Professional Documents
Culture Documents
Museus I Centres Culturals: Catàleg 2015-2016 de ERA
Museus I Centres Culturals: Catàleg 2015-2016 de ERA
sebastienbauer@me.com
ERA
Propostes 2015-2016
per a centres culturals, aules dextensi universitria i museus
Qu s ERA?
ERA cerca respostes a les nostres preguntes actuals en els textos clssics.
Al vespre,
acabada la meva
jornada, entro
dins lantic
santuari dels
grans homes de
lantiguitat. No
temo
qestionar-los, i
ells, amb
benevolncia,
em responen.
Sbastien Bauer
Niccol
Machiavelli
ERA
Propostes
2015
2016
La llum,
de Zarathustra a Einstein
HumaniTICs
Llegir humanitats a ledat
digital
Venerada durant
lantiguitat, explotada
avui dia, qu ens diu la
llum sobre la nostra
relaci amb la realitat que
ens envolta?
La repblica de Florncia,
1115-1532
La independncia dels
Estats-Units
La Stoa,
una escola de felicitat
L u n i v e r s s u n s s e r
animat. Tot el que pugui
ocrrer s fruit del dest:
per ser feli, assumeix-ho,
aguanta i carpe diem...
Estudi duna filosofia que va
competir amb el
cristianisme.
La Lacitat
orgens duna noci en crisi
La lacitat com a ideal dun
Estat aconfessional es veu
confrontada a la pujana de
les identitats religioses.
Anem a les arrels de la
qesti
per entendre
precisament qu s all
que ha entrat en crisi.
sebastienbauer@me.com
La llum
de Zaratustra a Einstein
Format curs
Format conferncia
Temes tractats :
Un curs de 5 sessions:
ERA
Internet ens allibera o ens fa ms dependents i controlats? La pregunta val per a la nostra vida quotidiana, per
potser ms encara per una activitat que des de Cicer es considera com la cultura per excellncia, i que t com
a finalitat formar esperits lliures.
Si algunes lectures numriques sn noves i canvien les regles de la recerca en humanitats, al mateix temps
Internet est recuperant velles maneres de llegir. Quines, per a quins pblics, i amb quins efectes sobre la
cultura, tant individual com collectiva? Per contestar aquestes preguntes, recordarem l'histria de la lectura i
mesurarem el canvi real que est generant la digitalitzaci del saber.
Format conferncia
Temes tractats :
Un curs de 4 sessions:
HumaniTICs
Format curs
ERA
El savi t tanta confiana en si mateix que no dubta en enfrontar-se a la mort, ni li cedeix mai un sol pam de
terreny. Ni t perqu tmer-la, perqu sap que tot s precari, no tan sols els esclaus, les possessions i la dignitat,
sin tamb el seu propi cos, els ulls, les mans: tot el que fa la vida ms grata, i fins i tot ell mateix, s precari. I el
savi viu com si tot li fos prestat, i quan arribar lhora de tornar-ho, ho torna tot sense tristor.
I tampoc ho desestima per saber que no s seu, sin que al contrari tot ho tracta amb diligncia i prudncia, com
un home conscient i ntegre fa amb tot all que se li confia
Sneca, Sobre la tranquillitat de lnima
Format conferncia
Temes tractats :
Un curs de 4 sessions:
1. Ltica: per construir la teva ciutadella interior, fes
la diferncia entre all que depn de tu i all que
no.
2. La fsica: el mn s un retorn etern de totes les
coses. Per ser feli, has destimar el teu dest.
3. La lgica: els obstacles a la felicitat sn les
opinions dels dems i les nostres emocions. La
lgica proveeix exercicis per resistir-hi.
4. Histria dels estoics, de Grcia a Roma i a
lOrient. Posteritats: cristianisme, budisme,
republicanisme i ecologia.
La Stoa
Format curs
ERA
sebastienbauer@me.com
La repblica
florentina
1115-1532
Format curs
Temes tractats :
La lluita entre el Papa i lEmperador.
Format conferncia
Un curs de 6 sessions:
La repblica florentina
A principis del segle XII, uns mercaders italians enriquits per les creuades decideixen desfer-se dels senyors
feudals i constituir-se en repblica.
Dels seus inicis fins a la caiguda en mans de la famlia Medici, la histria de la ciutat que va inventar
lhumanisme i el Renaixement
ERA
Format curs
Temes tractats :
Format conferncia
Un curs de 7 sessions:
3. No em trepitgis.
4. La Declaraci dIndependncia.
7. Un imperi de Llibertat?
[Ens ha tocat] decidir sobre aquesta important qesti: si els homes son realment capaos destablir bons
governs des de la reflexi i la elecci, o b si estan condemnats per sempre a dependre de latzar i de la fora
ERA
Qualsevol societat que no vulgui sser una pura teocrcia ha de constituir els tres poders, el legislatiu, lexecutiu i el
judicial, com a forces distintes de lEsglsia, o millor encara, independents i sobiranes. Per la secularitzaci no es pot
considerar acabada si lEsglsia conserva el dret de vigilar, de controlar i de vetar, cadascun daquests tres poders, i tot el
conjunt de la vida pblica i privada
(Ferdinand Buisson, Diccionari de Pedagogia, 1911)
Format curs
Un curs de 5 sessions:
1. Les esglsies cristianes i el poder
La lacitat
Temes tractats :
Format conferncia
ERA
Condicions :
Adapto el format de les meves intervencions al temps
i a lespai del que disposeu.
Segueixo les condicions econmiques que
acostumeu tenir. Si ho preferiu, en parlem i pactem.
Les conferncies i els cursos poden ser en catal,
castell, francs o angls, segons la preferncia del
vostre pblic.
Temtiques possibles:
- Histria de les idees, de les filosofies i de les
religions
- Filosofia, en especial filosofia poltica i moral.
Filsofs, textos, i doctrines
- Histria de la cincia i divulgaci