c

SALVADOR ESPRIU

3. Llegeix lǯarticle Sefarad no escolta i comenta les idees principals. Busca el poema
dǯEspriu Dzla pell de braudz i Dzlǯoda a Espanyadz de Maragall. Copiaǯls, comenta el seu
significat i comparaǯls. Lǯarticle tǯajudarà a entendreǯl.

Idees principals

Salvador Espriu comença el poema La pell de brau dient DzEscolta, Sefaraddz com una
paràfrasi de lǯOda de Joan Maragall que comença DzEscolta, Españadz. Espriu com Maragall fa
una proposta reformista i moderna de diàleg entre els diversos po bles peninsulars.

Aquesta proposta és revolucionària, de diàleg en llibertat i diversitat, amb vocació de

convivència i dǯunitat, però acceptant la diferència de cadascun.

Sefarad no escolta els seus diversos dirigents que no seguien la idea de diàleg i diversitat
que Espriu proposà.

Poemes

La pell de brau

[XXX]
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."

[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
 Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

[XLVI]
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Oda a Espanya

Escolta, Espanya,
la veu dǯun fill
que et parla en llengua
no castellana;
parlo en la llengua
que mǯha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua
pocs tǯhan parlat;
en lǯaltra, massa.
Tǯhan parlat massa
dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries
i els teus records,
records i glòries
només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te
molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes
vida és la sang,
vida pels dǯara
i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves
en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies
a mort els fills,
te satisfeies
dǯhonres mortals,
i eren tes festes
els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos

marxar replens
dels fills que duies
a que morissin:
somrients marxaven
cap a lǯatzar;
i tu cantaves
vora del mar
com una folla.

On són els barcos?

On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a lǯona brava:
tot ho perderes,
no tens ningú.
Espanya, Espanya,
retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salvaǯt, oh!, salvaǯt
de tant de mal;
que el plô et torni fecunda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya?
No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua
que et parla entre perills?
Has desaprès dǯentendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

En lǯOda a Espanya, les idees principals són:

Ser espanyol no significa que tinguis que parlar castellà.
Degut al conflicte de la guerra civil va morir molta gent de la mateixa pàtria però ara
sǯesdevenen fets que sǯhan dǯafrontar dǯuna manera diferent i que resultaran positius.

En La pell de brau, parla de la diversitat de la gent. Així com tenir que esforçar-nos per
aconseguir el que desitgem, només ho aconseguirem si som lliures ja que nomes així
podrem ser nosaltres mateixos.
Demana a España que es mantingui unida a traves del diàleg i la llibertat.

Comparació

La pell de brau ens relata una visió més positiva de la situació en canvi, lǯoda a Espanya
relata una visió més negativa dels fets que han passat al nostre país.
Segona part

ï
  

[II]
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

Rials: Riera petita.

Expressa la solitud i tranquil·litat del seu poble comparant la pàtria amb un

cementiri.

Segons el tema el podem classificar com a nacional, i segons el to com a civil.

Figures retòriques:
Podríem suposar tot el poema com una metàfora.
Lent record -- Personificació

SENTIT A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU

He de pagar el meu vell preu, la mort,

i avui els ulls se'm cansen de la llum.
Baixats amb mancament tots els graons,
m'endinsen pel domini de la nit.
Silenciós, m'alço rei de la nit
i em sé servent dels homes de dolor.
Ai, com guiar aquest immens dolor
al clos de les paraules de la nit?
Passen el vent, el triomf, el repòs,
per rengles d'altes flames i d'arquers.
Presoner dels meus morts i del meu nom,
esdevinc mur, jo caminat per mi.
I em perdo i sóc, sense missatge, sol,
enllà del cant, enmig dels oblidats
caiguts amb por, només un somni fosc
del qui sortí dels palaus de la lluna.

Rengles: Línia segons la qual es col·loquen una sèrie de persones, especialment

combatents, assistents a una cerimònia, o una sèrie de coses en un mercat, en un
rebost, etc.

Expressa la seva solitud, al no ser recordat per ningú, com aquells que lluiten
i moren sense ser recordats. També expressa lǯarribada de la seva fi
mitjançant la nit, el dolor, la foscorǥ

Segons el tema el podem classificar com a pers onal, i segons el to com a

elegíac.

Figures retòriques:
Vell preu Ȃ Personificació
m'endinsen pel domini de la nit - - Metàfora
m'alço rei de la nit - Metàfora
Presoner dels meus morts i del meu nom Ȃ Metàfora
esdevinc mur, jo caminat per mi
I em perdo i sóc, sense missatge, sol - Hipèrbaton

EL MEU POBLE I JO

Ê
  
 
  

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Sabre: Arma blanca semblant a lǯespasa, de fulla més o menys corba.

Bords: Bastard. Nascut de pares desconeguts.

Explica la relació entre el poble, concretament amb ell, i la seva pàtria;

lluiten per conservar la seva llengua i ho fan units com a poble.

Segons el tema el podem classificar com a nacional, i segons el to com a civil.

Figures retòriques:
aspres vins de burla Ȃ Metàfora
Salvàvem els mots - Metàfora
A baixar graons de dol - Metàfora

ADVERS AL VENT

No preguntis si penso
encara en els vells dies
dels senyors, si recordo
com lentament morien
els jardins, les paraules.
He perdut. Ai, caiguda
de l'allunyat per l'íntim
camí que només porta
on ja no sóc, designi
d'oblidar hores, núvols,
el meu nom de naufragi!
Vençudíssim, sentint-me
advers al vent, segura
presa del mar, no vulguis
saber si penso encara
en la llum dels vells dies.

Parla dels records del temps passat, un temps ple de pèrdues i oblits.

Segons el tema el podem classificar com a personal, i segons el to com a

elegíac.

Figures retòriques:
com lentament morien
els jardins, les paraules. - Personificació
íntim camí - Personificació
el meu nom de naufragi Ȃ Metàfora