ACTIVITATS DE RESOLUCI DE CONFLICTES

Objectius de lensenyament de resoluci de conflictes:

Augmentar lestadi de desenvolupament cognitiu per resoldre problemes
Aprendre a avaluar situacions, conductes i conseqncies
Augmentar lhabilitat de generar solucions alternatives, creatives, als problemes
Aprendre a planificar
Afrontar i regular les emocions i els sentiments presents en tot conflicte
Proporcionar una estratgia que pugui ser til davant una mplia srie de
situacions.
Procediments:

Uni entre els processos cognitius danlisi i la gesti emocional

Desenvolupament duna estratgia estructurada
Incentivaci del pensament creatiu
Desenvolupament de la capacitat de comunicaci assertiva
Prctica dhabilitats dautocontrol.
Prctica dels diferents pensaments.

El paper del professorat:

El mestre ha de ser guia en tot el procs de resoluci de conflictes de manera que els
infants arribin a ser autnoms en la resoluci dels seus problemes.
Cal donar una visi positiva dels conflictes. Ens ajuden a cooperar i buscar solucions
per millorar. Alguns sn inevitables i cal afrontar-los.
Ajudar a explicar els motius dels problemes
Ajudar a buscar-hi solucions
Ajudar a que els alumnes prenguin conscincia dels seus sentiments i dels seus
actes.
Treballar daquesta manera els conflictes ajuda a millorar la convivncia perqu, en
dialogar i buscar acords entre tots, milloren les relacions i es fomenta la tolerncia i la
cooperaci.
Els cinc pensaments necessaris per a la resoluci de conflictes

El pensament causal. s la capacitat de definir el problema, buscant i

interpretant la informaci necessria. Als nens els costa molt aquest
pensament.

El pensament alternatiu. s la capacitat per trobar el major nombre de

solucions possibles a una situaci donada. s molt important ensenyar als nens
que sempre hi ha diferents solucions, sempre hi ha alguna sortida.

El pensament conseqencial. s la capacitat de preveure les conseqncies

dun fet. La maduresa humana consisteix en preveure les conseqncies dels
nostres actes i assumir-los, responsabilitzant-nos dells. s un pensament que
tamb costa bastant.

El pensament de perspectiva. s la capacitat de posar-se en el lloc de laltre,

de situar-se en la perspectiva de laltre. Posar-se en el lloc de laltre s
comprendrel, no donar-li la ra. Aix acompanyat de sintonia emocional es diu
EMPATIA. No sols tenir-se abans del set anys.

Servei Educatiu Sant Mart Seminari dInclusi 2015-16

Maria Gonzlez, Rosa Sol

ACTIVITATS DE RESOLUCI DE CONFLICTES

El pensament Mitjans - Fi. s la capacitat de fixar-se objectius i de planificar

com aconseguir-los. Suposa els anterior i t relaci amb els Valors i amb el
llenguatge interior.

Mtode de resoluci de conflictes

Lobjectiu daquest mtode s ajudar els infants a desenvolupar lhbit de pensar per
ells mateixos diferents maneres de solucionar problemes. Proposa cinc passos:
1. Identificar el conflicte. Buscar les causes que lhan provocat. Podem ajudar-los
amb la pregunta: QUIN S EL PROBLEMA?
2. Definir objectius. All que es vol solucionar. La pregunta: QU HAIG DE FER?
3. Buscar solucions. Pregunta: QUANTES COSES PODRIA FER PER
SOLUCIONAR EL PROBLEMA? DE QUANTES MANERES HO PUC FER?
(Preveure les conseqncies de cadascuna)
4. Valorar les diferents alternatives i triar-ne la millor. Pregunta: QUINA S LA
MILLOR? (La soluci ms efica i justa ser la millor)
5. Acordar la seva aplicaci.
6. Marcar-se un pla dexecuci.
7. Avaluaci. Pregunta: COM HO HE FET?

Resoluci de conflictes a Educaci Infantil

Mantenir amb ells sempre un mateix tipus de dileg:
1. Qu va passar abans?
2. Qu va passar desprs?
3. Formularem preguntes sobre els sentiments de les diferents parts.
4. Pensa alguna cosa diferent que podries fer altre dia, si es presenta aquest
mateix problema.
5. El que has dit s o no s una bona idea?
Tot el personal del centre hauria dutilitzar aquest estil de comunicaci davant la
resoluci dun conflicte:
No dir als nens qu han de fer i qu no. Si en comptes daix, sels pregunta, els nens
aprendran a pensar sobre all que fan, com afecta als seus propis sentiments i als
altres i qu ms poden fer.
Es pot treballar la resoluci de conflictes des de les altres competncies: conscincia
emocional i empatia (com ens sentim davant els conflictes i com se senten els
altres.... si som capaos de mostrar empatia ens estalviem conflictes), habilitats de
comunicaci , assertivitat i autoestima... saber defensar els meus drets personals, tenir
una bona autoestima em salva dels conflictes, ser capa dexpressar com em sento i
Servei Educatiu Sant Mart Seminari dInclusi 2015-16
Maria Gonzlez, Rosa Sol

ACTIVITATS DE RESOLUCI DE CONFLICTES

tenir habilitats socials majuda a relacionar-me millor i tenir menys conflictes). )
regulaci emocional (alguns comportaments impulsius porten a baralles, malentesos...)

Servei Educatiu Sant Mart Seminari dInclusi 2015-16

Maria Gonzlez, Rosa Sol

ACTIVITATS DE RESOLUCI DE CONFLICTES

EDUCACI INFANTIL
Dos i una flor
Treball en parelles. Cada parella t el dibuix duna flor en una cartolina. A cada nen li
donem una bola de plastilina dun color diferent de la del seu company/a. Es tracta de
posar-se dacord per omplir la flor amb la plastilina. Lorganitzaci del treball s
completament lliure. Observem: hi haur qui ho comparteix tot des de linici, els que no
es posen dacord i no cedeixen la plastilina, els que es divideixen la flor i cadasc en fa
una part, els que discuteixen tota lestona, el que no participa...
Reflexi:
Com us heu organitzat? Realitzar preguntes dirigides a valorar les situacions reals que
shan produt segons lobservaci que hem fet.
Podem dirigir la segent conclusi: Posar-se dacord no sempre s fcil. En podem
aprendre. Quan ens posem dacord les coses surten b.
Qu passaria si...
Passar conversa. Expliquem situacions conflictives hipottiques i fem preguntes
perqu els infants trobin les seves prpies solucions.
Exemples:
Qu passaria si sortissis al carrer i plogus molt i no tinguessis paraigua?
Qu passaria si volguessis jugar amb una joguina que tu no tens i el teu ve si?
Qu passaria si toblidessis lesmorzar a casa?
Es fa un recull amb totes les respostes i a continuaci demanem quina de les opcions
sembla la ms adient.
Reflexi: hem trobat solucions a cada problema? Quantes? Serveixen?...
El puny
Per treballar amb mig grup a partir de P-4 i a P-5
S agrupen els nens per parelles i un d ells ha de tancar el puny, l altre ha d intentar
que la seva parella l obri.
L ordre del mestre ha de ser clara: Heu d aconseguir que el company obri el puny
Deixarem que ho intentin 20 segons com a mxim.
Al final apuntarem a la pissarra les diferents maneres que han sorgit i farem una
reflexi:
Has aconseguit que el teu company obri el puny?
Qu has fet?
De quines altres maneres podem fer-ho?
Quina et sembla la millor? Per qu?
La taronja
Expliquem el conte de dos germans que es barallen perqu els dos volen una taronja i
noms en queda una. Es pregunta als nens qu s el que podrien fer per resoldre el
conflicte. Quan ja han donat diverses solucions, sels explica que un dels germans
volia la pell de la taronja per fer un pasts i l altre volia el suc per beure sel.
Reflexi:
Quin problema tenien els dos germans?
Si abans de barallar-se haguessin dialogat, haurien tingut el mateix problema?
Al final es podria dramatitzar el conte amb la soluci.
A P-3 es canviar la taronja per un objecte proper al nens: joguines, colors
Servei Educatiu Sant Mart Seminari dInclusi 2015-16
Maria Gonzlez, Rosa Sol

ACTIVITATS DE RESOLUCI DE CONFLICTES

EDUCACIO PRIMRIA/SECUNDRIA
La baralla
Treball individual de llenguatge plstic. Cada nen dibuixa una baralla en la qual hagi
participat (a lescola, al parc, a casa..)
Desprs explica la situaci viscuda, donant detalls sobre els participants, com va
comenar i com va acabar.
Es classifiquen els dibuixos segons els recursos utilitats en cada situaci: demanar
ajuda, marxar corrents, utilitzar la fora (agredir, empnyer, insultar, pegar, tibar...),
parlar...
A continuaci es fa una reflexi: tothom sha barallat alguna vegada?, qu heu fet per
acabar la baralla? Qu podreu haver fet de diferent? Quines solucions creieu que
funcionen? Quines no?
Taller de reparacions
Podem fer que portin joguines de casa que estiguin trencades per reparar-les a la
classe o b, portar una joguina trencada i explicar que alg lha fet malb en un
moment de rbia. Entre tots mirar la manera de reparar-la.
Conversa: s difcil trencar les joguines? Per qu? Com passa? Qui les trenca? Quan
passa? Algunes vegades es degut a moments de rbia, Qu podem fer quan estem
enrabiats? Quantes maneres diferents sabem de fer-nos passar la rbia? s fcil
reparar les joguines?
Reflexi: en un moment de rbia o descuit podem fer malb objectes. Tamb a causa
de la rbia podem insultar o pegar. Hem dintentar aprendre a regular la rbia i trobar
altres maneres dexpressar-la: respirar profundament, comptar, sortir de lhabitaci,
passejar, crrer, fer la tortugueta, expressar en paraules els nostres sentiments...
Qu passar desprs
Davant una situaci conflictiva que els exposem, els estimulem perqu generin
mltiples solucions, encara que puguin semblar desbaratades.
Exemplesde situacions:

La Maria porta una cua molt llarga i sempre hi ha alg que li estira. Qu pot fer
la Maria?
Els companys es riuen del Llus perqu porta unes ulleres amb uns vidres molt
gruixuts. Qu pot fer el Llus?
El Pere i la Carme han trobat una moneda. Els dos creuen que lhan vista
primer i que per aix s seva. Qu poden fer?
Joan va amb bicicleta per la vorera. De sobte surt un nen petit i Joan li dna un
cop. La mare del nen senfada molt. Qu pot fer el Joan?
Eva i Anna sn germanes i han anat a jugar a casa dun amic. Els seus pares
els han dit que han de tornar abans de les vuit. Quan se nadonen sn les vuit i
mitja. Els seus pares senfadaran moltssim. Qu poden fer?
Al menjador de lescola, Ftima ha bolcat el plat de la sopa. Qu pot fer la
Ftima?

Apuntarem totes les solucions a la pissarra. Desprs agafarem les alternatives

proposades i preguntarem: Si fem...Qu passar desprs? Aix una a una.
Hem dinsistir que donin totes les possibilitats que sels acudeixin, encara que els
semblin desbaratades. Els explicarem que quan ells tinguin un problema, tamb shan
de preguntar: qu puc fer? I desprs analitzar qu passar per a cada soluci triada.
Davant de qualsevol conflicte es treballar daquesta manera

Servei Educatiu Sant Mart Seminari dInclusi 2015-16

Maria Gonzlez, Rosa Sol

ACTIVITATS DE RESOLUCI DE CONFLICTES

Texplico una histria?
Es divideix el grup -classe en dos grups, el primer grup sortir fora de la classe i rep
la consigna dexplicar, un per un, al grup que queda dins una vivncia (per exemple el
que han fet per la castanyada). El grup que resta dins sels assigna diferents rols
comunicatius (ignorar, criticar, interrompre, aconsellar, escoltar amb atenci, participar
en la conversa,...).
Els alumnes seuen en una doble rotllana en cadires cara a cara, a la rotllana
interior sasseuen els alumnes que tenen el rol assignat i a la rotllana exterior els que
han dintentar explicar la seva vivncia. Aquests ltims aniran canviant de posici cada
30 segons aproximadament, explicant cada vegada a un company diferent la seva
vivncia fins que arribin al primer company, fins que completin la roda.
Una vegada acabada la roda fer una posada en com, per tal que cada alumne
expressi la seva experincia i sentiments respecte el tracte i la forma en que ha estat
rebuda la seva explicaci.
Escoltem atentament
Es fan grups de tres per parlar de diferents temes. Es reparteixen diferents rols: un
defensa una opini, laltre la contraria i el tercer s lobservador. Cadasc comenar
la seva argumentaci repetint el que laltre ha dit: Tu dius que....... i jo penso.......
Lobservador anir apuntant les coses que li semblen interessants.
Al final els observadors exposaran com ho han fet: si han respectat el torn de paraula,
si han repetit el que laltre deia...
Temes: actualitat, lavortament, la pena de mort, el Madrid-Bara, els dies de sol o els
dies de pluja, el futbol o el bsquet, les matemtiques o la llengua...
El llop, el mosquit i el senyor Jo (inhibit, agressiu, assertiu)
Sexplica la histria del llop, el mosquit i el senyor Jo i desprs comenarem una
conversa aprofitant perqu diguin amb quina conducta dels personatges del conte
shan sentit ms identificats, si coneixen alguns nens o nenes que actuen com alg
dels personatges, com sels podria ajudar
Podem plantejar situacions de la vida escolar entre tots i imaginar el que faria cadasc
dels personatges.
Aquesta activitat serveix per introduir el diferents estils de resposta: Agressiu, Assertiu,
Inhibit.
EL LLOP, EL MOSQUIT I EL SENYOR JO
Hi havia una vegada al bosc un Llop Ferotge que sempre atacava a qualsevol persona
o animal que apareixia i els hi treia tot all que duien a sobre, tant si eren grans com
petits, vells o joves, homes o dones; si li agradava alguna cosa de les que portaven o
tenien quelcom que li feia goig, sho quedava per a ell.
A ms a ms, no content amb aix, sen reia si els veia ploriquejar o queixar-se.
El Llop Ferotge se sentia el ms fort i el ms llest de tots els animals del bosc, per
sempre estava sol, ning satrevia a acostar-shi.
A laltra part del bosc hi vivia un mosquit molt petit que li deien Mosquit Mort i
sempre estava voletejant dun costat a laltre. Era el contrari del llop, tan tmid i tan
espantads que quan sentia un soroll o alg li deia alguna cosa sortia volant i
samagava.
Tenia problemes fins i tot per aconseguir aliment, ja que no gosava anar als llocs on hi
havia menjar quan els llocs estaven plens daltres insectes, per por que es fiquessin
Servei Educatiu Sant Mart Seminari dInclusi 2015-16
Maria Gonzlez, Rosa Sol

ACTIVITATS DE RESOLUCI DE CONFLICTES

amb ell. Si volia jugar es posava vermell noms pensant que li poguessin dir que no,
sestimava ms quedar-se sol mirant des duna cantonada. Moltes vegades la gent es
reia dell per ser tan vergonys i per deixar-se burxar per tothom i acabava els dies sol
i trist a la vora duna fulla.
I en una altra part del bosc vivia el Senyor Jo. Era un personatge amb molta
anomenada i la seva casa sempre estava plena damics que anaven a demanar
alguna cosa, a donar-li alguna cosa o simplement a xerrar amb ell, perqu tenia
facilitat de paraula i sabia conversar sobre molts temes.
El Senyor Jo, quan necessitava menjar, collaborava amb els altres animals del bosc
per aconseguir-lo o sacostava a casa dun ve i amb veu amable lin demanava si us
plau, donant-li desprs les grcies.
Si mai alg tenia ganes de barallar-se amb ell, intentava no perdre la calma, respirava
profundament i tractava de solucionar-ho. Unes vegades li tocava a ell demanar perd
per haver-se equivocat i altres era ell qui perdonava perqu laltre shavia passat una
mica.
Sabia molt b quan alg necessitava ajuda i tractava dajudar-lo.
Era divertit quan hi havia una festa, per era seris i responsable quan havia de
treballar. Sempre estava disposat a donar un cop de m a qui fos, per si ell tenia
algun problema, anava a casa de qualsevol dels vens i amb amabilitat, els hi
demanava el seu ajut.
En quin dels tres racons del bosc tagradaria viure a tu?
A la segent sessi sintroduir lactivitat de Missatges assertius per tal que
aprenguin a formular aquest tipus de missatge: sn missatges ms eficaces en els
quals dius el que sents, el que penses i el que tagradaria, per duna manera
tranquilla, sense fer mal a ning.
Missatges assertius
MISSATGES ASSERTIUS
Digues el nom
Explica breument, el que passa
Digues com et sents
Digues el que voldries
Tocar cadera (activitat cooperativa)
Lactivitat es desenvolupar per parelles. Les parelles es collocar una davant de
laltra. Amb els peus drets avanats i junts, i les mans dretes agafades, intentaran
tocar la cadera del seu company evitant ser tocat .
Abans diniciar lactivitat, la mestra donar la segent indicaci: Heu daconseguir
tocar la cadera del vostre company el mxim de vegades possible.
Un cop acabada lactivitat, posarem en com les estratgies utilitzades. La mestra
demostrar que ara tu, ara jo saconsegueix tocar la cadera el major nombre de
vegades.
Resoluci de conflictes a partir dun cmic, una pellcula, una lectura...
Els presentarem el cmic o tallarem la pellcula o la lectura on hi hagi un
conflicte.
Farem un debat entre tots, contestant a les preguntes:
Servei Educatiu Sant Mart Seminari dInclusi 2015-16
Maria Gonzlez, Rosa Sol

ACTIVITATS DE RESOLUCI DE CONFLICTES

Hi ha algun problema?
De qui s el problema?
Quin s el problema?
Quines solucions pot trobar?
Qu passar desprs? ( pregunta per a cadascuna de les solucions)
Com se sentiran cadasc dels implicats? ( pregunta per a cadascuna de les solucions)
s justa o injusta aquesta soluci? ( pregunta per a cadascuna de les solucions)
Quina s la millor soluci?
Desprs es passa a fer una representaci de la soluci triada.
Es divideix la classe en grups. Cada grup es prepara per explicar una altra
vegada la histria, per posant-se en el lloc dun dels personatges.
Es pot presentar el comenament i el final del cmic o noms el final per tal que
intentin endevinar qu ha passat abans. Daquesta manera, en comptes de les
conseqncies estem treballant les causes.
Conv haver practicat tota la seqncia corresponent a les fases didentificaci i
soluci de conflictes abans de passar a resoldre els propis conflictes seguint aquest
model.
Davant de qualsevol conflicte es treballar seguint aquesta seqncia, tant amb
exemples inventats, com amb situacions reals de classe o personals.
Com gestionar la rbia?
Donat que la ira s causant de moltes baralles, es poden proposar activitats de
regulaci i conscincia emocional relacionades amb la gesti de la rbia.
Activitats que tinguin relaci amb valors com el respecte, la tolerncia, la
diferncia, la cooperaci.

Servei Educatiu Sant Mart Seminari dInclusi 2015-16

Maria Gonzlez, Rosa Sol

ACTIVITATS DE RESOLUCI DE CONFLICTES

PASSOS QUE CAL SEGUIR PER RESOLDRE PROBLEMES

1. Quin s el problema?

Descriu el problema

Com em sento davant aquesta situaci?

Per qu em sento aix?

2. Quines solucions pot tenir?

1 SOLUCI

2 SOLUCI

3 SOLUCI

4 SOLUCI

Servei Educatiu Sant Mart Seminari dInclusi 2015-16

Maria Gonzlez, Rosa Sol

ACTIVITATS DE RESOLUCI DE CONFLICTES

3. Analitzo els avantatges i inconvenients de cada soluci

1 soluci

AVANTATGES
INCONVENIENTS

2 soluci
AVANTATGES
INCONVENIENTS

AVANTATGES
INCONVENIENTS
3 soluci

4 soluci

AVANTATGES
INCONVENIENTS

4. Em concentro i penso

5. Desprs de pensar en totes les possibles solucions

Quina creus que prefereixes fer?
Quina creus que s la millor soluci per resoldre aquest problema?

Servei Educatiu Sant Mart Seminari dInclusi 2015-16

Maria Gonzlez, Rosa Sol