Entre els 6 i 10 anys:

Comprensi del concepte dirreversibilitat: Els nens comencen

comprendre que la mort s alguna cosa definitiva, fins i tot encara que
no entenguin que aix li ocorrer a tots els ssers vius algun dia.
Egocentrisme: Un nen de 9 anys pot pensar, per exemple, que si es porta
b o si demana un desig, la seva via no es morir. Sovint, a aquesta
edat els nens imaginen la mort personificant-la i pensen en ella com
"l'home del sac" o un fantasma o un esquelet. Poden entendre millor la
mort si se'ls dna explicacions precises, simples, clares i honestes
sobre el que ha ocorregut.
Negaci: Una resposta molt comuna s negar que la mort hagi ocorregut. s
la seva negaci poden mostrar-se molt agressius. Alguns poden mostrar-se
ms contents i juganers que de costum, com si la prdua ens els hagus
afectat. Els adults poden malinterpretaraquesta conducta i reaccionar amb
clera o simplement ignorar als nens. Per en realitat aquesta negaci indica
que els nens senten un dolor tan profund que intenten aixecar un
mur perqu la mort no els afecti. Aquests nens necessiten oportunitats
per plorar la prdua i s possible que tamb necessitin perms per ferho. Es pot dir alguna cosa com: "No has de mostrar la teva tristesa a tothom,
per si vols pots compartir-la amb mi. Si tens ganes de plorar i estar trist tot
sol, em sembla molt b, per desprs d'estar aix durant una estona, estaria
b, si vols, que parlessis amb alg de com et sents.
Idealitzaci: Insistir que " era la persona ms llesta o perfecta del mn", per
exemple, els permet mantenir una relaci imaginria amb la persona
morta.
Culpabilitat: s una resposta normal, sobretot si no poden expressar la
tristesa que senten. Comentaris en vida com "em matars", poden fer creure
al nen que la seva mala conducta ha contribut a la mort.
La por i la vulnerabilitat: s normal que els nens d'aquestes edats se
sentin espantats i vulnerables. Intenten ocultar els seus sentiments,
sobretot als nens de la seva edat, perqu no volen que els seus amics o
companys de l'escola els considerin "diferents". Els nens sobretot poden
actuar amb bravuconera o agressivitat. El nen pot tmer tamb ser
abandonat per la mare. Assegurar-li que, encara que est molt afectada per
la prdua, es troba b i no li passar el mateix.
S'ocupen dels altres: Poden assumir el paper del mort i cuidar dels seus
germans ms petits o assumir tasques que abans realitzava el pare o la mare
que ha mort.
Busquen a la persona que ha mort: Poden anar d'una habitaci a una
altra, o buscar-la en la golfa o en el soterrani. La millor resposta s deixar
que segueixin buscant. Els pot consolar saber que nosaltres tamb de
vegades sentim el desig de fer-ho.
Mantenir-se fsica i emocionalment prop del nen: Permetre-li estar a
prop, asseure's al seu costat, sostenir-ho en braos, abraar-ho, escoltar-li,
plorar amb ell Podem tamb deixar que dormi a prop.

Pot ser adequat tamb buscar moments per estar separats: deixar-lo
sol a la seva habitaci, deixar-li sortir a jugar amb un amic Si s necessari,
tranquillitzar-lo dient-li que estarem aqu per si ens necessita.
Retrobar el ritme quotidi de les seves activitats: el collegi, els seus
amics, els seus jocs familiars, les persones que vol. Tamb s important
garantir-li el mxim d'estabilitat possible.
Evitar afegir canvis innecessaris, o tractar de postergar-los: No s un
bon moment, per exemple, per canviar-ho de collegi o per imposar-li noves
exigncies.