
n a t u r a i e m indolern
vel
con-
publicam feli.
rationem
impune
prosperitatemquo
familiarum adhibere,
E clesism in suspicionem
inimicitise,
Ecclesia
r e l i g i o n e offici! et d e f e n s i o n c
esse
quam
nisi consilia
ipsa e t h n i c o r u r n instituta
mutentur,
p e r p e t u o sibi
turpius
metuere familiae
ac
de
communi
omnium
maxime solet
omnibus
rebus
omnium
statuii, q u i n r e s p e c t u m h a b u e r i t 8d s t a t u m c o m m u n i l a t i s ,
Communistaabquae
ita
in
sunt
s o n u m et a b s u r d u m sit p u b l i c n m s a l u t e m a divortiis e x p e c t a r e ,
confitendum
u t in r e nulla potest a b
declinaro.
proclivis
societas
r u m flAgiliosis g r e g i b u s i a m d i u p r o p o s i l u m . - U n d e l i q u e t q u a m
Igitur
cathelica
iuris sui
indulgentiamque
ct
h u m a n a d e b e b u n t , n o m i s e r r i m e coiiciantur in illud r e r u m
c c r t a m e n a t q u e d i s c r i m e n , q u o d est Socialistarum
velle
ad begnitatem
Ideoque
consuevissent.
mo-
qtiam
e t in
una consistere,
Q u a m o b r e m niliii
unquam
de
pus-
matrimoniis
ad
condi-
ipsa
e a u s s a e i u s l a e et u r a v e s
pulerunt.-llcm
non
ipsa i g n o r a i
ncque
im-
sacramentum
m a t r i - n o n i i , c u m ad c e n s ^ r v a ' i o n e m q u o q u e e t i n c r e m e n t u m
socie-
tatis h u m a n a c d i r i g a t u r , c o g n a t i o n e m et n e c e s s i t u d m e m h a b e r e c u m
popuioruiD
bono
con-
in g e n e r o civili v e r c a n t u r : d e q u i b u s r e b u s i u r e d e c e r n u n t et c o g n o -
i u g i o r u m t u e n d a e s m p e r i n t e n t o m ; n e c e x i g u a m ipsi g r a t i a m deberi,
q u o d l e g i b u s c i v i c i s c e n t u m i a r o a n n o s in h o c g e n e r e m u l t a
t i b u s p a l a m r e c l a m a v e r i t (1); q u o d h a e r e s i m d e t e r r i m a r a
peccan-
Protestan-
t i u m d e d i v o r t i i s et r e p u d i i s a n a t h o m a t e p e r c u l e r i t (2i; q u o d u s i l a t a m
graccis diremptionem m a t r i m o n i o r u m multis modis
d a m r . a v e r i t (3;j
quidem
consequunlur.
sed
nutem
dubitai,
quin
Ecclesiae
conditor
Iesus
Christus
hominum, ut coniunclio
i n t e r e a s ct c o n c o r d i a i n t e r c e d e r e i , i n iisque r e b u s q u a e sint. d i v e r s a
d i s s o i v a n t u r (4); q u o d d e m u m v e l a p r i m a s e t a t e l e g e s
imperatorias
fices
vero
maximi quoties
sunt non
restiterunt
Ecclesiae
principibus
potentissimis,
essent minaciter
m o d o pro incolumitate
patentibus,
religionis,
ad
sed
rem omnis
a d m i r a b i t u r p o s t e r i t a s invicti a n i m i d o c u m e n t a a N i c o l a o I edit a d v e r s u s L o t h a r i u m ; a b U r b a n o I I et P a s c h e l i II a d v e r s u s P l i i i i p p u m I
r e g e m G a l l i a r u m ; a C a e l e s t i n o I I I et I n n o c e j i t i o III a d v e r s u s Ph lipp u m II p r i n c i p e m G a l l i a r u m ; a C l e m e n t e V I I e t P a u l l o I I I
adversus
Ponti-
et m a g n i t u d e imperii
exultontem.
publica r u m ,
si r a t i o n e m
sequi,
s i s a p i e n l i a m , si i p s a m
Ira-
coehstia
non
oppor-
t u n i s s i m u s a t q u c e f f i c a c is s i m u s m o d u s i u v a n d i h o m i n u m g e n u s i n e o
quod pertinet
ad actioncm
vitae
et ad
spera saiutis
sempil
rnae.
E n c y c l i c i s L i t l e r i s o s t e n d i m u s , si c u m
fido
Christiana
enveniat,
multum nobiiitatur multoque evadit ad vitando oc repellendo e r r o r e s munitior, vicisimque fides n o n parum praesidii a b
intelligenlia
amplificatur dignitas,
i8e c u mi i t a s i n t , o m n e s g u b e r n a t o r e s a d m i n i s t r a t o r e s q u e r e r u m
sunt
et,
religione
praeeuntc,
a l t e r i ve r o a d i u m e n t a l u t e l a e
et d e f e n s i o n i s in p u b l i c i m fidelium b o n u m
suppeditantur.
populorum
s a c r a s de m a t r i m o n i o
leges
N o s igitur. h a r u m
alias, tum v h e m e n l e r
atque nmiciliam
rerum
in
consideratione
praeienti
iungendam
iterum
permoti.
v i r o s p r i n c i p e in
horlamur;
cum
studiose
concordiam
iisdemque
paterna
l u r ad p r o h i b e n d a d a m n a , q u a e n o n m o d o E c c l e s i a e , s e d i p s i
etiam
civili s o c i e l a t i i m p e n d e n t .
Sed c u m a m i c a m
voluntatum coniunctionem
valde
suademue,
hominum
iniiciat,
tum
t e m p e r a r e N o b i s ipsi n o n
esse
intelligimus,
contentione
assequi,
retineatur,
Apostoli
t r a d i d e r u n t , q u a m q u e E c c l e s i a c a t h o l i c r e l i g i o s e ipsa s e r v a v i ! , e t a
Christifidelibus s e r v a r i per o m n e s aetates iussit.
P r a e c i p u a s c u r a s in id i n s u m i t e , u t p o p u l i a b u n d e n t p r a e c e p t i s
sapientiae christianae. s e m p e r q u e
memoria
teneant
matrimonium
D e i f u i s s e initio
c o n s t i t u t u m , et h a c lege p r o r s u s ut sit u n i u s ad u n a m :
Christum
v e r o n o v i F o e d e r i s a u c t o r e m i l l u d i p s u m ex o f f i c i o n a t u r a e i n S a c r a m e n t a t r a n s t u l i s s e , et q u o d s d v i n c u l u m s p e c t a t , l e e i f e r a m et i u d i c8lem E c c l e s i a e s u a e a d t r i b u i s s e p o t e s t a t e m . Q u o in g e o e r e c a v e n dum m a g n o p e r e e s t , n e in e r r o r e m
m e n t e s i n d u c a n t u r a fallscibu
Sacramentura
con-
probata
e s s e d e b e n t et n o t a t a a n i m i s , u t sibi
licebt h a c in re m o r e m l e g i b u s g e r e r e ; ipsa n o n a h n u e n t e
q u a e v u l t a t q u e o p t e t u t in o m n e s p a r t e s s a l v a s i n t
Ecclesia,
matrimoniorum
e f f e c t s , et n e q u i d l i b e r i s d e t r i m e n t i a f f e r a t u r I n t a n t a a u t e m c o n f u s i o n e s e n t e n t i a r u m , q u a e s e r p u n t q u o t i d i e l o n g i u s , id q u o q u e est
cognita necessariurD> solvere vinculum coniugii inter
christianos
qui f o r t e c o n i u g e s , q u a e c u m q u e d e m u m caussa
s
i matrimonii
n e x u a n t e i m p l i c a r e v e n t , quam
a b r u m p i p r i i n u m r i s o r t e c o n t i g e r i t . Q u o d s i r e s c o d e v e n e r i n t , ut
c o n v i c t u s f e r r i d i u t i u s n o n p o s s e v i d e a t u r , turn v e r o E c c l e s i a e sinit
alterum ab altera s e o r s u m a g e r e , a'dbibendisque curis a c r e m e d i i s s d
c o n i u g u m c o n d i t i o t e m a c c o m o d a t i s , l e n i r e s t u d e t s e c e s s i o n s incommoda; nec u m q u a m
non
c o m m i t t i t , u t d e r e c o n c i l i a n d a c o n c o r d i a aut
laboret aut V e s p e r e t . - V e r u m
c c g i t a t i o n e turn o f f i c i i s c o n i u g u m , t u r n c a u s s i s c o n i u g i o r u m n o b i l i s s i m i s , ea q u a a e q u u m eat m e n t e a d m a t r i m o n i u m a c c e d e r e n t ; n e q u e
nuptias antevorterent continuatione quadam serieque
flagitiorum
irato Deo. E t ut omnia paucis c o m p l e c t a m u r , t u n c m a t r i m o n i a placidam quietamque constantiam habitura sunt, si coniuges spiritum
vitamque h a u r i a n t a virtute religionis, q u a e forti i n v i c t o q u e a n i m o
e s s e t r i b u i t ; q u a e e f t c i t u t v i t i , si q u a s i n t i n p e r s o n i s , u t d i s t 8 n t i a
m o r u m et i n g e n i o r n m , u t c u r a r u m m a t e r n a r u m p o n d u a , u t e d u c a t i o n s l i b e r o r u m operosa sollicitudo, ut c o m i t e s v i t a e l a b o r e s , u t
c a s u s a d v e r s i n o n s o l u m m o d e r a t e , sod e t i a m l i b e n t e r p e r f e r a n t u r .
h a e c e x t r e m a s u n t ; q u o facile
e s s e t n o n d e s c e n d r e si s p o n s i n o n c u p i d i t a t e a c t i , s e d p r a e s u m p t i s
Illud e t i a m c a v e n d u m e s t , n e s c i l i c e t c o n i u g i f a c i l e a p p e t a n t u r
cum alienis a catholic? nomino; animos enim de disciplina religionis
dissidentes vix sp^rari potest futuros esse cetara concordes. Quin
jmo ab eiusmodi coniugiis f x eo maxime perspicitur esse a b h o r r e n d u r c , q u o d o c c a s i o n e r p r a e b e n t v e t i t a e s o c i e l a t i et c o m m u n i c a t i o n i
r e r u m s a c r a r u a i , periculum religioni creant coniugis calholici, impedimento s u n t bonae inslitutioni liberorum, et persaepe a n i m o s
impelluni, ut c u n c t a r u m r e l i g i o n u m a e q u u m h a b e r e r a t i o n e m a s s u e
scant, sublato veri falsique discrimine.
P o s t r e m o loco, c u m p r o b e
intelligamus, aiienum esse a carilate Nostra neminem oporlore, a u c t o r i t a t i fidei et p i o t a t i V e s t r a e , V e n e r a b i l e s F r a t r e s , i l l o s c o m m e n d a m u s , valde q u i d e m miseros, qui aestu cupiditalum abrepti, et
s a l u t i s s u a e p l a n e i m m e m o r e c o n t r a fas v i v u n t , haud legitimi m a t r i m o n i i v i n c u l o c o n i u n c t i In h i s a d o f f i c i u m r e v o c a n d i s h o m i n i b u s
V e s t r a s o l l e r s i n d u s t r i a v e r s e t u r : et c u m p e r V o s i p s i , t u r n i n t e r p o s t a virorum h o n o r u m opora, modis o m n i b u s contendite, u t s e n t i a n t
se flagitiose f e c i s a e , a g o n t n e q u i t i a e p o e n i t e n t i a m , e t a d i u s t a a
n u p t i a s rilu c a t h o l i c o i n e u n d a s a n i m u m i n d u c a n t .
H a e c de matrimonio christiano documenta ac praecepta, quae per
h a s litteras N o s t r a s Vobiscum, Venerabiles Fralres, communicanda
c e n s u i m u s , f a c i l e v i d e t i s , n o n m i n u s ad c o n s e r v a t i o n s ci vi lis c o m m u n i t a t i s , q u a m ad s a l u t e m h o m i n u m s e m p i t c r n a m m a g n o p e r e p e r t i n e r e . F a x i t i g i t u r D e u s u t q u a n t o p l u s h a b e n t iila m o m e n t i et
ponderis, tanto dociles p r o m p t o s q u e magis a d p a r e n d u m
animos
u b i q u e n a n c i s c a a t u r . H u i u s rei gratia, supplice a t q u e humili p r e c e
omnes pariter opem implorerausbeatae Mariae Virginia Inmsculatae,
q u a e , o x c i t a t i s m e n t i b u s a d o b e d i e n d u m fidei, m a t r e m se e t s d i u t r i cem hominibus impertiat. Neque minore studio P e t r u m et Paullum
obsecrercus Principes Aposlolorum, domitores superatitionis. satores
veritatia, ut ab cluvione renascentium e r r o r u m h u m a n u m genus firmissimo patrocinio tueantur.
Interea caeleslium m u n e r u m auspicem etsingularis benevolentiae
N o s t r a e t e s t e m , V o b i s o m n i b u s , V e n e r a b i l e s F r a t r e s , et p o p u l i s v i gilentiae V e s t r ^ e com missis, Apostolicam B e n e d i c t i o n e m ex a n i m o
impertimus.
D a t u m R o m a e a p u d S . P e t r u m , d i e 10 F e b r u a r i i
ficatus N o s t r i a n n o s c c u n d o . L E O P P . X U I .
an.
1880, P o n t i -
DF, S. S. LEN X H I
EPISTOLA ENCICLICA
Sobre e x t e n d e r toda l a Iglesia el culto de los Santos
Cirilo y Metodio.
L e j v f
Venerables
Hermanos:
x x x i .
Salud y bendicin
apostlica.
109
cin, asi como por el ancla con q u e se sabia que el magnnimo m r t i r fu precipitado a l m a r por orden del emperador T r a j a n o y enterrado en seguida con ella.
Dueo de tan preciado tesoro, penetr en las ciudades y
residencias de los kazaros, y m u y luego, despus de haber
abolido diversos gneros de supersticin, gan p a r a Jesucristo aqullos pueblos por sus e n s e a n z a s y movidos por el
espritu de Dios. Constituida felizmente la nueva Comunidad cristiana, di un memorable ejemplo de continencia y
de caridad la vez, rehusando todos los presentes que le
ofrecan los habitantes, excepto la manumisin de los esclavos, que profesasen el Cristianismo. Pronto volvi Coustantinopla, retirndose al Monasterio de Policrono, donde
tambin se h a b a retirado Metodio.
D u r a n t e este tiempo la f a m a llev Ratislao, principe
de Moravia, el rumor de los felices acontecimientos sucedidos en K a z a r i a ; el Prncipe, excitado por su ejemplo, negoci con el emperador Miguel 111 el envo de Constantinopla do algunos obreros evanglicos, obteniendo sin dificultad lo que deseaba; y el mrito insigne de Cirilo y de Metodio,
y su amor bien conocido h a c i a el prjimo, hizo que fueran
designados p a r a la misin de M o r a v i a .
Habindose puesto en camino t r a v s de Bulgaria, que
h a b l a y a recibido la iniciacin e n l a f e cristiana, no descuidaron en lugar alguno la ocasin de extender los sentimientos religiosos. En Moravia l a multitud sali su encuentro
h a s t a los limites del Principado, siendo recibidos con g r a n
ansia intenso jbilo. Sin d e m o r a se consagraron inculcar
en los nimos las enseanzas cristianas, elevndolos hacia
la e s p e r a n z a de los bienes celestiales, y esto, con tanto ardor
y con tan laborioso celo, que en poco tiempo la nacin mor a v a se habia dado e s p o n t n e a m e n t e Jesucristo.
El conocimiento que Cirilo h a b a anteriormente adquirido del idioma eslavo no contribuy poco estos resultados,
y la influencia de la literatura s a g r a d a de los dos Testamentos que habia traducido en l e n g u a popular, fu muy considerable. Asi toda la nacin e s l a v a debe mucho aquel de
quien ella h a recibido.no s o l a m e n t e la fe cristiana, sino
tambin I03 beneficios de la civilizacin, p o r q u e Cirilo y
Metodio fueron ios inventores del alfabeto que h a dado la
lengua eslava sus signos y medios de expresin y por esta
c a u s a a p a r e c e n , con justicia, como fundadores de la misma
lengua,
G r a n alegra, venerables Hermanos, nos caus el recuerdo de estos sucesos, y experimentamos no pequea
emocional contemplar en tiempos tan lejanos l a unin tau
magnifica en sus herniosos orgenes de las naciones eslavas
EnoicUcas.8.
acerca del derecho sagrado; de tal suerte, que hasta aqullos ms prevenidos en contra de la Iglesia Romana reconocen y a l a b a n la prudencia do esas respuestas.
Despus de la dolorosa calamidad del cisma, es gloria
de Inocente III el h a b e r reconciliado A los Blgaros, con la
Iglesia catlica, asi como Gregorio I X . Inocencio IV, Nicols IV, y Eugenio IV, corresponde la de h a b e r mantenido
esa reconciliacin. Lo mismo respecto losBosniacos y Herzogovinos, engaados por el contagio de opiniones p e r v e r sas, se vi brillar resplandeciente la caridad de nuestros
predecesores, Inocencio III, Inocencio IV, Gregorio IX
Clemente VI, Po II, que se esforzaron los dos primeros en
a r r a n c a r el error de los espritus, los tres ltimos en afirmar
slidamente en estos pases los grados de l a jerarqua sa
g r a d a . Debe pensarse que Inocencio III, Nicols IV. Benedicto XI, Clemente V, no consagraron pequea escasa
p a r t e de sus cuidados los Servios, pues con g r a n previsin
reprimieron los fraudes a s t u t a m e n t e combiuados en este
pas p a r a destruir l a Religin. Asimismo los D l m a t a s v los
LiornOses recibieron de J u a n X , Gregorio I X , Urbano" I V ,
testimonios de favor p a r t i c u l a r y grandes loores por su
constancia en la fe, en recompensa de sus buenos servicios.
En fin, existen numerosos monumentos de la benevolencia de Gregorio I X y Clemente XIV hacia la Iglesia de Servia, destruida en el siglo XVI p o r las incursiones de los
brbaros, y r e s t a u r a d a ms t a r d e por el celo piadoso de
San Esteban, r e y de Hungra.
Por eso comprendemos que debemos dar gracias Dios
de tener ocasin favorable de conceder un favor la nacin eslava y proveer su bien general, y ciertamente no
con menor celo que el demostrado por nuestros predecesores.
El iin que nos proponemos, lo que nicamente deseamos
es no descuidar esfuerzo alguno p a r a que las naciones eslav a s sean instruidas por gran nmero de Obispos, p a r a que
se afirmen en el culto de l a verdadera fe, en la obediencia
l a v e r d a d e r a Iglesia do Jesucristo, p a r a que reconozcan
cada vez ms, por experiencia diaria, la fuerza p a r a el bien
que e m a n a de los preceptos de la Iglesia catlica sobre el
h o g a r domstico y todas las clases del pas.
A esas Iglesias se dedican en g r a n p a r t e nuestros c u i d a ,
dos. y n a d a deseamos ms vivamente que estar en disposil
Cin de proveer su bienestar, prosperidad y unirlas Nos
de Agosto.de 1754.
Pero los Pontfices R o m a n o s , siempre que se solicito su
a y u d a por los prncipes q u e g o b e r n a b a n los pueblos que el
celo de Cirilo y Metodio h a b a guiado al Cristianismo, obraron de tal suerte, que n u n c a s e les pudo a c u s a r de f a l t a , ya
de ternura al socorrer, de d u l z u r a al ensenar, do benevolencia en sus consejos, y en todo lo que era posible, de la
m a y o r condescendencia. R a s m i z , sobre todo, y Swentopolck
v Cocol, y Santa Lutmilla, y Bocis, conocieron la insigne
caridad de* nuestros P r e d e c e s o r e s en circunstancias y poeas
diversas.
.
La solicitud p a t e r n a l do l o s Pontfices Romanos hacia ios
pueblos eslavos, no se h a detenido ni r e l a j a d o desde la
muerte de Cirilo y Metodio. Afirmse siempre, protegiendo
entre ellos la santidad do l a Religin y la conservacin de
la pblica prosperidad. En e f e c t o , Nicols envi de Roma a
l ios Blgaros Sacerdotes e n c a r g a d o s de instruir al pueblo,
v ios Obispos de Populonia y Porto, encargados de organizar
l a nueva sociedad c r i s t i a n a . El mismo P a p a respondi con
jiiuch amor las n u m e r o s a s controversias de los Blgaros,
EPISTOLA ENCYCLICA
Q u a c u l t u s SS. C y r i l l i e t M e t h o d i i a d u n i v e r s a m
Ecclesiam extenditur.
L E O P P . XIII
VENERAB9LES FRATRES
SA.LUTEM E T A P O S T O L I C A M B E N E D I C T I O N E M
AM>E m u n u s
beato
Petro
christian
nominis
prop'gandi,
modo
miserenlis
temporibus mittendos
Dei p o s t u l a r e
in culturam
animorum
legaverun, Patritium ad Hibernos, Bonifacium ad Germanos, Villeb r o r d u m a d P h r i s i o s , Batavos, Belgas, a l i o s q u e p e r s a e p e a d alios: sic
etiam apostolici
Cyrillo
rouneris
cultura
deduce-
rentur.
Cyrilium et Mcthodium, par Apostolorum nobilissimum, si horainum fama, bfneficiorum
desiit; non m i n o r e certe
roemor,
celebrare
Slavonia
tota
numquam
Romana
consuevit,
honora-
vit.
ism ab
e t alt^rius
demortui
cineribus
carere
noluit.Idem
quotannis
n o n o m e n s i s m a r t i i c o n s u e v e r a n t . i n d u ' g t n t i a Pii IX i m m o r t a l i s
LEON X I I I , PAPA.
cu-
vidercntur.
utdeinceps diem
die
me-
quintum
EPISTOLA ENCYCLICA
Q u a c u l t u s SS. C y r i l l i e t M e t h o d i i a d u n i v e r s a m
Ecclesiam extenditur.
L E O P P . XIII
VENERAB9LES FRATRES
SA.LUTEM E T A P O S T O L I C A M B E N E D I C T I O N E M
AM>E m u n u s
beato
Petro
christian
nominis
prop'gandi,
modo
miserenlis
temporibus mittendos
Dei p o s t u l a r e
in culturam
animorum
rouneris
t s m a x i m i s q u e l u b c r i b u * p e r f e c t u m e t , u t illI E v a n g e l i i l u m e n a s p i c e r e n t , e t a b a g r e s t i %ita a d h u m a n u m c i v i l e m q u e
cultura
deduce-
rentur.
Cyrilium et Mcthodium, par Apostolorum nobilissimum, si h o m i n u m fama, bfneficiorum memor, celebrare
desiit; non m i n o r a
certe
Slavonia
tota
numquam
Romana
consuevit,
honorn-
vit.
ism ab
e t alt^rius
demortui
cineribus
carere
noluit.Idem
quotannis
n o n o m e n s i s m a r t i i c o n s u e v e r a n t . i n d u ' g t n t i a Pii IX i m m o r t a l i s
LEON X I I I , PAPA.
cu-
vidercntur.
utdeinceps diem
die
me-
quintum
DE s . s . LEN x m
m a g n u m a d V a t i c n n u m I i 8 b e r e t u r , p e r p l u r e s E p i s c o p i ab h a c A p o s t o l i c a S e d e s u p p l i c i t e r p e t i v e r u n t , u t e o r u m d e m c u l t u s et s t a t a s o e m n i tas ad u n i v e r s a m
Ecclesiara p r o p a g a r e t u r .
Vcrum
infecta ad liane
d i e m r e , et o b t e m p c r u m v i c e s m u t a t o p e r e a s r e g i o n e s
reipublicae
po-
olim, disseminata
catholica, 8b i n t e r i t u ad salutem r e v o c a r a n t ,
tide
cadesti
Constanlinopo'im
mature concesserunt,
amplissimo
u t i n ipsa u r b e
agere
scientisrum
Pkilosophus
appel-
Methodius
ad
fidern
coepit;
sudore
christianam
Constantinopoli imploraverant.
Quod
ille
munus
non
in T a u r i s a d l a t u s , s e r m o n i ver-
ut quidam f e r u n t , a l i q u a n d i u
operam
dedit".
e o q u e t e m p o r e s i b i c o n t i g i t o p t i m i s a u s p i c i i s , u t S . C l e m e n t i s I P . M.
sacros cineres inveniret, quos quidem
Traiani
imperatoris
iussu
in m a r e praecipilem
a c t u m , et d e i n d e c o n d i t u m f u i s s e c o n s t a b a t . T a r n p r e t i o s o I h e s a u r o
p o t i t u s , in C h a z a r o r u m u r b e s s e d e s q u e p e n e t r a v i t ; q u o s p r a e c e p t i s
s u i s e d o c t o s et D e i n u m i n e i n s t i n c t o s , m u l t i p l i e d s u p e r s t i t i o n s d e l e t a ,
ad
Iesum
Christum
communitate
memorabile
manumissione.
Mox Constantinopolim rediit a l a c e r , aUjue in m o n a s t e r i u m Polychronis, quo se iam Methodius receperat, Cyrillus ipse secessit.
Iterim res apud C h a z a r o s p r o s p e r e gestas a d Rastilaum Moraviae
principem
fama detulerat.
Is,
Chazarorum
exemplo
incitatus,
de
Ex t a m r e m o t i s d ' s i u n c s t i s q u e p r o v i n c i i s r e r u m g e s l a r u m g l o r i a m
s e c u n d u s r u m o r R o m a m n u n t i a v e r a l . A t q u e i l a cum N i c o l a u s I. P . M .
f r a t r e s o p t i m o s R o m a m c o n t e n d e r e i u s s i s s e t , ii s i n e c u n c t a t i o n e
i m p e r a l a fa c e r e i n s l i t u u n t ; r o m a n u m q u e i t e r a l a c r i t e r i n g r e s s i , r e l i q u i a s S . C l e m e n t i s s e c u m a d v e h u n t Q u o n u n t i o , H a d r i a n u s 11, qu
in l o c u m N i c o l a i d e r a o r t u i l u e r a t s u f f e c t u s , C l e r o p o p u l o q u e c o m i t a n t e
obviam magna c u m honoris significationc progreditur hospitibus
illustribus. C o r p u s S. Clementis magnis extemplo prodigiis nobilitat u m . solemni ducta p o m p a , i n l a t u m "st in IJasilicam iisdem vestigiis
paterr.ae domua martyris inviclissimi Constantiniano t e m p o r e ex cita t a m , D e i n d e C y r i l l u s et M e t h o d i u s d e m u n e r e a p o s t o l i c o i n q u o
essent sancte laborioseque versati, ad Pontificem M a x i m u m , assidente
Clero, r e f e r u n l . Et quoniam fecissc contra instituta m a i o r u m religionesqua s a n c t i s s i m a s a r g u e b a n l u r , quod g e r m o n e m S l a v o n i c u m in
perfunclione m u n e r u m sacrorum usurpavissent, caussam dixere r a tionibus lam c e r l i s t a m q u e illustribus, ut Pontifex totusque C l e r u s e
laudarint h o m i n e s et p r o b a r i n t . T u m a m b o , dicto ex f o r m u l a catholic a e p r o f e s s i o n s s a c r a m e n t o , i u r a t i q u e s e i n fide b e a t i P e t r i et P o n l i ficum R o m a q o r u m p e r m a n s u r o s , E p i s c o p i a b i p s o H a d r i a n o c r e a t i
consecratique sunt, pluresque ex discipulis e o r u m variis s a c r o r u m
ordinum gradibus initiaii.
docu-
110
g i o n i s o p p o r t u n i t a t e m . In M o r a v i a m v e r o , e f f u s a o b v i a m m u l t i t u d i n e
a d i m p e r i i 6 n e s s u m m a v o l u n l a t c et c e l e b r i b e t i t i a e x c i p i u n t u r . N e c
mora fu, quin inbuere christianis institutionibus animos aggreder e n t u r e t in s p e m c a e l c s t i u m b o n o r u m e r i g e r e ; i d q u e t a n t a vi, t a m
operosa industria, ut non longo intervallo Mra vor u m gens n o m e n
Iesu Christo libentissime dederit. Ad eam r e m n o n p a r u m scientia
valuit dictionis slavonicae, quam Cyrillus ante perceperat, m u l t u m q u e poluerunt s a c r a e utriusque Testamenti litterae, q u a s proprio
populi s e r m o n e reddiderat, Q u a r e omnis Slavorum natio plurimum
h o m i n i d e b e t , q u o d n o n fi dei c h r i s t i a n a c s o l u m , s s d e t i a m c i v i l i s
h u m a n i t a t i s e x ilio b e n e f i c i u m a c c c p e r i t : n a m C y r i l l u s e t M e t h o d i u s
p r i n c i p e s i n v e n i e n d i f u e r u n t ipsas lilteras, quibua est s e r m o i p s o r u m
Slavorum signatus et expressus, e a q u e de causa ciusdem sermonis
auctores non immerito habentur.
expeditioni
vit. In ea provincia factus forma gregis ex animo rei cstholicae ins e r v i r e m a i o r e in d i e s s t u d i o institit; factiosis r e r u m n o v a r u m a u c t o r i b u s , n e catliolicum n o m e u o p i n i o n u m i n s a n i a l a h e f a c e r e n t , fortiter
r e s i s t e r e ; S u o n t o p o l c u m p r i n e i p e m , q u i R a s l i l a u m e x c e p e r a t , ad r e l i g i o n e m e r u d i r e ; e u m d e m q u e o f f i c i u m d e s e r e n t e m a d m o n e r e , incrop a r e , d e m u m s a c r o r u m i n t o r d i c t i o n e p u n i r e . H i s d e c a u s s i s invidiam
exc.epit t e t e r r i m i a t q u e i m p u r i s s i m i t y r a n n i , a q u o a c t u s e s t in exiliuro.
Sed aliquanto post r e s t i t u t u s tempesti vis adhortationibus impetravit,
ut m u t a t i a n i m i indicia p r i n c e p s edei'et, p r i s t i i i s m q u e c o n s u e t u d i n e m
novo vitae m o d , r e d i m i i n t e l l i g e r e t o p o r t e r e . l l l u d v e r o est mirabile
q u o d v i g i l a n e M e t h o d i i c a r i l a s , p r a e t e r v e c t a M o r a v i a fines, sicut
s u p e r s t i t e Cyrill L i b u r n i c o s et S e r v i o a l l i g c r a t , ita n u n c P a a n o n i o s
c o m p l e c t e b a t u r , q u o r u m p r i n e i p e m , C o c e l u m n o m i n e , ad religione
c a t h o l i c a m i n f o r m a v i ! , e t i n officio r e t i n u i t : e t B u l g a r o s , q u o s ipsos
c u m r e g e e o r u m B o g o r i i n fide c h r i s t i a n i n o m i n i s c o n f i r m a v i t ; et
D a l m a t a s , q u i b u s c u m c a e l e s t i a p a r t i e b a t c o m i n u n i c a b a l q u e charism a t a ; et C a r i n t h i o s , in q u i b u s ad u n i u s v e r i D e i n o t i t i a m c u l t u m q u e
traducendis plurimum elaboravit.
S e d ea r e s m o l e s t i a m l i o m i n i p e p c r i t . E t c n i m q u i d a m ex novella
c h r i s t i a n o r u m s o c i c t a t e , q u i a s t r e n u e a c t i s r e b u s v i r l u t i q u e Methodii
i n v i d e r e n t , a p u d J o a n n e t n V i l i H a d r i a n i s u c c e s s o r e m j n s o n t e m pos t u l a r u n t d e s u s p e c t a fide v i o l a t o q u e m o r e m a i o r u m , q u i in sacris
obundis s e r m o n e m g r a e c u m a u t latinum unum adhibere consuever u n t , p r a e t e r e a n u l l u m . T u n e . P o n l i f e x i n c o l u m i t a t i s tidei disciplin a e q u e v e t e r i s s t u d i o s i s s i m u s , M e t h o d i o R o m a n i e v o c a l o diluere
c r i m i n a , s e s e q u o p u r g a r e i m p a r a i . I s , u t s e m p e r e r a t ad parei.duai
a l a c e r c o n s c i e n t i a e q u e t e s t i m o n i o f r e t u s , a n n o D C C C L X X X cum
c o r a m J o a n n e et E p i s c o p i s a l i q u o t C l c r o q u e u r b a n o a d f u i s s e l , facile
vicit, c a m p r e n t fidem e t se r e t ^ n u i s s e c o n s l a n t e r e t c e t e r o s diligonteredocuisse.quam praeserite etapprohante lladrianodeclaratara,
ad s e p u l c r u m p r i n c i p i a A p o s t o l o r u m i u r e i u r a n d o c o n f l r m a r a t : quod
v e r o ad l i n g u a m S l a v o r t i e a m in s a c r i s p e r a g e n d i s u s u r p n t a m , s e ius t i s d e c a u s s i s , e x v e n i a i p s i u s H a d r i a n i P o n t i f i c i a , n e c s a c r i s lilteris
r e p u g n a n l i b u s , u r o f e c i s a e . Q u a p e r o r a l i o n e ita s e q u a l i b e t culpae
s u s p i c i o n e l i b e r a v i ! , ut i n r e p r a e s e n t i c o m p l e x u s M e t h o d i u m Ponlif e x , p o t e s t a t e m e i n s a r c h i e p i s c o p a l e m , e x p e d i l i o n c m q u e Slavonicam
liberiti a n i m o r a t a r n e s s e i u s s e r i l . l n s u p e r , a l i q u o t d e l e c l i s Episcopis,
q u i b u s M e t h o d i u s i p s e p r a c c s s e t , e t q u o r u m o p e r a in a d m i n i s t r s n d a
r e Christiana i u v a r e t u r , p e r h o n o r i f i c i s c o m m e d a t u m litteris in Mor a v i a n cum libcris m a n d a tis remisi!, t j u a s r e s o m n e s p o s l e a Summus
P o n l i f e x c o n f i r m a l a s v o l u i t p e r l i t t - r a s ad M e t h o d i u m d a t a s , cum
s c i l i c c t h u i c r u r s u s s u b e u n d a m a l c v o l o r u m invidia fuit Q u a r e s o c u rus animi, cum Pontifico Maximo c u n c t a q u c Ecclesia romana a r d i s s i m o c a r i t a l i s f i d e i q u e v i n c u l o c o n i u n c t u s a d s i g n s l u m sibi m u n u s
e x p l e r e m u l t o v i g i l a n t e s p e r s e v e r a v i ! ; n e c diu d e s i d e r a t u s e s t e g r e -
g i u s o p e r a e f r u c t u s . N a m c u m p r i m u m i p s e p e r s e ad c a t h o l i c a m
fidem B o r z i v o i u m p r i n e i p e m B o h e m o r u m , d e i n d e L u d m i l l a m u x o r e m
e i u s , a d h i b i t o q u o d a r a s a c e r d o t e , p e r d u x i s s e t , b r e v i p e r f e c i t , u ' iu ca
gente christianum nomen longe lateque vulgaretur. P e r cadera t e m p o r a E v a n g e l i ! l u m e n in P o l o n i a m i n v e h e n d u m c u r a v i t ; q u o c u m ille
p e r m e d i a m G a l l a e c i a m p e n e t r a v i s s e t , s e d e m e p i s c o p s l e m Leopoli
s t a t u i i . Inde, ut n o n n u l l i t r a d i d e r u n t , in M o s c o v i a m p r o p r i i n o m i n i a
d i g r e s ^ u s , t h r o n u m p o n t i f i c a l e Koicense
c o n s t i t u i t . C u m bis h a u d
s a n e a r e s c e n t i b u s l a u r e i s in M o r a v i a r a r e v e r s u s est ad s u u s : i a m q u e
s e s e a b r i p i ad h u r a a n u m e x i t u m s e n t i e n s , i p s e r a e t s i b i s u c c e s s o r e m
d e s i g n a vit; C l e r r a q u o et p o p u l u m s u p r e m i s p r a p c e p t i s ad v i r l u t e r a
coli or ta t u s , ca vita, q u a e sibi via in c a e l u m f u i t , placidissimo d e f u n ctus est l i t i Cyriilum R o i r a . sic Methodium Moravia dcedentem
luxit. a m m i s s u m q u a e s i v i t , f u n e r e e i u s m o d i s o m n i b u s h o n s t a l o .
Horum factorum, Venerabile F r a t r e s , p e r i n c u n d a Nobis accidit
recordatio; n e : mediocriter coraraovemur, c u m retro longe respicim u s o p t i m i s initiis s p l e n d i d a r a S l a v o n i c a r u m P e n t i u m c u m R o m a n a
Ecclesia c o n i u n c t i o n e m . E t e n i m d u o isti c h r i s t i a n i n o m i n i s p r o p a g a l o r e s , d e q u i b u s loquuti s u m u s , C o n s t a n t i n o p o l i quidera ad e t h n i c o s
p o p u l o s d i s c e s s e r u n t ; s e d t a m e n e o r u m m i s s i o n e m a b h a c Apostolica
Sede, calholicae unilatis centro, a u t o m n i n o imperari, aut, quod plus
vice s i m p l i c i a c t u m e s t , r i t e s a n c t e q u e a p p r o b a r i o p o r t u i t . R e v e r a Irle
in U r b e R o m a a b iis est et suscopti m u n e r i s r8tio r e d d i t a , et 8d a c c u s a t : o n o s r e p p o n s u m ; hic ad s e p u l ' r a P e t r i et P a u l i in fidem c a l h o lcam i u r c t u m , c o n s e c r a t i o q u e e p i s c o p a l i s a c c e n t a u n a c u m p o t e n t a t e
sacri imperii, retento ordinura discrimine, constituendi. Demum hinc
est u s u s s l a v o n i m s o r m o n i s in r i t i b u s s a n c t i s s i m i s i m p e l r a t u s ; a t q u e
h o c n n n o d e c i m u m e x p ^ e t u r s a e c u l u m , e x q u o J o a n n e s V i l i p. M . s d
S n e n t o p o ' c u m M o r a viae p r i n e i p e m ita s c r i p s i t : LiUeras
slanonicas...
quibus
Deo laudes dehitae resonant,
iure laudamus,
et in
eaden
lingua Chris li Domini Nostri praecunia
et opera, ut enarrentur
iubemus. Nec sanae jidei cel doctrinae
aliquid
obstat,
sioe missas in
eadon slaoonica lingua cancre, sine sacrum Eoangelium
oel
lectiones
dioin s Noci et Veteris Testamenti
bene translatas
et
interprtalas
legcre, et alia korarum
officia omnia psailere.
Qusm consuetudinem
m u l t a s p o s t v i c e s s a n x i t B e n e d i c t u s X I V p->r a p o s i o ' i c a s L i t t e r a s
a n n o M D C C C L I V die X X V A u g u s t i d a t a s . - P o n t f i c e s a u t e m R o m a n i , q u o t i e s c u r a q u e o p e m rogati s u n t a p r i n d p i b u s v i r i s . qui po~
pull's p r a e e s s e n t Cyrilli M^.thodiique o p e r a ad c h r i s t i a n o s r i t u s t r a d u c t i s , n u m q u a m c o m m i s o . r u n t , ut s u a d e s i d e r a r e t u r i n a d i u v a n d o
b e n i g n i l a s , in d o c e o d o h u m a n i t a s , in c o n s l i i s d a n d i s b e n e ' ' o l e n tia,
in r e b u s o m n i b u s , q u i b u s e u m q u e p o s s e n t , e x i m i a v o l u n t a s . P r a e
ceteris vero Rastilaus, Suentopoicus, Cocelus, sancta Ludmilla,
B o g o r i s i n s i g n e r a D e c e s s o r u m N o s t r o r u m c a r i t a t e r a p r o r e et t e m p o r e ex per ti s u n t .
N ^ q u e Cyrilli a c M e t h o d i i i n t e r i t u c o n s t i t i t a u t r e m i s i t p a t e r n a
R o m . o m m P o n t i f i c u r a p r o S l a v o n i a e p o p u l i s s o l l i c i t u d o ; s e d in
ENCCLICAS
t u e n d a apud eos sanctilate religionis c o n s e r v a n d a q u e
publica s e m p e r enituit. Revera ad
Bulgaros
prosperilate
Nicolaus
I sacerdotes
q u i p o p u l u m i n s t i t u e r e n t , et E p i s c o p o s P o p u l o n i e n s i u m
sium ab Urbe Roma
o r d i n a r e n t : item
migit, qui r e c e n l e m
Bulgarorura
et
Porluen-
christianorum
c r e b i s de s a c r o i u r e
societtem
controversi
vel ii,
qui m i n u s Ec-
c ' e s i a e R o m a n c e fa v e n t , s u m m a m p r u d e n t i n m c o l l a u d a n t
s p i c i c i u n t . Ac post
is
atque
su -
tii I I I r e c o n c i l i a s s e c u m E c c l e s i a c a t h o l i c s B u l g a r o s , G r e g o r i i
autem
c u m r i t u s d u p c i s m i n o r i s Officio et M i s s a p r o p r i a , q u a e
sacrum
Venerabiles
Fratres,
mandamus,
ut
has
et q u a e in iis p r a e s c r i p l a s u n t
c u n d o ex o r d i n e s a c r i c o l a r u m , q u i d i v i n u m O f f i c i u m r i t u E c c l e s i a e
R o r a a n a e c e l e b r a n t , s e r v a r e i u b e a t i s . in s u i s q u i a q u e E c c l e s i i s , P r o vinciis, civilalibus, D i o e c e s i b u s , et locis R e g u l a r i u m .
Denique volu-
m u s , V o b i s s u 8 d e n t i b u s e t c o h o r t a n t i b u s , in u n i v e r s u m r o g a r i
orari Cyrillum
et M a t h o d i u m ,
ut.
Dium
atque
gratia,
I X , I n n o c e n t i i I V , N i c o l a i I V , Eu<?enii I V in r e c o u c i l i a t a g r a t i a r e t i -
nuisse.Similiter
nibus
erga
Bosnienses
ct Erzegovinenses,
pravarum
P i i II. q u i
Nostroerrorcm;
s a c r a e p o t e s t a l i ' g r a d u s per
constantia,
concordiae
dissidentibus
reconciliandae cum
vera
Ecclesia
volntate.
I l a e c , ut s u p r a s c r i p t a s u n t , ila r a t a
et
firma
o b s t a n t i b u s s a n c t i Pii V P o n t i f i c i s D e c e s s o r i s N o s t r i a l i i f q u e A p o s t o -
po-
licis s u p e r B r e v i a r i i et Missalis R o m a n i r e f o r m a l i o n e e d i t i s
s t r e m a c u r a r u m s u a r u m p a r t e m I n n o c e r . t i u s III, N i c o l a u s IV,
Be-
tissime c o n t i n u e r u n t . D a l m a t a e q u o q u e el
Liburnici ob
fidei
con-
s t a n l i a m , v i c i s s i t u d i n e m q u e o f f i c i o r u m a I o a n n e X , a G r e g o r i o VII
a G r e g o r i o i X , a b U r b a n o IV f a v o r e m s i n g u l a r ^ m
m i s t o p e r a m a n t e r in D o m i n o i r a p e r t i m u s .
et g r a v i s l a u ^ u m
Datum
Romae
apud
Sanctum
Pctrum
die
XXX
H u n g a r i a n r e g i s p i o s t u d i o r e s l i l u t a , m u l l a s u n t G r e g o r i i IX et C l e mentis X I V benevolentiae
Quapropter
agendas
monumenta.
non
minore
quod idonea
communisque
cerl studio,
e s t in D e c e s s o r i b u s N o s t r i s o m n i t e m p o r e p e r a p e c t u m .
q u a m quod
H o e scilicet
s p e c t a m u s , h o c u n i c e c u p i m u s , o m n i ope c o n t e n d e r e ut gentes
v n i c i n o m i n i s m a i o r c E p i s c o p o r u m et s a c e r d o t u m copia
ut in p r o f e s s i o n e v e r a e
fidei,
in o b e d i - n t i a v : r a a
quanta
curarum
Nostrarum
vis
domesticum
Sla-
instruantur
plunec
possimus
h a b e r e coniunctas,
quod esl
maximura
atque
o p t i m u m v i n c u l u m i n c o l u m i t a t i s . R e l i q u u m est, u t a d s p i r e t proposilis
N o s ' r i s e l i n c o e p t a s e c u n d e t diets
in misericordia
Deus.
N o s interim
in
Kalendarium
Romanac
atque
universalis
Ecclesiae
i n s e r a t u r , a g a t u r q u e q u o t a n n i s f e s t u m s a n c t o r u m Cyrilli et Methodi;
Consli-
iibus, ceterisque c o n t r a r i i s q u i b u s c u m q u e .
com-
Septembris
125
EPSTOLA ENCCLICA
R e c o m e n d a n d o el a u x i l i o p a r a l a s o b r a s
de las Misiones.
L60]S p .
xm.
apostlica.
J?
Porque, en p r i m e r l u g a r , estn los que predican la palabra de Dios; y asi Cristo ense con sus ejemplos y sus
orculos, y as el apstol P a b l o insista diciendo:
Cmo creeremos aquel quien no omos?
Vcmo oiremos si no vemos quien prdica..? Porque h
fe viene por elodoyel
odo por lapalabrade Cristo (2).
0)
la l-l V, 2.
Estos oficios, en p r i m e r lugar, tocan los que legtimamente han sido iniciados en el sagrado ministerio, los
cuales, por cierto, no poco a y u d a y conforta el obtener los
socorros externos y con plegarias dirigidas Dios a t r a e r s e
los dones celestiales, p o r lo cual son a l a b a d a s en el Evangelio aquellas seoras que Cristo que evangelizaba el
reino de Dios, auxiliaban con sus propios bienes (i;: y Pablo
da testimonio que a ellos y cuantos anuncian en el Evangelio, es concedido p o r voluntad de Dios que v i v a n del
Evangelio (2). I g u a l m e n t e sabemos que Cristo los que le
seguan y escuchaban dio este mandamiento: Suplicad al
amo de la mis que lleve ella sus operarios (3), y que sus
primeros discpulos, siguiendo el ejemplo de los Apstoles,
acostumbraban suplicar Dios con estas p a l a b r a s : Concede tus siervos que anuncien con toda confianza tupalabra . 4 :.
Estos dos oficios, que consisten cu dar y en orar, adems
de ser tilsimos p a r a ensanchar los confines del reino de
los cielos, tienen la propiedad, ellos inherente, de poder
fcilmente ser consumados p o r todos en cualesquiera de las
condiciones humanas. Porque quin se halla en tan misera
fortuna que no pueda dar una moneda intima sobrecargado con t a n t a s ocupaciones que no pueda e l e v a r alguna vez
una plegaria Dios por los nuncios del Santo Evangelio? Y
h a estado siempre en las costumbres do los hombres apostlicos, y especialmente del Pontifico Romano, quien incumbe mayormente la solicitud de p r o p a g a r la fe cristiana,
si bien no siempre se observ el mismo modo de emplear
tales socorros, sino que fueron varios y diversos, segn la
variedad de los lugares, y la diversidad de los tiempos.
Asi, siendo la tendencia de nuestra e d a d l a de emprender las cosas arduas, merced la conjuncin de los semejantes y la fuerza de los muchos, vemos unirse formarse
en todas partos asociaciones, de las cuales algunas se han
constituido p a r a promover la Religin en todos los pases,
siendo entre, todas la ms eminente aquella pa asociacin
formada cerca de sesenta aos h a cu Lyn de Francia, que
tom el nombre de La Propagacin dla Fe, la cual, en sus
principios, tuvo por objeto socorrer algunos misioneros en
America. Mas como el grano de mostaza se convirtiera en
rbol gigantesco de grandes y floridas r a m a s , todas las mi-
li)
Porque m u c h a s son las causas que h a n disminuido el nmero y la generosidad de ios asociados; y en verdad, difundindose por el m u n d o d e p r a v a d a s opiniones, por las cuales
se excitan los a p e t i t o s p o r los bienes t e r r e n a l e s y desmava
la esperanza de los bienes del cielo, qu debe esperarse de
quienes emplean el nimo y el cuerpo en satisfacer sus concupiscencias? P u e d e n los hombres entregados al hegoisluo
emplear oraciones, e n las cuales imploren de Dios que lleve
con la g r a c i a t r i u n f a d o r a , los pueblos que yacen en las
tinieblas, la luz d i v i n a del Evangelio? Prestarn, portanto,
auxilios los s a c e r d o t e s que por la fe t r a b a j a n y combaten?
A la vez que p o r l a m a l d a d do los tiempos, sucede que aun
el nimo generoso d e los hombres pios se r e t r a e de la munificencia, en p a r t e , p o r q u e con la abundancia de la iniquidad se enfria la c a r i d a d de muchos, en p a r t e , porque las
angustias p r i v a d a s y el estado de las cosas pblicas lo
cual se a g r e g a el t e m o r de tiempos aun peores), hacen que
muchos s e a n t e n a c e s en el retener y parcos en el dar.
De otra p a r t e , l a s misiones apostlicas se ven estrechadas p o r las mltiples y g r a v e s necesidades, porque cada da
es menor el n m e r o de los sagrados operarios, la vez
p o r q u e aquellos son a r r e b a t a d o s por la muerte, se invalidan por la vejez, se imposibilitan por las fatigas, y 110
estn prontos r e e m p l a z a r misioneros semejantes cu nmero y valor. Y es q u e vemos las familias religiosas, de las
cuales muchos p a r t a n p a r a las s a g r a d a s misiones, por
infaustas leyes d i s u e l t a s ; los clrigos, arrancados del alt a r y constreidos servil- en los ejrcitos; los bienes de
11110 y otro clero, en casi todas p a r t e s sacados la venta y
proscritos. V e s t a n d o abierto el camino regiones que parecan inaccesibles, a u m e n t a el conocimiento de los lug a r e s y de las g e n t e s , se piden otras m u c h a s expediciones de soldados de C r i s t o p a r a que se establezcan en nuevas
estaciones.
Adase la d i f i c u l t a d de los obstctdos generados por la
contradiccin, p u e s t o que al mismo tiempo hombres falaces,
sembradores de e r r o r e s , se revisten como apstoles de Cristo,
y a b u n d a n t e m e n t e p r o v i s t o s de auxilios humanos, usurpan
el ministerio de Cristo h los sacerdotes catlicos v reputan
como b a s t a n t e m e n t e logrados sus fines, si hacen dudosa la
va de la salvacin aquellos que escuchan la palabra de
Dios explicada de d i f e r e n t e modo. Ojal j a m s saquen provecho do sus m a l a s a r t e s ! V e r d a d e r a m e n t e la mies es gran-
de, pero los obreros son pocos, y neaso 011 breve tiempo ser n menos.
Hallndose as las cosas, Venerables Hermanos, estimamos que Cs deber Nuestro estimular el celo y la caridad de
los cristianos, fin de que, sea con la orac-iii, sea con ia
ofrenda, sean movidos a y u d a r la obra de las sagradas
misiones y promover la propagacin .de la fe. Obra d e s a n t a
excelencia, como lo demuestra el bien de sus propsitos, y
el fruto que de ellos se obtiene, puesto que esta santa obra
tiende directamente extender sobre el haz do la tierra la
gloria del nombre de Cristo: siendo, sobre todo, benfica
p a r a aquellos que son rescatados de los vicios y de la sombra de la muerte, mientras otros adquieran la capacidad
p a r a la salvacin sempiterna, pasando la suavidad do la
vida civilizada del culto brbaro y de las costumbres salvajes. Por donde resulta tambin mucho m s til y fructuosa
p a r a aquellos que de cualquier modo participan de ella,
puesto que se aumentan las riquezas espirituales y mritos
p a r a ConDls, habiendo ms deudores del beneficio.
A vosotros, pues, Venerables Hermanos, llamados p a r ticipar de Nuestra solicitud, muy mucho os exhortamos fiu
de que, estimulados p o r la confianza en Dios, y sin desmay a r por ninguna dificultad, con nimo conforme acudis
con Nos a y u d a r f u e r t e y enrgicamente l a s Misiones
Apostlicas. 8c t r a t a de la salud de las almas, por las cuales Nuestro Redentor dio su alma y nos constituy nosotros
obispos y sacerdotes, p a r a a d e l a n t a r la obra de los santos
y consumar la edificacin de su cuerpo msteo; de donde
procede, que cuantos han sido puestos por Dios p a r a custodia de sus rebaos, esfurcense p o r todos los medios, fin
de que las S a g r a d a s Misiones obtengan aquellos auxilios que
liemos recordado se hallaban en uso en los tiempos primordiales d l a Iglesia; es decir, la predicacin del Evangelio,
la oracin y la limosna de los hombres piadosos.
Si encontris, pues, algunos hombres celosos por la divina gloria y prontos idneos p a r a emprender las s a g r a d a s
expediciones, alomadles, fiu de que, e x p l o r a d a y conocida
la. voluntad de Dios, no se dejen vencer por la c a r n e y p o r
la sangre, y se a p r e s u r e n secundar las voces del Espritu
Santo, A los dems sacerdotes, las Ordenes religiosas de
uno y otro sexo, y finalmente, todos los fieles confiados
vuestro ministerio, inculcad con g r a n estudio p a r a que con
j a m s interrumpidas plegaras imploren el auxilio celeste
Enoicllc&s.9.
ENCCLICAS
p a r a loa sembradores de la divina p a l a b r a . Poned por intereesora Mara, M a d r e de Dios, que puede m a t a r todos
los monstruos del e r r o r , su pursimo Exposo, A quien muchas misiones han elegido y a como su protector y custodio,
y quien la Sede Apostlica h a dado por patrono la Iglesia universal; al P r n c i p e y toda l a escala de los Apstoles, de los cuales, p o r p r i m e r a vez, parti la predicacin del
Evangelio, resonando por toda la tierra, y finalmente,
todos los dems c a m p e o n e s distinguidos por la santidad,
que en el mismo ministerio h a n consumido su fuerza fecundando la vida con su s a n g r e .
Que la p l e g a r i a de splica se una la limosna, cuya
f u e r z a consiste en h a c e r que aquellos que a y u d a n los
hombres apostlicos, aunque separados por una gran distancia absorbidos p o r otra ocupacin, se asocien sin embargo, ellos en el t r a b a j o y en el mrito. En verdad, el
tiempo es tal, que m u c h o s estn constreidos por la miseria;,
pero nadie por eso d e c a i g a de nimo, puesto que, p a r a ninguno, ciertamente, p u e d e ser g r a v e la oblacin do la nfima
moneda que p a r a e s t e objeto se pide, fin do que, unidas
m u c h a s en una, p u e d a n p r e s t a r g r a n d e auxilio. Nadie puede
considerar, siguiendo vuestra enseanza, Venerables Hermanos, que su liberalidad no ser de provecho, porqu
p r e s t a Dios quien p r e s t a al indigente, y porque de la
limosna se dijo que e r a la m a s lucrativa de todas las industrias.
.'-3
En hecho de v e r d a d , p o r la promesa del mismo Jesucristo, no p e r d e r su r e c o m p e n s a el que h a y a dado un sorbo do
agua f r e s c a uno d e sus pobres, y seguramente esperar
amplsimas m e r c e d e s aquel que d a las Sagradas Misiones
un don exiguo, y aadiendo la oracin, ejercita la vez
m u c h a s y varias o b r a s de caridad; sobre todas l a s q u e los
Santos P a d r e s l l a m a n la ms divina entre las obras divinas,
y p o r lo cual se h a c e n cooperadores de Dios p a r a la salvacin del prjimo.
Alimentemos c o m p l e t a esperanza, Venerables Uermanos, de que todos aquellos que se glorian con el nombre do
catlicos, r e p a s a n d o en su mente estas consideraciones, y
p o r vuestras exhortaciones inflamados, en manera algOM
f a l t a r n esta o b r a de piedad que tanto interesa Nuestro
corazn. No p e r m i t i r n que su celo p a r a dilatar el reino
de Jesucristo sea excedido por la energa y por la industria
de los que se e s f u e r z a n en p r o p a g a r el dominio del principa
LEN PAPA X H I .
133
D u o Itaec m u n i n q u a e ia
lnrgiendo supplicandoque
confislunl,
c u m p e r u t i l i a s u n t ad r e g n i c a n l o r u m f i n e s l a l i u s p r o f e r e n d o s ,
llud
hobent
proprium,
facile q u e a n t
ut ab
hominibus
turn
ut
D e u m o b s e c r a r a aliqtianditi prohibeotur?
Huiusmodi
a d b i b e r e s e m p e r viri apostolici c o n s u o v c r u n t ,
dare
Erangelii
vero
praesidia
nominatim
Pontfices
r o m a n i , i n q u o s eli r i s t i a n a e ( i d e i p r o p a g a n d a e m a x i m e i n e u m b i t s o l l i c i ,
Ludo: t a m e t s i n o n e a d e m p e r p e t u o r a t i o f u i l b s e c s u b s i d i a c o m p a r a n d i -
EPISTOLA ENCCLICA
D E P R O P A G A N D A E F I D E I COMMENDATIONE.
nostra libeal a r d u a
nonnullao etiam
I _ , D O
I F * F * .
q u a e q u e enniiinctia
plu.rimorum
e o n s i l i i s e t viri'>us a g g r e d , s o c i e t a t e s p a s s i m c o i r e v i d i m u s , q u a r u m
ob
eam
cauasatn sunt
initae, ut p r o v e h e n d a o
VENERABILES FftATRES
q u a e a propagatione
/Idei
in
intorceleras
i n tia l i i s c o a l i t a ,
speda-
vi!, ut q u i b u s d a m in A m e r i c o m i s s i o n i b u s o p e m ferret: m o x t s m q u a r a
S A L U T E M ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
g r a n u m s i n a p i s in a r b o r o m i n g e n t e m e x c r a v i t , c u i u s r a m i l a t e f r o n dcseunt,
adeoque
ed
aunt
Dei
finibus
u t i n d i e s m a g i s d i l a t e t locum
suorum
quamvis
c u m nu!l!s regionum
c o n t i n e a l u r , h a n c b a b e l v i m o C o n d i t o r e s u indilam,
Leo X U , Pius
et
Vili,
Indulgontiarum
e x t e n d a t 1). H e c a u l e r a c h r i s t i a n a r u m g e n t i u m incrementa,
p a t e r n a c o m p l e x u s e s t G r e g o r u s X V I , q u i in e n c y c l i c i s l i t t e r i s d i e X V
Sancii Spirilua
tameo
hSminum
daeet cnira
sapietltiam
et pelles
extrinstcus
sui,
tabernacutorm
intimo
tehtorii
testimonies
affletlt atiSilioque
p r a e c i p u e Bant,
Dei eo m o d o r e s
universas
m e n t i s A u g u s t i a n n o h u i u s s a e o u l i q u a d r a g e s i m o d a l i a in b a t i c
sen-
perficiuntur:
t e n t i a m d e e o d e m l o q u u t u s esl; M a g n u m s a n e o p u s et s a n c t i s s i m t i m ,
or.liha.-i e t od
o p r a liiJmaiiOqUB m o r e
m e t a m p e r d u e i , q u i n a t u r a e s i n g u l a r U m c o n r e h i a t . Null Uiiumtamen
ad D e u m fusi s n s t i n e t u r , a u g e t u r . invalescit, q u o d q u e
neo-
p b v t o s e x e r c e n d i s , n e c n o n fi i e i i b u s b m p e t u p e r s e c u t i o n u m
libo-
strem
Sion
rovorum
quorum
civium accrssio,
N a m p r i m a e q u i d c m partes
ei quern
dicante'!...
Ergo
"ton auditrunl
i/Mmodo
/ides ex audita,
aulem
auditus
aulem
operae
audienl
per
QaomoJo
sine
cerbura
preChrist'(!)..
rite s a c r i s initiati f u e r i n t -
a f f a r u n t qui
vel auxilia in
rndis inductum b o n e r u m o m n i u m
admiratieneatquoamoredignis.
s i m u m e x i s t i m a m u s . N e c s i n e peculiari d i v i n a e p r o v i d e n l i a e Consilio
lanlum e o m m o d i ali|ue utllitatia Eccleaine n u p o r r i m i a b i s c e
tempo,
liostis
s t i a c h a r i s m a t a c o n c i l i a r e s o i e n t . Q u a p r o p t e r l a u d i n l u r i n Evangelio
mulieres, q u a e Christo
facutlatibus
suis
evangelizanti
regnum
(3), e l P a u l l u a t e s t a t u r ,
ii. qui
D e i ministrabant
E v a n g e H u m annua-
l i a n t v o l u n l a t e D e i c o n c e s s u m e s s e u t d e E v a n g e l i o v i v a n t (*)
"""
iustitulum
nova
quolidie
Incrementa
ili
ut mittat
operarios
Aposlolis
tuis
rum
in messeci
praeeuutibus,
omni
fiducia
loqui
ita
suam
|5): j i r "
X, 3i, L u t . X , 2 . - ; 6 ) Act, I V , .
vestigiia
miilam
ponliQcalia i u d u l g ^ n t i a e p r i v i l e g i a io a o c i o i oollata s u n t , e x c i t a t a
supplicare
ocrbtimtuum
caperei.Neque
Pius
ope
Episcopo
eiuaque
Rogati
messis,
colleteque
ut tam s a l u t e r
prosperitatis in m a i u s p r o v o h c n d a e
Dominum
atudii,
IX, qui
praelormisit occasioner
mosque F.ius u l u m n o s ,
iunetia
m o d o s s s e o t a l o i - e i u d i t o r e s q u e s u o s C h r i s t u m ita i u s s i s - s e
c o n s u e v i s s e - . Da semis
Aposle'ieis
(ol-
e i u s o p e r a s u h s i d i u m o l i r i s t i a n o r u m p e l a s , et p r a e a t a n l i s s i m i
ad
so-
d o l i u m n u m e r o , q u o r u m s i n g u l a r m e r i t a CQiislitisasnt, varii b o n o -
134
ENCiCLICAS
Orientis
nuncupala
lesu
Christi
infantili,
altera a
e s t . P r i o r i p r o p o s i l u m e s t t o l l e r e et ad
nios
re-
d e m p t o a c h r i s l i a n a e r e g e r , e r a t i o n i s l a v a c r o a b l u e n d o s c u r a t , ut seil i c e t vel i n
vel saltem
e s t do a d o l e s c e n t i b u s
alia q u a m
commemoravimus
cupiditatem.-Cetenim
u l r a q a e s o d a l i t s s a n l i q u i o r i illi, c u i a (idei p r o p a g a t o n e n o m e a t s l ,
a d i u t r i c e m o p e r a m p r a e b e t , et s t i p e p r e c i b u s q u e e b r i s t i a n a r u m g e n t i u m a u m e n t a t a ad i d e m p r o p o s i l u m a m i c o f o e d e r e c o r s p i r a t ; o m o e s
e n i m e o i n t e n d u n t , u t e v a n g e l i c a e l u c i s d i f f u s i o n e q u a m p l u r i m i ab
Ecclesia e x t o r r e s veniant ad a g n i t i o n e m
Dei, E u m q u e
c o l s n t , et
q u e m raisit I e s u m C h r i s t u m . M e n t i s p r o i n d e l a u d i b u s , v e l u t i n n u i m u s ,
h a e c duo insiituta, datis Apostolicis littcris, ornavi! P i u s I X Decessar
Noster, iisque sacras Indulgeniias liberaliter est e l a r g i t o .
I t a q u e c u m t r i a s o d a l i t i a l a m c e r t a P o n t i f i c u m m a x i m o r u m grafia
florucrint,
cumque opussingula
s u u m s t u d i a c o n c o r d i u r g e r e nutn-
b a r b a r a s g e n t e s excolenda
E l s a n e c u m p a s s i m o p i n i o n e pravue
s p a r g a n t u r in v u l g u s , p e r q a a s m u o d a n a e f e l i c i l a t i s s p p e t i l i o a c u i t u r ,
c a e l e s t i u m a u t a m b o n o r u m s p e s a b i i c i t u r , q u i d a b i i s e x p e c t e t u r , qui
a n i m o ad exeogitandas, c o r p o r e ad c a p i e n d a s
volupt-tes
utuntur?
fide
laboranlibus
fieri
ac
ad-
dimicantibui
ad munificentiam animos
e t i a m p i o r u m h o m i n u m l e m p o r i s i m p r o b i u t e o p o r t u i t , p a r t i m quod
a b u n d a n t e iniquitale rofrixit mullorum Caritas, partim quod
rerum
peioris
e v i ) p l u r e s in r e t i n e n d o tonaces, p a r c i o r e s a d l a r g i e n d u m effecerunl.
s i o n i b u s e s p r a e s i d i a s u p p e l a n t q u a e a p r i m o r d i i a E c c k s i a e su
f u i s s e c o m m e m o r a v i m u s , aicilicel E v a n g e l i ! praeo.onium, et
uior
u l es"
p l o r a t a c o m p e r i a t e v o l n t a t e Dei, n o n a c q u i o s c a n t c a r n i et sanaui.
Di, s e d
piritUB
Sancii
v o c i b u e o b t e m p e r a r e f e s t i n e n ! . - A relqui
fidelibus
ordini-
n .
EPISTOLA ENCICLICA
tori b u s d i v i n i v e r b i c o n c i l i e n t , D e p r e c a t o r e s a u t e m a d h i b c n n l Deipara ra V i r g i n t m , q u a e v a l t o m n i a a r r o r u m
s.mum
eius Sponsum,
mooslraiaterimereipuris.
c u s t o d e m q u e a d s c i v c r a n t , ci n u p o r Apostolica
cles.iae P a l r o n u r a
dedil; Apostolorum
unde profeca p n m u m
i a m aibi
Sedes
Princines
praeslilen*
u n i v e r s a Ec-
agmenque
Evangeli! praedicalio o m - i
terrarum
p e r s o n u i l ; c e t e r o s d e m u m p r a e c l a r o s s a a c l i t a l e v i r o s , q u i in
orbe
rodea
m i n i S t e n o a b s u m p s e r e v i r e s , ve] vitam c u m s a n g u i n e p r o l u d o , l
1 recai,om supplici eleemosyna accedei, ouiua quidam
inlores.eorumquecum
in laborando
lum in bene
in
liane
rem
idcirco aniraum
desiderato,
collatio
merendo
q u a m y i s e m a t o s in u n u m colisi,,
*<>*.
Vonerbiles
S5tis
fermo
d.cta
est
minirnis eius p o c u l u m
merces .llum
enguo,
manebit,
g r a n d i a q u e a n t p a r a r ! .ubai-'
non
perdei mercedem
dederit t q u a e
quod divinorum
suam qui u n i
p r [
divinissimum
,
s i m o r u
profeca
m i s s i o n e s a r r e ve'
simul et varia
omnium
6a]uUral
ars
R e v e r si.
frigidae, amp'i.sima
qui i n s u m p t o in s a c r a s
d u e r u n l , a d i u l o r Ci D a i i
,.Us,pis-
sibi l i b e r a l i l U e m Ato-
artium quaestuoaiisima.
p r e e , b u s q u e adioctis, piura
exercat, et
essogrsvis
omnium
polest
Frelros, commonenlilu,
q u e c o n s t e r e i , n o n i a c t u r a e s.-d l u c r o s u a m
caritatis
opera
sancii
Panes
,u.
nomine,
haec repu,arles
animo
et
liorla.ionita
v e s l r i s i n c e n s o s , m i n i m e d e l u t u r o s h u i c , quod X o b i s t a n t e : e r e ceri
est, pielatis officio; n a q u e p a s s u r o s studia
sua
ir, a m p l i f i c a n d o
v;nci
qui
leso
domi,,slum
et populo
Noslrae
Apostolica
teslem.
vigilanliao Veslrse
D E L
P O D E R
L60]S p .
xm.
apostlica.
socios
d e s p o n d e a l : s l i p i s enim, .mee
nulli
O R I G E N
v i r o r u m ad-
e l t i c i a t . e r a p u s q u i d e m e s t h u i u a r a o d i , tit p l u r e s p r e m a t rei f a m i f o r i .
inopia; nerao lamen
E L
e a v i s e s t , ,,t
S O B R E
tolom
beoedi-
Vobis, Veneracommisso
pera-
impcrtimus.
S
l>clru,n
d i o
' m
'
"I
c c m b r i i annf
M U U C C L X X i . , Ponti li:atus Nostri a i no l e r t i o . - L E O P P . XIII.
- s i o m b u s e s p r a e s i d i a t u p p e l a n t q u a e a p r i m o r d i s E c c k s i a e
funsse c o m m e m o r a v i m u s , scleel Evangeli! p r a e c o n u m ,
et
USu
pior
ut es"
p l o r a t a c o m p e r t a q u e v o l n t a t e Dei, n o n a c q u i o s c a n t c a r n i et
EaRU.
ni, sed
Spinlus
Sancii
v o c i b u t o b t e m p e r a r e f e s t i n e n ! . - A reliquie
fidelibus
ordini-
c u r a o v e s t r a e o o n c r a d i t i s magnope
c o n t e n d i l e , ut n u m q u a m n t e r m i s s s p r c e i b u s o a e l e s t e auxilian,
ta-
EPISTOLA ENCICLICA
eius Sponsum,
cus'.oderaque a d s c i v e r a n t , ci n u p e r Apostolica
clestae P a l r o n u m
dedil; Apostolorum
i a m sil,i
Sedes
Princioea
praeslilen*
u n i v e r s a Ec-
agmenque
Evangeli! praedicalio o m - i
terrarum
p e r s o n u i t ; c e t e r o a d e m u m p r a e c l a r o s s a n c t i l a l e v i r o s , q u i in
orb
rodea
in laborando
tum in bene
in
liane
rem
idcirco aniraum
desiderato,
collatio
merendo
fermo
poleat
estogravU
q u a m y . s e m u l i t a i n u u m c o l l a t i , a a t i s g r a n d i a q u e a n t p a r a r i .ubsi-'
*<>*.
Venerebiles
Fr.tr,
c o r a r a o n e n t u s , uausqgfc-
q u e c o n s i d e r e ! , n o n i a e t u r a e s.<d l u c r o s u a m
r e ra, q u i a f e n e r a t u r D o m i n o
eleemosyna
ipso
lesu
dieta
diritto
est
auctore,
minirnis Plus p o c u l u m
m e r c c s illuni
manebit,
non
artium quaestuotssimi..
perdei mercedem
dederit iquao
quod divinorum
tuam
quiunifj
proto
m i s s i o u c s a,-re ve'
simul et varia
omnium
ars
R e v e r a si.
fggidae, amp'i,sima
qui i n c u m p l o in s a c r a s
s i b i l i b e m l i l U e m futu-
omnium
divinissimum
caritatis
epera
sancii
Panes
d i i e r u n t , a d i u l o r fil D a i i n s a l u t o n i p r o x i m o r u m .
Certa
fiducia
haec repuiarlcs
animo
et
l.ortationite
e s t r i s n , c e n s o s , m i n i m a d e f u t u r o s h u i c , quod N o b i s t e n t o : e- ceri
est, ptelalis officio; n t q u e p a s s u r o s studia
sua
ir, a m p l i f i c a n d o
vinci
qui
leso
dominatore
p r i n c i p i a t e n e b r a r u m p r o p a g a r e n i t u n t u r . I n t e r n a piis clirii-tiananiin
genlium coeptis D e u n , p r e m i u m adprecantcs,
cljonem.praecipuae benevolente
Fratre, Clero
m a n l c r in D o m i n o
Noslrae
Apostolica,u
testem.
D E L
P O D E R
L60]S p .
xm.
apostlica.
socios
O R I G E N
v i r o r u m ad-
e t t i c i a t . e m p u s q u i d e m e s t l i u u a r a o d , u t p l u r e s p r e m a t rei familiari
inopia; n o m o lamen
E L
e a v i s e s t , 1
S O B R E
lolum
benedi-
Vobis, Veneracommisto
pera-
impcrtimus.
a P u d
S
1>elri n
d i 0
UIVY'rTvvv11;?
.
'
"
"I
D t t c e m b r i l annf
M U U L C L X X X , P o n t i l i : s l u s Nostri ai n o t e r t i o . - L E O P P . XIII.
1 3 8
ENCCLICAS
DE S. S. LEX
X M
P(l)
ENCCLICAS
DE S. S, I.KM X I I I
ENCCLICAS
(1)
i d Rom.XIII, 1,2,5-
(!) I P o t r . U , 13-15.
Evacuis
q u e 63 uno solo el Seor do todos, t'tco pitra aqudU que h
invocan ( l ) | y que, p o r t a n t o , estn s u j e t o s y obedecen lo.;
prncipes, p o r q u e son, e n cierto modo, u n a i m a g e n de Dios,
d quien sdrfirs
reinar.
Y esto lo liio s i e m p r e l a Iglesia p a r a q u e esta forma do
potestad civil no slo se imprimiese en los nimos, sino yus
tambin f u e s e e x p r e s a d a en la vida p b l i c a y e n las. cost u m b r e s do los pueblos. M i e n t r a s q u los e m p e r a d o r e s pa*
g a n o s s s e n t a r o n eii el trono p a r a g o b e r n a r las repblicas,
los q u e e r a n prohibidos por la supersticin de ascender A
a q u e l l a f o r t n a . d e imperio q u e heios bosquejado, procur la
Iglesia I n o c u l a r l a c h a s mnte3 d l o s pueblos, los cuales,
luego q u e r e c i b a n l a s instituciones c r i s t i a n a s , deban que*
refBg'Ustar su v i d a las mismas. Y a s i l o s P a s t o r e s de las
a l m a s , r e n o v a n d o ios e j e m p l o s del Apstol San Pablo, n e o s - .
tUmbraron c o n simio cuidado y diligencia m a n d a r los pueblos que estuviesen sujetos y obedeciesen los prncipes y potestades (2); a s i m i s m o q e ol'asC Dios p o r todos los lionp
lires, p e r o e s p e c i a l m e n t e por los reyes y por todos aquellos
que estn en el poder, porque esto es acepto ante, nuestro Salvador Dios (3). Y los a n t i g u o s cristianos nos d e j a r o n de todo
esto b r i l l a n t s i m o s documentos, pites siendo atormentador,
i n j u s t s i m a y c f U e l i s i m m e n t e p o r los e m p e r a d o r e s paganos,
j a m s d e j a r o n do conducirse con obediencia y con sumisin,
e n t r m i n o s d e q u e p a r e c e r a c l a r a m e n t e q u e iban como
p o r f a a q u e l l o s en la c r u e l d a d y loa cristianos e n la sumisin
y en el obsequio.
Y l a m o d e s t i a c r i s t i a n a e r a t a n g r a n d e y t a n cierta la
v o l u n t a d de o b e d e c e r , q U e n o p o d a ser obscurecida por la
c a l u m n i a y l a m a l i c i a de los enemigos. P o r lo c u a l , aquellos
q u e h a b a n Uo d e f e n d e r p b l i c a m e n t e el n o m b r e cristiano en
p r e s e n c i a d e ios e m p e r a d o r e s , con e s t e a r g u m e n t o , princip a l i s i m a m e n t e , c o n v e n c a n q u e e r a injusto c a s t i g a r loa
c r i s t i a n o s p o r las l e y e s , pues C o n v e n i e n t e m e n t e v i v a n los
ojos de todos p a r a d a r ejemplo de su o b s e r v a n c i a . As h a
b i a b a A t c u g o r a s con toda c o n f i a n z a .Marco Aurelio Auto*
nio y i su liijo Lucio Aurelio Connnodo. / ' e m i t s que motrot
que ningn mal hacemos, antes bien nos conducimos con toda
piedad y justicia no solo respecto A Dios, sino respecto al imperio, seamos perseguidos, despojados, desterrados (i). D e l mismo
t u A d KOIXL X . ja.(s
ChrUaaifi.
(1) Apalog. n . 3 5 .
(2) A p o l o s , n . 3?.
Enefelicas.-iy.
EPISTOLA EHOYLIA
D E
P O L I T I C O
LEO
P R I N C 1 P A T U
PP.
XIII
VENERAB1LES FRATRES
SALUTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
|IUTDRNUM
illud
teierrimumque
bellum,
adversus
divinam
societatis h u m a n a e ,
civilis p r i n c i p a t u s , in q u o s a l u s publica m a x i m e
oral,
acno-
nititur.
populares
q u a m a n t e s : et t a n t a e s t p a s s i m licentia,
audacius
tam
hodie
crebrae
recusant,
seditiones
ac
saepe
ob-
re-
l i c t u m e s s e v i d e a t u r . D i u q u i d e m d a t a e s t o p e r a , u t 1 li i n c o n t e m p t u m
atque
odium
venirent multitudini,
conceptaeque
ftammis
invidiae
internecio-
ad potentissimi
Impera-
h o m i n e s in ceteros
Europae
principes
quillitatem i m p e r i o r u m una
singulas
horas
periclitutcm
cum populorum
discrimina,gra-
principum
et
tran-
salute properaodum
intneamur.At qui
tamen
in
religionis
firmamenta
r e i p u b l i c a e p e p e r i t , s i m u l a c i n m o r e s e t i n s t i t u a Civita t u r n
penelra-
EPISTOLA ENCYOLICA
D E
P O L I T I C O
LEO
P R I N C 1 P A T U
PP.
XIII
VENERAB1LES FRATRES
SALUTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
|IUTDRNUM
illud
teierrimumque
bellum,
adversus
divinam
societatis h u m a n a e ,
civilis p r i n c i p a t u s , in q u o s a l u s publica m a x i m e
oral,
acno-
nititur.
populares
q u a m a n t e s : et t a n t a e s t p a s s i m licentia,
audacius
lam
hodie
crebrae
recusant,
seditiones
t u r b a e , ut iis qui r e s p u b l i c a s g o r u n t n o n s o l u m d e n e g a t a
ac
saepe
ob-
t e m p e r a t i o , sed n e s a t i s q u i d e m t u t u m i n c o l u m i la lis p r a e s i d i u m
re-
l i c l u m e s s e v i d e a t u r . D i u q u i d e m d a t a e s t o p e r a , u t 1 li i n c o n l e m p t u m
alqiie
odium
venirent multitudini,
conceptaeque
ftammis
invidiae
internecio-
ad potentissimi
Impera-
h o m i n e s in ceteros
Europae
principes
quillitatem i m p e r i o r u m una
singulas
horas
pcriclitutcm
cum populorum
discrimina,gra-
principum
et
tran-
salute properaodum
intneamur.Al qui
tamen
in
religionis
firmamenta
r e i p u b l i c a e p e p e r i t , s i m u l ac in m o r e s et i n s t i t u a civile turn
penelra-
et
quasi concenlurn
atque omni p e r t u r b a t o n e
propter cum
custodi
a t q u e e x e m p l i s m i r a vis est
regcndae
Dei
est. conspira-
carcns rerum
Ecclesiae
et i n t e r p r e t i ,
ed
qui i r a p e r a n t i n officio, t u e n d a m ^
publicarum
catholicae,
beneficio
iranquillus
cursus.-Qua-
doctrinarum
praepositi simus,
Christi
auctoritatis
q u a r a t i o n e sit
in
tara
formidoioso
frenosim-
n u m q u a m t a m e n assequi potuil ut
aures
eos
wbis,
qui
continetis
t oifitas
nalones
ab A lUmimo
redo
rem
(9).Isla t i m e n , q u a e
ab elheuioa
Deo
s iperstitione
gente m
pulchritudinemque
corrupit.
Postmcdo,
contituta
finem
est.Verum
consequi
prohibeatur,
s i fieri n o n
potuit, ut e
quo
libuitomnesartes
fingere.
Immo
sibi
libertatera lar-
eorum
qui sibi s u p e r i o r e s a e c u l o p h i l o s o p h o r u m
n e m inquiunt potestatem a p o p u l o
vestigiis
quare
seduta
vocari possit.
Ab
his vero
dissentiunt
imperanti
Deo
repetunt, v e l u t
ingredientes
esse;
qui
popu'o
e a m i n divi tate
sibi m a n d a U m , el
con-
recentiores perplures,
g e r u n t , a b i i s n o n uti s u a m g e r i
dilucere
c o n d o m n a n d i p o t e s t a t e m , C h r i s l u s D o m i n u s , non haberes,
adeersum
me
ullam,
nsi
Ubi
datum
quod
et per
Apostatimi
docuit,
quia
non
est
respondit,
esset
Q u e r a l o c u m S . A u g u s l i n u s e x p l a n a n s , Discamus,
desuper
(i).
i n q u i i , quod
potestas
nisi
dxit,
a Dea
Apostolorum
(4),
incorrupta
Ad R o m a n o s , p r i n c i p u m e l h n j c o r u m
i m p e r i o s u b i e c t o s . P a u l i est e x c e l s a e t p i e n a g r a v i t a t i s e n l e n lia:
est potestas
Princeps
nisi
Dea;
Dei minisUr
est
ex quo
t a m q u a m ex causa illud
Non
concluditi
(6).
m a i e s t a t e m q u e a m m e n d a m: idque
s o l u m ministrari
veras
Evangelium
Ecclesia P a i r e s , h a n c p s a m , ad
ubi
voi c a p i t e , a
praeposuit
paullalim
sicul
c b r i s l i a n u m a f f u l s i t , v e r i la ti v a n i t a c e s s i t , r u r s u m q u e i l l u d
v o x resona vii t a m q u a m i m a g o .
principio
data
r e r u m s p e c i e s el n o t i o n e s c o m p l u r e s , ila e t i a m p r i n c i p a t u s g e r m a n a m
f'ormam
c o m m u n i t a t e cogit ipsa
ne
Deus
auctore didicer.mt,
dedoeli aunt; quae
n o m i n i p a r e r e t . P r a e e s s e a l i q u o s i n o m r i i c o n s o c i a m o n e l i o m i n u m ;t
necesstas;
quoniam
(1). Q u o d l i b r o E c o l e -
s i a a l i c i i d e m c o n t i m i t u r . ld unamqunmque
homines
potestatem-
a l i b i : praebete
ealbolici homines,
naturali
qui
necessarioque
iu$
prin-
cipio.
Interest a u t e m attendere h o c loco, eos, qui republicae praefuturi
nara profiteri a c p r o p a g a r e
S . A u g u & t i n u s a i t , dandi
regni
etimperii
In caradura sontentiam S, i o a n n e s
sint.
i n q u i t . a f g i i n alimperent,
et temere
ferantur,
diligenter
... dioinue
s t u d u e r u n t . Non
potestatem
nisi
tribuqmus,
aero
alii
subiecti
esse sapientiae
sint,
dico
caelitus
datam
fatemur
;8).
p r a e c e p t a e t i a m n a t u r a l i r a li n i s
,t).
principatus
nxquaomniaco.su
j,.
Id
G r e g o r i u s M a g n u s t o s t a t u s e s t i n q u i e n * : Potestatem
ac rejibus
Deo
C h p y s o s U M n u , Quod
ipsum
S.
Imperatoribus
ut
vel iis, q u i r a t i o n e r a s o l a r a d u c e m s a q u u u l u r , o m n i n o v i d e r i r e c i a e s
v e r a d e b e a n t . Et s a n e h o m i n e s in
civili s o c i e t a t e v i v a r e n a t u r a i u -
p e r s p c u e d e m o n s t r a d el
appetitio^
n e s a n i m i p e r p l u r e s , et r e s n e c e s s a r i e
momenti,
mullae
ac m a g n i
q u a s solitarii assequi h o m i n e s
n o n p o s i m i , iuncli et c o n s o c i a t i
a l t e r i s a s s e q u u n t u r . NUDO v e r o , n e q u e e x i s t e r e n e q u e i n l e l l i g i s o c i e -
cun
m a n d a t u r imperium, sed s t a t u i t u r a
u n u m fial e x p l u r i b u s . a a s q u e a d c o m m u n e b o n u m r e c l e a l q u e o r d i n e
q u o sit
gerendum.-#cque.hio
nihil e n i m
principatus,
aut plurium
sit. et in c o m m u n e m utililatem
non
prohibontur
populi
illud
est, c u r
non
si m o d o
Eo
iusius
genus
comparare
rdpubiicae,
magis
civili s o c i e l a l e e s s e n l , qui
dini i m p a r a r e n t l q u o illua e t i a m
m a g n o p e r e valet, quod
multiti
ii, q u o -
r u m a u d o r i la l o r e s p u b l i c a a d m i n i s l r a t u r , d e b e n t c i . e s i t a p o s s e
g e r e 8d p a r e n d u m , ut bis p i a n e p e o c a t u m sit n o n p a r e r . N e m o a u t
h o m i n u m h a b e t in s e a u t e x e e , u u d e p o s s i t
culis
liberam
ceterorum
voluntstem
huiusmodi
Gonstringere.
com
imperli vinUnica
rerum
apte convenial.
Revera I m m a n i p a t e n t a b l e i n Deo e s s e f o n t e m , libri
Velerie Tes-
t a m e n t i p l o r i b u s l o c i s p r a e c l a r e c o n f i r m a n t . Par
me r$ges
per
iustiiam
me principes
tmperant
el polcntes
decernunt
regnant...
(t). A t q u e
154
ENCCLICAS
o m n i u m p r o c r e a t o r i et legislatori Deo ea p o t e s t a s e s t : q u a m q u i
e x e r c e n t , taraquam a Deo s e c u m c o m m u n i c a t a m e x e r c e a n l n e c e s s e
e s t . Lnus est legislator
eiiudex,
qui potest perdere
et liberare (1).
Quod p e r s p i c i t u r idem in o m n i g e n e r e p o t e s t a t i s . E a r n , q u a e in sa.c e r d o t i b u s est, p r o f i c i s c i a Deo tarn e s t c o g n i t u m , u t ii a p u d o m n e s
p o p u l o s ministri e t h a b e a n t u r e t a p p e l l e n t u r Dei. S i m i l i t e r p o t e s t a s
p a t r u m f a m i l i a s e x p r e s s a m r e t i n e t q u a m d a m eftigiem a c f o r m a m a u c t o n t a t i s . q u a e est in D e o , a quo omnispaternitaa
in caelis etin
terra
nominator
{2). Isto a u t e m m o d o diversa g e n e r a p o t e s t a t i s m i r a s i n t e r
se habent similitudines, cum quidquid uspiam est imperii el auctoritatis, eius a b u n o e o d e m q u e m u n d i opitice e t d o m i n o , q u i D e u s est
origo ducatur.
Qui civilem s o c i e t a t e m a l i b e r o h o m i n u m c o n s e n s u n a t a m v o l u n t
i p s i u s imperii o r l u m e x e o d e m f o n t e p e t e n t e s , d e i u r e s u o i n q u i u n t
a l i q u i d u n u m q u e m q u c c e s s i s s e , et v o l u n t a t e s i n g u l o s in e i u s s e c o n l u l i s s e p o t e s t i t e m , ad q u e m s u m m a i l l o r u m i u r i u m p e r v e n i s s c t . S e d
m a g n u s est e r r o r n o n v i d c r e , id q u o d m a n i f e s t u m e s t , h o m i n e s , c u m
n o n sint soliv8gum g e n u s , c i t r a l i b c r a m i p s o r u m v o l u n t a t e m ad n a luralem communitatem esse natos: ac praeterea pactum, quod praedicant, est a p e r t e c o m m e n t i t i u m et fictum, n e q u e ad i m p e r t i e n d u m
v a l e t polilicae p o t e s t a t i t a n t u m v i r i u m , d i g n i t a t i s , firmitudinis, q u a n t u m tutela r e i p u b l i c a e e t c o m m u n e s c i v i u m u t i l i t a t c s r e q u i r u n t . Ea
a u t e m d e c o r a e t p r a e s i d i a u n i v e r s a t u n c s o l u m est h a b i l u r u s p r i n c i p a l s , si a Deo a u g u s t o s a n c t i s s i m o q u e f o n t e m a n a r e i n t e l i i g a t u r .
Q u a s e n t e n t i a n o n m o d o v e r i o r , s e d n e u t i l i o r q u i d e m r e p e r i ulla
p o t e s t E t e n i m p o t e s t a s r e c t o r u m c i v i l a l i s , si q u a e d a m est d i v i n a e
potestatis coramunicatio, ob h a n c ipsam caussam c o n t i n u o adipiscit u r d i g n i t a t e m h u m a n a m a i o r e m : n o n illam q u i d e m i m p i a m et p c r a b s u r d a m , i m p e r a t o r i b u s ethnicis divinos honores affectanlibus
a l i q u a n d o e x p e t i t a m , s e d v e r a m et s o l i d a m , e a m q u e d o n o q u o d a m
a c c e p t a m b e n e f i c i o q u e divino. E x q u o s u b e s s e c i v e s e t dicto a u d i e n t e s e s s e p r i n c i p i b u s , uti D e o , o p o r t e b i t n o n t a m p o o n a r u m f o r m i d i n e ,
quam verecundia maiestatis, n e q u e assentationis caussa, sed consc f c n t i a officii. Q u a r e s t a b i t in s u o g r a d u l o n g e firmius collocatum
i m p e r i u m . E t e n i m i s t i u s vim officii s e n l i e n t e s , c i v e s , f u g i a n t n e c e s s e
est i m p r o b i U i t e m et c o n t u m a c i a m , q u i a sibi p c r s u a s u m e s s e d e b e t ,
qui p o l i t i c a e p o t e s t a t i r e s i s t u n t , h o s d i v i n a e v o i u n t a t i r e s i s t e r e ; q u i
honorem r e c u s a n t principibus, ipsi D e o r e c u s a r e .
Ad h a n c d i s c i p i i n a m P a u l u s A p o s t o l u s R o m a n o s n o m i n a t i m e r u diit; ad q u o s d e a d h i b e n d a s u m m i s p r i n c i p i b u s r c v e r e n t i a s c r i p s i t
l a n t a c u m a u c t o r i t a t e et p o n d e r c , u t n i h i l g r a v i u s p r a e c i p i p o s s e v i d e a l u r . Omnis anima potestatibus
sublimioribus
subdito sit: non est
ent/n potestas nisi a Deo: quae autem sunt, a Deo ordi.natae
sunt,
liaque qui resistit potestati,
Dei ordinationi
resistU. Qui autem
resistunt, ipsi sibi damnationem
aequirunt
ldeo necessitate
subditi
(1) lacob. IV, 12.(2) Ad Bphes. Ill, 15.
DE S . S . LEN X I I I
155
(I) Ad Rom. XIII, 1,2. 5.-2; I Pftr. II, 13-15.<S) Mattb. XXU, 21.-''i) Actor, V,
29.(5) Sap. VI, 4,5,6, 8,9.-(G) Ad Rom. X. 12.
ENCCLICAS
besse et obtemperare prinoipibus, quod
i m a g i o e m quodammodo re-
ut Christiana
f o r m a n o n m e n ti b u s s o l u m i n h a e r e s e e r e l s e d e t i a m p u b l i c a p o p u l o r u m
vita m o r i b u s q u e p x p r i m e / e t u r . Q u a m d i u a d g u b e r n a c i l a
reipublicae
superstitione
prohibebantur,
instillare llam
Deo
hoc
u n U m sibi s u T i c r e n l , s e s e p r o f i t e r i . e l c h r i s t i a n o s e s s e el n o l l e m u U re
fidem
Ullo m o d o . C e t e r u m
placideatque
nihil de
l a t e r e sic i b * n t
rnimi crueiatuum
pereadem tempora
quam
m a l u e r u n l . S e d i n i i s i p s i s r e r u m a d i u n c t i s t a n t u m a b e r a t ul q u i c q u a m
soditiose f a c e r e n t m a i e s t a f e m v e i m p e r a l o r i a m eoi)ternnereult ut
magnitudo
resistendo
cogitabanl;
ad tortoris equuleuro, ut
christianorum
vis i n s l i t u t o r u m
sed
gniludin
ralione
specula
est
ia
t o r e s a n i m a r u m , e x e m p l a P a u ' i A p o s t o ' i r e n o v a n t e s , c u r a et d i l i g e n -
t i a s u m m a p o p u l i s p r a o c i p e r e c o n s u e v e r u n t , principibus
potesta-
libus subdios esse diclo obedire (I): item orre Deum pro eunctis
hominibus, sed nominatim pro regibus et omnibus qui in sublimitate
sunt, hoc enim acceptum est coram Saldatore nostro Deo {2) Atque
m o b i l e e r g a p r i n c i p e m fide c u m u ' a r e . Q u o d si a l i q u i d r o g a r e t u r q u o d
ad bario r e m o m n i n o p r a e c l a r a d o c u m e n t a C h r i s t i a n a v e t e r e s r e l i q u e -
i t a t a m e n ut d i s c e d e r e a b a r m i s
est
r u n t : q u i c u m a b i m p e r a t o r i b u s e t h n i c i s i n i u s t i s s i m e et c r u d e l i s s i m e
vexarentur, n u n q u s m tarnen
obedienter
emori
facere
pro refigione
respublicae
principes christianos
habuerunt
q u a m ut o b s c u r a r i p e r c a l u m n i a m
populis, cum de
Q u a m o b r e m q u i pro christiano n o m i n e e s s e n t
b l i c e c a u s s a m d c t u r i , ii h o o
potissimum
inimicorum
posset.
apud imperatores
argumento
pu-
iniquum
esse
leslificari
principrlu
a c praedicere inslitit,
cogitarent, sarrae
ad
quantum
maiorem principum
cum
nt reges s a c r o r u m s o l e m u i b u s i n i t i a r e n t u r . quod e r a t i n
o m n i u m c o n v e n i e n t e * legibus in exeroplum v i v a r e n t
Marcum
Aure*
lium
fllium
Antonium
et Lucium
Aurelium
Commodum
eius
sic
laudi ohristianis a p e r t e
e s s e n t i m p e r i o o p t i m i et c e r t i s s i m i ex o m n i b u s ;
dabal,
quod
Christianity
ut
verecundiam
oeuli
legibus, quod
in
er8t,
cuiusdtm maieslalis
in
c o n v i n c e b a n t in christianos a n i m a d v e r t e r e
mallet,
q u a m p e r sc-ditionem el t u r b a s n u c t o r i t a l i p u b l i c a e r e p u g n a r e ,
e t s u b m i s s e , p i a n e u t illi c r u d e l i t a t e , i s t i o b s - q u i o c e r t a r e v i d e r e n t u r .
malitinmque
dis-
recusabat,
providit,
Teslamcnto
civilis h o -
spem
suci-o,
imperio
polilicam p o t e s t a t e m s i n g u l a r i r&tione c o n s e c r a v e r u n t . M a x i m a
d e m e a f u i t n o b i l u a t i s a<l p i ' i n c i p a t u m a c c e s s i o :
neque
qui-
dubitandum
amici
nullius
el
esthostis, nedum Imperators, quem sciens a Deo suo constitui, necesse est ut ipsum diligat et rceereotur et honorttei sahum edit cum
toto
romano
imperio
(1) N e q n e d u b i l a b a t a f f i r m a r e , i n i m p e r i i
numerum
mi
ui i n i m i c o r u m
consu^visse,
fini-
quanto
.crescereret ehristianorum. Nunc pauciores hostes kqbeiis pr-ae multtudine ehristianorum, pene omnium, cioituium pene omnes ciees
christianos
habendo
n i u m i n Epistola
P r a e o l a r u m e s t q u o q u e d a e a d e m r e le
ad Diognetum,
q u a e c o n f i r m a t , soli tos e o
sponto facere,
sed
timo-
tempora
in o m n i
officio
i|uam cogerentur
tacer
mo^
iube-
permansit
vchementioresque
cupidilates
quae
singulos a d oflicium
parlim
lenitate, partim
c o m p e s c e r e t . S i m i l i t e r si q u i d i n g u b e r n a n d o
desideria
commcmorando,
aequitatem,
auctoritate
pcccarent
turn i p s a ad p r i n c i p e s a d i r e , e t p o p u l o r u m i u r a ,
principes,
necessitates,
e'ementiam,
Gonlra inventae
rahgnasiamacerbitytes
bello-
berentur.
doctrinae
atlulerunt, meluedumque
ne
I r e m a m a l o r u m a f f e r a u t in p o s t e r u m . E t e n i m j u s i m p e r a n d i n o l l e
D e u m r e f e r r e auctorera, nihil est aliud
quam
nefalluntur;
deinde nimium
levi a c
flexibili
exad
p u l c h e r r i m u m s p l e n d o r e m velle d e l e t u m e t n e r v o s incisos. Q u o d
t e m i n q u i u n t ex a r b i t r i o i!!am p e n d e r e m u l t i t u d i n i s , p r i m u m
recta
benignitatem
s u - - d e r e Q u a r a l i o n e p ' u r i e s est i m p e t r a l u m , u t l u m u i t u u m et
r u m civ l i u m pericula proli
con-
vcciret,
fundamento
au-
ofiniostituun1
ENCCLICAS
158
DE S. S. LEN X M
reipu-
159
g e n e r e s u m m a p r o v i d e n t i a et f o r t i t u d o e n i l u i t
Decessorum
Nostro-
b l i c a e ad c a e c o s m o t u s , ad a p e r t a s s e d i t i o n e s proclivi c u r s u e t facile
d e l a b e n t u r . R e v e r a i l l a m , q u a m lie/ormationem
qui cum
t o r e s el d u c e s s a c r a m c i v i l e m q u e p o t e s t a t e m novis d o c t r i n i s f u u d i t u s
consequentibus
doctrinarum pestis
audacia invalesceret
oppositu auctorita-
o p p u g n a v e r u n i , r e p e n t i n i t u m u l t u s et s u d a c i s s i m a e r e b e l l i o n e s p r a e -
lis s u a e a i i t u m iilis i n t e r c l u d e r e
sertim
in G e r m a n i a
consecutae sunt:
deflagratione belli e l c a e d e ,
idque
tanta cum
domestici
c o n a t i s u n t . N o s ipsi p l u r i e s d e -
m u s , q u a e sit e o r u m p r o p u l s a n d o r u m
indicavi-
optima. Principibus
terisque
s i n o m i n i s p h i l o s o p h i a , et
ius
quod appellant
novum,
etimperium
plurimi solsm
liberta-
t e m p u l a n t . E x b i s a d f i n i l i m a s p e s t e s ven t u m e s t , s i l i c e i ad G
nismum,
ad Socialismimi,
ad Nihilismum,
ommu-
iam
miseriaru-n incendia
mullitu
excitaverunt. Quae
hic
ad
in tantis
pacandos-
a u c t o r i t a t e l e g u m , e o s q u e , qui
c o e r c e n d o s p u t a o t.
futuram
Metusenim,
lantam,
ut praeclare
sola
d o c e t s a n c t u s T h o m a s , et debile
posait,
funda-
nisi
statuere,
homines irape-
t r a r e a b iis m a x i m e r e l i g i o p o t e s t , q u a e
flectit
obsequio solum,
s e d e t i a m b e n e v o l e n z a et
v o l n t a l e s , ut eis, a q u i b u s ipsi r e g u n t u r , n o n
caritate
adhaerescant,
frangendos semper
persaepe
s i n t civili e t i a m s o c i e t a t i periculosi. Ad h a n c
monuerunt,
curavcrunt
q u a n t u m ii
m e m o r e l u r , C l e m e n t i s VII s e n t e n t i a est ad F e r n a n d i n a n d u m
comBohe-
m a x i m e u t e r e n t u r . Id n u n c
v e h e m e n t e r in
ce-
religionis
copia,
agimus, ut
sibi r u r s u s
oblalum
Domino hortamur,
ut
Ecclesia Christi
ncque principibus
potest
raultisque
rationibus
adiuvat
a u c t o r i t a t e m . Q u a e in
ro-
genere
r e r u m civilium v e r s a n t u r , ea in potentate s u p r e m o q u e i m p e r i o e o r u m
e s s e a g n o s c i t e t d c c l a r a t : in iis q u o r u m i u d i c i u m , d i v e r s a m licet
ob
utrique
conten-
cunc-
parens. Ea
quippe
huma-
nitatem moribus,
aequitatem legibus: a t q u e
doninatura
honestae
semper
libertati nus-
detestari
consuevit.
sanctus Augustinus:
Docet
pau-
(Ecclesia)
reges
prospicerepopuls, omnespopulos sesubdere regibus: ostender,s quemadmodum et non omnibus omnia, et omibus caritas, ci nulli debetur iniuria (I).
His de caussis opera vestra, Venerabiles Fratres,
valde
ulilis
p i a n e s a l u t a r i s f u t u r a e s t , si i n d u s t r i a m a t q u e o p e s o m r i e s , q u a e
m u n e r e in v e s t r a s u n t p o t e s t le, a d d e p r e c a n d a
vel pericula
q u a e e s t in o m n i h o m i n u m c o e t u o p t i m a c u s t o s i n c o l u m i t lis,
se iudicaudi sunt, q u o d
praesidium
impe-
s u a vi i n n i m o s i n f l u i i , ip-
sasque hominum
Ecclesia suppedilat,
moderaloribus
q u i i u s t i t i a m , r i u l l a q u e in r e a b o f f i c i o d e c l i n a r e : a t s i m u l e o r u m
quam
pubbearum
ratio
rerum
XII,
temporibus pravarum
l a t i u s s e i p e r e t sectarumque
societalis
vel i n c o m m o d a N o b i s c u m c o n t u l e r i l i s .
ac
Dei
humanae
Curate ac
pro-
p i a n e p e r s p o c t a h a b e a n t , et ad v i -
qui
obsci/mumt
dal
parent
gencrosam
salutoni
ret/ibus,
pacis et in
ol>e(2),
et
laberna-
culis fiduciae etin requie opulenta (3). Ipsum necesse est orare at-
ti)
que obsecrare
fiectat,
ul o m n i u m
mentes
ad
hooeslatem
veritatemque
tranquillitalemque
orbi
t e r r a r u m r e s t i tua t.
Quo autcm spes firmiorsit impetrandi, deprecatores defensoresque salutis ?dhibeamus, Mariae Virginem
magnam
Dei,
pnrentem,
auxilium c h r i s t i s n e n i m , tutelara g e n e r i s h u m a n i : S. I o s e p h u m
cs
t i s s i m u m s p o n s u - n e i u s , c u i u s p a t r o c i n i o pi u r i m u m u n : ' v e r s a E c c e s i a
c o n f i d i ! : P e t r u m et P a u l u m p r i n c i p e s A p o s t o l o r u m , c u s t o d e s e t v i n dices
n o m i n i s christ ani.
Be-
nedictionem p e r a m a n t e r in Domino i m p e r t i m u * .
Datum
Romae apud
MDGGCLXXXI,
Sanctum
Petrum
die
X X I X lunii anno
EPSTOLA ENCCLICA
E n l a q u e se l a m e n t a d e l o s m a l e s q u e a f l i g e n I t a l i a ,
y propone los remedios oportunos.
L e o p
p .
x i i i .
que obsecrare
fiectat,
ul o m n i u m
mentes
ad
hooeslatem
veritatemque
tranquillitatemque
orbi
t e r r a r u m r e s t i tua t.
Q u o a u t o r a s p e s trmior sit i m p e t r a n d i , d e p r e c a t o r e s d e f e n s o r e s que salutis ?
rhibeamus,
Mariae Virginem
magnsm
Dei,
pnrentem,
8uxilium c h r i s t i c n e r u m , tutelara g e n e r i s h u m a n i : S. I o s e p h u m
cs
t i a s i m u m s p o n s u - u e i u s , c u i u s p a t r o c i n i o p ' u r i m u r a uni-versa E c c e s i a
c o n t i d i t : P e t r u m et P a u l u m p r i n c i p e s A p o s t o l o r u m , c u s t o d e s e t v i n dices
n o m i n i s christ ani.
Be-
n e d i c t i o n e m p e r a m a n t e r iti D o m i n o i m p e r t i m u * .
Datum
Romae apud
MDCCCLXXXI,
Sanctum
Petrum
die
X X I X lunii onno
EPSTOLA ENCCLICA
E n l a q u e se l a m e n t a d e l o s m a l e s q u e a f l i g e n I t a l i a ,
y propone los remedios oportunos.
Ponti"atus Nostri a n n o q u a r t o .
LEO PP. XH.
Leop p. x m .
Venerables Hermanns: Salud y bendicin apostlica.
IGG -
1.64
DES. S. LEN X I I I
ENCCLICAS
165
que inculquen al pueblo cules f eun grandes son los deberes de c a d a uno hacia la Iglesia.
Pngase, sobre todo, la v i s t a los ptimos beneficios en
todos los paises regidos por la religin catlica, y hgase
comprender cmo la virtud d l a misma redunda siempre en
sumo bien de la cosa pblica y privada, mostrando eun
importante es que la Iglesia, en la sociedad, sea pronto elev a d a a q u e l grado de dignidad, igualmente requerido por
su g r a n d e z a divina y por la pblica utilidad do las gentes.
P a r a lo erial s necesario q u e aquellos que se dediquen
a la profesin de escritores procuren tener un pensamiento
y ha misma forma, la que sea m s propsito p a r a proceder con juicio seguro, y obtener el objeto: g r a v e s y templados en el decir, reprendiendo los errores y las faltas, pero
de modo que la represin no a r g u y a acerbidad, y guardo
respe to a las personas, hablando con claro y sencillo lenguaje qUe puodii comprenderse sencillamente por la multitud.
Todos aquellos, pues, que deseen realmente y deorazh
que las cosas lo misnio s a g r a d a s que civiles, sean por valerosos eseritoi-es eficazmente difundidas y prosperadas, traten de f a v o r e c e r con su propia liberalidad los frutos de las
letras y del ingenio; p a r a que cUanto ms s comprenda
que ese os el deber, tanto m s non las facultades v los bienes se acda sostenerle.
Dbese, p o r tanto, de todos modos, y por todos riodos
acudir en auxili de Iales escritores, pues que de otra mailer el propsito t e d r poco xito, el xito sei : inseguro
f teiiii.
" &
QUe si e n t d o eso se debe cri-er cualquier riesgo, frmese la resolucin de a f r o n t a r l o , porque no hay p a r a el
cristiano cttsa m s justa p a r a arrostrad molestias v fatigas, que esto de iio soportar los daos de los Impos la
religin, porijug, ciertamente, l a Iglesia to lia educado ni
puesto sus hijos en condiciones de que cuando el tiempo v
la necesidad lo reclamen, o d e b a esperar de ellos avuda
nulglla, puesto que todos deben anteponer Ss tranquilidad p r o p i a y sus nteres p r i v a d o s l a salvacin A las almas y la incolumidad de los intereses i-elglosos.
Conspicuo objeto tambin de vuestros' asiduos cuidados
y pensamientos debe ser, Venerables Hermanos, el formar
como conviene idneos ministros de Dios. Porque si es prrll
K
W
p poner todas sus obras y celo p a r a edue a l e n c i t l f e b c f la juventud e n t e r a , C3 justo tambin que
et
fideliter
Ec-
c l e s i a e l i b e r t a s eat, a l q u e a c r i u s i n dies h o c a g i l u r , u t e x o m n i b u s
p u b l i c e i n s t i t u l i s f o r m a ilia e t v e l u l i c h a r a c t e r c h r i s t i a n u s
deletur,
iuventulis nullae
polfslali
Q,ua d e m a l i s
in Italica
regione
ingravescentibus
alienam
ditionem
potestalemque
LKX)PP. XII
novilsle
t e m p l i s r i t u haereliGO p a s s i m d e d i c a tis. Q u i n i m m o e x c e p t o r s
hoc ipso a n n o legatos
e l capila
inimicissmae
videlicet c o n c e p l u m
adversus
f u n e s t a s belli f a c e s p r o s i r a e
j* t d g j t s i N o s , p r o a u c t o r i U t e a t q u e a m p l i t u d i n e Apostolici
munc-
ris, e t u n i v e r s a m c h r i s l i a n a m r e m p i i b l i c a m e l s i n g u l a s e i u a
e t caritate
complectimur:
Nostras
ad s e Italia c d n v e r t i t . - Q u i b u s i n c o g i t a t i o n i b u 3 e t Curis a l t i u s
s e m p i t e r n a ; i n q u a t a n t o r o a g i s fixa e t
rum p u b l i c u m
earn m a i o r i b u s
pe-
C u i u s g e n e r i s p e r i c u l a , si m a g n a u r i q u a m
in Italia f u e r u n t , m a x i m a p r o f e c t o s u n t
status magnopere
h o c tempore,
sitincolumitati
fertor
esthpucaruiu
proiecluros
Ecclesiam
odium
splere
fuerit;
procaci
edmovere.Dubitandum
prefecto npn
cum
Capite
asstqui
velie,
a f f ic e r e e t r e l i g i o n e m , si
Seni possit, e x t i n g u e r e .
quid-
d >m r e b u s h i i m a n i s d i v i n i u s q u e s u s p i c i m u s : a n x i i e n i m e t s o l l i c i t i
locata esse omnia studia Nostra oportet, q u a n t o
rerum
Q u i b u s q u i d e r n b u i u a e l i g e n d i loci s a t i s a p p a r e t q u a e c * u s s a
iniuria volunt, R o m a n c q u e Pontificato
Roma,
polluitur, seliolis e t
s e c t a e, h u e a d s i u g u l a r e q u o d d a m c o n c i l i u m c o t l u m q u e
angustias
fuit u l in
concederei.{Jefes autem
VENERABILES FRATRES
prtes
in s u m m a s
c o m p u U u s e s l . Is e n i m civili p r i n c i p a t o s p o l i a t u s n e c e s s e
cala-
sin-
Q u o d s a n e velLe e o s , q u i s e i t a l i c i
nominis amantissimes
mfcximarum
utilit&tum
fonte
nomn,
pr,ofi-
i n t e r n o to t i d e
prohiberi
recasse
e.^sei.
E t e n i m sireligio Christiana cu;,ctis nationibus optima salutis praesidia p e p e r i t , s a n c t i t a t e r a i u r i u m , tutelan) i u s t i i i a e , si c a e c a s a c t e m e r a r i a s h o m i n u r a cup.idilates virtule
adiutrix omnium rerum
quae
hpnestae
sunt, quae
laudabile, q u a e
g u l n r e s c o n l u h c t i o n i n e c e s s i t u d i n e s N o b i s c u m Italia i n t e r c e d u n t , i n
uliitatls c e n t r u m collocavit.
Alias q u i d e m multitudinera
monuimus,
ut s i b i c a v e r e t , e t s i n g u l i i r t t e l l i g e r e h t , c | u * e s u a s i n t i n t a n t i s r f f e n sioiium
m u s in e a V 0 s , V e n e r a b i l e s
et, c o m m u n i u m
popu'.orutn
rerum
Fratres,
inclinatione
mentem
diligentius
perspecta,
anittids, o m n i b t ^ q u e p r a e s i d i i s
munire
firmare,
volu-
intenderc
vigilantius
n e thesaurus
diripiatur.
neque
dissimulant
quid
velint,
i n Italia i a m d i u
penitus
hoc loco, p r a e s e r l i m
cum
non
quae
u b e r i u s q.uam
ni'pia
ceteris
Italorum
lemporum
italici
nomi-
querelas absurdesque
criminatio-
moia monumenta
conyincuut,
suam
apud
omnes
impr.estionibus
gentes propsgavit,
non succubuit,
quod
et immanes
iterati,
Tur.car.ura
impetus invida
Vene-
constanter
pro-
generi
inslitutis
processeril,
extent Vobis,
i n a Vila r e l i g i o n e
c o pi a m
quidem
consedit:
v e l fidei v e l m o r i b u s i l l a t a e i a m I a b e s
et r u i n a e . Apud italas g e n t e a ,
impertivit.Est
quod gloriam
f e t o beneficiorum
membra
r.epulit,
et inulti* i n rebus
ae.quam
legilimamque
opti-
proviucia.s
de el religione
itunas
semper conservarlnl,
verm).
Atque in
el a d i s c o r d i i s o m n i u m
trepidis
calamitosisque
funestissimis
temporibus
impediat.
hominum
est e l
ut
minus
v i s ilia
benefice,
ah ipsa e o r u m
perpetua.
religio calliolica
Ponlifi-
obsistens virlutem
Etenim
quoniam
semel
nisi
libera-
non
natura
Quemadmoduin
et l o c o r u m
et
in r e b u s civilibus
tempo-
ubique
e'
mam
fieri
tantisque bonis
qui s a p i e n t i a m
a se d i c a n t ,
ad
Christiana
pcrniciem
summa
mala suceedunt:
ad inflammandos
caelcste
fid.i
cermt,
rialismum,
ul
abiicialur. S p c r n u n t in
contra
enim
violenter
quae
rpudiant,
rapitur,
nec
in humilem foedumque
jenere
morum
aeternam
fundamentis,
consequens
nunciavit.
rericula
con
communi
inimicitias exercent.
Q u i si s a p e r e n l ,
Ecclesia
si v e r a e a r i t a t e p - t r i a e t e n e -
ad tuendam
primis providereut,
ut
Pontifex
Apostolica
tranquilli tate
et
stimmi
posso
menlem
consistere,
Pontiflcis liberisti,
imms
verte-
R o m a n u s sua iura
liber-
corarentur;
adiuvendamque
profutura. De qua
Deum
insacpe
vera
Terra
cenienlem super se bibens imbrern, et generane herbam opportunam illis a quibus colitur, aceipit benediclioncm a Deo: proferens
aulem spinas, et tribulos, reproba est, et mutedicto proxima, cuius
eonsummatio in cornbustionem (1).
matcimmu-
t a b i l e m q u e r a t i o n e m , et s u p r e m u m l e g u m l a t o r e m a c v i n d i c e m
despiciunt; quibus sublatis
ani-
in i i s
lumen
quo-
istorum
u t i l i t t i , s e d Seetarurn
s e m p e r s e s e ad h o m i n u m u t i l i t a t e s p o r r i g i t a t q u e e x p l i e a t .
Tot vero ereptis
Nostram
nisi
ita:icarum
declaravimus,
florcrc,
ncque
Romanac Sefis
proul
omnia
diu-
digni-
iura
postulant,
ul res
Christiana
fuerit consultum.
praedicant
et v o l u n t ,
liccntia
ex
immodica
libertate,
gignilur:
licenliam
sequitur
et
poluerunt.
Ac
id h d e m
cxcedere vidcraur,
lurentes
in
species, aut
peslis
r'eipu-
miserior
con-
recei.tia
potuisse
lanta excidia r u c r e ,
funestissima
exempta suppeterent,
homines
scelere
audaciaque
el r e t e n l o ad ludibrium
n o m m e , m c a e d e et i n c e n d i i s d e b a c c h a r i . - Q u o d
liberlalis
si l a n t o s
nondum
Quapropter,
cum
ul Studium
rimedia
carilatemque
Xobiscum
populos, q u . n t i
dere, et q u a m
eiusdem
hostes
magna
libido n o n potuit.
Varum
perrumpantur, continue
m a x i m e s et D o r a n n s s i m a s
oiica
in e o s
nationes
deci p i a n i ,
muUis in
rebus aliud
munimenta
quj
Etenim
Mullorum
ad h a n c
est aliquantum
sueti
rerum
potest, quin
voluntate datura e s t I t , | i a e ,
u l
s a l u l i s vel a p r i n c i p i o e s s e t p a r t i c e p s ,
gremioque
suo collocatam
p a r l a e
et
possideret,
beat,
et
et
poenas
impielatem
aut
! e u m
levi
aetatum
ho-
c h r i s l u m
P e l r i S e d e m in
longo
contendant,
interest
vero
occulta
ul scilicet,
comperto
exciletur in
catholicis
magciiulo perspecta.
slianae
quod
plurimum
ad libidinem
suam
ti Iii l u c i s m u l t a
et opibus
volidiores,
diuius
am
inferiores numero,
tempore
magna
apud
in-
fuerit
temporibus,
longinquam
locum relinquere
v e x a n d a e . li q u i d e m
ausi:
baud longo
incendia excilaverunt.
U , Hebr, vi, 7 , 8 .
poluissel, visa
p e r i c u l e r u m non snlis
e x p e d i l u m q u e ipsis
res quam
rum
virlus, quae
si'nu,
cursuiis
diem
proborum maliliam,
s e m i n a , fieri n o n
perSdiam
valde
aliquando percuterunt.
luerel, quia
simulant,
tali
dominai
nihil
possi-
p.r-
religio praebat,
catholicsm
cum
vio sunt
fidem
tot
eo-
studiose
t u r : et q u o n i a m
eodem
priinum quidem
tuendae neccssitas.-Quoniam
e o r u m Consilia palefieri in l u c e m q u e p r o f e r r i ,
eemmo-
comparand,
si h a e c , q u a e
Italia
calh
Sit
ad
et o p p u g n a t o r e s calholici n o m i n i s , q u o f a c i l i u s m a l e c a u t o s
Vcstram
conter I i s E t
quid r ^ a p s e vel i n t e t q u a c a u s s a
h o m m e s n u m r o longe m a x i m o in , . e | i g i 0 ! l e
discrimine
v c a m u r , V o s v e b e m e n t i u s q u a m u n q u a m ali t s , V e n e r a b i l e s F r a t r e s ,
sev.rannl, idcirco
quam
genlium
im-
rei c h r i prudentiocalliditale
nos
malo-
tliolicum
nom en,
ternpus iam
esse
pacta
languori d e s i d i a e q u e e d e d e r e ; c u m n e m o ccleriu o p p r i m a l u r . q u a m
qui veco-di
securilale quicscunt.
veterum illorum
sanguine
fidos
ejcitile
Vestra
Videant quam
iiobilis et o p e r o s a
nihil
virtus: q u o r u m
et Isboribus
cessantes,
universos
cunctantes
confirmt
impellile:
ad
esemplo
exerce.nda
vitae cliistianae
cantinetur.Ad
quibus maxime
v rtutumque cterarum
Cum rei c h r i s t i a n a c q u a m m a x i m e i n t e r s i t
et
esse
ebristianao
quiescant,
conmisc-
et pueris
ex
complures.E|
Pontificem
H o m a n u m 111
difficult te l i b e r u m q u a n t u m l e g e p o s s u u t a g e n d o , r o g a n d o ,
dendo, tantum
alenampli-
suntautcoctibus
r o r u m l e v a n d a e , et t u e n d a e d i e r u u i f e s t o r u m religioni,
Pontificis caussa,
q u a m sit Nobis,
conten-
e n i t a n t u r et fficiont: n c q u e a n t e
reapsc non
specie,
liberta
restitute,
ilalica-
quo-
stulat.Harum
b indurii
refert publicsri
longe lateque
odio a b Ecclesia
et
dissident,
aptissimis ad n o c e n d u m
libroruni
colluvie,
hinc
rerum
anpulerint,
fli:rrc
salii w i s ;
rebus
mulant
sut
quotldianis
adulterant
raalediclis
verum:
est proxirnis
gestum
Ecclesiam
falsisque crimiiiationibus
probibenda
multitudinera,
igitur tanti
uii
per
omnes, qui
vere
r e optatile est,
stiluatur
unde
ut saltern
demonstrandi
mala
petunt,
dist
se'pi-
severo
sjbi
public,
venena quaeruntur,
singulis
quae
provincia
et quanla
ratio
sint
rum ingcniique
fruclis
q u e ditior est,
tueri
ila p o i i s s i n i u m
adiumenta: sino
exitus,
quid
nul
quibus
incerlos
subeunda, audeant
nulla sii a d e u n d i
et perexiguos.In
incommodi
vel i n c o m m o d a
iis o p e m
utilitatibus
conspectu
merita:
quotidiani.
posita religionis c a t h o l i c a e
explicetur
oratione virtus
in
eius
In
caveat:
atque
Q u a m ad
aliquainsingulorum
omnes
gentes
quisenim
generis
habitura
est
omnibus
qua est
si
dimicstio
ebristiano
quam
p a t i a t u r . N e q u o e n i m ba'c filios
christianae
huius
quibus rebus
impende!,si
et
liltera-
sustineal. ,is
afferenda sunt
cogeret, nullam ab
ut c u m t e m p u s et
necessita
salutem
animarum
et
incolumila'em
re;
anteponerent.
in e o e v i g i l a r e d e j j n l , u t
ministros
est plurimum
iuvenluto
insti-
o p e r a e e t s t a >ii i n
flo-
in
in
praecl.ara
privali p u b l i c i s e
participes
s a e p r o l e c t o g r a v e s et o m u i u . n a e t a t u m c o m m u n e s d e c o r a
m u l t a et m a g
oelss plura
virtutum
a in s a c e r d o l i b u s p o s t u l a n t : v e r u m l a m e n t n o s t r a
quoque
et maiora
tliolicaedefensio.
in q u a
stri, et q u a e est
tantopere
admodum
laborare
ilagit.it. R e r e r a
bis temporibus
necessaria,
haec
Bdei
ca-
indu-
doctrinam
etphysicorum
Eripiendus
sitatque
philosophic disciplinas
historicorum
tractalione
compio'
locuples."
christianae
potest,
re fortunaque
prorsus
fieri
Horero res
nostris hominibus
c h r i s t i a n o r u m i n E c c l e s i a m o f l i c i a , v u l g a t i a d id s c r i p t i o n i b u s c r e quoad
percipore.Ra-
cupiunl,
liberalitate sua s t u d e s n t ; et nt
bris,
et
mul'itudo
ex animo
futuri.-Caus-
m etbeneficium transl'eratur
in
et
re-
maximum
di
acerbilate
et
quas non
animo
dice
sic l a m e n ut c a r e a t
mali, quod
ut intento
scricerto
atqu0
dissi-
hostiliter
onnis
esse defendunl;
et l'ontificero
in
q u s r u m utilis
scriplis
armis
turbulentao
bis
idem o m n e s
pretermitan!,
omni
iure
et
po-
e x p e d i l , id c o n s t i t u a n t i n d i c i o
rcprehendani,
genda probe
Quidquid
celcriLr
nec
continetl
sit,
tenta, e r r o r e s et vili
si l p i s c o p o r u m
et turbas gestum,
quanti
ulitas vehemenlor
n e c e s s e est, ut qui a n i m u m ad s c r i -
maxime
tuais. Quod
verecundia
gentium
p l u r a teneant: videlicet
slatuatur
caussa
exiis
exprtenda cogniiio
privatisque
permagni
et
ilium dignitatis
et efficient: nihil
agendis, a u t iriopiae
ad
fortiter
liane
fidei
prosper.,
Ecclesiam
eujtoritate
h o m i n u m in t e m p o r a c e r t a
gubernanda Ecclesia
Fratres,
maxime
et
lateque
socia tiones i u r e n u m , o p j f i c u m ; q u a e q u e c o n s t i i u t a e
catholicorum
et
ac providere opus
floreant
propositum sit
reliner,i et
et
eonstanter
darn a u g e n d a m q u e e x p e r r e e l a m v i r t u t e m , c u r a r e
ficentur
reformidarit
sit
oportet
ad
in
p e r l i n a c i b u s , qui
cum
subsidia
cum
sacerdolibus
esse
rebus
EocfclicM.-i2.
ENCfCLICAS
178
romo a p p l i c a r e s o p r o p i u s a d m u l l i t u d i n c m
i p s i s officii sui
mune-
libido
e s t , quin p e r m i s s a m h a b e a t e l s o l u t a m l i c e n t i a m . E x q u o i n t c l l i g i t u r ,
virtulem in Clero t a n t u m
p o s t i t se ipsa l u e r i
vincere, tum
firmiter,
ut
et o m n i a c u m b l a n d i m e n t a c u p i d i t a t u m
exemplorum
perirai
sospes
superare.Praeterca
fiagrantem,
in laboribus pro s a l u t e
ho-
aiacrem.
est odhibenda p r a e p a r a t i o d i u t u r n a
et
profecerint,
quam
nati videantur.
His de c i u s i s , V e n e r a b i l e s F r a t r e s , i u r e S e m i n a r l a c l e r i c o r j m
sibi v i n d i c a n t p l u r i m a s e t m a x i m a s a n i m i , c o n s i l i i , v i g i l a n t i a e
Ve-
s t r a e p a r l e s . Q u o d a d v i r l u t e m el m o r e s , m i n i m e f u g i t s a p i e n t i a m
Vestr^m, q u i b u s a b u n d a r e praeceptis et institutis ado'.esccnlem
cle-
ricorum aetatem o p o r t e a t . - I n
Lit-
g r a v i o r i b u s a u t e m disciplinis,
s u n t s a p i e n t e r et u t i l i t e r i n v e n t a , q u a e m i n u s
dccet
potestis, ut a l u m n a
sacrorum
Venc-
iuventus
n o n m o d o s i t a b i n v e s l i g a t i o n e n a t u r a e i n s t r u c t i o r , s e d e t i a m iis
artibus apprime erudita, quae cum sacrarum
L i t l e r a r u m vel inter-
certe
non
i g n o r a m u s , a d e l e g a n t i a m s t u d i o r u m o p t i m o r u m m u l t a s r e s e s s e necessarias: q u a r u m tamen
sacris Seminariis
ilalicis adimunt,
m i n u u n t i m p o r t u n a e l e g e s facultatcm.Sed b a c etiam in r e
pus postulat, ut largitate et munificcntia b e n e de religione
aut
tem-
calbo-
n o s t r a l e s s t u d c a n t . V o l u n t a s m a i o r u m pia et b e n e -
fica e g r e g i e e i u s m o d i n e c e s s i t a l i b u s p r o v i d e r a t ;
sia a s s e q u i p r u d e n t i a
et parsimonia
a t q u e illud E c c l e -
potuerat; ut
tutelam
et con-
no-
cur
qui diligual
I n b i s r e b u s , q n a s d i x i m u s : p r o t e c t o liaud m i n i m a m h a b e m u s
s p e m s o l a t i i o c o l u m i t a t i s q le r e p o s i t a m . - V e r u m e u m i n o m n i b u s
c o n s i i i i s , lura m a x i m e in iis, q u a o s a l u t i s p u b l l c a o c a u s s a s u s c i p i u n
t u r ; o m n i n o ad h u m a n p r a e s i d i a a c c e d e r e n e c e s s e e s t o p e r a e m n i potentis Del, c u i u s io potestate s u n t n o n m i n u s s'nguloruin h o m i num voluntates, quam cursus e t fortuna impcriorura. Quapropler
i n v o c a n d u s s u m m i s p r e c i b u s D e u s , o r a n d u s q u e , u t tot e i u s b e n e f i c i i
o r n a t a m a l q u e a u c t a m r e s p i c i a l I l a l i a m ; in e a q u o ( i d e m c a t h o l i c a m
quod est maximum bonum cunctis periculorura, suspicionibus depulsis, perpetuo t u e a t n r . H a n c ipsam o b e a u s s a m impioraiida suppliciter
e s t I m m a c u l a l a V i r g o M a r i a , m a g n a Dei p a r o n s , f a u l r i x et a d i u trix consiliorum o p t i m o r u m , u n a c u m s a n c i s s i m o S p o n s o eius l o sepho, custode et patrono gentiu n e b r i s t i a n a r u m . Ac pari studio
o b s e c r a r e o p u s est P e t r u m e t P a u l l u m , m a g n o s Apostolos, u t in
i t a l i c i s g e n t i b u s f r u c t u m l a b o r u r a s u o r u m i n c o h i m e m cus'todianl
n o m e n q u e catholicum, quod maioribus noslris suo ipsi s a n g u i n e p e pererunt, a p u d seros posleros s a u c l a m inviolatumquo conservent
H o r u m o m n i u m c a e l . s t i patrocinio freli, a u s p i c e m d i v i n o r u m
et praecipuae b e n e v o l e n t e N o s t r a e teslem, Apostolicam benedictionern V o b i s u a i v e r s i s , V e n a r a b i l e s F r a t r e s , e l p o p u l i s fidei V e s l r a e
commissis p e r a m a n t e r in Domino i m p e r t l m u s .
Datura R o m a e a p u d s . P c t r u m die;XV F e b r u a r i i
Ponliflcatus Nostri a n n o quarto.
a n . SIDCCCLXXXII
' '
h o c g e n e r e , t a m q u a m n o v a tela in verita-
lica p r o m e r e r i
sa liaud m u l t u m d i s s i m i ' i i l l u s l r i a s u n l m u n i i i c i e u l i io d o c u m e n t a , n o n
modo aqualium, sed etiam poslerorum a d m i r j l i o n e d i g - i s s i m a . N e q u o d u b i t a m u s , q u i n i l j l i c a g e n s c o m m u n i u il r e r u m e o n s i d e r a t i o n e
p e r m o l a , id p r vii- b u s a c l u r a s i i , u t et s e p l r ; h u s s u i s d i g n a m
import at, el ex f r a t e r n i ! exemplis capiat q u i d i m i t e t u r .
calholicum
u o m e n , a n i m u m i n d u c a n t maiorum libera-
LEO P P . XIII.
EPSTOLA ENCCLICA
De S. Francisco de A s i s y de l a propagacin
de la V. Orden Tercera Franciscana.
Leojv p. x i l l
Venerables Hermanos: Salud y bendicin apostlica.
gratitud, h a r revivir por medio de fiestas pblicas y testimonios de afecto la memoria de Francisco. Y esta noble
emulacin de piedad filial y devota 110 se limita la comarca en que naci el santo hombre, ni las que honr con su
presencia, sino que se extiende todas las partes do la tier r a , rodos los lugares donde el nombre de Francisco ha
llegado, v e n que florecen sus instituciones.
Ciertamente que Nos, ms que nadie, aprobamos este
ahinco de, las almas por tan excelente objeto, sobre todo
estando acostumbrado desde la niez tener hacia Francisco admiracin y devocin especiales. Y Nos gloriamos de
haber sido inscrito en la familia franciscana y ms de una
vez hemos subido por piedad espontneamente y con alegra, las sagradas colinas del Alverno; en aquei lugar, la
imagen de ese gran hombre se ofreca Nos por todas partes donde ponamos la planta, y aquella soledad llena do
recuerdos tena nuestro espritu embebecido en muda
contemplacin.
Mas por loable que sea este eclo, no consiste en l todo.
Porque es preciso pensar que sern agradables Francisco
esos honores que se preparan, si aprovechan los mismos
que los tributan.
El fruto real y duradero consiste en asemejarse en algn
modo su eminente virtud y en procurar ser mejor imitndole. Si con la ayuda de Dios so trabaja p a r a ello con ardor,
se habr encontrado el remedio oportuno y eficaz p a r a los
males presentes. Nos queremos, pues, Venerables Hermanos, no slo atestiguaros pblicamente por medio do esta
carta nuestra devocin Francisco, sino tambin excitar
vuestra caridad para que trabajis con Nos en la salvacin
de los hombres por el remedio que.Nos os indicamos.
El Salvador del gnero humano, Jesucristo, es la fuente
eterna inmutable de todos los bienes que p a r a Xos procoden de la infinita bondad de Dios; de modo que Aquel que
ha salvado una vez al mundo es tambin el que le salvar
en todos los siglos; porque no hay bajo el cielo otro nombre
que hay a sido dado los hombres por el cual podamos salvarnos. (Act-, IV, 12). Si, pues, sucede que, por el vicio de la
naturaleza la falta de los hombres, cae en el mal el gnero
humano, y parece necesario p a r a levantarle un especia
socorro, es preciso absolutamente recurrir Jesucristo y
ver en El el mayor y ms seguro medio de salvacin. Porque su divina virtud es tanta y tan poderosa, que contiene
p a r e c a colocarse e n t r e a q u e l l o s de quienes los d e m s acost u m b r a b a n r e t r a e r s e los que orgullosamente desprec i a b a n . P o r esto m e r e c i bien d e esa f r a t e r n i d a d p o r l a cual
Jesucristo, r e s t a u r n d o l a 5- p e r f e c c i o n n d o l a , h a hecho de
todo el gnero humano, u n a s o l a familia, colocada b a j o Ja
autoridad de Dios, P a d r e c o m n de todos.
G r a c i a s t a n t a s v i r t u d e s , y sobre todo por una r a r a
a u s t e r i d a d de vida, e s t o h r o e pursimo se dedic reproducir cu si, en c u a n t o p u d o , l a i m a g e n de Jesucristo. La s e a l
de l a Divina P r o v i d e n c i a a p a r e c i bien c u a n d o le fu concedido tener s e m e j a n z a s c o n e l Divino Redentor, a n o en h i s
cosas exteriores. Asi, e j e m p l o de Jesucristo f u dado
Francisco n a c e r en un e s t a b l o y tenor por lecho siendo nio,
como en otro tiempo J e s s , la t i e r r a c u b i e r t a do p a j a s .
Se r e f i e r e q u e en e s t e m o m e n t o coros celestiales de ngeles y cnticos pidos t r a v s do loa aires completaron l a
s e m e j a n z a . Como Cristo hizo c o n sus Apstoles, l se a d j u n t por discpulos algunos h o m b r e s escogidos, quienes mand r e c o r r e r la tierra como m e n s a j e r o s de l a p a z cristiana y
d e la salud e t e r n a . D e s p o j a d o d o todo, i n j u r i a d o , negado do
los suyos, tuvo de c o m n con Jesucristo, q u e no encontr ni
u n sitio propio donde r e c l i n a r su c a b e z a . Como ltimo rasgo
d e s e m e j a n z a , c u a n d o e s t a b a s o b r e el monte Alverno cual
s o b r e su c a l v a r i o , f u p o r d e c i r l o as, crucificado por un
prodigio nuevo h a s t a e n t o n c e s , recibiendo en su cuerpo la
impresin d e las s a g r a d a s l l a g a s .
Nos r e c o r d a m o s a q u un s u c e s o no menos brillante en s
mismo por el m i l a g r o h e c h o c l e b r e por la voz de los siglos,
l n din que San F r a n c i s c o se h a l l a b a sumergido en ardiente
contemplacin d e las l l a g a s d e N u e s t r o Seor, v que aspirab a , por decirlo asi, en l s u s dolorosos efectos y p a r e c a beb e r como si tuviera sed, 1111 n g e l descendido del ciclo, mostrosele d e r e p e n t e ; luego brill una virtud misteriosa, tanto q u e f r a n c i s c o sinti s u s m a n o s y p i s como horadados con
clavos y su costado a t r a v e s a d o por a g u d a lanza. De=de
entonces sinti en su a l m a i n m e n s o a r d o r de c a r i d a d ; sobre
su c u e r p o llev h a s t a e l fin d e s u s das la impresin viva do
l a s l l a g a s d e Jesucristo.
Anlogos prodigios, que d e b e r a n s e r celebrados por un
l e n g u a j e anglico m s b i e n q u e por el d e los hombres,
m u e s t r a n c u a n g r a n d e y d i g n o f u el hombre elegido por
JJtos p a r a l l a m a r s u s c o n t e m p o r n e o s A las costumbres
cristianas.
C i e r t a m e n t e en la c a s a de Damin e r a voz s o b r e h u m a n a
l a oida por F r a n c i s c o , dicindole; Marcha; sostn mi c a s a
vacilante. No es menos digno do a d m i r a c i n que esta a p a ricin celestial se p r e s e n t a s e Inocencio I I I , pareciudole
v e r F r a n c i s c o sostener con sus hombres los muros inclinados de l a Baslica de L e t r n . El objeto y e l sentido d e este
prodigio son manifiestos; significaba q u e Francisco debia
en este tiempo ser firme a p o y o y columna p a r a la repblica
c r i s t i a n a , y , con efecto, no tard en p r a c t i c a r s e .
Los doce primeros que se pusieron b a j o su direccin fuer o n c u a l semilla p e q u e a , la c u a l , por la g r a c i a de Dios y
b a j o los auspicies del Soberano Pontfice, p a r e c i bien pronto c a m b i a r s e en frtil mies. Luego que estuvieron s a n t a m e n t e formados en los ejemplos d e Cristo, Francisco distrib u y e n t r e ellos las diferentes c o m a r c a s do Italia y de Europa p a r a que all llevasen el Evangelio; e n c a r g asimismo
algunos d e los mismos i r hasta Africa. D e r e p e n t e , pobres ignorantes como e r a n , se confunden con el pueblo en
l a s calles y en las plazas; sin a p a r a t o s d e l u g a r ni p o m p a
en el lenguaje, comienzan e x h o r t a r los hombres al desprecio d e l a s cosas t e r r e n a l e s y al pensamiento en la v i d a
f u t u r a . M a r a v i l l a v e r cules son los frutos de l a e m p r e s a de
estos obreros, en a p a r i e n c i a humildes. U n a multitud, v i d a
de orles, corra en m a s a ellos; ponase entonces llorar
sus f a l t a s , o l v i d a r las injurias y venir, por l a t r e g u a en
las discordias, s e n t i m i e n t o s d e p a z .
No so p u e d e c r e e r con qu a r d i e n t e s i m p a t a , que era
casi la impetuosidad, se llegaba la multitud F r a n c i s c o .
P o r donde i b a , u n g r a n concurso de pueblo le segua, y no
e r a r a r o que en l a s poblaciones p e q u e a s y en l a s ciudades
m s populosas los hombres d e todas l a s clases le pedan s e r
admitidos en su regla. Esto fu lo que oblig al Santo p a t r i a r c a e s t a b l e c e r l a c o f r a d a do la Orden T e r c e r a , destinada c o m p r e n d e r todas las condiciones y edades de ambos
sexos, sin q u e se rompiesen por ello los vnculos de l a familia y de l a sociedad. E l l a organiz s a b i a m e n t e , menos con
r e g l a s p a r t i c u l a r e s q u e con las p r o p i a s l e y e s e v a n g l i c a s , .
q u e n u n c a p a r e c e r n d u r a s , ningn cristiano. Sus r e g l a s ,
en efecto, son: obedecer los m a n d a m i e n t o s de Dios y d e la
Iglesia: a b s t e n e r s e de pasiones y d e luchas; no d e s a p r o v e c h a r c u a n t o cede en beneficio del prjimo; 110 t o m a r las arm a s sino p a r a l a defensa do la Religin y do l a p a t r i a ;
sor moderado en el comer y el vivir; e v i t a r el lujo y
EPISTOLA ENCYCLICA
De Sancto F r a n c i s c o Assisiensi,
et d e T e r t i o F r a n c i s c a l i u m Ordine p r o p a g a n d o .
L
3 ? I
^ C T I I
VENERABILES FRATRES
SALUTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
ENCICLICA
193
magis;
ppaesertim
quia
Franciscum
Assisienscm
ul
admipari
g e n e r o s a a n i m i affectio, r e r u m a r d u a r u m ac difrteilium p a l i t n s : c u i u s
forma q u a e d a m i n c r u c e a d u m l j r a t u r . q u s m , qui C b r i s l u m sequi
ma-
ribentes
non semel
poneremus
ascendimus;
vestigium,
tenebat.Sed quantumvissit
soliludn
istud s t u d i u m l a u d a b i l e , ti m e n
euim
de
honoribus,
qui
quo
Qbiicebatur
iuga
nequa-
ei, cui
posi-
rum a e d i v i t i a r u m
agerent P l u r i m u m v a l e b a n t
eius
tliqam
adripiant,
insanirent, aut
n i
di v i l i o r u m m a c u l a s n e ii q u i d e m e f f u g e r a n t , q u i d i s c i p l i n e
erit
praesentium
malorum
Venera-
verum
carilatem, ut in b o m i n u m s a l u t e e o , quo
etiam
vestram
diximus,
Fran-
excite turi
curanda
remedio
t r a c i a d e o i r , f e s t i s q u e a n i m i s , u t ad m i n i m a m q u a m q u e c a u s s a m
civitates
finitimae
decernerent.
p r o t i c i s c u n t u r , ita p i a n e u t q u i s e m e l m u n d u r o s e r v a v i t ,
n a e oerFectioais i m i g i n e m s e n e s c e n t i m u n d o
atiud
idem
Aowen
sii
est
in
sub
et
s e . e i n v i c e m p r a e l i i n d o e o u U c e r e n t , et cives c u m
enim
ceteris
p e r p e t u u s o m n i u m h o n o r u m , q u a e a b i n f i n i t a Dei b e n i g n i t a t o ad n o s
o r n n e s s a e c u l o r u m a e t a t e s s e r v a t u r u s : Nec
alque huiusmo-
esse ex i n s t i l u t o d e b u i s s e n t . Et r e s t i n o l a p a s s i m c a n t a t e , v a n a e q u o -
civibus ferro i n h u m a n e
honoaetatem
oppressio-
f i c r i q u e s t u t e a r i t i p s i u s i n t i t i o n e m i l i o r - i s Q u o d , o p i t u l a n t c D o. s i
o p p o r t u n a et v.,lde e f i c s x m e i c i n a . V o s i t a q u e v o l u m u s ,
om-
tutem
similitudinein
ca-
virtu-
efticiat, v e r u m e l i a m i u c u n d o s .
t u s e s t f r u c t u s s o l i d u s m i u i m e q u e c a d u c u s , ut c u i u s e x c d l e n l e m v i r homines edniirantur,
Deuiqie
deferui;!ur,-^
g r a t o s , si f u e r i n t iis i p s i s . q u i d e f e r a n t , t'ructuosi. I n l i o c a u t e r a
ferro.
ncre.-Re,pse,quemadmodum
factis g e n n i o a m
christia-
ad s p e c t a n d u m
Daminicus Gusmanus
propo-
pater inlegri-
caeto datum kominiius, it> quo oporteat nos saloos fieri (1;. .Si quan-
d o i g i l u r n a t u r a e v i t i o a u t b o m i n u m c u l p a c o n t i n g a t . u t in d e i e r i o r e i r .
Franeiscus,
cesse esl,
maximum certissimumqu'?
ne-
perfugium.
D i v i n a e n i m i i l i u s v i r t u s t a m m a g n a e s l t a n l u m q u e p o l e t , ut o m n u m
in e a vel p c r i c u ' r u m d e p u l s i o , vcl m a l o r u m posila s a n a l i o sit. F u t u r a e s t a u t e m c e r t a s a n a t i o . si m o d o
pieutiae. et ad evangelica
ad professione c'astianae
liumanuai
sa-
redu-
contili?
lationem Christi
ducenle
traduceret. Non
certe
v,rut
s.ntentiae:
inuneri.
ceni,
sequere
interpret.tus,
me
,2.,. Q u a e t a m q u a m , . b . n o m i n a , m d i e -
continuo abdicai se
mutdt:
pauperlatcm
fuluram: et maxima
sibisociam
rebus omnibus:
vest,men a
Illa
et c c m i t e m constiluit in omn.
virtutum
Insita
a ' t i u s in a n i m i s v i g . i b i t t i d e s e a t h o l i c a , p u l c h r u m q u e c r a t , c o m p l u r e s
in
Palaesliuam
transmittere,
qui
,1) A d . IV, l i .
rnurn,
Ile
lnrriJo
Um perferre, quam
iicenlia
Crucis Coristi
ulchris-
cumqua in
vorare alacritate
mirabili
a d s u m p s e r a l el p r o b a r a t ,
eius augusta
mysteria
inlell.gendo
oUta
pleb.s
Videlicet s t u l t
ut, absoluUm
.am
P'
penetra^ssel,
esl
(I)
Ex
fist.diumque
.acedece:
vincere
virlutis caput
c u l t u alq io a , p e r o
vi a
erectoque
S a t u Ha n o t a a e t a s c u m s u a i - i i o l e v i r t u t u m a c v i l i o r u t r .
ad
Notile
ita
Dee. illud i m p e t r a v a u t ad
vi-
s u m m u m et -
praeficiat
ad grandia
vidit
iudicavitque, n u s q u a m possa
gloriasi
suara melius
collocari.Una
Hac
ille e a r i t a t e
manifesto
capitis peri-
homines complectebatur
uni-
quod
secundo
ut in A f r i c a m usqua
des-
traiiciant.
gerrna-
n i t a t e m e r u i t q u a r e s t i t u t e p e r f c c t a q u e tx t o t o h o m i n u m g e n e r e u n a m
adliortari
D o m i n u s conflavit, in potestata u n i u s
om-
n i u m p a r e n t i s Dei c o n s t i t u t u m .
studuit vir i n n o c e n t i s s i i n u s
quoad poterat,
in
se ipse t r a n s i e r r e . Sed divinae p r o v i d e n t i a e n u m e n in hoc etiam eluxisse videtur, quod rerum externarum
vino
Redemptorc
similitudines
singulares quasdam
assecutus
est.Sic,
cum
di-
exemplar
ad
I e s u , F r a n c i s c o contigit, ut in l u c e m s u s c i p e r e t u r in s t a b u l o , a c tale
stratum
et m u l c e n t e s
aera
incipiunt. M.rum
tam
ineptis,
ut videbantur,
stra-
ut f e r t u r , leves per s u b l i m e A n g e l o r u m
concentus
similitudinem
compleverunt.
cupida a u d i e n d i m u l l i t u d o ;
tum dolenter
in
sancte
in
con-
homines
operariis
confluere catervatim
admissa deflere,
oblivisci
est,
ac prope impctu
ad
qna-
frequen-
cur sodalitatem
Tertii
Ordinis
institueret,
quae
familiae
rerumque
quippe prudenter
domesticarum
temperarli
non tam
vincula
omnem
reciperet,
abrumperet.
legibus propriis,
Eem
q u a m ipsis
ti n u n t i o s . P a u p e r r i m u a
c o n t u m e l i o s e i l l u s u s , r e p u d i a t u s a s u i s , vel
voluit h a b e r e
c u m in A l v e r n i m o a t i s v e r t i c e , v e l u t i n C a l v a r i o s u o , n o v o a d
illam
hoc loco
emicuisset,
palmas
pedei-
vulneratum
p i a n a r e utilitates ex
eiusdem g e n e r i s ex D o m i n i c a n a familia
aliisque ordinibus
infi-
celebranda
sodalito-
t e s , e t c v e n l u s i p s e c o n f r m a l . b a n e Hi F r a n c i s c a l i u m o r d i n i n o m e n
boles: s u c c e s s e r e
quam humano
mi-
rabiliter o p p o r t u n o . Q u a m o p p o r t u n i t a t e m et satis i n d i c a n t c o a l i t a e
gessit.
huiusmodi
p i t a n i m o : c o r p o r e v i v a r a e x p r e s s a m q u e v u l n e r u m I e s u C r i s t i in r e -
vi-
tentur.
illus-
vehementi cogita-
t i o n e d e f x u s , e o r u m q u e v i m a c e r b i s s i m a m a d s e t r a d u c e r e i , et tamquam
servetur:
commemoramus
in v i c t u c u l t u q u e
item
regum
ex Cardinalibus,
ex
E p i s c o p i s , ex r e g i b u s ,
so-
maximis,
ex dynastis:
qui
a n i m u m s u u m in t u e n d a r e l i g i o n e
d i v i n i t u s I n n o c e n t i o III specics, c u m
signiticabatur,
christianae
t e m p o r a p r a e s i d i u m et c o l u m e n
sibi v i d a r e
meenia humeris
curn s u s t i n c n t e m . Q u o r u m vis r a t i o q u e
suis
visus
Francis-
portentorum perspicua
reipublicae
non
Franciscum futurum.
love
per
est:
ea
R e v e r a nihil
catholica
si m a g n a m
i m p r o b i s s u b i e r u n t invidiam, ea t a m e n , q u a e h o n e s t i s s i m a est
ab
attjue
ca-
r u e r u n t . I m m o G r e g o r i u s i p s e I X D e c e s s o r N o s t e r fidem i p s o r u m a c
fortitudinem publice gratulatus. minime
defendere, et milites
d u b i t a v i t et a u c t o r i t a t o
Christi, Machabaeosalteros,
sua
honoriis caussa
enim salutis
pu-
blicae p r a e s i d i u m
c r a t in
ilio h o m i n u m
ordine, qui
propositi
sub
erepta
ab
efferatorum
dextri
arras:
s u n t faction um
litium
et
iurgiorum
g u r g e s et corruptelarum
instrumentum, luxuria.
Quavepex
domestica et
t r a n q u i l h t a s public:, i n t e g r i t a s m o r u m e t m a n s u e t u d o ,
rei f a m i l i a r i s
rectus
incolumit Usque
usus
et
tutela, q u a e
irmameuta,
ex
sunt
optima humanitatis
q u a m ex s t i r p e q u a d a r n , g w i i u o l u r : e o r u m q u e h o n o r u m
tam-
conserva-
t i o n e m m a g n a ex p a r t e F r a n c i s c o d e b e t E u r o p a .
u n a aimul civilatem
et ad
quoddam
Socialismi
fautores
genus
propngato-
r e s q u e c r e v e r u n t ; q u i s u b e s s e F.celesine o p o r t e r e p e r t i n a c i t e r
nt, et l o n g i u s ,
quo
c o n s e n l a n e im eat, g r a d a l i m
agrarinm
rem
tenlant:
proletariorum
nega-
procedente,
civili q u i d e m p o t e s t a t i p a r c u n t : v i m et s e d i l i o n e s in p o p u l o
cupiditatibus
ne
probanl:
blandiuntur:
institutis
F r a n c i s c a l i b u s m e r i t o p o s s e , si m o d o i n p r i s t i n u m s t a t u m r e s t i t u a n lur.-Iis
Christiana l a u s :
perlaederet,
P l u s t a m e n , q u a m ulla e x g e n t i h u s c e t e r i s , F r a n c i s c o d e b e t Ita'ia
perturbarat,
m u n i e r a t i t e r . I l o d i e q u o s i m i l i t e r Naturalismi
fiorerei
et lldes
f r a n g e r e t u r exlex caducarura
quod maximum
et p i e t a s e t
omnis
r e r u m appotitlo,
atque odiosissimum
plerisque
nec
putatur
fraternae
seusit. Et s a n e
il e a l l i c t o e t i a c e n t i c o n s t a n t e r p o r r e x i : d e x t e r a m :
tate dives, n u r n q u a m destitit a l i c m r a
contnderent.
in s u m m a
sublevare iuopiam,
eges-
iinmemor
c o n s c i e n l i a officii
s u a e . V a g i i t s u a v i t e r in e i u s o r e p a t r i u s s e r m o r e c e n s : v i m carit-itis
l e m p e r a r i , n u l l a q u e in r e vila ri q u e m q u o m
simul et poeticae
expressit cunlicis, q u i e
vulgus edisceret.
quaque
a d m i r a l i o n e v i s a s u n t non i n d i a n a t r u d i t a e p o s t e r i t a t i s . Ad F r a n c i s c i
g e n e r e viliositatem, vim,
cogi t a l l o n e a, a u r a q u a e d a m a f f i a t u s q u e h u m a n o a u g u s t i o r
diam inter
n o s t r o r u m c o n c i t a v i ^ ita
q u i l e m ut i a e i u s
tngendis, c a e l a n d i s i u m m o r u m artilicum
rebus gestis
ingenia
piogendis,
industria certarit.
Naclus
e s t in F r a n c i s c o A l i g h i e r i us, q u o d g r a n d i l o q u o p a r i t e r m o l l i s s i m o q u e
cenerei
versu: Cimabue
et G i o t t u s , q a o d
immorlalitatem iluslrarent:
ficis
Parrhasiis
o p e r i b u s perQcereut, vel ad a e d e m M a r i s e
luminibus
megni-
Ang'lorum.lot
temp'a
tan-
homines
veneraturi Assisieusem
humanis despoliaverat
ad
patrem~
fundiius, iti
di-
v i m b e n e i i c i o r u m i n f l u x i s s e . S e d q u o n i a m iie eius
chrisiianus,
e t l o c a et t e m p o r a a c c o m o d a t e s , n e m o d u b i t a v e rit, q u i n F r a n c i s c a l i a
institela m a g n o p e r e sint aetate hac nostra
quod h o r u m
sisvidetur
non
temporum ratio
ad
profutun,
eo ve!
raagis.
i l l o r u m r a t i o n e m p l u r i b u s e x cauf
t i a n o r u m , p a r t i m i g n o r a t o n e p a r t i m n e g ' i g e n t i a , p e r t u r b a t i o . Simili
onimorum cursu
dis, in
s i m i l i b u s q u e s t u liis, in
a u c u p a o d i s vitao c o m m o -
nomen
profundunt,
extollentes,
plura
faciunl: f e r u n t u r e n i m a m o r e sui,
aliena
appetenti
lamen
fraterne
et illa
consumunt.
fraternilatis
dicunt
libidinem,
invisimul
e t i a m , in quo p r u -
l a b o r a n t , da l o c u p l e l i u m e t
ege-
n o r u m r a t i o n i b u s e r i t o p t i m a c o n s t i t u t u m , I n e txo e t p e r s u a s o ,
non
vacaro
in h o c
o m n i b u s initia
consistentI>eTHque
munificum,
cumquo
n e u t e r sit a d h a e c c o m o r i U b i l i a b o n a n a t u s , a l t e r i p a t i e n t i a ,
l i b o r a l i t a l e in c a e l u m o s s e
alteri
veniendum.
Hia
do c a u s s i s N o b i s e s t d i u et m a g n o p e r e
q u i s q u e .potest in imitalioneai
Idcirco sicul s e m p e r antea
I g i l u r p e r s p i c u u m est, in c h r i s l i a n a m c i v i l e m q u rempublicara ab
spiritus, ooini.io excellenterque
dente rerum
in q u i b u s
ob-
animi af-
un-
uno hoc h o m i n e
a t q u e a r m a Socialismi
oportere: qua
quam
ino-
P e r earn a e t 8 t e m multiplex
A l b i g e n s i u m e r r o r , c o n c i t a n d i s a d v e r s u s Ecle&iae p o t e s t a t e m turbis,
curam adhibuimus,
ita
in v o t i s , u t q u a n t u m
Francisci Assisiensis
tertio FrnnciV.aliura
nunc summa
se intendal.
ordini
D;i benignitatc ad
singularem
gerendum
P o n t i f i c a t u m m a x i m u m v o c a t i , c u r n i n c i d e n t u t id p e r o p p c r t u n e
fie-
ri p o s s i t , c h r s t i n o s h o m i n e s h o r t a m u r , u t n o m o n d a r e s a n c t a e h u i c
Icsu Chrisli m i l i u a e
ne
rocusut. P.urimi
numeranlur
passim ex
talestudium vehemcnlerque
ingre-
probamus.
ita t a m e n u t i l l u d a u g e r i e t a d p l u r s p r o p a g a r i , V o o i s p r a e s e r t i m
nitentibus, Venerabiles
tionis Nostrnc,
ut qui insignia
spectent sanctissimi
Ordine/fi
Poenimliae
boai,
nihil
esset.
caput est
induerint,
q u o ! indo oxpectaretur
Tertiam
Fraires. velimus.-Et
imaginem
conteniant: sine
Itaque date
ad-
commendaqua,
operam,
ut
s e d u l o q u a l i s lle sit,
p a t e a t , q u a m m a g n i s in a n i m o r u m
q u a n t u m utilitatis privatim
salutem
et p u b l i c e pollicea-
fluctibus
vegeti ;t
fiorentes
celeriter
e m e r g a n t ! U t i n a m etmani c h r i s t i a -
n s g e n t e s a d disciplinarci t e r t i i o r d i n i s c o n f l u a n t , ita a l a c r e s i t a q u e
frequentes,
u t i olim
u n d i q u e ad F r a n c i s c u m
ipsum sese
certatim
m a i o r e c o n l e n t i o n o p o s c ' r a u s e t poliore
q u o s u n i u s p a t r i a e n e c e s s i l u d o et
uberior
a c c e p t o r u m b e n e f i c i o r u m copia p r o p e n s i o r e i u b e t e s s e i n F r a n c i s c u m
a n i m o et m a i o r e s e i d e m g r a t i a s h;bere. Ita s s n e s e p t e m p o s t
saecu-
lis l t a l i c a o g e n t i et o n r.i c h r i t i f i n o o r b i c o n t a g e r e i , u t s e a p e r t u r -
EPSTOLA ENCCLICA
b a t o n e r e v o o a t u r a ad t r a n q u i l l i t a t e m , a b o x i t i o a d s a l u t e m , h o m i n i s
A s s i s i e n s i s b e n e f i c i o s e n t i r e i . Id q u i d e m c o m m u n i
dies m a x i m e , ab ipso F r a n c i s c o
p r e c e , p e r hos
caelestium
munerum auspicem,
et p r a e c i p u a e
Nostrae
Leojs p. xxix.
peraroan-
Romae
apud S.
Petrum
die X V I I
Septembris
anno
c a r s e todos cuantos se p r e c i a n del nombre de catlicos, haciendo callar por un m o m e n t o os pareceres diversos en
punto poltica, los cuales p o r otra p a r t o se pueden sostener en su lugar honesta y legtimamente. Por que. la Iglesia
no condena las p a r c i a l i d a d e s de este gnero, con tal que
no estn reidas con la religin y la justicia; sino que, lejos
de todo ruido de contiendas, signe t r a b a j a n d o p a r a utilidad
comn y a m a n d o con afect.o.de madre los hombres todos,
si bien con m s especialidad aquellos que ms se distinguicren por su fe y su p i e d a d .
El fundamento de esta concordia es en la sociedad cristiana el mismo que en t o d a repblica bien establecida:
saber, l a obediencia la p o t e s t a d legtima, que ora mandando, ora prohibiendo, ora rigiendo, hace unnimes y concordes los nimos diferentes d l o s hombres. En lo cual no
hacemos ms que r e c o r d a r cosas sabidas y averiguadas de
todos: a u n q u e son ellas tales, que no slo s menester tenerlas presentes en el pensamiento, sino g u a r d a r l a s con la
conducta y p r c t i c a rlc todos los das, como norma del deber. Es decir, que asi como el Romano Pontfice es maestro
y prncipe de la Iglesia universal, asi tambinlos Obispos
son rectores y cabezas de l a s Iglesias que cada cual legtim a m e n t e recibi el cargo de g o b e r n a r . A ellos pertenece en
su r e s p e c t i v a jurisdiccin el presidir, m a n d a r , corregir y en
g e n e r a l disponer de todo lo que se refiera los intereses
cristianos. Ya que son p a r t i c i p a n t e s de la s a g r a d a potestad
que Cristo Nuestro Seor recibi del P a d r e y dej su Iglesia: y p o r esta razn Nuestro Predecesor Gregorio IX, dice:
'No nos cabe duda que los Obispos llamados
la parte de
nuestra solicitud hcenlas veces de Dios (1). Y esta potestad
h a sido dada los Obispos p a r a grandsimo provecho de
aquellos con quienes la usan: puesto que por su naturaleza
tiende la edificacin del cuerpo de Cristo, y hace que cada
Obispo sea como un lazo que u n a con la comunin de la fe
y de la caridad los cristianos quienes preside, entre si
y con el supremo Pontfice, como miembros con su cabeza.
A este propsito es de g r a n peso aquella sentencia do San
Cipriano: 'Estosson la Iglesia, laplebe unidacon el sacerdote,
J la grey arrimada su Pastor* (2 : y esta otra de mayor
peso: 'Debes saber que el ObUpo est en la Iglesia y la Iglesia
en el Obispo, y si alguien no est con el Obispo no est en la
Pm,irm.
j a r m e n o s las mismas por conservar l a unin de los corazones: p r i m e r o p o r q u e es propio de toda sociedad que su fuerza y eficacia provenga de la mancomunidad d l a s voluntades: y en segundo lugar porque es muy conveniente que en
esta c l a s e de asociaciones resplandezca la caridad, que
debe ser c o m p a e r a de todas las obras buenas, y como se a l y divisa que distinga los discpulos de la escuela de
Cristo. P o r tanto, como fcilmente puede acontecer que los
socios t e n g a n diversos p a r e c e r e s en puntos polticos, por lo
mismo, A fin d e q u e no venga a l t e r a r s e la unin de los
nimos p o r las opuestas parcialidades, conviene tener presente cul es el fin que se proponen las asociaciones que se
l l a m a n catlicas, y al tomar ios acuerdos tener los ojos tan
fijos en a q u e l blanco, como si no pertenecieran ningn
partido, a c o r d n d o s e de las divinas p a l a b r a s del Apstol
-San P a b l o : Los que habis sido bautizados en Cristo, estis
revestidos de Cristo. No han judo ni griego, no hay siervo ni
libre.... pues todos vosotros sois una solacosa en Cristo' (1). De
este modo se conseguir la v e n t a j a de que no solamente cada socio en p a r t i c u l a r , sino tambin las diversas asociaciones de e s t o g n e r o estn amigable y benvolamente conformes: lo q u e s e h a de procurar con toda diligencia. Ta quo
d e j a d a s a p a r t e , como hemos dicho, las parcialidades, hab r n d e s a p a r e c i d o las ocasiones principales de rivalidades
enemigas: do donde seguir que h a y a u n a causa, y esta "
'a m a y o r y m s noble, que a t r a i g a todos, en la cual no
puede h a b e r discusiones entre catlicos dignos de este,
nombre.
F i n a l m e n t e , mucho importa que se acomoden esta
misma instruccin los que por escrito, especialmente en
diarios, c o m b a t e n p o r la incolumidad de la religin.-Bien
conocido tenemos cul e3 su objeto, y con qu voluntad tra r
b a j a n p a r a a l c a n z a r l o : ni podemos menos de tributarles
justas a l a b a n z a s como benemritos del nombre catlicoPero la c a u s a q u e h a n abrazado, es tan excelente y tan elev a d a , q u e r e q u i e r e m u c h a s cosas, en que no es razn que
f a l t e n los d e f e n s o r e s de la justicia y la verdad: porque
m i e n t r a s p o n e n cuidado en una p a r t e d e s u d e b e r . n o han
de a b a n d o n a r las d e m s . El aviso, pues, que hemos dado
las asociaciones, el mismo repetimos los escritores, que
a l e j a d a s las discordias con la blandura y mansedumbre,
(1) ( f a l M . 111,27,28
EPISTOLA ENDYCLIDA
De an i moru m concordia inter hispanos procuranda.
L
VENERABiLES FRATRES
SALUTEM ET APOSTOLICAM BENEDIGTIONEM
UM m u l t a s i n t , i n q u i b u s e x c c l l i t g e n e r o s a
ac nobilis H i s p a -
L E O N XIII, PAPA.
retincat
ldei
catholicae
s e m p e r visa est H i s p a n i g e n e r i s s a l u s et
Quod quidem Studium plura a r g u m e n t a
eximia in liane S e d c m Apostolicam
Studium,
magnitudo
illud
quocum
com'uncla.
declarant: praocipue
pietas, q u a m
omni
vero
significalio-
Hispani homines
saepe
et
praeclare
testantur. Neque
adversorum
Europa
eventuurn
spectavit, c u m
calamitas
ipsoSedem
attigisset.In
his
r e b u s o m n i b u s , p r a e t e r s i n g u l a r e q u o d d a m Dei b e n e f i c i u m , a g n o s c i mu3,
Vcnerabiles
Fratres,
vigilautiae
vestrae
fructum:
itemque
infensa cath-
parem
constanliae
neque
m&gnitudinem
roboraveril.-Verum
e n i m d i s s i m u l a b i m u s id q u o d e s t , c u m
quod ad
hanc
cogitarais
volun-
partem,
agendi
non
rationem,
dolor
caussa,
Tuta
tura
et tranquilla
catholicorum
cum
inter se
permar.serat:
susceperat.
maxime
eoque nomine
cumGrego-
EPISTOLA ENDYCLIDA
De an i moru m concordia inter hispanos procuranda.
L E O
X H I
VENERABiLES FRATRES
SALUTEM ET APOSTOUCAM BENEDIGTIONEM
UM m u l t a s i n t , i n q u i b u s e x c e l l i t g e n e r o s a
ac nobilis H i s p a -
L E O N X H I , PAPA.
P P .
retinosi
ldei
cttholicae
s e m p e r visa est H i s p a n i g e n e r i s s a l u s et
Quod quidem Studium plura a r g u m e n t a
eximia in liane S e d e m Aposlolicam
Studium,
magnitudo
illud
quocum
com'uncta.
declarant: praocipue
pietas, q u a m
omni
vero
signifcalio-
Hispani homines
saepe
et
praeclare
testantur. Neque
adversorum
Europa
eventuurn
spectavit, c u m
calamitas
ipsoSedem
attigisset.In
bis
r e b u s o m n i b u s , p r a e t e r s i n g u l a r e q u o d d a m Dei b e n e f i c i u m , a g n o s c i mu3,
Venerabiles
Fratres,
vigilautiae
vestrae
fructum:
itemque
infensa catho-
parem
constanliae
neque
m&gnitudinem
roboraveril.-Verum
e n i m d i s s i m u l a b i m u s id q u o d e s t , c u m
quod ad
hanc
cogitarais
volun-
partem,
agendi
non
rationem,
dolor
quidam obiicitur animo cum nonnulla similitudine anxiae solficiludinis, q u a m P a u l u s Apostolus olim, C o r i n t h i o r m
caussa,
Tuta
tura
et tranquilla
catholicorum
cum
inter se
permar.serat:
susceperat.
maxime
eoque nomine
cumGrego-
pars longe maxima in zcteri sua erga Episcopos et inferiores pastores canonice constituios
rccereniia
i n l e r i e c t i s p a r t i u m s t u d i i s , v e s t i g i a a p p a r e n t d i s s e n s i o n i , q u a e in
varias velul aeies distrahuul nimos, ipsasque
grolla constitutes, non
peietalcs/religionis
apud
d i s q u i r e n l e s , q u a p o t i s s i m u m r a t i o n s e x p d i a i r e m c a l h o l i c a m lucri,
m i n u s q u a m a e q u u m e s t . E p i s c o p o r u m va l e a l a u c t o r i l e s
i n U r d u m si q u i d E p i s c o p u s
Q u ' i l i m ai o
s u a s e r i l , si q u i d e l i a m p r o
polest,le
reprehndate,
esseanimorum coniunctionem
referai,
e o vel m a g i s q u o d
alleros
iucolumcm
in l a n a u b i q u e
p r a v a r u n x o p i n i o n u m l i c e n t i a , i l a m a c r i i n s i d i o s a q u e E : c ! e s i a e catholicae p p u g n a t w j n e , o m u i r i o n e c e s s e est, o h r i s t l a n o s
universos,-
resi-
opprssi
perraoii.
c.gilalione
Fratres, appellamus,
vehetnenlerqua
potimus, ul s a l u l a r i u m m o n i l o r u m X o s l r o r u m interpretes, in
firman-
do concordia p r u d e n l i a m a u e t o r i t a t e m q u e v e s t r a m adhlbealis.
C o u c o r d i a a v e r o q u a m d i x i m u s , i d e m e s t i.i r e C h r i s t i a n a , t i i u e
in o m n i b e n e c o n s l i t u t a r e p u b l i e a f j n d a m e n l u : : . : n i m i r u m o b t e m p e ratio legitimac potestati, q u a e i u b e n d o , votando, regendo, varios
h o m i u u m a n i m o s c o n c o r d e s e ! c o n g r u e n t e s efficit. Q u a m ad r e m
n o t a o m n i b u s a t q u e e s p i r a t a c o m n . e m o r n n > u s : v e r u m t a m e n talia,
u t non cogitatione s o l u m t e n e n d a , sed m o r i b u s et usu quotidiano,
t a m q u a m officii r e g u l a , s e r v a n d a s i n t . S c i l i c e t s i c u t P o n t i f e x R o m a n u s t o t i u s e s t K c c l a s i o c raagistsr e t p n n e e p s , i l a e p i s c o p i r e c l o r e s
et capila s u n t E c c l e s i a r u m , q u a s rite singui ad g e r e n d u m acceper u n t . Eos in s u a q u e m q u e dilionc c:us e s t p r a e e s s e , corrigere, g e n e r a t i m q u e d e iis, q u a e e r e Christiana e s s e v i d e a n t u r , d e c e r o e r c . P a r cipes enim s u n t s a c r a e polestatis, q u a m Christus D o m i n u s a Hatre
a c c e p t a m E c c l e s i a e s u a e r e l i q u i t : e a m q u e o b c a u s s a m G r e g o r i u s IX.
D e e e s s o r K s t e r E p i s c o p o s i n q u i t in partem
sollicitudinis
cocatos
mutuas, quia
nonnulli
rem
multi
contrario
errore
politicano a r e l i g i o n e
non
fai u n t u r .
distinguere
ad
alteram
ab altera
i n f l u i r e putent
Domi-
l'onte t e m e r e p r o h i b e n t . N a m
ubi religio
tollatur
quibus
cuiusmodi
Verum
sicut
potissimum
sunl,
iustc
moderatequ^
imperare,
i s t e tarn i m p i u s d e c l i n a n d u s e s t e r r o r , s i c etiam
eos,
dcer-
func&taeque incommodoruin
mullitudini
velie
dirimere,
aditum ianuamque
put.-fa-
hoc
g e n u s d e r e b u s c i v i l i b u s , q u a n l u m v i s h o n e s t u m e t g r a v e , si s p e c i e l u r
i n s e , vi t a e h u i u s , q u a e i n l e r r i s d e g i t u r ,
Kai. Mart. i m .
fines
nequaquam
praeter-
Al
1 u e 'usmodi potestos
membra,
fidei
caritatisquo communione
lamquam
consociet.
Uli
sunt
cum
In
quo
Ecclesia,
plebs sacerdoti-adunata, et Pastori suo grex adhaerens (1): et gravior altera: vScire-debes, Episeopum in Ecclesia esse, et Ecclesiam
,in Episcopo, et siquiscum Episcopo non sii, inEcclcsia non esse (2).
Talis est c h r i s t i a n a e reipublicae constitutio, e a m q u e i m m u t a b i l e ,
ac
perpetua: quae
nisi s a n c t e
scrretur,
summa
iurium
iunctiones
subministratum
et
>Dei> ( 3 ) . E x q u i b u s a p p a r a t ,
reverentiam praestantiae
constructum
per
crescil
adhibendam
muneri
et officiorum
compositionemembro-
r u m a p t e c o h a r e n t i u m i n c o r p o r e E c c l e s i a e , iquod
esse
nexusetconin
augmentum
adversus
consentaneam,
Episcopos
i s iisque
rebus
qua i p s o r u m p o t e s t a t i s s u n t , o m n i n o o b t e m p e r a r i o p o r t e r e .
Perspectis autem studiis, quibus multorum animi
pore permoventur, Hispanos omnes
variae etiam
providendum,
araice ac b e n e v o l e c o n s e n t i a n t . S e p o s i t i s q u i p p e , u t d i x i m u s , p a r l i u m
studiis, i n f e n s a r u m a e m u l a t i o n u m p r a e c i p u a e r u n t occasiones
blatae: e r i t q u e c o n s e q u e n s ,
ut ad se
una
o m n e s caussa
su-
convertat,
catholicoshocnomiue
istic h o c tem-
n o n h o r t a m u r s o l u m , s e d plane
o b s c c r a m u s , ut s e s e i i u i u s t a n t i officii m e m o r e s impertiant.Ac
quisunt ex ordine Cleri, q u o r u m
i l l u d ca p i e t u r c o m m o d i , u t n o n m o d o s o c i i s i n g u l i , s e d
obedientiam
no-
tenere
dict$ f a c t a q u e u t i q u e ad exemplum
in o m a e s p a r t e s v a l e n t p l u r i m u m . Quodin m u n e r i b u s suis
insumunt
accomo-
volun-
late c o n t c n d a n t : n c q u e t a c e r e p o s * u m u s , q u i n d e c a l h o l i c o
nomine
tam
excellens e s t t a m q u e p r a e s t a n s , ut multa
labi
r e q u i r a t , in q u i b u s
iustitiee v e r i t t i s q u a p a t r o n o s m i n i m o d e c e t : n e q u e e n i m
t u r u m , si s e a d i r a p e r i u m e i s n u t u m q u e
d u m u n a m p a r t e m officii c u r a n t , r e l i q u a s d e s e r e r e . Q u o d i g i t u r s o c i e -
finxerinl,
q u i Dioecesis gu-
debenl,
b e r n a c u l a t e n e t P r o f e c t o s a c e r d o t e s t r a d e r e . s e p e n i t u s p a r t i u m studiis
tates m o n u i m u s ,
officium. C a u e n d u m
gravita lem et m o d u m .
Clerum
Hispanum
incremento
H a c adhibita v igilantia,
non
virtute,
minus
ootrina.
pro certo
exlra
habemus,
animorum
saluti q u a m rei
laboribus,
magis
publicae
m a g i s q u e in
desi
idem scriptores
monemus,
ut amotis
lonitato
tum in m u l t i t u d i n e t u e a n t u r : q u i i m u l l u m pollet s c r i p t o r u m o p e r a in
utramque partem. Concordine, vero cum
quam dictorum
acerbitas,
suspicionum
nihil
l a m sii
temeritas,
conlrarium,
insimulalionum
iniquitas, q u i d q u i d e s t h u i u s m o d i s u m m a a n i m i p r o v i s i o n e f u g e r e et
odisse necesso est. P r o sacris Ecclesiae iuribus, p r o catholici
profulurum.
Ad e i u s a d i u v a n d a m o p e r a m e a s s o c i e l a t e s n o n p a r u m
iudicamus
et
c t r i n i s n o n l i t i g i o s a d i s p u t a t i o it, s e d m o d e r a t a
do-
et t e m p e r a n s
quae
el s s p e r o
vi-
ctorem c e r t a m i n i s s r r i p l o r e m efficiat.
n i p r o v e h e n d o . I t a q u e i l l a r u r o p r o b a m u s i n ^ t i t u l u m e t i n d u s t r i a m , ac
valde cupimus, utaucto et n u m e r a
fructus.Verum cum
et s t u d i o
maioresedant
quotidie
plificatio, r e s q u e c a t h o l i c a i n
Dioecesibus s i n j u l i s ab Episcopo
ge-
Istas .igitur
agendi
normas
plurimum
animoruro
a r b i t r a m u r posse ad eas
concordiam impediunt,
interpretari, et q u a n t u m potestis c o n t e n d e r e , ut ad ea q u a e
tati a u s p i c i i s q u e t r i b u e r e p l u r i m u m o p o r t e r e . N e q u e
r a n d u m i p s i s e s t in
h o c eat
cuivis
coniuctione animorum
hominum
coetui
commune,
minus
ut
o m n i s e o r u m vis et
sodalitatibus elucere
esae ad omnia
retefacta
comes,
caritatem
maxime
mutuam,
disciplinaeque
a l u m n o s v e l u t s i g n u r a et n o t a d i s t i n g u e r e .
elabo-
r e t i n e n d a : p r i m o enim
quae
christianae
Qaapropter cum
sodale3
speranda
concordiae beneficia.
si m u l t a f o r t i t e r m u l t a p r a e c l a r e d o m i f o r i s q u e g e s s e r u u t ,
gerere potuisse
nominan-
t u r , et i n c o n s i l i i s c a p i u n d i s i t a h a b e r e a n i m o s i n u n o ilio proposito
dexos,
ut
nullius partis
esse
A p o s t o l i s e n t e n t i a e : iQuicumque
induistis.
*liber
Non
omnes
est
enim
Iudaeus
oos unum
videantur,
in Christo
neque
estis
baptizati
Graeeus,
in
m e m o r e s d i v i n a e Pauli
non
Christo>
estis,
est
Christum
serous
neque
(1).Qua
ratione
suos,
piane non
animo
E t e n i m f r a t e r n a c a r i t a t e a n i m a t i e t id ipsum
invicem
d e p r e p o t e n t i M a u r o r u m d o m i u a t u , de h a e r e s i ,
deschis-
Dome-
sentientes,
meminisse
diximus,
cordia a n i m o r u m c o n t r a r i i s
studiis dirimatur,
populo
f a c i l e p o s s i n t d e r e p u b l i c a d i v e r s i d i v e r s a s e n t i r e , id c i r c o n e c o n partium
prohi-
Nostram
r a t u r , s p o n t e c o n s e q u i t u r , e a s E p i s c o p i s s u b e s s e et i p s o r u m auctori-
fidem
et g l o r i a m , e e r u m
v e s t i g i i s i n s i s t a n t , i m i t a n d o q u e p e r f i c i a n t , u t illi n o n
solum
nominis
estis p r o v i n c i a et i n t e r v o s e t c u m A r c h i e p i s c o p o
Consilia
identidem
(1)
Galli.III,
rei
quae
percompassim
ex Hispania suscipiuntur.
N a m a d c o m p o n e n d a dissidia dirimenda-
E i u s vox, q u e m
Christus
D o m i n u s p r i n c e p s p a c i s v i c a r i u m c o n s t i t u i t p o t e s t a t i s s u a e : itemque
c a e l e s t i u m c h a r i s m a t u m c o p a, q u a e e x A p o s t o l o r u m s e p u l c r i s large
dimanat.
V e r u m t a m e n q u o n i a m omnis
infficicntia
enixe N o b i s c u m u n a a d p r e c a m i n i , ut
nostra
raonitis
N o s t r i s v i r t u t e m effi-
c i e n d i i m p e r l i a t , a n i m o s q u e p o p u l o r u m p r o m p t o s a d p a r e n d u m effi-
EPSTOLA ENCICLICA
c i a t . - C o m m u n i b u s a d n u a t c o e p t i s a u g u s t o D e i p a r e n s M a r i a Virgo
Immaculata, Hispaniarum
p a t r o n a : a d s i t I a c o b u s A p o s t o l u s , adsit
T h e r e s i a a l e s u , v i r g o l e g i f e r a , m g n u m H i s p a n i a r u m l u m e n , in qua
SOBRE LA
D E V O C I N
D E L S A N T O
R O S A R I O
e o n c o r d i a e a m o r , p a t r i a c a r i t , u b a i i e n t i a C h r i s t i a n a mirabiliter in
exemplum eluxere.
Iterim c a e l e s t i u m m u n e r u m o u s p i c e m e t p a t e r n a e
Nostrae testem vobis omnibus, Venerabilea
benevoleDtiae
Fratres,
L60JH p.
x m .
cunctaequa
g e n t i H i s p a n o r u m A p o s t o i i c a m b a n e d i c t i o n e m p e r a m a n t e r in Do-
apostlica.
mino impertimus.
D a t u m R o m o e a p u d S . P e t r u m d i e v m D e c e m b r i s MDCCCLXIXH
Pontificatus Nostri a n n o quinto.
LEO PP. S U I .
217
EXOCLICAS
Bobinadas, la c s e e a d r de los cristianos, report, sin experimentar g r a n d e s bajas, nna insigne victoria y aniquil
las fuerzas enemigas.
Por este motivo, el mismo Santo Pontfice, en agradec,
miento tan sealado beneficio, quiso que se consagrase
con una fiesta en lionor de Mara de las Victorias el re.
cuerdo de ese memorable combate, y despus Gregorio X I I I sancion dicha festividad con el nombre de Santo
Rosario.
Asimismo en el siglo ltimo alcanzronse importantes
victorias sobre los turcos en Temesvar, Hungra y Corf,
las cuales se obtuvieron en das consagrados la Santsima
Virgen, y t e r m i n a d a s las preces pblicas del Santsimo Ro- sario. Esto inclin Nuestro predecesor Clemente X I decretar p a r a la Iglesia universal la festividad del Santsimo
Rosario.
Asi, pues, u n a vez demostrado que esta frmula do orar
es a g r a d a b l e la Santsima Virgen y tan propia p a r a la
defensa de la Iglesia y del pueblo cristiano, como para
a t r a e r toda suerte de beneficios pblicos y particulares, no
es de a d m i r a r que varios de Nuestros predecesores se hayan
dedicado fomentarla y recomendarla con especiales elogios. U r b a n o I V asegur que el 11osario proporcionaba todos
los das ventajas al pueblo cristiano; Sixto V dijo que este
modo de o r a r cede en mayor honra y gloria de Dios, y que es
muy conveniente p a r a c o n j u r a r l o s peligros que, amenazan
a l mundo; Len X declar que se habla instituido contra los
heresiarcas y las perniciosas heregias, y Julio 111 le apellid
loor de la Iglesia. San Po V dijo tambin del Rosario que
con la p r o p a g a c i n de estas preces los fieles principiaron i
enfervorizarse en la oracin y que llegaron ser hombres distintos de lo que antes eran; que las tinieblas de la hereja, se
disiparon, y que la luz de la fe brill en su esplendor. Por
ltimo, Gregorio X I I I declar que Santo Domingo haba
instituido' el Rosario para apaciguar la clera de Dios implorar la intercesin de la bienaventurada
Virgen Mara.
del
m e s de O c t u b r e prximo hasta
el
LEON PAPA X m .
s e q u i p o s s i t . C u m q u e s u a v e l p s i a c i u c u n d u m a p p r i m e sit, - s i n g u l o s
susm
flagitntes
o p e m i u v a r e a c solari; d u b i t a n d u m lion e f t , q u i n
EPISTOLA
CIRCA
ROSARII
EUCYCLIDA
MARIALIS
F T .
n a m p i e t a s l u c u l e n t i u s e m i c u i t , c u m e r r o r u m vis l a t e s e r p e n l i u m , v e l
e x u n d a n s m o r u m c o r r u p l i o , vel potentium a d v e r s a r i o r u m i m p e t u s m . -
D E V O T I O N E M
X T
l i l a n t e m Dei E c c l e s i a m i n d i s c r i m e n a d d u c e r e v i s a s u n t . V e l e r i a et
recentiorisaevi
1 1
h i s t o r i a e , a c s a n l i o r e s Ecclesiae fasti p u b l i c a s p r i -
VENERABILES F R A T R E S
s i m p r a e b i t a p e r I p s a n . a u s i l i o p a r t a m q u e d i v i n i l a * t r a n q u i l , t o t e m et
p a c e m . H i n c i n s i g n a s ili. tituii. q u i b u s E n m c a l h o H c a e g e . - t e s c h r i s -
S A L U T E M E T
APOSTOLICAM
BENEDICTIONEM
m o r a n d u s s o l e m n i s illa e x
# S W
p b E u i
P s t o l a t u s o f f i c i o q u o f u n g f m u r et l o n g e difficili h o -
rum temporum
condition!} quotidie
magis admonemur
ac
p r o p e m o d u m i r a p e l l i m u r , u t q u o g r a v i o r e s i n c i d u n t Ecclesia e
cala-
Qua-
p r o p t e r , d u m q u a n t u m in N o b i s esl, modis o m n i b u s
t u e r i , e l q u a e vel i m p e n d e n t v a l c i r c u m s t a r . t
Ecclesiae iura
pericula onteverlere et
Nostrao
o p l a t u m s i n t e x i t u m h a b i t u r a e . - H a n c a d r e m nihil v a l i d i u s p o t i u s q u e
i u d i c a m u s , q u a m r e l i g i o n e et p i e t a t e d e r a e r e r i m a g n a n i D e i P a r e u l e m
MARI.M V i r g i n e m , q u a e p a c i s n o s l r . i c a p u d D e u m s e q u e s t r a e l c a e l e stium administra
g r a t i a r u m , in c e s i s s i m o potestalis est
a t e m p e r tot l a b o r c s et p e r i c u l a c o n t e n d e n t i b u s p a t r o c i n i i sui s u b s i -
lpsius in
lerint Albigenses
Maoicliaaorum^a
p r o g e n i t i , a u s t r a l e G a l l i a c p l a g a m a t q u e a l i a s latini o r b i s regi
perniciosis erroribus repleverant,
ferentes.
armorumque
late d o m i , . a r i p e r c i a d e s et
^orem
ne6
cir u m -
ruinas
ut
lorcm
Tpo
Is
ntegritate dottrini*.
virtulum exempl.s
munens
I l i c i p e r f u n c t i o n e m a g n n s , p u g n a r e p r o E c c l e s i a ca b o l . c a
l s o t m P o a g g r e s s u s est, n o n vi, n o n a r m i s , s e d ea m - m e
nloriaeque
f a s t i g i o in c a e l i s c o l l o c a t a , u t h o m i n i b u s a d s e m p i l e r n a m i l l a m c i v i -
commc-
Rosario ductus, q u o i n s . g m a
u n i v e r s u m c h r i s t i a n u m n o m e n beneficia ad perpetuilatem c o n s a c r a l a
tiona confisus q u a m
sacri Rosari!
ex-
pr
Rosarii
stu-
volumus
q u o . I p s a c o n c i l i a t r i c e , di'vi n u i n E i u s F i l i u m n o s t r i s p l a c a t u m e t m i tigatimi m a l i s f e l i c i t e r e x p e r i a r a u r . H a s igitur litteras ad Vos, V e n e rabiles F r a t r e s , d o n d a s c c n s u i m u s , ut, c o g n i t i s c o n s i h i s Nostris, populorum pietas s d ea religiose perficiecda vostra auctorilate sludio-
plurimi e r r a n t a s ad s a m t a l e m revocati,
f u e r a n t a d vim p r o p u l s a n d o
P r a e c i p u u m s e m p e r a c s o l e m n e c a t h o l i e i s h o m i n i b u s f u i t in t r e p i d i s r e b u s d u l i i i s q u e t e m p o r i b u s a d M a r i a m c o n f u g e r e el i n m a t e r n a
E m s bonitate coinjuiescere. Quoquidcm oslenditur
m o d o s p e s , sed p i o n e
Dei
Virgo, adlacta
fiducia,
radissima
non
iure repositam.
Revera
p r i m a e v a e labis
exners
generis
n e c angelica natura
autas-
i
S
quc cxcitetur.
in G e n e t r i c e
et catnoncoru
P*
est s a a c u i o / e c i m o sexto, c u m
tarb.ru
ettam pei>p
>uuffl .
ut
r e r u m tutelato p m i c i p i b u s C r i s i , a n , s ,
e n t i s s i m o Mate,- D e i , p e r
C
l
t i a n o v o l e n s propit.a
qo c o n v e r t i i . H i n c e m m
mcntesanimos-
p e r e o s d i e s c a e l o t e r r a e q u a e x h . b turn o m m u
P
nil,ris-
C h n g g T ^
Corinli,iaeo
ENCCLICAS
d e r e p a r a t i , h o s t e m i n t e r r i t i o p p e r i e b a t u r ; illino i n o r m e s pio s u p plicantium aginine, M a r i a m i n e . a m a b a n t , Mariani ex Rosarii formula
i t e r a t i s v i c i b u s c o n s a l u l a b a n t , ut c e r t a n t i b u s a d e s s e t ad v i c t o r i a m ,
A d s t m t e x o r a t a D o m i n a ; n a m e o m m s s o ad E c h i n a d a s i n s u l a * n a v a l i
p r a e l t o , c h r i s l i a n o r u m c l a s s i s , s i n a m a g n a s u o r u m clade, f u a i s c a e s i s q u e b o s t i b u s raagnifice vieit. Q u a r e idem s a n e t i . s i m u s P o n t i f e x
jn a c c e p t i b e n e f i o i i m e m o r i a m , a n n i v e r s a r i u m t a n t i e e r t a m i n i s diem
h o n o n M a r i a e V i e t r i c i s f e s l u m hab.-ri v o l u i t : quern G r e g o r i u s X I I I
titulo Rosarii c o n s c c r a v i t .
Simili modo, s u p e r i o r e s a e e u l o , s e m e l ad T e m e s v a r i a m in P a n n o n i a s e m e l ad C o r c y r a m i n s u l a m n o b i l i s e s t de T u r c a r u m copiis
Victoria r e p o r t a l a : i d q u e s a c r i s M a g n a e V i r g i n i d i e b u s , p r e c i b u s q u e
pio R o s a r i i ritu o n t e p o r s o l u t i s . Q u a c r e s C l e m e n l e m X I d e c s s s o r c m
Nostrum adduxit ut g r a t i animi ergo, solemnem Deipirae a Rosario
h o n o r e m q u o t a n n i s h a b e n d u m tota Ecclesia d e c r e v e r i t .
Igitur eum s a c r a h a e c precandi formula lantopere Virgini grata
esse dignoscatur, e a q u o ad E w l e s i a e populique christiani defension e m et ad d i v i n a b e n e f i c i a p n b l i c e p r i v a t i m q u e i m a t r a n d a a p e r i m e
conferai; m i r u m n o n est, eximiis eam praeconiis alios q u o q u e decessores Nostroseffere a t q u e augerestuduisse. SicUrbanus
IVquolidit
d i x e r u u t . I t e t a q u e d e e o s a n c t u s P i u s V , hoc i n q u i t ,
orami
modo eculgato, coepisse fideles iis meditaiionibus accensos, iis precibus mflammatos, in alios ciros repente mutari, haeresum tenebras
rcmmitti, et lucem calholicae Mei aperiri. Demum Gregorius XIII
Rosarium a beato Dominico ad iram Dei placandam. et Beatae l'irgmxs intercessionem imptorandum /uisst institutum..
Ilac Nos cogitatione, exemplisque decessorum N o s t r o r u m permoU , o p p o r t u n u m o m n i n o c e n s e m u s s o l e m n e s h o c te . . p o r e s u p p l i c a t i o n e s ob eam c a u s s a m i n s t i m i , u t invocata per Rosarii p r e c e s Virgine
augusta, parem n e c e s s i t a t i b u s opem lesu Chrislo eius Filioimpetremus. Perspicitis, V e n e r a b i ' e s Fratres, Ecclesiae labores dimicationesque d i u t u r n a s et g r a v e s . C h r i s t i a n a m pietatem, publicam m o rum honestatem, f l d e m q u e ipsam, quac s u m m u m e.t bonum viturtumque ceterarum p r i n c i p i u m , maioribus quotidie periculis videmus
oppositam. Item d i f f i d e r conditionem variosque a n g o r e s Nostros
n o n m o d o c o g n o s c t t i s , s e d f a c i t c a r i t a s v e s t r a ut q u a d a m N o b i s c u m
societste et c o m m u n i o n e sentiatis. M i s e r r i m u m a u t e m est, a c longe
luctuosissimum, tot a n i m a s lesu Christi s a n g u i n e redemptas.quodam
a b e r r a n t i s s a e e u l i v e l u t i c o r r e p t a s t u r b i n e , p r a e e i p i t e s in p e i u s agi
a t q u e in i n t e r i t u m r u e r o s e m p i t e r n u m I g i t u r divini n e c e s s i t a s a u x i l i i
h a u d s a n e e s t h o d i e m i n o r , q u a m c u m m a g n u s D o m i n i c u s ad publica
s a n a n d a vulnero M a r i a l i s Rosarii u s u m invexit, lile vero c a d e s t i
p e m d i t lamine, a e t a t i s s u a e m a l i s remedium nullum praesentius fu-
e i a r g i m u r , q u i ve! in ipsis
vel q u o l i b e l ex ocio
accesserinl
necessjlatibus ad mentera
et in aliqa a e d e sacra
Nostrum
pro
Ecclesiae
verini.
A g i t e v e r o , V c n e r a b i l e s F r a t r e s ; q u a n t u m V o b i s c u r a o e s l et M a r i a e b o n o s et s o c i e t a t i s l i u m a n a e s o l u s , t i n t u r a s t u d e t e p o p u l o r u m in
Magnam Virgin e m alere pictatem,
augere
fiduciam.
Divino
quidem
EPSTOLA ENCCLICA
excitatae,
vigeat antiqua
in
vocibus incensae
christianae
gentes
Donde s e t r a t a de l a s i t u a c i n de l a I g l e s i a e n F r a n c i a
y d e l o s d e b e r e s de l o s catlicos.
iidemque
praosensin
malis
p .
x x i x .
generis
Patrona
caelestis,
illudque
excipiet
facile impetrabit,
ut
ac
ac mi
criw-r-
i p s u m , p e r E a m in q u a t o t i u s b o n i
posuit
ut
ma-
mu-
e r a l a r g i a t u r : in q u o r u m a u s p i c i u m e t p i g n u s , V o b i s i p s i s et
vestro et populis cuiusque. v o s t r u m c u r . i e c o n c r e d i t i s ,
Benedictionem
Clero
Apostolicam
peramanterimpertimus.
D a t u m R o m a e a p u d s . P e t r u m d i e I S e p t e m b r i s a n . DCCCLXBII,
Pontificotus Nostri a n n o sexto.
LEO PP.
XIII.
ENCCLICAS
KeST
r c g e n e r a d a mc
EPISTOLA
A D
EHCYCLICA
G A L L 1 A E
P O P U L O S
3 P J ? .
X I I I
MENEftA5S3L.ES FRATRES
SALUTEM ET APOSTOLICA!!
BENEDICTIONEM
EPISTOLA
A D
ENCYCLICA
G A L L 1 A E
P O P U L O S
3 P J ? .
X I I I
MENEftA5S3L.ES FKATRES
SALUTEM ET APOSTOLICA!!
BENEDICTIONEM
ecclesiastica
stiana
periti,
Hdes amis.it:
nes dicti
regni
exponere
minime
mercedera
nullo
unquam
quia
imo pro
sanguinem
tempore
earum
proprium
dubitacerunt.P^rera
virtutum
recteque
vigorem
et
nominis,
q u o d a r a m o d o G a l l i o sui,
homimuUis
factorum
imperii
raunus
eh ri-
regeset
se periculis
utique in
proprium
consercationc
fundere
terris
bellicas/
Q u o d si
auctoritatern.
sccipiunt
est, l a u d e s
a Deo d e m a n d a t u m
quo
oblila
aliquando
defu-
sumere,
tamen
Ecclesinm
novarum
opinionum
imbuto
notati
nostra e
posteaquam
mens
vnneno, auctoritatern
temhoroi-
Ec-lesiae
mores
influxisset,
p a r t e m s e n s i m evasit, ut o r a n n o
velie v i d e a t u r . A d
fcanc
humana
societas
desciscere
bue
christianis
quo
v i r u s in
magnam
infiaramaret.
qnotidieque
vero
Proxima
maiore,
faciL o p p r i m c n d i
quatti
uspiom,
Q u a p r o p t e r p a t e r n a caritas,
qua
io
universas
sicut alias N o s i m p u l i t u t n o m i n a t i m
catholic!
Gillia
nominis
contentione,
gentes
Hiberniac,
prosequimur,
Hispaoise,
Ilaliae-
Ecclesiae s o l u m
en!m
suadet
molimonta,
n o c e n t , s e d ipsi q u o q u e
sunt
menlom
quae
potest ul
cogita-
diximus
non
p r o s p a r i t a s ci vitati
homo
d e il, m a x i m u m i u s t i t i a e t o l l i t u r f u n d a m e n t u m , s i n e q u a b e n e
rem publicom v e l ipsi e t h n i c o r u m saplentes
negabant
principum,
f.ici'e in
ad
pernicioso et funesta
r u m metti: e t q u i
illud p l e r u m q u c accidit. u l q u i b u s t e m p o r i b u s
ir a n n a U b u s l e m p o r u m
suara
intueri
licet; c a r u r a q u e
-idit aetas
erga
naturali
Hasqu.dem vices
d o m e s l . c a et
r e c e n t i e s e m p l a s u p p e t e r e , t , si v o c e r a i e , r e c o r d a r i
sali
quae.superior
c u m p r o c a x m u l t o r u m Ucentio I r e m d o c l a m Galliam f u n -
a i o misculi. r e m . c r a m et civilem e o d e m e s c , d i o c o m p l e x o
'
Coni,-a v e r o h a e c ,
q u a e certam civitalis r u i n a m
facile d e p e l l u n l u r , s i in c o s t i t u e n d a g u b e r n a a d a q u e
um
civili
8P
Ac p i o
secum
tum
Brim s u n t ad conservo,ione,n
ordiuis et
ad
ferunt,
domestica
servenlur.
rc.publ.cae
Ea
salutem
q u i d e m ad .-ociatalem d o m e s l i c a m q u o d a l l i n e i , i n t e r e s t
posse;
ger
ncque
n c q u e satis
utilitas. q u a m lione-
custode
dominatum
officiorum
pons-
iniustum,
et qui
o X f i s erg; Deum
iubeat, q u a n t u m
respuit, planeque
tutela d e n e g e t u r . Ilaque q u a n t u m v i s o p l b u s
e s t in s e .
et
et
divinae
caeleslis
copiis loeuplf
n t u r : q u a e
um aeUlu ,s p
^4uibus
esco,aiur
s e m p ( J f
m o m l U
- , W
'
altendcrent ad c a v . n d u m . Uuiou
Ecclesiae, s.mul
p a r e n d 0
,0nsulilur. Etenim
ulla cogoi-
q u o r u m prima et... ad r i | O o e
u s
a | e r e
v i r l t t
tionc adolescu.,1 r e r u m m a x i m a r u m , qu
tum studia, et appttilus regerc
^
c r e
slibus per l e s u m C h r , s l u m
oltoto
negare
aus,,
P -
tacile ad
' "
'
mi=cenda
u-
C
e
C 8 e
a d o l e j C e o t
SU 5 Ue
c u
- d S p l i .
, t . o U , ie "e
a m o u l r a
u t i h t a t i p a ^ o
morura
d e l a l a
v e .
^ ' " ^ i r z r C ^
de praemiis ^
p a r i e .
istiimnstituendasobo e cl.gcu l a d h , b
i u s m o d i i l U e s u n t de D e o
neutram
sliifi
quia nihil e s t i o
p a r e n t , l e v i m o m e n t o in s e d i t i o n e m et t u r l - a s d e l a b e n t u r . - P r a e t e r c a
benetcentiae a d - u m e n t a
fidelitatem
est
eisque
eomque
liuncmque
tara
deficere periculoum;
philosophic
convellere,
q u o s r e r u m d i v m a r u m irapotens od u m n e f a r i i s i n t e r s e societatibus
con u n c t o s
i n s e r v i r e Dei c e n s i i s a l u b r e , q u a m
nstitutis
cupidiores: an
tibus christian!, n o n
tatis studia
anw
es null.m
PidttbU3
vitates
pertra-
D e i n d e ilia s a l u b e r r i m a a e q u e a c v e r i s s i m o , q u a e
ad
c i v i l c m o
t o e r a m et n o "
hticam
d u a e uni
taras
potest lem
societate.
Immane
maximae,
generi
religiosa
spectant.-Quemadmodum
bonum
.Itero
civili,,
c u
enim
i u s proximus
finis
c o m p a r a r e t e m p o r a l e et m u n d a n u m
cuius est h o m i n e s
ad
veram iilam
felicitalo,
ambae,
et in
est
altera
perducere
a d q t t . m facti s u m u s , c a e l e . t e m a c s - m p i t a r n a , ita g e m i n a
est; a e t e r n a e n a t u r a l i q u e legi o b e d i e n t e s
in"
poteste
rebus quae
a l t e r u t r i u s o r d i n e i m p e r i o q u e c o n t i n e n t u r , sibi s i n g u l a e consulente*
Verum quoties q u i d q u a m
con.titui
de
eo g e n e r e
oportet
utramque
constituere
rectum
sit, n e c e s s a r i a
de
ou
sed
modo
.stet
militati
publica consentanea
a t r i u s q u o c o n c o r d i a ; q u a aubala. o m n i n o con
secutura
quaedam
est anceps
Ecclesiae
nec civitatis
utabilisqua
potest
tranquilli
conditio,
consistere.
manere
quaccm
integram;
Cum iiiur
publice
intere,t,
nc
aUnuid
interest
propterea quod
a l t e r , a b a l t e r a p r a e . t - n t u r officia m u t u a , ita c e r t u s m i l i t a t i ,
idem
sicut
fructus
At vero lieo t e m p o r e
liuius generis
cminere
pericula non
nonnulli
i n f e n s o a n i m o i n s t i t u t a c o t h o l i c a in s u s p i c i o n e m i n v i d i a m q u e
addu-
Neque
vulgo consueverunt.
Consilia, q u i ,
disso-
cum
Apostolica
Sede concordiam
scrius
ocius
diremptam
vellent.
N o s quidem in h o c r e r u m statu nihil praetermisimus,
pora postulare v i d e r c n t u r . L e g a t u m
Nostrum
quod
Apostolieu,
tem-
quoties
quas qui
rem
publican, g e r u n t p r o n o s e ad a e q u i t a l e m a n i m o a c c i p e r e testati
sunt.
litteris consignavimus
Nostrum S. R. E. Cardinolcm
Archiepiscopum
Simili m o d o , m i s s i s s u p e r i o r e
anno
publicae P r i n c i p e
litteris.
ad
dilectum
Filium
Parisiensium
datis.
m e n s e Iunio ad s u m m um
c e t e r a ilia d e p l o r a v i m u s , q u a e
sine
s u n t et a g u n -
rei
saluti
sinunt.
Id v e r o e f f e c i m u s t u m q u o d s a n c t i t a t e e t m a g n i t u d i n e m u n e r i s N o s t r i
I n G a l a , i n e u n t . h o c s a e c u l o , p o s t e a q u a m i n g e n t e s illi, q u i p a u l o
an e r r a n t ,
motus
evi,es
tcrroresque
c o n q u i e v e r a n t , ipai
rerum
apostolici p e r m o v e b a m u r , tum q u o d v e h e m e n t e r c u p i m u s u t a c c e p t a
a patribuset maioribus religio sancte inviolateque
e r n t e t e n , a u b l e v . r i , q u a m si r e l i g i o c a t h o i i c a
G a l l i a e c a t h o l i c a m p e r p e t u o in p o s t e r u m
utihlates opinione p r a e c i p i e n s P i ,
primi Consul,s
1
u a
l Z L T r
"
u.tro
obsecutu,
, a
P "
i a
'
d a
"
re.titueretur,
voluntati
T !
> S
Futi,ras
OOSta
EUQt
iter
capites
munitum
officii insti a c d e b i t i V s e m n e s
P 0 ,
8 0
SlerOrc
Nobis est
defendere.-Cuius
rem
qu.dem
coact. dolere
ne
mdelens.
t t
P e i r a r
bantur. Permagnae
Gallia c o n s c r -
in
cerium
tempora, quantum
leges
sinunt,
in e o
merueev.g.lanl
a e t a l e
M i c i o consU-
suppeditet iuventuti: et d c c o n s i l i i s
nulli agitant,
non
praetermisisti.
qu.c adversus
Ecclesiam
non-
"
b l C a
::d"
"
n I ,
'
a es^ent a n i L
U e
g i S i
TChea,enler
lundamenta requireret
iiK-unda c o r ^ .
Oinre
-i ,
quae tunc
eonscrvan
us ai
vixdu
fa
r c 0 D l m 0
e 9 n s
OTUdent 6
'
i l ; i t a ut a p p a r e a t ,
illud
de
concordia
. t a l l ,
d
m
l B m e
'
" o m n i n < > ' d e m coussa,
d p a c , f i c a i , o n e m suscipiendam impulit, n u n c deb.ret ad
am impeHere. N a m b f l . m i s passim r e r u m no
um
Z Z . l T r
'
flucUbu"
e X
I i S T
T T
" "
P O l 0 S , a l e m
s u ta r e t r
T
f C l 6 S , a B P,'0l,itere
sulta res esset et plena periculi.
novas
s e r o r e
a U l
'
discordia
mtcriectisque
virtutem,
impedicon-
cu,,,
Dei
due,
aut
consti-
agitar
a n i m a r u m in discrimen a d d u c i t u r , v e s l r u m m u n u s est h a r u m
rerum
via in t a o
et
ubi
magna
oportet
temporum
esse
c o m m u n i s est caussa,
men-
eogno
et
o m n e s la b o r e s , e i n s c a u s s a , p a t i b i l e s p u t a n d o s
A^undalGall^
m
en
cere
entmnt,
prae^
s t a n t i s s i m o r u m h o m i n u m e x e m p l i s , q u i p r o fide c h r , s t , a n a n u l l a a b
DE s . s . LEN
f e s a calamitatemi,
ne vitae
quidem
ipsius
x i n
i a c t u r a m deprecati sint.
I n i p s a ilia p e r t u r b a t i o n e , q u a m c o m m e m o r a v i m u s ,
p e r p l u r e s e x t i t e r u n l , q u o r u m v i r i a t e et s a n g u i n e
Iamvero nostris etiam temporibus virtutem
in
v i r i i n v i d a fido
potriusstatilhonos.
Gallia
c e r r . i m u s per
m d i a s i n s i d i a s et p e r i c u l a satis, D e o i u v a n t e , s e i p s a m t u e r i . M u n u s
s u u m C l e r u s insislit, i d q u e e a caritate, q u a e s a c c r d o t u m e s t propria
et divinum p r o p i t i a r e n u m e n h u m i l i prece, p o e n i s v o l u n t a r i i s , s u i q u e
devotione c o n t e n d a n t .
His ralionibus
e v e n In r u m ,
Deo
opituhinte
c o o f i d i m u s , u t q u i s u n t in e r r o r e r e s i p i s c a n t , n o m e n q u e G a l l i c u r a a d
genuinam mngnitudinem
revirescat.
In b i s o m n i b u s , q u a e h a c t e i - u s d i x i m u s , p a t e r n u m
animum
No-
a d p r o x i m o r u m u t i l i t a t e s s e m p e r p r o m p t a e t s o l l e r t i . Laici viri m a g n
strum, V e n e r a b i l e s F r a t r e s , et s m o r i s , q u o u n i v e r s a m Galliam c o m -
numero
plectimur,
fld-m
eatholicam
pectore:
magnitudine!
reoognoscito.
Nec
dubitamus
o b s e q u i u m s u u m c e r t a t i m h u i c A p o s l o l i c a e S e d i m u l t i s r a t i o n i b u s et
dam a u g e n d a m q u e v a l e a t s a l u t a r e m i'lom i n t e r G a l l i a m
et labore pro-
liberalitate et
beneli-
bona, quae
laetam soem
Galliae portenduul
sacerdotale
suorurn ouctorilas:
m u n u s , r:isi s u b
magisterio
n e q u e s a n c t u m , n e c satis utile, n e q u e
necesse est in
patrocinio
religionis
pro
Sancta
certo
Episcoporum
honestum
multum
maxi-
est ut i d o n e o -
nou
sit
hobeant
exerceatur
futurum.Deind
et
Aposloi-
cam S e d e m c o n i u n c t i o n i s n c s s i t u d i n e m , u n d e n e c p a u c a , n e c
benevolentiae
Galliae Apostolicam
Nostrae
Benedictioncm
teatain
Vobis
peramanter
Profecto nihil
auspicem
universaeque
timus.
Datum
Romae apud
Sanctum
Petrum
die
V i l i Kebruari a n n o
M D C C C L X X X I V , P o n t i f i c a t a Nostri a n n o sexto.
LEO PP. XIII.
dissidia
f;j>iendum
putent,
vo-
inagis
i n i m i c i c u p i u n t , q u a m u t d i s s i d e u n l c a t h o l i c i i n t e r s e : hi v e r o
sibi m a g i s q u a m
nihil
m e m o r e s divini verbi,
iudiciaque
Qui
dant
cou-
cordiam
conservare:
malint, quam
qu,d
militate
communi.
desistere,
scribendo
operarti, m a g n o p e r e s t u d e a n l h a n c in o m n i b u s r e b u s a n i m o r u m
idem p r a e t e r e a
sibi: c o m m u n i a
quod
coepta
in
commune
lueantur;
expedit
disciplina
pareant, auctoritatemque
vereanlur;
nec
suscipiaut
duces.
Galiiam, iramque
consuevit,
obtestarique
misericordia
vincat.
Dento
In ista
lianeseotiendiagcn-
d i q u e p r a v i t a t e m m a g n o fidei p i e t a l i s q u e s t u d i o c o m p e n s a r e ,
c e q u e t e s t a r i , n i h i l sibi
c a r i u s . li p r a e s e r t i m q u i alligati
arctius
nihil
D o, i n t r a
avita
publi-
religione
monasteriorum
hac
in D o m i n o i m p c r -
levia
e l a b o r a r e lectos viros
l a i c o s , q u i b u s c a r a est c o m m u n i s o m n i u m m a t e r E c c l e s i a , e t q u o r u m
hoc
confirman-
in c o m m u n e m u t i l i t a t c m b o n n o m n i t e m p o r e p r o f e c t a s u n t . - E t
mirabili,
l a m v e r o ista
quin
generosius,
Enciclica^.16-
C X G
G^GO,
EPSTOLA ENCCLICA
A
L A
Venerables Hermanos:
p .
Salud y bendicin
apostlica.
1-, ruina de l a s a n t a Iglesia, y esto con el propsito d e desa o j a r , si pudiesen, e n t e r a m e n t e l o s pueblos cristianos de
ios beneficios que les g r a n j e Jesucristo Nuestro Salvador.
Llorando Nos estos males, somos compelidos por u r g e n t e
c a r i d a d c l a m a r r e p e t i d a m e n t e Dios. H a q u que t u s
enemigos vocearon y l e v a n t a r o n l a c a b e z a los q u e t e odian.
Contra t u pueblo determinaron malos consejos, y discurrieron c o n t r a tus Santos. Venid, dijeron, y hagmoslos desaparecer de e n t r e las gentes-i.1)En t a n inminente riesgo, en medio de t a n atro-s y porfiada g u e r r a c o n t r a el nombre cristiano, es Nuestro deber
indica, el peligro, s e a l a r l o s adversarios, resistir cuanto
podamos sus m a l a s a r t e s y consejos p a r a que no p e r e z c a n
e t e r n a m e n t e aquellos cuya salvacin Nos est
c o ^ y
no solo p e r m a n e z c a firme y entero el remo de Jeucr sto
que Nos liemos obligado defender, sino que s e dilate con
nuevos a u m e n t o s por todo e l orbe.
,.
Lo Romanos Pontfices, Nuestros Antecesores, n elando
solcitos por l a s a l v a c i n del pueblo cristiano, conocieron
Procid,
d i e 18 MU *>- >
'7rV,vc
fesa.
turalismo, como to a e c i . u a
m a e s t r a v soberaraleza y r a z n h u m a n a h a
s p a r a con
na a b s o l u t a ; y s e n t a d o esto, des*Mdanlos fleoe. 1:
Dios, tienen de ellos concoptos -agos ^ e
neo^
^ e
L
human m maestro qmen p e m
la a u t o r i d a d d e su oficio. Y como e n
de l a I S ^ s i a e a t l i c a y q u e a e U ^
c r e e r s e por
^
of.ftopropio
j
^
d a r
psito
d e estos enemigos.
. m a s n i c a e n lo toV a s e a h o r a el
m a y o r liberlodo su
c a n t e l a religin, ^ ^ ^ ^ r d a d
tad p a r a obrar, y j u z g u w es
d e ios n a t u r a l i s t a s .
e m p e o e s t e n llevar a c a ^ m s
a
aUiar
Mucho t i e m p o h a q u e s e t r a b a j a * g
en la sociedad toda m g e r e n c . a M ^
contiende dede l a Iglesia, y a este to s e p i e 0
c. 1.
v feas sinmoderacin ni vergenza alguna; obras dramticas licenciosas en alto grado; asuntos para las arte
sacados con protervia de los principios de ese que llaman
S
'
ingeniosos inventos p a r a las delicadezas y goce,
de la v da; rebuscados, en suma, toda suerte de halagos s<tos cuales cierre los ojos la virtud a d o r m e c i d a ^
oSobranperversamente, peroren
^
consigo mismos los que quitan toda e s p e r a n ^ tolos bienes
fcrssssaaBg
f e K s s m s S & s
totad
de los
S
e l vinculo
_
negar
,0
goUmente
^
al
escogcr
p u U 1
i
consuma oonspiracindcvoluntodesl^et
en a r r e b a t a r p a r a s i l a e d u c a c ^ ^
fcilmente pueden a molda i a su w
n e 8
edad tierna
nadainsopor-
csla
y flexible, y torcerla h
a
c
a
d
e
ciudadtuno p a r a formar l a sociedad una ^
educacin y
nos tal cual se la f o r j a n . J f ^ - g K o y vigilancia
enseanza delosmos nada dejan ^
l a obediencia c u a n d o le a g r a d e . D e la m i s m a m a n e r a nadie
d u d a ser todos los h o m b r e s i g u a l e s si s e m i r a su comn
origen y n a t u r a l e z a , a l fin ltimo q u e todos estn encamin a d o s , y los d e r e c h o s y obligaciones q u e d e ello e m a n a n :
mas como no p u e d e n s e r i g u a l e s l a s c a p a c i d a d e s de los
h o m b r e s , y distan m u c h o uno do otro p o r r a z n de l a s fuerzas
c o r p o r a l e s del e s p r i t u , y son f a n t a s a s d i f e r e n c i a s de cost u m b r e s , v o l u n t a d e s y t e m p e r a m e n t o s , n a d a m s repugn a n t e l a r a z n q u e e l p r e t e n d e r a b a r c a r l o y confundirlo
todo, y l l e v a r las l e y e s d e l a v i d a civil t a n rigurosa iguald a d . Asi como l a p e r f e c t a constitucin del c u e r p o h u m a n o
r e s u l t a de l a j u n t u r a y composicin de m i e m b r o s diversos,
q u e d e s e m e j n d o s e e n f o r m a y funciones, a t a d o s y puestos
e n sus propios l u g a r e s c o n s t i t u y e n u n o r g a n i s m o hermoso
l a v i s t a , rigoroso y a p t o p a r a bien f u n c i o n a r , as en l a hum a n a sociedad e s c a s i i n f i n i t a l a d e s e m e j a n z a de los individuos q u e la f o r m a n , y s i todos f u e r a n i g u a l e s y c a d a uno se
r i g i e r a su a r b i t r i o , n a d a h a b r a m s d e f o r m e q u e semejaiitcTsoeiedad; m i e n t r a s q u e si todos e n distinto g r a d o d e dignid a d . oficios y a p t i t u d e s a r m o n i o s a m e n t e conspiran a l bien
c o m n , r e t r a t a r n la i m a g e n de una c i u d a d bien constituida
y s e g n l a pide l a n a t u r a l e z a .
Sin esto, los t u r b u l e n t o s e r r o r e s q u e y a l l e v a m o s enumer a d o s h a n de b a s t a r p o r s mismos p a r a infundir los Estados miedo y e s p a n t o . P o r q u e q u i t a d o el temor de Dios y el
respeto las l e y e s d i v i n a s , m e n o s p r e c i a d a l a a u t o r i d a d de
los P r i n c i p e s , c o n s e n t i d a y l e g i t i m a d a l a i n a n i a de las revoluciones, sueltas con l a m a y o r licencia l a s pasiones populares, sin otro f r e n o q u e l a p e n a , h a de seguirse p o r fuerza
u n i v e r s a l m u d a n z a y t r a s t o r n o . Y a u n p r e c i s a m e n t e esta
m u d a n z a y t r a s t o r n o o s lo q u e m u y d e p e n s a d o m a q u i n a n
y o s t e n t a n do consuno, m u c h a s sociedades de comunistas
y
"socialistas, c u y o s d e s i g n i o s 110 p o d r d e c i r s e a j e n a l a secta
de los m a s o n e s , c o m o q u e f a v o r e c e en g r a n m a n e r a sus intentos y c o n v i e n e con e l l a s en los p r i n c i p a l e s dogmas. si
p o r h e c h o s no llegan i n m e d i a t a m e n t e y en t o d a s p a r t e s
los e x t r e m o s , no h a d e a t r i b u i r s e sus d o c t r i n a s y su vol u n t a d , sino l a v i r t u d d e l a religin divina, q u e no puede
extinguirse, y l a p a r t e m s s a n a de los hombres que, rec h a z a n d o l a s e r v i d u m b r e de l a s s o c i e d a d e s s e c r e t a s , resisten con v a l o r sus locos c o n a t o s .
,
Ojal j u z g a s e n t o d o s d e l r b o l p o r sus frutos, y conocier a n l a semilla y p r i n c i p i o d e los m a l e s q u e nos o p r i m e n y
fele^orque
encargo, ya
lenidad
lcdi6
"josucristo,
gu
.
Encclicas17-
cionar la sociedad llamada de San Vicente do Paul, tan benemrita de las clases pobres y de tan insigne espectculo
v ejemplo. Sbcnse sus obras y sus intentos, como que enteramente se emplea en adelantarse al auxilio de los menesterosos y de los que sufren, y esto con admirable sagacidad
y modestia; que cuanto menos quiere mostrarse, tanto es
mejor p a r a e j e r c e r la caridad cristiana y ms oportuna
para consuelo de las miserias.
En cuarto l u g a r , y p a r a obtener ms fcilmente lo que
intentamos, con el mayor encarecimiento encomendamos
vuestra fe y vuestros desvelos la juventud, esperanza de
la sociedad. Poned en su educacin vuestro principal cuidado, y nunca, por ms que hagais, creis haber hecho lo
bastante p a r a p r e s e r v a r la adolescencia de las escuelas
y maestros de que pueda temerse el aliento pestilente de las
sectas. Exhortad los padres, los directores espirituales,
los prrocos, que insistan, al ensear ia doctrina cristiana, en avisar oportunamente sus hijos y alumnos de la
perversidad de estas sociedades, y que aprendan desde luego precaverse de las fraudulentas y varias artes que suelen emplear sus propagadores p a r a enredar los hombres.
Y aun no h a r a n mal los que p r e p a r a n los nios p a r a bien
recibir la primera comunin en persuadirles que se propongan v empeen 110 ligarse nunca con sociedad alguna sin
decirlo antes sus p a d r e s , sin consultarlo con su confesor,
con su prroco.
Bien conocernos que todos nuestros comunes trabajos no
bastarn a r r a n c a r estas perniciosas semillas del campo
del Seor si desde el cielo el dueo de la via no secunda
nuestros esfuerzos benignamente. Necesario es, pues, implorar con vehemente anhelo instancia su poderoso auxilio
como v cuanto lo piden la extrema necesidad de las circunstancias v la g r a n d e z a del peligro. Levntase insolente
y regocijndose do sus triunfos la secta de los masones 111
parece poner v a limito de su pertinacia. Prstansc mutuo
auxilio sus sectarios todos unidos en nefando consorcio y
por comunes ocultos designios, y unos otros se excitan a
todo malvado atrevimiento. T a n fiero asalto pide igual defensa; es saber: que todos los buenos se unan en amplsima coalicin de obras y oraciones. Les pedimos, pues, poi
un lado que, estrechando las filas, firmes y de mancomn
resistan los mpetus cada da ms violentos de losseetarios,
por otro que levanten Dios las manos y le supliquen con
g r a n d e s gemidos, p a r a a l c a n z a r que florezca con nuevo vigor l a Religin cristiana, que, goce la Iglesia d l a necesaria
libertad que v u e l v a n la buena senda los descarriados, y
a lfin,a b r a n p a s o la v e r d a d los errores y los vicios la
virtud. Tomemos por nuestro auxilio y mediadora la Virg e n Mara, M a d r e de Dios, y a que venci Satans en su
Concepcin pursima despliegue su poder conlra las sectas
impas en que s e ven c l a r a m e n t e revivir la soberbia cont u m a z , la indmita perfidia y los astutos fingimientos del
demonio.
P o n g a m o s por intercesor al Principe de los Angeles del
cielo, San Miguel, q u e a r r o j los enemigos infernales; a
San Jos, esposo de la Virgen Santsima, celestial patrono
de la Iglesia catlica; los g r a n d e s Apstoles, San Pedro y
S a n Pablo, sembradores de la fe cristiana y sus invictos defensores. E n su patrocinio y en la perseverancia de todos en
la oracin confiamos q u e Dios a c u d a o p o r t u n a y benigna
m e n t e a l genero humano, expuesto tan enormes peligros.
Y en p r e n d a d o l o s dones celestiales y de Nuestra benevolencia, con e l m a y o r amor os damos la bendicin Apostlic a en el Seor, vosotros, Venerables Hermanos, y al Clero
y pueblo todo confiado vuestro cuidado.
Dado en Roma, junto San Pedro, 20 de Abril de!
ao 1884, sptimo de Nuestro Pontificado.
LEN PAPA XIII.
EPISTOLA HNDYDLIDA
D
M A . S S O N U M
L E O P P . X.III
VENERABILES FRATRES
SALUTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
UMANUM g e n u s , p o s t e a q u a m
iestium largitore Deo,
a creatore,
i n s i d i a Diaboli,
munerumquecae' m i s e r r i m o defocit,
sa-
lutero a d h a e r e s c e r e , n e c e s s e e s t D e o e l U n i g e n i t o F i l i o e i u s Iota
mente a c s u m m a voluntate servire: alterum Salatiae est
c u i u s ' i n d i t i o n e et p o t e s t a t e s u n t
regnum,
et
p r i m o r u m p a r e n t u m e x o m p l a s e c u t i , p a r e r e d i v i n a e a e t e r n a e q u e legi
r o c u s a n t . e t m u l t a p o s t h a b i t o DO, m u l t a c o n t r a
Deum conteudunt.
Duplex h o c r e g n u m , d u a r u m i n s t a r c i v i t a l u m c o n t r a r i i s l e g i b u s c o n t r a r i a in s t u d i a a b o u n t i u m , a c u t e vidit d e s c r i p s i t q u e A u g u s t i n u s ,
et
ns
verbis-, feceruntcicitatesduasamores
suiuiquead
temptum
contemplum
duo:
Dei: caetestem
terrenam.
cero amor
sc,licet
amor
Deiusquc
eon-
s u i ( 1 ) . - V a r i o a c m u l t i p l i cum- a r m o r u m t u m dim.calio-
quam
M a m n u r n a p o e l l a n t , l o n g a l a l t q u e d i f f u s a e t B r m i l e r c o n s t i t u t a 1,0tninum s o c i e t a t e . N i h i l e n t r a i a m d i s s i m u l a n t e s Consilia s u a , e x c t a n t
s e a d v e r s u s Dei n u m e n a u d a c i s s i m e : E c c l e s i a s a n c t a e p e r n i c i e m
palam a p e r t e q u e m o l i u n t u r
p a r t i s p e r l e s u m C h r i s t u m S e r v u t o r e m b e n e f i c i l a , si B a r i p o s s e t . f i r n ditus d e s p o l i e n t . Q u i b u s N o s i n g e m i s c c n t e s
m a h s , il.ud saepe
Dcum c l a m a r e , u r g e n t e a n i m u m c a n t a t e , c o m p e l l i m u r : Ecce
lui sonuerunt,
et
qui oderunt
te,
extulerunt
caput.
Super
ad
mimici
populum
grandes gemidos, p a r a alcanzar que florezca con nuevo vigor l a Religin cristiana, que, goce la Iglesia d l a necesaria
libertad que vuelvan la buena senda los descarriados, y
alfin,a b r a n paso la verdad los errores y los vicios i la
virtud. Tomemos por nuestro auxilio y mediadora la Virgen Mara, Madre de Dios, y a que venci Satans en su
Concepcin pursima despliegue su poder conlra las sectas
impas en que s e ven claramente revivir la soberbia contumaz, la indmita perfidia y los astutos fingimientos del
demonio.
Pongamos por intercesor al Principe de los Angeles del
cielo, San Miguel, que arroj los enemigos infernales;
San Jos, esposo de, la Virgen Santsima, celestial patrono
de la Iglesia catlica; los g r a n d e s Apstoles, San Pedro y
San Pablo, sembradores de la fe cristiana y sus invictos defensores. Kn su patrocinio y en la perseverancia de todos en
la oracin confiamos que, Dios acuda oportuna y benigna
mente, al genero humano, expuesto tan enormes peligros.
Y en p r e n d a de los done celestiales y de Nuestra benevolencia, con el m a y o r amor os damos la bendicin Apostlic a en el Seor, vosotros, Venerables Hermanos, y al Clero
y pueblo todo confiado vuestro cuidado.
Dado en Roma, junto San Pedro, 20 de Abril de!
a o 1884, sptimo de Nuestro Pontificado.
LEN PAPA XIII.
EPISTOLA HNDYDLIDA
D
M A
L E O P P . X.III
VENERABILES FRATRES
SALUTEM E T A P O S T O L I C A M BENEDICTIONEM
UMANUM g e n u s , p o s t e a q u a m
iestium largitore Deo,
a creatore,
insidia
munerumquecae-
Diaboli-
miserrimo
detecit,
assidue
pro v e r i t a t o e t v i r t u t e p r o p u g n a i , a l t e r a p r o lis, q u a e v i r t u t e s u n t v e r i t a t i q u e c o n t r a r i a . A l t e r u m D e i e s t in t e r r i s r e g n u m ,
vera scilicet
l e s u C h i s t i E c c l e s i a , cui qui v o l i m i ex a n i m o e t c o n v e n i e n t e r a d
lutem
adhaerescere,
mente ac s u m m a
cuius 'in d i t i o n e et p o t e s l a t e
sunl
sa-
e l U n i g e n i t o Filio eius
Salanae est
tota
regnum,
et
p r i m o r u m p a r e n t u m e x o m p l a s e c u t i , p a r e r e d i v i n a e a e t e r n a e q u e legi
r c c u s a n t . e t m u l t a p o s t h a b i t o DO, m u l t a c o n t r a
Deum conleudunt.
a b o u n t i u m , a c u t e vidit d e s c r i p s i t q u e A u g u s t i n u s , e t
efficiente caussam
subtili brevitate
verbis-, feccruntciciMesduasamores
suiuiquead
temptum
contemplali
duo:
Dei: caelestem
c o m p l e x u s est,
lerrenam
cero amor
ns
schcet
amor
Deiusquc
eon-
dimical.o-
conta.!,
tem-
pore,-qui d e t e r i o r i b u s f a v e n t p a r t i b u s v i d e n t u r simili c o n s p i r a r e
homentissimequo
ve-
quam
1,0-
excUnt
s e a d v e r s u s Dei n u m e n a u d a c i s s i m e : E c c l e s i a s a n c t a e p c r n . c e m
palam a p e r l e q u e m o l i u n t u r
o a r t i s p c r l o s u m C h r i s t u m S e r v a l o , e m b e n e t i c i i s , si B i n p o s s e t . f n n ditus d e s p o l i e n t . Q u i b u s N n s i n g e m i s c e n t e s
D e u m c l a m a r e , u r g e n t e a n i m u m c a n t a t e , c o m p e l l i m u r : Ecce
lui tonuerunt,
0)
fMCkll
et
qui odcrunt
W I . i b . X i v . c. 1!.
te,
extulernnt
caput.
Super
ad
mime,
populum
tuum
tuos.
malignaverunt
Dixerunt:
consilium:
oenite,
In t s m p r a e s e n t i
ct
cogitaccrunt
ct disperdamus
adcersus
eos de gente
discrimine, in lam
snelos
(i).
immani pertinacique
chrii-
trorum r e r u m e v e n t u s
nare adversarios
naeque
h o r u m q u e consiliis
a l q u e [artibus, q u a n t u m
pos-
curae
nec
aliisque
..
prudentiam Decessorum
Nos-
semper
pater-
exitus.
que
do s t e t et p e r m a n e a t i n t e g r u m , s e d n o v i s u s q u e i n c r e m e n t i s ubique
.anter
terrarum
amplificetur.
R o m . n i Pontfices
populi
cliris-
Quare
unius
maxime interfuisset
saeculi
dimidiatiqua
posse coepil, ut
celeri o r m i d o l o s o q u e c u r s u i l i a r e v e r a e s t i n E c c l e s i a m , i n
ag-
secta
dili-
spalio
prope dominar!
in c i v i t a U b u s v i d e a t u r . E x h o c t a m
potesta-
t e m p r i n c i p u m . in s a l u t e m p u b l i c a m p e r n i c i e s c o n s e c u t a , q u a m
v i d e sit r e l i q u o
MDCCXXXVIII
f a c a .2, : c u i u s e s t a
d i c l o X l V (3; c o n f i r m i t a a c r e n o v a t a C o n s t i t u y o .
Bene-
U t r i u s q u e vestigiis
i n g r e s s u s e s t P i u s V i l r-t:: a c L e o X I I C o n s t i t u l i o n e A p o s t l i c a
gradara
tQuo
(5) s u p e r i o r u m P o n t i f i c u m h a c d e r e a c t a e t d e c r e t a c o m -
p l e x u s , r a l a a c firma i n p e r p e t u u m e s s o i u s s i t . l a e a m d e m s e n t c n t i a m
I'ius VIII
|6), G r e g o r i u s X V I
(7),
p e r s a e p e v e r o P i u s I X (8),
loouti
tempore metuendum
pro-
cognitione caussarum,
essent conscii
Ecclcsiae quidem
c a u s s a c i v i t a t u m , in
qua l o q u i m u r , a u t aliae
hominum
p r i o r i illi s e s e a d m i n i . t r a s e t s a t e l l i t e s
posset,
abefac-
quibus
quae
impertimit.
fieri
Dequae
sunt.
non
accessing
r e s i s . e r e o p p o s
oportore.-Sanc
u ed>
praectpu.
t r i n a r u m c a p i t a , in q u a s M a s s o n . c a r u m o p i n . o n u m
opportunam
m t t u ^ a x ^ a
s g * r e s s i s u m u s Socialistanm
a t Commumstarum
por
odixit, s e c t a m M a s s o n u m , c o n t r a i u s las-
cbristianae rei, q u a m
civitati per-
e s t in m a t r i m o n o t o n s e
or,
t u e n d s m e l e x p l i c a n d a m c u r a v i m u s : ,,s i n s u p e r , q u a urn
pientiae e x p r e s s .
sunt
Decessorum Nostrorum
Ilac
qui ea d e s r e v e r a n t , c r i m i n a l i
decrevisse, aut m o d u m i n
sane
Conslitutionum Apostoiicarum
ratione
d e c e r n e n d o transissa.
Clementis XII
Bene-
etpon-
duseludere
inviti
f a t e r e n t u r , q u o d e r a t a r o m a n i s P o n t i f i c l b u s f a c t u m , id e s s e , s p e c t a t a
doctrina disciplinaquecatbolica.iure factum. InquoPonlificibusvalde
assentiri
plures
viri p r i n c i p e s r e r u m q u e
pubUcarum
s u n t , q u i b u s c u r a e fuit s e c i e t a t e m M a s s o n i c a m v e l a p u d
rectores
e. agendi, a n , m u m recta
ipsa
t
u n
s o c i e l a t e m
"
c o n s n e t
intendere deerev.m
,q
hibenda contagia.
dinem
J *
tic m a g i s m a g i s q u e i l l u s t r e t u r , i d q u e v a l e a t a d t u n e s
,,.m:na
;tu. forma.
congruunt
in
c u m s e c t a M . s s o n u m . q u a c c u . u s d a m e s l l o s t o r -:
visi
Apostlicas
S e d e m a r g u e r e , v e l p e r s e , la Lis i n id l e g i b u s , n o x a e d a m n a r e , u t
p r o p o s i t u s , cum
intenebris.
cl.uosaga.it
suasedaotaphemerides,
ganussociellm ^
; d e a o t u r
c i v i u m
et
i p p
.*
coelusin^
nihilomiuus
gr^les
c o n v e n l i c u l a : itero d e c r e t a , et q u a
via, quibus
dis-
Initialesspondere
i m m e p r a e c i p u o s a c r a m e n t o i u r a r e u t p l u r i m u m i n b e n l u r , n e m i n i se
ullo u n q u a m t e m p o r e ullove m o d o socio3, n o t a s , d o c t r i n a s
indicatu-
sumpta
sibi l i U e r a t o r u m
lestes.
Latebras
sophorumve
commodum
nuilos-
quaerunt.
persons, erudilionis
caussa
meliores res
communicare.
Quae quidem
Consilia
qusmvis
n e q u a m q u a m t a m e n in i s t i s o m n i a . P r a e t e r e a q u i
mutant
ac
recipiant
necesse
est,
ducibus
fideque
multitudini
cum quampluvera
essent,
ac
magistris
se
diclo
m a x i m a : ad q u e r a l i b e l e o r n m
gulis. In q u o r u m n u m e r o u t i q u e p o s s u n t e s s e
culpa n o n c a r e a n t
tamen n e c s i n t
q u o d s e s e isti u s m o d i
flagilicse
faclcrum
nibus ipsis
nonnullae
fortasse
nequaquam
probant
iliud u l -
conclusiones
qossdam e x t r e m a s , q u s s , c u m ex principiis c o m m u n i b u s
con'equantur,
sua
necessario
c o n s e u t a n e u m e s s e t a m p l e x a r i . nisi p e r s e
Item
foeditatc
nonnu.iastocorumtcmporumve
"ratio s i a d e t m i n o r a c o n a r i , q u a m a u t i p s a e v e l i e n t a u t c e t e r a e s o l e n l :
non i d c i r c o t a m e n a l i e n s e a M a s s o n i c o i o e d e r e p u l a n d a e , quia
Ms-
s o n i c u m f o e d u s n o n l a m e s t a b a c t i s p e r f e c t i s q le r e b u s , q u a m a s e n lentiarum s u m m a
iudicandum
naturam
humnnamque
ralio.icm
c u n c l i s in r e b u s
mapiit.-sm e s s e et p r i n c i p e m o p p o r l i . Q u o c o n s t i t u l o , officia
Ileum vel m i n u s
varis
curant,
erga
vel o p i n i o n i b u s p e r v e r t u n t c r r a n t i h u s
esse
Dee auctorc
veri,
quod
mentis c o m p r e h c n d a t , n u l l u m m a g i s t r u m .
oflicii s i i
R e v e r a si q u i
societalibus,
implicucfint
p e r s e ipsi parlicipes, et
iure credendum
Quoniam
traditum:
et
i ullum
cu, propter
autem
muuus
auctor. atom
est
Kcclesi.e
p r o d i d i s s e d i s c i p l i n a m , vel m a n d a l i s r e s l i t i s s e i u d i c e n t u r , supplicium
catholicoe s i n g u l a r e sibique u n k e p r o p r i u m
de iis n o n r a r o s u m i t u r ,
eptas a u c t o r i l a t e r a q u c m n g i s t e r i i c u m c e l e n s ad s a l u l e m c a e l e s t . h u -
et audacia
speculalricem ac vindicem
quidem
a c dexteritate lauta,
scelerum iuslitiam
ut
doctrinas
luen,
idcirco
l l a i . A l q u i s i m u i a r i , et v e l i e in o c c u l t o l a t e r e o h l i g a r e sibi h o m i n e s
in ips'im m a x i m a e s t i n i m i c o r u m i r a c u n d i a i m p c t u s q u e c o n v e r s u s
lamquarr
mancipia,
declorata
caussa:
a g a t , p r a e s e r t i m ubi e s t ad a g e n d i l i c e n l . a m
d e x t r a s , q a e s i l a i m p u n i t a te p e c c a n d i , i m m a ni l a s q u a e d s m e s t qu8tn r e -
piane
peri,nac.que
E o v e l m a g i s , q u o d i p s i u s n a t u r a m a b h o n e s t a t e d i s s i d e u l e m alia
quoque argumenta
Silin hominibus
eademque
illustria r e d a r g u u n l . U t enim
astutia calatidi c o n s u e t u d o q u c
m e n n o n potest, ut u n a q u a c q u e c a u s s a
mentiendi,
magna
fieri
ex iis rebus, q u a r u m
est, q u a l i s in so sit n o n a l i q u a r a l i o n e a p p a r e a t .
,Vo/i
ta-
caussa
potestarbor
bona matosfructus facete; ncque arbor mala bonos fructus /acero [il.
F r u c t u s a u t e m secta M a s s o n u m perniciosos gignit maximaque acerb i t a t e p e r m i x l o s . N a m ex c e r l i s s i m i s i n d i c i i s , q u a e s u p r a c o m m e m o ravimus,
scilicet
erurapit illud,
evertere
pepererunt,
lunditus
discipline
ingeniurh suum
quod
est consiliorum
omnem
religionis
extruere, ductis e
earn,
quam
suorum
ultimum,
instituta
cbrisliana
reique pub'icae,
m e d i o Naturalismo
novomque
ad
fundamenlis
H a e c , q u a e d i x i m u s a u t d i c t u r i s u m u s , d e s e c t a M a s s o n i c a intelligi
quccomplectitursocietates: non
autem de sectatoribus
earum
Sin-
serilaM o
excludunt:
i l l u d a n e est
legibus,
r m
consequens,
non c u r a r e K c c l e s i a m , o p t i m a d u c e m
ut
pr e
er
s a n e f u n d a m e n t a ipsa
ter
"
rehgmncai
d o r i r i f o n d o , s c r i h e n d o . d o c e n d o . i m p u n e lice : n o n l u , ' b
siae p a r c i t u r , n o n m u n e r a .
Agendarum
rerum
impedicndam
non
liberiate*
..CU
'
facultas q u a m
legibus specie q u i d e m
ad
quibus est d . u s
.mpo,tas
^ J
e numero, - de r
c e s s a r i i s in d i e s d e c e d a l : r e l i q u , a s b o n o r u m
arbitrio
Ecc-e^e
^
"di s p
^
^
, o
A t v e r o i n S e d e m A p o s t o l i c a m r o m a n u m q u e P o n t ficett. i o
micorum incitata conlentio. I s q u . d e m p r . m u m hct.s de
ti)
Quo
puten
Et
datar
i n c.v> a U
ab
l a b o r e ,n>dI
auctoris
strictas v i n c u l i s . p o t e s t . ! et
o p o r t e t s p e d a l a in g e n e r e s u o , et q u a t e n u s s i b i c o g n a t a s f o c d e r a l 8 s -
mb.l
s i n g u l a r s et g r a v e s , . n u l l u m ut e,
et l e g i b u s .
re
magisterium.
hbenor
n g
s ini-
p r i n c i p . t u civili-
m o x in s l a t u m c o m p u l s u i n i q u u m s i r a u l et o b i e c t i s u n d i q u e difficultatibus i n t o l e r a b i l e m : d o n e c a d h a e c t e m p o r a p e r v e n l u m est,
qui'bus
ipsumquedivino
i u r e i n s t i t u t u m f u n d i t u s d e l e n d u m P o n t i f i c a t u r o . Q u a m r e m , si c e t e r a
deessent, satis indicai h o m i m i m qui conscii sunt testimonium,
quo-
r u m p ' a r i q u e c u m saepe alias, t u m recenti m e m o r i a r u r s u s hoc Msssonum verum esse d c c l a r a r u n t , velie eos maxime e x i r c e r .
cum
nomen
excisa
Implicabilibus
omnia
videriul.
quoecumqu*
caussainstituissent.-Quod
ququam
aiurare
inimicitiis, nec
conceptis
si,
qui
aule
summi
Pontfices
adscribuntur
verbis
instiluta
catholi-
quieluros,
quam
religionis
i n n u m c r u m , ne-
c a t h o l i c a i u b a n t u r , id
s a n e t a n t u m a b a s t , u l c o n s i l i i s M a s s o n u m r e p u g n e t , ut p o l i u s a d s e r viat. P r i m u m e n i m s i m p l i c e s e t i n c i u t o s
multoque pluribus
facile
decipiunt
hac
ria
v e r o obviis quibusli-
b e t ex q u o v i s r e l i g i o n i s rilu a c c i p i e n d i s , h o c a s s e q u u n t u r , u t r a ipsa
s u a d e a n l m a g n u m il u r n
buius temporis
errorem.
religionis
r e h n q u i o p o r t e r e in mediis, n e c ullum e s s e i n t e r g e n e r a
curam
discrimen.
omnium
sit,
exse-
logius
Naturalistae
progrediuntur.
In m a x i m i s e n i m rebus
humanae
mores,
dilapsis,
facile appret.
quae
sunt
Silemus
tamquam n a t u r a e principia,
de virtutihus
divinioribus,
ad
ad
quas
n e c a s s e e s t n u l l u m in iis
vestigium
qui r e d e m p t i o u e m g e n e r i s h u m a n ! , qui g r a t i a m
qui sacramenta,
adipiscendamque
caelestem,
in c a e l i s f e l i c i t a t e , ! , p r o i g n o t i s
aeterna
naturalcm
ultimus h o m i n u m
mondana
ordiner
finis
providus gubcrnator
excelsior
multo
h o s p i l i a c o n s t i t u t e s : hi f o n t e s . h a e c p r i n c i p i a
iustitiae e t h o n e s t a t i s .
E a si t o l l a n t u r , q u o d
sunt
Naturalistae
qua
a c Ubera.;
el
moni.quae
*l
s c i l i c e t i n q u a o p i m o u h . a . t r e l i g i o n s i n c l u a^
A t v e r o q u a m i u o a s Ila s i i , q u a m
auram cupiditalum
tonus
idcmque
cons.slat
informar,
a e t a t e m c o n t e n d o n i o p o r t e r e , ea e s t q u a m et solmm
du-
Dus: lex
conservar!
firm,lai,s
para,
ex
His autem
p t d e m o t a l o c o i n s t i , u . i o n e C h r i s t i a n a , ,b,
cetater
convalescere
nata, e, oh h a n c causaam
hoc o m n i n o ad honeslatem
probi
]pienone
extrema dela-
p e r b i e p o e n a s r e p e t e n t i s D e i . I t a fit, u l i l l i a
ne
ea
q u i l e m certa et
S i a p e r m a n e a n t , q u a e n a t u r a l i l u m i n o r a t i o n i s p e r s p i c i a n t u r , qualia
p r e f e c t o illa s u n l . D e u m e s s e , n i m o s h o m i n u m
rne
concretione
segregato*,
eosdemqua
immortales Atqui
M a s s o n u m d h o s i p s o s s c o p u l o s n o n dissimili c u r s u s e r r o r e
rescit. Q u a m v i s e n i m
non
Deum
b a e r e r a in s i n g u l o r u m
secta
adhae-
e s s e g e n e r a t i m p r o f i t e a n l u r , id l a m e n
mentibus
firma
asscnsione
iudicioque
dissimulaci,
S S Z u i
,,e d e s p i c i e u l i a
e t a p p e t i t o o b e d i e n t e s t a c e r e r a i on,. In q u o ^
saepissimc adhibenda estrerum
labores ac molesliae quo suum semper t e n e a t ^ U o ^
. Verum N a l u r a l i s l a e ^ s
quas Dco s u d o r e cognov.mus, parenicm
g e t
d e l i q u i s s e : p r o p t e r e a q u e l i b e r u m a r b i l r m m u, b, I
caus-
nter eos
proximo etUm
tempore
contentionem.
Re
ut allerutrum
auiem
qui
Deum
iure
prae-
esse opi-
n a n t u r q u i d e m , sed d e e o p r a v a s e . i t i u n t . u t P a n l h e i s t a e s o l e n l : quod
nihil est aliud, q u a m divinae n a t u r a e
retiere, veritotem tollere.
absurdam
m e n t o , c o n s e q u a n s e s t u t illa q u o q u e
vacillent, quae
quamdam
regi: nullum
in t e r r i s a g i l u r , _ h o m i n u m
speciem
mximo
funda-
natura
edmo-
Dei v o l n t a t e esti-
essa animorum
vitae
ct e x c e l l a n U a m ,
p n ^ m m
etnom
c a n , e s . u e cogitare q u i d e m possi n , ad
gendosque appetites
i m p e l
alteran
sempiternam.
(1) Cose. Trid. Sess. vi, Di to'!'!-, t
re-
se
i
stanlia. Ex quo v i d a m u s v u go s u p i n a B
_
^
tas cupiditatum: e p h e m e n d a s
cnmmentr,.^
r a n t i a n e c v e r e c o n d i a : l u d o , scenicos ad lice lam
,
m e n t a a r t l u m e x i i s , q u a s v o c a . i t ensjn,
eg b u s P o l e r
c,
excogitata subtilitcr vitae a r t , f i c a del.catae al moUia.
interitum:
successuram
uriendi
,noipa^
vera
liceal suo
human! negaci
t u m
s a m q u e disidii: i m m o n o n m e d i o c r e m h a c i p s a d e r e c o n s t a t exlilisse
e s h a
6 3
PR s. s. LF.n x i n
ENCCLICA8
q u i b u s sopita v i r t , conniveat
n u l l a m e s s e c s u s s a m , cur alia a l i i a n t e p o n a t u r :
t u m . C u m e n t m h o m i n i b u s v e r s u t i s et callidis n e m o f
c o g n i l u m . quam ut d e m o n s t r a r i
s o l e a t b,ra
dominatu
enervata,
el f r a c t u s a n i m u s , r e p e r t i i n s e d a M a s s o n u m s u n l , q u i
proponerent, conscio et arie enitendum
cdicerenfac
e x s a t u r e t u r m u l t i t u d e : h o c e n i r a f a c t o , i n p o t e s s e sibi et a r b i t r i o ad
eos constitucre
oporteal.
Iamdiu quippe
a u d a c i o r i b u s non p a u c i s a d p e i o r a p i a e c i p i t a n t i b u s ,
n e m cogilant c o m m u u i e a q u c o m n i u m bonorum,
omnibus
ul qui a e q u a t i o -
deleto o r d i n u m
N a t u r a l , s t a m m d i s - i p l i n . . M a t r i m o n i a , ad n e g o t i o r u m
d o r u m p e r l i n e r e g e n u s : . e s c i n -i a d v o ' u n t a l e m
x e n n t , ,ure posse: p e n e s g u b e r n e l o r c s rei
contrai,en-
eorum,
qui
contra-
c i v i l i s e s s e in m a r i t a l e
vi n e l u m p o l e s t a t e m . I n e d u c a n d i , l i b e r i s n i h i l d e r e l i g i o n e
piatur ex certa deslinataque sententi,: integrum
odoleverit acta,, quod m a ' n e r i n t sequi.
singulis eslo
Alqui h a e c ipsa
pr8eoi-
assenliun-
sed iamdiu
Multi,
iam
in
student
regionibus.
praeter
n t u c m l i , t u s l a e n e h a b e a n l u r n u p i i a e : alibi divorila
cum
conirnctas
fieri,
lege licet:
a l b , , ut q u a m p r i m u m l i c e a t , d a t u r o p e r a . I t a a d i l l u d f e s l i n a t c u r s u s
el
f o r t u n a r u m in c i v i t a t e d i s c r i m i n e .
summatinTalligimus, satis e l u c e t .
Praecipua
quae
ipsorum dogmata
tam
immorlahtatem
ethnicorum
tuetur,
vello demoliri,
moresque
duodeviKinti s a e c u l o r n m i n t e r v a l l o
el
m i n u s , vel levius f e r e n d u m , q u o d
Christum
be-.igue p a r l a
institute
revocare,
insignis
vet
horribilc
n e q u e hominibus solum
Iesum
f a m i l i a v o l c o m m u n i l a l e civili" c o n s o c i s t i s ; q u a e b e n e f i c i a i p s o
b e n l u r i n i m i c o r u m iudioio t e s l i m o n i o q u e m a x i m a .
l u n l a t e v e s a n a et t e t r a r e c o g n o s c i
i p s u m , q u o S a t a n a s in l e s u m
ha-
In h u i u s m o d i v o -
propemodum
videlur posse
Christum ardet,
inexp.abilc
illud
odium
he-
u t m a l r i m o n m ,n a l i a m n a t u r a m c o n v e r t a n t u r , h o c e s t i n c o n i u n c t i o -
nes instabiles et
a d i u l o r e s q u e s e p r a c b e r e iis, q u i m o r e p e c u d u m q u o d c u m q u e
fluxas.
q , l i b i d o c o n g l u t i n e l , e t e a d e m m u t a t a dis-
spedii
Mllern
gore
fleXlh
8 e , 8 t e m
"
et, q u o velini,
torqucre:
eaque
ro nihil
Quocirca in e d u c a t i o n e
m s l n s nee m a g t e , i i
que lam
g
n e o
doctrinaque
esse
1"
a e
fin-
e p p o r t u n i u , ad
reipublicae
educen-
i d e m l i c e r e v e l l e u t , nifeil e s t a l m d q u a m g e n u s h n m a n u m
m i n i a e t d e d e c o r e ad i n t e r i l u m i m p e t l e r e . - A u g e n l
quaeinsocietatem
esTv r
' T
malrimon.o sacrum
f a n e f i a n l si d i s t r a h i l i c e a l , c o n s c q u a t u r , n f . m i h . n e c e s s e e s t
informand,.,
nihil
adole-
et c o n f u s i o , e x c i d e n t i t n s d e d i g n i . a t e f e m i n i ,
admi-
n u l l a m , e t i n r e b u , civicis
e r e n e m i n e , , l :
v e l l e
0 l i
'l"am
"
n a e
Amines
im.ecuius-
q u a m si
lurba
ad!be e
ordinandi,, gerendis
.mnino
non
esse., tcmenlas
D e c r u m , sed religionis
e t ^ d t o d s
"
pub.cae necestas
non
u
ad quam s u m u ,
so-
,ven,r
pro-
mcerta
inaudita: q u o r u m in a n i o s . n s u q u d e r a t s . c P
lum opinio
el
o m n i u m fere el g e n t i u m et a e i a l u m c o n s e n s u :
piuribus-
1 , o m i n e m
i n e s t in
ca,
pen-
i t e m q u e u t in m o r e s
,gno
divi
N a i t ! | U r l U ' ' t C i V i l i S d e c r e , a P ^ d e n t i a e . Q u o in g e n e r e s W u u n l
N a l u r a h s l a e , h o m i n e s e o d e m e s s e i u r e o m n e s , e t a e q u a a c pari in
and
cum
vero malum
l u m civilem i n t e n d u n l u r
Ecclesiae
respicere,
, nam!
cum domesticam
Meat,
puerili nullas
scentium .ngtitutio:
J
o m n e s loco
.
el ad b a n c simi itu-
v i r i b u s a l q u e o p , b u s id s p c r l e m o l i u n l u r : e t h o c i p s o e x p e d i u n t v i a m
in m o r e m c o n s u e t u d i n e m q u e
eodem
habendas.
H a e c autera ipsa M e s s o n i b u s a e q u e p l a c e r e
269
nalura fac ,
a Deo
cons
luaesilae. idquidem
T '
Urea atlu'am^
, U m
VC|
in
liceat
Fontcm
omnium furium
w M l u < i i o . i n e s s e . el in
eaque novissimi,
ipsa n a t u r a e voce a d m o n c m u r ,
propter,. 4
po.esta.e
i n f o r m a t a discipMnis.
a t h c a m e s s e r e m p u b l i c a m o p o r t e r e : in variis religioni,
Pr=cformis
e 3
e l i a r a
i n d o c l e
270
ECiCLICAS
bsurdcque
271
f a c e r e . - Q u o d v e r o homines ad coniunctionem
g a , m n e m q u e Civilem Dei v 0 l u n l 8 l e n a s c u n l u r , et p o l e s l a s
v i n c u l u m est civilis soeietalis tam n e c e s s a r i u m ut, e o
congre-
imperandi
jdmoverenl stimulos.
pervicaci calum'nia
maiores
sublato, illam
de p o t e s t a t e i u r i b u s q u e r e g i i s c u r a p r i n c i p i b u s e n v i d i o s e c o n t e n d e r e .
His i n t e r i m a r l i b u s q u a e s i t a s e c u r i t a t e e t a u d a c i a , p l u r i m u m p o l l e r
latem idem
in r c e n d i s c i v t t a l i b u
r i u m in q u o
sit, q u i c u m q u e is est, m i n i s t r u m
impe-
dsmtta quatere,
q u a t e n u s finis et n a t u r a s o e i e t a l i s h u m a n a e p o s t u l a n t , l e g i t i m a e p o -
q3Jties
tcstatiiusla
sent - H a u d
n i a m o d e r a n t i s Dei: i l l u d q u e in p r i m i s a v e n t a t e a b h o r r e t , in
populi
e s s e u n i v e r s e s , n e m o d u b i t a t , si g e n u s e t n a t u r a c o m m u n i s , s i
coeperunt, ceterum
facere s e c u s in g u b e r n a n d o
absimi i m o d o populos
bertatem p r o s p e r i t a t e m q u e
finis
parati imperiorura
fun-
eiicere
q u a m illi
maluis-
Li-
per
Ecclesiam P r i n c i p e s q u e s u m m o s
stetisse, q u o m i n u s ex
iniqua ser-
u l t i m u s u n i c u i q u e ad a s s e q u e n d u m p r o p o s i t u s , si e a , q u a e i n d e s p o n t e
v i t a t i et a g e st v t e m u l t i t u d o e r i p e r e l u r , p o p u l o i m p o s u e r u n t , e u m q u e
fluunl,
r e r u m n o v a r u m s o i l i c i t a t u m sili in o p p u g n a l i o n e m u t r i u s q u e
paria
viri-
Utis incita v e r u n i . N . h i l o m i u u s
naior estexpoetstio:
velie c o m p r e h e u -
ma-nam
tamea
potcs-
commod,latum
q u a m Veritas: i m m o v e r a p e i u s o p p r e s s a
p i r t e m lis i p s i s c a r e r e
cogitar miseriarum
composilis ad C h r i s t i a n a i n s t i m i *
potuissel. S e d q u o t q u o t c o n t r a
perfectus
speratarum
rebus,
plebs
solatila, q u a e ,
facile et a b u n d e
o r d i n e m n i l u u t u r div.na
reperire
provdentia
constitutum: h a s d a r e s o l e n l s u p e r b i a e p o e n a s , u t ibi a f f l i c l a m e t m i -
seram o f f e n d a n t f o r t u n a m , u n d e prospera e t a d v d a
firmam
dis-
viribus
suum
scquanlur,
nulla deformior:
summo o m n i u m
si
Ceterum
maxima
ex
iis, q u o s
commemoravimus,
turbulentis
Dei m e l u l e g u m q u e d i v i n a r u m v e r e c u r . d i a , d e s p e c t a
erroribus,
Nam
sublato
principum auc-
quicquam
et falso p u t a r e t u r a u l
de i u r e
o b e d i r e p r a e c i p u e et m a x i m e l u b e t
invider p o l e s t a t i , a u t sibi
com-
congruentomque naturae.
te. .
Ecclesia vero, u u o d h o m i n e s
p r o p e m o d u m e s t d i s s i m i l i t u d e : q u i s! h a b e a n t u r p a r e s a r b i t r i u m q u e
siuguli
fluentem
mere expectavissent.
u t i l i t a t e n e c e s s a r i a m : ita in r e p u b l i c s h o m i n u m q u a s i p a r t i u m infinita
cieoliaeque officii d e c e r n i t
j
e,vii,
Eadem amica p a c s
"
'
c o n c o r d a .
terna o m n e s c a r f l a t e c o m p l e c t i t u r ; e l i u v a n d i s m o r t a i b u s
u n , c
e
tate, e g e a c u m m o d e r a , i e n e
secutura
dinitra^uillitatiquepublicaeserviendum.mopia^mise^umqum
est
rerum
omnium
commutatio et
eversio.
commutationem eversionamque
consulto medilantur,
f e r u n t , p l u r i m i Communklarnm
e t Socialisiarum
quorum
Hanc
immo
idque prac se
consociati greges:
C l e m e n , , a
m a x i m e fieri p o t e s t , p r i v a t i m e l p u l i l i c e s u b e v a n d
putant,
^ _
coniungere: n u l l i * lus v i o a n d
ut verba u s u r p e m u s Auguslini,
m ^
putan
or
prop*
c'insUa
c o e p t i s a l i e n a m n e s e d l x e ' i l s e d a M a s s o n u m , q u a e et c o n -
nam
doclrinam
siiiis e o r u m a d m o d u m f a v d , s t s u m m a e e n t e n t i a r u m c a p i t a c u m ipsis
slare
rempublicam
ex-
Q u i h u s c o x i t i s , h o c e s s e , civil, p r u d e n t , e a mot^um c o , r u e n ,
tri-
incolumit c o m m u n i
si
sed
nec continuo a e c
ipsorum
ubique ac estrema
est disciplinae
itemque seniori
nonviluntati
estingui
non
potest,
claudestinarum
non
fimitalc
contcnve
cirMum,
reipabt
sed npum.
ncccessarmm, princpes
Massonihusad labdactandam
aie
maloium
crii, in h o c
vagato
PP
quaerenda
r e m e d i a . - Q u i a vero spem r e m e *
op
scerent! R e s
di
h o s t e f-llaci el doloso,
principum, ulrosque
t o n e coepit.Insinuando
mollibus
s e s c ad viros
qui serviens
seutentiis et
auribus
assenta-
principes simulatione
citiae, h o c s p e c t a r u n t M a s s o n e s , illos i p s o s h a b e r e
est cum
c u 0 l ) .
et pop
N o s i r a r u m esl p a r l i u m , V e Q e r a b les r r t r e |
populorum et
re-
c u s a u t e s s e r v . t u t e m , i n s a n o s e a r u m c o n a t u s forti a n i m o refutanl.
A t q u e u t i n a m o m n e s s t i r p e m ex f r u c t i b u s i u d i c a r e n t , e t
utiUtali
peius M a s s o n e s o d e r u o t . q u a n t o m a g . s p c r l i m e s c u n t ,
ami-
ad opprimcndum
malo
a d
fir[nis5i_
,0
e3S(J
ENCOLICAS
a d v e ' s u s c o m m u n c m hostera a d v t c a -
t8ra a d b i b e r e v i r t u t e m . I t a q u e q u e e c u m q u e r o m a n i P o n l i S c e s Decessores
Nostri
impediendis:
decreverunt
inceptis
q u s e c u m q u e aut
et conatibus seelac
deterrcndi
Massonum
abuusmodi
societaiibus
a u t r e v o c a n d i c a u s s a s a n x e r u n t , o m n i a N o s et s i n g u l a rata h a b e m u s
stque
auctoritate
Nostra
Apostolica confirmamus.
In q u o
quidam
quaesumusque,
ut religioni h a b e a n t
discedere, q u a e h a c d c r e S e d e s Apostolica
Vos autem, Venerabiles
Nobiscum
opera,
Dei, salus
impuram
Ii3nc l u e m
a b iis
u t collata
quae sorp;t
Vobisest
gloria
in d i m i c a n d o propositis,
a n i m u s V o s , no?, f o r t i t u d o d e i c i e t . E r i t p r u d e n t i a e v e s l r a e
per
non
indicare,
Sed
q u o n i a m pro auctoritate
offici N o s t r i p a r est
primum
dempta persona,
Litteris
omnium
fac e m :
reddendam
populosque
Massonibus esse
suam,
s e r m o n e e t d a t i s e t i a m in id
eius generis
i n b l a n d i e n d o a l ' i c i e n d c q u e a r t i f l c i a , e t i n o p i n i o n i b u s p r a v i t o s , e t in
actionibus turpitudo, Q u o d pluries Decessores Nostri
nomen sectae
p u t e t , si
Massonum dare
b u s d a m videri, nihil
m o r u m v e sanctitati
in vilio
n e m o sibi q u a o i a m d e caussa
cathoiica p r o f c s s i o et salus
flagitioque
confirmaruni,
s u a tenti a p u d e u m sit,
assimulata
licere
quanti
d e c i p i a t : potest e n i m qui-
p o s t u l a r e M a s s o n e s , q u o d a p e r t e sit
religionis
c o n t r a n u m . v e r u m t a m e n q u i s e c t a e i p s i u s tota
e s t e t r a t i o et c a u s s a , c o n g r e g a r e se c u m 2is,eosve
t c r e . E i u s e n i m , u t e s t a b 8UCtore s u o c o n s t i t u t u s , h a e c t o t a e s t r a t i o
v o t a r e h o m i n e s ad i m i t a t i o n e m Itsu Cristi, ad a m o r e m
omnia
virtutura christianarum
debet
ad s'cietatura
nequissimarura
oportet ad
p e r t r a b e r e mullitudinem
tia v a l d e s u a d e m u s , u t . s c r i p t i s e t c o n c i o n i b u s t e m p e s t i v i s
rerum
sanctissimarura
continetur.
nentur
explonentur,
Quod illuc p e r t i n e t ,
et c o n t r a
multiplices
vitiorum m u n i a n t u r i n
quibus Christiana
dementa
philosophia
ut m e n t e s h o m i n u m eruditione
errorum
f o r m a s et varia
vestrorum
disciplina vitac
afi-
ille e g r e g i u s , u t t r a d u -
c a n t u r a n i m i .d l i b e r t a t e m , a d f r a t e r n i t a t e m , a d a e q u a l i t a l e m
iuris:
non qudlia M a s s o n e 3 a b s u r d e c o g i t a n t , s e d q u a l i a et I e s u s C h r i s l u s
h u m a n o g e n e r i c o m p a r a v i t et F r a n c i s c u s s e c u t u s est. L i b e r t a t e m dic i m u s f i l i o r u m Dei. p e r q u a m n e c b a t a n a e . n e c c u p i d i t a l i b u s , i m p r o bissimi
dominis. serviamus:
omnium
p r o c r e a t o r e et
iustitiae caritatisque
communi
quae
c o n s l i l u l a f u n d a m e n l i s , n o n o m n i a tollat
inter
h o m i n e s d i s c r i m i n a , s e i ex vitae, o f t c i o r u m , s t u d o r u m q u e
mirum
il!um c o n s e n s u m
varietale
ed
utilitdtem p e r t i n e t d i g n i t a t c m q u e civilem.
Tertio loco u n a q u a e l a m rea est, a m a i o r i b u s sapienter instituta,
eademque temporum
et
f o r m a ad s i m i l e a l i q u i d v a l e r e i n p r a e s e n t i a p o t e s t . S c h o l a s s e u c o llegia o p i t i c u m
i n t e l l i g i m u s . r e b u s si n u l e t m o r i b u s , d u c e r e l i g i o n e ,
tutandis. Q u o r u m c o l U g i o r u m
ulilitatem si m a i o r . s n o s t r i
diuturni
t e m p o r i s u s u e t p e r i c l i l a t i o n e s e n s e r u n t , s e n t i e t torta s e m a g i a a e t a 3
nostra, propterea quod s i n g u l a r e m habent ad elidendas sectarum
vi-
r e s o p p o r l u n i t a t e m . Q u i m e r c e d e m a n u u m i n p i a m Soler n i , p r a t i
q u a m q u o d i p s a e o r u m c o n d i t i o n e u n i ex o m n i b u s s u n t c a r i t a t e
r-
sola-
maiusest
utrius-
Ecclesiam
enim
Huius
patrocinioque
B p i s c o p o r u m c i n v e n i e n t e r t e m p o r i b u s a d s a l u t e TI p l e b i s p a s s i m r e s tituta. N e c m e d i o c r i t e r N o s delectat, q u o d p l u r i b u s i a m
locis
sodali-
lates e i u s m o d i , i t e m q u e
sint:
quibus
coetus patronomim
constituti
h o n e s t a c a u t s a t a m q u e g r a v i s advoca-
p e n i l u s e t c o g n o s c a n t h o m i n e s et c a r a m h a b e a n t : e ; u s
parii-
s c i e n t i a li I t e r a r u n
Venerabiles Fr&tres, ut
r u m l i b e r o s , f a m i l i a s , p r a e s i d i o et c u s t o d i a t e g e r e , in e i s q u e p i e t a t i s
v i r o r u m l a i c o r u m , q u i religi j n i s i t patriae
posse
contagi n e m .
inex
futurus e s t C l e r u s , si
c a r i la l e m c u m p r o b i t a t e d o c t r i n a q u e c o n i u n g m t . C o n s o c i a t i s
sa-
i n vi l a m e n t '
h a c ^ p r a e s e r t i m et s c r i b e n d i licentia et
hausta aviditate d i s c e n d i . M a g n u m
supprimendam
licere.
dicendo hortindique
Eeclesiae, ad
officia: p r o p t e r e a q u e m u l t u m
f r a u d e s et dolos. Q u a r e
Deinde assiduitate
pru-
denti l e n i t a t e d i s c i p l i n a m , p e r q u a m s t u d i o s e p r o p a g a r e t u e r i q u e o p o r -
praeceperit.
extirpare
vel m i n i m u m
quanto
societatum
genere silere
illam s p e c l a c u l o ex : m p l o q u o
nem, de p o p u l o i n f e r i o r i * o r d i n i * tam p r a e c l a r e m c r i t a m
e s t , ut e g e n l i b u s e t c a l a m i t o s i s s u p p e t i <s e a t
ultro, i d q u e s a g a c i t a t e m o d e s t i a q u e
levamen
opportunior.
. .
c l a n d e s t i n a r u m f a s t i d i u m e t f u g a . Q u o c i r c a n o n s i n e c a u s s a idoneara
h a n c occasionem nacti,
quo
insig-
socieMem,
in m o d u m
commendamus
fidei
vigi-
iuventutem,
curarum
vestrarum
Enciclica.18.
ut
in
p o n i t e : n e c p r o v i d e n t i a m p u t o l i s ullam
P a r e n t e s , m a g i s t r i p i e t a l i s , C u r i o n e s i n l e r c h r i s t i a n i e doc-
flagittosa
n a t u r o , et
u t m a t u r e c a v e r e d i s e s n i a r t e s f r a u d u l e n t a s e t v a r i a s , q u 8 s e a r u r a pro pagatorea
u s u r p a r e a d illf q u e e n d o s b o m i n e s c o n s u e v e r u n t .
Immo
a u t n o n s u c t o r e vel C u r i o n e v e l c o n s c i e n t i a e
iudree
n u l l a s e u a q u a m societ te obligaturos-
EPSTOLA ENCCLICA
E x h o r t a n d o o t r a v e z a l r e z o del Santo R o s a r i o .
L60]S
p.
X 1 I L
V e r u m probeintelligimus, c o m m u n e s l a b o r e s nostrosavellendisbis
8gro Dominico perniciosis seminibus
h a u d q u a q u a m p a r e s futuros,
c i s i c u e l e s t i s d o m i n u s v i n e a e a d id q u o d i n t e n d i m u s b e n i g n e adiov e r i t . I g i t u r e i u s o p e r a a u x i l i u m q u e i m p l o r a r e n e c e s s e e s ! studio
v e h e m e n t i , a c s o l l i c i t e , q u a l e et q u a n t u m v i s p e r i c u l i e t
magnitudo
malarum
foedere et occulta
raodum.
As-
consiliorum
s i b i m u t u a m t r i b u u n t , et a l t e r i alteros
tam veliemens
p r o p u g n a t i o n e m p o s t u l a t p a r e m : n i m i r u m b o n i e m n e s amplissima!
q u a m d a m c o e a n t o p u s est et a g e n d i societatem
itaque p e t i m u s , ut o n c o r d i b u s a n i m i s c o n t r a
et p r e c a n d i . Ab eis
progredientem
secta-
r u m vim c o n f o r t i i m m o t i q u e c o n s i s t a n t : i i d e m q u e m u l t u m g e m e n t e s
t e n d a n t D e o m o n u s s u p p l i c e s , a b e o q u e c o n t e n d a n t , u t cbristiamim
Iloreat vigeatque nomeu: necessaria
b e r t t e E c c l e s i a p t i a t u r : re-
d e a n t a d s a n i t a t e m d e v i i : e r r o r e s v a r i t e l i , v i t i a v i r t u t i a l i q u a n d o concdant.Adiutricem
et interprelem adbibeamu
MRIAM Virginem
A n g e l o r u m caelestium,
f u t u r u m c o n f d i m u s . u t c o n i e c t o in lot d e s c r t c u o a
commisso Apostolicam
UcnedictioDem p e r a m a n t e r in
veiwe
D o m i n o im-
pertimus.
Datum Romae
apud S. Petrum
d i e xx A p r i l i s a n . MDCCCLXXSIV,
Sea
! ' It
p r o p i c i a l a C e l e s t i a l P a t r o n a i n v o c a d a p o r las pre-
suspirada
c r i s t i a n a doctri-
d e l o r b e t e r r e s t r e , o b t e n g a m o s de
tranquilidad
de
la Iglesia.
vosotros,
Esperando
vuestro
Clero
l o s g u c b l o s c o n f i a d o s v u e s t r a g u a r d a la bendicin apos-
EPISTOLA EHGYCLIDA
tlica.
D a d o e n R o m a , d e S a n P e d r o d i a 3 0 d e A g o s t o d e 1881
alio s p t i m o d e N u e s t r o Pontificado.
LEON P A P A XIII.
L E O P P .
XIII
VENERABILES FRATRES
SALTEM ET
APOSTOLICAM
BENEDICTIONEM
g
.
t r i c i . patrocinium d e m e r e a n l u r . Cura e m m ,
^
tiani n o m i n i s t a n t a s i l o b s t i n a t i o p r e p o s i l . , >n P ~ p u g n a t o r t o n o .
m i n o r e e e oporlel couslanliam volunlans quum l ^ ' 1
l e s t e a u x i l i u m e l collala n o b s a Deo b e n f i c a , p e r s e v a n U a e n o s t r a a
ENCCLICAS
saepe solenni e s s e fruclus.Ac r e v o c a r e invai in menten,
US I u d i l h e x e m p l u m , q u a .
udaeormn repress,! impatienliam,
r,o s u o d ,
e r a i d
V i r g i n i s typum
subvenienduo,
in e x e m p l u m A p o s t o l e r u m , q u i
o p p r e s s e civile,i.
m a x
roissionem
c o n s l i l u e r e De v o l e n t i u T '
i
a R o s i r i o d i e f e s t o , vel q u o l i b e t ex o c lo i n s e q u e n t i b u s , a n i m i s o r d e s
Intuendo
Spirilus Paraclili
r o u m
C U . Maria
Maire
Iesu.- Agitur e n i m
el nunc
m o m e n t , r e , d e i n . m i c o a n t i q u o e t v a f e r r i m o in e l a t a p o t e n t i a . s u a
de lis c o n s e r v a n d o
eiusque
tuendisque
Capitis libartaio v i n d i ^ n d ,
prnesidiis;
in q u i b u s
h u m a n a e sobietatis.
conquiescerc
tisma
consuetudo
studiose
pieque
servetur,
eo
R08arii
o r d i n e salmi*
supra
decrevirous,
cum
V e n e r t b i l e s F r a t r e s , quin c u r i s liisce
u b e r e s et copiosi t r u c t u s r e s p o n d e a n t ,
tamus. et vestra
sollicitudo
allinei,
polcntissimae
Virginis
praesidium
nec opinata
calamita*. A s i a n a enim
Mariam igitur
nobis
ac
finitimas
coniugicndum
praeter.
e x i n d e itaiiaa
est
ad
can,
s o s p i t a t r i c e m appoliai
E c c l e s i a , u t , v o l e n s p r o p i t i a o p e m a c e p t i s s i m i * s i b i p r e c i b u s imploratamaiferat.impuramqueluem. nobis
Qua p r o p t e r a d v e n l a n t e am m e n s e
M a n a
ee
Vir
8'ni* a
longedepellat
omnia
praecipe,'e
s U t u i m u s . D e c e r , l i m u s i t a q u e e l m a n d a m u s , ut a p r i m a d i . Octobris
a d s e e n , , d a m c o n s e q u e n t s N o v e m b r i i n o m n i b u s c u r i a l i b u s templi
s a c r a r i , s v e p u b h c i s D e i p a r a dicalis, a u t in aliis e t i a m arbilrio Ordinarli e l i g e n d i * , , c i n q u e s a l t e r n
R o . a r i i decades, adieoti,
Ulani,s,
q u o t i d t e r e c , t e n l u r : ; q u c d s i m a n e fiat, s a c r u m i n t e r p r e c e s p e r a g a t u r
1 p o m e r i d i a n i * h o r i s , S a c r a m e n t u m
pona ur
a u g u s t u m ad adorandum
pr.-
O p t a m u s autem,
ut
p o m p a m , u b i c u m q , , . par
e r n i e * l e g e s ,d s i n i t u r , v i c a t i m p u b l i c a e r e l i g i o n i * c a u s a d u c a r t .
Ut vero c h r i s t i a n a e pieUti c a d e s t e * E c c l e s i a e thesauri recludan' " ^ e n l . a s s i n g u l a s , q u a s s u p e r i o r e a n n o largiti sumus,
a m u s O m n i b u s videlicet qui stati* d i e b u s p u b l i c a e
on
i n t e r f u e n n l , el ad m e n t e n ,
Nostrani
o r a v e r i n t . et
apud
Deum
hispariler
;eptcm
annorum
indulgenti,
singulis
VIC,bus c o n c e d i m u s . E i s v e r o q u i s u p r a d i e t e t e m p o r e d e c i e s
Tel p u b i , c e , n t e m p l i * , v . i i u s l i s d e c a u s i s i n t e r
eaacm p i r e g e n n l , et criminurn c o n f e s i i o n e
reno-
Rosarii recit-
saltern
domeslicos parieles
expiati s o n d a de
altari
habemus
Apostolicae
auctori-
simum dedit d o c u m e n t u m . Caelestis aulem Patrona per Rosarii p r o c e s i n v o c a t a d s i t propitia, efliciatque, ut, s u b l a l i s o p i n i o n u m
diis t i r e C h r i s t i a n a i n u n i v e r s i * o r b i s t e r r a r u m
partibus
dissi-
restiluto,
auspi-
ce b e n e f i c a , V o b i s e t C l e r o v e s t r o e t p o p u U s v ^ s t r a e c u r a e c o n c r e dits A p o s t o l i c a m B e n e d i c t i o n m p e r a m a n t e r i m p e r t i m u s .
D a t u m R o m a e a p u d S a n c l u m P e l r u r a d i e x s x A u g u s t i MDCCCLXXXIV
Pontilicatus Nostri a n n o sptimo.
suarum
tali N o s t r a e e o ( i d e i e t p i e l a t i s f e r v o r e , c u i u s p r a t e r i t o a n n o n m p l i s -
O c t o b r i , q u o m e n s e sacra so-
Noslris
p r a e s e r t i m si q u a e N o s p l a n -
r i g a v e r i l , iis D e u s g r a t i a r u m
que
mense
comparatae.
Non dubitamus,
praecipe
h u i u s m o d , p r e c e s c u m ila s i n t c o m p o s i t a e u t o m n i a
men-
supplicaverint.
l u c r a i , d i s , a d i n s e q u e n t e s vel n o v e m b r i s vel d e c e m b r i s m e n s e s , p r u -
Curandun,
elurint e t divina c o n v i v a s n e t e c e l e b r a v e r i n t , el p a r i t e r ad
l e m N o s l r a m i n a l i q u a s a c r a a e d e Df-0 e t s a n c l b s i m a e e i u s M a i r i
sib, p r o o u s s u r a e x p . c l a v e r u n t , p e r s e v e r a n l e s unaniroiter i
re-
h i s o m n i b u s e t i a m l a r g i m u r , q u i vel i p s o b e a t a e V i r g i n i s
EPISTOLA ENCICLICA
S o b r e l a c o n s t i t u c i n c r i s t i a n a de l o s Estados.
Leojv p. xiii.
Venerables Hermanos: Salud y bendicin apostlica.
BRA i n m o r t a l de Dios misericordioso es su Iglesia; la cual, a u n q u e d t f p o r si y por su propia nat u r a l e z a a t i e n d e la salvacin de las almas y
que alcancen la felicidad en los cielos, todava aun dentro
del dominio de las cosas c a d u c a s y terrenales, procura tantos y tau sealados bienes, que ni m s en nmero ni mejor e s en calidad, r e s u l t a r a n , si el p r i m e r y principal objeto
de su institucin fuese a s e g u r a r l a prosperidad de esta presente vida.
A la verdad, donde q u i e r a que p u s o la Iglesia el pie, hizo
al punto cambiar el e s t a d o de las cosas; inform las costumbres con virtudes a n t e s desconocidas, implant en la sociedad civil, una nueva cultura, q u e los pueblos que la recibieron a v e n t a j y ensalz sobre los dems por la mansedumbre, la equidad y la g l o r i a de las empresas.
No obstante, afleja es y muy antigua la acriminacin,
por donde se echa en c a r a la Iglesia el que dicen su desacuerdo con la razn del Estado, y no valer nada para el
bienestar y esplendor que toda sociedad bien ordenada licita y n a t u r a l m e n t e a p e t e c e .
Sabemos que y a desde principio d l a Iglesia fueron perseguidos ios cristianos, con s e m e j a n t e s y peores calumnias;
tanto que, blanco del odio y de la malevolencia, pasaban
por enemigos-del Imperio; y sabemos tambin que en aquella poca el vulgo, mal aconsejado se complaca en echar
en cabeza del nombre cristiano l a culpa de todas las calamidades que afligan la nacin, no echando de ver que quien
las infliga e r a Dios, vengador do los crmenes que castigaba justamente los pecadores. La atrocidad de esta calumnia arm, 110 sin motivo, el ingenio y aguz la pluma de San
Agustn, el cual, en v a r i a s de sus obras, y mayormente en
la Ciudad de Dios, demostr con t a n t a claridad la virtud y
potencia d l a sabidura cristiana por lo tocaute sus relaciones con la repblica, que no tanto parece haber hecho
cabal apologa de la cristiandad de su tiempo, como logrado
perpetuo triunfo de tan falsas acusaciones.
No descans, sin embargo, el funesto apetito de tales
quejas y falsas acriminaciones; antes plugo muchos buscar
la norma constitutiva de la sociedad civil f u e r a do las doctrinas que a p r u e b a la Iglesia catlica. Y aun ltimamente,
eso que llaman Derecho nuevo, que dicen ser como perfeccin de un siglo adulto, engendrado por el progreso de la
libertad, ha comenzado prevalecer y dominar por todas
partes. Pero pesar de tantos ensayos, consta no haber encontrado ms excelente modo de constituir y gobernar la
sociedad, que el que espontneamente brota y es como flor
de la doctrina del Evangelio.
Juzgamos, pues, de suma importancia, y cumple nuestro cargo apostlico, el aquilatar con la piedra de toque de
la doctrina cristiana las modernas opiniones ^ e r e a d c l ^ tado civil. Obrando as, confiamos que a l m p t a n d w d t U
verdad pierdan pie y no subsistan los m o t m * cle e n o r
duda. Todos aprendern con facilidad c u
aquellos capitales preceptos, norma practica de la vida,
que deben seguir y obedecer.
r eve-No es difcil averiguar qu f 1 S o n o m i a y ^ u c r a r e v e ^
tirA la sociedad civil poltica cuando la filosofa cristiana
M
proporcionar lo que ^ ^ ^ e t b r
ni percomo: quiera que ninguna sowedaa p
^
manecer si no h a y q u i e n
totay^
^ We c0.
uno con un mismo impulso eficaz y ene
h
mn, sigese de ah ser necesaria a toda sociectaa
en honrar
legtima,
im
a B K S f c S B K S - * - - n
b - f ^ a s s s s B
s t T t S f f i W *
m
sos, Xlll, 2.
xiu
'
f t B
" "
85 PUUla
firmamento
plumento. Cada individuo, durante el curso incierto y trabajoso d e esta mortal peregrinacin hacia l a p a t r i a eterna,
sabe que tiene l a mano jefes y guas seguros p a r a emprenderla, y ayudadores p a r a a c a b a r l a ; y sabe que igualmente
se le lian proporcionado otros que le procuren conserven su
s e g u n d a d , su hacienda y los dems provechos de l a vida
social.
La sociedad domstica logra toda la necesaria firmeza
por la santidad del matrimonio, uno indisoluble. Los derechos y los deberes n t r e l o s cnyuges estn regulados con
sabia justicia y equidad; el honor y el respeto debidos la
mujer s e g u a r d a n decorosamente; l a autoridad del marido
se a j u s t a como dechado en la de Dios; la p a t r i a potestad
se aviene con la dignidad de la esposa y de los hijos, v al amparo, a l mantenimiento y la educacin de la prole egreg i a m e n t e se acude.
En la esfera poltica y civil las leyes se enderezan a l
bien comn, dejndose dictar, no por el voto apasionado de
las muchedumbres, fciles de seducir y a r r a s t r a r , sino por
la v e r d a d y la justicia; la m a j e s t a d de los prncipes reviste
un c a r c t e r sagrado y sobrehumano, y est r e s g u a r d a d a
p a r a que ni decline de la justicia, ni se p r o p a s e m a n d a r lo
pernicioso ilcito; la obediencia de los ciudadanos tiene
por c o m p a e r a s la honra y la dignidad, porque no es esclavitud servidumbre de hombre hombre, sino sumisin la
voluntad de Dios, que reina por medio dij loshombrcs. Una
vez que esto h a e n t r a d o en la persuasin, la conciencia entiende a l momento ser deber de justicia o a c a t a r l a majestad de los principes, obedecer constante y lealmente l a
pblica autoridad, 110 obrar n a d a con espritu de sedicin y
observar religiosamente las leyes del Estado.
Se imponen tambin, como obligatorias, la mutua caridad, la benignidad, la liberalidad; como que el ciudadano y
el cristiano, son uno mismo, no se dividen el uno del otro
con preceptos que p u g n a n er.re si; y , en suma, los grandes
bienes de que espontneamente colma la religin cristiana
la misma vida mortal de los hombres, todos se aseguran
p a r a la comunidad y sociedad civil; de donde a p a r e c e certsimo aquel dicho: El estado de la repblica pende de la
Religin con que se da culto Dios; y e n t r e una y otra h a y
estrecho parentesco (1).
ll) Sacr.Imf.ad C'i/riUm ilrxHir. tt Episeopot mt-op.Ctr. Zabtm CollecL
Con-., T. III.
c a p . U. n m . 15,
Hubo un tiempo en que la filosofa del Evangelio gobernaba los Estados. Entonces aquella energa propia de la
sabidura cristiana, aquella su divina virtud, habia compenetrado las leyes, las instituciones, las costumbres d l o s
pueblos, infiltrndose en todas las clases y relaciones de la
sociedad, la religin fundada por Jesucristo se vea colocada firmemente sobre el grado de, honor y do altura que lo
corresponde; floreca en todas partes secundada por el agrado y adhesin de los prncipes, y por la tutelar y legitima
deferencia de los magistrados; y el sacerdocio y el imperio,
concordes entre s, departan con toda felicidad en amigable consorcio de voluntades intereses. Organizada de este
modo la sociedad civil, produjo bienes muy superidres toda
esperanza. Todava subsiste la memoria de ellos, y quedar
consignada en un sin nmero de monumentos histricos,
ilustres indelebles, que ninguna corruptura habilidad
de los adversarios no podr nur.ea desvirtuar ni obscurecer.
Si la Europa cristiana dom las naciones brbaras y las
hizo p a s a r de l a fiereza la mansedumbre, de la supersticin la verdad; si rechaz vic!oriosa las irrupciones do los
mahometanos; si conserva el cetro de la civilizacin, y h a
solido ser m a e s t r a y guia al rosto del mundo p a r a descubrir
y ensearle todo cuanto poda redundar en pro de la humaa cultura; si ha procurado los pueblos el bien de la verdadera libertad en sus diferentes formas; si con muy sama,
providencia ha creado t a n numerosas y heroicas instituciones p a r a aliviar A los hombres en sus desgracias, no hay que
dudarlo, todo ello lo debe agradecer grandemente a la religin, que le di p a r a escogitar iniciar tamaas empresa ,
inspiracin y aliento, as como auxilio eficaz y constante
p a r a llevarlas cabo.
' e tns
Habran permanecido ciertamente, aun ahora, aws
mismos bienes si la concordia entre ambas potestades per
severase tambin; y mayores se habran debido g r
la autoridad, el magisterio y los consejos de Ja Iglesia ios
acogiese el poder civil con mayor fidelidad, g e n e r o atett
cin v obsequio constante. L a s palabras siguiontcs que es
cribi
Ivn de Chartrcs
Romano
^ u 1 a , me
cen escucharse
como laalfrmula
dePonbt.ce
una ley perpe
U a n
do el imperio y el sacerdocio viven en buena m o m a , el
mundo est bien gobernado y la Iglesia flerecc y
uct,^
cuando estn en discordia, no solo crece lo peque.io, sino
294
DE S. S. L E N
ENCCLICAS
'
'
/SBSiCilW.
XIII
^ Q u e r e r someter la Iglesia, en lo que toca al c i m i e n to de sus deberes, la potestad civil, es, no solamentegi an
de injuria, sino grande temeridad, pues con f f ^ J P 1 .
baria el orden de las cosas, anteponiendo
l a las sobrenaturales, quitando, por lo menos dismrnuyn
dose, la muchedumbre de bienes que a c a r r e a m l a j g l ^ u
la sociedad, si pudiese obrar sin obstad, os y^ ab, u i d o la
puerta enemistades y conflictos, los cuales e u ^ < W |
h a y a n trado una y otra sociedad,harto lo tienendemos
trado los acontecimientos.
'trarlas
Estas doctrinas que hasta aqu van
la razn y de suma t r a s c i e n d a p a r a
sociedad, no d e j a r o n de condenarlas
los Romanos Pontfices, penetrados como estaban de la* obi.
gaciones que les impona el cargo apostlico. Asi Gregorio XVI, en la Encclica que empieza Mirari vos, del XV de
Agost del a o MDCCCXXXI1, conden con gravsimas
p a l a b r a s , lo que entonces se iba divulgando; esto es, el indiferentismo religioso, la libertad de cultos, de conciencia,
de imprenta y el derecho de rebelin.
Acerca de la separacin entre la Iglesia y el Estado,
deca as el dicho Soberano Pontfice: Ni podramos augur a r cosas mejores p a r a la Religin y p a r a la sociedad, si
atendisemos los deseos de los que pretenden con el empeo que la Iglesia se s e p a r e de el Estado, rompindose la
concordia del Imperio y del Sacerdocio, pues todos saben
que esta concordia, que siempre h a sido beneficiossima
p a r a los intereses religiosos y civiles, es temida sobremaner a por los amadores de la ms desvergonzada libertad. I)c
semejante m a n e r a , Pi IX, segn que se le ofrecila ocasin, conden m u c h a s de las falsas opiniones que haban
empezado prevalecer, reunindolas despus en uno, fin
de que en tanto diluvio de errores supiesen los catlicos
qu atenerse sin peligro de equivocarse (1).
De estas declaraciones Pontificias lo que debe tenerse
presente, sobre todo, es que el origen de la autoridad pblic a h a y que ponerlo en Dios, 110 en la multitud; que ci derecho de rebelin es contrario la razn misma; que no es
lcito los particulares, como tampoco los Estados, prescindir de sus deberes religiosos mirar con igualdad unos y
otros cultos, aunque contrarios; que no debe reputarse como
uno de los derechos de los ciudadanos, ni como cosa merecedora de favor y amparo, la libertad desenfrenada de pensar y de publicar sus pensamientos.
De igual m a n e r a debe s a b e r s e que la Iglesia es una sociedad perfecta en su clase y eti todo lo que le corresponde,
como lo es tambin la sociedad civil, y que, por consiguien(1> Hasta indicar a l g u n a s de ellas.
XIX. La Iglesia no es nna verdadera y perfecta suciedad completameatel i b r e . n i goza dederechos propios y c o n s u n t o s , conferidos por su Pivino Fundador: antea I&cn, corresponde .-) la potestad civil definir cuales sean los dere
chos de la Iglesia, y los limites dentro de los cuales pueda ejercitarlos.
XXXIX. El Estado,eom:i> o r i g e a y f u e n t e de todos los derechas, goza de cierto
derecho del todo ilimitado.
L V . La Iglesia se lia do s e p a r a r del Estado, y e l Estado de la Iglesia.
I.XXIX. Es
falso q u o l a Ithertaddc cultos, y lo mismo la amplia facultad
concedida lodos de manifestar abiertamente y en pt'tblico cualesquiera opiniones y pensamientos. conduzca corromper ms fcilmente lascostimibrcsy
los nimos, y p r o p a g a r la postodel indiferentismo.
ENCCLICAS
que toca las opiniones, es de toda necesidad estar firmemente penetrados y declararlo en pblico siempre que la
ocasin lo pidiese, t o d o cuanto los Romanos Pontfices han
enseado e n s e a r e n en adelante, y particularmente, acerc a de esas que l l a m a n libertades, inventadas en estos ltimos tiempos, c o n v i e n e que c a d a cual se a t e n g a al juicio de
l a Sede Apostlica, sintiendo lo que ella siente. Tngase
cuidado de que n a d i e eugae su honesta apariencia, pinsese cules f u e r o n s u s principios y cules las intenciones
con que suelen s o s t e n e r s e y fomentarse. B a s t a n t e ha enseado la experiencia qu resultados conduce e n el gobierno
del Estado, habiendo enjendrado en todas p a r t e s tales efectos, que j u s t a m e n t e h a n trado al desengao y arrepentimiento los h o m b r e s v e r d a d e r a m e n t e honrados y prudentes. Sin duda n i n g u n a , si se c o m p a r a esta clase de Estado
moderno de que h a b l a m o s , con otro Estado y a real, y a imaginario, donde se p e r s i g a tirnica y desvergonzadamente
el nombre cristiano, podr p a r e c e r a q u l m s tolerable;
m a s los principios e n que estriba, son, como a n t e s digimos,
tales que nadie los p u e d e a p r o b a r .
En v e r d a d , la a c c i n de estos principios puede consider a r s e , y a obrando e n las cosas p r i v a d a s y domsticas, y a
en las pblicas. P r i m e r deber de c a d a uno en particular es
a j u s f a r p e r f e c t a m e n t e su vida y sus costumbres los preceptos evanglicos, no rehusando llevar con paciencia las
dificultades m a y o r e s que t r a e consigo la v i r t u d cristiana.
Deben, a d e m s , todos, a m a r l a Iglesia c u a l Madre comn;
g u a r d a r y obedecer sus leyes, atender su honor y la
defensa de sus derechos, y esforzarse que sea honrada,
a m a d a y r e s p e t a d a p o r aquellos sobre quienes tengan algun a autoridad. Toca tambin a l bienestar comn el tomar
p a r t e p r u d e n t e m e n t e en la administracin municipal, procurando que se a t i e n d a por la autoridad pblica la instruccin d l a j u v e n t u d , en lo que se refiere la Religin
y las buenas costumbres, como conviene personas cristianas, de lo cual depende, en g r a n m a n e r a , el bien pblico. Asimismo, h a b l a n d o en g e n e r a l es bueno y conveniente
que la accin de los catlicos salga de este estrecho crculo
campo m s vasto y extendido, y an que a b r a c e el sumo
poder del Estado. Decimos en general, porque estas nuestras
enseanzas tocan t o d a clase de pueblos; que, por lo dems, p u e d e muy bien suceder que, p o r c a u s a s gravsimas y
justsimas, no c o n v e n g a intervenir en el gobierno de un
M e s i a en
EFISTOLA ENCICLICA
P o s e e r l o .
LEON P A P A X I I I .
De C h r i s t i a n a
civitatum
LEO
constitutione.
Fr>. XIII
VENERABILES FRATRES
SALTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
IP J ^ M M O K T A L K D e i m i s e r o n t i s o p u s , q u o d e s t E c c l e s i a ,
quamquam
p e r se et n a t u r a s u a s a l u t e m spectat a n i m o r u m
adipiscen-
d a r n q u e in c a e l i j i e l i c i t a t e m , t a m e n
in ipso etiam r e r u m
mortalium
p r i m i s et
Maxime essct ad
t u e n d t m liuius vitae, q u a e
in
continuo
r e r u m faoicm
ignotis,
i m m u t a vii,
ila et n o v a
popularcsque
urbanitate imbuii:
g l o r i a e x c e l l u e r u n t . S e d v e t u s t a m e n illa
aiuut esse
est a t q u e
antiqua
cum rationibus
reipublicae
d l s s i d e n t e m , n e c q u i c q u a m p o s a e a d e a v e l c o m m o d a Tel
ornamenta
b e n e constituta civilas
et
in odium i n v i d i a m q u e vocari
solitos
hac
quo tem-
libe-
Dei v i r t u t e m c h n s t i ^ n a e s a p i e n t i a e , q u a p a r t a
dixisse
nccessitu-
collocavit, ut n o n
cautsam,
quam
de
tam
criminibus
que-
r e l a r u m alque i n s i m u l a t i o n u m funesta libido n o n quievit, a c p e r m u l tis sane placuit civilem vivendi disciplinam aliunde petcre, q u a m
doctrinis, quas Ecclesia catheiica probat.
Immo
postremo hoc
ex
lem-
EFISTOLA ENCICLICA
P o s e e r l o .
De C h r i s t i a n a
civitatum
LEO
constitutione.
Fr>. XIII
VENERABILES FRATRES
SALTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
IP R B | M M O * T A U D e i m i s e r e n t i s o p u s , q u o d e s t E c c l e s i a ,
quamquam
p e r se et n a t u r a s u a s a l u t e m spectat a i i i m o r u m
adipiscen-
d a m q u e in c a e l i j f e l i c i t a t e , t a m e n
in ipso etiam r e r u m
mortalium
p r i m i s et
Maxime essct ad
t u e n d t m liuius vitae, q u a e
in
continuo
rerum facicm
i m m u t a vii,
ila et n o v a
popularesque
urbanitate imbuii:
g l o r i a e x c e l l u e r u n t . S e d v e t u s t a m e n illa
aiuut esse
est a t q u e
antiqua
cum rationibus
reipublicae
d l s s i d e n t e m , n e c q u i c q u a m p o s a e a d e a v e l c o m m o d a Tel
ornamenta
et
in odium i n v i d i a m q u e vocari
solitos
hac
quo tem-
libe-
Dei v i r t u t e m c h n s t i ^ n a e s a p i e n t i a e , q u a p a r t a
dixisse
nccessitu-
collocavit, ut n o n
cautsam,
quam
de
tam
criminibus
que-
r e l a r u m alque i n s i m u l a t i o n u m funesta libido n o n quievit, a c p e r m u l tis sane placuit civilem vivendi disciplinam aliunde petcre, q u a m
doctrinis, quas Ecclesia catheiica probat.
Immo
postremo hoc
ex
lem-
ENCCLICA
p o r e nomm,
ut a p p e l l i ,
ius,
s e r v i a t civilis a u c t o r i t a s , c u m ad c o m m u n e o m n i u m b o n u m constiluta
,uod n,quun,
s i i . Q u a d s i , q u i p r s e s u n t . d e l s b o n t u r in d o m i n a l u m i n i u s t u m , si i m -
portunitntc'superbivo
va-
muli,
t a t i s a l t i o r e m o b t i n u e r i n t . Potente
tu e n do e t e m p e r a u d a e q u e c i v i i a t i s r a t i o n e m , q u a t n q u a . a b e v a i g b e a
vi-
formaroque
publicara.-
possit, provisum
divm.tus
pcrfecta.ni
ulta c o n s i s t e r e ,
sola poteat. Q u o n i a m
( e su/H-
socicias
n i s i si a l i q u i s o m n i b u s p r a e s i t , e f f i c a c i
m o v e u s s i n g u l o s od c o m m u n e p r o p o s i t u m i m p u l s i o n e ,
simihquc
efficitur, ci-
vili h o m i n u m c o m m u n i t a t i n e c e s s a r i a m e s s e o u c t o r i t a t e m q u a
,.,.,. q u a e
rega-
ipso
quaecumque
non
id
a l i u t i d e a c c i p i a n t , n i s i a b i l i o s u m m o o m n i u m p r i n c i p e D e o . .Non e s t
J L f e * nisi a Dea (1). - l u s a n t e r a i m p e r i ' , p e r s e n o n e s t c u m
reipublicae f o r m a necessario e o p u l a l u m : a l i a m sibi vel al.am
ul
assu-
< e l in quo'.ibl g e n e r e r e i p u b l i c a e o m u i n o
principes
debelli
s u m m u m m u n d i g u b e r u a t o r e m D e u m intucri, e u m q u e sibimeUpsi in
administranda clvitats U m q u a m
exemplum
legemque
propone.
D e u s euim, sicut in r e b u s , q u a e s u n l q u a e q u e c e r u u n t u r , c a u s s a s
aenuit secuodSfias, in quibus perspici aliqua
actioque divina, q u a e q u e ad e u m
finem,
ratione
quo haec
posset
nato
rerum
special
q u e m q u i g e r e r c n t , il i m a n e m q u a m d a m
principa-
d i v u a e in
genus
l i u m a n u m p o t e s t a l i s d i v i n a e q u e p r o v i d e n t i u e r e f a r r e n l . D e l e t ig.tu,;
imnerium iu.luio esse, n e q u o b e r i l e . e A quasi paternum,
i s U s s i m a iu l i o m i n e s p o l e s t s est et c u m p a t e r n a
d a : gc,-enduro
cclerls
vero est
ad utilitetem
L a c u n a de c a u s s a p r :
Dei
bor,itale c o n t u n -
civium, quia
. u n i . ul c i v i t . U
quia
qui
praeaunt
utilitatem
lueantur.
pointer
tormenta
reverentia
rivium
paMntar
torneila
(I).
et
libens
qui
consuluerinr,
esse a r b i t r a m u r , n o v a s do
populo
v e r i u s q u a n t o vel s a n c t i o r e i n m i n i e r e v e r s a t i s i n t , v e l g r a d u m d l g n i -
p e c c a v e r i n t , si m a l e
scianl. s i b i r a t i o n e m a l i q u a n d o D e o e s s e r e d d e n d a m , i d q u o t a n t o s c -
peri-
Oil 'erga
ub'Jita
pantiles.
Omnis
anima
potesM'hus
libero-
sablinuor,bus
sit (1). S p e r n e r e q u i p p e p o t - s i a t c m l e g l l i m n m , q u a v . s
in p e r s o n a e s s e d o n s l i l e r i t , n o n
ra.gis
licei. q a m
earn
volunl-ti
r e s i s t e r e : c u i si q u i r e s i s t . n l , in i n t e r i t n m r u u n l v o l u n l a r t u m .
rctit
potestnl.
Dei ordinalioni
sibi damnationem
et. per vim
acquirunt
resisti'.:
qui
autem
rai!ltiludinis,.rem
Qm
resistant,
(H , U u a p r o p t e r o b e d i e u t i a m
ipa
abneere,
i p s a m i u n g u n l Deo,
rei,g,one
l i g i o s e ,. u D e u m c o l e r e , q u - d i n e i u s p o t e s t a l e s u m u s , e t q u o d a b e o
profecti, a d e u m d e m r e v c r ' i d e b e m u s , ea l e m lege a i s t n n g . l c i k m
communitatem. liomines enim
s u n t m i n u s i n Dei p o l e s U t e , q u o * s i n g o l i : n e q u e m . n o r e m
qum
nulu
ftuapropter
officia n e g l i g e r e , o f f i c i u m q u e est
m o r b u s religione,
insserit
quamque
noe qnam
maximum
qis,,ue
amp'ecl,
raluenl,
certis m i n i m - q u e dubitsudis
et a n i m o et
sod q u a m
mdtct.s
roli"ionis
se tamqnam
v-elut a l i e n a m
Deum
si D e u s o m n m o n o n
Deus
nam
ex
possunt
esset, a ut
aut
gratia
completi,
igitur
oportcl
apud
io p r a e c p u i s i l l o v u m o f f i -
benevoldnl a tueri,
aucteritate
quod
homines
s u m u s ad
q u o s u n l o m n i a Consilia
XU1 S
' -
summum
relerenda.
D E S . R. L E N
extra b a n c fragilitatem
b r e v i t a t e m q u e vi ta e
Quoniam a u t e m b i n e pendei h o m i n u m
collocatum.
undique expleta
qui
interest singularum,
interesse
ut pluris
in caels
ae
c o m m e m o r a t u s est,
perfecta
finem
tanta
unquam
ut obtin&ndo
bono
edipiscendoque
incommodi,
sed o m n e s ,
non
quascumque
ut d e t u r opera
officia h o m i n e m
De
coniungunt.
Vera
autem
religio
q u a e sit,
n o n d i f f i c i l it e r v i d e i q u i
valiciniorum,
judicium
permultis
prodigiorum
atque
frequentila,
c e l e r r i m a lidei vel p e r m e d i o s b o s t e s h a c m a x i m a i m p e d i m e n t a
pro-
p a g a t o n e , m a r t y r u m t e s t i m o n i o , a l i i s q u e s i m i : i b u s liquet, earn
esse
u n i c e v e r a m , q u a m Iesus C h r i s t u s et i n s t i t u i t
suae tuendem propsgandamque
Nam unigenitus
Dei
flius
ipsemet
et
Ecclesiae
demandavi.
soeietatem
in t e r r i s c o n s l i t u i l ,
E c c l e s i a d i c i t u r , c u i e x c e l s u m d i v i n u m q u e m u n u s in
quae
<.mnessaecu!o-
mit
omnibus
me Pater,
diebus
et ego mitto
usque
ad
Iesu* C h r i s t u s in terras
dantius
quam
habeanl
finem,
cos (1 ).-Ecee
consummationem
venit
(3), e o d e m
ut
homines
modo Ecclesia
salutem animorum
ego
saeculi
oitam
habeanl
sum
propositum
et
abun-
habet
tm-
s e m r i l e r n a m : ob e a m q u e
rem
complexum gentis
nae, nullis
noe teniporum
Paaeicaie
Evangelium
moltitudini
omni
nobiscum
(2). I g i t u r s i c u t
I m i l L hi vi s
creaturae^.-Tem
circumscripta
ingenti h o m i n u m
qui
cum
potestate
cerlissimum-
Tibi
dabo
e laces
ones ( 6 ) : - e g o rogali
pro
regni
caelorum
te, ut non
deficiat
talis
huma-
(5). -Pasce
fides
agnos...
compasce
tua ( 7 ) . '- H a e c s o c i e -
XIII
nomi-
d i q u e p o t e s t a t e : "Data
teuntcs
ergo
teumque
tsiae
docete
mandaci
omnis
omnesjentes...
cobis
( 2 ) . A t q u e H e r u m : / n prompt
dientiam
( 3 . R u r s u s : durili
Dominus
dedit
mihi
potcsias
docentes
a habentes
agam
in aedificatiincm
i n anelo
esse
deHel: e i a e m q u e h o c esl
ad
ulctci
secundum
ci non
Cholestin,
munus
et
eos urtare
( i ) . E t a l i b i : Si non audierit,
in
terra:
omnia
quae-
eos die
Eccle-
omnem
inobe-
potestateni,
quam
in dtstriictioncm
non civitas
(i).
sed
Ecclesia
n s s i g n a t u m a O s e , u t d e iis,
quae
o m n e s g e n tos:
u t c h r i s t i a n i n o m i n i s fines, q u o a d p o t e s t , l a t e p r o f e r a t ; b r e v i , u t
rem
vero
Synagogae
oportet
Deo
prohiberentur,
magis,
quam
constanter
hominibui
(5).
Eamdem
sancii
constantia adversus
praelermiaerunt.-Quin
o p i n i o n - e t r e e a m d e m p r o b a r u n l ipsi viri p r i n c i p e s
blicarum
gubernatores,
ut
rerumqus
atque sliorum
mutationc
potestate
finem
contendi!, supornaturolis
est
et
spiritualist
atque
80Cel8s est g e n o r e et i u r e p e r f e c t a , c u m
ediumenla ad
idcirco
interest
mcolumita-
Consilio f a c t u m e s s o n e n s e n d u m esl, ut h a e c i p s a p o t e s t a s p r i n c i p a t u
civili, v e l u t o p t i m a l i b e r t a t s s u i e t u t e l a , m u n i r e t u r .
lteque Deus humani generis procurationem inter duas
polestotes
e s t in s u o
divi genore
tur. Sed quia u t r i u s q u e i m p e r i u m esl in eosdem, c u m u s u v e n i r e possit, ut res u n a a t q u e e a d e m q u a m q u a m aliter a t q u s aliter, sed
s u i , o m n i a in s e et p e r se ipsa p o s s i d e a l . S i c u t f i n i s , q u o t e n d i t E c -
a t q u e o r d i n e c o m p o s u i s s e . Quae
c l e s i a , l o n g e n o b i l i s s i m u s est, ila e i u s p o t e s t a s e s t o m n i u m
Q u o d ni ita e s s e t , f u n e s t n r u m s a e p e c o n l e n t i o n u m
ullo m o d o o b n o x i a . R e v e r a
Iosus Christus
Apostolis
suis
esso
libera
lamen
eadem res ad utriusquo ius iudiciumque pertineat, debet providsntissimus Deus, a q u o sunt
t i s s i m a , n e q u e i m p e r i o civili p o t e s t h a b e r i
velut
le-
et
pu-
negotiis,
q u i h u s 8d
op-
etiam
tamen propter
sibi c o n s t i t u t u m , a t q u e i n s t r u m e n t a ,
respondebant,
pro
Evangelium
sunt
itinera
a Deo ordinatae
sunt
recta
6).
con'.ertationum-
q u e c a u s s a e n a s c e r c n t u r ; n o e r a r o s o l l c i t u s a n i m i , velut i n via a n c i
piti, h a e r e r e h o m o d e b e r e t , a n x i u s quid
facto o p u s esset,
iubenlibus
recusare
binis potestitibus, q u a r u m
contraria
imperium,
salvo
312
313
DE S. 8. LES X I T I
ESCfCMCAS
officio, n " n p o t e s t . A t q u i m a x i m e i s t u d r e p u g r a t d e s a p i e n t i a c o g i t a -
d a t o s . S o c i c t a s domestico e a m , q u a m p a r est,
sci t u r e x u n i u s a l q u e i n d i v i d u i s S n c t i t s t e c o n i n g i i : i u r a
vel in
r e b u s physicis, q u a m q u a m sunt
looge
firmitudinem
adipi-
oficiaque
vi! m o d e r a t a r a t i o n e e t q i i o d a m v e l u t c o n c e n t u m i r a b i l i , its ut
nulla
pote-
coniunclioni
non
immerito
c o r p u s in h o m i n e c o p u l a n t e .
co-nparatur,
Qualis aulem
per quam
anima et
et quanta ee
sit, alitor
i u d i c a r i n o n p o t e s t , n i s i r e s p i c i e n d o , uli d i x i m u s s d u t r i u s q u e
natu-
r a m , h a b e n d a q u o r a t i o n e e x c e l l e n t i a e et nobilitatis c a u s s a r u m ;
alteri p r o x i m o
maximeque
cum
curare
c o m m o d a , Iteri c a e l e s t i e a c s e m p i t e r n a b o n e c o m p a r e r e . Q u i d q u i d
igitur est in r e b u s l i u m a n i s q u o q u o m o d o s a c r u m , quidquid
ad salu-
Dei
conformata: temperata
pit'ia
polests
est
con-
auciorilatis
conveniei.tr,r
dignitati
institution!
o p i i m e c o n s u l i t u r . I n g e u e r e r e r u m politico et c i v i l , leges s p e c t a n t
commune bonum, ncque
voluntate iudicioquo
fallaci
mulliludinis.
sanclitudi-
lio v o u n t a t i
bomi-
Dei, r e g n u m per h o m i n e s
ad i u s l i t i a m p e r t i n e r o
pr ncipum. subesse
constanter
s i v e r i i r s u s l a l e i n t e l l i g a t u r p r o p t e r c a u s s s m a d q u a m r e f e r t u r , id e s t
diseiplinom
o m n e in potest te a r b i t r i o q u e E c c l e s i a e : c e t e r a vero,
q u a e civile
et
civitatis. - Similiter
ponitur
in o f f i c i i s
servare
Caritas
mutua,
p o l i t i c u m g e n u s c o m p l e c l i t u r , r e c t u m e s t civili a u c t o r i t a t i e s s e s u b -
t i b u s i n t e r s o p r a e c e p t i s , r.ivis i d e m et c h r U t i a n u s :
s i m a b o n a , q u i b u s m o r t a l e m q u o q u e h o m i n u m v i t a m Christiana r e l i -
quae Dei,
Deo.Incidm.t
autem
quandoque
tempora,
Caessri,
cum
valet,
si q u i p r i n c i p e s r e r u m p u b l i c a r u m e ! P o n t i f e x r o m a n u s
alius
nimirum
de re aliqua
praebet, cum
facilitati^
indul-
libidinem
itela, s e d e x m a x i m i s d u e l a v e r i s s i m i s q u e p r i n c i p i i s , q u a e ipsa
natu-
ut iura
purum
out
decorum:
carent celeri
rerum
varii
c o n s e c u t u r i , si m o d o S ' i u m p a r l e s s i n g u l a e g r a d u i t i
lenerenl,
illud i n t e g r e e f l i c e r e n l , cui u n s q u a e q u e
est, efficium
m u n u s . R e v e r o in ea, q u a m
08e, s u n l q u i d e m divina
alque
praeposila
ante diximus,
humana
patrocinio
eonstilulione
nsluralium.
atque
et
reipuhli-
convenienti ordine
l u r : ita u t i l l u d a p p a r e n t v e r i s s i m o d i c i u m , p e n d e i a r e l i g i o n e ,
D e u s colitur, rei pui>iicae.itatlif: m u l l a q u e i n t e r h n n e e t i l l a m
t o
et f a m i l i a r i t i s i n t e r c e d u t i
. - E o r u m vira b o n o r u m
partita:
Itumana-
civitatem
quos luto
esse,
dubio
mirabiliter.
feminas
tanaim,
rei
celera
vel
tami-
,1-gibus p r a e f i c i s . T u p a r c n l i b u s tilios l i b e r a q u a d a m S e r v i t u t e
sub-
a i u n g i s , p a r e n t c s filiis p i a d o m i n a l i o n o p r a e p o n i s . . . T u c i v c s c i v i b u s ,
tu g e n t e g e n t i b u s , e t p r o r s u s h o m i n e s pi'imc.rum p a r e n t u m
recor-
Doces
leges
prospicerc populis,
mones.
p o p u ' o s se
subdere
cohorta-
tio, q u i b u s d i s c i p l i n a , q u i b u s o b i u r g a t i o , q u i b u s supplici u m , s e d u o
d o c e s ; o s t e n d e n s q u e m a d m o d u m et n o n o m n i b u s o m n i a , et o m n i b u s
Caritas et nulli d e b e a t u r iniuria
:2,.
H c m q u e alio loco
dicunt esse
Christi
esse
reipublicae,
male sa-
Qui d p c t n n i i m
dent exercilum
ta.em
Christi
qua es
ad
inte'li-
parieuda
sed
v m s suis n o n ad
e x p ' e n d a r a l i b i d i n e m , sed a d p r o p a g a n d a m p r o e m , e t ad
lallorio-
seqtanlur
g u n t , s i b i a l i o s e s s e ari s e c u r i l a t e m , a d f o r t u n a s , a d c o m m o d o
vel
ubi
Sin-
qua
cogna-
rali rat'One c o n f i r m a n t u r .
m i n u s videri d i g n u m
amplis-
g i o s u a s p o n t e e x p l e t . c o m m u n i t a t i s o c i e t a t i q u e civili o m n i a q u a e r n n -
Itominura socie-
tatis Christiana t e m p e r a l i o , et b a e c n o n t e m e r e e q u e ad
denique
conservanda
t a l e s Alios, t a l e s d o n v n o s ,
fisci
redditores
at e x a c t o r e s , q u a l e s e s s e
praecipit
ip-
doc'.rina
immo
salutem
tempus,
cum
evange'ica
philosophia
gubernaret
in leges, instiiuta, m o r e s p o p u l o r u m ,
in o m n e s
reipublicae
ila e s s o
sui
iuris, ut
nullo m o d o sit a l t e r i u s
auetoritati
non
est nisi
populi
voluntas,
discinlinii
q u i , u t in
erat,
dignitatis gradu
legitimaque magistratuum
tutela
Eoque
firmiler
et
amica
modo
exercendum.
In
si'entio
iacet
d o m i n o t i o d i v i n a , n o n s s c u s a c vel D e u s a u t n u l l u s e s s e t , a u t h u m a n i
ordines
instituta
gratia
fiorerei:
cum
olficiorum vieissi-
composita civilas
in e o s transfera'., i d q u e suo n o m i la
munus
collocata,
ublquc
sus
virtus
c i v i t a t i s : q u o t e m p o r e c h r i s t i a n s s a p i e n t i a e v i s ilia e t d i v i n a
in eo, q u o a e q u u m
quemque
e s s e r e i p u b l i c a e (1}.
Fuitaliquando
'
nihil D e o d e b e r e n t , vel p r i n c i p a l u s c o g i t a r i p o s s e t u l l u s , c u i u s
non
in D e o i p s o c a u s s a et v i s e l a u c t o r i t a s t o t a r e s i d e a t . Q u o m o d o ,
perspicilur, est respublica
nihil aliud
nisi m a g i s t r a e t
ut
gubernatrix
iurium omnisque
potestatis
fructus
innu-
officii o b l i g a t a m D e o s e c i v i t a s p u l e t ; ut r e l i g i o n e m p u b l i c e p r o f i t e a -
versariorum
u n a m q u a m d a m c e t e r i s a n t e p o n e r e , n e c uni m a x i m e f a v e r e , sed s i n -
arte corrumpi
aut obscurari
possunt.-Quod
C h r i s t i a n a b a r b a r a s g e n t e s e d o m u i l , e a s q u e a f e r i t a t e ad
dinem, a superstitione ad veritatem traduxit: quod
Europa
mansuetu-
Maomothanorum
iuris
sola sii q u a e r e r e ,
s b Ills d e t r i m e n t i c a p i a t
praeke-
si n u l l a m p r o b e t . Ili
solatium
debet gratiam
sareli-
profecto
eadem
bona,
si
utriusque
e profcclo illa n a s c u n l u r ;
potestnll c o n c o r d i a m n n a i s a e t : m . i i o r a q u e e x p e c t a r i i u r e p o t e r a n t , si
comoellatur Ecrlesia.
perseverant'aque obtemperatum.
Ivo C a r n u t e n s i s
enim
ad
perpetuae
Paschalem
m a x i m u m p e r s c r i p s i t , e r m r e g n u m el s a e c r d o t i u m
sniunt, bene regitur mundus,
floret
legis
II
instar
Ponlifi-em
inter se
conve-
et fructifieat E c c l e s i a . C u m
vero
nulla
habetur
alunni
m a g n a e r e s m i s e r a b i l i t e r d i l a b u n t u r (2).
novarum
studia,
quae
mi-
suam
maritali
re
Ex
hoc
velut
nimirum
ipsis
de
rei
trahunt
possesses
posse ueganl.
rebus,
quae
sunt
acrimonia
iuris,
per
eoqne
gene e
ad
clmslianornm
vlncule.de
untale,
clericorum,
quod
t e t i / p e r f e c t a e g e n e r e e! iuribus
proposila, p e r i n d e ae p r i n c i p i a et
e a m q u e r e m si q u i d illa i u r i s si q u i d p o s s g t
ei
e t a i u r e non
fondamenta
noci
iuris,
quod et fuit
s o l u m c h r i s t i a n o , sed etiam
parta discrepat.Eorum
principiorum
illud est
naturali
maxi-
legilimae
sues
quaa
con ug, :
hccles,am
Ecclesia, ut
P
respub.ca
se
,u-
de||nen-
de estabitato
res
opinione detract*.
commuuilatum,
si
lubelur
Quar
babeaat
plus u n a
mixt,
vel
Iesu U n
s u o , in
rerum
ticarum
conlemnunt.
civilis a r b i t r a t a
Ad s u m m a m , sie a g u n t c u m
ceterarum
ecclesias
iussu manda,oque
do etiam
movent
Iribuitur: legum
gubernalores
risdictionem
funda-
quamque tmquuro
nihil a l i i n g e r c . D e
ssnc.issimas
S e d p e r n i c i o s a i l i a TC d e p l o r a n d a r e r u m
colendo
N a m ubi c u m e i u s m o d i d o c t n n . s actio
in civitate
doccre o m n e s genles
interse discordant, non lanlum parvae res non crescunt, scd etiam
nmuscuiu.que
de non
a u e t o r i t a t i , si m a g i s t e r i o , si c o n s i l i i s E c c l e s i a e m a i o r o e s s e t c u m tide
lllud
exlex
Consenta-
miseriarum
dum
nec
tribuere ad eum n e m ,
reti-
enesoc e
c o n ^ i
b c u l t a .. ad
ob
agendum
beneficioquepnncpum-
t i s - S i q u a v e r o in r e p u b l i c s s u u m . E c c l . s i a i u s , p s , s c , v ,
busleg
t e l l i g u n l u r , ita r o a p s e
ahqua
unum-
reipublicae
fi) Kfiist. CXXXVIII ili.5] ad Jtoelllnam, cap. Il, n. 15.- Ep, CCXXXV1I1.
interposi,am
dissociar,
Eccles.ae r
fa
mnes
.
conlr
remo!,.
ENCCLICAS
i m p e d i m e n t i , a r b i t r i u r a . I d ve*o c u m
possit, n o q u e enim
potest officia
patienter f e r r e Kcclesia n o n
d e s e r e r e s a n c t i s s i m a t
o r a n i n o q : : e postulet, ut o b l i a t a sibi
fides
maxima,
i n t e g r ; reUgioswque
so!va-
nascunlur
q u a r u m i l l e ferme e s t e x i t u s , a l t e r a t i , u t q u a e m i n u s e s t o p i b u s
m a n i s valida, alteri ut vali iiori
hu-
q u e a d a m a i u r , m o s et v o i u n t i s est, a u t p r o r s u s d e m e d i o p e l i e r e , a u t
vinctam adstrictsmqueimperio tenere. Quae.pu'blicoaguntur, eo conscio magnain partem aguntur. Leges, admiuistratio civitatum, expers
religionis ado'escentiura
inslitutio, sp^liatio
excidiumquo
ordinuin
Ecote-
celer
ratio con-
polestitis
us-
proicisci,
ipsa n a t u r a d i c i t u r , si p r a e c l a r e a d s u p p ? d i i a n d u m v i l e t b l a n d i m e n i a
et l l a m m a s m u l l a r u m c u p i d i t i t u m , n u l l a q u i d e m n i t i t u r r a t o n e p r o babili,
n e q u e satis h a b e r i
viriura
po'est
ad securitatem
publicam
q u i e t a m q u e o r d i n i s c o n s t a n t i a m . R e v e r a hi* d o c t r i n i s r e s i n c l i n a v e r e
u s q u e eo, ut b a c c a p l u r i b u s t i m q i i a r a
l e x in c i v i l i p r u d a n t i d
tur, s e d i t i o n e s posse i u r e c o n f i i r i . V a l e t e n i m
sincia-
in
re-
g u l a et p r e s c r i p t i o n n a t u r a e , si l i c e n t i a m o p i n i o n u m p r a v e q u e f a c l o r u m in t a n t u m l a s c i v i r e s i n a t ,
ut impuiie liceat m e n t e s a
veritate,
vero, q u a m D e u s ipse
cons-
a societote domestica,
m a g n u s -t p e r n i c i o s u s
reli?ione,
est e r r o r .
non potest: l a m q u e
Bene
plus
for-
t a s s e , q u a m o p o r t c r e t , est c o g n i t u m , q u a is in se sit et q u o r s u r a
t i n e a t ilia d e v i t a
etmoribus
philosophia,
q u o m cmlem
pere
nominant-
ea est,
comminuere.
vita via e s t
c a e l u m , q u o t e n d i m u s u n i v e r s i : ob e s m q u e r e m a b e r r a t civita a
succumlere.
I t a E c c l e i i a m , in h o c r e r u m p ' i b l i c a r u m
facta, sed
oiuciorum munere
dem iniuria, m a g n a
p C e s l a t i civi'i velle
tugere
ralior.i c o n t r a r . o s etiam
sine
e*se subiectam. m . g o a
qui-
qu.a
q u a e n a t u r a l i a s u n t p r a e p o n u n t u r iis. q u a e
Uilur aut eerie
solum
s u n t supra naturam-.
to-
si
Ecclesia c o m p l e r e ,
prae.e-
r e a u u e via ad i n i m i c i t i a s m u n i t u r et c e r t a m . n a , q u a e q u a n t a m
utnque
"oublicae
perniciem
lluiusraodi
afferant, n i . i s
- e p e eventus
humanae
demoustrav,
rauoni
l * ^
r o ^ P
p e p'.uris e s s e , q u a m d e l e c t o s q u o d n e c e s s e est, ut o m n i a s i n t p a r i t e r
cura
somper
tolicura m u n u s , i m p u n e a biro n . q u ^ u a m
contra-
populi
arbitrio
m u t a b i l i a , et
t i m o r aiiquis
turbarum
D e r e l i g i o n e a u t e m p u t a r e , nihil i n t e r f o r m a s d i s p a r e s et
rias interesse,
dicio,
nolle
usu.
Quibus enim
rationes,
nolle
ullam
probare
ii, m o d o c o n s t a r e
sibi n e c
tanta
r e b u s dissimilitudo' et p u g n a ,
eliam de
aeque
m
pesse.
S i c illa q u i d l i b e t s e n t i e n d i l i i t e r a r u m q u e f o r m i s quiii'ibet
mendi facultas omni moderatione posthabila
p i a vi s u a n o n u m . q u o s o c i e t a s h u m a n a
raalorum
ciens,
in c o q u o d
mar.et
semper eadem,
ncoraraulaUlis,
v e r a ra s i t ,
ratio mutari
Si
minus est,
mens adsen'ialur
v o l u n t a s a f e u m a t e t a d id s e
sequitur,
sed excidunt
arbitrium
q u a m ipsa
opinionibus
applicet, perfectionam
dignitate
pro"
hominem
n a t u r a l i et
non
flffle5
i ab impudenltssnnae
'b
'
.
t
p e r l i
s a l u W
ris
S - :
-Non
^cpiniouibue
bon
sed
rerum
natura,
f a l s i . s , si
malum
sui n e u t r a
in c o r r u p t e ' a m
.
^
peril- .
potest,
eonambae
d e l a b u n t u r . Q u a e c u m q u c s u n t igitur v i r t u t i varitatique c o n t r a r i a , ca
in l u c e a t q u e i n o c u l i s h o m i n u m p o n a r e
v o l i s . q a i Ece c s u i m H r e g n o 1.
csacerdotio concordi.un
mu'torura
ad h o m i n i s
neque
expri-
non q u o d d a m est
f o n s et origo. L i b e r t a s ut q u a e v i r t u s e s t
dabet
autem verique
iu-
A t q u i itud a b a l h e i s m o , si n o m i n e e l i q u i d d i f f e r t .
Deum
esse perabsurdi
vino
passi
tu-
(,
K a m m . . . . U M IBICW* ^ f i L ^
M i , . p r , i . e t c o f !>"'
p o t w U t - t est ^ f i - i r e 1 "
Diercore ^ u c a t .
S0C!U,
p U Hb..
l u
n t
Ecll5S ae
'
,q
0 M
dam
I
.
DE S. S. LEN X i n
ENCCLICAS
318
E x i i i a u t a m P o n t i f i c u m p r a e s c r i p t i s illa o m n i n intolligi
osi, o r t u m p u b l i c a e
neeesie
repeti
religio-
generibus
rectissimeque ab Augustino
celamen
malitiae
319
libertaspcrditionis
(1), a P e t r o A p o s t o l o
(2) a p p e l l a t u r : i m m o , c u m sit p r a e t e r r a t i o n e m , v e -
r a s e r v i l u s e s t : qui,
e n i m acii
peccatum,
sercus
est peccati
(3).
Con-
t r a illa g e r m a n a e s t a t q u e e x p e t e n d a b e r l a s , q u a e s i p r i v a t i m
spec-
a f f e c t o s , n e f a s e s s e pi'i va ti 1 h o m i n i h u s n e i s s c i v i l a t i b u s : i m m o d c r a t o m
n o n sinit: si p u b l i c e , c i v i b u s s a p i e n t e r p r a e e s l , f a c u l l a l e m
i u r i b u s n e q u e in
rebus gratia
nendam Similiter
n o n esse in civium
p a l r o c i n i o q u e d i g n i s ulla ratione
intelligi debet,
Ecclesiara societatem
po-
esse, non
rum
ab alieno arbilrio
A l q u i h o n e s t a m liane et l i o m i n e d i g n a m
augendodefendit.
libertatem, Ecclesia
probat
m i n u s q u a m i p s a m c i v i t a t e m , g e n e r o et i u r e p e r f e c l u m : n e q u e d e b e r e
gram, enitiet
c o m m i t l e r e u l sibi s e r v i r e a u t s u b e s s e
contendere
numquam
deslitil.Revera
aul quicquam
licentiam
de
quae
iu ipsam
lesu
principum populo
male
consulentium
inte-
quaeres
utiliter
in
contra
inslitutae:
q u a m s u m m a m r c m p u b l i c a m vetant in m u n i c i p s l e m , vel d o m e s t i c a m
rem imporlunius
s e c u n d u m Dei Consilia n o n
secessionem
pia-
minis,
ad
quae
eorum
rerum
atquabilitatem
i u r i s in s i n g u l i s
omnium Ecclesiam
a u s p i c e m , vel c u s t o d e m s e m p e r
genuerunt.
civilati-
menta testanlur.
civibus
cetholicam vel
l i b e r t a t e m r e s p u i t i m m o d i c a m , q u a e et p r i v a l i s
l i a m vel in s e r v i l u t e m c e d i t , e x a l t e r a
reipublicae
voriis
catliolicae
r e p u g n e t , c a e d e m q u e p a s s u n t , si s a p i e n t e r a d h i b e a n t u r e t u s t e ,
Optimo s t a t u lueri c i v i t a t e m . I m m o n e q u e illud p e r sa
tur, participem plus minus
e s s e p o p u l u m rei
in
reprehendi-
publicae: quod
ipsum
res
meliores, quas
h u i u s vitae,
inventricem,
l'usse, s u p e r i o r u m n e t a t u m
t i s q u e si r e c t a d i i u d i c a r i v e l i t , n u l l a p s r s e
d i e s a f f e r a i , si
quae quoddam
vel
monuparie
et populis in Ucen-
v o l e n s et
libens amplectitur
vere prosperitatem
ho-
conservandam,
Sibi i g i l u r p e r p e t u o c o n s e n t i e n s , si e x a l t e r a
ad p e r s o n a m
contineant
allaram
inquiunt, Ecclesiam
eamque
recentior. ci-
Inge-
n i u m p e p e r i t , o m n i a p r o m i s c u e r e p u d i a r e , i n o n i s est et i e i u n a e a l u m -
n a s c i t u r , u t E c c l e s i a m q u i s q u a m c r i m i n e t u r , a u t e s s e in l e n i t a l e
num
ciliUitcque
boni,
aut
probiben
caussa
mali,
moribus
atque
fi-
dem catholieam nemo invitus cogatur, quia quod sapienter AugustiSimili ratione
non potest
homo
nisi
coiens
imiia
natura veri,
a d D e u m i p s u m vel c o g n o s c e n d u m vel l a u d a n d u m i m p e l l e r e ,
veri
idorco
s e m p e r acce lei:
e o d a m q u e studiose, ut solet,
sicul alias
(1).
quae
iu q u o
est a Deo proticisei n e c e s s e est, quidquid, indagando, veri a t u n g a tur ognoscit Ecclesia vclul quoddam divinae mentis vestigium, C u m -
u s u p a t i e n t e r f e r u n t , u t ea h u b e a n t s i n g u l a in civilale l o c u m , - A t q u e
n u s m o u e t , credere
ariimorum,
genera eodem
habilum
p e r s p i c i u n t u r v o l u n t a r i i d i s c e s s u s a Deo: ed quia o m n e , q u o d v e r u m
legilima
p l u s a e q u o r e s t r i c t a m , a u t ci, q u a e g e r m a n o et
sit, l i b e r t a t i i u i m i c a m , R e v e r a si divini c u l t u s v a r i a
fa-
seditio-
lihertas;
cxplicatl.ne naturae.
quid mens
decus
c o m m o d i l a t e m q u e v i t a e : immo i n e r t i a e d e s i d i a e q u e
m a g n o p e r e vult ut h o m i n u n
cultura
fructus: indiamente
operum: omniaque
in
inimica
ad omne g e n u s
ad honestatem
art,um
1.
et
atque
aalutemque
si
ad
- -
" '
cae-
E-NUCIJCAS
S e d l.aec,
torneisi
DF. S. S. Lkiw X I I I
tempore, c u m civitiles
non modo
recusant scse
ad christianae
discedcre.
Nihilomiuus
quia in
luccm
togius
hoc
sa-
ab
prolata Veritas
ee
solet
sua sponte l ite tiuere. horainuraque mentcs sensim pervadere, ideirc o Nua conscie,ilia m a x i m i s a n c l i s s i a l i q u e officii, h o c
est Apostolica,
vera
non q u o i non p e r s p e c t a m
l,a-
poputorun,
firmiora
germana
l'ud , m e n t a
liberiate; iu
hommibus
c u s t o s o p t i m a l i b e r t a l i s v e r i t s s e s t : ceritas
tutiora
onim
liberabit
rnater
et
a t q u e b o n e s t a m . Generatila
politici*
o p o r t e t , a u d i e r i n t , i t a le v i d c b u n t q u , e s u a
niontbus.
q u a r a i n facta
officia.
c u i u s q u c s i i t i tara in
Kl i n o p i n a n d o q u i d a m
I,ecesse
t o l a v e r i t , p r o f l t e r i . A c u o m i n a l i m d o i i s , q u a s liberiate*
opi-
quaeeum-
q u e POH li l i c e i r o m a n i i r a d i d e r i . i t v e l t r a d i t u r i s u n t , s i n g u l a
est e t t e n e r e i u d i c i o s t a b i l i c o m p r e h e n s a ,
ut
pos-
vocant
no-
fallai
h o n c s t a . l l a r u ' n s p e c i e s : c o g i t a , . d u n q u e q u i b u s o r t a e iuitiis, et
bus passim s u s t e a l e n l u r atque alantur
sludiis. Satis
qui-
arnesi
espo-
versori, nequaquain
expediat.
v i t i o ' q n a m
nil.il ad
eoomunem
ulilitatem .terr
sane
magnara
L i
bene.
n o u e civttas, q u a e c h r M i a n u m
n.ce,
cum
loquimur,
eaque
viros et
sapiente*
a u t Qngaiu.-
co-ila-
conferatur geuus
nititur, s u n t prolecto
probari nemiui
quorum probes
ii
reipublicae
lolerabilius. Principia
ciusmoHi, sicul
ante
reccns.
de
lame,
quo
quibus
debeant.
Quamobren,
perspicua,
quidem
primum
oraeium
est,
C h r i s t i n a vtrlus exigat ad
ditacilius. Debeul
publicis
praecepli
Idque
recusare
pntie d u m lolerandumque
panto
p r a e t e r e a s i n g n l i E c c l e s i a , ; , si-, d i l i g e r e , u t c o r a -
esse
ast,
ad
quod
mm.mura,
rempuoheam
adeund
o h e a m c a a s s a r a , u t p r o b e n t q u o d est h o c t e m p o r e m m
p f i c a -
B ,n
''
toducere.Haud
alile.-actum
evangelicis:
hg.om,
re.pubhcae
in primis
long,ss.mc a s ud,is abho
christianos
'
p ^ s
m..
prodesse atodeba
to-
t r a t ^
n o n m o d o in p r i v a t a d o m s . a e d i n c a s t r a ,
invexere. esterni sumus, el
vestra omn,a
c u r i a r a , .n
psara
,,
irap e v . m u a i b c ^
ut
fide,
mor
,nco
b:icae
ser-
s a l u l i s i n t e r e s t , ad
pucon-
ut a d o -
lescenlibus ad rehgionem,
rationet
ad p^obos o r - a i n f o r m a n d o ea
rebus
catbolicorum
operam utad eam, q u a m dixiraas, chr.sUonam
,1) t ' f t n .
deca
chr.st.ana
"
f o r t i t e r p a r i ' i s i h o a o r e s , si m a g i s t r a t o , s . i m p e r i a r e l m c r e
p ivalis doinesticisque r e b u s , a u t in
versa r i . P r i v a tim
mini
impe-
afferant.
Ecclesiamanimali;
rebant moribusque
fi-uctus,
stuta,
gerenda
quippe
ride
s t a r . C ..tra. i p s i s o l t o s : s , t a c i l e b . b e n a s a c c e p t u r i s u n t i, q u o r u m
M o r e s e n i t n et s t u d i a e l h n i c o r u m q u a n .
passim ganuere
ut
o n e r a e : e o vel m a g i a q u o d c a l i , o l i c i h o m i o e s i p s i u s , aera p r o h t e n t u r ,
admonitione doctrinao, ad rem integre et ex
ma-
Sed generalim,
n u l l a , n v e l i e r e r u m p u b l i c a r u m p a r t e m a t t i n g e r e U.m e s s e t
etiameum
I t a q u e i , t a r n d i f f i c i l i r e r u m c u r s u , c a t t a t i c i h o m i n e s , si N c s
est
Nostra
eos.(l).
excu,-
e o d i c i rnus. q u i a b a c o p r a e c e p t a
s.ra.l.tud.nera et
it ,
(lj Ter tuli. Apol. n.3".
Euc.cllca-s. 21.
ENCfCLJCAS
DK S . S . LF.N X I I I
mam omnis respublica traducala;-. H a r u m r e r u m adipiscendarum
ratio c o n s t i t u l i u n o c e r t o q u e . m o d o h a u d c o m m o d e p o t e s t , c u m d e b e a t
s i n g u ' i s locis t e m p o r i b u s q u e , q u a a s u n t m u t u m i n t e r s e d i s p a r i a ,
c o n v e n i r e . N i h i l o m i n u s c o n s e r v a r l a i n p r i m i s est v o l u n t a t u m c o n cordia, q u a e r e n d a q u e a g e n d o r u m s i r n i l i t u d o . Atque Sedis Apostolicae
l e g e m v i t a e s i n g u i i p u t e n t , a t q u e K p ; s c o p i s o b t e m p e r e n t , quos
Spiritus sanctus posuii
reyere Ecclesia m Dei ( 1 ) . D e f e n s i o q u i d e m c a tholici n o m i n i s n e c e s s a r i o p o s t u l a t u t j n p r o f i t e n d i s d o c t r i n i s , q u a c
a b Ecclesia t r a d u n t u r , u i a s i t o m n i u m s e n t e n t i a , et s u m m a c o n s t e n t i a , et h a c e x p a r t e c a v e n i u m n e q u i s o p i n i o n i b u s falsi a u t ullo
modo c o n n i v e a t , a u t m o l l i u s r e s i s t a t , q u a m v e r i t a s p a t i a t u r De iis
q u a e s u n t o p i n a b i l i a , licebit c u m m o d e r a l i o n e s l u d i o q u e i n d a g a n d a e
veritatis disputare, procul t a m e n s u s p i c i o n i b u s iniuriosis, crimination i b u s q u e m u t a i s . Q u a m ad r e m . n ^ a m i n o r u m c o n i u n c t i o c r i m i n a n d i l e m e r i l a l e d i r i u i a t u r , si i n l e i l i g a n t u n i v e r s i ; i n t e g r i l a t e m p r o fessionis c a t h o l i e a e c o n s i s t e r e n e q u n q u a m p o s s e c u m o p i n i o n i b u s
ad naturalismurn
vel rationaiismW'i
accedentibus, quarum summa
est t o J e r e l'undilus i n s t i t u t a C h r i s t i a n a , h o m i n i a q u e s t a b i l i r e i n s o c i e t a t e p - i n c i p a t u m . p o s t h a b i t o D e o . P a r i t e r n o n l i c e r e aliam oflicii
formain ptivalitb sequi, aliam p u b l i c , ila scilicetut Ecclesiae a u c t o r i t a s i n vita p r i v a t a o b > e r v e t u r , i n p u b ' . i c a r e s p u a l u r . I l o e e n i a . e s s e t
h o n e s t n et t u r p i a c o n i u r g e r e , b o r o i u e m q u e s e e u m f a c e r e d i g l a d i a n tem, c u m c o n t r a d e b e a t sibi s e m p e r c o n s t a r e , n e q u e ula in r e ullove
iu g e n e r e v i t a e a v i r t u t e C h r i s t i a n a d e f c e r e . V e r u m si q u a c r a t u r d e
r a t i o n i b u s m e r e politicis, d e o p t i m o g e n e r e r e i p u b l i c a e , d e o r d i n a n di alia vel alia r ^ t i o n e c i v i l a t i b u s , u t i q u e d e b i s r e b u s p o t e s t h o n e s l a
essediisensio. Q u o r u m igitur c o g n i t a ceteroqui pietas est, animusque
d e c r e t a S e d i s A p o s t o l i c a e o b e d i e n t e r a c c i p r e p a r a t u s , iis vilio verti
dissentaneam de rebus, quas d i x i m u s , s e n t e n l i a m , iuslitia non p i t i tur: multoque est maior iniuria, si in crimen violatae suspectaeve
fidei c a t h o l i c a c , q u o d n o n s e m e l f a c t u m d o l e m u s , a d d u c a n t u r . O m ninoqu-5 i s t u d p r s e c e p t u m t e n e a n t < p i c o g i t a t i o n e s s u a s s o l e n t m a n d a r e i i t t e r i s . m a x i m e q u e e p h e m e r i d u m a u c t o r e s . In h a c quidem d e
r e b u s m e x i m i s c o n l e n t i o n e riihil e s t m t e s t i n i s c o n c e r t a t i o n i b u s , vel
p a r t i u m studiis relinquendum loci, s e d conspirantibus animis studii s q u e id d e b e n t u n i v e r s i c o n t e n d e r e q u o d est c o m m u n e o m n i u m p r o positum religionem r o m q u e p u b U c a m conservare. Si quid igitur
dissidiorum antea fuit, oportet voi u n t a r i a quadam oblivione conter c r e : si q u i d t e m e r e , si q u i d i n i u r i a a d u n i ad q u o s c u m q u e d e m u m
ea culpa e t p r a e c i p u o q u o d a m o m n i u m i n - A p o s t o l i c a m S e d e m o b s c q u i o r e d i m e n d u m . H a c via d u a s r e s p r a e c l a r i s s i m a s c a t h o l i c i c o n s e c u t u r i s u n t , a l l e r a m , ut a d i u t o r e s s o s e i m p e r t i a n t E c c l e s i a e in
c o n s e r v a n d a p r o p a g a n d a q u e s a p i e n t i a C h r i s t i a n a : a l t e r a m ut b e n e ficio m o x i m o a f l l c i a n t s o c i e t a t e m c i v i l e m , c u i u s , m a l a r u m d o c t r i n a rum cupidilatuirque c f u s s a , m ^ g r o p ^ r e pericli'alur slus.
0) Aci x x ,
323
anno
EPSTOLA ENCCLICA
E n q u e se t r a t a d e l J u b i l e o e x t r a o r d i n a r i o .
L 6 0 N
p.
X I I I .
apostlica.
fin, pues, do que todos se p e n e t r e n profundamente de aquellas Nuestras enseanzas, y principalmente, ajusten ellas
su vida ordinaria, se h a de t r a b a j a r por que todos se persuadan p e n s a r y obrar como cristianos pblica y privadamente.
Y tanto m a y o r esfuerzo h a y que poner p a r a lograrlo,
cuanto mayores son ios peligros que amenazan por todos
lados. Cesaron en g r a n parte, aquellas grandes virtudes d e
nuestros abuelos; las pasiones, y a p o r si impetuosas, h a n
adquirido m s f u e r z a con la licencia; la locura de las opiniones, por ninguno por- muy insuficientes frenos comprimida, se difunde m s c a d a da; aun de los que sienten rectamente, muchos, detenidos por vergenza mal entendida,
lio se atreven confesar con libertad sus creencias, y mucho meuos ponerlas en p r c t i c a ; la muchedumbre de perniciosos ejemplos influye continuamente en las costumbres
populares; las abominables asociaciones, por Nos mismo
denunciadas en otra ocasin, habilsimas en ardides m a l v a dos, t r a b a j a n cuanto pueden p o r dominar al pueblo y a p a r t a r l e y enajenarle tic Dios, de los deberes sagrados y de la
f e cristiana.
Rodeados, pues, de tantos males, que an resultan ms
g r a v e s por su misma duracin, no hemos de d e j a r p a s a r
ninguna ocasin que ofrezca alguna e s p e r a n z a de aliviarlos. Con tal designio y esperanza hemos de anunciar el sagrado Jubileo, avisando y exhortando cuantos desean la
salvacin, p a r a q u e s o recojan un poco, y levanten ms
alto sus pensamientos apegados la tierra. Lo cual ha de
sor saludable, 110 slo los individuos, sino la sociedad
tambin; pues cuanto c a d a uno a d e l a n t e en la pcrfeocin de
su espritu, eso m s aadir de moralidad y virtud la vida
y costumbres pblicas.
Comprendereis empero, Venerables n o r m a n o s , que el
deseado xito de ste asunto depende en g r a n p a r t e de
vuestro celo y diligencia, pues es necesario p r e p a r a r conveniente y e s m e r a d a m e n t e al pueblo p a r a que reciba como
es debido los frutos que se le ofreceu.Asi, pues, vuestra
caridad y sabidura se e n c a r g a r de confiar este asunto
sacerdotes escogidos, p a r a que instruyan al pueblo con
piadosos sermones acomodados la comprensin d l a mavoria del vulgo, y principalmente lo exhorten la penitencia, que, segn S. Agustn, es la pena cotidiana de los fieles
humildes y virtuosos, por la cual herimos nuestros pechos dt-
ciendo: Perdnanos nuestras deudas (1). No sin motivo citamoa en p r i m e r l u g a r la penitencia, y la voluntara mortificacin c o r p o r a l , que e s p a r t e deolla. Conocis el carcter
de nuestro siglo: gusta los ms vivir delicadamente y
n a d a obrar c o n virilidad y grandeza de alma. Estos, cayendo en o t r a s muchas debilidades, fingen con frecuencia
pretextos p a r a q u e b r a n t a r las saludables leyes de l a Iglesia, a l e g a n d o q u e se les impone una c a r g a superior sus
fuerzas a l m a n d a r l e s abstenerse de cierto gnero de manjares, a y u n a r unos pocos das al alio. Enervados por esta
costumbre, n o es de maravillar que poco poco se entreguen del t o d o l o s insaciables apetitos. P o r tanto, es preciso e x c i t a r l a templanza los nimos decados propensos la m o l i c i e ; por lo cual los predicadores de Jubileo, deben e n s e a r c o n diligencia y claridad al pueblo, que no
slo la ley E v a n g l i c a , sino la misma razn n a t u r a l prescribe el d e b e r que tiene cada uno de dominarse si propio
y tener e n f r e n a d a s las pasiones, y que las culpas no pueden e x p i a r s e sino por la penitenciaT p a r a que esta virtud se a r r a i g u e y dure, no dejara de ser oportuno ponerla
b a j l a t u t e l a y g u a r d a de una Institucin estable. Fcilmente c o m p r e n d e r e i s , Venerables Hermanos, que estas palabras v a n d i r i g i d a s que perseveris en proteger y prop a g a r en v u e s t r a s respectivas Dicesis l a Orden Tercera
de S. F r a n c i s c o , llamada seglar. Jincho h a n de v a l e r , en
efecto, p a r a conservar y fomentar en el pueblo cristiano
el espritu d e penitencia, los ejemplos y la intercesin del
G. P a d r e San Francisco de. Asis, que uni con l a ms perf e c t a i n o c e n c i a tanto ardor de mortificacin de si mismo,
que p a r e c e l l e v a b a la imagen de Jesucristo 110 menos en la
vida y las c o s t u m b r e s , que en las llagas impresas por Dios
en su c u e r p o . L a s leyes de esa Orden, que oportunamente
hemos t e m p l a d o , son suavsimas, y tienen g r a n importancia p a r a l a v i r t u d cristiana.
F u n d n d o s e toda esperanza de salvacin en medio de
t a n t a s n e c e s i d a d e s privadas y pblicas, en el patrocinio y
a m p a r o d e l P a d r e Celestial, desearamos tambin en g r a n
m a n e r a q u e r e n a c i e s e el espritu constante de oracin unido con la confianza.En torios los momentos solemnes de
la sociedad c r i s t i a n a , cuando la Iglesia se vi oprimida por
peligros e x t e r n o s calamidades internas, Nuestros prede(1) E p i a t . C x m .
328
ErfCf.IC*S
enseanza. Venerables Hermanos, celadores de la disciplina eclesistica y de l a mutua caridad, porque queremos
que empleeissin cesar vuestra vigilancia y v u e s t r a autoridad en evitar ese mal tan g r a v e . Procurad con vuestros
consejos, exhortaciones y reprensiones, que todos sean
solicita en conservar la unidad de espritu por los vnculos de
la paz, y p a r a que se reduzcan su deber Jes que promuevan disensiones, recordando sin c e s a r que el Unignito
Hijo de Dios en el momento de acercarse sus ltimos tormentos, n a d a pidi su Padre con t a n t a vehemencia como
el que se amasen e n t r e si los que creyesen hubiesen de
creer en el, para que todos sean uno, asi como t, Padre, lo
eres conmigo, y yo contigo, para que ellos tambin sean una
misma cosa con nosotros (l).
Asi pues, por Ja misericordia de Dios omnipotente, y
confiados e n la autoridad de los bienaventurados Apstoles
8. Pedro y 8. Pablo, por la potestad de a t a r y d e s a t a r que
el Sefior, aunque indignos, Nos ha otorgado, concedemos
todos y c a d a uno de los fieles .le ambos sesos plensima indulgencia de todos sus pecados en forma de Jubileo gener a l ; pero cotila condicin y ley de p r a c t i c a r dentro del
prximo ao 1 lo que continuacin se expresa:
Los que moren eu Boma como vecinos huspedes, visit a r n dos veces la Baslica Lateranense, la Vaticana y la
Liberiana, y en ollas o r a r n por algn rato fervorosamente al Seor, segn Nuestra intencin, por la prosperidad y
exaltacin de la Iglesia Catlica y de esta Sedo Apostlica,
p o r la extirpacin de las herejas y la conversin de todos
los pecadores, por la concordia de los Principes cristianos
y p o r l a p a z y unidad de todos los fieles. Ayunarn dos
das con abstinencia de carne, f u e r a de los dias no comprendidos en el indulto cuadragesimal, J> por otra razn
consagrados 4 ayuno de estricta obligacin por precepto
de la Iglesia; recibirn adems, confesados debidamente sus
pecados, el Santsimo Sacramento de la Eucarista, y cada
uno, segn sus facultados, y consultndolo con su confesor,
d a r alguna limosna p a r a una obra piadosa. Dejarnos en
completa libertad de elegir la que m s a g r a d e cada
cual; sin embargo, creemos oportuno designar dos especialmente, en las cuales e s t a r perfectamente empicada la caridad, a m b a s necesitadas en m u c h a s p a r t e s de auxilio y
11) S a n J n a n , t V I I . l .
pedida el da 15 de Febrero de 1879, pero con todas las excepciones all consignadas.
Ahora, procuren todos con sumo cuidado a g r a d a r l a
g r a n Madre de Dios tributndole en ese tiempo muy especial culto y reverencia; pues q u e r e m o s que este santo Jubileo se celebro bajo el Patrocinio de la Santsima Virgen
del Rosario, y con su ayuda e s p e r a m o s que muchos sern
los que laven su alma de p e c a d o s y r e v i v a n la fe, l a
piedad y la justificacin, no slo con la e s p e r a n z a de su
salvacin sino con auspicios de das ms tranquilos.
Como augurio de estos beneficios celestiales y testimonio de Nuestra paternal benevolencia, otorgamos gustossimos en el Seor la Bendicin Apostlica Vosotros, ai
Clero y todo el pueblo encomendado vuestro celo y vigilancia.
Dado en Roma, en San Pedro, el da 22 de Diciembre del
ao 1885, Ao octavo de Nuestro Pontificado.
LEN S U I , PAPA.
Quibus extraordinarium
T L , l i O r
iubilaeum
>
>
WEWERBlLES
iterum
indicitur.
S L I T I
FBATRES
< r y | | u o o a u c l o r i t a t c Apostoli,-.a s e m e l i a a t q u e i i e r u m
decrevi-
j&^e&J
ordinem
mas.
u l a n n u a s a c e r loto o r b e C h r i s t i a n e e x t r a
quo-
pro-
Ve-
s e d q u a e d a m s i n g u l a r i s r a t i o t a c i t , u l i n l i o e Consilio N o s t r o
maior,
cum
formamque
chrislisnam
propius
accedere,
ho-
m i n e s ad C h r i s t i a n a s v i r t u t e s , v e t r e v o c c n t u r . T a l i s e s t e n i m c i v i t a s ,
qualis populorum Gngitur moribus: et q u e m a d m o d u m a u t navigli a u t
a e d i u m b o n i t a s e x s i n g u l a r u m p e n d e i boniUitc aptac]ue s u i s locis
collocalione partium, eodem fere modo r e r u m cursus
r e c t u s et s i n o o f f e n s i o n o e s s e - n o n p o t e s t ,
pubiicarum
c o u s e q u a n t u r v i a m . I p s a d i s c i p l i n a c i v i l i s , et c a o m n i a , q u i b u s
publicae
solent
opinionum
vilae
nascuntur,
morumque
iis r e b u s a t t n g e r e . Q u o i g i l u r e i s p r a e e e p t i s
animum
partem
piura
magnae
ex
ESCfCLICAS
DE S. S. I . E 8
XIII
t e r r i t i n o n a u d e n t id q u o d s e n l i u n l l i b e - e p r o f i t e r i , m u l t o q u e m i n u s
c a s t i g a n d i s u i , u t l e s u ('.liristi e r u c i f i x i i m a g i o e m
in
mores populares
flagiliosarum
artium
Nobisme-
scientissimae,
po-
ofikiorum, a
fide C h r i s t i a n a a b s l r a h e r e a t q u e a b a ' . i e n n r e c o n t o n r t u t i t .
T o t i g i t u r p r e m e n t i b u s m a l i s , q u a e vel i p s a
innocenti
vitae tantum
signis
malora
non
sludium
m i n n s vita et
necesaitatibus, c u m
coniunctum
sumus, monendis
eohorlaadisque
quotquot
iubilaeum
sua
indicturi
est c o r d i s a l u s , tit
c o l l i g a n t p a u l l i s p e r s c s c , e t d e m c r s a s in l e r r s m c o g i t a l i o n e s a d
me-
Leges
eius Ordinis, quas opportune temperavimus, longe s u n t ad p e r t e r e n d u m leves: m o m e n l u m a d c h r i s t i a n a m virtutem h a b e n t non leve.
Deinde vero io his privatis publicisque tantis
diuturnitas
coniunxit
retulisse videatur.
revivisccrc.In
omni
magno
clirislianac
confiducia
reipublicae
praeclare maiares
nostri, sublatis
liora t r a d u c a n t . Q u o d n o n p r i v a t i s s o l u m , s e d toti f u t u r u m e s t r e i p u -
in c a e l u m
b l i c a e s a l u t a r e , p r o p t e r c n q u o d q u a n t u m s i n g o l i p r o f r c o r i n t in a n i m i
p e r f e c t i o n c s u i . t a n t u n t e m h o n e s t a t i s a c v i r t u t i s ad v i t a m
moresque
publicos accedet.
S e d o p t a t u m roi e x i t u m videtis, V e n e r a h i l o s F r n t r e s , in
opera
et
qui
propositi
sunt,
rite
acco-
lumen
peiere opor-
l o r e t I n h a e r e b a a l e n i m p e n i l a s in m e n l i b u s illa i e s u C h r i s l i p r a e c e p t s ,
Q u i b u s r e s o n a i A p o s t o l e r u m v o x : i n e i n i e r a i s s i o n a orati
actiones pr hominibus
q u a m v e r e illud
reliquit: quo
feannes
rnoio
(3)
obsccro
.postulatane!,
simililudmem
vilam
eobor-
n e c e s s a r i s i b i c o m p a r a r e ! ; ila i n i i s ; q u a e s u n l s u a r a n a t u r a t o , c u m
t e n t u r , q u a e e s t , a u c t o r e A n g u s t i n o , honorum
fideliurn
nil.il p e r s e i p s e p o s s i l . l a r g i t u s e i t
et
humilium
nostra
(I . P o e n i t e n t i a m , q u a e q u o p a r s e i u s e s t ,
voluntariam
magno
nihil
agere.
Qui
loco.
viriliter
c u m in a l i a s i n c i d u n t
miserias
Deus
orandi facnltatein,
F r a l r e s , q u a m sii
g r a t u l a et p r o b a t u m Xobis s t u d i u m v e s t r u m in p r o v e h e n d a
s i m i Rosarii
bus
quae
impe-
sacratis-
o m n i b u s fere l o e i s v i d e t a r in co g e n e r e excitata: ea t a m e n
ut
infi iiumetar
v.dendum
est
m u l t a s , turn f m g u n t s a e p c r a u s s a s , n e s a l u t a r i b u s
Ecclesia
Iegibus
a n n i d i e b u s i u b e a n t u r . H a c e n e r v a t i c o n s u e t u d i n e , m i r u m n o n est si
sensira
totos se
cupiditatihus
dedant
maiora
poscentibus.
Itaque
tem-
quod
ratione praecipilur,
non
modo
Evangelica
nisi
ut
fidem
f u e r i t , si r e i s t o b i l i t e r
o r d i n e m T c r t i u m , q u e m saecularem
dominant,
poeoi-
diuiurna
inslltutae
t u t e l a m q u e t r a d a l u r . Q u o id p e r l i n e a l . f a c i l e ,
r a b i l e F r a t r e s , intelligitis:
summa
cura
I d q u o si i n s i s l i m n s h o r t a r i , q u o d n o n s e m e l i d e m b o r i a t i
n e m , mi fattiti,r v e s t r u m . q u i p p a
tarli
Horere
Variali*
icsU
a pud christianos
magis
sumus,
referat.
consueludmem,
Ro-
opumeque
esmdemque
par-
convenientem
i m p e r a r e sihiraetipsi et d o m i t a s
h h e r e c u p i d i t ' t c s u n u m q u e m q u e o p o r t e r e : n e c expi-.ri
q u a s i in
retinealur,
lege, sed
ac perseverante
in
Dioecesi quisque
Profecto ad
multitudine
el gratia
Vene-
Franciscalium
conservandutn
sp citum,
Frangici
pluri-
As0is'en*is
Quoniam vero
Inbilaci p r i - r
e t m a x i m a * f r u c t u s , id q u o d
littria E u c y c l i c i s d e s i g n a r e non p r a e t e r m i s i m u s . - I n t e s t i n a
,,;,u,
sapr
t.ecessa-
supenoribas
inlelli-
ea-
U l i s v i n c a , u m , v i x dici pole-t q u a n t a r u m p e r n i c i e a n i m o r u m ,
sol-
vuti
a c
sul ceri-
rel.x.nt
Quam
rem
ideo rursus
commemoravtmus
.oc loco a p u 1 v o s . V e n e l r a b i l e s F r a l r e s , e c c i e s i a s l i c a e
disciplinae
lj ,;.,b.
1,1. l i , :
-vViil 1. ; 3 ) V , I T .
-,i
n.l'.i.
utomnis
solhciU sint servare unitatem spiritus in vinculo pads, utque red e a n t a d o f f i c i u m , si q u i s u n t d i s s i d i o r u m a u c t o r c s , illud i n o m n i v i t a
c o g i t a n t i s , U n i g e n i t u m D e i F i l i u m in ipsa s u p r c m o r u m a p p r o p i n q u a lione cruciluum
quam
ut
i n t e r se d i g e r e n t , q u i c r c d e r e n t a u t e r o d i t u r i e s s e n t i n e u m ,
nihil a P a t r e c o n t e n d i s s a
vehementius,
ul
omnes unum sint, sicut tu, Pater, in me, et ego in te ut et ipsi iti nobis unum sit (l.
lUqiie de oronipotentis Dei m i s e r i c o r d i a , a c b e a t o r u m
Apostolo-
r u m P e t r i et P a u l i a u c t o r i l a l e c o n f i s i , e x illa l i g a n d i a t q u e
singulir
fidelibus
solvendi
universis et
p o t e s t le, q u a m N o b i s D o m i n u s l i c e t i n d i g n i s c o n t u l i t ,
plenissimam
peccatorum
s m n i u m i n d u l g e n t i a m , ad g e n e r a l i s Iubilaei m o d u m , c o n c e d i m u s , ea
t a r n e n c o n d i t i o n e e l l e g e , u t i n t r a s p a t i u m a n n i p r e x i m i MDCCCLXXXVI
haec, quae infra scripta sunt, effecerint,
Quotquot R o m a e sunt cives hospitesve Basiiicam L a t e r a n e n s e m ,
i t e m V a t i c a n a m et L i b e r i a n a m bis
Ec-
c l e s i a e c a t h o l i c a e e t h u i u s A p o s t o l i c a e S e d i s p r o s p e r i t a t c et e x a l t a t i o n e
pro extirpatione haeresum
pre
c h r i s t i a n o r u m P r i n c i p u m c o n c o r d i a a c t o t i u s ideiis p o p u l i p a c e
et
tanlum eibis
utentes ieiunent,
praeter
d i e s in q u a d r a g e s i m a l i i n d u l t o n o n c o m p r e h e n s o s , a u t a l i a s
s t r i c h i u r i s ie unio ex p r a e e e p t o
peccata
Kcclcsiae consecratos:
simili
fidei
catholicae p e r i n e a l .
Integrum
u m e n i q u e sit; q u o d m a l i t , o p t a r e : d u o t a r n e n d e s i g n a n d a n o m i n a l i m
p u U m u s , in quibus erit optime collocala beneficenza,
utrumque ci-
v i t a t i n o n m i n u s q u a m E c c l e s i a e f r u e t u o s u m ; n i m i r u m pricatas
Celeri v e r o o m n e s e x t r a U r b e m u b i c u m q u e dr-gentes tria
tempia,
Oificialibus,
a u l d e v e s t r o e o r u m v e m a n d a t o a b iis q u i c u r a m a n i m a r u m e x e r c e r . t
d e s i g n a n d a , bis, v e l , d u o t a n t u m si t e m p i a f u e r i n t , ter,
sexies,
v e l , si u n u m ,
d i c t o t e m p o r i s i n t e r v a l l o a d e a n t ; i t e m alia o p e r a o m n i a ,
quae
cantate
coniuuctae ex hac
vita
migraverint,
po-
t e s t a t e m i a c i m u s . u l C a p i t u l i s ot C o n g r e g a t i o n i b u s tana s a e c u l a r i u m
quam regulariuin, sodalilatibus, cnfraternita'.ibus,
univeriitatibus,
ti) io. i v i ,
C e t e r u m s u m m a c u r a s t u d c a n t u n i v e r s i magr.am Dei p a r e n t e m
p r a e c i p u o p e r i d t e m p u s o b s e q u i o c u l t u q u e d e m e r e r i . N a m in p a t r o c i n i o s a n c t i s s i m a e V i r g i n i s a Rosario
sacrum hoc lubilacum esse
volumus: ipsaque adiutrice coniidimus, non paucos futuros, quorum,
a n i m u s d e t e r s a a d m i s s o r u m l a b e e x p i e t u r , tdequo, p i e l a l e , i u s l i l i a
n o n m o d o in s p e m s a l u t i s s e m p i t e r n a e , s e d e t i a m i n a u s p i c i u m p a c a tioris aevi r e n o v e t u r .
pue-
praelerea
sacramentum
visi-
Decembris
MDCCCLXXXIV,
DK S. S. LEN X H 1
EPSTOLA ENCCLICA
A
L O S
O B I S P O S
D E
H U N G R I A
Leojsi p. xxix.
Venerable Hermanos: Salud y bendicin apostlica.
33?
en circunstancias g r a v e s , contraer matrimonio con personas que 110 profesen la religin catlica y que los que atenten hacer esto sin la autoridad indulgencia de la Iglesia
pecan contra Dios y contra l a Iglesia misma. Siendo este
asunto de tan capital importancia, como veis, con g r a n
diligencia y en cuanto Ies fuere posible deben p r o c u r a r todos, quienes afecta este cuidado, de que nadie se separe
de estos mandatos bajo ningn pretexto, . Con t a n t a m s
razn, cuanto que en el asunto que nos ocupa, como en
ningn otro, se halla unida y ligada en virtud de ciertos
necesarios vnculos la obediencia la Iglesia con la salud
do la repblica. Pues los principios y como elementos principales de la v i d a civil les alimenta y contiene la sociedad
domstica; por lo c u a l de aqu depende en g r a n p a r t e el
pacifico y prspero estado de la sociedad. Y tal es la sociedad domstica cual resulta del xito del matrimonio, y
estos no pueden tenor buen resultado, no ser que sean
moderados por Dios y la Iglesia. Despojado d e e s t a s f e o n diciones el eonyugio marital, reducido la categora de
uno de tantos caprichos, contrado contra la voluntad de
Dios despojado su vez de todo auxilio celestial, rota asimismo toda comunin de vida con lo que ms interesa al
hombre, con la religin, h a do producir necesariamente
frutos funestsimos p a r a destruccin d la familia y de la
sociedad. Por esta consideracin merecieron bien no slo
de la religin si que tambin de la p a t r i a aquellos catlicos, que hace dos aos, al ser rogada la C m a r a de legisladores de la Hungra p a r a que d e c l a r a r a legtimos los matrimonios de los cristianos con los hebreos, rechazaron
unnimemente y con energa dicho ruego y consiguieron
que prevaleciera la antigua ley de los matrimonios. Al sufragio de stos se agreg de todas las regiones de Hungra
el p a r e c e r afirmativo de muchsimos que confirmaban con
elocuente testimonio c r e e r ellos y sentir la misma doctrina.
Emplese semejante unanimidad y anloga energa de. nimo suando se luche en defensa de la verdad catlica: y a
s e conseguir la victoria: al menos, desechada la timidez
y abandonada la indolencia, validos de la cual quisieran
los enemigos de la religin catlica como adormecer el v a lor de A c a t l i c o s , la futura accin de vida seria m s vigilantes - fructuosa.
Xo ser monos til la sociedad el velar recta y prudentemente por la educacin de la juventud, desdo la m s
ENCCLICAS
DE S. S. LEN
XIII
343
Estrigouia, el cual fund y enriqueci con abundantes bienes el g r a n Liceo catlico Budapestino. Hermoso es recordar que un monumento t a n clebre fu erigido por l con
la pura y sincera intencin de promover la religin catlica,
,y que fu confirmado por el r e y Fernando II, con el fin de
que se conservara inclu me la verdad de la religin cristiana,
donde se hallaba en vigor, se reparase donde se hallaba decada y se propagara por doquier d euUo diebto. No p a s a desapercibido Nos el valor y constancia, con que habis procurado, que estos centros de estudios nobilsimos persever a r n siendo lo que sus fundadores desearon, esto os, Institutos catlicos, cuya administracin y magisterio se h a l l a r a
bajo la potestad de la Iglesia y de los Obispos,
Sobre este p a r t i c u l a r os exhortamos en g r a n m a n e r a
que no omitis oportunidad alguna y que arriesguis todo,
con el fin de lograr omnmodamente este honesto y oblepropsito. Y lo conseguiris en atencin la piedad del
Apostlico y de los gobernantes de la repblica; ni es de
presumir se niegue la Iglesia catlica, lo que se h a concedido las sectas disidentes del nombre cristiano. Y si las
circunstancias aconsejan la institucin de nuevos centros
el incremento de los establecidos, en modo alguno dudamos ser vuestro deseo r e n o v a r los ejemplos de vuestros padres imitar su religin. Ms a n , h a llegado noticia
Nuestra que tal era y a vuestro pensamiento sobre la oport u n a palestra p a r a la formacin de maestros inmejorables.
Nuestro deseo y splica es que tan saludable consejo, digno do v u e s t r a "ilustracin y virtud, se lleve cabo cuanto
antes con la a y u d a de Dios.
Mas si j a salud pblica atao en g r a n m a n e r a la educacin dolos jvenes en general, con ms razn debe esto
decirse de los que aspiran al sacerdocio. A ello principalmente debeis atender, Venerables Hermanos, en este asunto debis emplear la mayor p a r t e de vuestras vigilias y
trabajos; pues son los jvenes clrigos la esperanza y como
la incohada forma de los sacerdotes; y muy bien conocis
Vosotros que la gloria de la Iglesia y la misma salvacin
e t e r n a de los pueblos estriba principalisimamente en los
Sacerdotes. T.as cosas son de todo punto indispensables en
la educacin de los clrigos, ciencia p a r a cultura de la
mente, y virtud p a r a perfeccin del a l m a . A las humanidades, en que suele instruirse los adolescentes, deben
aadirse las enseanzas s a g r a d a s y cannicas, pero con
ENCCLICAS
DE S. S. LEN
XIII
3+5
cautela, de suerte que su d o c t r i n a sea sana, completamente pura, conforme de todo p u n t o con los documentos d l a
Iglesia y adornada, a h o r a c o m o nunca, de tal eficacia y
virtud, que sea poderosa para exhortar
y argir los que
contradicen. L a santidad do v i d a , abandonada la cual la
ciencia hincha, 110 edifica, c o m p r e n d e 110 slo las buenas y
honestas costumbres, sino que tambin aquel conjunto de
virtudes sacerdotales, que e n g e n d r a buenos sacerdotes
semejanza de Jesucristo sumo y eterno Sacerdote. A esto
tienden los Seminarios, y Vosotros, Venerables Hermanos,
teneis 110 pocos, detinados unos i la educacin dlos nidos,
que aspiran a l clericado, y o t r o s la educacin de los clrigos. En ellos debis tener p r i n c i p a l m e n t e fijo vuestro
pensamiento y cuidados; h a c e d que los Profesores sean varones instruidos, en los que se armonice, con la pureza de
doctrina, la inocencia de c o s t u m b r e s , de forma que en
asunto de tan capital i m p o r t a n c i a podis depositar en ellos
vuestra confianza.
restablecer sus fuerzas de nimo, que no puede continuamente vigorizar la debilidad h u m a n a , nada ms propsito, segn costumbre antigua y muy fructuosa por cierto,
que. se retiren de tiempo en tiempo meditar con constancia. Ocasin oportuna s e os presentar, Venerables Hermanos, en las visitas pastorales de conocer el talento y
virtudes de cada cual, como asimismo de juzgar qu medio
deba emplearse con preferencia en este particular p a r a
prohibir remediar los malos, si acaso existen. Por esta
misma razn, fin de que 110 se r e l a j e la disciplina eclesistica, debe emplearse, cuando se juzgue necesario, una
josta.severidad en consonancia con los sagrados cnones;
y entiendan todos que, como los sacerdocios, los diversos
grados de dignidad 110 deben ser sino premio de excelentes
cuidados y en su consecuencia que se reservan p a r a los
que sirven la Iglesia, p a r a los que d e r r a m a r o n su sudor
en procurar la salvacin de las a l m a s y p a r a los que sobresalgan en integridad do vida y de doctrina .
Adornado el Clero eon estas cualidades, mirara con esmero por el pueblo, el cual, por su amor la Iglesia y aficin la religin de sus abuelos, con facilidad y de buen
grado reverenciar los sagrados ministros- lo obstante
esto, 110 debeis omitir cosa alguna de las que juzguis oportunas, p a r a conservar ntegramente en la multitud la doctrina catlica y hacer brillar en los hechos, v i d a y costumb r e s las enseanzas evanglicas. T r a b a j a d por que se celebren con frecuencia p a r a cultura del nimo academias
s a g r a d a s y nombrad presidentes de ellas varones de reconocida virtud, animadas por el espritu de Jesucristo
inflamadas en l a m o r del prjimo P a r a p r e c a v e r y estirp a r los errores deben difundirse por todas p a r t e s escritos,
los cuales l i a vez que lleven impresos el sello de la verdad, conduzcan la virtud. Con tan laudable y fructuoso
propsito se h a n fundado ya, segn nos consta, algunas sociedades, y no en vano h a n empleado sus trabajos. Nuestro
ardiente deseo es, pues, que se aumenten en nmero y florezcan c a d a da por sus abundantes resultados. Tambin
queremos que excteis todos y en especial los ms doctos, dignos y poderosos, p a r a que en toda su vida defiendan
con g r a n diligencia, asi en pblico como privadamente, el
nombre de la religin, la causa d e la Iglesia, y bajo vuestro
auspicio y direccin t r a b a j e n con valor y 110 rehusen pres l a r su a y u d a y engrandecer todo lo instituido que se ius-
AD EPISGOPOS
L
U E H E R A B i L E S
SALUTEM
HUNGRIAE
.
X l l
F R A T R E S
E TAPOSTOLICAM
BENEDICTIONEM
non roultum d i u q o c o p t o b a m u s , ut l i t t o r i : N o s t r i s o p p o r t u n e
l i c e r e l a f f a r i Vos, q u e m a d m o d u m E p i s c o p o s e x a l i i s g e n t i b u s
n o n n u l l i s affati s u m u s , e o v i d e l i c e t p r o p o s i t o u t v o b i s c u m Consilia
Nostra de rebus c o m m u n i c a r e m u s , q u a e od prosperit lem christiani
n o m i n i s s a l u t e i u q u e H i i n g a r o r u m p e r t i n e r e v i d e r e n t u r , id N o b i s e s t
p e r h o s i p s o s d i e s o p t i m a o p p o r t u n i t te d a t u m , c u m l i b e r a t a l o d u o b u s a n t e s a e c u l i s B u d a m m e m o r i l e e t i t i a l l u n g a r i a c o n c e l e b r e t . In
dimestici* Hungaropum laudibus haec quidem futura est ad p e r e n n i a l e m insignis, tnaioribus vestris contigisse u l eivilalem principer, q u a m s a e c u i u n i u s d i m i d i a t i q u e s p a t i o lioslea n s e d e r a n t ,
v i r t u t e et c o n s t a n t i a r e c u p e r a r e n l . C u i u s divini b e n e t i c i i ul, et r e c o r d a t i o m a n e r e t e t g r a t i a , i n e r i t o I n n o c e n t i u s XI P . M . d e c r e v i t , u j
pustridie c a l e n d a s S e p l e m b r i s , q u o dio t a n t a g e s t a r e s e s t . s a c r a
s o l e m n i a in h o n o r e m s a n c t i S t e p h a n i , p r i m i ex r e g i b u s v e s t r i s o p o atolicis, loto o r b e c l i r i s t i a n o a g e r e n t u r . l a m v e r o s s t i s est c o g n i l u m ,
suos ipostolicae Sedi, nec sane postremns, faisse partes in hoc, de
quo loquimur, m a x i m a fauslissimoque e v e n t o , qui velut sponte cons e c u t u s e s t ex n o b i l i s s i m a t r i b u s a n t e a n n i s d e e o d e m h o s t e ad V i n dobonam victoria: q u a e s a n e m i g n a e x parte a p o s t o l i c i Innocenti!
e u r i s i u r e t r i b u l u r , e t q u a p a r l a d e b i l i t i ri M a o m e t h a n o r u m o p e s i n
E u r o p a c e e p t a e s u n t V e r u m t a m e n e t a n t e illarn n e t a t e m in s i m i libus saepe t e m p o r i b u s D e c e s s o l a X, stri a u g e n d a s H u n g a r i a e vires
c u r a v e r u n t Consilio, a u x i l i i s , p e c u n i a , f o e d e r i b u s . A C a l l i s t o U l a d
Innoccntium X I plures n u m e r a n t u r Pontifices romani, q u o r u m
u o m e n h o n o r s c a u s s a h o c in g e n e r e a p p e l l a r ! o p p o r t e r e t . U n u s s i i
i n s t a r o m n i u m C l e m e n s V l i cui, cum S t r i g o n i u m e t Vinceslgraz e
T u r c a r u m cssent dominato vindicate, s u m m a regni Consilia d e c r e v e r e u l g r a t e s publice agerentur, quod derelielis ac propedesparalis
r e b u s s u i ille u n u s o p p o r t u n e e t p r o l i x e o p i t u l a t u s c s s c t l l a q u e
sicut A p o s t o l i c a S c d e s H u n g a r o r u m g e n e r i n u n q u a m dei'uit, q u o t i e s
ipsis e s s e t c u m h o s t i b u s r e l i g i o n i s m o r u m q u eh ristia n o r u m
nanduro,
ila
nunc,
quando
auspica tissimae
memoriae
iustae
depug-
permovel
communionc
c o n f i r m a r e in
profession
catholica
multiludinem,
pericu'a
viatur.
movetur
H ungarico
animus;
meritarci r e c l e
f.Hcti l u u d e m i i b e n l e s p e r s o l v i m u s . - S e d s i e r e t a m e n n o n
possumus
tempora,
q u o t o p p u g n e l u r E c c l e s i a a r l i b u s , q u a m in lol p e r i c u l i s m e l u e n d u m ,
n e fides l a b e f a c t a i b i e l i u i I a n g u e s c a l , u b i m a x i r r e
firma
etalUssjmis
liomini-
b u s s i n g u l i s vel c i v i t a t i b u s d a r i m a i u s q u i m ut e i o s b e n e f i c i o e t
ac-
principium,
rationalismi
et
naturalismi
piacila
Acceda ut ir.numerabiles
in
cmnes
partes
corruptelarum
iliece-
c i p i a n t c a l h o l i c a m v e r i l a t e m e t a c c e p t ^ m c u m p e r s e v e r a t i li i r e l i n e a r , t .
In e i u s m o d i m u n e r e p e r s e m a x i m e i n e s t a l i o r u m h o n o r u m c u m u l a t a
c o m p l e x i o , q u o r u m Ope n o n s o l u m h o m i n e s
nullo od D e u m
caelis
singuli sempiternarci in
f e l i c i t a t e m , s e d Civita t e a i p s a e m a g n i t u d i n e m
prosperitatemque adipisci q u e a n t
veri
nominis
Q u o d cura p r i n c e p s r e g u m a posto-
li c o r u m p l a n e n t e l l e x i s s e t , n i h i l a D e o c o n s u e v i t v e h e m e n t i u s
respectu
a u t averssa v o l u n t a s
instituendae inita
passim
ratio.Atqui
aul
si
homi-
con-
constantius
t g i t , q u a m ut fidem c e t h o l i c a m l o t i r e g n o i n f e r r e t , a c s t a b i l i b u s f u n -
m o l i a n l u r ii, q u i n u l l i u s v e r e r i f u c t o r i t a l e m , n e c f r e n o c u p i d i l a t u m
damenlis
suarum ullos
tendere, nihil
in o m i i i vita
vel a b i n i t i o
t,ul l a b o r i o s i u * c u r a vii a n i
c nstitueret.
Igitur m a t u r r i m e coepit
romaDOS P o n l i f i e e s e t r e g e s p o p u l u m q u e
officiorumque vicissitudo, q u a m
H u n g a r i a c illa
consequens
aetas
inler
sludiorum
nulla
sustulit.
per for r e a s s u e v e r u n t .
raxima,
Scilicet quid s p e c t e n t ,
c o i ite n d a u t ,
nomini
respublicae
iam
quibus
obscurum
florentissimae
dimicare
S t a t u i i f u n d a v i t q u e S t e p h a n u s r e g n u n : : s e d r e g i u m d i a d e m a n o n nisi
p r o p e in s i n g u l a s h o r a s c o g u n t u r c u m e i u s m o d i
a r o m a n o P o n l i f i c e a c c e p t t: c o n s e c r a t u s a u c t o r i t s l e p o n t i f i c i a r e x o s t ,
c o n s i l i o r u m s o e i e i a t e et a g e n d o r u m s i m i l i t u d i n e i n v i c e m
sed
regnum
suum
Aposlolicae
Sedi
oblatum
voluit;
Episcopalcs
hominuffi
gregibus,
coniunclis,
s e d e s n o n p a u c a s m u n i s c e c o n d i d i t , c o m p l u r a p i e i n s t i lui t, s e d b i s c e
m e r i lis Gomitata v i c i s s i m e s t s u m m a
Aoostolicae
et i n d u l g e n t i a m u l t i s in r e b u s m n i n o
Ssdis
singularis. A
benignilas,
fide,
piotate
rnini
i n e n a d p r o h i b e n d o s socialismi
ttrrores
Consilio alicubi
una
est ratio
perVe-
optima
andae
forlitudi-
r u m m e t u s , q u a e in eo consistit u t ad r e l i g i o n e m penilus i o f o r m e n t u r
cives, v e r e c u n d i a q u e et a m o r e E c c l e s i a e t e n e a n t u r . Est e n i m r e l i g i o -
n e s o p p r i m e r e t , voi o b l a t o h o s t i u m
r.is s ? l i e t i s s i m a c u s t o s , e t i n n o c e n t i a e m o r u n o m u i u m q u e
r e i p u b i c a e n o r m a s : n c q u e alia r e nisi n s s i d u i t a t e p r e c a n d i
impetus victor
refutaret.-Ita,
virtulum,
r e l i g i o n e a u s p i c e , n a t a c vitas v e s t r a : a d e r o q u e c u s t o d e et d u c e , n o n
ad
nK'turitatem
solum,
sed
ad
firmitudinem
imperii
glorieinque
n i v i o l n t e q u e H u n g a ri a s e r v a vi t ,
vel in s u m r a i s t e m p o r u m d i f f i c u l t a t i b u s , c u m p o p u l o s
tholica o b s e q u i u m et p i e t a s e r g a P e t r i
idque
finitimosa
ma-
a socialismi
suspicion- a b e s s e
est.
atque
hoc
Iubetenim
obtcmpcrare
p o t f = ! a t i l e g i i i m a e ; v o l a t q u i p p i a m s e d ili o s e l a c e r e : v u l t s a l v a s
suas
cui que res, salva iura: qui m iores opes habent, eos inopi multiludini
S e d e m in r e g e A p o s t o l i c o , in
b e n i g n e s u b v e n i r e . E g e u o s p r o s e q u i t u r ornili c a r i t a t i s n u m e r o , c a l a -
permansiti
vicissimquc
ro-
paternam-
et ;immortalium,
p e r f u n d i t , &pe p r o p o s i l a
quae
tanlo
Ho-
d i e q u e , tot e t s & e c u l o r u m
et c a s u u m
decursu
spalio,
Dei
civitatibus
beneficio,
pristina;
et
maiorum
necessiludiues
neccsse
ca-
E p i s ^ o p i s , in p o p u l o u n i v e r s o c o o s t a n s
fide
i solonge
Kvangelii.
illao
manent,.
vestrorum
actuari, q u a m
v i r t u t e s h a u d q u t q u a m t x l i n c l a e s u n t i n p o s t e r i a Illa c e r t e l a u d a b i l i a ,
in
in E p i s c o p s l i b u s officiis c o n s u m p t i n e c
morum
calaraistudium:
praesunt,
animos
ctam
si r e l i g i o n e m
multitudinis,
praeceptis suis
habere,
primum
micos diaciplinae
nemini.
nihil
civlis
sunt
aut sapientius
siverint,
eosque
futura
ad
aunt
honorum
ampliora,
aut diutius. - Q u a m o b r e m
aut
nulla re impediente,
h.neslae:n
qui
opportunius
influere
intogritatemque
aperte
iniustum,
cupidosquo
rerum
deinde,
praeter
evertendarum,
iui-
prodest
Ilungaria
q u i d e m , Dei beneficio, n o n
vidit. S e d i n s t a n t i a p e r i c u l a . N o s p o r i t e r ac Vos, V e n e r a b i l e s F r a t r e s ,
ornnino iubent attender
studio eniti,
u t islic
a n i m u m a d c a v e n d u m , et m o i o r e i n
floreat
vigealque
religionis n o m e n ,
dies
suusque
i n s t i t u t i s c h r i s t i a n i s l i o n o s p e r m a n e a t . - H a c d e c a u s s a iilud in p r i m i s
o p t a n d u m , ut Ecclesia
loto r e g n o
integra
N o b i s p r o f e c t o m a x i m e e s t in v o t i s , u t e a
legibus tolUntur, q'iae cum iuribus Ecclesiae discrepant, et eius facultatem ager.di minuuril, e t professioni catholici n o m i n i s ofticiunl.
Id u t i m p e t r t l u r , N o b i s V o b i s q u e , q u o a d p e r l e g s l i c e t , c ^ n s t a n t e r
c l a b > r a n d u m , q u e m a d m o d u m t o t i a m c l a r i viri h o c e o d e m
proposito
n i s i D e o m o d e r a n t e et E c c l e s i a . H i s d e m o t u m c o n d i l i o n i b u s m a r i t a l e
coniugium, in s e r v i t u t e m r e d a c t u n v a r i a r u m libidinum, contra Dei
voluntatem initum, itaque adiumentis despoliatum caelestibus iisque
p e r n e c e s s a r i x s , sublata e t i a m c o m m u n i o n e v i l e e i n eo, q u o d b o m i n u m
i n t e r e s t m a x i m e , i d e s t in r e l i g i o n e , f r u c l u s a c e r b i s s i m o s g i g n a t n e cesse est, ad e x t r e m a m familiarum civitatumque perniciem Q u a m m o b r e m bene, nec solum de religione, sed etiam de patria m e r u i s s e
iudicandi sunt catholici viri, qui v b h i n c d u o b u s 8 n n i s c u m Coetus
logumlatorum Hungariac rogarentur, vellent iuberent rata
esse
christianorum cum hebraeis matrimonia, cam rogationem concordib u s a n i m i s et l i b e r a v o c e r e p u d i a r u n t , et u t a n t i q u a l e x de c o n i u g i i s
p r o b a r c t u r , p e r v i c e r u n t . Q u o r u m sufi'ragiis ex o m n i b u s H u n g a r i a e
p a r t i b u s comilata est a s s e n l i e n s voluntas p l u r i m o r u m , idem se et
s e n t i r e et p r o b a r e l u c u l e n t i s t e s t i m o n i i s c o n f i r m a n t i u m .
Similis
c o n s e n s u s et p a r a n i m i c o n s t a n t i a a d h i b e a t u r , q u o l i e s c u m q u e p r o r e
catholica d i m i c a t i o sit: i a m erit c o n s e c u t u r a victoria: m i n i m u m , c x p e r r e c t i o r et f i u c t u o s i o r f u t u r a v i t a e a c t i o , p u l s o l a n g u o r e e x c u s s a que desidia, qua christiani n o m i n i s inimici o m n e m catholicorum
virlulem ulique consopiri vellent.
S i c , v e r a m a m p l e c t i r e l i g i o n e m m a x i m u m offici u m e s t , q u o d n u l l a
h o m i n u m a e t a t e p o t e s t e s s e c i r c u m s c r i p t u m . Nulla
aelas.
Dee regno
infirma
U l illud q u i s q u e n o v i t ita d e b e t s i n e u l l a c u n e t a t i o n e e f t c e r e :
gignitur,
iudicandum
Q u a m o b r e m si a n i m a r u m c u r a t o r e s
roctrina
catliolica de s a n c t i t s l e ,
soii p o t e s t a t i e c c l c s i a s l i i a e
n a t u r a , s u b e s s e : q u i d E c c l e s i a s e n t i a t et d o c e a t do e o , q u o d
nium
cioile
suapte
malrimo-
de
provideant
ut a b e i u s m o d i
praeceplis
n e m o u l l a r a t i o n e d i s c e d a t . E o vel m a g i s q u o d , si alia i n r e , c e r t e in
hac. de qua dicimus, obtemperatio Ecclesiae cum salute
necess-riis quibusdam est uexa et iugata vinclis. Etenim
reipublicae
principia,
perlem pacatus et
qualis
exitu m a t n m o n i o r u m eftcilur: n e c b e n e e v e n i r e m a t r i m o n i a q u e u n t ,
sacerdotatium
suppetant sanitate
i n s t i t u t i o n s et magistrorum
probitate
commen-
bonos,
chorum,
similitudo
u n d e ilia
existit, q u a e
efticit
ct a e t e r n i
de litterarum
p a u c a h a b e t i s tu n p u e r i s a d c l e r i c a t u m
praeparandis,
rumque discipliuarum
velerum
instiluendis praeclare
maxime
iutelligi vclumus.
m a x i m e q u e r e g n u m et e p i s c o p o r u m
cilia scientiis l i t l e r a r u m I r d n d i s
Pia
vestrorum
maio-
liberalise,
munificenza,
domi-
p l u r a et nobilia c o n s t i t u t a
sunt.
Cardi-
p u s S t r i g o n i e n s i s , qui m a g n u m
Lyceum
c a t h l i c u m B u d a p e s t h i n u m e t c o n d i d i t et .cenau a m p l i s s i m o
dilavit.
l a m v e r o p u l c r u m e s l r e c o r d a r i , la u b a m l i s o p u s e f f e c t u m a b e o p u r a
tentate Ecclesiae et E p i s c o p o r u m p e r m a n e r e u l
ai
lecli
viri
rem
i u a g n o p e r e h o r t a m ir n u l l a m p r a e t e r i n i t l e r e o p p o r t u n i t o t o m ,
poVos
omuia-
tia m o r u m
enim
unqnam
sit,
ul
in
r>
pielis
summopere
optabiles,
munusque
aut
quaedain
nalim
Deo
Ad n o e q u i d e m
attendere,
in
si t a m o p e r e p c r l i n e t i n s t i t u l i o
hoc maximam
parlem
ado-
e o r u m , qui
sacris
c o n s u m e r e : s u n t ei i m idolo e c n t e s
nomi-
laborumque
clerici spes et
ve'.ut
i n c h o a t a f o r m a s a c e r d o t u m : in s a c e r d o t i b u s v e r o q u a n t o p e r e
nitatur
d e c u s E c c l e s i a c , et ipsa p o p u l o r u m a e t e r n a s a l u s , v o s p i a n e
cognos-
ad cultum
mentis, virtus ad
perfectionem
eligite
coramu-
t e m p e r e t u r , ut non
contrarium, sed
vestrum
munerum
sacrorum
modo
abundent
exercilationibus
ep'scopale
in-
m u to
uberius.
a n i m i . Ad
perfunctione
ut
comilentur.
s p i r i t u s u n q u a m , s u m a n t , n e u t i l i t s t u m s u a r u m c u p i d i t a t e , vel n e g o l orum
saeculurium
exemplum
c u r a d u c a n l u r : i m m o v i r l u l e et r e c t e factis
nihil unquam
in
remittendo,
m u n e r u m labores
est, in e x c o l e n d i s
u l t r o deposcer.it,
populorum animis
dintegrandis
animi viribus,
quas
stu-
versabuntur,
m i n i s t e r i o v e r b i et s a c r a m e n t o r u m u s u . E o r u m
vero
quod esl
tempur
pro potes-
sese dabitoccasio
cognos-
c e n d i i n g e n i h r a et. m o r e s s i n g u l o r u m , p a r i l e r q u e v i d e n i i i n r e
senti,
qua
potissimum
insederint, mala
ratione
necesse
siasiicae disciplinse
aut
probibere,
vis
f r a n g a t u r , a d h i b e n d a , ubi o p u s e s s e
c u m s a c e r d o l i a . Iura varios
c u r a r u m p r a e m i u m oportere, p r o p t e r e a q u e iis r e s e r v a r e ,
qui in
curanda animorum
pr8e-
aul sanare, si
sit. A t q u e ob e s m c a u s s a m , n e
ad s a c r o r u m c a n o n u m n o r m a s iusta severitas: o m n e s q u e
siae servierint,
re-
t a l e D i o e c e s i b u s , s p o n t e et p e r c o m m o d a
periiciatis, N o s p r o f e c t o e t e u p i m u s et h o r t a m u r .
initiari volunt.
vestrorum
quod ut celeriter,
perliuet magia
confidere
S o l l e r t e r et s u a v i t e r , uti v e s t r a m d e c e t c a r l l a t e m , videte, n e p r o f a n o s
multo
eis
aliud, dignuti
in u n i v e r s u m ,
et
innocen-
magistros pietatis
ad salutem publicam
curae
tradendis
i n c i t e n t u r ad s a c e r d o t a l i u m v i r t u t u m q u o t i d i a n o s p r o g r e s s u s . E x
Verum
momeuli
Hue
clericis
d u s t r i a d i l i g e n t i a q u e in i n s t i t u e n d i s s a c e r d o t i b u s p o s i t a f r u c t u s p e r c i -
a l i b i in m o r e p o s i t u m ,
lesceutium
evigilent
sanilas cum
pietas; aptisque
l e s t r a f o r m a n d i s m a g i s l r i s o p t i m i s . S a l u b e r r i r a u m c o n s i l i u m , si q u o d
adiuvente,
tanti
pietati
tum
discipiinisque
vestra, sic
oifendant
quibus ilitur
sa p i e n t i a
sacerdoU-s
Fralres, non
auctorilale
alumni
maxime
ugeai.tur,
iis
Rectores discipiinae,
adiurnentis omnibus,
In
u t litteris
in quibus doctrinae
prudentin. consilio, r e r u m
dioseque, ut par
nova,
efticite,
coniuncta
u r e oplimo possitis.
c o m u m n i t a t i b u s c o n c e s s u m e s t , id E c d e s i a e c t h o l i c a e d s n e g e t u r .
iustituantur
fundala.
vestrae:
| raeficianlur,
Venerabiles
istituto,
magistcrium in
Quam
cogitationes
S e m i n a i ia: V o s q i i o ,
Sacerdotis.
salute
qua
eccle-
videbitur,
intelligaut,
nisi u t i l i u m
qui Eccle-
desudaverint, qui
vitae integritate d o c t r i n a q u e p r a e s t a r e i u d i c e n t u r .
eas h u -
sana
t e m p o r i b u s , vi
et u b c r t a t e p r a e s t a n s ,
probos honestosque
mores,
aedincat,
sed eum
ut
erguere.Vitae
e x i g u a m p a r t e m conc-ultum
facile a c l i b e n t e r
sacrorum
dminist'is
so dabit
caiholicae in
excolendum.Sed
r e r u m est, q u a e ad
multitudine conservandam,
complectitur
quoque
virlulum
erit
Enciclicas.^
iuledisci-
Y '
plinamque EvangfiSam factis, vila, moribus r e l i u e n d a m valore videantur. Dale o p e r a m ut f r e q i e n t e r s a c r a e expeditiones i n e u l t u r a m
a n i m o r u m s u s c i p i a n t u r : eisque* p r a e f i c i l e v i r o s p r o b a t a e v i r t u t i s r
l e s u Christi s p i r i l u a n i m a t o s , c a n t a t e p r c x i m o r u m i n c e n s o s . O p i n i o n u m vel e v e l l e n d i s e r r o r i b u s , l a t e in v u l g u s d i s s e m i n e n t u r s a l u b r i t e r s c r i p t a , q u a e c u m r e r u m v e r i t a t e c o n g r u a n l , e t ad v i r t u t e m
c o n d u e a n t . H o c quidein tarn l a u d a b i l i f r u g i f e r o q u e p r o p o s i t o a l i q u o t
iam s o c i e t a t e s s e i m u s c o a l u i s s e , n e c f r u s t r a o p e r a m c o n s u m e r e . E a s
i g i t u r t t a u g e r i n u m e r o et m a i o r c in d i e s f r u e t u u m copia florerc V a l do c u p i m u s . l l l u d c t i a m v o l u m u s , .excitari a V o b i s u n i v e r s o s , s e d
m a x i m e qui d o c t r i n a , c e n s u , q u i d i g n i l a t e , qui p o t e n t i a c e t e r i s o t e c e l l u n t , u t i n o m n i vita, tarn p r i v a t i m q u a m p u b l i c e , i m p e n s i u s c u r c n t
religionis nomen, Ecclesiae caussam, duclu auspicioque vestro,
f o r t i u s a g a a t , e t q u a e c u m q u e rei c a t b o l i c a e p r o v e h e n d a e i n s t i t u t a
s u n t vel i n s t i t u e n t u r , a d i u v a r e , a m p l i f i c a r e n o r e c u s o n t . S i m i l i t e ,
r e s i s t e r e Decesse e s t f a l l a c i b u s q u i b u s d a m o p i n i o n i b u s , ad t u e n d u m
s u u m c u i u s q u e d e c u s p r a e p o s t e r e e s c o g i t a t i s , q u a e fidei m o r u m q u e
cliristianorum praeeeptis prorsus repuguunt, e t multis perniciose
flagitiosequelactisadilum
p a t e f a c i u n t . - D e m u r a necessaria coi.tenlio
est a s s i d u a et v e h e i n e n s a d v e r a u s n o n b o n e s t a s c o n s o c i a t i o n e s : q u a rtini est a n t e v e r t e n d a c o n t a g i o r a t i o n i b u s o m n i b u s , i i s n o m i n a t i m ,
q u a s litterao N o s t r a e E n c y c l i c a e a l i a s i u d i e a v e r e . D e q u a r e t a n t o a
V o b i s m a i o r e m c a r o m a d h i b e r i v o l u m u s , q u a n t o p l u s islic n u m e r o ,
opibus, potestste valent eius generis societates
H a e c l i a b u i m u s , Venerabiles F r a t r e s , q u a e Vobis u r g e n t e p r o p o s i t u m c a n u t e , p e r s c r i b e r e m u s : q u a e loti H u n g 3 r o r u m g e n i i p r o m p t s
a d p a r e n d u m v o l u a t a t e a c c e p t u m iri c o n f i d i m u s . - U t p a t r e s v o s t r i
de hoste teterrimo magtiificead Budam I r i u m p h a r e n t , n o n bellica
tantum fortitudine perfectum est, sed virtute religionis: quae quidem
v o b i s , q u e m a d m o d u m vim m s g n a m q u e i m p e r i i a u c l o r i t a t e m illitio
p e p e r i l , ita d o m i p r o s p e r i l a l e m , f o r i s g l o r i a t i ! in p o s l e r u m p o l l i c e t u r .
s t a q u i d e m vel o r n a m e n t a vel c o m m o d a e v e n i r e vobis c u p i m u s i d e m q e p r e e j m u r , o p i t u l a n l e m a g n a V i r g i n e M o i r e Dei, c u i r e g n u m
H u u g a r i c u m c o n s e c r a t u m e s t , a q u a n o m e n eliara i n v e n i l : e a d e m q u e
de caussa opem suppliciter i m p ' o r a m u s s a n c i i Stephani, qui r e m p u b l i c a m v e s t r a m , o m n i a s e b e e f i c i o r u m g e n e r e ornatali e t a u c t a m ,
v o l o n s p r o p i l i u s , uti c e r t a s p e s e s t , r e s p i c i c t e c a e l i s ,
firmissimoque
patrocinio tuebitur.
I l a c igitur spe freti, Vobis singulis, V e n e r a b i l e s F r a t r e s . et Clero
populoque veslro universo, auspicem caelestium m u n e r u m e l p a t e r n a e benevolentiae Noslrae testem, Apostolicsm beaedictionem p e r a m a n t 6 r in D o m i n o i m p e r l i m u s .
D a t u m K o m a c a p u d S a n c t u m P c t r u m die x x a A u g u s t i MDCCCLXXXVI
Pontili calus Nostri nono.
LEO PAPA. XIII.
''.yJ^'j -
CLiJ
^ i
EPISTOLA ENCICLICA
A LOS OBISPOS
DE
PORTUGAL
L e O J N J X X l l I .
Venerables Hermanos: Salud y bendicin apostlica.
r c e n o s h a b e r o s d e m o s t r a d o m u y r e c i e n t e m e n t e con hechos
e l c a r i o p a t e r n a l q u e os profesamos; en el a r r e g l o d e l a s
cuestiones s o b r la India Oriental, Nos hemos conducido
con P o r t u g a l con l a g e n e r o s i d a d y c o n d e s c e n d e n c i a q u e
poda p e r m i t i r Nuestro c a r g o . P u e s est e n l a r e c t i t u d d e
las cosas l a b u e n a c o r r e s p o n d e n c i a d e las voluntades, m u cho nos p r o m e t e m o s n u e s t r a v e z del buen deseo y docilid a d de los g o b e r n a n t e s del E s t a d o . As confiamos, 110 slo
q u e p r o c u r a r n g u a r d a r e x a c t a m e n t e lo p a c t a d o , sino quo
contribuirn con Nosotros r e p a r a r los d a o 1 q u e h a recibido l a Iglesia en ese p a s .
No son p o r cierto de poca m o n t a , si s e c o n s i d e r a l a condicin d e v u e s t r o Clero y de l a s Ordenes religiosas, e u y a
r u i n a , no slo en la Iglesia h a refluido, sino en el Estado,
q u e h a sentido los efectos de, a r r e b a t r s e l e auxiliaros p r u dentes y celosos, c u y o s servicios h u b i e r a n valido mucho en
lo r e l a t i v o las c o s t u m b r e s del pueblo, en l a instruccin
d e l a j u v e n t u d , y h a s t a e n l a f o r m a c i n (le colonias cristian a s , h o y m s q u e n u n c a , a l v e r en el A f r i c a interior un
c a m p o vastsimo, a b i e r t o l a e x p l o r a c i n p o r naciones
cristianas.
Si a t e n d e m o s las r a i c e s m i s m a s d e todos estos m a l e s ,
v e r e m o s q u e 110 es su n i c a ni su p r i n c i p a l c a n s a el desenf r e n o d e l a Impiedad q u e t a n t o s e extendi e n el p a s a d o
siglo, p e n e t r a n d o y difundindose c u a l e n f e r m e d a d contagiosa e n t r e los fieles vuestro cuidado confiados, t r a y e n d o
su invasin d a o s de i m p o r t a n c i a ; no p a r e c e n a n d a r m u y
f u e r a de l a v e r d a d los q u e piensan q u e l a r u i n a m a y o r s e
debo las facciones d e los p a r t i d o s pblicos, las discordias civiles y l a s b o r r a s c a s de las sediciones p o p u l a r e s .
N i n g u n a f u e r z a ni a r t e pudieron j a m s destruir el mrito d l a religin de los portugueses, ni su a n t i g u a fidelid a d a l R o m a n o Pontfice.
A n e n medio do las b o r r a s c a s q u e sufri v u e s t r o pas,
s i e m p r e ha o p i n a d o el pueblo q u e l a a l i a n z a y concordia
de los r e i n o s con l a I g l e s i a e s el m s g r a n d e principio porq u e deben r e g i r s e los Estados cristianos; p o r esta c a u s a , no
slo h a p e r m a n e c i d o i n c l u m e el s a n t o vinculo d e l a unidad religiosa, sino q u e h a d a d o , con su a u t o r i d a d y l a s ley e s , su f u n d a m e n t o la constitucin poltica. Todo lo c u a l ,
ile q u e d e b e m o s a l e g r a r n o s recordndolo, d e m u e s t r a q u e
el e s t a d o d e la c a u s a c a t l i c a , a p l i c a d o s los oportunos remedios, p u e d e sin g r a n dificultad m e j o r a r s e .
358
ENCCLICAS
Todava est vigorosa la buena semilla; si la constancia de los nimos y la unin de las voluntades la hicieren
desarrollarse y creer, producira en abundancia el fruto
deseado.
Los gobernantes, cuya cooperacin tan necesaria es
p a r a curar los males de la Iglesia, comprendern fcilmente que, asi como el reino lusitano lleg t a n t a altura
de gloria por virtud y beneficio do la Religin catlica, h a y
slo un camino expedito p a r a r e m o v e r las causas de los
males: que el Estado est siempre regido bajo la direccin
y auspicios de la misma Religin. Hecho lo cual, el Gobierno del Estado se conformara con la ndole, costumbres y voluntad del pueblo. La profesin catlica encierra
en si la Religin pblica y legitima del rciuo lusitano; es
por ello muy justo que esa Religin encuentre su defensa
en la accin tuitiva de las leyes y en la autoridad de los
magistrados, vindose rodeada de toda clase de seguridades I> a l ' a conservarse inclume, p e r e n n e y honrada. Conservar deben su libertad y accin legtima el poder civil
y eclesistico, persuadidos de que, lejos de la Tglesia de
oponerse por envidiosa emulacin l a potestad civil, como
una experiencia continuada lo confirma, le presta grande y
poderosa a y u d a p a r a el bienestar de los ciudadanos y la
tranquilidad pblica.
Por otra p a r t e los investidos de autoridad s a g r a d a deben conducirse en las funciones do su cargo con tino tal,
que los gobernados entiendan que p u e d e n y deben confiar
en ellos lealmente, no creyendo que se les p r e s e n t a oportunidad p a r a r e t e n e r la accin de las leyes, c u y a libertad
importa mucho la Iglesia. La l u c h a de los partidos politicos da m u c h a s voces lugar, como por experiencia sabis,
la sospecha y l a desconfianza. E l p r i m e r o y principal
deber de los catlicos, y s e a l a d a m e n t e de los Clrigos, es
sin duda no e m p r e n d e r ningn asunto, ni profesar ninguna
opinin que desdiga del servicio y f e de la Iglesia, incompatible con la conservacin de los derechos do la misma.
Aunque cualquiera p u e d e tener su opinin sobre las cosas
m e r a m e n t e polticas, con tal que to se oponga la Religin
y la justicia, asi como sostener e s t e juicio honesta y legtimamente, veis, sin embargo, Venerabies Hermanos, el
pernicioso error de los q u e , no discerniendo bien lo s a g r a do y lo civil, aducen el nombre d e la Religin en defensa
de su partido poltico.
EPISTOLA ENOYCLICA
AD L U S I T A N I A E E P I S C O P O S
LEOPP.
XIII
VENERABALES F R A T R E S
SALUTEM ET APOSTOLIC AM BENEDICTIONEM
*>|EftGKATA N o b i s a c c i d i t c o m m u n i s e p i s t o l a v e s t r a , q u a m s u p e r i o r e m e n s e a c c c p i m u s , q u a e q u e illud m a x i m e
testabalur,
laetari,
quae
regibus vestris de calholico n o m i n e meritis Pontifices r o m a n i contulerant, u n a q u e meliori constitution! c o m m o d i s q u e rei I n d o r u m c h r i slianae consulerctur. Quod quidem propositum parlim videmur c o n s e c u t i , p a r t i m c o n f i d i m u s Dei m u n e r e b e n e f i c i o q u e
Quamobrcm intuentibus
animo
optatissimum,
consecuturo*.
de quo
loquimur,
e v e n t u m , p r o s p i c e r e l i c e t in p o s t e r u m , n e c o m i n a r i s o l u m , s e d p l a n e
spera c e r t 8 m c o n c i p e r e , f u t u r u m ut c h r i s l i a n u m n o m e n in L u s i t a n i a
salutcm
florcre
p e r g a t , ot m a i o r a i n
spei
u t ad p l e n u m
respondr-at cxitus,
N o s profecto primi
nobili l a m q u e f r u c t u o s a n e c
partes
vero
magis
consue-
circurascribilur,
t a m e n r e g e s v e s t r i , q u a e l a u s e s t n o n c x i g u a , i m p e r i i fines, i n A f r i cani, in A s i a m , in O c c a u i u m p r o t u l e r u n l , ut e x i p s i s p r a e s t a n t i o r i b u s
EPISTOLA ENDYOLICA
AD L U S I T A N I A E E P I S C O P O S
LEOPP.
XIII
VENERABALES F R A T R E S
SALUTEM ET APOSTOLIC AM BENEDICTIONEM
*>|EftGKATA N o b i s a c c i d i t c o m m u n i s e p i s t o l a v e s t r a , q u a m s u p e r i o r e m e n s e a c c c p i m u s , q u a e q u e illud m a x i m e
testabalur,
laetari,
quae
regibus vestris de calholico n o m i n e meritis Pontifices r o m a n i contulerant, u n a q u e meliori constitutioni c o m m o d i s q u e rei I n d o r u m c h r i slianae consulerctur. Quod quidem propositum parlim videmur c o n s e c u t i , p a r t i m c o n f i d i m u s Dei m u n e r e b e n e f i c i o q u e
Quamobrcm intuentibus
animo
optatissimum,
consecuturo*.
de quo
loquimur,
e v e n t u m , p r o s p i c e r e l i c e t in p o s t e r u m , n e c o m i n a r i s o l u m , s e d p l a n e
spera c e r t 8 m c o n c i p e r e , f u t u r u m ut c h r i s l i a n u m n o m e n in L u s i t a n i a
salutcm
florcre
p e r g a t , ot maiora i n
spei
u t ad p l e n u m
respondr-at cxitus,
N o s profecto primi
nobili l a m q u e f r u c t u o s a n e c
partes
vero
magis
consue-
circurascribilur,
t a m e n r e g e s v e s t r i , q u a e l a u s e s t n o n c x i g u a , i m p e r i i fines, i n A f r i cani, in A s i a m , in O c c a u i u m p r o t u l e r u n l , ut e x i p s i s p r a e s t a n t i o r i b u s
g e n t i b u s nulli Lusitani c e d e r e i , m u l t a s o n l e c c l l e r e l - S e d
virtutem
s u o g r a v e s r u i n s t r o x i t : n i h i l o m i n u s n o n ii v i d e n t u r l o n g e a v e r o
d i s c e d e r e q u i m a i o r e m p e r n i c i e m c o n s e n t a l l a l a m a po'.iticarura p a r t i u m f a ' t i o n i b u s , intesti..". d i s c o r d i i s , p o p u l a r i u m s e d i t i o n u m p r o celiis. Eteni.n religionis laudem e t a n l i q u - m L u s i t i n o r u m e r g a rom a u u m P o n t i f i c a l u m fidem n u l l a v i s e x l i u g u e r e . n u l l o e a r t e s
l a b e f a e t a r c p o t u e r u n t In m e d i i s e l i n m v e s l r o e r e i p u b l i c a e t e m p e s t a tibus, populi s e m p r r iudicium fuit, foedus c o n c o r d i a m q u e r e g n o r u m
c u m Ecc'esia m a x i m u m e s s e principimi., q u o c h r i s ' i a n o s regi oporteot civitates: e o m q u e o b c a u s s a m s a n c t u m r e i i g i o s i e u n i l a t i s vinc u l u m . - o n m o d o p e r m a n s l t i n c o l u m e , s e d p r a e b u t, a u c t o r i t a t e n u l u que legum, conslitutioni politicael'undomcntum.Quae sane, latablin
et od c o m m e m o r a n d u m i u c u n d a , o s t e n d u n t , r e i c a t h o l i c a e s t a t n m ,
i d o n e i s r e m e d i i s o d h i b i l i s , n o n d i f f i c u l l e r fieri p o s s e l o n g e m e l i o r c m .
V i s e j i t e n i m b o n a s e m i n a ; q u a e si c o n s t a n t i a a n i m o r u m c o n c o r d i a que voluntolum adoleverinl, op'atorum frucluumcopiom Submittent.
chri-
i m p e r i i sui c u p i d i o r e s . U n a
cum
fidentcs
c o u s u e v e r a n t , u t n o n tant
quarum
em-
tuit, c u m L u s i t a n i s e r e g e s v i r o s a p o s t o l i c o * ex exteris q u o q u e
gen-
F r a n c i s Xavcrii
vest.gis
r o m o n s P o n l i f i c i b u s N-.inlio-
laus, q u o d in remol.ss'.mas
genlcs
S e i e m q u o q u e A p o s t o l k a m ibi e g r e g i e d e m e r n e r i n t . - Ne u n q u m
sane Decessores Nostri destiterunt, qiiommiis grati animi sigmficat i o n e s g e n t i v e s t r a e e x h i b e r o n t ; c u i u s rei p r o e c l a r u m s u i . t a r g u m e n t u m d e c o r a s i n g u i a r h in r e g e s r o l l a t a . A d N o s q u o d s p e c i a l , q u o t i e s
r e p u l a m u s q u a m m a g n a e s s e r i ! p o p t i l u s n o n ita m a g n u s , g o s l t a n i m u s exemplum a Lusitanis pelare, q u a n t a vis religioni pietatisque
sii: siroulque N o s t r o v e h e m c o t i i . s excilr,tur mixla d m . r a l . o n e b e n e v o l e n t i . Ila s a n e : p - t e r n x m v o b i s c a r i t a t c m vel n u p e m m e
mur
prolisse:
quandoquidem
in
componendo
de
re
rebus
videIr.dioe
Quo-
n i a m q u e r e c t u m e s t p a r e m v o l u n l e t e m a c c i p e r e e! r e d d e r e . i d c . r c o
p l u r i m u m de s t u d i o f cilitateque g u b e r n a t o r u m re. p u b l . c a e
*ob.s-
peditet.
E x o l i e r a p a r t e ii q u i s a c r a a u c t o r i t a t e p o U e n l , q u a e c u m q u e
ac-
m u n e r e s u o a c t u r i s u n t , s i c a g a n t , ut i p s i s p l a n e d e r c s e p o s s e a c
S u n t l i a e c s a n e l i a u d l e v i a . p r a e s c r l i m si c o n d i t i o s p e c t e t u r C l e r .
ve-tri
et O r d i n u m
religiosorum: quorum
s i u m , s e d in i p s a m c i v i . a t e m
r e d u n d a v i t , q u a e ibi s c n s . t . e r e p t o i
informar.dis
m o r i b u s , i n s t i t u e n d a e i u v e n t u t i . i p s i s e l i o m c o l o n n s od
pop..!,
clir.sliaa
pjtent relinendarum
retineri
l'orlasse legum,
quas interest
Ecc'esiac
pro
non
S u s p i c a n - ; i , d i l f i d e n d i !ocu;n p l e r u m q u e p r o c b e l p o l i t i c a m o ,
homiuum
el nominoti... C l e r i c o r u m
pnmum
m u m q u e oftii-ium e s t n i h i l u n q u a m n e c r e s u s c i p e r e , n e c
mx.-
opinione
roten
c u m la m l i t e p s t e n t e m s o c r i s c x p e d i t i o n i b u s c a m p u m m A t n c a i n t e -
riore videamus.
Q u o d si a d i p s a s m a l o r u m o r i g i n e s a n i m u m a d v e r t a m u s , i m p i c c ila l i b i d i n e m , q u a e s u p e r i o r e s a e c u l o t n n t o p e r e i n v a l u . t , n c q u e
com iifque praecipuom
caussam
arbitramur
fuisse. Pervos.l
uniilla
q u i d e m , v e l u t c o n l o g i o n e m o r b i , v e s t r o r u m ctiacn a n . m o s , m e u r s u q u e
rem
m e d i u m d e s i d e r a r , p r a e s e n s c u m ea
res
siili e x p l o r a t i o r a v o b i s , V e -
v e s t r a ; sed l a m e n n e c o n s i l i u m N o s t r u m in h o c g e n e r e d e s i d e r e t i s ,
d i c l a v o b i s m c l i p s i s p u l a l o t e , q u a e ad v e n e r a b i l e f r a l r e s H u n g a r i a e
E p i s c o p o s paulo a n l e in c a u s s a simili p e r s c r i p s i m u s : O m n i n o in
inslituendis cericis sunt duae res ncccssariae, doctrina ad cultura
mentis, v i r t u s ad p c r f t c l i o n e m animi. Ad e a s liumanilalis artes,
quibus a d o l e s c e n s actas i n f o r m i l i solel, a i i u n g e n d u e disciplinae
sacrae e l c a n c n i c a e , cauto, u t e a r u m doctrina r e r u m sana sii, u s i>quequaqueincorrupta, cum Ecclesiao documenlis penilus consentient,, bisque maxime
temporibus,
vi e t u b e r l a t e p r a e s t a n s , ut
po-
In i i s
(Seminariis)
m a x i m e e v i g i l e n l c u r a e et c o g i l a l i o n e s v e s t r a e : e f f i c i l e , ul l i l l e r i s
d s c i p l i n i s q u e t r d e n d i s l e d i viri p r a e f i c i a n l u r , i n q u i b u s d o c t r i n a c
s a n i t a s c u m i n n o c e n z a m o r u m c o n i u n c l a s i l , u l in r e l a u t i m o m e n i j
eis confidere i u r e optimo possilis. Rectores disciplinae,
roagistros
. i e l a l i s e l i g i l e p r u d e n l i a , Consilio, r e r u m u s a p r a e c e t e r i s c o r a m e n d i t o s : c o m m u i i i s q u c vitae ralio. auelorilale vestra, s i c l e m p e s.-elur, u t non modo nihil u n q u a m alumni o f f e n d a n t pietali c o n trarium, sed abundenl adiumentis omnibus, quibus alilur pietas,
naplisque exercilalionibus incilenlurad saccrdolalium virtutum quolidianos progresus.
n e r u b i l e s F r a l r e s , quo i n c o r a m o d o r u m v i s p r o x i m e el p r a e c e l e r i -
n p r i m i s e s l p a i . c u a s s a c e r d o l u m , e x e o m a x i m e p r o f e c l a , q u o d p ! u -
u l
catholics
rei
q u 0
ffiodo
e . - i b u s ci vi i i b a s o b s e q u i o d u b i l a r c q u e a n t ,
f o r c u l g u b e r n a l o r e s Civita li U t 0
pi.e,io
aes
rectum est
timeul
N o s t r a e i t e m c i u e vesti-ae v o l u n t a t i s , E c c l e s i a m q u e .
ainictsm, ni l i b a r l i
careni.
a e q u u m
dignitati5qUe
veslro
conlidere,
propensionem
mullis
debitum gradum
caussis
reslituendam
per animo
futuri s u m u s a g e r c c o m m u n i q u e consensu
sem-
statuere
de
bonestas
n o n parvi m o m e n t i , quibus
nomi-
n b u s l o c i s , n e c b r e v i a n o i - u r a i n t e r v a l l o , vel i p s a S e m i n a r i a a l u m n i s
sacrornm
mslituendis desiderata
sunt
I l a c de
caussa
c b i s l i a n a e i n s l i l u l i o n i m u l t i l u d i n i s , voi s a c r a m . n t o r u m
t i o n . vix a e g r e q u e c o n s u l l u m .
N u n c
v e r 0
q u o n i e m
saepe
ctivino
d e n t i a e beneficio in b i o c e s i b u s s i n g u l i s sua s u n t C l e r i c o r u m
n a n a , e t ubi n o n d u m r e s . l i t u t a
SUnt.
disciplina
0 d
alumnoruoi
provisemi-
r e s t i t u e u t a r , s u p p l e n d o c o l l o g i a s a c e r d o l u m in p r o m p l u
modo
vel
administra-
e s t r a l i o , si
ralione constiluta
sit.
v e r l e , u t facitis, a b i s t i u s m o d i c o r r u p t i s l o n t i b u s h o m i n e s
od s a l u b r e s h a u s t u s a d d u c e r e . P l u r i w u m
revocare,
i u v e r i t , si C u r a d u c t u q u e
oblatis
scribendi artem
cum a m o r e stu-
m e m i n e r i n t quid ab iis r e q u i r a l u r , q u i
S c i l i c e t in
cura
earn,
q u a e v e m a t e r vcl c o m c s e s t v i r t u t u m J r e l i q u o r u m c a r i t a t e r o .
Fra-
sit c o n t r a r i a suspicondi
EPSTOLA ENCCLICA
pro
cum
scribendo summa
ACERCA
DE L A L I B E R T A D
HUMANA
levitas,
c r i m i n a u d i U t c e r i t a s . E x q u o i n t H g i t u r , v i t i o s e et i n i u s t e f a c t u r o s ,
L e o ? *
p .
q u i f a v e n t uni p a r t i p o l i t i c a c , si c r i m e n s u s p e c t o e t i d e i c a t o l i o a e e l i i s
inferro non dubitent, hac una d e caussa quod sunt ex altera
parte,
c s necessitate copuletur.
H a e c , q u a e h a c t e n u s v e l m o o u i m u s v e l p r a e c e p i m u s , e u c t o n U le
v e s t r a e c o m m e n d a t a s i n t ; q u a m q u i d e m v e r e r i , et c u i s u b e s s e n e c e s se est universos, q u i b u s p r a e e s t i s , p r a e p i p u e vero s a c e r d o t e s , qui in
o m n i vita c u m p r i v a t a , tum p u b l i c a , sive in m u n e r i b u s s a c r i o r d i u i s
verscr.tur, sive m a g i s t e r i u m i n L y c e i s e x e r c e a n t , in
potestate esse
numquam
o m n e d e c u s v i r t u t i s , ila
desiount;
Epi.coporum
iidemque <|uemadmodum
ad u b t e m p e r a t i o n c m
el obsequium,
ad
quod
a u c t o r i t a t i e p i s c o p a l i t r i h u e r e o p o r t e t , d e b e n t vel e x e m p l o s u o v o c o r e
ceteros.
Quo oulcm omnia
d e p r e c e m u r ; in p r i m i s q u e p e r e n n e m
adeomus,
Cor sonctissimum
ilium d i v i n s e g r a t i a e f o n l e m
et vetus.
Batrocinia
cuius
imploremus
I m m a c u l o t o e Dei G e n i t r i c i s M a r i a e , c u i u s s i n g u l a r i tutela L u s i t a n u m
regnum gloriatur: item Elisabethae vestrae, feminarum
sanctissimae, sanctorumque
regiarum
in Lusitania consti-
t u e r u n t vel a u x e r u n t .
Intere testem
benevolentioe
Nostrae
et caelcstium
docorum
R c m a e npud Sur.clutn P e t r u m
die X I V S e p t e m b r i s a n n o
verle, ut facitis, a b i s t i u s m o d i c o r r u p l i s l o n t i b u s h o m i n e s
revocare,
od s a l u b r e s h a u s t u s
ductuque
adducere. P l u r i w u m
i u v e r i t , si C u r a
vencnis
undecuroqu
oblatis
scribendi artem
patro-
cum a m o r e stu-
constanter
m e m i n e r i n t quid ab
optima dimicant.
in
scribendo
summa
cura
earn,
quae ve
Fra-
m a t e r vcl c o m c s e s t v i r t u t u m J r e l i q u o r u m c a r i t a t e m .
vero cantati vidctis q u a m
sit c o n t r a r i a suspicondi
EPSTOLA ENCCLICA
pro
cum
t'ernae
Scilicet
quequoquc
iis r e q u i r a l u r , q u i
ACERCA
DE L A L I B E R T A D
HUMANA
levitas,
c r i m i n a u d i U t c e r i t a s . E x q u o i n t l l i g i t u r , vitiose et i n i u s t e Facluros,
L e o ? *
p .
q u i f a v e n t u n i p a r t i p o l i t i c a c , si c r i m e n s u s p e c t o e t i d e i c a t o l i c a e e l i i s
inferro
non dubitent,
parte,
copuletur.
e u c t o n U le
in
verscr.lur, sive
magisteri u m in
potestate
numquam
esse
Olirne d e c u s v i r t u t i s , ila
Lyceis exerceant,
desinimi;
ad
in
Epi.coporum
iidemque <|uemadmodum
ulitemperationcm
el obsequium,
ad
quod
a u c t o r i t a t i e p i s c o p a l i t r i h u e r e o p o r t e l , d e b e n l vel e x e m p l o s u o v o c o r e
ceteros.
Quo oulcm omnia
deprecemur;
adeomus,
viget
in p r i m i s q u e p e r e n n e m
Cor sonctissimum
apud vos
illum d i v i n s e g r a t i a e
Sci-vatoris nostri
religio praecipua
et vetus.
Iesu
Batrocinia
opem
fonlem
Christi;
cuius
imploremus
vestrae, feminarum
i n i r t y r u m , qui vel a
primis
regiarum
Ecclesiae
in Lusitania
consti-
l u e r u n t vel a u x e r u n t .
Interea
lestem
benevolente
Nostrae
el
caelcslium
docorum
Rcmae
die X I V S e p t e m b r i s a n n o
370
ENCCLICAS
DE S. S. L E O S
XTII
371
(1) J y a n n . V 111,34.
peca, obra fuera de. razn, y entonces se mueve como por impulso de otro, sujeto en confines ajenos; y por esto el que hace
el pecado es siervo del pecado. Con claridad bastante vi
esto la filosofa de los antiguos, singularmente los que enseaban que solo e r a libre el sabio; y es cosa averiguada que
llamaban sabio aquel cuyo modo de vivir e r a segn naturaleza, esto es, honesto y virtuoso.
Y puesto que la libertad es en el hombre de tal condicin, peda ser fortificada con defensas y auxilios propsito p a r a dirigir al bien todos sus movimientos y a p a r t a r l o s
del mal; de otro modo hubiera sido gravemente daoso al
hombre el libre albedrio. Y en primer lugar fue necesaria
la ley, esto os, una norma de lo que haba de hacerse y omitirse, la cual 10 puede darse propiamente en los animales,
que obran forzados de la necesidad, como que todo lo hacen por Instinto, ni de si mismos pueden obrar de otro modo
alguno. Mientras que los que gozan de libertad, en tanto
pueden hacer 110 hacer, obrar de un modo de otro, en
cuanto ha precedido, al elegir lo que quieren, aquel juicio
que decamos de la razn, por medio del cual no solo se establece qu es por naturaleza honesto, qu torpe, sino adem s qu es bueno y en realidad debe hacerse, qu malo y
en realidad evitarse; es decir, que la razn prescribe la
voluntad donde debe tender y de qu debe a p a r t a r s e p a r a
que el hombre pueda a l c a n z a r su ltimo fin, por c u y a causa lia de hacerse todo. Esta ordenacin de la razn os lo que
se llama ley, por lo cual la razn de ser necesaria al hombre la ley h a de buscarse p r i m e r a y radicalmente en el mismo libre albedrio p a r a que nuestras voluntades no discrepen de, la r e c t a razn. Y no podria decreo ni pensarse may o r ni m s perverso contrasentido que el pretender exceptuar do la ley al hombre, porque es de naturaleza libre; y
si as fuera, segurasc que es necesario p a r a la libertad el
no a j u s t a r s e la razn, cuando, al contrario, es certsimo
que el hombre, precisamente porque es libre, lia do estar
sujeto la ley, la cual queda as constituida gua del hombre en el obrar, movindole obrar bien con el aliciente del
premio y alejndole del pecado con el terror del castigo.
Tal es la ley natural, p r i m e r a entre todas, la cual est escrita y g r a b a d a en la mente de c a d a uno de los hombres, por
ser la misma razn humana mandando obrar bien y vedando pecar. Pero esos mandatos de la humana razn 110 pueden tener fuerza de ley sino por ser voz intrprete de otra
razn ms alta que deben estar sometidos nuestro entendimiento y nuestra libertad. Como que la fuerza de la ley,
que est en imponer obligaciones y adjudicar derechos, se
apoya del todo en la autoridad, esto es, en la potestad verdadera de establecer deberes, y conceder derechos, y dar
sancin adems, con premios y castigos, lo ordenado; y os
claro que nada do esto habra en el hombre, si se diera asimismo norma para las propias acciones, como su legislador.
Sigese pues, que la ley natural es la misma ley eterna, ingnita en las criaturas racionales, inclinndolas las oirs
y fin debidos, como razn eterna que es de Dios, Criador y
Gobernador del mundo universo. A esta regla de nuestras
acciones y freno del pecar se han juntado, por beneficio do
Dios, ciertos auxilios singulares y aptsimos para regir la
voluntad y robustecerla. El principal y ms excelente de
todos ellos es la virtud de la divina gracia, la cual, ilustrando al entendimiento impeliendo al bien moral la voluntad, robustecida con saludable constancia, hace ms expedito y juntamente ms seguro el ejercicio de la libertad nativa. Y est muy lejos de la verdad el que los movimientos
voluntarios sean, causa de esta intervencin de Dios, menos libres; porque la fuerza de la gracia divina es intima en
el hombre y congruente con la propensin natural, porque
dimana del mismo autor de nuestro entendimiento y de nuestra voluntad, el cual mueve todas las cosas segn conviene
la naturaleza de cada una. Antes bien, como advierte el
Doctor Anglico, la gracia divina por lo mismo que procede
del Hacedor dla naturaleza, est creada y acomodada admirablemente para proteger cualesquiera naturalezas y conservarles sus inclinaciones, su fuerza, su facultad de obrar.
Y lo dicho de la libertad en cada individuo, fcilmente
se aplica los hombres unidos en sociedad civil; pues lo que
en los primeros hace la razu y ley natural, eso mismo hace
en los asociados la ley humana, promulgada para el bien comn de los ciudadanos. De estas leyes Humanas hay algunas
cuyo objeto es lo que de su naturaleza es bueno malo, y
ordenan, con la sancin debida, seguir lo uno y huir de lo
otro; pero este gnero de decretos no tienen su principio de
la sociedad humana, porque sta, asi como 110 engendr
la naturaleza humana, tampoco crea el bien que le es conveniente, ni el mal que se lo opone, sino ms bien son anteriores la misma sociedad, y proceden enteramente de la
ley natural, y, por tanto, de la ley eterna. Asi que los pro-
ceptos de derecho natural, comprendidos en las leyes humanas, no tienen fuerza tan solo de stas, sino principalmente
comprenden aquel imperio, mucho ms alto y augusto, que
proviene de la misma ley natural y de la eterna. En semejantes leyes apenas queda al legislador otro oficio que el de
hacerlas cumplir los ciudadanos, organizando la administracin pblica de manera que, contenidos los perversos y
viciosos, abracen lo que es justo, apartados del mal por
el temor, lo menos, no sirvan de ofensin y daio la sociedad. Otras ordenaciones hay de la potestad civil, que no
dimanan del dcrecbp natural inmediata y prximamente,
sino remotamente y por modo indirecto, y ordenan varias
cosas, las cuales no ha provisto la naturaleza sino de un
modo general y vago. Por ejemplo, manda la naturaleza
que los ciudadanos ayuden la tranquilidad y prosperidad
del Estado; pero hasta qu punto, de qu modo y cu qu cosas, no es el derecho natural, sino la sabidura humana,
quien lo determina; y en estas reglas peculiares de la vida,
ordenadas prudentemente y propuestas por la legtima potestad, es en donde se contiene propiamente la ley humana.
La cual manda los ciudadanos conspirar al fin que la comunidad se propone, y les prohibe apartarse de l, y mientras sigue sumisa y se conforma con las prescripciones de
la naturalcra, se guia para lo bueno y aparta de lo malo.
Por donde se v que la libertad, no solo de los particulares, sino de la comunidad y sociedad humana, no tiene absolutamente otra norma y regla que la ley eterna de Dios;
y, si ha de tener nombre verdadero de libertad en la sociedad misma, no ha de consistir en hacer lo que' cada uno
se lcantoja, de donde resultara grandsima confusin y turbulencias, opresoras al cabo de la sociedad; sino en que,
por medio de las leyes civiles, pueda cada uno fcilmente
vivir segn los mandamientos de la ley eterna. Y la libertad, en los que gobiernan, no est cu que puedan mandar
temeraria y antojadizamente, cosa no menos perversa que
daosa en sumo grado la sociedad, ante toda la fuerza de
las leyes humanas ha de estar en que se las vea dimanar (le
la eterna, y no sancionar cosa alguna que no so contenga
en esta como en principio universal de todo derecho.
Sapientisimamente dijo San Agustn (1): Creo, al mismo
tiempo, que t conoces no hallarse en aquella (ley) temporal
(t| S. Ang.,i>e Uh. art., 1.1, c. li, lim. 15-
blos cultos, y a resistiendo la. arbitrariedad de los perversos, ya alejando dlos inoccnlos y los dbiles las injusticias;
ya, por ltimo, t r a b a j a n d o porque en las naciones prevalezca una organizacin tal q u e s e a a m a d a de los ciinladadanos por su equidad y temida de los extraos c a u s a de
sn fuerza.
Resulta de todo lo dicho, que la n a t u r a l e z a de l a libertad, de cualquier modo que se la mire, y a en los particulares, y a cu la comunidad, y no menos e n I03 imperantes que
en los sbditcs, incluye la necesidad do someterse una razn suma y eterna, que no es otra sino la autoridad de Dios
que m a n d a y que veda; y t a n lejos est esto justsimo seTioro de Dios en los hombres de q u i t a r , mermar siquiera la
libertad, que a n t e s bien la doliendo y perfecciona; como que
el dirigirse su propio fin y a l c a n z a r l e es perfeccin verdadera de toda naturaleza; y el fin supremo que debe aspir a r la libertad del hombre, no es otro que Dios mismo.
Es, adems, obligacin muy verdadera la de prestar reverencia la autoridad y obedecer con sumisin las l e y e s
justas; quedando as los ciudadanos libres de la injusticia de
los inicuos, gracias la f u e r z a y vigilancia de lajiey. La potestad legtima viene de Dios y el que resiste ta potestad resiste la ordenacin de D'Js, con lo eual queda muy ennoblecida
la obediencia, y a que sta, se presta la ms justa y elevada autoridad; pero cuando f a l t a el derecho de m a n d a r ,
se manda algo contra la razn, contra la ley eterna, los
mandamientos divinos, es justo 110 obedecer los hombres,
se entiende p a r a obedecer D03. Cerrado asi el paso la
tirana, 110 lo absorber todo el Estado, y quedarn salvos
los derechos de los particulares, de la familia, de todos los
miembros de la sociedad, dndose todos parte en la libertad verdadera, que est, como hemos demostrado, en poder
cada uno vivir segn las leyes y la recta razn.
Si los que c a d a paso disputan acerca de la libertad entendieran la honesta y legitima, como a c a b a m o s de describirla, nadie osara acusar la Iglesia, de aquello que como
suma injusticia propalan, de ser enemiga de la libertad de
los individuos de la sociedad; pero h a y y a muchos imitadores de Lucifer, cuyo es a q u e l nefando grito: no serrir,
que con nombre de libertad defienden una licencia absurda. Tales son I03 partidarios de ese sistema tan extendido y poderoso, que tomando nombro de la libertad, quieren
ser llamados Liberales.
En realidad, lo que en filosofa pretenden los naturalistas
6 racionalistas, eso mismo pretendeu en la moral y en la poltica los fautores del Liberalismo, los cuales 110 hacen sino
aplicar . las costumbres y acciones d l a vida los principios
sentados por los partidarios del naturalismo. Ahora bien: lo
principal de todo el naturalismo es la soberana de la razn
h u m a n a , que negando la divina y eterna la obediencia debida, y declarndose si misma su juris. se h a c e asi propia sumo principio, y fuente, y juez de la verdad. As tambin los sectarios del Liberalismo, de quienes hablamos, pretenden que en el ejercicio do la vida ninguna potestad divi-
na hay que obedecer, sino que cada uno es ley para si, de
donde nace esa moral que llaman independiente, que, apartando la voluntad, bajo pretesto de libertad, de la observancia de los preceptos divinos, suele conceder al hombro
una licencia sin limites. Fcil es adivinar dnde conduce
todo esto, especialmente al hombre que vive en sociedad.
Porque una vez establecido y persuadido que nalie tiene
autoridad sobre el hombre, sigese no estar lucra de l y
sobre l la causa eficiente de la comunin y sociedad civil,
sino en la libre voluntad de los individuos, tener la potestad
pblica su primer origen en la multitud, y adems, como en
cada uno la propia razn es nico guia y norma de las acciones privadas, debe serlo tambin la de todos para todos,
en lo tocante las cosas pblicas. De aqui que el poder sea
proporcional al nmero, y la mayora del pueblo sea la autora de todo derecho y obligacin. Pero bien claramento
resulta do lo dicho cuan repugnante sea todo esto la razn: repugna en efecto sobre manera, no solo la naturaleza del hombre, sino la de todas las cosas criadas, el querer que no intervenga vnculo alguno entre el hombre la
sociedad civil y Dios, Criador, y por tanto Legislador Supremo y Universal, porque todo lo hecho tiene forzosamente
algn lazo para que lo una con la causa que lo hizo; y es cosa
conveniente todas las naturalezas, y aun pertenece la
perfeccin de cada una de ellas, el contenerse en el lugar
y grado que pide el orden natural, esto es, que lo inferior
se someta y deje gobernar por lo que le es superior- E adems esta doctrina perniciossima, no menos las naciones
que los particulares. Y en efecto, dejando el juicio de lo
bueno y verdadero la razn humana sola y nica, desaparece la distincin propia del bien y del mal; lo torpe y lo honesto no se diferenciarn en la realidad, sino segn la opinin y juicio de cada uno; ser licito cuanto agrade, y, establecida una moral, sin fuerza casi para contener y calmar
los perturbados movimientos del alma, quedar naturalmente abierta la puerta toda corrupcin. En cuanto la
cosa pblica, ia facultad do mandar se separa del verdadero y natural principio, de donde toma toda su virtud para
obrar el bien comn; y la ley que establece lo que se ha de
hacer y omitir, so deja al arbitrio de la multitud ms numerosa, lo cual es una pendiente que conduce la tirana. Rechazado el seoro de Dios en el hombro y en la sociedad,
es consiguiente que no hay pblicamente religin alguna, y
domos seguramente conocer por seales c l a r a s indubitables. Tanto ms, cuanto que estas leyes, por t e n e r el mismo principio y el mismo autor que la eterna, concuerdan
del todo con la razn, perfeccionan el derecho natural,
incluyen el magisterio del mismo Dios, que, precisamente
p a r a que nuestro entendimiento y nuestra voluntad no caigan en error, rige entrambos.benignamente, gnindolos
al mismo tiempo que les o r d e n a . Quede pues, s a n t a inviolablemente unido lo que ni puedo ni debe separarse; y sirvaso Dios en todo, como la misma razn n a t u r a l lo ordena,
con toda sumisin y obediencia.
Algo m s moderado son, pero no ms consecuentes consigo mismos, los que dicen que, en efecto, se h a n de r e g i r
segn las leyes divina la vida y costumbres de los particulares, pero no las del Estado. P o r q u e en las cosas pblicas
es permitido a p a r t a r s e de los preceptos de Dios, y no tenerlos en cuenta al establecer las leyes. De donde sale aquella perniciosa consecuencia: que es necesario s e p a r a r la
Iglesia del Estado. No os difcil conocer lo absurdo de todo
esto: porque, como la misma naturaleza exige del Estado,
que proporcione los ciudadanos medios y oportunidad
con que vivir honestamente, estoes, segn las leyes de Dios,
y a que es Dios el principio de toda honestidad y justicia, repugna, ciertamente por todo extremo, que sea lcito al Estado el descuidar del todo esas leyes, establecer la menor
cosa que las contradiga. Adems, los que gobiernan los
pueblos son deudores la sociedad, 110 solo de p r o c u r a r l e
con leyes sabias la prosperidad y bienes exteriores, sino de
m i r a r principalmente los Irenes del a l m a . Ahora bien: p a r a
incremento de estos bienes del a l m a , nada puede imaginarse ms propsito que estas leyes, de que es- autor Dios
mismo; y por esta c a u s a los que en el gobierno del Estado
no quieren tenerlas en cuenta, hacen que la potestad poltic a se desvie de su propio instituto y de las prescripciones
de la naturaleza, Pero lo que m s importa y Nos hemos
ms de una vez advertido, es, que aunque la potestad civil
110 mira prximamente al mismo fin que la religiosa, ni vapor las mismas vas, con todo al ejercer la autoridad, es
f u e r z a que h a v a n de encontrarse, veces, una con otra.
Ambas tienen los mismos sbditos, y no es r a r o d e c r e t a r
u n a v otra a c e r c a de lo mismo, bien que con motivos diversos. Llegado este caso, y siendo el chocar cosa necia y
abiertamente opuesta ia voluntad sapientsima de Dtos,
es preciso algn modo y orden, con que a p a r t a d a s las caus a s de porfas y rivalidades, h a y a conformidad en las cosas
que h a n de hacerse. Con razn se ha comparado esta conformidad la unin del alma con el cuerpo, igualmente provechosa entrambos, cuya desunin, al contrario, es perniciosa, singularmente al cuerpo, que por ella pierde la vida.
P a r a que mejor se v e a todo esto, bueno ser considerar
una por una esas varias conquistas de la libertad que se dicen logradas en nuestros tiempos. Sea la p r i m e r a , consider a d a en los par colaros, la que llaman libertad de cultos, en
tan g r a n m a n e r a contraria la virtud de la religin. Su fundamento es estar del todo en mano de c a d a uno el profesar
la religin que m s le acomode, el no profesar ninguna.
Pero, m u y a l contrario, entro todas las obligaciones del
hombre, la m a y o r y ms santa es, sin sombra de duda, la que
nos m a n d a adorar Dios pa y religiosamente. Dedcese
esto necesariamente de estar nosotros de continuo en poder
de Dios, y ser p o r su voluntad y providencia gobernados, y
lener en l nuestro origen, y h a b e r de tornar El. Allgase
esto, que no puede d a r s e virtud verdadera sin religin.
Porque la virtud moral es la que versa en las cosas que nos
lle v a n Dios con sumo y ltimo bien del hombro; y p o r tanto, la religin, que obra las cosas directa inmediatamente
ordenadas al honor dirim (1), es la primera y es la reguladora de todas las virtudes. Y si se indaga, y a que hay varas religiones desidentes entre si, cul ha de seguirse entre
todas, responden, una la razn y la naturaleza: la que
Dios h a y a mandado y puedan fcilmente conocer los hombres por ciertas notas exteriores con que quiso distinguirla
la Divina Providencia p a r a evitar un error, al cual, en cosa
de t a m a a importancia, haba de seguirse s u m a ruina. Asi
que, al ofrecer al hombre, esta libertad de cultos, de que vamos hablando, se le da f a c u l t a d p a r a pervertir abandon a r impune una obligacin santsima, y tornarse, por lo
tanto, al mal, volviendo la espalda al bien inconmutable; lo
cual, como hemos dicho, 110 es libertad, siuo depravacin
de ella y servidumbre del alma envilecida bajo el pecado.
Considerada en el Estado la misma libertad, pide que
ste 110 tribute Dios eulto alguno pblico, por no haber razn que lo justifique; que ningn culto sea preferido los
otros; y que todos ellos tengan igual derecho, sin respeto
(1) S. Til.,2." 2 i). LXXXI, a. 6.
ninguno al pueblo, dado caso que ste haga profesin de catlico, P a r a que todo esto f u e r a justo, habra de ser v e r d a d
que ia sociedad civil no tiene p a r a con Dios obligaciones algunas, que puede inflingirlas impunemente; pero no es
menos falso lo uno que lo otro. No puede, en efecto, dudarse
que la sociedad establecida entre los hombres, y a se mire
sus partes, y a su forma, que es la autoridad, y a su causa, y a la gran copia de utilidades que a c a r r e a , existe por
voluntad de Dios. Dios es quien cri al hombre p a r a vivir en
sociedad, y quien le puso entre sus semejantes p a r a que las
exigencias naturales, que l no pudiera satisfacer solo, las
viera cumplidas en la sociedad. Asi es que l a sociedad, por
serlo, ha de reconocer como p a d r e y autor Dios, y reverenciar y adorar su poder y su dominio. Veda, pues, la justicia, y vdalo tambin ia razn, que el Estado sea ateo, lo
que viene p a r a r en el atesmo, quesc h a y a de igual modo
con respecto las v a r i a s que llaman religiones, y conceda
todas promiscuamente iguales derechos. Siendo, pues, necesario al Estado profesar u n a religin, ha de profesar l a
nica verdadera, la cual sin dificultad se conoce, singularmente en los pueblos ca tlicos, puesto que en ella aparecen
como sellados los c a r a c t e r e s de la verdad. Esta religin es,
pues, la que han de conservar los que gobiernan; sta la que
h a n de proteger, si quieren, como deben, atender con prudencia y ltimamente la comunidad de los ciudadanos. L a
autoridad pblica est, en efecto, constituida p a r a utilidad
de sus subditos; y aunque prximamente mira, proporcionarles la prosperidad"de esta v i d a terrena, con todo, 110 debe
disminuirles, syio aumentarles la facilidad de conseguir
aquel sumo y ltimo bien, en que est la sempiterna bienav e n t u r a n z a del hombre, y que no puede llegarse en descuidndose de la religin.
Pero y a otras veces hemos hablado de esto m s largamente: a h o r a solo queremos advertir, que una libertad de
este gnero es daossima la libertad v e r d a d e r a , tanto de
los que gobiernan como de los gobernados. A maravilla
aprovecha, por el contrario, la religin; como que pone en
Dios el origen de l a potestad, y gravisimamente ordena,
los principes no descuidar sus deberes, no m a n d a r injusta
ni a c e r b a m e n t e , g o b e r n a r su pueblo con benignidad, y
casi coii caridad p a t e r n a . Quiere que los ciudadanos estn
sujetos los gobernantes legtimos como ministros de
Dios, y los une ellos, 110 solamente por medio de la obc-
diencia, sino por el respeto y el amor, prohibiendo toda sedicin y todo conato que pueda turbar el orden y tranquilid a d pblica, y que al cabo son c a u s a de que se estreche
con mayor freno la libertad de los ciudadanos. No hay que
decir cunto conduce la religin las buenas costumbres,
y stas ia libertad; puesto que la razn demuestra y la
historia confirma que, cuanto ms morigeradas son las naciones, tanto m s p r e v a l e c e n en libertad, en riquezas y
en podero.
Volvamos a h o r a algn tanto la atencin hacia la libertad de hablar y de imprimir cuanto place. Apenas es necesario n e g a r el derecho semejante libertad cuando se
ejerce, 110 con a l g u n a templanza, sino traspasando t o d a
moderacin y todo lmite. El derecho es una facultad mor a l que, como hemos dicho y conviene repetir mucho, es
absurdo suponer h a y a sido concedido por la naturaleza de
igual modo la verdad y al error, la honestidad y la torpeza. H a y derecho p a r a p r o p a g a r en la sociedad libre y
prudentemente lo verdadero y lo honesto p a r a que se extienda el m a y o r nmero posible su beneficio; pero en cuanto las opiniones falsas, pestilencia la ms mortfera del
entendimiento, y en cuanto los vicios, que corrompen el
alma y las costumbres, os justo que la pblica autoridad
los cohiba con diligencia p a r a que no v a y a n cundiendo insensiblemente en dao de la misma sociedad. Y las maldades de los ingenios licenciosos, que redundan en opresin
de la multitud ignorante, no han do ser menos reprimidas
por la autoridad de las oyes que cualquiera injusticia cometida por fuerza contra los dbiles. Tanto ms, cuanto
que la inmensa mayora de los ciudadanos no puede de
modo alguuo, puede con suma dificultad, p r e c a v e r esos
engaos y artificios dialcticos, singularmente cuando halagan las pasiones. Si todos es permitida esa licencia ilimitada de h a b l a r y escribir, n a d a ser y a sagrado inviolable; ni a n se perdonar aquellos grandes principios
naturales t a n llenos de v e r d a d , y que forman como el patrimonio comn y juntamente nobilsimo del gnero humano. Oculta a s i l a verdad en las tinieblas, casi sin sentirse,
como muchas veces sucede, fcilmente se enseorear de
las opiniones h u m a n a s el error pernicioso y mltiple. C011
lo cual recibe tanta v e n t a j a la licencia como detrimento la
libertad, que ser tanto mayor y ms segura cuanto mayores f u e r e n los frenos de la licencia. Por lo que dice res-
ENCCLICAS
pecto i la cosas opinables, dejadas por Dios las disputas de loa hombres, es permitido, sin que ello se oponga
la naturaleza, sentir lo que acomoda y libremente hablar
dlo q u e s o siente, porque esta libertad nunca induce al
hombre oprimir la verdad, sino muchas veces investigarla y manifestarla.
So de otra m a n e r a so ha de juzgar la que llama libertad
de enseanza. No puede, en efecto, caber duda de que slo
l a verdad debe llenar el entendimiento, porque en ella est
el bien de las naturalezas inteligentes y su fin y perfeccin;
de modo tifo la, enseanza no puede ser sino de verdades,
tanto p a r a los que ignoran como p a r a los que y a saben,
p a r a dirigir unos al conocimiento de la verdad y conservarlo en los otros. Por esta causa, sin duda, es deber propio de los que ensean, librar de error los entendimientos y c e r r a r con seguros obstculos el camino que conduce
opiniones engaosas. Por donde se v cunto repugna
la razn esta libertad de que traamos, y cmo ha nacido
p a r a pervertir radicalmente los entendimientos al pretender serle licito enseriarlo todo segn su capricho; licencia
que nunca puedo conceder al pblico la autoridad del Estado sin infraccin de sus deberes. Tanto ms, cuanto que
puede mucho con los oyentes la autoridad del maestro, y
es rarsimo q u e pueda el discpulo juzgar, por si mismo, si
es no verdad lo que explica el que ensea.
Por lo cual es necesario que esta libertad no salga de
ciertos trminos, si lia de ser honesta, es decir, si no ha de
suceder impunemente que la facultad de ensear se trueque cu instrumento de corrupcin. Pero las verdades acerca de las que h a de versar nicamente la doctrina del preceptor, son d e dos gneros: naturales y sobrenaturales. L a s
naturales, como son los primeros principios y los deducidos
inmediatamente de ellos por la razn, constituyen un como
patrimonio comn del gnero humano, y, puesto que en el
se apoyan como eu tirmisimo fundamento las costumbres,
la justicia, l a religin, la misma unin social, nada seria
tan impo, tan neciamente inhumano como el dejar que sea
profanado y disipado. Ni ha de conservarse menos religiosamente el preciossimo y santsimo tesoro de las cosas que
conocemos p o r habrnoslas revelado el mismo Dios. Las
principales se demuestran con muchos ilustres argumentos, de que usaron con frecuencia los Apologistas, como
son: e l h a b e r Dios revelado algunas cosas: el haberse hecho
DE S . S . L E N
XIII
385
carne el Unignito de Dios para dar testimonio de la verdad; el haber fundado el mismo Unignito una sociedad
perfecta, que es la Iglesia, de la cual es cabeza l mismo,
y que prometi estar con ella hasta la consumacin de los
siglos. A esta sociedad quiso que quedaran encomeadadas
cuantas verdades ense, con la condicin de que las guardase, las defendiese y con autoridad legtima la ensefiase;
y la vez orden todos los hombres, que obedecieran i
su Iglesia no menos que El -mismo, teniendo segura los
que as no lo hicieran su perdicin sempiterna. Consta,
pues, claramente, que el mejor y ms seguro maestro dl
hombre es Dios, fuente y principio de toda verdad, y tambin el Unignito, que est en el seno del Padre, y e camino, verdad, vida, luz verdadera que ilumina i todo hombre, y cuya enseanza han de prestarse todos docilmente: et erunt onrnes docibiloe nei. Pero, en punto de fe y da
costumbres hizo Dios la Iglesia participe del magisterio
divino, y, por beneficio tambin divino, libre de error; por
lo cual es la ms alta y segura maestra de los mortal, y
en ella reside el derecho inviolable la libertad de nsear. Y, de hecho, sustentndose la Iglesia con la doctrina
recibida del cielo, nada ha antepuesto al cumplimiento
exacto del encargo que Dios le ha confiado; y ms fuerte
que las dificultades que por todas partes la rodean, no ha
aflojado un punto en defender la libertad de su magisterio.
Por este camino, desterrada la supersticin miserable, se
renov el orbe segn la cristiana sabidura. Pero como la
razn claramente ensea que entre las verdades reveladas
y las naturales no puede darse oposicin verdadera, y asi
que cuanto aquellas se oponga, ha de ser por fuerza
falso, por lo mismo dista tanto el magisterio de la Iglesia
de poner obstculos al deseo de saber y al adelanto en las
ciencias, de retardar do algn modo el progreso y cultura de las letras, que antes les ofrece abundantes luces y
segura tutela. Por la misma causa es este magisterio do
no escaso provecho la misma perfeccin de la libertad
humana; puesto que es sentencia do Jesucristo, Salvador
nuestro, que el hombre es hecho libre por la verdad, cognoscetis oeritatem et- esritas liberabit vos. No hay, pues, motivo para que la libertad genuina se indigne y la verdadera ciencia lleve mal las justas v debidas leyes con que la
Iglesia y la razn una exigen que se ponga limites las
enseanzas de los hombres; antes bien la Iglesia, como
EnoMicai,-,
dopoderoso, p e r m i t e que h a y a m a l e s en e l ^ d o , p a r t e
p a r a que no se i m p i d a n m a y o r e s bienes, en pa
no se sigan mayores males. Justo es imitar
la sociedad al que gobierna el mundo;
que la autoridad h u m a n a no puede impedir todo, los males
debe conceder y dejar impunes muchas cosas que han de ser,
sin embargo, castigadas por la divina Prov M y
*J
ticia (1). Pero en t a l e s circunstancias, si por e a u s a del bien
comn! V solo p o r ella, p u e d e y a u n debe la ley .humana tol e r a r el m a l , no p u e d e sin embargo, ni debo aprobarlo n
quererlo en 'si mismo; porque, como el mal en mismo> es
privacin de bien, r e p u g n a al bien comn, que debe quer^r
el legislador y defenderlo cuanto mejor pueda. Tambin en
c, o debe la ley h u m a n a proponerse imitar 4 Dos, que a
permitir q u e h a v a m a l e s en el mundo, m quiere que los males
haqan,ni auiire que no se hagan, sino quiere
permitirjue
los hoya, lo 'cual es bueno (a), sentencia del Doctor Anglico,
que bcvisiinamente e n c i e r r a toda la doctrinado a tolerancia de los males. P e r o h a de confesarse p a r a juzgar con
acierto, que c u a n t o es m a y o r el mal que ha de tolerarse en
a saciedad, otro t a n t o dista del mejor este gnero de soc edad- y adems, como la tolerancia do los males es cosa toc a n e la p r u d e n c i a poltica, h a d e estrecharse absolu amente los limites que pide la c a u s a d e esta tolcrane.a e t 0
es al pblico b i e n e s t a r . De modo que si daa este y ocaS n a m a y o r e s m a l e s la sociedad, es consiguiente que y a
no I Ucita, por f a l t a r en tales circunstancias l a razn de
bien Pero si p o r l a s circunstancias particulares de un Estado acaece no r e c l a m a r l a Iglesia contra alguna de estashb rtades m o d e r n a s , no porque las p r e f i e r a ^ s ,
no porque j u z g a conveniente que se permitan, f o r a d o *
"os tiempos h a r a uso de su libertad, y persuadiendo, ex or
t a n l o suplicando, p r o c u r a r a , como debe, cumplir el
e S ' g o que Dios le ha encomendado, que es mirar p o r l a
S
e t e r n a de los hombres Pero siempre es v e r d a d
que libertad s e m e j a n t e , concedida indistintamente todos
y p a r a todo, n u n c a , como hemos repetido v ^ i a s v e c e s s e h a
de buscar p o r s m i s m a , por ser r e p u g n a n t e a la razn que
lo verdadero y lo falso t e n g a n igual derecho.
Y en lo t o c a n t e tolerancia causa e s t r a e z a cuanto at a n de la p r u d e n c i a y equidad de la Iglesia los que profesan
W
S.Aug,*.
1.1. c, 6, u . U . - S . T h o m , 1.
13, t .
EFISTOLA ENCYCLICS
DE
LIBERTATE
LEOPP.
XIII
VENERABALES F 3 A T R E S
SALUTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
iBERTAS, p r a e s t n n t i s s i m u m n a t u r a e
gentia
8Ut r a t i o n e u t e n t i u m
nalurarum
h u m i n i d i g n i t a t e m u t s i t in manu
h a o c tribuit
unice
consilii
t j u e 8CtiOQum & u a r u m p o t n s t a t e m . V e r u m t a m e n
proprium,
sui, o b t i n e s l -
eiusmodi
dignitas
sicut g u m m a bon8, i t a
et s u m m a m a l a e x libertatis u s u g i g n u n t u r . S a n e i n t e g r u m est h o m i n i
parere rationi, morale bonum
sequi, d s u m m u m h n e m s u u m
recta
ordinem
debitum
perturbare,
etin
interitum ruere voluntariura. L:berator humani generis Iesus Christus, restituta a t q u e aucta n a t u r a e dignitate pristina, p'ur-iraum ipsam
iuvit hominis voluntalem; eamque hinc adiunctis gratiae suae praesidiis; illiac
sempiterna
HUMANA
est et constanter
ad meliora
bono e t me-
e i u s e s t , p a r t a n o b i s p e r I e s u m C h r i s t u m b e n e f i c i a in o m n e m
saecu-
Hanc
e n i m v e l i n i p s a "sui i n t e l l i g e n t i a a d u l t e r a n t , v c l p l u s a e q u o o p i n i o n e
d i l a t a n t , ita u t p e r t i n e r e a d r e s s a n e
rau'tas
c o n t e n d a n t , in q u i b u s , si
r e c t e d i i u d i c a r i v e l it, l i b e r e s s e h o m o n o n p o t e s t .
A l i a s N o s , n c m i n a l i m q u e i n l i t t e r i s E n c y c l i c i s Immortale
modcrnis,
stum
u t i l o q u u n t u r , Ubertatibus
est secernentes
Dei, d e
a b e o quod contra:
simul
demonstravimus,
est
Veritas: i l l u d q u e s c m r e r E c c l e s i a m l i b e n t i s s i m e p r o b a r e et re u s u q u o
r e c i p e r e s o l i t a m . Id q u o d a c c e s s i t novi, s i v e r u m q u a c r i ' u r ,
in parte
EFISTOLA ENOYCLICA
DE
LIBERTATE
LEOPP.
XIII
VENERABALES F R A T R E S
SALUTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
iBERTAS, p r a e s t a n t i s s i m u m n a t u r a e
gentia
h a o c tribuit
8 u t ratione utentium
b o n u m , i d e m q u o inielli -
nalurarum
h u m i n i d i g n i t a t e m u t s i t in manu
unice
consilii
proprium,
sui, o b t i n e s l -
eiusmodi
dignitas
sicut g u m m a bon8, i t a
et s u m m a m a l a e x libertatis u s u g i g n u n t u r . S a n e i n t e g r u m est h o m i n i
parere rationi, morale bonum
sequi, d s u m m u m h n e m s u u m
recta
ordinem
debitum
perturbare,
etin
sempiterna
HUMANA
est et constanter
ad meliora
bono e t me-
e i u s e s t , p a r t a n o b i s p e r I e s u m C h r i s t u m b e n e f i c i a in o m n e m
saecu-
Hanc
e n i m v e l i n i p s a "sui i n t e l l i g e n l i a a d u l t e r a n t , v e l p l u s a e q u o o p i n i o n e
d i l a t a n t , ita u t p e r t i n e r e a d r e s s a n e
rau'tas
c o n t e n d a n t , in q u i b u s , si
r e c t e d i i u d i c a r i v e l it, l i b e r e s s e h o m o n o n p o t e s t .
A l i a s N o s , n c m i n a l i m q u e i n l i l t e r i s E n c y c l i c i s Immortale
modcrnis,
stum
u t i l o q u u n t u r , Ubertatibus
est secernentes
Dei, d e
a b e o quod contra:
simul
demonstravimus,
est
Veritas: i l l u d q u e s c m r e r E c c l e s i a m l i b e n t i s s i m e p r o b a r e et re u s u q u e
r e c i p e r e s o l i t a m . Id q u o d a c c e s s i t novi, s i v e r u m q u a c r i ' u r ,
in parte
q u a d a m i n q u i n a t o r e c o n s i s t i t, q u a m l i K b u e n i a t e m p o r a
n o v a r u m libido c u o i a p e p e r e r e . S e d
opinione pertinaces,
quoniam
ac rerum
s u n t p l u r e s in h a c
vitii, s u m m u m a e t a t i s n o s t r a e d e c u s e t c o n s t i l u e n d a r u m
civitatum
pu-
blica N o b i e m e t i p s i s utilitate p r o p o s i t a , e i u s m o d i a r g u m e n t u m
per-
r e c t a p e r s e q u i m u r , sive in p e r s o n i s ca s i n -
g u l i s . s i v e in civitate s p e c t e t u r P r i n c i p i o t a m e n
l i b e r i a t e naturali
iuvat aliquid
atque
principium
est,
unde
de
omnino
genusemnc
l i a n e quidem o m n i u m iudi-
iis
impulsu
acquirunt
in
singulis
su-
ob
h a n c caussam indicare homo potisi, quod animum habet natura simp l i c e m , s p i r i t u a l e m c o g i l a t i o n i s q u e p a r t i c i p e r o : qui i d c i r c o q u o d
est
Deo,
transgre-
agendi: quo
fit
ut, i m m u t ^ b i l b u s a c n e c e s s a r i a v e r i b o n i q u e r a t i o n i b u s i u d i c i o c o m p r e h e n s i s , b o n a illa s i n g u a r i a n e q u a q . u a m e s s e n e c e s s a r i a v i d e a t
I l a q u e c u m a n i m o s h o m i n u m segregato?* e s s e s t a t u i t u r a b o m n i c o n cretione mortali e o s d e r a q u e facullale cogilandi pollere, t i m u l
ralis libertas in
fondamento
suo
firmissirae
natu-
consiituitur.
tuetur
ut d o g m a .
N e q u e id s o l u m : s e d c o n t r a
c^ntentione
insanos
repuleril;
L i b e r t s i t a q u e , u t d i x i m u s . e o r u m e s t , qui r a t i o n i s s u t i n t e l l i g e n t i a e s u n t p a r t i c i p e s , p r o p r i a : e a d e m q u e . si n a t u r a c i u s c o n s i d e r e t u r
n i h i l e s t a l i u d n i s i f a c u l t a s p l i g e n d i r e s a d id, q u o d p r o p o s i t u r a e s t ,
i d o n e a s , q u a t e n u s qui f a c u l t a t e m h a b e t u n u m a l i q u o d e l i g e n d i e p a r i b u s , is e s t f a c l o r u m s n o r u m d o m i n u s .
lamvero quia o m n e , quod
rei c u i u s p i 8 m a d i p i s c e n d a e c a u s s a a s s u m i t u r , r s l i o n e m habet b o n i quod utile d'citur: b o n u m a u t e m h o c habet n a t u r a , ut p r o p r i e a p p e t i tionem moveat, idcirco liberum arbilrium est voluntatis proprium,
seu potius ipsa voluntas est, q u a t e n u s in agendo h a b e t delectus
f a c u l l a t e m . S e d n e q u n q u a m v o l u n t a s m o v e t u r , nisi m e n t i s cognitio
velut fax qu8edam prae'.uxerit; videlicet b o n u m , voluntati concup
t u m , e s t n e c e s s a r i o b o n u m q u a t e n u s r a t i o n i c e g n i t u m . E o vel m a g i s
quod in o m n i b u s voluntalibus delectum s e m p e r iudicalio praeit de
verilate b o n o r u m , e t q u o d n a m sit a n l e p o n e n d u m ceteris. Alqui iudiCare, r a t i o n i s e s s e n o n v o l u n t a t i s , n e m o s a p i e n s d u b i t a t . L i b e r t a s
i g i l u r si in v o l u n t a t e i n e s t q u a e n a t u r a s u a ^ p p e l i l u s e s t r a t i o n i
o b e d i e n s , c o n s e q u i t u r u t et i p s a , sicut, v o l u n t a s , in b o n o v e r s e t u r
rationi consentaneo.Nihominus quoniam utraque facults a perf e c l o 8 l i e s t , f i e r i p o t e s t a c s a e p e fit, u t m e n s v o l u n t a t i p r o p o n a t q u o d
n e q u 8 q u a m sit r e a p s e b o n u m , sed h a b e a t a d u m b r a l n m s p e c i e m boni
a t q u e i n id s e s e v o l u n l s s a p p l i c e t . V e r u m s i c u t e r r a r e p o s s e r e q u e
ipsa e r r a r e vjtium est, quod m e n t e m non omni p a r ' e perfectam
a r g u i i , e o d e m m o d o n r r i p e r e f a l l a x fictumque b e n u m . o s t o i n d i c i u m
liberi arbitrii, sicut aegritudo vilae, est t a m e n vitium quoddam libertal'S. Ita p a r i t e r v o l u n t a s , h o c ipso q u o d a r a t i o n e p e n d e t , q u a n d o
q u i d q u a m a p p e r t q u o d a r e t a r a t i o n e dissirteat. vitio q u o d a m f u n ditus inquinai libertatem, eademque perverse utitur. Ob eamque
c a u s s a m D e u s i n f i n i t e p e r f e c l u s , t|ii> c u m sit s u m m e i n t e l l i g e n s e t
p e r e s s e n t i a m bonits, est etiam s u m m e liber, m a l u m c u ' p a e velie
nulla ratione potest; ncc possunt, propter contemplationem s u m m i
boni, beati caelites. Seite A u g u s t i n u s a i q u e a d v e r s u s P e l a g i a n o s
n o e a n i m a d v e r i e b a n t si p o s s e d e c e r c a b o n o s e c u n d u m n a t u r a m
esset p e r f e c t i o n e m q u e liberlatis iam Deus, Iesus Christus, Angeli,
b e a t i , in quibiis o m n i b u s ea p o t e s t a s n o n est, e u t n o n c s s e n l liberi,
aut c e r t e m i n u s perfecte essent, q u a m h i m o viator atquc i m p e r f e c l u s .
D e qua re D o c t o r Angecufi multa saepe disputt, ex q u i b u s eftici
cogique potasi, facultalem peccandi non libertatem esse, sed Servitut e n ) . S u b l i l i s s i m e i l l u d i n v e r b a C h r i s t i D o m i n i (1). Q u i Tacit p e c c a -
r e c e n t i o r i a u t e m s e l a t e n e m o e s t n e s c i u s q u a n t o s t u d i o q u a n l a q u e vi
t u m in C o n c i l i o T r i d e n t i n o , t u m p o s l e a a d v e r s u s I a n s e n i i s e c t a t o r e s ,
oro l i b e r o h o m i n i s a r b i t r i o d i m i c a v c r i t , n u l l o l e m p o r e n u l l o q u e loco
fatalismum
pas.a c o n s i s t e r e .
ideo q u i f a c i t p e c c o l u m , s r v u s e s t p e c c a t i . - Q u o d s a t i s p e r s p i c u e
ipsa v i d e r a l p h i l o s o p h i a
veterum, atque
ii
praecipue
quorum
est
d o c l r i n a , Disi s a p i e n t e m , l i b e r u m e s s e n e m i n e m : s a p i e n t e m v e r o , uU
exploratum est, nominabant, qui c o n s t a n t e r s e c u n d u m n a t u r a m , h o c
est h o n e s t e et c u m v r l u t e v i v e r e d i d i c i s s e t .
Q u o n i a m igitur talis est in homine c o n d i t i o libertatis, nptis
adiumentis
praesidiisque
munienda, q u a e
erat
c u n c t o s eius molus
ad
hoc
quae
e s s e in a n i m a n t i b u s p o t e s t , q u i n e c e s s i t a t e
est o g e n d o r u m a t q u e
quidem proprie
nulla
agunt, propterea
quod
q u i d q u i d a g o n i , n a t u r a e a g u n t i m p u l s a , n e c a l i u m u l l u m s e q u i ex s e
p o s s i m i in a g e n d o m o d u m . V e r u m e o r u m . q u i l i b e r i a t e f r u u n t u r , i d e o
in p o t e s t l e e s t a g e r e , n o n a g e r e , ita v e l s e c u s a g e r e , q u i a t u m , q u o d
v o l u n t , e l i g u n t , c u m a n t e c e s s i t illud q u o d d i x i m u s r a t i o n i s j u d i c i u m .
Quo quidem
iudicio n o n m o d o s t i t u i t u r q u i d
h o n e s l u m n a t u r a sit,
inatto rationis
tenere
omnia
summum
finem
facienda. lamvero
lex n o m i n a t u r . Q u a m o b r e m c u r h o m i n i lex
tamquam
in r a d i c e , q u a e r e n d a . Nihilque t s m p e r v e r s u m p r a e p o s t e r u m q u e dici
cogilarive posset q u a m illud, h o m i n e m , q u i a n a t u r o I b e r est, idcirco
e s s e o p o r t e r e l e g i s a x p e r t e m : q u o d si ila e s s e t , h o c p r o f e c t o
conse-
lex e s t ,
eumdemque
allicit, a p e c c a n d o
quae scripta
a n i m i s s i n g u l o r u m , q u i a ipsa r s t
est
humana
h o c e s t in v e r a p o t e s t a t e
el finem,
eaque
mundum gubernanlis
In q u i b u s
ho-
p r i n c e p s est
est, ut i m p e r a r e t e m e r e et a d l i b i d i n e m q u e a n l , q u o d
parileriUgitioPraetcrea
tSimul
Si q u i d igilut- a b a l i q u a p o t e s t a t e s a n c i - l u r , q u o d a p r i n -
vim
r e t u r , t a m i n p e r s o n i s s i n g u l i s q u a m in c o u s o c i a t i s , n e c m i n u s
q u i i m p e r a r . ! q u a m in iis q u i p a r e n t ,
iniuria improborum
necessitatem
iniis
comp'ectitur
iustisque
ab
et qui potest ili resistt, Dei ordinahoni resistili quo modo multum
obedientia adipisciiur nobilitatis, c u m iustissimae
allissimaequeauc-
l o r i U t i a d h i b e a t u r . V e r u m u b i i m p e r a lidi i u s a b e s l , vel si q u i d q u a m
praecipiitar
rectum
e s t n o n p a r e r e , scilicet h o m i n i b u s , u t D e o p a r e a t u r . S i c p r a e c l u s o ad
tyranidem
sunt
N a t u r a i g i l u r l i b e r i , tis h u m a n s e , q u o c u m q u e Li g e n e r e
v e r i s s i m u m officium e s t v e r e r i auctoritalem,
raembris,
libertitis,
rei-
q u a e in
eo
e s t , q u e m a d m o d u m d e m o n s t r a v i m u s , ut q u i s q u e p o s s i t s e c u n d u m
le-
ob-
clesiam n e m o a u d e r e t propter
hoc iustissimum
in h o -
m i n e s I m p e r i u m Dei t a n t u m o b e s i ut l i b e r a l e m lollat a u t u l l o
diminuat, ut potius tuaatur a c perfciat. S u u m
c l a r t et a s s e q u t ,
omnium naturarum
est vera
quippe
fincm
periectio:
modo
conse-
supremus
Hacc venssimae
altisssimaeque
praecepta
divi,,, A u c t o r i s su, e r u d i t a p a s s i m p r o p a g a v i !
et
munus
ln
suum
. ?
e ,
'
e r c
doctrinae,
vel
propiorem
quibus
solo
ad
inaudita
plane
vocani
vetcribus sanctitatem.
Deo s i r . u l e f o i u c t p e r f e c t i o n s c o m p o t e m
s e m p e r p e r m a g n a vis Ecclesiao
ethni-
hominem
efiectumque
libertatis.-Ita
apparuit in custedienda
luendaque
civili et p o l i t i c a l i b e r i a t e p o p u l o r u i n . K l u s i n h o c g e n e r e
enumerare
maxime
benefidoque
germanita-
Graecum,
neque
est
iilud
Ecclcsiac
suorum
barbarum
in b a c p a r t e
posse: sed
3 g r e s t e s mores p e r m a n e r e diu non
liberta lis n o m i n e a b s u r d a m q u o m d a m c o n s e c t a n t u r
licenliam.
appellari
C u i u s m o d i s u n t e x ilia t a m l a t e
non
et m e -
ima tamque
po-
Liberates
volunt.
R e v e r a quo s p e c t a u t in philosopia
tae,
te-
ir.imiaam.
ipsis
nuoquam
essermi:
serciam,
racam
illud q u o d p e r s u m m a m i n i u r i a m
S e d i a m p e r m u l l i l . u c i f r u m i m i t a t i , c u i u s e s t Ha n e f a r i a v o x
eodem in r e morali a c
p o s i l a a Naturalistis
Iamvero
Nuturatistae,
civili s p e e t a n t
seu
Liberalismi
principia in m o r e s a c l i o n e m q u c
lotius
rationalismi
humanee
Jiationalts-
fautores,
qui
vilaededucunt,
principatus raliotis
capul
recusans,
I t a illi, q u o s d i x i m u s ,
Liberalismi
s e c t a l o r e s in a c l i o u e v i t a e n u l l a m c o n t e n d u n t e s s e , c u i p a r e n d u m sii
d i v i n a l a p o t a s t o t e m , sed sibi q u e t n q u e e s s e l e g e m : U n d e e a
phia morum gignitur,quam
independentem
philoso-
specie
l i b e r t a tis a b o b s e r v a n t i a d i v i n o r u m p r a e c e p t o r u m v o l u n t a t e m
remo-
homi-
s o l e t h o m i n i d a r e . Q u a e o m n i a in
eflicientem concilialionis-civilis
esse
nemiilem
pervidcre.
conscquitur
el societatis n o n in
q u a e r e n d a m : po.tcstatem
publicam
prin-
voluntate
mullitudine
i m m a n i t ti m a n s u e t u d i n e m , b a r b a r i a e t e n e b r i s l u m e n v e r i l a l i s b r e v i
v o l u t a p r i m o l'onte r e p c t e u d a m , p r a c t e r e a q u e ,
s u c e e s s u r u m . Item p o p u l o s civili u r b a n i t a t e e x c u l t o s m a g , l i s a f f i c e r c
benefici is n u l l o t e m p o r e
oportere
Ecclesia
deait,
vere sistendo
iniquorum
universis
in r e r u m
genere
sicutratiosingulorum
publicarum.
llinc
p'urimum
a r b i t r i o , vel p r o p u l s a n d o a c a p i t e i n n o c e n l i u m el l e n u i o r u m
iniuriis
vel d e m u m o p e r a d o n d a ut r e r u m p u b i i c a r u m e a c o n s l i t u t i o
valeret
q u a m oivos p r o p l e r a e q u i t a t e m a d a m a r e n l , e x t e r n i p r o p t e r p o t e n t i s m
sunt apparel.
metuorent.
Nullum siquidem
0)
15.
velie h o m i n i
ac proinde supremo
o m n i u m legislatore
nalurae repugnat,
ofhcivil
interce-
tan-
tum s e d r e r u m o m n i u m p r o c e a t a r u m : q u i a r e s o m n e s e l f e c t a s c u m
caussa, a qua effeotoe s u n t , aliquo posse a p t a s n e s u necesse est: o m n i b u s q u e n a t u r i s h o c c o n v e n i t , h o c ad p e r f e c t i o n e m s i n g u l a r u m p e r tinet, co se c o n t i n e r e loco et g r a d u , q u e m n a t u r a l i s ordo postulai,
scilicet u t ei q u o d s u p e r i u s e s t . id q u o d e s t i n f e r i u s s u b i i c i a t u r e t
pareat.Sed p r a e t e r e a est bujusmodi d o c t r i n a tum privatis h o m i n i b u s t u m c i v i t a t i b u s m a x i m e p e r n i c i o s a . S a n e r e i e c t o ad h u m a n a m
r a t i o n e m et s o l a m e t u n a m v e r i b o n i q u e a r b i t r i o , p r o p r i u m t o l H l u r
b o n i et m a l i d i s c r i m e n , t u r p i a a b h o n e s t i s n o n r e . s e d o p i n i o n e i u d i c i o q u c s i n g u l o r u m d i f f e r u n t : q u o d l i b e a t , i d e m licebit, c o n s t i t u t a q u e
m o r u m diacipliua, cuius ad c o e r c e n d o s s e d a n d o s q u e m o t u s a n i m i
t u r b i d o s n u l l a f e r e vis e s t , p o n t e fiet a d o m n e m v i t a e c o r r u p t e l a m
a d i t u s . In r e b u s a u t e m p u b l i c i s , p o t e s t a s i m p c r a n d i s e p a r a t o r a v e r o
n a l u r a l i q u e p r i n c i p i o , u n d e o m n e m h a u r i t v i r l u t e m ei'ficientem b o n i
c o m m u n i s : lex, d e iis q u a e f a c i e n d a f u g i e u i a v e s u n t s t a t u e n s , m a i o r i s m u l t i t u d i n i s p a r m i U i t u r a r b i t r i o , q u o d q u i d e m e s t i t e r ad t y r a n n i c a m d o m i n a t i o n e m p r o c l i v e . I m p e r i o D e i in h o m i n e m h o m i n u m q u e
socielatem repudiato, c o n s e n t a n e u m e s t n u l l a m esse publice religin e m , r e r u m q u e o m n i u m q u a e ad r e l i g i o u e r a r e f e r a n t u r , i n c u r i a
maxima consequetur. Similiter opinione principstus ormala, f.cilo
ad s e d i t i o n e m t u r b a s q u e l a b i t u r m u l t i t u d o , f r e n i s q u e officii e t c o n s c i e n l i a e s u b l a t i s , nihil p r a e t o r vim r e l i n q u i t u r ; q u a e tarnen v i s t a n t i
n o n e s t , ut p o p u l r e s c u p i d i l a l e s c o n t i n e r e s o l a p o s s i t . Q u o d s a l i
l e s t a t u r d i m i e a t i o p r o p e m o d u m q u o t i d i a n a c o n t r a sociaUsCM,
aliosq u e s e d i t i o s o r u m g r e g e s . q u i f u n d i t u s p e r m o v e r e c i v i t i l e s diu rooliuntur. Statuant i g i t u r a c dtfiniant r e r u m aequi uestimatores, tolei
d o c t r i n a e p r o f i c i a n t n e ad v e r a m d i g n a r n q u e h o m i n e b e r t a t e n . , a n
potius ipsam p e r v e r t a n t totamque c o r r u m p a n l .
C e r t o q u i d e m o p i n i o o i b u s i i s v e l s a i m m a n i t a t s s u a f o r m i d o l o s i s
quas a veritale aperte abliorrere, er^dernque ma.orum maximorum
c a u s s a s e s s e v i d i m u s , n o n o m n e s Libirulismi
fautore a s s e n t i u n l u r .
Quin compulsi veritatis viribus, p i u r e s e o r u m haud v e r e u t u r t a t e n
i m m o c t i a m u l t r o a f f i r m a n t , in v i t i o e s s e e t p l a n e in l i c e . i t i a m c a d e r e l i b e r t a t e m , si gei-ere s e m t e m p e r a n t i u s a u s i t , v e r i t a t i u s t i t i a que posthsbita: quocirca regendam g u b e r n a n d a m q a e recta r a o n e
e s s e , e t q u o d c o n s - q u e n s e s t , u r i n a t u r a l i s e m p i t e r n a e q u e legi d i vina suh:ec!am esse o p o r t e t : S e d h i c consislendutn rati, librum
h o m i n e m s u b e s s e n e g a n t d e b e r e l e g i b u s , q u a s i m p o n e r e D e u s velli,
alia p r a e t e r r a t i o n e m n a t u r a l e m v i a . - I d c u m d i c u n t s i b i m i n i m e c o l i a e r e n t E l e n i m si e s t , q u o d i p s i c o n s e n t i u n t n e c d i s s e n t i r e p o t e s t
i u r e q u i s q u a m , si e s t Dei l e g i s l a t o r i o b e d i e n d u m v o l u n t a s , q u i a
t o t u s h o m o in p o t e s t a t e e s t Dei et a d D e u m t e n d i t , c o n s e q u i t u r p o s s e
n e m i n e m a u c t o r i t a t i e i u s l e g i f e r a e fines m o u r a v e
praesenberc,
quii, h o c i p s o f a c i a l c o n t r a ol e d i e n t i a m d e b i t a m . i m m o v e r o si t a n tum s i b i m e n s e r r o g a r i t h u m a n a , u t , q u a e e t q u a n t a s m t tum Deo
i u r a , t u m sibi officia, v e l i t i p s a d e c e r n e r e , v e r e c u n d i a m l e g u n i d i v i n a r u m plus retinebit specie quam r e , e t arbitrium eius valebit p r a e
r e l i g i o n i s c o n t r a r i u m , s c i l i c e t d e librtate,
uti l o q u u n l u r ,
callus,
religionem.Contra
v e r o ex o m n i b u s h o m i n u m o f f i c i i s i l l u d e s t s i n e d u b i t a t i o n e
mum ac sanctissimum, quo pic religioseque Ileum colere
maxi-
homines
i u b e m u r . I d q u e n e c e s s a r i o e x eo c o n s e q u i t u r , q u o d i n D e i p o t e s t a t i
p e r p e t u o s u m u s , Dei n u m i n e
protect!, a d e u m
m i n i s n u l l a m esso s i n e
no-
c u i u s officia v e r s a n t u r in is, q u a e d u c u n l a d
ni est s u m m u m atque u l t i m u m
est,
Deura, q u a t e n u s h o m i -
ope-
ruinae essent
c o n s e c u l u r a e . Q u a p r o p t e r o b l a t a illa, de q u a l o q u i m u r , liberiate, h o e c
bomini poteetas tribuilur, u t officium s o n c l i s s i m u m i m p u n e p e r v e r ta I vel d e s e r a i , i d e o q u e u t a v o r s u s a b i n c o m m u t a b i l i
bono sese
ad
depravalio
b o n e , q u i r e m p u b l i c a m g e l ' u n t , c o n s e r v e n t , l i o n c t u e a n t u r , si v o l u n t
p r u d e n l e r a l q u e utililcr, ut d e b f n t , eivium c o m m u n i t t i c o n s u l e r e .
Publica e n i m poleslas p r o p t e r e r u m qui r e g u n t u r utililotem c o n s t i t u t a o s i : e t q u a m q u a m h o c p r o x i m e s p e c i a l , d e d u c e r e c i v e s od h u i u s :
q u a e i n t e r r i s d e g i l u r , viloe p r o s p e r i t a l e m , t o m e n n o n m i n u e r e , s e d
a u g e r e h o m i t i i d e b e t l a c u l t a t e m a d i p i s c e n d i s u m m u m illud a t q u e e x t e r n u m h o n o r u m , in q u o flicitas h o m i n u m s e m p i t e r n a consisliquo perveniri n o n potest religione ncglecla.
S e d h a e 1 alias u h e r i u s e x p o s y i m u s : in praeseutia id a n i m a d v e r t tantum volumus, istiusmodi liberlatem volde obesse verae, cum eo,
r u m qui r c g u n t . tum qui r e g u n t u r , liberlati. l ' r o d e s t a u t e m mirifico
religio, quippe q u a e primula orlum.potestalisa Dco ipso repetit, g r a v i s s i m e q u e p r i n c i p e s iubet, ol'ficiorum s u o r u r a e s s e m e m o r e s , nihil
iniuste acerbeve imperare, benigne ac fere cum carilate paterna populo p r a e s s e . E h d e m potestati iegitimae cives vull esse subiectos, ut
Dei m i n i s t r i s ; e o s q u e c u m r e c t o r i b u s rei p u b l i c a e n o n o b e d e n t i a s o l u m , sed v e r e c u n d i a e t a m o r e conitir.git, i n t e r d i c t i s s e d i l i o n i b u s ,
cunctisque incoeplis quae o r d i n e m ti-anquillitalemque publicam p e r t u r b a r e queanl. q u a t q u e tandem caussam slerurit cur msioribus
f r e n i s liberlas civiumconslringalur. Praelermitlimus q u a n t u m religio bonis m o r i b u s e o n d u c a l , e l q u a n t u m lit.ertati m o r e s b o n i . N a m
ratio ostendit, et h i s l o n a confirmt, q u o sinl m e l i u s moro tac, eo plus
liberiate etopibus etimperio valerecivilates.
Deo cultum
velit: n u l l u m a n t e f e r r i a l t e r i , s e d a e q u o i u r e o m n e s h o b e r i
n e c h a b i t a r a t i o n e p o p u l i si p o p u i u s c a t h o c u m
publice
oportere,
proteatur
nomen.
Q u a e u t r e c t a essent, v e r u m esse o p o r t e r e l , civilis h o m i n u m c o m m u nitatis officia a d v e r s u s D e u m aut nulla esse, aut i m p u n e solvi p o s s e t
quod est utrumque aperte
quin
it Dei v o k n t o t a i n t e r h o m i n e s c o n i u n c t a s o c i c t a s , sive p a r t e s , s i v e
forma
eiu s p e c t e t u r
qiias b o m i n i peril, m a g n a r u m
sive e a r u m ,
reperirei. Quamobrem
D e u m civilis socielas,
quia
esti
Itaque
I a m aliqui-t c o n s i d e r e t u r d e liberiate
loquendi,
formisque litterar u m q u - : d c u m q u e libeat e x p r i m c n d i . H u i u s profcclo n o n inodice
temperalae sed m o d u m c t i i n e n transeunti libertatis iu esse non
p o s s e , vix o t l i n e t d i c e r e . E s t e n i m e i u s f a c u l l a s m o r a l i s , q u o m , u t
di.ximus s a e p i u s q u e e s t d i c e n d u m , 8 b s u r d u m e s t e x i s l i m o r e , v e n i a l i
e l m e n d a c i o , h o n e s t a t i e t t u r p i t u d i n i p r o m i s c u e el c o m m u n i t e r a
n a t u r a d a t u m . Q u a e v e r a , q u a e h o n e s l a s u n t , ea libero p r u d e n l e r q u e
in civitate propagaci us-est u t ad q u o m p l u r e s p e r l i n e o n t , opinionura
m e n d a c i a q u i b u s nulla m e n t i c a p i t a l i o r peslis, item vitia q u a e a n i m u m m o r e s q u e c o r r u m p u n l , a e q u u m est ouctorilale pubiico diligentor coerceri, ne s e r p e r e a d perniciem reipublicae q u e o n l . P e c c a t a licentis ingenii, q u a e s a n e in o p p r e s i o n e m cadunt multiludinis imperitae, r e c i u m e s t a u c t o r i t o t e legum non m i n u s c o e r e e r i q u a m .illatas
per vim imbecilioribus iniurias. Eo m a g i s quod civium p a r s longe
maxima praestigias eavere captionesque dialecticas, pracserlim quae
b l a n d i o n l u r cupiditatibus, aut non possunt. P e r m i s s e quolibet loq u o n d i s c r i b e n d i q u e infinita licentia, nihil e s l s a n c t u m i n v i o l a t u m q u e p e r m a o s u r u m : n e i l l i s q u i d a m p s r c e i u r maxi mia v e r i s s i m i s q u o
n a t u r a e iudiciis, q u a e b a b e n d a s u n t velut c o m m u n e i d e m q u e nobiliss i m u m humani g e n t r i s polrimonium. Sic sensim obducla lenebris
v e r i l a t e , id q u o d s a e p c contingil faaile d o m i n r b i l u r o p i u i o n u m
e r r o r p e r n i c i e s u s el m u l t i p l e s . Q u a e ex re t a n t u m c a p i e i licentia
c o m m o d i , q u a n t u m detrimenti liberlas: eo enim esl m a i o r f u t u r a liberlas oc tutior, quo frena licentiae maioro.At vero de rebus opi-
bonitatis, idemque
sed m a g n a e o m n i n o utilitates e x p e c t a n d a e .
partim ne ampiiora
I l l a q u o q u e m a g n o p e r e p r a e d i c a t u r , q u a m conscientae
libertatem
n o m i n a n t i q u a a si ita a c c i p i a t u r , ut s u o c.uique a r b i t r a t u a e q u e i c e a t
D e u m colere, non colere, a r g u m e n t i s
quae
c o n v i n c i t u r . S c i p o t e s t e t i a m in h a n c s e n t c n t i a m a c c i p i , u t
ex c o n s c i o n t i a officii, Dei v o l u n t a t e m
i m p e d i e n t e , in c vitale liceat. H a e c q u i d e m
Dei l i b e r t e s , q u a e h u m a n a e d i g n i t a t e m
tur,
est
omni
vi i n i u r i a q u e
homini
maior:
vera,
liaec digna
personae
honestissime.tue-
eadcmque
Kcclesiae
semper
constanter
suo consecravere.
iuslissimamque
Et merito quidem:
Dei
fiis
ingenti
propterea
in h o m i n e s p o t e s t a t e m ,
princeps
maximumquo
ipsa c u m
singula
mala
prohibere
mnndi par
in e i s m o d i r e r u r a a d i u n c l i s , si c o m m u n i s b o n i
malum
legisla-
s i b i lex
humana proponat
brevissime
confitendum
sedi-
q u a n t o p l u s in c i v i l a t e
veUe
d i s t a r e id g e n u s c i v i t a t i s a b o p t i m o :
raali
lolerari
pernccesse
p o s t u l a t . Q u a r e si s a l u t i p u b l i c a e d e t r i m e n t u m
vero
cum
quidquam
praccipitur
quod
cum
divina
fautores, qui
faciunt principatum,
ad Deum respectu
cum
degendam
honestate
fiat,
iniuria
et contra
Q u o d si v e r e d i c e r e n t ,
rempubcam
factum
reli-
caussa
criminantur.
dines
usuque
nanda
quidem
haec, quae
penetrarent.
horum
vellet Ecclesia, in
summatim
In
8ttigimus,
iis e n i m
temporum
mala,
reipublicae
Christiana
summa
non
omnes
sane
documenta
efficacitas inest ad
panca
m a g n a n i p a r t e m iis ipsis n a t a l i b e r t a t i b u s , q u a e
nec
tarila
levia,
orre
sa-
eaque
praedicatione
fidenter
quaeritur, sanerum
h i c sii,
quo nostra
inquinali
doctrinarum
adeoque
praecepta
pondus infirmitatis
vehitur
aetos,
animorum
nihil q u i d e m
ma-
est, tanto
oporlere, quos
prudentiae,
caussa,idest
magis
ma-
omnino
salus
publica
8 f f e r a t et m a l a
tati m a i o r a p a r i a t , c o n s e q u e n s e s t earn a d h i b e r i
non
civi-
l i c e r e , q u i a in
reipubli-
suam
et
in
suadendo,
hortando,
d e b e t , m u n u s e f f i c e r e sibi a s s i g n a t u m
hominum saluli consulere.
o m n i u m et ad omnia
sed quia p e r m i s s a s e s s o i u -
Illud
libertatem
sane esset
obsecrando
s t u d e r e t , uti
a Deo, videlicet
sempiternae
esse,
est
quemadmodum
islam
pluries
politicae
vifcamque n u l l o
p r a e d i c a u t , h a n c de q u a l o q u i m u r c o n i u n c t a m
finibus
de malorum
iudicari velit,
itenique loleranliam r e r u m
circumscribi iis
At
pertineat ad
continet
e s t , si v e r e
c u m p o t e s t a t e Dei nihil
contineat.
cum
totam
read
D e u m n e c e s s e e s t , q u i in e o
quod mala essoin mundo sii.it, neque cult mala fieri, neque cult mala
Quae
non fieri, sed cult permittere mala fieri, ct hoc est bonum
tolerantia doctrinam.Sed
modo
malum,
t a m e n n e c p o t e s t n e e d e b e t id p r o b a r e a u t v e ' . l e p e r s e ; q u i a
p e r se c u m sit boni privatio, r e p u g r . a t b o n o comrr.uni, q u o d
itus
non
c a u s s a et h a c t a n t u m
c a u s s a , p o t e s t vel e t i a m d e b e t lex l i o m i n u - n f e r r e t o l e r a n t e r
larum,
divi
est imileri:
auctoriias hominum
mala,
vicis-
est,
mundo
officium^
animo
ullo p a c t o p u t a n d a
s e q u a n t u r . In
omnia
ab aequitate prndentiaque
filenlur.
Etenim
diximus, infinita
pertinet, mirum
quantum
E c c l e s i a e d i s ' t a n t , q u i Liberalismum
permittenda
licenti,
civibus
omnino
omnium
modum
pro-
earum rerum,
transiliunt,
quas
atque
quam
illuc
falsitati
firmamenlum
veritalis,
quia
dissolutum
caindemque
incorruptam
fUgitiosuraque
rpudit, idemque
tientia et lenitate
tolerantiae
adhiberi
morum
genus
fas e s s e n e g a t ,
magistram,
c o n s t a n t e r , ut
criminaniur esse a
faciunt. minime
i n vitio p o n e r c ; S e d in t a u t a
tolerantiae,
ccntingit, ut
re
persaepe
restrcti
sentiunt,
pase
ostentatione
ac tenaces
in
humanae:
rcrumque
impertiens
tam
debet,
rem
li-
recusant.
iuris
n i s i iis q u a e v e r a q u a e q u e h o n e s t a s i n t , n o n r e c u s a l q u o m i n u s q u i d piam a v e n t a t e iustiliaque alienum ferat (amen publico potestas, scilicet m a i u s aiiquod
censervandi
bonum.
vel v i t a n d i c a u s s a
Ipse
m a l u m , vel a d i p i s c c n d i
aut
i n f i n i t a e sit
Et ut omnis oratio u n a c u m
terque, perspicuitatis g r a t i a
u t totus h o m o in
conseclariis suis c a p i t a t i
verii.ima
perpetuaque
potestate
sub.ccUm,
intelligi m i n i m e p o . s e . Q u e m
quideni in D e o p r m c i p a t u m
negare,
liberi
ferre
nolle, n o n
fior.,
Dei s i t : p r e n d e
brevi-
h o m i n i s est, sed
nut
esso
abutenUs ad
praetermissa
Pei,
Nobis,
ex q u i h u s
nominai
Epistola e i i c j o l i c i
et'ficitur, uivioitiis e s s e c o n s t i t u t u m ,
M u l t i d e n i q u e rei s a c r a e a r e civili
sed tamen
faciendum
censeol,
fleclat
enim
obtemperatione
discedere,
divinai!) p a r t i c i p a n t ,
Cuius lamen
voluntas
non
quae
uno
vol
distinguitur
modo, ncque
forma mul-
u n o gradu
ex
poteslatem
distractionem
ut Ecclesia
Liberalismi
capitale v i t i u o .
omnia
non
ohsequa'ur
probunt,
tempori, et
s e a t q u e a c c o m m o d e t a d e a , q u a e in a d m i n i s t r a n d i s i m p e r i l s
est honesta
s e n t e n t i a , si d e
ut, explorata
debetur.
s a l v a officii s a n c l i l o t e p o t e s t . - V e r u m s e c u s
Profecto imperium s u r a m i
quod
oronem
o b e d i e n t i a m p r o r s u s e x u e r f i in p u b l i c i s . vel e t i a m in p r i v a t i s
domes-
Liberalismi
sicut m a x i
fondita
est de r e b u s a c iloctri-
recusore atque
Ucisque rebus,
Dei
in
m o e . et o m n i b u s p n r t i b u s p e r f e c t a e s o c i e l a t i s .
p e r d u e l i i o n e m l i b e r i a t e : p r o p r i e q u e e x a n i m i t a l i a f i e c t . o n e c o n li t u r
tiplex- p o t e s t
Ima,orlale
ul
l i b c r t a l i s p e r v e r s i t a s , ita
e s t g e n u s : o r o n i n o q u o de h o c intelligi
pessimum
debent quae
ha-
est e o r u m
conscntiunt,
subesse
m u n d i opifici a c p r i n c i p i D e o o p o r t e r e , q u i p p e c u i u s ex n u m m o orla
e s t p i a n a t u r a : sod
capiat, ipsa
iidem
leges
fidei
et m o r u m , q u a . natura
Dei a u c t o r i t a t e traditas, a u d a c t e r r e p u d . a n l ,
vel
non
saltern
ni voat.
Itaque ex dictis c o n s e q u i t u r , n e q u a q u a m licere potere, d e f e n d e r e ,
largiri, e gitandi, scribendi, docendi, iiemque promiscui'm
num
l i b e r l a t e m , veluli iura
nihil e s s e a i u n t , c u r e a r u r o
h a b e a t u r , p r a e s e r t i m p u b l i c e in c i v i t a t e ,
N a m si v e r e n a t u r a
e r r o r e v e r s e n t u r , et q u a m
Ulla t e m p e r a r i l e g e b e r l a s
parum cohacreant,
supra
vidimus.
ilia
sibimetipsis
manat perniciosa
sententia de rationi-
ditparandis: cum
definito tamen m o d e r a t o n e ,
generent. Ubi
vero
harum
s u b i e c t . csl opinio d u p l e x . - P l u r e s
ut in o m n i iure societatis
h u m a n a e , in i n s t i l u t i s ,
monbus,
legibus,
q u a m si e s s e t o m m n o n u l l a :
singulis, c i v i b o s
operam.
Contro
enim
e l p e n i t u s e l t o t a m , ita
Eccle-
permissa
f a o u l U i l e , u l p r i v a t i m , si l i b e a t , d e n t
qos plane
vis a r g u m e n t o r u m
omnium
roligio-
q u f c lie-mini n a t u r a
dederit.
Dei d e t r e c t a . i ius
esselnec
i s t a g e n e r a l i b e r t a t i s , p o s s e q u i d e m , si i u s l a e c i - u s a e s i n l , t o l e r s r i ,
facultalem
lotidcm.
dedissot, imperium
p o t e s t tea, i n m u n e r e d i e s i m i e l g r a d u d i s p a r i , o p o r t e r e t a m e n e s s e
ad s u m m u m
n e in l i b i d i n c m s t q u e i n s o l e n t i a m delibertatum
vigel eoasuetudo.
quatenus rerum
Omnis enim
honestarum maiorem
(acultalem
afferai, praeterea
numquam.
Ubi dominatus premat
aut.impendeat
e i u s m o d i , qui
j m u s t s vi l e n e a t c i v i t a t e m , vel c a r c r e E c c l e s i a m
oppressam
ila e x p e t i t u r
immodica
salutis o m n i u m
t u r , ibi p o l e s f a s h o n e s l e f a c i e n d i n e j m p e d i s t u r .
Atque eliam malle
ei t a m e n n a t u r a m
possenl:
lacere
cohorts*
omnem
eins
efficientiam extenuant el
coangustant,
v i m s i m u l p o l e s t a t e m q u e civilis p r i n c i p a t u s u s q u e e o e x a g g e r a n l e s ,
ut sicut
unam
Ecclesiam
Ad
quamvis
e consocitionbus
Dei s u b I m p e r i u m
ditionemque
civium
voluntas,
ita
reipublicae s u b i u n g a n t . -
I,OS p l a n e r e f e l l e n d o s a r g u m e n t a v a l e n t
A p o l o g e t a usuala, nec
ad
d u m , ut E c c l e s i a m civis v c r e a i u r , civitas c o n t c m n a t .
eas
Alii
res
vel
i n i u s l u m d i s i m u l a n l e r f e r a t , a u t in iis q u a e s u n t r e l i g i o n i n o x a c o n -
m a x i m a s e l s a n t i s s i m s s c u m D e u s in t u t e l a E c c l e s i e e6sc i u s s e r i l ,
reipublicae statura
caussa
tribui-
popolari temperalum
ge-
nullum q u i l e m
Ex variis r e i p u -
c o n s u l e n d u m utilitati civium p e r se
mte-
in c o m m u n e m
all'erre
froctum,et
eere rempublicam.
N e q u e illud E c c l e s i a d a r a n a t , v e l i e g e n t c m s u a m
"ee externo, n e c
inique
d o m i n o , si m o d o
fieri,
incolumi
nemine servire
iustitia, queat.
'egibus vivant, c i v e s q u e q u a m
suis
facullate d o n e n t u r . C i v i c a r u m s i n e i n t e m p e r a r tin l i b e r l a t u m s e m p e r
s
s e Ecclesia f a u t r i x f i d e l i s s i m a c o n s u e v i t : q u o d t e s t a n t u r p o t i s s i m u m
EPSTOLA ENCCLICA
civitates U a l i e n e , s c i l i c e t p r o s p e r i t a t e m , o p e s , g l o r i a m n o m i n i s m u -
nicipali i u r e a d e p t a o , q u o t e m p o r e s a l u t a r i s E c c l e s i a e v i r t u s in o m n e s
Leojsf p. x m .
reipub'icae partes, n e m i n e r e p u g n a n t e , p e r v e s e r a t .
H a e c q u i d o m , v e n e r a b i l e s F r n t r c s , q u a e fide s i m u l e ! r a t i o n e d u c e ,
Pro officio N o s t r o a p o s t o l i c o t r a d i d i m u s , f r u c t u o s a p l u r i m i s
v
futura,
vehe-
largiri
ho-
omnibus
tantia v i v e r e H o r u m c o c i e s t i u m
temporibus immotaque
m u n e r u m auspicem
et
cous-
Nostrae
'
stnguli praeestis,
Apostolicam
bencdictionem
peramanter
in
Demino impertimus.
Datum
R o m a e a p u d S . P e l r u m d i e xx J u n i i A n . MOCCCLXXXVHI
XIII.
factum,et
g ' r e rempublicam.
^'eque illud E c c l e s i a d o r a n a t , v e l i e g e n t c m s u a m
"ee esterno, n e c
inique
d o m i n o , si m o d o
fieri,
incolumi
nemine servire
iustilia, queat.
'egibus vivant, c i v e s q u e q u a m
suis
f a c u l u t e d o n e n t u r . C i v i c a r u m s i n e i n t e m p e r a r tin l i b e r l a t u m s e m p e r
s
s e Ecclesia f a u t r i x f i d e l i s s i m a c o n s u e v i t : q u o d t e s t a n t u r p o t i s s i m u m
EPSTOLA ENCCLICA
civitates i t a l i c a e , s c i l i c e t p r o s p e r i t a t e m , o p e s , g l o r i a m n o m i n i s m u -
nicipali i u r e a d e p t a o , q u o t e m p o r e s a l u t a r i s E c c l e s i a e v i r t u s in o m n e s
Leojsf p. x m .
reipub'icae partes, n e m i n e r e p u g n a n t e , p e r v e s e r a t .
H a e c q u i d c m , v e n e r a b i l e s F r n t r e s , q u a e fide s i m u l e ! r a t i o n e d u c e ,
Pro officio N o s t r o a p o s t o l i c o t r a d i d i m u s , f r u c t u o s a p l u r i m i s
v
futura,
vehe-
largiri
ho-
omnibus
tantia v i v e r e H o r u m c o c i e s t i u m
temporibus immotaque
m u n e r u m auspicem
et
cous-
Nostrae
'
stnguli praeestis,
Apostolicam
bencdictionem
peramanter
in
Demino impertimus.
Datum
R o m a e a p u d S . P e t r u m d i e xx J u n i i A n . MOCCCLXXXVHI
XIII.
vosotros en las cosas sagradas, que el pueblo Armenio recibi la f e de Gregorio, varn santsimo, quien apellidan
Iluminador, y reverencian de un modo especial como p a d r e
y patrono. Do este mismo varn es memorable, aun entre
ellos, el v i a j e que hizo liorna p a r a probar a n t e el Romano
Pontifico San Silvestre su f e y observancia. Cuntase que
fu recibido por el Pontfice con g r a n benevolencia y enriquecido con varias facultades. Con el mismo espritu, con
que Gregorio acudi la Sede Apostlica, acudieron todos
los que despus de l gobernaron las Dicesis de Armenia,
como se demuestra p o r sus epstolas, peregrinaciones la
Ciudad de Roma, y m u y singularmente por sus Decretos
Sinodales. Dignas son de recuerdo, las f r a s e s que los Padres
Armenios pronunciaron acerca de la obligacin do obedecer
esta Sede Apostlica en el Snodo Ssense reunido el
aflo 1307: la manera que es propio del cuerpo obedecer la
cabeza, asi debe la Iglesia universal (que es el cuerpo de Cristo)
obedecer aquel, que ha sido constituido por el mismo Cristo cabeza de toda la Iglesia. Cuya doctrina fu confirmada y ampliada en el Concilio Adanense celebrado el ao diez y seis del
mismo siglo. Conocido, por ltimo, es de Vosotros, omitiendo
otros hechos meno3 importantes, lo acaecido eu.el Concilio
de Florencia; en el que, habiendo acudido los legados del
P a t r i a r c a Constantino V, y venerado nuestro predecesor
Eugenio IV como Vicario de Cristo, dijeron que haban
venido a c e r c a r s e la cabeza, al pastor, al fundamento
de la Iglesia, suplicando que la cabeza se condoliese de los
miembros, el pastor congregase al rebao, el fundamento
afirmase l Iglesia. Y presentando su smbolo y profesin de
fe. decan: si hay defecto, ensea. Adems la Constitucin
conciliar, Exultte Deo, dada por el Pontfice, en la que Ies
instruye de cuanto juzga necesario sepan acerea de la doctrina catlica. Cuya Constitucin, los Legados, cu el propio
nombre y en el del Patriarca Armenio, declararon recibirla
con todo respeto V sumisin, dispuestos obedecerla, prometiendo, como verdaderos hijos de obediencia, en el nombre y
representacin ante dicha, obedecer fielmente las rdenes y
mandatos de la misma Sede Apostlica. Esto mismo prescribe
Azarias, P a t r i a r c a de Clieia, en las letras dirigidas nuestro predecesor Gregorio X I I I fecha IV do los Idus de Abril
ao 1685: Be aqu que hallamos libros de nuestros mayores en
los que se trata de la obediencia de todos los fieles y Patriarcas
nuestros al Pontfice llomano, como San Gregorio iluminador
XIII.
EPISTOLA ENCCLICA
A d Episcopos, clerum et populum Armenii ritus.
LEO
PJP.
XIII
VENERABILES FRATRES
SALUTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
ATKRNA c a r i t a s , q u i p a r t e s o m n e s D o m i n i c i g r e g i s c o m p l e c t i raur,
vi n a t u r a q u e
s u a e s t c i u s m o d i , ut l e e t a , t r i s t i a , q u a e -
c u m q u e u s p i a m in C h r i s t i a n a r e p b l i c a e v e n i u n t , i n t i m a N o s p e r p e t u a
que
coramunicatione sentiamus.
t u r . u s in a n i m o N o s t r o i n s e d e r a i d o l o r , q u o d q u i d a m e x
gente
diu-
Armenia
p r a c s e r t i m in u r b e C o n s t a n t i n o p o l i , s e s e a f r a t e r n o c o e t u v e s t r o
seiunxissent,
ita n u n c laelitiam c a p i m u s s i n g u l a r e m a c v e h e m e n t e r
autem
reslitutam
temperare Nobis
b nitatfs tam
Vobis concordiam
nequimus,
grande
quin
raunus
p^cemque
gr<tulamur,
Vos h o r l e m u r enixe,
c u s t o d i r e s e d u l o et
ut divnae
augere sludeatis.
stanler, ut facitis, in
vos autem,
dilecti
obedientia
fi li ,
Patriarchae
iis
quidera c o n permanere;
vestro, aliisque
Antiatitibus,
occasio
cum
labefactandam
de privatis r e b u s ,
primas
illas a vobis
arceat
e a , q u a e s p e c i a l i s s i m a in v o b i s e s t , o b s e r v a n t i a e t
animorum
cuius per-
specta
Nos voluntas
ucu'enlis
Studium s e r v a n d a e
testata
indiciis
pacis, et e ? r e g i a
Iurgia
vero
que expressa
Paulus gentium
in
acsimultatei
facile v o b i s a b e r u n t , si v e s t r o h a e s e r i n t defeca m e n t i b u s ,
moribus-
Apostolus tradit
Encclicas.27.
XIII.
EPISTOLA ENCCLICA
A d Episcopos, clerum et p o p u l u m A r m e n i i ritus.
LEO
PJP.
XIII
VENERABILES FRATRES
SALUTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
ATKRNA c a r i t a s , q u i p a r t e s o m n e s D o m i n i c i g r e g i s c o m p l e c t i m u r , vi n a t u r a q u e
s u a e s t c i u s m o d i , ut l e e t a , t r i s t i a , q u a e -
c u m q u e u s p i a m in C h r i s t i a n a r e p b l i c a e v e n i u n t , i n t i m a N o s p e r p e t u a
que
coramunicalione sentiamus.
t u r . u s in a n i m o N o s t r o i n s e d e r a i d o l o r , q u o d q u i d a m e x
gente
diu-
Armenia
p r a e s e r t i m in u r b e C o n s l a n t i n o p o l i , s e s e a f r a t e r n o c o e t u v o s t r o
seiunxissent,
ita n u n c laetitiam c a p i m u s s i n g u l a r e m a c v e h e m e n t e r
autem
restitutam
temperare Nobis
b'nitats
lam
Vobis concordiarn
nequimus,
grande
quin
raunus
pcemque
gr<tulamur,
Vos h o r t e m u r enixe,
c u s t o d i r e s e d u l o et
ut divnae
augere sludeatis.
stanter, ut facitis, in
vos autem,
dilecti
obedientia
fi li ,
Patriarchae
iis
quidera c o n -
vestro, aliisque
permanere;
Anliatitibus,
q u i v o b i i i u r e legitimo p r a e s u n t , (Ideliter s u b e s s e et o b t e m p e r a r e .
Quoniam vero ad h a n c ipsam religiosam concord am
saepe suboritur
occasio
cum
labefactandam
de privatis r e b u s ,
primas
illas a vobis
e a , q u a e s p e c i a l i s s i m a in v o b i s e s t , o b s e r v a n t i a e t
arceat
animorum
Nos voluntas
ucu'enlis
Studium s e r v a n d a e
testata
indiciis
pacis, et e ? r e g i a
Iurgia
vero
que expressa
Paulus gentium
in
acsimultatei
facile v o b i s a b e r u n t , si v e s t r s h a e s e r i n t defeca m e n t i b u s ,
moribus-
Apostolus tradii
Encclicas.27.
quae sua sunt, non irritatur, non cogitai malum (1)- Porro esimi!! h a e c e t p e r f e t t a a n i m o r u m c o u s e n - i o a l i u d v o b i s
praeslabil
b > n u m , u t p e r earn a u g e r e , q a e m a d m o d u m d i x raus. l a t i u s q u e p r o veliere posstis reslitutae concordine pacisque f r u c t u s ; oculos enim
ad v o s a n i m o s q u e c o n v e r t e l e c t e r o r u m q u i , l i c e t c o m m u n e v o b i s c u m
g e n u s n o m e m q n e g e n t i s liebcant, a d h u c t a m e n
a vobis
Nobisque
Chrisli
spiritum
s u o s i t i sibi u n g e r e p o t e s t , u t u n u m
quippe
unus
i d a g n o s c a n t . et a d earn u n i t a t e m r e d i r a e o n s t i t u a n t , u n d o
eorum discesserei Quo facto nece-se eril ees incredibili
perfandi. quum
ceteris
llle
c o r p u s e f d c i a n l . L ' t i n a m illi
mHorcs
voluptate
cum
n o m i n e : a d e o q u e s e n s e r i n t , se i n l a b ' r n i c u l i s .
Sion, cui d a t u m est
manere
myslicae
est potis-
zclum ad c o h o r t a n d u m ,
dolore
novimu.
v a r i v i e o s , qui d e s s e n t i u n t
dor est, imo vero
Quin etiam
m a x i m e dccet, parentem
expectatos lib r o s r e v o c a r e
ueque doctrioam
Nostro nomine
a b s e digressos
q u e v e s t r a e in i r r i t o m c o d a n t .
amplissima
ex':us
m i s e r i c o r d i a Dei in o m n e s g e n t c s e f f u s a , l u m
pleclendam veritalem
sum
pan-
suasiones-
pronusad
s e m e l a g n i l a m sit, q u a m p r a t , i s ad
am-
r gres-
s i . in d e v i a s e n s e r i t s e d e f l e x i s s e , m u l t i s t e - t a t u m e s l
m e n t s l i i s t o r i a e . G l o r i n n t u r ii v c l i p i i , q u i s a c r a a v o b i s
monu-
separatim
o b c u n t . A r m e n i a m g e n t c m C h r i s l i fider e d o c l a m f u i s s e a G r e g o r i o ,
viro Bandissimo,
cui Illuminatori
eumque
memorabile
fidem,
observanliam
Pon-
profiteretur. Fertur
imo
a x c e p l u s a b c o f u i s s e s u m m a cr.m b e n e v o l e n z a e t q u i b u s d a m
facul-
t i t i b u s a u c t u s . B o d e m f u i s s e a n i m o , quo G r e ^ o r i u s f o e r a l , in
Apos-
lolicam
S e d e m c o m p l u r e s e x ia, q u i p o s t h t c A r m e n i i s
ccclesiis. c o m p e r t u m
e s t ex c o r u r o e p i s l o l l s , e x
praefuerunt
pcrcgrinalionibus
ad u r b e m s u s c e p t i s , i m p r i m i s v e r o e S y n o d a ' i b u s Decrclis. A c s a n e
dignissima m e m o r a t u s u n t , q u a e in Sisensi S y u o d o a - n o
habila Armcnii
P a l r e s e d i x e r e d e officio p a r e n d i
buie
e t e n u c l c a t i u s e x p l c a l a in A d a n e n s i C o n c i l i o a n n o e i u s d e m s a e c u l i
d e c i m o s e s t o . G n a r u m p r a e t t - r e a V o h i s e s l , ut alia q u a e m l n o r i s s u n t
missa f a c i a m u s , q u i d g e s t u m fueril in Synodo F i o r e n t i n a . Quo c u m
Legali C o n s t a n t i ^ V P a t r i a r c h i o accessissnt, Eugenium IV decess o r e m N o s t r u m uti Cliristi V l c a r i u m v e n e r a t i , s e v e n i s s e d i x e r u n t ad
caput, ad p a s t o r e m , ad f u n d a m e n t u m Ecolesiae, r o g a n t e s u t caput
condolerei membris, pastor colligeret gregei, fundamcraUim E c c l c s i a m c o n n r m a r e t ( 1 ) . . E t s y m b o l u m s u u m a c fidem e x h i b e n t e s
r o g a b a n t : S es delectus,
dece. T u m v e r o o d i a a P o n t f i c e c o n c i l i a r i s
C o n s t i t u l i o Eruttate
Oco, q u a i l i o s d o c u i t q u a c c u m q u e d e d o c t r i n a
cnlholica scilu necessaria existimavit. Quam Lonstitutionem Legali,
suo silique Patriarchae tutiusque A r m e u i a e genlis nomine, excipere
s e s e ampleclique d e c l a r a r u n l s u b m i s s o ac prono a d d e n d u m a n i m o ,
diuque
el bracbia
el
p > r V, s r e v o c i r i v o l u m u s : noil e n i m p u -
MCCCV1I
Apostolicae
esset
m , Uar
IX Decessor
Noster
litteras,
huiusL'rbis
historiam
tnibus
ling ae
curavi,
esset
ut
p c
en
Ir d e n d
XIV
commod s
xil
et
Pii V i l i
eo conversae,
sedes
stans
Ouod
in vestra
primo factum
esl
martyr
et P o
ergi
Arch.cpiscopali
distanza Tnteriecta
est, ut D e l e g a t u s
arcem valdius
ro A
atque ut
et
P r mat,a
Patrie-hatu
I S u -
sede
rn
pro-
eadem
viciss.m testes
istinc popoli i n g e n i u m ,
urbe
mos
maiorum
semel
omnis
ad hanc
ac-
anlea-
ventati*
re- s a n e voSis, V e n e r a b i l e s
suadeidum
p e s s i m e
bene
verlel non
modo ad
e m
lune
,b,
sumus
Z Z t
ha-
commu-
Fratres, praegrana
sup-
et N o b i s ad b e n e s p e r a n d u m ,
ut
r e s l i t u a t u r . Q u o d u t i ^ u ~ e
aelernam ammarum
Teful-
c e l i s
prosperita.em
s e d et ad
et decus.
sse
terris
salmera
do-
sunl,
u n u m ovile et u n u s P a s t o r .
Ecclesie
adhaeglortam,
floruit.
H a e c dura
Apostolieam
Datum
Romae
apud
Socctum
Petrum
M D C C C L X X X V I I I , Ponlificalus Nostri
die
X X V Julii
undcimo.
L E O P P . XIII.
C^ciae;
s,ol ca Sedes s e m p e r c o n t e n d e r , . c o n m n c U s s t m a m
bere nalionem
praecunte prece,
prseslare
Bene-
v o b i s q u e u n i v e r s i s d i l e c t i filii, e f f u s a c a r i t a t e i m p e r t i m u s .
Apostoli
testes esiis, N o s q u e
Nos vestrao,
in-
opis,
s ^
I r e s t e
regione augerenlur
fiatque
Ui R o m a n i P o n t i G c i s g e r e r e l v i c e s . Q u a e N o b . s d e g e n t e v e s -
^ ^ Q u a r cum
Nostra
a R o m a n a E - c l e s i a s e c e s s e r u n t , 1 illuc r e d e a n t u n d o digressi
no-
. n o n e sitae
arctam c o m u n e ,on
vlntatis
san-
A r m e n i o s tideles R o m a n a e K c c l e s . a e d e v . n c t ,
vosipsi
benedicta,
Leo-
gloriosa,
cotholicam
e s s e t , q u e . ; e p u i
tra curaiuerit,
thronum
eolunt, sed
esse, ..onore
I s a
graliae
e a l e g e u t P a t r i a r c h a e i n ea u r b e d o m i c i , u m
extenuaret qua
carita-
u t in U r b e , m p e r , , Ot t o m a n , c ,
s a p i e n t e s , eandem
Armeniae
i n s t a r a l L u m n a l i o n u m , q u a e in - d e m
rum
idem
sarta
p r i n c ' p e A r m e n i i p r a e f e c l u m s u a e g e n t i s h e b e r e n t >n c i v . h b u s
Nostrum,
p r ^
Eius gra-
ingressi iu c h r i -
onen.ahum
c e s i o in S i s e n s i s e d e r e s l i l u e r e t u r . E x p t o r a t a o v o b i s c u r a e s u n t
I
demna
slud.um,
flexamina
u t t o l e .
ex.merent
s e r v a r e l u r liturgia veslra n o n s e c u s a c a l i a r u m
e genie
P o n t , c 4
esset i m p l i c a ,
moti quolquot
A Z -
Romanorum
a, u
tia
is n i h i l f u i t a n t i q u m s , q u a m
difficul.atibus, quibus
a quo ecstrales s
A d h a e c n
Armenia
se conliauit
niis sollicitudo; n a m q u e
vestram
sscr.s
vocsse
suam
U r b a o i a n o Collegio scitela i a m p r i d e m A r m c m a e
instituta fuit, t t Pius
u . ex E|sco|.,sritu gestro
potest
oocat.et que*
Mag.
An,.
anno
EPSTOLA ENCCLICA
P A R A IMPLORAR E L PATROCINIO DE S A N JOS
l
eo]N p. x m .
todava los nimos, demasiado conocido es ya para que tengamos que explicarlo con palabras.
En t a n difcil y miserable estado, puesto que los malos
son humanamente incurables, no nos queda ms que pedir
l a virtud divina el remedio completo de todos ellos.
Esta es la causa porque cremos deber excitar lapiedad
del pueblo cristiano que implore con ms empeo y constancia el auxilio de Dios Omnipotente. Y as acercndose
ya el mes de Octubre, que otras veces ordenamos que se
dedicase la Santsima Virgen Mara del Rosario, exhortamos eficazmente IO fieles que con la mayor devocin, piedad y concurso que sea posible, celebren tambin este
ao todo aquel mes. Sabernos que en la bondad maternal de
la Virgen est nuestro amparo, y ciertos estamos de que no
en vano estn en ella colocadas nuestras esperanzas. Si en
las grandes pocas de la religin cristiana cien veces Ella
la ha socorrido, por qu dudar de que renovar ahora los
ejemplos de su poder y favor, si unidos todos le hacemos
humildes y constantes oraciones? Antes por el contrario,
Nos creemos que tanto ms admirablemente nos socorrer,
cuanto ms largo ha sido el tiempo que ha querido que duren nuestros ruegos.
Pero adems tenemos otro propsito, al cual, como solis Venerables Hermanos, cooperareis con Nos diligentemente. A saber: p a r a que con la oracin ms fcilmente se
aplaque Dios; y siendo mayor el nmero de los intercesores,
ms pronta y ms copiosamente socorra su Iglesia, juzgamos que conviene mucho que se acostumbre el pueblo
cristiano invocar con especial piedad y nimo confiado,
juntamente ccn la Virgen Madre.de Dios, su castsimo
Esposo el bienaventurado San Jos; lo cual por motivos
ciertos juzgamos que ha de ser agradable y conforme los
deseos de la misma Santsima Virgen.
A la verdad, en esto de que- ahora por primera vez vamos decir algo en pblico, tenemos entendido que la piedad de los pueblos, no solamente inclinada, sino que. tomada
ya en cierto modo la carrera, va cada dia adelantando:
porque el culto de San Jos, que aun en las edades antiguas procuraron los Sumos Pontfices poco poco engrandecer y propagar, en estos ltimos tiempos hemos visto
que por todas "partes y de modo que no deja duda, se ha
aumentado, especialmente desde que nuestro Predecesor
Po IX, de feliz memoria, peticin de muchsimos Ubis-
la mayor p a r t e de las veces hace ms graves aquellos mismos malos p a r a cuyo alivio se tom. No confien, pues, los
pobres, si son cuerdos, en las promesas-de hombres sediciosos, sino en los ejemplos y patrocinio del bienaventurado
San Jos, y asimismo en l a maternal caridad de la Iglesia, que. en verdad, cada da va teniendo de ellos mayor
cuidado.
Asi, pues, prometindonos muchsimo, Venerables Hermanos, de vuestra autoridad y esfuerzo episcopal, y aunque
no desconfiarnos que los buenos y piadosos harn de su espontnea voluntad ms y mayores cosas de las que se prescriben, decretamos que en todo el mes de Octubre, ai rezo
del Rosario, que en otra ocasin ordenamos, se a a d a una
oracin San Jos, cuya, frmula os ser llevada juntamente con estas letras, y que esto mismo se observe cada ano
perpetuamente.
Y l o s que piadosamente recitaren la susodicha oracin,
les concedemos cada uno y por cada vez la indulgencia de
siete aos y otras t a n t a s cuarentenas. Y ordenamos tambin, lo que es provechoso y muy laudable, y que ya en
algunas partes se ha establecido; es saber: consagrar en
honor del Santo Patriarca, con algn ejercicio cotidiano de
piedad, el mes de Marzo. Donde esto 110 se puedafcilinente establecer, es, por lo menos de desear que tres diasahtes'
de su fiesta se haga oracin en el templo principal de cada
pueblo. Y en aquellos lugares en que el da 19 de Marzo,
consagrado al bienaventurado San Jos, no est comprendido en el nmero de las fiestas de precepto, exhortamos
cada uno que no rehuse emplear aquel da santamente, en
cuanto fuere posible, con ejercicios privados de piedad en
honor del Patrono celestial, no de oir manera que si fuere
de precepto. '
Entretanto, en prenda dlos dones celestiales y testimonio de nuestra benevolencia, vosotros, Venerables Hermanos, y vuestro clero y pueblo, damos amantsimamento en
el Seor la Apostlica Bendicin.
Dada en Roma, en San Pedro, el da 15 de Agosto del
ao 1889, duodcimo de Nuestro Pontificado.
LEON PAPA XIII.
DRS.S.LESXIII
429
en c o l l o c a t e s c e r t o s c i m u s . Si c e n t i e s illa in m a g n i s c h r i s l i a n a e r c i publicae temporibus praesens adfuit, c u r dubiletur, exempla potenliae g r a t i a e q u e suae r e n o v a t u r a m , s i humiles conslantesque preces
c o m m u n i t e r adhibeantur? I m m o tanto mirabilius credimus edfuturam,
quanto se diulius obsecrari malueril.
EPISTOLA ENCCLICA
DE IMPLORANDO PATROCINIO S A N C T I IOSEPH
L E O P P .
XIII
VENERAB1LES F B T R E S
SALUTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
UAMQUAM p l u r i e s i a m s i n g u l a r e s loto o r b e d e p r e c a l i o n c s S e r i ,
maioremque i o modum commendar! D e o r e m cathoheam
i u s s i m u s , n o m i n i tarnen m i r u m v i d e a t u r si h o c i d e m o f f i c i u m r u r s u s
inculcsndum animis hoc tempore c e n s e m u s . - l n rebus aspens, max i m e c u m potestas tenebrarum
audere quaelibet i n permciem c h n stiani nominis posse videtur, Ecclesia q u i d e m supliciter invocare
D e u m , a u c t o r e m ac v i o d i c e m s u u m , s t u d i o p e r s e v e r a n l i a q u c m a i o r e
s e m p e r consuevit, adhibitis quoque sanctis c o e l i t i b u s , praecipueque
a u g u s t a V i r g i n e Dei g e n i t r i c e , q u o r u m p a t r o c i n i o c o l u m e n r e b u s s u i s
maxime videi a d f u t u r u m . P i e r u m autem p r e c a t i o n u m positaeque i n
divina b o n i t a t e s p e i s e r i u s o c i u s f r u c t u s a p p a r e t . - I a m v e r o n o s l t s
tempora, Venerabilcs Fralres, quae sane chrislianae reipubhcae
hsud multo minus calamitosa sunt, quam q u a e f u e r e unquam calamitosissima. Interi r e apud plurimos v i d e m u s p r i n c i p i u m o m n i u m
virtutum c h r i s t i a n a r u m , fdem: f r i g e r e c h a r i l a t e m : s u b o l e s c e r e m o ribus opinionibusque depravala iuventutem: l e s u Christi E c c l e s i a *
vi e t a s t u e x o m n i pari-, o p p u g n a r ! : b e l l u m a t r o x c u m P o n t i f i c a t o
g e r i ' ipsa r e l i g i o n i * l u n d a m e n l a c r e s c e n t e in d i e s a u d a c i a l a b e f a c t a n .
Quo d e s c e n s u m novissimo tempore sii et q u i d a d h u c agitelur animis,
plus est iam cognitum, q u a m ul verbis d e c l a r a r i o p o r t e a t .
Tarn difficili m i s e r o q u e s t a t u , q u o n i a m m a l a s u n t , q u a m r e m e d i a
h u m a n a malora, restai ut a divina virtule o m n i s e o r u m petenda san a t i o sii
H a c d e c a u s a f a c i e n d u m d u x i m u s , u t p i e t a t e m popult Chris t i a n ! ad i m p l o r o n d a m , s t u d i o s i u s e t c o n s t a n t i u s D e i o m m p o t e n s
opem i n c i t a r e m u s . Videlicet, a p p r o p i n q u a n t e i a m m e n s i O c t o b n ,
q u e m V i r g i n i M a r i a e a R o s a r i o d i c a t u m e s s e a l i a s d e c r e v i m u s , veh e m e n t e r h o r l a m u r , ut m a x i m a , q u a e fieri p o t c s t r e l i g i o n e , p i e t a t e ,
f r e q u e n t i a m e n s i s ille t o t u s h o c a n n o a g a t u r . - P a r a t u m n o v i m u s in
materna Virginis bonitate p e r g i u r a : spesque N o s l r a s non lrustra in
mor-
431
DE S . S . LEN X I I I
t a l i s , l' v r a e X e r c u i t . T u e r i c o n i u g e m
divinainque
sobolera
amore
s u m m o l quotidiana a s s i d u i l a t e s t u d u i t : r e s u t r i q u e ad victum
turnque necessarias labore suo
cul-
p a r a r e c o n s u e v i t : vi ta e d i s c r i m e n ,
perpetuus et Virgini
et I e s u c o m e s , a d i u t o r . s o l a t o r e x l i l i l . A l q u i
d u m u s divina, quam
Iesu Christi
ge-
n i t r i x , ita o m n i u m e s t c h r i s t i a n o r u m m a t e r , q u i p p e q u o s a d C a l v a r i a e
m o tern i n t e r s u p r e m o s R e d e m p t o r i s c r u c i a t u s g e n e r a v i t :
itemque
I e s u s C h r i s t u s t a m q u a m p r i m o g e a i l u s e s t c h r i s t i a n o r u m , qui ei s u n ^
adoptione a c redemptione fra 1res.Quibus r e b u s c a u s a
cur beatissimus
Patriarchs commendstam
sibi
nascitur
peculiari
quadanj
r a t i o n e s e n t i a t m u l t i t u d i n e m c h r i s t a n o r u m ex q u i b u s c o n s t a t E c c l e s i a , s c i l i c e t i n n u m e r a b i i i s i s t h e e c p e r q u e o m n e s t e r r a s f u s a f. m i l i a ,
i n q u a m , q u i a v i r M a r i e et p a t e r
prope-
paucis
E c c l e s i a e p a t r i b u s , ipsa a d s n t i e n i t i
sacra
patriar-
ac m u n e r a , itercque
c l a r i l a l e s u a c u s t o d i s d i v i n a e fem ili a e f u t u r i m a g n i t u d i n e m o s l e n d i s se.Sane praeterqiiam quod idem utriquc contigit n e c v a c u u m significatione n o m e n . p r o b e cognitae vobis sunt aliae eaedemque perspicuae
i n t e r u t r u m q u e s i m i l i l u d i o e s : Ila i n p r i m i s ,
quod
gratiam
singularem:
cumque
secundaeque
//Kn</apellandum
providentia
decreveril,-Ita
i n v e t e r o ilio P a t r i a r c h a c u i u s e x p r e s s a m i m a g i n e m l i c c i a g n o s c e r e .
Sicut a l t e r p r o s p e r u s a c s a l u t a r i s r a t i o n i b u s b e r i sui d o m e s t i c i s fuit,
a c mox universo r e g n o mirabiliter profuit, sic alter christiaai Hominis custoiae destina lus, d e f e n d e r e a c tutari p u l a n d u s est
b v u a iivcc&sti a i t : S e d p r o l e t a r i o p i t c e s q u o t q u o t s u n t i n f e r i o r e
f o r t u n a debent suo quodam proprio i u r e ad I o s e p b u m confugere, ab
eoque, quod i m i t e n t u r , c a p e r e . Is enim, regius s a n g u i s , r r a x i m a e
s a n c l i s s i m a e q u o o m n i u m m u l i e r u m m a t r i m o n i o i u n c t u s , p a t e r , ut
p u t a b a l u r , filii D e i , o p e r e t a m e n f a c i c n d o a c t a l e m t r a n s i g i ! , e t q u 8 e c u m q u e a d s u o r u m l u i l i o n e m s u n t n e c e s s a r i a , m a n u et a r t e q u a e r i t .
N o n e s t J i g i t u r , si v e r u n i e x q u i r i t u r , t e n u i o r u m a b j e c t a c o n d i t i o :
n e q u e solum vacai d e d e c o r e , sed valde potest, a d i u n c t a v i r t u t e , o m n i s opificum nobilita ri labor l o s e p h u s , c o n t e n l u s e l s u o et parvo, a n g u s l i a s c u m ilia t e n u i t a t e c l t u s n e * e s * a r i o c o n i u n c t u s a c q u o a n i m o
e x c l s o q u e t u l i t ' s c i l i c e t a d x e m p l a r filii s u i , q u i a c c e p t a f o r m a s e r v i
c u m s i i d o r o i n u s o m n i u m , s u m m a m i n o p i a m a l q u e indiget>tiam v o l u n t te s u s c e p i t - H a r u m cogiiatione r e r u m d e b e n t e r i g e r e a n i m o s
et a e q u a s e n t i r e e g e n i et q u o l q u o t m a n u u m m e r c e d e v i t a m t o l e r a n t :
q u i h u s si e m e r g e r e e x e g e s l a l e e t m e l i o r e m s t a t u m a c q u i r e r e c o n c e s s u m est n o n r e p u g n a n t e iustilia, o r d i r e m t a m e n p r o v i d e n l i a Dei
c o n s t i t u t u m s u b v e r l e r e , n o n r a l i o , n e c i u s t i t i a p e r m i t t i t . I m m o v e r o ad
v i m d e a c e n d e r e , e t q u i d q u a m in hoc g e n e r e aggred per seditionem a c
t u r b a s , s t u l t u m c o n s i l i u m e s t , m a l a ilia ipsa e f f c i e n s p l e r u m q u e
graviora, q u o r u m l e n i e n j a r u m caussa s u s c i r i u n t u r . Non igitur s e d i t i o s o r u m h o m i n u m p r o m i s s i c o n f i d a n t i n o p e s , si s n p i u n t , s e i e x emplis patrocinioque beati losephi, itemque m a t e r n a Ecclesia c h n r i t a l e , q u a e s c i l i c e t de i l l o r u m s t a t u c u r a m g e r i i q u o l i d i e m a i o r e m .
Ecclesiam
q u a e v e r e d o m u s D o m i n i e s t D e i q u e in t e r r i s r e g n u r a .
I l a q u e p l u r i m u m N o b i s i p s i , V e n e r a b i l e s F r a t r e s , de v e s l r a
a u c t o r i t a t e s l u d i o q u e e p i s c o p a l i p o l l i c i ti: n e c s a n e d i t t i s i , b o n o s a c
pios plura etiam a c maiora, q u a m q u s e h w e n i u r , sua s p o n t e a c
v o l u n t a t e f a c t u r o s , d e c e r n i m u s , u t O c l o b r i t o l o in r e c i t a l i o n e
Rosurii, d e q u a a l i a s s t a l u i m u s : o r a t i o a d s a n c t u m I o s e p b u m a d i u n g a t u r , c u i u s f o r m u l a ad v o s una c u m bis Litleris p e r f e r e t u r u ' d q u e
singulis anni? perpetuo idem servetur Qui autem orationem supra
d i c t u m p i e r e c i t a v e r i n t , i n d u l g e n t i a m s i n g u l i s s e p l e m a n n o r u m ot i d e m q u e q u a d r g e n a r u m in s i r . g u l a s v i c e s t r i b u i m u s . Illud q u i dem s a l u t a r e m a x i m e q u e laudabile, quod e s l i a m alicubi instilutum,
m e n s e m Martium honori sancii Palriarchae quotidiana pietatis
e x e r c i t a t i o n e c o n s e c r a r e . Ubi id i n s t i t u i n o a f a c i l e q u e a t , o p t a n d u m
s a l l e m , u t a n t e d i e m e i u s l e s t u m in t e m p i o c u i u s q u e o p o i d i p r i n c i p e
s u p p l i c a t a i n t r i d u u m f i a t . - Q u i b u s a u t e m in l o c i s d i e s d e c i m u s
n o n u s Marlii. beato losepho sacer, n u m e r o festonim d e praecepto
non c o m p r e h e n d i t u r , h o r t a m u r singulos, ut e u m diem privato pietate s m e t e , q u o a d fieri p o t e s t , in h o n o r e m P a t r o n i caelestis, p e r i n d e a c do praecepto, a g e r e ne r e c u s e n t .
E s t v e r o c u r o m n e s , q u a l i c u m q u e c o n d i t i o n e l o c o q u e , fidei s e s e
tutelaeque beati losephi c o m m e n c e n t atque committant.
H a b e n t in
l o s e p h o p a t r e s f . i m i l i a s vigilo ,tiae p r o v i d e n t i a c q u e p a t e r n a e
praes-
tanlissimam formarne h a b e n t
exem-
p l a r e u m d e m a c t u l o r e m . Nobili g e n e r e n a t i , p r o p o s i t o sibi
imagine, discant relinere
losephi
totisque viribus
locu-
colligere
I n t e r c a a u s p i c e m c e l e s t i u m m u n e r u m et N o s t r a e b e n e v o l e n t e
t e s t e m v o b i s , V e n e r a b i l e s F r a t r e s , et C l e r o p o p u l o q u e v e s l r o A p o s t o l i c a m b a r i e d i c t i o n e m p e r a m a n t c r in D o m i n o i m p e r t i m u s .
Datum
R o m a e a p u d S. P e t r u m d i e xv A u g u s t i A n
Mncca.xxxix,
P o n t i fica tu s N o s t r i D u o d e c i m o .
LEO PP. XIII.
EPISTOLA ENCICLICA
Acerca de las obligaciones de los cristianos.
L 6 0 ) S f
. X I I I .
Por consiguiente, se h a de a m a r la p a t r i a donde recibimos esta vida mortal, pero ms entraable a m o r debemos
la Iglesia, de la cual recibimos la vida del alma que h a
de durar eternamente; porque es de todo derecho anteponer los bienes del cuerpo los del espritu, y con relacin
nuestros deberes p a r a con los hombres son incomparablemente ms sagrados los que tenemos p a r a con Dios.
Por lo dems, si queremos sentir rectamente, el a m o r
sobrenatural de la Iglesia, y el que n a t u r a l m e n t e se debe
la p a t r i a , son dos amores que proceden del mismo eterno
principio, puesto que de entrambos es c a u s a y autor el
mismo Dios; de doado se sigue que no puede h a b e r oposicin entre los dos. Ciertamente una y otra cosa podemos y
debemos, amarnos nosotros mismos y desear el bien de
nuestros prjimos, tener amor i la p a t r i a y la autoridad
que la gobierna; pero al mismo tiempo debemos h o n r a r
la Iglesia como madre, y con todo el afecto de nuestro
corazn a m a r Dios.
Y, siu embargo, por lo desdichado de los tiempos por
l a voluntad menos r e c t a del hombre, alguna vez el orden
do estos deberes se trastorna. Porque se ofrecen circunstancias en las cuales p a r e c e que una m a n e r a de obrar exig e de los ciudadanos el Estado, y otra contraria la religin
cristiana; lo cual (agriamente proviene de que los que go
biernan los pueblos, no tienen cu cuenta p a r a n a d a l a
autoridad s a g r a d a de la Iglesia, pretenden que sta les
sea subordinada, De aqui n a c e la lucha, y el p o n e r l a
virtud p r u e b a en el combate. Urge u n a y otra autoridad,
y como quiera que m a n d a n cosas contrarias, o b e d e c e r las
dos es imposible: Nadie puede servir al mismo tiempo dos
seores (1), y asi es menester f a l t a r la una, si se h a de
cumplir lo que l a otra ordena. Cul h a de llevar la preferencia, p a r a nadie es dudoso.
Es impiedad por a g r a d a r los hombres d e j a r el servicio de Dios; ilcito q u e b r a n t a r las leyes de Jesucristo por
obedecer los magistrados, so color de conservar un derecho civil, infringir los derechos de l a Iglesia, Conviene
obedecer Dios antes que los hombres (2), y lo que en otro
tiempo San Pedro y los dems Apstoles respondan los
magistrados cuando les m a n d a b a n cosas ilcitas, eso mismo
en igualdad de circunstancias se h a de responder sin vaci-
Marc.XVl,16.
U) MatlU. VI, ' & . - ) AcL, V, 21.
136
437
ENCCLICAS
l a r . No h a y , asi cu la p a z c o m o en la g u e r r a , quien avent a j e al cristiano solicito d e sus deberes, pero todo debe
arrostrarse y preferir h a s t a la m u e r t e a n t e s que desertar
de la causa de D03 y de la I g l e s i a .
'or lo cual desconocen s e g u r a m e n t e la n a t u r a l e z a y alcance de las leyes los ' j u e r e p r u e b a n s e m e j a n t e constancia
en el cumplimiento d e l d e b e r , t a c h n d o l a de sediciosa. Hablamos de (fosas sabidas, y Nos mismo las liemos explicado
y a oirs veces. L a ley n o es o t r a cosa que el dictamen de
la recta razn promulgado p o r la potestad legitima p a r a el
bien comn. Pero 110 h a y a u t o r i d a d alguna v e r d a d e r a y legitima, si no proviene de D i o s , soberano y supremo Seor de
todas, quien n i c a m e n t e c o m p e t e d a r poder al hombre
sobre el hombre; ni s e h a d e j u z g a r r e c t a la razn cuando
se a p a r t a de la v e r d a d y l a r a z n divina, ni verdadero,
bien el que repugna al bien s u m o inconmutable, tuerce
las voluntades de los h o m b r e s y las s e p a r a del a m o r de
Dios. Sagrado es p a r a los c r i s t i a n o s el nombre del poder
pblico, e n el cual, a n c u a n d o sea indigno el que lo ejerce, reconocen cierta i m a g e n y representacin de la majestad divina; justa es y o b l i g a t o r i a la reverencia las leyes,
no por la f u e r z a a m e n a z a s , sino por la persuasin de que
se cumple con un deber, 'porque el Seor no nos ha dado espritu de temor' (1 , p e r o si l a s leyes de los Estados estn
en abierta oposicin con el d e r e c h o divino, si se ofende con
ellas la Iglesia c o n t r a d i c e n los deberes religiosos,
violan la autoridad de J e s u c r i s t o en el Pontfice supremo,
entonces la resistencia es u n d e b e r , la obediencia crimen,
que por otra p a r t e e n v u e l v e u n a ofensa la misma sociedad, puesto que pecar c o n t r a l a Religin es delinquir tambin contra el Estado.
Echase tambin de v e r n u e v a m e n t e cun injusta sea la
acusacin de rebelin; p o r q u e no se niega la obediencia
debida al Prncipe y los legisladores, sino que se a p a r t a n
de su voluntad t i l i c a m e n t e e n aquellos preceptos p a r a los
cuales no tienen autoridad a l g u n a , p o r q u e las leyes hechas
con ofensa de Dios son i n j u s t a s , y cualquiera otra cosa podrn ser menos leyes.
Bien sabis, V e n e r a b l e s H e r m a n o s , ser e s t a la mismsima doctrina del Apstol S a n P a b l o , el cual, como escribiese Tito deberse a c o n s e j a r los cristianos 'que estuviesen
'
sujetos los principes y potestades (l) y obedecer sus mandatos; inmediatamente aade: que estuviesen dispuestos
toda obra buena', p a r a que constase ser licito desobedecer
las leyes h u m a n a s cuando decretan algo contra la ley
eterna de Dios. Por modo semejante el Principe de los
Apstoles, los que intentaban a r r e b a t a r l e la libertad en
la predicacin del Evangelio, con aliento sublimo y esforzado responda: si <S judo delante de Dios obedeceros antes
que Dios, juzgadlo vosotros mismos: porque no podemos menos de hablar de aquellas cosas que hemos visto y odo (2).
cuando la necesidad a p r e m i a , 110 slo deben g u a r d a r inclume la fe los que mandan, sino que cada uno est obliqado
propagar su fe delante de los otros, ya para instruir y 'confirmar los dems fieles, ya para reprimir la audacia de los
mfides (1). Ceder el puesto al enemigo, callar cuando do
todas p a r t o s se levanta incesante clamoreo p a r a oprimir
la verdad, propio es, de hombres cobardes, do quien
duda estar en posesin de las verdades que profesa. Uno y
otro es vergonzoso injurioso Dios; uno y otro contrario
la salvacin del individuo y de la sociedad: provechoso
nicamente p a r a los enemigos del nombre cristiano, porque la cobarda de los buenos fomenta la audacia de los
malos.
Y tanto m s se h a d e vituperar l a desidia de los cristianos, cuanto que se pueden desvanecer las f a l s a s acusaciones y refutar las opiniones errneas, ordinariamente con
poco trabajo, y con alguno mayor, siempre. Finalmente,
todos es dado oponer y m o s t r a r aquella fortaleza que es
propia de los cristianos, y con la cual 110 r a r a s voces se
quebrantan los brios de los adversarios y se desbaratan sus
planes. F u e r a de que el cristiano h a nacido p a r a la lucha,
y cuanto sta es ms encarnizada, tanto con el auxilio de
Dios es m s segura la victoria. Confiad: yo venc al mundo (2). Y no oponga nadie que Jesucristo, conservador y
defensor de la Iglesia, de ningn modo necesita del auxilio
humano; porque, no por f a l t a de fuerza, sino por la g r a n deza de su bondad, quiere que pongamos alguna cooperacin p a r a obtener y alcanzar los frutos de la salvacin que
l nos h a g r a n j e a d o .
Lo primero que ese deber nos impone es profesar a b i e r t a
y constantemente la doctrina catlica, y p r o p a g a r l a c a d a
uno segn sus fuerzas. Porque, como repetidas veces so h a
dicho, y con muchsima verdad, nada d a a tanto la sabidura cristiana como no ser conocida, pues siendo bien
entendida, b a s t a ella sola p a r a r e c h a z a r todos los errores;
y si se propone un entendimiento sincero y libre de falsos
prejuicios, la razn dicta el deber de adherirse ella.
Ahora bien: la virtud de la f e es un g r a n don de la g r a c i a
y bondad divina; pero las cosas que se h a de dar f e no se
conocen de otro modo que oyndolas. Cmo creern en l,
si de l nada lian odo hablar? Y cmo oirn hablar de l si
(I) S. Thom. n.-ll Qiicst. 111, a r t . 11, ad2.-(2) Jo., XVI, 33.
no se les predica...1 Asi, que la fe proviene del or, y el or depende dla predicacin de la palabra de Cristo (1). Siendo,
pues, la fe necesaria p a r a la s a l v a c i n , sigese que os culeramente indispensable quo se p r e d i q u e la p a l a b r a de
Cristo. El cargo de predicar, esto e s , d e ensear, por derecho divino compete los maestros, A los que el Espritu
Santo ha instituido Obispos para gobernar la Iglesia de
Dios (2), y principalmente al Pontfice Romano, Vicario de
Jesucristo, puesto al fronte de la I g l e s i a universal con potestad suma, como maestro de lo q u e so h a de creer y obrar.
Sin embargo, nadie crea que se p r o h i b e los particulares
poner en uso algo de su p a r t e , s o d r e todo los que Dios
concedi buen ingenio y deseo de h a c e r bien; y que, cuando el caso lo exija, puedan f c i l m e n t e no y a arrogarse el
cargo do doctor, pero s comunicar l o s dems lo que ellos
han recibido, siendo as como el eco do la voz de los maestros. Antes bien los Padres del Concilio Vaticano les pareci tan oportuna y fructuosa la colaboracin de los particulares, que hasta juzgaron d e b e r cxigrsela: A todos los
fieles, en especial los que mandan tienen cargo de ensear,
suplicamos encarecidamente por las entraas de Jesucristo,
y an les mandamos con la autoridad del mismo Dios y Salvador nuestro que trabajen con empeo y cuidado en alejar y
desterrar de la Santa Iglesia estos errores, y manifestar la luz
purisima.de la fe (3).
Por lo dems, acurdese c a d a uno que puede y debe
sembrar la fe catlica con la a u t o r i d a d del ejemplo, y predicarla profesndola con tesn. P o r consiguiente, entre los
deberes que nos juntan con Dios y con la Iglesia, so ha de
contar entre los principales ese de q u o cada cual se industrie y t r a b a j e en la propagacin d e l a v e r d a d cristiana y
repulsin de los errores.
Pero no llenarn este deber como conviene colmadamente y con provecho, si b a j a n la a r e n a separados unos
de otros.
Ya anunci Jesucristo que o odio y envidia de los hombres, de que El, a n t e s que nadie, f u blanco, se extendera
del mismo modo la obra por l f u n d a d a , de tal suerte,
que muchos se les impedira con efecto conseguir la salvacin. que El por singular beneficio nos ha g r a n j e a d o . Por
lo cual quiso, no solamente f o r m a r alumnos de su escuela,
sino adems juntarlos en sociedad y unirlos convenientemente en un cuerpo, que es la Iglesia (11, c u y a cabeza es El
mismo. As quo la vida de Jesucristo penetra y recorre la
trabazn de este cuerpo, nutre y sustenta c a d a uno de los
miembros, y los tiene unidos entre si y encaminados al
mismo fin, por m s que no es una misma la accin de c a d a
uno de ellos 2). Por estas causas, no slo es la Iglesia sociedad p e r f e c t a y mucho ms excelente que cualquiera
otra sociedad, sino adems le ha impuesto su Fundador la
obligacin de t r a b a j a r por l a salvacin del linaje humano
como un ejrcito formado en batalla (3). E s t a composicin y
conformacin de la sociedad cristiana de ningn modo se
puede mudar, y tampoco es permitido cada uno vivir
sil antojo, escoger el modo de pelear que ms le agrade,
p o r q u e d e s p a r r a m a y no recoge el que no recoge con l a
Iglesia y con Jesucristo, y en realidad pelean contra Dios
todos los que no pelean con l y con la Iglesia l;.
Mas p a r a esta unin de los nimos y semejanza en el
modo de obrar, no sin causa formidable los enemigos del
nombre catlico, lo primero de todo es necesaria la concordia de pareceres, la cual vemos quo el Apstol San Pablo exhortaba los Corintios con todo encarecimiento y
con p a l a b r a s de mucho peso: Mas os ruego encarecidamente, hermanos mos, por el nombre de Nuestro Seor Jesucristo,
que todos tengis un mismo lenguaje y que no haya entre nosotros cisma ni partido: antes bien, vivis perfectamente unidos en un mismo pensar y en un mismo sentir (5). Fcilmente se entiende la sabidura de este precepto: porque el entendimiento es el principio del obrar, y por consiguiente,
ni pueden unirse las voluntades, ni ser las acciones semejantes, silos entendimientos tienen diverso sentir. Los que
slo tienen por gua la razn, muy difcil, si no imposible, es que puedan tener unidad de doctrina, porque el a r t e
de conocer las cosas es p o r dems difcil, y se distrae por
la variedad do opiniones, y no pocas veces le e n g a a la
imaginacin; lo cual se a g r e g a n los deseos desordenados,
que muchas veces quitan por lo menos disminuyen la
facultad de v e r l a v e r d a d . Por esto en el gobierno de los
pueblos se p r o c u r a muchas veces que estn unidos por la
fuerza aquellos cuyos nimos estn discordantes.
v
(1) Colosa., I, H - < 3 ) B . m . X I I , i . S . H
- (5>Corlnth., 1 , 1 0 ,
Canto., V I , 9 . - ( f l J ' 1 ,
23.
una
l a f e { 1). Pero
teniendo
un
mismo
esprit
u de-
en cuanto
del-a
Luego
el que
todo
la doctrina
manifestada
f e , sino
es por
la fe.,.
la
de la razn
autoridad
del
la
verdad,
mismo
intrnseca
Dios
que
de
las
las
revela
coel
no puede
engaarse
ni engaar
Determinar cules son las verdades divinamente reveladas, es propio de la Iglesia docente, quien Dios ha encomendado la guarda interpretacin de sus enseanzas
y el Maestro supremo cu la Iglesia es el Romano Pontifico'
De donde se sigue que la concordia de los nimos, asi como
requiere perfecto consentimiento en una misma fe as
tambin pide que las voluntades obedezcan y estn enteramente sumisas la iglesia y ai Romano Pontfice, lo mismo
que a Dios.
La obediencia ha de ser perfecta, porque lo manda la
misma le; y tiene esto de comn con ella que ha de ser indivisible, hasta tal punto, que no siendo absoluta v enteramente perfecta, tendr las apariencias de obediencia pero
la realidad no.
Y tan importante se reputa en el cristianismo la perfeccin de la obediencia, que siempre se ha tenido v tiene como nota caracterstica y distintivo de los cat lieos.
(1) . E p h e s , IV, 5 . - C 9 n . Corinth.. IV, Is.-3) C c c . Vt. C
IU.
un
Tes
tin
la f e , lo abraza
claro
que
como
sino
no
de f e , sea
que
toda
la Iglesia.
Y por
tfice
pertenece
toda
dar
quiere
ser
que
un
esto
nuevo
la Iglesia
la
que
las
ense
que
quiere
no
Iglesia
como
ser
Tened
cismas:
el que
la
no
si en lo
no
. 1 ) . Debe
surgiendo
por
sea
slo
de
vosotros
resuelta
su decisin
modo
modo,
y lo que
en
de
da asentimiento
: I Corinth. I):
entre
divina
verdad
hbito
adhiere
voluntad
aquello
y no haya
guardar
se
doctrina
la
de otro
infalible,
su propia
la Iglesia,para
se refiere
que
primera
el
en
verdad.
infalible
de otro
lo que
segn
lenguaje,
en materia
aquel
regla
la Iglesia;porque
abraza
ya 110 se adhiere
infalible,
no se podra
regla
de la
ensea
mismo
como
la primera
no tiene
la f e de la Iglesia,
natural
Escrituras
de
Escritura,
lo que ensea
abraza,
Sagradas
que procede
con la luz
smovor
no se adhiere
de la Iglesia
la Iglesia
las
procede
de la Iglesia
regla
todo
que
lo que pertenece
anzas
en
Iglesia,
en la Sagrada
se revela
la doctrina
todos
lo
alguna
preside
una
cual
cues-
toda
abrasada
firmemente
por
la autoridad
del Sumo
Pon-
smbolo,
como
todo
lo dems
que
(2).
la Iglesia por derecho divino y en la Iglesia el Sumo Pontfice. Por lo cual el Pontfice, por virtud de la autoridad,
debe poder juzgar qu es lo que se contiene en las enseanzas divinas, qu doctrina concuerda con ellas y cul es la
que de ellas se aparta: y del mismo modo sealarnos las
cosas buenas y las malas, y i 0 que es necesario hacer
evitar para conseguir la salvacin; pues de otro modo no
sera para los hombres intrprete fiel de las enseanzas de
Dios, ni guia seguro en el camino de la vida.
Penetremos ms ntimamente en la naturaleza de la
Iglesia, la cual no es un conjunto y reunin casual de los
cristianos, sino una sociedad constituida con admirable providencia de Dios, y que tiende, directa inmediatamente
procurar la paz de I03 nimos y la santidad; y como por
divina disposicin, ella sola posee las cosas necesarias para
esto, tiene leyes ciertas y deberes ciertos, y en la direccin
del pueblo cristiano sigue un modo y camino conveniente
su naturaleza.
Pero este gobierno es difcil, y frecuentemente 3e hallan
en l tropiezos. Porque la Ig-lesia gobierna gentes diseminadas por todas las partes del mundo, de diverso origen
y costumbres, las cuales, vi vteudo cada una en su estado y
nacin, con leyes propias i tenen el deber de estar un
mismo tiempo sujetas la potestad civil y la religiosa.
Y este doble deber, aunque nido en la misma persona, no
es el uno opuesto al otro, 3G_u,homo3 dicho, ni 3e confunden entre si, por cuanto el tino so ordena la prosperidad
de la sociedad civil, y el otro u l bien eomn de la Iglesia, y
ambos conseguir la perfeccin del hombre.
Determinados de este mo.to 103 derceho3 y deberes, claramente se ve que I03 superiores civiles quedan libres para
el desempeo de sus asuutos, y esto 110 slo sin oposicin,
sino an con la declarada cooperacin de la Iglesia, la
cul, por lo mismo que inaiid muy particularmente que se
ejercite la piedad, que es la jiasticia para con Dios, ordena
tambin la justicia para con los principes. Pero con fin mucho ms notable, tiende la autoridad eclesistica dirigir
los hombres, buscando d reino
de Dios y siijiistieia
(1), y
esto lo endereza todo; y no s e puede dudar sin perder la fe,
que esto gobierno de las alunas compete nicamente la
Iglesia, de tal modo, que nada tiene que ver en esto el poder civil, pues Jesucristo no entreg las llaves de los reinos
de ios cielos al Csar, sino San Pedro.
Con esta doctrina acerca le las e03as polticas y religiosas, estn conexionadas otras de no poca monta, que no
queremos pasar aqui en silencio.
Es muy distinta la sociedad cristiana de todas las sociedades polticas; porque si bien tiene semejanza y organismo de reino, pero en su origen, causa y naturaleza es muy
desemejante dlos otros reinos mortales.
Es, pues, justo que viva la Iglesia y se gobierne con leyes instituciones conforme su naturaleza. 1' como no
slo es sociedad perfecta, sino tambin superior cualquiera sociedad humana, pnr derecho y deber propio rehuye en
gran manera ser esclava de ningn partido, y doblegarse
servilmente las mudables exigencias de la poltica. Por
la misma razn, guardando sus derechos y respetaudo los
ajenos, piensa que no debe ocuparse en declarar qu forma
de gobierno le agrade ms, con qu leyes se ha de gobernar la parte civil de I03 pueblos cristianos, siendo indiferente las varias formas de gobierno, mientras queden salvo
la religin y la moral.
A este ejemplo se han de conformar los pensamientos y
conducta de cada uno de los cristianos. No cabe la menor
duda que hay una contienda honesta hasta en materia de
poltica, y es, cuando, quedando inclumes la verdad y la
justicia, se lucha para que prevalezcan las opiniones que
se juzgan sor ms conducentes que las dems al bien comn. Pero arrastrar la Iglesia algn partido, querer
tenerla por auxiliar para vencer los adversarios, es propio de hombres que abusan inmoderadamente de la Religin. Por el contrario, la Religin ha de ser para todos
santa inviolable, y an en el mismo gobierno de los pueblos, que 110 se pueda separar de las leyes morales y deberes religiosos, se ha de tener siempre y ante todo presente
qu es lo que ms conviene al nombre cristiano; y si en
alguna parte se v que ste peligra por las maquinaciones
de los adversarios, deben cesar todas las diferencias, y unidos I03 nimos y proyectos, peleen en defensa de la Religin, que es el bien comn por excelencia, al cual todos los
dems so han de referir.
Creemos necesario exponer esto con algn mayor detenimiento.
Ciertamente, la Iglesia y la sociedad civil tienen su respectiva autoridad, por lo cual, en el arreglo de sus asuntos
propios, ninguna obedece la otra, se entiende dentro de
los limites sealados por la naturaleza propia de cada una.
De lo cual no se sigue de manera alguna que estn desunidas, y mucho menos en lucha.
Efectivamente, la naturaleza nos ha dado no slo el ser
fnico, sino tambin el ser moral. Por lo cual, en la tranquilidad del orden pblico, fin inmediato que se propone la socicdad civil, busca el hombre el bienestar, y mucho ms
tener en ella medios bastantes para perfeccionar sus costumbres; perfeccin que en ninguna otra cosa consiste sino
en el conocimiento y prctica de la virtud. Juntamente
quiere, como debe, hallar en la Iglesia auxilios con los cuales cumpla perfectamente con la obligacin de ejercitar la
piedad perfecta, 1 a cual consiste en el conocimiento y prcti
ca de la verdadera Religin, que es la principal de las virtudes, porque llevndonos Dioslas llena y cumple todas.
De aqu se sigue que al sancionar las instituciones y leyos, se ha de atender la ndole moral y religiosa del.
hombre, y se ha de procurar su perfeccin, pero ordenada
y rectamente, y nadie se lo ha de mandar prohibir, sino
teniendo en cuenta cul es el fin de la sociedad poltica y
cul el do la religiosa. Por esta misma razn 110 puede ser
indiferente para la Iglesia qu leyes rigen en los Estados,
110 en cuanto pertenecen la sociedad civil, sino porque
algunas veces, pasando los limites prescritos, invaden los
derechos de la Iglesia. Ms an: la Iglesia ha recibido de
Dios el encargo de oponerse cuando las leyes civiles se oponen la Religin: y de procurar diligentomente que el espritu de la legislacin evanglica vivifique las leyes
instituciones de los pueblos. Y puesto que de la condicin
de los que estn al frente de los pueblos depende principalmente la buena mala suerte de los Estados, por eso la
Iglesia 110 puede patrocinar y favorecer aquellos que la
hostilizan, desconocen abiertamente sus dercehos, y se empean en separar dos cosas, por su naturaleza inseparables, que son la Iglesia y el Estado. Por el contrario es,
como lo debe ser, protectora de aquellos que, sintiendo rectamente de la Iglesia y del Estado, trabajan para que ambos aunados procuren el bien comn.
En estas reglas se contiene la norma que cada catlico
debe seguir cu su vida pblica, saber: donde quiera que.
mismos
son
esclavos
de la corrupcin
(2); y
an par-
ticipando del vigor de la misma Iglesia, destruirn las intrigas con su prudencia, y la violencia con su fortaleza.
No es esta ocasin de averiguar si ha sido parte v hasta
qu punto para llegar al nuevo estado do cosas, la" cobarda y discordias de los catlicos entre s; pero de seguro 110
sena tan grande la osada de los malos, ni hubiesen sembrado tantas ruinas, si hubiera estado ms firme y arraigada en el pecho de muchos la fe que obra por medio de la
caridad (3), ni hubiera decado tan generalmente la observancia de las leyes dadas al hombre por Dios. Ojal que
de la memoria de lo pasado saquemos el provecho de ser
ms avisados en adelante!
Por lo que hace los que han de tomar parte en los negocios pblicos, deben evitar cuidadosamente dos extremos
viciosos, de los cuales uno se arroga el nombre de prudencia, y o l otro raya en temeridad. Porque algunos dicen que
no conviene hacer Trente al descubierto " la impiedad
fuerte y pujante, por temor de que la lucha exaspere los
nimos de los enemigos. Estos que as juzgan, no se sabr
decir si estn en favor de la Iglesia en contra de ella;
pues, si bien dicen que son catlicos, querran que la Iglesia dejara que se propagasen impunemente ciertas maneras de opinar, de que ella disiente. Llevan ios tales mal
la ruina de la fe y la corrupcin de las costumbres; pero
nada trabajan para poner remedio, antes con su excesiva
indulgencia y disimulo perjudicial acrecientan 110 pocas veces el mal. Esos mismos no quieren que nadie ponga en
duda su afecto la Santa Sedo; pero nunca les faltan pretextos para indignarse contra el Sumo Pontfice-
de l a ca,
estar
toSS^
' a
=
t S S t / c l n o s may llanos y sin exponerse
los azares del combate, conseguir el premio debido a los
yencedores; tan lejos estn de atajar los pasos los malos,
Mcjoi
lo c n t i c a a e .
de que la fueiza
renchrse l a s ^ t dad
persuasin
debilitando y acabar por
Religin. Estos,
d e l v a l o r de
>
o
^e,
11) R o m . , VIH, 6 , 1 .
DE S. S. LEX XIII
una iglesia, son, por decirlo asi, Arquitectos
principales^,
edificio
espiritual
(1), y tienen los dems. Clrigos por
colaboradores en su cargo y ejecutores de sus deliberaciones. A este modo de ser do la Iglesia, que ningn hombre
puede alterar, debe acomodarse el tenor de la vida y las
acciones. Por lo cual, asi como es necesaria la unin de
los Obispos, en el desempco de su episcopado, con la
Santa Sede, asi conviene tambin que, tanto los Clrigos
como los legos, vivan y obren muy en armona con sus
Obispos.
del
temerariamente
los vieren
der
hacer
el mal
soberbia
sados
movidos
algunas
cosas
que
mas
vieren
llevar
ponerla
Superiores,
no sea
empujados
contra
que
por
de
sus
la
de'justa
de
del
los
reprensin
la
avi-
ver
juzgar
en
las
amor
debida.
de
de
ser
por
han
reverencia
acciones
repre-
viento
Superiores
movidos
acaso
al
Deben
manera
que,
si
que
el
males.
de tal
en las
dignas
sus
profundos
malas,
el guijo
lengua
aparezcan
ms
osada
faltas;
en ellos
no rehusen
que
en
de
de reprensin;
de rectitud,
no cobren
ellos
la vida
digno
se despeen
que
se debe
algo
divino,
Porque
no
Superiores,
aun-
(2).
de suceder en lo porvenir; con esta diferencia: que nosotros nos colm y enriqueci la divina bondad con muy
mayores beneficios; lo cual hace que el crimen de ingratitud que les acompaa acreciente la malicia de los delitos
de los cristianos.
Ciertamente que Dios nunca ni por nada abandona su
Iglesia; por lo cual nada tiene que temer de la maldad de
los hombres. Pero no pueden prometerse igual seguridad las
naciones, si llegan degenerar de la virtud cristiana. El
pecado
hace
desgraciados
los pueblos
(1).
Y si en todo el tiempo pasado se ha verificado rigurosamente la verdad de esc dicho, por qu motivo 110 se ha de
experimentar tambin en nuestro siglo? Antes bien de que
est ya cerca el da del merecido castigo, es indicio, entre
otras muchas cosas, el estado mismo de los Estados modernos, muchos de los cuales vemos consumidos de ocultos
males y vemos consumidos de ocultos males, y ninguno que
goce de completa seguridad. Y" si los hombres malvados
continan audazmente por el camino emprendido, si llegaran hacerse fuertes en riquezas y en poder, como lo son
enmatas artes y peores intentos, razn habra para temer
que acabasen por demoler, desde los cimieutos puestos por
la naturaleza, todo el edificio social. Ni ese tan grave riesgo se puede alejar slo con medios humanos, cuaudo vemos
sor tantos los hombres que, abandonada la fe cristiana, pagan el justo castigo de su soberbia con que, obcecados por
las pasiones, buscan intilmente la verdad, abrazando lo
falso por verdadero, y se tienen si propios por sabios,
cuando l l a m a n al mal bien y al bien mal,
Mas, con todo esto, de poco provecho sern nuestros esfuerzos, si no se emprende un tenor de vida conforme la
moral cristiana. Del pueblo judio dicen muy bien las Sag r a d a s L e t r a s : Mientras
no enojaron
todo
Dios
Pero
ba
les sali
tan
trazado
nados
nes
bien;
luego
en
porque
como
para
las
aborrece
se apartaron
que
guerras
del
anduviesen
que
Dios
suspecados,
la maldad
camino
por
les
con
hicieron
l,
que.
de
Dios
fueron
muchas
ellos...
les
ha-
exterminacio-
(3).
Pues la nacin de los judos representaba como la infancia del pueblo cristiano; y en muchos casos, lo que
ellos les aconteca no era ms que figura de lo que haba
(i) S. T h o m . QmMI,
V, 21,22,
blas por
la luz
y la luz por
tinieblas
tomando las
tinie-
(2).
de la caridad,
porgue
es el
perfecto
lazo
de
tanWn
l)io< v aborreciere
nos ha dado
SU hermano.
y su hermano,
Dios,
que
.
miente.'
quun
le ama
El,
''V^TX^Zt
(3 . X este manfla
S S r S s f
prjimos.
l ^ T i T u . - 1, J-. 1.
S L
-eIbW-
EPISTOLA E K Y C L I C A
De praecipipuis civium christianorum offlciis
LBOPP.
XIII
VENERABILES FRRTES
SALUTEM ET APOSTOLICA! BENEDICTIONEM
Por lo que hace Sos y todos vosotros, nunca, de s eguro, consentiremos, mientras nos quede un soplo de vida,
que falte, los que pelean por nuestra autoridad, consejo
y ayuda. Y no hay duda que asi al rebano como los
pastores dar Dios sus auxilios hasta conseguir completa
victoria.
Alentados con esa confianza, como pronstico de dones
celestiales, y prenda de nuestra benevolencia, vosotros,
Venerables Hermanos, y ai Cloro y pueblo todo que os est
confiado, con entraable amor en el Seor, damos la bendicin apostlica,
Dado en Roma, en San Pedro, el da 10 de Enero del ao
MDCCCLXXXX, de Nuestro Pontificado el XII.
APiKNTUE c h r i s t i a n a e r e v o c a r i p r a e c e p t a , e i s q u e vit;yn, m o r e s ,
i n s t i t u t a p o p u l o r u m p e n i t u s c o n f o r m a r i , quOtidie m a g ' s s p p a r e t o p o r t c r c . Ulis e n i m p o s t h a b i t i s , t a n t a vis r s t m a l o r u m c o n s e c u t a , u t n e m o s a p i e n s n o e f e r r a s i n e ancipiti c u r a p r a e s e n l a q u e s t ,
n e c in p o s t c r u m s i n e m c t u p r o s p i c e r e . - F a c t a q u i d e m n o n m e d i o c r i s
e s t ad e a b o n a , q u a e s u n t c o r p o r i s et e s t e r n a , p r o g r e s s i o : s e d o m n i s
n a t u r a , q u a e h o m i n i s p e r c o l i l i s e n s u s , o p u m q u e e t v i r i u m e t copia r u m p o s s e s s i o , si c o m m o d a t i s g i g n e r e s u a v i t a l e s q u e a u g e r e v i v e n d i
p o t e s t , n a t u m a d m a i o r a a c raagoificcntiora a n i m u m e x p l e r e n e u
p o t e s t . D o u m s p e d a r e , a t q u e ad i p s u m c o n t e n d e r e , s u p r e m a lex e s t
v i t a e h o m i n u m : q u i ad i m a g i n e m c o n d i t i s i m i l i t u d ' n ' m q u e d i v i n a m ,
n a t u r a i p s a ad o u e t o r e m s u u m p o t i u n d u m v e h e m e n t e r i n c i t a n t u r .
Atqui non m o t u a l i q u o c u r s u q u e corporis tenditur a d Deum, sed i i s
EPISTOLA E K Y C L I C A
De praecipipuis civium christianorum officiis
LBOPP.
XIII
VENERABILES FRATRES
q u a e s u n t a n i m i , c o g n i t i o n e a t q u e affeotU. E s t e o i m D e u s p r i m a a c
s u p r e m a Veritas, n e c nisi m e n s v e r i l a t e a l i t u r : e s t i d e m p e r f e c t a
s a u c t i t a s s u m m u m q u e b o n o r u m , q u o s o l a v o l u n t a s a s p i r a r e et a c c e d e r e , d u c e v i r t u t e , potest.
Quod autem de singulis hominibus, idem de societate tum d o m e s t i c a t u m ctiam civili i n t e l l i g e n d u m . Non e n i m o b h a n c c a u s s a m
g c n u i t n a t u r a s o c i e t a t e m u t i p s a m h o m o s e q u e r e t u r t a m q u a m finem
sed ut in ea e t p e r earn a d i u m e n t a ad p e r f c c l i o n e m sui opta r e p e r i r c i .
Si q u a i g i t u r c i v i t a s nihil p r a e t e r c o m m o d i t a t e s e x t e r n e s v i l a e q u e
c u l t u r a c u m e ' e g a n t i a e t copie p e r s e q u a t u r , si D e u m in a d m t n i s t r a n da r e p u b l i c s n e g l i g e r e , n e c l e g e s c u r a r e m o r a l e s c o n s u e v e n t , d e t e r r i m e a b e r r a i a b institute suo et praescriptione naturae neque Um
e s t ea s o c i e l a s h o m i n u m et c o m r a u n i t a s p u t a n d a , q u e m f a l l a x i m v t s t i o
simulalioque socielatis - I a m v e r o ea, quae diximus, animi bona, quae
in v o r a e r e l i g i o n i * c u l t u c o n s t a n t i q n e p r a e c e p t o r u m o h n s l i a n o r u m
custodia maxime reperiuntur, quotidie obscurari h o m i n u m oblivione
ani fastidio c e r n i m u s , ita fere ut, quanto s u n t e a r u m r e r u m i n c r e menta maiora, quae corpus attingunl, tanto earum, quae animum,
Immlnulae
plurimumquedebilitatae
fid<i
nan.
n o m i n i in l u c e a t q u e i n o c u l i s h o m i n u m n i m i s s a e p e i n f e r u n l u r : q u a s
mortalis
pacto lulissel.Iiis
decaussis
multitudo in a e t e r n a e
salutis
institulis moribusque
christianis,
in
sed
est antepone,
mulloquo, quam
rare volumus,
s e r v i luti
se ipsa m a g n a r u m
per-
tulit:
n e e satis liquet n u m
ipsum m o n e t r e m e d i a , u n d e o p o r t e t , q u a e r e r e : videlicet
tempus
chrislianam
sequitur
sunl
ah eodem
sempiterno
principio
officino) p u s n a r e c u m
rempublieam
prafectao
ex quo con-
altero.
maxima,
polestatemquo quae
reipu-
l e m p , r e E c c l e s i a m c o l e r e uti p a r e n t e m , e t
l i o r i i m o f f i c i o r u m o r d o , voi c a l a m i t a t e
Deum.-Nihilominiis
t^mporum
vel i n i q u i o r e
ho-
religi
a d p r o h i b e n d a p e r i c u l a , q u a e i m p e n d e n t , a p t i s s i m u m " . I n id n o s , V e -
p o s t u l a r e : i d q u e n o n alia s i n e d e c a u s s a , q u a m quod r e s t o r e s
reipu-
nerabiles Fratres,
incumbere
opus
est, id maxima
qui
possumus
utile tarnen
ar-
e n u c l e a l o officia d e s c r i b e r e
co-
caussae,
christianis
aliud
Utique
bnevolenles
M i -
turalis. g e m m a e
c a r i l a t e s , c u m i p s e sit u l r i u s q u e a u c t o r e t c a u s s a D e u s :
vis a u t e m
era
v e r e si
I ila ti p u b l i c a e a t q u e o r d i n i
vitae
Eccleesiam
h o m i n e s , a u n t e r g a Deiim officia s a n c l l o r a - C e t e r u m ,
unde
sibi
v o l u n t e s c s u i e c t a i n . H i n c et c e r t a m e n existil, et periclitaniiae
vir-
i m i in c e r t a m i n e l o c u s . U r g e t e n i m p o l e s l a s d u p l e x : q u i b u s c o n t r a r i a i u b e n t i b u s o b t e m p e r a r i s i m u l u t r i s q u n o n p o t e s t : .Verno
potest
t h o l i c o r u m : q u a e officio, si a c c u r a t e s e r v e n t u r , m i r a b i l i l e r a d r e r u m
dual,us
aite-
c o m m u n i u m salutem valcnt. I n e i d i m u s i n
rum
quolidianam de rebus
maximis
vehementemeamqueprope
dimicationem:
in q u a
difficillimuro
domtnii
servire.
N o s t r u m est, Venerables F r a t r e s , a d m o n e r e
magistratilms,
h o r t a n c o n v e n i o n t e r t e m p o r i , u t eiam
Esse
in u s u v i t a e
plura
ceritatis
ac m a i o r a
salute
dubitari
non
potest.
Cum.
creaturae.
hoc
pariter off'ium
parta
vero sit a n t e p o o e n d u s ,
discedere:
perrumpere,
netis
lesu
quam
omnino
hominum genere
nibus
(2). Q u o d q u e
Petrus
olira
celcriquc Apostoli
e s t in c a u s s a
Cliristi
8ut, p e r speciem
i u r i s , i u r a E c c l e s i a e m i g r a r e . Obcdireoportet
officia,
compotes, aut
iam
ad-
deserai.
calholicorum
e o r u m q u i s i n l fidei c a t h o l i o a e a u t p e r p e n m
experles,
nemo
decere
Uler
dubitare
; 1) i t a u t o m n i n o , si m o s g e r i t u r a l t e r i ,
psthaberi n e c e s s e sit.
leges, u t
ri ilis
Dee magis.
magistrati bus n o r r h o n o s t a
respondere
simili s i n e haesitationo
parestur
conservandi
quam
respoudendum.
ra
o m n i a p o t i u s , et i p s a m
liominibus
c a u s s a m d e s e r e r e . - Q u 8 p r o p t e r n o n h n b e n t vira n a t u r a m q u e
universis imposuit,
ut
semper
Nemo
p a c e L i l l o v o m e i i o r , q u ^ m c h r i s t i a n u s sui m e m o r officii: s e d
E v a n g e l i u m Apostolos iiissit o m n i
mclle morteq
jtomi-
iraperantibus
c o n s u e v a r u n t , id
d e b e t , q u a m Dei
civis
perpeti
Kcclesiaeve
legum
p e r d i s c e r e n t el c r c d e r e n t , q u a e d o c e r e n t u r ; cui q u i d e m officio s c m -
p r o h e p e r s p e c t a m , q u i i s l a m in d e l e c t u officii c o n s t a n l i a m
pilernae
salutis o m n i n o
laptizatus
tur
Sucrit,
salcus
esl a d e p t i i
erit:
(1). S e d c h r i s t i a i i s m
Ecclesiae
ut
qui
coniuncta.
cero
Qui
crcdiderit
non crediderit,
condemnabi
exeanatus
subiicitur,
sanetissimaequepartieeps,
e i u s q u e lit s o c i e t a t i s
v e r o si c i v i t s t e m , in
qua
editi
s u m u s , praccipue diligere t u e r i q u e
u t c i v i s b o n u s vel m o r t e m
est eliristianorum longe
per affoctos. Est enim
nota,
eodemque
ipso
msximae
et
susceptique
in h a n c
lucem
i u b e m u r l e g e naturae usque
maius simili
quae
eo,
dubitet, officium
m o d o esse in Ecclesiam
Ecclesia c i v i t a s sancta
auctore constitua:
sub
estmunus,
sem-
a l i q u o t i e s e x p l i c a t a l o q u i m u r . N o n e s t lex, nisi i u ? s i o r e c t a e
a p lesta'.e l e g i t i m a
quidem
rationia
mancare homini
in h o m i n e s i m p e r i u m
solusipse
et
ve
a caritate
Dei t f l r q u e a t h o m i n u m a t q u e
d u c a l v o l u n t a t e s S a n c t u m i g i t u r c h r i s t i a n i s est p u h l i c a e
in
a;
ab-
pcrtestalis
n o m e n , in q u a d i v i n a e maistalis s p e c i e m et i m a g i n e m q u a m d a m
Dei viventi, D e o i p s o
peregrinato
reprehen-
tum
dedit
timori*
(I). V e r u m s i r e i p u b l i c a e
c u m i u r e d i v i n o , si q u a m E c c l e s i a i m p o -
n a n l i n i u r i a r o , a u t iis, q u a e s u n t d e r e l i g i o n e , o f i c i i s c o n t r a d i c e n t 1
vel a u c t o r i t a t e m I c s u C h r i s t i i n p o n t i f i c o m a x i m o v i o l e n t , t u m
r e s i s t e r e officium est, p a r e r e
vero
i n i u r i a c o n i u n c l u m , q u i a p e c c a l u r i n r e m p u b a c a m q u i d q u i d in r e l i gione d e l i n q u i l u r . K u r s u s
au
tem
a p p a r e t q u a m s i t ills s e d i t i o n i s
ferendorum nulla
p o t c s t a s est. quia c u m
Dei
et potestatibus
s l i t i m a d i u n j i t , ad
orane
fieret,
subdilos
opus
bonum
esse,
paratos
monendos
dicto
esse
chri-
obidere,
illud
;2): q u o
palam
si l e g o s h o m i n u m c o n t r a s e m p i t e r n a m l e g e m D e i q u i c q u a m
cos potius
quae
vidimus
audirc.
quam
et audioimus
Deum,
non
loqui
indicate:
est in
conspectu
non enim
possumus
(3).
di-
v i m l u s i r a d i t u m : n o n disciplinari m o r u m c h r i s t i a n a c , n o n E c c l e s i a e
p a r e n d u m : nullara b u i e esse legum f o r e n d a r u m
iura; imo noe ullum
Ecclesiae dari
potestatem,
nulla
in r e i p u b l i c e e i m l i t u t i e
locum
omni opo c n t e n d u n t c a p e s s c r e
p u b l i c a s ci ad g u b e r n a c u l a s e d e r e c i v i t a t u m , q u o sibi facilius
res
liceot
cuilibet e r r o r u m
perversiteli
permissa
oppugnalur,
licentia,
mulls
q u e d e b e t , v e h e m e n t e r q u e c u r a r e , ut alte c o r o p r e h e n s a m a n i m o fidem
intenta
custodia
nominatimque
contra
incolumita-
studium diligens,
in C h r i s t i a n a
dcl.rina
tem-
ut est facuitas e t e a p t u s
ponere,
sin-
earumque rerum,
quae
qua
p o t e s t n o t i t i a m e n t e m i m b u e r e . C u m q u e fidem n o n m o d o v i g e r e i n
a n i m i s i n c o r r u p t a m , sed assiduis etiam i n c r e m e n t i s o p o r t e a t
e e r e , i t e r a n d a p e r s a e p e ad
l o r u m f l a g i t a t i o , adatte
auges-
nobis /idem
(1).
V e r u m in h o c e o 4 e m g e n e r e , q u o d f i i e m c h r i s t i a n a m a t t i n g i t , a l i a
'!lius
l i a b e a l u r
snteponan-
s u n t o f r i c i a , q u e e o b s e r v a r i a c c u r a t e r e l i g i o s e q u e si s n l u t i s s e m p e r
i n t e r f u i t , h a c t e m p e s t a t e n o s t r a i n t e r e s t m a x i m e . N i m i r u m i n hac-.
q u a m d i x i m u s , t a n t a a c t a m late f u s a o p i n i o n u m
insania,
profecto
Ec-
u n d o alia officia n a s c u n t u r . S a n e l i b e r a t o r g e n e r i s h u m a n i d e s e i p s o
qui8
sum
nium
(4). S i m i l i t e r ignem
et quid
perhibeam
volo
ccntoli
nisi
ut
acccndaturt
veni mittere
ul
testimo-
h o n o r D e i , a c s a l u s h o m i n u m in e i u s s u n t t u t e l a . A t v e r o , c u m - n e c e s -
in
lerrum,
s i t a s c o g i t , i n c o l u m i t a t e m fidei t u e r i n o n ii s o l u m d e b e n t qui p r a c 3 -
(5). I n h u i u s c o g n i l i o n e v e r i t a t i s ,
s u n t , s e d quiiibet
tenetur
fidem
suam
aliis propalare,
celad
iistruc-
q u a e m e n t i s est s u m m a p e r f e c t i o , in c a n t a t e divina, q u a e p o r f i d i
liotiem
p a r i m o d o v o l u n t a t e m , o m n i s c h r i s l i a n o r u m e s t vita ac b e r l a s
po-
infidelium
Pa-
al io rum
fidelium
insuUatioiQm
vel.ad
reprimendum
(2). C e d e r e liosli, v e l v o c e m
sice
confirmationem,
premere, cum
t r i m o n i u m , s i b i a I e s u C h r i s t o c o m m e n d a t i m i , p e r p e t u o s t u d i o vigi-
m i n i s est, a u t d e iis, q u a e
Ecclesia.
Sed q u a m a c r e a d v e r s u s E c c l e s i a m b e l l u m d e f l a g r a v e r i t q u a m q u e
multiplex, v i x a t t i n e t
enim
ralioni
contigli
profitetur, utrum
t u m c o m m u n i s a l u t i r e p u g n a n s : solis Mei
vera sint,
cum
dubit8ntis.
singulorum
i n i m i c i s fru .-tuosum. q u i a
c o m p l u r c s r e s o c c u l t a s et a n a t u r a i n v o l u t e s s c i e n t i a e p e r v e s t i g a l i o n e
spiritus
d i l u , o p i n i o n i s q u e p r a v a e c o u f u t a r i levi n e g o t i o , u t p l u r i m u m ,
pos-
posse i m p e r i u m q u o di-
ne-
s u m p s e r e h o m i n e s , u t am s e p u t e n t n u m e n
vinum e c o m m u n i
vita dopellere.Quo
e r r o r e dccepli,
Irensferunt
mo unus prohibelur
oam
crimina
fortiludinem,
in n a t u r a m h u m a n s m e r e p t u t n Deo p r i n e i p a t u m : a n a l u r a pelendum
q u a e p r o p r i a e s t e h r i s t i a n o r n m : q u a ipsa n o n r a r o a n i m i
o m n i s v e r i p r i n c i p i v i , , , , t n o r m a m p r a e d i c a n t : a b e a m a n a r e , ad c a r n -
r i o r u m e l Consilia f r s n g u n t u r . S u n t p r a e t e r e a c h r i s t i a n i a d d i m i c a t i o -
adversa-
victo-
ego
cici
mundum
Ecclesiae conservatorem
(1). N c q u e e s t q u o l o p p o n a ! q u i s q u a m
ac vindicem
vull
ille u t a l i q u i d
Iesum Christum
nequaquam
i n o p i a v i n u m , scd
magnitudine
nobis conferalur
o p e r a e ad
salutis,
g e r e , e t m u n u m c o r p u s , quod
est Ecclesia
H u i u s c c p a r t e s officii p r i m a e s u n t , c a t h o l i c a m d o c t r i n a m p r o f i l e r !
Nam,
alumnos
(1!, c u i u s e s s e l i p s e c a p u t ,
a p t e c o a g m e n t a r e . P e r m e a i i l a q u e vita C h r i s t i
p a g e m c o r p o r i s , alit a c s o s t e n t a i
singula
a p e r t e et c o n s t a n t e r , e a m q u e . q u o a d q u i s q u e potest, p r o p a g a r e .
voluit non
(21.
actio singulorum
His de
finem,
caussis non
modo
perfecta
sooictas
h o c ei
est iodilum a b A o c t o r e
s o o ot d e b e a t
pro
n i h i l tarn o b e s t , q u a m n o n e s s e c o g n i t i m . V a l e t e n i m p e r s e i p s a
c o n t e n d e r e ut castrorun
acies
-3 . I s t a r e i c l i r i s t i a n a e c o m -
depellendos
simplex
errores
probe
praeiudicatisque
esse ratio
pronuntiat.
perceptam:
non
Nunc
quam
adstricta
vero
si
mens
opinionihus,
fidei
arripuerit
sssentiendum
virtus grande
munus
est
non auJiertintl
Ergo
fides
Quomodo
autcm
i g i t u r lidos est ad s a l u t e m
per
Quomodo
aadient
sine
cerbum
Christi
necessaria,
omnino
ad
fides,
credent
ei,
Quoniam
verlnim
regere
Ecctesiam
Dei
(3,
maximeque
Ecclesiae
possiate praepositum. c r e d e n d o r u m ,
Sanctus
penes
universae
ageudorum
posuit
Pontilicem
summa
cum
magistrum.
Nilii-
in re p o n c r e pri-
et
leso
propterea
Christo
quod dissipai
noi
colldi,
Paolom
Apistolcrum
studio et singulari
pcrnomcn
Domini
non sint
eadem.
gravitate
in cobis
sententi%
nostri
schisma
(5).
verissimeqoe
sentenliarom:
tantem
lesu
Christi,
ul
autem
autem
idipsum
perfeett
praecepli
dtcatis
in eodem
Omnes
christifideles,
mutiere
fungunlur,
eiusdetn
Dei
errores
a sancta
fidci
lueem
serere
imago.
et
per
oere
liscer
Sakatoris
arccndos
stadium,
catholicam
cos,
iesu
nostri
Ecclesia
pandendam
dem
maxime
qui
praesunt,
et
eel
Christi
oblestamur,
aucloritate
iubemus,
et etiminandos,
operant
auctoritate
iudicarint.
docendi
nec
ut
atque
eonferant
ad
non
bos
purissimae
(41,-Celerum
s t a n t praedicare, quisque se p o s s e a c d e b e - e m e m i n c r i t . l o
igitur quae n o s i u n g u n t Deo a t q u e Ecclesiae, hoc est
m a x i m e , ut io v e r i t a l e C h r i s t i a n a p r o p a g a n d a
ofiiciis
numeranlum
omnes,
et
et
in
perspicitor.
opinentor. Qui
d u c e m , d u c e m . vix i n e i s a u l n e vix
tamquam
fruirei,
sensu
facile sapicntia
dem yna
resonantes
vi-
vehement!
p e r d i f f i c i l i s : m e n s v e r o t-l i n f i r m a e s t n a t u r a , e t v a r i e t a l e
prorsus deposcendam
primom
ers,
n c n s a n e d o c l o r i s >>bi p a r t e s a s s u m e r e , s e d c a , q u a e i p s i a c c e p c r i n t ,
voci
Deom
ad q u a m ipsain
Corinthios colior
La: silis
ac frugifera, ut
cum
contra
v e r b o r u r o : Obsecro
Coios
nec
ra-
coligil, qui
non
adco opportuna
vivere
libont, d e c e r l a n d i
non
c o n l e n d o n t , q o i c u m q u e n o n cuin ips^ E c e l e s i a q u e c o n t e n d i m i (4 .
Quinimo
humani
prardicuntei...
2).
praedicari
ordinata
salute generis
qoi-
in
snepe
moderandis
aliler christiani:
quid c r e d e r e
oporleal,
ab
verum
a t t i n g e r e . P r o p t e r e a s i c u t una e s t E c c l e s i a , quia u n o s I e s u s C h r i s l u s .
ita c u n c t o r i i m toto o r b e e h r i s l i a n o r u m u n a est a t q u e e s s e d e b e t d o c l r i n a . Vnus
fidei("i),
Dominus
una
fides
salutare principium
(6>. Habentes
autem
eumdem
spiritual
in o m n i b u s
vo-
propulsandlsquc erro-
et
utilitersa-
t i s f a c t u r i s u n t , si a l i i s e o r s u m
ab
F u t u r u m s a n e Iesus Christus
s i g n i f i e a v i t , ut q u a m ipse offensionem
f-iclam.Com
Christiana
fides
non
humanae,
sed divinae
ralkinis
descenderinl.
(1) Cone, Vat. Const. Bsi Filini, cap. 3.(2J IMI. Quaest. V. art. 11I.-(S) 16.
Quaest. I, art. X,
fcok> u r i g i
em,
caussam, nalurara
mortalibus
regnis hsbel
longe
consentaneis
n a t u r a e s u a e i n a l i t u t i s ne legibus. E a d e m q u e c u r a n o n m o d o s o c i e t a s
p e r f e c t a sit, s e d
etiam
partium sludia e t
humana
raulabilibus
quavis
societate superior,
r e r u m civilium
fiexibus
sectari
servire
iure
civitatis placeat.
g e n t i u m civilis g e r a t u r :
non probal, d u m
ex
religio
Ecelesia
quibus
v&t'iisque
pertinere, quae
inalitutis
res
ma-
christianarum
moruraquft disciplina
salva Ml.Ad
e x e m p l u m c o z i t a t i o n e s actionesque d rigi s i n g u l o r u m
hoc
christianorum
o p o r t e t . N o n d u b i u r a e s t , q u i n q u a e d a m s i t in g e n e r e p o ' i l i c o h o n e s t a
contentio,
cum
opiniones
re
scilicet incolumi
usuque
veritate iustiliaque
certatur,
ut
praeceteris
est r e g i o n e
intemperanUr
contenditur, superandos,
abutentium.
Ex adverso
homisancta
disciplina
o i t i c i i s q ie r e l i g i o n i s s e a r a r i n o n
perpetuoque
spect&ndum, quid
maxime
ac defensio
suscipienda
quo sunt
reli-
omnia
refe-
e t ci vi t a s s u u m h a b e t
utraque
tuta
principatum:
n o b i s ut e s s e m u s
multoque minus
n a t u r a d'.dit,
piiblici, q u a m
pugnantes.Sane
sed ut m o r a t i
cssemus.
p r o x i m o h t bet
homo, ut bene
chilis
sibi e s s e liceat,
ac
nusquam
nisi
in
v i r t u t i s . S i m u l v e r o v u l t , id q u o d d e b e t ,
a d i u m e n t a in
exercilatione
Ecclesia
re-
propterea
quod, revocando
ad
Deum, expiet et
cumult
universas.In institutis igitur legbusquesanciendis spectanda h o m i nis indoles est m o r a l i s e a d e m a c religiosa; e i u s i e m q u e c u r a n d a p e r fectio, s e d
recte a t q u e ordiiie;
quam
ratio- e
nisi
habita
quid
nee imperandum
civili h o m i n u m
religiosae p r o p o s i t u m . H a c ipsa d e c a u s s a
interesse quales
in civitatibus valeant
vetandurLve
quid-
socielati sit,
quid
non
leges, non q u a t e n u s ad
rem-
Evangeli!,
munus
est
ESesiae
nar, se.e
sacram
intolligal, qui i u r a
remque
cmlem
p r a e b e r e non potost
a quitus
oppug-
natura
consocia
divellere
est q u i , c u r a d e civili
insti-
ex
patrocirem
contenda,.!.
deque
Chris-
tiana r e p u b h c a q u o d s e n t i r e r e c t u m e s t , ipsi s e n t i a n t , a m b a s i n
com-
con-
trnelur, q u a m m public*
a c t i o n e vitae c a t h o l i c u m
quemque necesse
in n c g o U i s p u b l i c i s v e r s a r i p e r
^-
viris e s t s p e c t a l a e probitatis, e i s d e m q u e
c h r i s t i a n o n o m i n e m e r i l u r i s : n e q u e c a u s s a e s s e ulia potcst c u r
de
male
m o r u m , p r a e s e r l i m c u m p e r b o c t e m p u s tanta c o o s i l i o r u m calliditatO
christianum oppugnetur nomen. Quolquol diiigenter studuerint
c l e s i a e * d h a e r e s c c r e , q u a e e s t columna
et
f a c i l e c a v e b u n t m a g i s t r o s mendaces...,.
liberta
cum
ipsiserri
sint
corruptionis,
famaqienturn
Ec-
veriialis,
te m illis
(1)
promittenXes,
virtu-
tis p a r t i c i p e s f u t u r i , i n s i d i a s s a p i e n l i a v i n c e n t , vim f o r t i t u d i n e N o n
est h u i u s loci e x q u i r e r e ,
lerit o p e r a s e g n i o r
n u r a q u i d , e t q u a n t u m ad
operatili-
divinitus disciplina
concidisset.
edituri
fdes, q u a e
christianorum
Utinam
per
tradita
praeteritae res
hoc
alterum
versatur.
prudentiae
Quidam
nomen
magnopere
usurpt, alterum
cxasperet.
Isti
quidem
raen
vellent, certas
posse
pr
Ecclesia
se doctrinam
a b e-t d i s c r e p a r i t e s
n e m q u e m o r u m : nihil t a m e n
stent,
an contra,
certamen
incertum:
catholicam a f f i r m a n t sed
opiniones impune
d o l e n t e r i n t e r i t u m fdei
gent. l i d e m de s u a in apostolica m S e d e m
la-
propagari
demutatio-
d e r e m e d i o l a b o r a n t , vel e t i a m
in
improbitate
vitia
nimia
malum
voluptate nemini
au-
volunt
carnis
e t mois
d i v i n a c , n e c p o t e s t s u b e s s c (4). N i b i I a u l e m
m i n u s est a d m a ' a
legi
mi-
n u e n d a p r o v i d u m . l n i m i c i s e n i m , q u o d p r a e d i c a r e et in q u o g l o r i a r i
praetergressae
pervadat
n.um ns h o m . m b u s g r a t . a m v e
virt,
caritatem
populorum
assignatum a Deo.
(I) I Timoih. Ili, 15,-!2) Il Ptr. I ' , 1. l 9 . - ( 3 ) Gal at. V, 6-(4) Sapienti* c
Umica ai Deo: Ugiea'm Dei Mneslsubieeta: nec enim potest. Rom. Vili, <*., .
multi e o r u m
fieri
religioncm
posset,
estinguere.
r a l i m c i v i u m c h r i s l i a n o m m a c t i o n e s ita o r d i n a r e , ut c u m s p e
a l i o r u m t r c m c f a c t a virtus, e o sibi c x p e d i l i o r e m
f a c u l t a t e m . I t a q u e q u i a d a m a n t prudeatiam
mulant, christiar.um
qui debita
l'ore m a l a r u m
carais,
rerum
ac nescire se si-
esse:
a c e r t a m i n e v o l u n t , ii t a n t u m a b e s t u t i t e r m a l o r u m i n t e r c i p i a n t ,
ut
potius oxpediant.
Contra
nou
adipipraeter
poli"
c a m p o t e s t a t i s e c c ' . e s i a s l i c a e o b s e r v a r e in a g e n d o s a p i e n t i a m
Iam-
v e r o c h r i s t i a n a e rei a d m i n i s t r a t i o p r o x i m e et s e c u n d u m
Ponlificem
p a u e i fallaci
Ex q u o a p p a r e l ,
r a r c h i a veri
t a m e n in e c c l e s i a s t i c a h i e -
admini-
s t r e n t , s u n t quasi
lies
vellent
repugnan-
in
Ecclesia
ger
suo
ipsorum
quidem
inani
le-
principlcs
arliRces..
in
micio
spirituali
(I'
est cum
coniua-
c l i o , ita c l e r i c o s i o i c o s q u e o p o r t e t c u m E p i s c o p i s s u i s c o u i u n c l i s s i m e
rapere, magna
sua
cum
perturbatone
perpeluo servandum
ordinis, q u e m D e u s i n
constituit,
nec
sinit a
Ecclesia
quoquam
impune
violari.llli o p t i m e , qui d e s c e n d e r e in c e r t a m e n , q u o t i e s c u m q u e
a u t m i n u s l a u d a b i l e in m o r i b u s , u u t in s e n t e n t i i s n o n p r o b a b i l e : s e d
est
n e m o p r i v a l o a r r o g e l sibi p e r s o n a m iudicis, q u a m C b r i s t u s D o m i n u s
illi i m p o s u i t u n i , q u e m a g n i s a t q u s o v i b u s p r a e f e c i t . M e m o r i a q u i s -
sanctitalique
iuris
et
religioni* aliquando
cessuram.
maxime adversus
factionem
Qui
videntur
cum tueri
relig'onem
audacissimam,
clirisliano
n j m i n i exagitando n a t a m , q u a e Pontificem m a x i m u m iu s u a m
cium potestatem conscctari
s'.udium diligenter
liostilitcr
retinont,
nihil
aggredi
reda-
obedientiae
iniussu solili.
suni
sniditi,
eos l'orlasseagere
yuiinl,
inde
mouendi
ne praeposilorum
suorum
repre/iensibiliter
per
elationis
oid-.nt,
impulsum
Iamvcro
ne cum
culpas
conslantiae-
audaciores
quoscumque
tipsos
diiudicent,
ut
tamen
(1), m a g n o p e r e v e l i -
iuyum
reverentiae
non
recusenl...
[spiritus
humanis sequitur
in
P a u l u s (2)
nominal.
Haec enim
optimum
mediocritatis r e g u l a m , illud
moderandis
pru-
gladio
actionibus
in
homine
ferienda
terarum
propter
carent
autem
quod differal
inter
prudenliam
rum
privatim perlineL
Haec
Deus,
Consilio r e c l a e q u e
rationi
enim
c e r n i l u r in
obediunt
ill
gubernatione
in p r a e p o s i t i s , m a x i m e q u e i n p r i n c i p i b u s ,
jolestale praeesse:
ita q u i d e m
ut politica
hoc vidcalur
consistere,
legilimao
loia
liominibus privatis,
quorum
qui
s u i : ilia T e r o
m u u e r i s est c u m
privalorum
poleslalis
prudentia
iussa
sed
de
in
odit
tionibus
mala
si
quid
rect
redar-
merganlur.
Ad-
sic, si qua
tolde
divino
considerarli,
sunt
eorum
timore
Facta
conira
praoa,
quippe
parura
sunt
discipiinam
ludaeorum
conspeclu
iniquitatem....
ut ambularent
(3). A t q u i
conata
ferre
Dei
profulura,
sui,
Cum
inea,
sententia:
crameum
recessissent
ex ter minali
inchoatam lormarn
illis
eis
oris
iudicantur(2).
nisi
Usque
bona:
a eia,
sunt
semesub
praeposilorum
vita i n s l i l u a t u r . I l l a e s t
genere
cos
apud
conslricti
Verumtamem
fiant,
christianarum
polilicam, q u a e a d b o n u m c o m m u n e , e l earn q u a e ad b o n u m c u i u s q u e
ne unite
Admonendi
iudicent,
in profundiora
praeponitorum
temere
sani,
qie c o n i u n c t i , c h r i s l i a n s u n i v e r s i s e s t n e c e s s a r i a , u t ,
c s u s t e m p u s i n v e x e r i t , in nullo
citar,;
ad
darti
Deus
quam
praeliis
virtutura
sacrarum
non
pac-
enim
ilio-
dederat
illis
a multis
na-
d a e o r u m n a t i o : a l q u e 11 v e l e r i b u s e o r u m c a s i b u s s a e p e i m a g o
Lit-
Iu-
inerat
in
fldeliter
01 n a v i t d i v i n a b e n i g n i l o , o b e a m q u e r e m i n g r a l i a n i m i c r i m e n m u l t o
e x e q u i (3). H a e c d i s p o s i n o a t q u s h i e o r d o t a n t o m a g i s v a l e r e i n c h r i -
ellicit C h r i s t i a n o r u m g r a v i o r a
st'Jili,
(!) lur 1,4.-12). R o m . VI!1,6.(3) Profanivi I allm est; regere aulente!gnbernare
proprie ratvims est; etideo emisqeis'jeeitt'jw.tj.n
parlcipat de regimine
etpfi'j'rnatiQnt,
in tauten consenti siiti habere rationed etpredenttam. Manifested est autem quod sniditi,
ingnanutnt eslsu'jdilits.el
serens ingmnlim
est series, non est reqercet gnbeniare, sed
,nasis ergi el ftthermri,
it ideo prode Alia non est lirtas eerri, ingnantm est S'Tttts, nre
delicla.
intvantm
est wMilss. Sedq,<ia ftiililxthow,
i:t$aa>ilmt Mi ratiosalis, participat
de rtgimiArr secnn<fui ae&itrim ratwuit, inlanlm Cf,nceait ei prudeatiavi habere. Caie >nani/gttmi est qu'si prudentia //.i leni ut privi e ttl ad ir.od^'ii arlix arr.MtertMkae, vi lcitur i,i VI Kthoi coru'>.; i* sxWitls aMm ad mdxm arti nana operarti.s.
? Thom. LL-LI, Quae&t. VI.XIJ,
XI .
0) & Thorn, fom. 1, ari. s t v . - ( 2 ) Keg. Pastor. P. ! 11, C3p. tv. -(3) l u d i l h
22.
Ecclcia
luidem nuilo u m p
re liulloque
modo deseritura
virtute
natiotiibiis
Ueo:
at v e r o d e g e -
esse
T e m p o r a ipsa n o , e x . g u o s a d m o v e n t
ad c a r i , a l e m s t i m u l e s .
Rno-
pietas
est,
magnorumque
rerum
effectrix renovanda
cari,as
Quiescent!
lcaus-
quae vires
se
instare
coli,gal,sque
s e c u r i t a s . V i i s e r o s e n i r a facti
quamobrem
n stra
populos
non
peyatum
experfitlur?
Imo debilis
iam
p j r t e lulam videmus.
nudacler
malis attritas,
Quo-l si i m p r o b i r u m
p c r r e x e r i n ! : ,-i e v e n e r i t i i s
rullam
ab omni
romum
invalescant,
fide
a m o r e , ut a e q u u m est, vita
fortuna civ,latum.
c o n v e l l - n t N e q u i v r o p r o h i b e r i t i n t a e f o r m i d i n e s sola
socctatem domeslicam
hominum
et lucem
bonum,
tenebras{2).
m e m o r civitem h o m i n u m
brem.quod
reiecta
q u o d yeritatem ohcaecata
e t bonum
malum,
cu
i-
sibiquevidetur
pouens
tenebras
Quamo-
cons-
reioef ntur
Ira-
christienae
firmamentu-n
enntinet,
sunt.autfruetu vacuaevirtute.
out nuliae
e t sine qua
I d c i r e o bieatus P . , u l u s
quod
iliud subiieit,
est oinculum
fectionis Caritas,
quia
super
ornnia
perfectlonis
quos
(3). V e r e
complexa
est,
cum
omnino
Colossenses
virtulum
aidem.
vitae
haec
ipso
tr.aluranl
a stirpe
fieri
exorsi,
st te sii e d u c e r e
liberos,
s c h o l i s iis, a
uli p a r esl, m o r e c h r i s t i a u o ,
oderit.
habemus
quix
a Deo,
dixerit,
mendaxcst(i).
: t o r nocum
ut qui
diligU
quoniam
diligo
Deum,
nec
do
fingenda
ex v a r i i s g e n l i b u s
c o m p l u r e s , qui s u a s e r u d i e n d i s pueris
per-
majore
constanti,!
paravere.
t u m s i t i m p r i m i s , o m n i n o in p u e r o r u m
parllciHm
animis piurimum
Chris,8narum
fairem
suum
estpartium,
eins
pervadat, o m n e s q u e
ali-
lamquatn
palaestram
domi
fugere catholici h o m i n e s
d e b e a n t . R e l i q u u m est, idque
V e n e r a b i l e s F r a t r e s , c u r a r e ut v o x N o s t r a
persecuti sumtis,
inlelliganl
q lanli
reipsa efficere. H o r c m
lesta et g r a v i s e s s e c u s t o d i a , quia i u g u m
a prineipio
nemo
i p s e et P a t e r
cor
unum
i g n o r a t q u a m alte in c h r i s -
d e s c e n d e r i t , et q u a l e s q u a n t o s q u e
Con-
(1)
ftowrb.
XIV. . - ( *
exemplis
maiorum
imilandis?
et
dabilisauc-
ipsis-
q u e l a b o r i b u s t 8 n l a m r e m u n e r a l i o n e m l'ore, q u a n t a m C h r i s t i a n e
n a r e e s t : i p s e a u l e m t e s t a i , i r (1), n e g a l u r u m
detur
mo-
tus
opera
lil.eria
vita
Quidni
veslrarum
quacumipie
le*i! C b r i s t i s u a v e e s t ,
repererit,
e f i c i o r u m non potest
endi plane n o v u m e r a t a t q j e in
homines
instilulio-
salutare
et
n o m i n a v i l . n n q u o d d i l i g e r e h o m i n c s i n t e r s e ::on
unum etanima
schoias
Aemulari
n e m d o m e s l i c a m p o s s e . Si a d o l c s c e n s a e l a s disciplinam vitae p r o b a m ,
et fratrem
agilur,
intime
inauditum
venenum
p r o b e adolescenti
o m n i memoria
in
maximeque
caritaicm
formam.
iligat
Dcum,
pro-
puerilis.
impietatis. Cum
nulla o p e r a potest
mandatum
iniuria
quos
p e r v i n c a n l u t s u a in p o t e -
virt,umque
suum\i).Si
parenlum
ab
rrumpere
laudem
vioculum es
eo
initia
hs divellere
b e n e f i c i o s u s c e p e r u n t , ipsa e d u c a l i o c o n v c n i a l et d o c t r i n a
prohibere
christiana,
Consilia
qui
c r e a r m i , h o c a d i u n c l o o f f i c i o , u l c u m fine, c u i u s g r a t i a s o b o l e m D e i
imbibant
vita
Ucirco
volunt,
d c l e r r e t , ,d q u i d e m n e q u a q u a m
tur. virlutesque,
e, l i b e r o s m a t u r e i n s l i t u e r e
ho-
dcalur
nominalim'palrisfamilias.ulhispraeceptis
.sludeanl,
m c l u e n d u i n s a n e i.e t o t n s c i v i t a t e s a f u u d a m e n t i s , q u a e p o s u i t n a t u r a
prosunl:
m e n u b u s , c a r i l a ! v o l u n t a t l b u s , in Dei a l e
maximsm
parit'Alicqui propugnare
acte
oppug-
Patre suo
in
caelis, quolquot ipsum coram b c m i n ' b u s proiiteri i n terris r e c u s a r i n l . - A d N o s quod ettinet, vosque univcrsos, m i m q u a m profecto,
d u m v i t a s u p p e t a t . c o m m i s s u r i s u m u s , ul auctorilos, consilium, op r a
Noslra q u o q u o m o d o i n certaminc desideretur, opem; quoad debcJtatum erit. a d l u t u r a m .
Q u a erecli fiducia, c a c l e s t i u m m u n e r u m a u s p i c c m , b e n e v o l e n l i a e
q u e N o s t r a e l a m q u a m p i g n u s V o b s, V e n e r a b i l e s F r a t r e s , e t C l e r o
pipuloque universo q u i b u s singuli praeestis apostolicam benedic
t i o n e m p e r a m a n t c r in D o m i n o i m p e r t i m u s .
Datum Romae apud S a n c t u m
Petrum die X Ianuari
MDCCCLXXXX, Pontificatus Nostri duodecimo.
anno
E P I S T O L A
E N C C L I C A
LEO P P . XIII.
Venerables
Hermanos:
p .
Salud
y bendicin
apostlica.
i . '.'' -
Pm
anno
E P I S T O L A
E N C C L I C A
L E O Pl>. X I I I .
Venerables
Hermanos:
p .
Salud
y bendicin
apostlica.
i . '.'' -
Pm
la supresin de las Ordenes religiosas, que disminuy cousiderablemenic el nmero de los operarios evanglicos para
el sagrado ministerio y la. asistencia religiosa, como para la
propagacin de la fe entre los nflele*.- Ms tarde se quiso
extender hasta los clrigos la obligacin del servicio militar, con la necesaria consecuencia de obstculos graves y
numerosos puestos la conveniente formacin del mismo
clero secular.
Se puso mano en el patrimonio eclesistico, parte confiscndolo absolutamente, y parte imponindole enormes sacrificios, para empobrecer al Clero y la Iglesia y privarla
dlos medios que necesita an para vivir y promover instituciones y obras que coadyuven su divino apostolado. As
lo han declarado paladinamente los mismossectarios. Para
disminuir la influencia del Clero y de las asociaciones clericales, se ha de emplear un solo medio eficaz: despojarlos de
todos sus bienes y reducirlos una pobreza absoluta. Por
otra parte, la accin directa del Estado, trata de borrar de
la nacin el carcter religioso y cristiano; las leyes y cuanto forma la vida oficial procuran desterrar toda inspiracin
y vitalidad religiosa, cuando directamente o las hostiliza;
las pblicas manifestaciones de fe y piedad catlica se
prohiben con mil pretextos se embarazan.
A la familia se quita su base y constitucin religiosa proclamando el matrimonio civil y haciendo laica la enseanza desde la escuela 1 Universidad, de suerte que las nuevas generaciones, en cuanto dependen del Estado, se ven
obligadas crecer sin ideas religiosas y sin las primeras y
esenciales nociones de sus deberes para con Dios. Esto es
poner la segur la raz del rbol, ni cabe imaginar medio ms
univ rsal v eficaz para substraer la influencia de la Iglesia y de la fe la sociedad, la tainilia y los individuos. Debilitar por todos los medios el clericalismo sea el catolicismo! en sus fundamentos y en las mismas fuentes de vida,
esto es, en la escuela y en la familia-, es la declaracin autntica de los escritores masnicos.
Se dir que esto no sucede en Italia, sino que es uu sistema de gobierno, al que generalmente se conforman las naciones. Respondemos que esto no destruye, antes bien confirma lo que decimos sobre los propsitos y actos de la masonera en Italia. Si aquel sistema se adopta y emplea donde quiera que la masonera ejercita su amplia y funesta
accin y como esta se propaga tanto, aquel anticristiano
Que la Iglesia quiere obrar y encadenar de nuevo la razn y la libertad del pensamiento, es lo que se aade.
El Gobierno en esta lucha declrase abiertamente en favor de la razn contra la fe, y oree su deber hacer que el
Estado italiano sea el intrprete de esta razn y libertad;
triste deber que vemos con repeticin afirmado en tales ocasiones.
A la luz de estos hechos y declaraciones, se ve que la idea
principal respecto la Religin es la que preside la poltica italiana y forma la realizacin del programa masnico.
Se v cunto va ya realizado, se sabe cunto falta que hacer, y ciertamente puede preveerse que, mientras Italia y
su suerte estn en manos de jefes sectarios siervos de las
sectas, se seguir obrando ms menos rpidamente, segn
las circunstancias, hasta realizar todo el plan.
Ahora se dirige su accin los filies siguientes, segn los
votos y resoluciones de las ms autorizadas Asambleas,
todo inspirado en odio mortal contra la Iglesia:
Abolicin en las escuelas de'toda instruccin religiosa,
fundacin de institutos en que se substraiga las nias de
toda influencia clerical, cualquiera que sea, ya que el Estado, que debe ser absolutamente ateo, tiene derecho y deber
de formar el corazn y el espritu de los ciudadanos, y ninguna escuela debe substraerse su inspiracin y vigilancia;
aplicacin rigurosa de todas las leyes vigentes asegurar
la independencia absoluta dla sociedad civil de las influencias clericales; observacin extrietade las leyes que
suprimen las asociaciones religiosas y el uso de los medios
que puedan hacerlas eticaees; organizacin de todo el patrimonio eclesistico, partiendo del principio de que su propiedad pertenece al Estado y su administracin al poder civil;
Exclusin de todo elemento catlico y clerical de todas
las pblicas administraciones, obras pas, hospitales, escuelas y consejos en que se preparen los destinos do la patria:
de las academias, crculos, asociaciones, comisiones y familia; exclusin general, eterna, en todas partes. Debe hacerso sentir la influencia masnica y hacerse duea de todo.
Con esto so allanar la va para abolir el Pontificado, y
quedar Italia libre do su implacable y mortal enemigo; y
Roma; que antesfu el centro de la teocracia universal, ser
desde hoy el centro de la secularizacin universal, y desde
ella so, promulgar para el mundo la magna chati a de la libertad humana. Estas son las aspiraciones, declaraciones
DK S. S. LES XIII
y acuerdos autnticos de los francmasones y de sus concilibulos.
Sin exageracin tales el estado presente y tal el porvenir que presentimos para la Religin en Italia.
Error funesto seria el disimular tamaa gravedad. Reconocerlo tal cual es v afrontarlo con evanglica prudencia
y fortaleza, deducir los deberes que esto impone todos los
catlicos y Nos especialmente, que como Pastor debemos
velar sobre ellos, Nos toca conducirlos la salvacin, vigilar por las miras de la Providencia y obrar con sabidura y
celo pastoral.
Por lo que respecta Nos, se Nos impone el deber apostlico de protestar de nuevo enrgicamente contra todo loque
con tanto dao de la Religin s e ha hecho, se hace se intenta llevar cabo en Italia: defensores y tutores que somos de los sagrados derechos ele la Iglesia y del Pontificado,
abiertamente rechazamos y denunciamos todo el orbe ca.
tlieo las ofensas que la Igl ia y el Pontieado reciben de
continuo especialmente en Roma, y que Nos hacen ms fatigoso el gobierno del Catolicismo y Nos arrastran un estado grave indigno de nuestra condicin.
Por lo dems, estamos firmemente animados 110 omitir
ni dejar de hacer por nuestra parte nada de lo que pueda
ayudar mantener viva y vigorosa la fe entre el pueblo
italiano y protegerla contra los asaltos y ataques do los
enemigos. Apelamos por esto, Venerables Hermanos, todo
vuestro eelo y vuestro amor por la salvacin do las ahpas,
aumentado por la gravedad del peligro, fln de que busquis ios remedios y pougai 1 en prctica todo lo que se pueda para conseguirla. No debemos dejar de emplear ninguno de los medios que estn en nuestra mauo; todos los re->
sortes de la palabra, (oda la industria de la accin, todo el
tesoro y ayuda de la gracia que la Iglesia nos concede, tienen que emplearse cu la fonnaciti de un clero instruido y
lleno da espritu de Je ucristo por la cristiana educacin de
la javentivl, por la extirpacin de las mala; doctrinas, la
propagacin de la verdad catlica, por a conservacin del
carcter y del espritu cristiano dentro de las familias.
En cuanto al pueblo catlico, es necesario antes que todo
que conozca e( verdadero eslilo de la Italia, la ndole esencialmente religiosa <ji|e vevisfe en Italia la lucha cofltr.a el
Pontfice, y e.l fin verdadero y el propsito que persigue; que
se persuada pon la evkjc.upia de los hechos, de cmo est
cazmente, ya sea negando retirando todo favor los peridicos pervertidos, ya concurriendo directamente cada
uno, en la medida que pueda, hacerla vivir y prosperar,
en lo cual creemos que hasta ahora no se hace bastante en
Italia. A este fin, los documentos que Nos hemos dado todos los catlicos, especialmente la Encclica Humanum
gemis v la otra Sap entm
chridianw,
deben ser particularmente enseados inculcados los catlicos de Italia. Que si
por permanecer fieles estos deberes hubiera que hacer algn sacrificio, acurdense que el reino de los cielos padece
violencia y que solo con hacerse violencia se conquista; y
quien s;propio se ama y anja sus propias cosas ms que
Jesucristo, 110 es digno de l.
'
Todos saben hasta qu panto y d e q u ,
do saludablemente la Religin en la sociedad F 7n
table que la sana moral pblica v P r C R o f l ^ o n t T
fuerza de los Estados; pero es J a l L Z l T
T y la
sin Religin no puede L J t S X S
H f i '
vada. De f a m i l i a , slidamente c o n s t i S S
a s ^
naturales de una vida piadosa, nace el incremeX y la
fuerza de la sociedad. Sin Religin y sin moral, 5consoro o
domestico no nene estabilidad, y los vnculos d e S
serej a an y disuelven. La prosperidad de lospueMoTvS
las naciones viene de Dios y do su bendicin
El ejemplo de tantos invictos campeones, que generosamente y en todo tiempo lo sacrificaron todo: la ayuda singular de la gracia que hace suave el yugo de Jesucristo y
ligero su peso, deben servirles poderosamente para templar
el valor y sostenerles en la gloriosa campaa.
No habamos Considerado hasta ahora las presentes condiciones de las cosas en Italia ms que en el concepto religioso, como que ste es para Nos principalsimo y eminentemente propio por razn del oficio apstolico que sostenemos.
Pero e3 tan necesario y propio de la obra considerarlo bajo
el aspecto social y poltico, fin de que vean los italianos
que no solo es el amor de la religin, fino tambin el mas
sincero y el ms noble amor de la patria el que debe movernos oponernos los impos conatos de las sectas. Basta
observar, para Convencerse, los acontecimientos que se preparan en Italia en el orden Social y poltico que la gente
que tiene por empeo, J'iio lo disimula, el combatir sin tregua al Catolicismo y al Papado.
Para Italia la prdida sera mucho ms sensible. Sus mayores glorias y grandezas, por las cuales goz del primado
durante largo tiempo entre las naciones cultas, son inseparables de la Religin, la cual le proporcion, le inspir, le
asegur los favores y le ayud y dirigi se incremento.
Por las pblicas franquicias hablan sus Comunes, por las
glorias militares hablan tantas empresas memorables con-
DE S. S. LEN XIII
el sentimiento del deber y ms resolucin para cumplirle.
Las cuestiones sociales, que ahora tienen tan preocupados los nimos, recibirn la mejor y ms completa de las soluciones con la aplicacin prctica dlos preceptos de caridad y justicia evanglicas; la libertad pblica, imposibilitada de degenerar en licencia, servira nicamente para el
bien, y llegara ser verdaderamente digna del hombre; las
ciencias, por la verdad de que la Iglesia es maestra, y las
artes por la potente inspiracin que la Religin recibe de lo
alto, y que tiene el secreto de comunicar todos los espritus, recibiran nuevo impulso y nuevas excelencias.
Hecha la paz con la Iglesia, quedar cimentada la unidad religiosa y concordia civil; cesar la divisin entre los
catlicos fieles la Iglesia y Italia, la cual adquirir de
esta suerte un poderoso elemento de orden y de coiiscrvaCa
Atendidas las justas demandas delRomano Pontfice, reconocidos sus soberanos derechos y colocado en condiciones
de verdadera y efectivaindependencia, los catlicos de las
dems partes del mundo 110 tendran ya motivo para considerar Italia como enemiga de su Padre comn: ellos, que,
no por ajeno impulso, sino por sentimiento de fe y dictamen
del deber, alzan unnimemente su voz para reivindicarla
dignidad y la libertad del Pastor supremo de sus almas.
Crecera para Italia el respeto y consideracin de los dems pases de vivir en armona con la Sede Apostlica, la
cual ha hecho experimentar los italianos de 1111 modo especial los beneficios de su presencia entre ellos; asi, con los
tesoros de la fe que se difundir siempre de este centro .le
bendicin v de salud, harn que tambin, se difunda entre
orlas las gentes grande y respetado el nombre italiano, Italia reconciliada con el Pontfice y fiel su Religin, estara
dispuesta para emular dignamente sus antiguas glorias, 5
en todo aquello que constituye el verdadero progreso de
nuestra edad recibira nuevo estimulo para adelantar en su
glorioso camino.
- y Roma, ciudad catlica por excelencia, predestinada
por Dios para centro de la Religin de Cristo, y Sede de su
Vicario que fu base de la estabilidad y grandeza de aquella travs de tantos siglos, y de tan varios acontecimientos- repuctla bajo el pacifico y paternal cetro del Romano
Pontfice, volvera ser lo que la hicieron la Providencia y
los siglos no mera eapital de un Reino particular, sino dividida entreds diversos y soberanos poderes, dualismo contrario a su historia, sino la digna capital del mundo catlico, engrandecida con la majestad de la Religin, y mastra y
ejemplo de moralidad y de civilizacin de los pueblos
on cstas
' Venerables Hermanos, vanas ilusiones, sino
unaesperanzaapoyada en el mssiido y veraz fndame,
to. La asercin que desde hace tiempo se viene divulgando,
de que los catlicos y el Pontfice son enemigos de Italia y
casi otros tantos aliados dolos partidos subversivos, no i
mas que una gratuita injuria y grosera calumnia esparcida
por arte de las sectas para facilitarse el camino y despejarlo de los obstculos que se oponen su execranda obra de
descatohzar Italia.
La verdad que resulta clarsima de cuanto hemos dicho
anteriormente, es que los catlicos son los mejores amigos
del propio pas y que dan prueba de fuerte y veraz amor,
no solamente su Religin, sino su Patria, diferencindose en esto enteramente de las sectas consagrndola su espritu y sus obras, haciendo todos esfuerzos.porque Italia
no pierda, antes bien conserve vigorosamente la fe: no combata a la Iglesia, sino que sea hija fiel de ella; no hostigue
ai i ontiheado, sino queso reconcilie con l.
Cooperad todos, Venerables Hermanos, finde que la
tu/, de la verdad se liaga camino en medio de la multitud, v
que- esta llegue comprenderfinalmentednde se encuentra
todo bien y todo cuanto verdaderamente le interesa y persuadirse que solo en lafidelidadcon la Religin y en la paz
con la iglesia y el Romano Pontfice, se puede esperar para
Italia un porvenir digno de su glorioso pasado.
X M .
ad B p i g c o p o s , c l e r u m et p o p u l u m I s l i a e .
L
F r .
V E O E S t & B S L E S
X T I I
F E O T E S
S A L U T E M E T POSTOLICAM BENEDICTIONEM
a apostolici Solii
celsitudine, ubi
Nos ad prospioiendum
amoris
figit
Nobis
proca-
cibus scriplis p r a e l o i m p r e s s i s , in N o s quotidie iaeiendi plena q u i s que fruitur potestate. S i d e nostra tantummodo P e r s o n a
egeretur,
Praedecessoribus
lactus
tacercm.e S. G r e g . M . E p . a d M a u r i t . I m p e r a i . Sed p r a e l e r q u a m
quod de liberiate d i g n i t a t e q u e S. Sedis r e s est, ipsa Religio e s a l u s
agitur universae Nationis. et quidem talis Nsfionis, q u a e a primis
ipsis Ecclesiae t e m p o r i b u s Fidem C a l b o l i c t m laeta eixepit, e a m q u e
semper sollicite custodivi!.
Quod incredibile videtur, el t a m e n verum est, eo devenimos, u l a
Nobis buie n o s t r a e Italiae F i d e i a m i s s i o m e t u e n d a sii. S a e p i u s a d
arma conclamavimus, ut periculum adverlerelur sed nequaquam ideo
satis N o s fecisse a r b i l r a m u r .
Urgentibus conlinuis a c semper fe-ocioribus oggressibus, valid i o r e m Officii n o s t r i c o n s c i c n t i a m , q u s e a d v o s , V e n e r a b i l c s F r a tres, veslrum C l e r u m , I t a l u m q u e p o p u l u m i t e r u m a l l o q u e n d o s e s sliroulat, i n t i m e p e r s e n t i m u s , Q u o n i a m
inducas non
facit hoslis,
tuendae Custodesac
Vin-
dices, P a s t o r e s a l q u e E x c u b i a e G r e g i s C l i r i s l i c o n s l i l u t i s u m u s , p r o
q u o ad v i t a e i p s i u s p e r i c u l u m , s i o p u s s i t , s u b e u n d u m , n e d u r a a d
cetera omnia p m i t t c n d a , p r a e s t o n o s e s s e o p o r t e t .
a d
B p i s o o p o s ,
L
c l e r u m
E
e t p o p u l u m
F r .
V E O E S t & B S L E S
I s l i a e .
X T I I
F E O T E S
S A L U T E M E T POSTOLICAM BENEDICTIONEM
apostolici
Solii
celsitudine, ubi
Nos ad
prospiciendum
equidem
amoris
gra-
noster saepeuumoro se
rerum conditone
Nobis
proca-
ruilur
potestate.
figit
Side
quis-
egeretur,
quod u n u s e s praeclarissimis
Praedecessoribus
n o s t r i s d e s o s c i b e b a l : Si t e r r a e m c a e c a p t i v i t a s p e r q u o t i d i a n a
mo-
lactus
tacercm.e S .Greg. M.
quam
Nationis. et quidem
ipsis Ecclesiae t e m p o r i b u s F i d e m
Calbolictm
laela eixepit, e a m q u e
Iialiae
uta
sil. S a e p i u s a d
Officii nostri
tres, v e s t r u m
Clerum, Ilalumque
sliroulat, i n l i m e p e r s e n i i m u s ,
populum
Quoniam
ilerum
facit
hoslir,
Religioni
tuendoe Custodesac
Fra-
alloquendos ex-
inducas non
Vinpro
N o v a hau'i q u n q u a m l o q u e m u r facta; e n i m q u a e a c c i d e r u n t ,
non
i m m u t a n t u r ; d e q u e ipsis a l i a s , p r o u t i o p p o r t u n a s e s e o b t u l i t o c c a s i o ,
ex officio i s s e r u i m u s . A t v e r o
sum-
raatim
c o l l i g a r e et qu3si c o m p e n d i o s e d i g e r e r e , u l q u a e
exinde pro-
fluunt
c o n s e c t a r i a ad o m n i u m
deducantur.
erudilionem
opportune
f u l g e n t e c o u t i g e r u n t ; et q u i d e m
i n v i c e m c o n n e x a , u t in s u a i p s o r u m s e r i e q u o d d a m
ipsamet
sint, q u a e d a m ad eflectum
dentissime prodont.
cuius
omnino
continenter
conspicimus.
H o c est iamdiu
praeconceptum
sedita
systems,
meridiana
h a u d sfine disiuncta,
quod ad Eeclesiam
sectarum
hodie in
pertinet, atque
propositum,
Italia
quanto-
evolvitur,
Catholicam
praeser-
Religionem; eo
q u i d e m C o n s i l i o u l t i m o a c n o t i s s i m o , u t e a r n , s i fieri p o s s i t , f u n d i t u s
e v e r t a nt,
Hodie
de
Sectis. quae
massonicao
appellantur,
quaestionem
Ecclesiam
eom labefactare,
aut saltem
com-
alibi in
vero
in h a c U r b e R o m a , u b i c a t h o l i c a e u n i t a t i s c e n t r u m et c a p u t e s t ,
ubi s e d e t u n i v e r s a l i s E c c l e s i a e P a s t o r e !
et
R o m a n o r u m P o n t i f i c u m P r i n c i p a t u : s e d h u i u s a v e r s i o in e o r u m , q u i
eiusdem
scctae
Duces reapse
sunt,
manifesto declaratis, ad s u p r e m a m
secrelis consiliis,
ipsam
eorumdem
pcstmodum
Romanorum
Et
ne
cui d u b i u m
illieo
evangelici
sistentiae
superesset,
religiosorum
quonam
reippa istorum
Consilia
Ordinum
O p e r a r i i , qui s a c r i s o b e u n d i s
Ministeriis, religiosae a d -
huic S . Sedi
exhibendac,
necessario
exinde
consequen.ibus
multis,
iisque
Clericorum h a b e n d o , ad convenientem
in ecclesiasticum
fisco
prorsus
Patrimonium
adiudicaturn
vio'enter
fuit; partim
qu.bus
vero,
ad
Apostola tus
Massonicae
moraiem
Cleri,
vivendum,
subsidium
et
Clericalium,
institutaque
promovenda
addcti aperte
ac
in
pia
Opera
in
terris
eget.
Id
proclamaron!: Ad
ut
aiunt,
minuendum
societotum
in
populos
ipsa
civilis
Dominalus
actio
bonis
redigere.
ad religiosum
atque
C h r i s t i a n u m c h a r a c t e r e m a b Itala i . a t i o n e d e l e n d u m t e t a p e r s e c o n tinenter d i r i g i t i .
A b legibus et
vocent)
otcons-
impositn. q u a e a p r i m i s ipsis
Matri-
scholaslica-
supre-
m a s in A r c h i g v m n a s i i s a u d i e n d a s pi n e c e p t i o n e s o m n i n o l a i c a p r a e c i pitur;
ex
quo
id
proc-.ul
quantum ad civilem
dubio
evenient, ut novao
Dominatum spcctat,
generationes,
s i n e ulta Reigionis
idea'
v e r o est s e c u r i m ad
radicem
arboris admovere,
r a l i E c c l e s i a e e t s a n c t a e F i d e i i n f l u x u removendos.
admotis,
illud
enormissimis
eo q u i d e m Consilio,
ut
ad
nec
posst
ad
mo-
Moraiem Cleri
ab imis
radi-
scriptoribus
autbertice declaratum.
A t e n i m , q u i s p i a m f o r t a s s e o g g e r c t , id n o n in Italia
tantummodo
accommodant.
Sed
micon-
siliis a c t i b u s q u a s s c r i m u s ; i m o p c t i u s c o n f i r m a t . U t i q u e e i u s m o d i
systema, ubicuroque eadem
nem
Secta
in
suam impiam
ac nefastam actio-
haec
sui
ipsimet
n i m e d e s t r u i t q u o d d e t r a s s o n i c a e S e c t a e in Italia e o n s i s t e r . t i s
divini
id e s t C a t h o l i c a e
Magister.
A t v e r o ista 8 p p l i c a t i o in iis
magis Sectae
massonicae
imperio
obnoxii
sunt,
Modeeiusque
magnum
infortunium
tempore, et ipsamet h a e c
hodie
impio ac
malefico
r e p u t a m u s , in bisce regionibus,
nova
Sectarum
Italia
recenselur.
inHuxui
Italia
Haud
subesse
dominantur.
DE S . S . LEN XIII
H i e r e m publicam a d m i n i s l r a n d i ratio, quod ad R e l i g i o n e m
S e c t a r u m voti; tota a p p r i m e favet et s e r v i i ; q u a e q u i d e m
pertinet,
Sectae
Ex huiusmodi
ut
o c u l o s p a t r a l i s a t q u e ex
hisce
faclis ob o m n i u m
prin-
in
d o c i i e s q u c s e r v o s n a n c i s c u n l u r . L e g e s , q u a s isti c o n d u n t , E c c l e s i a e
p r o g r a m m a in a c t u m u s u m q u e d e d u c e r e . Q u a n t u m h a c in r e ab islis
in
Sectao conventibus
proponuntur,
deccrnuntur,
t u u n t u r . Sufficit a u t e m q u a m e u m q u e r e m , aliquam
definitive
sla-
p r a e s e f e r r e , etsi
mambus
omnino
maxima
sancire
raemine-
placuit,
quidsm
legis
articuli
versebuntur,
Nunc autem
fuerunt
iamdiu elicila,
utraque capitali
lacinora
habent
quosdau
Patrimonium,
avorum
pieiate
et religione, s u b
umbra
et
tratione subtractum
massonicae Se-
c t a e c o n v e n t i b u s p r o p o s i t a f u e r a t a c s t a t u t a , hnc p r o f e c t o d e C'.uso,
oc nova
minuere,
magnamque Legatorum
vim, impensis
pro
dirimere.
dem Seda
i n q u i b u s vel ipsa t e m i n e a
inventus sb
e x i m a l u r : civilis enim
conformandi;
Dominatus,
nec uilum
Gymna-
Leges o m n e s hodie
vide-
adiuvantibus
omnibus
uli
admioiculis,
ut
rigidissime
eaedem
efficoces
adop-
pertinere.
iniicere;
significalio
autem
eius interpreles
atque
t a t u m a x i o m a d i s p o n e r e : lud n i m i r u m civili D o m i n a t u i in m a n c i p i o
probrum
consiliorum
erigere,
auctoritate penitus
re-
tificem
finem
dirigilur.'
reddantur.
f a v e n t i b u s q u e rei p u b i i c a e Rectoribus, ad
denique,
iuxla vota
observare,
promots;
fines,
citas, s e v e r i s s i m e t u e r i e t e x s e q u i .
H u e a c c e s s i t o p u s in p r i m i s h u i u s S e c t a e d i g n u m , publici
instanter
in Ecclesiam
imdiu
alque
e o r u m agendialacrilas ad quosdam
licet m o n u m e n t i c r e c l i o f a m o s o Apostalac N o l a n o a m a s s o n i c a S e c l a
decreta,
variis
Instituts
quavis Cleri
q u o d e a lex n o v a m E c c l e s i a e i n i u r i a m e f l e r r e d e b e b a t , s o c i a l e m e i u s
auctorilatem
praevi-
protectione
ut p l u s
programmatis explicalionem.
et q u o d , i n c r e d i b i l e d i c t u
tamquim
fore
polest cerlitudine
d u b i a m , c o n t u m e l i a e s p e c i e m n u t d e t r i m e n t i in E c c l e s i a ! , u t e a d e r a
Inter recentiora
massonicae
haec
esl:
Pon-
cetholicae
QuodlibetEcclesiae, seu, u t s i u n t ,
Cleri:alis auctoritalis
exer-
F i d e i suffici n u n c velie e x a r a i n i s , c r i t i c e s , e o g i t a t u s , et c o n s c i e n l i a c
seu
Ad hoc c o n f i r m a n d u m
qui Italico R e g i m i n i
accesscrunt d e m u m explicationes
eorum,
quavis civium
socielale
ubi
legitime
constituta,
comilatibus
(quo
undique,
s e m p e r : c o n t r a e n i m v e r o d e b e t i n q u i b u s l i b e l s o c i a l i s vi toc e c t i b u s
rei
pubiicae
administratores
probe
se
inlellexisse gloriantur,
Ralionemquo,
o m n i n o implacabilis. C o n e l u r
obluctari, rationem,
libertatcmque
ulique
tamquam
Ecclesia
e o g i t a t u s i t e r u m c o m p e d i r e , et
esl
exa-
ModeratoFidem stare
altribuunt
id
probi
triste
cissime enuncietum
m u n u s , quod
audivimus.
n u p e r in simili e v e n t u
auda-
mino el a r b i t r a
rerum
do-
fieri.
ipsnm a b o l e n d u m facile
pandelur
libera
eril, a c R o m a , q u s e
fuit,
posthac
rn'versslis. regiminis
eril;
unde
laici, l e m
palam
universo
Mundo
Magna
centrum
Charta
et esput
libertatis
liumsnae
proclamebitur.
H a e totidem s u n t iilius S e c t a e in suis consiliis, sive scripto, sive
voce, auihenlicae declare tiones, vota a l q u e proposita.
salutem
Haudquaquam
fasto
p l u s r e m a rapii fica m u s : h a e c e s t in
p r 8 e s c n s , et q u a e f u t u r a p r a e v i d e t u r ,
gravitatcm
Religionis conditio.
ne
q u e n d u m , e t s i v i t a i p s a et s a n g u i n e s t c t . a r c t i s s i m a q u i s q u e o b ! i a -
prudentia ac virtute
sese o p p o n e r e , i n d e q u e officia d e d u c e r e , q u a e i p s a m e l
d i c a m u s u n i c e . i n t e r e s t ; v i d e l i c e t id i n
Italia
Huius
Religionis
tam-
t i o n e t e n e t u r , nisi
t u l o p o n e r e ad q u o d co'nsc-
Item
Ecclcsiam
indicium
f o r o et t r i s t e p r o b r u m , c a s t r a d e s e r e r c , e t a d d e r e s e s e . E o r u m
qui-
q u a m P a s t o r ' s s u p e r o v e s v i g i l a r e d c b e m u s , et p o p u l o s a d a e t e r n a m
ope officium est stationem tueri, seque exporrecta fronte veros ca-
salutem
.holicos F i d e
adduccre,
est
divinae Providentiae
consiliis servire,
ac
idque c u m in
vel f a c t a s u n t , v e l
u t c u m q u e in I t a l i a p e r t e n to t u r , e l a t a d e n u o v o c e p r o t e s t e -
m u r : s a c r a E c c l e s i a e et P o n l i f i c a t u s i u r a , q u o r u m
assertores
ac
praesentem
catholico
focimus.
C e t e r u m N o s in a n i m o n o s t r o
firmissime
d e c r e v i m u s ac statuimus,
n i h i l o m n i n o , q u a n t u m p e r N o s fieri p o t e r i t , o m i t t e r e q u o i a d v i v a m
vegetamque in medio populo Italico F i d e m
servandam
conducere
remedia sollerter
populis
conquiratis,
omnia verborum
officia, o m n e s a c t i o n i s i n d u s t r i a e , t o t u s d e n i q u e s p i r i t u a l i u m s u b s i diorum g r a t i a r u m q u e i m m e n s u s t h e s a u r u s , q u e m in m a n i b u s n o s t r i s
Ecclesia ponit, ad Clerum
plenum ccnformandum,
et
a d I u v e n t u t e m c h r i a t i a n a e e d o c e n d a m , ad
operibus,
ipsi F i d e i r e s p o n d e n t i b u s ,
R e l i g i >nis l i o n o r e m o c d e c u s , g l o r i a m q u e
Summi
ne maximum infor-
tam-
q u a m ipsi i g n o t o s r e p e l l i , n e q u e u t s u o s d i s e i p u l o s a b c o d e m a a n o s c i ,
q u e m p a l a m e d i x i s s o n o v i m u s : - Q a j non
est
mecum,
contra
me
est.
M a t t h . Sii, 3 0 .
S i n e o s t e n t a t i o n e ac limiditate, virilis o t f i d e n t i s a n i m i
specimem
p r a e b e a n t q u i e x c o n s c i c n t i a , q u a qu s q u e p r o c e r t o h a b e t , s e s a n c t u m
s a c r u m q u o officium coram
Deo et h o m i n i b u s
adimplere, profecto
enascitur. C u m liuiusmodi impavida Fidei professione Catholici perfectam docilitatem tilialemquc erga Eccesiam a m o r e m , s i n c e r u m in
Episcopos o b s e q u i u m , a b s o l u t a m d e n i q u e in R o r a a n u m Pontificem
devotionom atque ohedientiam coniungant
tandem
quam
oporteat ab
iis o m n i b u s
necesse
est. Intelligent
vel
S e c t a r u m s u n t o p e r a , vel e a r u m d e m favore a t q u e impulsu p r o m o v e n tur, quia antichristiano, quo a n i m a n t u r , spiritu c e r t i s s i m e contarainata sunt: a c potius cathoiicis operibus, soeietatibus atque Institutionibus a b
Ecclesia
benedicite,
ab
K p i s c o p i s et a b i p s o
Romano
fidenter,
con-
s t a n t e r q u e p r o v e h e n d i s se d e d e r e .
Et q u o n i a m
utunlur instrumentum
I v p o s e v u l g a l i o , m a g n a ex p a r t e a b i p s i s i n s p i r a t a
Ideo c a l h o l i c o r u m
in l u c e m
das, ad c h a r a c t e r e m p o s t r e m o
ad verilatis d e f e n s i o n e m
s p i r i l u m q u e c h r i s t i a n u m in familiis
ostendere;
:Religicnis
editis
epbemeridas
Itera q u o n i a m
de v e r o in Italia p r a e s c n t i r e r u m s t a t u , q u a t e n u s R e l i g i o n e m a t t i n g i t ,
s e d u l o e d o c e a l u r ; de i n d o l e r e a p s e r e l i g i o s a c o l l u c t a t i o n i s , q u a e
p e r f i d a S e c t a r u m Consilia in a p e r t o et p r o p a t u l o p o n e r e .
in
publica
ephemeride
Pastores
P o n t i f i c e m p e r f i d i o s e g e r i t u r , 8C de v e r o
s c o p o , a d q u e m ilia c o l l u c t a t i o c o n s t a n t e r d i r i g i t u r ; u t i p s a f a c t o r u m
c a t h o l i c a q u a e q u e o p e r a s t r e n u e d e f e n d e r e a c p r o m o v e r e ; ita et F i -
evidentia e d o c t u s i d e m c h r i s t i a n u s p o p u l u s c o n s p i c i a t , i|uot
Epheme-
suateatare
Italia contra
Romanum
quibus-
Reli-
i m m i n e a t , foro u t ipsa t a m q u a m
a lalronibus inaestimabili
fidei
lliesauro expolictur.
Infixa semel in a n i m i s hao p e r s u a s i o n e , e e r t i q u e e u m
q u i n p o p u l i , s i n e fide i m p o s s i b i l e e s s e p i a c e r e D e o , a t q u e
stque Ephemeridum
sii.t alio-
aeternam
satis in Italia f a c t u m f u i s s e a r b i t r a m u r .
qua super r e
libris
catho-
nequaquanj
tuum
P o s t r e m o d u c u m e n t a in d u a b u s e n c y c l i c i s U t e r i s , q u a r u m a l t e r i
constituore.
Religione sanam
bel
aeque certuni
morum
est
atque compertum,
sine
privatam,
omnibus
natura
generalim
Otho'icis
Catholicis applicanda
officiis
fideliter
atque
a Nobis
tradita,
speciatim
Italiae
i n c u l c a n d a s u n t . Si quid a u t e m
in
e x s e q u e n d i s p a l i e n d u m erit, vel a b d i c a n d u m , n e a n i -
m u i n d e s p o n d e a n t , c o g i t a n t e s et m e m o r i a r e p e t e n t e s Christi
tfejnurn
Coelorum
vim
1 2 ; e t Q u i amat
oropter
patilur,
patrem
his
aut
ibid. X .
me,
ineeniet
et dolenti
rapiunt
matrem
aut
37.-Demura:
earn.
Ibid. X
illud:
fdium
Matlh. XI
plmquam
Me,
Q u i perdiderit
anin\am
39; P r o f e c t o t o t f o r t i s s ' r a o -
verba:
e s e m p l a , 8C s e l e c t i o n
Doo liben-
divinae
Gratiae
hoc adeo
ani-
praestanti
vitam, incrementum
quamque
nostri proprium
Religio-
tueri,
pro
io primis, est
v e r o s i n e R e l i g i o n e et s i n e
optima
Populorum ac Nationum
prosperitas
dissolvuntur.
a D e o est, atque ab
a g n o s c e r e nolit, sed in I p s u m r e b e l l i s e x t o l l a t u r , et s u p e r b o
prosperitatis
esset, q u a e q u a m
Deo hostium
suorum
primum
evanescet, quum
sup6rbam
audaciam
est,
humani
perdere
libuerit.
Quippe
Religio ea
quae
e x e q u e n d u m propellil.
et a r a o r i s
populos
sensus
in
penetrens
i n t i m e persenliat, atque ad
R -ligio i p s a e s t , q u a e l m p e r a n t i b u s
omnes
Principibus
cordis ima
sibi
subiectos
Regibusque
iustitiao
strenucs
dentes
debere
ad s ^ m e t
uno
se Religionis, sed et
impiis
Sect8rum
amoro
constibus strenue
pertrahi
opponendos,
Q u o d ut sibi q u i s q u e p e r s u a d e a t , s a t i s e s t p r o s p i c e r e q u a e r . a m f u t u r a
t e m p o r a tam i n sociali, q u e m vocant, q u u m
Italiae populis p a r e n t u r a b iis, q u o r u m
in p o l i t i c o r e r u m o r d i n e
Consilia e o s p e c t a n t ,
neque
id d i s s i m u l a n t , ut E c c l o s i a e c a t h o l i c a e et r o m a n o P o n t i t i c a t u i ,
nullis
per
se
espsi
Q u o n a m in h a c novae s u a e vitae
publicam
ac privatara m o r u m
Italiae civitatibus ac p r o v i n c e s
t e m q u e ; turn d e n i q u e
p e r i o d o Italia
affalim
eloquitur.
evaserit, turn
h o n e s t a t e m , turn
quoad
quoad
internam
securitatera. ordir.era,
in
tranquillita-
con-
tigerunt, quam
ipsi,
q u o r u m id l a t e r e
enarrare
interessel, ventate
i n f i c i a n t u r . N o s id u n u m
asserere
compulsi
aude mus,
conditione, tristi
aliter contingore
non posse: S e d a
auctorit8tera
exercere
possemus.
enim
baud
silent,
neque
in p r a e s e n t i
rerum
necessitate instante,
res
ostentet, tamcn
p o t e s t ; et
Iidem
nonnisi
funesChristi
apprime norunt
q u a n t u m et quotuplici ex capite
Religio
controversum,
racrura
sanam
instilutiorem
ubique
decus
cum
publicam,
tura
a t q u e vim civilium
etiam
Domina-
usque
ad
heroicam
atque
inlegerrimos
animi
virtutem
M8gis-
milites: p r u admi-
nistratores.
P e r Religionem
concordia
et b e n e v o l e n t i a v i g e t i n t e r c o n i u g e s ;
filios;
p a u p e r e s aliorura b o n a revereri, e t
addiscunt.
Ex hac Oflciorum
ea d e m u m est, p e r q u a m
Divites
fideli
recte s u i s uti
observantia,
atque
fortunis
alienorum
i u r i u m r e v e r e n t i a o r d o , t r a n q u i l l i l a s , p 8 x e n a s c i t u r , q u a e in
vis populi
temporis experientia
Legislatores; iustos
quae
devotos;
tratus;
Itali s c i a n t n o n
ac praestantissimo Patria
probosque
id
illud
populos inspirai;
d e l e s facit, ac sincere
cae bonum
ut
larva
nimirum
confundere. ac
d c m c o n s i d e r a r e etiara q u a t e n u s u n i v e r s a e N a t i o n i s et r e i h i c p u b l i speetat,
Deo
animo
rectos
sinccrissimo
Eius
existimamuseum-
omnium
ipsa
a c vira t o t a
efficit, u t q u i s q u e officii s u i v i m
in Italia r e r u m s t a t u r a , q u a t e n u s
dedst, f i r m i t e r c o n s t i t u t a ,
et civilis D o r a i n a t u s
fiuunt. Semola
prosperitalem
Religione, una c u m
cuius-
gignendam adeo
inpre-
tiosa b o n a a b h o m i n u m S o c i o t a t e e x s u l a r e n t .
Atvero
nium.Potissima
quae
inter
ceter*s omnium
p r i m a t u m obtinuit,
amissio gravius
maxime
ab calholica
excultas
nullo
munitates
rei
Municipia
ogminum
testanlur:
infortugesta, ob
Nationes
Italia
R e l i g i o n e , q u e vel e o r u m
fuit, v e l e a i n s p i r a v i t , vel c e r t e f a v o r e
Italorum
ferret
atque ope
quovis
diu
causa
tempore
mililaris
insignia
nomini
:m-
decora,
tot
aperte
in-
quae
a romanis
privilegiis auet, e a r u m d e m
theatrum:
Pontificibus fundata
seientiarum
testantur
nobile
sparsa:
testantur
d e n i q u e pia
beneficentiae
opera
invalidos
asylum
copiosissimo
erga
miseros
exercendae,
tot
indi-
quidem
tot u t r i u s q u c
q u a m officiale
effica-
indigentiis,
necessario
portendit
intimam
vocant, et mnguam
omnisautem
divisionem
alteram
inter
Italiam
Italorum partem
servandae s.ncerissime
qui
d i v i s i o i m b e c i l l i t a s e>t: h o c b e l l o
con-
x . l . o p n v a t u r : m i p s o N a t i o n is s i n u r e l i g i o s u s c o n f l i c t u s e n u t r i t u r
et p o t u i t , e t i a m n u n c , n o v a s e m p e r a c r o b u s t a v i r t u t e f a c e r e o m u i n o
qui n u n q u a m i n b o n u m p u b l i c u m c e s s i t , s e d s e m p e r
m s l o r u m , et f u t u r a g r a v i s s i m a r u m p u n i t i o n u m g e r m i n a s e c u m f e r t
ingruentium
quasi
p r a c s t i g i o a t q u e e x i m i o d e c o r e . d e s t i t u i r e i , q u o . si p a c e m c u m
Ro-
q u a e civili S o c i e t a t i p r a e s e n t i t e m p o r e i m m i n e n t , s u n t p r o c u l d u b i o
mano Pontifice
c o r u m , qui
imis f u n d a m e n t i s s u s d e q u e v e r t e r e m i n a c i a u s u n i t u n t u r . Ad huius-
raodi
a d e o g r a v i p e r i c u l o I t a l i a i m m u n i s n o n e s t : et q u a m v i s a l i a e
s u b e u n d i s o b n o x i a m facit: ac d e m u m q u a v i s favente o c c a s i o n e , a d -
f u n e s t e n t u r , nihilo tarnen
m i n u s v e r u m e s t , etiam in bisce n o s t r i s
r e g i o n i b u s h u n c e u m d e m spiri t u m l a t i u s in
dies serpere, ac q u o -
tidie m a i o r e s e u n d o v i r e s a c q u i r e r e . C u i u s S c c t a e a d e o est
natura
calamitati
avertendae
haberet,
certissime
in u n i v e r s o t e r r a r u m
fruerelur:
omnium
Catholi-
E n p r o s p e r i t a s a t q u e a m p ' i s s i m u s h o n o r , q u e m ii I t a l i a e
ea
psrant,
qui e i u s d e m s o r t e s m o d e r a n t e s , t o t i s v i r i b u s , i u x t a i m p i a S e c t a r u m
vota, catholicam Religionem
o p p o r t u n a s c o n l e r e r e o p u s sit ad illius s i s t e n d o s p r o g r e s s u s , a t q u e
i m p e d i e n d u m felici c u m s u c c e s s u t r i u m p h u m .
Harum omnium
r i u m p r i n c e p s a c potissima ea est, q u a m u n a R e l i g i o a t q u e
vi-
Ecclesia
rum
iurium
exercitium
r e l i n q u i , q u a m felix i n I t a l i a s u a e
valisortis
i m m u t a t i o e v e n i r t i ! D e t r i m e n t s et p e n c u l a , q u a e u t i e i u s b e l l i c o n -
sectaria.
d e r e n t . Q u e m a d m o d u m olirti c o n t r a
barbarorum
eva-
agmina materialis
v i s n e c q u i d q u a m v a l u i l , s e d s o l a c h r i s t i a n a e R e l i g i c n i s virtus., q u a e
quod
in R e l i g i o n e m
paullo
c a t l i h o l i c a e s o l o f i o re r e n t
veritatis,
e t L e g i s E v a n g e l i c a e p r a e c e p t i s s u s c i p i e n d i s d u c i l e e f f e c i t ; ita e t i a m
n u n c e f f r e n a t o multi tudin u m
rebelli u m f u r o r i nullus s i n e
salutari
polerit, per q u a m
veri-
est, a c
natu-
cohibeatur.
Pontifice simultas p r a e g r a n d i u m
incommodorum
Italiae
n e c e s s e e s t ; s e d a d id q u o d c o g i l a m u s i n t e g r e e x p r o m e n d u m ,
ultimas
eius cpnclusioncs
animos
paucis v e r b i s p r o f e r r e aufiicit.
in
prac-
degeneret
prohibita,
aequo
bonoque
agendo
e t in o r d i n e r e r u m p o l i t i c o , h o r u m
Ex u t r i u s q u e d i v i n a v i r t u t e p u b l i c a e e t
unico
verita-
tem, c u i u s E c c l e s i a M a g i s t r a e s t , e t a r t e s p r o p t e r p r a e p o t e n t e m i n a pirationem,
quam
Religio
divinitus
haurit, quarrque
in
animos
arctius coagmen'aretur:
divisio
cessaret inter
Catholicos
E c c l e s i a e fideles a t q u e I t a l i a m , q u a e h a c r a t i o n e e l e m e n t u m o r d i n i
ES.S.
LENXIII
497
uli p a r est, e x c e p t i s , s u p r e m i s
vindicatis, codemque
ac
Catholici in reliquia T e r r a e p a r l i b u s d e g e n t e s ,
ipsorum
Patri
inimicam
existimare
dcbcrcnt:
a Sectis avertentes,
earumque
totis v i r i b u s a d u i t o n t o s , n e
n'rin.m
Ualia L
,n7
a V e r 5 1 n l e s
M "D
'V,dm
>
l u e a
Italiam
qui
non
perducti, ad
Eius,
quem
'
V e r u r a
e o r u M
cum
Sedes,
quemadmodum
quae
speciali m o d o Italis,
m e d i o e o r u m sita, p r a e s e n t i a e s u a e b e n e f i c i a olim
in
eS"5
i t a l i c a N a l i o n e s p e r a r i posse
ila F d e i t h e s a u r i s , q u i e x h o c b e n c d i c t i o n i s e t s a l u t i s c e n t r o
christi,naeR,ligl
Italia c u m
Romano
S"8'
semper
d e l i s , ed. a v i l a s g l o r i a s r i t e a e m u l a r . d a s
di
experienda dedil;
adduceretur; quidquid
fi-
vero
i s
'
d i t i
' '
Pr
PSl0'
d l s s l c i e u d a
"S,,tu!io"era
posila n o n a d m i t ^ S ^ T u X n T
5 U | W
i.
d.
0 , l e 0
praeclarissimo-
q u e civili c u r s u a l a c r i t e r p r o g r e d i e n d u m .
Roma sulem
Urbs
antonomastice
catholica,
christianse
Reli-
g i o n i s c e n t r u m , e t C h r i s t i V i c a r i o S e d e s divi ni I n s p r a e s t i t u t a , q u o d
q u i d e m s u a e s t a b i l i t a ! et p r a e c l a r i s s i m a e
saeculis,
ac
tot
tamque
varios
inter
g l o r i a e tot
eventus,
praeterlapsis
praecipuam
c a u s s a m R o m a i p s a e g n o s c i t , s u b m i t i et p a t e r n o r o m e n i
i m p e r i o i t e r u m c o l l o c a t a , id r u r s u s
Pontificis
divine
P r o v i d e n t i a et s a e c u l a f e c e r a n t : b a u d q u i d e m eo u s q u e diminuta, ut
sit parvi
regni
polestatibus
Urbis
capul;
distenla,
hisloriae
est
noe
binis
aequalibus,
q u i dualismus,
Orbis effocta, m a g n a
iisdemque
ut vulgo
p r o r s u s ignolu-: sed
ac venerabilis
die tur,
dignum
amore,
fuisse
supremis,
loti
huius
catholici
caput
U r b s ob Religionis et summi
-xilium
i l ; !
C o e l
,!'
I0'
a c l Z
VVner b
Opporlunum
au-
" "'eS
inuiue^Z
, "
0 5
"'
U m
8 C l
ne
P i
"e
C O n S a u l e s 6 C
vino Cordi U 1 V 7
'
M o Lord, vim inferaut, alque buie nostrae
"
r e c e s
coniungautur;
fe vidoe
- '
s u a v e m diItaliae ila D e u m p r o -
i p
T o m n i n m ' "' . T ! ^
" "'"""'" M
PeserI m
quod o m n i u m essel multo terribilissimum, F.dei videlicet i a c t u r a m ,
s u o l liae,
Venerabiles
Fralres,
fuliles
mentis
Ilusiones,
liae h o s t e s e s s e , o t f a c t i o n u m
Pontificem llacalum-
n a est, a b S e c t i s s t u d i o s e s p a r s a , u t s u a p e r v e r s a Consilia h o c q u a s i
pallio t e g a n t , n e c o b i c e m o f f e n d a n t ,
Italiani
catholica
q u i in impio scelcre
Religione
orbare,
ipsis
iler
patrando,
obstruat,
q u a e h a c t e n u s dispulavimus, evidentissime
sequitur, hoc a p p r i
m e
"
D e U m
B o a U s s i
r a
" * e m
Mari,
adhi-
quod est
M t f t u Z
verum
con-
omnium
modo
erga avitam
semet
Religionem, sed
etram
l d i i u s
^obris
LEO PAPA.
XIII,
Encclicas.3.
anno
EPSTOLA ENCICLICA
SOBRE E L ESTADO A C T U A L D E LOS OBREROS
Leo?* p.
Venerables
Hermanos:
Salud
xm.
y bendicin
apostlica.
Poi que decir que Dios lia dado la tierra en comn todo el
linaje humano, no es decir que todos los hombres, indistintamente, sean seores de toda ella, sino que 110 seal Dios
ninguno en particular la parte que haba de poseer, dejando la industria del hombre, y las leyes de los pueblos
la determinacin de lo que cada uno en particular haba de
poseer. Por lo dems, aun despus de repartida entre personas particulares, no cesa la tierra de servir la utilidad
comn, pues no hay mortal ninguno que no se sustente de
lo que produce la tierra. Los que carecen de capital lo suplen con su trabajo, do suerte que con verdad se puede afirmar que todo el arte de adquirir lo necesario para la vida
y mantenimiento se funda en el trabajo que, se emplea en
una finca, en una industria lucrativa, cuyo salario, en
ltimo trmino, dlos frutos do la tierra se saca con ellos
se permuta.
Dedcese de aqu tambin que la propiedad privada es
claramente conforme la naturaleza. Porque las cosas que
para conservar la vida, y ms an, las que para perfeccionarla son necesarias, prodcelas la tierra, es verdad, eon
grande abundancia, mas sin el cultivo y cuidado de los hombres no las podra producir. Ahora bien; cuando en preparar estos bienes naturales gasta el hombre la industria de
su inteligencia y las fuerzas de su cuerpo, por el mismo hecho se aplica s aquella parte de la naturaleza material
que cultiv, y en la que dej impresa una eomo huella
figura do su propia persona; de modo que no puede menos
de ser conforme la razn que aquella parte la posea el
hombre como suya y nadie en manera alguna le sea lcito
violar su derecho.
Tan clara es la fuerza de estos argumentos, que causa
admiracin ver que hay algunos que piensan de otro modo
resucitando envejecidas opiniones; los cuales conceden, es
verdad, al hombre, aun como particular, el uso do la tierra
y de los frutos varios que de ella, cuando se cultiva, se producen; pero abiertamente le niegan el derecho de poseer
como seor y dueo el solar sobre que levant un edificio,
la hacienda que cultiv. Y no ven que al negar este derecho al hombre le quitan cosas que con su trabajo adquiri.
Pues un campo cuaudo lo cultiva la mano y lo trabaja la
industria del hombre, cambia muchsimo de condicin; heese de silvestre fructuoso y de infecundo feraz. Y aquellas
cosas que lo han as mejorado, de tal modo se adhieren y
cosa
ni su
alguna
de
casa,
las
ni campo,
que.
son
ni siena,
suyas
ni
buey,
ni
asno,
(1).
Estos derechos, que los hombres aun separados competen, se r que son aun ms fuertes si se les considera trabados
y unidos con los deberes que los mismos hombres tienen
cuando viven en familia. - Cuanto al elegir el gnero de
vida, 110 hay duda que,puede cada imo su arbitrio escoger
una de dos cosas: seguir el consejo de Jesucristo guardando
virginidad, ligarse con los vnculos del matrimonio. Ninguna ley humana puede quitar al hombre el derecho natural y primario que tiene contraer matrimonio, ni puede
tampoco ley ninguna humana poner en modo alguno limites
la causa principal del matriniouio, ual la estableci la
autoridad de Dios 0.11 el principio. Creced y multiplicaos
(2).
He aqu la familia sociedad domstica, pequea la verdad. pero verdadera sociedad y anterior todo Estado, y
que por lo tanto, debe tener derechos y deberes suyos propios, y que de ninguna manera dependan del Estado. Menester es, pues, traspasar al hombre eomo cabeza de familia, aquel derecho de propiedad que hemos demostrado que
la naturaleza di cada uno en particular; ms an, el derecho ste es tanto mayor y ms fuerte, cuanto son ms las
cosas que en la sociedad domstica abarca la persona del
hombre Ley es santsima de la naturaleza que deba el padre de familia defender, alimentar, y, con todo gnero de
cuidados, atender los hijos que engendr; y de la misma
naturaleza se deduce que los hijos, los cuales, en cierto
niocto, reproducen y perpetan la persona del padre, debe
ste querer adquirirles y prepararles los medios con que
honradamente puedan en la peligrosa carrera de la vida
detenderse de la desgracia. Y esto no lo puede hacer sino
poseyendo bienes tiles que pueda en herencia transmitir
sus hijos.-Lo mismo que el Estado es lafamilia, como antes
X, a r t . 12.
gelio saca doctrinas tales, que bastan dirimir completamente esta contienda, por lo menos, quitarle toda aspereza y hacerla as ms suave: ella es la que trabaja, no slo
en instruir el entendimiento, sino en regir con sus preceptos
la vida y las costumbres de todos y cada uno de los hombres; ella, la que con muchas tilsimas instituciones promueve el mejoramiento dla situacin de los proletarios;
ella, la que quiere y pide que se aunen los pensamientos y
las fuerzas de todas las clases, para poner remedio, el mejor que sea posible, las necesidades de los obreros; y para
conseguirlo, cree que se deben emplear, aunque con poso y
medida, las leyes mismas y la autoridad del Estado.
Sea, pues, el primer principio, y como la base de todo,
que no hay ms remedio que acomodarse la condicin
humana, que en la sociedad civil no pueden todos ser iguales, los altos y los bajos. Afnanse, es verdad, por ello los
socialistas,
pero es eii vano y contra la naturaleza misma
dlas cosas ese afn.Porque ha puesto en los hombres la
naturaleza misma grandsimas y muchsimas desigualdades. No son iguales los talentos de todos, ni igual el ingenio,
ni la salud, ni las fuerzas; y la necesaria desigualdad de
estas cosas sigese espontneamente desigualdad en la fortuna. Lo cual es claramente conveniente la utilidad, as
de los particulares como de la comunidad; porque necesita
para su gobierno la vida comn de facultades diversas y
oficios diversos principalsimamente mueve los hombres,
es la diversidad de la fortuna de cada uno. Y por lo que al
trabajo corporal toca, ni an en el estado de la inocencia
haba de estarc hombre completamente ocioso; mas lo que
para esparcimiento del nimo habra entonces libremente
buscado la. voluntad, eso mismo despus por necesidad, y no
sin fatiga, tuvo que hacer en expiacin de su pecado. Maldita
ser
la tierra
en tu obra;
con afanes
comers
de ella
todos
los
das
que esa persona aade lo que se llama carcter de cristiano. Que si se tiene en cuenta la razn natural y la filosofa cristiana, no es vergonzoso para el hombre ni le rebaja
el ejercer un oficio por salario, pues le habilita el tal oficio
para poder honradamente sustentar su vida. Que lo que
verdaderamente es vergonzoso inhumano es abusar de los
hombres, como si no fuesen ms que cosas, para sacar provecho de ellos, y no estimarlos en ms que lo que dan de si sus
msculos y sus fuerzas. Ordnase asimismo que en los proletarios so tenga cuenta con la Religin y con el bien de sus
almas. T por esto, deber es de sus amos hacer que sus
tiempos se dedique el obrero la piedad; 110 exponerlo los
atractivos de la corrupcin ni los peligros de pecar, ni en
manera alguna estorbarle el que atienda su familia y el
cuidado de ahorrar. Asimismo, no imponerle ms trabajo
del que sus fuerzas pueden soportar ni tal clase de trabajo
que no lo sufran su sexo y su edad. Pero entre los principales deberes de los amos, el principal es dar cada uno lo
que es justo. Sabido es que para fijar conforme justicia el
lmite del salario, muchas cosas se han de tener en consideracin; pero en general deben acordarse los ricos y los amos
que oprimen en provecho propio ios indigentes y menesterosos, y de la pobreza ajena tomar ocasin para mayores
lucros, es contra todo derecho divino y humauo. Y el defraudar uno del salario que se le debe es un gran crimen
que clama al ciclo por venganza. Mirad, que el jornal
que
defraudasteis
los
trabajadores
clama;
el
clamor
de
ellos
(1). Finalmente,
con extremo cuidado deben guardarse los amos de perjudicar en lo ms mnimo los ahorros de los proletarios, ni con
violencia, ni con engallo, ni con los artificios de la usura y
esto aun con mayor razn, porque no estn ellos suficientemente protegidos contra quien les quite sus derechos les
incapacite para trabajar, y porque sus haberes, cuanto ms
pequeos son, tanto deben ser ms respetados.
suena
en los
odos
del
Seor
de
los
ejrcitos
reinaremos
tambin
con
de
de
una
un
tribulacin
modo
momentnea
muy
maracilloso
y ligera,
un
peso
engendra
en
eterno
de
(2).
(1) J a c . v . i.
(1) 2 a d T i m . , ,1, 2.<3) 2 Cor., 1V, 17..3) Mattli. i I X , 23- J . - ( 4 ) L u c , Vi, 2-23.
algo
como
propio.
Es
adems,
para
la vida
humana
ne-
debe
tener
el
hombre
las
como
comunes:
es decir,
nique
con
otros
cuando
manda
los
Apstol:
cosas
de tal
stos
ricos
externas
suerte,
las
de
como
que
este
Por
siglo...
propias,
fcilmente
necesiten.
que
den
sino
las
lo cual
comudice
y que
el
repar-
francamente.
Verdad es que nadie se manda socorrer
otros con lo que para s para los suyos necesita, ni
siquiera dar otros lo que para el debido decoro de su propia persona lia menester; pues nadie, est obligado vivir de
que su estado
no convenga
(2). Pero satisfecha la neun modo
cesidad y el decoro, deber nuestro es, de lo que sobra, socorrer los indigentes. Lo que sobra dadlo delimosna
(3). No
son stos, excepto en casos de extrema necesidad, deberes
de justicia, sino de caridad cristiana, la cual no tienen
derecho de contradecir las leyes. Porque anterior las leves
y juicios de los hombres es la ley y juicio de Jesucristo, que
de muchas maneras aconseja que nos acostumbremos i dar
limosna: cosa ms bienaventurada
es dar que recibir
l-, y que
tendr por hecha negada si propio la caridad que hiciremos negremos los pobres: en cuanto lo hicisteis
uno
tan
de estos
mis
hermanos
pequefiitos.
mi lo hicisteis
( 5;. E n s u m a ;
hiciere
pues,
la largueza
dla
manejarse,
ponga
pante
utilidad
de su
el que
abundancia
tuviere
de
misericordia;
grande
talento,
bienes,
el que
empeo
y provecho
cuide
vele
supiere
en hacer
de
no se
no callar;
entorpezca
un
oficio
al prjimo
el
en
con
l
que
partici-
(g).
A los que carecen de bienes de fortuna ensales la Iglesia no tener deshonra, como no la tiene Dios, la pobreza
y no avergonzarse de tener que ganar el sustento trabajando. Todo lo cual lo confirm con sus obras y hechos Cristo Nuestro Seor, que para salvar los hombres se hizo pobre siendo
rico (1); y aunque era Dios hijo do Dios, quiso,
sin embargo, mostrarse y ser tenido por hijo de un artesano'
y aun no rehus gastar una gran parte de su vida trabajando como artesano. No es este el artesano
hijo
de
Mara?
Quien este divino ejemplo tuviere ante los ojos, entender
ms fcilmente lo que sigue, saber, que la verdadera dignidad y excelencia del hombre en las costumbres, es decir
en la virtud consiste: que la virtud es patrimonio comn
todos los mortales, y que igualmente lo pueden alcanzar los
altos y los
los ricos y los proletarios; y que solo las
virtudes y al mrito, en quien quiera que se hallen, se ha
de dar el premio de la eterna bienaventuranza, Y no slo
esto, sino que los afligidos por alguna calamidad se v
ms inclinada la voluntad del mismo Dios; pues bienaventurados llama Jesucristo los pobres; amantsimamente llama si, para consolarlos, ios que estn en algn trabajo
afliccin; y los ms abatidos, y los que injustamente son
oprimidos, abraza con especial amor. Cuando estas verdades se conocen, fcilmente se reprime la hinchazn de nimo de los ricos y se levanta el abatimiento de los pobres, v
se doblegan los unos ser benignos y los otros ser humildes. Y de esta suerte, la distancia que entre unos y otros
quisiera poner la soberbia, se acorta, y 110 habr liificultad
en conseguir que se uuan con estrecho vnculo de amistad la
una y la otra clase.
Las cuales dos clases, si los preceptos de Cristo obedecieren, no slo en amistad, sino en amor verdaderamente
de hermanos se unirn. Porque sentirn y entendern que
todos los hombros sin distincin alguna han sido criados por
Dios, Padre comn de todos; que todos tienden al mismo
bien, como fin, que es Dios mismo, nico que puede dar
bienaventuranza perfecta los hombres y los ngeles;
que todos y cada uno han sidopo favor do Jesucristo igualmente redimidos y levantados la dignidad dehijos de Dios,
de tal manera que, no solo entre si, sino aun con Cristo
Seor Nuestro, primognito
entre
muchos
hermanos,
los enlato
11, Coriilt, V I I I , 0.
za un parentesco verdaderamente de hermanos. Y asimismo, que los bienes de naturaleza y los dones dla gracia
divina pertenecen en comn y sin diferencia alguna todo
linaje humano, y que nadie, como no se haga indigno, ser
desheredado de los bienes celestiales. Si hijos, tambin
henderos
t/VlStO
herederos
verdaderamente
de Dios
'coherederos
con
',1).
P r o v e c h o s y la solucin
T f 1rUfiSt'1' sola 1 Iglesia es la que tiene el
majoi poder. Porque los instrumentos de que para mover
os nimos se sirve, para esefinprecisamente se los puso en
las .nanos Jesucristo, y del mismo Dios reciben su eficacia,
semejantes instrumentos son los nicos que pueden convoS U m a
t0<l:l
d e
l o s
h
S h haSta l0S Se,,0S nditos del corazn y
hacer al hombre obediente y pronto cumplir con su deber,
i que gobierne los movimientos de su apetito, y ame Dios
L S 3 U n C0" Susul,lr suma caridad, y se abra animode avktuTm a 'mVS (le cual|lo le eslorbe la carrera
de
mmt0
rrssftvT
brevemente la memoria
* mayore's"Las cosas y los hechos
t:ics'que u d e j a n iugar
^
nlaS ",ximas oristianas se renov de
aDa 3
ciedadcivil; que por virtud de esta
Sner
<Mms
resucit
hubo m
'.y,adqmrt tan STande perfeccin, que ni
hubo antes m habr en las venideras edades otra mayor
r^ov,;
,\ h
t
U) ltyui. . II, 7.
Y, porfin,que de todos estos beneficios es J esueristo el principio y es el trmino, porque nacidos de El, El todos se
deben referir. Efectivamente, cuando recibi el mundo la
ley Evanglica; cuando aprendi el grande misterio de la
Encarnacin del Verbo y Redencin del gnero humano, la
vida ie Jesucristo, Dios y hombre, penetr en las entraas
de la sociedad civil, y toda la impregn de su fe, de sus
preceptos y de sus leyes. Por esto, si remedio ha de tener el
mal que ahora padece la sociedad humana, este remedio no
puede ser otro que la restauracin de la vida instituciones
cristianas. Cuando las sociedades se desmoronan, exige de
rectitud que, si se quieren restaurar, vuelvan los principios que les dieron el sr. Porque en esto consiste la perfeccin de todas las asociaciones, en trabajar por conseguir el
fin para que fueron establecidas, de manera que los movimientos y actos de la sociedad no los produzca otra causa
que la que produjo la misma sociedad. Por lo cual desviarse
de sufines enfermar; volver l es sanar. Y lo que decimos de todo el cuerpo de la sociedad civil, del mismo modo
y con perfectisma verdad lo decimos de aquella clase de
ciudadanos, la ms numerosa, que sustenta su vida con su
trabajo.
Y no se vaya creer que la Iglesia de tal manera tiene
empleada toda su solicitud en cultivar las almas, que descuide lo que pertenece la vida mortal y terrena.De los
proletarios quiere, y con todas sus f ucrzas procura que salgan de su tristsimo estado y alcancen suerte mejor. Y
esto no poco ayuda an con atraer los hombres y formarlos la virtud. Porque las costumbres cristianas cuando se
guardan en toda su integridad, du espontneamente alguna
prosperidad las cosas exteriores, porque hacen benvolo
Dios, principio yfinde todos los bienes; reprimen esas dos
pestilencias de la vida, que con harta frecuencia hacen al
hombre desgraciado aun en la abundancia, el apetito desordenado de riquezas y la sed de placeres (1); y hacen que
los hombres, contentos con un trato y sustento frugal, suplan
la escasez de las rentas con la economa, lejos de los vicios,
destructores, no solo de pequeas fortunas, sino de grandsimos caudales, y dilapidadores de riqusimos patrimonios.
Pero fuera de esto, provee la Iglesia lo que v convenir al
bienestar de los proletarios, instituyendo y fomentando
nios
en
vida
y nias
y enterrar
pobres
en
muerte
y hurfanos,
l.s
necesitados,
loS ancianos
que
tenan
casas
tambin
los
nufragos
Actor I V , M . - ( 8 ) A p 0 l . , u , l
manera
una
misma
cosa,
asi
lo
que
y el todo son en
es
del
todo
es
en
manera
de
las partes
los talleres. Aun ms: es en esta parte su fuerza y su eficacia tanta, que con grandsima verdad se puede decir que no
de otra cosa sino del trabajo do los obreros, salen las riquezas de los Estados. Exige, pues, la equidad que la autoridad
pblica tenga cuidado del proletario, haciendo que le toque
algo de lo que aporta l la comn utilidad, que con casa
en que morar, vestido con que cubrirse y proteccin con
que defenderse de quien atente su bien, pueda con menos
dificultades soportar la vida. De donde se sigue que se ha de
tener cuidado do fomentar todas aquellas cosas que se vea
que en algo pueden aprovechar la clase obrera. El cual
cuidado, tan lejos est de perjudicar nadie, que antes
aprovechar todos, porque importa muchsimo al Estado
que no sean de todo punto desgraciados aquellos de quienes
provienen esos bienes de que el Estado tanto necesita.
Bien es, como hemos dicho, que no absorba el Estado, ni
al ciudadano, ni la familia; justo es que al ciudadano y
la familia se les deje la facultad de obrar con libertad en
todo aquello que, salvo el bien comn y sin perjuicio de
nadie, se puede hacer. Deben, sin embargo, los que gobiernan, proteger la comunidad y los individuos que la forman. Deben proteger la comunidad, porque los que gobiernan les ha confiado la naturaleza la conservacin de la
comunidad de tal manera, que esta proteccin custodia
del pblico bienestar es, 110 solo la ley suprema, sino el fin
nico, la razn total de la soberana que ejercen; y deben
proteger los individuos partes de la sociedad, porque la
filosofa, igualmente que la fe cristiana, convienen en que
la administracin de la cosa pblica es por su naturaleza
ordenada, no la utilidad de los que la ejercen, sino la de
aquellos sobre quienes se ejerce. Como el poder de mandar
proviene de Dios, y es una comunicacin de la divina soberana, debe ejercerse imitacin del mismo poder de Dios,
el cual, con solicitud de padre, 110 menos atiende las cosas
individuales que las universales. Si, pues, se hubiera
hecho amenazara hacerse algn dao al bien de la comunidad ai de alguna de las clases sociales, y si tal dao no
pudiera de otro modo remediarse evitarse, menester es
que le salga al encuentro la pblica autoridad.Pues bien;
importa al bienestar del publico y al de los particulares
que haya paz y orden; que todo el ser de la sociedad domstica se gobierne por los mandamientos de Dios y los
principios de ley natural; que se guarde y se fomento la Re-
igualdad apoderarse do la fortuna ajena, es cosa que prohibe la justicia, y que la naturaleza misma del bien comn
rechaza. Es cierto que la mayor parte de los obreros quieren mejorar de suerte fuerza do trabajar honradamente
y sin hacer nadie injuria; pero tambin es verdad que
hay, y no pocos, imbuidos de torcidas opiniones y deseosos
de novedades, que de todas maneras procuran trastornar
las cosas y arrastrar los dems la violencia. Intervenga, pues, la autoridad del Estado, y poniendo un freno
los agitadores, aleje de los obreros los artificios corruptores
dess costumbres y de los que legtimamente poseen el
peligro de ser robados.
Una mayor duracin una mayor dificultad del trabajo,
y la idea de que el jornal es corto, dan no pocas veces los
obreros pretexto para alzarse en huelga y entregarse de su
voluntad al ocio. A este mal frecuente y grave debe poner
remedio la autoridad pblica, porque semejante cesacin
del trabajo, no solo daa los amos y aun los mismos obroros, sino que perjudica al comercio y las utilidades del
Estado; y como suele no andar muy lejos de la violencia y
sedicin, pone muchas veces en peligro la pblica tranquilidad. Y en esto lo ms eficaz y ms provechoso es prevenir
con la antoridad de las leyes impedir que pueda brotar el
mal, apartando tiempo las causas que se han de producir
un conflicto entre los amos y los obreros.
Asimismo hay en el obrero muchas cosas que demandan
que el Estado con su proteccin las asegure. Las primeras
son los bienes del alma. Porque esta vida mortal, aunque
buena y apetecible, no es lo ltimo para que hemos nacido,
sino camino solamente instrumento para llega r aquella
vida del alma que ser completa con la vista de la verdad
y el amor del sumo bien. El alma es la que lleva impresa
en s la imagen y semejanza de Dios, y donde reside elsefiorio que se orden al hombre ejerciese sobre las naturalezas inferiores 61, obligando las tierras todas y al mar
que para provecho del hombre se le sujetasen. Henchid
lo,
tierra
tened
seoro
y sobr
sobre
todos
los
peces
los animales
de
la mar,
y sobre
que se mueven
sobre
las
la
: t), En esto son todos los hombres iguales; ni hay distincin alguna entre ricos y pobres, amos y criados, prncipes y particulares, puesto
que
uno mismo
es el Sellar
de.
tierra
(1). Nadie puedo impunemente hacer injuria la dignidad del hombre, de la que el mismo Dios dispone con gran
reverenda,
ni impedirle que tienda aquella perfeccin,
que esa propsito para la vida sempiterna que en el cielo
le aguarda.
Ms an; ni el hombre mismo, aunque quiera, puede en
esta parte permitir que se le trate de un modo distinto del
que su naturaleza conviene ni querer que su alma sea
esclava; pues no se trata aqui de derechos de que libremente pueda disponer el hombre, sino de deberes que le obligan
para con Dios y que tiene que cumplir religiosamente.
Sigese de aqu la necesidad de descansar de las obras
trabajos en los dias festivos. Lo cual no se ha de entender
de una mayor facultad que al hombre se conceda de vagar
ociosamente, y mucho menos de esa vacacin, que muchos
desean, fautora de vicios y promotora del derramamiento
del dinero, sino del descanso completo de toda operacin
laboriosa consagrado por la Religin. Cuando al descansse
junta la Religin, aparta al hombre de los trabajos y negocios de la vida cotidiana para levantarle pensar en los
bienes celestiales y dar el culto que de justicia debe la
eterna Divinidad. En esto principalmente consiste, y ste
es el fin primario del descanso que en los dias do fiesta so ha
de tomar; lo cual Dios sancion con una ley especial en el
Antiguo Testamento: acurdate
de santificar
el da de
sbado (2;; y con su mismo ejemplo lo ense, con aquel descanso misterioso que tom cuando hubo fabricado el hombre:
todas
descans
el da
sptimo
de toda
la
obra
que
haba
hecho
{3).
producir la fierra mayor copia de frutos. Porque el hombre, cuando trabaja en terreno que sabe que es suyo, lo
hace con un afn y un esmero mucho mayores; y aun llega
cobrar un grande amor la tierra que con sus manos cultiva, prometindose sacar de ella, no slo el alimento, sino
aun cierta holgura comodidad para si y para los suyos. T
este afn de la voluntad nadie hay que no vea cunto contribuya la abundancia de las cosechas y al aumento de la
riqueza de los pueblos. Do donde se seguir en tercer lugar
este otro provecho: que se mantendrn fcilmente los hombres en la nacin que I03 di luz y los recibi en su seno;
porque nadie trocara su patria con uua regin extraa si
en su patria hallara medios para pasar la vida tolerablemente. Mas estas ventajas no se pueden obtener sino con
est condicin: que no se abrume la propiedad privada con
enormes tributos impuestos. No es la ley humana, sino la
naturaleza la que lia dado los particulares el derecho de
propiedad, y por lo tanto, no puede la autoridad pblica
abolirlo, sino solamente moderar su ejercicio y combinarlo
con el bien comn. Obrar, pues, injusta inhumanamente,
si de los bienes de los particulares, extrajera, titulo de
tributo, ms de lo justo.
Por ltimo, los amos y los mismos obreros pueden hacer
mucho para la solucin de esta contienda, estableciendo
medios de socorrer convenientemente los necesitados y
acortar las distancias entre unos y otros. Entre estos medios
deben contarse las Asociaciones de socorros mutuos, y esa
variedad de cosas que la previsin de los particulares ha
establecido para atender las necesidades del obrero y la
viudedad de su esposa y orfandad de sus hijos, y en caso de
repentinas desgracias de enfermedad, y para los otros
accidentes que est expuesta la vida humana, y la fundacin de patronatos para nios y nias, jvenes y ancianos.
Mas corresponde el primer lugar las Asociaciones de
obreros, que abarcan ordinariamente casi todas las cosas
dichas. Muchos aos duraron entre nuestros mayores los
beneficios que resultaban do los gremios de artesanos. Los
cuales, cu hecho dla verdad, no solo fueron excelentemente provechosos los artesanos, sino las artes mismas,
dndoles el aumento y explendor de que son testimonio muchsimos documentos. Como ste nuestro siglo es ms culto,
sus costumbres distintas, y mayores las exigencias de la
vida cotidiana, preciso es que los tales gremios Asociacio-
Si
cuando
hermano,
que
uno
uno
cayere,
cayere
no
ayudado
soto;
porque
le
tienen
sostendr
tiene
quien
del
hermano,
la ventaja
de
otro.
del
el
Ay
su
compasolo
(1). Y tambin:
le. levante!
es como
una
ciudad
fuerte
que
El
(2).
Esta propensin natural en la que mueve al hombre juntarse con otros y formar la sociedad civil, y la que del mismo modo le hace desear formar con algunos de sus conciudadanos otras sociedades pequeas, es verdad, imperfectas, pero verdaderas sociedades. .Mucho difieren estas sociedades de aquella grande sociedad (la civil;:, porque difieren sus linos prximos. El fin de la sociedad civil es universal, porque no es otro que el bien comn, de que todos y cada uno tienen derecho participar jiroporcionadamente. Y
por esto se llama pblica,
porque por ella se juntan
entre
si
los hombres
formando
un Estado
(3). Mas al contrario, las
otras sociedades que en el seno, por decirlo asi, de la sociedad civil se adunan, limause y en verdad son
privadas,
porque aquello que prximamente se enderezan es al
provecho utilidad privada que solo los asociados pertenece. Es, pues, sociedad privada
la que se forma
para
llevar
cabo
sociedad
algn
para
negocio
negociar
privado,
de
cono
cuando
dos
tres
hacen
consumo(ij.
a ) Uley >"aut, a lano lilac ra:,, ie ley a cumio ti conforma coa h recia nen
l lefio tel, et mrljtal,
june derlit ,<e la en eterna. Hat a, aa,,lo e aparta te la rain h llama h-j un, > 1 no lene ,er ie ley,
t,..o
u i , ceria
uolemi,.S. Tiiom., Strnto,
I I I , Q a a n t . X1U, a. s.
S8
ENCCLICAS
sus fuerzas y discutir sobre lo que ms conviene. Esfurzanse otros en congregar en convenientes Asociaciones las diversas clases de obreros, los ayudan con su consejo y con
sus bienes, y proveen que no les falte trabajo honrado y
provechoso" Dnles nimo y extienden ellos su proteccin
los Obispos, y bajo su autoridad y auspicios muchos individuos del clero secular y del regular tienen cuidado de suministrar los asociados cuanto la cultura del alma pertenece. Finalmente, no faltan catlicos muy ricos que, hacindose, en cierto modo, compaeros de los obreros, se esfuerzan, costa de mucho dinero, por establecer y propagaren
muchas partes estas Asociaciones, con la ayuda de las Cuales, y eon su trabajo, puedan fcilmente los obreros procurarse, no solo algunas comodidades en lo presente, sino
tambin la eiperanza de un honesto descanso en lo porvenir. El bien que tan mltiple y tan activa industria ha trado todos, es demasiado conocido para que debamos decirlo. De aqui que concibamos buenas esperanzas para lo
futuro, si semejantes Asociaciones van constantemente en
aumento y se constituyen con una prudente organizacin.
Proteja el Estado estas Asociaciones que en uso de su derecho forman los ciudadanos; pero no se entremeta en su ser
intimo y en las operaciones de su vida, porque la accin
vital, de un principio interno procede, y con un impulso externo fcilmente se destruye.
Para que en las operaciones haya unidad y cu las voluntades unin, son de cierto necesarios una organizacin y
un reglamento prudentes. Por lo tanto, si los ciudadanos
tienen libre facultad de asociarse, como, en verdad, la tienen menester es que tengan tambin derecho para elegir
libremente aquel reglamento y aquellas leyes que se juzga
les ayudarn mejor conseguir el fin que se proponen. Cul
haya de ser en cada una de sus partes esta organizacin y
reglamento de las Asociaciones de que hablamos, creemos
que no se puedo determinar con reglas ciertas y definidas,
puesto que depende esta determinacin de la ndole de cada
pueblo, de los ensayos que acaso se han hecho, y de la
experiencia, de la naturaleza del trabajo y de la cantidad
de provechos que deja, de la amplitud del trfico y de otras
circunstancias, asi de las cosas como de los tiempos, que se
han de pesar prudentemente. Pero en cuanto la substancia de ia cosa, lo que como ley general y perpetua debe
establecerse es, que en tal forma se han de constituir y de
R g. S. LEN XIII
2!
buscad
primeramente
el reino
de
Dios
y su justicia,
(2).Comenzando, pues, de
Dios, dse muchsimo lugar la instruccin religiosa; que
cada uno conozca los deberes que tiene para con Dios; que
sepa bien lo que ha de creer, lo que ha de esperar y lo que
ha de hacer para conseguir su salvacin eterna y con especial cuidado se los arme contra las opiniones erradas y los
varios peligros de corrupcin. Exctese al obrero dar
Dios el culto que le es debido, y al amor de la piedad, y,
en particular, guardar religiosamente los dias festivos.
Aprenda respetar y amar la Iglesia, Madre comn de
todos, y asimismo obedecer sus preceptos y frecuentar
sus Sacramentos, que son los instrumentos que nos ha
dado Dios para lavar las manchas.del alma y adquirir la
santidad.
todas
estas
cosas
sern
aadidas
c ^ g
sus provechos;
todo
lo sobrellava;
lodo lo soporta
(l).
En prenda de los divinos dones y 011 testimonio de nuestra benevolencia, cada uno de vosotros, Venerables Hermanos, y vuestro clero y pueblo, damos amantsimamentc
en el Seor la apostlica bendicin.
Dado en liorna, en San Pedro, el tlia 15 de Mayo de 1891,
de nuestro Pontificado dcimo cuarto.
LEOX PAPA XIII.
1) C o r l l h . , XIII, 4-1.
c ^ o
EPISTOLA ENCICLICA
DEGONDITIONE
L E O
OPIFICUM
r>DP. X I I
VENERABILES FRATRES
SALTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
c ^ g
sus provechos;todo
lo sobrelleva;
lodo
lo soporta
c ^ o
EPISTOLA ENCICLICA
DEGONDITIONE
L E O
OPIFICUM
r>DP. X I I
VENERABILES FRATRES
SALTEM ET APOSTOLICAM BENEDICTIONEM
(l).
krum n varum semel excitata cupidine quae diuquidem
En prenda de los divinos dones y en testimonio de nuestra benevolencia, cada uno de vosotros, Venerables Hermanos, y vuestro clero y pueblo, damos amaulsimamentc
en el Seor la apostlica bendicin.
Dado en liorna, en San Pedro, el ilia 15 de Mayo de 1891,
de nuestro Pontificado dcimo cuarto.
LEOX PAPA XIII.
com-
m o v e t civitates, illud o r a i c o n s c c u f u r u m ut c o m m u t a l i o n u m
studia a rationibus politicis
in o e c o n o m i c u r u m
cognalum
mutatae
dominoi-uin
genus
no\isque
etmercenariorum
ra-
t i o n e s m u t u a e d i v i l i a r u m in e x i g u o u u m e i o affluenti1, i n m u l l i ' . u d i n e
;
versi
In q u o q u a n l
in deteriora
rerum
mores, effecerf, ul
momenta
\erlanlur, ex
suspensos:
idem-
q u e i n g e n i a e x e r c e l d o c t irurn, c o n 'ita p r u d e n l u m , c o n c i o n e s p o p u l i ,
1)
Corilh.,XUI,4-I.
l e g u m l a t o r u m i u d i c i u m Consilia p r i n c i p u m , u t i a m c a u s s a
peHatur tanta, quae
teneat h o m i n u m
studia
nulla r e -
vehemenlius
Itaque,
i, quod ali.'s
con-
d e civilatum
constilulione
chrislisu8,
occasionem
frcien'lum
de condlionc
hoc ar^umenli
*lligimus: in h i st a m e n
opificu.rn
non
semel
ir-m
opera
uliverilas
otque
sequilas
postulant
vacua
quae a b hoininibus
veri
concitandam
cele-
riler e s s e a t q u e o p p o r t u n e c o n s u l e n d u m , c u m p a r s m a x i m a in m i s e ra c a l a m i t o s a q u e f o r t u n a i n d i g n e v e r s e n t u r . N a m v e t e r i b u s a r t i f i c u m
collegiis s u p e r i o r e sa c o u lo d e i e t i s , n u l l o q u e in e o r u m locum s u f f e c l o
praesidio, cum ipsa instituta legesque pub'ieae avitam religionem
e x u i s s e n t , s e n s i m f a c t u m est ut o p i f i c e s i n b u m a n i t a t i d o m i n o r u m
e f i r e n a t a e q u e c o m p e t i t o r u m cupidilati s o l i t a r i o s a t q u e i n d e l e n s o s
t e m p u s t r a d i d e r i t M a l u m a u x i l u s u r a v o r a x ; quite n o n s e m e l E c c l e s i e iudicio daronata. l a m e n ab h o m i n i b u avidis et q u a e s t u o s ' s
p e r aliara e s p e c i e m e x e r c e t u r c a d c m : h u e a e c e d u n t e t c o n d u c i l o
operum el rerum omnia commercia fere io paucorum redact* potes l a l e m , ita u t o p u l e n t i a c p r a e d i v i l e s r e r p a u c i p r o p e s e r v i l e i u g u m
infinitae p r o l e t a r i o r u m m u l t ' l u d i n i impo&uerint.
Ad h u i u s s a n a t i c n e m m a l i Socialisia
q u i d e m sollicitais e g e n t i u m
in l o c u p l e l e s i n v i d i a , e v e r t e r e p r i v a t e s b o n o r u m p o s s e s s i o n e s c o n l e n d u n t o p o r l e r e , e a r u m q u e loco c o m m u n i a u n i v r s i s s i n g u l o r u m
bona tacere, p r o c u r a n t i b u s viris qui a u t municipio praesint, a u t
totam reropublicam g e r a n i . Eiusmodi Iranslatione b o n o r u m a privatis
ad c o m m u n e , m e d e r i s e p o s s e p r a e s e n t i malo a r b i t r a n t u r , r e s e t
c o m m o d a i n t e r c i v e s n e q u a b i l i t e r p a r t i c n d o . S e d est a d e o e o r u m
r a t i o ad c o n t e n l i o n e m d i r i m e n d a m i n e p t a , u l i p s u m o p i l i c u m g e n u s
aficiat i n c o m m o d o ; c a d e m q u e p r a e t c r e a e s t valde i n i u s t a , q u i a vim
p o s s e s s o r i b u s l e g i t i m i s a f f e r t , p e r v e r t i i officia r e i p u b l i c a e , p e n i t u s que miscet civitates.
S a n e , q u o d f a c i l e est p e r v i d e r e , i p s i u s o p e r a e , q u a m s u s c i p i u n l
q u i in a r t e a l i q u a q u a e s t u o s o v e r s a n t u r , h a e e p e r s e c a u s a e s t , a t q u e
lic finis q u o p r o x i m o s p e c i a l a r t i f e x , r e m s i b ' q u a e r e r e p r i v a t o q u e
i u r e p o s s i d e r c uti s u im a c p r o p r i a m . Is utiim si v i r e s , si i n d u s t r i a l i )
suam alteri commodat, h a n c ob causam commodat ut resadispicatur
ad v i c t u m c u l l u m q u e n e c e s s a r i e s : i d c o q u e e x o p e r a dota i u s v e r u m
p c r f o c t u m q u e s i b i q u a e : - i l n o n m o d o e x i g e n i a o m e r c e d i s , sod et e o l l o c a n d a e uti velit. E r g o s i t e n u i t a t e s u m p t u u m q u i d q u a m i p s e c o m p a r s i ! , f r u c t u m q u e p a r s i m o n i a e s u a e , q u o l u t i o r e s s e custodia p o s s i t , in p r a e d i o c o l l o c a v i ! , p r o f c c t o p r a e d i u m i s l i u s m o d i nihil e s t
aliud, quam merces ipsa aliam induta specicm: proplereaquecoeropl u s s i c opifici f u n d u s Ulm e s t in e i u s p o t e s l a t e f u t u r u s , q u a m p a r t a
l a b o r e m e r c e s . S e d in h o c p i a n e , u t facile i n l e l l i g i t u r , r e r u m d o m i n i u m vel raovenlium vel s o l i d a r u m c o n s i s t i ! , in e o - g i l u r q u o d b o n a
p r i v a t o r u m t r a n s f e r r e Socialista!
ad c o m m u n e n i l u n t u r , o m n i u m
m c r c c n a r i o r u m laciunt conditionem deteriorem, quippe quos colloc a n d a e m e r c e d i s l i b e r i a t e s u b l a l a , h o c ipso a u g e n d a c rei f a m i l i a r i s
u t i l i t a t u m q u e sibi c o m p a r a u d a r u m s p e e t f a c u l t a t e d e s p o l i a n l .
\ ' e r u m ] q u o m a i u s e s t , r e m e d i u r a p r o p o n u n t c u m iustilia a p e r t e
p u g n a n s , quia p o s s i d e r e r e s p r i v a t i m u l s u a s , j u s e s ! b o m i n i a n a t u r a
d a l u m . - R e v c r a h a c e t i a m in r e m a x i m e i n t e r h o m i n e m e t g e n u s i n t e r e s t a n i m a n t i u m c e t e r o r u m . Non enim se ipsae r e g u n t belluae, sed
r e g u n l u r g n b o r n a n t u r q u e duplici n a t u r a e i n s l i n c l u : q u i tum c u s t o d i r l i e x p e r r e c t a m in e i s f a c u l l a t e m a g e n d i , v i r e s q u e o p p o r t u n e
e v o l v u n t , tura e t i a m s i n g u l o s e a r u m m o t u s e x s u s c i t a n t i i d e m e t d e t e r m i n a n t . A l t e r o i n s t i n c t u ad s e v i l u m q u e t u e n d a m , a l t e r o a d c o n scrvationem g e n e r i s d u c u n t u r sui. U l r u m q u e vero comraode assequuntur c a r u m r e r u m usu quae adsunt, quoeque praesentes sunl:
n e c s a n e p r o g r e d i l o n g i u i p o s s e n l , quia soio s e u s u m o v e n t u r r e b u s q u e s i n g u l a r i b u s s e n s u p e r c e p t i s . - L o n g e alia h o m i n i s n a t u r a . I n e s t
in e o loia s i m u l a c p e r f e c t a v i s n a t u r a e a n i m a n t i s , i d e o q u e t r i b u t i m i
e x h a c p a r t e h o m i n i e s t , c o r t e n a n rnitius q u a m g e n e r i a n i m a n t i u m
omni, u l r e r u m c o r p o r e a r u m f r u a t u r bonis. Sed nature a n i m a n s
q u a n t u m v i s c u m u l a t e p o s s e s s a , t a n t u m a b e s t ut n a t u r a l a c i r c u m s cribat h u m a n a m , u t m u ' t o sii h u m a u a n a t u r a inferior, et a d p a r e n d u m h u i c o b e d i e n d u m q u e n 3 t a . Q u o d e m i n e l a l q u e excellit in n o b i s
q u o d h o m i n i t r i b u i t ut h o m o h o m o s i t , et a b e l l u i s d i f f e r a t g e n e r e
toto, m e n s seu r e t i o e s t . E t o b h a n b c a u s a m quod solum h o c animai
est r a t i o n i s p a r t i c e p s , b o n a h o m i n i t r i b u e r e n e c e s s e est n o n uter,da
s o l u m , q u o d e s t o m n i u m a n i m a n t i u m c o m m u n e , sed s t a b i l i p e r p e t u o q u e j u r e p o s s i d e n d a , n c q u e ea d u m l a x a t q u a e , usu c o n s u m u n t u r , s e d
ctiam quae, nobis utentibus, p e r m a n e n t .
Quod m a g i s e t i a m a p p a r e t , si h o m i n u m in se n a t u r a a l l i u s s p e c tetur.Uomo e n i m c u m innuccerabilia ratione comprehendat, rebusque praesentibus adiungat atque annectat futuras, cumque actionum
s u a r u m sit i p s e d o m i n u * . p r o p t e r c a s u b . l e g e s e t e r n a , s u b p o t e s t a t e
o m n i a p r o v i d e n t i s s i r a e g u b e r n a n t i s Dei, se i p s e g u b e r n a l p r o v i d e n t i a
consilii s u i : q u a m o b r e m in e i u s e s t p o t e s l a t e r e s e l i g e r e q u a s a d
c o n s u l e n d u m s i b i n o n m o d o in p r a e s e n s , sed etiam in r e l i q u u m
t e m p u s , m a x i m e i u d i c e l i d o n e a s . E x q u o c o n s e q u i t u r , ut in h o m i n e
esse non modo t e r r e n a r u m fructuum, se ipsius terrac dominalum
e p o r t e a t , quia c t c r r a e f o e t u sibi r c s s u p p e d i t a r i videi ad f u l u r u m
tempus n e c c s s a r i a s . I l a b e n l cuiusquo hominis necessitates velut
p e r p e i u o s r e d i l u s , ita u l h o d e e x p l e t a e , i n craslinum nova iraperent.
l g i t u r r e m qu m d a m d e b e l homini n a t u r a dedisse stabilem p e r p e l u o q u e m a n s u r a m , u n d e p e r e n n i t a s subsidii expectari posset. Atqui
i s t i u s m o d i p e r e n n i t l e m n u l l a r e s p r a e s l a r e , nisi c u m u b e r t a t i b u s
suis terra, potest.
N e q u e e s t , c u r p r o v i d e n t i a i n t r o d u c a t u r r e i p u b l i c a e : est e n i m
h o m o , q u a m r e s p u b l i c a , s e n i o r : q u o c i r c a ius ille s u u m ad v i t a m c o r p u s q u e t u e n d u m h a b e r e n a t u r a a n t e d e b u i t q u a m c i v i l a s Ila c o i s s e t .
Quod vero t e r r a m D e u s uuiverso generi hominum utendam. f r u e n d a m , d e d e r i t . i d q u i d e m non p o t e s t u l l o p a c t o p r i v a t i s p o s s e s s i o n i h u s
o b e s s e . D e u s e n i m g e n e r i h o m i n u m d o n a v i s s e l e r r a m in c o m m u n e
dicilur, non quod e i u s promiscuum apud o m n e s dominatum vo!ueril,
sed quia parlem n u l l a m cuique assiguavil possidendam, industriae
hominum instilutisque populorum permissa privatarum possessionuin
descriptione. C c l e r u m u t e u m q u e inter privatos distributa, inservire
c o m m u n i o m n i u m m i l i t a t i t e r r a n o n c e s s a i , q u o n i a m n e m o est m o r talium, quin a l a t u r e o , quod agri efferunl. Q u i r e careni, supplent
o p e r a : i t a ut v e r e a f f r m a r i p o s s i t ; u n i v e r s a m c o m p a r a n d i v i c t u s c u i -
t u s q u e r a l i o n e m in l a b o i e c o n s i s t e r e , q u e m q u i s vel i n l u n d o i n s u m a t
Crescite
s t i c a , p e r p a r v a illa q u i d e m , s e i v e r o s o c i e t a s e a d e m q u e o m n i c i g l i a t e
non
aliunde,
q u a m a mulllplici t c r r a e foetu d u c i t u r , c u m e o q u c p e r m u t a l u r .
ci mulliplkamini
(1). E n i g i l u r f a m i l i a . ' s c u s o c i e t a s d o m e -
se-
necesse
est. q u a e m i n i m e p e n d e n n U r e p u b l i c s . Q u i d igitur d e m o n s t r a v i m u s ,
c u n d u m n a t u r a m . R e . e n i m e a s , q u a e a d c o n a e r v a n d a m vi Lam m a x i -
i u s d o m i n i i p e r s o n i s s i n g u l a r i l u s n a t u r a t r i b u t u m , id t r a n s f e r r i
h o m i n e m , q u a c a p u t e s t f - m i l i a o , o p p o r l e ! : i m m o t a n t o i u s est, illud
t a t e f u n d i ! , s e d f u n d e r e e x s e s i n e h o m i n u m c u l l u et c u r a t i o n c
validius, q u a n t o persona
posset, i a m v e r o c u m i n
parandis
v i r e s q u e c o r p o r i s h o m o i n s u m a t , h o c Ipso a p p l i c a i
non
mentis
ad s e s e
fcumana
in
in c o n v i c t u d o m e s t i c o p l u r a
com-
pater-
earn
f a m i l i a s t u e s l u r , q u o s i p s e p r o c r e a r i t ; i d e m q u e ili,ic a n a t u r a i p s a
n a t u r a e c o r p o r e a e p a r t o m , q u a m i p s e p e r c o l i l i ! , in q u a v e l u t f o r m a m
d e d u c i l u r , u t v e il l i b e r i s s u i s , q u i p p e q u i p a l e r n a m r e f e r , i n t e t q u o -
d a m m o d o p r o d u c i m i p e r s o n a m , a c q u i r e r e et p a r e r e . u n d e s e h o n e s t e
o p o r l e a t , e a r n p a r t e m a b e o p o s s i , c r i u l i s u a , , n e c u l l o m o d o i u s ip-
p c s s i n t in ancipiti vitae c u r s u
e l ' f i c e r e n o n alia r a t i o n e p o t e s t , n i s i f r u c t u o s a r u m p o s s e s s i o n e r T u m ,
esoleta rum
opinionum
restitutores:
qui
q u a s ad liberos
a misera
lneredit-to
f o r t u n a d e f e n d e r e , ld
transmittal Quemadmodum
e o d e m m o d o fami'ia, ut m o m o r a v i m u s , veri
vero
civitas,
nominis societas
est,
u s u m q u i d e m soli, v a r i o s q u e p r a d i o r u m f r u c t u s t o m i n i p r i v a l o c o n -
q u a e po e t a t e propria, hoc e s l p a t e r n a ,
vntis iltiquo
vol p r a e d i u m q u o d e x e o l u i t , p l a n e i u s e s s e n e g a n l . Q u o d c u m B e g a n t,
necessariis, familia q u i d e m
non
habitum
videnl.
longe
Ager
mutai, e
s i l v e s t r i f r u g i t e r , ex i n f o e c u n d , f e r a x e f f i c i t u r . Q u i b u s a u t e m
rebus
e1-
p a r t e m n u l l o p a c l o s i n t s e p a r a b i l e * a s o l o . A l q u i id q u m -
q u a m p o t i n i l l o q u e p e r i r a i , in q u o a l i u s d o s u d a v i t , u l r u m n e
patiatur;
stilla
s e q u u n t u r a qua effectae
dissentien-
nalu-
partitions
h o n o r u m , p o s s e s s i c n e s q u e privates, ut q u a e c u m h o i m u u m
natura
p a c a t o q u e et t r a n q u i l l o o o n v i c t u m a x i m e c o n g r u a n l . o m n i u m
saecu-
legum
s a n x . t o u c t o r i t a s , q u a e vel a p p e l e r a l i e n , g r a v i s s i m e v - t a n t
iVon
concupisca
anrit-
lam,
uxorempraxind
non. bourn,
non asinum,
non agrum,
quae. iltiussunt
non
l
multo
in c o n v i c t u d o -
q u m in p a l e s i a t e sit a r b i l r i o q u e
s i n g u l o r u m altc-rutrum
m a l i e , a n i l e s a C h n s l i s e c t a r i d e v l r g i n i u i t e c o n s i l i u m , ut
maritai
I,omini
ad,mero,
causamvc
nupUarum
praeopuam,
primigenum
Dei d o r i t e l e
initio
c o n s t i t u t a m , q u o q u o m o d o c i r c u m s ^ r i b e r e lex l . o m i n u m n u l l a p o t e s t
(1) De lit. V,S1.
quos proxima
eius
causa
ser-
praescripserit,
in
p a r i a s a l t e r n c u m s o c i e t a t e civili i u r a
cogitalione sii et r e
quoque
si
f-ictae,
i u r i s sui in
magnus ne p c r n i c i o s u s est e r r o r . C o r t e s i
qua
verselur,
mutuorum,
suum
ci vi -
exliterit
pliblic
muoir
atque
necesse
firmare
insta debitaque
consislant
e s l , q u i p r o e t i r . t r e b u s p u b l i c i s : h o s e x c e d e r e fines n a t u r a n o n
t u r . Patria p o t e s t i s est eiusmodi, u t n e c exlingui
republica possil, quia idem
l u r a v e r o .Uusmodi, q u a e in h o m i n i b u s i n s u n t singulis,
validiora i i i l e l l . g u n t u r e s s e si c u m officiis h o m i u u m
ob'inel.
finibiis
regitur. Q u a m o b r e m ,
vite p r i n c i p i u m
Filiisunt
et c o m m u n e
aliquid
pati-
ncque absorber!
li&bet c u m i p s i
hominum
c a lia q u a e d a m p e r s o n o e : p r o p r i c q u e : l o q u i si v o l u m u s , n o n i p s i
pef
s e , s e d p , r e o m m o n i l a l e m d o m o s l i c a m , i n q u a g e n e r a l i s u n l , c i -ilem
I n e U B t , a c p a r t i c i p a n t s o c i o t a l e m . A t q u e h a e l p s a d e c a u s a , q u o d lilii
s u n t naturaliter
beanl
contir.enlur
aliquid
sub
potris
paremum
... antequam
cura
usum
(2:. Q u o d
f a c i l i n i contra
liberi
arbitrii
ieitur
justiliam
ha
Sociulistae
natu-
A c praelcr iniustrtiam,
ordinum
commutai, p e r t u r b a t a n e ,
servi,us
postea in
labori-bus
singulorum
soliertiae-
q u a e stimulis, ,ps, d , v i l l a n i f o n l e s n e c e s s a r i o e x a r e s c e r e n l :
quam
fingunt
eaque
non cssel
mi
ex
comedes
ea cunctis
ignobilis,
conditio.-Ex q u i b u s o m n i b u s
nullo
discrimine,
p e r s p i c i l u r , i l l u d Socialismi
placitum
d e p o s s e s s t o n i b u s ,n c o m m u n e r e ' d i g e n d i s o m n i n o r e p u d i a r e
ere
oppor
orum .bus
commi-
hoc
io
diebus
m o d o finis a c e r b i t a t u m r e u q u a r u m
terra
citae
tuae
pati et p e r p e t i
ultimum
Confidenter
ad
argumenlum
a g g r e d i r n e ac piane iure
Nostro-
(i) -
humanum
est. et
c a l a
-ehgione
01
fccclesiaque.
r C r U m
"
a e
"
potatale sunt
penes
in
Similique
est necesse.
Itaque
ut h o m i n e s e x p e r i a n l u r ac
ab liumano
to^tent
convictu penitus
n u l l a vi, n u l l a a r t e p o t e r u n t .
S i q u i id s e p r o f i t e a n t u r p o s s e , s i
r a e plebi
vitam polliceanlur
voluptatibus. naeilli
mise-
vacantem,
populo
que
opportunum
incomtnodis
levamentum
uti
maiora
et
imponunt
praesenti-
b u s . O p t i m u m f a c t u r e s h u m a n a s , ut s e h a b e n t , ita c o n t u e r i ,
simul-
diximus,
aliunde
petere.
Est illud in c a u s a , de qua dicimus; capitale m a l u m ,
sine
tuo:
in l e r r i s n u l l u s e s t f u t u r u s , q u i a
vitae comitari
in opere
condili
Maledicta
opinione fin-
g e r e a l t e r u m o r d i n e m s u a s p o n t e i n f e n s u m alteri, q u a s i l o c u p l e t e s et
prolet8rios ad d i g l a d i a n d u m inter so pertinaci duello natura
raverit. Quod adeo a
compa-
r a i i o n e a b h o r r e t et a v c r i t a t e , u t c o n t r a
vcris-
d / , t
acbcuoletium
il
?
8
quoque operam
P n n C
'
P U m
rei|,UDl,;3e
e, contcntionem
i n l e l l i
lama
Sim"S, doninorS
io u m
I
; ! e m q u e , p / r m ' p r 0 ,|uil)u5 00Dlelio
ProleCarioruto, illud tanien sino d u b i , a l i e n e a f f i r m a m u s , i n a n i a c o n s t a h o
~
p r o m i t ex
E
P 0 S l h 8 b i l a
f T
E c c l e s i a esl^
quae
Evangeho doctrinas, q u a r u m virlule aut piane cmnon!
er r a u t rie
fieri>
q u e est, q u a e non m s l r u e r e
Z *Z7*
el m o r e s
EE:
contendi!; quae
s C
mal,-l'ir
symmetriam
in civitate praecepisse
ut g e m i -
n a e illae c l a s s e s c o n g r u a n t i n t e r s e c o n c o r d i t e r , sibique c c n v e n i e n t e r
ad aequilibritatem r e s p o n d e a n t . O m n i n o altera altcrius indigel:
p u l c r i t u d i n e m r e r u m a t q u e o r d i n e m : c o n t r a ex p e r p e t u i t e l e
non
gigni1
certamivero
mira
ilum
vis
" S
est i n s t i l u l o r u m
christianorum, eaque
multiplex. - Ac
primum
tola d i s c i p l i n a r e l i g i o n i s . c u i u s et i n t e r p r e s et c u s t o * Ecclesia,
m^g-
n o p e r e p o t e s t l o c u p l e t e s e t p r o l e t a r i o s c o m p o n e r e i n v i c e m et c o n i u n g e r e s c i l i c e t u t r o q u e o r d i n e ad officia m u t u a r e v o c a n d o , i n p r i m i s q u e
ad
ea q u a e a
iustitia
ducuntur.
Quibus
e x o f f i c i i s illa
proletarium
l0C
' f e r e n d a m e s 6 e condtionem h u m a n . , m a s u m m , s p a n a fieri i n c i v i l i s o d a t a l e n o n p o s s e
Asitan.
quam
ad dirimendurn
S a Ua,Ur P
''
habitudinis,
q u a e v u l t a t q u e p e t i t o m n i u m o r d i n u m C o n s i l i a v i r e s q u e i n id c o n
c a n , ut o p i f i c u m r a . i o n i b u s , q a m c o m m o d i s s i m i p o t e s , " o s u
t u r ad e a m q u e rem adhiberi leges ipsas auc.orilatemque reipublicae
ulique r a u o n e ac modo, putal oportere
reipum.cae
conte'nU
temperamentum
vitam
m e n t e m l a n t u m m o d o , sed r e g e r e
singulorum pracceplis
u n d e illud existil
h
W t a d i W
r " '
mn,US mSmae
natur
v 2 n , t
m m u m paria inSenia
n o n SO l e n i , o n
aletudo, non vires: quarum rerum necessarium
discrimen sua
sponte sequ,tur fortuna dispar
u.scrimen sua
c o m m u
nitalis
f a , . , j -
s i t , id i n t e g r e e t f i d e l i t e r r e d d e r e : n o n u l l o m o d o n o c e r e , n o n
acommo-
hominibus
vero
ad divites spectant ac
ruinas
dominosi non
conse-
habendos
utique nobilitalam ab eo
character chrislianus
Q u a e s t u o s a s a r l e s , s i n a t u r a e r a l i o , si C h r i s t i a n a
tur, con
S p i
perso-
pudori
h o m i n i esse,
sed
decori,
qui
dicitur.
philosophia audia-
quia vitae
sustentandae
praebent
honestam
potestatem.
Illud
vere
turpe et
inhumamum,
etcruciatibus
s p o n t e s u s c e p t i s , c r u c i a t u u m et l a b o r u m
elenivil
spe
proposita,
Quare
quod
inpraesenti
pietati
supra
modum
corruplelarum
coelis
(1;.
et h o n o r u m
animi haberi r a t i o n e m
dominorum
partes esse,
vacet
opifex: non
illecebrisque
in p r o l e t a r i i s
effimere ut
hominem
idoneo temporis
dare obvium
peceandi: n e q u e
ullo pacto
maximis
id g e n u s , q u o d c u r a
autem
officiis d o m i n o r u m
spatio
lenociniis
cura domestica
religionis
oportere.
illud e m i n e t ,
iusta
in
unicuique
Profecto ut m e r c e d i s s t a t u a t u r
considerante
plures: sed
nerint, premere e m o l u m e n t i
naque ex
inopia c a p t a r e
generatim
locupletes atque
sui causa i n d i g e n t e s
quaestum,
aures
quae
Domini
plelibus
fraudata
Sabaot
ne
ac miseros, alie-
humnna
est
a vobis,
introioil
d e v o c a t . Ecce
clamai:
et
culum
merces
clamor
opera-
corum
quidquam
noceanl
jurs
pi
in
proletariorum
memi-
nec
vi,
non
satis
muniti, eorurrque
res,
q u o exilior, hoc s a n c l i o r h s b e n d a .
His obtemperatio
vel sola
et
legibiis
no^ne
Sed
Ecclesia
restinguere?
p
vim
causasque
dissidii
videlicel
posset
perfectius
ordinem
coniungat.Inteligere
magistro
quiddam
praci-
alque
aestimare
morta'ia
ex
in
dolorum
rnomentineum
sublimit
effecit
et
te aeternum
tributa
gloriae
m o n e n t u r , non
sempil>r.ii
lene
t a s m i n a s (3): r 8 t i o n e m
de
usu
enim
nostrae,
operatur
in
prodesse
foriuoarum
id
tionis
pondus
vacu;tatem
quidquam
mercedis
faciliorem:
Christi
insue-
ludici s e v e r i s s i m e
reddendam.
De ipsis opibus u t n d i s
sunt
heri
est
a d feU' i ' a l e m a e v i
aliquando
praebere.
perpession^m
Itaque fortunati
parsimc-
mirifice vim
e;?,quam
si p h i l o s o p l i i a
exellens se maximi
in-.hiatam, at
momenti
Ecclesia
doctrina
tradidit
perfeclam
te-
n e a l u r . C u i u s d o c t r i n a e i n eo est f u r . d i m e n t u m p o s i t u r a , q u o d
iusla
possessio p e c u n i a r u m
Bona
juslo
p^cuniarum
usu
dislinguitur.
necessarium
od
retur, qualeni
esse
est quod
hunanam
usum
homo
vitam
bonorum
r e s p o n d e i : quantum
habere
ut proprias
res exteriores
eas
diciU
dioitibus
care
communicet
in
hujus
saeculi
sed
suos
tum
quo ipse e g e a t ad
facile
quidem
r<on debet
homo
ut scilicet
facile
Vnde
A posto
tribuere,
las
communi-
eo j u b e t u r , q u o d ad u s u s p e r -
id s e r v a n d u m quod p e r s o r a e
d e c e 8 l : nullus
immortalerh: qua
lionesti
intriret: immO
8biret nulli
liominum
ipsa a d m o n c n t e
dempta,
tota
haec rerum
dogma
religionis U m q u a m
c u m ex h a c
vita e X c e s s e r i m u s , t u r a
enim
hominem
Deus
atqiie aeterna
ut sedera
ad
generavit,
forma
ac vera
universitas
invesligationi pervium.
didicimiis, idetn
etconstitiitio tota
continua
fondamento principe
vere nos
nObis
natura
esse victuros.
nilitur,
Xeque
ad c o e b stia
ut exulandi locum,
arcanum
Ijntur, quod
h a e c fragilia et c a d u c a , s e d
terramque
in
notio
rebus, quae
appellih-
beatitudinem nihii
interest:
varias,
q u i b u s v i t a m o r t a l i s f e r e c o n t e x ! t u r , I e s u s - l h r i s l u s copiosa
ptione
sua
nequaqtiam
non
redem-
s u s t u l i t s e d in v i r t u t u t u m i n c i t a m e n t a ,
ma-
t e r i a m q e b e n e m e r e n d i t r a d u x i t : ita p i a n e ut n e m o m o r t a l i u m q u e a t
praemia
sempiterna
i n g r e d i a t u r : Si
cpessere,
sustinebimus
et
nisi c r u e t i t i s I e s u - C h r i s t i
conregnabimus
ind genlibus.
inconoenienter
Quod
supercst,
zizere
date
debet
conveniat, quodque
enim
est
quaere-
ad hoc,
praecipe...
Et
si illud
Ecclesia
ut communes,
aliorum.
suorum
possideat.
sit,
necessitale
(5). N e m o c e r t e o p i t u l a l i a i i i s d e
lineat cum
propria
{4 A t v e r o
necesse
sii:e ulla d u b i U t i o n c
uliqu'S
natura-
eleemosynam
(7). N o m
ex e p t o in r e b u s e x t r e m i s , c fficia i s l a s u n t , s e d
q u a m p r o f e c t o l e g e a g e n d o p e t e r e ius n o n
que
hominum
(8);
lex
et
antecedit
co'latam
collatam
fratribus
hsec s u m m a
meis
c a r i t lis
est. S i d
iudiciumque
Christi
m o d i s s u a d e t c o n s u e t u J i n e m l a r g i e n d i ; beatius
accipere
(6;. S e d u b i
est,
negalamve pauperibus
Dei,
magis
divioae,
lentimi
curet
minimis,
et externa
ne
multis
quam
mihi
fecistis
sui
laccai:
pefecistg
l9).- Quarum
rerum
Dei
munere
causam
pariterque, \elut
minister
a d u t i l i t a t e s a d h i b e a t c e t e r o r u m . Halene
omnino
qui
dare
beneficcntiam
n f g a t a i n v e i u d i c a t u r u s . Quamdiu
eccepisse, u t a d perfectioncm
dentiae
iuslitiae,
christianae
legibu? iudiciis-
necessi-
habtns
rerum
afftuentiam,
provi-
ergo
tacigilet
vestigiis
(2). L a b o r i b u s ille
ne a miiericordiae
largitale
torpescat;
Mens
magnopere 'studeant
ut usun
atque utilitatem
partiatur
(I).
arlem qua
illius cum
regitur,
proximo
B o n i s a u t e m i'ortunae q u i c a r e a n t , ii a b Ecclesia p e r d o c e n l u r ,
n o n p r o b r o b a b e r i , Deo i u d i c e , p a u p e r t a t e m , n e c e o p u d e n d u m , quod'
v i c l u s l a b o r e q u a e r a t u r . I d q u e c o n f i r m a v i l r e et f a c t o C h r i s l u s D o m i n u s , q u i p r o s a l u t e h o m i n u m egenus facias est, cum esset dices r>
c u m q u c e s s e t fiiius Dei o c D e u s i p s e m e t , v i d e r i l a m c n a c pta'r
fabri tittus v o i u i ' : q u i n c t i a m m a g n a n i v i t a e p a r t e m in o p e r e fabriii
c o n s u m e r e n o n r e c u s a v i t . Nonne
hie csl faber, fiiius Mariae'
3)
Iluius divinittem exempli i n t u e n t i b u s , ea facilius intelligunlur
v e r a n , lioroinis d i g n i t a t e m a t q u e e x c e l l c n t i a m in m o r i b u s , e s s e hoc
est m v i r t u t e p o s i t a m v i r t u t e m v e r o c o m m u n e m o r t a l i b u s p a t r i m o n i u m , i m i s e t s u m m i s d i v i t i b u s et p r o l e t a r i ! a e q u e p a r a b i l e : n e c a l i u d
q u i p p t a m q u a m v i r t u t e s e t m e r i t a , in q u o c u m q u c r e p e r i a n t u r m c r c e d e m b e a t i t u d i n i a e t e r n a e s e q u u t u r a m . I m m o v e r o in calnmitosor u m g e n u s p r o p e n s i o r D e i i p s i u s v i d e t u r v o l u n t a s : betos enim
l e s u s - C h n s t u s n u n c u p a t p a u p e r e s (4): i n v i t a i p e r a m a n l e r ad se
solati c a u s a , q u i c u m q u e i n l a b o r e s i n t a c l u e t u i 5 : : i n f i m o s et i n i u r i a
vexatos complectitur o r l i a t e praccipua. Q u a r u m c o g l i o n e rerum
facile m l o r t u n a t i s d e p r i m i t u r t u m e n s a n i m u s , in a e r u m u o s i s dem i s s u s e x t o l l i t u r : a l t e r i ad facilitate, a i t e r i ad m o d e s t i a m Hectuntur. S i c c u p , t u r n s u p e r b i a e i n t e r v a l l u m e f f i c i t u r b r e v i u s . n e c diffid i t e r i m p e t r a b i l e u l o r d i n i s u l r i u s q u e , i u n c t i s m i c e d e x l r i s copulenlur voluntates.
Q u o s l a m e n , si c h r i s l i a n i s p r a e c e p l i s p a r u e r i n l , p a r u m est a m i c i , a a m o r eltam f r a t e r n u s i n t e r s e c o n i u g a b i t . S e n t i e n t e n i m et
i n t e l l i g e n t , o m n e s p l a n e h o m i n e s a c o m m u n i p a r e n t e lieo p r o c r e a t e s : o m n e s ad e u m d e m S n e m h o n o r u m t e n d e r e , qui D e u s est ipse
q u i a l l , c e r e b e a t i t u d i n e p e r f e c l a a t q u e a b s o h i l a et h o m i n e s et A n g e o s u n u s p o t e s t : s m g u l o s i t e m p a r i t e r , e s s o l e s u - C h r i s l i beneficio
S n U , l e m
fi]i r ra
Dci
s l e Z T . f '
"
<>tos, ut plane necess i t u d i n e f r a t e r n a c u m i n t e r s e tun, e t i a m c u m CI,risto D o m i n o , primogenito
,n multis
fratribus,
c o n U n e a n t u r . I t e m n a t u r a e bona
m u n e r a g r a t i a e i . v i n a e p e r l i n e r e c o m m u n i i e r el p r o m i s c e a d g e n u s
ominurn u n i v e r s u m , n e c q u e m q u a m , n W d i , n u m , h o n o r u m coeles-
2
coheredes
Te
autem
for a
rT-1'
Christi
(6).
o f f i c i
Ct
''
C n d
"
4'lidem
Dei,
m a c
J
E
*
?
r
W ^ q u a m
Christiana p h i i o s o S Z f
r ^ D n e ? U , , U r U m P r L r C V i t e m p o r e ccrtamen omne
v i d e a t u r , ubi ilia in civili e o n v i c t u v a l e r c i ?
o J n T T / a U S h 8 b e l E C C , e S i a V i a m "veniendac curationis
o s t e n d e r e ^ s e d a d m o v e t s u a m a n u m e d i c i n e . N a m lota in e o est ut
Marc. VI. 3-
ad d i s c i p l i n a m d o c t r i n a m q u e s u a m excolat h o m i n e s a t q u e i n s t i t u t :
c u i u s d o c t r i n a e s a l u b r r i m o s viros, E p i s c c p o r u m e t C l e r i o p e r a ,
q u a m l a t i s s i m e p o t e s t , c u r a t d e d u c e n d o s . D e i n d e p e r v a d e r e in n i m o s n i t i t u r fleclereque v o l u n t a t e s , ut d i v i n o r u m d i s c i p l i n a p r s e c e p t o r u m regi s e g u b e r n a r i q u e p a t i a n t u r . A t q u e in h&c p a r t e , q u a e
p r i n c e p s est a c p e r m a g n i m o m e n t i , quia s u m i n a u t i l i t a t u m c a u s a q u e
tota in i p s a c o n s i s t i t . E c c l e s i a q u i d e m u n a p o t e s t m a x i m e . Q u i b u s
e n i m i n s t r u m e lis ad p e r m o v e n d o s n i m o s u t i t u r , ea s i b i l i a n e i p s a m
ob causam tradita a Iesu Christo sunt, virtutemquo habent divinitus
i n s i t a m . I s t i u s m o d i i n s t r u m e n t a sola s u n t , q u a e c o r d i s a t t i n g e r e
penetrales sinus apte queant hominemque adducere ut obedientem
s e p r a e b e a t officio, m o t u s a n i m i a p p e t e n t i s r e g a t , D e u m et p r o x i m o s
c a r i t a t e diligat s i n g u l a n ac s u m m a , o m n i a q u e a n i m o s o p e r r u m p a l ,
quae virtulis impediunt cursum.
S a t i s est in h o c g e n e r e e x e m p l a v e t e r u m p a u l i s p c r c o g i t a t i o n e
repetere. R e s et facta c o m m e m o r a m u s , quae dubitationem nullam
h a b e n t : s c i l i c e t civilem h o m i n u m c o m r a u n i t a U m f u n d i t u s e s s e i n s t i t u a s c h r i s t i a n i s r e n o v a t a m : h u i u s c e v i r t u t e r e n o v a t i o n i s ad m e l i o r a
p r o m o t u m g e n u s h u m a n u u i , i m m o r e v o c a t u m a b iiiteritu ad v i t a m ,
a u c t u m q u e p e r f e c l i o n e t a n t a , ut n e c e x t i t e r i t ulla a n t e a , n e c sit in
omnes consquentes aetales futura maior. Denique Iesum-Christum
h o r u m e s s e b e n e f i c i o r u i n p r i n c i p i u m e u m d e m et finem: ut b eo
p r o f e c a , s i c ad e u m o m n i a r e f e r e n d a . N i m i r u m a c c e p t a E v a n g e l i i
luce, c u m i n c a r n a t i o n i s Verbi l i o m i n u m q u e r e d e m p t i o n i s g r a n d e
m y s t e r i u m o r b i s t e r r a r u m didicisset, vita l e s u - C h r i s t i D e i e t h o m i n i s
p e r v a s i t civiu>tes, e i u s q u e fide et p r a e c e p t i s et l e g i b u s t o t a s i m b u i t .
Q u a r e si s o c i c t a t i g e n e r i s h u m a n i m e d e n d u m e s t , r e v o c a t i o v i t a e
i n s t i t o r u m q u e c h r i s t 8 n o r u m s o l a m e d e b i l u r . De s o c i e t a t i b u s e n i m
dilabentibus illud reclissime praecipilur, revocari a d orgenes s u a s ,
cum reslilui volunt, oporlere. H a e c enim omnium consociationum
perfectio est, de eo laborare idque assequi, cuius gratia iustilutae
s u n t : i t a ut raotu* a c t u s q u e s o c i a l e s e a d e m c a u s a p a r i a t , q u a e
peperit societatem. Q u a m o b r e m declinari ab instituto, corruptio
esl: ad i n s l i t u l u m , r e d i r e , s a n a t i o . V e r i s s i m e q u e id q u e m a d m o d u m d e loto r c i p u b l i c a e c o r p o r e , e o d e m m o d o d e ilio o r d i n e
civium dicimus, qui v i t a m s u s t e n t a n t opere, quae est longe maxima
multitudo.
N e c Lamen p u t a n d u m . i n c o l e n d i s u n i m i s l o t a s e s s e E c c l e s i a e
c u r a s ita d e t x a s , u t e a n e g l i g a t q u a e ad v i t a m p e r t i n e n t m o r t a l e m
ac t e r r e n a m . D e p r o l e t a r i i s n o m i n a t i m v u l t e t c o n t e n d i t u t e m e r g a n t
e m i s e r r i m o s t a t u f o r l u n a m q u e m e l i o r e m e d i p i s c a n t u r . A t q u e in id
coi f e r t h o c ipso o p e r a m n o n m e d i o c r e m , q u o d v o c a l et i n s l i t u i t hom i n e s ad v i r l u l e m . M o r e s e n i m c h r i s t i a n ! , ubi s e r v e n t u r i n t e g r i ,
partem aliquam prosperitatis sua sponte pariunl rebus externis quia
conciliant principium ac fontem omnium honorum Deum: coercent
g e m i n a s v i t a e p e s t e s , q u a e n i m i u m s a e p e h o m i n e m e f c i u n t in ipsa
opum abundantia m i s e r u m , r e r u m 8ppetentiam nimiam et voluptatum
s i t i m ;i): c o n t e n t i d c n i q u e c u l t v i c t u q u e f r u g i , v e c t i g s p a r s i m o n i a
s u p p l a n t , p r o c u l a vitiis, q u a e n o n modo c x i g u a s p e c u n i a s , sed m a x i m a s e l i a m c o p i e s e x h a u r i u n t , e t l'-utn p a t r i m o n i a d i s s i p a n e b e d
p r a e t e r e a . ut b e n e h a b e a n t p r o l e t o r i i , r e e t a p r o v i d e t i e s t i t u e n d i s
f o v e n d i s q u e ret>us q u a s a d s n b l e v a n d a m e o r u m inopiaro i n t e l l i g a l
c o n d u c i b i l e s . Quin in h o c e t i a m g e n e r e b e n e f i c i o r u m ita s e m p e r e x ce luit. ut a b ipsis i n i m i c i s p r a c d i c n t i c n e e f t ' e r a l u r . E a vis e r a t a p d
v e t u s t i s s i m o s c h r i s t i a n o s c a r i t a t i s m u t u a e . u t pe<-saepe s u a se r e
p r i v a r e n t , o p i l u l a n d i c a u s a , d i v i t i o r e s : q u a m o b - e m neqw..
qtiisqtirtm.
egens erat inter illos i l ) . D i a c o n i s , in id n o m i n a t i m o r d i n e i n s t i t u t o ,
d a t u m a b A p o s t o l i s n e g o t i u m , u t q u o t i , l i a n a e b e n e f i c a r tiae e x e r c e r c n t m u n i a : >-c P a u l u s A p o s t o l u s , etsi s - , l l i i : i t u d i n e d i s ' . r i - t u s o m n i u m
E c c l e s i a r u m , n i b i l o m i n u s d a r e s e i n laboriosa i t i n e r a u o u d u b i t a v i t ,
q u o ad t e n u i o r e s c h r i s t i a n o s s t i p e m p r a e s e n s fifferret. C u i u s g e n e r i s
p e c u n i a s . a c h r i s t i a n i s in u n o q u o q u e c o n v e u l u u ' t r o c o l l a t e s , deposita pietatis
r i u n c u p a t T e r t u l l i a n u s , q u o d si licet j n s u m e r e n t u r
egenis atendis
hamandisque,
et pueris ae puettis re ac
parentibus
deslutis,
inque domesticis
senibus,
item naufrogts
(2).
H i n c s e n s i m illud extit t P a t r i m o n i u m , quod r e l i g i o s a c u r a t o m q u a m rem familirem i i i d i g n t i u m Ecclsia custodivi!. Immo vero
s u b s i d i a m i s e r a e plebi, r e m i s s s r o g a n d i v e r e c u n d i a , c o m p a r a v i ! .
N a m e! locuplelium e t ' i n d i g e n t i u m c o m m u n i s p a r e n s , excilal ubique
t d e x c e l l o n t e m m a g n i t u d i n e m c a r i i a t e , collegia c o n d i d i t s o d a l i u m
r e l i g i o s o r u m , a l i a q u e u t i l i l e r p e r m u l t a i n s t i t u i t , q u i b u s o p e m I' r e n libus, g e n u s m i s e r i n r u m p r o p e n u l l u m e s s e ! , quod solatio c a r e r e i .
H o d i e q u i d e m m u l t i , q u o d e o d e m m o d e l'acero olim e t h n i c i , a l a r " u e n d a m t r a s g r e d i u n i u r E c c l e s i o m h u i u s e l i s m lam e g r e g i a e c a r i l a lis: c u i u s in l o c u m s u b r o g a r e v i s u m est c o n s t i t u t a m l e g i b u s p u b ! i c i s
beneficcntiam, Sed q u a e c h r i s t i a n a m caritatem suppleant. totam se
ad a l i e n a s p o r r i g e n t e m u t i l i t a l e s , a r t e s h u m a n a e n u b a e r e p e r i e n t u r .
E c c l e s i a e s o l i u s e s t ilia v i r t u s , q u i a Disi a s a c r a t i s s i m o lesu C h r i s t i
Corde ducitur, nulla est u s p i a m : vngntur a u l e m a C h r i s t o longiu-,
quicuinque ab Ecclesia d i s c e s s o r i ' .
A t v e r o n o n p o t e s t e s s e d n b i u m q u i n , ad id q u o d e s t p r o p o s i t u m ,
ea q u o q u e , q u a e in h o m i r . u m p o t e s t a t e s u n t , a d i u m e n t a r e q u i r a n t u r .
O m n i n o o m n e s , ad q u o s c a u s a p e r l i u e t , e o d e m i n t e n d a u l i d e m q u e
l a b o r e n t p r o r a t a p a r t e u e c e s s e est. Quod lisbel q u a m d a m c u m
moderatrice mundi Providentia similitudinem: fere enim videmus
r e r u m e x i t u s a q u i b u s c a u s i s p e n d e n t , ex e a r u m c m n i u m e o n s p i r a tione procedere.
l a m v e r o quota pars r e m e d i i a republica expectanda sit, praestat
e x q u i r e r c . R e m p r . b l i c a m l i c e l o c o i n t o l l i g i n m s n o n quali p o p u l u s
u t i t u r u u u s v e l a l t e r , s e d q u a l c m et vu i r e c t a r a t i o n a t u r a e c o n g r u e n s , et p r o b a n l d i v i n a e d o c u m e n t a s a p i e n t i a c , q u a e N o s ipsi
(1)
,1, XXXIX
mtorumest
n o m i n a t i m in litteris E u c y c l i c i s d o e l v i t a t u m c o n s t i t u t i o n e c u n s t i a n n
explicavimus. Iteque per quos civitas regitur, prircum conterr operara g e n e r a t i m a t q u e u n i v e r s e d e b e l l i t o l a r a t i o n e l e g u m a t q u e i n s l i t u l o r u m , scilicet e f l i c i e n d o u t e x i p s a c o n f o r m a t i o n a t q u e a d m i n i stratione reipublicae ullro p r o s p r i t s tam commui.itatis q u a m
p r i v a t o r u m e f f l o r c s c a l . Id e s t e n i m c i v i l i s p r u d e n l i a e m u n u s , p r o p r i u m q u e e o r u m q u i p r a e s u n l , o f f i c i u m . N'unc v e r o illa m - . x i m e
efBciunt prosperas civilates, m o r u m probitaa, recle atque ordino
c o n s l i l u t s e f a m i l i a e , c u s t o d i a religioni a c i u s t i t i a e , o n e r u m p u b l i corum cum moderala irrogatio, tum aequa partitio.iucrenientiurliiim
e t m e r c a t u r a e . florens a g r o r u m c u l t u r a , e l si q u a s u n t alia g e n e r i s
e i u s d e m , q u a e q u o m a i o r e s t u d i o p r o v e l . u n t u r , c o m e l i u s su> t v i c t u r i
c i v e s e t b e d i u s . - H a r u m i g i t u r v j r t u t e r e r u m in p o t e s t o t c r e c l o r u i n
civitatis est, ul c l e r i s p r o d e s s e o r d i n i b u s , s i c el proletariorum c o n d i t i o n e m i u v a r e p l u r i m u m : i d q u e i u r e s u o o p t i m o , n e q u e ul'a cura
i m p o r t u n i t a t i s s u s p i c i o n e : d e b e t e n i m r e s p u ! lica e x lege m u n e r i s
sui in c o m m u n e consumere. Q u o m i e r a c o m m o d o r u m copia p r o v e n e z
rit e x h a c g e n e r a l i P r o v i d e n t i a m a i o r , o m i n u s o p o r t e b i t a l i a s ad
o p i G c u m s a l u t e m e x p e r i r i vias.
S e d illud p r a e t e r e a c o n s i d e r a r i d u m , q u o d r e m a l t i u s a t t i n g i t ,
u n a m civitatis e s s e r a t i o n e m , c o m r a u n e r a s u m m o r u m a t q u e i n f i morum. S u n t n i m i r u m proletarti pari iure cum locupletibus natura
c i v e s , h o c e s t p o r t e s v e r a e vi ta m q u e v i v e n t e s , u n d e c o n s t a t , i n t e r i e c tis f a m i l i i s , c o r p u s r e i p u b l i c a e : u t n e i l l u d a d i u n g a t u r , io o m n i u r b e
e o s e s s e n u m e r o l o n g e m x i m o C u m i g i t u r illud s i t p e r a b s u r d u m ,
parti civium c o n s u l e r e , p a r t e m n e g l i g e r e , c o n s e q u i l . u r , in s a l u t e
c o m m o d . s q u e o r d i n i p r o l e t a r i o r u m tue.ndis c u r a s d e b i t a s c o l l o c a r i
p u b l i c e p o r t e r e , n i fi.t, vio! i t u m i ri iustili i m , s u u m c u i q u e t r i b u e r e
p r a e c i p i e n t e m . Q u a d e r e s a p i e n t e ! ' S . T h o m a s : S c t t f pars et
,tolum
quodammodo
sunt idem, ila id, quod est lolius. quodammodo
est
partis (1). P r o i n d e i n offieiis n o n p e u c i s e q u e l e v i b u s p o p u l o b e n e
c o n s u l e n t i u r a p r i n c i p u r a . i l l u d i n p r i m i s e u i i u e t , ut u n u m q u e m q u e
c i v i u m o r d i n e m s e q u a b i l i t e r t u e a o t u r , ea n i m i r u m , qu*tc
distributica
appell&tur, i u s t i t i a i n v i o l a t e s e r v a n d a .
Q u a m v i s a u t e m c i v e s u n i v e r s o s , n e m i n e e x c e p t o / c o n f e r r o aliquid,
m s u m m a m b o n o r u m c o m r a u n i u m neces^e sit, quorum aliqua pars
v j r i l i s s p o n t e r e c i d i t i n s i n g u l o s , t a m e n i d e m e t ex a e q u o c o n f e r r e
n e q u q u a m p o s s u n t . Q u u l c s o u m q u e s i n t in i m p e r i i g e n e r i b u s vii'iss i t u d i n e s , p e r p e t u a f u t u r a s u n t e a in c i v i u m s t a t u d i s c r i m i n a , s i n e
q u i b u s n e c e s s e , d e e c o g i t a ri s o c i t n s ulla p o s - e t . O m n i n o n e c a s s e
e s t q u o s d a m r e p e r i r i , q u i s e r e i p u b l i c a o d e d a n t , q u i lego.s c o n d a n l ,
qui i u s d i c a n t , d e n i q u e q u o r u m Consilio a t q u e a u c t o r i t a t e n e g o t i a u r b a n a , r e s belJicae a d m i n i s l r e u t u r . Q u o r u m v i r o r u m p r i o r e s e s s e p a r t e s , e o s q u e h a b e n d o s in o m n i p o p u l o p r i m a r i o s , n e m o n o n vdet,
propterea q u o d t o m m u n i bono d a n t operara proxime atque exceU) II-II Quaest. LXf. a. 1 a-1 2.
fcm-ii'licas.3T>.
DB S . S . L E N S I L I
llcnti ratione. Contra vero q u i in a r t e aliqua e x e r c e n t u r , non ea,
qua il l, r a t i o n e nee dem m u n e r i b u s p r o s u n t eivitoti: sed t a m e n
p l u r i m u m e l ipai, q u a m q u a m m i n u s directo, ulilitati reipublicae i n s e r v i u n t . S a n e sociale b o n u m cum debeai e s s e ciusmodi, ut h o m i n e s
eius Cant a d e m p t i o n s meliores, est profecto i n v i r t u t e praecipue
collocsndum. Nihiiominus ad bene constituan) civitatem s u p p e d i t a tio q u o q u e p e r t i n e t honorum c o r p o r i s a l q u e e x t e r n o r u m ,
quorum
usus est necessariut ad actum virtulis t !. l a m v e r o h i s pariendis b o n i s est proletariorum maxime eltica.v a c n e c e s s a r i u s labor, sive in
agris a r t e m atque m o n u m sive in officinis a x e r c e a n t . I m m o eorum
in h o c g e n e r e vis est atque e f f i c i e n t tanta, u t illud verissimum sit,
non aliunde q u a m ex opifieum labore, gigni divitias civitatuin. Iubet
igitur aequitas c u r a m de proletario publice geri, ut ex eo, quod in
comcnur,em a f f e r l utilitatem percipiat ipse 'liquid, ut tectus, ut vesti tus, u t salvua vitam t o l e r a r e m i n u s a e g r e possit. U u d e c o n s e q u i l u r ,
f a v e n d u m r e b u s omnibus esse q u a e conditioni opifieum q u o q u o
modo videantur p r o f u t u r a e . Q u a e c u r a tantum a b e s t u t noeeat c u i q u a m , ut potius p r o f u t u r a sit universis, qui n o n e s s e o m n i b u s modis
eos miseros, a q u i b u s tam necessaria bona p r o c i s c u n t u r , p r o r s u s
i n t e r e s t reipublicae.
N o n civem, ut diximus, non familiom a b s o r b e r i a reipubiica r e c tum est; s u a m u t r i q u e facultatem s g e n d i cum l i b e r i a t e p e r m i t i e r e
a e q u u m est, q u a n t u m incolumi bono c o m m u n i ' et s i n e c u i u s q u a m
iniuria potest: N i h i i o m i n u s eis, qui i m p e r a n l , v i d e n d u m u t c o m m u n i t a t e m eiusque p a r t e s t u c a n t u r . C o m m u n i l a t e m quidem, quippe
q u a m s u m m a e potestali c o n s e r v a n d a m n a t u r a c o m m i s i ! usque eo, u t
publicac custodia salulis non modo s u p r e m a lex, s e d tota causa sit
r a t i o q u e principatus; p a r l e s vero, quia p r o c u r a t i o n e m reipublicae
non ad utilitatem c o r u m , q u i commissi s u n l , n a t u r a p e r t i n e r e , philosophic p a r i t e r et fides Christiana c o u s e n t i u n t . C u m q u e imperandi
facultas proficiseotur a Dee, e i u s q u e sit c o m m u u i c a t i o quaedam
s u m m i p r i n c i p a l u s , g c r c n d a ad exemplar es! polcstatis divinae, n o n
m i n u s rebus singulis quam universis c u r a p a t e r n a consulenlis. Si
quid igitur detrimenti oliatura sii a u t i m p e n d e a l r e b u s c o m m u n i h u s ,
aut singulorum o r d i n u m ralionibus, quod s a n a r a u t prohiberi alia
ra Lione n o n possit, obviam iri a u c ' o r i l a l e publica necesse e s t . Atqui i n t e r e s t saluti cum publicae, turn privatac p a c a t a s e s s e r e s et
composilas: item dirigi ad D i i iussa n a t u r a e q u e principia o m n c c o n v i c l u s domestici disciplinen): o b s e r u a r i *t coli r e l i g i o n e m : florero
privatim a c publice m o r e s ntegros: s a n c t a m r e t i n e r i iustitiam, nec
alteros ab olteris i m p u n e violari: validos a d o l e s c e r e c i n e s , i u v a a d a e
t u l a n d a e q u e , si r e s p o a t u l e t , civitati i d n e o s . Q u a m o b r c m si q u e n d o
fiat, u t q u i p p i a m t u r b a r u m i m p e n d e a l ob s e c c e s i o n e m opifieum, out
quippiam t a r b a r u m i m p e n d e a t ob secessionem opifieum, out i n l e r m i s s a s e x composita operes: ul naluralia (amilioe n ? x a a p u d p r o l e l o 1) . T l M S , D e r e g , f r i n e i p I , c XV.
v a l e t u d i n i g r a v i ? , c a m b r e v i t o t e t e m p o r i s est c o m p e n s a n d u s . A n u f
quoque dispicienda tempora: quia non r a r o idem oprae g e n u s elio
t e m p o r e facile est ad l o l e r a n d u m , a ' i o a u t t o l e r e r i nulla r e t t o n e
potest, aut sine s u m m a difficult-te non potest.
D e n i q u e quod t a c e r e e n i l i q u e v i r a d u l t a o p t a t e b e n e q u e v a l i d u s
p o t e s t , id a f e m i n a p n e r o v e n o n est a e q u u m p o s t u l a r e . I m m o d e p u e r i s . v a l d e c a v e n d u m j n o p r i u s officina c a p i a t , q u a m c o r o u s , i n g e n i u m ,
a n m u m sali* f i n m a v e r i t etns. E r u m p e n t e s e n i m in puerizia v i r e s ,
v e l u t h e r b e s c e n t e m v i r i d i i a t e m , a g i t a l i p r a e c o x elidil: q u a e x r e
o m n i s est i n s l i l u t i ^ p u e r i l i s m i e t i t u r a . S i c c e r t a q u a e d a m a r t i f i c i a
m i n u s a p t e c o n veni u n i in f e m i n a s ad o p e r a d o m e s t i c a n a l a s : q u a e
q u i d e r n o p e r a et l u e n h i r m a g n e p e r e in m u l i e b r i g e n e r e d c u s , et l i b e r o r u m i n s t i tu t i o n i p r o s p e r ilatique f a m i l i a e n a l u r a r e s p o n d e n t .
U n i v e r s e a u t e m s t o t u a t u r , t a n t u m e s s e o p i f i c i b u s I r i b u e n d u m olii,
q u a n t u m c u m v i r i b u s c o m p e n s e t u r l a b o r e c o n s u m p t i s ; quia d e t r i t a s
u s a v i r e s d e b e t c e s s a li 0. r e s l i ' u e r e I n o m n i o b l i g a t i o n s ; q u a e d o m i nis alque artifirib'is ioviccm contraila tur, h a e c s e m p e r a u t a d s c r i p l a
aut. t a r i l a conditio i n P s t . n t r i q u e g e n e r i q u i e s r e n d i ut c a u t u m sit:
n e q u e enirn h o n o s t u m e s s e l c o n v e n i r e s e c u e , quia n e c p o s t u l a r e
cuiquam fas e s t , neque spondere n e g l c c t u m oficiorum, quae v e
Deo vel sibimetips h o m i n e m o b s ' . r i n g r i h t .
Rem h o c loco atlingimus sai magni m o m e n t i : q u a e recte intellig a t u r n o c e s s e e s t , in a l l e r u t r a m p a r t e m n e p e c c e t u r Videlicet s larii d e f i n i t u r l i b e r o c o n s e n s u m o d u s : i l f q u e d o m i n u s r e i , p a c t a
mercede persoluta, liberavisse fidem, n e c ullra debcre qufdquam
v i d e ^ t u r T u n c s o l u m fieri i n i u s t e , si v e l p r e t i u m d o m i n u s s o l i d u m ,
voi o b l i g ^ l a s a n i fex o p e r a s r e d d e r e l o t u s r e c u s a r t ; b i s c a u s i s r c l u m
e s s e p o t e s t a t e m politicam i n t e r c e d e r e , u t s u u m c u i q u e ius i n c o l u m e
sii, s e d p r a e t e r a r.ullis. C u i a r g u m e n t i l i o n i a e q u u s r e r u m i u d e s n o n
f a c i l e , n e q u e in t o t u m a s s e r . t i ' i t u r , q u i a n o n e s l a b s o l u t a o m n i b u s
partibus: m o m e n t u m q u o d d a m rolionis a b e s l maximi ponderis. Hoc
est e n i m o p e r a r i , e x e r c e r c s e r e r u m c o m p a r a n d a r u m c a u s a , q u a e
sint ad v a r i e s v i t a e u s u s , p M i s s i m u m q u e a d t u i t i o n e m s u i n e c e s 1).
s a r i a c . In sudore cu litis (ai eesecr is pane
Jlnque d u a s v e l u t n o t a s habet. in h o m i n e l a b o r n a t u r a i n s i t a s , n i m i r u m ut personalis
s i t , q u i a vis a g e n s a d b a e r e t p e r s o n a e , a t q u e
e i u 3 o m n i n o est p r o p r i a , a q u o e x e r c e l u r , e t c u i u s est ulililfile n e t a t
d e i n d e ut s i i neecssarus,
oh h a n c c a u s s a m , q u o d f r u c t u s l a b o r u m e s i
h o m i n i o p a s ed vil-ra t u e n d a r o : v i t a m ' e u t e m l u c r i ipsa r e r u m , c u :
m a x i m e p a r e n d u m , n a t u r o i u b e i . I s m v o r o si e x ea d u m l a x a t p a r t e
s p e c t e t u r quod p e r s o n a l i s e s t , n o n est d u b i u m q u i n i n t e g r u m opiGei
sit p a c t a e m e r c e d i s a n g u s t i l i finire m o d u m : q u e m o d m o d u m e n i m
o p e r a s d a l iMe v l u n t a t ? , s i c e t o p e r o r u m m e r c e d e vel t e n u i vel
piane nulla c o n l e n l u s esse v o l u n t a t e potest. S e d longe al.ler iudicand u m si c u m r a t i o n e personalit^
r a t i o c o n i u n g . ' u r necessitatis,
co-
Geo. i %
fi) Oea III. 19.
g i t a t i o n e q u i d e m n o n r e a b ilia s e p a r a b i l i ^ . R e a p s e m a n e r a in vita,
c o m m u a e s i n g u l i s Officium est, cui s c e l u s est d e e s s e . I l i n e i u s r e p e r i e n d a r u m r e r u m , q u i b u s vila sustentalur, necessario nascitur: q u a r u m r e r u m facultatem infimo cuique non nisiquaesita labore merces
s u p p e d i l a t . E s t o i g i t u r , ut opifex a l q u e h e r u s ibore in i d e m p l a c i t u m ,
a c n o m i n a t i m in s a l a r i i m o d u m c o n s e n t i a n t : subeat l a m e n s e m p e r
a l i q u i d e x iustitia n a t u r a l i , i d q u e l i b a r a p a c i s c e n t i u m voi u n la te m a i u s
e t a n t i q u i u s , s c i l i c e t a l e n d o opifici, f r u g i q u i d e m et b e n e m o r a t o ,
h a u d i m p a r e m e s s e m e r c e d e m o p o r t e r e . Q u o d si n e c e s s i t a t e opifex
c o a c l u s , a u t mali p e i o r i s m e t u p e r m o t u s d u r i o r e m c o n d i t i o n e m a c c i p i a t , q u a e , e l i a m s i nolit a c c i p i e n d a m sii, q u o d a d o m i n o vel a r e d e m p t o r e o p e r u m i m p o n i t u r , i s t u d q u i d e m e s t s u b i r e v i m , cui i u s t i t i a
reclamat.
V e r u m t a m e m i n h i s s i m i l i b u s q u e c a u s s i s , q u a l e s ilio s u n t in u n o
quoque g e n e r e artificii quota sii e l a b o r a n d u m hora, quibus praesidiis
valetudini maxime in officinis c a v e n d u m , ne magistratus inferat s e s e
i m p o r l u n i u s , p r a e s e r t i m c u m a d i u n c t a tam v a r i a s i n t r e r u m , t e m p o r u m , locorura satius e r i t eas res iudic:o reservare collegiorum, de
quibus infra dicturi s u m u s , a u t sliam i n i r e viam, qua rationes m e r c o n a r i o r u m , uti p a r s e s t , s a l v a o s i n t a c c e d e n t e , si r e s p o s t u l a v e r i t
tutela praesidioque reipublicao.
M e r c e d e m si f e r a t o p i f e x s a t i s a m p l a m ut ea s e u x o r e m q u e e t
libero t u e r i c o m m o d u m q u e a t , focile s t u d e b i t p a r s i m o n i a e si s a p i t ,
efficietque, qud ipsa v i d e t u r n a t u r a m o n e r e , ul dctractis sumptibus,
a l i q u i d e t i a m r e d u n d e t , q u o sibi i c e a l ad m o d i c u m c e n s u m p e r v e n i re. Neque enim efficaci, raiione dirimi caussam, d e q u a a g i t u r , posse
v i d i m u s , nisi h o c s u m p t o e t c o n s l i t u l o , ius p r i v a t o r u m b o n o r u m s a n c t u m e s s o o p o r t e r e . Q u a m o b r o m f a v o r e b u i e uri l e g e s d e b e n t , fct
q u o a d p o t e s t , p r o v i d o r e ut q u a m p l u r i m i ex m u ' t i t u d i n e r e m h a b e r e
malint. Quo facto, p r a e c l s r a o utililates consecuturae sunt; ac p r i mura certe aequior partilio bonorum. Vis enim commulalionum
civilium in d u a s c i v i u m c l a s s e s divisiL u r b e s , i n m e n s o i t e r u t r a m q u e
d i s c r i m i n e int"eriect-r E s u n a p a r t e f a c t i o p r a e p o t e n s , quia p r a e v i d e s :
q u a e cum o p e r u m et m e r c a t u r a e u n i v e r s u m g e n u s sola potiatur
f a c u l t a t e m o m n e m c o p i a r u m e f f c c t r i c e m ad sua c o m m o d a a c r a t i o n e s
t r a b i t , a t q u e in i p s a a d m i n i s t r a t i o n s r e i p u b l i c a e n o n p a r u r n p o t e s t .
E x a l t e r a i n o p s a t q u e i n f i r m a m u l t i t u d o . e x u l c e r a t o a n i m o et e d
t u r b a s s e m p e r p a r a t o . I a m v o r o si p l e b i s e x c i t e t u r i n d u s t r i a in s p e m
a d i p i s c e n d i q u i p p i a m , q u o d solo c o n t i n e a t u r , s e n s i m fiel u l a l t e r o r d o
e v a d a t finitimus a l t e r i , s u b l a t o i n l e r s u m m s s diviiias s u m m a m q u e
e g o s t a t a r a d i s c r i m i n e . P r a e t e r e a r e r u m , q u a s t e r r a g i g n i t , m a i o r est
a b u n d a n t i a f u t u r a . H o m i n e s e n i m , c u m s e e l a b o r a r e s c i u n t in s u o ,
alacritalem adhibent studiumque longe maius: immo prorsus adamare terram instituunt sua manu percullam, unde non alimenta,
t a n t u m , s e d etiam q u a m d a m c o p i a m e t sibi et s u i s e x p e c t a n t Isla
"voluntatis a l a c r i t a s , n e m o n o n v i d e t q u a m valde c o n f e r a t ad u b e r t a tem f r u c t u u m , a u g e n d a s q u e divitias c i v i t a t i s . E x q u o i l l u d t e r t i o l o c o
m a n a b i t c o m m o d i , ut q u a in c i v i t a t e h o m i n e s editi s u s c e p t i q u e in
l u c e m s i n t , a d earn facile r e t i n e a n l u r : n c q u e e n i m p a t r i a m cum e x t e r n a r e g i o n e c o m m u t a r e n t , si v i l a e d e g e n d a o t o l o r a b i l e m d a r e t
p a t r i n f a c u l t a t e m . N o n t a m e n ad h a e c c o m m o d a p e r v e n i r i n i s i e a
conditione potest, ut privatus census ne exhauriatur, immanitati
t r i b u t o r u m ot v e c t i g a ' . i u m . l u s e n i m p o s s i d e n d i p r i v a t i m b o n a c u m
n o n sit l e g e h o m i n u m s e d n a t u r a d a t u m , n o n i p s u m a b o l e r e , s e d
t a n t u m m o d o i p s i u s u s u m t e m p e r a r e et c u m c o m m u n i b o n o c o m p o n e r e auctoritas publica potesl. Facial igilur iniuste s t q u e i n h u m a n e ,
si d e b o n i s p r i v a t o r u m p l u s a e q u o , t r i b u t o r u m n o m i n e , d e t r a x e r i t .
P o s t r e m o d o m i n i i p s i q u e o p i f i c e s raultum h a c in c a u s s a p o s s u m ,
iis v i d e l i c e t i n s t i t u t i s , q u o r u m o p e et o p p o r t u n e s u b v e n i a n ' u r i n d i g e n t i b u s , e t o r d o a l t e r p r o p r i u s a c c e d a t ad a l t e r u m . X u m e r a n d a in
h o c g e n e r o s o d a li tia ad s u p p e t i a s m u t u o f e r e n d a s : r e s v a r i a s , p r i v a t o r u m p r o v i d s n t i o c o n s t i t u a s , ad c a v e n d u m opifici, i t e m q u e o r l i t a t i
u x o r i a e t l i b e r o r u m , si q u i d s u b i t u m i n g r u a t , si d e b i l i t a s affiixerit, si
q u i d h u m a n i t u s accidat: instituti p a t r o n a t u s p u e r i s , puellis, adolescentibui n a t u q u e maioribus tutandis. Sed principem locum obtinent
sodalitia arlificum, q u o r u m complexu fere cetera continentur. F a b r u m c o r p o r a t o r u m a p u d m a i o r e s n o s t r o s diu b e n e f a c t a c o n s l i t u e r e .
R e v e r a n o n m o d o u l l i t a t e s p r a e c l a r a s a r t i f i e i b u s , sed a r t i b u s ipsis,
q u o d p e r p l u r a m o n u m e n t a testanlur, decus atque incrementum p e p e r e r e . E r u d i t i o r e n u n c aetate, m o r i b u s novis, auclis e t i a m r e b u s
q u a s v i t a q u o t i d i a n a d e s i d e r a i , p r o f e c t o s o d a l i t i a o p i f i c u m flecli ad
p r a c s e n t e m u s u m n e c e s s e e s t . V u l g o coir! e i u s g e n e r i s s o c i e t a t e s ,
si ve t o t a s e x o p i f i c i b u s CGnflatas, si ve ex u t r o q u e o r d i n e m i x t a s ,
g r a t u m e s t : o p t a n d u m v e r o ut n u m e r o et a c t u o s a v i r t u t e c r e s c a n t .
E t s i v e r o d e i i s n o n s e m e l v e r b a f e c i m u s , placet t a m e n h o c loco
e s t e n d e r e , e a s e s s e v a l d e o p p o r t u n a s . et i u r e s u o c o s l e s c e r e : i t e m
qua illas disciplina uti, o t q u i d a g e r e oporteat.
V i r i u m - s u a r u m explorata exiguilas impellit hominem atque h o r t a t u r , u t opera s i b r a l i e n a m vclit a d i u n g e r e . S a c r a r u m l i t t e r a r u m est
ilia s e n t e n t i a : melius est duos esse simul, quam unum: habent
enim
emolumentum
societal is suae. Si unus cecrferit
ab altero fu/eie tur.
Vae toli: quia cum ceciderit,
non iuxbet sublecantem
se (1). A t q u e illa
q u o q u e : frater
qui adiuoatur
a fratre,
quasi cieitas firma (2). H a c
h o m o p r o p e n s i o n e n a t u r a l i s i c u t ad c o n i u n c l i o L e m d u c i t u r c o n g r e g a t i o n e m q u e ci v i l e m , s i c et a l i a s c u m c i v i b u s i n i r e s o c i e t a t e s e x p e r i t ,
e x i g u a s illas q u i d e m n e c p e r f e c t a s , s e d s o c i e t a t e s t a m e n . I n t e r h a s et
m a g n a m illam societatem ob diferentes caussas prximas interost
p l u r i m u m . F i n i s e n i m societaii civili p r o p o s i t u s p e r l i n e t ad u n i v e r s o s q u o n i a m c o m m u n i c o n t i n e t u r b o n o : c u i u s h o m n e s et s i n g u l o s
p r o p o r t i o n o c o m p o t e s e s s e i u s e s t . Q u a r e a p p e l l a t u r publica
quia
p e r e a r n homines
tuenda
sib i invicem
communient
in
una
repblica
consti-
C o n t r a v e r o , q u a e in e i u s v e l u t s i n u i u n g u n t u r s o c i e t a t e s , p r i v a t a e
l i a b e n t u r el s u u t quia videlicet illud, quo p r o x i m e
uli'itas est, ad s o l o s p e r l i n e n s c o n s o c i s l c s .
est,
quae
sicut
ad
quod
modi (am
niutas ne perniciosas
soeielatibus catholicorum
(i).
al/uod
duo
vel
speclant, privata
Privata
autem
societas
excrcendum
ineiint,
ut
coniunyilur,
simili
(2;.
negOtientur
c o n q u e r a i t i o r , e o ve] m a g s
v i r o r u m . p a c a t i s iis q u i d e m e t in
quod
omnes
minibus permittitur
Ilo-
reipu-
blicae perniciosa.
Prot'ecto c o n s o c i a l i o n u m d i v e r s r s s i m a r u m , m a x i m e ex opitcibus,
est in p o -
Privates enim
est nutem
8d
societates
praesidium
i u r i s n a t u r a l i s i n s t i t u a c i v i t a s : n o n s d i n t e r i t u m ; e a q u e si
civium
tnmen
tiores auctores,
nomini,
quod
dorum operum
quod
sit l e g e s o b s i s l e r e : s c i l i c e t si q u i d q u a m e x i n s l i l u l o
persequantur,
non
occul-
Gli r i s t i a n o
u n i v e r s i t a t e , id a g e r e u t ( | u i s e c u m
consrciari
coegregabiles.
I n c i d u n t a U q u a u d o t e m p o r a c u m ei g e n e r i c o m m u n i t a l u m r e c t u m
p r a e s s e ut p l u r i m u m
disciplinsm. adhibsre
Civita tutu
lam i p s a q u a m cofctus p r i v a l i u n o h o c e p r i n c i p i o n a s c u n l u r ,
homines sunt natura
rebus,
eosdemque
non saluti
oportet, aut
nomen
recu-
alteru-
coilegiis
u n d c pericuI11m r e l i g i o n i e x t i m e s c e n d u m : a u t s u a i n t e r se
dare,
sodalitia
c o n d e r e , v i r e s q u e h o c p a c t o c o n i i i n g c r e . q u o s e auiir-ose
queautab
q u o d c u m p p b i ta te, c u m iuslitin, c u m r e i p u b l i c a e s a l u t e a p e r t e d i s -
Illa i n i u s t a a c n o n f e r e n d a o p p r e s s i o n e r e d i m e r e . O m m n o o p t a r i
sideat. Q u i b u s in caus&is i u r e q u i d e m
i l l a o c o a l e s c a i l, i m p e d i e t : i u r e
tamen
adbibest
cautionem
etiam
necesse
est,
coalilas:
n e iura
minus
summam
civium
migrare
quod
cum
Sodlilatos varias
hic r e p u t a m u s
animo
et collegia
hoc
habere,
discrimen
Valdo q u i d e m
laudar.di
e.ompluresex
n o s t r i s . qui p r o b e
pers-
adducare
honeslis artibus
ra-
possint.
ordines
voluntas
t u m s i n g u l o r n m s t u d e n t , i t e m m e d e r e r i c u m a e q u i t a t e viDCula, q u i -
et
r e l i g i o s o s , q u o s E c c l c s i a e a u c ' . o r i l a s e t pia c h r i s l i a n o r u m
genuerant: quanta
in p r a e s e n l i s . i r o u m
coniieere?
tior.e p r c l e t a r i o s a d
r e e t a r a t i o n c a d e c q u e c u m l e g e D e i s e m p i t e r n a c o n s e n t i e n t <3j,
qui noli ni s u m m u m h o m i n i s h o n u m
usquead
nos-
S o c i e t a t i s e i u s m e d i , si r a t i o
sola
b u s i n v i c e m a r l i f i e i i s e t d o m i n i c o n t i o e n t u i : a l e r e e t c o n f i r m a r c in
custodian
prae-
revo-
fuisse. Q u a
cui
c a n d o , e x c e d e r e m o d u m v e t a n t , p e r s o n a r u m q u e et r e r u m dissimillimo
nec
s t a t u h a r m o n i a m in c i v i t a l e t u e i i t u r
uste parcant.
Nou
ulrisque
m e m o r i a m officii, a t q u e
evangelicoram
H a c d a c a u s s a u n u m in l o c u m
ci v i t a t i : c a s p o l i u s
i n v i c e m , v i r e s q u e i u n g a n t , et q u i d
vereri, conservare
hoc praeserlim
tempore
vidimus.
Muitis locis
longe
el
aliter
communitaes
iniuria: cum
s u l t e d . Alii v a r i u m
s t u d e n t ; Consilio a c r e i u v a n t , o p u s n e desit h o n e s t u m
sum,
provident.
A aerilatem
Consilia
addunt
ac
societate
ac f r u c l u o
patrocinium
impcrtiunt
e t c i v i l i u m l e g u m n e x o d e v i r . x e r i t , el l e g i t i m o i u r e p e r s o n n e
moralis
e x u e r i l , et
habebst
fortunis
s u i s d e s p o l i a r i t . Q u i b u s in f o r t u n i s s u u m
addixeranl,
et q u o r u m
essent
commodo
a c solatio
caus-
addictae.
d e s u a t c o p i o s i s divitiis, sed
constituere
m o d o c o m m o d a p r a e s e n t i a , sd e t i a m
fun-
tdiuvantibus
mcrco-
lateque
ordine
p e r t i r e n t , in c o n s o c i a t i s e d u l o
ho-
multiplex
communibus boni
p l u s e s t c o g n i t u m , q u a m ut a l l i n e a i d i c e r e . H i n c iam b e n e de r c l i q u o
tempore
sperandi
constanter
auspicia
incrementa
suminus,
capiant,
modo
societates
istiusmodi
ac prudenti J e m p e r a t i o n e
consti-
ai Mtth, x v i , K , - ( s y K i t n , vi.sj-as.
r e s florentes c o n s e q u a n t u r . M u n i a s e d a l i t a l u m d i s p a r l i e n d a s u n t
a d c o m u n e s r a l i o n e s a c c o m o d a t e , a l q u e ita q u i d e m ut c o j i s e n s u m
n e m i n u a t d i s s i m i l i l u d o . Officia p a r t i r i i n t e l l i g e n l e r , p c r s p i c u e q u e
d e f i n i r i , p l u r i m u m o h l u n e c a u s s a m i n t e r e s t , n e cui fiat i n j u r i a .
C o m m u n e a d m i n i s l r e t u r i n l e g r e , ut e x i n d i g e n t i a s i n g u ' o r u m p r e ficiatur o p i t u l a n d i m o d u s : i u r a o f f i c i a q u e d o m i n o r u m c u m i u r i b u s
o l f i c i i s q u e o p i f i c u m a p t e c o n v e n i a n t . S i q u i ex a l t e m t r o o r d i n e v i o l a t u m se u l l a r e p u l a r i l , n i h i l o p t a n d u m m a g i s , q u a m a d e s s e j u s d e m
c o r p o r i s v i r o s p r u d e n t e s a l q u e i n t e g r o s , q u o r u m a r b i t r i o litem d i r i mi l e g e s i p s a e s o c i a l e s i u b e a n t . lUud q u o q u e m i g n o p e r e p r o v i d e m d u m ut copia o p e r i s n u l l o t e m p o r e d e t c i a t o p i f i c e m , u t q u e vectiga
s u p p e d i t e t , u n d e n e c e s s i t a t i s i n g u l o r u m s u b v e n i a l u r n e c s o l u m in
s u b i l i s a c f o i ' t u i t i s i n d u s t r i a e c a s i b u s , sod etiam c u m v a i e l u d o , a u t
seneclus, s u l i n f o r t u n i u m q u e m q u a m oppressi!.
H i s l e g i b u s , si m o d o v o l u n l a i e a c c i p i a n t u r , s a t i s e r i l l e n u i o r u m
c o m m o d i s ac saluti c o n s u l t u m : consociationes a u l e m calholicorum
n o n m i n i m u m ad p r o s p e r i l a l e m m o m e n t i in c i v i ! 8 t e s u n ! h a b U u r a e .
Ex evenlis praeteritis n o n temer providemus fulura. Trudilur enim
aelas aetaie, sed r e r u m , geslarum mirae sunt similitudines, quia r e g u n l u r providenlia Dei, qui continuationem s e r i e m q u e r e r u m ad
6 a m c a u s s a m m o d e r a t u r a c flectit, q u a m sibi in p r o c r e a l i o n e g e n e r i s
h u m a n i p r a e s l i l n i t . C h r i s l i a n i s in p r i s c a E c c l e s i a e a d o l e s c e n l i s
a e l a t e p r o v o d a l u m a c c e irnus, q u o d m a x i m a p a r s stipe p r e c a r i a a u t
o p e r a f a c i e n d o v i c l i f a r e n l . S e d d e s t i t u i i ad o p i b u s p o t e n t i a q u e , p e r v i c e r e I m e n ut g r a l i a r a sibi l o c u p l e t i u m , a c p a i r o c i n i u m p o l e n l i u m
a d i u n g e r e n t . C e r n e r e l i c e b a t i m p i g r o s , l a b o r i o s c s , pacificos, i u s i t l i a e m a x i m e q u e c a r i U t i s in e x e m p l u m r e t i n e n l c s . Ad e i u s m o d i
vitae m o r u m q u e spect'eculum, evanuit o m n i s praeiudicata opinio,
ohstrectalio a b m u t u i t melevolorum, alque inveteratse superslitiones
c o m m e n t a v e n t a t i cliristiauae paullalim cessero.
D e s l a l u o p i f i c u m c e r t a t u r in p r a e s e n s : q u a e c o r l a t i o r a i i o n e d i r i m a l u r an s e c u s , p l u r i m u m i n t e r e s t r e i p u b l i c a e in u t r a m q u e p a r t e m . R a t i o n e a u t e m f a c i l e d i r i m e l u r ad o r t i f i c i b u s c h r i s l i a n i s , si
societate coniuncti oc p r u d e n t i b u s auctoribns usi, viam iuierint,
eamdem, q u a m p a t r e s ac maiores singular! cum salute et sua et
p u b l i c a t e n u e r u a t , E t e n i m q u a n l u m v i s m a g n a in l i o m i n e v i s o p i n i o tium p r * e i u d i c a t a r u m cupiditatumque sit. Urnen nisi s e n s u m lionesti
p r a v a v o l u n t a s o b s l u p e f e c e r i t , f u t u r a e s t h e n e v o l e n t i a c i v i u m in e o s
sponte propensior, quos industrios ac modastos, cognoverint, quos
ac-quilalem l u c r o , r e l i i o n e m officii r e b u s o m n i b u s c o n s t i t e r i t a n t e p o n e r e . E x q u e i l l u d e t i a m c o n s e q u e t u r c o m m o d i , q n o d s p e s et f a c u l t a s s a n i t a t i s n o n m i n i m a s u p p e d i t a b i l u r o p i f i c i b u s is, q u i vol o m n i n o d e s p e c t a fide c h r i s t i a n s , vel a i i e n i s a p r o f e s s i o n e m o r i b u s v i v a n t . lti q u i d e m s e p l c r u m q u e i n t e l l i g u n t , falsa s p e s i m u l a l a q u e
r e r u m specie d e c e p t o s . S e u t i u n t enim, sese spud cupidos domino
v a l d e i n h u m a n e t r a c l a r i , n e c fieri f e r e p l u r i s q u a m q u a n t u m p a r i a n t
o p e r a n d o l u c r i : q u i b u s a u t e m s o d a l i l a t i h u s i m p l i c a t i s u n t , in iis p r o
maritate a t q u e a m o r e i n t e s t i n a s d i s c o r d i a e x i s t e r e p e t u l a n t i s a t q u e
i n c r e d u l e paupertatis p e r p e t u a s comites. Fraclo animo, exienuato
c o r p o r a , q u a m valde s e m u l t i vcMent e S e r v i t u t e tarn burniti v i n d i e a r e : n e c turnen a u d e n t , s e u q u o d h n m i n u m p u d o r , s e u m e t u s i n o p i a e p r o h i b e a t I a m v e r o h i s o m n i b u s m i r u m q u a n t u m p r o d e s s e ad
s a l u t e m collegia e a t h o l i e o r u m p o s s u n t , s i ha esita n i e s a d s i n u m
s u u m , e x p e d e n d i s d i f f i c u l t a l i b u s . i n v i t a r i n t , si r e s i p i s c e u t e s i n fidem t u t e l a m q u e s u a m a c c e p e r i n t .
H a b e t i s V e n e r a b i l e s F r a l r e s , q u o s e t q u a r a t i o n e e l a b o r a r e in
c a u s s a perdifficili n e c e s s e s i t . A c c i g e n d u m ad s u e s c u i q u e p a r t e s ,
e t m 8 t u r r i m e q u i d e m , n e t a n t a e i e m m o i i s i n c o m m o d u m fiat i n s a u a b i l i u s c u n c t a l i o n e m e d i c i ri a e , A d b i b e s n t l e g u m i n s t i t u t o r u m q u e
p r o v i d e n l i a m , q u i g e r u n t r e s p u b l i c a s : s u a m e m i n e r i n t oificia l o c u pletes e t domini: e n i l a n t u r r a t i o n e , q u o r u m res agitur, proletarii:
c u m q u e r e l i g i o , ut i n i t i o d i x i m u s , m a l l u m p e l l e r e f u n d i t u s solla
possit, illud r e p u t e n t u n i v e r s i , in p r i m i s i n s l a u r a r i m o r e s c h r i s t i a n o s o p o r t e r e , s i n e q u i b u s es i p s a rroa p r u d f ntiee. q u a e m a x : m e
p u t a n t u r i d o n e a , p a r u m s u n t a d s a l u t e m v a l i t u r a . A d F.eclesiam
q u o i spoetai, d e s i d e r a r ! o p e r a m suam nullo t e m p o r e n u l l o q u e m o do s i n e t , l 8 n t o p l u s a l l a l u r a s d i u m e n t i , q u a n t o sibi m a i o r ii i a g e n d o
b e r l a s contigerit; idque n o m i n a t i m intel i g a n t q u o r u m m u n u s est
saluti p u b l i c a e c o n s u l e r a . I n t e n d a n t o m n e s a n i m i i n d u s t r i a e q u e
vires minatri s a c r o r u m : v o b i s q u e , Venerabiles F r a t r e s , auctoritate
p r a e u n t i b u s , e t e s e m p l o a u m p t e e x e v a n g e l i o d o c u m e n t a v i la e h o minibus ex omni ordine i n c u l c a r e n e desinanti omni qua possunt
ope pro salutem populorum contendnt, polissimumque sludeant et
t u e r i in ae, e t e x c i l a r i i n a l i i a . s u m i s iuxla a d q u e i n f i m i s o m n i u m
d o m i n a m ac r e g i n a m v i r l u l u m , c a r i t a t e m . O p t a t a q u i p p e s a l u s e x p e c t a n d a p r a e c i p u e e s t ex m p g n a e f f u s i n e c a r i t a t i s : c h r i a t i a n a e c a r i t a t i s i n t e l l i g i m u s , q u a e to ti u s Kvangclli c o m p e n d i a r i a l e x est,
quaeque semetipsam pro a l i o r u m commodis s e m p e r devorere par a t a , c o n l r a s a e c u l i i n s o l e n t i a m elque i m m o d e r a l u m s m o r e m s u i
c e r l i s s i ^ a est h o m i n i a n t i d o l u s : c u i u s viriti l i s p a r i e s a c l i n e a m e n t a
d i v i n a P a u l u s A p o s t o l u s iis v e r b i s e x p r e s s i l : Cfintas
patiins
est,
benigna 6it: non quaerit
quae sua sunt; omnia suffert:
omnia
s.uslinet (1).
Divi n o r u m m u n e r u m a u s p l c e m ac b e n e v o l e n t i a e N o s t r s e t e s t e m
vobis s i n g u l i s , V e n e r a b i l e s F r a Ires, et c ' e r o p o p u l o q u e v e s l r o a p o s tolica m b o n o d i c t i o n e m p a r a m a n t e r in D o m i n o i m p e r t i m u s .
D a t u m R o m a e a p u d S . P e l r u m die X V Maii A n n o M D C C C X C I ,
Pontilicatus Nostri D e c i m o q u a r t o .
I.F.O P P . X I I I .
(I) l Corinth. Xlll, 4-7.
E P S T O L A
SOBRE L ADEVOCIN
Leo]M
Venerables
Hermanns:
E N C C L I C A
DEL
SANTO
ROSARIO
p . XXII.
Salud
y bendicin
apostlica.
maritate a t q u e a m o r e i n t e s t i n a s d i s c o r d i a e x i s t e r e p e t u l a n t i * a t q u e
i n c r e d u l e paupertatis p e r p e t u a s comites. Fraclo animo, exienuato
c o r p o r a , q u a m valde s e m u l t i vcMent e S e r v i t u t e tarn burniti v i n d i e a r e : n e c turnen a u d e n t , s e u q u o d h n m i n u m p u d o r , s e u m e t u s i n o p i a e p r o h i b e a t I a m v e r o b i s o m n i b u s m i r u m q u a n t u m p r o d e s s e ad
s a l u t e m collegia e a t h o l i c o r u m p o s s u n t , s i h a o s i t a n l e s a d s i n u m
s u u m , e x p e d e n d i s d i f f i c u l t a l i b u s . i n v i t a r i n t , si r e s i p i s c e u t e s i n fidem t u t e l a m q u e s u a m e e e e p e r i n t .
H a b e t i s V e n e r a b i l e s F r a t r e s , q u o s e t q u a r a t i o n e e l a b o r a r e in
c a u s s a perdifficili n e c e s s e s i t . A c c i g e n d u m ad s s s c u i q u e p a r t e s ,
et m8turrime quidem, ne t a n t a e i a m moiis incommodum
fiatinsau a b i l i u s c u n c t a t i o n e m e d i c i ri a e , A d b i b e 8 n t l e g u m i n s t i t u t o r u m q u e
p r o v i d e n t i a m , q u i g c r u n t r e s p u b l i c e s : s u a m e m i n r i n t oificia l o c u pleto e t d o m i n i ; e n i t a n t u r r a t i o n e , q u o r u m r e s a g i t u r , p r o l e t a r i i :
c u m q u e r e l i g i o , ut i n i t i o d i x i m u s , roallum p e l l e r e f u n d i t u s solla
possit, illud r e p u t e n t u n i v e r s i , in p r i m i s i i i s t a u r a r i m o r e s c h r i s t i a n o s o p o r t e r e , s i n e q u i b u s es i p s a 8rmE p r u d f ntipe. q u a e m x : m e
p u t a n t u r i d o n e a , p s r u m s u n t a d s a l u t e m v a l i t u r a . A d F.eclesiam
q u o i spoetai, desiderari o p e r a m suam nullo t e m p o r e n u l l o q u e m o do s i n e t , t 8 n t o p l u s a l l s t u r a s d i u m e n t i , q u a n t o sibi m a i o r ii i a g e n o
b e r l a s contigerit; idque n o m i n s t i m intel i g a n t q u o r u m m u n u s est
saluti p u b l i c a e c o n s u l e r . I n t e n d a n t o m n e s a n i m i i n d u s t r i a e q u e
vires mintlri sscrorum: vobisque, Venerabiles Fratres, auclorilate
praeuntibus, et exemplo t u m p t s e x evangelio documenta vitac b o minibus ex omni ordine i n c u l c a r e n e dsinsnt: omni qua possimi
ope pro salutem populorum contendnt, polissimumque sludeant et
t u e r i in ae, e t e x c i t a r i i n o l i i s . s u m i s iuxla s d q u e i n f i m i s o m n i u m
d o m i n a m ac r e g i n a m v i r l u t u m , c a r i t a t e m . O p t a t a q u i p p e s a l u s e x p e c t a n d a p r a e c i p u e e s t ex m p g n a e l f u s i o n e c a r i t a t i s : c h r i s t i a n a e c a r i t a t i s i n t e l l i g i m u s , q u a e t o t i u s Kvangelli c o m p e n d i a r i a l e x est,
quaeque semetipsam pro a l i o r u m commodis s e m p e r devorere par a t a , c o n t r a s a e c u l i i n s o l e n t i a m atque i m m o d e r a l u m s m o r e m s u i
c e r l i s s i ^ a est h o m i n i a n t i d o t u s : c u i u s v i r t u t i s p s r t e s a c l i n e a m e n t a
d i v i n a P a u l u s A p o s t o l u s iis v e r b i s e x p r e s s i I: Coritas
patitns
est,
benigna 6it: non quacrit
quae sua stmt; omnia suffert:
omnia suslinet U).
D i v i n o r u m m u n e r u m a u s p i c e m ac b e n e v o l e n t i a e N o s t r 8 e t e s t e m
v o b i s s i n g u l i s , V e n e r a b i l e s F r a Ires, et c ' e r o p o p u l o q u e v e s l r o a p o s tolicam b o n o d i c t i o n e m p a r a r a a n t e r in D o m i n o i m p e r t i m u s .
D a t u m R o m a e a p u d S . P e t r u m die X V Maii A n n o M D C C C X C I ,
Pontilicatus Nostri D e c i m o q u a r t o .
I.EO P P . X I I I .
fi) 1 Corinth. Xlll, 4-7.
E P S T O L A
SOBRE L ADEVOCIN
Leo]M
Venerables
Hermanos:
E N C C L I C A
DEL
SANTO
ROSARIO
p . XXII.
Salud
y bendicin
apostlica.
lebat
stne
intermissione
ab Ecclesia
ad Deumpro
eo i i i
y con tanto ms ardor se dedicaban todos la oracin cuanto mas duramente les angustiaba el cuidado de tanto mal
Sabido es e, xito que tuvieron ios votos de los que oraban, y el pueblo cristiano celebra siempre con a l c r e recuerdo la milagrosa libertad de Pedro.
Cristo, pues, di un ejemplo ms insigne v divino u
Iglesia para instruirla y formarla en ia santidad, no solamente por sus preceptos, sino tambin por su conducta,
i orque El mismo, que toda su vida haba orado tan renetida y largamente, al llegar sus ltimas horas, cuando Uena
su alma de inmensa amargura en el huerto de Jetseman
desfalleci ante la muerte, entonces no solamente oraba
su Padre, sino que.prolixius
orabat
(2). Y no lo hizo eso para
si, que siendo Dios nada temia ni necesitaba nada, sino que
lo. hizo para nosotros, lo hizo para su Iglesia, cu vas futuras
preces y lgrimas ya desde entonces las hacia fecundas
en gracia, recibindolas en s con agrado y bene volencia
1 cuando por el Misterio de la Cruz se consum la redencin de nuestro linaje, y fu fundada y constituida formalmente en ia tierra la Iglesia despus del triunfo de Cristo
desde ese tiempo, comenz y prevaleci para el nuevo pueblo un nuevo orden de providencia.
Conveniente os escrutar loa consejos divinos con gran
piedad. Queriendo el Hijo de Dios eterno tomar la naturaleza humana para redencin y gloria del hombre, y habiendo
de establecer cierto lazo mstico con lodo el gnero humano
no hizo esto sin haber explorado antes el librrimo consentimiento de la designada para Madre suya, la cual representaba en cierto modo la personalidad del mismo gnero
humano, segn aquella ilustre y verdadera sentencia de
Santo Toms de Aquiuo: Per anuntiationem
spectabatur
consensos
Viryinis
loco tot/us
humante
natura.
De lo cual verdadera y propiamente se puede afirmar que "de aquel grandsimo tesoro de todas las gracias que trajo el Seor, puesto
que gratiaet
neritas
per Jesum
Ghristum
fcta
est, nada, absolutamente, nada se nos concede, segn la voluntad de Dios
sino por Mara; de suerte que la manera que nadie puede llegar al Padre Supremo sino por el Hijo, casi del mismo
modo nadie puede llegar Cristo sino por la Madre.-iCun
grande sabidura y misericordia resplandece en'este consejo
O) L n c e . X x l l , 4 3 . - ( 2 ) Act. XII, D.
erLaSA
como menos
P - S
h F. T kL ' >
se tornarn sumamente agradables y bien acogidas, encomendndolas su Santsima M v 'u-.vkKd'deHln.P*k
o * v e d
L
1 1 estas cosas, motivo de tristeza son para ella,
tertt110
la
fe
divina,
no
reconocen
ni tienen
fflfc
J n S ; f a u n ^ de
es la miseria
v l ^P w r W h n 0 | , a n u ; i r <le i i l S a n [ a t. se atreven
l h , ? , ' \'t
"nos por el repetido y prolijo cuito que
tributan a Mana, con i 0 cual ofenden en gran'^manera la
piedad que es propia de los hijos.
te esu matrem,
mmatper
te preces
qui
pro
esse tuu-s. Ahora bien: como enere is varas
nuestros votos, obra eomo buen padre con sus hijos, compadecindose de su ignorancia y mirando su utilidad.
Pero las oraciones que ofrecemos humildemente Dios en
unin con los sufragios de los santos del cielo para hacerlos
propicios la Iglesia; el mismo Dios nuncadeja de admitirlas y cumplirlas benignisimamente, ora se refieran los
bienes mximos inmortales de la Iglesia, ora los menores y temporales. Porque estas preces, con verdad,aade
valor y abundancia de gracia con sus preces v sus mritos
Jesucristo Seor Nuestro, que dilexit
Ecclesiam
et
septum
tradidit
gloriosam
pro
ea,
que'Dios
omnipotente
ut illam
santi/icaret...
ut
exhiberet
ipsi
soli
Ecclesiam,
El que es el Pontfice Soberano de ella,
santo inocente, semper vivens ad interpellandum
pro
nobis,
cuyos ruegos y splicas creemos por la fe divina que lian
de tener cumplimiento.
En lo que concierne los bienes externos y temporales
de la Iglesia, sta tiene que habrselas muchas veces, como
es sabido, con terribles adversarios por su malevolencia y
poder que la usurpan sus bienes, restringen y oprimen su
libertad, atacan y desprecian su autoridad,.la causan, en
una palabra, toda clase de daos y malos tratamientos. Pero
si se investiga por qu su maldad 110 va hasta el lmite de
las inquietudes que intentan y se esfuerzan en procurarlas,
fcil es conocerlo; pero al contrario la Iglesia, en medio de
tantas vicisitudes, se muestra siempre con la misma grandeva y la misma gloria, aunque de una manera distinta, y no
ccsa de aumentar. La verdadera y principal razn de este
contraste os ciertamente la intervencin de Dios solicitada
por la Iglesia. Y110 comprende bien la razn humana cmo
la maldad imperante se circunscribe limites tan estrechos,
mientras que la Iglesia, pesar de su opresin, alcanza tan
magnfico triunfo. Y lo mismo se v, an con ms claridad,en aquella especie de bienes con los que la Iglesia conduce
prximamente los hombres la consecucin del bien ltimo. Pues habiendo nacido para este ministerio, por fuerza
debe pdder mucho con sus plegarias para que tenga eficacia
perfecta en ellos el orden de la Providencia y misericordia
divinas; y de esta manera los hombres que oran con la Iglesia y porla Iglesia, a lcanzan, por fin, y obtienen las
gracias
dispuso
conceder
desde
la eternidad
(1).
PF. S. S. L
E
N XIH
ce, cuando Dios por su benignidad quiera manifestar las
uau-as y donaciones hechas por l mismo, cunta fuerza y
Uilidadtcni i para conseguir este gnero de cosas ia prctica de orar.
Severa tambin que de alli proeeiieel que tantos hombres, en medio de la corrupcin de uu mundo depravado, se
hayan mostrado puros indemnes de todas las manchas
du
la carne
y del
temor
de Dios
espritu,
trabajando
por su santificacin
en el
(2).
( I j CoiiJit.j v i l , 1.
2) IUb:*., V, 7.
(1)
Phll., U l , i - 1 2 l , C o r - , X I I , .
vcrteneias y exhortaciones, tanto en razn de vuestra insigne y particular piedad hacia la madre de Dios, como por
vuestra caridad y celo por la grey cristiana; y estos frutos
que la devocin, tantas veces manifestada con esplendor de
los catlicos Mara, ha producido, se goza nuestra alma
en cogerlos y a anticipadamente en gran abundancia.
Llamados por vosotros, en virtud de vuestras exhortaciones y siguindoos, deseamos que los eles principalmente
en el prximo venidero mes, se apien en derredor de los
solemnes altares de la augusta Reina, y de la Madre llena
de bondad, y fin de tejerle y ofrecerle como buenos hijos
con la oracin del Rosario, que tanto la agrada, una corona
mstica. Adems, Nos mantenemos y Nos confirmamos las
prescripciones y los favores de la, santa indulgencia acordada, precedentemente con este motivo (l;.
Qu hermoso imponente espectculo ser en las ciudades, eu los pueblos, en las aldeas, en tierra y en mar, en
todas partes por donde se extiende el mundo catlico, que
esos centenares de millares de fieles asociando sus alabanzas y juntando sus oraciones, con un solo corazn, con una
voz unnime, se renan para saludar Mara, implorar
Mara y esperarlo todo de Mara!
Que por su mediacin pidan confiadamente todos los
fieles despus de haber rogado su divino Hijo, que vuelvan
las naciones extraviadas los preceptos instituciones
cristianas en las que consiste el fundamento de la salud pblica, y de donde dimana la abundancia de la deseada paz
y felicidad verdadera. Que por su mediacin se esfuercen en
obtener, tanto ms cuanto que ste es el mayor de todos los
bienes, que nuestra Madre la Iglesia recobre la posesin do
su libertad y pueda disfrutarla en paz; libertad que, como
es sabido, no tiene otro objeto para la Iglesia que el de poder
procurar los hombres los supremos bienes. Lejos de haber
causado jams hasta ahora el menor perjuicio los particulares ni los pueblos, la Iglesia, en todo tiempo, les ha
procurado numerosos insignes beneficios.
Que por la intercesin de la Reina del Santsimo Rosario,
os conceda Dios, Venerables Hermanos, los bienes celestiales, con los cuales aumenta y acrecienta de da en dalas
fuerzas y los auxilios que necesitis para llenar las obligaciones do vuestro ministerio pastoral: que os sirva de augurio y prenda la bendicin apostlica que Nos os damos amantsimamente vosotros, al clero y los pueblos condados
vuestro cuidado.
Dado en Roma, junto San Pedro, el 22 de Septiembre
de 1891, dcimocuarto ao do Nuestro Pontificado.
LEON XIII, PAPA.
( I ) C f r . l p - l c y c l . Supreme dpostototns,
d i e I Sep;., an. MDCCCLXXXtU; Ep.
E n c y c i . Snperioreamo,
d i o X X X a n g . , a n . M D C C C L X X X I V ; Do.crel. S . R . C . Inter
plerimos, d i s X X a u g . , an. M D C C C L X X X V ; K p . E n c y w l . Unamgaam piura, d i e X V
aug an. MDCCCLXXXIX.
EPISTOLA ENCYLICA
DE
MARIALI
L E O
JPP.
ROSARIO
X.TII
VENERABILES FRATRES
SALUTEM ET A P O S T O L I C A ! ! BENEDICTIONEM
vcrteneias y exhortaciones, tanto en razn de vuestra insigne y particular piedad hacia la madre de Dios, como por
vuestra caridad y celo por la grey cristiana; y estos frutos
que la devocin, tantas veces manifestada con esplendor de
los catlicos Mara, ha producido, se goza nuestra alma
en cogerlos y a anticipadamente en gran abundancia.
Llamados por vosotros, en virtud de vuestras exhortaciones y siguindoos, deseamos que los eles principalmente
en el prximo venidero mes, se apien en derredor de los
solemnes altares de la augusta Reina, y de la Madre llena
de bondad, y fin de tejerle y ofrecerle como buenos hijos
con la oracin del Rosario, que tanto la agrada, una corona
mstica. Adems, Nos mantenemos y Nos confirmamos las
prescripciones y los favores de la, santa indulgencia acordada, precedentemente con este motivo (l;.
Qu hermoso imponente espectculo ser en las ciudades, eu los pueblos, en las aldeas, en tierra y en mar, en
todas partes por donde se extiende el mundo catlico, que
esos centenares de millares de fieles asociando sus alabanzas y juntando sus oraciones, con un solo corazn, con una
voz unnime, se renan para saludar Mara, implorar
Mara y esperarlo todo de Mara!
Que por su mediacin pidan confiadamente todos los
fieles despus de haber rogado su divino Hijo, que vuelvan
las naciones extraviadas los preceptos instituciones
cristianas en las que consiste el fundamento de la salud pblica, y de donde dimana la abundancia de la deseada paz
y felicidad verdadera. Que por su mediacin se esfuercen en
obtener, tanto ms cuanto que ste es el mayor de todos los
bienes, que nuestra Madre la Iglesia recobre la posesin do
su libertad y pueda disfrutarla en paz; libertad que, como
es sabido, no tiene otro objeto para la Iglesia que el de poder
procurar los hombres los supremos bienes. Lejos de haber
causado jams hasta ahora el menor perjuicio los particulares ni los pueblos, la Iglesia, en todo tiempo, les ha
procurado numerosos insignes beneficios.
Que por la intercesin de la Reina del Santsimo Rosario,
os conceda Dios, Venerables Hermanos, los bienes celestiales, con los cuales aumenta y acrecienta de da en dalas
fuerzas y los auxilios que necesitis para llenar las obligaciones do vuestro ministerio pastoral: que os sirva de augurio y prenda la bendicin apostlica que Nos os damos amantsimamente vosotros, al clero y los pueblos condados
vuestro cuidado.
Dado en Roma, junto San Pedro, el 22 de Septiembre
de 1891, dcimocuarto ao do Nuestro Pontificado.
LEON XIII, PAPA.
( I ) C f r . l p - l c y c l . Supreme dpostototns,
d i e I Sep;., an. MDCCCLXXXllh Ep.
E n c y c i . Snperioreamo,
d i o X X X a n g . , a n . M D C C C L X X X I V ; Do.crel. S . R . C . Inter
plerimos, d i s X X a u g . , a n . M D C C C L X X X V ; K p . E n c y w l . Unamgaam pieria, d i e X V
aug an. MDCCCLXXXtX.
EPISTOLA ENOYOLICA
DE
MARIALI
L
J P P .
ROSARIO
X . T I I
VENERABILES FRATRES
SALUTEM ET A P O S T O L I C A ! ! BENEDICTIONEM
568
RNCOLTCAS
M a g n a e n i m r u r a t r i s i t i ? e c a u s a , !am o s s e m n U o s , q u o s p r a v i t a t e s
e r r < r u m e t i n D e u m p r o t e r v i a l c n g e a b d u c e n t a g a n t q u e p r a e c i p i t s;
t a m m u l t o s , q u i ad i j u s n v i h e t r e l i g i o n i s formnra s e a e q u e h a b e r t e s ,
d i v i n a m i a m i a m c x u e r e f i d r m v i d e a n t u r ; n c q u e ila p e u c o s e s s e h o m i n e s Chtholicos. q u i religioriem r e m i n e l e n u s r e l i n e a n t , n o n ro
d e b i l i r q u e ; C o l a n t r f t e i i I d p r a e l e r e a m u l ' o g r s v i u s a n g i t et v e x a t
ariimum reputare, tam luctuosnm m o ' ^ r u m perniciem inde polissim u m o r t 8 m , q u o d in t e m p r r a t i o n e ci v; t a l u n i vel n u l l o iam loco
E c c l e s i a c e n s e t u r , vel s a l u b e r - i m r e vii tuli e i u s d e f i l a o p e r a r e p u g n a t u r ; q u a in r<: a p p a r e t magra* q u i d e m et i u s t a v i n d i c i s D e i a n i m a d v e r s i o , q u i r r c e d e r - l e s a se n a t i o n c s m i s e r r i m a rocrtium c a e c i t a t e
sinbt l i e b e s c e r e .
Q u a p r o p t c r r e s i p s a clr.mat, v e h e m e n t i u s e t e r n a i in dies, n ^ c e s s e
o r a r i r o c a t h o l i " o s h o m i n e s p r e c i b u s f d D e u m et o b s c c r s t i o n i b u s liti
a i n c r c s p e r s e v e r a - l ' s , sire interni, /siore:
1) i d q u e n o n pud s e q u o q u e t a n t u m , f e d e o m r g i s p u b ' i c e f a r i ^ n t o p ^ r t e t , s a c r i s in a e d i b u s
n
C o n g r e g a t i , e r i x e flagilo- t s , ni Ecclesia rn previden.lissim.us D e u s
(2) l i b e r e i , p e r t u r b 1 1 s q u e g e n t e s
ah im por funis et /nolis homnibus
ad saniU lem et meriter l u c e e t cori tata C h r i s t i r e d o c a t
He e n i m v e r o s u p r a h o m i n u m Bdera n r ' r a b i l i s ! V i a m s u a m l a b o r i s p l e r a m
saecu.Uim q u i d e m i n s i s t i t f r e t u m o p i b u s , vi, s r m i s ' n g e n i o : s e c u r o
E c c l e s i a p l n n o q u e g r a d u etotes d e c u r r i t , coi fixa u n i c e D e o , ad q u e m
d i u r n a et n o c t u r n a p r e c e o c u l o s e t m a h i i s i t o l l i t . I p s a eniin, q u a m quam r e t e r , q u a e c u m q u e ex Dei cura t e m r u s affert b u m a n a prnes d i a , p r u d r n s n o n n^gligil, n c u in iis l a m e n s e d p o t i u s in o r a n d o ,
c o m p r e c r n d o , o b s e c r i n d e q u e D e o , p r a r c p u r m sui s p e m r e p o n i t .
I n d e h a b i t q u o vitale m s p i r i t u m a l a i e t r o b ^ r e t . q u i a sibi a s i d u i t a t e
p r e n a n d i c n t i : g i t f e l i c i t e r , ut, a b h u m a n n r u r a r e r u m v i c i s s i t u d i n e
I n t a c t a et in p e r p e t u a divini N u m i n i s c o n i u n e l i o n e ; v i t a m i p s a m
C h r i s t i D o m i n i h a u r i a t ne t r a n q u i l l o p i a c i d c q u e t r a d u e n t ; f e r e s d
C h r i s t i i p s ? u c s i m i l i l u ' l i n e m , cui c r u c i . i t u u m diritas, q u o s in c o m m u n e
est b o n u m p e r p e s ^ u s , nihil a d m o d u m d e p r o p r i o sibi b e a t i s s i m o
lumine e t gaudio n c q u e minuit ne que ademit.
Qu.'^e q u i d e m m-'-gna Christiana s a p i e n t i a e d o c u m e n t a t e n u c r o
s e m p ' r religi s ' q u e c o h i e r u n t q u Iqiiot c h r i s t i a n u m n o m ^ n d i g n a
s u n t v i r t u t e p r o f e s s i : q u o r u m a d D e u m p r e c e s mio, r e s c r e h r i o r e - q u e
esse s o l e b a ' t , s ' q u a Kcclesi-c snnclae ve! >ummoeus r r c t o r i calam i t a s a b n e q u i i s i m ' r u m l i o m i n u m f r a u d i b u s et v i o l e n t a i n c i d i s s e t .
- E x t a t h u i u s rei < x o m p ' u m i n s i g n e in fidelibus c x o r i e n t i s F c c l e s i a e ,
d i g n u m p i a n e quod o m n i b u s d i n c e p s f u t u r i s ad imita u d i i m p r p o neretur. Petrus, vicarius Christi D o m i n i , ^ t ^ m u s E^c'esiae antistes
in v i n c o l a , H ; r o d i s s c e l e s l i ius>u, t r a d i l u s c r a i c e r t a r q u e d e s l i n a t u s
m o r t i ; illiuc ut e v a d e r e n i h i l in q u ^ q u a m e r a t opis, n i h i l a u x i l i i . A t
ijlud v e r o a x i ' i i n o e d e e r a t q u o d :recatio sar.cla a Deo c o n c i l i a i :
scilicet E c c l e s i a , q u o d divina r e f e r t h i s t o r i a , i m p e n s i s s i m a s p r o ilio
(1) 1 Thes. v, 17.-(2) \\ The*. I,2.
560
p r e c e s f u n d e b a l : Oratio autem fiebat sine intermissione
ab
Ecclesia
ad Deum pro e o ( l : a g e b a t q u e o m n e s e o a r d e n t i u s p r e c - n d i h t u d i u m ,
quo acrior a e r u m n a e lantae sollicitudo mordebat. Ut vero orantibus
vota s u c c e s s e r i n t , c o m p e r l a r e s e s t : P e t r u m m i r i c e l i b e r a l u m c h r i s t i a n u s p o p u l u s m e m o r i s e m p e r laelitia c o m c e l e b r a l I n s i g n i u s
a u t e m e x e m p l u m d i v i n u m q u e e d i d i t C h r i s t u s , quo E c c l e s - a m s u a m ,
n o n s o l u m p r a e c e p t i s , v e r u m e t i a m d e s e i p s e ud o m n a m e r u d i r e i e t
f o r m e r e i s a n c t i t a t e m . Qui n a m q u e in o m n i vita tnm f r e q u e n l e m e t
effusam predando operara d e i e r a t , ipsemet sub h o r a s exlremas,
q u u m in ( e t h e s e m a n i h o r t o , p ^ r f u s o i m m e n s a a m a r i t i e a n i m o ,
o b l a n g u e r e t ad m o r t e m , t u m v e r o P a t r e r a , n o n o r a b a t m o d o , s*d
frolixius
orabat <2). N e q u e sibi profecto id f e c i t , n i h i l t i m e n l i n i h i l
e g e n t i , Deo; sed fecit n o b i s , fecit E c c l e s i a e s u a e , c u i u s f u t u r a s p r e c e s et l a c r i m a s i a m t u i a l i b e n s v o l e n s q u e in so r e c i p i e n s f e c u n d a s
g r a t i a e efficiebat.
Ubi v e r o p e r m v s t e r i u m C r u c i s g e n e r i s n o s t r i s a l u s p e r a c t a , a t que eiusdem administra salulis, Ecclesia, Iriumphante Christo,
condita in t e r r i s r i t e q u e c o n s i i t u t a est, n o v u s e x e o t e m p o r e io p o p u lum n o v u m o r d o p r o v i d e n l i s Dei i n c e p i t v a l u i t q u e . D i v i n a Consilia
a d d e c e t m a g n a c u m r e l i g i o n e i n t u e r i . F i l i u s Dei Heter.,us, q u u m , ad
h o m i n i s n ^ t u r a m vellet s u s c i p e r e , e a q u e r e m y s t i c u m q u o i d a m c u m
u n i v e r s o h u m a n o g e n e r e i n i l u r u s e s s e t c o n n u b i u m , non id a n t e p e r fecil<fuam liberrim^ Jconsensio accessissel designatae Malris, q u a e
i p s i u s g e n e r i s h u m a n i p e r s o n a m q u o d a m m o d o a g e b a t , ad earn i l l u s i
t r e m v e r i s s i m a m q u e A q u i n a l i s s e u t e n t i a m : Per annuntiationem
cxpectabatur
consensus
Virgini-,
loco totius humanac rudurae. i3> E x
q u o n o n m i n u s v e r e p r o p ^ i e q u e a f r i r m n r e i ;et, n i h i l p<-orsus d e p e r m a g n o ilio o m n i * g r a t i a e I h e s a u r o , q u e m a t t u t i i D o m i n u s , s i q u i d e m
grutia et ceritas per lesurn Christum
(acta est
, nihil n o b i s n i s i
p e r M a r i a m , Deo s i c vi-lente. i m p e r t i r i : u t , q u o m o d o ad s u m r a u m
P a t r e m , n i s i p e r F i l i u m , n e m o p o t e s t a c c e d e r e , ita f e r e , n i s i p e r M a t r e m a c c e d e r e n e m o possil ad C h r i s t u m . Q u a n t u m in h o c Dei Consilio e t s a p i e n t i a e et m i s e r i c o r d i a e e l u c e i ! q u a n t a ad i m b e c i l l i t a t e l a
frag litatemque hominis convenientia! Cuius namque bonitatem credimus et u e r e m u r iustitiam; et quem amantissimum Servatorem,
sanguinis animaeque prodigura, redamamus, eumdem non e x h o r a bilem iudicem pertimeseimus: q u a r e tactorum con*cientia irepidis
o p u s o m n i n o d e p r e c a t o r e a c p a t r o n o qui e t m a g n a ad D e u m p o leat
g r a t i a , et b e n i g n i t a t e sit a n i m i t a n t a , n u l l i u s ut r e c u s e t d e s p e r a l i s simi p a t r o c i n i u m , a f i l i c t o s q u e i a c e n t e s q u in s p e m e r i g a t c l e m e n t i a e
d i v i n a e . I p s a p r a e ' l a r i s s i m a M a r i a : p o t e n s ea q u i d e m , Dei p a r e n s
o m n i p o t e n t h , sed, q u o d s pit d u l c i u s , facilis, p ^ r b e n i g n a , i n d u l g e n lissima T a l e m n o b i s p r a e s l i l i t D e u s , c u i , h o c ipso q u o d U n i g e u a e
sui m a l r e m elegit, mat-rno p l a n e i n d i d i t s e u s u s , a l i u d n i h i l s p i r a n t e s nisi a m o r e m e t v e n i a m ; t a l e m f a c t o s u o I e s u s C h r i s t u s o s t e n d i t ,
11) Act., xm,5.-(8) Luc. XXII, 43.[Si III. q. XXX. a. 1.4) loan. 1.17.
ENCICLIOAS
570
quum
filius
sponte
voluit:
talem de c r u c e p r a e d i c a v i t , q u u m u n i v e r s i t a t e m h u m a n i g e m ris
in
l o a n n e d i s c i p u l o , c u r a n d a m ei f o v e n d a m q u e c o m m i s i t ; t a l e m d e n i q u e
se dedit ipsa, q u a e earn
Filio r e h c l a m . m a g n o
inmensi
labores haereditatem, a
complexa
animo, materna
confestim coepit i m p e n d e r e . - T a r n c a r a e
in
fidelas
in o m n e s
roisericordiaa
moriente
ofKcia
consilium.
ab
s u m m a c u m laetitia s e n s e r u n t
e i s q u e o t d e f i x a e et d i s c u r r e n t e s , s a t i s a d m i r a r i n o n q u e u n t r e s l i t u t a e
h u m a n a e salutis inenarrabile o p u s , tam
tarum serie ccnlectum: tum vero
argumentis
a m o r e et gralia
exewpli et
communione
vol
dulcesque
e h r i s t i a ni h o m i n i s p e c t o r e
erumpens,
fide,
loquitur dissertissina.
m u s , cui Consilia e t o p e r a , i n t e g r i t a t e m
cxhiSercntur
fiducia
fidemque
ea,
Matri
est
recipia-
et poenitentiam, a n g o r e s
piene credamus;
quod
sanctissimae
et
omnes
t e n e t , f o r e ut, q u a e D e o m i n u s g r a t a a
indignis,
Non
quodam
ad M a r i a n i : q u o d n i h i l
a n l - q u i u s vel o p t a t i u s , q u a m ut n o s in e i u s tutelarli
ucunda spes et
cuiusque
nobis
commendata,
g r a t a q u u m m a x i m e el a c c e p l a . Q u a r u m v a n t a l e et s u a v i t a t e
sint
rerum,
uget,
dolorum
ndiunxerint.
Domino a Gabriele
Ar-
vo-
habet
adie-
etirutinctu
ab
eaiholico
bellicum instrumentum
ad hostes
fidei
debellando
quorum
invaserai
inmanes excitabat
praevali-
qua clandestina,
multas; teterrimo,
qua
Manichaeorum
errores, simulotionesque
c s e d e s et c a p i t a l e in E c c l e s i a m o d i u m n i m i s m u l t u m r e t e r e b a t .
minum
d i v i n a fide c a r e n t e s ,
iam erat
matrem:
Um-
et
fructuspielatis.
q u a n t u m a n i m u s c a p i i c o n s o l a t i o n e m . t a n t a e o s a e g r i t u d i n e d o l e ! qui'
Mariam ncque salutant neque habent
confirmat
s e n s e r u n t i t e m et d o c u e r u d l v e n e r a b i l e s E c c l e s i a e P a t r e s , o m n e s q u e
memoria omni
axardescit, spem
et
Ho-
p r a e s i d i i s c o n t r a p e r n i c i o s i s s i m a m t u r b a m e t i n s o l e n t e m vix
fidendum,
e o r u m q u e a m p l i u s j c o l e t m i s e r i a m q u i , fidei s a n c t a e q u u m s i n t p a r t i c i -
vires
arguere:
Per kanc
igitur, qua
proeellam, omnes
filii
Ecclesia
asperrime
e i u s pii f a c i l e v i d e n t
stringantur supplicandi
ir.columis
conflictatur,
malorum
q u a m s a n c t o officio a d -
niti d e b e a n l , u t e a e d e m
suplicationes
maximam
impiorum
ratione
efficacilatem
sint
fides.
labcfactatae et
perfraclae,
Similia multa a p u d
ricula
vel
beneficia
irapelrata,
aeque
recensquehistoria
pervagata
luculentissimis lestimonns
inslilula
Rosari,
aput
uerpata
si! e t frequentala c o n s u e t u d o .
Ma-
Mon-
tutit
q u o t a m q u a m fidei t e s s e r a e t
esse tuus
sumat
per te prcces,
Mariam
( t ) . - I s r a v e r o , da variis divinae
Malris colendae
quas et per se
l i o r e s e l illi g r a t i o r e s e s s e n o v e r i m u s , R o s a r i u m i d c i r c o
i n d i c a r e "place! i m p e n s e q u e
coronue
communi
formulis
ipsas
po-
nominatim
nomen
quod
ex o r d i n e
recolant
fideles
m y s t e r i a a u g u s t a si pia
et contemplentur,
t r a h e r e sita p o s s u n t turn a d
fidem
mirum
suslincndam . H o c eteniro m o d o
commentatione
quantum
adiument-
a l e n d a m et a b i g n o r a n z a
r o r u m p e s t e t u t a n d a m , turn e t i a m ad v i r t u t e m
aul eri
animi relevandam
o r a n t i s c o g i t a t i o et m o m o r i a ,
familia
liturp.
omnium
slatini ab
ordiues
divinae
Mairi,
q u i d a m insignibus modisque m u l i
esl, rala
ha-
s u r o m a d e b i t i ei c u l t u s
sodalltalibus constilutis,
allaribus
iues.c v.detur,
ded.catis,
domo
et
circumduclis
n u l l o so p o s s e meliore paclo
vel s a c r a s o l l e m n i a o r n a r e vel p a l r o c i n i u m e ! g r a t i a s
et
fidei
f e r u n t u r , in
N c q u e illud silenlio
dam
Dominac
nostrae
ipsiua
demeren.
de
in h a c
re
illustrai.
pietalis in q u a p i a m
hac ipsa
precandi
quamNempe,
gente
de-
consuetudine
in f o r m i d o l o s u m
Rosari!
institu-
salutari.
'x sacr.
commcmorat.
c e m p e r a d a m a v i t s i n g u l a r i t e r , e o f j u e p r i v a t i m et p u b l i c e , m
q u e in
(1)
titulis
vetus
magna
quae
civium
Enimvero
ad Mariam
Dominano n o s t r a m perfugiamus;
omnes
et
depulsa pe-
sunt,
salva q u a m p l u n m i s
satis
honoris locum
p r a e c l a r u m h a c nostra in
reslitulum
nihil
opus
est
late q u o r u r s u s
praelerita
et-
viguit
aelate
petisse.
aetate,
m h c o v m c a t . I d e m eo r e c t i u s e x i s t i t in e o h o n o r u m g e n e r e , q u i b u s
E c c l e s i a h o m i n e s ad ultimi b o n i a d e p t i o n e m p r o x i m e a d d u c i t . Ad
h o c e n i m m u n u s q u u m n a t a sit, p r e c i b u s s u i s p o s s e m u l t u m d e b e t
u t d i v i n a e i n illos p r o v i d e n t ' a e m i s e r i c o r d i a e q u e o r d o e x i t u m h s b e a t
e t p e r f ' i C t i o n e r o , a t q u e i t a h o m i n e s cum E c c ' e s i a e t p e r E c c l e s i a m
o r a n t e s , ea d e m u m i m p e t r a o t a t q u e o l t i n e n t q u a e Deus
omnipotcns
aule sae-ul'i
dUposu't
donare ( i ) Ad alta p r o v i d e n l i s D - i Consilia
m e n t i s . h u m a n a * a c i e s in p r a e e n t i a d e f i c i t : s e d e l i q u a p d o crit, q u u m
c a u s e s consecutionesque r e r u m Deo ipso ap*r.es p r o benigoit-ite
s u a m o n s t r a n t e , d i l u c i d u m }>atebit, o r a n d i m u n u s q u n n t o m in h o c
r e r u m g e n e r e vim h a b u a r i t u t i l i t a t e m q u e i m p e t r a n d i . i n d e e f f e c t u m
p s t e b i t , q u o d s e s e multi, in lan a d e p r a v a t i speculi c o r r u p t e l a , a inquinamento
carnis et
t e g r o s p r a e s t i t e r i n t a t q u e i n v i o l a t o s obomni
spi ritus, per fide Ues sanctificationem
U timore Dei (2 y, quod alii, in
eo c u m e s s e n t ut t b g i t i o i n d u J g e r e n t . illieo sibi t e m p e r a v e r i n t , e x
i p s o q u e p r i c u ' o et t n t a m i n b o n o s c c p c r i n i a c t u s virtulis; q u o d
p ro I a p s i s 8liis i m p u l s i o q u a e d a m p a r m o v e r i l a n i m u s u t e r i g e r e n t s e
et in c o m p l e x u m D i m i s e r e n t i s o c c u r r e r e n t . U s e e i g i t u r o m n e s
apud se perpendentes, fallaciis antiqui hostis etiam atque tliain o b s e c r a m u s n e c e d a n t , n e v e ulla o m n i n o c a u s a a s t u d i o c e s s e n t o r a n di; v e r u m in eo p e r s e v c r a n t e r c o n s i s t a n t , sine inter missione
consist a n e Prima sitillis cura de sumrao bono, aeterna o m n i u m salute,
d e q u e i n c o l u m i t a l e E c c l e s i a e e x p o s c e n d a : tum lioet c e t e r a b o n a ad
u s u m c o m m o d i t a t ' m q u e vitoe petanL a D e o , m o d o v o l u n t a t i s e i u s
a e q u i s s i m a e a c q u i c s c a n l , e i d e m p a r i t o r , o p t a t a vel c o n c e s s e r i l vei
a b n u e r i t , a g c n t e s g r a t i a s , b e n e f i c e n t i s s i m o p a t r i : ea d e n i q u e r e l i gione et petate cum Deo v e r s c n t u r , qua d e c i l maxima et oporlet,
q u a viri s a n c i i C o i i s u e v e r u n t e l i p s e e g i t s 8 n c t i s s i m u s R e d e r a p t o r et
M a g i s t e r n o s t e r , cuoi clamore ealido et lacrimis
|3,.
H i c o f f i c i u m el p a t e r n a c a r i t a s p o s t u l a i , ut in u n i v e r s o s E c c l e s i a e
filios n o n p r e c u m modo, s"d e t i a m p o e n i t e n t i a e s a n c t a e a l a r g i t o r e
h o n o r u m D e o s p i r i t u m i m p l o r e m u s : q u o d d u m loto a n i m o f a c i m u s ,
o m n e s e l s i n g u ' o s ad b a n c i p s a r o v i r t u t e m , c u m a l t e r a c o n j u n c t i s s i m a m , pari s t u d i o a d h o r t a m u ' * . S c i l i c e t f a c i t p r e c a t i o ut a n i m u s
s u s t e n t e t u r , i n s t r u a t u r ad f o r t i a , a d divina c o n s c e n d a t : facit p o e n i t e n l i a ut n o b i s m e t i p s i s i m p e r e m u s , c o r p o r i m a x i m e , g r a v i s s i m o , e x
v o l e r i r.oxa, r a t i o n i s l e g i s q u e e v a n g e l i c a e i n i m eo. Q u a e v i r l u t e s ,
p e r s p i c u u m est, a p t i s s i m e i n t e r s e c o h o e r e n t , i n t e r s e a d i u v a n t ,
c o d e m q u e u n a c o n s p i r a n t , ut h o m i n e m , coe!o i : a t u m , a r ^ b u s c a d u c i s a b s t r a h a n t e v e h a n ' q u e p r o p e m o d u m ad c e a l c s t e m cura Deo
c o n s u e t u d i n e m : fit c o n t r a , ut c u i u s a n i m u s c u p i d i t a t i b u s a e s t u e t
i l l e c e b r i s q u e sit e m o : I i t u s , i e i u n u s ille f a s t i d i a i s u a v i t a t e s rf r u m
c o e U s t i u m , n c q u e alia s i ' p r e c a t i o e i u s n i s i f r i g i d a vox e t l a n g u i d a ,
i n d i g n a sane q u a m Deus e x c i p i a t . S u n t a n t e oculos exerapla p o e nitsnliae hominum sanctorum, q u o r u m preces et obsecrationes, ea
(1) S. Th. IMI, q. LXXXil, a. 2, es
i p s a c a u s a , m a g n o p e r e Deo p l a c u i s s e a l q u e e l i o m ad p r o d i g i a v a l e s s e s a c r i s l a s t i s d o c e m u r . M c n t e m Ili ci a n i m u m l i b i d i n e s q u e
assidue regebant doraabanl: doctrinae Chrisii Eeclsiaeque eius
d o c u m e u t i s a c p r a e c e p t i s s u m m a s o l e b a n t c o n s e n s i o n e el e m i s s i o n e a d h a e r e s c e r e ; v e l i e n o l l e n i h i l , nisi Dei n u r a i n e e s p l o r a l o ,
nihil q u i d q u a m a g e n d o s p o e t a r e , nisi c i u s g l o r i a e i n c r e m e n t i ; c u p i d i t a t e s a c r i l e r c o e r c e r e el f r a n g e r e , c o r p u s d u r e i n c l e m c n l e r q u e
h a b e r e , i u c u n d i s r e b u s n e q u e iis noxiis virlutis gratia abstinere.
Q u a r e m e r i t o p o l e r a n t . q u o d P a u l u s A p o s t o l u s d e s e , i d e m ipsi u s u r p a r e : nostra autem concersalio
in coelis est ( l i : e a m d e m q u e o b e a u s s a m t a n t u m i - i o r - t i n - e o r u m o b s e c r a t i o n i b u s ad p r o p i t i a n d u m
c x o r a n d u m q u e D c u r a e f f i c a c i t a t i s N o n o m n e s o m n i n o p o s s e odoo
n e e d e b e r e a p p a r e l : a l l a m e n u t c o n s e n t a n e a sibi a f f l i c l a t i o n e v i t a m
m o r e s q u e s u o s u n u s q u i s q u e c a s t i g e t , r a t i o n e s id e x i g u n t i u s t i t i a e
d i m i s e , cui s s l i s d e c o r o m i s i s f a c i e n d u m r e s l r i c t c e s t : p r a c s t a l
a u l e m v o l u u t a r i i s , d n m vita s i t . id f e c i s s e poer.is, u n d e v i r l u t i s p r o e m i u m a c c e d a ! . - A d h a e c , q u a n d o in m y s t i c o C h r i s t i c o r p o r e , q u a e
est E c c l e s i a , o m n e s t a m q u a m m e m b r a c o a l e s c i m u s e t v i g e m u s , h o c ,
Paulo auctore, consequitur, ut, q u e m a d m o d u m laetanti qua de r e
m e m b r o m e m b r a cetera c o l l a e t a n t u r , ita p a r i t e r dolenti condoleant,
h o c e s t c h r i s t i a n i s f r a t r i b u s , vel a n i m o a e g r s voi c o r p o r e , f r a l r e s
u l t r o s u b v e n i n n l , e t , q u a n t u m in ipsis e s t , c u r a l i o n e m a d h i b e a n t :
Pro inoicem sollicita sint membra.
Et ai quid pattur
unum
membrum, compatiuntur
omnia membra; sceglonotur
unum
membrum,
congauder.l omnia membra.
Vos antera cstis corpus Christi et
membra de membro (2 . In h o c a u l e m c a r i t a t i s s p e c i m i n e . u t q u i s C h r i s t i
e s e m p l o i n s i s t e n s , q u i v i t a m ad o m n i u m n o s t r u m r e d i m e n d a p e c c a t a
i m m e n s o a m o r e p r o f u d i t , l u e n d a s i b i s l i o r u m a d m i s s a t u s c i p i a t , in
h o c d e m u m illud c o n t i n e t u r m a g n u m vinculum perfectionis, quo
lideles i n t e r sese et cum coelestibuscivibus arclissimeque cum Deo
i u n g u n t u r . A d s u r a m a m , s a n c t a e p o e n i t e n t i a e a c t i o lam v a r i a
atque industria est t a m q u e lale pertinet, ut eam quisque, pia modo
et alacri voluntate, p e r f r e q u e n t i possi! n c c laboriosa facultate excrcere.
R e s t a i , V c n e r a b i l e s F r a t r e s , u t , q u a e v e s l r a est g i u g u l a r i ! e t
e x i m i a q u u r a in s a n c l i s s i m a m Dei M a t r e m p i e t a s t u m in c h r i s l i a n u m gregem caritas el sollertia, commonilionis hortationisque Nostras exitum, opera veslra, p e r q u a m optimum, Nobis pollieeamur;
geslitquo animus fruclus eos, quos pluries splendide declarala c a Iholic'orum in M a r i a m r e l i g i o t u l i t , iam n u n c l a e t i s s i m o s u h c r r i m o s q u e praecipere. Vobis igitur et v o c a n t i h u s et excilantibus et
p r a e e u n t i b u s , lideles, h o c p r a e s e r t i m p r o x i m o m e n s e , a d a r . i s s o l lemnes augustae Reginae et bonignissimae Matris conveniant conc u r r a u l , a t q u c m y s i i c a ei s e r t a , a c c e p l i s s i m o R o s a r i i r i t u , i l i o r i m
m o r e c o n t e x a n t et p r a e b e a n l i n t e g is p o r N o s a l q u e r a t i s , q u a e
a ) PHilIp III, 20.-12) I Corinth, XII, 25-27.
a n t c h s c in h a c r e a N o b i s m e t i p s i s p r a e s c r i p t a e d i t s e t d o n a i n d u l g e n c e s a c r a e c o n c e s s a ( l ) . - Q u a m p r a e c l a r u m e t q u a n l i e r i l , in
u r b i b u s , in p a g i s , in villis, t e r r a m a r i q u e , q u a c u m q u e p a t e t c a l h o orlj s
' ' m u l l a P i o r u i c e n t e n a millia, sociatis l a u d i b u s f o e d c r a lisque precious, una m e n t o e t v o c e singulis horis Mariam c o n s a l u l a r e , M a r i a m i m p l o r a r e , p e r M a r i a m s p e r a r e o m n i a ! A b ipsa
o m n e s fidenles c o n t e n n a r , t ut. e x o r a t o F i l i o , a b e r r a n t e s n a l i o n e s
ad Christiana r e d e a n t i n s t i l u t a e t p r e c e p t s , in q u i b u s s o l u t i s p u b l i c a e h r m a m e n t u m c o n s i s t . ! , u n d e et c x p e l i t a c p a c i s c t v e r a e b c a t i 13,13 C0 18
P
e f f l o r e s c i l . Ah i p s a co i m p e n s i u s c o n l e n d a n t , q u o d bonis
o m n i b u s e x o p t a s i s s i m u m e s s e d e b e t , ut Eeciesia m a t e r l i b e r t a t e
p o t i a t u r t r a n q u i l l e q u e f r u a l u r s u a ; q u a m n o n alio ilia r e f e r l nisi ad
s u m m a s h o m i n u m p r o c u r a n d a s r a t i o n e s , a q u a singulll et c i v i t a t e s
n u l l a u s q u a m d a m n a , p l u r i m a o m n i t e m p o r e e t m a x i m a beneticia
senscrunt.
l a m vobis, Venerabiles Fratres, a d p r e c a n l e sacratissimi Rosarii
R e g i n a , l a r g i a t u r D e u s m u n e r a b o n o r u m c o e l e s t i u m , u n d e ad p a r t e s
p a s l o r a l i s officii s a n c l e c b c u n d a s auxilia et v i r e s s u p p e t a n t , in d i e s
a m p l i o r a : c u i u s rei e s t o a u s p i c i u m ct p i g n u s Apostolica I i e n c d i c t i o ,
qu-.ro vobis ipsis et c l e r a et p o p u l i s c u i u s q u c v e s t r u m c u r a e c o n c r e dilis p e r a r o a n t e r i m p e r t i m u s .
D a t u m R o m a e a p u d S . P e t r u m die x x n S e p t e m b r i s annoMDCccxci,
Pontificatus Nostri Decimoquarto.
LEO PAPA. XIII.
(1) Ofr. Up. Encycl. Seprcm Apostohltit, Hie 1 sept. an. SinCCCLXXXIll: Ep. Encyel. Superiore anno, die XXX aub-. aa. MDOOOLXXXIV, Deere:. B. H. C. Iniir plurimi*, ilieXXaog an. MDCCCLXXXV: Ep. Eccycl. ( ^ ^ r f t i t j die XV atan. MDCCCLXXXIX.