ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

Unitat responsable:

250 - ETSECCPB - Escola Tcnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de

Barcelona

Unitat que imparteix:

751 - ECA - Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental

Curs:

2015

Titulaci:

GRAU EN ENGINYERIA CIVIL (Pla 2010). (Unitat docent Obligatria)

Crdits ECTS:

4,5

Idiomes docncia:

Catal

Professorat
Responsable:

JORDI COROMINAS DULCET

Altres:

JORDI COROMINAS DULCET, MARCEL HURLIMANN ZIEGLER, ROGER RUIZ CARULLA

Horari d'atenci
Horari:

dillluns de 15 a 17h

Competncies de la titulaci a les quals contribueix l'assignatura

Especfiques:
3029. Coneixements de geotcnia i mecnica de sls i de roques, aix com la seva aplicaci en el desenvolupament
d'estudis, projectes, construccions i explotacions on sigui necessari efectuar moviments de terres, fonamentacions i
estructures de contenci.
3046. Capacitat per a la construcci d'obres geotcniques
Genriques:
3104. Capacitat per identificar, formular i resoldre problemes d'enginyeria. Capacitat per plantejar i resoldre
problemes d'enginyeria civil amb iniciativa, habilitats en presa de decisions i creativitat. Desenvolupar un mtode
d'anlisi i soluci de problemes sistemtic i creatiu.
3106. Identificar la complexitat dels problemes tractats en les matries. Plantejar correctament el problema a partir de
l'enunciat proposat. Identificar les opcions per la serva resoluci. Escollir una opci, aplicarla i identificar si s
necessari canviar-la si no s'arriba a una soluci. Disposar d'eines o mtodes per verificar si la soluci s correcta o,
com a mnim, coherent. Identificar el paper de la creativitat en la cincia i la tecnologia.
3107. Identificar, modelar i plantejar problemes a partir de situacions obertes. Explorar les alternatives per a la seva
resoluci, escollir l'alternativa ptima d'acord a un criteri justificat. Manejar aproximacions. Plantejar i aplicar mtodes
per validar la bondat de les solucions. Tenir una visi de sistema complex i de les interaccions entre els seus
components.
3110. Capacitat per concebre, projectar, gestionar i mantenir sistemes en l'mbit de l'enginyeria civil. Capacitat per
cobrir el cicle de la vida complet d'una infraestructura o sistema o servei en l'mbit de l'enginyeria civil. Aix inclou la
redacci i desenvolupament de projectes en l'mbit de l'especialitat, el coneixement de les matries bsiques i
tecnologies, la presa de decisions, la direcci de les activitats objecte dels projectes, la realitzaci de mesuraments,
clculs i valoracions, el maneig d'especificacions, reglaments i normes d'obligat compliment, la valoraci de l'impacte
social i mediambiental de les solucions tcniques adoptades, la valoraci econmica i de recursos materials i humans
involucrats en el projecte, amb una visi sistemtica i integradora.
3112. Identificar les funcions de l'enginyeria i els processos involucrats en el cicle de vida d'una obra, procs o servei.
Valorar la necessitat de la sistematitzaci del procs de disseny. Identificar i interpretar els passos d'un document
d'especificaci del procs de disseny (PDS). Completar i millorar documents d'especificaci i planificaci. Aplicar un
procs de disseny sistemtic en les seves fases d'implementaci i operaci. Elaborar informes de progrs d'un procs
de disseny. Gestionar eines de suport a la gesti de projectes. Elaborar un informe final corresponent a un procs de

1 / 12

Universitat Politcnica de Catalunya

ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

disseny senzill. Conixer els aspectes econmics bsics associats al producte-procs-servei que s'est dissenyant.
3113. Identificar les necessitats de l'usuari i elaborar una definici de producte-procs-servei i unes especificacions
inicials. Elaborar una especificaci del procs de disseny. Dissenyar i seguir un model de gesti del procs de disseny
basat en un estndard. Conixer profundament els passos associats a les fases de disseny, implementaci i operaci.
Utilitzar de forma coherent els coneixements i eines adquirits en les diferents matries en el procs de disseny i
implementaci. Avaluar i proposar millores al disseny realitzat. Avaluar l'aplicaci de la legislaci, normativa en els
mbits nacional, europeu i internacional
Transversals:
585. EMPRENEDORIA I INNOVACI - Nivell 1: Tenir iniciatives i adquirir coneixements bsics sobre les organitzacions
i familiaritzar-se amb els instruments i les tcniques, tant de generaci d'idees com de gesti, que permetin resoldre
problemes coneguts i generar oportunitats.
586. EMPRENEDORIA I INNOVACI - Nivell 2: Prendre iniciatives que generin oportunitats, nous objectes o solucions
noves, amb una visi d'implementaci de procs i de mercat, i que impliqui i faci partcips als altres en projectes que
s'han de desenvolupar.
589. SOSTENIBILITAT I COMPROMS SOCIAL - Nivell 2: Aplicar criteris de sostenibilitat i els codis deontolgics de la
professi en el disseny i l'avaluaci de solucions tecnolgiques.
594. TREBALL EN EQUIP - Nivell 3: Dirigir i dinamitzar grups de treball, resolent-ne possibles conflictes, valorant el
treball fet amb les altres persones i avaluant l'efectivitat de l'equip aix com la presentaci dels resultats generats.
584. TERCERA LLENGUA: Conixer una tercera llengua, que ser preferentment l'angls, amb un nivell adequat de
forma oral i per escrit i amb consonncia amb les necessitats que tindran les titulades i els titulats en cada
ensenyament.
Metodologies docents
L'assignatura consta de 1.5 hores a la setmana de classes presencials a l'aula (grup gran) i 0.7 hores setmanals amb la
meitat de l'estudiantat (grup mitj).
Es dediquen a classes teriques 1.5 hores en grup gran, en qu el professorat exposa els conceptes i materials bsics de
la matria, presenta exemples i realitza exercicis.
Es dediquen 0.7 hores (grup mitj), a la resoluci de problemes amb una major interacci amb l'estudiantat. Es realitzen
exercicis prctics per tal de consolidar els objectius d'aprenentatge generals i especfics.
La resta d'hores setmanals es dedica a prctiques de camp i treballs dirigits
S'utilitza material de suport en format de pla docent detallat mitjanant el campus virtual ATENEA: continguts,
programaci d'activitats d'avaluaci i d'aprenentatge dirigit i bibliografia.
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Coneixements d'enginyeria geolgica i geologia aplicada a l'enginyeria i capacitat per a la resoluci de problemes a
l'enginyeria del terreny.
En finalitzar el curs l'alumne haur adquirit la capacitat de:
1. Realitzar un pla de reconeixement del terreny. Plantejar les variables a mesurar, els equips, en quins punts, en quina
temporalitat i com utilitzar els resultats posteriors.
2. Analitzar els problemes geotcnics en obres lineals, estabilitat de talussos, terraplens, desmunts, fonamentacions
d'obres de fbrica.
3. Analitzar els problemes geotcnics en obres subterrnies: excavaci de tnels, estructures de sosteniment.

2 / 12

Universitat Politcnica de Catalunya

ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

Coneixement de les formacions superficials, tant des d'un punt de vista geolgic com geotcnic, incloent-hi ordres de
magnitud de les propietats mecniques i hidrolgiques de les mateixes. Coneixements de mecnica de roques tant pel
que fa a la matriu com a les juntes o discontinutats, aix com propietats hidruliques. Coneixements de reconeixement
del terreny. Relaci entre propietats i conceptes d'excavabilitat, estabilitat i, en general, condicionants sobre les obres
geotcniques. Coneixements dels aspectes geolgics i d'enginyeria en obres lineals com ara desmunts i terraplens.
Coneixements sobre els aspectes geolgics en obres subterrnies. Control geolgic durant l'excavaci. Coneixements de
els aspectes geolgics a les preses. Estabilitat de talussos. Problemes d'infiltraci.

Hores totals de dedicaci de l'estudiantat

Dedicaci total: 112h 30m

Grup gran:

22h

19.56%

Grup mitj:

12h

10.67%

Grup petit:

11h

9.78%

Activitats dirigides:

4h 30m

4.00%

Aprenentatge autnom:

63h

3 / 12

56.00%

Universitat Politcnica de Catalunya

ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

Continguts

01. INTRODUCCI

Dedicaci: 2h 24m
Grup gran: 1h
Aprenentatge autnom: 1h 24m

Descripci:
Objectius i organitzaci de l'assignatura.
El model geolgic i el model geomecnic.
Les eines
Objectius especfics:
Presentar els objectius de l'assigatura
Introduir els objectius de l'enginyeria geolgica. Explicar el concepte de model geolgic i geomecnic i introduir
les eines que es faran servir per construir-los

02. CARACTERSTIQUES GEOMECNIQUES DE

LES FORMACIONS SUPERFICIALS

Dedicaci: 4h 48m
Grup gran: 2h
Aprenentatge autnom: 2h 48m

Descripci:
Propietats geomecniques associades a formaci dels dipsits glacials i colluvials: gradaci, permeabilitat,
resistncia i deformabilitat. Disposici espaial i implicacions de cara al reconeixement geolgic del terreny.
Propietats geomecniques associades a formaci dels dipsits torrencials, alluvials i litoral: gradaci,
permeabilitat, resistncia i deformabilitat. Disposici espaial i implicacions de cara al reconeixement geolgic del
terreny.
Objectius especfics:
Mostrar la influencia dels processos de formaci dels dipsits residuals, glacials i colluvials en les seves
propietats hidruliques i mecniques. Proporcionar criteris per entendre la distribuci espaial i la geometria
d'aquests dipsits
Mostrar la influencia dels processos de formaci dels dipsits torrencials, alluvials i litorals en les seves
propietats hidruliques i mecniques. Proporcionar criteris per entendre la distribuci espaial i la geometria
d'aquests dipsits

4 / 12

Universitat Politcnica de Catalunya

ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

03. CARACTERSTIQUES GEOMECNIQUES DE

LES ROQUES

Dedicaci: 4h 48m
Grup gran: 2h
Aprenentatge autnom: 2h 48m

Descripci:
Resistncia i deformabilitat de la roca matriu: fases.
Efecte dels components mineralgics i texturals.
Propietats dels principals grups de roques
Duresa i abrasivitat de les roques i la seva determinaci.
Roques tendres alterables. Assaigs de durabilitat. Classificaci de Franklin
Objectius especfics:
Mostrar el diferent comportament deformacional de les roques (elstic, plstic, elasto-plstic) i les fases fins a la
ruptura. Explicar la influncia de parmetres texturals com la foliaci o la porositat en les propietats resistents de
la roca.
Presentar els components mineralgics i texturals que condicionen la duresa, abrasivitat i durabilitat de les
roques, aix com els assaigs per a llur determinaci

5 / 12

Universitat Politcnica de Catalunya

ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

04. CARACTERSTIQUES I PROPIETATS DEL

MASSS ROCS

Dedicaci: 12h
Grup gran: 3h
Grup petit: 2h
Aprenentatge autnom: 7h

Descripci:
Concepte de masss rocs.
Tipus de discontinuitats i les seves propietats
Resistncia de les juntes. Criteri de Barton i Choubey.
Assaigs de tall
Objectiu de les classificacions
RQD
Index Q
Rock Mass Rating
Geological Strength Index (GSI)
Criteri ruptura de Hoek i Brown de massisos rocosos
Deformabilitat del masss: mtodes d'assaig
Utilitzaci de la bruxola
Aplicaci de les classificacions geomecniques
Objectius especfics:
Introduir el concepte de masss rocs. Explicar com les caracterstiques geomtriques i l'estat de les
discontinutats (rugositat, ondulaci, alteraci) controlen el seu comportament resistent
Proporcionar els elements per a la caracteritzaci i avaluaci de la qualitat del masss rocs sobre el terreny per
mitj de procediments senzills
Introduir el procediment de Hoek i Brown per a l'avaluaci de la resistncia del masss rocs i les millores
recents. Presentar els diferents procediments d'avaluaci de la deformabilitat del masss rocs.
Identificaci dels diferents tipus de discontinutats dels masss rocs. Aprenentatge de la mesura de
discontinutats amb bruxola. Presa de dades necessries per a les classificacions geomecniques

6 / 12

Universitat Politcnica de Catalunya

ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

05. RECONEIXEMENT DEL TERRENY

Dedicaci: 19h 12m

Grup gran: 2h
Grup mitj: 4h
Grup petit: 2h
Aprenentatge autnom: 11h 12m

Descripci:
Objectius del reconeixement: fases del projecte.
Fotointerpretaci i teledetecci. Cartografia geolgica-geotcnica
Tcniques geofsiques: prospecci elctrica: dispositius. Ssmica de refracci. Georadar
Taller de confecci model geolgic-geotcnic
Criteris per seleccionar punts de mostreig, afloraments, rases i sondeigs mecnics
Descripci geolgica d'afloraments i rases
Registre i descripci de sondeigs
Introducci a la projecci estereogrfica.
Projecci equiangular i equiareal
Representaci de linies i plans
Mesura d'angles entre lnies i plans.
Diagrames de densitats.
Obtenci de plans modals.
Objectius especfics:
Proporcionar les bases per a la planificaci de la campanya de reconeixement, d'acord amb les caracterstiques
geolgiques de la zona i les tcniques disponibles
Obtenir el perfil geolgic-geotcnic del terreny a partir de dades de cartografia de superficie, tcniques de
prospecci geofsica i sondeigs mecnics
Proporcionar els criteris per a la presa de mostres. Proporcionar criteris per a la identificaci i descripci dels
parmetres rellevants del terreny per a la construcci d'obres
Presentar els fonaments de la projecci estereogrfica i les seves aplicacions
Presentar els procediments de tractament de mesures de camp de discontinutats i obtenci dels plans modals
presents al masss rocs per mitj la projecci estereogrfica

7 / 12

Universitat Politcnica de Catalunya

ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

06. ASPECTES GEOLGICS DE L'EXCAVACI DEL

TERRENY

Dedicaci: 16h 48m

Grup gran: 3h
Grup mitj: 4h
Aprenentatge autnom: 9h 48m

Descripci:
Sistemes d'excavaci
Parmetres del terreny condicionants de l'excavabilitat
Criteri ssmic. Criteri de Petiffer i Fookes
Mecanismes d'inestabilitat en desmunt rocosos i vessants naturals
Anlisi de la ruptura plana i en falca
Avaluaci de la inestabilitat: ruptura local i ruptura estructural.
Criteris per l'estabilitzaci, intercepci i protecci
Ruptura plana i en falca:Test de Markland i refinament de Hocking
Ruptura per bolcada: Test de Goodman
Representaci del con de fricci.
Anlisi d'estabilitat de trencades planars i en falca.
Clcul del factor de seguretat
Objectius especfics:
Identificar i avaluar el parmetres geolgics que condicionen la viabilitat i el rendiment dels diferents
procediments i maquinria d'excavaci del terreny
Presentar els mecanismes d'inestabilitat de vessants i talussos. Anlisi de l'estabilitat dels mecanismes ms
freqents en roca i proporcionar criteris per a l'estabilitzaci i protecci.
Aplicaci de tests cinemtics per avaluar el potencial de trencada de talussos per a diferents mecanismes
d'inestabilitat
Avaluaci de l'estabilitat de blocs i falques amb solucions estereogrfiques i analtiques

07. ASPECTES GEOLGICS DE LA CONSTRUCCI

DE FONAMENTS AL TERRENY

Dedicaci: 4h 48m
Grup gran: 2h
Aprenentatge autnom: 2h 48m

Descripci:
Condicionants geolgics dels fonaments: contacte sl-roca.
Heterogeneitats de les formacions superficials i conseqncies en la deformabilitat.
Processos de dissoluci i collapse: solubilitat de sals, guixos i calcries
Mecanismes d'expansivitat: alteraci de sulfurs. Cristallitzaci de guix
Impacte ambiental de les obres de fonamentaci: interrupci flux subterrni
Objectius especfics:
Revisar els parmetres geolgics que condicionen la selecci de fonaments superficials o profunds i els
mecanismes de fallida. Identificar contextos favorables per als fenmens d'expansivitat i descripci dels
processos actuants. Mostrar exemples d'impacte ambiental de les fonamentacions

8 / 12

Universitat Politcnica de Catalunya

ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

12. TALLER

Dedicaci: 4h 48m
Grup petit: 2h
Aprenentatge autnom: 2h 48m

Descripci:
Taller de revisi dels treballs en curs
Objectius especfics:
Revisar la feina realitzada pels estudiants del treball de curs.

08. ASPECTES GEOLGICS DE LES OBRES

LINIALS

Dedicaci: 14h 23m

Grup gran: 2h
Grup petit: 4h
Aprenentatge autnom: 8h 23m

Descripci:
Condicionants geolgics del traat: relleu i estructura geolgica
Identificaci de punts crtics
Moviment de terres. Formacions aptes per terraplens.
Les obres lineals i els riscos naturals
Impacte ambiental de les obres lineals
visita d'una carretera, tnel o presa en construcci
Objectius especfics:
Analitzar la influencia del context geolgic en el projecte de grans infrastructures lineals. Proporcionar elements
per al reconeixement i caracteritzaci del terreny
Obtenir una visi global de la importncia del terreny en les grans obres d'infrastructura.
Fixar el conceptes donats a l'assignatura.
Veure aplicacions prctiques i la relaci amb altres matries enginyerils

11. AVALUACI I EXAMEN

Dedicaci: 7h 11m
Grup petit: 3h
Aprenentatge autnom: 4h 11m

9 / 12

Universitat Politcnica de Catalunya

ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

09. ASPECTES GEOLGICS DELS TNELS I

EXCAVACIONS SUBTERRNIES

Dedicaci: 9h 36m
Grup gran: 3h
Grup mitj: 1h
Aprenentatge autnom: 5h 36m

Descripci:
Geologia i tnels: especificitats
Condicionant litolgics de l'excavaci de tnels: roques frgils, fluents i solubles
Estructura geolgica: caiguda de blocs. Dilatncia
Caracteritzaci de les boques
Tensions en el tnels: origen. Pressi litosttica. Tensions tectniques.
Falles. Detecci
Aigua en els tnels. Carstificaci. Detecci
Control geolgic del front.
exercici de selecci de traat de tnels
Objectius especfics:
Presentaci d'alguns exemples de diferents problemes geolgics en tnels. Revisar el comportament dels
principals tipus de roques. Anlisi de la influncia de l'estructura geolgica i el grau de fracturaci dels masss
rocs en l'estabilitat de l'excavaci
Revisar l'origen i distribuci de les tensions i l'efecte de l'aigua en l'excavaci subterrnia. Presentar criteris per a
la detecci preco de falles i punt d'entrada d'aigua
Identificaci dels aspectes favorables i conflictius del terreny
Anlisi d'alternatives
Selecci del traat ms favorable

10 / 12

Universitat Politcnica de Catalunya

ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

10. ASPECTES GEOLGICS DE PRESES I

EMBASSAMENTS

Dedicaci: 7h 11m
Grup gran: 2h
Grup mitj: 1h
Aprenentatge autnom: 4h 11m

Descripci:
Geologia i preses: especificitats.
Estudi del tancament: requeriments del terreny en funci del tipus de presa.
Resistncia, deformabilitat
Filtracions del vas. Assaigs.
Identificaci de direccions de filtraci. Mtode Eraso
Estabilitat dels vessants
Filtraci en preses i embassaments
Objectius especfics:
Presentaci d'alguns exemples de preses en terrenys conflictius. Descripci dels aspectes geolgics ms
rellevants en funci del tipus de presa i el tipus de terreny.
Presentar els contextos geolgics ms favorables a la filtraci en embassaments i els mtodes disponibles per
determinar les direccions de filtraci. Comentar els mecanismes de desestabilitzaci dels vessants associats als
canvi de nivell d'aigua dels embassaments
Identificaci i determinaci de direccions de filtraci.
Dimensionament de pantalles d'impermeabilitzaci

Sistema de qualificaci
La qualificaci de l'assignatura s'obt a partir de les qualificacions de les diverses proves realitzades al llarg del semestre i
la corresponent al treball de curs.
Es duran a diverses avaluacions durant el curs. Per aprovar directament per curs cal haver aprovat tots els exmens i
exercicis. Si noms resta una part per aprovar amb una nota igual o superior a 4, es podr compensar amb la resta.
Les parts que no s'hagin aprovat per curs caldr recuperar-les en un examen final.
La nota final es compondr dels segents sumands:
NOTA FINAL= NOTA teoriax 0,4 + NOTA problemes x 0,25 + NOTA exposici oral del treball de cursx0,05 + NOTA
Memria del treballx0,3
Criteris de qualificaci i d'admissi a la reavaluaci: els alumnes suspesos a l'avaluaci ordinria que s'hagin presentat
regularment a les proves d'avaluaci de l'assignatura tindran opci a realitzar una prova de reavaluaci en el perode fixat
en el calendari acadmic. La qualificaci mxima en el cas de presentar-se a l'examen de reavaluaci ser de cinc. En el
cas d'absncies justificades durant el perode d'avaluaci ordinria que hagin impedit realitzar els exmens de part dels
continguts d'una assignatura, i amb aprovaci prvia del Cap d'Estudis de la titulaci, l'alumne podr recuperar a
l'examen de revaluaci tant aquella part de l'assignatura que no ha estat prviament avaluada com aquella que ha estat
suspesa. La limitaci en la qualificaci mxima no s'aplicar a les parts avaluades per primera vegada.
Normes de realitzaci de les activitats
Si no es lliura el treball de curs, es considerar com a no presentat a l'assignatura

11 / 12

Universitat Politcnica de Catalunya

ltima modificaci: 29-10-2015

250146 - ENGGEOLOG - Enginyeria Geolgica

Bibliografia
Bsica:
Gonzlez de Vallejo, L.I. Ingeniera geolgica. Madrid: Prentice Hall, 2002. ISBN 84-205-3104-9.
Goodman, R.E. Engineering geology : rock in engineering construction. New York: John Wiley and Sons, 1993. ISBN
0471544248.
Blyth, F.G.H.; De Freitas, M.H. A Geology for engineers. 7th ed. London: Edward Arnold, 1984. ISBN 0713128828.

12 / 12

Universitat Politcnica de Catalunya