editorial

Comportament moral

progat
catalunya

Un grup de cientfics afirmen haver observat per primera vegada

a una ximpanz en llibertat tenir cura d'un nad amb discapacitats greus.
Un equip d'investigadors de la Universitat de Kyoto al Jap va estudiar la relaci
d'una mare i les seves dues filles al Parc Nacional de les Muntanyes Mahale a
Tanznia, durant un perode de dos anys. El nad discapacitat va nixer al parc
el 2011 amb smptomes semblants a la sndrome de Down en humans, va
viure durant 23 mesos i els investigadors dubten que hagus pogut viure durant
aquest temps sense l'ajuda i la cura de la seva mare i germana.
"L'atenci compensatria de la mare i la cura de l'infant per la seva germana,
podrien haver ajudat a sobreviure a la petita durant 23 mesos a la natura. La
mare va canviar el seu estil d'escalada per portar al nad a coll i va seguir alletant-la durant molt ms temps del que s habitual, ja que no podia consumir
aliments slids.
s la primera vegada que observen comportaments morals tot i que ja shavien
observat altres comportaments morals, com el dol en perdre els seus ssers
estimats en altres animals o la presa de decisions de forma democrtica o
consensuada entre dofins i alguns primats.
La cincia, una vegada ms, fa que ens haguem de replantejar el nostre propi
comportament moral amb ells. Potser ja va essent hora de reconvertir els zoos
en espais de cultura i de recuperaci danimals autctons i que deixin de ser
exposicions dels individus diferents com era la seva finalitat quan els vam
crear, al segle XIX. El zoo de Barcelona, ciutat amiga dels animals, hauria de ser
un dels primers en deixar de ser un aparador danimals morals empresonats.

Progat s una associaci protectora danimals

especialitzada en el gat urb. Est inscrita en el
Registre de la Generalitat de Catalunya amb el
nmero 20.860. s membre del Consell Municipal
de Convivncia, Defensa i Protecci dels Animals
de lAjuntament de Barcelona
Progat Catalunya
Apartat de correus 19.003 08080 Barcelona
www.progat.cat
progat@progat.cat
Tel. 93 446 10 92
Disseny grfic i maquetaci:
www.dilogicsl.com
Dipsit legal: 14.521 - 2002

Socis dhonor de Progat

Josep M. Benet i Jornet
Vctor Caparrs
Colita
Regina Farr
Enric Larreula
Joan Perucho
Baltasar Porcel

Marcatge amb orina

El gat t una orina molt concentrada
com a bon descendent danimals
del desert i eliminar la seva olor s
complicat tot i que important, no
noms per higiene sin tamb perqu no segueixi marcant el lloc per
mantenir les olors i senyals que hi deixa (recordem que la marca dorina s un
marcatge natural i normal en la seva vida per a informar a altres individus de la
seva presncia, per delimitar el seu territori, etc.)
Cal que ens oblidem de netejar amb lleixiu, doncs el clor actua com si es tracts
del marcatge d'un altre gat incitant al gat a tapar-la amb la seva prpia olor, s
dir, incitant-lo a tornar a orinar-shi a sobre. A ms, la composici del lleixiu
fixa l'olor del gat sense eliminar-lo.
A algunes persones els funciona barrejar aigua amb gas i una mica de vinagre
blanc, abocar la barreja, esperar uns minuts i fregar-la b, sense esbandir. Si
la superficie es una tela delicada mala sort! segurament quedar neta per
amb una bona marca
I si malgrat netejar i eliminar lolor, el gat segueix insistint en la seva afici?
Llavors haurs desbrinar si est estressat per haver de conviure amb massa
gats, gossos, humans o altres animals, o b si est nervis per unes obres o
altres fets puntuals, o b si se sent amenaat per algn canvi o problema
tamb haurs de descartar que tingui problemes urinaris o daltre tipus. Aix
que el millor diagnstic, si no s un problema comportamental, lhaur de fer
el seu veterinari.
2

Tallers de Formaci
Progat amplia el seu programa formatiu i lofereix a tothom que se senti interessat.
Formaci dinfants i joves: tallers educatius per
aprendre a tractar els animals, respectar el medi
ambient i fomentar la convivncia ciutadana, per
raonar sobre la tinena responsable i fomentar
el respecte per a la resta danimals domstics
i lliures...
Formaci de Tcnics dajuntaments: tallers per
aprendre a resoldre la gesti de les colnies de
gats lliures de la poblaci, per aplicar programes
de CER amb les entitats protectores locals, per
resoldre els conflictes entre els vens partidaris
i els detractors de la presencia de colnies de
gats lliures...
Formaci de gestores de colnies: tallers per
aprendre a controlar la natalitat de la colnia, per
aprendre com ho fan altres associacions amb
ms de 70 anys dexperincia en gats lliures,
per aprendre qu s imprescindible per ajudar
els gats...
Per ms informaci sobre els tallers, periodicitat,
llocs a on es realitzen, etc. sisplau envians un
correu electrnic a progat@progat.cat.

notcies
SEAWORLD PLEGA
SeaWorld posa fi als seus espectacles amb orques a San Diego
grcies a les denncies exposades al documental Blackfish sobre l's d'animals en espectacles.
Els parcs aqutics daquesta
companyia han registrat una forta
baixada d'assistncia de pblic
desprs de l'estrena del documental, que va obligar la companyia a iniciar una campanya per
defensar-se de les acusacions de
maltractament i que han acabat
amb la decisi del tancament
dels espectacles, segons informa
el diari San Diego Tribune.
Si comparem les dues fotos i ens
posem en la pell dels animals
a on creiem que pertanyen? al
mar? o als nostres tancs i piscines?

BARCELONA COMENA A
CONSTRUIR DUES GRANS
ZONES DESBARJO PER A
GOSSOS
Font: El Pas Catalunya
Foto: Consuelo Batista

L'Ajuntament de Barcelona ha fet

pblic que la primera gran zona
d'esbarjo de la ciutat es construir a Nou Barris, concretament
a l'avinguda Meridiana amb via
Favncia, prcticament sobre la
ronda de Dalt. L'espai ocupar
700 metres quadrats i costar
592.547 euros que es pagaran
amb els pressupostos del 2016.
Les obres duraran quatre mesos i
mig, segons el comproms muni3

cipal i quan comencin les tasques

un grup d'agents cvics voltaran
pels barris propers per informar
els responsables dels gossos de
la construcci de la nova zona
d'esbarjo i demanar-los, sense
multar, que no portin els cans
sense lligar.
El nou espai, que ha de ser el
primer de molts, estar "plenament integrat amb el paisatge i
el seu entorn" i corregir algunes
mancances dels espais actuals,
per exemple, tindran tanques
d'1,8 metres, per evitar que els
gossos s'escapin. Tamb hi haur
bancs i papereres i es far servir
un material especial per evitar
que els gossos es puguin fer
mal i s'installaran elements que
facilitin el seu joc.
L'Ajuntament tamb ha informat
que iniciar les obres per construir una altra zona d'esbarjo per
a gossos, en aquest cas a l'Eixample, per que funcionar de
manera provisional. L'espai, de
463 metres quadrats, s'ubicar a
la Gran Via amb carrer Npols i
costar 200.000 euros. Les obres
duraran tres mesos.
La construcci d'aquests grans
espais per a gossos era la condici que havia de complir l'Ajuntament abans de comenar a

sancionar els amos dels gossos

que no els portin lligats. Fonts
municipals han explicat que durant el mes de desembre es constituir el Consell de Defensa de
Convivncia, Defensa i Protecci
dels Animals i es decidir si cal
comenar a multar o si s millor
esperar que hi hagi ms zones
d'esbarjo a la ciutat.

LES ILLES BALEARS PER

LABOLICI

El Parlament ha manifestat la
seva intenci d'abolir la tauromquia en totes les seves formes a
les Illes Balears segons ha informat Mallorca Sense Sang en un
comunicat, desprs d'aconseguir
29 municipis declarats antitaurins
i ms de 140.000 signatures per
abolir la tauromquia insular.
Enhorabona!

CARN I CNCER

L'OMS ha rebut diverses

consultes, mostres d'inquietud
i sollicituds d'aclariments
desprs de la publicaci d'un
informe del Centre Internacional
d'Investigacions sobre el Cncer
(CIIC) sobre la carn i el cncer
colorectal.
El CIIC es va crear fa 50 anys
en virtut d'una resoluci de l'Assemblea Mundial de la Salut
com a organisme funcionalment
independent d'investigaci sobre
el cncer sota els auspicis de
l'OMS. El seu programa de treball
s aprovat i finanat pels seus
estats participants.
L'estudi del CIIC confirma el
recomanat en l'informe de 2002
de l'OMS titulat Diet, nutrition
and the prevention of chronic
diseases, en el qual s'aconsellava a la poblaci que moders el
consum de carn per reduir el risc

de cncer. En l'ltim estudi del

CIIC s'indica que, efectivament,
la reducci del consum d'aquests
productes pot disminuir el risc de
cncer colorectal.

L'OMS compta amb un grup

permanent d'experts que avaluen
regularment els vincles entre dieta i malaltia. A principis de l'any
vinent es reuniran per tal de co-

menar a examinar les repercussions per a la salut pblica dels

darrers estudis cientfics i el lloc
que ha d'ocupar la carn dels animals si volem viure saludables.

difcilment sn culpa dels animals; no sn ells els que tiren

deixalles, plstics, ampolles,
xeringues En realitat, els que
creen el problema de les escombraries i de les pudors sn
humans descuidats i poc educats que encara no han aprs

a posar les escombraries al

seu lloc. I si hi ha rates no deu
ser precisament perqu hi hagi
els gats Que se spiga que
aquests gats estan alimentats
amb pinso, esterilitzats, desparasitats i controlats i els seus
refugis sn discrets i higinics.

histries
dels socis

LA SCIA MS JOVE
Des de Progat Catalunya volem
donar la benvinguda i us volem
presentar lAriadna Jov, la
scia ms jove de lentitat i que
ja ha nascut rodejada de gats
i de gossos i de la que estem
segurs que heretar la passi
de la seva via per ajudar els
ms desafavorits.
Benvinguda al mn i felicitats a
tota la seva famlia!

GATS INNOCENTS
Per Judith Prez

Estic indignada pel reportatge

Gats del 22@ (12 doctubre).
La bruticia en un solar, les
escombraries, les pudors,

ENVIA'NS LA TEVA HISTORIA

progat@progat.cat

articles

empresaris! ja que lempresa ha vist

com l'estrs ha disminut i com ha
millorat l'ambient personal, a ms de
la productivitat. L'empresa est tan
agrada del seu xit que ofereix un
bonus als treballadors que adoptin
un gatet. Un exemple genial que va
molt ms enll de la possibilitat que
existeix en altres empreses i oficines
on es permet dur lanimal amb el
que convius a loficina!

CONSELLS PELS GATS

Per: Maria Rosa Bordas

Us presentem un model de garrafa

que hem trobat til perqu el pinso
no es mulli, s molt fcil de fer i
permet mantenir el pinso sec durant
ms temps.
Tamb hi ha bols per al pinso que
impedeixen que les formigues hi
arribin, hi ha diferents fabricants i poden ser molt tils en llocs on hi hagi
aquest problema, ja que a alguns
gats tenen problemes per menjar si
hi ha formigues dins.
Esperem que us sigui dutilitat per
a les colnies on es puguin utilitzar
aquests tipus de garrafes per desar
el pinso dels gats utilitzant-les de
menjadores.

GATS A LA FEINA

Font: cribeo.com

Una empresa japonesa anomenada

Ferrari Corporation, dedicada a la
consultoria informtica i al desenvolupament de programes, webs i
aplicacions, va decidir que els seus
empleats havien d'estar envoltats
d'adorables gats durant la seva
jornada laboral, dia rere dia... i per
fer-ho possible van adoptar a nou
gats encantadors que viuen entre
escriptoris, ordinadors, telfons i
que semblen gaudir moltssim de
la companyia humana que tenen
durant gaireb tot el dia.
Per els que segur que estan encantats sn els treballadors i els
9

AUSTRALIA VOL ELIMINAR 2

MILIONS DE GATS

Font: BBC

El govern d'Austrlia va anunciar

que tenia previst eliminar a 2 milions de gats lliures i, desprs de
les crtiques rebudes, va reiterar
la seva decisi deliminar-los per
al 2020.
L'objectiu, diuen, s protegir les
espcies locals d'aquesta fauna
invasora, per la mesura evidentment va generar polmica, tant
entre els mateixos australians
com de persones darreu del
mn, i la resposta de les autoritats no es va fer esperar, el comissari d'Espcies Amenaades
d'Austrlia, Gregory Andrews,
va respondre emfatitzant que es
tracta d'una acci essencial,
per com va arribar Austrlia
a aquesta situaci i com pot
aquesta mesura posar remei al
problema?
D'acord a estimacions oficials, a
Austrlia hi ha actualment prop
de 20 milions de gats lliures no
domesticats. Per les autoritats,
els gats salvatges sn responsables directes de l'extinci de
29 mamfers nadius.
Per fer-nos una idea de la proporci, el pas t poc ms de 23
milions dhabitants humans, els
gats van arribar fa uns 200 anys
amb els primers colons blancs i
des daquell moment -i a causa
de que molts van reprodurse
i van ocupar el territori han
crescut en nombre i en extensi
i s'han convertit en una amenaa
per a les espcies locals.
Segons explica el comissari
Andrews, aquests animals han

estat responsables de l'extinci

d'almenys 29 mamfers australians com el bilbi menor (Macrotis
leucura) -un marsupial semblant
al conill que no es veu des de la
dcada dels 60-, el Peramlid del
desert -un altre petit marsupial- o
el Notomys macrotis, una mena
de ratol d'orelles grans.
s amb aquest sentiment en
ment que el govern australi
ha adoptat aquesta postura
respecte als gats silvestres, a fi
de protegir les nostres espcies
natives, ja que per a les autoritats, els gats salvatges sn la
major amenaa per als mamfers
petits, les aus i les sargantanes.
Calculen que en total hi ha 124
10

espcies amenaades directament per la seva presncia. El

pla d'acci preveu eliminar-los
en un termini de cinc anys,
emprant el que qualifiquen de
mtodes humanitaris i que inclouen trampes, mort per armes
de foc i enverinaments
El focus est posat en els animals que viuen en rees desertes remotes, on la pressi
sobre les espcies natives s
ms gran. Tamb est previst
construir murs al voltant de les
zones ms vulnerables per evitar
la visita poc grata de la massacre
daquests felins.
El govern australi ja ha actuat

aix altres cops sense que les

matances resolguessin res,
noms cal recordar la massiva
matana de cavalls lliures, de
cangurs i de koales i la resposta
de tcnics, cientfics i especialistes en biologia i de la realitat,
tossuda, que torna a replicar els
problemes de control de natalitat, a ms, s clar, de les respostes sobre ltica dexterminar els
animals com a forma de paliar,
momentniament, els problemes
que sorgeixen amb la gesti de

les seves poblacions.

No obstant aix, s important
recordar que els gats silvestres
no sn els nics enemics de
la fauna silvestre australiana.
L'escalfament global, el canvi
en la freqncia i intensitat dels
incendis forestals i la prdua de
l'hbitat natural sn els principals
responsables de lextinci dels
animals a Austrlia, per sn
problemes ms complicats de
solucionar a curt i mig termini

11

que lextermini immediat dalguns dels seus predadors.

Aix mateix, el pla deixa potser
la pregunta ms important per
respondre: si es parteix de la
premissa que hi ha uns 20 milions de gats silvestres a Austrlia,
com de efectiu resultar eliminar
tan sols al 10%? La resposta,
probablement, ser evident des
del primer dia Per els gats ja
seran morts i els que ocupin el
mateix territori, uns altres.

AGRESSIVITAT DE BIBER
Lagressivitat de biber es dna
en alguns gats, i tamb en altres
animals mamfers, que sn criats
per humans si, durant la seva
etapa de creixement i en ledat
adulta, interrompem o frustrem les
seves activitats naturals i ells responen amb agressivitat a aquesta
frustraci.
Els animals que han estat criats a
biber, i que no han estat corregits per la seva mare o pels seus
germans de camada pel seu joc
violent, poden no limitar ni controlar les esgarrapades i les mossegades que ens donin a nosaltres.
Aix succeeix perqu, tot i que puguem donar-los una bona alimentaci durant la lactancia i que els
deslletem correctament si parlem
de la seva nutrici a biber, per
contra no podem ensenyar-los els

aprenentatges emocionals i fsics

adequats durant aquesta poca, ja
que no sabem com fer-ho ni tampoc

tenim manera de realitzar-ho amb

leficcia amb que ho fan entre ells.
Les gates ensenyen als seus cadells
la forma de distingir, usar i limitar
lagressivitat de la predaci en el
joc per no per la supervivncia,
per a poder perseguir i capturar

en els dos casos i per, en el de la

supervivncia i la predaci, poder
sobreviure alimentant-se de les
seves preses.
Laprenentatge consisteix en exercitar-se per enfrontar-se o adaptar-se als canvis quan a la mare
se li acaba el periode dalletament,
que s quan comena leducaci
cap a lalimentaci predadora. En
aquest periode els gats sadapten
i superen la frustraci, per molts
dels que sn criats a biber no
aprenen aquesta lli vital i poden
reaccionar de forma agressiva
si frustrem les seves conductes
naturals. La soluci s recompensar el comportament positiu
amb atenci i distreure i derivar
les conductes dagressi a travs
del joc de caar joguines, i no a
nosaltres.

Vols ajudar els gats del carrer?

Amb aquesta butlleta, podrs ajudar els gats del carrer a travs de la seva integraci en colnies controlades per gestors de Progat . Si tagraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta s la teva oportunitat. Pots
collaborar a travs de dues modalitats:
Soci - simpatitzant. Et beneficiars dels preus dels nostres veterinaris i centres associats.
Donatiu nic. Pots ingressar la teva aportaci econmica a ES67 2100 0617 7902 0019 2341 o enviar un xec
nominatiu a nom de Progat a lapartat de correus 19.003 - 08080 Barcelona.
Nom:
Data de naixement:

Adrea:

Ciutat:

CP:

e-mail:

Telfon:
NIF:
Signatura:

Ordre de pagament per banc o caixa

Nmero de compte:
Quotes
Soci: 75 eur. a pagar cada semestre

Enviar aquesta butlleta a

lapartat de correus 19.003
08080 Barcelona

Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre
Simpatitzant:

Progat

catalunya

eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

D'acord amb el que estableix la Llei 15/1999, de Protecci de Dades de Carcter Personal, l'informem que les dades que ens faciliti a travs d'aquest formulari, o que li sollicitem en endavant, passaran a formar
part d'un fitxer legalitzat per PROGAT CATALUNYA amb la finalitat de mantenir i gestionar la relaci establerta entre l'associaci i els socis i simpatitzants de la mateixa, aix com per informar per qualsevol mitj
de comunicaci, de les activitats realitzades per lentitat. Podr exercir els drets d'accs, rectificaci, cancellaci i oposici mitjanant l'enviament d'un escrit amb la seva sollicitud, datada, signada, i adjuntant
fotocpia del seu DNI, dirigint-la a: PROGAT CATALUNYA carrer Oblit 36, 08041 Barcelona.
Les dades personals recollides no seran en cap cas cedides a tercers, ni fetes pbliques, excepte en els supsits en qu els que participi voluntriament o presti el seu consentiment.

12