Botànica Agrícola I Fisiologia

Any acadmic 2015-16
GUIA DOCENT
BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA
VEGETAL
GRAU EN ENGINYERIA AGRRIA I
ALIMENTRIA
Professorat: JORDI RECASENS
DIVINA IMMACULADA RECASENS
JAUME PLANES
FERRAN RIBA
GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

Informaci general de l'assignatura
Denominaci
BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA VEGETAL
Carcter
Obligatria
Nombre de crdits ECTS
Semestre d'impartici
2n Q Avaluaci Continuada
Crdits terics
Crdits prctics
Distribuci crrega docent

entre la classe presencial i el
treball autnom de l'estudiant
Hores presencials: 60
Hores no presencials: 90
Modalitat
Presencial
Idioma/es d'impartici
Catal
Grau/Mster
GRAU EN ENGINYERIA AGRRIA I ALIMENTRIA
Curs
Professor/a (s/es)
JORDI RECASENS
JAUME PLANES
FERRAN RIBA
Departament/s
Hortofructicultura, Botnica i Jardineria
Adrea electrnica professor/a

(s/es)
jrecasens@hbj.udl.cat
irecasens@hbj.udl.cat
planes@hbj.udl.cat
friba2@xtec.cat
Horari de tutoria/lloc
JORDI RECASENS
Despatx: 2a planta ed 1/ A concretar
2549
JAUME PLANES
2913
FERRAN RIBA
1 planta ed 2/ A concretar
2913

Informaci complementria de l'assignatura
Assignatura/matria en el conjunt del pla d'estudis:
Lassignatura Botnica Agrcola i Fisiologia Vegetal es una matria de carcter com a la branca
agrcola, es a dir com a totes les especialitats del grau que simparteixen a lETSEA de la
Universitat de Lleida: a) Producci Agrria; b) Hortofructicultura i Jardineria; c) Indstries Agrries i
Alimentaries; d) Enginyeria Rural i Ambiental. Lassignatura simparteix el primer any amb la finalitat
dintroduir lestudiant en aquells coneixements fonamentals de lmbit de la botnica agrcola i de la
fisiologia vegetal que sn essencials per al desenvolupament i aprofundiment daltres matries al
llarg del seu itinerari acadmic.
Objectius acadmics de l'assignatura

Els objectius a assolir inclouen:
RA1: Adquirir una formaci slida sobre les estructures vegetals i relacionar-les amb la funci que
realitzen.
RA2: Assimilar correctament els processos bsics de fisiologia vegetal.
RA3: Conixer els principals processos del desenvolupament i de la reproducci de les plantes
superiors.
RA4: Conixer la diversitat de grups vegetals amb inters econmic i els sistemes de
classificaci actuals.
RA5: Identificar les principals espcies dinters agrcola.
RA6: Relacionar els aliment i daltres productes agrcoles amb els rgans vegetals dels que provenen.
RA7: Conixer les regles generals de nomenclatura botnica.
RA8: Saber elaborar un herbari i redactar un informe especfic sobre la matria
Competncies significatives
Competncies generals
CG1: Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements de la base de la
educaci secundria general a un nivell que, si b es recolza en llibres de text avanats, inclou
tamb alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquesta rea.
CG2: Que els estudiants spiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocaci d'una
manera professional i tinguin les competncies que acostumen a demostrar-se mitjanant

l'elaboraci i defensa d'arguments i la resoluci de problemes dins de la seva rea d'estudi. CG3:
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar informaci diversa per emetre judicis
que incloguin una reflexi sobre temes rellevants d'ndole social, cientfica o tica.
CG4: Que els estudiants puguin transmetre informaci, idees, problemes i solucions a un pblic tant
especialitzat com no especialitzat.
CG5: Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessries per
emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
CG6: Analitzar situacions concretes, definir problemes, prendre decisions i implementar plans
d'actuaci en la recerca de solucions.
CG7: Interpretar estudis, informes, dades i analitzar-les numricament.
CG8: Seleccionar i fer anar les fonts d'informaci escrites i informatitzades disponibles
relacionades amb l'activitat professional.
CG11: Entendre i expressar-se en la terminologia adient.
CG12: Presentar correctament informaci de forma oral i escrita (competncia estratgica UdL)
Competncies especfiques
CE1: Conixer la morfologia vegetal bsica de les plantes superiors
CE2: Entendre els processos fisiolgics essencials dels vegetals
CE3: Projectar i aplicar els fonaments bsics de botnica i de fisiologia vegetal en daltres
assignatures de grau.
CE4: Reconixer els principals cultius de lentorn professional
CE5: Conixer daltres espcies vegetals dinters econmic i el seu aprofitament
CE3: Utilitzar de forma correcta la nomenclatura botnica en lmbit professional agrari (cultius,
plantes ornamentals, gespes, males herbes, etc.)
CE4: Integrar els coneixements essencials de botnica i fisiologia vegetal en el marc genric de la
producci vegetal.
Continguts fonamentals de l'assignatura

BLOC 1: NIVELLS DORGANITZACI VEGETAL I NOMENCLATURA BOTNICA (1 hora) Tema 1.
Introducci (1 hora)
Introducci a la botnica. Nivells dorganitzaci vegetal. Nomenclatura botnica i sistemes de
classificaci. Presentaci general de la sistemtica botnica.
BLOQUE 2: MORFOLOGIA VEGETAL (12 hores) Tema 2. Morfologia de la tija (2 hores)

Morfologia de la tija. Organitzaci i estructura interna. Creixement primari i secundari.
Adaptacions i especialitzacions. Mecanismes de propagaci vegetativa.
Tema 2. Morfologia de la rel (2 hores)

Morfologia de la rel. Organitzaci i estructura interna. Creixement primari i secundari.
Adaptacions i especialitzacions.
Tema 3. La fulla (2 hores)

Morfologia de la fulla. Tipus de fulles segons la nervadura i la divisi del limbe. Anatomia interna.
Modificacions de les fulles. Adaptacions.
Tema 3. Morfologia dels rgans reproductors (2 hores)

La flor: el periant, landroceu i el gineceu. Estructura i organitzaci. Les inflorescncies.
Tema 4. La reproducci (2 hores)

La pollinitzaci, concepte i tipus. Autogamia y alogamia. La fecundaci: fases i processos. Apomixi.
Tema 5. El fruit i la llavor (2 hores)

El fruit: concepte, estructura i tipus. Infructescncies i fruits mltiples. Partenocrpia. La llavor:
estructura i funci. Desenvolupament embrionari.
BLOC 3: FISIOLOGIA VEGETAL (15h) Tema 6. Introducci (1 hora)

Introducci i mbit de la fisiologia vegetal. La planta i el medi. Adaptacions de les plantes a les
disponibilitats daigua. Concepte de potencial hdric.
Tema 7. Circulaci de laigua per linterior de la planta (2 hores)

El sistema sl-planta-atmosfera. Absorci daigua per las rels. Ascens daigua pel xilema.
Transpiraci. Balan hdric.
Tema 8. Nutrici mineral i absorci de sals (1 hora)

Nutrients minerals essencials. Absorci i transport de nutrients.
Tema 9. Fotosntesi (2 hores)
Caracterstiques de la llum. Pigments fotosinttics. Fulles i cloroplastes. Fase lluminosa. Reducci del
carboni. Foto-respiraci.
Tema 10. Tipus de plantes en relaci a la fotosntesi (1 hora)

Plantes C-3, C-4 y plantes CAM. Fotosntesi neta. Factors que afecten a la fotosntesi.
Transport dassimilats.
Tema 11. Creixement i desenvolupament (1 hora)

Cicle vital de les plantes. Creixement, diferenciaci i desenvolupament. Control i manipulaci del
creixement i del desenvolupament. Hormones vegetals.
Tema 12. Auxines i giberelines (2 hores)

Caracteritzaci. Efectes sobre el desenvolupament. Auxines de sntesi. Retardadors del
creixement.
Tema 13. Citoquinines, ABA, etil. (2 hores)

Caracteritzaci. Efectes fisiolgics. Reguladors sinttics. Abscisi: concepte, control hormonal i
ambiental.
Tema 14. Fotomorfognesi (2 hores)

Fitocrom. Interconversions del fitocrom. Efectes fisiolgics relacionats amb el fitocrom. Floraci.
Fotoperiodisme. Vernalitzaci.
Tema 15. Dormici i germinaci (1 hora)

Dormici de gemmes i llavors. Tipus de dormici. Maduraci de les llavors. Factors relacionats amb la
germinaci. Metabolisme de la germinaci.
BLOC 4: BOTNICA SISTEMTICA (10 hores) Tema 16. Sistemtica vegetal I (1 hora)
Caracterstiques generals de les gimnospermes. Famlies pinaceae i cupressaceae:
caracterstiques generals i espcies ms importants.
Tema 17. Sistemtica vegetal II (1 hora)

Evoluci dins les angiospermes: Dicotilednies i monocotilednies. Subclasse Magnolidae. Famlia
papaveraceae. Subclasse Hamamelidae. Famlies fagaceae i betulaceae. Carcters generals i
espcies de major inters agrcola.
Tema 18. Sistemtica vegetal III (2 hores)

Angiospermes,
dicotilednies,
subclasse
Cariofillidae.
Famlies
chenopodiaceae,
amaranthaceae, cariofillaceae. Subclasse Dillenidae. Famlies cucurbitaceae i brassicaceae.
Tema 19. Sistemtica vegetal IV (2 hores)

Angiospermes, dicotilednies, subclasse Rosidae. Famlies rosaceae, fabaceae, rutaceae i
apiaceae. Caracterstiques generals i espcies dinters agrcola.
Tema 20. Sistemtica vegetal V (2 hores)

Angiospermes, dicotilednies, subclasse Asteridae. Famlies oleaceae, solanaceae, lamiaceae i
asteraceae. Caracterstiques generals i espcies dinters agrcola.
Tema 21. Sistemtica vegetal VI (2 hores)

Angiospermes, monocotilednies, subclasse Commelinidae. Famlies poaceae. Subclasse
Lilidae. Familia liliaceae. Caracterstiques generals i espcies dinters agrcola.
PRCTIQUES DE LABORATORI
Les prctiques de laboratori es realitzen en sessions de dos hores. Es programen un total de set
sessions al llarg del quadrimestre.
Sessi 1:
Prctica 1: Histologia vegetal: Identificaci de teixits vegetals a travs de preparacions
microscpiques (2 hores)
Sessi 2:
Prctica 2: Fisiologia Vegetal. Mesura del potencial hdric mitjanant el mtode gravimtric i
el mtode de la cambra de pressi (2 hores)
Sessi 3:
Prctica 3: Morfologia Vegetal. Identificaci drgans (corms, fruits i llavors) dinters
econmic (2 hores)
Sessi 4:
Prctica 4: Morfologia i Sistemtica Vegetal. Estructura floral de les principals Roscies cultivades i
identificaci per medi de claus (2 hores)
Sessi 5:
Prctica 5: Morfologia i Sistemtica Vegetal. Estructura floral i identificaci despcies

representatives de las famlies Brassiccies, Fabcies i Lamicies (2 hores)
Sessi 6:
Prctica 6: Morfologia i Sistemtica Vegetal. Estructura floral despcies de la famlia
Pocies i identificaci dels principals cereals dhivern (2 hores)
Sessi 7:
Prctica 7. Morfologia i Sistemtica Vegetal. Reconeixement de lestructura floral i
identificaci despcies representatives de la famlia Astercies i Apicies (2 hores)
PRCTIQUES DE CAMP
Sortida de camp (2 hores): Reconeixement de les principals males herbes de cultius

Sortida de camp (2 hores): Reconeixement de les principals espcies arbries i arbustives dinters
agrcola i ornamental.
REALITZACI DEL TREBALL DE CURS

Cada estudiant ha de realitzar un treball consistent en un catleg despcies acompanyat dun herbari
daproximadament 50 plantes. Aquest catleg pot tractar temes diversos: p.e. flora arvense dun cultiu
concret, flora ruderal dun rea, espcies silvestres dun espaci natural, flora silvestre ripria, arbres
ornamentals duna ciutat, etc.
El treball ha danar acompanyat duna mostra dherbari de cada espcie localitzada. Es valorar la
correcta identificaci de lespcie, ls correcte de la nomenclatura botnica i la qualitat de la
presentaci tant del treball com de lherbari.
Alguns exemples de treballs/herbari:
Males herbes de camps de fruiters
Arbres ornamentals dels espais urbans de la ciutat Arbres dinters agrcola de lArboretum de
Lleida Catleg despcies de inters hortcola dun mercat local Espcies silvestres del bosc

de ribera del riu Segre
Flora arvense i ruderal del campus de la ETSEA Flora de s teraputic duna comarca o regi
Espcies silvestres ds alimentari o condimentari
Daltres propostes similars per part dels estudiantes seran igualment acceptades tras la
consulta amb el professor. El treball ha de lliurar-se la data de realitzaci de lexamen de prctiques
del mes de juny.
Eixos metodolgics de l'assignatura

Les activitats formatives de lassignatura es porten a terme per diferents mtodes docents: en la
impartici de a) classes teriques, b) classes prctiques de laboratori, c) classes prctiques de
campo i d) en la realitzaci dun treball de curs (acompanyat dun herbari o catleg).
La part de teoria desprs duna introducci- es desglossa en tres blocs: Morfologia Vegetal,
Fisiologia Vegetal i Sistemtica Botnica. Aquests blocs simparteixen un darrere de laltre al llarg
del quadrimestre, seguint un procs natural dintegraci de coneixements botnics.
Les prctiques de laboratori consten de set sessions de dues hores cadascuna. Consisteixen en el
reconeixement de teixits, estructures i rgans vegetals, en el desenvolupament de dos treballs
experimentals de fisiologia vegetal aix com en la determinaci e identificaci de les principals
espcies dinters agrcola. A cada sessi, lestudiant haur delaborar un gui de la prctica
realitzada i lliurar-la al finalitzar la mateixa.
Les classes prctiques de camp consten de dues sessions. Consisteixen en el reconeixement i
identificaci, in situ, despcies conreades, ornamentals i males herbes. Una de les sessions es
portar a terme a lArboretum de Lleida, espai botnic prxim a lETSEA i adscrit al parc cientfic i
tecnolgic de la prpia Universitat de Lleida.
El desglossament percentual del valor que assoleixen els coneixements impartits i desenvolupats a
travs daquestes activitats es reflecteix en la figura segent:
Teoria Morfologia Vegetal, Teoria Fisiologia Vegetal, Teoria Sistemtica Agrcola: 60%
Prctiques laboratori, Camp: 30%
10
Treball: 10%
La distribuci de la crrega docent s la segent:

Docncia de teoria:
Introducci
1h
Bloc de Morfologia vegetal
12 h
Bloc de Fisiologia Vegetal
15 h
Bloc de Sistemtica
10 h
Docncia de classes prctiques de laboratori

Docncia de classes prctiques en camp
14 h
4h
Subtotal
Realitzaci dexmens
56 h
4h
TOTAL:
60 h
El treball de curs consisteix en la realitzaci, de forma individual, dun treball en forma de catleg o
herbari sobre un tema concret. El treball consisteix en la identificaci i descripci daproximadament
unes 50 espcies i ha danar acompanyat dun herbario o catleg fotogrfic identificatiu del material
vegetal descrit. Lorientaci del treball de curs es portar a terme amb el professor de lassignatura
durant les hores de tutoria.
Pla de desenvolupament de l'assignatura

Observacions:
Shan considerat 25 hores dactivitat total per crdit ECTS.
Temporalitzaci:
PLANIFICACI TEMPORAL DE LACTIVITAT PRESENCIAL
Crrega docent teoria: 38 h
Crrega docent laboratori: 14 h
11
Crrega docent camp: 4 h

Dedicaci hores examen: 4 h
TOTAL:60 h
PLANIFICACI TEMPORAL DE TOTAL LACTIVITAT

Activitat presencial (40% del total):
Assistncia a classes teriques: 38 h

Assistncia a classes prctiques de laboratori (7 sessions): 14 h
Assistncia a sortides de camp (2 sessions): 4 h
Realitzaci exmens teoria 1h/examen x 3 exmens: 3 h
Realitzaci examen prctiques 1h/examen: 1 h
Total activitat presencial: 60 hores /curs
Activitat no presencial (60% del total)

Estudi preparaci classes teoria: 2h/setmana x 15 setmanes = 30 h
Estudi preparaci prctiques labor: 2h/sesin x 7 sessions = 14 h
Estudi preparaci prctiques campo: 4h/sesin x 2 sessions = 8 h
Estudi preparaci exmens teoria: 7h x 3 exmens = 21 h
Estudi preparaci exmens prctiques: 9h /examen = 9 h
Preparaci treball (herbari): 1 treball individual = 8 h
Total activitat no presencial: 90 hores/curs
Total hores activitat presencial i no presencial: 150 HORES / CURS
12
Tipus
d'activitat
Descripci
Objectius
Teoria
Classe
Teoria
(Aula)
Explicaci dels
principals
conceptes i
processos
Laboratori
Prctica de
Laboratori
(Grups
reduts)
Execuci de la
prctica:
Reconeixement i
identificaci
Prctica de
camp
Execuci de la
prctica:
Reconeixement
rgans florals i
identificaci
despcies
Prctiques
de camp
Activitats
dirigides
Treball de
lalumne
(herbari)
(individual)
Totals
Activitat no
presencial
alumne
Activitat
presencial alumne
Hore
s
Treball alumne
Avaluaci*
Temps total/
ECTS
Hores
Hores
Hore
s
38
Estudi: Conixer,
comprendre i
sintetitzar
coneixements
51
3.5
92.5h/3.3
14
Estudio: Conixer,
comprendre i
sintetitzar
coneixements
23
0.5
37.5h/1.5ECTS
Estudi: Conixer,
comprendre i
sintetitzar
coneixements
12h/0.4ECTS
8h/0.7ECTS
Orientar a lalumne
en el treball (en
horari de tutories)
Realitzaci treball
(herbari)
56
90
* Veure apartat avaluaci
13
150h/6ECTS
Sistema d'avaluaci
Avaluaci
Tipus d'activitat
Avaluaci
Procediment
Teoria
Laboratori
Proves escrites sobre la

teoria del programa de la
assignatura
Proves escrites o orals dels

continguts de
prctiques de laboratori i
camp (conjuntament amb
prctiques de
laboratori)
Hores
(%) Pes en qualificaci
3.5
60 %
0.5
30 %
Prctiques de camp
Activitats dirigides
Lliurar el treball
10 %
Lavaluaci de lassignatura es realitzar a travs de tres exmens de teoria (3 hores), un examen

de prctiques (1 hora), presentaci de guions i la realitzaci del treball/herbari. La ponderaci de
cadascuna daquestes components s la segent:
Tipus dactivitat
% en la qualificaci final
A) Examen de teoria (3 exmens)
20 x 3 = 60
B1) Presentaci de guions de prctiques
B2) Examen de prctiques (labor. y campo)
25
14
C) Treball de curs (herbari)
10
A: Es realitzaran tres exmens de teoria, un al final de cada bloc. La qualificaci de la part de teoria
correspondr a la suma dels punts obtinguts entre els tres exmens. Aquesta component de
lassignatura t un pes del 60% en lavaluaci final.
B: Lavaluaci dels continguts impartits en les classes prctiques tant de laboratori com de camp es
realitzar mitjanant dos components: B1) assistncia i presentaci dels guions de les prctiques
realitzades (5% del total de lassignatura), i B2) la realitzaci dun examen de prctiques al final del
quadrimestre (25% del total de la assignatura). Aquest examen de prctiques consistir en el
reconeixement de teixits i rgans vegetals i en la identificaci de visu despcies vegetals (nom
cientfic de famlia, gnere i espcie). En el seu conjunt la nota de prctiques t un pes total dun
30% en la qualificaci final de lassignatura
C: El treball de curso (herbari o catleg) ser lliurat al professor responsable la mateixa data de
realitzaci de lexamen de prctiques. Savaluar la qualitat, rigor i correcta identificaci dels
exemplars que constitueixen el catleg o herbari. El treball de curso tindr un pes dun 10% en la
qualificaci final de lassignatura.
A. Teoria Morfologia Vegetal, Teoria Fisiologia Vegetal, Teoria Sistemtica Agrcola: 60%
B.1. Gui
B.2. Examen Prctiques
C. Treball
Segons la normativa acadmica del centre es realitzar lexamen corresponent a la segona
convocatria durant la tercera setmana de juliol o la primera de setembre.
Observacions
s obligatria lassistncia a totes les sessions prctiques de laboratori.
A efectes de la qualificaci final, per tal de superar lassignatura caldr haver obtingut una nota igual
o superior a 4 punts a les diferents proves escrites. El promig haur de ser igual o superior a 5 punts.
15
Bibliografia i recursos d'informaci

Bibliografia bsica
Bloc: Introducci i Morfologia Vegetal
Conesa, J.A., Pedrol, J., Recasens, J. (2010) Estructura i Organitzaci de Plantes Superiors.
Collecci eines. UdL
Font i Quer, P. (1979) Iniciaci a la Botnica. Ed. Fontalba
Izco, J. et al. (1997). Botnica. Mac Graw Hill- Interamericana. Madrid
Recasens, J., Conesa, J.A. Pedrol, J. Verd, A.M.C. y M. Mas. (2005) Botnica agrcola y
forestal. http://botanicavirtual.udl.es
Bloc: Fisiologia Vegetal

Prez-Garca F. Martnez-Laborde. 1994. Introduccin a la Fisiologa Vegetal J.B. MundiPrensa, Madrid. 218 pags.
Hopkins W.G. 1995 Introduction to Plant Physiology John Wiley and Sons, Inc., New York. 464
pags.
Salisbury F.B. y Ross C.W. 2000. Fisiologa de las Plantas. Paraninfo, Madrid. 988 pags.
Bols, O., Vigo, J., Masalles, R.M., Ninot, J (1990) Flora Manual dels Pasos Catalans. Ed. Prtic.
Heywood, J. (1984) Las Plantas con flores. Ed. Revert
Recasens J. (2000) Botnica agrcola. Plantes tils i males herbes. Ed. IEI-UdL.
Recasens J. i Torra J. (2003) Herbari digital de males herbes. http://malesherbes.etsea.udl.es
Recasens, J., Conesa, J.A. Pedrol, J. Verd, A.M.C. y M. Mas. (2005) Botnica agrcola y forestal
. http://botanicavirtual.udl.es
Bibliografia complementria
Bloc: Introducci i Morfologia Vegetal
Bell, A.P. (1991). Plant form. An illustrated guide to flowering plant morphology. Oxford
16
University Press
Corts F. 1990. Cuadernos de Histologa Vegetal. Ed Marbn, Madrid. Fahn A. 1985. Anatoma
Vegetal. Ed Pirmide, Barcelona.
Kaufman P.B. [et al.]. 1989. Plants their biology and importance. Harper & Row, New York. Klein,
R.M. & D.T. Klein (1988) Fundamentals of plant Science. Harper & Row. New York
Krommenhoek W., Sebus J. y Van Esch G.H. 1986. Atlas de Histologa Vegetal. Ed Marbn,
Madrid.
Masalles, R.M. & col. (1989) Plantes Superiors. en: Histria Natural dels Pasos Catalans Vol. 6
Ed. Enciclopdia Catalana.
Raven, P., Evert, R., Eichhorn, S.E. (1999) Biology of Plants. 6a edicin. W.H. Freeman and
Co. Worth Publishers
Rudall P. 1987. Anatomy of the Flowering Plant. Ed Edward Arnold, London. Strasburger E. [et
al.]. 1994. Tratado de botnica. Ed Omega, Barcelona.
Bloc: Fisiologia Vegetal
Azcn-Bieto J., Taln M.

2008. Fundamentos de fisiologa vegetal. Ed. McGrawHill/Interamericana. Barcelona.
Arteca R.N. 1996. Plant growth substances principles and applications. Ed Chapman & Hall,
New York.
Barcel J. 1992. Fisiologa vegetal Ed. Pirmide, Madrid
Black M Pritchard H W. 2002. Desiccation and survival in plants: drying without dying Ed. CABI,
cop. Wallindford
Bowsher C., Steer M., Tobin A.2008. Plant biochemistry Ed. Garland Science. New York.
Buchanan B.B, Gruissem W., Jones R.L. 2000. Biochemistry & molecular biology of plants Ed:
American Society of Plant Physiologists. Rockville,
Daz de la Guardia M. 2004 Fisiologa de las plantas . Ed. Servicio de Publicaciones de la
Universidad. Crdoba
Flowers T. J. A.R. Yeo. 1997. El Transporte de solutos en las plantas. Ed. Oikos-tau,
17
Barcelona.
Forbes J.C., Watson R.D. 1992. Plants in agriculture. Cambridge University Press, Cambridge.
Grace J. 1992. Relaciones plantas-ambiente. Ed. Oikos-tau Barcelona.
Guardiola Brcena J.L. Garca Luis A. 1990. Fisiologia vegetal I. Nutricin y transporte. Ed.
Sntesis, Madrid.
Hart J.W. 1988. Light and plant growth. Unwin Hyman, London.
Hopkins W. G., Hner N. P.A. Introduction to plant physiology / 2009. Ed.: Wiley, New York .
Lttge U., Kluge M., Bauer G. Botnica. 1993. Interamericana-McGraw-Hill, Madrid.
Reigosa M.J., Pedrol N., Snchez A. 2004 La Ecofisiologa vegetal: una ciencia de sntesis Ed.:
Thomson Madrid
Sinha R.K. 2004 Modern plant physiology. Ed Alpha Science International. Harrow
Taiz L., Zeiger E. 1998. Plant physiology Ed. Sinauer Associates Sunderland, MA.
Bailey, L.H. (1951) Manual of Cultivated Plants. MacMillan Publishing Co. Bols, O., Vigo, J.
(1990) Flora dels Pasos Catalans. Ed. Barcino. Barcelona.
Castroviejo S. y otros autores (1986 2008). Flora Ibrica. Real Jardin Botnico de Madrid.
CSIC, Madrid
Font Quer, P. (1953) Diccionario de Botnica. Ed. Labor.
Hickey, M. & C.J. King (1988) 100 Families of flowering plants. Cambridge Univ. Press. Jones,
S.B. (1987) Sistemtica vegetal. MacGraw-Hill. Mxic
Kaufman, P.B. (1989) Plants: their biology and importance. Harper & Row. New York. Klein, R.M.
& D.T. Klein (1988) Fundamentals of plant Science. Harper & Row. New York Izco, J. et al.
(1997). Botnica. Mac Graw Hill- Interamericana. Madrid
Lpez Gonzlez, G. (2001). rboles y arbustos de la Pensula Ibrica e Islas Baleares (2 tomos).
Ed. Munid Prensa. Madrid.
Lpez Lillo, A. & Sanchez de Lorenzo Cceres, J.M. (1999). rbles en Espaa. Manual de
Identificacin. Mundi Prensa. Madrid.
Masalles, R.M. & col. (1989) Plantes Superiors. en: Histria Natural dels Pasos Catalans Vol. 6
Ed. Enciclopdia Catalana.
18
Raven, P.H. & H. Curtis (1975) Biologa vegetal. Ed. Omega.

Sanchez Monje, E. (1991). Flora Agrcola. Tomo I y II. Ed. Ministerio de Agricultura, Pesca y
Alimentacin
Santamarina, M.P., Rosell, J. (2009) Botnica Agrcola para el medio rural. Ed. Phytoma.
Strasburger, E. et al. (1994) 8a edicin. Tratado de Botnica. Ed. Omega. Barcelona.
Weberling, F. & H.O.Schwantes (1981). Botnica sistemtica. Ed. Omega. Barcelona
Weier,T.E., C.R.Stocking, M.G.Barbour & T.L.Rost (1982) Botany: An Introduction to Plant
Biology. John Wiley & Sons. New York.
Zimmermann,W. (1976) Evolucin vegetal. Ed. Omega. Barcelona.
Les espcies marcades en negreta resulta imprescindible el seu estudi i coneixement
MALES HERBES
PTERIDFITS
EQUISETCIES
Equisetum ramosissimum
ANGIOSPERMES
AMARANTCIES
Amaranthus retroflexus
A. blitoides
BORAGINCIES Anchusa italica Borago officinalis

Lithospermum arvense
BRASSICCIES (= CRUCFERES) Capsella bursa pastorisCardamine hirsuta

Diplotaxis erucoides
19
Eruca vesicaria
Erucastrum narsturtiifolium
Cardaria draba Rapistrum rugosum Sisymbrium irio
CARIOFILLCIES Silene vulgarisStellaria media Cerastium sp.
APICIES (=UMBELLFERES)
Daucus carotaCaucalis daucoides Foeniculum vulgare Torilis arvensis Torilis nodosa
ASTERCIES (= COMPOSTES)
Anacyclus clavatus
Anthemis cotula
Aster squamatus
Calendula arvensis
Carduus tenuifoliusCirsium arvense Conyza sumatrensis Conyza bonariensis Crepis sp.

Lactuca serriolaPicris echioides Picris hieracioides
Podospermum laciniatum
Senecio vulgarisSonchus asperSonchus oleraceus Sonchus tenerrimusSilybum marianum
Taraxacum officinale
ESCROFULARICIES Veronica persica Veronica hederifoliaVeronica polita Veronica arvensis
CONVOLVULCIES
Convolvulus arvensis
20
EUFORBICIES Euphorbia helioscopiaE. segetalis

E. serrata
E. prostrata
GERANICIES Erodium cicutariumE. malacoides

E. ciconium Geranium molle G. dissectum
POCIES (= GRAMNIES)
Avena sterilis
barbata
Arundo donaxAgropyron repensHordeum murinum Poa annua
Poa pratensis
Poa trivialis
Bromus catharticus Bromus diandrus Cynodon dactylonDactylis glomerata Echinochloa crus-galli
Hordeum murinum Lolium rigidum Paspalum paspalodes Phragmites australisSorghum halepense
Setaria verticillata Setaria glauca
LAMICIES (= LABIADES)
Lamium amplexicaule
L. purpureum
LILICIES
Muscari racemosum
Allium roseum
MALVCIES Malva sylvestrisM. parviflora
21
OXALIDCIES
Oxalis corniculata
PAVERCIES Fumaria officinalisF. parviflora

Papaver hybridum
P. rhoeas
FABCIES (= PAPILIONCIES) (= LLEGUMINOSES)

Medicago sativaMedicago lupulina Medicago minimaTrifolium pratense Trifolium repens Vicia sativa
Lathyrus sp.
PLANTAGINCIES Plantago lanceolataPlantago major Plantago coronopus
POLIGONCIES Polygonum aviculare Rumex crispus

R. obtusifolius
PORTULACCIES
Portulaca oleracea
PRIMULCIES
Anagallis arvensis
QUENOPODICIES
Beta vulgaris ssp. maritima
Chenopodium album
22
Chenopodium vulvaria
RANUNCULCIES Ranunculus bulbosus R. repens
RESEDCIES Reseda lutea R. phyteuma
ROSCIES Potentilla reptansRubus ulmifolius
RUBICIES Galium aparineSherardia arvensis
SOLANCIES Solanum nigrumDatura stramonium
URTICCIES
Parietaria officinalis ssp judaica
Bibliografa a consultar:
Recasens, J. (2000) Botnica Agrcola: Plantes tils i males herbes. Ed. IEI/UdL
Villaras, J.L. (2000) Atlas de malas hierbas. Ed. Mundi Prensa
Recasens, J. & Torra, J. (2003) herbari digital de males herbes: http://malesherbes.etsea.udl.es
Recasens J. & Conesa J.A. (2009). Malas hierbas en plntula. Gua de identificacin. Ed. Universitat
de Lleida Bayer CropScience
23
Recasens, J., Conesa, J.A. Pedrol, J. Verd, A.M.C. y M. Mas. (2005) Botnica agrcola y forestal.
http://botanicavirtual.udl.es
RELACI DE CULTIUS
CEREALS
Triticum turgidumvar durum
(blat dur = trigo duro)
Triticum aestivum
(blat fariner = trigo blando) Hordeum vulgaressp distichum(ordi 2 carreres = cebada 2 carreras)
Hordeum vulgaressp hexasticum(ordi 6 carreres = cebada 6 carreras) Secale cereale (sgol =
centeno) Avena sativa(civada = avena)
X Triticosecale sp. (triticale)
CULTIUS HERBACIS
Vicia faba(faba = haba)
Phaseolus vulgaris(mongeta = juda) Pisum sativum(psol = guisante) Lens esculenta(llenta =
lenteja)
Brassica oleracea(col, brquil col-i-flor)
Cichorium endivia (escarola)
Cichorium intybus (axicoria, endivia) Lactuca sativa(enciam = lechuga) Daucus carota(pastanaga =
zanahoria) Apium graveolens (api)
Solanum tuberosum(patata) Capsicum annuum(pebrot = pimiento) Lycopersicum esculentum
(tomaquera) Allium cepa(ceba = cebolla)
Allium sativum(all = ajo)
Allium ampeloprassum (porro = puerro)
Cynara cardunculus(card)
Brassica oleracea ssp oleifera (colza)

Vicia sativa (veces = veza)
24
Medicago sativa(alfals, alfalfa)
FRUITERS
Malus domestica(=Pyrus malus)
(pomera = manzano)
Pyrus communis(perer = peral)
Prunus persica
(presseguer = melocotonero) Prunus spinosa (aranyoner = endrino) Prunus dulcis (= P. amygdalus)
(ametller = almendro)
Prunus domestica(prunera = ciruelo) Prunus avium(cirerer = cerezo) Juglans regia(noguer = nogal)
Olea europea(olivera = olivo)
Ficus carica(figuera = higuera)
Bibliografa:
Recasens J. (2000) Botnica Agrcola. Ed. IEI/UdL.
ARBRES ORNAMENTALS DE LETSEA I JARDINS URBANS
(Aquesta relaci ser ampliada en funci del material vegetal ubicat en el futur Arboretum
de Lleida)
GIMNOSPERMES
GINKGOCIES
Ginkgo biloba
25
PINCIES Abies pinsapo Abies alba Cedrus deodara Cedrus atlantica Pinus halepensis Pinus
pinea
Pinus nigra
Picea abies
CUPRESSCIES Cupressus sempervirensC. arizonica

Juniperus horizontalis Chamaecyparis lawsoniana Platycadus orientalis
TAXCIES
Taxus baccata
ANGIOSPERMES
ACERCIES
Acer negundo
Acer pseudoplatanus
Acer platanoides
APOCINCIES
Nerium oleander
ARALICIES
Hedera helix
ARECCIES
Trachycarpus fortunei
26
BETULCIES Betula pendula Carpinus betulus
BIGNONICIES
Catalpa bignonioides
ERICCIES
Arbutus unedo
ESCROFULARICIES
Pawlownia tomentosa
ESTERCULICIES
Firmiana simplex
FAGCIES Quercus ilexQuercus suber Quercus humilisQuercus faginea
HAMAMELIDCIES
Liquidambar styraciflua
HIPOCASTANCIES
Aesculus hippocastanum
JUGLANDCIES
Juglans regia
27
LAURCIES
Laurus nobilis
MAGNOLICIES
Magnolia grandiflora
MALVCIES
Hibiscus siriacus
MELICIES
Melia azedarach
MIRTCIES
Eucalyptus globulus
MORCIES Morus alba Ficus carica
OLECIES Olea europaea Fraxinus angustifoliaLigustrum ovalifoliumLigustrum japonicum
PAPILIONCIES Cercis siliquastrumGleditsia triacanthusRobinia pseudoacacia Spartium junceum
PITOSPORCIES
Pitosporum tobira
POCIES (= GRAMNIES)
Phyllostachys viridi-glaucescens
28
PLATANCIES
Platanus x hispanica
PUNICCIES
Punica granatum
ROSCIES
Prunus avium
Prunus cerasifera var atropurpurea
Prunus serrulata Prunus laurocerasus Photinia serrulataPyracantha coccinea Cotoneaster horizontalis
SALICCIES Populus albaP. bolleana

Populus deltoides Populus nigra Salix babylonica Salix alba
Salix matsudana
SIMARUBCIES
Ailanthus altissima
SAPINDCIES
Koelreuteria paniculata
TILLICIES
Tilia platyphyllos
TAMARICCIES
29
Tamarixsp.
ULMCIES
Ulmus minor
Bibliografia:
Recasens, J.; Sopesens, J. Michelena, A. (1986) Arbres i arbusts dels parcs de Lleida. Coll. la
Banqueta. n 7 Ed. Ajuntament de Lleida
Lopez Lillo, J. Sanchez de Cceres, J.A. (1999) Arboles en Espaa. Ed. Muni Prensa.
Recasens, J. (2000) Botnica Agrcola. Plantes tils i males herbes. Ed. IEI-UdL.
30

Notes i observacions
31

Botànica Agrícola I Fisiologia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Botànica Agrícola I Fisiologia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Any acadmic 2015-16

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA VEGETAL

Nombre de crdits ECTS

Distribuci crrega docent

GRAU EN ENGINYERIA AGRRIA I ALIMENTRIA

Hortofructicultura, Botnica i Jardineria

Adrea electrnica professor/a

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

Objectius acadmics de l'assignatura

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

Continguts fonamentals de l'assignatura

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

BLOQUE 2: MORFOLOGIA VEGETAL (12 hores) Tema 2. Morfologia de la tija (2 hores)

Tema 2. Morfologia de la rel (2 hores)

Tema 3. La fulla (2 hores)

Tema 3. Morfologia dels rgans reproductors (2 hores)

Tema 4. La reproducci (2 hores)

Tema 5. El fruit i la llavor (2 hores)

BLOC 3: FISIOLOGIA VEGETAL (15h) Tema 6. Introducci (1 hora)

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

Tema 7. Circulaci de laigua per linterior de la planta (2 hores)

Tema 8. Nutrici mineral i absorci de sals (1 hora)

Tema 9. Fotosntesi (2 hores)

Tema 10. Tipus de plantes en relaci a la fotosntesi (1 hora)

Tema 11. Creixement i desenvolupament (1 hora)

Tema 12. Auxines i giberelines (2 hores)

Tema 13. Citoquinines, ABA, etil. (2 hores)

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

Tema 14. Fotomorfognesi (2 hores)

Tema 15. Dormici i germinaci (1 hora)

Tema 17. Sistemtica vegetal II (1 hora)

Tema 18. Sistemtica vegetal III (2 hores)

amaranthaceae, cariofillaceae. Subclasse Dillenidae. Famlies cucurbitaceae i brassicaceae.

Tema 19. Sistemtica vegetal IV (2 hores)

Tema 20. Sistemtica vegetal V (2 hores)

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

Tema 21. Sistemtica vegetal VI (2 hores)

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

Prctica 5: Morfologia i Sistemtica Vegetal. Estructura floral i identificaci despcies

Sortida de camp (2 hores): Reconeixement de les principals males herbes de cultius

REALITZACI DEL TREBALL DE CURS

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

Eixos metodolgics de l'assignatura

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

La distribuci de la crrega docent s la segent:

Bloc de Morfologia vegetal

Bloc de Fisiologia Vegetal

Docncia de classes prctiques de laboratori

Pla de desenvolupament de l'assignatura

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

Crrega docent camp: 4 h

PLANIFICACI TEMPORAL DE TOTAL LACTIVITAT

Assistncia a classes teriques: 38 h

Activitat no presencial (60% del total)

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

* Veure apartat avaluaci

GUIA DOCENT: BOTNICA AGRCOLA I FISIOLOGIA V... 2015-16

Proves escrites sobre la

Proves escrites o orals dels

(%) Pes en qualificaci

Lavaluaci de lassignatura es realitzar a travs de tres exmens de teoria (3 hores), un examen

A) Examen de teoria (3 exmens)