You are on page 1of 3

Ester Barjola Torres, Cristina Beltrn Bonet i Laura Sarri Sanz 1

Renovar-se o morir. Didctica de lEducaci Fsica a lEducaci Infantil

Renovar-se o morir
Magrada mourem, saltar, crrer, ballar,... jugar amb el meu cos. Als meus companys tamb
els agrada, perqu quan estem en moviment ens divertim, sentim i aprenem moltssim. Per,
la mestra sempre ens prepara el mateix: un circuit que hem de realitzar dun en un. s avorrit i
no ens agrada, diu una nena de cinc anys a la seua iaia.

No s massa complicat sentir-se identificats amb les paraules daquesta xiqueta. Quantes
vegades, al llarg de la nostra vida, hem realitzat aquest circuit del que parla? I,
conseqentment, quantes vegades ens hem sentit atrapats dins daquest, quan el nostre cos
desitjava molt ms? La monotonia s capa darribar fins lextrem dabsorbir tot lentusiasme i
ganes dexperimentar i viure que tenen els infants. I ens preguntem, qu est passant amb la
creativitat dels docents?

Hui en dia tenim moltssima informaci al voltant de la necessitat de desenvolupar la


creativitat dels alumnes a les aules. Per, qu passa amb els mestres? s essencial que els
mestres treballen tamb per desenvolupar la seua creativitat. Robert J. Sternberg (citat en De
los Reyes, s.f.) ens diu:
A menudo la gente habla de la creatividad como si fuera una posicin preciada de solo unos
pocos. Cal canviar aquest pensament. La creativitat es pot treballar, igual com treballem
altres habilitats. s clar que hi han persones que tenen ms facilitat que altres, per tots tenim
la facultat de ser creatius i podem arribar a tindre un pensament creatiu, tan sols hem de
conixer quins sn els components de la creativitat i potenciar-los. A ms, s un dels objectius
de leducaci des de la Llei dOrdenaci General del Sistema Educatiu (LOGSE, 1990).

Aleshores, com podem ser docents creatius? Com es considera un docent creatiu? Romero y
Soubirn (s.f.), seguint a autors com Guilford (un important psicleg conegut pel seu model
dEstructura de la Intelligncia), senyalen que un docent creatiu s aquell que ofereix moltes
propostes originals i de resposta oberta, potenciant el dileg i donant diverses respostes
davant un problema. Per aix, es tracta duna persona flexible, que accepta diferents punts de
vista i no veu cap aportaci com un error, sin com un intent. s una persona que motiva als
alumnes i empra material innovador, en crea de nou o utilitza lhabitual de diferent manera a

Ester Barjola Torres, Cristina Beltrn Bonet i Laura Sarri Sanz 2


Renovar-se o morir. Didctica de lEducaci Fsica a lEducaci Infantil
lestablerta. s a dir, es tracta duna persona que t idees originals per estimular als xiquets. I
aquest s el motiu pel que la creativitat del docent s important, per afavorir un aprenentatge
significatiu mitjanant la motivaci, loriginalitat i la vivncia dexperincies. s per tot aix,
que la creativitat del docent es converteix en un agent de canvi capa denfrontar els reptes
duna manera diferent i efica.

Centrant-nos en lrea destudi en la que ens trobem, leducaci sha interessat sempre per
saber qu ms que per saber com i, conseqentment, ms pel fer que pel sentir. No obstant,
cal canviar eixa perspectiva, entenent que aprendre s aprendre a pensar amb el cos. I s ac
on pren importncia leducaci fsica.

En aquest sentit, som conscients de que la repetici excessiva de jocs i materials, entre altres
factors, poden donar lloc a una baixada general de la motivaci. Aix, alguns autors com Lpez
(2011, p.17), proposen una nova perspectiva sota el terme Educaci Fsica Alternativa. Aquesta
sentn com una perspectiva de lEducaci Fsica que, partint del potencial innovador i creatiu
del docent, investiga i porta a la prctica propostes innovadores o no habituals, utilitzant
freqentment material alternatiu com a mitj per al seu desenvolupament, amb el fi de
potenciar no sols les qualitats motrius de lalumne, sin el desenvolupament integral daquest.
Ens trobem, sens dubte, davant una perspectiva que parteix i finalitza en el desenvolupament
dels processos creatius: partim de la creativitat, per arribar a la creativitat.

s per tot aix, pel que tots els docents hem dincorporar a les nostres prctiques un punt de
creativitat. Per, el docent davui, est sent format per aquests fins?

Tenim la plena certesa que el mestre/a s un element clau i decisiu. Aix, s necessari assumir
que s indispensable invertir en la formaci docent per ser un dels principals responsables de
leducaci dels xiquets, prenent conscincia i valorant el seu poder dimaginaci i dels recursos
creatius de la seua ment.
El repte s, sens dubte, un canvi dactitud. Considerar lautoconfiana com una premissa
fonamental, per sobretot tenir present que treballem amb persones per a les quals som, en
certa manera, models a seguir. Aix, la labor docent ha de fer-se amb estima, passi i entrega,
claus per aconseguir lxit professional i, com no, personal. C. Vareilles (1978): La educacin
tiene el doble valor de cultivar o de ahogar la creatividad. Nosaltres decidim. Busquem el

Ester Barjola Torres, Cristina Beltrn Bonet i Laura Sarri Sanz 3


Renovar-se o morir. Didctica de lEducaci Fsica a lEducaci Infantil
xiquet que tots portem dins ple dentusiasme, curiositat i originalitat. Vivim, i farem viure.
Tornar a ser xiquet s un repte, i molt agradable.

Webgrafia:
De los Reyes, J. (s.f.). El docente y la creatividad mitos y retos. Recuperat de
http://www.uft.edu.ve/postgrado/omega_digital/OD_Junio2006/descargables/ENSAYO%203%
20%20EL%20DOCENTE%20Y%20LA%20CREATIVIDAD.pdf el 23 de febrer de 2015.

Lpez, A. (2005). La creatividad en las actividades motrices. Apunts educaci fsica i esport,
(79), pp 20-28.

Lpez, M. (8-11 de septiembre, 2011). Educacin fsica alternativa: hacia un enfoque creativo.
En IX Congreso Internacional sobre la Enseanza de la Educacin Fsica y el Deporte Escolar.
Congreso llevado a cabo por FEADEF en beda, Jan.

Rebollo, C y Soubirn, E. (13-15 de septiembre, 2010). La creatividad docente como factor


generador de nuevos entornos de aprendizaje en la educacin media. En M.I. Vollmer
(Presidencial), Congreso Iberoamericano de Educacin: Metas 2021. Congreso llevado a cabo
por la OEI, el Ministerio de Educacin de la Nacin Argentina y la SEGIB en Buenos Aires,
Argentina.

You might also like