Atur juvenil

Com hem comentat en ocasions anteriors quan hem parlat de latur juvenil,
latur juvenil no s un problema exclusiu de la nostra ciutat, ni del nostre pas,
sin que s un problema, per desgrcia, com a tota la Uni Europea. De fet,
no hem doblidar que les altes taxes datur juvenil no sn cap fenomen nou.
Cada vegada que augmenta latur, els joves sn qui ms ho pateixen. Des de
finals dels anys 80, la relaci entre la taxa datur juvenil i la taxa datur general
sha estabilitzat, independentment del cicle econmic, al voltant de 2,5.
Resulta difcil dexplicar perqu aquesta relaci sha mantingut tant estable
durant un perode en que shan produt canvis importants en el mercat de
treball. La conclusi a la que podem arribar s que lorigen de latur juvenil el
podem trobar en determinades falles del sistema que, en major o menor
mesura, sn compartides a tots els pasos de la Uni Europea i que tenen a
veure amb el sistema educatiu, el sistema dorganitzaci del treball i de gesti
de persones, i el sistema econmic i productiu.
El sistema educatiu est molt lluny del mercat de treball, sofereixen poques
prctiques a les empreses, no existeixen programes per treballar a lestiu, i es
produeix una separaci absoluta entre letapa educativa i la feina. A ms, les
accions bsiques que acostumen a contemplar els plans docupaci juvenil no
sn altres que les realitzades anys enrere i descassa efectivitat: contractes de
formaci i subvencions a la contractaci.

Situaci actual de latur juvenil

Algunes dades que shaurien de comentar per emmarcar el context daquesta
xerrada informativa:
-

A Catalunya, al primer trimestre de 2015, latur es situava a la xifra del

20,05%, s a dir, 758.000 persones aturades.
Si parlem dels joves entre 16 i 29 anys, hem de parlar de 207.100 joves
aturats, el que equival a una taxa de desocupaci del el 33,4%.
I si parlem dels joves entre 16 i 24 anys, la taxa augmenta fins el 45,7%.

Aquestes dades es veuen agreujades si afegim que ms de la meitat daquests

joves aturats fa ms dun any que es troben en aquesta situaci i que noms el
7,3% reben alguna ajuda o prestaci. El collectiu daturats de llarga durada
hauria de ser objecte prioritari de les intervencions, ja que s el que es
troba en una posici de ms risc.
De fet, latur afecta ms als nois (36,3%), als ms joves (69,7% quan tenen
entre 16 i 19 anys), als joves sense estudis (48,8%) i als joves estrangers
(38,2%).
Tant s aix que, en aquest perode de crisi, latur juvenil mascul ha superat al
femen: un fenomen nou que sha mantingut estable des del 2008. En concret,
aquest 1r trimestre de 2015 latur entre els homes joves ha estat del 36,3% i
entre les noies del 30,3%.

La temporalitat s un altre dels eixos clau de latur juvenil. La contractaci

temporal afecta molt ms a les persones joves que a les adultes: un 40,5% de
joves contractats ho estan amb un contracte temporal. En canvi en les
persones adultes aquest percentatge s del 14,3%.
I no hem doblidar lexili juvenil: en els ltims 5 anys ha augmentat un 62% la
poblaci jove catalana que resideix a lestranger. En total, es quantifica en
22.010 els joves exiliats, dels quals, el 41,6% dels joves exiliats tenen estudis
universitaris.

Leducaci s la clau
Des de linici de la crisi sha posat de manifest com latur afecta molt ms a les
persones joves amb menys estudis (amb una taxa datur del 48,8% entre els
que tenen noms leducaci obligatria). Leducaci s, doncs, un element clau
per tenir una posici relativament ms segura al mercat laboral.
La crisi econmica ha provocat un augment de la poblaci jove que estudia: la
formaci s percebuda com a alternativa a latur i com una estratgia a migllarg termini per posicionar-se millor en el mercat laboral. Aquesta tendncia
continua en el primer trimestre de 2015, en qu la proporci de joves que
estudien se situa per sobre del 50%.
De fet, una de les hiptesi que es treballen per explicar la dada que fa un
moment hem comentat al voltant de que latur juvenil mascul ha superat al
femen, s que el nivell educatiu ms alt de les noies ha contribut a que
hagin pogut resistir millor la destrucci docupaci.