El sexenni democrtic (1868-1874):

(1868) La
Gloriosa

(1871) Amadeu de
Savoia

(1873-1874) La primera
repblica

(1875) Alfons
XII/ La
restauraci

Causes del fi del regnat dIsabel II/La Gloriosa:

Crisi financera (1840-1860): A nivell europeu hi ha un creixement, es produeix la producci de la xarxa de

ferrocarrils, impulsada principalment per inversions estrangeres. Aquesta xarxa generar falses expectatives, ja
que no arribar a ser mai rendible i a conseqncia, hi haur una gran caiguda daccions de la borsa.

Crisi industrial/ fam de cot/ guerra de secessi dels EUA (1861-1865): La industria txtil pionera dEspanya i
Catalunya, t una forta crisi per no tenir matria prima per produir, ja que a causa de la guerra dels EUA, es talla
la importaci de cot.

Crisi de subsistncia: Perode de males collites que tindr una forta repercussi en la classe baixa (pagesos ms
pobres), ja que a conseqncia daquesta acumulaci de males collites, es produeix una gran fam pel augment del
preu dels aliments.

Crisi poltica/ el pacte dOstende (1867): En els ltims anys del regnat d'Isabel II, a mesura que els governs
unionistes i la reina mateixa es trobaven cada vegada ms desprestigiats, el Partit Progressista va comenar a
acostar-se al demcrata per preparar la caiguda de la reina, acompanyant-los a l'exili. Al 1866 aquesta creixent
oposici a la monarquia isabelina va comportar que es ports a terme el Pacte d'Ostende. Els lders demcrates,
progressistes i republicans exiliats signaren aquest acord en la ciutat belga d'Ostende, que recollia l'acord de
derrocar a la reina i instaurar un nou rgim basat en el sufragi universal i el reconeixement de totes les llibertats
civils (seguint un model democrtic). Als mesos posteriors s'afegirien a l'acord els unionistes al 1868 (desprs de
la mort d'O'Donnell), alguns moderats i una part dels lders de l'exercit. Era evident la impopularitat de la reina,
acusada de no complir plenament amb les seves obligacions reials i d'afavorir sempre als moderats.

La Gloriosa (setembre de 1868): Va ser un alament militar de la flota situada a Cadis, que va estar acompanyat
d'altres realitzats pels militants demcrates i republicans a algunes de les principals ciutats. Els militars sublevats
(Prim, Serrano, Topete i altres) llanaren una proclama denunciant la corrupci i ineficcia del govern moderat i la
immoralitat de la Corona, i demanant la participaci de tots els sectors de la societat. Recollia les principals
demandes demcrates (sufragi universal, llibertats plenes...). Mentre, a les principals ciutats apareixien juntes

revolucionries i es restableix la milcia. Finalment, Els militars sublevats derrotaren a les tropes enviades pel
govern i la reina hagu de partir cap a l'exili.

Al 1868, el general Topete, lder del partit progressista junt amb el recolzament de Sagasta, Serrano i Zorrilla, es dirigeixen
cap a Cadis on t lloc la revoluci de la Gloriosa. Aquesta, sexpandeix rpidament per tota espanya on es van creant
juntes revolucionaries. Guanyen els progressistes i Isabel II sexilia desprs de 25 anys de regnat. Amb el triomf de la
Gloriosa, sinicia a Espanya un nou liberalisme democrtic, el poder poltic que es mant durant un temps en mans de les
juntes revolucionaries, passa a un govern provisional dirigit pel general Serrano i que convoca eleccions a les corts
constituents per sufragi universal 1869 amb dret a vot a tots els homes majors de 25 anys. La majoria absoluta recau en la
uni de progressistes, demcrates i unionistes que en aquell moment es troben al capdavant del govern provisional.
Arran daquest fet, es redacta una nova constituci aprovada al juny de 1869 i coneguda com la ms lliberal i democrtica.
En aquesta constituci, es declaren tots els drets i llibertats dels ciutadans, proclama la sobirania nacional, consagra la
llibertat de cultes i adopta la monarquia parlamentaria com a forma de govern (el rei regna per no governa).

La constituci de 1869 reflexa l'ideari democrtic que havien assumit els partits adherits a la revoluci. s per a molts la
primera constituci espanyola realment democrtica:
a) Inclou una declaraci de drets, en la que es recollien noves llibertats com la de reuni i associaci (que permetia fundar
partits, sindicats i associacions de socors mutus). Tamb es reconeixia la llibertat de Ctedra i la inviolabilitat del domicili i
la correspondncia.
b) Sufragi universal mascul per a majors de 25 anys.
c) El parlament (legislatiu) constaria de dos cambres (bicameral) -El congrs escollit per sufragi, disposava d'mplies
atribucions, especialment controlar el govern. -El senat el composarien antics alts crrecs de ms de 40 anys.
d) El poder executiu recau en el govern, no en el rei, que restava com una figura simblica, representativa del poder de
l'Estat (semblant a l'actual, definit per la idea de que el rei regna per no governa).
c) El poder judicial quedava clarament regulat, establint-se les oposicions a jutges i l's de jurats populars.
d) Els ajuntaments i diputacions es triarien per sufragi.
Aix doncs, en aquell moment Espanya seguia essent una monarquia per vet aqu el problema, qui ser el nou rei? El
general Prim (el nou president del govern), ha de buscar un nou monarca, mentrestant les corts declaren al general Serrano
com a regent del regne. Per fer front a les derrotes de la guerra de Cuba, es produeix el reclutament mitjan les quintes
(durant 10 anys que durar la guerra).
Finalment, Prim nombra rei a Amadeu de Savoia (fill del rei dItlia) i la proposta es aprovada per les corts (la primera
vegada que un monarca es escollit democrticament). Uns mesos desprs Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons XII
amb 13 anys dedat. Al 1870, es produeix lassassinat den general Prim (el principal suport dAmadeu de Savoia).

Al 1873, Amadeu de Savoia renuncia al seu regnat. La fi del seu regnat suposa el fracs de la monarquia democrtica
imposada per la Gloriosa. El seu regnat va finalitzar a causa dun seguit de dificultats:
-

La mort de Prim al 1871 (lder dels lliberals progressistes i el principal suport del rei).
Crisi poltica en la coalici de govern formada per progressistes, unionistes i demcrates, que port a una ruptura

i la desaparici dels governs estables.

Escs suport ( ni la noblesa ni lesglsia i oposici dels moderats, Cnovas del Castillo).
Loposici de lesglsia espanyola, va ser una altre dificultat del seu regnat. No es mostrava obertament contrria
al nou rei (que era catlic), per s a la constituci de 1869, que declarava la llibertat religiosa. Per aix va
collaborar a organitzar l'oposici borbnica, liderada pel moderat Cnovas del Castillo, partidria de restaurar la
monarquia en la figura del fill d'Isabel II, Alfons XII de Borb.

La tercera guerra carlina (1872-1876) a causa dun alament dels carlins en contra del nou rei. Aquesta guerra, es
desenvolup als mateixos escenaris que la primera (Pas Basc, Navarra, Nord de Catalunya i Maestrat) i amb els
mateixos mtodes guerrillers.

La primera repblica espanyola (1873-1874):

En produir-se l'abdicaci d'Amadeu de Savoia, el Congrs i el Senat es reuniren conjuntament i aprovaren la
declaraci d'Espanya com a Repblica. La repblica arrib de manera prcticament accidental de la m d'uns
diputats majoritriament monrquics. No hi havia una majoria entre la societat ni entre els poltics partidria de la
Repblica (falta de suport), per resultava inviable plantejar-se l'elecci d'un nou rei. Isabel II estava descartada i el
seu fill, Alfons, tenia tan sols 15 anys.
L'aprovaci de la Repblica sorprengu a la societat espanyola, ja que, al capdavall els republicans eren una minoria.
La societat espanyola es mostr dividida davant el nou rgim:
-

Els mateixos republicans estaven dividits. La majoria dels diputats eren del Partit Republic Federal, partidaris
d'organitzar l'Estat com una federaci lliure de cantons (agrupacions lliures de ciutats). Una minoria eren
republicans unitaris, partidaris de la unitat de l'Estat. Tots els diputats republicans apostaren, de moment, per
mantenir un model de Repblica unitria (centralista), encara que molts militants federalistes lluitarien per
instaurar una Repblica Federal realitzant insurreccions armades a les seues ciutats, el que causaria el fracs del
rgim.

Els progressistes i demcrates acceptaren la Repblica, amb la condici de qu es mantingues unitria, per
prompte abandonaren l'escena poltica. Daltre banda, els sector ms conservadors/moderats es van mantenir al
marge, ignorant la repblica per a preparar la Restauraci Borbnica.

Amb aquesta situaci de completa degradaci poltica. El govern d'Estanislao Figueras convoc les eleccions de maig
de 1873 a corts constituents, en les que sols participaren els Republicans Federals (no es presentaven ni moderats, ni
demcrates ni republicans unitaris), obtingueren una ampla majoria absoluta. Les noves corts redactaren el projecte de
Constituci Federal de 1873 (no sarriba a aprovar):
-

Espanya es dividia en 17 estats federals.

Separaci dEsglsia i Estat, prohibint-se la subvenci de cap culte.
Corts bicamerals.

Les llargues discussions sobre la constituci van fer-se amb Estanislao Figueres, que opt per abandonar. El seu
successor va ser Francesc Pi i Margall, tamb republic federal. Les bases del partit republic federal, cansades
d'esperar optaren per proclamar la Repblica Federal des de baix, desafiant al govern i reclamant millores socials.
Els cantons alats es trobaven a Andalusia, Mrcia i Valncia. Pi i Margall, incapa d'enviar l'exercit contra els seus
propis militants, opt per dimitir. Nicols Salmern el succe, enviant a l'exrcit a reprimir els cantons amb xit. Com a
ministre de justcia havia aprovat la derogaci de la pena de mort, aix que, quan hagu de signar penes de mort contra
els soldats desertors de la guerra carlina, opt per dimitir. El nou president, Emilio Castelar, Republic unitari, es
dedic durant els seus tres mesos de presidncia, a reforar l'exercit, recuperant el sistema de quintes (que el govern
Figueras havia eliminant, aprovant un exrcit de voluntaris amb un sou ms alt). En gener de 1874, quan el parlament
s'opos a Castelar, aquest dimit i es produ el cop d'Estat del General Pava. El general ofer a Castelar seguir presidint
el govern, per aquest renunci, passant a governar el General Serrano.
La dissoluci de les corts deix el poder en mans dels militars. Encara que tericament continuava la Repblica, en la
prctica el General Serrano liderava el govern, actuant provisionalment com a dictador. Al seu govern, que dur poc
menys d'un any (gener-desembre de 1874), participaren poltics progressistes i moderats. Serrano va concentrar-se en
la guerra carlina, iniciant una ofensiva al Pas Basc que dirig personalment, mentre el govern quedava a crrec de
Sagasta. Durant aquests mesos s'anava prenent fora el partit alfons liderat per Cnovas del Castillo, que anava
acumulant suports socials i militars. Cnovas pretenia que la situaci es degrads fins al punt en que la societat
espanyola assums com a positiu l'accs a la corona d'Alfons de Borb, sense necessitat de recrrer a la via del
pronunciament militar.
El 29 de desembre de 1874, el general Martnez Campos, proclama a Alfons XII (Sagunto) com a nou rei d'Espanya
(avanant-se aix als plans de Cnovas). Sagasta, accept el pronunciament, cedint pacficament el govern a Cnovas
del Castillo, iniciant-se aix la Restauraci Borbnica.
Podem concloure que la Revoluci de 1868 va ser un intent d'establir un rgim de carcter democrtic com a model
alternatiu al del rgim isabel. Aix, en aquests anys es contraposaven dos models poltics per a Espanya:
a)Un model democrtic (primer una monarquia, desprs una Repblica) representat en la constituci de 1869,
defensat per demcrates i republicans. A aquest s'havien anat sumant progressistes i unionistes poc abans de 1868, en
sentir-se completament exclosos del rgim isabel.
b) Un model de monarquia parlamentaria no democrtica, basada en el control del poder per una xicoteta elit
poltica i militar vinculada a la Corona (constituci de 1845). El model fracass en els anys anteriors a 1868 en anar
concentrant-se el poder nicament en els moderats. Aix, l'exclusi progressiva dels progressistes i unionistes an
sumant cada vegada ms sectors a l'oposici, que es revolt amb xit en 1868.

Les dificultats de la repblica van ser:

La tercera guerra carlina (1872-1876)
Guerra de Cuba (1868-1878)
Sublevaci cantonalista

La Restauraci Borbnica (1875-1923):

Desprs de la proclamaci de Martnez Campos, Sagasta i Serrano cediren el poder a Cnovas de manera
pacfica. Cnovas va retenir el govern durant la major part dels sis anys posteriors, establint les bases del nou
sistema poltic. s el que es denomina el Govern llarg de Cnovas (1875-1881). Cnovas va dissenyar el nou
sistema de manera que aquest integrar tant a la dreta moderada (liderada per ell) com a l'esquerra moderada, de
manera que tan sols restaren fora els extrems, carlins a la dreta i republicans a l'esquerra.
Partidari del sufragi censatari, va convocar eleccions a Corts Constituents amb el sufragi universal de la
vigent constituci de 1869. Les eleccions varen donar una majoria al parlament al seu partit conservador. Aix
vares ser els conservadors (antics moderats) els encarregats de redactar la nova Constituci de 1876, inspirat en
la de 1845.

Caracterstiques:

Genrica i flexible, deixava moltes qestions obertes a la redacci de lleis posteriors. Aix, cada partit pogu

introduir canvis importants amb facilitat, sense necessitat de redactar una nova constituci.
Sobirania compartida: Entre el rei i les corts.
Corts bicamerals: El congrs i el senat est format per la noblesa, alts crrecs de lesglsia i l'exrcit , expoltics -alguns entraven automticament pel seu crrec, altres per elecci, altres eren vitalicis, per designaci
reial a proposta del govern. Les lleis, redactades pel Congrs, necessitaven l'aprovaci del Senat.

Recull les llibertats de la constituci de 1869 (opini, reuni associaci...).

Estat confessional (catlic), es suprimeix la llibertat de cultes de 1869 i es torna a subvencionar el culte.

El tipus de sufragi no estava explicitat a la constituci. Depenia de la llei electoral; en 1878 el partit
conservador) aprov un sufragi censatari de menys del 5% de la poblaci. En 1890 el partit progressista de
Sagasta aprovaria definitivament el sufragi Universal Mascul.

Vigncia: La constituci de 1876 va ser la constituci ms duradora de la histria d'Espanya (vigent fins 1931).

Els principals esforos del govern de Cnovas es centraren en la resoluci dels greus conflictes pendents de temps
del sexenni. Cnovas va designar a Arsenio Martnez Campos per a liderar l'exrcit contra els carlins en el final de la III
Guerra Carlina (1872-1876).
El moviment obrer, que havia gaudit d'mplies llibertats durant el sexenni va ser durament reprimit per Cnovas. Els
sindicats i associacions, de predomini anarquista, varen ser declarats illegals i els seus lders empresonats o desterrats.
Com a reacci es va produir una radicalitzaci; en 1878 i 1879 es produren els primers atemptats fallits contra Alfons XII.
Martnez Campos pass a finals de 1876 a Cuba com a Capit General, per a fer- se crrec de la Guerra de
Cuba. La guerra s'estava allargant massa i els dos bndols estaven esgotats, situaci que Martnez Campos aprofit
per a negociar amb els independentistes. Va concedir la llibertat als que s'entregaren i va prometre l'abolici de
l'esclavitud (promesa que no s'acompl fins 1886). Aquesta soluci sense derrota don lloc a nous alaments en
1879 i en la dcada de 1880, fins l'inici de la guerra definitiva, la de 1896-98.

 Torn de partits (18811909):

Cnovas tenia clar que el gran problema de letapa dIsabel II havia sigut la tendncia dels partits a acaparar el poder, el
que obligava a loposici a recrrer a lexrcit. Com a manera de resoldre-ho, el propi Cnovas va acceptar que en el
moment que hi haguera una oposici prou slida hauria de cedir-li el poder pacficament, el que suposaria l'inici del
torn de partits.
En 1881 sencet el torn: el repartiment del poder entre els dos partits dinstics que eren el partit Conservador
de Cnovas (antics moderats) i el partit Liberal de Sagasta (antics progressistes). En un primer moment,
lalternana es produ de manera tcita (implcita), i a partir de 1885 de manera oberta i declarada. De fet, en 1885
es produ la primera crisi poltica del sistema. Mor Alfons XII estant la seua dona MCristina d' Habsburg,
embarassada del futur hereu (o hereva). Una situaci d'inestabilitat que recordava la de 1833 i que donava fora als
Carlins i Republicans, en possibilitar-se una gran crisi poltica.
En aquest context, Cnovas i Sagasta acordaren el Pacto del Pardo(1885), pel qual es comprometien a mantenir
la Monarquia borbnica i a alternar-se en el poder. Lalternana funcionaria perfectament fins desprs de la mort del
dos poltics dos dcades desprs. La perfecci del sistema va ser tal que prcticament no va patir cap alteraci al passar
de Sufragi Censatari a Sufragi Universal. El seu funcionament va ser quasi perfecte entre 1881 (quan Cnovas li ced el
poder a Sagasta per primera vegada) i 1909.
El turnisme era un sistema fonamentalment antidemocrtic i implicava un acurat mecanisme electoral, basat en la
idea de que el canvis de govern es decidien en els cercles de poder, entre els lders dels dos grans partits amb
l'arbitratge de la Corona, i saplicaven de dalt a baix. Aquest era el funcionament del sistema:

El rei feia paper drbitre i, per tant, actuava de manera neutral (sense afavorir a cap partit en concret).
(Aconsellat pels seus assessors, quan es donava una situaci de crisi poltica o d'esgotament del govern, el
monarca decidia que era el moment de canviar el govern. En aquest cas, destitua al govern i cridava al cap de
loposici per formar un nou govern que convoqui eleccions de manera immediata).

Es convocaven les eleccions i es procedia a fer lencasellat. Els lders dels dos partits dinstics (o del
torn) amistosament decidien el nom dels diputats anaven a guanyar en cada districte electoral -posaven els
noms dels guanyadors en les diferents caselles. L'encasellat sempre resultava en una ampla majoria
absoluta del partit que havia convocat les eleccions. El partit doposici sempre perdia clarament, per
se li garantia una minoria suficient per que els seus principals lders tingueren el seu esc.

Els cacics eren la clau del frau electoral: eren persones que tenien prou poder o influncia en els seus
pobles o comarques com per a garantir un resultat electoral.

El dia de les eleccions, els resultats dels districtes rurals, controlats pels cacics, solien ajustar-se al que shavia
decidit en lencasellat.

El partit conservador (Cnovas) era l'hereu natural dels antics moderats. Preferits pels sectors ms rics
-burgesia industrial i comercial, terratinents i mitjans propietaris rurals. Eren partidaris de privilegiar a l'esglsia
catlica, que segu controlant l'ensenyament, i d'un rgim de llibertats limitades, que permetr controlar a la
premsa i prohibir els sindicats. Ms partidaris del sufragi censatari, tamb defensaven el centralisme i el

proteccionisme.

El partit liberal (Sagasta) era l'hereu dels antics progressistes, que ara, amb una Corona neutral, acaten
plenament la monarquia borbnica. Predominaven entre les classes mitjanes urbanes. Eren partidaris de
reimplantar les llibertats plenes del sexenni com la llibertat de culte i la de ctedra -contra els interessos de
l'esglsia catlica. Tamb volien implantar la llibertat d'associaci i una llibertat de premsa. Com a part
d'aquest projecte, aconseguiren reinstaurar el sufragi universal mascul en 1890.

Com que el sistema es basava en el bipartidisme (dos partits es reparteixen el poder), els dos partits sanaven alternant en
el govern sense deixar cap possibilitat a loposici dinstica. A mesura que el sistema es va anar consolidant, els
demcrates i republicans ms moderats es van anar integrant en el partit lliberal i els carlins moderats al partit conservador.
A ms aquest torn de partits va complir el gran objectiu de Cnovas: lexrcit va abandonar lescena poltica i prcticament
desaparegueren els pronunciaments.

Loposici no dinstica (1875-1909) : Eren els que no participaven en el torn, no van arribar mai al poder. La
seva importncia es va incrementar quan es va aprovar el sufragi universal, tot i que obtenir una gran quantitat de
diputats els hi era difcil a causa del caciquisme (control de lelectoral rural per cacics). Partits:

Republicans: Dividits en diferents partits que no es van unificar fins 1903 en la Uni Republicana (liderada
per Salmern, Lerroux i Blasco Ibez). Es va separar de nou cap a 1908, sorgint el Partit Republic
Radical de Lerroux i el Partit d'Uni Republicana Autonomista de Blasco Ibez. Els nous partits republicans
(els de Lerroux i Blasco Ibez) eren partits de masses que compartien la mateixa ideologia anticlerical i
populista, que triomfava entre els obrers.

Socialistes: El moviment obrer estava disgregat i era majoritriament anarquista, per anaren apareixent
xicotets nuclis socialistes a les zones industrials i mineres i a les principals ciutats. A diferncia dels anarquistes,
els socialistes o socialdemcrates, per, optaren per no accelerar el procs cap a la revoluci. Preferiren
adaptar-se al sistema fundant partits i sindicats que lluitaren des de dins del sistema, per millorar la
situaci de la classe obrera.

Nacionalisme basc: el nacionalisme basc modern va sorgir en la dcada de 1880 a partir dels contactes dels
seus promotors amb el catalanisme, que els va animar a evolucionar cap a un nacionalisme ms radical que
discutia la unitat d'Espanya, abandonant el carlisme i la seua idea de reimplantar els furs. El promotor del
modern nacionalisme basc va ser Sabino Arana, fundador en 1895 del PNB (Partit Nacionalista Basc). El
PNB sorgeix com un partit representatiu de la burgesia Basca emergent, tot i que va tindre tamb molt
d'xit entre el camperolat, ja que adoptava algunes de les idees bsiques del carlisme com el catolicisme.
Tamb es basava en el xovinisme, defensant la superioritat de a raa basca (antilliberal).

Anarquisme: posa per davant de tot la llibertat i l'autonomia individual. L'individu ha de ser lliure d'obeir o
desobeir a un govern; ha de posseir els mitjans necessaris per assegurar-se la seua supervivncia -terra,
ferramentes. Com que no creien en els estats ni en els governs, els anarquistes eren enemics de la poltica i

mai no fundaren cap partit i generalment no votaven mai. La forma d'impulsar la revoluci passava doncs
per difondre les seues idees des de peridics i llibres, lluitar des dels sindicats pels drets dels treballadors i, en
alguns moments per l'acci directa, organitzant-se amb armes i cometent atemptats o atracaments.

La guerra de Cuba (1895-1898) i la crisis de 1898:

Cuba era una regi molt important des del punt de vista econmic. De fet EEUU tenia un inters descarat per controlar
Cuba i ja li havia plantejat a Espanya comprar lilla. Els governs espanyols tenien una mentalitat colonial respecte
de Cuba, en la qual s'aplicaven lleis especials per tal d'explotar les seues riqueses en benefici de la metrpoli.
Aranzels especials evitaven la lliure entrada dels productes americans en Cuba, de manera que productes com el
txtil catal o el blat castell monopolitzaven el mercat cub. La primera guerra de Cuba, la dels 10 anys (18681878), va demostrar la fora dels independentistes, que obligaren a Martnez Campos a negociar. En acabar la
guerra, per, la situaci de l'illa a penes va millorar, i encara que desaparegu l'esclavitud, negres i mulats encara es
trobaven marginats i s'uniren massivament als independentistes.
El lider independentista Cub era Jos Mart (fundador del Partit Revolucionari de Cuba). En 1896 Cnovas
nomena com a capit general a Valeriano Weyler que inici una tctica molt dura contra les guerrilles, la que es
coneix com a reconcentraci de Weyler: Com que els rebels dominaven el camp amb el suport dels camperols, es
for el desplaament de tota la poblaci a les ciutats i forts controlats pels espanyols, de manera que tots els que
desobeen, eren considerats rebels. Fou una poltica totalment contraproduent, ja que produ un genocidi. Quan
Sagasta puj al poder a finals de 1987, desprs de l'assassinat de Cnovas, atur la reconcentraci, per el mal ja
estava fet.
Als EEUU es va produir una gran campanya de premsa contra el colonialisme espanyol, que ajud al govern
dels EUA a apostar per l'intervencionisme. Les intencions dels americans passaven per evitar que Cuba arribara a ser
realment independent, ja que pretenien controlar l'economia cubana -com ja feien amb bona part del comer
d'Amrica central-. El govern americ encet una estratgia de tensi, buscant provocar la guerra amb Espanya, de
manera que encetaren un bloqueig naval de Cuba. En Febrer de 1898 el Cuirassat Maine entr en el port de la
Habana, on esclat morint 254 tripulants. No est clar si l'explosi va ser provocada o fou un accident, per la premsa
americana acus els espanyols dhaver posat una bomba i l'incident acab en una declaraci de guerra contra Espanya.
La guerra entre Espanya i Els Estats Units va tenir un rpid desenlla. Espanya es queda sense flota i totalment
impossibilitada de seguir la guerra de Cuba sense poder enviar ms tropes i provisions. Espanya negocia amb els EUA la
rendici desprs de la guerra. Els EUA accepta una independncia limitada de les antigues colnies espanyoles.

Conseqncies de la crisi del 98:

Crtiques al sistema de torn de partits i en especial al caciquisme (que s assenyalat com el gran culpable dels
problemes). Els intellectuals comencen a denunciar el control que els cacics tenien sobre els pobles i
ajuntaments, i reclamen la re- generaci del pas.

Sorgeix el moviment regeneracionista liderat per l'intellectual aragons Joaqun Costa. Costa defensava la

necessitat dimpulsar el pas, modernitzant l'economia, la societat i la poltica. El regeneracionisme no quall

en l'aparici d'un nou partit, i de fet tots els partits adoptaren el regeneracionisme, o almenys una part de les
seues propostes. El principal efecte poltic de la crisi va ser el reforament dels partits d'oposici:
especialment el nacionalisme catal, per tamb el basc, els republicans i els socialistes. La crisi del 98, a ms,
va marcar una greu crisi en els dos grans partits, en desaparixer els dos grans lders: Cnovas mor en
1897 i Sagasta en 1903.

Cuba era un mercat preferent a la industria catalana i el blat castell. A ms, la guerra de Cuba result molt
cara, el que provoc un greu increment de dficit de l'estat.

Ruptura entre lexrcit i els sectors ms crtics de la societat: Lexrcit es va trobar al centre de la discussi
sobre les culpes del desastre. Mentre que part de la societat culpava als militars, bona part de l'exercit culpava
als poltics liberals. Perdudes les colnies, els militars s'assignaren el paper de defensors de la ptria unida
front a la fora creixent dels nacionalistes. Es pot dir que davant del fracs en el exterior prestaren ms atenci
a la situaci interna del pas i retorna l'intervencionisme militar en la poltica.

Crisi de la restauraci(1909-1923) :
- Setmana trgica de Barcelona (juliol de 1909): Entre 1902 i 1904 com a reacci a la prdua de Cuba, Espanya
comen a negociar amb Frana la divisi de Marroc -un dels pocs territoris africans que seguien independents- en
dues zones dinfluncia. A Espanya se li assign la zona del Rif, el territori muntanys del nord del pas, que
tenia poc inters econmic. No es produ una ocupaci efectiva, sin uns pactes amb els lders nadius que permeteren
encetar una explotaci del territori i alguns assentaments de poblaci. Evidentment fou una ocupaci pensada per
recuperar prestigi internacional, ja que la rendibilitat econmica era molt discutible.
L'ocupaci fou bastant pacfica fins que en 1909 es va produir un atac marroqu contra unes mines de
ferro explotades per espanyols (propietat duns aristcrates). Aquest incident provoc la intervenci de algunes
unitats de reservistes. Els reservistes eren joves que ja havien fet el servei militar i que, en aquesta poca,
acostumaven a trobar treball, casar-se i tindre fills rpidament -recuperant el temps perdut. La crida als reservistes va
remoure el record del desastre del 98 i al protestes populars i un intent de vaga general per socialistes i
anarquistes. Es va unir el fet que suposava un greu problema personal per als reservistes i les seues famlies, amb el
fet que bona part de la societat de la poca no entenia l'inters de fer una guerra per defendre uns interessos
econmics particulars -les mines del Rif. El 18 de juliol siniciaren espontniament les primeres protestes al port de
Barcelona. Solidaritat obrera, la federaci de sindicats anarquistes creada en Catalunya en 1907, convoc una vaga
general per al 26 de juliol que es va viure amb tranquillitat per amb lexrcit al carrer. El 27 de juliol, per arribaren
les notcies del desastre del Barranco del lobo, on s'havien produt 150 morts i centenars de ferits, molts
dells reservistes catalans. En aquest moment es produ una reacci espontnia de carcter popular: els obrers de
Barcelona prengueren la ciutat, alaren barricades i assaltaren edificis religiosos. Els soldats -quintos- es negaren a
intervenir, el que deix la ciutat sense control fins que el dia 30 arribaren tropes daltres ciutats. En aquesta

setmana trgica es produren 78 morts i 80 edificis religiosos -esglsies, convents i escoles (anticlericals),
l'esglsia era obertament monrquica i antiobrera, oposada als anarquistes o socialistes i
protegits pels patrons.
La setmana trgica don lloc a una dura repressi que no faria ms que agreujar les tensions a Barcelona.
C o m p o r t a l e x e c u t a m e n t d e Francesc Ferrer i Guardia. La seua execuci provoc un escndol internacional
que don lloc a la caiguda del govern conservador de Maura.

Crisi del 1917: En 1914 comen la primera Guerra Mundial que dur fins 1918. Encara que Es- panya no
participava, la guerra va dividir la societat espanyola entre els germanfils que donaven suport a Alemanya i
els seus aliats (els sectors ms conservadors), i lesquerra, que era aliadfila. Per lefecte ms important va
ser una important expansi econmica, ja que Espanya abastia als pasos en guerra. A provoc una expansi
important de la industria, amb forts beneficis per als propietaris industrials i agraris, per per altre costat
produ una forta inflaci (pujada de preus). A don lloc a fortes tensions socials provocades per lincrement
de la carestia de la vida. Mentre les grans empreses i terratinents amassaven grans fortunes, la resta de la
societat s'empobria. La situaci es torn explosiva a partir de 1917, quan esclaten un seguit de conflictes:

Dins de l'exrcit es crearen les juntes de defensa: agrupacions doficials que, fent el paper d'un sindicat,
reclamaven millors salaris i ascensos ms rpids. Laparici de les juntes va fer evident que lexrcit patia un
greu problema de macroceflia: hi havia un oficial per cada. Lenfrontament amb els ofici- als provoc un
canvi de govern. Eduardo Dato( conservador).

Com a reacci al tancament del parlament, els diputats d'oposici no dinstica (nacionalistes, republicans i
socialistes) organitzaren l'assemblea de parlamentaris. I tractaren d'aliar-se amb l'exrcit per que els doni
suport per regenerar el pas. L'exrcit no els ajud i la gurdia civil els va dissoldre.

La CNT i la UGT acordaren realitzar una vaga general en agost de 1917, que va ser un xit a les grans ciutats i
zones industrials, per finalment el govern prengu el con trol i tanc als lders sindicals. La vaga mostr les
diferncies entre els socialistes, que volien una vaga pacfica que ajudes als partits d'oposici -republicans i
nacionalistes a pujar al poder, i la CNT, que va muntar barricades i s'enfront a la policia. Els anarquistes
van veure l'actuaci de la UGT com una traci, i es reforaren en la idea de que havien d'actuar tots sols i
apostar per vagues revolucionries. (mobilitzaci torn de partits).

Crisi final del sistema de la restauraci (1919-1923): la vaga de 1917 va servir per encetar una nova onada
de vagues -empentades per la creixent inflaci- alhora que creixia el poder sindical. El triomf de la Revoluci
Russa de 1917 i la crisi poltica dels partits dinstics feia parixer que la revoluci era possible. Els
republicans i socialistes guanyaven ms i ms popularitat i en 1921 sorg un nou partit revolucionari, el Partit
Comunista d'Espanya (PCE), format per una xicoteta escissi del PSOE. El PCE representava el socialisme
revolucionari, inspirat en la Revoluci Russa. Els principals esdeveniments del perode van ser:

La vaga de la Canadenca (1919): La Canadenca era una de les dues grans em preses encarregades de la
distribuci d'electricitat en Barcelona. En aquest any, expuls a 5 treballadors per organitzar un sindicat. Els
companys organitzaren una vaga i buscaren el suport de la CNT, ja que es discutia el dret de sindicaci dels
treballadors. La vaga dur 44 dies i d'acord amb la CNT va arribar a paralitzar completament tota la ciutat.
La vaga va finalitzar amb un triomf sindical i amb la readmissi dels treballadors. A partir d'aquest moment, els
pa- trons comencen a organitzar-se. Es crea la Federaci Patronal per a combatre als sindicats i pressionar al
govern per a que endurir la seua poltica.

Els anys de Plom a Barcelona (1919-1923): la Federaci patronal va decidir utilitzar la violncia contra el
sindicalisme anarquista. Fomentaren l'aparici d'un sindicat lliure format per treballadors d'ideologia carlina
prxims als patrons. Els lliures servien per a fer d'esquirols -rebentant les vagues- i tamb alguns actuaven
com a pistolers. A ms aconseguiren que saprovs la Llei de fugues [la llei de fugues permetia disparar a un
pres si intentava fugar-se. Servia per realitzar execucions extra-judicials].

El desastre de Annual: Espanya mantenia el protectorat del Marroc prctica- ment sense conflictes, ja que va
renunciar a ocupar el territori i es limitava a garantir-se la fidelitat de les tribus pagant als lders. A partir de
1919, per, les autoritats militars es decidiren a ocupar efectivament el territori, i comenaren a avanar en
territori rifeny. La manera de controlar el territori es basava en la construcci de xicotetes fortificacions, en
zones altes, per que no tenien abastiment d'aigua, de manera que calia baixar a buscar-la quasi cada dia.Quan
als pocs dies comenaren els atacs dels rifenys i caigueren els primers blocaos es va fer evident la feblesa dels
espanyols. Els rifenys rodejaven els blocaos i es limitaven a esperar que se'ls acabara l'aigua i el menjar. Aix es
produ una desbandada de les tropes en direcci a Melilla, que foren sistemticament massacrades pels rifenys.
L'escndol va ser enorme i provoc la caiguda del govern. A l setembre de 1923, es produ el colp d'Estat
de Primo de Rivera, amb el que es bloquej qualsevol possibilitat de depurar responsabilitats a l'exrcit.