Generalitat de Catalunya

Consell Escolar de Catalunya

Document 1/2015

Les tecnologies mbils als

centres educatius

Document aprovat pel Ple del Consell Escolar

de Catalunya el 4 de mar de 2015

@consescat
#LTMACE

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

ndex

1. Introducci ............................................................................................................................. 3

2. Les tecnologies digitals a leducaci ...................................................................................... 4

3. La competncia digital ........................................................................................................... 6

4. Els dispositius mbils i laprenentatge ................................................................................... 8

5. Orientacions per a poltiques de centre .................................................................................10

6. Annex....................................................................................................................................13

Referncies...............................................................................................................................16

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

1. Introducci

(1a) El Consell Escolar de Catalunya, rgan superior de participaci de la comunitat educativa

de Catalunya, t, entre daltres, la missi destudiar com millorar ladequaci de lensenyament
a la realitat social, aix com formular per iniciativa prpia propostes relacionades amb la seva
qualitat. Dacord amb aquestes funcions, aquest document fa referncia a la necessitat de
compatibilitzar la utilitzaci de les tecnologies mbils en les activitats densenyament i
aprenentatge amb el bon s daquests dispositius dins els centres educatius de manera que se
naprofiti al mxim el potencial i que la convivncia surti enfortida.
(1b) En aquest document sempra lexpressi tecnologies mbils per designar principalment
els telfons mbils intelligents (smartphones), dispositius digitals fcilment transportables que
permeten accedir a Internet, que tenen funcionalitats multimdia, que es poden emprar en un
gran nombre dactivitats de processament i comunicaci dinformaci, que habitualment sn
propietat dun individu ms que no pas duna instituci i que sn usats a criteri personal i sota el
seu control. Tanmateix, tal com assenyala lestudi Policy guidelines for Mobile learning de la
UNESCO [1], lexpressi tecnologies mbils tamb inclou, a ms dels telfons, altres dispositius
com tablets (tauletes tctils), e-readers (lectors de llibres electrnics), reproductors porttils
dudio i consoles de jocs. Lelevada dinmica de la tecnologia fa que aquesta relaci
evolucioni de manera continuada en prestacions i tipus de productes, com ho demostren els
emergents dispositius wearable.
(1c) Lamplssima i rpida incorporaci de les tecnologies mbils en tots els mbits dactivitat
personal, social i econmica obliga a redefinir sistemes i procediments, a repensar estratgies i
models de treball i dactivitat i, fins i tot, a crear nous codis de conducta i de relaci. Leducaci
no s en absolut aliena a aquest fet. Situacions noves i canviants plantegen reptes que shan
dafrontar amb esperit constructiu i pensant en les conseqncies i implicacions futures de les
decisions actuals.
(1d) Lenorme presncia social de la tecnologia s ben manifesta a la llar. En termes generals,
en una generaci lequipament ha passat de la inexistncia de material informtic a comptar
amb mltiples dispositius: ordinadors fixos i porttils, tauletes, telfons mbils i fixos, consoles i
altres aparells digitals, inclosos els televisors connectats a Internet. Infants i adolescents troben
absolutament natural un entorn que per als ms grans s en bona part sobrevingut i els exigeix
un esfor de comprensi i adaptaci. Leducaci dels fills i filles en relaci amb les tecnologies
de la informaci i la comunicaci ha esdevingut una necessitat, oims quan pares i mares sn
els primers educadors i els responsables legals del capteniment dels menors dedat.
(1e) La penetraci de tecnologies mbils a la societat, el seu s generalitzat per part de la
poblaci i dels joves en especial, la potncia de les funcionalitats i limpacte de les aplicacions,
3

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

aix com la proliferaci de normatives i iniciatives reguladores a diversos nivells, posen de

manifest, a criteri del Consell Escolar de Catalunya, la convenincia de plantejar i fer pbliques
diverses consideracions sobre aquesta temtica. En aquest sentit, el present document pretn
en primera aproximaci aportar orientacions i elements de reflexi que puguin ser dutilitat a la
comunitat educativa a lhora de bastir solucions adequades i satisfactries als reptes que
planteja la ubiqitat de les tecnologies mbils en els centres educatius.

2. Les tecnologies digitals a leducaci

(2a) El Consell Escolar de Catalunya va dedicar a les tecnologies digitals en leducaci la XXII
Jornada de reflexi, en la qual va valorar les mltiples repercussions que tenen en prcticament
tots els mbits de la vida i lactivitat escolar. El document de conclusions Limpacte i la
contribuci de les tecnologies digitals en leducaci, aprovat per unanimitat pel Ple del Consell
[2], cont nombroses consideracions sobre la tecnologia i les seves implicacions que poden ser
tils a la comunitat educativa davant la inajornable necessitat de conceptualitzar la incidncia
de les tecnologies digitals mbils i de bastir solucions constructives i profitoses.
(2b) En aquest document, el Consell Escolar de Catalunya assenyala que s una dada
histricament constatable que laplicaci de qualsevol nova tecnologia comporta en graus
diversos la reconstrucci de les regles socials, de les institucions, dels rols de les persones i de
les seves relacions amb lentorn, el qual, recprocament, tamb es modifica pels efectes de la
tecnologia. Aix va succeir a escala planetria amb lagricultura, la impremta, lelectrificaci i
ara est succeint amb Internet i les tecnologies digitals [2] (punt 12). Les tecnologies mbils en
general i, en particular, la seva aplicaci educativa i la integraci en la vida dels centres
densenyament, sinsereixen plenament en aquesta dinmica, a la qual donen una acceleraci
sense precedents. Aquesta s una realitat que tots els centres educatius i tots els professionals
de leducaci han de confrontar.
(2c) El Consell, en aquest mateix document, recull que la histria social de la tecnologia
demostra que el desenvolupament tecnolgic s un procs alhora cientfic, econmic, social i
cultural, de manera que la tecnologia s un element intrnsec de la societat i no quelcom extern
que, si b t impacte en la societat, s segregable i es pot graduar a voluntat [2] (punt 13).
Tecnologia i societat no sn entitats independents sin que tenen una relaci simbitica, que no
s controlable externament. El fet que les tecnologies digitals shagin incorporat a lactivitat dels
centres educatius s un exemple paradigmtic de la relaci intrnseca que hi ha entre
tecnologia i societat.
(2d) En aquest marc, les tecnologies mbils constitueixen una part creixent i cada cop ms
significativa de les TIC en leducaci. La incorporaci de ls de dispositius mbils a la vida
quotidiana de nens i adolescents s una realitat que requereix ser abordada des de vessants
diversos de la vida escolar que van de la convivncia i els valors tics i ciutadans als aspectes
4

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

tcnics, al currculum i a laprenentatge al llarg de la vida. Tamb sha dabordar en lmbit

familiar, per la qual cosa disposar dinformaci, criteris i pautes de reflexi, com les que
proposa el document Com timpliques en leducaci digital dels teus fills i filles? Guia per a
famlies de lAjuntament de Barcelona [3], pot ser de molta utilitat a lhora de plantejar en el si
de la famlia ls dels dispositius mbils, les xarxes socials i Internet. Professors i professores, a
banda que puguin ser tamb pares o mares, poden beneficiar-se daquestes reflexions.
(2e) Davant la necessitat de conduir aquesta realitat de la manera educativament ms profitosa
per als alumnes, la utilitzaci de les tecnologies digitals mbils en els centres educatius ha de
tenir en compte la legislaci vigent, partint de la base, que tots els membres de la comunitat
escolar tenen el dret a una bona convivncia i el deure de facilitar-la (article 7.1 de la Llei
deducaci de Catalunya [4]). Tamb s pertinent posar de relleu el paper de les tecnologies
mbils amb relaci als segents principis especfics pels quals, segons la LEC, es regeix el
sistema educatiu: La capacitaci cultural, cientfica i tcnica que permeti als alumnes la plena
integraci social i laboral (article 2c); Lhabilitaci per a laprenentatge permanent (article 2d);
La competncia per a la utilitzaci autnoma i creativa dels sistemes digitals (article 2h), i La
competncia per a lanlisi i la contrastaci de tota la informaci, sigui quin sigui el mitj de
transmissi (article 2i).
(2f) En el decurs de la darrera dcada, mltiples informes internacionals han coincidit a
destacar el paper estratgic de les tecnologies digitals per al desenvolupament econmic,
social i educatiu i el seu paper fonamental en la creaci de coneixement, laprenentatge continu
i la formaci permanent. Lesmentat informe Policy guidelines for Mobile learning estableix una
srie de directrius sobre la integraci dels mbils als sistemes educatius, i proporciona
exemples de projectes que sestan duent a terme a diferents pasos. En aquest informe es fa
especial referncia a laprenentatge continuat: Els dispositius mbils faciliten laprenentatge
perqu eliminen les fronteres entre leducaci formal i la no formal. Amb un dispositiu mbil, els
alumnes poden accedir fcilment a material complementari per aprofundir en els conceptes
exposats pels professors. En una lnia semblant, la Comissi Europea ha considerat en
diverses ocasions laprenentatge mitjanant les tecnologies mbils com una de les
competncies clau per al futur [5] [6], i el Banc Mundial, fent referncia a la desconnexi entre
els centres educatius i les vides dels alumnes quan en sn fora, tamb ha assenyalat el gran
potencial de laprenentatge mitjanant dispositius mbils per relacionar els aprenentatges
formals i no formals [7].
(2g) El Govern de Catalunya ha impulsat en els darrers anys una Agenda Digital [8], en la qual
sexplicita i concreta un conjunt destratgies per al desenvolupament de les TIC, en coherncia
amb lAgenda Digital per a Europa i el programa per a la innovaci Horitz 2020. Lobjectiu de
lAgenda s promoure un creixement distribut, integrador i sostenible de les TIC per tal que
contribueixin a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i la competitivitat. Avanar vers
lassoliment daquest objectiu requereix un gran i continuat esfor educatiu que ha dimplicar
tots els agents del sistema i que necessriament ha dincorporar les tecnologies mbils en els
processos densenyament-aprenentatge.
5

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

(2h) La Llei deducaci de Catalunya estableix que Els centres educatius disposen dautonomia
en els mbits pedaggic, organitzatiu i de gesti de recursos humans i materials (article 90.1).
Lautonomia dels centres sorienta a assegurar lequitat i lexcellncia de lactivitat educativa
(article 90.3), per a les quals cada centre educatiu pot determinar els recursos que necessita i
definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu (article 90.2). Aix, els centres
educatius i els seus professionals sn els responsables reals i ltims de la visi de la tecnologia
al servei dels aprenentatges i de lorientaci que sadopti vers la integraci pedaggica dels
dispositius mbils.
(2i) La regulaci de ls dels mbils dins els centres educatius ha de respectar el que determina
la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia [9],
que estableix que Qualsevol infant o adolescent t dret a sser considerat un ciutad o
ciutadana, sense altres limitacions que les establertes explcitament en la legislaci vigent per a
les persones menors dedat, i a sser protagonista de la defensa dels seus drets (article 53.1).
La prohibici indiscriminada de ls de tecnologies mbils en els centres per part dels alumnes
pot constituir una restricci daquest dret.
(2j) La recerca al voltant de ls educatiu dels dispositius mbils s un mbit daparici recent
que comena a focalitzar estudis dorganitzacions educatives, universitats i grups de recerca,
amb la finalitat de conixer laccs, ls i les oportunitats pedaggiques que obren les
tecnologies mbils, les dinmiques organitzatives que emergeixen en els centres, la implicaci
parental al voltant de les comunicacions, la seguretat i laprenentatge i tamb el seu impacte en
la connexi entre lescola i lentorn. Projectes com Net Children Go Mobile [10], Mobile
Opportunities for Children [11] i Menores de Edad y Conectividad Mvil en Espaa: Tablets y
Smartphones [12] aporten informacions rellevants i perspectives de futur sobre un camp
enormement dinmic i haurien de ser referncia per a la reflexi de tota la comunitat educativa.

3. La competncia digital

(3a) Tal com assenyala el document esmentat del Consell Escolar de Catalunya, la capacitat
dintegrar de manera ordenada i sensata les tecnologies digitals en les activitats
densenyament-aprenentatge es configura com un element clau del desenvolupament de les
competncies necessries perqu els estudiants continun aprenent de manera autnoma al
llarg de la vida, objectiu del tot imprescindible en una societat cada cop ms basada en el
coneixement. Que els alumnes acabin els estudis amb ganes de continuar aprenent i la
capacitat de fer-ho constitueix un actiu social i individual de primera magnitud [2] (punt 26).
(3b) Els articles 58 i 59 de la LEC estableixen que, tant en leducaci primria com en
leducaci secundria obligatria, shan de desenvolupar en el nivell adequat les competncies
necessries per a ls de les tecnologies. Conseqentment, el Departament dEnsenyament ha
6

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

identificat les competncies bsiques de lmbit digital que han dassolir els alumnes de
primria i de secundria [13]. Aquestes competncies shan classificat en quatre grans mbits:
instruments i aplicacions, tractament de la informaci i organitzaci dels entorns de treball i
aprenentatge, comunicaci interpersonal i collaboraci, i ciutadania, hbits, civisme i identitat
digital.
(3c) Algunes de les competncies que han dassolir els alumnes, tant de primria com de
secundria, sn especialment rellevants amb relaci a ls correcte i efica dels dispositius
mbils. A tall dexemple es poden esmentar les segents: seleccionar, configurar i programar
dispositius digitals segons les tasques a realitzar (competncia digital 1); utilitzar les
aplicacions bsiques dedici dimatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de
documents digitals (competncia digital 3); participar en entorns de comunicaci interpersonal
i publicacions virtuals per compartir informaci (competncia digital 7), o actuar de forma
crtica i responsable en ls de les TIC, tot considerant aspectes tics, legals, de seguretat i
didentitat digital (competncia digital 11) [13].
(3d) Lassoliment de la competncia digital de lalumnat va lligada de manera directa amb la
competncia digital del professorat. Les habilitats que els alumnes han dassolir a la seva
escolaritat obligatria han de ser afavorides per activitats daprenentatge condudes per
professors que tamb compten amb aquestes habilitats. Els documents propis dels centres
(projecte educatiu, pla TAC, normes dorganitzaci i funcionament) han de potenciar ls de les
tecnologies digitals per a laprenentatge per tal dassegurar lassoliment daquesta competncia.
En aquest sentit, la formaci del professorat i lassessorament i el suport als centres han de
tenir un paper rellevant i continuat en el desplegament de la competncia digital.
(3e) Lassoliment de la competncia digital es veu afavorida pels aprenentatges significatius i
motivadors per als alumnes que les tecnologies mbils fan possible. Per tal destimular el
professorat i els centres a actuar en aquesta lnia, el programa mSchools [14] de la Fundaci
Barcelona Mobile World Capital (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Fira de
Barcelona i GSMA) dna suport a activitats innovadores com, entre daltres, el disseny
daplicacions mbils per part dels alumnes destinades a bastir solucions dels problemes del seu
entorn (assignatura mobilitzem la informtica de 4t dESO [15]) o la georeferenciaci de punts
dinters en un mapa collaboratiu del patrimoni material i immaterial catal (Mobile History Map
[16]), obert a la participaci de tots els centres educatius de Catalunya. Aquest programa s un
exemple rellevant de cooperaci entre escola i societat que posa de manifest molts aspectes
positius de ls educatiu de les tecnologies mbils i de la seva incidncia en el
desenvolupament de la competncia digital. Tamb exemplifica la motivaci i el comproms
dels alumnes amb laprenentatge.

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

4. Els dispositius mbils i laprenentatge

(4a) Lincrement de ls dels mbils entre els adolescents s una realitat inqestionable. Una
enquesta de lany 2014 de lINE referida a les noies i nois espanyols dentre 10 i 15 anys posa
de manifest lalt nivell de presncia dels mbils en aquest collectiu. En concret, als 10 anys, un
24% dinfants t telfon mbil; als 12, un 64%; als 14, un 86%, i als 15 anys, sarriba al 90%.
[17] Dades agregades de Catalunya daquest estudi per a la mateixa franja dedat i el mateix
any indiquen que el 58% dinfants i adolescents, prcticament tres de cada cinc, disposen de
telfon mbil. A ms, hi ha indicis daugment accelerat daquest percentatge, amb la qual cosa
la possibilitat de materialitzar el potencial educatiu de la tecnologia creix contnuament, si b
amb desigualtats que cal detectar i palliar tan aviat com sigui possible.
(4b) En termes generals, el nen o ladolescent disposa dun dispositiu mbil i el porta al centre
perqu els seus pares ladquireixen i en sufraguen els consums. Aix comporta una
autoritzaci, si ms no implcita, del seu s que s alhora un atorgament de confiana i una
invitaci a la responsabilitat. Si hom vol que nois i noies aprenguin a ser responsables, ls de
tecnologies digitals i en particular de tecnologies mbils els dna oportunitats de ser-ho: fer
servir les tecnologies per aprendre s una manera ptima dexercir aquesta responsabilitat,
amb la qual les famlies hi estarien generalment dacord.
(4c) Que els pares adquireixin dispositius mbils per als seus fills tamb pressuposa una
acceptaci tcita dels seus riscos o inconvenients, tot i que puguin no ser-ne del tot conscients.
Un aspecte que s possible que els pares i tutors legals ignorin s que els menors de 14 anys
han de comptar amb el seu consentiment per facilitar dades personals a tots aquells serveis
dInternet que impliquen identificaci de lusuari, com ara correu electrnic, missatgeria
instantnia o xarxes socials (article 13 del Reglament que desenvolupa la Llei orgnica
15/1999, de protecci de dades de carcter personal). La responsabilitat del mal s daquests
serveis per part de menors de 14 anys recau legalment en els pares o tutors que nhan
autoritzat ls. Totes aquestes realitats han de ser tingudes en compte pels centres educatius a
lhora de planificar i actuar.
(4d) El potencial dels dispositius mbils per dur a terme activitats relacionades amb
laprenentatge s molt elevat, ja que possibilita la realitzaci de certes operacions especfiques
que daltra manera no seria possible dur a terme (per exemple, cercar en temps real informaci
multimdia sobre qualsevol assumpte o fer activitats que comportin geolocalitzacions), les fa
ms simples (enregistraments) i permet realitzar-les en qualsevol lloc (aprenentatge fora de
laula). Amb els dispositius mbils s a labast de la majoria dels alumnes realitzar simulacions
o clculs, capturar informaci i dades en temps real, redactar notes rpides, consultar
diccionaris, visionar o escoltar enregistraments musicals, crear i programar aplicacions,
controlar dispositius i efectuar altres operacions de manera immediata. El repte educatiu s
aprofitar totes les possibilitats de processament i comunicaci dinformaci daquests
dispositius per tal dintegrar-los amb normalitat als aprenentatges i lactivitat acadmica.
8

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

(4e) Les iniciatives del professorat i dels centres educatius al voltant de ls dels dispositius
mbils a les aules sn cada cop ms freqents i recullen projectes, experincies i activitats que
aprofiten el potencial que aquests dispositius proporcionen als processos densenyament i
aprenentatge. La secci 6 (Annex) daquest document presenta de manera sumria alguns
centres que exemplifiquen aquesta tendncia. Un testimoni de labast creixent daquestes
activitats sn els premis Mobile Learning Awards, dins del programa mSchools, que reconeixen
experincies educatives reeixides i treballs dalumnes al voltant de ls de dispositius mbils als
centres educatius. [18]
(4f) Els dispositius mbils, pel fet de ser habitualment propietat dels seus usuaris i ats que
aquesta tecnologia permet recopilar informaci personal, ofereixen grans possibilitats
dadaptaci a les necessitats individuals i, per tant, sn tils per als processos de
personalitzaci de laprenentatge. Aix, per exemple, hi ha aplicacions de telfons mbils i de
tauletes que permeten seleccionar la dificultat dels textos per a activitats de lectura segons la
competncia de lusuari. Tamb es pot presentar informaci en funci de lestil daprenentatge:
un alumne amb bona memria visual i inters pels mapes podria rebre la informaci mitjanant
un atles interactiu manipulable per pantalla tctil; en canvi, a un altre alumne la mateixa
informaci li pot ser ms entenedora en forma de grfic cronolgic amb enllaos a vdeos
informatius i fonts primries. Les tecnologies mbils, pel fet de ser molt fcils de transportar i
relativament accessibles en termes de cost, amplien considerablement les possibilitats de
personalitzaci interactiva a labast del sistema educatiu.
(4g) Les tecnologies mbils a laula poden simplificar la retroacci i lavaluaci, perqu
proporcionen indicadors de progrs immediats a professors i alumnes. Una resposta interactiva
instantnia pot permetre detectar amb rapidesa dificultats de comprensi i facilitar la revisi de
conceptes. A ttol dexemple, hi ha aplicacions matemtiques per a dispositius mbils que
ajuden a resoldre problemes pas a pas. Altres aplicacions permeten que els professors
distribueixin qestionaris breus per assegurar que els alumnes hagin assolit una determinada
tasca, per exemple, la lectura, perqu poden ser corregits al moment i, si es desitja, els
resultats es poden incorporar en un registre acadmic. Lautomatitzaci de determinades
tasques logstiques de correcci pot permetre al professorat dedicar ms temps a atendre
directament els alumnes. Aquest tipus daplicacions poden contribuir a fer que tasques, proves i
avaluacions serveixin per millorar laprenentatge en lloc de limitar-se a proporcionar dades per
a lavaluaci sumativa.
(4h) La integraci de les tecnologies dampliaci de text, transcripci de veu, detecci de la
ubicaci i lectura de textos als dispositius mbils afavoreix laprenentatge dels alumnes amb
necessitats educatives especials. Per als alumnes amb dficits visuals hi ha aplicacions
gratutes que fan possible que la cmera del dispositiu mbil llegeixi textos en veu alta.
Alumnes amb dislxia poden emprar textos reformatats en dispositius digitals de pantalla petita
per millorar la velocitat i la comprensi. En definitiva, el ventall daplicacions educatives de les
tecnologies mbils per a tot tipus de necessitats educatives sembla tenir com a lmits nicament
els que imposi la imaginaci.
9

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

5. Orientacions per a poltiques de centre

(5a) Els dispositius mbils sn incomparablement diferents a qualsevol altre recurs que mai
abans hagin utilitzat els alumnes o hagi estat a disposici dels centres educatius. Aquesta s
una realitat que els centres hauran de tenir present en les previsions que facin respecte als
telfons mbils i altres instruments digitals de tipus personal. Ls de dispositius mbils
requereix que els centres educatius estableixin pautes clares, factibles, que els propis alumnes
comparteixin i puguin ajudar a aplicar i actualitzar. Lalt potencial educatiu dels mbils ha de ser
encarrilat positivament als centres educatius i evitar sobretot que esdevingui un mbit de
confrontaci entre alumnes i professors. En tot cas, els centres han de ser conscients de la
necessitat de tenir una visi adaptable i proactiva, oberta a incorporar nous coneixements i
pautes dactuaci i reflectir-les en les seves normes de funcionament i organitzaci.
(5b) Les previsions que els centres educatius facin respecte a ls dels mbils han de tenir
present que en molt pocs anys sha creat una societat que espera, i sovint dna per
descomptada, la comunicaci immediata. Atenent a realitats i circumstncies situades fora de
labast dels centres, aquests han de ser sensibles al fet que molts pares poden pensar que els
seus fills o ells mateixos sn vulnerables si no disposen de la possibilitat de comunicar-se.
Correspon al centre, si escau dacord amb les famlies, lorganitzaci efectiva daquesta
possibilitat segons les normes de convivncia establertes pel centre.
(5c) En el marc del projecte educatiu, els centres han dexplicitar la seva visi i les seves
previsions sobre el paper de les tecnologies digitals. En aquest sentit, pot ser til la reflexi del
Consell Escolar de Catalunya que probablement res no aconseguir impedir que la major part
de lalumnat continu incrementant ls de les tecnologies per al lleure, laprenentatge, la
informaci i la comunicaci [2] (punt 25), perqu per als alumnes aquestes constitueixen una
eina de relaci imprescindible i un instrument socialment irrenunciable [2] (punt 26). Atesa
aquesta situaci, installar-se en una visi esttica de leducaci aliena a aprofitar el potencial
de les tecnologies mbils i no afrontar de manera decidida i positiva aquest fet pot contribuir a
eixamplar la distncia entre la realitat de lalumnat i el sistema educatiu. La falta dassumpci
de les tecnologies en lmbit educatiu pot causar perjudicis en termes personals, socials,
econmics i, a la llarga, de capacitat collectiva daprofitar de manera creativa les tecnologies
digitals.
(5d) Larticle 20 de la Llei deducaci de Catalunya defineix la carta de comproms educatiu, en
el marc del projecte educatiu del centre, com el document que expressa els objectius
necessaris per assolir un entorn de convivncia i respecte per al desenvolupament de les
activitats educatives i els compromisos que cada famlia i el centre savenen a adquirir en
relaci amb els principis que la inspiren. Aquest mateix article indica que, per mitj de la carta
de comproms educatiu, sha de potenciar la participaci de les famlies en leducaci dels fills i
filles. Per tant, a travs daquest document es poden fer alumnes i famlies partcips de les
10

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

normes ds dels dispositius mbils com a part de les normes de convivncia del centre
educatiu [19] .
(5e) Ls disruptiu dels dispositius mbils al centre educatiu pot ser considerat com una manca
de respecte a la convivncia, i en aquest sentit les normes dorganitzaci i funcionament
haurien dincorporar previsions clares i proporcionades a la naturalesa dels fets, que poden
anar de linoport avs sonor que molesta fins a accions com el ciberassetjament i la vulneraci
del dret a la intimitat i a la prpia imatge. El ciberassetjament maltractament entre iguals
mitjanant instruments digitals de comunicaci mereix una especial atenci per la seva
gravetat i potencials conseqncies. El Departament dEnsenyament ha posat a disposici de
la comunitat educativa instruments per facilitar la reflexi del professorat amb els alumnes en el
si del grup-classe, aix com protocols dactuaci especfics per a primria i secundria en els
casos ms greus. Les famlies disposen tamb de recursos per saber qu s el
ciberassetjament, com detectar si el fill o filla el pateix i com collaborar amb el centre educatiu
per fer-hi front.
(5f) La prohibici total dels dispositius mbils al centre educatiu per evitar potencials
problemtiques es contradiu amb els objectius curriculars vinculats a lassoliment de la
competncia digital, els aprenentatges en general i la capacitat daprendre al llarg de la vida.
Saber utilitzar responsablement els dispositius digitals s alhora un contingut curricular i una
competncia a adquirir, de la qual no es pot privar lalumnat. Conscients daquesta realitat,
molts centres educatius de Catalunya reflecteixen de manera proactiva ls dels dispositius
mbils al projecte educatiu i als diversos documents del centre.
(5g) Els alumnes, com a usuaris conscients dels dispositius mbils han de conixer qu es pot
fer i qu no, desenvolupar pautes de comportament responsable, segur i legal i, si escau, donar
compte de les seves accions. En aquest sentit, la incorporaci dels dispositius mbils als
centres educatius ofereix una oportunitat nica de presentar orientacions sobre el seu bon s i
darticular la conversa dalumnes i professors sobre aquest tema. A ms, a travs dels
mecanismes de participaci establerts als centres, les famlies poden ser convidades a formar
part daquest dileg i, alhora, aprofitar locasi per implicar-se en activitats formatives conjuntes
amb relaci a la temtica digital, les seves oportunitats i repercussions.
(5h) Lexemplaritat del professorat s un component essencial de tota praxi reeixida. Ls dels
mbils dins de les installacions dun centre educatiu per part de tots els membres de la
comunitat escolar ha de ser coherent amb els principis i normes establerts. Per tant, normes
similars a les que regeixin per a lalumnat tamb han de ser assumides pel professorat i les
persones presents en el recinte del centre. Lexemple del professorat sestn a la seva actitud
davant la tecnologia, ls que en fa i limpuls que li dna.
(5i) Els dispositius digitals mbils han esdevingut instruments imprescindibles en les activitats i
les relacions de les persones i les organitzacions, i tot sembla indicar que ho seran molt ms en
el futur. La relaci entre alumnes, famlies, professorat i la instituci educativa, de la qual la
11

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

tecnologia havia estat tradicionalment absent, difcilment pot romandre aliena a la dinmica
general de canvis en les maneres de relacionar-se i comunicar-se que prenen cos en la
societat. Dunes interaccions entre famlies, alumnes i professors caracteritzades en exclusiva,
fins fa ben poc, per la comunicaci directa i la relaci presencial, sest passant a la
incorporaci cada cop ms generalitzada de comunicacions interactives vehiculades per la
tecnologia [20]. Les poltiques que els centres educatius adoptin en relaci amb les tecnologies
mbils, com a expressi de la professionalitat del professorat, de lethos del centre i del
lideratge i la implicaci de la comunitat escolar, han de procurar garantir lequitat i assolir el
mxim benefici educatiu daquesta nova realitat.

12

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

6. Annex
Les breus descripcions de projectes educatius que aprofiten el potencial dels dispositius mbils
que se citen en aquest annex sn exclusivament a ttol dexemple, sense cap pretensi
enumerativa ni de mostra representativa dels centres educatius de Catalunya. Shan incls en
aquest document amb la finalitat de presentar una primera illustraci del potencial educatiu
daquests dispositius i de les oportunitats que obren als lectors no familiaritzats amb aquest
mbit.
(6a) Encn el mbil en entrar a la classe podria ser el lema de lInstitut Torre del Palau, de
Terrassa, un centre on els alumnes disposen duna potent xarxa Wi-Fi oberta i gratuta que
dna suport a un projecte educatiu que estimula ls responsable de les tecnologies digitals,
basat en la idea que el sentit com i la responsabilitat sn les millors normes. Amb els telfons
mbils es procura aconseguir un aprenentatge ms personalitzat partint de lexperincia directa
i activa de cada alumne en situacions comunicatives com, per exemple, lenregistrament de
prctiques dangls en un aeroport, el seguiment i participaci via Twitter (alumnes majors de
14 anys) en esdeveniments dactualitat, els contactes amb persones emprant diverses llenges
o les simulacions per gestionar informaci prctica per a la vida quotidiana. A lInstitut Torre del
Palau els mbils serveixen per aprendre fent. Un exemple s la creaci per part dels alumnes
duna ruta urbana per conixer el patrimoni industrial de Terrassa. Els itineraris ciutadans creats
pels alumnes es poden seguir amb una aplicaci mbil de realitat augmentada que mitjanant
la geolocalitzaci situa i indica els punts dinters propers a la persona que fa la consulta. Altres
exemples daprendre fent sn la creaci de robots i el disseny dapps en el marc del projecte
mSchools.
(6b) En el marc de lassignatura Mobilitzem la Informtica de 4t dESO, impulsada pel projecte
mSchools, els alumnes de lInstitut Josep Vallverd, de les Borges Blanques, duen a terme un
projecte collaboratiu de disseny daplicacions per a dispositius mbils que inclou tamb
aspectes demprenedoria. Una de les aplicacions dissenyades consisteix en una app per a la
promoci turstica i econmica de la comarca de les Garrigues. Laplicaci, disponible
pblicament per a la seva descrrega, fou escollida pel Consell Comarcal per presentar-la a la
Fira de lOli.
(6c) Els alumnes del Collegi Virolai, de Barcelona, utilitzen de manera habitual el telfon mbil
per enregistrar imatges i vdeos i per a activitats de geolocalitzaci amb codis QR experincia
reconeguda pel Museu de Zoologia de Barcelona, i fan servir Twitter per treballar poemes
conjuntament amb els alumnes duna escola de Valncia, compartir valoracions de lectures i
avaluar el procs lector. Tamb empren Twitter per fer seguiment de conferncies i organitzar
simulacions de congressos cientfics. En el marc de la matria de biologia i geologia, els
alumnes de 4t dESO duen a terme un Congrs de Biotecnologia i Biomedicina, per al qual
elaboren ponncies sobre temes com cllules mare i terpia cellular, terpia gnica, clonaci i
transgenesi entre daltres. Un cop presentades les ponncies als companys, la divulgaci,
preguntes i valoracions es vehiculen a travs dun compte especfic de Twitter, gestionat pel
13

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

grup de comunicaci del congrs, i alhora saprofita loportunitat per treballar aspectes com la
netiqueta i ltica en ls de les xarxes socials.
(6d) A ms de dur a terme projectes de georeferenciaci collaborativa del patrimoni cultural,
que tamb fan la majoria dels centres esmentats en aquest annex, a lInstitut Pons dIcart, de
Tarragona, fan servir els telfons mbils en activitats interdisciplinries de cincies i angls amb
realitat augmentada com, per exemple, associar informaci multimdia a un fullet informatiu.
Tamb utilitzen els mbils amb mltiples finalitats i situacions: determinar lalada sobre el nivell
del mar o mesurar els batecs del cor amb una app apropiada i, si s possible, alternativa a la
que el professor proporciona, o b per buscar i utilitzar informaci per construir fitxes
delements qumics. Els alumnes fan servir laplicaci WhatsApp a les classes per interaccionar
entre ells, comprovant plantejaments, hiptesis o resultats. En el marc dun projecte dimpuls a
la lectura, un cmic fet amb fotos de mbil pels mateixos alumnes explica com llegir i resoldre
problemes cientfics.
(6e) Un activitat de lescola El Sitjar, de Linyola, consisteix a descriure un animal de granja i ferne un dibuix. Cada alumne grava la seva veu amb el mbil o tauleta i llegeix la descripci. Les
gravacions es guarden al nvol mitjanant una aplicaci i es pengen al bloc del cicle mitj. Per
a cada animal es genera tamb un codi QR, que simprimeix i senganxa a cada dibuix. Amb
tots els dibuixos es realitza un mural al passads de lescola perqu els alumnes daltres cursos
puguin llegir el codi associat a cada animal amb el dispositiu mbil i aix poden escoltar la
descripci sonora.
(6f) LEscola Rel, de Barcelona, s un centre deducaci especial que funciona en rgim de
cooperativa. Amb el suport de lInstitut Municipal dInformtica i lInstitut Municipal dEducaci,
lEscola Rel du a terme un projecte dhort urb intelligent, lSmart Hort. Mitjanant un telfon
mbil o una tauleta, els alumnes fan mesures de variables com la llum, la temperatura o el grau
dhumitat de la terra on hi ha les plantes, connecten el reg quan s necessari, observen lhort
amb la cmera i treballen en la detecci de la presncia danimals a lhort mitjanant sensors de
moviment. Els alumnes empren Scratch per confegir programes que analitzen les dades
proporcionades per sensors integrats a lhort, controlar les accions i generar les respostes
necessries. La iniciativa Smart Hort s un exemple integral de projecte educatiu, inclusi
social i treball cooperatiu i participatiu.
(6g) A les escoles Garb Pere Vergs, de Badalona i Esplugues de Llobregat, cada alumne
disposa duna tauleta iPad com a eina de feina principal que utilitza en gaireb totes les rees.
A cincies experimentals es fan servir les tauletes com a eines de simulaci i com a recurs per
documentar, fotografiar o registrar qualsevol prctica o experiment. En temes de llengua i
comunicaci susen com a eina de registre i lliurament de treballs basats en exposicions orals.
A laula de tecnologia es disposa de robots que es controlen mitjanant les tauletes. Lentorn
matemtic GeoGebra permet explorar interactivament les connexions entre lgebra i geometria.
Amb la tauleta lalumne fa exercicis guiats, resol problemes i explica la seqncia de passos.
Altres usos dels dispositius mbils sn lelaboraci i s de guies de sortides, activitats de
14

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

geolocalitzaci i treballs de sntesi. Les tauletes, un entorn virtual daprenentatge basat en

Moodle i un portafoli basat en Mahara sn els elements fonamentals dun ecosistema
tecnolgic que senriqueix progressivament amb noves funcionalitats i usos inicialment no
previstos.
(6h) Les tecnologies mbils tenen una forta presncia en els processos densenyamentaprenentatge de lescola Sadako, de Barcelona. Des de 5 de primria fins a 3r dESO els
alumnes disposen de la seva prpia tauleta, que incorporen amb naturalitat en la dinmica de
treball a laula. A 4t dESO, per, seguint el concepte BYOD (Bring Your Own Device), els
alumnes poden utilitzar indistintament tauletes, porttils o telfon mbil, segons el seu criteri.
Ls generalitzat de dispositius mbils per part dalumnes i docents ha incrementat duna
manera molt notable la interacci entre els ensenyants i de lescola amb lentorn. Aquests
dispositius permeten compartir amb les famlies molts dels processos educatius que es
produeixen a laula, fet que afavoreix un nivell superior de coneixement, complicitat i
participaci en els processos educatius.

15

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

Referncies
[1] Policy guidelines for Mobile learning. Unesco, 2013
http://www.unesco.org/new/es/unesco/themes/icts/m4ed/mobile-learningresources/unescomobilelearningseries/
[2] Limpacte i la contribuci de les tecnologies digitals en leducaci. Consell Escolar de Catalunya, 2012
http://consellescolarcat.gencat.cat/web/.content/consell_escolar/actuacions/publicacions_cec_en_pdf/stat
ic_files/dossier36-_jornada22.pdf
[3] Com timpliques en leducaci digital dels teus fills i filles? Guia per a famlies. Ajuntament de
Barcelona, 2014
[4] Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (LEC)
http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=480169&language=c
a_ES&action=fitxa
[5] The Future of Learning: EuropeanTeachers Visions. Report on a foresight consultation at the 2010
eTwinningConference. Febrer 2010. Comissi Europea http://ftp.jrc.es/EURdoc/JRC59775_TN.pdf
[6] Apertura de la educacin: Docencia y aprendizaje innovadores para todos a travs de nuevas
tecnologas y recursos educatives abiertos. Comissi Europea
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52013DC0654&from=EN
[7] Edutech. A World Bank Blog on ICT use in Education
http://blogs.worldbank.org/edutech/mobile-first-edtech
[8] Agenda Digital per a Catalunya 2020. Generalitat de Catalunya, 2013
http://www.idigital.cat/documents/10501/405750/Agenda_Digital_CAT_maquetada.pdf
[9] Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia
http://www.parlament.cat/activitat/cataleg/TL115.pdf
[10] Net Children Go Mobile. Projecte europeu de recerca sobre els usos dels mbils entre els nens i
joves de 9 a 16 anys
http://www.netchildrengomobile.eu/
[11] Mobile opportunities for children. Exploring positive Mobile media opportunities for European
children, 2015
http://www.lse.ac.uk/media@lse/documents/Mobile-Opportunities.pdf
[12] Menores de Edad y Conectividad Mvil en Espaa: Tablets y Smartphones. Centro de Seguridad en
Internet para los Menores en Espaa: PROTEGELES 2014
http://www.diainternetsegura.es/descargas/estudio_movil_smartphones_tablets_v2c.pdf
[13] Competncies bsiques de lmbit digital. Identificaci i desplegament a leducaci primria i
secundria. Generalitat de Catalunya, Departament dEnsenyament. Novembre 2013
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/col_leccions/competencies_
basiques/competencies_digital_primaria.pdf
16

Generalitat de Catalunya
Consell Escolar de Catalunya

[14] Projecte mSchools

http://www.xtec.cat/web/projectes/mschools
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/col_leccions/competencies_
basiques/competencies_digital_secundaria.pdf
[15] Mobilitzem la informtica (assignatura optativa dinformtica s 4t dESO): proposta didctica
desenvolupada pel Departament dEnsenyament
http://www.xtec.cat/web/curriculum/eso/optativainformatica4eso
http://www.xtec.cat/web/curriculum/eso/optativainformatica4eso/videoalumnat
http://www.xtec.cat/web/centres/alscentres/premis/apps2014
[16] Mobile History Map
http://www.xtec.cat/web/projectes/mschools/mhm
[17] Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologas de Informacin y Comunicacin en los hogares.
INE 2014 http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft25%2Fp450&file=inebase&L=0
[18] Mobile Learning Awards
http://www.xtec.cat/web/centres/alscentres/premis/mla2014/premiats
[19] Orientacions per a lelaboraci de la carta de comproms educatiu. Departament dEnsenyament.
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0ee5347c-83d7-42af-84b7339f96d76dc8/Orientacions_carta_compromis_(sense%20data).pdf
20] La web de centro como instrumento de transparencia educativa. Consejo Escolar del Estado,
Participacin Educativa, nmero 3, segunda poca. Desembre de 2013.
http://ntic.educacion.es/cee/revista/pdfs/n3art_ferran_ruiz.pdf

17