Coneixmedi 3 Er

nova edici
Coneixement del medi natural,

social i cultural 3
Educaci Primria
Cicle Mitj
788498 048674
Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com
Direcci editorial: Dolors Rius

Cap dedicions: Oriol Gonzlez
Assessorament pedaggic: Marta Duach
Redacci: Meritxell Adrover, Roser Hospital i Toni Ortiz

Edici: Oriol de Bols i Cristina Purtolas
Correcci lingstica: Violant Juan
Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales
Disseny grfic interior: Imma Hernndez
Maquetaci: Tagstudy
Illustracions: Cristina Picazo, Farrs Illustraci Editorial i Tenllado Studio
Fotografies interiors: Arxiu Hermes, Josep M. Barres, M Dolores Colazo, AGE Fotostock i Getty Images
Primera edici: juLIOL de 2012

ISBN: 978-84-9804-867-4
Dipsit legal: B-22.440-2012
Impressi: Impulso
Hermes Editora General, S. A. U. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Hermes Editora General, S. A. U., ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable
de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100 % reciclable
NDEX
PROJECTE
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Presentaci ................................................................................................................... 6
Didctica i metodologia de lrea ................................................................................. 8
Integraci de les competncies bsiques en la programaci daula ........................ 10
Atenci a la diversitat ................................................................................................. 17
Criteris per a lavaluaci ............................................................................................. 18
Orientacions per a ls dels recursos digitals ............................................................ 19
Materials per a lrea del Medi. Cicle Mitj ................................................................ 24
PROGRAMACIONS
Programaci drea ........................................................................................................... 26
Programaci daula ............................................................................................................ 37
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
Unitat 1: Crixer i cuidar-se ............................................................................................... 52
Unitat 2: Visc a... ............................................................................................................... 59
Unitat 3: Els animals .......................................................................................................... 66
Unitat 4: Mar, muntanya o plana ....................................................................................... 73
Unitat 5: Feines agrcoles, indstria i serveis .................................................................... 80
Unitat 6: El dia i la nit ........................................................................................................ 87
Unitat 7: Ho mesurem tot per investigar ........................................................................... 94
Unitat 8: Estalviem aigua ................................................................................................. 101
Unitat 9: Les mquines .................................................................................................... 108
Unitat 10: Investiguem el passat ..................................................................................... 115
Unitat 11: En lpoca de... ............................................................................................... 122
Unitat 12: El so, el soroll i el silenci ................................................................................. 129
Quadern de lalumne. Solucionari ................................................................................... 136
AVALUACIONS
Avaluaci
Avaluaci
Avaluaci
Avaluaci
Avaluaci
Avaluaci
inicial ...............................................................................................................
final ..................................................................................................................
contnua ..........................................................................................................
inicial. Solucionari ...........................................................................................
final. Solucionari ..............................................................................................
contnua. Solucionari ......................................................................................
183
187
193
217
221
227
RECURSOS DIGITALS
Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 253
Guia didctica
PROJECTE
1 PRESENTACI
Els recursos didctics que us presentem configuren un projecte educatiu per a lEducaci Primria dins el
marc curricular oficial actual: Decret 142/2007, de 26 de juny, DOGC nm. 4915, 29-06-2007, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria a Catalunya, i Decret 67/2008, de 6 de juny,
pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de
lEducaci Secundria obligatria per a les Illes Balears.
El projecte Salvem la Balena Blanca s el fruit del treball dun conjunt de professionals de leducaci i de
ledici. Hem tingut, tamb, especial cura en laspecte formal i grfic del projecte, amb lobjectiu de fer-lo
atractiu i de fcil maneig, tant per als mestres com per als alumnes.
La finalitat de leducaci en letapa de lEducaci Primria, tal com diu el decret, s aconseguir que els nois
i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn en qu estan creixent. En aquesta etapa es
configuren les bases per tal que els alumnes davui siguin els futurs ciutadans capaos dintervenir activament i crticament en la societat plural, diversa i en continu canvi on els ha tocat viure.
A ms de desenvolupar els coneixements, les capacitats, les habilitats i les actituds (el saber, saber ser,
saber estar) necessaris, els nois i les noies han daprendre a mobilitzar tots els recursos personals (saber
actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes i integrades
socialment, que puguin excercir la ciutadania de forma activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i siguin capaos, al mateix temps, de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
Lenfocament competencial del currculum per a lEducaci Primria pretn afavorir la integraci dels diversos
aprenentatges, posant en relaci els diversos tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva en diferents
situacions i contextos.
Com a competncies bsiques sentenen tots aquells coneixements, processos i habilitats que permeten
a la persona fer un s prctic dels seus aprenentatges. En unes altres paraules, es pretn que els alumnes
spiguen aplicar el que han aprs.
Les competncies bsiques assenyalades per a lensenyament primari sn les segents:
Competncies comunicatives
1. Competncia lingstica i audiovisual
2. Competncia artstica i cultural
Competncies metodolgiques
3. Tractament de la informaci i competncia digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia daprendre a aprendre
Competncies personals
6. Autonomia i iniciativa personal
Competncies per conviure i habitar el mn
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Project
Aquest plantejament competencial afecta totes les rees de forma especfica i tamb de forma transversal.
Lgicament, segons lrea es treballaran ms especficament les competncies que li sn prpies, per en
totes hem procurat fer propostes que permetin ladquisici progressiva de les vuit competncies bsiques.
El projecte Salvem la Balena Blanca ha estat elaborat amb lobjectiu doferir un ampli ventall de recursos
que permetin facilitar al mxim el treball del docent, que ha de fer realitat els objectius competencials fixats
per lactual marc educatiu.
El plantejament del projecte facilita la creaci de situacions densenyament-aprenentatge motivadores i alhora ben estructurades, de manera que, sense adonar-sen, un alumne o alumna pugui avanar curs rere
curs fins al final de letapa i assolir el que ens hem proposat.
Des del punt de vista pedaggic, hem partit duna concepci globalitzadora dels aprenentatges. En el Cicle
Inicial, aquesta sha concretat en una contextualitzaci nica dels continguts que es treballen en les diferents
rees, i en el Cicle Mitj, en el plantejament duns treballs de recerca interdisciplinaris, un per a cada trimestre
en forma de WebQuest.
La programaci de cada unitat didctica ha prioritzat la definici dels objectius i de les competncies bsiques a aconseguir, desprs dhaver treballat amb activitats variades els diferents continguts. Lavaluaci s
una eina que ens permet controlar levoluci en ladquisici dels aprenentatges i lassoliment de les competncies bsiques.
Latenci a la diversitat de ritmes daprenentatge est assegurada. Per una banda, la seqenciaci dels continguts sha fet duna forma acurada i, per laltra, oferim una gran varietat de recursos en format paper i en
format digital, aix com dactivitats, identificades segons el grau de dificultat.
Equip dedicions
Castellnou Edicions
2 DIDCTICA I METODOLOGIA DE LREA

Segons es pot llegir en el Decret del Currculum de Primria, lrea de Coneixement del medi natural, social i
cultural a lEducaci Primria t com a finalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.
Lrea pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn
amb els quals interacciona. Laprenentatge ha de ser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies, tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives, a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la millora del seu
entorn i fer-ne un s sostenible.
Fidels a aquestes reflexions, els llibres de Coneixement del medi de Cicle Mitj contribueixen a afavorir el procs de construcci de laprenentatge propi de cada nen i nena. Aquesta construcci es dna, majoritriament, a laula. s en aquest context en qu els nens i nenes han dexplicitar les seves idees prvies i les diverses concepcions del mn, les seves prpies representacions i les explicacions personals que elaboren
sobre tot all que els envolta.
La classe de Coneixement del medi ha de ser un espai de reflexi i comunicaci, perqu noms quan els
nens i nenes prenen conscincia del que saben o del que pensen que saben i sn capaos de comunicarho, s quan estan en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificar les seves idees, si s el cas. A
laula shan destablir els processos que permetin a lalumnat aproximar-se al mn amb una mirada diferent,
al mateix temps que construeixen nous coneixements.
En el Cicle Mitj i a lEducaci Primria s especialment important que els nois i noies reconstrueixin els seus
propis esquemes i models inicials i les seves explicacions personals, a partir de la interacci i el contrast amb
els esdeveniments, les informacions i les noves maneres dactuar que van experimentant. La interacci a
laula, la comunicaci i lescolta activa sn elements essencials daquesta reconstrucci.
Per comprendre fets i fenmens hi ha preguntes ms adequades que daltres, que generaran una mirada i
una visi determinada. Aquesta s la tasca del professorat: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avanar cada noi i cada noia partint de la seva situaci i experincia viscuda.
En definitiva, la intervenci del professorat ha de fomentar lequilibri entre el pensar (relacionar, comparar,
imaginar, etc.) lexperimentar (observar, classificar, identificar, etc.) i el comunicar (parlar, escriure, dibuixar,
construir, representar, etc.), eixos bsics de la classe de Coneixement del medi.
2.1 Els continguts de lrea

Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural est estructurada en set blocs:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Lentorn i la seva conservaci

El mn dels ssers vius
Les persones i la salut
Persones, cultures i societats
Canvis i continutats en el temps
Matria i energia
Entorn, tecnologia i societat
Project
2.2 Relacions i canvi

Les unitats sinicien amb una pgina que fa la funci dexploraci didees prvies, de presa de conscincia
individual i collectiva dall que ja saben els alumnes i tamb de motivaci cap a nous aprenentatges. Hi troben lapartat Sabrs, en el qual santicipen els continguts que es treballaran en la unitat, per tal dajudar a
organitzar, a classificar i a assolir els nous coneixements, i lapartat Qu en saps, que ajudar a fer lavaluaci inicial de lalumnat.
Els nous continguts es presenten mitjanant activitats variades i experincies, ja siguin individuals o en grup.
Al llarg de la unitat apareixen petites pastilles: Investiga, Recorda i Sabies que... que tenen com a objectiu
ampliar la informaci dinters per a lalumnat, aix com motivar-lo a experimentar, a formular-se preguntes, a
plantejar-se hiptesis de treball, a investigar algunes qestions relacionades amb la vida quotidiana, a buscar
informaci i a consultar altres llibres o Internet.
Les activitats incorporades dins dels diferents temes pretenen comprovar com evoluciona la comprensi per
part de lalumnat.
En lapartat Nosaltres i entorn es tracten aspectes relacionats amb leducaci en valors i laplicaci i transferncia dels coneixements a daltres contextos.
Lapartat Per saber-ne ms inclou des dalguna aplicaci dels continguts treballats en la unitat, a aspectes
dactualitat dins del camp de la salut, la cincia o temes que incentivin la curiositat de lalumnat.
Finalment, laparat Fem memria suposa una estructuraci dels coneixements apresos. Inclou un mapa
conceptual estructurador dels coneixements apresos.
3 INTEGRACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES
EN LA PROGRAMACI DAULA
3.1 Situaci actual

Des del 2006, any de publicaci de lactual llei deducaci (LOE), les competncies bsiques han entrat
a laula. En alguns casos, la majoria, hi han entrat de forma virtual (noms es troben en els documents de
programaci daula que sentreguen al cap destudis a linici de curs); en altres casos, hi han entrat de forma
puntual empeses per les proves davaluaci general del sistema educatiu, que es fan a 4t i a 6 de lEducaci
Primria i a 2n de lESO, i en altres casos, comptats, sestan elaborant iniciatives amb la finalitat de treballar
a laula amb un enfocament competencial.
Hermes Editora General, mitjanant les seves publicacions, vol contribuir a la integraci de les competncies
bsiques en la prctica educativa a laula amb propostes que facilitin un nou plantejament de treball en la
praxis docent.
3.2 Competncies bsiques

La OCDE (Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic) defineix les competncies
bsiques com la capacitat de posar en prctica les habilitats, els coneixements i les actituds
necessaris per resoldre una situaci determinada en un context determinat.
Les competncies bsiques sn les que totes les persones necessiten per al seu desenvolupament personal,
aix com per poder participar de forma activa en la societat i en la vida laboral. Les competncies shan
de treballar durant tot el perode densenyament obligatori i, com laprenentatge, shan de desenvolupar,
mantenir i actualitzar al llarg de tota la vida.
En aquest sentit, el desenvolupament de les competncies bsiques ha de permetre als estudiants integrar
els seus aprenentatges i relacionar-los amb continguts de diferents tipologies i rees. Aix facilitar laplicaci
dels continguts en distintes situacions.
Les vuit competncies bsiques que shan dhaver assolit al final de leducaci obligatria, i en les quals
t un paper molt destacat lEducaci Primria, sn les segents:
Competncia lingstica i audiovisual. Fa referncia a la utilitzaci del llenguatge com a instrument
de comunicaci oral i escrita; de representaci, interpretaci i comprensi de la realitat, i de construcci
i comunicaci del pensament, les emocions i la conducta, en qualsevol de les llenges oficials de la comunitat
autnoma prpia.
Competncia matemtica. Es refereix a lhabilitat per utilitzar i relacionar els nombres, els conceptes
matemtics i les operacions, i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per produir com per
interpretar diferents tipus dinformaci i resoldre problemes relacionats amb la vida diria.
10
Project
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Recull lhabilitat per a la comprensi

dels successos, la predicci de les conseqncies i la capacitat dactuaci sobre lestat de salut de les
persones i la sostenibilitat mediambiental.
Tractament de la informaci i competncia digital. Comporta lhabilitat de fer servir les eines
tecnolgiques per buscar, obtenir, processar i comunicar la informaci i transformar-la en coneixement,
incloent-hi la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a element essencial per
informar-se i comunicar-se.
Competncia social i ciutadana. Permet viure en societat, comprendre la realitat social del mn en qu
es viu i exercir la ciutadania democrtica.
Competncia artstica i cultural. Suposa conixer, apreciar, comprendre i valorar crticament diferents
manifestacions culturals i artstiques, utilitzar-les com a font de gaudi i denriquiment personal i considerar-les
una part del patrimoni cultural dels pobles.
Competncia daprendre a aprendre. Implica conixer les capacitats prpies (intellectuals, emocionals
i fsiques) i tenir un sentiment positiu dun mateix, de manera que es puguin plantejar nous reptes daprenentatge dacord amb els objectius i les necessitats de cadasc.
Competncia per a lautonomia i iniciativa personal. Permet dur a terme iniciatives personals que
condueixin a la presa de decisions amb criteri propi, i imaginar i desenvolupar projectes individuals o
collectius, tant en lmbit personal com en el social i el laboral, de forma responsable i autnoma.
Les competncies bsiques es poden agrupar segons la seva transversalitat i la seva funci, tal com mostra
la taula segent:
Competncies especfiques centrades
en el fet de conviure i habitar el mn
Competncies transversals
Competncies
comunicatives
1. Competncia lingstica
i audiovisual
2. Competncia artstica
i cultural
Competncies
metodolgiques
3. Tractament de la informaci
i competncia digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia daprendre
a aprendre
Competncies
personals
6. Competncia per a lautonomia

i iniciativa personal
7. Competncia en el coneixement
i la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
Font: DECRET 142/2007, de 26 de juny. Generalitat de Catalunya.

Amb lobjectiu de consolidar les competncies bsiques, s necessari que totes les rees contribueixin al
seu desenvolupament. Noms daquesta manera es podr garantir leficcia dels aprenentatges en aquest
procs de consolidaci. Per fer-ho, shauran dintegrar, en la mesura que sigui possible, en lestructura
de la programaci didctica de cada unitat.
En aquest sentit, en el moment de fer la selecci de continguts sha de tenir en compte que facilitin ladquisici
de les competncies bsiques o que es puguin relacionar amb alguns aspectes determinats.
11
3.3 Qu significa emprar un enfocament competencial?

Lenfocament competencial i integrador dels aprenentatges ha de ser un principi orientador a lhora de
pensar i desenvolupar els continguts i les propostes didctiques dels nostres llibres.
Des de la perspectiva de les competncies bsiques, el desenvolupament del procs educatiu competencial ha de tenir en compte els punts segents:

i el pensament crtic de lalumnat per aconseguir el desenvolupament personal
de cada alumne.

que afavoreixin la integraci curricular de diferents

matries.

,
tant els de tipus conceptual (saber) com els actitudinals (voler) i de valors, aix com les destreses (fer) que
shan dutilitzar en cada cas.

en diferents contextos de la vida quotidiana.

, segons els interessos i les capacitats dels

alumnes i les particularitats de cada rea o matria.

i el tractament de la informaci com a estratgia daprenentatge.

en lactivitat educativa.

en els processos densenyament-aprenentatge.
3.4 Avaluaci de ladquisici de les competncies

Per tal dafavorir ladquisici de competncies i poder avaluar-ne lassoliment, es plantejaran una srie de
preguntes que facilitaran als alumnes lassimilaci de continguts nous i, al mateix temps, el desenvolupament
de les diferents competncies segons lrea i matria.
Aquestes preguntes es plantejaran tant en les activitats bsiques de la unitat didctica com en les que
sidentifiquen com a activitats davaluaci.
Hi ha tres models de preguntes i dactivitats:
, amb format delecci mltiple. Poden ser de resposta dicotmica

(noms una resposta s correcta) o de resposta graduada (una resposta s correcta, algunes ho sn en
part i daltres sn incorrectes).

. En aquest
cas, els alumnes han de donar una resposta nica, per tamb es valora el procs seguit per arribar-hi, que
pot ser diferent per a cada alumne.
. No hi ha una nica resposta correcta, i es valora

largumentaci seguida a lhora de plantejar la resposta.
12
Project
3.5 La competncia de les competncies: la competncia comunicativa

Diem que una persona t una competncia plena en una llengua quan s capa de desenvolupar-se totalment
en aquesta llengua en els diferents usos i registres. s a dir, quan s capa dentendre-la, parlar-la, llegir-la
i escriure-la sigui quina en sigui la situaci, des duna conversa entre amics fins a escoltar o pronunciar una
conferncia, des duna nota familiar fins a un informe professional, per posar-ne exemples. Per aix, aquesta
competncia s la que t ms importncia en totes les rees i matries.
Massa sovint hem pogut comprovar com, a persones que han estudiat una determinada llengua, a lhora
de la veritat, s a dir, a lhora de resoldre situacions reals en aquesta llengua, els ha mancat competncia.
Probablement, aquelles mateixes persones haurien pogut respondre qestions referides al coneixement
daquesta llengua: com es formulen les preguntes, com es diu tal cosa o tal altra, quin s el present dun
verb Per el seu coneixement no els ha perms fer s de la llengua en una situaci real.
Aquesta constataci demana un gir metodolgic en lensenyament-aprenentatge de la llengua que
acosti els alumnes a ls del llenguatge en situacions reals o versemblants, i els faci assumir el rol dusuaris
lingstics en lloc de limitar-se al rol daprenents passius.

. Sn sabers prctics que han de recolzar en coneixements

reflexius sobre el funcionament del llenguatge i les seves normes ds, i impliquen el desenvolupament de
la capacitat per prendre el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. Per aix, aquesta competncia
requereix conixer les regles de funcionament del sistema de la llengua i les estratgies necessries
per interactuar lingsticament duna manera adequada, i per expressar i interpretar diferents tipus de discurs
dacord amb la situaci comunicativa en diversos contextos socials i culturals.
Aix suposa, en llengua oral, la utilitzaci activa i efectiva dhabilitats lingstiques i no lingstiques i de les
regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions, per produir textos orals adequats a aquesta
situaci de comunicaci. Per la seva banda, llegir i escriure inclou les habilitats que permeten, a partir de
diferents tipus de textos, buscar, recopilar i processar informaci i ser competent a lhora de comprendre,
compondre i utilitzar textos amb intencions comunicatives diverses.
La contribuci de la competncia lingstica a la construcci personal de sabers s fonamental. El llenguatge
s linstrument per excellncia daprenentatge, de construcci i de comunicaci del coneixement;
ajuda a representar la realitat, a organitzar el propi pensament i a aprendre.
Tal com indica lordenaci dels ensenyaments obligatoris, lobjectiu fonamental del projecte educatiu s
aconseguir que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa en acabar leducaci obligatria,
de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el catal i el castell, i pugui comprendre i
emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre. Aix, ms endavant,
es concreta en aquesta formulaci: Per aix, el currculum presenta: la dimensi comunicativa, que inclou
parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i els coneixements del funcionament
de la llengua i el seu aprenentatge, la dimensi literria i la dimensi plurilinge i intercultural.
Tant en lEducaci Primria com en la Secundria, la competncia comunicativa es pot estructurar en dues
grans destreses comunicatives, que seran les que permetran el desenvolupament daquesta competncia;
es tracta de la comprensi (oral i lectora) i lexpressi (oral i escrita). Totes dues destreses es divideixen en
una srie de processos que shauran de treballar a laula i que impliquen diferents graus de dificultat que
13
els alumnes hauran de superar. Aquestes destreses serviran per avaluar si lalumne ha adquirit els objectius
proposats en lrea.
Les destreses comunicatives es mostren en la taula segent:
Competncia comunicativa
Adequaci
Cohesi
Coherncia
Planificaci
Transferncia
i aplicaci
Textualitzaci
Revisi i presentaci
Expressi
Reflexi i valoraci
Integraci i sntesi
Organitzaci
Aproximaci i
identificaci
Comprensi
Si ens centrem en la destresa de la comprensi en la competncia lectora, la OCDE la defineix de la manera

segent: La competncia lectora s comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per
assolir els objectius propis i el coneixement i el potencial personals, i participar en la societat.
s fonamental que aquesta competncia es comenci a desenvolupar en lEducaci Primria, per s en la
Secundria que sha de consolidar i convertir en una competncia clau. Per fer-ho, la OCDE, a travs de les
proves del Programa per a lAvaluaci Internacional dels Alumnes (PISA), proposa que shi incloguin textos
de diferents tipus:
Mitj
Imprs
Digital
Entorn
Lector receptiu
Lector participatiu
Tipus
Continu
Discontinu
Mixt
Mltiple
Descriptu
Narratiu
Expositiu
Argumentatiu
Instructiu
Dintercanvi dinformaci
(transaccions)
Format del text
Gnere
Daproximaci i obtenci dinformaci

Processos
de lectura
Integrar i interpretar el que es llegeix

Reflexionar i avaluar sobre el text i relacionar-lo
amb lexperincia prpia
Personal
mbits ds
Pblic
Educatiu
Laboral
14
Project
Per tant, per desenvolupar la competncia lectora s necessari que els alumnes es familiaritzin amb els
diferents tipus de text i spiguen utilitzar els continguts del text que han llegit i, al mateix temps, incorporar-hi
coneixements propis.
Els processos cognitius que sactiven en la lectura sn els segents:
Competncia lectora
al text
Reflexionar i valorar
Reflexionar i valorar la forma
del text
Integrar i interpretar
Reflexionar i valorar el
contingut del text
Elaborar una interpretaci
Obtenir informaci
Accedir i obtenir
Desenvolupar una
comprensi global
Els nivells de rendiment en lectura, segons la OCDE, sn els segents:

1a
Localitzar una dada en un text simple i breu.
1b
Relacionar la informaci del text amb coneixements previs i reconixer el tema principal del text.
Reconixer la idea principal dun text i comprendre-la. Construir significats i fer deduccions a partir de
la informaci que ofereix el text.
Interpretar i relacionar parts del text diferents. Reflexionar i construir significat

a partir del text.
Comprendre textos llargs i complexos sense saber quin s el seu context. Interpretar matisos del
llenguatge.
Elaborar hiptesis a partir del text. Comprendre textos amb continguts poc coneguts.
Elaborar hiptesis a partir del text i de coneixements previs. Generar interpretacions a partir de
conceptes abstractes.
3.6 La competncia cientfica

La competncia cientfica permet conixer millor la condici natural de lsser hum com a part de la
naturalesa i les seves lleis, i tamb la interacci dels ssers humans amb el seu entorn natural i social.
Lenfocament interdisciplinari de lrea permet adquirir, des de diferents perspectives, una millor comprensi
daquesta realitat.
El desenvolupamnet daquesta competncia t com a objectiu capacitar lalumnat per entendre, opinar
i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn amb els que interacciona. Laprenentatge ha de ser
contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies, tant directes com indirectes, properes en el temps i
15
en lespai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de
permetre a lalumnat incidir en la millora del seu entorn i fer un s sostenible daquest.
El treball per competncies en lrea de les cincies sorienta cap a ladquisici de competncies per part
de lalumnat a partir de la construcci constructivista de laprenentatge. s a dir, aprendre consisteix a
integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents per tal que el coneixement sigui
significatiu i aplicable.
El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera
transversal i interactiva, en contextos i situacions diverses i que requereixen la intervenci de coneixements
vinculats a diferents sabers. Suposa avanar en lautonomia personal dels alumnes, en ladquisici deines
per aprendre, prenent conscincia del propi procs daprenentatge, tant individual com col.lectiu. Treballar
per competncies implica la integraci de diferents disciplines i rees aix com la integraci de continguts
conceptuals, procedimentals i actitudinals.
Les competncies prpies de lrea estan estretament vinculades als blocs de competncies en el
coneixement i en la interacci amb el mn fsic i el de competncia social i ciutadana.
s especialment important que lalumnat evoquin les idees que els desperta la seva curiositat, que es facin
com ms preguntes millor i que estiguin motivats per a resoldre els problemes i dubtes que es van plantejant,
per buscar respostes i per comunicar all que es va resolent. Per comprendre fets i fenmens hi ha preguntes
ms adequades que altres, que generaran una mirada i una visi determinada. Aquesta s la tasca del
professorat: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avanar.
En definitiva, la intervenci del professorat ha de poder fomentar lequilibri entre el pensar (relacionar,
comparar, imaginar...), el experimentar (observar, classificar, identificar...) i el comunicar (parlar, escriure,
dibuixar, construir , representar...), eixos bsics de la competncia cientfica.
16
Project
4 ATENCI A LA DIVERSITAT
Latenci a la diversitat constitueix un aspecte fonamental no tan sols del projecte educatiu del centre, sin
tamb de la tasca docent de cada mestre. Tal com diu la LOE: Latenci a la diversitat sestableix com a
principi fonamental que ha de regir tot lensenyament bsic, amb lobjectiu de proporcionar a tot lalumnat
una educaci adequada a les seves caracterstiques i necessitats.
De fet, la Llei Orgnica dEducaci destaca, en un dels seus principis, la convenincia de trobar la flexibilitat
per adequar leducaci a la diversitat daptituds, interessos, expectatives i necessitats de lalumnat.
Lobjectiu s tenir en compte la diversitat de lalumnat com a principi i no com una mesura. Per aquesta ra,
el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca ofereix, en la guia didctica, activitats complementries que
se sumen a les que figuren en el llibre de lalumne, amb la finalitat dajudar el mestre o la mestra a lhora
datendre la diversitat de ritmes daprenentatge que es pugui trobar a laula en un curs determinat.
Daquesta manera, els alumnes que necessiten una seqenciaci major en la presentaci dels continguts
disposaran de ms activitats per reforar i consolidar el seu aprenentatge. Al mateix temps, aquells amb ms
capacitat o amb un ritme daprenentatge ms rpid podran fer noves activitats que els ajudaran a ampliar
els seus coneixements.
A ms de les activitats complementries, el projecte ofereix tres tipus davaluaci (inicial, formativa i final),
per tal davaluar els progressos dels alumnes en diferents moments del curs i valorar quins aspectes o temes
han de ser reforats en cada cas.
17
5 CRITERIS PER A LAVALUACI

Lavaluaci en lEducaci Primria consisteix en lanlisi contnua i global del procs densenyamentaprenentatge. s un element integrat plenament en el procs educatiu i s, en si mateix, un instrument
dacci pedaggica que ha de contribuir a la millora de tot el procs.
Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de permetre decidir
la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caracterstiques. De laltra, ha de
determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.
El mestre o la mestra haur de crear unes condicions adequades que permetin lactivaci dels esquemes
de coneixement, i conduir-los en la direcci adequada, segons el que shagi proposat en el currculum. No
hi ha una frmula nica que permeti crear aquestes condicions, ja que lentorn educatiu presenta una gran
diversitat de situacions i necessitats. En qualsevol cas, s important comprendre que els alumnes no tan sols
emmagatzemen informaci nova, sin que tamb desenvolupen noves competncies i adquireixen nous
coneixements, a partir dels seus coneixements previs.
Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per planificar el procs
densenyament-aprenentatge. Aquesta guia didctica inclou un model davaluaci inicial que es pot
fotocopiar o descarregar del web, amb activitats que recullen tant fets com conceptes, sistemes conceptuals
o procediments.
Lavaluaci formativa t com a finalitat proporcionar a cada alumne el suport pedaggic ms adequat
en cada moment del curs. Alhora, ha estat dissenyada per avaluar el procs densenyament i, fins i tot,
la mateixa prctica docent. En aquesta guia, lavaluaci formativa es concreta en una taula (inclosa en
el web), en qu el mestre o la mestra disposa dun espai horitzontal per omplir amb els criteris davaluaci
del currculum oficial (que sadjunta en un arxiu .doc) i dunes caselles verticals per completar amb els noms
dels alumnes de la classe.
Lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions
educatives, tant curriculars com competencials. En aquesta guia sofereix un model davaluaci final, tamb
fotocopiable, amb activitats referides als coneixements ms importants que shan anat adquirint durant
el curs. Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de
lavaluaci final que sinclouen en aquesta guia siguin les mateixes que les de lavaluaci inicial del curs
segent.
18
Project
6 ORIENTACIONS PER A LS DELS RECURSOS DIGITALS
El fet dincloure ls de recursos digitals en el plantejament didctic de cada unitat afavoreix el desenvolupament integrat de les competncies bsiques en general i, en especial, de la competncia digital i la competncia
daprendre a aprendre. Aix doncs, aquestes propostes de treball tenen lobjectiu de complementar, reforar
i ampliar les que sofereixen en el llibre en paper.
Com que es tracta duna competncia transversal, la competncia digital sha dincloure en la programaci
general del curs i de cada rea. Dins dun plantejament integrador de les competncies, ls de les eines
tecnolgiques i de comunicaci ha de formar part intrnseca del plantejament de cada unitat didctica.
Segons lrea, els recursos digitals tenen una funci determinada, tant els que estan associats al llibre de
lalumne com els que sofereixen per a ls del professor.
Aquests recursos poden utilitzar-se a la pissarra digital interactiva (PDI) i tamb a lordinador personal. Shi
pot accedir a travs dInternet (accs en lnia); els recursos per al professor sofereixen a ms en format CDROM (fora de lnia). Aix mateix, sn compatibles amb totes les plataformes educatives existents en el mercat.
Els diferents recursos es poden treballar a laula o a casa; el professor o la professora decidir quan i com
shan dusar. La nostra proposta editorial pretn facilitar ls de les tecnologies a laula, al mateix temps que
senriqueixen i samplien les possibilitats de treball a laula i fora.
Blanca?
Els recursos digitals que ofereix el projecte Salvem la Balena Blanca estan pensats per facilitar ls dels
programes informtics i de les tecnologies de la comunicaci a laula i fora.
Aquests recursos, detallats per rea, sn els segents:
Llengua catalana:
Per a lalumne:
Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Llengua
catalana tindr accs als recursos segents:
Definici del vocabulari bsic de cada unitat i activitats per practicar-lo.
Accs a les audicions de cada unitat.
19
Diversos models dactivitats interactives per practicar els continguts de lxic, ortografia
i gramtica de la unitat.
Apartat per treballar textos digitals del mateix tipus que els de la unitat.
En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs

determinat.
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Llengua catalana tindr accs als materials segents:
Guia didctica en format web
Aquest apartat enllaa amb un lloc web estructurat per unitats des don es podran consultar la programaci
daula, les orientacions, el solucionari, les activitats de refor i dampliaci i les activitats davaluaci.
Per a laula
Aquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats
amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos i activitats interactives.
Per a lalumne
Aquest apartat dna accs als recursos que tenen els alumnes.
Llengua castellana:
Per a lalumne:
Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Lengua
castellana tindr accs als recursos segents:
Definici del vocabulari bsic de cada unitat i activitats per practicar-lo.
Accs a les audicions de cada unitat.
Diversos models dactivitats interactives per practicar els continguts de lxic, ortografia
i gramtica de la unitat.
Apartat per treballar textos digitals del mateix tipus que els de la unitat.
En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs

determinat.
20
Project
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Lengua castellana tindr accs als materials segents:
Per a laula
amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos i activitats interactives.
Per a lalumne
Aquest punt dna accs als recursos que tenen els alumnes.
Matemtiques:
Per a lalumne:
Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Matemtiques
tindr accs als recursos segents:
Activitats per practicar les quatre operacions bsiques.
Collecci de problemes per practicar el clcul en contextos significatius.
Activitats per aprendre geometria jugant amb les figures.
Activitats per organitzar i representar dades mitjanant taules i grfics.
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Matemtiques tindr accs als materials segents:
Per a laula
amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos, animacions de contingut i activitats
interactives.
Per a lalumne
21
Coneixement del medi natural, social i cultural:

Per a lalumne:
Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Coneixement
del medi natural, social i cultural tindr accs als recursos segents:
Apartat que cont el vocabulari que es treballa en cada unitat, amb activitats interactives.
Enllaos interessants a webs que amplien el contingut de la unitat.
Activitats per treballar els continguts ms importants de la pgina.
Activitat de reps dels principals continguts de la unitat.
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindr
accs als materials segents:
Per a laula
amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos, animacions sobre el contingut i activitats
interactives.
Per a lalumne
6.3 Com saccedeix a aquests recursos?

Segons el tipus dusuari, laccs requereix un sistema didentificaci o un altre.
Usuari alumne:
Cada llibre de text del projecte Salvem la Balena Blanca
de Castellnou Edicions t associat un codi daccs als
recursos digitals en lnia. Per accedir-hi, lalumne ha de
seguir aquests passos:
1. Escriure ladrea, www.projecteSBB.com, en el navegador dInternet.
22
Project
Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46
2. Introduir el codi daccs, que s el que figura a la pgina

de crdits del llibre.
www.castellnoudigital.com
Codi daccs als recursos digitals en lnia:
CPSB3031
www.projectesbb.com
Daquesta manera, lalumne accedeix al men de recursos

associats a lassignatura i curs dels quals shagi introdut
el codi.
En aquest men ha descollir la unitat i el recurs que es
vulgui treballar en cada cas. Per acabar la sessi noms
ha de tancar el navegador.
Usuari mestre:
El mestre accedeix als recursos digitals associats a cada rea i curs del projecte Salvem la Balena Blanca
mitjanant un codi dusuari. Ha de sollicitar-lo prviament al gestor comercial de la zona o posant-se en
contacte amb leditorial mitjanant el telfon 902 90 36 46 o el correu electrnic info@castellnouinforma.com.
Per introduir aquest codi ha destar registrat com a professor en www.castellnoudigital.com/professor.
6.4 Quins sn els requisits tcnics?

Els recursos digitals de Castellnou Edicions sn compatibles amb diversos sistemes.
Es poden utilitzar amb qualsevol daquests equips:
- Ordinador de sobretaula, porttil o Netbook, amb Windows (XP o superior) o Linux
- Ordinador Mac OS X
- Tablet amb Android (2.2 o superior)
Cal tenir accs a Internet i un navegador web.
Per poder veure alguns materials determinats cal disposar dAdobe Flash Player i PDF Reader.
La resoluci mnima de pantalla recomanada s de 1024 x 600 pxels.
23
7 MATERIALS PER A LREA DEL MEDI.
CICLE MITJ
Per a lalumne/a:
Llibre de text i quadern amb accs als recursos digitals.
nova edici
Educaci
Primria
Cicle Mitj
nodelu Coneixement
medi natural,
social i cultural
Per al mestre/a:
Carpeta de la guia
didctica per al Cicle
Mitj, perqu cada
mestre/a se la pugui
personalitzar.
nova edici
Coneixement del medi natural,

social i cultural 3
Educaci Primria
Cicle Mitj
ISBN: 978-84-9804-925-1
788498 048674
ISBN: 978-84-9804-867-4
Es pot consultar en: http://www.castellnouedicions.cat

Recull toda la informaci disponible en la guia impresa i
la presenta, en forma de lloc web, ordenada per unitats
didctiques.
La informaci es pot consultar en lnea o es pot obtenir
des de lrea de descrregues en format PDF o en format
DOC, segons el cas.
24
Guia didctica en paper

de Coneixement
del medi 3, organitzada
en sis apartats:
!!!Projecte
!!!Programacions
!!!Orientacions
i solucionari
!!!Activitats
complementries
!!!Avaluacions
!!Recursos digitals
GUIA DIDCTICA
PROGRAMACIONS
PROGRAMACI DREA
DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria. Generalitat de Catalunya.
Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de lEducaci Secundria
obligatria per a les Illes Balears.
Consideracions generals
Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural a lEducaci Primria t com a finalitat proporcionar
a lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.
El concepte de medi que dna nom a lrea fa referncia tant al conjunt de situacions, fenmens, objectes,
elements o problemes que integren lespai natural i humanitzat (lescenari on conviuen les persones i on
interactuen entre elles i amb la naturalesa) com a una manera daproximar-se a lestudi de la realitat natural i
social. Per tant, el coneixement del medi s una estratgia dintervenci didctica centrada a facilitar a lalumnat el pas de la cultura viscuda a la seva reconstrucci intellectual.
El coneixement del medi haur de capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els
aspectes de lentorn amb els quals interacciona de manera coherent amb el coneixement cientfic actual.
Laprenentatge ha dsser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies. Les experincies haurien
de ser tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. Aix doncs, considerem que el coneixement del medi ha de permetre a lalumnat
incidir en la millora del seu entorn i propiciar-ne un s sostenible.
Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen. Conv tenir
present que els fenmens naturals i socials, objecte destudi de lrea, no es presenten en la realitat sota un
prisma disciplinar, sin en forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives que es comprenen millor
quan sestudien i sanalitzen relacionant els coneixements de les disciplines que integren lrea.
Els objectius de lrea shan de referir als conceptes propis del medi natural, social i cultural, als aspectes
metodolgics i procedimentals, i als hbits i valors per a la convivncia. Per assolir aquests objectius cal
preparar lalumnat perqu reflexioni sobre el seu propi procs daprenentatge.
Lrea contribueix molt especialment en el procs de creixement intellectual de les persones. Juntament
amb lEducaci per a la ciutadania i els Drets Humans (que cal recordar que inclou les diferents temtiques
transversals), hauria de contribuir de manera preferent a capacitar lalumnat per decidir per ell mateix la realitat futura i collaborar-ne en la construcci. Per tant, lalumnat hauria de comenar a aprendre a plantejar
alternatives i propostes de millora a travs dun treball cooperatiu amb una actitud dialogant i oberta a les
interpretacions dels altres, competncies aquestes prpies dels ciutadans i ciutadanes del segle XXI. I tamb
hauria de saber com vetllar per la prpia salut, i la dels altres.
26
amacion
gr
Competncies prpies de lrea

El coneixement del medi hauria de facilitar el desenvolupament de les competncies bsiques de lEducaci Primria. Entenem per competncia laplicaci dels coneixements, habilitats i actituds a la resoluci de
problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competncies exigeix sempre una
prctica concreta i una seqncia dels continguts organitzats des del ms simple i concret al ms complex
i abstracte dacord amb el procs maduratiu dels infants i presentats en una seqncia en espiral a travs
dels cursos, cicles i etapes.
Les competncies prpies de lrea de Coneixement del medi social, cultural i natural estan estretament
vinculades al bloc de competncies especfiques centrades a conviure i habitar el mn (competncia en el
coneixement i la interacci amb el mn fsic i competncia social i ciutadana).
Assolir la competncia de conviure i habitar el mn implica:
Situar-se en lespai, orientar-shi i desplaar-shi utilitzant plnols i mapes (saber localitzar noms i accidents
geogrfics, realitzar i dissenyar itineraris...).

Identificar, localitzar i descriure les principals caracterstiques naturals, humanes i socials dun territori utilitzant conceptes i procediments geogrfics.
Conixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnolgic en qu sest immers.
Utilitzar crticament totes les fonts dinformaci (oral, escrita, grfica...) que usin qualsevol tipus de suport
(paper, electrnic, virtual...) per observar i analitzar lentorn.
Identificar un problema de naturalesa geogrfica o mediambiental, ubicar-lo al territori, analitzar les causes
i les conseqncies i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, elaborar-ne una de
prpia, tenint en compte ls sostenible del medi, argumentar-la i dur-la a la prctica.
Situar etapes i fets de la histria personal, familiar, local, catalana i espanyola en el temps i en una estructura cronolgica.
Descriure, analitzar i valorar els canvis i les continutats i les causes i les conseqncies dalgun esdeveniment clau de la histria de Catalunya i dEspanya utilitzant tota mena de fonts histriques primries i
secundries.
Relacionar alguns fets de la histria dels segles XX i XXI amb la histria familiar i local i narrar-los. Identificar
i valorar elements del patrimoni. Participar en projectes de conservaci i comunicaci del patrimoni i de la
memria histrica.
Plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques i sobre canvis observables en els materials i en
els objectes tecnolgics, en els ssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta,
identificar evidncies i extreure conclusions que hi estiguin relacionades i que possibilitin prendre decisions
per actuar.
Explicar els fenmens amb lajuda de models, verificar la coherncia entre les observacions i lexplicaci
donada, i expressar-la utilitzant diferents modes comunicatius de manera que els altres lentenguin.
Utilitzar el coneixement cientfic per comprendre situacions properes relacionades amb problemtiques
ambientals, amb la conservaci de la salut o amb ls dobjectes tecnolgics i per prendre decisions per
actuar coherents amb aquest coneixement.
27
Pro
Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions personals sobre all
que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies i les diverses concepcions del
mn que estan en la base dels processos personals daprenentatge. Noms quan lalumnat pren conscincia
del que sap, o pensa que sap, i ho comunica est en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificarho. Aquest s un procs reflexiu a partir del qual lalumnat construeix el seu aprenentatge.
Valorar la democrcia com a forma de convivncia i de govern que permet exercir i respectar els drets i
deures individuals i collectius.
Participar en la vida collectiva de la classe, de lescola, de la localitat, posant en prctica habilitats socials
que afavoreixen les relacions interpersonals (la cooperaci, lempatia, el treball en equip, el dileg, la negociaci, lassertivitat...).
Actuar en el marc de projectes collectius per resoldre problemes i millorar la vida de la comunitat i per
promoure una vida saludable.
Aportacions de lrea a les competncies bsiques

Si considerem que lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural t com a finalitat proporcionar
a lalumnat els coneixements i les eines per situar-se en lentorn en qu viu, per aprendre a respectar-lo, a
millorar-lo i a conviure-hi, la contribuci al desenvolupament de les competncies transversals s fora significativa. El coneixement del medi contribueix a lassoliment de totes les altres competncies de la manera
que es detalla a continuaci:
Competncies comunicatives
Expressar i organitzar idees i informaci de manera efica i intelligible sobre espais, fets, problemes
i fenmens geogrfics, histrics, socials, naturals i tecnolgics.
Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant TIC per informar, per convncer,
per dialogar.
Utilitzar convencions cartogrfiques, matemtiques, cientfiques i saber-les interpretar.

Identificar informacions rellevants de lrea en textos que utilitzen diferents canals comunicatius i de procedncies diverses (llibres, Internet).
Competncies metodolgiques
Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci.

Utilitzar habilitats de planificaci del treball.
Utilitzar habilitats per a la recollida i el tractament de la informaci (anlisi, sntesi...).
Utilitzar el pensament crtic i creatiu per a lanlisi de la informaci, per a la resoluci de problemes, per a
la presa de decisions.
Competncies personals
28
Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.

Buscar els fonaments de la seva identitat.
Dissenyar i aplicar projectes individuals i collectius de manera responsable i creativa.
Desenvolupar habilitats personals que afavoreixen les relacions intrapersonals (lautoestima, lautocrtica,
lautoreflexi, lautoaprenentatge, la iniciativa...).
amacion
gr
Pro
Estructura dels continguts

Els continguts de lrea sorganitzen en set blocs: lentorn i la seva conservaci; el mn dels ssers vius; les
persones i la salut; persones, cultures i societats; canvis i continutats en el temps; matria i energia i entorn,
tecnologia i societat.
Aquesta organitzaci dels continguts integra coneixements, procediments i actituds diversos. El professorat
haur de triar aquells continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que lalumnat adquireixi eines
tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tinguin marcs de referncia per aproximar-se
a la comprensi del mn. Un mn que no es pot restringir al marc espacial de la seva localitat, comarca o
pas, sin que ha de poder abastar la informaci a la qual tenen accs a travs de les TIC i daltres mitjans
de comunicaci.
Els coneixements conceptuals, vinculats als procediments propis de les disciplines de lrea, han de relacionar-se amb el procs dadquisici de competncies relacionades amb els llenguatges oral, escrit i matemtic
i amb les de la resoluci de problemes oberts.
Els continguts del medi social i cultural

Els continguts del medi social i cultural procedeixen fonamentalment de la Geografia i de la Histria. Aquestes dues disciplines han de permetre a lalumnat de Primria situar-se en lespai i en el temps i adquirir els
instruments conceptuals i procedimentals necessaris per comprendre el mn on viuen i contribuir a la seva
evoluci.
La Geografia ha dajudar lalumnat de Primria a construir:
coneixements sobre:
Els llocs, els paisatges i els territoris per poder situar-hi les informacions a les quals t accs, desplaar-se
i actuar.
Lorganitzaci de lespai i les condicions de vida de les persones que habiten els espais local, comarcal,
catal i espanyol sense deixar de banda altres espais on es produeixin situacions o problemes rellevants.
Els grans problemes relacionats amb ladaptaci de les persones i de les societats a lentorn i la utilitzaci
dels recursos que ofereix.
habilitats i estratgies per:

Actuar en lespai i aprendre a resoldre problemes;
Dominar els mtodes que el permetin utilitzar, i realitzar, plnols i mapes, imatges, croquis i esquemes,
diagrames i grfics, observacions, enquestes i entrevistes
En resum, els coneixements geogrfics escolars han de permetre a lalumnat daquesta etapa educativa
percebre i conixer els seus espais de vida, saber pensar i interpretar lespai, saber actuar en, sobre i amb
lespai, saber expressar lespai i saber expressar la dimensi espacial dun problema.
La histria ha de permetre que lalumnat de Primria adquireixi:
coneixements sobre:
Els principals referents temporals i cronolgics per organitzar la noci de temps.
29
30
Utilitzar diversos llenguatges

per expressar i comunicar els
continguts de lrea de forma
personal i creativa, seleccionant
i interpretant dades
expressades per mitj de codis
diversos (lingstics, numrics,
grfics) I reflexionant sobre el
propi procs daprenentatge.
Plantejar-se, identificar, i
donar resposta a interrogants
i problemes relacionats
amb fenmens i elements
significatius de lentorn
natural, social i cultural,
utilitzant estratgies de cerca
i tractament de la informaci,
analitzant els resultats i
plantejant-se solucions
alternatives als problemes.
Objectius de lrea
per al Cicle Inicial
Matria: Coneixement del medi
Competncia social i ciutadana

(CSC)
Competncia en el
coneixement i la interacci amb
el mn fsic (CCIMF)
Competncia dautonomia i
iniciativa personal (CAIP)
Competncia per aprendre a

aprendre
Competncia matemtica (CM)
Tractament de la informaci i
competncia digital (CD)
Comunicaci lingstica i
audiovisual (CLA)
Competncies bsiques
Exploraci dalgun aspecte de

lentorn a partir duna qesti
rellevant, mitjanant el treball
cooperatiu.
Orientaci a lespai mitjanant

lobservaci delements
naturals i humanitzats de
lentorn.
Aplicar nocions de canvi i

continutat a alguns aspectes
de la vida quotidiana de les
societats humanes i situar
alguns fets histrics rellevants,
dacord amb els criteris de
successi i duraci temporals.
Utilitzar fonts documentals
i patrimonials per justificar
aquests canvis i continutats.
Utilitzar plnols i mapes, aix

com mecanismes dorientaci
espacial per a situar-se en
lentorn, localitzar determinats
elements i desplaar-se.
Analitzar i descriure elements

naturals i humanitzats del
paisatge de lentorn proper i
establir comparacions amb
altres tipus de paisatges.
Reconixer i explicar, recollint

dades i utilitzant aparells de
mesura, les relacions entre
alguns factors del medi fsic i
les formes de vida i activitats
humanes, mostrant una actitud
de respecte pel medi.
Observaci delements
i fenmens naturals
i comunicaci de les
observacions utilitzant formes
de representaci
bsiques.
Criteris davaluaci
Curs escolar:
Continguts
Lentorn i la seva conservaci
Curs: 3r EP
Matemtiques
Llengua
Connexions
amb altres matries
Identificar i analitzar els

principals elements de lentorn
analitzant la seva organitzaci,
les seves caracterstiques i
interaccions.
Reconixer en el medi natural,

social i cultural els canvis i
les continutats relacionats
amb el pas del temps,
comprendre algunes relacions
de successi i simultanetat,
de cronologia i de durada, i
aplicar aquests coneixements
en la interpretaci del present,
la comprensi del passat i en la
construcci del futur.
Identificar lespecificitat dels

ssers humans i analitzar
i valorar crticament la
intervenci humana en el medi
i el seu impacte al llarg del
temps, adoptant compromisos
individuals i collectius dactuar
en la protecci i millora del
medi ambient i del patrimoni
cultural.
Objectius de lrea

(CSC)
Competncia en el
el mn fsic (CCIMF)
Inters per la protecci i cura

danimals i plantes de lentorn
proper.
Identificaci dactivitats
econmiques relacionades
amb la cria danimals i el cultiu
de plantes.
Classificaci dels diferents

grups de vertebrats i de plantes
(herbes, arbustos i arbres)
de lentorn proper a partir
dalgunes caracterstiques
observables utilitzant claus
dicotmiques senzilles.
Identificar alguns dels usos que

es fan dels recursos naturals i
algunes de les conseqncies
que sen deriven. Analitzar
limpacte dalgunes activitats
humanes sobre els recursos i
en particular sobre laigua.
Caracteritzaci de la funci
de relaci a partir de
lobservaci danimals i plantes
i relacionant-les amb els seus
hbitats.
Caracteritzaci de la funci
de reproducci a partir de
lobservaci danimals i plantes.
Descriure alguns trets

demogrfics i econmics de
lentorn, identificar algunes
manifestacions culturals,
valorar la seva diversitat i
riquesa, i localitzar elements
del patrimoni comarcal natural
i cultural.
Caracteritzaci des la funci de

nutrici en els animals i plantes.
audiovisual (CLA)

aprendre (CAA)
Criteris davaluaci
Curs escolar:
Continguts
Competncies bsiques
El mn dels ssers vius
Curs: 3r EP
Matemtiques
Llengua
Connexions
amb altres matries
amacion
gr
31
Pro
32

Comportar-se dacord amb els

hbits de salut i higiene personal
derivats del coneixement del
cos hum, mostrant una actitud
dacceptaci crtica i de respecte
per les diferncies individuals
(edat, sexe, caracterstiques
fsiques i personalitat).

per expressar i comunicar
els continguts de lrea de
forma personal i creativa,
seleccionant i interpretant dades
Objectius de lrea

(CSC)
Competncia en el
el mn fsic (CCIMF)
Formulaci de propostes
dactivitats creatives per a la
gesti dels temps de lleure.
Identificaci dactivitats doci
individuals o collectives.
Expressi de sensacions i
emocions personals, aix com
respecte davant de les dels
altres.
Identificaci i justificaci
dhbits de higiene, de
descans, dexercici fsic
i lalimentaci variada i
equilibrada per a una vida
saludable. Identificaci
de missatges i prctiques
que no afavoreixen el bon
desenvolupament personal i la
salut.
Reconeixement dels canvis

fsics i personals en les
diferents etapes de la vida.
Identificaci dels sistemes

que participen en la funci de
relaci: locomotor i nervis.

aprendre
Reconeixement de la
morfologia externa del cos.
Continguts
Competncies bsiques
Les persones i la salut
Curs: 3r EP
Plantejar-se interrogants sobre

determinats fets i fenmens,
obtenir informaci rellevant
per mitj de lobservaci
sistemtica directa i indirecta
i el recull de dades amb els
mitjans i fonts adequats i
comunicar els resultats de la
recerca oralment, grficament i
per escrit.
Valorar positivament la prctica

de determinats hbits associats
a la higiene, lalimentaci,
lexercici fsic i el descans
com a hbits saludables que
s recomanable mantenir, tot
discernint les activitats que
perjudiquen la salut.
Relacionar la nutrici amb

lobtenci denergia i el
creixement.
Criteris davaluaci
Curs escolar:
Matemtiques
Llengua
Connexions
amb altres matries
Planificar i realitzar projectes

i aparells senzills, analitzant
les propietats dels materials
i les eines i mquines que
hi intervenen tot valorant la
contribuci de la cincia i
la tcnica a la millora de les
condicions de vida de les
persones.
Identificar i analitzar els

principals elements de lentorn
analitzant la seva organitzaci,
les seves caracterstiques i
interaccions, aplicant aquest
anlisi a diferents escales
espacials i temporals.
Participar activament en el
treball en grup, adoptant una
actitud responsable, solidria,
cooperativa i dialogant,
argumentant les prpies
opinions i contrastant-les amb
les dels altres, i respectant
els principis bsics del
funcionament democrtic.
Objectius de lrea

(CSC)
Competncia en el
el mn fsic (CCIMF)

aprendre
audiovisual (CLA)
Competncies bsiques
Anlisi de missatges publicitaris

i valoraci de la seva incidncia
en la presa de decisions de la
vida quotidiana.
Reconeixement de situacions
que poden comportar risc,
especialment les relatives a la
mobilitat viria.
Valoraci de la diversitat social,

cultural i de gnere i respecte per
les diferncies. Identificaci de
les manifestacions culturals com
a elements de cohesi social.
Coneixement i utilitzaci dels

mecanismes de la participaci
activa, la cooperaci i el dileg
en la construcci de tasques
comunes i en la resoluci de
conflictes.
Identificaci de les relacions

interpersonals dins la comunitat
o grup.
Identificaci dels elements

bsics de lestructura
econmica i de lorganitzaci
social, poltica i administrativa
dels municipis i les comarques.
Continguts
Persones, cultures i societats
Curs: 3r EP

Analitzar les situacions que

poden comportar risc a nivell
viari i proposar mesures de
prevenci.

i cultural.
Conixer i valorar el
funcionament bsic de les
institucions municipals i
comarcals i els mecanismes
democrtics de participaci,
utilitzant-los per participar
activament al centre escolar.
Criteris davaluaci
Curs escolar:
Matemtiques
Llengua
Connexions
amb altres matries
amacion
gr
33
Pro
34

ssers humans i analitzar i
valorar crticament la intervenci
humana en el medi i el seu
impacte al llarg del temps,
adoptant compromisos
en la protecci i millora del medi
ambient i del patrimoni cultural.
Prendre conscincia de
pertinena a diferents mbits
socials i culturals, reconeixent
la diversitat com a element
enriquidor de la convivncia,
respectant la igualtat de drets
i deures de les persones
i reconeixent les prpies
responsabilitats.

per expressar i comunicar els
continguts de lrea de forma
personal i creativa, seleccionant
i interpretant dades
Objectius de lrea

(CSC)
Competncia en el
el mn fsic (CCIMF)

aprendre
audiovisual (CLA)
Competncies bsiques
Descoberta i valoraci del

patrimoni comarcal natural i
cultural i aplicaci de nocions
de canvi i continutat en els
paisatges.
s dunitats de mesura
temporal i aplicaci de les
nocions de canvi i continutat
en lanlisi de levoluci dalgun
aspecte de la vida quotidiana
al llarg del temps, comparant
cultures allunyades en lespai o
el temps.
s de fonts dinformaci
histrica diverses per obtenir
informaci i evidenciar els
canvis i continutats al llarg del
temps, daspectes de la vida
quotidiana, de lentorn proper.


Utilitzar fonts documentals
i patrimonials per justificar
aquests canvis i continutats.

i cultural.
Identificaci dels canvis en les

persones al llarg del temps i de
les diferents etapes personals.
s de tcniques de registre
i representaci de la histria
prpia i del passat familiar
proper.
Criteris davaluaci
Curs escolar:
Continguts
Canvis i continutats en el temps
Curs: 3r EP
Matemtiques
Llengua
Connexions
amb altres matries
Conixer en el medi natural,


ssers humans i analitzar i
valorar crticament la intervenci
humana en el medi i el seu
impacte al llarg del temps,
adoptant compromisos
en la protecci i millora del medi
ambient i del patrimoni cultural.

per expressar i comunicar
els continguts de lrea de
forma personal i creativa,
seleccionant i interpretant
dades expressades per mitj
de codis diversos (lingstics,
numrics, grfics).
Objectius de lrea

(CSC)
Competncia en el
el mn fsic (CCIMF)

aprendre
audiovisual (CLA)
Competncies bsiques
Experimentaci de la
transmissi del so en els
diferents medis. Valoraci
del soroll i la contaminaci
acstica.
Identificaci de diferents
fonts denergia i de cadenes
energtiques relacionades
amb canvis observats a la
vida quotidiana. Valoraci de
ls responsable de les fonts
denergia.
Identificaci del cicle de laigua

a la Terra. Reconeixement
dels usos socials de
laigua i importncia de ls
responsable.
Experimentaci dels canvis

destat en laigua i la seva
reversibilitat.
Conservaci de la massa i
volum amb els canvis de forma.
Mesura, comparaci i
ordenaci de propietats dels
materials: longitud, massa,
capacitat, temperatura.
Continguts
Matria i energia
Curs: 3r EP
Classificar animals i plantes de

lentorn proper i reconixer les
caracterstiques bsiques dels
vertebrats dacord amb criteris
cientfics.

Reconixer i explicar, recollint

dades i utilitzant aparells de
mesura, les relacions entre
alguns factors del medi fsic i
les formes de vida i activitats
humanes, mostrant una actitud
de respecte pel medi.
Criteris davaluaci
Curs escolar:
Matemtiques
Llengua
Connexions
amb altres matries
amacion
gr
35
Pro
36
Utilitzar de manera responsable

i creativa les TIC i el material
relacionat amb lexperimentaci
i el treball de camp, tant com a
eines per obtenir informacions,
com instruments per aprendre i
compartir coneixements.

Prendre conscincia de
pertinena a diferents mbits
socials i culturals, reconeixent
la diversitat com a element
enriquidor de la convivncia,
respectant la igualtat de drets
i deures de les persones
i reconeixent les prpies
responsabilitats.
Objectius de lrea

(CSC)
Competncia en el
el mn fsic (CCIMF)

aprendre
audiovisual (CLA)
Competncies bsiques
Ampliaci en ls de les
funcions del programari bsic
de processador de text, edici
grfica i de presentaci amb
textos, dibuixos, imatges i
udio.
Reconeixement i utilitzaci dels

elements bsics de lordinador
i del programari: finestres,
mens.
Identificaci deines, mquines

i fonts denergia utilitzades en
diferents poques histriques
i la seva relaci amb les
condicions de vida i de treball.
Utilitzaci doperadors
mecnics per a la construcci
destructures senzilles.
Identificaci del funcionament

dalguns operadors mecnics:
eix, roda, politja, pla inclinat,
engranatges i altres.
Identificaci de les fonts

denergia amb qu funcionen
algunes mquines.
Continguts
Entorn, tecnologia i societat
Curs: 3r EP
Mostrar iniciativa i creativitat

en la realitzaci dun treball
dinvestigaci sobre un tema
rellevant de lentorn, utilitzant
els recursos TIC de forma
eficient.
Saber muntar, desmuntar i

utilitzar algunes mquines
senzilles, analitzant el seu
funcionament, posant atenci
especial a lenergia que utilitzen
i valorant la importncia de fer
un s responsable de les fonts
denergia.


Criteris davaluaci
Curs escolar:
Matemtiques
Llengua
Connexions
amb altres matries
amacion
gr
Pro
PROGRAMACI DAULA
LENTORN I LA SEVA
CONSERVACI
Cicle Mitj Tercer Curs
EL MN DELS
SSERS VIUS
Visc a...
Caracteritzaci de les
funcions de nutrici, relaci
i reproducci dels animals
i identificaci dels seus
hbitats
Els animals
Mar, muntanya
o plana
7
Ho mesurem tot
per investigar
8
Estalviem aigua
9
Les mquines
10
Investiguem
el passat
11
En lpoca de...
12
Identificaci del sistema SolTerra-Lluna i de les relacions

entre els moviments de rotaci i translaci de la Terra,
el dia i la nit i les estacions
Generaci de preguntes
cientfiques i construcci
de respostes coherents amb
el coneixement cientfic
Mesura de la temperatura,
la velocitat, la massa, etc.
i iniciaci al registre
i la interpretaci de dades
Inters per lobservaci,

la generaci de preguntes
cientfiques i la construcci
Identificaci i disseny
daccions responsables
i sostenibles amb lentorn
Inters per lobservaci,

la generaci de preguntes
cientfiques i la construcci
Reconeixement de situacions
que poden comportar risc i
desenvolupament dactituds
preventives
Elaboraci dun treball

dinvestigaci a partir
duna qesti rellevant
Observaci i descripci de
diferents tipus de paisatge,
reconeixent-hi limpacte
de lactivitat humana
Identificaci i descripci
dalguns trets demogrfics
i econmics de lentorn a
partir de lobservaci directa
Identificaci i descripci
dalguns trets demogrfics
i econmics de lentorn a
partir de lobservaci directa
Identificaci dactivitats
econmiques relacionades
amb la cria danimals
i el cultiu de plantes
Feines agrcoles,
indstria i serveis
El dia i la nit
Expressi de sensacions
i emocions personals
Reconeixement de formes
de relleu i accidents
geogrfics i localitzaci dels
ms rellevants de lentorn
Anlisi de dades dentorns

rurals i urbans
Anlisi de missatges publicitaris i de la seva incidncia
en la vida quotidiana
diferents tipus de paisatge
de lentorn proper i lluny,
reconeixent-hi els elements
naturals i humanitzats
PERSONES,
CULTURES I SOCIETATS
Reconeixement de la
morfologia externa del cos
Identificaci del sistema
locomotor
Crixer
i cuidar-se
LES PERSONES
I LA SALUT

fsics i personals en les
diferents etapes de la vida
Identificaci de les relacions

interpersonals dins la
comunitat o grup
Cerca dinformaci sobre

un fet del passat, utilitzant
diferents fonts dinformaci

Reconeixement de la
morfologia externa del cos
El so, el soroll
i el silenci
37
NOSALTRES
I LENTORN
CANVIS I CONTINUTATS
EN EL TEMPS
MATRIA
I ENERGIA
ENTORN, TECNOLOGIA
I SOCIETAT
Construm una articulaci
Identificaci dhbits
dhigiene, de descans
i dexercici fsic per a una
vida saludable
EXPERIMENTEM
Descoberta i valoraci
del patrimoni comarcal
i aplicaci de nocions
de canvi i continutat
en els paisatges
Responsabilitzaci en el
manteniment de la neteja,
lordre i lestalvi de materials
i energia a lescola i a casa
Utilitzaci doperadors
mecnics per a la
construcci destructures
senzilles
Construm la maqueta
dun barri
Construm una menjadora

per a ocells
Inters per la protecci

i cura danimals de lentorn
proper
Observaci de diferents
tipus de paisatge, reconeixent-hi els elements naturals
i humanitzats i limpacte de
lactivitat humana

patrimoni comarcal natural
i cultural i aplicaci
de nocions de canvi i
continutat en els paisatges
Responsabilitzaci en el
manteniment de la neteja
i lordre a lescola i a casa
Aplicaci de les nocions de

canvi i continutat en lanlisi
de levoluci dalgun
aspecte de la vida
quotidiana al llarg del temps
Estudiem el paisatge
Identificaci deines i mquines utilitzades en diferents

poques histriques i la seva
relaci amb les condicions
de vida i de treball
Fem una enquesta
Comprovem el moviment
de la Terra
diferents tipus de paisatge
de lentorn proper i lluny

s dunitats de mesura
del temps
Mesures de longitud, massa,

capacitat, temperatura,
temps i velocitat
Preparem magdalenes
de fruites vermelles

patrimoni comarcal natural
i aplicaci de nocions de
canvi i continutat en els
paisatges
Experimentaci dels canvis

destat en laigua. Identificaci del cicle de laigua a la
Terra. Reconeixement dels
usos socials de laigua
Observem els diferens

estats de laigua
Identificaci dhbits
de treball adequats

i continutats, al llarg del
temps, en aspectes de la
vida quotidiana de lentorn
proper
Identificaci de diferents
fonts denergia relacionades
amb canvis observats en la
vida quotidiana
Formulaci de preguntes
Valoraci de la diversitat
social i cultural i respecte
per les diferncies
Identificaci dels canvis

en les persones al llarg
del temps i de les diferents
etapes de la vida
Identificaci de les
manifestacions culturals
com a elements de cohesi
social
Aplicaci de les nocions de

canvi i continutat en lanlisi
de levoluci dalgun
aspecte de la vida
quotidiana al llarg del temps
Valoraci del soroll i la

contaminaci acstica
38
Identificaci del funcionament dalgunes mquines:

palanca, politja, roda,
pla inclinat, caragol,
engranatges i motors
Construm un sistema
de politges
Construm un arbre
genealgic
Identificaci deines i mquines utilitzades en diferents

poques histriques i la seva
relaci amb les condicions
de vida i de treball
Experimentaci de
la transmissi del so
en els diferents medis
Fem dhistoriadors
i historiadores
Creem efectes sonors
amacion
gr
Pro
UNITAT 1 Crixer i cuidar-se

Objectius. Contribuci al desenvolupament de les competncies bsiques
1. Identificar les parts del cos que permeten el
moviment. (CCIMF)
3. Relacionar els diferents elements que formen

laparell locomotor. (CCIMF)
2. Comprendre el funcionament del cos hum i la necessitat

duns hbits higinics i de salut. (CCIMF i CAIP)
4. Valorar lexercici fsic i el descans com a hbits

saludables. (CAIP)
Continguts
Conceptes
Experincia
Les parts del cos: cap, tronc i extremitats
Nosaltres i lentorn: fem esport, fem salut i ens ho

passem b!
Laparell locomotor: lesquelet i les seves funcions, els

ossos, les articulacions (mbils i fixes) i els msculs
Per saber-ne ms
Aprenem ms sobre els msculs
Hbits higinics i de salut de laparell locomotor
Criteris davaluaci
1. Identificar les parts del cos que permeten el moviment
i relacionar-les amb altres rgans, i comprendre el
funcionament del cos hum. (Obj. 1 i 3)
2. Valorar positivament la prctica de determinats
hbits associats a la higiene, lalimentaci,
lexercici fsic i el descans com a hbits saludables
que sn recomanables mantenir, tot discernint les
activitats que perjudiquen la salut. (Obj. 2 i 4)
Descripci de les activitats

Inicials
Activitats de lapartat Qu en saps?
Desenvolupament
Les parts del cos (pg. 9)
Laparell locomotor (pg. 10-15)
Tenir cura de laparell locomotor (pg. 16-17)
3. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i

fenmens i obtenir informaci rellevant per mitj de
lobservaci sistemtica directa i indirecta. (Obj. 1,
2 i 3)
Activitats davaluaci
Temps
Fer preguntes sobre el tema de qu tractala

unitat.
1h
Avaluaci de les activitats proposades en el

llibre de text.
10 h
Realitzaci de les activitats complementries

de la guia didctica.
Nosaltres i lentorn (pg. 18-19)

Finals
Per saber-ne ms (pg. 20)
Activitats que ajuden a valorar si shan assolit

els objectius de la unitat.
4h
Fem memria (pg. 21)
Competncia lingstica i audiovisual (CLA)) - Competncia artstica i cultural (CAC)) - Tractament de la informaci
i competncia digital (CD)) - Competncia matemtica (CM)) - Competncia per aprendre a aprendre (CAA)) Competncia dautonomia i iniciativa personal (CAIP)) - Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
(CCIMF)) - Competncia social i ciutadana (CSC)
39
UNITAT 2 Visc a
4. Valorar la necessitat de reciclar els materials. (CAIP
i CSC)
1. Reconixer i situar el territori on vivim i com

sorganitza. (CCIMF i CSC)
2. Diferenciar els diversos nuclis de poblaci. (CCIMF)
3. Saber orientar-se en un plnol o un mapa. (CAA i
CCIMF)
Continguts
Conceptes
Experincia
El lloc on vivim
Nosaltres i lentorn: reciclem i cuidem el nostre entorn
Els nuclis de poblaci: pobles, ciutats i organitzaci

(barris, carrers, senyals de trnsit)
Per saber-ne ms
Els mapes
Els plnols i els mapes
Criteris davaluaci
3. Analitzar situacions que poden comportar risc viari
i proposar mesures de prevenci. (Obj. 1 i 3)
1. Reconixer i descriure els diferents nuclis de

poblaci. (Obj. 1 i 2)
2. Utilitzar plnols i mapes per situar-se en lentorn.
(Obj. 3)

Inicials
Desenvolupament
On vivim? (pg. 23)
El territori (pg. 24-25)
Els pobles (pg. 26)
Temps
Fer preguntes sobre el tema de qu tracta la

unitat.
1h

llibre de text.
10 h

Les ciutats (pg. 27)

Els barris (pg. 28)
Els carrers (pg. 29)
Els plnols i els mapes (pg. 31)
Finals

4h
Fem memria (pg. 35)
Competncia lingstica i audiovisual (CLA) - Competncia artstica i cultural (CAC) - Tractament de la informaci i
competncia digital (CD) - Competncia matemtica (CM) - Competncia per aprendre a aprendre (CAA) - Competncia
dautonomia i iniciativa personal (CAIP) - Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic (CCIMF) Competncia social i ciutadana (CSC)
40
amacion
gr
Pro
UNITAT 3 Els animals

1. Classificar els animals segons qu mengen, com
neixen, on viuen i com es desplacen. (CCIMF)
4. Valorar la necessitat de tenir cura dels animals i

protegir-los. (CAIP i CSC)
2. Identificar i classificar els diferents grups de

vertebrats. (CCIMF)
3. Relacionar les diferents caracterstiques dels
animals a partir de lobservaci i la generaci de
preguntes cientfiques. (CAIP i CCIMF)
Continguts
Conceptes
Experincia
La classificaci dels animals: segons com viuen

(domstics, salvatges i de granja), segons el medi en
qu viuen, segons com neixen, segons qu mengen
Nosaltres i lentorn: els animals que ens ajuden (el

gos pigall)
Els animals vertebrats: peixos, amfibis, rptils, aus i

mamfers
El comer illegal danimals
Per saber-ne ms
Criteris davaluaci
3. Classificar els animals vertebrats. (Obj. 2)
1. Reconixer i classificar els diferents tipus

danimals. (Obj. 1)
2. Identificar les caracterstiques dels animals a partir
de qu mengen, com neixen, com es desplacen i
on viuen. (Obj. 1 i 3)

Inicials
Desenvolupament
Els animals (pg. 37)
On viuen? (pg. 38)
Com neixen (pg. 39)
4. Plantejar-se interrogants sobre la vida dels animals

i obtenir-ne informaci a partir de lobservaci
sistemtica. (Obj. 4)
Temps

unitat.
1h

llibre de text.
10 h

Qu mengen (pg. 40-41)

Els vertebrats (pg. 42-45)
Finals

4h
Fem memria (pg. 49)
41
UNITAT 4 Mar, muntanya o plana

1. Identificar i reconixer els elements bsics del
paisatge. (CCIMF)
4. Analitzar limpacte dalgunes activitats humanes i

la utilitzaci del recursos naturals. (CCIMF i CSC)
2. Relacionar els diferents components del paisatge

amb les formes de vida i lestructura econmica de
la gent que hi viu. (CCIMF i CSC)
5. Mostrar iniciativa i creativitat en el treball. (CAIP)
3. Reconixer i descriure alguns trets geogrfics,

demogrfics i econmics a partir de lobservaci i
la recollida dinformaci. (CCIMF)
Continguts
Conceptes
Experincia
Elements del paisatge: naturals i creats per lhome
Nosaltres i lentorn: les persones transformem el

nostre entorn
Tipus de paisatge: paisatge de muntanya (relleu,

vegetaci, clima, estructura econmica i social),
paisatge de plana (relleu, vegetaci, clima, estructura
econmica i social) i paisatge de costa (relleu,
vegetaci, clima, estructura econmica i social)
Per saber-ne ms
Els volcans
Els rius: parts del riu, curs del riu (alt, mitj i baix) i els
embassaments
Criteris davaluaci
4. Valorar la diversitat i riquesa de lentorn. (Obj. 2 i 4)
1. Analitzar i descriure els elements naturals i

humanitzats del paisatge. (Obj. 1)
5. Identificar alguns dels usos que es fan dels

recursos naturals i les conseqncies que sen
deriven. (Obj. 4)
2. Reconixer i explicar les relacions entre alguns

factors del medi fsic i leconmic. (Obj. 1 i 2)
3. Descriure i reconixer alguns trets demogrfics i
econmics de lentorn. (Obj. 3)

Inicials
Desenvolupament
El paisatge (pg. 51)
El paisatge de muntanya
(pg. 52-53)
Temps

unitat.
1h

llibre de text.
10 h

El paisatge de plana (pg. 54-55)

El paisatge de costa (pg. 56-57)
Els rius (pg. 58)
Els embassaments (pg. 59)
Finals

4h
Fem memria (pg. 49)
42
amacion
gr
Pro
UNITAT 5 Feines agrcoles, indstria i serveis

1. Classificar les diferents feines en el sector
econmic corresponent. (CCIMF i CSC)
4. Diferenciar una matria primera duna matria

elaborada. (CCIMF)
2. Reconixer la relaci de les persones amb el

treball. (CCIMF i CSC)
5. Classificar diferents tipus de serveis. (CCIMF)
3. Ampliar el vocabulari referit a les professions. (CLA)
Continguts
Conceptes
Experincia
Les persones i el treball: perode de formaci, de

treball i de jubilaci
Nosaltres i lentorn: tenir cura de lespai on estudiem
La poblaci activa i la poblaci inactiva
Les feines del camp abans i ara
Per saber-ne ms
Sector primari: agricultura, ramaderia, pesca, boscos

i mineria
Sector secundari: artesania, indstria i construcci
Sector terciari: els serveis
Criteris davaluaci
3. Classificar les feines en el sector econmic
corresponent. (Obj. 5)
1. Descriure els perodes de formaci, treball i

jubilaci de les persones. (Obj. 1, 2, i 3)
2. Relacionar una activitat professional amb la matria
primera o elaborada corresponent. (Obj. 4)

Inicials
Desenvolupament
Com ens organitzem (pg. 65)
El treball i les persones (pg. 66-67)
Sector primari (pg. 68-69)
Temps

unitat.
1h

llibre de text.
10 h

Sector secundari (pg. 70-71)

Sector terciari (pg. 72-73)
Finals

4h
Fem memria (pg. 77)
43
UNITAT 6 El dia i la nit

1. Caracteritzar i situar la Terra dins el sistema solar.
(CCIMF)
4. Identificar i diferenciar les fases de la Lluna.

(CCIMF)
2. Conixer la caracteritzaci del sistema Sol Terra

Lluna. (CCIMF)
5. Apreciar la importncia del Sol per a la vida.

(CCIMF i CAIP)
3. Establir relacions entre els moviments de rotaci i

translaci, el dia i la nit i les estacions. (CCIMF)
6. Experimentar la formaci dels eclipsis per

complementar la lectura. (CCIMF)
Continguts
Conceptes
Experincia
El sistema solar: planetes, cometes i satllits
Nosaltres i lentorn: el canvi climtic
La Terra: atmosfera, hidrosfera i litosfera
Per saber-ne ms
El Sol i la vida dels estels
La histria de la Terra
Els dies i les estacions

La Lluna
Eclipsis de Sol i de Lluna
Les marees
Criteris davaluaci
1. Reconixer i explicar els diferents components del
sistema solar. (Obj. 1 i 2)
3. Conixer els elements de la Terra i relacionar-los

amb la seva funci. (Obj. 5)
2. Analitzar i descriure els canvis que es produeixen

a la Terra amb el dia i la nit, i les estacions de lany.
(Obj. 3)
4. Analitzar i descriure la relaci de la Lluna amb

fenmens que es produeixen a la Terra. (Obj. 4 i 6)

Inicials
Desenvolupament
El sistema solar (pg. 79)
La Terra (pg. 80-81)
El Sol (pg. 82)
Temps

unitat.
1h

llibre de text.
10 h

La vida dels estels (pg. 83)

Els dies i les estacions (pg. 84)
La Lluna (pg. 85)
Eclipsis de Sol i de Lluna (pg. 86)
Les marees (pg. 87)
Finals

4h
Fem memria (pg. 91)
44
amacion
gr
Pro
UNITAT 7 Ho mesurem tot per investigar

1. Utilitzar diferents unitats i aparells de mesura.
(CCIMF i CSC)
4. Saber utilitzar laparell de mesura ms adequat en

cada cas. (CAA i CSC)
2. Reconixer la necessitat de mesurar per poder

conixer. (CCIMF i CSC)
5. Descriure els processos que configuren el mtode

cientfic. (CCIMF i CSC)
3. Relacionar cada aparell de mesura amb la

magnitud que mesura. (CCIMF i CSC)
Continguts
Conceptes
Experincia
La necessitat de mesurar: el mtode cientfic
Nosaltres i lentorn: fem cincia (investiguem)
La llargada, lamplada i el gruix
Per saber-ne ms
La massa
La capacitat demmagatzemar informaci
La capacitat
La temperatura
El temps
La velocitat
Criteris davaluaci
1. Utilitzar la unitat ms adequada en cada mesura.
(Obj. 1)
3. Utilitzar correctament el regle i el termmetre. (Obj.

3 i 4)
2. Ser capa de fer mesures estimatives sense

aparells. (Obj. 2)

Inicials
Desenvolupament
Mesurem (pg. 93)
La llargada, lamplada i el gruix (pg. 94-95)
La massa (pg. 96)
Temps

unitat.
1h

llibre de text.
10 h

La capacitat (pg. 97)

La temperatura (pg. 98)
El temps (pg. 99)
La velocitat (pg. 100-102)
Finals

4h
Fem memria (pg. 105)
45
UNITAT 8 Estalviem aigua

1. Reconixer les propietats i les caracterstiques
principals de laigua. (CCIMF)
4. Reconixer els usos socials de laigua i valorar-ne

ls responsable. (CCIMF i CSC)
2. Experimentar els canvis destat i la seva

reversibilitat. (CCIMF)
5. Resoldre problemes relacionats amb lentorn

natural o plantejar solucions alternatives. (CCIMF
i CSC)
3. Observar i saber descriure el cicle de laigua.

(CCIMF)
Continguts
Conceptes
Experincia
Laigua: les caracterstiques de laigua, els estats de

laigua, el cicle de laigua i la pluja cida
Nosaltres i lentorn: cal tenir cura de laigua (la

contaminaci i lescassetat de laigua)
Laigua del nostre planeta: els mars i els oceans
Per saber-ne ms
La gesti de laigua: plantes potabilitzadores, plantes

dessalinitzadores, els embassaments i les plantes
depuradores
La rosada, la gebrada i la glaada
Laprofitament de laigua dels rius: pantans, centrals

hidroelctriques, transvasaments, canals... i lestalvi
daigua
Criteris davaluaci
1. Reconixer els diferents estats de laigua i la seva
relaci amb el cicle de laigua. (Obj. 1 i 3)
4. Analitzar limpacte de lactivitat humana sobre

laigua. (Obj. 4 i 5)
2. Experimentar amb els diferents estats de laigua i

treuren conclusions. (Obj. 2)
5. Valorar la responsabilitat que tenim sobre com

gestionem laigua. (Obj. 5)
3. Identificar els usos de laigua i les conseqncies

que sen deriven. (Obj. 4)

Inicials
Desenvolupament
El cicle de laigua (pg. 108)
La pluja cida (pg. 109)
Laigua del nostre planeta (pg. 110)
Temps

unitat.
1h

llibre de text.
10 h

La manca daigua al nostre planeta (pg. 111)

Com gestionem laigua (pg. 112)
Laprofitament de laigua dels rius (pg. 114)
Lestalvi daigua (pg. 115)
Finals

4h
46
amacion
gr
Pro
UNITAT 9 Les mquines

1. Descriure el funcionament duna mquina simple
tenint en compte la font denergia que utilitza.
(CCIMF)
2. Reconixer laportaci dels avenos tecnolgics i
cientfics en la realitzaci del treball. (CCIMF i CD)
4. Descriure els diferents tipus de moviment duna

mquina. (CCIMF)
5. Reconixer la importncia de complir les normes
de seguretat i preveure els riscos laborals. (CCIMF
i CSC)
3. Identificar i classificar eines habituals segons

loperador mecnic que cont. (CCIMF)
Continguts
Conceptes
Experincia
Identificaci de les fonts denergia amb qu funcionen

algunes mquines
Nosaltres i lentorn: treballem seguint les normes
Identificaci del funcionament dalguns operadors

mecnics senzills: palanca, roda, politja i pla inclinat
Les pirmides
Per saber-ne ms
Identificaci del funcionament de mecanismes

complexos: engranatges i motors
Utilitzaci doperadors mecnics per a la construcci
destructures senzilles
Identificaci deines, mquines i fonts denergia
utilitzades en diferents poques histriques i la seva
relaci amb les condicions de vida i de treball
Criteris davaluaci
1. Saber utilitzar una mquina senzilla: palanca, roda,
politja i pla inclinat. (Obj. 1)
3. Analitzar les situacions que poden comportar risc

laboral i proposar mesures de prevenci. (Obj. 5)
2. Analitzar i descriure el funcionament duna mquina

senzilla, posant atenci especial a lenergia
que utilitza i valorant la importncia de fer un s
responsable de les fonts denergia. (Obj. 2, 3 i 4)

Inicials
Desenvolupament
Les mquines (pg. 121)
Mquines simples (pg. 122-125)
Les mquines complexes (pg. 126-127)
Temps

unitat.
1h

llibre de text.
10 h

El moviment de les mquines (pg. 128)

Les mquines i lenergia (pg. 129)
Finals

4h
47
UNITAT 10 Investiguem el passat

1. Entendre la vida com un cam que es recorre en
etapes diferents. (CAIP i CSC)
2. Identificar els trets ms caracterstics de cada
etapa de la vida. (CCIMF)
3. Reconixer els diferents integrants duna mateixa
famlia. (CCIMF)
4. Determinar lorigen dels canvis que es produeixen

en el paisatge urb i en el paisatge natural. (CCIMF
i CSC)
5. Proposar mesures adequades perqu el nostre
desenvolupament sigui sostenible. (CAIP i CSC)
Continguts
Conceptes
Experincia
Les etapes de la vida: infncia, adolescncia i

joventut, maduresa i vellesa
Nosaltres i lentorn: leducaci, un dret de tots els

nens i nenes
Relacions intergeneracionals que formen una famlia:

pare mare, avi via, tia oncle, cos cosina
Per saber-ne ms
La restauraci
Lefecte del pas del temps en el paisatge urb

Lefecte del pas del temps en el paisatge natural
Criteris davaluaci
1. Descriure els trets ms caracterstics de les
diferents etapes de la vida. (Obj. 1 i 2)
2. Dibuixar correctament el propi arbre genealgic. (Obj. 3)

Inicials
Desenvolupament
El pas del temps (pg. 135)
Les etapes de la vida (pg. 136-135)
Les famlies tenen histria (pg. 138-139)
3. Saber interpretar correctament les diferncies

que hi ha entre dues fotografies diacrniques del
mateix paisatge urb o natural. (Obj. 4)
Temps

unitat.
1h

llibre de text.
10 h

El lloc on vius t histria (pg. 140-141)

El pas del temps en el paisatge (pg. 142-143)
Finals

4h
Fermmemria (pg. 147)
48
amacion
gr
Pro
UNITAT 11 En poca de
1. Prendre conscincia de qu s la Histria. (CAIP i
CAA)
3. Evidenciar els canvis i la continutat al llarg del temps i

en aspectes de la vida quotidiana. (CCIMF i CSC)
2. Identificar i classificar els protagonistes de la

Histria. (CCIMF)
4. Valorar el patrimoni cultural i social. (CAIP i CSC)
Continguts
Conceptes
Experincia
La Histria i les histries
Nosaltres i lentorn:els museus
Els protagonistes de la Histria: persones, inventors

(dins lmbit poltic, religis, cultural, social i econmic
i industrial)
Per saber-ne ms
Qu sn les llegendes
La histria de cadasc: fets, persones i documents

En lpoca dels Viladomiu: formes de treballar i viure
(les colnies txtils), les parts duna colnia txtil,
la vida en una colnia txtil, lart i la cultura (Antoni
Gaud, el modernisme i els modernistes, els museus i
les llegendes)
Criteris davaluaci
1. Utilitzar correctament tcniques de registre i
representaci de la Histria. (Obj. 1)
3. Reconixer i relacionar personatges de diferents mbits

del passat per descriure una forma de viure. (Obj. 2)
2. Relacionar les diferents fonts histriques per

obtenir informaci i evidenciar els canvis en el
temps. (Obj. 1 i 2)
4. Aplicar nocions de canvi i continutat a alguns

aspectes de la vida quotidiana i situar alguns fets
histrics. (Obj. 3 i 4)

Inicials
Desenvolupament
Parlem dHistria i histries (pg. 149)
Els protagonistes de la Histria (pg. 150)
Agrupem els protagonistes (pg. 151)
Temps

unitat.
1h

llibre de text.
10 h

La histria de cadasc (pg. 152)

En lpoca dels Viladomiu (pg. 153-157)
Finals

4h
49
UNITAT 12 El so, el soroll i el silenci

1. Reconixer les propietats i les caracterstiques del
so. (CCIMF)
3. Reconixer i discriminar les propietats del so.

(CCIMF)
2. Experimentar la transmissi del so en diferents

medis. (CCIMF)
4. Valorar el soroll i la contaminaci acstica. (CCIMF

i CSC)
Continguts
Conceptes
Experincia
El so: moviment del so i les propietats del so (la

intensitat, el to, el timbre i la veu)
Nosaltres i lentorn: contaminaci acstica
Les parts de lorella: orella externa, orella mitjana i

orella interna
Els animals tamb es comuniquen
Per saber-ne ms
El sentit de loda
Tenim cura de loda
Criteris davaluaci
1. Reconixer les propietats del so. (Obj. 1)
2. Experimentar i treure conclusions sobre el
moviment i les propietats del so. (Obj. 2 i 3)

Inicials
Desenvolupament
Qu s el so (pg. 163)
El so es mou (pg. 164-165)
Les propietats del so i la veu (pg. 166-167)
3. Plantejar, identificar i resoldre problemes

relacionats amb la contaminaci acstica. Plantejar
solucions alternatives. (Obj. 4)
Temps

unitat.
1h

llibre de text.
10 h

Les parts de lorella (pg. 168)

El sentit de loda (pg. 169)
Tenim cura de loda i la veu (pg. 170)
Sons que no podem sentir: els ultrasons (pg. 171)
Finals

4h
50
GUIA DIDCTICA
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
LLIBRE DE LALUMNE ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
Tercer Curs
UNITAT 1: CRIXER I CUIDAR-SE
Aquesta pgina introdueix els continguts de la unitat. Lapartat Qu en saps? serveix davaluaci inicial
i en lapartat Sabrs presenta els continguts.
UNITAT
1
Crixer i cuidar-se
Per introduir els conceptes daquesta unitat podeu

observar els personatges de la illustraci, o b observar-vos entre vosaltres. Feu sortir un nen o una nena
i demaneu-li que mogui un bra o una cama i, aix,
descriure entre tots qu passa, qu es mou. Tamb
els podeu proposar que intentin caminar sense doblegar el genoll.
SABRS:
Reconixer
les parts
del teu cos.
Com funciona
laparell
locomotor.
Cuidar la teva
salut.
Qu en saps?
Anomena les parts externes que coneguis
del teu cos.
Quines parts del cos mous quan corres?
Com s possible que dobleguem les
cames? I els braos?
Per qu creus que s recomanable fer
esport?
Pgina 8
Les parts del cos
Sabies que...
El cos es divideix en tres parts: cap, tronc i extremitats.

Al cap hi ha la cara i el cuir cabellut.
El tronc s la part ms gran del nostre cos. Hi trobem
el pit, la panxa i lesquena.
Les extremitats superiors estan formades per la m,
lavantbra i el bra. Les extremitats inferiors estan
formades per la cuixa, la cama i el peu.
cara
Els ssers humans fem servir el cos per caminar, crrer,

saltar, etc. Fem aquestes
accions sense adonar-nosen, per totes les parts del
cos hi fan una tasca coordinada i precisa.
Abans de llegir, feu una llista de totes les parts del cos
que coneixen; desprs, comproveu-ho amb la lectura
i visualitzaci de la pgina. Un treball interessant pot
ser que es dibuixin a ells mateixos i assenyalin les diferents parts del cos.
cuir cabellut
cap
esquena
pit
bra
tronc
panxa
avantbra
cuixa
extremitat
extremitats
cama
peu
Crixer i cuidar-se 9
Pgina 9
52
Tercer Curs
Desprs de la lectura de la pgina, cal fer-los adonar
de quina relaci hi ha entre lesquelet i la musculatura
i, tamb, de quines sn les seves funcions.
Laparell locomotor
En el cos hum hi ha ossos i msculs. El conjunt
dossos sanomena esquelet, i el conjunt de msms
culs, musculatura.
Pot ser interessant demanar-los que portin radiografies per identificar entre tots el tipus dos (llarg, curt
o pla) que hi apareix. Demaneu-los que expliquin si
han patit alguna lesi i que les classifiquin en ssies
i musculars.
El conjunt dossos, msculs i articulacions que

ue perper
met el moviment del cos hum forma laparell
aparell locomotor.
Lesquelet
Lesquelet s el conjunt de tots els ossos
os del cos.
cos
Els ossos sn peces lleugerament elstiques i tamb
dures i resistents.
Lesquelet hum est format per 206 ossoss de diferents formes i mides, que poden ser de tres tipus:
ipus:
Ossos llargs, com ara el fmur.
Ossos curts, com per exemple les falanges
anges dels
dits i les vrtebres.
Ossos plans, com ara lomplat.
ompl
omplat
vrte
vrtebra
Laparell locomotor ens permet

fer els moviments.
Sabies que...
fmur
Quan un os es trenca, les

cllules tornen a fabricar teixit
ossi. La reparaci de la fractura pot trigar setmanes o, fins
i tot, mesos.
Els ossos fan les funcions segents:
Sostenir la musculatura i mantenir el cos dret.
Protegir les parts ms delicades de lorganisme,
com ara el cor i el cervell.
Recorda
Lesquelet s el conjunt de tots
els ossos del cos.
Permetre el moviment.
10 Crixer i cuidar-se
Pgina 10
Mentre llegim aquesta pgina s interessant fer servir

un esquelet per anar identificant els ossos. Desprs,
poden classificar-los segons la part del cos a qu pertanyen. Tamb s important que els localitzin en el seu
cos o en el dun company.
UNITAT
1
Els ossos
crani
Per conixer els nostres ossos, els podem classificar segons la part del cos a qu pertanyen: cap,
tronc o extremitats.
clavcula
Al cap hi ha els ossos del crani i de la cara.
El crani est format per un conjunt dossos plans
que protegeixen el cervell. La cara est formada
per ossos ms petits.
costelles
ompl
omplat
estern
ester
hmer
vrte
vrtebra
colum
columna
vertebral
verte
zona
coxal
Al tronc hi ha dos grups dossos: la columna

vertebral i la caixa torcica.
La columna vertebral sencarrega de sostenir
el cap, mantenir el cos dret i protegir la medulla
espinal. Est formada per trenta-tres vrtebres.
La caixa torcica est constituda per dotze
parells de costelles, lestern, la clavcula i els
omplats. Protegeix els pulmons i el cor.
Les extremitats poden ser superiors o inferiors.
Les extremitats superiors estan formades per
lhmer, el cbit, el radi i els ossets de la m. Les
extremitats inferiors estan formades pel fmur,
el peron, la tbia i els ossets del peu. Suneixen
amb el tronc a la zona coxal.
radi
cbit
pelvis
pelvi
ossets
de la m
fmur
rtul
rtula
tbia
peron
ossets
del ppeu
Digues quines daquestes accions sn beneficioses per al manteniment de lesquelet i explica per qu les altres no ho sn:
a Caminar amb lesquena dreta.
b Portar la motxilla massa carregada.
c Dormir amb un matals molt tou.

d Fer exercici.
Solucionari:
1. a
b
c
d
Correcte.
Incorrecte.
Incorrecte.
Correcte.
Pgina 11
53
Tercer Curs
Les articulacions
Lespatlla uneix la clavcula
amb lhmer i permet al bra
de fer moviments circulars.
El nostre cos t dos tipus darticulacions:

les mbils i les fixes.
espatlla
Les articulacions mbils

Les articulacions que permeten el moviment
de les diferents parts del cos sanomenen
articulacions mbils. Les principals sn:
El maluc uneix
lextremitat inferior
lextremit
amb el tro
tronc.
El coll ens permet

moure, doblegar
i girar el cap.
coll
s important que, a mesura que anem llegint les diferents articulacions, les anem identificant i fent el
moviment que ens permet cadascuna delles. Tamb pot ser interessant buscar la definici darticulaci
en el diccionari i copiar-la. Per diferenciar les articulacions mbils de les semimbils, feu comparacions
com ara: la columna vertebral s com una cadena
que es pot moure per no separar o el colze funciona com una frontissa.
colze
maluc
El colze uneix
el bra (lhmer)
i lavantbra
(el cbit i el radi)
i permet doblegar
ar
lextremitat superior.
genoll
El genol
genoll
uneix el fmur amb
la tbia i el peron.
Grcies al genoll podem
doblegar la cama.
canell
El canell uneix
els ossos de
lavantbra amb la
m. Fa possible,
per exemple, moure la m
per escriure i per menjar.
El turmell uneix
el peron
pe
i la
tbia amb el peu.
turmell
Pgina 12
UNITAT
1
Les articulacions fixes
Les articulacions que uneixen dos ossos per que no
permeten el moviment sanomenen articulacions fixes.
El crani est format per cinc

ossos plans units entre ells:
el frontal, el parietal, loccipital, el temporal i lesfenoide. Lnic os de la cara que
es mou s el maxillar inferior,
situat a la mandbula.
maxillar
superior
maxillar
inferior
Investiga
Recorda
Coneixes la teva m?
Hi ha dos tipus darticulacions: les mbils, que

fan possible el moviment,
i les fixes, que uneixen
dos ossos i eviten que es
moguin.
s Fixat en aquesta radiografia.

Quants ossos hi ha, a la m?
s Com s que pots moure els
dits?
Qu passaria si no tingussim larticulaci del genoll?
Explica en la llibreta quines articulacions utilitzes quan:

a Escrius.
b Xutes una pilota.
Sabies que...
s Los ms llarg del cos
hum s el fmur.
s Al final de la columna vertebral hi ha un os curt,
el cccix. No supera els
2,5 centmetres de longitud. s el que ens ha
quedat de la cua dels
nostres avantpassats.
Les unions entre els ossos

que formen el crani sn articulacions fixes.
genoll
c Tajups.
d Fas que no amb el cap.
El crani s la part del cos on trobem les articulacions

fixes. Poden investigar on es troba cadascuna delles
i amb quina part del pensament est relacionada.
Investiga:

Cada m t 27 ossos: 8 carps, 5 metacarps i 14

falanges.

uni dels diferents ossets de la m.

Solucionari:
1. Caminarem amb les cames rectes, o no podrem
caminar.
2. a
b
c
d
Canell.
Genoll, turmell.
Genoll, maluc i turmell.
Espatlla.
Pgina 13
54
Tercer Curs
Els msculs
El cos t ms de 600 msculs o masses
carnoses que sencarreguen de fer tots els
moviments. Tamb sn els responsables de
donar forma i consistncia al cos.
frontal
masseter
El conjunt de tots els msculs forma la musculatura.
pectoral
trceps
trce
bceps
bcep
Els principals msculs del cap sn el frontal i el masseter.

Els msculs del tronc sn els pectorals
i els abdominals.
Els msculs de les extremitats superiors
sn els bceps i els trceps.
s important que els alumnes sadonin de la importncia dels msculs i de la seva relaci amb els ossos
i les articulacions; i tamb, del fet que sn els responsables de donar forma i consistncia al cos. Pregunteu-los quines lesions musculars coneixen: esquin,
trencament de lligaments
Cal destacar que el cor s un rgan musculs.
abdominals
qudriceps
glutis
gluti
Els msculs de les extremitats inferiors

sn els msculs de les cuixes (els qudriceps els isquiotibials i els glutis) i els msculs de les cames (els bessons).
El cor tamb s un mscul
isquiotibials
bessons
besso
El cor s un rgan musculs. Pertany a laparell

circulatori i est protegit per les costelles.
Sabies que...
Investiga:
Investiga
Els msculs serveixen per produir dos tipus de moviments:

s Els moviments voluntaris, que sn els que fem de manera
conscient, com, per exemple, aixecar un bra.
s Els moviments involuntaris, que sn aquells que no
podem controlar, com ara els batecs del cor.
On sn els msculs zigomtics?

A quina part del cos corresponen?
Per a qu serveixen?
Pgina 14
UNITAT
1
Els msculs es mouen
Els msculs sn elstics, perqu es contreuen i sestiren
sense trencar-se.
Quan un mscul es contreu, vol dir que sencongeix.
Per tant, fa una flexi.
Quan un mscul es relaxa, sestira i adopta la seva posici normal. Per tant, fa una extensi.
Sabies que...
Els msculs humans ms
rpids sn els que permeten que les parpelles
sobrin i es tanquin fins a
cinc vegades per segon.
Per observar els diferents msculs treballats, podeu

proposar que facin exercicis amb el propi cos per veuren el moviment: fer bola (fer crixer el bceps), posar-se de puntetes (bessons), agafar-se un peu i tocar el cul (el qudriceps).
La majoria dels msculs treballen per parelles: quan un es

contreu, laltre es relaxa.
bceps contret
bceps relaxat
Recorda
trceps
relaxat
trce
trceps
contret
flexi del bra
extensi del bra
Els msculs serveixen per

produir el moviment i per
donar forma i consistncia
al cos.
Solucionari:
1
1. a Cama, bra, genoll, etc.

b Perqu tenim articulacions..
Respon:
a Quines parts del cos podem doblegar?

b Per qu les podem doblegar?
2
Amb el colze damunt la taula, aixeca un llibre

e amb
la m. Desprs, respon les preguntes segents:
2. a Bceps, trceps.
b Canell i colze.
a Quins msculs creus que actuen?

b Quines articulacions has utilitzat?
Pgina 15
55
Tercer Curs
Abans de comenar a llegir, podeu fer observar als
alumnes els seus hbits i fer-los preguntes com ara:
Esteu ben asseguts? Teniu lesquena recta?.
Tenir cura de laparell locomotor

Ja saps que laparell locomotor est format per un conjunt dossos, msculs i articulacions que sostenen el cos.
Quan el cos creix, els ossos i els msculs tamb creixen.
Per aix s molt important mantenir una bona postura corporal, dormir les hores necessries i fer esport.
Desprs de la lectura, podeu analitzar entre tots quins

hbits han de canviar i buscar mesures per intentar
corregir-los.
La postura corporal
Per evitar el mal desquena o problemes de la columna
vertebral, cal mantenir el cos sempre dret, en una posici
correcta.
En posici dreta
Camina amb lesquena i el cap ben drets i mantn el coll
en posici vertical per no pressionar-ne les vrtebres.
Porta la motxilla com menys carregada millor i, si pot
ser, al mig de lesquena per repartir-ne el pes.
Recorda
En posici asseguda
Mantn lesquena dreta, repenjada al respatller de la
cadira.
Laparell
aparell locomotor s el
conjunt dossos, msculs
i articulacions.
s molt important que els peus toquin a terra.

cap dret
d
cal repartir
el pes
esquena
na recta
i recolzad
olzada
al respatl
spatller
de la cadi
cadira
esquena
esque
na
recta
els peus toquen

oquen a terra
Pgina 16
UNITAT
1
Lhora danar a dormir
Un cop feta la lectura, seria interessant fer un debat

per veure quins sn els hbits treballats que ja tenen,
i quins no i com els han de modificar.
Dorm en un llit cmode, amb un matals que no sigui

ni gaire dur ni gaire tou. Lesquena tho agrair.
Dorm entre 9 i 10 hores cada dia, les necessries perqu el cos descansi.
La prctica de lesport
Lesport s una activitat que ens ajuda a crixer forts i sans,
perqu enforteix la musculatura i estimula el sistema nervis.
Un dels esports ms complets s la nataci. Per practicarla has de seguir aquestes normes dhigiene bsiques:
1
Cobreix-te els cabells amb el casquet de bany per

protegir-los del clor.
Utilitza ulleres per protegir-te els ulls del clor.
Recorda
3 Fes servir sabatilles de goma o peus de silicona per
evitar el contagi de fongs.
ulleres de piscina
uller
casquet
de bany
sabatilles
sabat
de goma
go
s Cal dormir de 9 a 10 hores

diries.
s Conv adoptar la postura adequada per no patir
problemes de esquena, i
fer esport per mantenir
el cos en forma.
Escriu una llista de les coses que fas per mantenir laparell locomotor en forma.
Feu un cartell per penjar a la classe en qu es recordi que cal seure b.
Solucionari:
1. Resposta oberta. Podria ser una llista dels esports
que practiquen i daltres activitats.
2. Resposta oberta.
Pgina 17
56
Tercer Curs
Cal comentar la importncia de fer esport per al nostre cos. Desprs, podeu identificar els diferents jocs
aqutics que hi ha, buscar-ne les caracterstiques i
explicar-ne les diferncies. A continuaci, poden dir
quins sn els msculs que es desenvolupen ms amb
aquest esport.
NOSALTRES I LENTORN
Fem esport, fem salut

i ens ho passem b!
Les persones, grans i petits, fem esport perqu
ens agrada i perqu ens trobem millor que si no
en fem. Podem fer esport individual o en grup, en
un espai tancat o a laire lliure. I tamb podem
fer esport amb un objectiu ldic o competitiu.
Els esports aqutics

La nataci s un esport individual o per equip
en qu es fan de curses de diferents distncies.
Hi ha quatre estils de nataci: crol, braa,
esquena i papallona.
Tamb podeu comentar quins sn els valors que

saprenen quan fem esport: la capacitat de treballar
en equip, lesfor
nataci
La nataci sincronitzada s una especialitat

femenina. Pot ser individual, i tamb realitzar-se
de dos en dos o en equips de 8 i 4 nedadores.
Consisteix a coordinar els moviments amb la
msica i t molta part de ballet. Requereix flexibilitat, potncia muscular i una bona expressi
corporal.
nataci sincronitzada
La piscina ha de tenir uns altaveus sota laigua

perqu les participants puguin seguir el ritme
de la msica.
El waterpolo s un esport collectiu que es
practica dins duna piscina. Es juga amb dos
equips de set jugadors (sis ms porter), que han
daconseguir introduir una pilota a la porteria
de lequip contrari.
Els salts sn un esport individual que consisteix
a saltar des dun trampol o des duna plataforma fent acrobcies i caient sobre laigua.
waterpolo
Pgina 18
s important que els alumnes expliquin les seves experincies de com es preparen per fer esport i quin
material utilitzen. Cal fer-los adonar de la importncia
de dutxar-se desprs de fer-ne.
UNITAT
1
Ens preparem per fer esport
Limportant s que ens agradi lesport que fem i que ens esforcem
pilota
per fer-lo tan b com puguem. Observa aquests punts:
de bsquet
squet
1
Prepara la bossa amb prou temps, per no oblidar-te res.
Porta el calat, la roba i el material adequats:

calat esportiu ha de ser cmode, de materials que
permetin la transpiraci de la pell, i flexible. Si porta
cordons, han destar ben lligats.
roba per fer esport ha de ser de fibres naturals, com
el cot o la llana.
material que utilitzem per fer esport

i mantenir-lo en bones condicions.
sabatilles
per jugar
a futbol
estic
i pilota
ota
dhoquei
3 Dutxat i posat roba neta desprs de fer esport.
samarreta
nataci
Cal perfeccionar lestil cada dia.
nataci sincronitzada
Cal coordinar els moviments i la msica.

2
1. Cal treballar en equip per guanyar. waterpolo

Cal perfeccionar lestil cada dia. nataci
Cal coordinar els moviments i la msica. nataci sincronitzada
Digues en la teva llibreta a quin esport correspon cada frase:

Cal treballar en equip per guanyar.
waterpolo
Quin daquests esports s individual i quins es fan en grup?
Solucionari:
2. Esports individuals: b.
Esports en grup: a i c.
Pgina 19
57
Tercer Curs
PER SABER-NE MS
Aprenem ms sobre
els msculs
Els msculs sn rgans del nostre cos que es poden estirar i contreure. Aix ens permet moure i tamb mantenir
la postura, parlar i crear expressions en la cara.
Cada mscul est format per milers de fibres musculars.
A partir dun senyal del cervell, es produeix un petit corrent
elctric a la fibra, que es contreu o sestira.
El cos hum t ms de 600 msculs, que representen
entre el 30 % i el 40 % del pes total.
Quant pesen els msculs?
%
100
Amb lajut daquestes pautes, calcula quant pesen aproximadament els teus msculs:
La nataci s un dels
esports ms complets
perqu ens fa moure gaireb
tots els msculs del cos.
s un esport que es pot
practicar en qualsevol etapa
de la vida: des que som
infants fins que som grans.
80
60
3 40 =
40
20
60 %
resta del cos
40 %
msculs
Seria bo que sadonessin que la cara est plena de

msculs i que aquests ens permeten expressar emocions. Expliqueu-los que els moviments dels msculs
responen a ordres emeses pel cervell. Demaneu-los
que facin ganyotes, que riguin, que plorin mirantse els uns als altres.
Cada alumne haur de calcular quant pesen els seus
msculs (amb relaci al pes total del cos). Per exemple, un alumne que pesi 35 kg, faria: 35 40 = 1.400,
i desprs, 1.400 : 100 = 14 kg.
Solucionari:
1
Observa aquests dibuixos. Comenta amb els companys i companyes si les postures sn correctes o no, i explica per qu.
1. Postura correcta: a.
Postures incorrectes: b i c.
Cal destacar la importncia danar amb lesquena
recta, de seure b, de no dur gaire pes a la motxilla
Pgina 20
UNITAT
FEM MEMRIA
Podeu utilitzar el mapa a lhora destructurar les idees quan acabeu la unitat.
El cos hum
est dividit en
cap
tronc
extremitats
que est
st format per
que est
st format per
que sn
n
pit
panxa
esquena
cara
cuir cabellut
superiors
inferiors
Laparell locomotor
est format
forma per
ossos
articulacions
que poden ser
que poden ser
llargs
curts
plans
mbils
Seria interessant ensenyar-los a elaborar un esquema

destudi a partir de lestructura del mapa conceptual
ja fet.
msculs
fixes
Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans

de comenar el tema; aix servir perqu els alumnes contextualitzin els nous continguts i els relacionin
millor amb el que ja saben.
Una activitat complementria podria ser buidar algunes de les caselles perqu les omplin els alumnes un
cop hagin estudiat la unitat. Aix els pot ajudar a estructurar els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-los que les complementin tant amb imatges
com amb text.
Pgina 21
58
Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
Feu que observin la fotografia i, a continuaci, formuleu-los les preguntes de lapartat Qu en saps?
Procureu que surtin diferents tipus de pobles. Si tot
lalumnat viu a la mateixa localitat, pregunteu si recorden algun lloc on hagin anat de vacances, el poble dels seus avis, oncles, cosins o dalgun altre parent o amic, que coneguin i hagin visitat.
UNITAT
2
Visc a...
SABRS:
Com sorganitzen
els nuclis
de poblaci
a Catalunya.
Diferenciar
un poble
duna ciutat.
Utilitzar mapes.
Han dadonar-se que hi ha molts pobles i ciutats diferents i que tots tenen alguna caracterstica que els
diferencia de la resta.
Qu en saps?
Com s la poblaci on vius, gran o petita?
Hi viu molta gent?
Hi ha moltes cases o edificis?
Quins elements del mobiliari urb hi ha al teu
carrer?
22
Pgina 22
A lhora de treballar el nostre territori seria convenient fer-ho amb un globus terraqi, un mapa de la
pennsula Ibrica i un mapa de Catalunya. Amb el llibre i aquest material, els nens i nenes han darribar a
trobar Catalunya. Tamb pot ser interessant identificar-ne els nuclis de poblaci, les vies de comunicaci i el relleu ms important.
On vivim?
Des dun satllit artificial es poden observar imatges com aquestes:
Vivim al planeta Terra,

al continent anomenat
Europa, que es troba
a lhemisferi nord.
Al sud-oest dEuropa
hi ha la pennsula
Ibrica.
Catalunya ocupa una

part del territori al nordest daquesta pennsula.
Solucionari:
1
Amb lajut del diccionari, relaciona en la llibreta cada paraula amb el seu significat:
planeta
Cadascuna de les dues parts de la Terra separades

per lequador.
hemisferi
Cadascuna de les grans divisions de la Terra, sovint

separades les unes de les altres pels mars i els oceans.
continent
Astre que gira al voltant del Sol o dun altre estel

i que no t llum prpia.
pennsula
Porci ms o menys gran de terra envoltada daigua

gaireb per tots els costats, menys per un, listme,
que la uneix a un territori ms gran.
1. planeta Astre que gira [...].

hemisferi Cadascuna de les dues parts de la
Terra [...].
continent Cadascuna de les grans divisions
de la Terra [...].
pennsula Porci ms o menys gran de terra [...].
Visc a... 23
Pgina 23
59
Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
Seria interessant que cada nen i nena busqus en el
diccionari els conceptes comarca, poblaci, municipi i localitat per poder entendre millor quines sn les
diferncies entre ells. Desprs podreu buscar, entre
tots, un exemple de cada cas, que els sigui proper.
El territori
A Catalunya, el territori est dividit en comarques. Cada
comarca agrupa diferents nuclis de poblaci, que anomenem municipis.
FRANA
ANDORRA
MA
Catalunya vista des dun satllit artificial
D
ME
IT
ER
mapa de Catalunya
Les localitats
El lloc on vivim les persones s el nostre domicili, la nostra
casa. Les cases acostumen a estar agrupades en localitats, que poden ser pobles o ciutats i formen els municipis. Cada municipi t un ajuntament, que se nencarrega
del govern i ladministraci.
casa
grup de cases
Com a activitat dampliaci podrien buscar a Internet les caracterstiques principals de la seva localitat:
Nom:
Comarca:
Nombre dhabitants:
Pobles o ciutats del municipi:
Accidents geogrfics rellevants de la localitat o el
seu entorn: rius muntanyes, mar...
localitat
24 Visc a...
Pgina 24
UNITAT
2
A les localitats hi ha un nucli urb, que s on
viuen i treballen els seus habitants. Tamb hi
trobem lescola, lesglsia, lajuntament, les botigues, el mercat, etc.
Quan els nuclis urbans sn molt grans, es
divideixen en barris, que poden ser antics o
moderns.
Desprs de la lectura podrien fer un dibuix de la localitat on viuen, amb cadascuna de les seves parts: barris, nucli antic, zona industrial, parcs, jardins
barri antic
Les localitats tamb poden tenir:

camps de conreu
zona industrial
zona residencial
barri modern
Recorda
parc
equipament esportiu
esglsia
bosc
Totes les localitats poden tenir barris

antics i moderns. Tamb hi pot haver,
sobretot als afores, zones residencials, zones industrials, parcs i jardins, boscos i camps de conreu.
Solucionari:
1. El mar Mediterrani, Arag, la Catalunya del Nord
o Frana, la Comunitat Valenciana i Andorra.
Localitza Catalunya en un mapa. Desprs, escriu en la teva llibreta el nom del mar
i dels diferents territoris que envolten Catalunya.
Com es diu el teu municipi?
Dibuixa en la llibreta la localitat o el barri on vius i assenyala-hi lescola i casa teva

i el trajecte que fas cada dia per anar dun lloc a laltre.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
Visc a... 25
Pgina 25
60
Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
Els pobles
Els pobles sn nuclis de poblaci petits,
situats en planes, valls o zones costaneres.
Els seus habitants acostumen a dedicar-se
a lagricultura, la ramaderia o la pesca.
Segons el nombre dhabitants, els pobles poden ser petits o grans.
Els pobles petits
poble petit
La majoria de les cases solen ser baixes,

de dues o tres plantes.
Per treballar els diferents tipus de pobles, podeu demanar que diguin els noms dels pobles que coneixen
i, a continuaci, que diferencin els que sn grans dels
que sn petits. Desprs, entre tots, analitzeu quines
caracterstiques tenen. Com a activitat complementria els podeu fer buscar en el diccionari poble, vila i
llogaret. A partir de la definici i del que saben, demaneu-los que en busquin fotografies o que els dibuixin.
La majoria dels carrers sn estrets i antics,

i alguns no tenen voreres.
Tenen poques botigues.
Els pobles grans

Hi ha cases baixes i antigues i, tamb, edificis moderns.
poble gran
Hi ha carrers estrets i antics, i tamb nhi

ha damples i nous.
Tenen serveis com ara escola, farmcia,
cinema, etc.
Sabies que...
s Un llogaret s un lloc ms petit que un
poble, on viu poca gent.
s Una vila s ms gran que un poble, per
no prou gran per ser una ciutat.
carrer de poble
26 Visc a...
Pgina 26
UNITAT
2
Les ciutats
Organitzeu els nens i nenes per grups i feu que treballin aquestes preguntes:
Les ciutats sn nuclis de poblaci grans. Ocupen espais

amplis i modifiquen considerablement el paisatge natural
que les envolta. Se situen en terrenys ben comunicats,
a les planes, o a prop del mar o dun riu.
Hi ha ciutats petites, ciutats mitjanes i ciutats grans.
ciutat petita
ciutat mitjana
carrer de ciutat
ciutat gran
A les ciutats hi ha:
Cases i edificis
de diverses plantes.
A les ciutats ms
grans, gratacels.
Diversos transports
pblics (metro,
autobs, taxi, etc.).
Demaneu-los que llegeixin el primer pargraf en veu

baixa i, desprs, per torns, en veu alta.
Ms serveis
que en un poble
(centres comercials,
escoles, etc.).
Desprs, proposeu que exposin el resultat del treball.

A partir de les diferents exposicions, elaboreu un text
Carrers amb trnsit,

fum i sorolls.
Persones que treballen
en sectors molt diferents,
com ara la indstria,
el comer, etc.
Carrers estrets
als barris antics i
amples als moderns.
Visc a... 27
Pgina 27
61
Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
Seria interessant fer un petit esquema com el segent
i, si pot ser, que vosaltres mateixos o els alumnes el
complementin amb fotografies retallades de revistes
o baixades dInternet:
Els barris
Els barris sn les parts en qu es pot dividir un poble o
una ciutat. Segons el moment en qu van ser construts,
els barris poden ser antics o moderns.
Els barris antics
barris
Sn conjunts de
carrers situats en
una mateixa zona.
Hi ha les primeres cases que es van construir a la localitat.

Sovint tamb hi ha lesglsia, lajuntament i el mercat.
Les cases sn velles i no gaire altes.
barri antic
Els carrers sn estrets i foscos.
Els barris moderns

Creixen al voltant dels barris antics.
Els edificis sn nous.
Els carrers sn amples i rectes.
Segons les activitats que shi porten a terme, els barris
poden ser comercials (amb moltes botigues i oficines),
industrials (amb fbriques, tallers i magatzems) o residencials (amb cases i blocs de pisos).
barri comercial
barri industrial
barri modern
antics
Hi ha les primeres
cases que es van
construir a la localitat.
moderns
Creixen al voltant dels
barris antics i hi ha els
edificis ms nous.
barri residencial
28 Visc a...
Pgina 28
UNITAT
2
Els carrers
Recorda
Els carrers sn llocs de pas per on circulen els vehicles i per

on caminen les persones per anar duna banda a una altra.
Sanomenen vies pbliques perqu hi pot accedir tothom.
Hi ha altres tipus de vies pbliques, com les avingudes
i les places.
s Els vianants caminen

per la vorera.
s Els vehicles circulen per
la calada.
Feu que observin i descriguin les fotografies perqu

bliques. Per fer la descripci, indiqueu els diferents
components: la calada, els carrils, els passos de
vianants, els semfors

ques amb les que hi ha a la vostra localitat.
carrer
avinguda
La vorera s el lloc per on caminen els vianants.

La calada s lespai per on circulen els vehicles.
Als carrers hi ha bsties, papereres, cabines telefniques,
bancs, fanals, semfors, etc. Aquest conjunt delements
sanomena mobiliari urb. Cal que tots en fem un bon s
i el respectem.
plaa
Sabies que...
A sota dels carrers hi ha
molts elements que faciliten el funcionament de
la nostra vida diria: les
clavegueres, els conductes del gas i tamb els
cables elctrics, ptics i
de telfon.
calada
vorera
Visc a... 29
Pgina 29
62
Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
Desprs de llegir el text, analitzeu els diferents senyals de trnsit. Feu una llista dels que hem de tenir
en compte els vianants i dels que han de respectar
els conductors de vehicles.
Els senyals de circulaci

Als nuclis de poblaci ms grans, com alguns
pobles i les ciutats, hi ha un gran volum de trnsit.
Per regular-lo, hi ha unes normes de circulaci.
Als carrers, avingudes i places podem trobar els
senyals de circulaci segents:
els senyals lluminosos
els senyals verticals
els senyals pintats al terra
Els gestos que fan els agents i les agents de la
gurdia urbana tamb ens indiquen com hem de
circular pel carrer.
Recorda
s Si vas a peu...
respecta els semfors;
creua pel pas de vianants;
camina per la vorera.
s Si vas amb bicicleta...
circula pel carril bici;
posat el casc;
estigues atent a les sortides
daparcament, obres i altres
llocs don surtin vehicles.
senyal vertical:
senyal de prohibit
el pas
agent de la gurdia urbana
Una activitat interessant seria preparar una sortida

curta (fer la volta a dues illes de cases) i proposar-los
que dibuixin el carrer i els diferents senyals de trnsit
que hi ha. A classe, reviseu tots els senyals que hagin dibuixat i feu un debat sobre quins haurem de tenir en compte quan entrem i sortim de lescola i qu
no podem fer perqu seria perills.
senyal llumins:
semfor de vianants
i de vehicles
senyal pintat al terra: pas de vianants

30 Visc a...
Pgina 30
UNITAT
2
Els plnols i els mapes
Els plnols i els mapes sn representacions planes de la
realitat. Ens permeten conixer les caracterstiques dun
lloc i orientar-nos.
Els plnols poden representar espais petits, com un pis o
un edifici, o espais ms grans, com els carrers duna ciutat.
plnol dun pis
Els mapes representen espais grans, com

una ciutat, una comarca, un pas o el mn.
Els smbols, lescala i la llegenda ens ajuden a interpretar-los.
carrers
plnol duna ciutat
Llegiu el text en veu alta. Si cal, desprs, deixeu-los
A partir de la lectura, plantegeu aquestes preguntes:
i els mapes?
Seria interessant tenir exemples de mapes i plnols

per poder treballar-ne les parts.
Hi ha diferents tipus de smbols:

s Els colors. Poden indicar, per exemple, lalria de les formes de relleu.
s Les figures. Indiquen la situaci de
les localitats i, tamb, dedificis destacats (el mercat, lajuntament, etc.)
i monuments (castells o museus).
Lescala s el nombre de vegades que

trobem redut un espai. Per exemple,
1: 2.000 significa que 1 cm sobre el
paper equival a 2.000 cm en la realitat.
mapa
La llegenda s un requadre on sexplica

el significat de cada smbol.
Visc a... 31
Pgina 31
63
Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
La lectura daquest text pot servir per fer un debat sobre la importncia del reciclatge. Podeu comenar-lo
a partir daquestes qestions:
NOSALTRES I LENTORN
Reciclem i cuidem
el nostre entorn
Restes de menjar,
restes de plantes,
cloves de fruita
seca, tovallons
de paper, etc.
Reciclar s renovar un material o un objecte usat per poder-lo tornar a utilitzar. Aix
estalviem energia i recursos naturals. s
important, perqu molts dels recursos que
emprem per fabricar-los poden exhaurir-se
o necessiten molt de temps per renovar-se.
Hi ha altres accions que tenen la mateixa
finalitat: reduir el nombre de productes que
consumim i reutilitzar-ne alguns.
Entre els productes que es poden reciclar,
hi ha la brossa orgnica, el paper, el vidre
i el plstic. Cal separar la brossa i llenar
a cada contenidor els materials adequats.
Caixes de cart,
paper, diaris
i revistes, etc.
Hi ha deixalleries i punts especfics en alguns mercats per reciclar altres tipus de

materials.
Sabies que...
Ampolles de vidre
i pots buits de
conserves, tamb
de vidre, etc.
Les icones que apareixen als envasos

dels productes ens en donen informaci.
Aquesta icona vol dir que es
tracta dun producte reciclat, s a dir, fet amb materials que alg ja ha reciclat.
Aquesta icona indica que es
tracta dun producte reciclable, s a dir que nosaltres podem reciclar.
Envasos de plstic,
llaunes de conserva
i de refrescos, brics,
etc.
32 Visc a...
reduir? I reutilitzar?

al planeta?
Podeu parlar tamb dels espais on reciclem: contenidors, deixalleries, deixalleries mbils, punts verds Entre tots, establiu les diferncies entre cadascun daquests
espais i localitzeu els ms propers a lescola.
Demaneu als nens i nenes que portin diferents objectes a classe. Feu grups de tres i repartiu tres objectes
de diferents materials a cada grup. Tot seguit, demaneu-los que els examinin. Han de trobar-hi algun smbol que indiqui si sn reciclables o reciclats, i dir quin
contenidor o espai de reciclatge els correspon.
Pgina 32
UNITAT
2
Hi ha altres accions per cuidar el nostre
e entorn.
A continuaci en tens alguns exemples:
1
No trepitgis la gespa dels parcs.
Deixa les bosses descombrariess dins

del contenidor, mai fora o al costat.
3 No embrutis el carrer.
Solucionari:
Respecta el mobiliari urb.
Desprs de la lectura i el debat podreu parlar de com

haurem dactuar a lescola per no generar tants residus. Plantegeu aquestes preguntes i trobeu una soluci entre tots:
Fes una llista en la teva llibreta amb les coses que pots trobar a les papereres de la
classe i classifica-les segons que es puguin reciclar o reutilitzar.
Observa aquestes imatges i comenta-les amb els teus companys i companyes:
1. Fulls, cartolines contenidor de paper

Paper de plata contenidor de rebuig
Bosses de plstic, brics contenidor de plstic
Restes de menjar contenidor de brossa orgnica
2. Resposta oberta.
a
3
Respon:
a Qu diuen els cartells daquestes campanyes?
b Qu signifiquen?
Visc a... 33
Pgina 33
64
3. a a Els papers no entren sols a les papereres. Et

necessiten; b Dna una vida nova als envasos.
Recicla; c Viure i conviure. Depn de tu.
b Sn cartells de publicitat institucional que formen part de diverses campanyes de civisme.
Tenen com a objectiu promoure un comportament cvic i respectus amb lentorn.
Tercer Curs
UNITAT 2: VISC A...
PER SABER-NE MS
Tipus de mapes
Sabies que...
Els mapes sn la representaci en un pla de la superfcie de la Terra o duna part daquesta superfcie,
i sn diferents segons la informaci que presenten.
Observa els ms utilitzats:
Mitjanant un sistema digital via

satllit podem observar qualsevol
indret de la Terra en temps real.
Aquesta pgina us ajudar a completar lexplicaci dels

mapes i veuren els diferents tipus. Seria bo que relacionssiu cada tipus de mapa amb la seva utilitat. Podeu
fer frases daquest estil, per completar-les entre tots:

un mapa _________.

un mapa de _________.
Els mapes fsics representen el relleu,

s a dir, les caracterstiques fsiques
dun territori.
Els mapes poltics representen

lorganitzaci poltica dun territori.
Indiquen les comarques, les ciutats, etc.
Els mapes de carreteres mostren

les principals vies de comunicaci
dun territori.
Els mapes de poblaci indiquen

quantes persones viuen, treballen
o es desplacen en un territori.
34 Visc a...
Pgina 34
UNITAT
FEM MEMRIA
Podeu utilitzar el mapa conceptual per ajudar a estructurar les idees quan hgiu acabat la unitat.
Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans
de comenar el tema; aix servir perqu els alumnes contextualitzin els nous continguts i els relacionin
Catalunya
est divid
dividida en
comarques
que tenen
cop hagin estudiat la unitat. Aix els pot ajudar a estructurar els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-los que les complementin tant amb exemples
com amb fotografies.
municipis
formats per
localitats o nuclis de poblaci
que poden ser
pobles
ciutats
amb
amb
pocs habitants
edificis baixos
pocs serveis
molts habitants
edificis alts
molts serveis i bones comunicacions
Visc a... 35
Pgina 35
65
Tercer Curs
UNITAT 3: ELS ANIMALS
Aquesta pgina introdueix els continguts de la unitat.
Observeu la fotografia i la illustraci i, entre tots, responeu les preguntes de lapartat Qu en saps?
UNITAT
3
Els animals
Un cop treballada la illustraci, podeu elaborar entre tots una llista danimals que coneguin, escrivint
al costat de qu creuen que salimenten.
SABRS:
Classificar els
animals segons
com neixen.
Classificar els
animals segons
el que mengen.
Identificar els
diferents medis on
viuen els animals.
Classificar els
animals vertebrats.
Qu en saps?
Observa els animals de la fotografia. Qu mengen?
Lsser hum utilitza alguns animals per experimentarhi. Quins animals? Quin tipus dexperiments es fan?
36
Pgina 36
Seria interessant buscar semblances i diferncies

entre les persones, els animals i les plantes.
Els animals
Feu una llista dels animals salvatges, domstics i de

granja que coneixen.
Els animals, com les persones i les plantes,

sn ssers vius. Per tant, neixen, creixen,
es reprodueixen i moren.
Els animals tenen caracterstiques molt diverses: viuen, neixen i salimenten de maneres
diferents.
Molts animals viuen lliurement en la natura,

on troben tot el que necessiten: aliment,
protecci, etc. Sn els animals salvatges,
com ara el tigre o el lle.
Demaneu-los que expliquin quins animals tenen a

casa, com els cuiden Feu-los pensar quins problemes comporta labandonament danimals de companyia i on van a parar aquests animals.
Hi ha animals que viuen amb les persones.

Sn els animals domstics o de companyia, com ara el gos, el canari, lhmster,
etc. Aquests animals depenen de lsser
hum.
Assegureu-vos que lesquema segent els queda

clar:
Animals salvatges,
domstics i de granja
Finalment, nhi ha que viuen amb lsser

hum i li proporcionen aliments (com ara la
gallina i el porc) o lajuden en les tasques
del camp (com, per exemple, el bou i el
cavall). Sn els animals de granja.
animal salvatge
animal domstic
Sabies que...
Cada any es fan campanyes publicitries
per evitar que la gent abandoni els animals
de companyia, especialment durant les
vacances.
animals de granja
Els animals 37

salimenta sense lajut de ning).
mans.
Pgina 37
66
Tercer Curs
s interessant que facin una lectura individual. Des

ts i intentar resoldre-les entre ells.
On viuen?
Cada espcie animal sadapta a lambient o el medi en qu
viu. La forma del cos i de les extremitats est preparada
per desplaar-shi cmodament.
animals
medi
extremitats
aqutics
aigua
aletes
Recorda
Segons el medi en qu viuen,
els animals poden ser aqutics, aeris o terrestres.
Els animals aqutics viuen dins laigua.

Les seves extremitats sn les aletes, que
els ajuden a desplaar-se per laigua
amb facilitat. Sn animals aqutics el
dof, la tonyina i la truita.
aeris
aire
ales
Els animals aeris es desplacen per laire

dun lloc a un altre. Les seves extremitats
sn les ales. Sn animals aeris el ratpenat, la cigonya, lguila i lestornell.
terrestres
terra
on viuen els animals i el desenvolupament de les se
Finalment, podeu demanar als nens i nenes que portin

fotografies danimals per confeccionar un mural, que
podrien completar a mesura que sanessin treballant

base el mapa conceptual de la pgina 49).
potes
Els animals terrestres viuen en terra

ferma. La majoria es desplacen caminant o corrent amb lajuda de les potes.
Alguns tenen les potes del darrere ms
llargues i ms fortes, ja que es desplacen
saltant. Sn animals terrestres la sargantana, el gos, el lle i el cangur.
38 Els animals
Pgina 38
UNITAT
3
Com neixen?
Hi ha animals que neixen dun ou. Sn els animals ovpars. En sn exemples la gallina i la granota.
gallina
granota
Hi ha animals que neixen del ventre de la mare. Les

cries es formen completament en el seu interior. Sn els
animals vivpars. Quan neixen, salimenten de la llet que
la mare els proporciona. En sn exemples lsser hum,
el gos i la balena.
Els marsupials
Hi ha un grup danimals,
com el cangur, anomenats marsupials. Quan la
cria neix, no est del tot
desenvolupada, i sacaba
de formar en una bossa
o marsupi que la mare
t en la pell, a laltura del
ventre. All salimenta de
llet i en pocs dies creix
considerablement.
Mentre llegim aquesta pgina seria interessant do

grups, podreu fer una petita exposici oral sobre els
animals ovpars, els vivpars i els marsupials.
Com a activitat complementria, podeu demanar que
busquin informaci sobre el naixement daquests animals.
iniciar en la sessi anterior.
Solucionari:
sser hum
gos
Per qu creus que les tortugues enterren els seus ous sota terra i les gallines
els coven?
Escriu en la llibreta el nom de tres animals ovpars i de tres animals vivpars que
no surtin en aquestes pgines.
Els animals 39
1. Les tortugues els enterren perqu no sels mengin altres animals i tinguin lescalfor necessria
perqu es desenvolupin els embrions. Les gallines els coven per donar-los escalfor.
2. Resposta oberta, per exemple:
Ovpar: canari, gripau, colom.
Vivpar: dof, gat, balena.
Pgina 39
67
Tercer Curs
Un cop acabada aquesta doble pgina, podeu demanar als nens i nenes que classifiquin els animals

un altre.

dels animals segons el que mengen.

bilitat de preparar-se presentacions breus sobre lani

qu salimenta, com sn les seves cries
Solucionari:
1. Cavall, be, camell i ase.
2. Laigua.
Pgina 40
UNITAT
3
Els animals carnvors salimenten de la carn daltres
animals. La carn s un aliment ms energtic que els
vegetals. Per aix, els carnvors no necessiten menjar
tant ni tan sovint com els herbvors.
El lle i el cocodril sn exemples danimals carnvors.
Daltres mengen carn morta, com el voltor i la hiena: sn
carronyaires.
Els animals omnvors salimenten tant de vegetals com
de carn.
Lsser hum ns un exemple clar. La seva dieta s
molt variada. El porc senglar, ls i la rata tamb sn
animals omnvors.
El lle s un animal
carnvor.
Les zebres sn
animals herbvors.
Una activitat complementria daquesta doble pgina

podria ser buscar informaci sobre els rptils.
Sabies que...
Les serps, que sn animals carnvors, cacen les
seves preses guiant-se per
lolfacte i captant petites vibracions. Es poden
empassar animals sencers,
perqu es disloquen la mandbula inferior i daquesta
manera poden obrir la boca
del tot.
Ls s un animal
omnvor.
Solucionari:
1
Classifica els animals segents en herbvors, carnvors i omnvors:

gallina
ratol
gat
cocodril
toro
conill
guepard
Per qu has posat cada animal en un grup determinat? Trian un i busca informaci sobre la seva alimentaci.
Els animals 41
1. Herbvors: toro, conill.

Omnvors: tortuga, gallina, gat.
Carnvors: guepard, cocodril.
2. Resposta oberta.
Pgina 41
68
Tercer Curs
Els vertebrats
Els animals vertebrats sn aquells que tenen esquelet
intern. La part principal daquest esquelet s una cadena
dossos que anomenem columna vertebral.
Recorda
Tots els vertebrats tenen
esquelet intern.
Estudiarem els cinc subgrups de vertebrats: peixos, amfibis, rptils, aus i mamfers.
interessant relacionar-lo amb la unitat 1. Compareu

los adonar que tenen una estructura semblant: cap,

tronc i extremitats. Han dentendre que lestructura
del cos dun animal depn del medi on viu.
Peixos
Seria convenient elaborar un petit esquema amb les

caracterstiques dels peixos i els amfibis.
Els peixos sn animals que viuen dins laigua. Aquestes

sn les seves caracterstiques principals:
Es reprodueixen mitjanant ous. Sn ovpars.
El seu cos s allargat i est recobert descates. Aix
poden lliscar ms fcilment pel medi aqutic.
banc de peixos
Tenen aletes, que fan servir com a tim. La seva cua

s molt forta i els serveix per impulsar-se.
Respiren a travs de brnquies, uns rgans situats a
banda i banda del cap, que recullen loxigen de laigua.
Amfibis
La seva pell s molt fina i lliscosa, i ha destar sempre
humida; per aix viuen a prop de laigua. Sn ovpars.
Les primeres setmanes

de vida, la granota viu dins
laigua i lanomenem capgrs.
Sabies que...
En la prehistria, els amfibis van ser els primers
animals vertebrats que
van poblar la superfcie
terrestre.
sessi anterior.
granota adulta
42 Els animals
Pgina 42
quin en el diccionari les paraules reptar, clid i assolellat.

UNITAT

caracterstiques dels rptils.
Rptils
Els rptils no tenen potes, o les tenen molt curtes. Aix fa
que molts hagin de reptar, s a dir, a desplaar-se arrossegant-se per terra. Les seves caracterstiques sn:
Sn ovpars.
Tenen la pell dura i gruixuda per evitar perdre aigua, ja
que acostumen a viure en llocs clids i assolellats.
Salimenten de petits animals, tot i que alguns mengen
vegetals.
La mobilitat del coll i de les

potes de les tortugues permet que es puguin amagar
dins la closca quan se senten amenaades.
Hi ha ms de 8.000 espcies de rptils. Les podem dividir

en tres grans grups: tortugues, llangardaixos i serps,
i cocodrils i caimans.
ne informaci a Internet, en documentals i en llibres

especialitzats.
Recorda
s Els peixos viuen dins laigua, respiren per brnquies
i tenen aletes i cua. Ponen ous.
s Els amfibis tenen la pell fina i viuen a prop de laigua,
on ponen els ous.
s Els rptils sovint repten, tenen la pell dura i gruixuda
i tamb ponen ous.
Els cocodrils i els caimans

sn els rptils ms grans.
1.
Les serps utilitzen les escates inferiors per desplaarse, aferrant-se al terra.
Els animals 43
Pgina 43
Seguiu complementant el mural iniciat en una sessi anterior.

Solucionari:
Digues si aquestes afirmacions sn certes o falses. Desprs, corregeix les que siguin falses.
a Molts rptils sarrosseguen per terra.
b Com que no tenen pulmons, els peixos no respiren.
c La majoria dels rptils no tenen potes.
d Els amfibis viuen sempre dins laigua.

res de camuflatge que adopten aquestes espcies: la
closca de les tortugues, la pell amb els mateixos colors del medi on viuen
a Certa.
b

brnquies.
c Certa.
d

69
Tercer Curs
caracterstiques de les aus.
Aus
Les aus o ocells sn animals aeris amb el cos adaptat al vol.
Es caracteritzen perqu:
Els seus ossos pesen molt poc, de manera que sn prou
lleugeres per poder volar. Algunes per, pesen molt i les
seves ales sn curtes. Aix fa que no puguin volar. s el
cas de lestru i el ping.
Tenen el cos cobert de plomes, grcies a les quals mantenen una temperatura corporal constant.
Sn ovpares.
La seva alimentaci s molt variada, segons lespcie:
carn, herbes, fruits, llavors, insectes
Investiga
Tria un animal (peix,
amfibi, rptil o au) que
tagradi especialment i
buscan informaci: caracterstiques fsiques,
alimentaci, poca de reproducci, hbitat, etc.
Fes un treball amb totes
les dades que trobis
i presental als teus companys i companyes.
Com a activitat complementria, podreu fer un treball sobre les aus rapinyaires a partir de la visita al Cim
dligues de Sant Feliu de Codines.
Seguiu complementant el mural iniciat en una sessi anterior.

Investiga:
pardal
estru
guila
Respon en la teva llibreta:

Quantes extremitats tenen els ocells? Quines diferncies observes entre elles?
Quins daquests elements tenen relaci amb la capacitat de volar dels ocells?
la cua
les plomes
els ossos
el bec
les potes
Cada nen i nena pot fer un treball dinvestigaci sobre

un animal i presentar-lo en una cartolina mida DIN-A4
per poder-lo incloure en el mural realitzat amb el mapa
conceptual de la unitat.
les ales
Solucionari:
44 Els animals
1. Quatre. Les posteriors serveixen per caminar, i

les anteriors sn ales, tils per volar.
2. La cua, les plomes, els ossos i les ales.
Pgina 44
UNITAT
3
Mamfers
La caracterstica principal dels mamfers s que sn vivpars. Aix vol dir que les cries es desenvolupen dins de
la panxa de la mare i surten a lexterior en el part.

mateixos les caracterstiques dels mamfers.
Les femelles tenen unes glndules que sanomenen

anomenen
mames i que produeixen llet per alimentar les cries. Daqu
aqu
ve el nom de mamfers.
Altres caracterstiques importants sn:
La majoria tenen el cos cobert de pl. Aix els permet
mantenir la temperatura corporal constant.
Viuen en ambients terrestres. Alguns, per, com la
balena i el dof, ho fan en el medi aqutic, i daltres, com
el ratpenat, en laeri.
Investiga
Lesquelet no s igual en totes les classes de vertebrats.
En grups de tres o quatre, busqueu informaci i feu un
treball on es vegin clares les diferncies entre lesquelet
dun peix, dun amfibi, dun rptil, duna au i dun mamfer.
La vaca s un mamfer.
Recorda
s Els mamfers sn els nics
vertebrats que no ponen
ous; neixen de la panxa de la
mare, de la qual salimenten
a travs de les mames.
s Les aus tenen plomes i
bec, i ponen ous. La majoria poden volar.
Anota en la llibreta el tipus danimal a qu correspon cada caracterstica:
mamfers
aus
Tenen el cos recobert de pl.

Els ossos els pesen poc.
Ponen ous.
Tenen mames.
Tenen bec.
La temperatura del cos s constant.
Els animals 45
Com a activitat complementria, podeu elaborar una

fitxa amb les caracterstiques dels mamfers, on aparegui la fotografia de cada alumne i alumna.
Solucionari:
1. Mamfers: Tenen el cos recobert de pl. / Tenen

Pgina 45
70
Tercer Curs

dat latenci. Si alg coneix alguna persona invident,
tes preguntes per iniciar un petit debat:
NOSALTRES I LENTORN
Animals que ens ajuden:

el gos pigall
Els gossos pigall sn gossos ensinistrats per facilitar
tar la
mobilitat en persones que tenen un dficit greu o molt greu
de visi.
Les persones amb una deficincia greu de visi
poden
anar acompanyades dun gos pigall per dur a terme algualgu
nes activitats. El gos ha de portar un distintiu oficiall que
indiqui la seva funci. Els gossos pigall sn ensinistrats
nistrats
en centres especialitzats, i la seva educaci es divideix
ix en
tres etapes:
gos pigall
Sacostumen a les situacions, objectes i sons

comuns en una casa.
Apren a caminar lligats amb la corretja, sense

Aprenen
estirar-la i anant pel cant esquerre (el mateix per
on caminaran quan treballin com a gossos pigall).
Comencen a circular per espais i vehicles pblics.

Per evitar confusions, aquests cadells porten una
xapa identificativa que els autoritza a fer servir
els transports pblics.
Els gossos pigall poden

accedir als transports pblics.
Una activitat adequada podria ser fer-los buscar en el

diccionari la paraula pigall i fer una llista daquells gos

3 Adquireixen
Adqui
els hbits elementals dhigiene
i aprenen a comportar-se dins de casa.
4
once.es) o aquest altre, on trobaran informaci sobre
Habituaci. Comena a les set setmanes de

e vida
i acaba cap als 11-12 mesos dedat. Durant aquest
uest
temps, els cadells viuen amb algunes famlies,, que
collaboren amb el centre densinistrament i els acullen
cullen
a casa seva. Aix, aprenen a relacionar-se amb
b tot
all que trobaran en la seva futura vida com a gossos
pigall:
1

per anar pel carrer?

Els gossos pigall saben

circular per lespai pblic.
46 Els animals
Pgina 46
UNITAT
3
Ensinistrament. T lloc dins del centre especialitzat i
sefectua des que el cadell t un any fins que en t un
i mig o dos. En aquesta etapa, el gos aprn a caminar
en lnia recta, a aturar-se davant dun voral, a esquivar
els obstacles, etc. Cada vegada se li dna ms responsabilitat, fins a lextrem dexposar-lo a situacions difcils
per observar la seva resposta.
Sabies que...
Els gossos pigall tenen
accs a qualsevol establiment, com botigues i restaurants, o a serveis com
els transports pblics.
Solucionari:
Habituaci. Es duu a terme amb la persona que viur

amb el gos, que haur destar-se al centre un mnim de
tres setmanes. Durant aquest temps, aprendr a cuidar
el gos pigall i a moures amb ell.
Si nosaltres volem acompanyar una persona
a cega a
algun lloc, hem de collocar-nos al seu costatt i una
mica endavant, de tal manera que ens pugui agafar
afar
pel bra. No podem distreure els gossos pigall,
perqu ells estan treballant.
Intenta imaginar quin tipus dobstacles troba una persona cega en sortir al carrer.
Per qu creus que les persones amb problemes de visi es poden moure ms
fcilment amb lajut dun gos pigall que amb lajut dun bast?
Respon:
a Qu pots fer per ajudar una persona cega a travessar un carrer?
b Creus que els transports pblics estan adaptats a les persones invidents?
c I lespai urb?
d Qu shauria de millorar?
Coneixes altres animals que tamb ajudin les persones amb algun tipus de deficincia?
Els animals 47
Pgina 47
Com a activitat complementria, podeu fer una respresentaci duna situaci quotidiana per a un invident: creuar el carrer. Han dadonar-se que, en molts

nyal que lavisi que pot creuar-lo.
1. Que qualsevol objecte pot ser un obstacle...

2.

per indicar els obstacles que un bast.
3. a

b Tenen moltes deficincies: lautobs, per exemple, no sempre diu les parades.
c
de lloc, obres, cotxes mal aparcats

d

rar les voreres.
4.
de terpies.
71
Tercer Curs

dels animals, podreu fer un petit debat sobre els motius daquest fet.
PER SABER-NE MS
El comer illegal danimals

Cada any, milers danimals salvatges sn capturats de manera illegal al nostre planeta.
Seria bo treure conclusions sobre qu podem fer nos
Actualment, hi ha lleis que determinen quins animals es poden caar i traslladar dun pas a un
altre, i en quines condicions.
Malgrat aix, en realitat, hi ha moltes espcies
que sn caades illegalment. Aquests animals,
els transporten en gbies petites o en caixes amb
poca ventilaci. Alguns sn ferits en el moment
de la seva captura i ning no els cuida adequadament. Daquesta manera, molts moren poc desprs de ser caats o durant el transport.
Investiga:
lloro
Aquest comer illegal ha posat moltes espcies

en perill dextinci. Per evitar-ho, la majoria dels
pasos del mn van signar, el 1992, un tractat en
qu sacordava la protecci daquests animals en
perill dextinci. s el que anomenem la Convenci
de la biodiversitat.
iguana
Sabies que...
CITES s el nom que rep el Conveni sobre
el comer internacional despcies amenaades de fauna i flora silvestres.
Investiga
s Quines mesures es prenen en lactualitat contra el trfic danimals?
s Quines espcies sn les principals vctimes
daquest comer illegal?
mico
ci i importaci de qualsevol espcie protegida requereixi la concessi i presentaci dun perms dexportaci, que es concedir sempre que una autoritat

no perjudica la supervivncia daquesta espcie i que

sasseguri un trasllat amb un mnim de riscos per a
la salut de lanimal.
48 Els animals
Pgina 48
UNITAT
FEM MEMRIA
es poden classificar
segons
com neixen
segons
on viuen
segons el que
mengen
ovpars
herbvors
vivpars
carnvors
ls, coat negre, s bru, cetacis, elefants, linx europeu, panda gegant, simis, peix Napole, linx ibric,
tortugues marines, s polar, rinoceront, coala, s
front, tigres.
fotografies danimals, us pot ajudar a entendre com
Els animals
segons si tenen
o no esquelet
aqutics
salvatges
aeris
domstics
terrestres
de granja
omnvors
Una activitat interessant podria ser que cada alumne

fes les diferents classificacions en un full DIN A-4, a
partir de fotografies en revistes, llibres, documentals
o Internet. Daquesta manera, cadasc tindria diversos fulls destudi molt visuals i clars.
vertebrats
invertebrats
es classifiquen
assif
en
peixos
amfibis
rptils
aus
mamfers

reproduir els textos que apareixen al mapa conceptu
categoria.
Els animals 49
Pgina 49
72
Tercer Curs
UNITAT 4: MAR, MUNTANYA O PLANA
UNITAT
4
Mar, muntanya o plana
SABRS:
Anomenar els
diferents accidents
del relleu.
Identificar les parts
duna muntanya.
Diferenciar
les parts dun riu.
Reconixer
els accidents
de la costa.
Qu en saps?
Nosaltres vivim en una pennsula?
Qu et recorda el mot serralada?
Qu s el llit dun riu?
Els rius sempre van a parar al mar?
50
Pgina 50
Feu que els nens i nenes observin la fotografia i demaneu-los que expliquin el tipus de poble que hi veuen: si s de costa, de plana o de muntanya. A continuaci, formuleu-los les preguntes de lapartat Qu
en saps? i procureu que surtin les idees que es veuran
en aquesta unitat. Ajudeu-los en aquelles preguntes
que no trobin una resposta i intenteu corregir els conceptes mal entesos. Desprs de fer la primera pregunta, han de buscar en el diccionari qu vol dir la
paraula pennsula. Tamb podeu mirar la pgina 23
de la unitat 2, en qu hi ha el mapa de la pennsula
Ibrica. Pregunteu-los si ja coneixien el terme pennsula Ibrica.
Per respondre les dues ltimes preguntes, necessitareu un mapa fsic de Catalunya. Indiqueu-los com shi
representen els rius i, digueu-los que el llit del riu s el
cam per on passa. Han de veure que no tots els rius
van a parar al mar: busqueu al mapa afluents (rius que
van a parar a altres rius).
Finalment, podeu demanar-los que portin llibres que
parlin sobre els pobles i el paisatge; tamb, que portin atles i mapes, per ampliar i reforar els conceptes
que es treballen en la unitat.
El paisatge
El paisatge s una part de lespai amb un conjunt delements geogrfics que li donen un aspecte determinat.
El paisatge inclou elements naturals (el relleu, els rius,
els mars, la vegetaci, la fauna i el clima) i tamb elements
creats per lsser hum (pobles o ciutats, indstries, camins, carreteres, tnels, ponts, embassaments i, fins i tot,
els camps conreats).
Actualment, s difcil trobar un paisatge on noms hi hagi
elements naturals, sense la presncia de lsser hum.
paisatge poc modificat per lsser hum
paisatge natural
Comenceu la lectura acompanyats dun pster o

duna fotografia dun paisatge, per identificar-hi els
diversos elements. Seria interessant fer servir una
imatge que representi la vostra localitat i lentorn ms
proper, per tal que els elements que aneu indicant i
descrivint els resultin familiars.
paisatge molt modificat per lsser hum
La superfcie de la Terra presenta un conjunt de formes

diferents, que anomenem relleu.
El relleu duna regi canvia segons si es troba situada ms
a prop o ms lluny del mar.
Segons el tipus de relleu que els caracteritza, existeixen:
Paisatges de muntanya.
Paisatges de plana.
Paisatges de costa.
El relleu de cada territori condiciona la vida i lactivitat de
les persones que lhabiten.
paisatge de plana
Demaneu que copin la definici de paisatge que apareix en el primer pargraf de la pgina i treballeu-ne
alguns conceptes, com ara espai (tros de terra, lloc),
elements (coses que el formen, coses que hi ha) o aspecte (forma que t). Feu una llista dels elements humanitzats i naturals que hi veieu.
Mar, muntanya o plana 51
Pgina 51
73
Tercer Curs
Seria interessant tenir un pster o una fotografia dun
paisatge de muntanya i poder anar-ne identificant els
elements. Aquesta fotografia tamb podrien tenir-la
els nens i nenes en un full i anar indicant-ne amb fletxes les diferents parts.
El paisatge de muntanya
El relleu de muntanya el formen les serres i les
valls.
La vegetaci de muntanya s pobra a la part
ms elevada, el cim. En canvi, a la vall, que s
el terreny situat entre les serres, solen abundar-hi
els boscos.
El clima de muntanya acostuma a ser variable:
fa molt fred a lhivern i neva a les parts ms altes.
A lestiu, les temperatures sn suaus.
cim: part ms
elevada de
la muntanya.
serra: conjunt de
muntanyes alineades.
Si lextensi s molt
llarga, el conjunt
sanomena serralada.
pica dEstats
sol: vessant que t

ms hores de sol
perqu mira al sud.
obac: vessant que t

menys hores de sol
perqu mira al nord.
vessant: cadascun
dels dos costats
de la muntanya.
52 Mar, muntanya o plana
Pgina 52
UNITAT
4
La vida a la muntanya
A la muntanya, molta gent viu en pobles petits i masies.
Les persones es dediquen principalment a la petita indstria artesana (de la llet, la carn, els formatges, la fusta,
etc.), a la ramaderia i a lagricultura.
Darrerament, a les zones de muntanya sestan explotant
altres activitats, com sn el turisme rural i lesqu. La
construcci massiva tamb est arribant als pobles de
muntanya.
Demaneu-los que busquin la temperatura del Puigmal per Internet i la comparin amb la del lloc on viuen.
Desprs de la lectura, els podeu fer parlar dels llocs
on van de vacances. A partir de les seves experincies, parleu de quines petites indstries han vist, de qu
viu la gent daquestes localitats Poden fer un treball en qu hagin de relacionar les experincies amb
la lectura.
vall: zona
situada entre
dues serres.
peu: part ms baixa

de la muntanya.
Els podeu fer dibuixar una muntanya i pintar de blanc

la part de dalt, de verd clar la part mitjana i de verd
fosc la part inferior. Feu que indiquin, en una llegenda, que a la part superior gaireb no hi ha vegetaci,
que a la part mitjana en comencem a trobar i que a la
part inferior s on creixen els grans boscos.
Investiga
Has estat mai en una casa
de turisme rural?
Una activitat interessant podria ser fer la fitxa dun poble de muntanya que coneguin o hagin visitat, amb
aquesta informaci: nom del poble, comarca on es
troba, municipi, situaci de lajuntament, nombre
dhabitants, botigues i indstries.
s Trian una i investiga qu

shi feia abans de convertir-se en el que s ara.
s On est situada, dins
dun poble o als afores?
Solucionari:
agricultura
ramaderia
esqu
1. a s el lloc ms alt i, per tant, on fa ms fred i

vent, que dificulten la vida de les plantes. / S.
b A la part baixa.
2. Cistelleria, formatges, embotits
Respon:
a Per qu creus que a la part ms elevada de la muntanya gaireb no hi ha vegetaci? Et sembla que aix t relaci amb el clima?
b On creus que viuen ms animals, a la part alta duna muntanya o a la baixa?
Quins productes delaboraci artesana coneixes?
Quina diferncia hi ha entre elaborar un formatge de manera artesana o fer-ho

de manera industrial?
3. En lelaboraci industrial sutilitzen mquines i se

segueix un procs que permet produir un gran
nombre de peces en poc temps. En lelaboraci
artesanal, en canvi, no sutiliza maquinria i la producci s molt menor.
Pgina 53
74
Tercer Curs
paisatge de plana i poder anar identificant els elements: turons, altiplans i depressions. Aquesta fotografia tamb podrien tenir-la els nens i nenes en un
full i anar indicant-ne amb fletxes les diferents parts.
El paisatge de plana
El relleu de la plana acostuma a ser una gran
extensi de terreny, amb poques elevacions. Les
muntanyes que hi podem trobar no sn gaire altes,
tenen forma arrodonida i sanomenen turons.
Les planes situades en un terreny elevat sanomenen altiplans. En canvi, quan es troben en una
zona ms enfonsada, sanomenen depressions.
plana de Vic
La vegetaci pot ser molt variada. A les zones on

plou sovint, s rica i abundant. Shi planten arbres
fruiters i hortalisses.
En canvi, a les zones on les pluges escassegen,
la vegetaci shi adapta i acostuma a necessitar
poca aigua (aix, hi trobem vinyes, oliveres, ametllers, etc.).
El clima acostuma a ser fora fred a lhivern i calors a lestiu.
plana de Lleida
altipl
Entre tots podeu fer un esquema amb les caracterstiques ms importants dun paisatge de plana:

cions que, quan es donen, sanomenen altiplans

i depressions.
depressi
tur
Pgina 54
UNITAT
4
La vida a la plana
En general, els pobles de plana sn ms
grans que els de muntanya. s a les planes
on trobem les ciutats.
El fet que hi hagi un relleu pla facilita la
comunicaci, perqu permet la construcci
duna ms important xarxa de carreteres,
autopistes, ferrocarrils i aeroports.
ciutat de plana
La major part de les persones que hi viuen

es concentren en nuclis de poblaci. Aix
afavoreix que, al seu voltant, sestableixin
les grans i les petites indstries, que sovint
sagrupen en els anomenats polgons
industrials.
Tamb provoca laparici daltres serveis,
com ara hospitals, biblioteques, grans comeros, cinemes, espais de lleure, etc.
xarxa de carreteres
Podeu fer que llegeixin la pgina individualment i que,

a continuaci, responguin aquestes preguntes:

ges de plana?

des? Quins tipus de carreteres hi trobem? Quins

mitjans de transport pblics hi ha?

pades?

Poseu en com els resultats per tal que es puguin autocorregir la feina.
fbrica
aeroport
Per qu creus que els pobles de plana tenen ms bones comunicacions que
els de muntanya?
Cal que relacionin els pobles i ciutats de plana que ells

coneixen amb les idees principals del text.
Solucionari:
1. Perqu hi ha ms nuclis de poblaci i perqu lorografia facilita que es facin vies de comnicaci.
Pgina 55
75
Tercer Curs
Feu que llegeixin el primer pargraf en veu baixa
i, desprs, en veu alta. Seria bo aclarir sobre un mapa
de Catalunya on es troben el nord i el sud de la costa catalana.
El paisatge de costa
La costa s la part de la terra que toca el mar. La costa catalana t un relleu molt variat. Al nord predomina la costa
alta, i al centre i al sud, la costa plana i sorrenca. En un relleu
de costa podem trobar diferents elements. Observa aquest
dibuix:
platja: zona plana
de la costa, feta
de sorra o pedretes.
badia: entrada
del mar, ms petita
que un golf.
penya-segat:
terreny alt amb
un pendent
gaireb vertical.
cap: punta de terra

que entra al mar.
pennsula: territori
envoltat daigua
per totes bandes,
excepte per una,
que sanomena
istme.
illa: porci de terra
envoltada daigua.
arxiplag: conjunt
dilles situades a prop
les unes de les altres.
golf: extensi
gran de mar que
entra a la terra.
En el paisatge de costa del nostre pas, la vegetaci no s

gaire frondosa. Acostuma a haver-hi matolls, arbustos i boscos dalzines i de pins.
El clima no s gaire extrem, perqu tant el fred, a lhivern,
com la calor, a lestiu, sn suavitzats per la brisa del mar.
Les pluges sn molt irregulars i, en general, poc abundants.

paisatge de costa i poder identificar-ne els elements.
Aquesta fotografia tamb podrien tenir-la els nens i
nenes en un full i anar indicant-ne amb fletxes les diferents parts. Feu que escriguin les definicions de cada
element a la part inferior del full.
Com a activitat complementria, els podeu demanar
que portin fotografies de diferents paisatges de costa.
Cadasc ha dexplicar a la resta de la classe quins elements hi apareixen. Si hi ha fotografies que no pertanyen
a la costa catalana, podeu explicar quins elements sn
diferents respecte de tot el que han estudiat.
Els podeu fer un breu qestionari per extreure les idees
ms importants del paisatge de costa:
Pgina 56
UNITAT
4
La vida a la costa
Actualment, la majoria daquests nuclis de poblaci han

crescut molt, i la manera de guanyar-se la vida dels seus
habitants sha diversificat.
ciutat de costa
Els pobles de costa
Moltes localitats de la costa disposen de port, on es produeixen moviments de mercaderies i viatgers.

Tamb acostumem a trobar-hi fars per orientar els vaixells
que naveguen de nit.
Barcelona s un exemple duna gran ciutat costanera,
amb una intensa activitat industrial i de serveis.
far
Quines diferncies observes entre aquestes dues fotografies?
Pgina 57
76
Desprs de la lectura, seria interessant fer-ne un petit esquema:
Tradicionalment, la poblaci de costa es dedicava a la

pesca.
Shi han installat indstries molt variades, i el turisme

sha convertit en una de les principals activitats, cosa que
ha fet aparixer-hi nombrosos hotels, restaurants, zones
doci, apartaments, etc.

formada principalment per grans boscos?

Antigament vivien de la pesca.

Actualment han crescut molt i
viuen del turisme, dels serveis
i dalgunes indstries.
Disposen de ports i acostumen
a tenir un far.
Tamb podeu fer un treball de vocabulari: busqueu en

el diccionari totes les paraules que hi ha en negreta i
demaneu-los que facin un dibuix de cadascuna delles.
Una altra possibilitat per treballar a laula dInformtica
podria ser copiar les definicions en un document word
i insertar-hi les imatges corresponents.
Solucionari:
1. Resposta oberta.
Tercer Curs
Els rius
Un riu s un corrent daigua dola provinent de la pluja
o de la neu fosa. El seu recorregut comena a les muntanyes i acaba en un altre riu o al mar. Aquest recorregut
sanomena curs, i en distingim tres parts: curs alt, curs
mitj i curs baix.
Investiga
s Busca en un mapa com es
diu el riu que hi ha ms a
prop de la teva localitat.
s Esbrina on neix i on desemboca, per quines altres
comarques passa i si s
afluent dun altre riu.
En el curs alt, laigua baixa amb fora perqu ve de

les muntanyes i, al seu pas, va arrencant pedres, sorra
i plantes.
s Investiga tamb en quin

punt del seu curs creua la
teva localitat i quins beneficis creus que li aporta.
En el curs mitj, laigua creua les planes i perd part de

la fora que tenia en el curs alt. Per aix noms arrossega els elements que abans havia arrencat.
En el curs baix, laigua ja no t fora i flueix tranquillament fins a desembocar al mar. En aquest tram diposita
els elements que ha anat arrossegant.
meandres: grans corbes que es

formen en el curs mitj del riu, de
manera natural.
llit: terreny pel qual

flueix laigua dun riu.
afluent: riu que

desemboca en
un altre riu.
cabal: quantitat
daigua que porta
un riu.
delta: espai de terra proper

a la desembocadura dun riu
format pels elements que ha
arrossegat.
riba: cadascun dels

dos costats dun riu.
A lhora de treballar aquest text cal tenir a m un

mapa hidrogrfic de Catalunya. El primer que podeu fer s assenyalar el riu ms proper a la vostra
localitat i, a continuaci, els rius ms importants de
Catalunya i alguns dels seus afluents. Tamb podeu
indicar on es troben els deltes.
Feu-los observar el dibuix per entendre les parts que
t un riu. Un cop treballats els diferents conceptes,
podeu demanar als nens i nenes que busquin imatges que els ajudin a entendrels. Seria interessant que
la cerca dimatges es fes a travs dInternet, a laula
dInformtica.
Un tema de debat poden ser els problemes daigua
que tenim actualment, o b qu podem fer nosaltres
per no contaminar els rius.
Pgina 58
Sabies que...
Podeu fer un debat, a partir de la lectura, parlant de la

importncia dels embassaments per al subministrament daigua a les cases. Assenyaleu els ms destacats en un mapa de Catalunya i investigueu quin s
el que abasteix la vostra poblaci.
Actualment, a Catalunya
hi ha 44 embassaments,
amb diferents caracterstiques tcniques i capacitat. LAgncia Catalana de
lAigua els gestiona.
Destaqueu les funcions principals dels embassaments:
UNITAT
4
Els embassaments
Laigua de pluja no sempre cau amb regularitat. Per controlar el cabal del riu, es construeixen els embassaments.
Els embassaments sn uns llacs artificials que tenen una
doble funci: emmagatzemar laigua de pluja i contenir
les riuades. Laigua que contenen es distribueix en funci
de les necessitats: per abastir les poblacions, per a usos
industrials, per al reg i per produir energia hidroelctrica.
central hidroelctrica dOliana
embassament dOliana
Digues en quines activitats pot utilitzar lsser hum laigua del riu.
Identifica a quin tram del riu correspon cada una daquestes fotografies:
Aquesta ltima funci s, probablement, la que coneixen menys. Per tant, s important explicar que les
centrals hidrolctriques aprofiten el corrent de laigua
per generar energia i que formen part de lestructura
dels embassaments.
Solucionari:
1. Fbriques, s de boca, bany

2. a Curs baix; b Curs alt; c Curs mitj.

Pgina 59
77
Tercer Curs
NOSALTRES I LENTORN
Les persones transformem el nostre entorn

Si observes el paisatge que tenvolta, descobrirs que, en pocs anys, lactivitat
humana ha modificat molt lentorn natural del lloc on vius. Aquestes fotografies
en sn un exemple:
cria intensiva danimals
grans extensions
de cultiu
embassaments
i canals
carreteres i autopistes
indstries
ports i aeroports
mines i pedreres
urbanitzacions
Continuar amb la lectura del text ha de servir per fer

un debat sobre la situaci del nostre planeta i sobre
la desaparici dels paisatges naturals, tant per lacci de lhome com pel canvi climtic.
vies del tren
Els podreu fer buscar quines lleis sestan posant en

marxa per conservar espais naturals com sn la xarxa de parcs naturals o lnic parc nacional que hi ha
a Catalunya.
Pgina 60
UNITAT
4
Els recursos naturals, com el sl, la fusta, les roques o
laigua, sn limitats. Cal procurar que no sexhaureixin.
Sabies que...
A ms, a tots ens agrada gaudir de paisatges naturals ben

conservats. Hem daconseguir arribar a un equilibri entre
les nostres necessitats de matries primeres i la conservaci del paisatge.
Avui dia, a Catalunya hi ha

ms boscos que fa cent
anys. La ra s que shan
abandonat molts conreus.
Abans que res, en aquesta pgina cal fer un treball

dobservaci de les imatges que expliquen com lhome ha transformat el medi. Desprs, demaneu als nens
i nenes que observin el seu entorn ms proper i facin
una llista dels canvis i transformacions que shan produt els darrers anys. s molt probable que necessitin
lajut duna persona gran per aconseguir part daquesta informaci. Demaneu-los que portin fotografies antigues de la localitat per poder apreciar millor aquests
canvis. Tamb cal treballar part del vocabulari que hi
apareix: cria intensiva, mines, pedreres, cultiu, canals.
Observa aquestes fotografies i digues en quines situacions ha intervingut lsser

hum. Explica com ho ha fet.
Com a activitat complementria, podeu demanar-los

que busquin mesures de conservaci dels espais naturals que tenen prop de la seva localitat. Plantegeulos aquestes preguntes perqu les treballin en grup:

litat que creieu que no sest conservant?

litat? Com es diu?

canviat ms des que vau nixer? Estan ara en millor o pitjor estat?

vaci dun espai que vosaltres creieu que shauria
de conservar per que est desapareixent.
Respon:
Solucionari:
a Quina de les activitats indicades a la pgina anterior afecten el paisatge natural

del lloc on vius?
b Quines mesures creus que ajudarien a no malmetre ms el paisatge natural?
1.

b (tren), c (construccions a la platja), d (carreteres i fbriques).
2. Resposta oberta.
Pgina 61
78
Tercer Curs
PER SABER-NE MS
Els volcans
A certes zones de la superfcie terrestre hi ha volcans.
Els volcans sn muntanyes formades per lapilament de
roques foses, procedents de linterior de la Terra. Aquestes
roques han estat expulsades a travs dun forat o escletxa
anomenada xemeneia.
El crter s la part per on els materials surten a lexterior.
L erupci es dna quan el volc escup aquests materials.
Com ms se nexpulsen, ms alt s el volc.
volc
Sabies que...
El mot volc prov de Vulc,
el du rom del foc i de lelaboraci dels metalls.
Antigament, es creia que
aquest du vivia a sota
del volc Etna, a Siclia,
i que tenia com a ajudants
els ciclops (ssers dun sol
ull) i els gegants.
crter
volc en erupci
xemen
xemeneia
A Catalunya hi ha dues grans zones volcniques:

s:
Una es troba a la comarca de la Selva, i s fora
ora recoreco
neguda per les seves fonts termals.
Laltra es troba a la Garrotxa, als voltants dOlot.
Els volcans de totes dues zones estan extingits
ts des de fa
molt de temps.
volc a la Garrotxa
Desprs de la lectura, podeu fer un esquema que expliqui qu s un volc, quines sn les seves parts i a
quin lloc de Catalunya en podem trobar. Per completar la informaci, demaneu-los que investiguin quins
volcans estan en erupci actualment. Poden buscar
la informaci en notcies dels diaris o a Internet.
Com a activitat complementria, podeu anar a laula
dInformtica i buscar aquesta informaci:

Catalunya?

ci una altra vegada?

Tamb podeu preparar una sortida per conixer

informaci i fotografies a la pgina web i prepareu una

fitxa per a cada volc.
Pgina 62
UNITAT
FEM MEMRIA
El paisatge
t
elements naturals
elements creats
per lsser hum
que formen
ormen el
relleu
de muntanya
muntanyes
serralades
serres
valls
relleu
de plana
relleu
de costa
altiplans
depressions
turons
arxiplags
badies
caps
deltes
golfs
illes
pennsules
penya-segats
platges
camps de conreu
indstries
pobles i ciutats
vies de comunicaci
Els rius
tenen tres trams
curs alt (naixement)
curs mitj
curs baix (desembocadura)
Podeu utilitzar el mapa per ajudar a estructurar les

idees quan hgiu acabat la unitat.
Tamb pot ser interessant fer-hi un cop dull abans de
comenar el tema; aix servir perqu alumnes contextualitzin els nous continguts i els relacionin millor
amb el que ja saben.
cop hagin acabat la unitat. Aix els pot ajudar a estructurar els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-los que les complementin tant amb imatges
com amb text.
Podeu fer un mural que permeti enganxar-hi fotografies relacionades amb els diferents conceptes. Poden
fer servir aquest mapa conceptual per elaborar un esquema destudi.
Pgina 64
79
Tercer Curs
UNITAT 5: FEINES AGRCOLES, INDSTRIA I SERVEIS
UNITAT
Feines agrcoles,
indstria i serveis
Comenteu la illustraci amb els alumnes. Feu que

descriguin el que shi veu i comenteu quin tipus de
feina fan les persones que hi apareixen, a quin establiment podreu trobar aquest obrador
Pregunteu als nens i nenes quina feina els agradaria
fer quan siguin grans. Procureu que en facin una descripci per valorar quines idees prvies tenen sobre
les diferents feines.
SABRS:
Quina relaci
tenen les persones
amb el treball.
Quins sectors
de treball hi ha
i les feines
que inclouen.
Demaneu-los a quina edat creuen que es pot comenar a treballar i quan es pot jubilar una persona. Feulos contrastar les seves respostes amb la seva realitat
(Els avis treballen? Els germans grans treballen?).
Qu en saps?
A quina edat es pot comenar a treb
treballar?
Les feines es classifiquen en tres grups.
Quins sn?
Es treballa de la mateixa manera
ra ar
ara que fa
cent anys?
64
Pgina 64
Pregunteu als alumnes qu fan els seus pares quan

sespatlla el cotxe, quan han de fer obres a casa o
quan necessiten un armari per guardar la roba. Feu
una llista amb els noms de les professions que vagin
apareixent i descriviu-les breument.
Com ens organitzem

Quan els humans vivien en coves no es
repartien les feines. Entre tots els membres
del grup ho feien tot: caaven animals, fabricaven eines, feien foc...
Quan, ms endavant, van installar-se en
els primers poblats, van comenar a repartir-se-les: uns es dedicaven a treballar
la terra, uns altres a cuidar els animals,
daltres a fer la roba, daltres a moldre el
gra, etc.
Aix va fer que cadasc es dediqus a
una sola feina i que, de mica en mica, en
millors el resultat. Daquest procs sen
diu especialitzaci.
pensador
rom
Els homes del passat caaven en grup

perqu aix hi havia ms possibilitats
de capturar la presa.
soldat rom
Actualment, lespecialitzaci s tan elevada que la majoria de la poblaci necessita lajut daltres professionals
per resoldre necessitats bsiques com menjar, vestir-se
o aconseguir un habitatge.
pags rom
Esbrineu quines idees prvies tenen sobre les formes

de vida de lsser hum en la prehistria i sobre la
civilitzaci romana. Procureu contrastar les diferncies entre nmada i sedentari, petit grup i gran civilitzaci, i economia de subsistncia i economia dintercanvi comercial.
De mica en mica, els

homes i dones que vivien
en lantiguitat es van anar
repartint les feines.
Feines agrcoles, indstria i serveis 65
Pgina 65
80
Tercer Curs
Podeu dibuixar a la pissarra un eix horitzontal per
representar la vida duna persona. Marqueu-hi tres
perodes: el de formaci, el de treball i el de jubilaci
i les edats que els delimiten.
El treball i les persones

Pel que fa al treball, les persones acostumem a passar
per tres perodes al llarg de la vida:
Perode de formaci: inclou la formaci bsica obligatria i els estudis necessaris per aprendre un ofici
o poder exercir una professi.
Formaci
Hi ha feines que necessiten pocs anys de preparaci per poder-les realitzar, com ara les feines de
dependent o dependenta en una botiga, dobrer
no especialitzat en una fbrica, de manobre en una
construcci, etc. Aquests professionals, per, no
poden treballar fins que han acabat la preparaci
que necessiten com a mnim leducaci obligatria, que sacaba als 16 anys, i, moltes vegades,
fins que han fet alguns estudis de formaci professional.
perode de formaci
Hi ha altres feines, en canvi, que necessiten molts

anys de preparaci per poder-les realitzar, com, per
exemple, les feines dels metges, enginyers, arquitectes o mestres. Aquests professionals no poden
treballar fins que han acabat els seus estudis a la
Universitat.
Treball
Jubilaci
Podeu fer un exercici similar amb uns eixos horitzontals que representin professions que requereixin perodes ms curts o ms llargs de formaci: metge, caixer, fuster, i comentar entre tots la diferncia en el
perode de formaci.
perode de treball
Perode de treball: dura des que es comena a

treballar fins que es deixa de fer-ho.
En aquest perode, el treballador se segueix formant
i, alhora, va agafant experincia. s habitual que, al
llarg de la seva vida, moltes persones canvin algun
cop de feina.
Perode de jubilaci: comena quan es deixa de
treballar duna forma definitiva. Cal distingir entre
la jubilaci voluntria i la forada. Moltes persones
es jubilen cap als 65 anys.
perode de jubilaci
66 Feines agrcoles, indstria i serveis
Pgina 66
UNITAT
5
La poblaci econmicament
activa
Les persones que treballen formen la poblaci activa
ocupada. Aquestes persones poden exercir diferents
oficis i professions, que es classifiquen en tres grups o
sectors econmics: el sector primari, el sector secundari
i el sector terciari.
De les persones que, tot i voler treballar, no troben feina,
en diem que estan aturades. Formen la poblaci activa
desocupada. Les administracions pbliques tenen serveis que recullen ofertes laborals i on es poden inscriure
totes les persones que no tenen feina.
Les persones que fan una

feina remunerada formen la
poblaci activa.
Podeu posar exemples que els alumnes tinguin a prop

perqu ho puguin entendre millor:
alumnes: poblaci inactiva
mestres: poblaci activa
els mestres quan es jubilin: poblaci inactiva
La poblaci econmicament
inactiva
Anomenem poblaci inactiva el grup de gent que no
t ledat o la voluntat de treballar, s a dir, les persones
que estudien o les que estan jubilades.
Els estudiants sn una part

de la poblaci inactiva.
Solucionari:
1
Imaginat que tens un germ o una germana de 21 anys que ha acabat destudiar
una carrera universitria i est buscant feina. En quin sector de la poblaci sha de
comptabilitzar?
a Poblaci activa ocupada
b Poblaci activa desocupada
c Poblaci inactiva
1. La resposta correcta seria la b, poblaci activa desocupada.
Copia lesquema en la llibreta i completal:

ocupada
poblaci
2.
poblaci
inactiva
activa
inactiva
ocupada
desocupada
Pgina 67
81
Tercer Curs
Comenteu les fotografies amb els alumnes i proposeulos aquestes preguntes:
Sector primari
El sector primari inclou totes les activitats professionals que obtenen productes directament
de la natura. Aquests productes sanomenen
matries primeres. Les activitats que pertanyen a aquest sector sn lagricultura, la ramaderia, lexplotaci del bosc, la pesca i la mineria.
Lagricultura
Tres fotos:
- Camps de blat o dalgun cereal abans
de ser segats.
- Granja de pollastres (pg. 36 CMS 4t)
o similar.
- Plantaci darbres per a ser
recollectats.
A lestiu, els pagesos seguen

i fan la collita de cereals.
Lagricultura s la tcnica del conreu de la

terra per obtenir productes vegetals com els
cereals (el blat, lordi o la civada), les herbes
(la soja o lalfals), les fruites (les pomes, el ram
o les nous) o les hortalisses (tomquets, cebes,
enciams, etc.). Les persones que shi dediquen
sn els pagesos o agricultors.
Demaneu-los que facin una cerca i que seleccionin

mari. Retalleu-les o imprimiu-les i feu que les classi

deria, a la pesca, al cultiu de boscos o a la mineria.
Pregunteu-los quina matria primera sobt en cada
cas.
La ramaderia
La ramaderia s la cria danimals amb lobjectiu de treuren profit, s a dir, daprofitar-ne la
pell, la llet, la carn, els ous, etc. Les persones
que shi dediquen sn els ramaders. A Catalunya, acostumen a criar bestiar ov (ovelles i
xais), bov (bous, vaques i vedells), porc (porcs
i garrins), cabrum (cabres, bocs i cabrits) o aviram (gallines, pollastres, oques i necs).
podr collir el cereal, vendre els pollastres o talar
La cria danimals a les granges

permet engreixar-ne molts
en poc temps.
Lexplotaci del bosc

El cultiu i laprofitament dels recursos del bosc
(fusta, suro, bolets, etc.) formen part daquest
grup dactivitats, que tamb es coneix amb el
nom de silvicultura.
Desprs de plantar els arbres,

cal esperar uns quants anys per
talar-los i vendren la fusta.
Pgina 68
UNITAT
5
La pesca
Demaneu als alumnes quin tipus de peixos han menjat. Feu-ne una llista i mireu de descriure com sn.
Intenteu esbrinar si sn pescats o de piscifactories.
La pesca s el conjunt dactivitats i tcniques per capturar peixos, crustacis, molluscos i altres animals aqutics.
Els pescadors que pesquen a prop de la costa duen
embarcacions petites i capturen espcies com la sardina, el llobarro o el pop.
Els pescadors que pesquen en alta mar duen embarcacions molt ms grans i preparades per passar fora
dies lluny de casa. Capturen espcies com la tonyina,
el llu o el rap.
pesca
Solucionari:
Cada vegada ms, per, els peixos que mengem provenen de les piscifactories, una mena de granges on es
crien amb finalitats comercials o de repoblaci.
La mineria
La mineria s el conjunt de tcniques i activitats per
treure minerals i metalls de les mines. Podem extreure altres elements de la terra: roques de les pedreres, sal de les salines i petroli del subsl.
extracci de carb
duna mina
Respon:
a Creus que els recursos naturals com el carb, la fusta o el peix es poden esgotar?
b Qu podem fer perqu aix no passi?
En grups de tres o quatre, imagineu-vos que sou pescadors dalta mar. Sereu fora
un mes. Com us ho fareu perqu no es facin malb els peixos que pesqueu durant
tots aquests dies?
Pgina 69
82
1. a S, perqu els consumim en molta ms quantitat

i ms de pressa que no pas la seva capacitat de
regeneraci o de formaci.
b No caar ni pescar espcies protegides, utilitzar les energies renovables, mirar de racionalitzar-ne el consum
2. Cal valorar les respostes imaginatives del tipus
omplint-ne una piscina al vaixell Al final cal dir,
si no ho han dit, que els grans vaixells transporten
sistemes de congelaci del peix que capturen.
Tercer Curs
Comenteu amb els alumnes les diferncies entre el
treball artes i lindustrial. Cal que sadonin de la diferncia en el temps de producci.
Sector secundari
El sector secundari inclou totes les activitats relacionades
amb la transformaci de les matries primeres en productes elaborats. Lartesania, la indstria i la construcci
pertanyen a aquest sector.
Lartesania
artes
Fa molts anys, la majoria de les feines eren artesanes, s

a dir, manuals. Avui dia nhi ha menys, per encara queden
artesans, com els terrissaires, els fusters o els joiers. Fan
la seva feina en tallers.
Podeu fer una llista dobjectes que duen a lestoig, de

peces de roba que duen posades, del mobiliari de la
classe perqu sadonin que tots o gaireb tots sn
productes industrials.
La indstria
Fa ms de cent cinquanta anys que es van comenar
a construir fbriques a Catalunya. Una fbrica s un edifici
on, utilitzant maquinria, les matries primeres es transformen en productes elaborats. El procs s molt ms rpid
que quan es fa a m.
indstria alimentria
A Catalunya, les primeres fbriques van ser de teixits.

Ara, per, hi trobem diferents tipus dindstria:
Sabies que...
Alguns carrers conserven el
nom de les feines artesanes
que feien els qui hi vivien
molts anys enrere. Els flassaders, per exemple, teixien
les mantes o flassades.
Lalimentria, que produeix productes com el pa, els

embotits, les pastes, etc.
La txtil, que fabrica tant teixits com peces de roba.
Lelectrnica, que es dedica a la producci daparells
electrnics, com els ordinadors, les cmeres fotogrfiques, els telfons mbils, etc.
La metallrgica, que transforma metalls en peces o
estructures metlliques.
La qumica, que fabrica plstics, productes de neteja
o de farmcia, etc.
Pgina 70
UNITAT
5
La construcci
Les activitats destinades a construir edificis i infraestructures pbliques com carreteres, ports, tnels, etc.
pertanyen a aquest grup.
Solucionari:
Els darrers cent anys, les tcniques de construcci han

canviat fora, i shan comenat a utilitzar nous materials
com el formig armat o el pladur. Grcies a aix, avui dia
es pot construir molt ms rpid que abans.
Per poder construir un edifici es necessita la feina de
moltes persones: gelegs, enginyers, arquitectes, aparelladors, paletes, manobres, guixaires, electricistes, pintors
i fusters.
1
2
edifici en construcci
Pensa tres oficis que siguin artesans i descriu-los breument.

Relaciona, en la llibreta, cada tipus dindstria amb el producte que fabrica:
alimentria
txtil
pantal
consola
electrnica
llet
Fa alguns anys, hi va haver un increment

molt gran duna activitat del sector secundari: la construcci.
Observa aquest grfic i respon:
a Quin any es va produir lincrement?
b Quantes persones es van afegir a aquesta
activitat durant lany 2006?
c A qu es va deure lincrement?
metallrgica
qumica
xarop
filferro
Poblaci (en milers)

420
410
400
390
380
370
360
350
340
330
320
310
410
351
348
2004
2005
2006
Pgina 71
Podeu comentar amb els alumnes la importncia de

la tcnica i dels nous materials, que han perms construir tnels, ponts, gratacels, cases de manera molt
ms rpida que abans.
1. Resposta oberta. Exemples:

fuster: Persona que treballa la fusta i fa objectes
de fusta, com mobles i joguines.
many

guixaire: Persona que treballa el guix recobrint parets i sostres, o b en un taller fent motllures o peces conformades.
2. alimentria: llet; txtil: pantal; electrnica:
consola; metallrgia: filferro; qumica: xarop.
3. a
c A laugment de la demanda de pisos i cases.
83
Tercer Curs
Comenteu amb els alumnes la diferncia entre serveis
pblics i serveis privats. Intenteu fer-los entendre que
el serveis pblics (una escola, un hospital, una biblioteca) no sn gratuts, sin que els paguem entre tots els
contribuents i que per aix nhem de fer un s racional.
Sector terciari
El sector terciari inclou totes les activitats que
ofereixen algun tipus de servei.
Diem que els serveis sn pblics si estan finanats per lAdministraci, com, per exemple, els
canals de Televisi de Catalunya o de Televisi
Espanyola.
Sn privats si no reben diners de lEstat, com
en el cas de la resta dels canals de televisi que
pots veure a casa teva.
Podeu fer una llista dactivitats del sector terciari i classificar-les segons la taxonomia que es proposa en
aquesta pgina i en la segent.
Els hospitals sn serveis

sanitaris.
Hi ha molts tipus de serveis:

Els serveis sanitaris tenen la funci de vetllar per la salut de la poblaci. En formen part
els centres datenci primria, els hospitals
o els centres geritrics.
Els serveis educatius tenen la funci deducar els infants i tamb els adults. En formen
part les llars dinfants, les escoles, els instituts
o les universitats.
Les universitats sn
serveis educatius.
Els serveis culturals socupen de fer arribar

la cultura a tothom. En formen part les biblioteques, els museus, els teatres o els centres
cvics.
Els serveis turstics socupen de lorganitzaci i de les infraestructures turstiques. En
formen part els hotels, les agncies de viatges o els parcs temtics.
El comer ofereix a la poblaci els productes
que pot necessitar. En formen part les botigues, els mercats, els supermercats, els grans
magatzems o les fires.
Les biblioteques sn
serveis culturals.
Pgina 72
UNITAT
5
Els mitjans de transport pblic serveixen per al desplaament de persones i mercaderies. En formen part
els serveis de metro, tren i autobs, les companyies
aries o les companyies martimes.
Els mitjans de comunicaci tenen la funci dinformar
i entretenir la poblaci. En formen part els diaris, les
revistes, les rdios o les televisions. Aquests mitjans han
experimentat una gran evoluci amb la popularitzaci
dInternet.
Investiga
s Quins serveis pots trobar
al teu barri?
s Digues de quin tipus sn i
classificals segons el que
hem estudiat.
s Fes una llista dels que utilitzis ms sovint.
Els serveis que probablement coneixen ms els alumnes sn els comercials. Podeu parlar daquest tipus
de servei i dels diferents establiments on podem comprar: botiga, mercat, supermercat
Solucionari:
Investiga: Resposta oberta.
Les botigues sn part del comer.
Digues si aquestes infraestructures pertanyen al sector pblic o al privat:

la redacci dun diari
un teatre
La premsa s un mitj de comunicaci.
un institut
un supermercat
una agncia de viatges
un hospital
un tren
Esbrina si sn pblics o privats els serveis segents:

a la teva escola
b el forn de pa
c el cinema
d el tren
Pgina 73
84
1. La redacci dun diari: mitjans de comunicaci.

Un institut: serveis educatius. Un supermercat:
comer. Un hospital: serveis sanitaris. Un teatre:
serveis culturals. Una agncia de viatges: serveis
turstics. Un tren: mitjans de transport.
2. a
b
c
d
pblic o privat (segons pertoqui)

privat
privat
pblic
Tercer Curs
Abans de comenar, pregunteu als alumnes on fan
els deures i on estudien. Esbrineu primer si disposen
de lespai i el temps adequats; en cas contrari, potser
caldria que el tutor parls amb la famlia. Tamb s interessant veure quins alumnes ja tenen assolit lhbit
de fer deures i destudiar.
NOSALTRES I LENTORN
Tenim cura de lespai on estudiem

Les caracterstiques de lespai on estudiem, tant a casa com a
lescola, tenen a veure amb els resultats que nobtenim.
A lhora de posar-nos a estudiar o a fer deures, una srie de
tcniques faran que la tasca ens resulti ms fcil i nobtinguem
millors resultats.
Algunes de les mesures que podem adoptar sn:
1
Mantenir lhabitaci i la taula on estudiem netes i ordenades, per evitar distraccions i facilitar la concentraci.
Seure correctament, amb lesquena ben recta i recolzada al respatller de la cadira.
Adoptar la postura correcta quan fem servir lordinador:

els braos, a laltura del teclat, i els ulls, al nivell de la
pantalla, a una distncia dentre 50 i 70 cm.
Tenir cura de la llum, que s un factor molt important.

El millor s tenir llum natural, per si no, cal que situem
el llum de la taula al costat contrari de la m amb qu
escrivim, per no fer-nos ombra.
Mirar de tenir una temperatura adequada al nostre

lloc destudi. Lanomenada temperatura de confort s
de 21 C.
Procurar que hi hagi silenci, per poder-nos concentrar;

per tant, no hem de tenir encesos ni el televisor ni la
rdio, perqu ens distraurien.
Podeu completar la sessi entregant als alumnes un

horari mut perqu es facin el seu horari de tarda. Haur dincloure les activitats extraescolars i una franja diria destinada a fer els deures i estudiar.
Una habitaci i una taula

netes i endreades
afavoreixen un bon estudi.
Hem de seure correctament

per evitar problemes desquena.
Pgina 74
UNITAT
5
A ms de fer els deures i estudiar en les millors condicions possibles, tamb s necessari que ens organitzem
tzem
b. Per aix s molt important que utilitzem lagenda
agenda i
que hi anotem tot el que hem de fer cada dia.
Hem de tenir a la vista un horari en qu constin totes
les activitats que fem cada dia de la setmana dins i fora
de lescola.
Lagenda ens ajuda

a organitzar-nos.
Escriu, en la llibreta, quins dels elements o actituds que apareixen al dibuix dificulten un bon estudi:
Podeu detallar quin ha de ser ls correcte de lagenda. Tamb podeu posar com a exemples les agendes
dels alumnes que segueixin correctament les directrius. Aix els reforar aquesta actitud i engrescar
els alumnes que encara no ho facin.
Solucionari:
1. Llum natural al darrere, auriculars a lorella, llum artificial a lesquerra essent que el nen s esquerr,
mala posici a lhora de seure, habitaci desendreada, televisor engegat.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
Explica quins hbits destudi tens.
Fes un horari on apareguin totes les activitats que portes a terme dins i fora de
lescola.
Pgina 75
85
Tercer Curs
PER SABER-NE MS
Les feines del camp abans i ara

Lsser hum treballa la terra des de fa molts anys. Actualment, per, les feines shan
mecanitzat tant que un sol pags pot fer-se crrec de terrenys per als quals abans calia
molta m dobra. Fixat com han canviat les diferents feines del pags:
Llaurar la terra
(fer-hi solcs per airejar-la i permetre que arrelin les llavors)
Abans es feia amb lajut duna mula.
Pregunteu als alumnes qu en saben, de la feina

de pags actual. A continuaci, proposeu-los que
en facin una descripci. Feu que utilitzin el vocabulari adequat: llaurar, adobar, sembrar, esporgar, regar, aclarir
enrere. I, tamb, de la durada diferent de cada feina

abans i ara.
Ara es fa amb el tractor.
Sembrar la terra
(escampar la llavor en la terra llaurada)
Abans es feia a m.
Ara es fa amb la sembradora.
Recollectar
(collir els productes cultivats)
Abans es feia a m, i calia molta gent.
Ara es fa amb la mquina de segar i batre.
Pgina 76
UNITAT
FEM MEMRIA
Els sectors dactivitat econmica
es divideixen en
sector primari
treballa en
lobtenci de
inclou
matries
primeres
lagricultura
la ramaderia
lexplotaci del bosc
la pesca
la mineria
sector secundari
converteix matries
primeres en
sector terciari
inclou
productes
elaborats
ofereix
serveis
lartesania
la indstria
la construcci

comenar el tema; aix servir perqu els alumnes
contextualitzin els nous continguts i els relacionin millor amb el que ja saben.
cop hagin acabat la unitat. Aix els pot ajudar a estructurar els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-los que les complementin amb imatges i amb text.
els serveis sanitaris

els serveis educatius
els serveis culturals
els serveis turstics
el comer
els mitjans de transport pblic
els mitjans de comunicaci
Pgina 77
86
Tercer Curs
UNITAT 6: EL DIA I LA NIT
Feu-los observar la fotografia i, a continuaci, formuleu-los les preguntes de lapartat Qu en saps? Procureu que associn el Sol amb un estel, i debateu per
qu s important; caldria que sortissin idees com ara:
sense el Sol ens morirem de fred, les plantes no sobreviurien; dentre les seves funcions destaquen el
donar-nos llum i escalfor; veiem la Lluna perqu li arriben els raig del Sol i, depenent de com li arribin, la veiem completa o sols en veiem una part.
UNITAT
6
El dia i la nit
SABRS:
Quines sn les
caracterstiques
de la Terra.
!A
! preciar
la importncia
del Sol.
!D
! iferenciar les
fases de la Lluna.
Qu en saps?
Per qu el Sol s tan important per a la Terra?
Quines funcions fa?
Per qu, de nit, uns dies veiem la Lluna sencera i uns altres noms en veiem una part?
78
Pgina 78
El sistema solar
El sistema solar est format per un estel central, el Sol,
pels cossos celestes o astres que lacompanyen (planetes, satllits i cometes) i per lespai que queda entre
ells.
La Terra s el planeta on vivim. Com la resta dels planetes del sistema solar, gira al voltant del Sol.
Per ordre de proximitat al Sol, els planetes sn: Mercuri,
Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept.
El Sol s lestel situat al centre del sistema solar.
Els cometes sn cossos

celestes de forma irregular,
que tenen una rbita allunyada del Sol. Estan compostos
de gel i pols, i envoltats dun
nvol de gasos: la cabellera.
Lelement ms caracterstic
dun cometa s la cua,
que veiem com el seu rastre
llumins.
Nept
Ur
cometa
Terra
Lluna
Aquesta primera pgina serveix per situar la Terra dins

el sistema solar i conixer-ne els elements principals.
Per aix seria interessant fer un esquema amb els seus
components.
SISTEMA SOLAR
SOL
PLANETES
COMETES
SATLLITS
Podeu completar aquest esquema amb un dibuix o

una fotocpia del sistema solar com la del llibre.
Mercuri
Saturn
Jpiter
Venus
Sol
Mart
Els planetes sn astres que giren

al voltant del Sol. Al sistema solar
nhi ha vuit: Mercuri, Venus, Terra,
Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept.
Els satllits sn astres que giren al voltant

daltres planetes, com ara la Lluna, que s el
satllit de la Terra. Alguns planetes en tenen
ms dun: Jpiter en t 63.
Recorda
Sabies que...
s
s
s
s
El cometa Halley s un dels

ms coneguts. Travessa el
sistema solar cada 76 anys.
Tornar a passar a prop de
la Terra lany 2065.
En lUnivers hi ha milions de cossos celestes.

Els estels sn astres que emeten llum.
El Sol s un estel.
El sistema solar est format pel Sol, vuit planetes,
satllits i cometes.
El dia i la nit 79
Pgina 79
87
Tercer Curs
Per comenar a treballar aquesta pgina seria bo tenir
un globus terraqi i identificar-ne cadascuna de les parts.
La Terra
Podeu fer un exercici fent una taula com aquesta:
La Terra t tres elements molt diferenciats:

Latmosfera. s una capa de diversos gasos que envolta la Terra. Un daquests gasos s loxigen, que necessitem per respirar.
Latmosfera filtra els raigs solars, perqu, si arribessin
L
tots a la Terra, serien perjudicials. Tamb protegeix el
nostre planeta dels meteorits, que sn roques que viatgen per lespai a gran velocitat.
A ms, evita que la Terra sescalfi massa de dia i es
refredi excessivament de nit. Tamb s la responsable
que el cel es vegi de color blau.
La hidrosfera. s el conjunt de tota laigua del planeta:
els mars, els oceans, els rius, etc.
El planeta Terra, vist des de lespai, t una
coloraci blava caracterstica, perqu tres
quartes parts de la seva superfcie sn
aigua.
Els satllits artificials sn

aparells que giren al voltant
de la Terra. Serveixen, entre
altres coses, per fer
fotografies, retransmetre
ones de rdio i televisi, crear
sistemes dorientaci, etc.
Europa
la Terra
descripci
funci
Per completar aquesta taula, podeu demanar que afegeixin un dibuix de la Terra i nassenyalin els elements.
Com a treball complementari podeu buscar la imatge de la Terra des dun satllit artificial, a laula dInformtica.
sia
La litosfera. s el conjunt dels

continents i les terres submergides per sota del nivell dels
oceans.
La superfcie terrestre que
emergeix dels oceans forma
uns blocs de terra enormes,
que sn els continents. Els
continents sn sis: Europa,
Amrica, sia, frica, Oceania
i lAntrtida.
La litosfera ocupa una quarta
part de la superfcie del planeta.
est formada per

latmosfera
la hidrosfera
la litosfera
Un altre treball interessant podria ser definir i comparar un satllit artificial amb un de natural.
fric
frica
Ocean
Oceania
80 El dia i la nit
Pgina 80
UNITAT
6
litosfera
hidrosfera
Sabies que...
s Segons la mitologia grega,
la Terra saguantava en el
cel perqu el gegant Atles
la sostenia.
s La Terra s a 150 milions
de quilmetres del Sol.
Per arribar-hi, haurem de
posar en filera 12.000 planetes iguals que la Terra.
Com a treball complementari, podeu demanar que

busquin lorigen (grec) daquest vocabulari:
atmosfera:
hidrosfera:
litosfera:
atms (vapor)
hidro (aigua)
lito (pedra)
sphaira (esfera)
sphaira (esfera)
sphaira (esfera)
Tamb, demaneu que busquin informaci sobre el gegant Atles i el seu mite.
Recorda
atmosfera
parts de la Terra
La Terra s un dels planetes que giren al voltant del

Sol.
1. Que les terres quedarien submergides i no hi podrem viure.
1 Respon:
Qu passaria si la hidrosfera cobrs tota la litosfera?

2 Copia les frases en la llibreta i completa-les amb les paraules que et donem:
atmosfera
hidrosfera
continents
Solucionari:
Terra
a Els
sn grans blocs de terra emergits dels oceans. Constitueixen
tota la superfcie terrestre del planeta.
.
b El conjunt de tota laigua del planeta sanomena
s una capa de gasos que hi ha al voltant de la
c L
.
El dia i la nit 81
2. a Els continents sn grans blocs de terra [...].

b El conjunt de tota laigua del planeta sanomena hidrosfera.
c Latmosfera s una capa de gasos que hi ha
al voltant de la Terra.
Pgina 81
88
Tercer Curs
Abans de llegir aquestes pgines, pregunteu als alumnes com simaginen que deu ser el Sol: si creuen que
s gran o petit, si est molt lluny o molt a prop, si es
mou, com s que fa llum
El Sol
En lUnivers hi ha molts estels. El Sol ns un.
No s dels ms grans ni dels ms petits, per s
el que tenim ms a prop. Est format per gasos
que cremen contnuament a una temperatura
molt elevada. Per aquesta ra emet llum prpia.
Desprs de la lectura, podeu fer un esquema com

aquest amb les caracterstiques principals del Sol:
El Sol illumina el nostre planeta i ens dna

escalfor. Sense els raigs solars, els ssers vius
ens morirem de fred.
Fins que els gasos del Sol no sesgotin, aquest
estel ens continuar proporcionant llum i escalfor. Sha calculat que en aquests moments el
Sol es troba, aproximadament, a la meitat de la
seva vida.
El Sol s un estel com els que veiem al cel
durant la nit. Sembla ms gran perqu s ms
a prop de la Terra que els altres.
Fa molts anys, els grecs creien que el Sol era
un disc petit situat a prop del cim de les muntanyes. Ara sabem que s un estel que es troba a
milions de quilmetres de la Terra.
El Sol est format per gasos

a temperatures molt altes.
Aquestes temperatures tan
elevades creen unes pertorbacions
a la superfcie solar. Les ms
conegudes sn les taques solars.
Sabies que...
Les protuberncies o brolladors solars sn flamarades de foc que es
produeixen al Sol. Nhi ha que tenen
noms algunes hores de vida, i nhi ha
que duren uns quants mesos.
vida.
Un treball interessant podria ser buscar informaci sobre les diferents concepcions que shan tingut de la
formaci de la Terra i la seva situaci respecte de lUnivers.
Fa molt de temps, els humans creien que la Terra era el centre de lUnivers i que, a ms, era plana. Pensaven que el Sol
girava al voltant de la Terra, i que es feia de nit quan passava
per sota del planeta.
El 1473 va nixer a Polnia Nicolau Coprnic. Aquest astrnom va descobrir que la Terra i els altres planetes del sistema solar giraven al voltant del Sol, i no a linrevs, com es
creia fins aleshores.
82 El dia i la nit
Pgina 82
UNITAT
6
La vida dels estels
Els estels emeten llum de tots els colors. La barreja daquests colors fa que els vegem de color blanc.
Els estels tamb tenen un cicle vital: quan sn estels joves,
acabats de formar, sanomenen estels blaus. Passats
molts milions danys, es comencen a refredar i reben el
nom de gegants vermells. Finalment, acaben explotant
i convertint-se en supernoves. El que en queda s una
nana blanca.
El nostre Sol tamb desapareixer, per es calcula que
encara falten uns 4.500 milions danys perqu aix passi.
Recorda
s El Sol s un estel de mida
mitjana.
s Est compost per gasos
que cremen contnuament
proporcionant-nos llum i
escalfor.
s Es va formar fa uns 4.500
milions danys i es calcula
que es troba a la meitat
de la seva vida.
Abans de llegir aquestes pgines, pregunteu als nens

i nenes com simaginen que sn els estels.
Desprs de la lectura, feu un esquema amb les caracterstiques principals dels estels:
Estels
estels blaus
supernova
Solucionari:
1 Digues si les afirmacions segents sn vertaderes o falses:
a
b
c
d
e
f
que els veiem blancs.
es trobin, diferenciem:
Estels blaus.
Gegants vermells.
Supernoves.
Nanes blanques.
El Sol s un estel.
El Sol s lestel que illumina i escalfa la Terra.
El Sol s ms petit que el planeta Terra.
La Terra s el centre del sistema solar.
Els estels sn grans boles de foc que es van consumint.
Els estels acabats de formar sanomenen supernoves.
1. a V
b V
c F
d F
e V
f F
El dia i la nit 83
Pgina 83
89
Tercer Curs
Mentre observeu les imatges daquesta pgina, podeu plantejar-los preguntes sobre la part fosca i la part
illuminada de la Terra: en quin lloc deu ser de dia, en
quin altre deu ser la tarda, i en quin altre, de nit.
Els dies i les estacions

El dia i la nit
Encara que no ens ho sembli, la Terra
sempre est en moviment. Gira duna
manera constant sobre ella mateixa.
Perqu assimilin b el concepte de moviment de translaci, plantegeu-los les qestions segents abans de
llegir la informaci del llibre:
La Terra tarda 24 hores, s a dir, un dia,

a fer una daquestes voltes. s el que
sanomena moviment de rotaci.
A causa de la rotaci, quan un lloc de la
Terra es troba a la banda illuminada pel
Sol, s de dia. Quan aquest lloc, per efecte de la mateixa rotaci, es troba a laltra
banda, on no arriben els raigs solars, s
de nit.
moviment de rotaci
Les estacions
La Terra gira, a ms, al voltant del Sol.
Per fer-hi tota una volta tarda 365 dies,
s a dir, un any. Aquest s lanomenat
moviment de translaci, que dna lloc
a les quatre estacions: primavera, estiu,
tardor i hivern.
moviment de translaci
Per dividir el temps, usem el calendari.
Recorda
Sabies que...
s La Terra tarda un dia a completar un

moviment de rotaci o gir sobre ella
mateixa.
s A completar un moviment de translaci
o gir al voltant del Sol, tarda un any.
Hem devitar mirar directament el Sol. La

seva llum s tan intensa que ens pot danyar
greument els ulls. Tamb hem danar amb
compte a lhora de prendre el sol, i fer-ho
sempre amb protecci.
84 El dia i la nit
Pgina 84
UNITAT
6
La Lluna
Quan no rebem la llum del Sol, estem a les fosques: s de
nit. Durant aquestes hores, podem veure la Lluna, els estels
i els altres planetes. La Lluna s lnic satllit de la Terra.
No sen separa mai, i gira constantment al seu voltant.
Les fases de la Lluna

La Lluna no emet llum prpia. Quan s de nit, la veiem
perqu reflecteix la llum del Sol. La forma de la Lluna vista
des de la Terra canvia a mesura que passen els dies. Sn
les fases de la Lluna.
quart creixent
lluna plena
La Terra vista des de la Lluna.
quart minvant
lluna nova
Quart creixent: veiem la meitat dreta de la Lluna.

Lluna plena: la veiem sencera, perqu el Sol illumina
la part de la Lluna que es veu des de la Terra.
Quart minvant: la Lluna es va fent petita, en forma de C.
Lluna nova: no la veiem, perqu ara s la part no illuminada la que est encarada cap a la Terra.
Sabies que...
La Lluna tarda 28 dies a
fer una volta sencera a la
Terra. Aix fa que laspecte
de la Lluna canvi cada dia
i origini les quatre fases.
1 Copia les frases segents en la llibreta i completa-les:
de la Terra.
a La Lluna s el
, no la podem veure.
b Quan la Lluna s
, t forma de C, com un tall de mel.
c Si la Lluna est en quart
El dia i la nit 85
Pgina 85
90
dna lloc al dia i la nit. Laltre s la translaci. Com

us imagineu que s aquest moviment?

i els canvis de temperatura?

Pregunteu-los si la Lluna s un planeta. Feu que observin les fotografies i sadonin que el Sol tamb illumina una part de la Lluna, com fa amb la Terra.
Expliqueu-los que la Lluna no t atmosfera. Recordeu-los que un dels efectes de latmosfera s destruir els meteorits i frenar-ne la caiguda sobre la Terra. Per aquesta ra, aquests hi arriben ms petits i
amb menys fora. Amb aquesta explicaci podran
entendre un dels motius de la gran quantitat de crters a la superfcie lunar. La grandria dels crters
depn de les dimensions del meteorit i de la velocitat a qu es desplaci.
A ms, a la Terra no hi ha tants crters com a la Lluna
perqu, les marques que van deixar a la superfcie terrestre els nombrosos meteorits que hi van impactar fa
molts i molts anys, shan esborrat a causa de lerosi
dels agents geolgics externs; en canvi, les marques
degudes a limpacte dels mateixos meteorits contra
el nostre satllit no shan esborrat grcies a labsncia datmosfera, que impedeix lexistncia de lerosi.
Solucionari:
1. a La Lluna s el satllit de la Terra.
b Quan la Lluna s nova, no la podem veure.
c Si la Lluna est en quart minvant, t forma de
C, com un tall de mel.
Tercer Curs
Eclipsis de Sol i de Lluna

Eclipsi de Sol
Leclipsi de Sol s un fenomen espectacular. Es produeix
quan la Lluna es posa entre la Terra i el Sol i no deixa que
el puguem veure des de certes zones.
Hi ha tres tipus declipsis

solars:
1 Eclipsi parcial:
la Lluna no tapa
del tot el Sol.
2 Eclipsi total: la Lluna
tapa completament
el Sol.
Per entendre i explicar els eclipsis de Sol i de Lluna, cal

representar-los. Necessitareu: una llanterna, una pilota
petita i una pilota grossa. Heu de fer lactivitat en una
classe o habitaci on no hi hagi llum, per observar-ho
millor. Noms cal situar cadascun dels elements, segons el que representen, en la posici que explica el
dibuix daquesta pgina:
3 Eclipsi anular:
la Lluna tapa la part
central del Sol.
eclipsi de Sol
Eclipsi de Lluna
Com a treball complementari, podeu buscar informaci sobre els eclipsis que es produiran durant el curs
i explicar com els podem observar per no fer-nos mal
als ulls.
Leclipsi de Lluna es produeix quan la Terra es posa entre

el Sol i la Lluna.
eclipsi anular
Sabies que...
eclipsi de Lluna
Les cultures antigues tenien molta por dels eclipsis

solars. Creien que eren un
cstig div i que anunciaven
desgrcies terribles.
86 El dia i la nit
Pgina 86
UNITAT
6
Les marees
Sabies que...
Una marea s un moviment de pujada i baixada

que fa laigua del mar per latracci del Sol i, sobretot, de la Lluna.
Quan laigua puja hi ha marea alta, i quan baixa,
marea baixa.
Hi ha altres tipus de marees, que

no tenen cap relaci amb el Sol ni
amb la Lluna. Una marea negra s
la taca gran de petroli que un vaixell
petrolier ha abocat al mar, generalment a causa dun accident.
El nivell de laigua puja fins a arribar a un punt mxim, que sanomena plenamar. Desprs, es mant
sense canvis durant algun temps i, a continuaci,
baixa fins a arribar a un mnim, que sanomena
baixamar.
La marea alta i la baixa salternen en un cicle continu que es va repetint. Aquest cicle produeix dues
marees altes i dues marees baixes cada dia.
Aquestes fotografies sn del mateix lloc, en dos moments diferents del dia.
Explica qu ha passat.
Llegiu el text en veu alta. Si cal, a continuaci, deixeulos un temps perqu cadasc el llegeixi en veu baixa. A partir de la lectura, plantegeu-los aquestes preguntes:

punt mnim?
Solucionari:
1. A la fotografia de la marea alta, laigua ha pujat per
latracci del Sol i de la Lluna.
marea alta
marea baixa
El dia i la nit 87
Pgina 87
91
Tercer Curs
La lectura daquesta doble pgina ha de servir per fer
un debat sobre la situaci del nostre planeta. Podeu
comenar-lo a partir daquestes qestions:
NOSALTRES I LENTORN
El canvi climtic
El temps i el clima
El temps meteorolgic fa referncia al que
e passa en
un lloc i un moment concrets; s el que passa minut
a minut. El temps pot canviar molt en poques
ques hores.
Per exemple, desprs duna tempesta pot sortir el Sol.
La previsi meteorolgica dels diaris i la televisi
levisi explica
el temps que far.
El clima fa referncia a les caracterstiques
es del temps
que es repeteixen en un lloc determinat, al llarg de ms
de trenta o quaranta anys.
Lefecte dhivernacle
Has vist mai un hivernacle? Molts semblen una petita
casa de vidre. En els hivernacles es poden fer crixer les
plantes, fins i tot a lhivern, quan fa molt fred. Funcionen
grcies a lescalfor del Sol: el vidre de lhivernacle deixa
passar la llum per no en deixa marxar lescalfor. Aix fa
que la temperatura a linterior es mantingui prou elevada
perqu les plantes hi puguin viure.
Laire de latmosfera terrestre est compost de diferents
gasos. Alguns daquests gasos, que es comporten com
els vidres de lhivernacle, sanomenen gasos hivernacle.
El clima canvia
El canvi climtic podria

ocasionar el desgel dels pols.
Recorda
Lefecte dhivernacle impedeix que la calor sescapi
de latmosfera i es mantingui a la superfcie de la
Terra. Aquest fenomen s
important, perqu, si no es
produs, la temperatura de
la Terra seria molt baixa i
no hi podrem viure. Per si
sintensifica, la temperatura de la Terra anir pujant,
cada vegada far ms calor
i podria causar problemes
a les persones, els animals
i les plantes.
La temperatura de la Terra ha augmentat els darrers cent

anys i les previsions dels experts diuen que ho continuar
fent. La causa s laugment de la quantitat de gasos hivernacle en latmosfera. Don vnen, aquests gasos? Tot
i que la mateixa dinmica de la Terra en produeix alguns
(per exemple, quan un volc entra en erupci), la major
part sn conseqncia de lactivitat humana.
En qu consisteix?

des?

aturar-lo? Com hi pot contribuir, cadascun de

nosaltres?
Seria interessant que els nens i nenes busquessin notcies en els diaris, que fessin referncia a lefecte dhivernacle; a continuaci, entre tots, poden llegir-les i
comentar-les.
Tamb podeu demanar-los que facin una llista de les
diferents fonts denergia que no provoquen aquest
efecte.
88 El dia i la nit
Per acabar, podeu ampliar el punt Qu podem fer-hi

nosaltres?, trobant alternatives vlides per posar en
prctica a lescola i a casa.
Pgina 88
UNITAT
6
Qu pot passar? Segons els organismes internacionals
cionals que
socupen daquesta qesti, laugment de la temperatura
emperatura
de la Terra podria fer que algunes zones es convertissin
onvertissin en
deserts, que els pols es desgelessin, que desapareguesapareguessin les glaceres dalta muntanya i que, en conseqncia,
nseqncia,
augments el nivell del mar. Tot plegat, posaria en
n perill la
dinmica actual del planeta.
Qu cal fer per aturar

el canvi climtic?
plaques fotovoltaiques
Utili
energies renovables, com la que obtenim
1 Utilitzar
del vvent (energia elica), de laigua (energia
hidrulica) o del Sol (energia solar), que sn poc
o, en alguns casos, gens contaminants.
Controlar el consum denergia.

2 Contr
Qu podem fer-hi, nosaltres?

Contr
el consum denergia. Per exemple,
1 Controlar
llegir amb llum natural sempre que sigui possible
llegi
i apagar els llums, el televisior i lordinador quan
no ens facin falta.
2 Mourens
Moure
amb transport pblic o amb bicicleta,
per n
no contaminar tant.
3 Reciclar.
Recic
Quan reciclem, redum la quantitat de
residus i ajudem a conservar els recursos naturals.
resid
molins de vent
Sabies que...
Aquesta etiqueta indica que
lobjecte que la
porta est pensat per estalviar energia. La podem
trobar en alguns ordinadors, televisors, etc.
El dia i la nit 89
Pgina 89
92
Tercer Curs
Desprs de la lectura i lexplicaci, podeu demanar
als nens i nenes que dibuixin unes vinyetes on es representi el moment en qu es va formar la Terra. Doneu-los aquesta seqncia perqu tinguin una idea de
quins elements hi han daparixer:
PER SABER-NE MS
La histria de la Terra
La Terra, el Sol i la Lluna tenen la mateixa edat, perqu
es van formar a partir del mateix nvol de gas i pols.
Podem determinar ledat de la Terra si nestudiem les roques. Per aix, sabem que va nixer fa uns 4.500 milions
danys. En aquella poca, la Terra era una bola coberta
de roca fosa (magma). A poc a poc, es van anar produint
els canvis segents:
a Materials pesants que senfonsen.

b Materials que pesen menys que es queden a la superfice i se solidifiquen.
c Els gasos de les roques que van formar latmosfera.
d El vapor daigua cau en forma de pluja i forma els
oceans.
e Loxigen de latmosfera augmenta.
f Comena la vida.
Els materials que pesaven ms es van anar enfonsant

cap a linterior.
Els materials que pesaven menys es van quedar a la
superfcie i es van solidificar.
Els gasos que les roques desprenien van donar lloc a
latmosfera.
El vapor daigua que hi havia es va fer lquid i va caure
en forma de pluja. Aquest procs va formar els oceans.
Loxigen de latmosfera va anar augmentant a poc a poc,
i es va comenar a generar la vida.
Si comprimssim aquests 4.500 milions danys en un sol
dia, el resultat seria el segent:
0.00
6.30
21.15
21.50
- creaci de la Terra
- primers organismes microscpics
- primers peixos
- primeres plantes terrestres
Els fssils sn restes

dorganismes que van
poblar la Terra.
22.10 - primers ssers terrestres (amfibis)

23.00 - primers mamfers
40 segons abans de les 24.00 - primers
ssers humans.
90 El dia i la nit
Pgina 90
UNITAT
FEM MEMRIA
La Terra
est forma
formada per
el tercer
planeta ms
proper al Sol
un satllit:
la Lluna
latmosfera
fa doss moviments
mov
rotaci
translaci
la hidrosfera

idees quan hagueu acabat la unitat.
contextualitzin els nous continguts i els relacionin millor amb el que ja saben.
cop hagin estudiat la unitat. Aix els pot ajudar a estructurar els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-los que les complementin tant amb imatges
com amb text.
t quatre fases
la litosfera
quart creixent
lluna plena
quart minvant
lluna nova
Dibuixa en la teva llibreta cada fase de la Lluna i escriu-ne el nom.
El dia i la nit 91
Pgina 91
93
Tercer Curs
UNITAT 7: HO MESUREM TOT PER INVESTIGAR
Podeu comenar el tema valorant la importncia de
mesurar un objecte, una propietat, un procs per
poder entendre millor com s o com es produeix. Com
ms informaci en tenim, ms b ho coneixem i ho
entenem.
UNITAT
Ho mesurem
tot per investigar
SABRS:
!U
! tilitzar
Tamb s molt interessant que els alumnes sadonin

que la mesura aporta objectivitat. Un alumne
pot pensar que fa fred, per un altre alumne pot
pensar que fa calor. El fred i la calor sn sensacions
subjectives. Si mirem el termmetre i veiem que la
temperatura s de 18 C, aix s objectiu, no s cap
sensaci ni shi pot estar en desacord.
diferents unitats
de mesura.
els
instruments de
mesura adequats.
!M
! esurar longituds,
capacitats,
masses,
temperatures,
temps i velocitats.
!E
! mprar
Qu en saps?
!!Quin dia vas nixer?
!!Quant vas pesar?
!!Quant peses ara? Quina
na alada
al
fas?
!!s important conixerr el pes i lalada de les
persones? Per qu?
92
Pgina 92
Un cop llegit el text, podeu demanar als alumnes

que facin lactivitat. Pregunteu-los a quina magnitud
correspon cada unitat de mesura (kmlongitud,
Ctemperatura, kgmassa, km/hvelocitat)
i corregiules relacions falses o completeu els buits que
trobeu en les seves respostes.
Mesurem
En la nostra vida diria, les persones necessitem mesurar
diferents magnituds, com ara el pes dalg, la temperatura
duna habitaci, etc.
Per fer-ho, utilitzem instruments de mesura. Les quantitats
que obtenim sindiquen amb
b la unitat de mesura que hem
fet servir. Observa:
1 kg
El pot mesura 7 cm dample.
8 km
8L
12 h
100 km/h
15 C
El termmetre marca
37,2 C.
Tamb podeu preguntar-los quants aparells de mesura

apareixen a la pgina i qu mesura cada un (cinta
mtrica, termmetre, bscula, rellotge, velocmetre).
Podeu fer referncia als dos termmetres que shi
veuen i preguntar-los quina diferncia hi ha entre lun
i laltre.
Solucionari:
1 Respon en la llibreta:
a Quant pesa el paquet darrs?

b De quants litres s la garrafa?
c A quina distncia s Prada?
d A quina velocitat va el cotxe?
e Quina temperatura marca el termmetre?
f Quina hora marca el rellotge?
1.
La bscula marca 23 kg.
a 1kg.
b De 8 l.
c A 8 kg.
Ho mesurem tot per investigar 93
Pgina 93
94
d A 100 km/h.
e 15 C.
f Les dotze.
Tercer Curs
s probable que els alumnes hagin sentit a parlar del
concepte 3D. En cas que sigui aix, expliqueu qu s
exactament. Podeu comenar preguntant-los qu
creuen que vol dir aquest mot.
La llargada, lamplada i el gruix

Quant mesura un llibre? I la teva aula? I un carrer? Gaireb totes les coses es poden mesurar, perqu tenen llargada, amplada i gruix.
La llargada duna cosa s el que mesura dun extrem
a laltre. La llargada dun carrer s la distncia que
hi ha des del comenament daquest carrer fins al
final.
llargada
Lamplada duna cosa s la distncia que hi ha dun

costat a laltre. Lamplada dun carrer s la distncia
entre una vorera i laltra.
amplada
ampla
gruix
El gruix dun objecte s la seva dimensi ms petita,

que no s la llargada ni lamplada. Per exemple, el
gruix dun llibre depn de les pgines que tingui.
Pot ser interessant que mesurin amb el regle les

tres dimensions del llibre de Coneixement del medi
i que poseu en com els resultats obtinguts. Quan
shagi produt un error, intenteu que ells mateixos es
corregeixin i sadonin de qu han fet malament.
Les unitats de longitud

Per indicar la llargada, lamplada i el gruix dun objecte utilitzem les unitats de longitud. Les ms emprades
sn el millmetre (mm), el centmetre (cm), el metre (m) i el quilmetre (km).
La llargada de la taula es
pot mesurar amb la cinta
mtrica.
Els instruments de mesura

Per poder mesurar un objecte, necessitem instruments
adequats com ara:
La cinta mtrica, que fan servir, bsicament, sastres,
modistes, paletes, etc.
El regle i lescaire, que sempren a lescola, i que
tamb utilitzen els dissenyadors, els arquitectes, etc.
La roda mtrica, que serveix per mesurar grans distncies. Sutilitza sobretot en la construcci de carreteres i grans edificis.
instruments de mesura
94 Ho mesurem tot per investigar
Pgina 94
UNITAT
7
El peu de rei, que sempra per mesurar distncies molt
petites. Lutilitzen sobretot els joiers, els mecnics, els
enginyers, s a dir, persones que necessiten amidar
objectes amb molta precisi.
Recorda
La llargada, lamplada i el
gruix dun objecte sindiquen
amb les unitats de longitud.
Les ms utilitzades sn el
millmetre (mm), el centmecentme
tre (cm), el metre (m) i el
quilmetre (km).
quil
El peu de rei s un instrument de mesura molt precs.
1 Quins instruments de mesura necessites en cada cas?
cinta mtrica
Seria bo que els alumnes poguessin utilitzar una cinta

mtrica i un regle per mesurar. I tamb, que poguessin
manipular un peu de rei i una roda mtrica, si els
podeu aconseguir.
Abans de fer les mesures que es demanen en lactivitat
2, podeu fer una prctica de mesures estimatives,
intentant endevinar quant mesurar cada objecte.
Aix, els alumnes sexerciten en el procs delaborar
hiptesis.
Solucionari:
b
d
1.
regle
peu de rei
roda mtri
mtrica
2 Mesura amb un regle:
a la llargada daquest llibre

b lamplada dun full de paper
c el gruix dun diccionari
d la llargada del teu llapis

e lamplada de la teva taula
f el gruix duna goma desborrar
2.
a Roda mtrica.
b Peu de rei.
c Regle.
d Cinta mtrica.
Resposta oberta.
Pgina 95
95
Tercer Curs
Com podeu observar, no hem diferenciat entre els
conceptes de massa i pes, ats que els alumnes
no coneixen cap altra realitat que la gravitatria
terrestre.
La massa
La massa s la quantitat de matria que t un cos. Tots
els cossos tenen massa, sigui molt gran (un cami) o molt
petita (una xinxeta).
Les unitats de massa

Per indicar la massa dun objecte fem servir sobretot
aquestes unitats de massa: el gram (g) i el quilogram (kg).
Recorda
Per mesurar la massa fem
servir les unitats de massa:
el gram (g) i el quilogram
(kg).
Quan diem que un objecte pesa, per exemple, 10 kg, en

realitat volem dir que t una massa de 10 kg.
Podeu preguntar-los on han vist algun instrument

per mesurar el pes o la massa (bscula domstica,
bscula de botiga) i que ens diguin qu shi pesa en
cada cas i per qu s necessari saber aquests pesos.
Utilitzem dos tipus dinstruments per mesurar la massa:

La balana, que serveix per mesurar quantitats petites.
Nhi ha als laboratoris i a les parades del mercat. Les que
trobem als laboratoris sanomenen balances de precisi,
perqu sn molt exactes.
balana
Solucionari:
1.
La bscula, que serveix per mesurar quantitats ms

grans. Poden mesurar la massa de les persones i, fins i
tot, nhi ha que mesuren la de camions carregats.
Tamb diem que la balana i la bscula serveixen per pesar.
bscula
1 Digues quina unitat fem servir, en cada cas, per calcular la massa:
cinc pomes
un cami
un sac de blat
una goma
trenta ametlles
cinc pomes quilogram

un sac de blat quilogram
un cami tona
una goma gram
trenta ametlles gram
un paquet de farina quilogram
un paquet de farina
Pgina 96
UNITAT
7
La capacitat
La capacitat dun recipient ens indica la quantitat de
lquid o de gas que pot contenir. Aix, diem que una ampolla daigua t una capacitat d1 litre perqu pot contenir
aquesta quantitat de lquid. De la mateixa manera, una
llauna de refresc t una capacitat de 33 centilitres perqu
pot emmagatzemar aquesta quantitat de refresc.
Les unitats de capacitat

Per indicar la capacitat dun cos fem servir les unitats
de capacitat. La ms utilitzada s el litre (L).
Una ampolla daigua de litre

t tres vegades ms
capacitat que una llauna.
s probable que a la classe hi hagi recipients dels quals

pugueu saber la capacitat (bric de suc per esmorzar,
ampolla daigua). Compareu-los i anoteu-ne les
capacitats.
Tamb podeu utilitzar una proveta (si en teniu) o una
ampolla daigua, si la gradueu amb lajut dun regle
per mesurar laigua que cap en un got, en un test

Fem servir sobretot dos instruments per mesurar la capacitat:
El recipient graduat, que serveix per mesurar la quantitat de lquid. s un recipient de vidre o plstic amb
unes ratlles horitzontals dibuixades.
La proveta, un recipient molt semblant a lanterior, ms
precs, que sempra per fer experiments al laboratori.
Les ratlles indiquen la

quantitat de lquid que hi ha
dins dels recipients.
Solucionari:
1.
1 Relaciona en la llibreta:
33 cL
una garrafa daigua
500 g
una barra de pa
5L
un mel
2 kg
una llauna de refresc

una bossa de nous
60 g
un bric de llet
1L
una garrafa daigua 5 L

una barra de pa 500 g
un mel 2 kg
una llauna de refresc 33 cL
una bossa de nous 60 g
un bric de llet 1 L
Pgina 97
96
Tercer Curs
Podeu comenar preguntant si avui fa calor o fred.
Segons lestaci de lany en qu ens trobem, pot
haver-ni respostes contrries: alguns tindran fred,
daltres tindran calor. Aix els far veure la importncia
de posar-se dacord i dobjectivar les dades; mesureu
la temperatura.
La temperatura
Si toquem laigua podem conixer la temperatura que t,
s a dir, si est calenta o freda. La temperatura de laigua
calenta s ms alta que la temperatura de laigua freda.
A travs del tacte podem percebre la temperatura dels
objectes que ens envolten.
Les unitats de temperatura

Generalment, mesurem la temperatura en graus centgrads (C).
Lescala dels termmetres que coneixes est dividida en
graus centgrads. Situa el valor 0 al punt on laigua es congela i el valor 100 al punt on laigua bull. Per aix, quan
diem que estem sota zero hem de vigilar, perqu les precipitacions seran en forma de neu, glaar, etc.
Sabies que...
Els meteorlegs
tenen uns termmetres especials
anomenats de mximes i de mnimes, en qu queda
marcada quina ha
estat la temperatura ms alta i la
ms baixa.
aixa.
El mateix passa amb els conceptes bon temps i mal

temps: s subjectiu. Per aix necessitem donar dades
objectives: (pressi atmosfrica, vent, precipitaci)
per saber el temps que fa.
temperatura
a
mnima

Per mesurar la temperatura necessitem el termmetre.
Hi ha termmetres de molts tipus.
temperatura
actual
temperatura
temperatur
tempe
mxima
1 Completa les frases en la llibreta amb el nom del termmetre adequat:
a El
b El
c El
ens permet mesurar la temperatura del cos hum.

mesura la temperatura de lambient.
serveix per mesurar la temperatura de cocci.
Si teniu diferents termmetres a lescola, seria bo que

els dugussiu a laula perqu els alumnes poguessin
fer lectures de la temperatura i comentar-ne les
diferents escales.
Solucionari:
termmetre de cuina
termmetre clnic
termmetre meteorolgic
1.
Pgina 98
UNITAT
7
El temps
El temps no es pot tocar, ni veure ni olorar, per en canvi
tenim la certesa que el temps passa.
Sabem que, desprs davui, vindr dem, i que desprs
daquesta hora de Coneixement del medi natural, social
i cultural en vindr una altra en qu estudiarem una assignatura diferent.
Les unitats de temps

Des de sempre, lsser hum sha preocupat de mesurar
el temps. Per aix, shan establert unes unitats de temps:
lany, el mes, el dia, i tamb lhora (h), el minut (min) i el
segon (s).
calendari

Tot i no ser un instrument de mesura, el calendari s el
sistema actual ms ests per indicar el temps, que divideix
en anys, mesos i dies.
El rellotge s linstrument que mesura el temps i indica
les hores, els minuts i els segons.
Termmetre clnic.
Termmetre meteorolgic.
Termmetre de cuina.
Podeu indicar als alumnes que el calendari no ha estat

sempre el mateix (primer, en lantiguitat sutilitzava
el calendari lunar; desprs, el calendari solar), i que
tampoc no s el mateix, actualment, a tots els pasos
del mn (calendari xins, calendari musulm).
Podeu ampliar-ne la informaci explicant que lany
s aproximadament els temps que tarda la Terra a
fer el moviment de translaci al voltant del Sol. I que
daquesta aproximaci (sobren 6 hores) neix cada
quatre anys un any amb 366 dies (any de trasps).
rellotge
Solucionari:
1 Digues quina temperatura marquen aquests termmetres:
1.
a
2 Quins instruments fem servir per mesurar el temps?
2.
a 28 C.
b 12 C.
c 9 C.
d 0 C.
Els rellotges i el cronmetre.
Pgina 99
97
Tercer Curs
Comenteu amb els alumnes que de la subjectivitat
dels adjectius lent i rpid neix tamb la necessitat de
mesurar objectivament (quantificar, en definitiva) el
desplaament en relaci amb el temps.
La velocitat
La velocitat s la rapidesa amb qu es mou un cos. Per
poder-la mesurar hem de saber lespai que ha recorregut
i quant de temps ha tardat a fer-ho.
Aix, un cotxe que ha tardat dues hores per desplaar-se
de Barcelona a Lleida ha anat ms rpid que un altre cotxe
que ha necessitat tres hores per fer el mateix recorregut.
Sabies que...
No hi ha res que pugui viatjar ms rpid que la llum:
300.000 quilmetres per
segon.
Les unitats de velocitat

La unitat que fem servir ms s el quilmetre per hora
(km/h).
Si diem que un cotxe circula a 50 km/h significa que recorre 50 quilmetres en una hora.
Perqu entenguin de manera ms significativa la

informaci de la velocitat de la llum, els podeu dir
que la llum s capa de fer 7,5 voltes a la Terra en un
segon.
velocmetre dun cotxe
Per mesurar la velocitat, sobretot sutilitza el velocmetre

o indicador de velocitat, que marca en cada moment la
velocitat dun vehicle.
Ja saps que la velocitat a la carretera o a la ciutat est
regulada per la llei. Si vas amb bicicleta has de respectar els senyals de circulaci que limiten la velocitat: sn
rodons i de color blanc i vermell.
senyal de prohibit circular

a ms de 10 km / h
Solucionari:
1 Digues a quin vehicle pot correspondre cada velocitat:
30 km/h
tren dalta velocitat
50 km/h
300 km/h
bicicleta
moto
1.
900 km/h
avi
tren dalta velocitat 300 km/h

bicicleta 30 km/h
moto 50 km/h
avi 900 km/h
Pgina 100
UNITAT
7
Aix, doncs, per conixer la velocitat a qu es mou un
cos ens cal saber quin espai ha recorregut i en quant de
temps ho ha fet.
Fixat en aquests exemples:
1
Seria interessant que fssiu adonar els alumnes

que, en el grfic dels cotxes, la velocitat ha disminut
perqu, en el mateix espai, el temps ha augmentat. s
a dir, si triga ms per fer el mateix s que, per fora, ha
anat ms a poc a poc.
El co
cotxe vermell ha fet 100 km en una hora; per tant, ha circulat a 100 km/h.
Podeu posar altres exemples semblants als de

lactivitat 2 perqu els alumnes calculin la velocitat:
una hora
100 km
100 km / h
2 El co
cotxe verd ha fet 100 km en dues hores; per tant, ha circulat a 50 km/h.
dues hores
100 km
50 km / h
un cotxe ha fet 200 km en dues hores: 100 km/h

una bici ha fet 50 km en dues hores: 25 km/h
un avi ha fet 5.000 km en cinc hores: 1.000 km/h
un excursionista ha fet 20 km en quatre hores: 5 km/h
Solucionari:
1 Ordena aquests animals de ms a menys rpid a lhora de desplaar-se:
caragol
guepard
gos
2 Respon:
a Un cotxe ha fet 110 quilmetres en una hora. A quina velocitat anava?

b Un cotxe ha fet 110 quilmetres en dues hores. A quina velocitat anava?
1.
2.
Guepard gos caragol.

a A 110 km/h.
b A 55 km/h.
Pgina 101
98
Tercer Curs
NOSALTRES I LENTORN
Fem cincia: investiguem

La paraula cincia prov del grec i significa coneixement
o saber. Per no tots els coneixements sn cincia. Segur
que saps molt de coses diferents, com, per exemple, de
la msica que ms tagrada, dun esport que practiquis,
de pellcules, tradicions, etc., per noms sn cincia els
coneixements que sobtenen fent una investigaci cientfica.
Sabies que...
Els laboratoris sn els espais on hi ha tots els aparells i els materials necessaris per fer investigacions
i experiments cientfics.
Investigant, els cientfics han trobat respostes a preguntes

que segurament thas plantejat moltes vegades: per qu el
cel s blau? On van les orenetes a lhivern? Com es forma
un volc?
Podeu comentar amb els alumnes alguns avenos

que shan fet en medicina els darrers anys. Aix ha fet
que, per exemple, malalties mortals fa deu anys (com
la sida o alguns tipus de cncer) shagin convertit en
malalties curables o b crniques. Podeu esmentar
el fet que, malauradament, aquests avenos no
solen arribar als pasos subdesenvolupats per raons
econmiques.
La cincia, per, encara no t respostes segures per a tot:

quantes espcies dssers vius hi ha al planeta? Hi ha vida
extraterrestre? Com es podrien curar les malalties que avui
sn incurables?
Els cientfics investiguen seguint un mtode que, a grans
trets, consta de cinc passos:
1
Pregunta
El cientfic es planteja un enigma.
Hiptesi
Hi dna una possible resposta, que
sotmetr a investigaci per veure
si s certa.
Pgina 102
UNITAT
7
3
5
Laigua del
Laigua
de mar
porta sal.
Experimentaci
Observa la natura
o fa experiments al
laboratori, i apunta les
dades que obt.
Anlisi
Estudia les dades que
ha obtingut i intenta
entendre i explicar
el que volen dir.
Conclusi
Si la investigaci ha anat
b, troba la resposta a
la pregunta que shavia
plantejat.
Podeu fer que els alumnes expliquin oralment o per

escrit la seqncia dillustracions que exemplifiquen
una experimentaci, basada en el mtode cientfic,
per investigar si laigua de mar porta sal.
Podeu tamb elaborar, entre tots, un quadre sinptic
per illustrar les passes que guien aquest mtode:
pregunta hiptesi experimentaci anlisi
conclusi.
Solucionari:
Tria una daquestes preguntes i pensa quina en podria ser la resposta:
Resposta oberta.
a Quin tipus de deixalles sn les ms abundants a les papereres de lescola?

b Quanta aigua es gasta, de mitjana, a lhora de rentar-se les mans?
2
Pensa quin experiment faries per demostrar que la teva resposta s certa.
Ara, amb lajut del mestre o mestra, fes lexperiment.
Explica el resultat que has obtingut. Lhavies encertat? Si no s aix, per quin motiu
creus que ha estat?
a La investigaci est ben feta, per ha demostrat que estaves equivocat.
b Lexperiment no estava ben pensat. Nhauries de fer un altre.
c Els passos que has seguit estan b, per no has pres b les dades, nhas pres
poques o no has parat prou atenci per fer-lo ben fet.
Pgina 103
99
Tercer Curs
Per exemplificar millor les dades de capacitat demmagatzemament, podeu posar exemples com els que
segueixen:
PER SABER-NE MS
La capacitat demmagatzemar informaci

Amb laparici dels ordinadors, sovint la informaci ens arriba en format digital. Aix vol dir
que es pot emmagatzemar en suports electrnics com el CD, el DVD o el llapis de memria
USB, que fan servir les seves prpies unitats de mesura.
Observa amb atenci aquesta taula:
any
suport
capacitat
1985
memria
dun ordinador
64 kilobytes (kB)
ordinador
disquet de
3,5 polzades
1995
1,4 megabytes (MB)
disquet
2000
CD
2007
llapis de
memria
USB
700 megabytes (MB)
CD

hi cabien un parell de fulls escrits.
hi cabia una foto de bona qualitat.
Si conserveu un disquet de 3,5 o b altres suports

antics (disquet flexible, casset), seria bo que els
dugussiu a laula i els ensenyssiu als alumnes
perqu vegin com eren.
4 gigabytes (GB)
llapis de memria USB
En un disquet, que ja gaireb no sutilitzen, hi cap 1.400 vegades ms dinformaci

que en els primers ordinadors.
En un CD hi cap 500 vegades ms informaci que en un disquet.
En un llapis de memria USB hi pot cabre 5 o 6 vegades el que cap en un CD.
Com pots veure, cada vegada hi ha objectes ms petits que sn capaos demmagatzemar una quantitat ms gran dinformaci.
Pgina 104
UNITAT
FEM MEMRIA

contextualitzin els nous continguts i els relacionin millor
amb el que ja saben.
Mesurem
la longitud
la capacitat
amb
amb
amb
cinta mtrica
regle
escaire
roda mtrica
peu de rei
recipient graduat
proveta
rellotge
calendari
la unitat
fonamental s el
la unitat
fonamental s l
la unitat
fonamental s el
litre
(L)
hora
(h)
el temps
metre
(m)
la massa
la temperatura
amb
amb
amb
balana
bscula
termmetre
velocmetre
la unitat
fonamental s el
la unitat
fonamental s el
grau centgrad
(C)
quilmetre per hora

(km/h)
la unitat
fonamental s el
gram
(g)

la velocitat
Una activitat complementria podria ser buidar

algunes de les caselles perqu les omplin els alumnes
un cop hagin estudiat la unitat. Aix els pot ajudar
a estructurar els conceptes apresos. Tamb podeu
demanar-los que les complementin, tant amb imatges
com amb text.
Pgina 105
100 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Tercer Curs
UNITAT 8: ESTALVIEM AIGUA
Feu servir lapartat Qu en saps? per comenar a
treballar la unitat. Seria bo que sortissin idees com
ara que poden trobar aigua en mars, oceans, llacs,
rius, etc.; que sense laigua no podrem sobreviure,
no creixerien les plantes, etc.
UNITAT
8
Estalviem aigua
SABRS:
!R
! econixer
les
caracterstiques
de laigua.
!C
! onixer el cicle
de laigua.
!F
! er-ne un s
correcte.
Caldria conscienciar els nens i nenes de la importncia de disposar daigua tot el dia. Feu-los adonar de
totes les coses que haurem de deixar de fer si no
tingussim aigua; per exemple, no ens podrem dutxar, ni rentar els plats. Cal que arribin a concloure la
importncia de fer-ne un s responsable.
Qu en saps?
!E
! n quins llocs trobem aigua en la natura?
!P
! er qu s tan important laigua per als
ssers humans?
!E
! n qu canviaria la teva vida si a casa
noms disposssiu daigua entre les vuit

i les nou del vespre?
106
Pgina 106
Com a exercici previ a la lectura, seria bo que entre

tots busqussiu diferents maneres de continuar
aquestes frases:
Laigua
Laigua s un element imprescindible per a la vida de tots
els ssers vius. Les persones necessitem aigua per al consum, per a s domstic, per a s industrial, per al reg, etc.
Com que laigua s un b tan necessari, cal fer-ne un s
responsable en tots els mbits.
Les caracterstiques de laigua
Sabies que...
s Laigua lquida no t
una forma determinada, sin que sadapta al
recipient que la cont.
s Els nvols estan formats per petitssimes
gotes daigua lquida.

perqu...
Laigua t tres caracterstiques que ens ajuden a distingir-la:
A partir de les diferents respostes haureu darribar

a la necessitat de fer-ne un s responsable.
s inspida, perqu no t
gust de res.
s inodora, perqu no fa
olor.
s incolora, perqu s
transparent.
Els estats de laigua

Generalment, quan parlem daigua, ens la imaginem lquida.
En la natura, per, la podem trobar en tres estats diferents:
En estat slid,
com ara el gel o la neu.
En estat lquid,
com la del mar o dels rius.
En estat gass,
com a laire.
Laigua passa dun estat a un altre segons si sescalfa o es

refreda.
Estalviem aigua 107
Mentre llegiu el text daquesta pgina, podeu tenir

preparat un got daigua i anar comprovant les seves
caracterstiques a mesura que avanceu en la lectura.
Tingueu en compte que cal utilitzar aigua embotellada
perqu sigui inodora.
Per reconixer i diferenciar els diferents estats de
laigua podeu comparar exemples daigua en estat
slid, lquid i gass (glaons, rius, llacs, vapor daigua,
etc.).
Pgina 107
Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria 101
Tercer Curs
s interessant que facin una lectura individual del text,
que preguntin aquelles coses que no han ents i que,
desprs, intentin respondre-les entre ells.
El cicle de laigua
Sabies que...
Laigua del nostre planeta, segons les condicions

atmosfriques, canvia destat i de lloc contnuament. Fa un recorregut o cicle:
Tot i estar formats per aigua, els

nvols pertanyen a latmosfera i
no a la hidrosfera.
1
El Sol escalfa laigua
del mar, i una petita part
es converteix en vapor
daigua.
El vapor daigua
es condensa i forma
els nvols.
3
Els nvols es mouen.
Els podeu fer explicar oralment el recorregut que fa

una gota daigua des que sevapora del mar fins que
hi torna.
Cal destacar que, en el cicle de laigua, laigua sempre
s la mateixa i el procs no satura mai. Podeu buscar
la paraula cicle en el diccionari, perqu ho entenguin
millor.
5
6
El cicle de laigua no satura mai.

4
Les petitssimes gotes daigua

que formen els nvols sagrupen
i cauen en forma de pluja, neu
o calamarsa.
Podeu completar aquest treball amb lexperiment

que us proposem en el quadernet, ja que fa visual el
recorregut dunes gotes daigua.
Laigua que cau

a la superfcie es filtra
a la terra i circula
subterrniament.
Part de laigua
que recullen els rius,
mars i llacs es torna
a evaporar.
108 Estalviem aigua
Pgina 108
UNITAT
8
La pluja cida
Els fums que surten pel tub descapament dels cotxes
i de les xemeneies dalgunes fbriques contenen
ontenen gasos nocius. Aquests gasos reaccionen
n amb el vapor
daigua de latmosfera i produeixen substncies
tncies ci
cides. Quan plou, laigua de la pluja es barreja
arreja amb
aquestes substncies i dna lloc a una mescla
escla que s
perjudicial per als ssers vius: la pluja cida.
Les zones ms afectades per aquest fenomen
en sn els
pasos industrialitzats.
La pluja cida t un efecte molt negatiu sobre els arbres, el sl i les aiges dolces.
Contamina les aiges dels rius i dels llacs, i fa que no
siguin potables.
T un efecte negatiu quan cau directament sobre els
edificis o els monuments que hi ha al carrer, perqu
els malmet.
Per aturar el problema de la

pluja cida s imprescindible:
1 Controlar i reduir els fums
que emeten les fbriques
i les cases.
2 Controlar i reduir els gasos
que surten dels tubs
descapament dels cotxes.
la importncia de no contaminar laigua i les greus

conseqncies que t fer-ho. Podeu fer un treball
dinvestigaci buscant quines accions contaminen
ms laigua i qu podem fer nosaltres per millorar la
situaci:
cases.
1.
slid
lquid
gass
aigua dun got
vapor daigua a la dutxa
2 Respon:
a Com pot ser que els rius no parin mai dabocar aigua als mars i oceans?
b Si els rius de tot el mn aboquen contnuament les seves aiges als mars i oceans,
per qu no naugmenta el nivell?
Estalviem aigua 109
Solucionari:
1 Escriu en la llibreta exemples daigua en estat lquid, slid i gass:
gla
2.
slid: neu, pedra, calamarsa

lquid: font, llac, pluja
gass: aigua bullint, caf calent, baf ( a lhivern
quan fa molt de fred, traiem aire i surt com fum)
a Perqu les precipitacions al curs alt del riu fan
que el cicle de laigua sigui permanent.
b Perqu sevapora.
Pgina 109
Tercer Curs
El planeta Terra tamb rep el nom de planeta blau
perqu est cobert majoritriament per aigua. Per
comprovarho podeu demanar als nens i nenes que
portin, per grups, una bola del mn. Situeu-hi els
diferents mars i oceans que sesmenten i indiquen
en el llibre.
Laigua del nostre planeta

El nostre planeta est cobert per tres quartes parts daigua, distribuda en mars, oceans, llacs, rius i aiges subterrnies. Aix, doncs, el color blau de la Terra s degut
a la gran quantitat de territori que ocupen els mars i els
oceans.
Laigua es distribueix en 5 grans oceans. De ms gran
a ms petit, sn: el Pacfic, lAtlntic, lndic, lntartic i
lrtic. Tamb trobem mars, com el Mediterrani, el mar
Negre, el mar Arbic i el mar Caspi.
mar Mediterrani
oce rtic
oce
Atlntic
oce
Pacfic
oce
Pacfic
oce
ndic
oce
Atlntic
oce Antrtic
Els oceans i els mars

Per distingir els mars dels oceans, hem de tenir en compte
el segent:
Els oceans sn grans extensions daigua salada.
Sabies que...
El nom oce procedeix del
du grec Okeans.
Caldr destacar la diferncia entre mars i oceans.

Per fer-ho, podeu demanar-los que busquin i copin
la definici de cadascuna daquestes paraules en el
diccionari i, tamb, que busquin imatges a Internet
que mostrin com sn.
Per ampliar la informaci, podeu esbrinar qui era
el du grec Okeans, explicar la seva histria i, si
s possible, buscar-ne representacions (quadres,
gravats, etc.) i portar-les a classe.
Els mars sn ms petits que els oceans, i estan parcialment o totalment envoltats de terra. Molts es comuniquen amb els oceans a travs destrets o canals.
110 Estalviem aigua
Pgina 110
UNITAT
8
La manca daigua
al nostre planeta
Si el 71 % de la superfcie de la Terra est coberta daigua,
per qu de vegades ens falta? Aqu en tens quatre motius:
1
Perqu noms una petita part pot utilitzar-se fcilment. La resta s salada (97 %), gelada o es troba
a grans profunditats, al subsl.
Perqu, a causa del canvi climtic, sestan accentuant i estenent les zones desrtiques i seques, on
gaireb no plou.
Perqu la quantitat daigua potable de qu podem

disposar depn de si plou o no plou, cosa que no
podem controlar.
Perqu no som gaire conscients del problema i

de vegades la malgastem.
No podem disposar
de tota laigua que hi ha
a la Terra.
el perqu de la manca daigua del planeta tot i estar

cobert el 71 % daigua. Desprs de la lectura podeu
fer quatre grups; cada grup sha docupar dun dels
quatre motius i, amb les seves prpies idees, ampliar
la informaci i proposar actuacions per millorar
aquesta situaci.
El canvi climtic pot

provocar la desertitzaci
dalgunes zones.
Solucionari:
1 Digues si les frases segents sn certes o falses:
a La major part de laigua de la Terra s salada.

b Laigua salada del mar s bona per cuinar.
c Els oceans sn ms petits que els mars.
d El canvi climtic fa augmentar lextensi de les
zones desrtiques.
e Al planeta Terra hi ha cinc oceans i nombrosos
mars.
f Laigua s un recurs i un b inseparable de
lentorn.
1.
Laigua s un b escs que
no hem de malgastar.
Estalviem aigua 111
Pgina 111
a Certa
b Falsa
c Falsa
d Certa
e Certa
f Certa
Tercer Curs
Com gestionem laigua

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, a travs de lAgncia Catalana de
lAigua, gestiona els sistemes de recollida, control ds
i depuraci. Tamb elabora plans estrtegics per a la conservaci i lestalvi daigua.
Les plantes potabilitzadores depuren laigua perqu
la puguem consumir.
Les dessalinitzadores separen la major part de les
sals presents en laigua de mar per produir aigua dola
apta per al consum hum.
Investiga
s De quins mitjans disposa
la teva localitat per gestionar laigua i mantenirla neta?
s Creus que sn suficients?
s Si no s aix, pensa qu
caldria fer per millorar la
situaci.
Destaqueu les diferents funcions que tenen les

plantes potabilitzadores, les dessalinitzadores i els
embassaments. Quan parleu dels embassaments,
caldria destacar-ne els efectes secundaris pel
que fa a la transformaci del medi: desaparici
de pobles, alteraci despais naturals. Tamb caldria
esmentar com afecten la fauna i la flora del riu a causa
del seu estancament.
Podeu fer una visita al lloc web del Departament de
Medi Ambient i complementar la informaci treballada.
planta potabilitzadora
Els embassaments tenen una triple funci: emmagatzemar laigua, controlar les avingudes o riuades i produir
electricitat.
embassament
planta dessalinitzadora
Sabies que...
La limnologia sencarrega destudiar les aiges
continentals (llacs i rius).
Aquestes aiges estan
ms contaminades que
les marines perqu tenen
menys volum i estan en
contacte directe amb els
humans.
112 Estalviem aigua
Pgina 112
UNITAT
8
Les plantes depuradores sn un conjunt dinstallacions que netegen les aiges residuals, s a dir, les
que han utilitzat les persones i les indstries, abans de
retornar-les al cicle natural. Les depuradores filtren les
aiges residuals, de manera que es poden abocar en la
natura sense perjudicar-la. Laigua que surt de la depuradora s aigua neta, per encara no s potable.
Primera fase. Filtratge i separaci
de slids de gran volum. Seliminen les
deixalles slides que han anat a parar al riu.
planta depuradora
Segona fase. Sedimentaci

de les partcules en suspensi
amb lajut dadditius qumics.
Tercera fase. Un cop neta,

laigua saboca al riu
o al mar.
de les depuradores. Destaqueu que laigua que en

surt no s potable; per que, si laboquem a la natura,
aquesta no en sortir perjudicada.
Des del lloc web del Departament de Medi Ambient
tamb tenim accs a conixer el funcionament de les
depuradores.
Un treball interessant pot ser situar en un mapa del
vostre municipi tots els sistemes de recollida, control
ds i depuraci de laigua que hi podem trobar; fins i
tot podeu programar alguna sortida. Desprs delaborar
el mapa haureu de fer un petit debat per discutir si sn
suficients o no.
1 Per parelles, penseu un eslgan per conscienciar les persones dels problemes
que origina lescassetat daigua.

2 Omple una ampolla daigua amb grans de sorra de platja de mides diferents.
Solucionari:
Afegeix-hi aigua barrejada amb sab o tinta. Observa el resultat i respon:
1.
a Es neteja, laigua?
b Quin procs de la depuradora creus que sest imitant?
Estalviem aigua 113
Pgina 113
2.
gastar si aquest estiu ens volem remullar.

a S.
b El de filtratge.
Tercer Curs
Desprs duna lectura collectiva, seria convenient
fer un treball en qu es destaquessin les funcions de
cadascun dels termes en negreta (embassaments
amb centrals hidroelctriques, transvasaments i
canals) i savaluessin les conseqncies negatives.
Laprofitament de laigua dels rius

Els rius neixen a les muntanyes i desemboquen al mar
o en altres rius. Al llarg del curs del riu, laigua es pot aprofitar per a diverses activitats, que, de vegades, el poden
perjudicar:
Els pantans o embassaments emmagatzemen aigua
per regular el cabal del riu i per aprofitar-la en temps de
sequera. Tamb permeten la installaci de centrals
hidroelctriques, que aprofiten la fora de laigua per
generar electricitat. Els pantans provoquen un desgast
dels llits dels rius perqu laigua cau pel pendent amb
molta fora.
funci
perjudicis per
al medi
embassament
embassaments
Els transvasaments daigua permeten modificar el

cabal dalguns rius i abastir zones amb manca daigua.
En aquesta operaci es barregen aiges de rius que
tenen propietats diferents, la qual cosa provoca canvis en
la fauna i la vegetaci.
transvasaments
Els canals artificials desvien laigua dels rius cap als

camps de cultiu.
canals
Sutilitzen els marges del riu per a la indstria, lagricultura i la ramaderia. Labocament incontrolat de
residus industrials, adobs i purins s perjudicial per a la
fauna i la flora del riu.
central hidroelctrica
Com a activitat complementria podreu fer un treball

per investigar don procedeix laigua que abasteix la
vostra poblaci, com hi arriba, don prov
canal
fbrica
114 Estalviem aigua
Pgina 114
UNITAT
8
Lestalvi daigua
Laigua no s un recurs inesgotable, per aix no lhem de
malgastar. Des dels ajuntaments es promouen campanyes
de sensibilitzaci per fomentar el respecte pels recursos
hdrics: com podem estalviar aigua, quins dispositius ens
permeten fer-ho, etc.
Podeu parlar de les diferents campanyes de

sensibilitzaci que shan fet al vostre municipi, i, a
partir de lactivitat proposada en lapartat Investiga,
elaborar un programa de sensibilitzaci per aplicar a
lescola. Podeu preparar una conferncia i exposar-la
a les altres classes de lescola.
Investiga
En grups, feu un recorregut per lescola i examineu-ne les
aixetes.
Sn de tancament automtic o manual? Es queden ober-tes sovint? I les dutxes? Creieu que es gasta aigua inne-cessriament?
Fullet publicat per

lAjuntament de Terrassa
per informar de com fer
un bon s de laigua.
1 Observa aquesta taula, que mostra la despesa daigua causada per algunes
accions quotidianes, i respon:

Rentar la roba a la rentadora.
70 L
Beure i cuinar.
Rentar els plats a m.
15 L
Banyar-se.
Dutxar-se.
60 L
Rentar-se les mans.
Buidar la cisterna del WC.
13 L
Netejar la casa.
4L
170 L
3L
10 L
Quina quantitat daigua estalvies si en comptes de banyar-te et dutxes?

2 A partir daquestes dades, calcula aproximadament quants litres daigua gasteu
Solucionari:
1.
2.
3.

Resposta oberta.
Tancar b les aixetes, dutxar-nos, reaprofitar
laigua, posar mecanismes de reducci de
cabal
a casa en un dia.
3 Explica qu podem fer per estalviar aigua:
a a casa
b a lescola
c al barri o poblaci
Estalviem aigua 115
Pgina 115
Tercer Curs
NOSALTRES I LENTORN
Cal tenir cura de laigua

Sabies que...
La contaminaci
La contaminaci modifica el medi i en fa perillar tant lequilibri natural com la salut dels ssers vius.
A grans trets, la contaminaci s deguda a la presncia
duna quantitat excessiva de substncies ms o menys
txiques o de microorganismes que porten malalties.
Laigua t la capacitat de dissoldre nombroses substncies, i per aix s molt sensible a la contaminaci.
Algunes de les causes de la contaminaci de les aiges
sn aquestes:
La contaminaci de les aiges

dels rius i dels mars es pot
detectar per mitj danlisis
qumiques, per tamb per
la presncia o labsncia de
certs organismes. Les truites
o les larves dalguns insectes
indiquen que laigua s pura.
En canvi, altres animals, com
alguns cucs, mostren que les
aiges estan contaminades.
Demaneu-los que facin una lectura individual

daquesta doble pgina i, desprs, per torns, una
lectura collectiva. Podeu elaborar entre tots un
esquema de les idees ms importants del text amb
dos eixos vertebradors: la contaminaci i lescassetat
daigua.
Cal que reflexionin sobre la necessitat de tenir cura de
laigua i sadoni que els qui en sortim ms perjudicats
som nosaltres mateixos.
Podeu buscar notcies en els diaris que parlin sobre
els problemes de laigua, i sobre els conflictes que
es generen entre algunes poblacions que en tenen i
daltres que no en tenen.
Les aiges
residuals de les
cases. Contenen
aiges fecals,
detergents, etc.
Les indstries quan

aboquen illegalment
productes qumics,
molt contaminants,
a laigua.
Els pesticides
i els adobs qumics.
Es filtren a la terra
amb laigua de la
pluja o del reg.
Els abocadors
illegals. Quan la
pluja shi filtra
contamina les
aiges subterrnies.
Finalment, podeu proposar que facin un mural amb

totes aquelles coses que es poden fer per tenir cura
de laigua. Si cal, busqueu ms informaci.
116 Estalviem aigua
Pgina 116
UNITAT
8
Les aiges dels mars i oceans reben els residus dels ports,
de les ciutats de costa i de moltes indstries. Els rius que
hi desemboquen tamb poden contaminar-ne les aiges.
De vegades, laigua del mar est coberta dalgues verdes,
que es formen a conseqncia dels detergents i adobs.
Lescassetat daigua
Els recursos daigua sn limitats, i la distribuci de pluges
per tot el planeta s desigual. En algunes zones plou molt
i en daltres, en canvi, gaireb no hi plou.
La despesa daigua va lligada al desenvolupament econmic dun pas: com ms industrialitzat est i ms explotacions agrcoles i ramaderes t, ms aigua consumeix.
Sabies que...
Laigua pot ser causa de conflictes i de guerres, sobretot
als pasos on escasseja i
que nhan de compartir les
reserves (rius, llacs i aiges
subterrnies) amb els pa
pasos vens. La distribuci de
laigua s un dels objectius
poltics ms importants en
lactualitat.
Amb un s raonable de laigua podem fer que

el desenvolupament sigui compatible amb
lestalvi i amb la salut del planeta.
Hi ha algunes accions que podem fer
per estalviar aigua en la nostra vida
quotidiana:
1
Dutxar-nos en lloc de banyar-nos,

i tancar laixeta mentre ens
ensabonem.
Tanca laixeta mentre ens

Tancar
rentem les mans o les dents.
Tanca b les aixetes i evitar

Tancar
que degotin.
Engegar el rentaplats i la rentadora

tadora
quan estiguin plens.
Estalviem aigua 117
Pgina 117
Tercer Curs
Desprs de llegir el text, haureu de fer un petit frum
en qu els nens i les nenes expliquessin qu saben
sobre la rosada, la gebrada, la glaada, la pedra,
el grans i la calamarsa. Demaneu-los que busquin
fotografies que mostrin algun daquests fenmens.
Si en teniu la possibilitat, feu que els observin en la
realitat.
PER SABER-NE MS
Rosada, gebrada i glaada

Segur que alguna vegada thas fixat que, de bon
mat, lherba, els cotxes i tot all que ha estat a laire
lliure durant la nit est recobert duna capa fina de
petites gotetes daigua que donen la sensaci que
ha plogut. s la rosada.
Es tracta, senzillament, del vapor daigua de latmosfera que, a causa de les baixes temperatures
nocturnes, passa a estat lquid. Daquest pas de
vapor a lquid en diem condensaci.
Si la temperatura s inferior a zero graus, llavors el
vapor es torna slid, de manera que tot queda recobert duna fina capa blanca, com si hagus nevat una
mica. En aquest cas, s la gebrada.
No ha plogut, s la rosada.
Podeu realitzar un treball amb la definici de cadascun

dels termes treballats: rosada, gebrada, glaada,
pedra, grans i calamarsa.
A lhivern, primer es forma la rosada i, a mesura que

les temperatures baixen, laigua de les plantes tamb
es congela. Aleshores es produeix la glaada (diem
que ha glaat).
La pedra
i el grans
La pedra i el grans,
que tamb es diu
calamarsa, cauen
en forma de trossets
arrodonits de gel.
Es diferencien per la
seva mida: la pedra
mesura ms d1 cm,
i el grans, menys
d1 cm.
pedra
No ha nevat, s la gebrada.
La rosada sha transformat

en glaada.
118 Estalviem aigua
Pgina 118
UNITAT
FEM MEMRIA

comenar el tema; aix servir, perqu els alumnes
contextualitzin els nous continguts i els relacionin
Laigua
inspida
es troba en
inodora
incolora
estat slid
estat lquid
estat gass
Laigua
cobreix
3/4 parts de la Terra
sutilitza
per beure
per generar energia
per regar
en la indstria

es gestiona amb
cal
potabilitzadores
dessalinitzadores
embassaments
depuradores
no contaminar-la
no malgastar-la
El mapa conceptual pot ajudar a entendre els

diferents conceptes que hem anat treballant al llarg
de la unitat. Seria interessant copiar lesquema
utilitzant lordinador i completar-lo amb imatges que
representin aquests conceptes.
desprs destudiar la unitat. Aix els pot ajudar a
estructurar els conceptes apresos.
Estalviem aigua 119
Pgina 119
Tercer Curs
UNITAT 9: LES MQUINES
Comenceu el tema preguntant als alumnes quines
mquines coneixen, com funcionen, si totes
necessiten energia per funcionar, etc. Detecteu-ne
les idees prvies errnies i intenteu mostrar exemples
que les qestionin.
UNITAT
9
Les mquines
SABRS:
!R
! econixer
les
Podeu posar la bicicleta com a exemple de mquina

coneguda pels nens i nenes. La bicicleta t frens
(palanca), roda, caragols (pla inclinat) i cadena
(engranatges).
mquines.
!C
! lassificar-les
en simples
i complexes.
!D
! escriure com
funciona cada
mquina.
! I! dentificar lenergia
que fa funcionar
les diferents
mquines.
Qu en saps?
!F
! as servir alguna mquina a classe? Quina?
! !I a casa? Quina?
!P
! er a qu serveixen les rodes?
! !Com funciona una bicicleta?
120
Pgina 120
Les mquines
Els ssers humans fem feines molt diverses. Algunes, com aixecar pesos o caminar grans distncies, exigeixen un esfor fsic important. Daltres,
com el clcul matemtic o el dibuix tcnic, demanen un esfor mental. Per facilitar la realitzaci
de les feines fsiques i mentals, shan anat inventant
algunes mquines.
Qu sn les mquines?
Una mquina s un conjunt de peces i de mecanismes que funcionen junts per fer un treball. Hi
ha mquines de rentar la roba, de rentar els plats,
de foradar, de cosir, de calcular, de segar, dafaitar i
moltes altres. Nhi ha de molt complexes, com les que
podem trobar en el mecanisme dun cotxe, mentre
que daltres, com les tisores, sn ms senzilles.
Mquines manuals
i mquines amb
motor
Totes les mquines necessiten
energia per poder funcionar.
Moltes funcionen amb lenergia
que genera la persona que les
fa servir, com lespremedor
de taronges manual. Actualment,
la majoria de les mquines
funcionen amb un motor que rep
energia elctrica a travs dun
endoll, com la rentadora.
espremedor de
taronges manual
Hi ha dos tipus de mquines:

Mquines simples o eines: sn qualsevol instrument que agafem amb les mans per treballar
un material. Estan formades per poques peces
o, fins i tot, una de sola. Les ms conegudes sn
la palanca i la politja.
Mquines complexes: sn mquines construdes a partir de la combinaci de mquines
simples. El cotxe s una mquina complexa.

comps (palanca)

tell (palanca)
Tamb podeu fer una llista dels electrodomstics

que hi ha en una casa i de la quantitat denergia que
necessiten per funcionar: nevera, torradora, batedora,
microones, espremedora
Remarqueu la quantitat denergia que consumeix la
nevera: ms de la meitat de lenergia que consumim
en una casa. Per aquest motiu, cal que sadonin de la

punts que shan de tenir en compte:

el descongelem.
Solucionari:
rentadora
1 Entre tots, feu una llista de mquines simples i mquines complexes que utilitzem
cada dia.
Les mquines 121
Pgina 121
Podeu posar altres exemples com els que surten en

aquesta pgina:
1. Resposta oberta. Exemples:

Mquines simples: pinces, tisores, martell,
maquineta de fer punta, ganivet
Mquines complexes: torradora, rentadora,
ordinador
Tercer Curs
Mquines simples
palanca
potncia
potn
cia
La palanca
La palanca s una de les mquines simples ms antigues i tils.
resistnci
resis
tncia
tnci
Est formada per una barra rgida que es pot moure

amunt i avall sobre un punt de suport. Serveix per
aixecar, amb poc esfor, objectes que pesen molt.
Hi distingim els tres elements bsics duna mquina
simple: potncia, suport i resistncia.
Hi ha diverses eines que, per funcionar, tamb utilitzen
el sistema de la palanca, com, per exemple, el carret,
les tisores, les pinces, etc.
potncia
resistncia
Expliqueu-los que els punts de potncia, de resistncia

es podria esquematitzar aix:
supor
suport
potncia
potn
resistncia
suportt
supor
fer palanca. Podeu parlar de les vegades que han

obert un pot de llauna fent palanca amb un tornavs
o similar, tal com fa lhome dpoca prehistrica

suport, potncia i resistncia, en aquest cas?
suport
potncia
Recorda
s Les mquines sn aparells que ajuden
a fer algunes feines amb menys esfor.
Poden ser simples o complexes.
suport
resistncia
tncia
s En una mquina simple podem distingir

tres elements: potncia, suport i resistncia.
122 Les mquines
Pgina 122
UNITAT
9
La politja
La politja s una mquina simple formada per una roda
amb la vora acanalada, que gira al voltant dun eix. Una
corda o un cable, situat al canal, la fa girar.
supor
suport
Posem lobjecte que volem aixecar en un extrem de la

corda i apliquem la fora en laltre, tot estirant.
potncia
Hi podem reconixer els tres elements de les mquines

simples: suport, potncia i resistncia.
La politja t moltes aplicacions en feines diverses: treure
aigua dun pou, fer la mudana dun pis, pujar els maons
a la bastida duna obra, etc.
Tamb hi ha mquines ms complexes, que contenen una
o ms politges i que giren grcies a la fora dun motor,
com ara la grua i lascensor.
Pregunteu als alumnes on han vist una politja i si han

provat mai destirar la corda. Feu que expliquin lexperincia i lavantatge que els va suposar la politja en
pesava menys. De fet, no s aix. Est comprovat que

no hi ha cap avantatge fsic en ls de la politja, a banda
de la comoditat que suposa estirar una corda cap avall
i no pas agafar lobjecte i aixecar-lo.
Solucionari:
resistncia
politja
1 Localitza els punts de potncia, suport i resistncia daquestes palanques. Des-
1.
prs, digues quina daquestes posicions anir ms b per aixecar pes i per qu.
2 Copia lesquema de la politja en la llibreta i dibuixa qu creus
que passar si la caixa pesa:

20 kg
menys de 20 kg
ms de 20 kg
20 kg
2.
Les mquines 123
Pgina 123
Potncia: mnec.

Resistncia: la pedra.

com ms curta sigui la distncia entre el suport

i la resistncia, menys fora haurem de fer.

invers de les agulles del rellotge.

les agulles del rellotge.
Tercer Curs
Podeu comentar amb els alumnes els diferents tipus
de rodes que coneixen i anotar amb quin material
estan fetes:
La roda
La roda s una mquina simple que fa girar una pea
circular i rgida entorn dun eix.
roda de carro antic: fusta

roda de bici: alumini + pneumtic
roda de tricicle: plstic
roda de tren: ferro
etc.
Tot i que es tracta duna mquina molt senzilla, s, sense

cap mena de dubte, un dels invents ms importants de la
humanitat.
La roda va facilitar el transport de persones i objectes. Els
vehicles funcionen grcies a les rodes.
roda
El carruatge, el tren, la bicicleta i el cotxe

utilitzen les rodes per desplaar-se.
La roda tamb s imprescindible en moltes
mquines, perqu forma part dels engranatges que les fan funcionar.
Sabies que...
rixer fa uns 4.000 anys a Mesopotmia.
Recorda
s La politja s una mquina simple. Serveix
per aixecar fcilment objectes pesants.
s La roda s un dels invents ms importants de la humanitat. s imprescindible
en moltes mquines i en el transport.
124 Les mquines
Pgina 124
UNITAT
9
El pla inclinat
El pla inclinat s una rampa que serveix per
desplaar un objecte des dun nivell a un altre
de ms elevat.
pla inclinat
Daquesta manera, lesfor que cal fer s molt

menor que si lhagussim daixecar i pujar-lo al
nivell superior.
Dibuixeu a la pissarra dos plans inclinats que arriben

a la mateixa altura, un (a), molt ms curt que laltre (b).
i per qu. Han de veure que quan el pendent s ms

pronunciat hem de fer ms fora.
a
La falca
La falca s una pea generalment triangular,
que fa servir el mateix sistema que el pla inclinat
i sutilitza per dividir cossos slids.
falca
El caragol
El caragol utilitza el mateix sistema que la falca
per introduir-se dins dun objecte.
Costa molt menys esfor caragolar un caragol
en una fusta que introduir-lo a cops de martell en
la mateixa fusta.
caragol
Solucionari:
1 Coneixes algun mitj de transport terrestre que no utilitzi rodes per desplaar-se?
2 Actualment, les voreres de les ciutats acaben en un pla inclinat. Saps per qu?
1.
2.
3 Quin tornavs utilitzaries per caragolar cadascun daquests caragols?

2
a
Les mquines 125
Pgina 125
3.
Resposta oberta.
Perqu facilita laccs de persones que van amb
cadires de rodes, dels cotxets de nens petits o
dels carrets per anar a comprar. Es pot fer notar

nics llocs on es pot deixar la vorera per creuar
el carrer.
Tercer Curs
Dibuixeu un esquema a la pissarra amb una srie de
cinc o sis engranatges i feu que els alumnes facin
hiptesis sobre el sentit de gir en cada cas.
Les mquines complexes

Els engranatges
Les mquines complexes (formades per diferents mquines simples) contenen mecanismes
que poden arribar a ser complicats. Els engranatges hi fan una funci molt important.
Els engranatges sn jocs de dues o ms
rodes dentades, entre les quals es transmet el
moviment, de la primera a lltima.
Hi ha altres sistemes dengranatge

molt utilitzats. Lengranatge per
cremallera, per exemple, sutilitza
per fer girar les rodes dels cotxes
amb el volant o per fer funcionar
alguns trens, com el cremallera
de Nria.
Quan shagin posat dacord, intenteu que esbrinin el

sentit de gir del primer engranatge i el de lltim en els
casos segents:
a Quan el nombre dengranatges s parell (sentits
oposats).
b Quan el nombre dengranatges s imparell (sentits
iguals).
Les rodes unides

amb cadenes transmeten
el moviment.
Les rodes dentades

transmeten el moviment.
El mecanisme de direcci dun cotxe est

format per la uni de diversos engranatges.
126 Les mquines
Pgina 126
un electrodomstic senzill (una batedora com la

de la fotografia) o, encara millor, que el poguessin

elctric i com es transmet el moviment del motor cap

a les ganivetes.
En grups, poden fer una llista de les mquines que
hi ha a casa i que funcionen amb un motor elctric.
Demaneu-los que facin el mateix amb mquines que

Solucionari:
1. La petita, perqu t menys dents.
2. El tren.
Pgina 127
Tercer Curs
Les mquines mecniques basen el seu treball en el
moviment. Feu una taula a la pissarra i classifiqueu
les mquines que conegueu, segons quin sigui el seu
moviment: rectilini, circular o alternatiu.
El moviment de les mquines

Totes les mquines que es mouen ho poden fer de tres
maneres diferents.
Moviment rectilini
recte, ja que molts lutilitzen incorrectament, com a

sinnim dels mots horitzontal i vertical.
s el que t un objecte que es desplaa en lnia recta.

El moviment rectilini pot ser horitzontal, vertical o inclinat.
toro
Moviment circular
s el que t un objecte que es desplaa fent una trajectria circular o corba.
snia
Moviment alternatiu
s el que t un objecte que, en fer un moviment rectilini o
circular, canvia constantment de sentit. Moltes mquines
txtils tenen un moviment alternatiu.
teler
128 Les mquines
Pgina 128
UNITAT
9
Les mquines i lenergia
Totes les mquines que lsser hum ha inventat necessiten energia per funcionar. Tot seguit veurem les formes
denergia que sutilitzen.
Energia muscular
Les primeres mquines funcionaven amb la fora dels
animals de tir, com el ruc i la mula, o b amb lenergia
dels mateixos ssers humans.
Energia elctrica
Amb el descobriment de lelectricitat, la majoria de les mquines comenaren a funcionar amb energia elctrica.
El carro es mou grcies a

lenergia de lanimal de tir.
La maquineta de fer punta

funciona amb energia humana.
Sabies que...
Hi ha moltes mquines que
funcionen amb altres tipus
denergia:
s Energia de laigua: la fora
de laigua fa funcionar les
anomenades mquines hidruliques.
s Fora dels combustibles:
els combustibles com la
benzina, quan cremen, fan
funcionar mquines com
els autombils.
Els electrodomstics
funcionen amb energia
elctrica.
1 Digues quina energia sutilitza en cada cas:
mol daigua
cotxe
Entre tots, feu un llistat dels tipus denergia que

coneguin. Intenteu classificar-los segons que siguin
energies renovables o no renovables.
agulles de fer mitja
2 Darrerament es parla molt denergies renovables per fer funcionar mquines.
Has vist alguna calculadora que funcioni amb energia solar? Quins avantatges
i inconvenients creus que t?
Podeu comentar als alumnes que, darrerament,

Catalunya sestan construint molts parcs elics i
estacions solars i que el Govern est donant moltes
subvencions per promocionar-les.
Solucionari:
1.

(hidrulica).

2.
s gratuta.
correctament.
Les mquines 129
Pgina 129
Tercer Curs
Podeu debatre amb els alumnes sobre la importncia
de prevenir els riscos laborals.
NOSALTRES I LENTORN
Treballem seguint les normes
Tamb seria bo que, entre tots, fessin una llista dels

possibles riscos que tenen a lescola (al pati, a la
classe) i proposessin solucions per evitar-los.
Moltes persones, en el seu ofici, fan servir un equipament que els

protegeix. Aquestes peces cobreixen les diferents parts del cos:
el cap, el tronc i les extremitats. Observa aquest bomber:
El casc
protegeix el cap
de cops en
caigudes, etc.
Les ulleres protegeixen

els ulls de cops, pols,
guspires, productes
qumics, etc.
La mascareta
protegeix els pulmons
de la pols, el fum
o els microbis.
Els guants protegeixen

les mans de talls,
rascades, cremades,
brutcia, etc.
Les botes protegeixen

els peus dels cops,
la humitat, el fang,
les enrampades, etc.
Luniforme protegeix
el cos del foc.
Per evitar accidents a lhora de treballar, els professionals

com bombers, paletes, mecnics, miners, etc. han de:
1
Fer servir totes les peces que els protegeixen cada dia.
Conservar-les en bon estat i fer-les reparar en cas que

alguna es faci malb.
Seguir unes normes de comportament per evitar les

situacions de risc.
130 Les mquines
Pgina 130
UNITAT
Solucionari:
9
1.
1
Respon en la llibreta:
a Quins riscos corre un bomber que no porta unes botes adequades?
b I un paleta que no fa servir el casc?
c I un cirurgi que no fa servir mascareta?
a miner
b llibretera
3
2.
Quins daquests professionals han de dur protecci al cap? Per qu?

c missatger
d cuiner
e carnissera
f fotgraf
Escriu, en la llibreta, el nom dels elements que li falten

ten a cada professional per
treballar adequadament:
operari
ulleres, guants i mascareta
soldador
mascareta
cirurgi
3.
a Es pot fer mal als peus, o relliscar.

b

biga
c Pot contagiar el malalt o contagiar-se ell.
a Miner: es pot lesionar el cap.
b Missatger: si circula amb motocicleta, es pot
lesionar el cap.
c Cuiner: li poden caure cabells al menjar.
d Carnissera: li poden caure cabells damunt
la carn.

prote
protector dorelles
Les mquines 131
Pgina 131
Tercer Curs
Primer, seria bo que els alumnes situessin en un
mapamundi els llocs on es van establir aquestes
civilitzacions i diguin quins pasos hi trobem avui dia.
PER SABER-NE MS
Les pirmides
Algunes cultures de lantiguitat, com la maia,, lasteca i
legpcia, van construir pirmides. Sn monuments
ents impressionants per les seves dimensions. La seva
a construcci s encara ms sorprenent si tenim en compte
te que, en
lpoca en qu es van aixecar,
ecar, no existien les eines
es ni les
mquines de qu disposem actualment.
Per exemple, per construirr la gran pirmide de Keops,
Keops a
Egipte, van treballar-hi ms de 100.000 persones
nes durant
d
uns vint anys.
Desprs, podeu dur a classe fotografies de pirmides

maies, asteques i egpcies perqu sadonin de les
diferncies arquitectniques (inques i maies: escales
exteriors, altar a la part superior; egpcies: passadissos
interiors) i tamb de funcionalitat (egpcies: funerries;
maies i asteques: temples).
pirmide de Keops
Actualment, vivim envoltats

ts de tantes mquines
que sens fa difcil imaginar-nos
nos un mn on no nhi
hagus prcticament cap. Aix
x era el mn daquells
egipcis que, fa uns 5.000 anys, van haver de:
1
Tallar blocs de pedra de les pedreres dAssuan.

Talla
Transportar-los a distncies de ms de 1.000 km.

Trans
Aixecar-los a laltura adequada.

Aixec
Com sho van fer, els egipcis, per dur a terme aques
aquestes tasques tan feixugues sense mquines?
Hi ha diverses teories. La
a ms acceptada diu
que van fer servir el sistema del pla inclinat
per pujar els blocs amb menys
enys esfor.
Tamb van utilitzar palanques
ques i troncs
per aixecar els immensos blocs
i desplaar-los.
132 Les mquines
Pgina 132
UNITAT
FEM MEMRIA
Les mquines
poden ser
simples
complexes
com
com
els engranatges
es mouen segons un
necessiten
moviment rectilini
moviment circular
moviment alternatiu
energia
els motors
que poden ser
la
la
la
el
el
palanca
politja
roda
pla inclinat
caragol
elctrics
de combusti
que pot ser
energia muscular
energia elctrica


estructurar els conceptes apresos. Tamb podeu
demanar-los que les complementin amb fotografies o
dibuixos que exemplifiquin cada categoria i amb textos
Les mquines 133
Pgina 133
Tercer Curs
UNITAT 10: INVESTIGUEM EL PASSAT
UNITAT
10
Investiguem el passat
Podeu comenar la unitat mostrant una fotografia

antiga de la vostra escola o la vostra ciutat i comentar
amb els alumnes quins canvis hi veuen.
Demaneu-los que responguin les preguntes de
lapartat Qu en saps? i fixeu-vos en quin record
tenen del seu passat, de la seva famlia i de la seva
ciutat.
SABRS:
! I! dentificarr
les
tiques
caracterstiques
apa
de cada etapa
de la vida.
!A
! nalitzar els
erts
canvis soferts
itori
en el territori
el temps.
mps.
al llarg del
Podeu preguntar-los tamb quin sentiment tenen

respecte a fer-se grans: si en tenen ganes, si els fa
mandra tenir ms responsabilitats
Qu en saps?
!S
! aps quan vas comenar a caminar?
!Q
! ui sn els pares dels teus pares?
!S
! aps com era la teva poblaci a lpoca dels
teus avis?
134
Pgina 134
Pregunteu als alumnes quins canvis han viscut

des que van nixer: canvi descola, canvi de casa,
augment de la famlia amb germans, i com shi van
adaptar.
El pas del temps

Casa teva era molt diferent abans que tu nasquessis.
uessis.
A la teva habitaci no hi havia el teu llit, ni la teva roba,
ni les teves joguines.
Parleu sobre lactitud positiva que cal per adaptarse als canvis i sobre la necessitat dafrontar-los
daquesta manera, ja que es produeixen durant tota
la vida.
Daqu a uns quants anys, la teva habitaci tamb ser

diferent: els psters de la paret, els llibres, la roba de
larmari seran diferents, i les teves coses tamb hauran
canviat.
Lescola potser no era com s ara, abans que tu nas
nasquessis. Era ms vella o ms nova, hi havia altres mesmes
tres, els nens i nenes jugaven al pati a altres jocs,
cs, etc.
La poblaci on vius tamb era diferent. Segurament
ament era
ms petita, amb menys cases i menys habitants.
El pas del temps, doncs, fa que hi hagi canvis. La gent,
les cases, els carrers, tot canvia amb el temps. Alguns
lguns
canvis sesdevenen molt rpid, com quan construeixen
rueixen
una escola nova. Daltres passen ms a poc a poc,
com quan et fas gran de mica en mica.
El pas del temps
canvia les persones.
El pas del temps

canvia el paisatge.
Investiguem el passat 135
Pgina 135
Tercer Curs
Proposeu als alumnes que portin a classe tres fotografies
de tres moments de la seva vida: poc desprs de
nixer, als 3-4 anys i una de recent. Feu que es
fixin en els canvis i que omplin una taula com aquesta:
Les etapes de la vida

Infncia
Des que naixem fins que tenim aproximadament 11 o 12
anys, diem que estem en letapa de la infncia.
En aquest perode, el nostre cos creix i aprenem a fer moltes coses tots sols.
Recorda
s Quan tenies un any, vas
aprendre a caminar.
s Quan tenies dos anys, vas
aprendre a parlar.
s Quan tenies tres anys,
vas aprendre a anar al lavabo tot sol.
s Quan tenies quatre anys,
vas aprendre a vestir-te
sol.
s Quan tenies cinc anys, vas
aprendre a llegir.
s Quan tenies sis anys, vas
aprendre a escriure.
s Ara que aviat fars vuit
anys, aprendrs a multiplicar.
edat
canvis fsics
dies
3 kg
50 cm
ros
Noms plorava,
menjava i dormia.
4 anys
ms alt
ms gras
ms ros
...
Ja sabia caminar.
Ja sabia parlar.
Ja sabia vestir-me.
Ja sabia...
8 anys
...
...
Cada dia que passa, ens fem grans i aprenem coses noves.
Adolescncia i joventut
A partir dels 11 o 12 anys i fins als 15 o 16, el nostre cos
fa un gran canvi: als nois, sels desenvolupen els msculs,
sels eixampla lesquena, els surt pl a les aixelles, a la
barba, al pit i al pubis, i la veu es fa ms greu. A les noies,
sels desenvolupen els pits, sels eixamplen els malucs, i els
surt pl al pubis i a les aixelles.
Aquest perode de grans canvis fsics i de carcter s
ladolescncia. Letapa que va de ladolescncia a la maduresa sanomena joventut.
canvis dautonomia
En ladolescncia,
el nostre cos canvia.
136 Investiguem el passat
Pgina 136
UNITAT
10
Maduresa
Letapa ms llarga de la vida duna persona s la
maduresa, que ve desprs de la joventut. Podem dir
que comena un cop acabada la formaci professional o universitria i que acaba al voltant dels 65 anys.
En aquesta etapa, les persones assumeixen les responsabilitats laborals, personals i socials que marcaran la seva vida. s el perode en qu sinicia i es
desenvolupa la vida professional. s una poca de
maduraci i creixement autnom. Moltes persones
troben parella i tenen fills, s a dir, formen una famlia.
Molts adults formen

la seva prpia famlia.
Vellesa
La vellesa sinicia cap als 65 anys i s lltima etapa
de la vida. La majoria de les persones deixen de treballar en la seva professi, s a dir, es jubilen.
En aquest perode solen aparixer alguns problemes
de salut: prdua de visi i daudici, dagilitat de
laparell locomotor, de memria, etc.
Lexperincia acumulada durant tota la vida fa que la
gent gran spiga moltes coses. Per aix s interessant
escoltar la i aprendre del que ens explica.
escoltar-
s molt interessant que, a partir de les activitats que

es proposen, els alumnes escoltin els seus avis per
saber com va ser la seva infncia. Aix els pot ajudar
en un doble sentit: duna banda, els pot fer conixer la histria del nostre pas a partir de lexperincia
duna persona molt propera a ells; de laltra, potser
la ms important, pot reforar lestima i el respecte
pels avis, grcies a una millor coneixena de les seves
vivncies.
En podem aprendre molt,

dels avis.
Recorda
Les etapes de la vida sn la infantesa, ladolescncia, la joventut,
la maduresa i la vellesa.
Solucionari:
1 Pregunta als avis a qu jugaven quan eren petits, i escriu-ho en la llibreta.

2 Pregunta als avis com era la seva escola, i escriu-ho en la llibreta.
3 Demana als avis que texpliquin un fet histric que hagin viscut i explical als teus
companys i companyes.
1.
2.
3.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Pgina 137
Tercer Curs
Les famlies tenen histria

Quan vas nixer, vas entrar a formar part de la teva famlia,
juntament amb els teus pares i, si en tens, els teus germans.
Aquest s el vostre nucli familiar. Abans, els teus pares ja
en tenien un, format pels seus pares i germans.
Recorda
s Els pares del pare sn els
teus avis paterns.
s Els pares de la mare sn
els teus avis materns.
s Els germans dels pares sn
els teus oncles i ties.
s Els fills dels germans dels
pares sn els teus cosins.
s Els pares dels avis sn els
teus besavis.
Diem que totes les persones que tenen un parentiu com

pertanyen a la mateixa famlia. Observa larbre genealgic
daquesta famlia:
Montserrat
Enric
Miquel
Eullia
Eull
avis paterns
Arnau
Maria
avis materns
Investiga
Laura
Alguns carrers, places i

altres espais pblics tenen
nom de persones illustres.
En les plaques sindica lany
de naixement i el de mort.
Pere
Marta
Mart
tia
oncle
Berta
pare
Guillem
cosina
mare
tia
Aquesta pgina cont larbre genealgic dun tipus

de famlia. Sabem que la realitat s molt ms diversa
i per aix s convenient que informeu els alumnes
que hi ha moltes famlies diferents: nens i nenes que
tenen ms dun pare o mare perqu els pares shan
separat i desprs han trobat una nova parella; alguns
que es troben, de cop, amb germans grans; daltres
que tenen germans adoptats
Pot ser una bona idea demanar-los que investiguin
el nom del seu carrer: si fa referncia a alg conegut,
si s el nom duna ciutat, si s un nom de carrer que
podem trobar en altres ciutats
oncle
Clara
cosina
cos
Joana
Un arbre genealgic s una

representaci de tots els
ascendents i descendents
duna famlia o duna persona.
Pgina 138
UNITAT
10
Fa bastants anys, sobretot en zones
rurals, els avis, els pares i els fills convivien en una mateixa casa, que sovint era
ms gran que els pisos actuals.
Avui dia, el ms habitual s que, en un

mateix habitatge, convisquin noms pares
i fills. De vegades, noms un dels pares
viu amb els fills. Aquest s el cas de les
famlies monoparentals. En la societat
actual tamb hi ha famlies reconstitudes
desprs duna separaci o dun divorci.
La famlia ens ajuda a crixer en tots els
aspectes.
Tots tenim la necessitat de ser estimats i atesos per la nostra famlia.
1.
Com es diu lavi matern de la Joana?

Quina relaci familiar hi ha entre en Pere i la Clara?
I entre en Guillem i la Berta?
I entre la Joana i la Clara?
I entre la Laura i en Guillem?
2 Copia les frases segents en la llibreta i completa-les:
a
b
c
d
e
El pare del teu pare s el teu

.
.
El germ de la teva mare s el teu
.
La mare de la teva mare s la teva
.
La germana del teu pare s la teva
La filla de la teva tia i del teu oncle s la teva
2.
.
Pgina 139
Solucionari:
1 Observa larbre genealgic de la pgina 138 i respon:
a
b
c
d
e
Abans de la lectura de la pgina, demaneu als

alumnes que expliquin qu veuen a les fotografies.
Podeu fer-los preguntes com aquestes:
a Enric.
b Pare-filla.
c Germans.
d
e Tia-nebot.
a Avi.
b
c via.
d Tia.
e
Tercer Curs

carrer dArag, a lEixample barcelon, i feu que es
fixin en els aspectes segents:
El lloc on vius t histria

Amb el pas del temps, el nostre carrer, el nostre barri i la
nostra poblaci canvien. Sadapten a les necessitats de
les persones que hi vivim i sn escenari de la nostra vida
quotidiana.
Els carrers canvien

El tipus dedificis i el mobiliari urb ens donen molta informaci sobre la histria dun carrer. Observant tots aquests
elements amb atenci la podem reconstruir.
abans
calada coberta
de pedres
o llambordes
cotxes i carros
Per qu?
alt o ms baix? T ms finestres o menys?
Intenteu que, entre tots, trobin lexplicaci als canvis

que hi observen.
edifici antic
ara
cotxes, bicicletes
i motos, mitjans
de transport actuals
calada coberta
dasfalt
edifici modern
Pgina 140
UNITAT
10
Les poblacions canvien
Els pobles i ciutats canvien amb el pas dels anys. Alguns edificis antics sn enderrocats o remodelats, i tamb sen construeixen de nous. A ms, nhi ha daltres que ara sutilitzen per
a funcions diferents que abans.
abans
ara
Actualment, els carrers sn ms amples i sasfalten. Tamb la

forma dels bancs, les bsties i els fanals canvia.
es fixin en els aspectes segents:

qu?
qu?

foto i la segona?
Intenteu que, entre tots, trobin lexplicaci als canvis

que hi observen.
fanal de fa ms de cent anys
fanal actual
Solucionari:
1 En grups, busqueu fotografies antigues de la vostra poblaci i esbrineu a quin lloc
actual corresponen. Desprs, feu un petita exposici sobre els aspectes que han
canviat ms i els que no han canviat tant.
1.
Resposta oberta.
Pgina 141
Tercer Curs
Podeu preguntar als nens i nenes si han vist mai una
rierada, un temporal martim o una gran tempesta i
que expliquin si shan adonat de com ha canviat el
paisatge.
El pas del temps en el paisatge

El paisatge natural i el paisatge urb canvien cada dia
que passa, tot i que sovint ho fan tan lentament que no
ens nadonem.
Hi ha accions, per, que fan que el paisatge es modifiqui
de manera rpida. Segons quin sigui lorigen del canvi,
parlem de canvis naturals i de canvis artificials.
volc en erupci
Canvis naturals
Sn els que es produeixen per causes naturals.
Per exemple, quan hi ha un terratrmol, un volc entra
en erupci, hi ha una rierada o un hurac, el paisatge
es modifica.
Aquests canvis afecten ms o menys lequilibri natural
que hi ha entre els ssers vius, per a poc a poc la natura es recupera i torna al seu estat inicial.
inundaci
Els podeu explicar que la majoria dels canvis sn tan

lents que no en som conscients. Per adonar-nos-en,
necessitarem dues fotografies com les de la pgina
anterior, fetes al mateix lloc i amb un centenar danys
de diferncia.

alumnes i pregunteu-los quins canvis shan produt
en el paisatge en cada cas.
Canvis artificials
Sn els que es deuen a la influncia de lsser hum
en la natura.
Quan es construeixen cases o carreteres en una zona
natural, es talen els arbres dels boscos, sembruten les
aiges dels rius i dels mars, es llancen gasos txics a
latmosfera i saboquen deixalles fora dels espais destinats a fer-ho, el paisatge es modifica de manera important.
gratacels
Els canvis artificials posen en perill lequilibri natural que

hi ha entre els ssers vius.
Cal que en siguem conscients i anem molt amb compte
amb totes aquestes accions, perqu potser el mal que li
farem al planeta no tindr remei.
abocador
Pgina 142
UNITAT
10
Fixat b com ha canviat lsser hum aquests
uests paisatges:
Demaneu als alumnes que aportin idees que puguin

afavorir un desemvolupament sostenible.
Solucionari:
1.
En general, el desenvolupament econmic dun pas s

beneficis per a la majoria de les persones que hi viuen: els
desplaaments sn ms rpids, leconomia de la gent millora, podem anar de vacances a la platja, etc.
Sovint, per, hi ha modificacions que sn molt perjudicials
per a la natura: desapareixen espcies danimals i plantes,
sembruten les aiges, augmenta la contaminaci de laire i
tamb la concentraci de residus, etc.
Cal que tinguem cura de la natura i procurem que el desenvolupament actual no deixi el planeta Terra sense recursos
naturals en el futur. Daix sen diu desenvolupament sostenible.
Sabies que...
La Cimera de la Terra de
Rio de Janeiro, celebrada lany 1992 i en qu
van participar representants de 179 pasos, va
significar una fita destacada en la conscienciaci de la necessitat
de controlar lexplotaci
dels recursos naturals.
2.
a Natural.
b Natural.
c Artificial.
d Natural i artificial.
Resposta oberta.
1 Classifica aquests canvis segons que siguin naturals o artificials:
a
b
c
d
inundaci de terrenys
ensorrament dun edifici a causa dun terratrmol
contaminaci dels rius
extinci despcies animals
2 Fixat en els dibuixos daquesta pgina i pensa com hauria dhaver estat el des-
envolupament del territori perqu afects lequilibri natural al mnim possible.
Pgina 143
Tercer Curs
Demaneu als alumnes procedents daltres pasos (si
en teniu) que expliquin als companys com era la seva
escola: si tenien llibres, si tenien molts mestres, si hi
havia menjador, si hi anaven cada dia, quines llenges
aprenien
NOSALTRES I LENTORN
Leducaci, un dret de tots

els nens i nenes
Lany 1959, lAssemblea General de les Nacions Unides
acord per a tots els nens i nenes del mn uns mateixos
drets bsics. En destaquem aquests:
1
Tenir una famlia.
Tenir un lloc digne per viure.
Rebre una alimentaci adequada.
No ser discriminats per qestions de cultura, religi

o raa.
Gaudir de latenci mdica necessria.
Podeu comentar les semblances i les diferncies entre

les tres escoles que es veuen a les fotografies.
escola en el Tercer Mn
6 Rebre una educaci bsica.

Malauradament, no tots els nens i nenes del mn tenen
assegurats aquests drets.
Leducaci s molt important perqu els infants adquireixin
els coneixements i desenvolupin les habilitats que els permetran, dadults, tenir un vida digna i plena. Sense educaci, tindrien menys oportunitats. Leducaci s un dret
que no sexerceix de la mateixa manera en tots els pasos
del mn.
escola a Catalunya
Sabies que...
La UNICEF s lagncia de les Nacions Unides que t com
a objectiu garantir el compliment dels drets de la infncia
definits per un tractat internacional, la Convenci sobre
els Drets del Nen.
escola a Anglaterra
Pgina 144
UNITAT
10
de pasos subdesenvolupats, que elaboren productes

per als pasos occidentals.
Lalfabetitzaci s laprenentatge de la lectura i lescriptura. Hi ha una gran diferncia entre el nombre de gent
alfabetitzada als pasos desenvolupats i als pasos en vies
de desenvolupament.
Fa anys, no tothom estava alfabetitzat a Catalunya, perqu
encara no era un pas totalment desenvolupat. Avui dia,
la situaci ha canviat i podem dir que gaireb tota la poblaci sap llegir i escriure.
Actualment es parla dun nou tipus dalfabetitzaci. s
lalfabetitzaci digital o el domini de ls de les noves
tecnologies. La informtica i altres tecnologies formen part
de la nostra vida quotidiana i, per tant, s necessari aprendre a utilitzar-les correctament.
Pregunteu als alumnes si creuen que s important

aprendre a llegir i a escriure, i per qu.
Saber utilitzar les noves

tecnologies s gaireb
tan important com saber
llegir i escriure.
Per qu creus que s imprescindible leducaci?
Observa el mapa i indica-hi en quines zones del mn hi ha menys nens i nenes que
poden anar a lescola. En aquests pasos, els infants sovint han de treballar. Qu opines daquesta situaci?
Nens i nenes escolaritzats al mn:
! !9 de cada 10
! !6-7 de cada 10
! !menys de la meitat
! !no hi ha dades disponibles
Feu-los veure que prohibir el treball infantil (sense

cap ms mesura) tampoc no s una soluci, perqu
moltes famlies depenen dels ingressos dels fills per
poder menjar.
Solucionari:
1.
2.
Perqu ens prepara per al futur i ens transmet

valors i el llegat dels nostres avantpassats.
Resposta oberta.
Font: Base mundial de dades

de la UNICEF, 2007, i Institut
dEstadstiques de la UNESCO.
Pgina 145
Tercer Curs
Podeu comenar preguntant si coneixen casos
concrets dedificis restaurats; en cas afirmatiu, fer
que ho expliquin a classe. Quina mena dedificis es
restauren?
PER SABER-NE MS
La restauraci
Amb el pas del temps, els edificis, els mobles i molts altres
objectes es fan malb. Els restauradors sn persones
que treballen perqu tots aquests elements recuperin
lestat de quan eren nous.
Sabies que...
Els antiquaris sn persones que es dediquen a
comprar i vendre mobles i
altres objectes antics.
Es pot restaurar un moble antic, un llibre o la faana duna

catedral.
Els brocanters sn antiquaris que compren i venen

objectes que tenen menys
de cent anys.
Per aconseguir que all que sest restaurant recuperi els

colors i les qualitats que tenia quan el van fer, shan dutilitzar
les tcniques i els estris adequats en cada cas.
Quan es restauren edificis, es pot fer de dues maneres:
1
Recuperar laspecte original, de manera que no

sigui possible reconixer quines sn les parts antigues i quines les noves.
Indicar molt clarament quines sn les parts noves,

sovint amb material de diferent color, per evitar que
es pugui confondre loriginal amb la part restaurada.
Al lloc on hi ha aquest arc, nhi havia un

altre. Formava part dun aqeducte rom.
Loriginal va desaparixer, i aquest es va
construir fa pocs anys. A primera vista s
difcil saber si s original o no.
Les parts de color

rosa no es van
construir amb
ledifici original, sin
que sn el resultat
duna restauraci.
s molt fcil
reconixer qu s
nou i qu s antic.
Pgina 146
UNITAT
10
FEM MEMRIA
El pas del temps

canvia
les persones
infncia
adolescncia i joventut
el lloc on vius
els paisatges
maduresa
vellesa
que poden experimentar
canvis naturals
canvis artificials
terratrmol
volc en erupci
rierada, etc.
construcci de carreteres
construcci dedificis
tala darbres, etc.

Una activitat complementria podria ser buidar algunes de les caselles perqu les omplin els alumnes
un cop hagin estudiat la unitat. Aix els pot ajudar a
estructurar els conceptes apresos. Tamb podeu demanar-los que les complementin, tant amb fotografies
i dibuixos com amb text.
Copia en la teva llibreta aquest text i completal:

El pas del
fa que canvin les
, el
i els
Pgina 147
Tercer Curs
UNITAT 11: EN LPOCA DE...
Feu-los observar la fotografia i, a continuaci, plantegeu-los les preguntes de lapartat Qu en saps?, que
us servir davaluaci inicial.
UNITAT
11
En lpoca de...
Podeu iniciar un debat fent que expliquin de quin pas

provenen
SABRS:
Identificar
els elements
de la Histria.
Reconixer i situar
alguns dels seus
protagonistes.
Qu necessites
per explicar
la teva histria.
Qu en saps?
Saps la histri
hi
histria de la teva famlia?
Qui te
e lh
lha exp
explicat?
Has visita
visitat
isitat mai un museu dhistria?
Qu hii has apr
aprs?
148
Pgina 148
Parlem dHistria i histries
Sabies que...
La Histria s el conjunt dels esdeveniments que han

passat i continuen passant al mn. Els podem conixer
grcies a documents (textos, pintures, cartells, fotografies, etc.) i testimonis que ens expliquen qu va passar
i com. Aquests esdeveniments tenen persones com a
protagonistes.
lloc: pavell Mies
van der Rohe,
a Barcelona
Els historiadors utilitzen diferents materials (fotografies,

llibres, testimonis, etc.), que
sn les fonts histriques.
protagonistes: el rei Alfons XIII

i altres personalitats del moment
Desprs de fer una lectura en grup del text daquesta

pgina, en qu sintrodueix la Histria, podeu fer
preguntes com aquestes:
Tamb els podeu demanar quins documents tenen

fet: inauguraci de lExposici

Internacional de 1929
Nosaltres tenim tamb una histria prpia, formada per tot
all que ens ha passat i les persones que hem conegut.
lloc: delta
de lEbre
protagonistes: la meva
famlia
Com a activitat, els podeu demanar una fotografia

dun moment important del seu passat: quan van fer
un viatge amb la seva famlia, quan van conixer un
bon amic o amiga La podeu enganxar en un full i
descriuren el lloc, els protagonistes i lesdeveniment.
fet: excursi amb bicicleta,

a lestiu del 2008
En lpoca de... 149
Pgina 149
Tercer Curs
Abans de fer la lectura, demaneu-los que portin

Histria. Han de portar una fitxa amb el nom del
descobridor, linvent, les seves aplicacions i com va
canviar la vida de la gent.
Els protagonistes
de la Histria
Les persones som els protagonistes de la
Histria. Nhi ha que, amb les seves accions, la
manera de pensar, els descobriments que han
fet, la seva feina i el que han escrit, han canviat
el curs dels esdeveniments.
el foc
Els inventors i els descobridors sn protagonistes importants perqu, en molts casos,

van millorar la nostra forma de vida:
1
Els ssers humans que van descobrir el

foc vvan fer que canvis la forma de vida
en la prehistria. Des daquell moment
es van poder escalfar quan feia fred
i tamb van poder coure els aliments.
Al fifinal de lpoca medieval,

Gutenberg va inventar la impremta. A
partir daquell moment ja no calia que
els llibres sescrivissin a m. Va ser tan
important, que es considerava linici de
lpoca moderna.
la impremta
A partir daqu, podeu fer la lectura destacant que tots

som els protagonistes de la Histria. Podeu completar
la feina preparant un mural que reculli tots els invents.
Una pregunta per generar debat pot ser: Tots els
invents ens han servit per millorar la nostra vida?
lelectricitat
En lpoca contempornia es van

descobrir aplicacions de lelectricitat,
amb la qual funcionen moltes mquines.
En lpoca actual sha inventat
Internet, que ha perms que
la informaci arribi a tot arreu.
Daquests i de molts altres fets hi ha protagonistes annims i tamb nhi ha de coneguts.
Internet
150 En lpoca de...
Pgina 150
UNITAT
11
Agrupem els protagonistes

Les persones que han canviat el curs de la Histria
amb les seves accions, podem agrupar-les en diferents mbits:
mbit poltic
mbit poltic. Hi trobem les persones que gover

governen, com reis i reines, presidents i presidentes,
i altres dirigents.
mbit religis. Hi trobem les persones que han
liderat les diferents religions que es practiquen
arreu del mn. Al llarg de la Histria, la religi cristiana ha tingut molta influncia en el territori catal.
Hi ha molts edificis (esglsies, ermites, convents,
monestirs, etc.) que ens permeten veure aquesta
influncia i resseguir-la al llarg del temps.
mbit
religis
Desprs de la lectura (primer individual i desprs

collectiva, per torns), demaneu-los que facin una llista
dels protagonistes de la Histria que ells coneguin i

Abans de comenar lactivitat, feu que busquin en el

diccionari la paraula mbit per comprendre aquest
terme i poder-ne relacionar el significat amb el
contingut de la pgina.
mbit cultural. Hi trobem escriptors, pintors, arquitectes, historiadors, msics, etc., que ens han
deixat les seves obres.
mbit social. Hi trobem les persones que promouen canvis de tipus social, com la millora de les
condicions de treball, la lluita pels drets humans
o la conservaci del medi ambient, i tamb les que
tenen cura daltres persones.
mbit econmic i industrial. Hi trobem les persones que han creat tot tipus dempreses i els
treballadors que les han fet funcionar.
mbit
cultural
mbit social
Solucionari:
mbit
econmic
i industrial
Pensa altres invents que hagin millorat la qualitat de vida de lsser hum.
Investiga qui va ser Marie Curie. Per qu s una protagonista de la Histria?
En lpoca de... 151
Pgina 151
1.
Resposta oberta. Exemples: nevera, televisi,

vacunes.
2.
Marie Curie va ser una investigadora (fsica i

qumica) pionera en el camp de la radioactivitat
i la primera persona a aconseguir dos premis
Nobel.
Tercer Curs
Abans de fer aquesta sessi, els podeu demanar que
portin tres fotografies dels moments ms importants
de la seva vida.
La histria de cadasc
Si fas un reps de la teva vida, on tu ets el protagonista, hi trobars fets, llocs, persones i documents. Amb tots
aquests elements podrs construir la teva histria des que
vas nixer fins ara, explicar-la i ordenar-la.
Llegiu el text i, a continuaci, feu que cadasc tri una

Abans de la lectura, demaneu-los que busquin
informaci sobre la famlia Viladomiu, que vivia a la

respondre aquestes preguntes:
Els fets ms desta

destacats: el dia que vas nixer, el dia que
vas aprendre a caminar o el dia que vas aprendre a llegir.
Les persones ms importants: els pares, els avis, els
oncles, els cosins i els amics.
Els documents que conserves: fotografies, joguines, lbums descola, etc.
Finalment, podeu fer a la pissarra un resum amb les

idees ms importants:
El que than explicat: contes i histries.

152 En lpoca de...
Pgina 152
UNITAT

ronella.
per moure les mquines.
11
Podeu aprofitar per introduir el concepte de Revoluci
En lpoca dels Viladomiu

Fa ms de cent anys, la famlia Viladomiu va fundar la
colnia de Viladomiu Nou, on van construir una fbrica
de teixits. Era a la vora del Llobregat, a prop de Gironella,
i aprofitava la fora de laigua per fer moure les mquines.
colnia txtil de Viladomiu Nou
Sabies que...
La mquina de vapor funciona amb la fora del vapor daigua. Per la seva
capacitat de crear energia, es va comenar a
emprar en totes les
indstries i tamb en el
transport, per exemple en
trens i vaixells.
Per completar el treball daquesta pgina, podeu fer

una visita a una de les colnies txtils del Llobregat.
En aquesta pgina web trobareu tota la informaci
Lenergia dels animals de

tir i lenergia de laigua
van anar deixant pas a
aquest nou invent.
Formes de treballar i viure:

les colnies txtils
En aquell temps es van construir moltes altres colnies
txtils al costat del Llobregat. Estaven allades de les
localitats ms properes, i per aix funcionaven com petits
pobles, amb tot el necessari per viure. A partir de ledifici
de la fbrica, sagrupaven els habitatges per als treballadors, lesglsia, lescola, lateneu, la cooperativa, la carnisseria, la sastreria, el teatre, la fonda, el camp de futbol,
etc. Aquella poca va ser la de larribada de la Revoluci
Industrial a Catalunya.
Solucionari:
1
Hi ha alguna fbrica antiga a prop de la teva localitat? Escriu en la llibreta tot el

que en spigues: el nom, a qu es dedica, si hi treballa molta gent...
1. Resposta oberta.
En lpoca de... 153
Pgina 153
Tercer Curs
Desprs duna lectura collectiva, els podeu proposar
aquesta activitat:
Les parts duna colnia txtil
Les colnies txtils sorganitzaven com si fossin pobles,
amb tots els serveis necessaris per viure-hi.
Sabies que...
En totes les colnies hi havia dues parts diferenciades: la

zona de treball (la fbrica) i la zona per viure-hi (habitatges, serveis i equipaments per als treballadors).
Leconomat era el supermercat, on els treballadors

de la fbrica podien comprar ms b de preu.
Ms enll daquesta estructura, totes les colnies eren

diferents: sen construen de ms grans i de ms petites,
amb ms serveis o menys i amb diferents tipus de cases.
escola

copiar el dibuix de les parts duna colnia txtil, i en
Desprs de completar el dibuix, feu que sadonin que

els treballadors tenien tot el necessari per viure dins
del recinte de la colnia. Aquesta era una forma de
tenir els treballadors controlats i evitar que marxessin.
esglsia
casa del propietari

de la colnia
carnisseria
cases per
als treballadors
economat
teatre
fbrica
Dins de la colnia, els treballadors tenien tot el necessari per viure.
154 En lpoca de...
Feu una lectura collectiva, per torns, i expliqueu

qu volen dir els aspectes segents, tot posant-ne
exemples de cadascun:
Pgina 154
UNITAT
11
La vida en una colnia txtil
La colnia de Viladomiu Nou va crixer en pocs anys.
De mica en mica, les persones que hi vivien van anar
associant-se i organitzant activitats culturals, religioses
i esportives.
En sn un exemple les representacions teatrals, la celebraci de la festa major o les caramelles.
s.
Sabies que...
Els nens daquestes colnies
txtils tamb treballaven a
la fbrica. Famlies senceres
feien els torns per guanyarse el sou.
treballadores en una fbrica txtil
Esbrina si algun avantpassat teu va treballar en una fbrica (pots preguntar-ho

als avis). Desprs, si s el cas, troba la informaci indicada.
a De qu era la fbrica?
b A quina edat hi va comenar a treballar?
c Quantes hores hi treballava?
d Quin tipus de feina hi feia?
Un cop recollides les dades, prepara una petita exposici per als companys i companyes.
Feu que observin amb atenci les fotografies abans

de comenar a llegir, i demaneu-los que expliquin qu
coses els sorprenen ms:
treba
treballadors
de totes les edats
duna fbrica txtil
A partir daqu podeu plantejar quina era la situaci
los veure que aquesta situaci la viuen ara altres

nens i nenes de pasos subdesenvolupats, que
tamb treballen en fbriques i sota unes condicions

explotaci infantil.
Solucionari:
En lpoca de... 155
Pgina 155
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
Tercer Curs
Desprs de llegir el text, feu un esquema amb les
maneu-los que us diguin quins edificis coneixen i si

Lart i la cultura
En la mateixa poca en qu els Viladomiu construen les
seves fbriques i posaven a prova les colnies com a model
dorganitzaci per viure-hi, Antoni Gaud posava en prctica
una nova manera de fer arquitectura.
Antoni Gaud
barana de ferro i fusta
El sistema de treball de Gaud consistia a dissenyar les

estructures dels seus edificis i, tamb, la resta delements
que en formaven part.

llibre, o altres que tingueu, amb formes que es puguin
identificar en la natura.
Prenia com a models la natura i la tradici.

La natura crea formes amb lobjectiu dacomplir una
funci. Desprs dobservar-la acuradament, Gaud va
dissenyar les estructures i els elements decoratius dels
seus edificis.
La tradici en arquitectura feia que cada arquitecte
collabors amb un equip dartesans, cadascun dells
especialitzat en el treball dun material (la cermica, el
ferro, la fusta, el guix, la pedra, el vidre, etc.).
La cermica sutilitzava
per decorar parets,
bancs, etc.
El ferro es treballava
en portes i balcons.
El sostre de les escoles

provisionals de la Sagrada
Famlia tenia una forma
que evitava que laigua
de la pluja shi estanqus.
La fusta servia
per fer mobles.
156 En lpoca de...
Pgina 156
UNITAT
11
El modernisme
i els modernistes
Antoni Gaud s un dels principals arquitectes
del modernisme, un corrent artstic que es
va desenvolupar a Catalunya cap al final del
segle XIX i comenament del XX.
Hospital de Sant Pau
La naturalesa i el moviment van ser les principals referncies de les seves obres (edificis,
escultures, pintures, cartells, etc.).
Llus Domnech i Montaner s un altre
dels arquitectes ms importants del modernisme. Va construir, entre altres edificis,
el Palau de la Msica Catalana i lHospital
de Sant Pau.
escultura de Miquel Blay

al Palau de la Msica
Miquel Blay era escultor. Va treballar en

la decoraci de la faana del Palau de la
Msica Catalana.
Ramon Casas era pintor. Molts dels seus
quadres sn retrats o representen situacions de la vida quotidiana. Observant-los,
podem saber com anaven vestides les
persones daquella poca, en quin tipus de
cases vivien, qu hi havia a dins, etc.
Desprs de la lectura, entre tots podeu fer un

esquema amb les principals caracterstiques del
modernisme i els seus representants. Trieu fotografies
de les obres ms significatives, que us serveixin per
exemplificar cada element que decidiu destacar.

arribin a enunciar-ne les caracterstiques.
Podeu trobar fotografies i tota mena dinformaci a

sobre aquest corrent artstic.
Ball de tarda,
de R. Casas
Solucionari:
1
Busca informaci sobre la teva localitat per saber si hi ha algun edifici de lpoca
modernista. En cas que nhi hagi algun, investiga per a qu sutilitzava.
a Quins materials es van usar per a la decoraci?
b Quins elements es feien amb cada material?
1.
Resposta oberta.
En lpoca de... 157
Pgina 157
Tercer Curs
NOSALTRES I LENTORN
Els museus
Un museu s un lloc on es guarden i es mostren
obres dart, objectes antics, vestits, etc.
A ms, a la majoria de museus trobem altres elements que ens donen informaci sobre aquests
objectes. Sn els textos que podem trobar
penjats a les parets, o les fitxes que sovint hi ha
al costat de cada pea. Tamb hi ha eines que
ens ajuden a entendre per a qu servien, qui els
va utilitzar i quan, etc.: sn els audiovisuals, les
maquetes i les fotografies.
El Museu dHistria
de Catalunya
El Museu dHistria de Catalunya explica la histria del nostre pas des de la prehistria fins als
nostres dies. Ocupa un edifici que es va construir fa ms de cent anys: els antics Dipsits
Generals de Comer, a Barcelona.
Sabies que...
A banda de les sales dexposicions,
molts museus tenen tamb altres
espais que amplien les possibilitats
dapropar-nos a all que mostren. Hi
podem trobar:
s La biblioteca, amb llibres especialitzats en lmbit de qu tracta el
museu.
s Lauditori, on es fan concerts, conferncies, cursos, presentacions, etc.
s El centre de documentaci, on es
guarden documents, fotografies, vdeos, etc. referents als objectes que
sexposen a les sales.
s El departament educatiu, on es
preparen tallers per a escolars i famlies.
Desprs de la lectura daquesta doble pgina, els
ms. Feu una petita descripci dels diferents tipus de

sales dexposicions, i tot seguit, expliqueu-los quins
altres espais poden trobar en un museu amplien la
seva tasca de divulgaci de la cultura: biblioteques,
auditoris, centres de documentaci, departaments
educatius Poseu exemples propers de cadascun
dells.
abans
ara
158 En lpoca de...
Pgina 158
UNITAT
11
Com ens hem de comportar en un museu
1
No hem de cridar ni crrer per les sales.
No hem de molestar els altres visitants.
Si seguim una visita guiada, hem datendre less explicacions

i respectar el torn de paraula dels altres membres
mbres del grup.
Quan hi ha baranes que separen els visitants

ants dels objectes
que sexposen, hem de respectar aquest lmit i no seure-hi al
damunt o saltar-hi.
No hem de tocar els objectes exposats.
La pgina parla del comportament que cal tenir en

un museu. Deprs de llegir-la, podeu explicar-los en
quins altres llocs cal aplicar les mateixes normes i per
qu sn necessries. En grups, poden fer cartells que
les recordessin.
6 No hem de recolzar els quaderns al damunt de les vitrines.

7
No hem de menjar ni beure dins de les sales dexposicions.

exposicions.
8 No hem de fer-hi fotografies si no s perms.
Solucionari:
1
Digues qu signifiquen aquests smbols, que trobem a les sales dun museu:
1.
d
En lpoca de... 159
a Silenci.
b No es poden fer fotografies.
c No es pot passar.
d No es pot menjar ni beure.
Pgina 159
Tercer Curs
Desprs de la lectura en qu sexplica qu sn les
llegendes, busqueu, entre tots, una definici. A
continuaci, poseu a prova la comprensi lectora dels
nens i nenes fent-los aquestes preguntes:
PER SABER-NE MS
Qu sn les llegendes?
Les llegendes sn narracions sobre un personatge o un
fet, sovint amb un fons real per que shan anat convertint
tint
en fantstiques a mesura que la gent les ha anat explicant.
ant.
Sn una barreja de realitat i ficci.
pole?
De vegades, les llegendes recorden fets destacats

acats
relacionats amb els nostres avantpassats, mirant
ant de
donar-los importncia i prestigi.
Altres cops, pretenen justificar lorigen dalguns costums i tradicions.
Tamb hi ha llegendes que volen explicar lorigen dalguns elements peculiars del paisatge i de lentorn.
Al llarg del temps, les llegendes shan memoritzat i shan
han
transms de generaci en generaci: de pares a fills i nts.
Aquestes histries formen part de la cultura de cada poble.
ble.
Demaneu-los que expliquin altres llegendes que coneguin, trieu-ne una i illustreu-la.
La llegenda del timbaler del Bruc i la derrota de lexrcit de Napole

Fa uns dos-cents anys, Catalunya estava ocupada per les tropes franceses de Napole. El 6 de juny de 1808, una part de lexrcit francs es va topar amb un grup
de catalans que els van fer front per la collada del Bruc. En aquella poca, lexrcit
de Napole era el ms nombrs i ben organitzat de tot Europa, i tot feia pensar que
el grup no seria un rival important per a ells.
Entre els combatents catalans hi havia un noi molt jove del poble de Santpedor, Isidre
Lluss, que tocava el timbal i que volia participar en la lluita. Com que era massa jove
i lenfrontament era molt perills, el van enviar cap al poble. Per lIsidre no va fer cas
i shi va quedar a prop.
Al cap duna bona estona, els catalans ja estaven gaireb rendits,
ndits, i llavors lIsidre
va comenar a tocar el timbal. El timbaler picava cada vegada ms fort i,
amb lajut de leco que el so del timbal produa en less muntanyes
de Montserrat, els francesos es van pensar que saproximava
mava
un gran exrcit guiat pel soroll de cent timbals. Grcies a aix,
els caps de lexrcit francs van decidir retirar-se.
160 En lpoca de...
Pgina 160
UNITAT
11
FEM MEMRIA
La Histria
sn
la coneixem per
fets
documents
protagonistes
dividits en
nhi ha de diferents
tipus
de diversos mbits
poques
fotografies
llibres
objectes
poltic
religis
cultural
social
econmic i industrial
prehistria
poca medieval
poca moderna
poca contempornia
poca actual
daquest mapa conceptual la podrem aplicar a

Tamb pot ser interessant fer-li un cop dull abans de



demanar-los que les complementin, tant amb imatges
com amb text.
En lpoca de... 161
Pgina 161
Tercer Curs
UNITAT 12: EL SO, EL SOROLL I EL SILENCI
UNITAT
12
El so, el soroll i el silenci
SABRS:
Identificar les fonts

que produeixen
els sons.
Diferenciar les
caracterstiques
dels sons.
Feu que observin la fotografia i intentin explicar quins

sons sentirien si shi trobessin a dins; que descriguin
com serien aquests sons. A continuaci, formuleu-los
les preguntes de lapartat Qu en saps? perqu surtin
totes les possibles fonts de so que shi veuen, com
ara els tambors, el so del foc, la gent que parla
Seria bo que, entre tots, analitzssiu els diferents
sons que han exposat com a resposta a lltima pregunta. Algunes possibles respostes podrien ser: la
sirena duna ambulncia ens avisa que passar una
ambulncia amb un malalt o que el van a recollir, el
timbre de lescola ens diu quan comencem i acabem
les classes
Qu en saps?
Si poguessis sentir els sons daquesta
fotografia, qu sentiries?
Els sons ens comuniquen moltes coses.
El so de la sirena del cotxe de bombers,
per exemple, ens avisa que sha produt
un incendi. En coneixes daltres?
Per ltim, demaneu-los que portin llibres que parlin

sobre instruments, msiques del mn Si algun
nen o nena toca algun instrument, tamb podria ser
interessant que el ports.
162
Pgina 162
Abans de comenar la lectura haureu de tenir un got,

una cullereta i algun instrument de corda. A mesura
que aneu llegint, exemplifiqueu les diferents propostes
de la lectura. Per explicar com es propaguen les ones
del so, els podeu fer pensar en la formaci duns
cercles concntrics quan tiren una pedra a laigua.
Qu s el so?
El so s qualsevol sensaci que rebem a travs del sentit
de loda. Es produeix quan un cos vibra.
Si colpegem un got de vidre amb el dit o fem girar molt de
pressa una corda, sentim un so. El dit fa vibrar el vidre, i la
corda produeix una vibraci en laire. Totes dues vibracions
es transmeten per laire fins que arriben a lorella. s aleshores quan sentim el so.
No podem veure el so, per s que podem observar els
efectes que t.
Per comprovar-ho, fes aquest experiment:
1
Tapa un motlle de llauna buit amb una bossa de

plstic completament estirada i tensa. Pots utilitzar
una goma elstica per tensar-la.
Posa un grapat de caf mlt al damunt.
Agafa una safata metllica i colpeja-la fort amb una

cullera de fusta. Veurs com la safata vibra i fa vibrar
el motlle que hi ha al costat.
Laire transmet les vibracions de la safata fins al motlle,

i les vibracions fan saltar el caf.
En moures, la corda vibra

i produeix un so.
Recorda
El so s qualsevol sensaci que rebem a travs del
sentit de loda i es produeix quan un cos vibra.
Hi ha molts tipus diferents de sons.
Per fer lexperiment que es proposa en aquest apartat

cal preparar el material segent:
- motlle de llauna buit
- paper film o bossa de plstic
- grapat de caf
- safata metllica
- cullerot
Un cop finalitzada lexperincia, pot ser molt
interessant demanar als nens i nenes que dibuixin els
passos proposats i els descriguin.
El so, el soroll i el silenci 163
Pgina 163
Tercer Curs
Feu-los llegir el text en veu baixa i desprs en veu alta,
per torns. A continuaci, proposeu-los que, per grups,
es preparin lexplicaci de cadascun dels conceptes en
negreta i en facin una petita explicaci oral.
El so es mou
El so es mou en ones circulars fins que aquestes arriben a lorella, tal com fa laigua quan tirem una pedra
en un llac. A mesura que avancen, per, les ones van
perdent fora. Per aix, els sons emesos a molta distncia no ens arriben.
Les ones avancen amb rapidesa. Quan troben algun
obstacle, reboten i no poden passar. Per aix, quan
no volem sentir un so li posem obstacles, com tancar
portes o tapar-nos les orelles.
Quan lobstacle es troba molt lluny, les ones sonores
hi reboten i tornen a lorella per segona vegada. s el
que anomenem eco. El pots sentir en una muntanya
o dinss duna
duna sala
sala gran
gr i buida.
El so dins laigua
Loda humana i la daltres
mamfers terrestres est
preparada per captar el so
que es transmet a travs
de laire. En canvi, li costa
molt ms detectar el so a
travs de laigua. Loda de
les balenes i dels dofins, en
canvi, capta els sons que
es produeixen sota laigua.
Si tires una pedra en un llac, en laigua soriginen

unes ones circulars semblants a les que produeix el so.
Podeu preparar un experiment per ajudar a entendre

com es mou el so: ompliu daigua un cubell de recollir
roba de boca gran i tireu-hi pedretes. Tot seguit,
observeu les ones que es dibuixen a la superfcie.
Feu-los pensar en situacions de la vida real en qu
sentim sorolls i en com ens afecten. A partir daqu
podeu fer un debat sobre la necessitat de treballar,
de baixar les escales en silenci i, aix, no molestar els
altres.
Solucionari:
Quins sons acostumes a sentir al llarg del dia?
Per parelles, feu una llista dels sons que recordeu i classifiqueu-los en agradables
i molestos.
164 El so, el soroll i el silenci
1.
2.
Resposta oberta. Exemples: cotxes, televisi,

veus, gent parlant
Resposta oberta.
Pgina 164
UNITAT
12
Com hem vist, el so es transmet a travs de laire,
per tamb ho pot fer travessant cossos slids.
Per comprovar-ho, fes aquest experiment:
Seria interessant que els fssiu dibuixar lexperiment

completant-lo amb un resum que expliqui:
Agafa dos gots de plstic (tamb pots utilitzar d

dos envasos de iogurt, de plstic). Fes
un forat amb unes tisores o un llapis al fons
de cada un dells.
Desprs, agafa un tros de cordill de tres a

cinc metres de llarg i fes passar un extrem
a travs dels forats (procura que el forat
no es deformi). Fes un nus a cada extrem
del cordill perqu no sescapi dins els gots.
Per fer lexperiment que apareix a les fotografies

necessiteu dos gots de plstic o dos recipients de
plstic buits (de iogurt, per exemple), un cordill i unes
tisores.
Agafa un got i demana a un company que

agafi laltre i el tensi al mxim. Desprs,
digues-li que parli dins del got. Qu sents?
Solucionari:
Sabies que...
En el buit no pot haver-hi so, perqu no hi ha res
que el pugui transmetre.
1.
Busca diferents sons a la classe. Com sn? Qu els produeix? Els podem repetir
duna manera idntica?
Sn forts, fluixos, desagradables o agradables.

Resposta oberta. Exemples: nens parlant, llapis
que cau, la finestra que sobre, nens que surten
de laula
Alguns no es poden repetir i altres s.
Pgina 165
Tercer Curs
Una activitat complementria a aquesta doble pgina
pot ser observar les propietats del so a laula de
Msica. Relacioneu el treball de la veu amb diferents
instruments.
Les propietats del so i la veu

No tots els sons sn iguals. Per exemple, la nostra veu
sona diferent de la dels nostres amics. I tamb sona diferent segons que parlem en veu baixa o cridem.
Totes aquestes diferncies estan determinades per les propietats del so: la intensitat, el to i el timbre.
Les busques del rellotge
fan un so fluix.
La intensitat
La diferncia entre un crit i un xiuxiueig s la intensitat.
Segons la intensitat, els sons poden ser fluixos o forts.
El to
Si toques diferents tecles dun piano, sentirs sons que es
diferencien pel to. Segons el to, els sons poden ser aguts
o greus. El to duna nota musical, o dun so s el grau
daltura que t: si s agut, s alt; si s greu, s baix.
El trepant emet
un so fort.
Per sentir tons aguts i greus, pots fer aquesta prctica:

1
Agafa quatre gots o ampolles de vidre de la mateixa

mida. Deixa buit el primer i omple els altres tres
amb diferents quantitats daigua (el tercer, gaireb
ple).
Pica els gots o ampolles amb un llapis i comprova

quin produeix el so ms agut i quin el ms greu.
Feu que classifiquin els sons que senten en diferents

moments de la vida (quan parlen, quan canten, quan
escolten) i que vegin quina de les propietats sonores (el
timbre, el to i la intensitat) els serveix per identificar-los.
Per fer b lexperiment que es proposa en el llibre
necessiteu quatre gots de vidre, un llapis i aigua. s
millor que treballin en grups. Poden posar i treure aigua
dels gots de vidre per identificar les propietats del so.
La sirena del cotxe de

bombers t un so agut.
La sirena dun vaixell

t un so greu.
Pgina 166
UNITAT
12
El timbre
Si tanques els ulls i escoltes les veus dels companys de la
classe, podrs diferenciar qui parla en cada moment. En
podrs identificar les veus, perqu cadascuna delles t
un timbre diferent.
El timbre s la qualitat dun so que ens permet distingir-lo
dun altre so de la mateixa intensitat i el mateix to.
so metllic
Recorda
Les propietats del so sn
la intensitat, el to i el
timbre.
so dol
Un cop acabada la lectura daquesta pgina, pot ser

interessant fer aquest joc: consisteix a tapar els ulls
dun nen o una nena i demanar-li que identifiqui qui
parla. Tamb podeu fer un soroll (obrir, tancar la porta,
obrir una carpeta) perqu identifiqui com es produeix.
Per completar la lectura del segon apartat, els
podeu parlar dels tipus de veus que diferencien els
cantants dpera: tenor, barton, contralt, soprano,
mezzosoprano Podeu utilitzar audicions per intentar
identificar-los i distinguir-los.
La veu
Molts ssers vius emeten sons. Les persones, per exemple, ens comuniquem mitjanant sons que produm grcies
a uns msculs situats a la glotis. Sn les cordes vocals.
Quan parlem o cantem, fem vibrar les cordes vocals.
Produm el so quan laire que surt dels pulmons arriba a
les cordes vocals. La veu s el so que fan les persones o
els animals quan treuen laire fent-lo passar per les cordes
vocals.
Quan cantem, fem vibrar

les cordes vocals.
Solucionari:
1
Per parelles, feu dues llistes dobjectes segons que produeixen sons aguts o sons
greus.
1.
Resposta oberta.
Pgina 167
Tercer Curs
Desprs de fer la lectura, demaneu als nens i nenes
que copin el dibuix i en descriguin cadascuna de les
parts al full, de forma esquemtica.
Les parts de lorella

Orella externa
s la part de lorella que comunica amb lexterior. Est
formada per:
El pavell auditiu, que capta el so.
El conducte auditiu extern, que comunica lexterior
amb el timp. Cont pls i cera, que eviten lentrada
de cossos estranys.
Orella mitjana
Est separada de lorella externa per una membrana
que sanomena timp. Consta de:
El timp, que s una membrana fina que vibra quan
rep sons.
La cadena dossets, que transmeten les vibracions
del timp a lorella interna.
Sabies que...
La cadena dossets que
hi ha a lorella mitjana
est formada pel martell, lenclusa i lestrep.
Aquest ltim s los ms
petit de tot el cos.
El timp protegeix la cadena dossets. Sense aquesta membrana, per exemple,
no ens podrem submergir
dins laigua, perqu la
pressi trencaria aquests
ossets i ja no podrem sentir-hi.
Tamb poden buscar en el diccionari qu volen dir

martell, enclusa i estrep, veure que tenen diversos
significats i escollir el que fa referncia a lrgan de
lorella.
Orella interna
s la part interior de lorella. Es divideix en:
El caragol i els canals semicirculars, que ens ajuden
a mantenir lequilibri.
El nervi auditiu, que porta fins al cervell la informaci
rebuda a lorella.
Recorda
Lorella t tres parts: externa, mitjana i interna.
nervi auditiu
pavell auditiu
caragol
cadena dossets
caden
conducte auditiu
timp
Pgina 168
UNITAT
12
El sentit de loda
Els sentits ens permeten estar en contacte amb lentorn i
relacionar-nos amb altres ssers vius. Sn cinc: loda, la
vista, el gust, lolfacte i el tacte. La informaci que rebem
dels sentits va a parar al cervell, que s lordinador central que guarda i organitza la informaci rebuda i, si cal, en
dna una resposta.
El sentit de loda s el que ens permet sentir els sons
que es produeixen al nostre voltant (gaudir de la msica,
escoltar els altres quan parlen, etc.). Lrgan de loda s
lorella.
Sabies que...
Les persones que no hi
senten o hi senten molt
poc pateixen sordesa. Per
comunicar-se, utilitzen
un sistema de comunicaci visual que sanomena
llenguatge de signes.
Feu un debat sobre els sentits que sutilitzen per

percebre el mn que ens envolta (la vista, loda,
lolfacte, el gust i el tacte). Han dexplicar qu passaria
si algun daquests sentits no el poguessin utilitzar,
amb quines dificultats es trobarien en la vida real, si la
societat est preparada per facilitar la vida daquestes
persones, qu millorarien ells
Si parem atenci al nostre voltant, podrem distingir molts sons diferents.
Solucionari:
1
Relaciona en la llibreta cada part de lorella amb la seva funci:

pavell auditiu
conducte auditiu
timp
cadena dossets
Comunica lexterior amb el timp.

Vibra quan rep sons.
Capta el so.
Transmet les vibracions del timp a lorella interna.
Identifica les fonts de so en el dibuix daquesta pgina.
1. a Pavell auditiu: capta el so.

b
timp.
c Timp: vibra quan rep el so.
d
Pgina 169
2. Gent que parla, nens jugant, cantant, soroll de

cotxes, nen escoltant msica, ocells cantant.
Tercer Curs
La lectura daquest text permet treballar els hbits
higinics que han dadquirir els nens i nenes. Feu que
sadonin de quins hbits han de modificar i per qu,
i de quines sn les possibles conseqncies de les
conductes mal apreses.
Tenim cura de loda i de la veu

Cal tenir cura de loda i de la veu. Per aconseguir-ho,
aqu tens alguns consells:
1
Netejat les orelles sovint, per no utilitzis bastonets de cot fluix.

tonet
No thi fiquis objectes, com ara llapis.
Mantn la rdio i el televisor a un volum mode

erat, no gaire alt.
No abusis dels auriculars per escoltar msica.
Si et banyes, procura no capbussar-te a gaire

profunditat, perqu la pressi de laigua
a et
podria danyar loda.
auca per recordar els hbits que mantenen loda i la

veu en condicions ptimes.
6 Procura no constipar-te. Per aconseguir-ho,

ho,
evita el fred i els canvis de temperatura. Quan
an
ens constipem, la mucositat es diposita als
conductes nasals i auditius. Si no en tenim
nim
la cura adequada, podrem tenir problemess
doda en el futur.
Molts trastorns de la veu, com ara lafonia

nia o la
prdua momentnia de la veu, es poden
en evi
evitar si parlem a poc a poc, sense cridar, i si no
prenem begudes gaire fredes ni tampoc
oc gaire
calentes.
Pgina 170
UNITAT
12
Sons que no podem sentir:
els ultrasons
Loda humana no pot percebre tots els sons. Quan sn
molt aguts o molt greus, som incapaos de sentir-los.
Quan el so s molt i molt agut, parlem dultras. Quan s
molt greu, dinfras.
Alguns animals tenen loda ms sensible i poden sentir
aquests sons, que per a nosaltres sn imperceptibles.
ratpenats
Els ratpenats, per exemple, utilitzen els ultrasons com a

radar, per orientar-se i conixer el seu entorn. Les balenes
fan servir els ultrasons per comunicar-se les unes amb
les altres, a travs de laigua, i els dofins els utilitzen per
detectar les seves preses.
Un cop fetes una lectura individual i una altra de

collectiva, podeu definir tots els conceptes treballats:
ultras, infras, ecolocalitzaci i ecografia.
Desprs en podeu buscar exemples a la vida real,
en altres animals diferents dels que apareixen en la
lectura o en exemples de la seva vida. Els podreu
demanar que portessin una ecografia.
Aquests fenmens es coneixen com a ecolocalitzaci.

Els animals esmentats emeten ones a freqncies altes.
Loda del ratpenat capta aquestes ones quan reboten
en els objectes i, aix, es forma una imatge de lobjecte
que t al davant. Per aix, el ratpenat pot volar a les fosques i es diu que s capa de veure-hi acsticament.
balenes
Lsser hum tamb utilitza els ultrasons amb altres finalitats, com, per exemple, observar imatges internes del cos
mitjanant ecografies.
Aquesta tcnica, i tamb la imatge que sobt amb ella,
sanomena ecografia.
ecografia
Solucionari:
1.
Esmenta cinc bones prctiques per tenir cura de loda.
Netejar les orelles sovint, no introduir objectes

dins lorella, no escoltar msica a un volum
gaire fort, no capbussar-se a grans profunditats
i tenir cura de no constipar-se.
Pgina 171
Tercer Curs
La lectura daquestes dues pgines ha de servir
perqu sadonin del problema que suposa la
contaminaci acstica. Feu una llista dels sorolls que
molesten a casa, al carrer i a lescola i demaneu-los
qu poden fer per millorar aquesta situaci.
NOSALTRES I LENTORN
Contaminaci acstica
Tot i que sovint no en som conscients, en la nostra vida
quotidiana estem envoltats de sons molt diversos.
Alguns daquests sons ens permeten comunicar-nos (la
parla), ens avisen (alg que truca a la porta de casa), ens
alerten dels perills o ens ajuden a fer diagnstics (mal funcionament dun motor).
Entre tots, redacteu un definici de soroll i expliqueu

quins efectes produeix en la salut de les persones.
Nhi ha que ens resulten molestos: sn els sorolls.

Hi ha tres mbits diferenciats pels seus sons:
1
Casa nostra. A casa sentim el soroll dels

electrodomstics, el que ens arriba des del carrer,
el que fan els animals, el de les installacions i el
dels vens, i tamb els que produm nosaltres.
El carrer. El soroll predominant s el del trnsit.

Shi pot afegir el de les sirenes i alarmes, el de les
obres i el dels comeros i espais doci.
Lescola i la feina. Per exemple, el timbre

que indica lhora del pati o el soroll dalgunes
indstries.
Tamb podeu fer cartells que us recordin quins sn els

sorolls que generen contaminaci acstica a lescola.
Quan feu la lectura dels decibels, feu que pensin
diferents exemples de sorolls i comenteu quins sn
perillosos i quins no.
Els sorolls ms forts i continuats poden tenir efectes negatius en la salut de les persones i poden arribar, fins i tot,
a deteriorar el sentit de loda.
Els que sn menys forts, com ara el del trnsit, tot i que
no arriben a danyar el mecanisme auditiu de lsser hum,
ens poden causar sensaci de malestar, fatiga, irritabilitat,
estrs, etc.
Aquests tipus de sons causen contaminaci acstica.
El trnsit, les sirenes de

les ambulncies i el soroll
dels avions quan senlairen
i aterren causen
contaminaci acstica.
Pgina 172
UNITAT
12
Qu podem fer a casa per disminuir
la contaminaci acstica?
1
Mantenir una actitud responsable que eviti els crits

i els cops de porta.
Tenir la rdio i el televisor a un volum moderat.
Fer un bon s dels electrodomstics. Per exemple,

posar la rentadora noms quan s de dia.
Evitar que els gossos i altres animals domstics

facin sorolls molestos per als vens.
Tenir un bon allament en finestres, balcons i altres

obertures a lexterior, per esmorteir al mxim els
sorolls del carrer.
Mesura del so
La unitat per mesurar el so s el decibel (dB). Quan supera els 50 dB, el so es torna
molest, i quan supera els 90 dB, s perills.
font del so
tipus de so
xiuxiueig
esmortet
decibels
30 dB
conversa
lleuger
50 dB
carrer animat
molest
60-70 dB
arrencada dun vehicle
inici de nivell de risc
80-90 dB
taller mecnic
perills
90-100 dB
avi enlairant-se
dolors
120-130 dB
Pgina 173
Tercer Curs
La lectura permet fer un treball dinvestigaci sobre
com es comuniquen els animals. Podeu formar
grups i escollir un animal (gorilla, dof, balena). A
continuaci, feu una llista dels signes, gestos o sons
que poden identificar com a llenguatge.
PER SABER-NE MS
Els animals tamb

es comuniquen
Tot i no ser capaos de parlar, els animals tamb
es comuniquen entre ells per mitj de sons.
Alguns canten, com ara els ocells; uns altres
emeten sorolls o xiulets per atreure el sexe contrari.
Els animals produeixen sons per expressar
coses diferents, com, per exemple:
1
Comunicar on hi ha menjar.
Espantar altres animals.
Apare
Aparellar-se.
Les balenes blanques
Cada tipus danimal emet un so diferent: el cavall

renilla, el bou bramula, la gallina escataina, el llop
udola, el colom parrupa, la serp xiula, la vaca
mugeix, el xai bela, ls esbramega i la granota
rauca.
Les cries reclamen

menjar.
Les balenes blanques es

comuniquen entre elles a travs
dun misteris vocabulari de crits.
Emeten els sons des duna zona
situada a sota dels espiracles, els
orificis que comuniquen laparell
respiratori dalguns animals amb
lexterior.
La majoria dels sons els capten
per mitj de la mandbula inferior.
El tigre rugeix.
174 El so, el soroll i el silenci.
Pgina 174
UNITAT
12
FEM MEMRIA
El so
es propaga
per laire
el rebem
mitjanant
t tres propietats
la intensitat
en
ones circulars
gran velocitat
el to
el timbre
el sentit de loda
que t com a rgan
lorella
que es divideix en
orella externa
orella mitjana
orella interna
pavell auditiu
conducte auditiu extern
timp
cadena dossets
caragol
nervi auditiu

un cop hagin estudiat la unitat. Aix els pot ajudar
demanar-los que les complementin tant amb imatges
com amb text.
Pgina 175
QUADERN DE LALUMNE SOLUCIONARI
Tercer Curs
EL QUE HEM APRS
Pgina 5
1.
cara
cuir cabellut
cap
esquena
pit
bra
tronc
panxa
avantbra
cuixa
extremita
extremitats
cama
peu
2. a agafar coses; b caminar, crrer, etc; c els ossos del crani i de la cara, el cuir cabellut, el nas la boca, etc;
d doblegar la cama, caminar i crrer; e moure, doblegar i girar el cap.
Pgina 6
3. Un conjunt dossos, msculs i articulacions
4. Sostenir la musculatura; mantenir el cos dret; fer possible el moviment; protegir les parts ms delicades de
lorgnisme
5. ossos llargs: tbia, peron, hmer, fmur; ossos curts: costelles, radi, cbit; ossos plans: crani, omplat, clavcula, estern, zona coxal
6. No ens aguantarem, no ens podrem moure i els nostres rgans no estarien protegits
Pgina 7
7. cap: crani; tronc: omplat, clavcula, costelles, estern, columna vertebral; extremitats: tbia, peron,
cbit, fmur
Tercer Curs
8.
crani
cr
s, els podem clasqu pertanyen: cap,
njunt dossos plans

est formada
clavcula
costelles
estern
es
hmer
v
vrtebra
columna
co
vertebral
ve
zona
coxal
ossos: la columna
carrega de sostenir
protegir la medulla
enta-tres vrtebres.
nstituda per dotze
, la clavcula i els
uperiors o inferiors.
stan formades per

ssets de la m. Les
ormades pel fmur,
del peu. Suneixen
omplat
om
radi
cbit
ossets
sets
de la m
fmur
pelvis
pe
r
rtula
tbia
peron
ossets
de peu
del
Pgina 8
9. serveixen per protegir: crani, columna vertebral, costelles; serveixen per sostenir: fmur, clavcula,
peron, cbit, estern, ossets de la m
10. a canell; b turmell; c maluc; d colze; e espatlla.
11. escriu - canell; salta - genoll; llana una pilota amb la m - espatlla; doblega el bra - colze
Pgina 9
12. a ossos, colze, canell, turmell, maluc, genoll; b 600, moviment; c dit, cor
Tercer Curs
13.
frontal
masseter
pectoral
tr
trceps
bceps
b
abdominals
qudriceps
glutis
gl
isquiotibials
be
bessons
Pertany a laparell
Pgina 10
14. Produir el moviment, donar forma i consistncia al cos.
15. a el pes no est ben repartit; b adpta una mala postura del cos; c t el pes mal repartit.
EXPERIMENTA
Pgina 11
Resposta oberta.
Tercer Curs
Pgina 12
1. a Utilitzar els estris correctament
No jugar amb les eines
Seguir les indicacions del mestre/a
Anar amb compte amb els elements que poden punxar
Potser hi haur passos que haur de fer el mestre/a
Altres
b Articulacions
c Portes, finestres
d No podrem obrir-la o tancar-la
e Msculs, ossos
f Flexiona, estn
g Genoll i turmell
2. a Sn ms tous i flexibles; b Tenen 300 ossos; c S, un adult t 206 ossos
POSAT A PROVA
Pgina 13
1. ossos: radi, crani, frontal, fmur, tbia; msculs: bessons, glutis, abdominals; articulacions: canell, genoll, espatlla.
2. a tronc, extremitats i cap; b protegir les parts ms delicades de lorganisme; c portar dues bosses amb
una sola m
Tercer Curs
RECORDA-HO
Pgina 14
1.
El cos hum
est dividit en
cap
tronc
extremitats
que est fformat per
que est format

f
per
que sn
s
pit
panxa
esquena
cara
cuir cabellut
superiors
inferiors
Laparell locomotor
est format per
llargs
ossos
articulacions
que poden ser
que poden ser
curts
plans
mbils
fixes
msculs
Tercer Curs
UNITAT 2 VISC A...
EL QUE HEM APRS
Pgina 15
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
Pgina 16
3. Resposta oberta.
4. 1 zona industrial; 2 camps de conreu; 3 zona residencial; 4 parc; 5 equipament esportiu; 6 esglsia; 7
bosc. Resposta oberta
Pgina 17
4. a ciutats; b pobles
5. Resposta oberta.
Pgina 18
6. Resposta oberta.
7. barri comercial - zona amb botigues i oficines; barri industrial - zona amb fbriques, tallers i magatzems;
barri residencial - zona de cases i blocs de pisos
8. Resposta oberta.
Pgina 19
9. a lloc de pas per on circulen els vehicles i caminen les persones. Sn vies pbliques; b Carrer molt ample
amb un passeig al mig o als laterals; c Via pblica rodona o quadrada envoltada de cases.
10. Resposta oberta.
11.
Tercer Curs
UNITAT 2: LES PLANTES
Pgina 20
12. a Amposta; b Una plana situada al costat de la costa; c Labsncia de corbes de nivell. Noms apareixen
dues petites elevacions a lesquerra del mapa; d LAldea i Camarles; e 1 : 250.000; f 2,5 km; g Amb un
cercle. Segons la dimensi del nucli (de ms gran a ms petit), s un cercle blanc, un cercle negre, un
cercle negre envoltat dun cercle blanc o un cercle negre envoltat dun quadrat.
EXPERIMENTA
Pgina 21
Resposta oberta.
Pgina 22
1. a Indica si podem creuar un carrer; b s el lloc per on han de creuar el carrer el vianants; c s el lloc on cal
tirar les cartes
2. a Pel carril bici; b Depn de per on passi el carril bici i de la normativa municipal, per generalment les
bicicletes han de circular per la calada i, per tant, han de tenir en compte els semfors dels cotxes; c S,
en cas daccident les conseqncies podrien ser molt ms greus que si no en portessis.
POSAT A PROVA
Pgina 23
1. a ciutat; b poble; c ciutat
2. a vorera; b calada; c senyals de circulaci; d carrers, avingudes, places
3.
Tercer Curs
UNITAT 2: LES PLANTES
RECORDA-HO
Pgina 24
1.
Catalunya
est dividida
ivid
en
comarques
que tenen
municipis
formats per
localitats o nuclis de poblaci
que poden ser
pobles
ciutats
amb
amb
pocs habitants
edificis baixos
pocs serveis
molts habitants
edificis alts
molts serveis i bones comunicacions
Tercer Curs
UNITAT 3 ELS ANIMALS
EL QUE HEM APRS
Pgina 25
1. a salvatges, natura; b domstics, persones; c granja, aliments, camp
2. salvatges: ping, crvol, elefant, cangur, hiena; domstics: gat, gos; de granja: conill, ovella, vaca, cavall
3. Resposta oberta.
Pgina 26
4. vermell: taur, salm, sardina, pop taronja: guila, colom, oreneta, pardal, canari verd: pantera, conill,
cavall, vaca, gos, lle, girafa
5. a mico; b esparver; c granota
6. a esquirol; b terrestre
Pgina 27
7. a ovpar; b ovpar; c ovpar; d mamfer; e mamfer; f mamfer; g mamfer; h mamfer; i ovpar
8. sser hum: amb pl, vivpar, terrestre; lle: amb pl, vivpar, terrestre; serp: amb escates, ovpar,
terrestre; granota: ovpar, aqutic, terrestre; guila: amb plomes, ovpar, aeri; llu: amb escates, ovpar,
aqutic; sardina: amb escates, ovpar, aqutic.
Pgina 28
9. a omnvor; b omnvor; c omnvor; d herbvor; e carnvor; f herbvor; g carnvor; h carnvor; i omnvor
Pgina 29
11. herbvor - anmal que salimenta de plantes; ovpar - animal que neix dun ou; aqutic - animal que viu a
laigua; carnvor - animal que salimenta daltres animals; vivpar - animal que neix del ventre de la mare;
terrestre - animal que es desplaa per terra.
12. tenen ales: aus; respiren per mitj de brnquies: peixos; viuen a prop de laigua: amfibis; tenen la
pell fina i lliscosa: amfibis; sarrosseguen: rptils; tene plomes: aus; tenen escates: peixos, rptils;
neixen dous: peixos, amfibis, rptis, aus; neixen del ventre de la mare: mamfers; mamen: mamfers
Pgina 30
13. a pl/plomes, boca amb ullals/bec; 4 potes/2 potes; urpes/ales...; b Els tigres viuen al medi terrestre: es
desplacen caminant i corrent i sn animals carnvors. Els necs viuen al medi aqutic: es desplacen nedant
i caminant i sn animals omnvors
14. a ovpar, hervbor, terrestre, domstic; b vivpar, carnvor, terrestre, salvatge
Tercer Curs
EXPERIMENTA
Pgina 31
Resposta oberta.
Pgina 32
1. Resposta oberta.
POSAT A PROVA
Pgina 33
1. animal aqutic viu dins laigua aletes / animal terrestre viu en terra ferma potes / animal aeri viu a
laire ales i potes
2. cavall: terrestre, vivpar, herbvor; mussol: aeri, ovpar, carnvor; peix: aqutic, ovpar, omnvor
3. Resposta oberta.
Tercer Curs
RECORDA-HO
Pgina 34
1.
Els animals
es poden classificar
segons si tenen
o no esquelet
segons
com neixen
segons
on viuen
segons el que
mengen
ovpars
herbvors
vivpars
carnvors
aqutics
salvatges
aeris
domstics
terrestres
de granja
omnvors
vertebrats
invertebrats
es classifiquen
la
en
peixos
amfibis
rptils
aus
mamfers
Tercer Curs
UNITAT 4 MAR, MUNTANYA O PLANA
EL QUE HEM APRS
Pgina 35
1. a rius, muntanyes, valls, vegetaci, fauna, etc; b camps de conreu, camins, cases de camp, pals elctrics,
etc.; c carreteres, ciutats, aeroports, ports, etc.
2. a bastant modificat per lsser hum; b natural; c poc modificat per lsser hum
Pgina 36
3. propis de la natura: muntanyes, boscos, riu,cel; creats per lsser hum: cases, poble, carreteres,
camins, conreus, fbriques
Pgina 37
4.
cim: part ms
elevada de
la muntanya.
serra: conjunt de
muntanyes alineades.
Si lextensi s molt
llarga, el conjunt
sanomena serralada.
vessant: cadascun
dels dos costats
de la muntanya.
peu: part ms baixa

de la muntanya.
sol: vessant que t

ms hores de sol
perqu mira al sud.
obac: vessant que t

menys hores de sol
perqu mira al nord.
vall: zona
situada entre
dues serres.
5. pic ms alt: Puig Agut; pic ms baix: Montcau; els desnivells dels terreny i les corves de nivell.
Pgina 38
6. a altipl; b tur; c depressi; d plana
Tercer Curs
7. a badia; b cap; c illa; d golf; e pennsula; g penya-segat
8. Resposta oberta.
Pgina 39
9. a Per guiar els vaixells que arriben al port; b Lloc on paren, carreguen i descarregen els vaixells; c Els pescadors tindrien dificultats per trobar el cam de tornada i desembarcar.
10. a 1 Al curs alt / 2 Al curs mitj; b Al curs alt, perqu es tracta duna zona de muntanya, menys clida; c Al
curs alt, perqu no passa per poblacions; d El 2, perqu ha rebut aigua dels afluents.
Pgina 40
11.
Ebre
Segre
Francol
Anoia
Llobregat
Bess
Ter
Tercer Curs
12.
Ebre
Segre
Francol
Anoia
Meandre
Llobregat
Riba
Afluent
Bess
Ter
EXPERIMENTA
Pgina 41
Resposta oberta.
Pgina 42
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
POSAT A PROVA
Pgina 43
1. a F; b F; c V; d V; e F; f V
2. a cim; b vessant; c riu; d mar; e vall; f embassament
Tercer Curs
RECORDA-HO
Pgina 44
1.
El paisatge
t
elements naturals
elements creats
per lsser hum
que formen
rm el
relleu
de muntanya
muntanyes
serralades
serres
valls
relleu
de plana
relleu
de costa
altiplans
depressions
turons
arxiplags
badies
caps
deltes
golfs
illes
pennsules
penya-segats
platges
camps de conreu
indstries
pobles i ciutats
vies de comunicaci
Els rius
tenen tres trams
curs alt (naixement)
curs mitj
curs baix (desembocadura)
Tercer Curs
UNITAT 5 FEINES AGRCOLES, INDSTRIA I SERVEIS
EL QUE HEM APRS
Pgina 45
1. esmolet esmolar ganivets, tisores i altres utensilis; dallador segar lherba; boter fer btes de vi; aiguader traginar o vendre aigua; esclopaire fer esclops; paellaire fer o vendre paelles; cisteller fer o vendre
cistells; raier construir i conduir rais
2. a jubilaci; b formaci; c ocupaci
Pgina 46
3. poblaci activa ocupada: infermera, policia, mecnic, escriptor, jutge, arquitecte; poblaci activa
desocupada: aturat; poblaci inactiva: jubilada, estudiant
4. miner, ramader, silvicultor, agricultor, pescador
5. a porc; b aviram; c bov; d ov
Pgina 47
6. 2, 5, 4, 3, 6, 1
7. bolets, alimentaci; pissarra, construcci; carb, energia; ferro, metallrgia
Pgina 48
8. a pblics; b privats; c botigues; d sanitaris; e comerciants; f mitjans de transport
9. carnisseria: bistec, conill, costella de xai, botifarra, pollastre, peus de porc, guatlles; verduleria: mongetes, alls, ceba, enciam, col, patata, pebrot; peixateria: calamar, rap, sardines, gambes, llu, salm,
spia; forn de pa: pasts, galetes, coca, barra de pa, magdalena, farina, ensamada; fruiteria: mel, pera,
poma, prssec, taronja, pltan, maduixes
Pgina 49
10. 2, 5, 3, 4, 1
11. a mineria; b ramaderia; c advocacia; d pastisseria/rebosteria; e merceria; f metallrgia
Pgina 50
12. a paleta, secundari; b paleta, secundari; c veremador/a, primari; d periodista, terciari
13. a bomber, terciari; b modista, secundari; c agricultor, primari
EXPERIMENTA
Pgina 51
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
Tercer Curs
Pgina 52
4. Resposta oberta.
5. Resposta oberta.
6. Resposta oberta.
POSAT A PROVA
Pgina 53
1. sector primari: granger, pagesa, pescador; sector secundari: pintora, manobre, artes; sector terciari: taxista, pilot, infermera
2. ferreteria, tornavs; merceria, cremallera; botiga de roba, samarreta; llibreria, cmic; botiga delectrnica,
ordinador; peixateria, salm
3. sector primari: obt recursos directament de la natura; sector secundari: est format per aquelles empreses que transformen les matries primeres en productes elaborats; sector terciari: inclou els serveis
educatius, sanitaris, culturals...
Tercer Curs
RECORDA-HO
Pgina 54
1.
Els sectors dactivitat econmica
es divideixen en
sector primari
treballa en
lobtenci de
inclou
matries
primeres
lagricultura
la ramaderia
lexplotaci del bosc
la pesca
la mineria
sector secundari
converteix matries
primeres en
inclou
productes
elaborats
sector terciari
ofereix
serveis
lartesania
la indstria
la construcci
els serveis sanitaris

els serveis educatius
els serveis culturals
els serveis turstics
el comer
els mitjans de transport pblic
els mitjans de comunicaci
Tercer Curs
UNITAT 6 EL DIA I LA NIT
EL QUE HEM APRS
Pgina 55
1.
Venus
Mercuri
Mart
Terra
Saturn
Jpiter
Nept
Ur
2. a Latmosfera es va crear a partir dels gasos que desprenien les roques que hi havia a la Terra; b Hi ha sis
continents, Europa, Amrica, sia, frica, Oceania i lAntrtida
3. 1 per protegir-nos del Sol; 2 per poder respirar; 3 perqu protegs la Terra dels meteorits; 4 per fer posibles
els fenmens meteorolgics
Pgina 56
4. d, f, h
5. a Illumina el nostre planeta i ens dna escalfor. b Sense els raigs solars, els ssers vius ens morirem de
fred. c El Sol s lestel ms proper a la Terra, tots els planetes del sistema solar giren al seu voltant, s el
que premet que hi hagi vida a la Terra. d Perqu est format per gasos que cremen contnuament a una
temperatura molt elevada. e No, la Lluna s lnic satllit de la Terra.
6. a sol, 4.500 milions; b vida, illumina; c molt elevada; d estels blaus; e exploten; f gegants vermells; g nana
blanca
Pgina 57
7. a nit; b dia; c rotaci; d translaci; e Terra, Sol; f sobre si mateixa
8. a 24; b 365; c 28; d Sol
9. a primavera; b hivern; c tardor; d estiu
Pgina 58
10. a dia, hi ha el Sol, la gent treballa i els ocells volen; b nit, hi ha la Lluna i no hi ha ning al carrer
Tercer Curs
Pgina 59
12. sol: estel; translaci: estacions; rotaci: 24 hores; atmofera: capa formada per gasos; Terra: planeta;
Lluna: satllit de la Terra
13. a els estels; b la Lluna
Pgina 60
14. a Sol, Lluna; b Sol, Terra, Sol, Lluna, Sol, Lluna
15. a Un eclipsi de Sol parcial es produeix quan la Lluna no tapa de tot el Sol. b Eclipsi anular; c si, ja que la
Lluna tapa completament el Sol.
EXPERIMENTA
Pgina 61
Resposta oberta.
Pgina 62
1. Resposta oberta.
2. a En quatre punt diferents. b Perqu la Terra fa el moviment de rotaci. c El recorregut comena a la part
superior esquerra. d Perqu el Sol surt per lest (esquerra). e Acaba a la part inferior dreta. f Perqu el Sol
es pon per loest (dreta).
3. a En un dia assolellat pots tapar el Sol amb la cartulina. b En un dia plujs no podries realitzar lexperincia.
4. a En un dia dhivern el Sol recorrer una parbola ms baixa. b En un dia de primavera el Sol recorrer una
parbola ms alta.
POSAT A PROVA
Pgina 63
1. a F; b V; c V; d V; e F; f F
2. a Terra; b estel, escalfa, illumina; c dos, rotaci, translaci, Sol; d Lluna
3. Lluna nova; Quart naixent; Lluna plena; Quart minvant
Tercer Curs
RECORDA-HO
Pgina 64
1.
La Terra
est formada per
el tercer
planeta ms
proper al Sol
un satllit:
la Lluna
latmosfera
la hidrosfera
t quatre fases
la litosfera
quart creixent
lluna plena
quart minvant
lluna nova
fa dos moviments
rotaci
translaci
Tercer Curs
UNITAT 7 HO MESUREM TOT PER INVESTIGAR
EL QUE HEM APRS
Pgina 65
1. a 3 C, temperatura; b 12 m, longitud; c 25 L, capacitat; d 34 Kg, massa; e 80 Km/h, velocitat; f 3 h,
temps
2. a capacitat dun got; b velocitat duna bici; c temperatura corporal; d llargada dun llapis; e massa duna
persona; f temps duna cursa
3. 1 metre; 2 grau; 3 minut; 4 litre
Pgina 66
4. a 2m; b 2mm; c 150 km; d 4 cm
5. Resposta oberta.
6. a 10g; b 150 g; c 12.000 g; d 5 Kg
Pgina 67
7. a 8; b 1; c 3,5; d 10
8. a 25 Kg cadasc; b 24 Kg
9. a 200 L; b 17.000 L; c 5 L
10. a 20 cl; b 33 cl; c 5 L o 8 L; d 1 o 2 L; e 2 L; f 20-25 cl; g 5 ml; h 1 L; i 30-40 cl; j 125 g
Pgina 68
11. a 35 C; b 0 C; c 20 C; d 15 C
12. a La temperatura (mitjana) dels dies duna setmana; b dimecres 25 C; c dijous 20 C; d 24; e dilluns i
divendres
Pgina 69
14. a 4; b 12
15. a dues hores; b vint segons; c tres mesos; d un segon; e nou mesos
Pgina 70
18. 85 hores x 60 = 510 minuts
19. a 90 km/h; b 4 km/h; c 20 km/h; d 1.000 km/h; e 60 km/h
20. a 120; b 50; c 80 o 50; d 20
Tercer Curs
EXPERIMENTA
Pgina 71
Resposta oberta.
Pgina 72
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
POSAT A PROVA
Pgina 73
1. a temperatura; b massa; c longitud; d temps; e velocitat; f capacitat
2. el pes dun adult 68 kg; la velocitat duna bicicleta 20 km/h; la capacitat duna banyera 320 L; la
temperatura del congelador 18 C; lhora de llevar-se 8.00; la distncia de lescola a casa 4 km
3. Es poden mesurar moltes coses, com la capacitat de la piscina, lalria dels arcs dels edificis, la massa
de les gandules, la distncia dels flotadors, etc.
Tercer Curs
RECORDA-HO
Pgina 74
1.
Mesurem
la longitud
la capacitat
el temps
amb
amb
amb
cinta mtrica
regle
escaire
roda mtrica
peu de rei
recipient graduat
proveta
rellotge
calendari
la unitat
fonamental s el
la unitat
fonamental s l
la unitat
fonamental s el
litre
(L)
hora
(h)
metre
(m)
la massa
la temperatura
la velocitat
amb
amb
b
amb
b
balana
bscula
termmetre
velocmetre
la unitat
fonamental s el
la unitat
fonamental s el
grau centgrad
(C)
quilmetre per hora

(km/h)
la unitat
fonamental s el
gram
(g)
Tercer Curs
UNITAT 8 ESTALVIEM AIGUA
EL QUE HEM APRS
Pgina 75
1. lquid, gass, slid, gass, slid, lquid
2. b El gust de laigua es deu a substncies com el clor i la sal, que shi barregen.
Pgina 76
3. a inspida, inodora i incolora; b recipient; c slid; d gass; e lquid
4. slid: neu, glaons, iceberg, calamarsa; lquid: riu, pluja, mar, llac; gass: aire, vapor daigua que surt
duna olla
5.
C
Pgina 77
6. a escalfa; b enlaira, nvols; c pluja, calamarsa; d comenar
7. a s; b perqu laigua forma un cicle
Pgina 78
8. a es forma quan laigua sescalfa; b es transforma en nvols
9. a V; b V, c F
Tercer Curs
10.
rtic
EUROPA
AMRICA
DEL NORD
SIA
FRICA
ndic
AMRICA
DEL SUD
Pacfic
Atlntic
OCEANIA
Antrtic
ANTRTIDA
Pgina 79
11. 1 La irregularitat en les pluges en alguns territoris, cada cop ms accentuada.
2 Lexpansi de les zones desrtiques o semidesrtiques.
3 Lamenaa que suposa la manca daigua per a la supervivncia dalgunes espcies.
4 La creixent demanda daigua potable a causa del creixement de la poblaci.
5 La contaminaci.
12. a potable; b medi; c dola; d riuades
Pgina 80
15. malgastar: mnega que perd aigua, banyar-se en lloc de dutxar-se, rentar els plats amb laixeta oberta;
estalviar: rentar-se les dents amb laixeta tancada
Tercer Curs
EXPERIMENTA
Pgina 81
Resposta oberta.
Pgina 82
1. a comena a bullir i a evaporar-se; b el vapor daigua xoca amb el vidre i sacumulen gotetes daigua; c a
mesura que es van acumulant ms gotetes, van caient en forma de pluja
2. a el que hem posat al Sol; b s perqu ha rebut menys calor
POSAT A PROVA
Pgina 83
1. a V; b F; c V; d F; e V
2. Resposta oberta.
3.
nvols
neu
vapor daigua
pluja
Tercer Curs
RECORDA-HO
Pgina 84
1.
Laigua
inspida
es troba en
inodora
incolora
estat slid
estat lquid
estat gass
Laigua
cobreix
3/4 parts de la Terra
sutilitza
per beure
per generar energia
per regar
en la indstria
es gestiona amb
cal
potabilitzadores
dessalinitzadores
embassaments
depuradores
no contaminar-la
no malgastar-la
Tercer Curs
UNITAT 9 LES MQUINES
EL QUE HEM APRS
Pgina 85
1. a En la posici 1. b S, per el que realment compta s la distncia entre el suport, la potncia i la resistncia. c Una palanca
2. El pes C
3. a longitud; b potncia, suport, resistncia
Pgina 86
4.
resistncia
potncia
suport
5. palanca; lextrem de lobridor, al mnec de lobridor, al tap; amunt

6. c
Tercer Curs
Pgina 87
7.
A
8. El segon
9. a el primer; b perqu t menys rosca
Pgina 88
10. 1-d; 2-b; 3-a; 4-c
11. a circular; b rectilini
12. a elctric; b de combusti
Pgina 89
13. la bicicleta i el termmetre
Pgina 90
15. a La bicicleta s una quina complexa perqu cont moltes mquines simples; b El punt de suport duna
palanca s el punt on recolza; c certa; d certa; e certa
16. a elctrica; b combustible; c humana; d solar; e elica; f hidrulica
Tercer Curs
EXPERIMENTA
Pgina 91
Resposta oberta.
Pgina 92
1. a Faig la mateixa fora en els dos sistemes. b En el segon cas necessito molt ms cordill.
2. a el trobem a les parts altes de les cases; b fa servir politges simples; c serveix per pujar i baixar el mobiliari en les mudances
Pgina 93
1. b Com una palanca.
2. La tisora, la clau anglesa, el carret, el tallaungles.
3. En el segon cas.
Tercer Curs
RECORDA-HO
Pgina 94
1.
Les mquines
poden ser
simples
complexes
com
com
els engranatges
es mouen segons un
necessiten
moviment rectilini
moviment circular
moviment alternatiu
energia
els motors
que poden ser
la
la
la
el
el
palanca
politja
roda
pla inclinat
caragol
elctrics
de combusti
que pot ser
energia muscular
energia elctrica
Tercer Curs
UNITAT 10 INVSTIGUEM EL PASSAT
EL QUE HEM APRS
Pgina 95
1.
2. a cartlags; b ossos; c 20; d infncia, adolescncia

3. Resposta oberta.
Pgina 96
4. a resposta oberta; b perqu surten quan el beb encara salimenta de llet; c en la infncia, aproximadament a partir dels 6 anys
5. a cap als sis mesos; b 20; c cap als 6 anys; d fins als 25 anys; e 32
Tercer Curs
Pgina 97
6.
A
7. a adolescncia i joventud; b infncia; c vellesa; d maduresa

8. a vellesa; b adolesccia; c maduresa; d adolescncia; e infncia; f joventut
Pgina 98
9. 1-d; 2-f; 3-c; 4-a; 5-e; 6-b
10. a Antoni Gaud i Cornet; b Riudoms o Reus, no se sap amb certesa; c 74 anys; d eren calderers; e 18
anys; f era arquitecte
Pgina 99
11. a Que un terratrmolva fer tremolar lleugerament la ciutat de Lleida; b El divendres 17 de novembre de
2006 a les set i dinou minuts de la tarda; c A Lleida; d A Lleida, gens. A Lourdes, el lloc on es va produir
segurament el va modificar lleugerament.
Pgina 100
13. a Ha estat un canvi artificial. b Els han talat per poder construir les pistes. c Han fugit a indrets ms tranquils.
15. Perqu tenen una poblaci molt poc extensa dexemplars.
Tercer Curs
EXPERIMENTA
Pgina 101
Resposta oberta.
Pgina 102
1. a, b, c, d, e resposta oberta; f s sobretot a les zones rurals
2. a resposta oberta; b dels teus pares; c dels teus avis
Pgina 103
1. a F; b V; c F; d F; e F; f V
2. lbums de fotografies
3. 1 En Miquel i la Rosa van teir un fill, en Joan. 2 En Joan va tenir un germ. 3 En Joan i la Maria es van
casar. 4 En Joan i la Maria van tenir un fill, en Jordi.
4. canvis naturals: ventada que tomba els arbres, temporal que senduu la sorra de la platja; canvis artificials: urbanitzaci de la costa; tala darbres
Tercer Curs
RECORDA-HO
Pgina 104
1.
El pas del temps

canvia
les persones
infncia
el lloc on vius
maduresa
els paisatges
vellesa
que poden experimentar
canvis naturals
terratrmol
volc en erupci
rierada, etc.
canvis artificials
construcci de carreteres
construcci dedificis
tala darbres, etc.
Tercer Curs
UNITAT 11 EN LPOCA DE...
EL QUE HEM APRS
Pgina 105
1. a es veu una nena treballant en un teler; b a ms del fet que la nena s davant del teler, es veu que treballa
perqu lentorn s una fbrica antiga (i no un museu, per exemple); c una nena; d al segle XIX; e s la roba
prpia de lpoca; f resposta oberta.
Pgina 106
2. a fotografies; b llibres; c documents; d testimonis
3. 1-b; 2-a; 3-d; 4-c
4. Els estris i els vestits que apareixen a cada illustraci.
5. prehistria, eines de pedra; poca actual, telefonia mbil; poca moderna, impremta; poca contempornia, bombeta elctrica
Pgina 107
6. a va suposar una nova manera descalfar-se a lhivern, quan feia fred, i tamb la posibilitat de coure els
aliments; b a partir de la invenci de la impremta, no va caldre que els llibre es copiessin a m, aix, podien
arribar a ms persones i ms de pressa; c resposta oberta
7. a histria; b inventors
8. Resposta oberta.
Pgina 108
9. Resposta oberta.
Pgina 109
11. a V; b V; c V; d F; e V; f F
12. a s una mquina que funciona amb la fora del vapor de laigua. b Sutilitzava per fer funcionar alguna
mitjans de transport, com el tren o el vaixell, i tamb la maquinria de les fbriques. c Fins aleshores, el que
sutiitzava com a motor era lenergia dels animals de tir i lenergia de laigua. d Era un nova forma denergia. Va ser un invent molt important perqu va contribuir a accelerar la macanitzaci i laugment de la
producci en sectors com el txti, i tamb la concentraci dels treballadors que utilitzaven la seva energia, i
daquesta manera van nixer les fbriques.
Tercer Curs
Pgina 110
13.
escola
esglsia
casa del propietari

de la colnia
carnisseria
cases per
als treballadors
economat
teatre
fbrica
Dins de la colnia, els treballadors tenien tot el necessari per viure.
a Les colnies txtils sorganitzaven al voltant de ledifici de la fbrica, allades de les localitats mes properes. Dins del seu recinte hi havia totes les installacions necessries per a la vida dels seus treballadors.
b Se situaven a les ribes dels rius perqu daquesta manera aprofitaven la fora del corrent daigua. c
La botiga on els treballadors podien comprar gaireb tots els productes que necessitaven; d Una o ms
botigues, lesglsia, un teatre o lloc desbarjo, les mateixes residncies; e Resposta oberta.
EXPERIMENTA
Pgina 111
Resposta oberta.
Tercer Curs
EXPERIMENTA
Pgina 112
1. a Els Jocs Olmpics sn un esdeveniment esportiu internacional celebrat durant els darrers setze dis dun
perode de quatre anys anomenat Olimpada. b Lestiu del 1992. c A lestadi olmpic de Montjuc. d Un
peveter s un vas per cremar perfums. E peveter olmpic s lobjecte que va suportar la flama a lestadi
olmpic de Montjuc durant els joc olmpic de Barcelona. Es va encendre diparant una fletxa de foc des del
centre de lestadi.
2. Resposta oberta.
3. Cerimnia dinaguraci
POSAT A PROVA
Pgina 113
1. El foc en la prehistria; la impremta en ledat moderna; la bombeta en ledat contempornia i lordinador en
lera actual.
Tercer Curs
UNITAT
11 EN LPOCA
DE...
2.
correr
saltar les tanques de protecci
tocar les obres exposades
fer xivarri
Tercer Curs
RECORDA-HO
Pgina 114
1.
La Histria
sn
la coneixem per
fets
documents
protagonistes
dividits en
nhi ha de diferents
tipus
de diversos mbits
poques
fotografies
llibres
objectes
prehistria
poca medieval
poca moderna
poca contempornia
poca actual
poltic
religis
cultural
social
econmic i industrial
Tercer Curs
UNITAT 12 EL SOL, EL SOROLL I EL SILENCI
EL QUE HEM APRS
Pgina 115
1. Resposta oberta.
2. a V; b V; c V; d V; e F
3. Resposta oberta.
Pgina 116
4. b
5. a Leco s un so que es repeteix perqu les ones sonores reboten i tornen a lorella per segona vegada;
b Lecolocalitzaci s la capacitat dalguns animals per sentir sons que lsser hum no pot percebre; c Els
rapenats, les balenes, els dolfins, etc.
6. Resposta oberta.
Pgina 117
7. so greu: repic campana, vol dun avi, sirena dun vaixell, veu duna cantant dpera, tro; so agut: plor
dun nad, xiulet dun rbitre, trencadissa de plats, veu duna cntant dpera
Pgina 118
8. timbre de lescola: fort, agut; sirena dun vaixell: fort greu; arpa: feble, agut; tic-tac dun rellotge:
feble, greu; cant dun rossinyol: feble, agut
9. molt estrident: timbre; molt fort: intensitat; molt agut: to
10. a intensitat; b to; c timbre
11. a to; b timbre; c intensitat; d timbre
Pgina 119
12. a F; b F; c V; d F, e F; f V, g F; h V; i V; j F
Tercer Curs
13.
rebuda a lorella.
nervi auditiu
pavell auditiu
caragol
ccadena dossets
conducte auditiu
timp
Pgina 120 EL QUE HEM APRS
14. a el pavell auditiu; b conducte auditiu extern
15. a timp, vibra; b caragol; c cervell; d pavell auditiu, conducte auditiu estern; e cadena dossets; f interna,
interior de lorella
16. a podem sentir els sons que es produeixen al nostre voltant; b lrgan de loda s lorella
17. Algunes de les coses que podem fer sn, per exemple, no cridar i no prendre begudes massa fredes ni
tampoc massa calentes
EXPERIMENTA
Pgina 121
Resposta oberta.
Pgina 122
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
POSAT A PROVA
Pgina 123
1. a vibra; b ones, rapidesa; c externa, mitjana, timp; d interna, caragol, canals, equilibri, nervi
2. a F; b V; c F; d V; e V
3. intensitat: fluix, fort; to: greu, agut; timbre: metllic, dol
Tercer Curs
RECORDA-HO
Pgina 124
1.
El so
es propaga
per laire
el rebem
ebem
mitjanant
t tres propietats
la intensitat
en
ones circulars
gran velocitat
el to
el timbre
el sentit de loda
que t com a rgan
lorella
que es divideix en
orella externa
orella mitjana
orella interna
pavell auditiu
conducte auditiu extern
timp
cadena dossets
caragol
nervi auditiu
GUIA DIDCTICA
AVALUACIONS
AVALUACI INICIAL TERCER CURS

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu el nom de cada animal:
Escriu els productes que obtenim de cada animal:

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Les hortalisses sn un conreu de regadiu. Dalgunes daquestes plantes ens mengem larrel, daltres les fulles i daltres els fruits. Fixat en
aquests dibuixos i digues el nom de cada hortalissa i qu naprofitem
en cada cas.

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Busca un calendari daquest any i digues si s un any de trasps o no

ho s i per qu:
.
5
En deu anys, quants anys de trasps hi ha?

.
Cada quan nhi ha un?
Dibuixa les busques daquests rellotges a partir de la informaci que

et donen els digitals i indica lhora en cada cas:
7:15
12:30
14:05
15:50
21:55
1:25

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa les frases segents amb aquestes paraules:

SMS - carta - fax - postal
a Dem anem a Sevilla i no hem dit res als avis. Haurem denviar-los
un
per dir-los que hi anem.
b Envia per
aquest plnol al despatx de laparellador.
c He obert la bstia, i endevina qui ens ha escrit una
la Mariona! s a Mxic de vacances!

d La Beatriu ara viu a Castell. Tots els seus companys i companyes del
curs passat li escriurem una
8
per explicar-li com estem.
Escriu ladrea de tres llocs web i explica qu hi pots trobar:

a
Digues el nom de tres mitjans de comunicaci personals i tres mitjans

de comunicaci de massa:
mitjans de comunicaci personals:
mitjans de comunicaci de massa:
10 Relaciona els oficis amb la feina corresponent:
jardiner
conductor dautobs
bibliotecria
escombriaire
electricista
gurdia urb
arquitecta
neteja i manteniment
transport i comunicacions
seguretat ciutadana
urbanisme i obres pbliques
cultura, ensenyament i esports
bombera
AVALUACI FINAL TERCER CURS

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Digues si s un plnol o un mapa i perqu. A continuaci, assenyala

al respondre les parts segents:
llegenda
escala
smbols
Completa:
platja
badia
golf
penya-segat
cap
illa
pennsula
arxiplag

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Posa dos exemples de poble o ciutat per a cada tipus de paisatge:

a Paisatge de plana:
.
b Paisatge de muntanya:
.
c Paisatge de costa:
.
Relaciona:
curs alt
curs mitj
curs baix
Laigua creua les planes i perd part de

la fora que tenia al curs alt. Noms
arrossega els elements que abans
havia arrencat.
Laigua baixa amb fora perqu
ve de les muntanyes i, al seu pas,
va arrencant pedres, sorra i plantes.
Laigua ja no t fora i flueix
tranquillament fins a desembocar
al mar. En aquest tram, diposita els
elements que ha anat arrossegant.
Escriu, a sota de cada imatge, el nom de la fase lunar corresponent:

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Marca amb una creu a qu es refereix cada frase de lesquerra:

Atmosfera
Terra
Sol
Ens protegeix dels meteorits.

T continents.
s lnic planeta del
sistema solar que t vida.
La Terra gira al seu voltant.
Ens permet veure el cel
de color blau.
s format per gasos.
Gira al voltant del Sol.
Ens protegeix
dels raigs solars.
Ens illumina i ens escalfa.
7
Digues si la imatge correspon a un sistema de recollida, control ds

o depuraci:

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Relaciona:
Aprofita la fora de laigua per
generar electricitat.
pant
transvasament
Modifica el cabal dalgun riu per

abastir zones amb manca daigua.
Emmagatzema aigua per regular
el cabal del riu i per aprofitar-la en
temps de sequera.
Qu pots fer per estalviar aigua i no contaminar-la?
10 Marca amb una creu les activitats que afavoreixen un desenvolupa-
ment sostenible:
La reducci dels gasos contaminants que llancem a latmosfera.
Laugment durbanitzacions de cases amb piscina i jard.
La construcci de noves autopistes.
La reducci del consum de bosses de plstic.
11 Marca amb una creu el que cal per conixer la Histria i ordenar-la:
els fets
els documents
la roba
una fbrica
les persones
lentorn

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
12 Respon:
a Qu s una colnia txtil?
.
b Quins sn els principals arquitectes del modernisme?
c Quins models utilitzava Gaud?
d Qu s el modernisme?
13 Completa:
esglsia
casa del propietari
fbrica
cases dels treballadors

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
14 Explica com es vivia en una colnia industrial:
.
15 Completa:
16 Qu ens permet el sentit de loda?
AVALUACI CONTNUA TERCER CURS
U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Classifica els principals ossos del cos:

crani
hmer
omplat peron radi

costelles fmur
cap
cbit
tronc
clavcula
extremitats
Ens hem equivocat a lhora delaborar aquests esquemes. Ens pots

ajudar a identificar els osssos i msculs que no estan ben indicats?
estern
crani
quadrceps
bessons
trceps
tbia
bceps
fmur
Completa:
Hi ha tres tipus dossos: plans,
Escriu-ne un exemple de cadascun:
.
.
U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu, a sota de cada imatge, el nom de larticulaci corresponent:

espatlla
genoll
canell
maluc
colze
turmell
Explica quines sn les funcions de lesquelet:
.
6
Completa:
,
a El sentit de la vista ens permet percebre la llum, el

i la
de les
la
b El sentit de loda ens permet percebre
.
.
c Lolfacte s el sentit que ens permet percebre les

agradables i desgradables del mn que ens envolta.
d El gust s el sentit que ens permet distingir
.
e Grcies al tacte notem les coses que
Per mitj del tacte percebem moltes qualitats dels objectes:
, calents o
, durs
si sn rugosos o
, etc.
o
U2
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa:
. Cada comarca agrupa
Catalunya est dividida en
, que anomenem
diferents
poden ser pobles o ciutats.
Les
Assenyala al dibuix les zones segents:

nucli urb
zona industrial
zona residencial
serveis esportius
Relaciona:
Hi ha les primeres cases que es van
barris antics
barris moderns

Creixen al voltant barris antics.
Relaciona:
carrers
Lloc per on caminen els vianants.
vorera
Llocs de pas per on circulen els cotxes.
calada
Espai per on circulen els cotxes.
U2
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Digues, en cada cas, si s un poble o una ciutat i per qu:
Completa:
Als barris
hi ha les primeres cases que es van
hi ha edificis
construir a la localitat. Als barris
nous i carrers amples.
Hi ha tres tipus de barris segons lactivitat:
(amb fbriques) i
botigues i oficines),
(amb cases i blocs de pisos).
(amb
U3
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa aquestes frases:

a Hem de caminar amb
i el cap ben drets.

s una activitat que ens ajuda a crixer forts
i sans, perqu enforteix la

sistema nervis.
hores perqu el cos
c Sha de dormir entre

pugui descansar.
2
Relaciona:
La pell protegeix
laigua que tenim dins el cos

els msculs i els ossos dels raigs solars
La pell impedeix que sevapori
i estimula el
La pell fa de barrera
la temperatura del cos
La pell ajuda a mantenir
a lentrada de microbis
Digues si s cert (C) o fals (F):

a Conv rentar-se les orelles sense que hi entri aigua.
b s bo escoltar la msica molt forta amb auriculars.
c Cal prendre el sol quan els raigs sn menys intensos.
d En seure, lesquena ha destar ben recta i els peus no han
de tocar a terra.
e Cal rentar-se les mans cada cop que anem al lavabo.
Quines sn les quatre accions que defineixen els animals com a ssers vius?
U3
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Indica, a sota de cada animal, si s ovpar o vivpar:
Relaciona:
vaca
lle
herbvor
7
nec
crvol
carnvor
cocodril
omnvor

a Tots els rptils sarrosseguen per terra.
b Els amfibis tenen la pell fina i viuen a prop de laigua.
c Els peixos respiren pels pulmons.
d Les aus tenen el cos recobert de plomes i sn ovpares.
e Els mamfers no tenen el cos recobert de pl.
U4
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Classifica aquests elements del paisatge:

naturals
creats per lhome
Completa:
a La superfcie de la Terra presenta un conjunt de formes diferents,
que anomenem
b El relleu de cada territori condiciona la vida i l

de les persones que lhabiten.
c Segons el tipus de
existeixen: paisatges de
muntanya,
i
3
o
o
Explica com s la vida a la muntanya:

a Com sn les localitats?
b Com s el treball?
c Com s el turisme?
U4
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Indica les parts daquest paisatge de muntanya:

cim
serra
vessant
peu
vall
obac
sol
Defineix amb les teves paraules els conceptes segents i digues en

quins tipus de paisatge els podem trobar:
a Altipl
.
b Depressi
.
c Tur
.
Per qu creus que hi ha ms ciutats en el paisatge de plana?
.
7
Explica quines sn les funcions dels embassaments:

.
U5
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Relaciona:
Perode en qu les persones es
perode de treball
preparen per treballar.
perode de formaci
Perode en qu les persones deixen
perode de jubilaci
de treballar.
Perode en qu les persones
treballen.
Completa aquest mapa conceptual:

Ocupada
Poblaci
Inactiva
Completa les frases:

a Lagricultura, la
, la pesca, l
de boscos i la mineria formen el sector

b Lartesania, la indstria i la
.
formen el sector
.
c Els serveis formen el sector
pblics o
i poden ser
.
d Al sector primari sobtenen les matries

e Al sector
sobtenen matries elaborades.
U5
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Descriu la professi de fuster, digues a quin sector correspon, el lloc

de treball, i si produeix matries primeres o elaborades o ofereix un
servei:
.
5
Digues, en cada cas, si la frase correspon al sector primari, secundari

o terciari:
a Els pagesos conreen la terra per obtenir matries primeres.
b El forner treballa la massa per fer pa.
c La carnissera ven tot tipus de carn.
d El metge ens cura quan estem malalts.
U6
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Respon:
a Quins sn els components del sistema solar?
b Els planetes sn astres que giren al voltant del Sol?
c Qu sn els satllits?
d Quins cometes coneixes?
Digues qu sn aquests elements:

Atmosfera:
Hidrosfera:
Litosfera:
Continents:
U6
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa amb el nom dels astres:
Ordena el cicle vital dels estels:

supernoves
nana blanca
gegants vermells
estel blau
Per qu es produeixen les marees?

illumina vida rotaci escalfor translaci Terra
estel Sol dos Lluna
a La
b El Sol s l
Ens
s el nom del planeta on vivim.

que tenim ms a prop.
i ens dna
c Sense el Sol, a la Terra no hi hauria

d La Terra t
moviments: el de
ja que gira sobre ella mateixa, i el de

consisteix a girar al voltant del
e La
, que
.
triga 28 dies a fer una volta a la Terra.
U7
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa amb la unitat ms adequada:

.
a En Joan pesa 38
i mig.
b En una ampolla daigua nhi cap un

.
c De Barcelona a Pars hi ha 860
d Per lautopista es pot circular a 120

.
e Avui fa fred, estem a 2

2
Ordena els rellotges segons lhora que marquen:
12:15
12:25
12:05
14:15
12:55
3 Mesura amb el regle quant fa de llarg, dample i de gruix aquest cos
geomtric:
vista lateral
vista frontal
Llarg:
Ample:
Gruix:
U7
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Digues qu indiquen els termmetres segents:
5 Completa:
a Un cotxe ha fet 150 quilmetres en una hora: ha circulat a una

km/h.
velocitat de
b Un cotxe ha fet 200 quilmetres en dues hores: ha circulat a una
km/h.
velocitat de
c Un cotxe ha fet 40 quilmetres en mitja hora: ha circulat a una
km/h.
velocitat de
d Un cotxe ha fet 10 quilmetres en un quart dhora: ha circulat
km/h.
a una velocitat de
quilmetres en una hora:
e Un cotxe ha fet
ha circulat a una velocitat de 60 km/h.
quilmetres en mitja hora:
e Un cotxe ha fet
U8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Digues en quin estat es troba laigua:
2 Ordena el cicle de laigua:
Els nvols es mouen.

Laigua que cau a la superfcie es filtra a la terra i circula subterrniament.
El Sol escalfa laigua del mar, i una petita part es converteix en
vapor daigua.
Part de laigua que recullen els rius, mars i llacs es torna a evaporar.
Les petitssimes gotes daigua que formen els nvols sagrupen
i cauen en forma de pluja, neu o calamarsa.
El vapor daigua es condensa i forma els nvols.
3 Qu s la pluja cida? Com es pot evitar?
U8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Relaciona:
inodora
no t color
incolora
gel
inspida
no fa olor
slid
pluja
lquid
vapor daigua
gass
no t gust
5 Completa amb el nom dels oceans:
6 Explica tres raons per les quals ens falta aigua a la Terra:
U9
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Localitza els punts de potncia (P), suport (S) i resistncia (R). Quina
posici anir millor per aixecar el pes? Per qu?

a
.
2 Digues quatre mitjans de transport que es moguin grcies a les rodes:
3 Classifica els moviments dels exemples segents en rectilinis, circulars
i alternatius:
a Els cavallets dels parcs datraccions:

.
b Un coet:
c La pilota dun partit de tennis:

.
d Un ascensor:
e El tambor duna rentadora:
f Una pedra quan es llana amb la m:
.
.
U9
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Relaciona cada mquina amb lenergia que consumeix:
unes tisores
un cami
elctrica
un microones
humana
un despertador
combustible
un ratllador de cuina
un autocar
5 Explica com funciona la torradora de pa de casa teva (si no en tens,
explica un altre electrodomstic que hi hagi a la cuina): quina energia

consumeix, com es regula el temps de torrefacci, com es neteja...
U10
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Relaciona cada acci amb letapa a qu correspon:
infncia
Aprendre a llegir.
Es perd la memria.
maduresa
Formar una famlia.
vellesa
Surt pl a les aixelles i al pubis.

2 Completa larbre genealgic segent:
avis paterns
avis materns
pare
mare
U10
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
3 Digues quines diferncies hi ha entre aquestes dues fotografies:
U11
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Observa les imatges i identifican el lloc, els protagonistes i els fets:
.
b
.
c
.
2 Explica:
La Histria s el conjunt d
.
El moment ms important de la meva histria va ser
.
3 Relaciona els invents amb la seva poca:
el foc
prehistria
la impremta
poca medieval
lelectricitat
poca moderna
lordinador
poca contempornia
U11
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Digues si s cert (C) o fals (F):
a Els protagonistes de la Histria

som totes les persones que hem existit.
b Els inventors sempre han millorat la nostra
forma de vida.
c Hi ha protagonistes annims de la Histria.
d Gaud va ser un protagonista de la Histria dmbit social.
5 Relaciona cada grup de personatges amb lmbit al qual pertanyen:
mbit econmic
i industrial
mbit poltic
mbit religis
mbit cultural
mbit social
U12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Explica qu s el so:
.
a El so es mou en ones circulars.

b Les ones del so, quan troben un obstacle, hi reboten.
c El so no es pot transmetre a travs de cossos slids.
3 Com podem evitar la contaminaci acstica?
.
4 Fixat com sona una flauta i indica, en cada cas, de quina qualitat parlem:
so de la flauta
intensitat
to
timbre
molt estrident
molt fort
molt agut
U12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
5 Completa:
a La propietat del so que ens permet diferenciar sons forts

.
i fluixos s
b La propietat del so que ens permet diferenciar sons aguts
.
i greus s
c La propietat del so que ens permet diferenciar dos sons digual
.
intensitat i to sanomena
6 Quan parlem amb alg situat en un espai exterior i allunyat, ho hem de
fer ms fort que si parlem amb alg que s en un lloc tancat i proper.
Saps per qu?
a Perqu el so es mou ms lent quan fa fred.
b Perqu el so perd fora quan es mou i, a ms, es dispersa pertot
arreu si no pot rebotar en cap paret.
c Perqu les ones reboten i hi ha eco.
d Perqu daquesta manera tenim cura de la nostra veu.
La resposta correcta s la
7 Explica qu cal fer per no patir trastorns de la veu:
AVALUACI INICIAL TERCER CURS SOLUCIONARI

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu el nom de cada animal:
vaca
ovella
porc
gallina
cabrit
Escriu els productes que obtenim de cada animal:

carn, ous
lactis (formatge,
iogurt, llet), carn
carn
lactis, carn,
llana
carn

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Les hortalisses sn un conreu de regadiu. Dalgunes daquestes plantes ens mengem larrel, daltres les fulles i daltres els fruits. Fixat en
aquests dibuixos i digues el nom de cada hortalissa i qu naprofitem
en cada cas.
albergnia
coliflor
patates
fruit
fruit
arrel
ceba
enciam
tomquet
arrel
fulles
fruit
pastanaga
carxofa
pebrot
arrel
fruit
fruit

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Busca un calendari daquest any i digues si s un any de trasps o no

ho s i per qu:
(resposta oberta)
.
En deu anys, quants anys de trasps hi ha?
Pot arribar a
.
haver-hi un mxim de 3.
Cada quan nhi ha un? Cada 4 anys.
6
Dibuixa les busques daquests rellotges a partir de la informaci que

et donen els digitals i escriu com es diuen.
7:15
12:30
14:05
un quart
dos quarts
les dues
de vuit
duna
i cinc
15:50
21:55
1:25
tres quarts
tres quarts
un quart i deu
i cinc de quatre
i cinc de deu
de dues

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa les frases segents amb aquestes paraules i expressions:

SMS
carta
fax
postal
a Dem anem a Sevilla i no hem dit res als avis. Haurem denviar-los
un
SMS
b Envia per
per dir-los que hi anem.

fax
aquest plnol al despatx de laparellador.
c He obert la bstia, i endevina qui ens ha escrit una
postal
la Mariona! s a Mxic de vacances!

d La Beatriu ara viu a Castell. Tots els seus companys i companyes del
curs passat li escriurem una
8
per explicar-li com estem.
Escriu ladrea de tres llocs web i explica qu hi pots trobar:

a
carta
(resposta oberta)
Digues el nom de tres mitjans de comunicaci personals i tres mitjans

de comunicaci de massa:
mitjans de comunicaci personals: telfon, correu electrnic, carta
mitjans de comunicaci de massa: premsa, rdio, televisi
10 Relaciona els oficis amb la feina corresponent:
jardiner
conductor dautobs
bibliotecria
escombriaire
electricista
gurdia urb
arquitecta
neteja i manteniment
transport i comunicacions
seguretat ciutadana
urbanisme i obres pbliques
cultura, ensenyament i esports
bombera
AVALUACI FINAL TERCER CURS SOLUCIONARI

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Digues si s un plnol o un mapa i perqu. A continuaci, assenyala

al requadre les parts segents:
llegenda
escala
smbols
escala
smbols
llegenda
Completa:
platja
badia
golf
penya-segat
cap
illa
pennsula
arxiplag
badia
platja
penya-segat
cap
golf
illa
arxiplag
pennsula

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Posa dos exemples de poble o ciutat per a cada tipus de paisatge:

a Paisatge de plana:
(resposta oberta)
.
b Paisatge de muntanya:
.
c Paisatge de costa:
.
4
Relaciona:
Laigua creua les planes i perd part de
la fora que tenia al curs alt. Noms
arrossega els elements que abans
havia arrencat.
curs alt
curs mitj
Laigua baixa amb fora perqu

ve de les muntanyes i, al seu pas,
va arrencant pedres, sorra i plantes.
curs baix
Laigua ja no t fora i flueix

tranquillament fins a desembocar
al mar. En aquest tram, diposita els
elements que ha anat arrossegant.
5
Escriu, a sota de cada imatge, el nom de la fase lunar corresponent:
lluna nova
quart minvant
lluna plena
quart creixent

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Marca amb una creu a qu es refereix cada frase de lesquerra:

Atmosfera
Terra
Sol
Ens protegeix dels meteorits.

T continents.
s lnic planeta del
sistema solar que t vida.
La Terra gira al seu voltant.
Ens permet veure el cel
de color blau.
s format per gasos.
Gira al voltant del Sol.
Ens protegeix
dels raigs solars.
Ens illumina i ens escalfa.
7
Digues si la imatge correspon a un sistema de recollida, control ds

o depuraci:
control ds
sistema de recollida
control ds
depuraci

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Relaciona:
Aprofita la fora de laigua per
generar electricitat.
pant
transvasament
Modifica el cabal dalgun riu per

abastir zones amb manca daigua.
Emmagatzema aigua per regular
el cabal del riu i per aprofitar-la en
temps de sequera.
Qu pots fer per estalviar aigua i no contaminar-la?

Dutxar-me en lloc de banyar-me. Tancar laixeta mentre em rento
les mans o les dents. Tancar b les aixetes i evitar que degotegin.
Engegar el rentaplats i la rentadora quan estiguin plens.
10 Marca amb una creu les activitats que afavoreixen un desenvolupa-
ment sostenible:
La reducci dels gasos contaminants que llancem a latmosfera.
Laugment durbanitzacions de cases amb piscina i jard.
La construcci de noves autopistes.
La reducci del consum de bosses de plstic.
11 Marca amb una creu el que cal per conixer la Histria i ordenar-la:
els fets
els documents
la roba
una fbrica
les persones
lentorn

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
12 Respon:
a Qu s una colnia txtil?

s un recinte que inclou ledifici duna fbrica (txtil, en aquest
cas) i tamb totes les dependncies i serveis que calen per
cobrir les necessitats dels treballadors, que hi viuen.
b Quins sn els principals arquitectes del modernisme?

Antoni Gaud, Josep Puig i Cadafalch i Llus Domnech i Montaner.
c Quins models utilitzava Gaud?
La natura i la tradici arquitectnica.
d Qu s el modernisme?
Un corrent artstic desenvolupat als Pasos Catalans entre el 1888 i el
1911. Tingu relacions formals amb corrents simbolistes estrangers com
el Modern Style, lArt Nouveau, el Jugendstil, el Liberty i la Sezession.
13 Completa:
esglsia
casa del propietari
fbrica
esglsia
casa del propietari
fbrica

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
14 Explica com es vivia en una colnia industrial:
En una colnia industrial treballaven homes, dones i nens. Els torns

eren molt llargs (entre 10 i 12 hores diries), i les condicions de treball,
molt dures. De mica en mica, les persones que hi vivien van comenar a
associar-se i a organitzar activitats culturals, religioses i esportives.
15 Completa:
orella externa
orella mitjana
orella interna
pavell auditiu
timp
conducte auditiu
cadena dossets
nervi auditiu
caragol
16 Qu ens permet el sentit de loda?
El sentit de loda ens permet distingir els sons, gaudir de la msica,

escoltar els altres quan parlen, etc.
.
AVALUACI CONTNUA TERCER CURS SOLUCIONARI
U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Classifica els principals ossos del cos:

hmer
crani
omplat peron radi

costelles fmur
cap
crani
tronc
omplat
clavcula
costelles
cbit
clavcula
extremitats
hmer
peron
radi
cbit
fmur
Ens hem equivocat a lhora delaborar aquests esquemes. Ens pots

ajudar a identificar els osssos i msculs que no estan ben indicats?
crani
estern
trceps
bceps
fmur
quadrceps
bessons
tbia
Completa:
llargs
curts
Hi ha tres tipus dossos: plans,
i
omplat
Escriu-ne un exemple de cadascun:
vrtebra
fmur
;
.
.
;
U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu, a sota de cada imatge, el nom de larticulaci corresponent:

espatlla
genoll
canell
maluc
colze
turmell
canell
maluc
espatlla
colze
turmell
genoll
Explica quines sn les funcions de lesquelet:

Sostenir la musculatura i mantenir el cos dret; protegir les parts
delicades, com el cor i el cervell, i permetre el moviment.
Completa:
color
a El sentit de la vista ens permet percebre la llum, el
mida
forma
coses .
i la
de les
la
sons
.
b El sentit de loda ens permet percebre
olors
c Lolfacte s el sentit que ens permet percebre les
agradables i desgradables del mn que ens envolta.
sabors
.
d El gust s el sentit que ens permet distingir
toquem
.
e Grcies al tacte notem les coses que
Per mitj del tacte percebem moltes qualitats dels objectes:
fins
freds
, calents o
, durs
si sn rugosos o
tous
, etc.
o
U2
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa:
comarques
Catalunya est dividida en
. Cada comarca agrupa
diferents nuclis de poblaci , que anomenem

Les
localitats
localitats
poden ser pobles o ciutats.
Assenyala al dibuix les zones segents:

nucli urb
zona industrial
zona residencial
serveis esportius
zona residencial
zona industrial
nucli urb
serveis esportius
Relaciona:
Hi ha les primeres cases que es van
barris antics
barris moderns

Creixen al voltant barris antics.
Relaciona:
carrers
Lloc per on caminen els vianants.
vorera
Llocs de pas per on circulen els cotxes.
calada
Espai per on circulen els cotxes.
U2
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Digues, en cada cas, si s un poble o una ciutat i per qu:
ciutat
(resposta oberta)
poble
(resposta oberta)
poble
(resposta oberta)
ciutat
(resposta oberta)
Completa:
antics
Als barris
hi ha les primeres cases que es van
nous
hi ha edificis
construir a la localitat. Als barris
nous i carrers amples.
comercial
(amb
Hi ha tres tipus de barris segons lactivitat:
industrial
(amb fbriques) i residencial
botigues i oficines),
(amb cases i blocs de pisos).
U3
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa aquestes frases:

lesquena
a Hem de caminar amb

b
La nataci
s una activitat que ens ajuda a crixer forts
i sans, perqu enforteix la

sistema nervis.
musculatura
vuit i deu
c Sha de dormir entre

pugui descansar.
i el cap ben drets.
i estimula el
hores perqu el cos
Relaciona:
La pell sencarrega de:
laigua que tenim dins el cos
protegir
els msculs i els ossos dels raigs solars
impedir que sevapori
fer de barrera
la temperatura del cos
ajudar a mantenir
a lentrada de microbis

a Conv rentar-se les orelles sense que hi entri aigua.
b s bo escoltar la msica molt forta amb auriculars.
c Cal prendre el sol quan els raigs sn menys intensos.
d En seure, lesquena ha destar ben recta i els peus no han

de tocar a terra.
e Cal rentar-se les mans cada cop que anem al lavabo.
Quines sn les quatre accions que defineixen els animals com a ssers vius?
Els animals neixen, creixen, es reprodueixen i moren.
U3
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Indica, a sota de cada animal, si s ovpar o vivpar:
ovpar
vivpar
vivpar
ovpar
vivpar
ovpar
Relaciona:
vaca
lle
herbvor
7
nec
crvol
carnvor
cocodril
omnvor

a Tots els rptils sarrosseguen per terra.
b Els amfibis tenen la pell fina i viuen a prop de laigua.
c Els peixos respiren pels pulmons.
d Les aus tenen el cos recobert de plomes i sn ovpares.
e Els mamfers no tenen el cos recobert de pl.
U4
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Classifica aquests elements del paisatge:

naturals
creats per lhome
riu
muntanyes
arbres
pont
cases
esglsia
cam
Completa:
a La superfcie de la Terra presenta un conjunt de formes diferents,
relleu
que anomenem
.
activitat
b El relleu de cada territori condiciona la vida i l

de les persones que lhabiten.
relleu
c Segons el tipus de
muntanya,
de costa
i
3
de plana
o
o
litoral
existeixen: paisatges de
interior
.
Explica com s la vida a la muntanya:

a Com sn les localitats?
A la muntanya, les localitats acostumen a ser petites. Hi ha gent
que viu en masies allades, i disperses pel territori.
b Com s el treball?
La majoria de les persones que viuen a la muntanya es dediquen
a la petita indstria artesana (de la llet, de la carn, els formatges,
la fusta, etc.), la ramaderia i lagricultura.
c Com s el turisme?
Darrerament, a les zones de muntanys sestan explotant altres
activitats, com el turisme rural i lesqu.
U4
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Indica les parts daquest paisatge de muntanya:

cim
serra
vessant
peu
vall
cim
serra
obac
sol
sol
vessant
obac
peu
vall
Defineix amb les teves paraules els conceptes segents i digues en

quins tipus de paisatge els podem trobar:
a Altipl
Plana situada en un terreny elevat. Paisatge de plana
b Depressi
Plana que es troba en una zona enfonsada. Paisatge de plana .
c Tur
Elevaci no gaire alta del terreny, muntanya petita. Paisatge de plana.
6
Per qu creus que hi ha ms ciutats en el paisatge de plana?

Perqu les caracterstiques del terreny fan ms fcils les
comunicacions, etc.
Explica quines sn les funcions dels embassaments:

Emmagatzemar laigua de pluja i contenir les riuades.
U5
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Relaciona:
Perode en qu les persones es
perode de treball
preparen per treballar.
perode de formaci
Perode en qu les persones deixen
perode de jubilaci
de treballar.
Perode en qu les persones
treballen.
Completa aquest mapa conceptual:

Ocupada
Activa
Poblaci
Desocupada
Inactiva

explotaci
, la pesca, l
primari
.
de boscos i la mineria formen el sector
a Lagricultura, la
ramaderia
b Lartesania, la indstria i la
secundari
.
construcci
c Els serveis formen el sector
terciari
pblics o
privats
i poden ser
d Al sector primari sobtenen les matries

e Al sector
formen el sector
secundari
primeres
sobtenen matries elaborades.
U5
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Descriu la professi de fuster, digues a quin sector correspon, el lloc de

treball, i si produeix matries primeres o elaborades o ofereix un servei:
El fuster treballa la fusta en el seu taller i produeix matries
elaborades, com cadires, taules o armaris.
.
Digues, en cada cas, si la frase correspon al sector primari, secundari

o terciari:
a Els pagesos conreen la terra per obtenir matries primeres.
primari
b El forner treballa la massa per fer pa.
secundari
c La carnissera ven tot tipus de carn.
terciari
d El metge ens cura quan estem malalts.
terciari
U6
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Respon:
a Quins sn els components del sistema solar?
El sistema solar est format per un estel central, el Sol, pels
cossos celestes o astres que lacompanyen (planetes, satllits
i cometes) i per lespai que queda entre ells.
b Els planetes sn astres que giren al voltant del Sol?
S.
c Qu sn els satllits?
Els satllits sn astres que giren al voltant daltres planetes.
d Quins cometes coneixes?
Resposta oberta. Exemples: cometa Halley, cometa Biela, etc.
Digues qu sn aquests elements:

Atmosfera: s la capa de diversos gasos que envolta la Terra. Filtra
els raigs solars i protegeix el nostre planeta dels meteorits. Tamb
evita que la Terra sescalfi massa de dia i es refredi excessivament
de nit. s la responsable que el cel es vegi de color blau.
Hidrosfera: s el conjunt de tota laigua del planeta: rius, mars,

oceans, etc.
Litosfera: s el conjunt dels continents i les terres submergides
per sota del nivell dels oceans.
Continents: sn enormes blocs de terra de la superfcie terrestre,
que emergeix dels oceans.
U6
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa amb el nom dels astres:

Nept
Ur
Terra
Mercuri
Saturn
Lluna
Jpiter
Venus
Sol
Cometa
Mart
Ordena el cicle vital dels estels:

3
supernoves
nana blanca
gegants vermells
estel blau
Per qu es produeixen les marees?

Les marees es produeixen per latracci del Sol i de la Lluna. Quan
laigua puja, hi ha marea alta, i quan baixa, marea baixa.

illumina vida rotaci escalfor translaci Terra
estel Sol dos Lluna
a La
Terra
b El Sol s l
Ens
s el nom del planeta on vivim.

estel
illumina
que tenim ms a prop.

i ens dna
c Sense el Sol, a la Terra no hi hauria

d La Terra t
dos
consisteix a girar al voltant del

Lluna
vida
.
rotaci
moviments: el de
ja que gira sobre ella mateixa, i el de
e La
escalfor
translaci
Sol
, que
triga 28 dies a fer una volta a la Terra.
U7
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa amb la unitat ms adequada:

a En Joan pesa 38
quilograms (kg)
.
litre (L)
b En una ampolla daigua nhi cap un
i mig.
quilmetres (km)
.
d Per lautopista es pot circular a 120 quilmetres per hora (km/h) .
e Avui fa fred, estem a 2 graus centgrads (C) .
c De Barcelona a Pars hi ha 860
Ordena els rellotges segons lhora que marquen:
12:15
12:25
14:15
12:05
12:55
1
3 Mesura amb el regle quant fa de llarg, dample i de gruix aquest cos
geomtric:
vista lateral
vista frontal
Llarg: 53 mm
Ample: 21 mm
Gruix: 21 mm
U7
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Digues qu indiquen els termmetres segents:
4 C
12 C
5 Completa:
a Un cotxe ha fet 150 quilmetres en una hora: ha circulat a una

150
km/h.
velocitat de
b Un cotxe ha fet 200 quilmetres en dues hores: ha circulat a una
100
km/h.
velocitat de
c Un cotxe ha fet 40 quilmetres en mitja hora: ha circulat a una
80
km/h.
velocitat de
d Un cotxe ha fet 10 quilmetres en un quart dhora: ha circulat
40
km/h.
a una velocitat de
60
quilmetres en una hora:
e Un cotxe ha fet
25
quilmetres en mitja hora:
e Un cotxe ha fet
U8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Digues en quin estat es troba laigua:
lquid
slid
gass
2 Ordena el cicle de laigua:
Els nvols es mouen.
Laigua que cau a la superfcie es filtra a la terra i circula subterrniament.
El Sol escalfa laigua del mar, i una petita part es converteix en

vapor daigua.
Part de laigua que recullen els rius, mars i llacs es torna a evaporar.
Les petitssimes gotes daigua que formen els nvols sagrupen

i cauen en forma de pluja, neu o calamarsa.
El vapor daigua es condensa i forma els nvols.
3 Qu s la pluja cida? Com es pot evitar?
La pluja cida afecta les zones industrialitzades. Sorigina quan

es barreja laigua de la pluja amb les substncies cides que es
formen a latmosfera com a resultat de la reacci del vapor daigua
amb els gasos que emeten els tubs descapament dels cotxes
o les xemeneies de les indstries. Per evitar-la s imprescindible
controlar i reduir els fums i els gasos.
.
U8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Relaciona:
inodora
no t color
incolora
gel
inspida
no fa olor
slid
pluja
lquid
vapor daigua
no t gust
gass
5 Completa amb el nom dels oceans:
oce rtic
oce Atlntic
oce Pacfic
oce Pacfic
oce ndic
oce Atlntic
oce Antrtic
6 Explica tres raons per les quals ens falta aigua a la Terra:
Noms una petita part de laigua pot utilitzar-se fcilment.

El canvi climtic accentua les zones desrtiques.
La quantitat daigua potable de qu podem disposar depn de si
plou o no plou, cosa que no podem controlar.
U9
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Localitza els punts de potncia (P), suport (S) i resistncia (R). Quina
posici anir millor per aixecar el pes? Per qu?

a
potncia
b
potncia
suport
c
potncia
suport
resistncia
suport
resistncia
resistncia
La millor posici per aixecar el pes s la b, perqu s la que t la

distncia ms curta entre el punt de resistncia i el de suport.
.
2 Digues quatre mitjans de transport que es moguin grcies a les rodes:
cotxe
bicicleta
tren
moto
3 Classifica els moviments dels exemples segents en rectilinis, circulars
i alternatius:
alternatiu
a Els cavallets dels parcs datraccions:

b Un coet:
rectilini
c La pilota dun partit de tennis:

d Un ascensor:
rectilini
e El tambor duna rentadora:

f Una pedra quan es llana amb la m:
.
alternatiu
.
circular
.
rectilini
U9
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
4 Relaciona cada mquina amb lenergia que consumeix:
unes tisores
un cami
elctrica
un microones
humana
combustible
un despertador
un ratllador de cuina
un autocar
5 Explica com funciona la torradora de pa de casa teva (si no en tens,
explica un altre electrodomstic que hi hagi a la cuina): quina energia

consumeix, com es regula el temps de torrefacci, com es neteja...
(resposta oberta)
U10
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Relaciona cada acci amb letapa a qu correspon:
infncia
Aprendre a llegir.
Es perd la memria.
maduresa
Formar una famlia.
vellesa
Surt pl a les aixelles i al pubis.

2 Completa larbre genealgic segent:
avis paterns
tia
oncle
cosina
cos
avis materns
pare
mare
tia
oncle
cosina
U10
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
3 Digues quines diferncies hi ha entre aquestes dues fotografies:
Lelement que ms ha canviat, comparant les dues fotografies del

carrer dArag, s el mateix carrer. Antigament, el tren passava pel
centre del carrer, que estava obert. El travessava a un nivell inferior,
de manera que hi havia ponts que comunicaven els dos costats.
Actualment, el tren hi continua passant per el carrer est cobert
i ja no es veu. Els vehicles ocupen tota la part central del carrer.
Pel que fa als edificis, en la fotografia actual veiem que es mantenen
alguns dels antics: exactament igual o amb les anomenades
remuntes (pisos que es van afegir als ja existents, al llarg dels anys
cinquanta). Tamb shi veuen edificis nous.
Hi ha un edifici nou que substitueix un dels antics (ledifici amb el
rtol que diu Service Station) i que mant un element que ens el
recorda: avui, lestabliment que ocupa la part inferior de la casa
sanomena Servei Estaci.
U11
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Observa les imatges i identifican el lloc, els protagonistes i els fets:
a
(resposta oberta)
.
b
.
c
.
2 Explica:
La Histria s el conjunt d esdeveniments que han passat i continuen

passant al mn.
.
El moment ms important de la meva histria va ser
(resposta oberta)
3 Relaciona els invents amb la seva poca:
el foc
prehistria
la impremta
poca medieval
lelectricitat
poca moderna
lordinador
poca contempornia
U11
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
a Els protagonistes de la Histria

som totes les persones que hem existit.
b Els inventors sempre han millorat la nostra

forma de vida.
c Hi ha protagonistes annims de la Histria.
d Gaud va ser un protagonista de la Histria dmbit social.
5 Digues a quin mbit pertany cada grup de personatges:
mbit econmic
i industrial
mbit poltic
mbit religis
mbit cultural
mbit social
U12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
1 Explica qu s el so.
El so s qualsevol sensaci que rebem a travs del sentit de loda.

Es produeix quan un cos vibra.
a El so es mou en ones circulars.
b Les ones del so, quan troben un obstacle, hi reboten.
c El so no es pot transmetre a travs de cossos slids.
3 Com podem evitar la contaminaci acstica?
rentadora noms quan s de dia.
molestos per als vens.
lexterior, per esmorteir al mxim els sorolls del carrer.
4 Fixat com sona una flauta i indica, en cada cas, de quina qualitat parlem:
so de la flauta
intensitat
to
timbre
molt estrident
molt fort
molt agut
U12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
5 Completa:
a La propietat del so que ens permet diferenciar sons forts

la intensitat
.
i fluixos s
b La propietat del so que ens permet diferenciar sons aguts i greus
el to
.
s
c La propietat del so que ens permet diferenciar dos sons digual
timbre
.
intensitat i to sanomena
6 Quan parlem amb alg situat en un espai exterior i allunyat, ho hem de
fer ms fort que si parlem amb alg que s en un lloc tancat i proper.
Saps per qu?
a Perqu el so es mou ms lent quan fa fred.
b Perqu el so perd fora quan es mou i, a ms, es dispersa pertot
arreu si no pot rebotar en cap paret.
c Perqu les ones reboten i hi ha eco.
d Perqu daquesta manera tenim cura de la nostra veu.
La resposta correcta s la
7 Explica qu cal fer per no patir trastorns de la veu:
Cal parlar a poc a poc, sense cridar, i tamb anar amb compte
amb les begudes massa fredes o massa calentes.
GUIA DIDCTICA
RECURSOS DIGITALS
s digita
rso
ls
Vocabulari interactiu
Rec
u
UNITAT 1: CRIXER I CUIDAR-SE s Vocabulari interactiu
cuir cabellut, cuirs cabelluts
caixa torcica,
caixes torciques
nom femen
Part interna del cos situada entre el coll i labdomen, que protegeix el cor i els pulmons.
cap, caps
nom mascul
Part superior del cos de les persones i dalguns animals, que cont els principals rgans dels sentits
(ulls, nas, boca, orelles).
columna vertebral,
columnes vertebrals
nom femen
Conjunt dossos, anomenats vrtebres, collocats
en forma de columna a dins del cos i que serveix
per mantenir drets el cos i el cap de les persones
i dalguns animals.
cos, cossos
nom mascul
Conjunt de totes les parts duna persona o dun
animal: el cap, el tronc i les extremitats.
crani, cranis
nom mascul
Conjunt dossos que hi ha dins del cap i que protegeix el cervell.
nom mascul
Pell del crani, don surten els cabells.
esquelet, esquelets
nom mascul
Conjunt dossos duna persona i dalguns animals
que sost el cos i protegeix els rgans interns.
extremitats
nom femen plural
Part del cos de les persones i dalguns animals
formada pels braos i les cames.
flexi, flexions
nom femen
Acci de flexionar.
musculatura, musculatures
nom femen
Disposici dels msculs del cos duna persona o
dun animal.
tronc, troncs
nom mascul
Part central del cos duna persona, que no inclou
ni el cap ni les extremitats.
UNITAT 2: VISC A s Vocabulari interactiu
comarca, comarques
nom femen
Part del territori dun pas que comprn diversos
pobles i ciutats, una de les quals s la capital.
continent, continents
nom mascul
Cadascuna de les grans extensions de territori en
qu es divideix la Terra.
escala, escales
nom femen
Equivalncia que sestableix entre la distncia que
hi ha entre dos punts dun mapa i la distncia que hi
ha entre els llocs corresponents en la realitat.
hemisferi, hemisferis
nom mascul
Cadascuna de les dues parts en qu es divideix
lesfera terrestre.
llegenda, llegendes
nom femen
Text que hi ha en un costat dun mapa i que
explica qu volen dir els smbols utilitzats.
pennsula, pennsules
nom femen
Porci de terra envoltada daigua pertot arreu
menys per una part que la uneix a un territori ms
gran.
planeta, planetes
nom mascul
Astre sense llum prpia que gira al voltant del Sol.
plnol, plnols
nom mascul
Representaci plana de la disposici duna ciutat,
un poble, un edifici, un parc
reciclar
verb
Transformar un objecte o un material vell en un altre
de nou que tingui la mateixa funci o que serveixi
per a una altra cosa.
senyals de trnsit
nom mascul plural
Conjunt de cartells i semfors en un poble, una carretera, un carrer Serveixen per regular la circulaci dels vehicles i de les persones.
mapa, mapes
nom mascul
Representaci plana de les parts que formen un territori, un pas, una provncia, etc.
s digita
rso
ls
Rec
u
UNITAT 3: ELS ANIMALS s Vocabulari interactiu
aeri, aria, aeris, aries
omnvor, omnvora,
omnvors, omnvores
adjectiu
Dit de lanimal que es desplaa per laire.
adjectiu
Dit de lanimal que menja tot tipus daliments, tant
animals com vegetals.
aqutic, aqutica,
aqutics, aqutiques
adjectiu
Dit de lanimal que viu i es desplaa per laigua.
carnvor, carnvora,
carnvors, carnvores
ovpar, ovpars
adjectiu
Dit de lanimal que pon ous.
salvatge, salvatges
adjectiu
Dit de lanimal que salimenta principalment de carn.
domstic, domstica,
domstics, domstiques
adjectiu
Dit de lanimal que viu en llibertat, en la natura; que
no ha estat domesticat.
vivpar, vivpara,
vivpars, vivpares
adjectiu
Dit de lanimal que viu en una casa.
adjectiu
Dit de lanimal que no neix de lou que pon la femella, sin del ventre de la mare.
herbvor, herbvora,
herbvors, herbvores
adjectiu
Dit de lanimal que noms salimenta de plantes.
marsupial, marsupials
adjectiu
Mamfer la femella del qual t una bossa al ventre
on porta la cria.
UNITAT 4: MAR, MUNTANYA O PLANA s Vocabulari interactiu
altipl, altiplans
nom mascul
Superfcie de terra fora plana que se situa per sobre del terreny que lenvolta.
arxiplag, arxiplags
nom mascul
Conjunt dilles molt properes entre elles i que comparteixen algunes caracterstiques.
cim, cims
nom mascul
Punt ms alt duna muntanya.
crter, crters
nom mascul
Part dun volc situada a la part ms alta, que t
forma de forat i per on surten el foc i la lava.
delta, deltes
nom mascul
Espai de terra, de forma triangular, a la desembocadura dun riu.
depressi, depressions
nom femen
Superfcie de terra que se situa per sota del terreny
que lenvolta.
embassament, embassaments
nom mascul
Llac gran creat pels humans per a la interrupci del
curs natural dun riu mitjanant la construcci duna
paret, laigua del qual serveix per proveir-ne poblacions o per produir electricitat.
erupci, erupcions
nom femen
Sortida de lava, foc i altres materials pel crter dun
volc.
muntanya, muntanyes
nom femen
Part del terreny que seleva de forma natural.
vall, valls
nom femen
Terreny que hi ha entre dues muntanyes.
vessant, vessants
nom mascul
Cara duna muntanya, que uneix el cim amb la vall.
Terreny que hi ha entre dues muntanyes.
volc, volcans
nom mascul
Espcie de muntanya que cont una obertura per
on surten materials extremament calents de linterior de la Terra.
s digita
rso
ls
Rec
u
UNITAT 5: FEINES AGRCOLES, INDSTRIA I SERVEIS s Vocabulari interactiu
agricultura, agricultures
mitjans de comunicaci
nom femen
Activitat que consisteix a cultivar la terra.
nom mascul plural

Conjunt de publicacions i demissores de televisi
i de rdio que transmeten informaci sobre fets
diversos a moltes persones de llocs diferents.
artesania, artesanies
nom femen
Activitat que consisteix a produir a m diferents objectes.
mitjans de transport
nom mascul plural
Conjunt de vehicles diferents que serveixen per
transportar persones i coses.
construcci, construccions
nom femen
Activitat que consisteix a fer edificis i altres edificacions, com ponts, carreteres
indstria, indstries
nom femen
Conjunt dactivitats que es duen a terme amb lajut
de mquines per transformar matries primeres en
productes acabats.
mineria, mineries
nom femen
Activitat que consisteix a extreure minerals i metalls
de les mines.
pesca, pesques
nom femen
Activitat que consisteix a agafar peixos dun riu,
dun llac o del mar.
ramaderia, ramaderies
nom femen
Activitat que consisteix a criar bestiar per comercialitzar-lo.
silvicultura, silvicultures
nom femen
Activitat que consisteix a aprofitar els recursos del
bosc.
UNITAT 6: EL DIA I LA NIT s Vocabulari interactiu
dia, dies
nom mascul
Perode de temps que va de la sortida del sol a la
posta.
eclipsi, eclipsis
nom mascul
Fenomen que es produeix quan un astre tapa parcialment o completament la llum dun altre astre.
fase lunar, fases lunars

nom femen
Cadascuna de les formes que adopta la Lluna vista
des de la Terra.
hbitat, hbitats
nom mascul
Medi on viu una planta, un animal o una persona.
nit, nits
nom femen
Perode de temps que va des de la posta del sol
fins a la sortida.
univers
nom mascul
Conjunt format per tots els cossos celestes i lespai
que els envolta.
s digita
rso
ls
Rec
u
UNITAT 7: HO MESUREM TOT PER INVESTIGAR s Vocabulari interactiu
temperatura, temperatures
instrument de mesura,
instruments de mesura
nom mascul
Objecte que serveix per calcular la longitud, el pes
duna cosa.
llapis de memria,
llapis de memria
nom mascul
Objecte petit i porttil que serveix per desar informaci i passar-la dun ordinador a un altre.
nom femen
Expressi de la calor dun objecte, persona
o ambient.
unitat de mesura,
unitats de mesura
nom femen
Valor de referncia que serveix per trobar la longitud, el pes duna cosa.
mesurar
verb
Calcular la longitud, el pes duna cosa.
UNITAT 8: ESTALVIEM AIGUA s Vocabulari interactiu
condensar-se
verb
Acci de convertir-se un vapor en lquid.
transvasament,
transvasaments
nom mascul
Acci de fer passar un lquid dun lloc a un altre.
calamarsa, calamarses
gebre, gebres
nom mascul
Conjunt de gotes daigua que es glacen sobre les
plantes i la terra desprs duna nit molt freda, quan
la temperatura baixa per sota de zero graus.
rosada, rosades
nom femen
Conjunt de gotes daigua que es dipositen sobre
les plantes i les superfcies fredes durant la nit, com
a resultat de la baixada de la temperatura.
nom femen
Pluja de grans de gel de menys d1 cm de dimetre.
s digita
rso
ls
Rec
u
UNITAT 9: LES MQUINES s Vocabulari interactiu
combustible, combustibles
potncia, potncies
nom mascul
Substncia que es crema per obtenir lenergia que
necessiten els vehicles, les estufes per funcionar.
eina, eines
nom femen
Fora que es fa per dur a terme una acci o un
treball.
resistncia, resistncies
nom femen
Objecte, ms o menys petit, que fem servir amb les
mans per treballar ms fcilment un material.
nom femen
Fora que es fa per contrarestar una altra fora.
snia, snies
engranatge, engranatges
nom mascul
Conjunt de peces dun aparell que es transmeten
el moviment de luna a laltra.
nom femen
Mquina que treu aigua dun pou amb lajut dun
animal que fa voltes al seu voltant.
suport, suports
mquina, mquines
nom femen
Instrument, aparell que permet fer una feina amb
ms agilitat, ms fcilment.
nom mascul
Objecte que aguanta o sost un altre objecte.
UNITAT 10: INVESTIGUEM EL PASSAT s Vocabulari interactiu
adolescncia, adolescncies
nom femen
Perode de la vida duna persona entre la infncia
i ledat adulta.
canvi artificial, canvis artificials

nom mascul
Modificaci de la natura que t lloc per causa de
la presncia dels ssers humans.
canvi natural, canvis naturals
infncia, infncies
nom femen
Primera etapa de la vida duna persona.
desenvolupament sostenible,
desenvolupaments sostenibles
nom mascul
Creixement econmic i social que es produeix sense posar en perill el medi ambient ni els recursos
naturals.
nom mascul
Modificaci de la natura que t lloc per causes naturals.
s digita
rso
ls
Rec
u
UNITAT 11: EN LPOCA DE... s Vocabulari interactiu
document, documents
poca contempornia,
poques contempornies
nom mascul
Paper amb text escrit que dna informaci sobre
alg o alguna cosa.
nom femen
Perode de temps actual, el present.
histria, histries
poca medieval,
poques medievals
nom femen
Perode de temps corresponent a ledat mitjana,
entre el segle V i el segle XV.
nom femen
Conjunt de fets que ha viscut una persona, una organitzaci, un pas Tamb sanomena aix la cincia que els estudia.
poca moderna,
poques modernes
nom femen
Perode de temps entre lpoca medieval i lpoca
contempornia.
UNITAT 12: EL SO, EL SOROLL I EL SILENCI s Vocabulari interactiu
ecolocalitzaci, ecolocalitzacions
nom femen
Capacitat que tenen alguns animals dorientar-se
en la foscor i trobar-hi objectes mitjanant uns sons
que ells mateixos emeten.
intensitat sonora,
intensitats sonores
nom femen
Fora que t un so.
timbre, timbres
to, tons
nom mascul
Qualitat dun so que ens indica si s agut o greu.
veu, veus
nom femen
So que emeten les persones quan parlen, canten,
criden
vibrar
verb
Moures una cosa de forma rpida i constant.
nom mascul
Qualitat dun so que ens permet diferenciar-lo dun
altre.

Coneixmedi 3 Er

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Coneixmedi 3 Er

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

nova edici

Coneixement del medi natural,

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

Direcci editorial: Dolors Rius

Redacci: Meritxell Adrover, Roser Hospital i Toni Ortiz

Primera edici: juLIOL de 2012

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

2 DIDCTICA I METODOLOGIA DE LREA

2.1 Els continguts de lrea

Lentorn i la seva conservaci

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

2.2 Relacions i canvi

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

3 INTEGRACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES

3.1 Situaci actual

3.2 Competncies bsiques

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Recull lhabilitat per a la comprensi

6. Competncia per a lautonomia

Font: DECRET 142/2007, de 26 de juny. Generalitat de Catalunya.

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

3.3 Qu significa emprar un enfocament competencial?

que afavoreixin la integraci curricular de diferents

en diferents contextos de la vida quotidiana.

, segons els interessos i les capacitats dels

en els processos densenyament-aprenentatge.

3.4 Avaluaci de ladquisici de les competncies

, amb format delecci mltiple. Poden ser de resposta dicotmica

. No hi ha una nica resposta correcta, i es valora

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

3.5 La competncia de les competncies: la competncia comunicativa

. Sn sabers prctics que han de recolzar en coneixements

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

Si ens centrem en la destresa de la comprensi en la competncia lectora, la OCDE la defineix de la manera

Format del text

Daproximaci i obtenci dinformaci

Integrar i interpretar el que es llegeix

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

Elaborar una interpretaci

Els nivells de rendiment en lectura, segons la OCDE, sn els segents:

Localitzar una dada en un text simple i breu.

Interpretar i relacionar parts del text diferents. Reflexionar i construir significat

3.6 La competncia cientfica

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

5 CRITERIS PER A LAVALUACI

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

6 ORIENTACIONS PER A LS DELS RECURSOS DIGITALS

Definici del vocabulari bsic de cada unitat i activitats per practicar-lo.

Accs a les audicions de cada unitat.

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs

Definici del vocabulari bsic de cada unitat i activitats per practicar-lo.

Accs a les audicions de cada unitat.

En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

Activitats per practicar les quatre operacions bsiques.

Collecci de problemes per practicar el clcul en contextos significatius.

Activitats per aprendre geometria jugant amb les figures.

Activitats per organitzar i representar dades mitjanant taules i grfics.

Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria