Professional Documents
Culture Documents
estimular
la conscincia
fonolgica
Educaci infantil
i cicle inicial deducaci
primria
7. Introducci a les
lletres i a lletrejar
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
A les aules deducaci infantil es fan un gran nombre dactivitats per augmentar la conscincia lingstica de lalumnat, tot utilitzant la llengua de forma significativa.
Sovint, cercant aquesta significativitat de les paraules, i del discurs en general, podem deixar
una mica de banda la conscincia dels fonemes. Sha comprovat que un bon nivell de conscincia fonolgica a principis de primria esdev un potent determinant en lxit que els alumnes poden tenir en laprenentatge de la lectura.
Us fem a mans un programa dactivitats, seqenciades de menor a major complexitat, pensades per treballar en forma de jocs la conscincia fonolgica de lalumnat de segon cicle
deducaci infantil i principis de leducaci primria.
Aquest programa engloba des de la conscincia dels sons que ens envolten fins a la noci i
lordenaci de la frase.
Metodolgicament, sha de concebre com un programa on els reptes fonolgics es presenten de forma gradual i on les noves activitats es poden fer en base al que prviament sha
introdut i practicat.
Totes les sessions han de ser breus, per constants, i han de seguir lordre en qu estan presentades.
Aquest programa de jocs ha de divertir els nens, i, a ms, mantenir el seu inters i facilitarlos, amb materials que els agradin, que puguin recordar, pensar i repetir all que han treballat, i que el que aprenguin, pugin generalitzar-ho ms enll del context immediat daprenentatge i malgrat el pas del temps.
El recull s una adaptaci al catal del programa Phonemics Wareness in Young Children,
de Marylin J. Adams, Barbara R. Foorman, Ingvar Lundeberg i Terri Beeler.
Aquesta adaptaci lha fet lEnriqueta Garriga i forma part duna llicncia destudis del Departament dEnsenyament de la Generalitat.
Seqncia dactivitats:
1. Jocs descoltar
2. Rimes
3. Paraules i frases
4. Conscincia de sllaba
tant pel que fa referncia al nivell dels fonemes. A mesura que els nens practiquen la sntesi
de paraules amb els fonemes i lanlisi dels fonemes a partir de les paraules, tamb practiquen escoltar i repetir els fonemes una i altra vegada, tant de forma allada com en un context. Es van familiaritzant en com sonen els diferents fonemes i en com sarticulen. Van trobant-se cmodes sentint i escoltant les caracterstiques prpies i diferents de cada fonema
segons es diguin de forma allada o al comenament, en posici medial o final de diferents
paraules.
Les investigacions mostren que tan aviat els nens tenen un domini de la conscincia fonol-gica en aquest sentit, el coneixement til del principi alfabtic es dna generalment amb
remarcable facilitat, i no es estrany: han aprs a escoltar i a pensar en lestructura del llenguatge de forma que el principi alfabtic t sentit. Tot el que encara manca en la seva utilitzaci s el coneixement de les lletres que representen cadascun dels sons.
Aquest captol facilita aquest coneixement.
Abans de passar a les activitats daquest captol, cal tenir presents algunes orientacions.
El ms important, les activitats en aquest captol no estan pensades per ensenyar fontica.
Ms aviat el seu propsit s previ a lensenyament fontic. Les activitats daquest captol pretenen orientar els nens perqu utilitzin la seva conscincia fonolgica per construir una
comprensi inicial de com funciona el principi alfabtic. Lobjectiu s introduir els nens en
la noci que cada so est representat per una lletra i que la seqncia de sons que composa una paraula est representat, desquerra a dreta, per la seqncia de lletres que la
formen.
Novament, les activitats que es donen aqu sn preliminars. La vostra feina s preparar els
nens per a laprenentatge de la fontica i lletrejar no per substituir aquest aprenentatge.
Per utilitzar aquestes activitats, tingueu present que les conductes dels nens cal que siguin
orientades amb cura. En particular, molts nens entren a lescola amb molta recana que
aprendre a llegir i a escriure s una dura tasca.
Com a conseqncia, alguns optaran per rebutjar completament els coneixements fonmics
de cara a concentrar-se totalment en les grafies i a lletrejar. Per resistir aquesta tendncia
molts dels jocs en aquest captol sn els mateixos dels captols anteriors amb molt poques
variacions. La familiaritzaci amb els jocs i en la forma de jugar-los vol ser un ajut per mantenir les funcions fonmiques de les lletres en el mateix front conceptual.
En aquest mateix sentit, s convenient tornar enrere cap a les versions originals dels jocs,
sense lletres, de tant en tant.
Finalment, les activitats en aquest captol pressuposen que els alumnes han adquirit ja una
certa familiaritzaci amb les lletres. Aix com les correspondncies lletra-so no tenen sentit
sense conscincia fonolgica tampoc no es poden aprendre a menys que els nens puguin
realment distingir una lletra de laltra. Idealment, el treball de denominaci, reconeixement
i escriptura de les lletres hauria diniciar-se a comenament de curs i desenvolupar-lo en
parallel amb les activitats de conscincia fonolgica. Amb tot, alguns dels vostres alumnes
estaran probablement insegurs amb algunes de les lletres. Assegureu-vos de poder observar
els signes de confusi per poder facilitar-los un ajut extra i practicar tot el que necessitin.
Recordeu que el propsit central daquestes activitats s transmetre als alumnes com funciona lalfabet. Per aquesta ra, les correspondncies lletra-so de totes les paraules que
sexploren sn simples i senzilles. Recomanem que el nombre de lletres que sintrodueixin
sigui limitat a un subgrup manejable. Basant-nos en les seves propietats fonmiques i en la
seva utilitzaci en el lletrejar de paraules senzilles, monosillbiques, recomanem que ens
centrem en les lletres segents:
Consonants: s m d p t n g b r f l
Vocals: totes
No us preocupeu dintroduir altres lletres addicionals fins que els alumnes estiguin familiaritzats amb aquestes. Per altra banda, tampoc no s necessari apressar-se a completar tot
el grup de lletres llistat anteriorment. En aquest sentit, construir lhabilitat dels alumnes per
treballar de forma reflexiva i amb confiana amb poques lletres pot tenir ms valor a la llarga que crrer per treballar un gran nombre de lletres. A ms a ms, quan els nens hagin
ents la naturalesa del sistema, la introducci de noves lletres es podr fer de forma molt
ms senzilla i rpida.
10
11
12
13