CARACTERSTIQUES DEL DOL

s un procs: davant la prdua o la percepci de la mateixa s'experimenten una

successi de reaccions
psicolgiques, socials i fsiques.
s normal: s natural i esperable quan es produeix una prdua.
s dinmic: es produeixen canvis emocionals i psicolgics en les creences i en les
metes o objectius.
Depn del reconeixement social: qui sofreix la prdua necessita suport social i
familiar.
s ntim: cada persona reacciona de forma individual i particular, per s el context
social el que
regula aquestes respostes.
s actiu: la persona elabora i decideix quines estratgies de afrontamiento utilitza
per treballar en la prdua, segons la seva histria i la seva personalitat.
Est organitzat en etapes:
Fase 1: Negaci i allament. Al principi s normal que es tendeixi a negar
la prdua i creure que no s possible el que ens est passant. D'aquesta
manera creem una defensa personal, una barrera, que ens permet
esmorteir el dolor davant una situaci inesperada i impressionant. Ens
donem un temps per reaccionar.
Fase 2: Ira. Amb el temps, la negaci inicial dna pas a la rbia, l'enveja i
el ressentiment. Aqu sorgeixen les primeres reflexions i tots els per qu.
s una fase difcil d'afrontar per als pares i tots els que els envolten; ja que
la ira es desplaa en totes adreces, encara que sigui injustament. El nen pot
queixar-se per tot; tot li sembla malament i s execivament crtic. Apareixen:
dolor, llgrimes, culpa o vergonya. La famlia no ha de viure aquesta fase
com alguna cosa personal contra ells, ja que en reaccionar amb ira, es
fomenta la conducta hostil del nen. No es tracta de consentir-li, ni renyirli ms, sin de tenir ms pacincia i temps per parlar i explicar les
coses amb ms calma.
Fase 3: Pacte i negociaci. T una durada curta i amb connotacions
infantils, on es proposen negociacions amb el metge o amb Du, a canvi
de la curaci o la recuperaci del ser estimat. Aquesta fase pot no
donar-se durant el dol, encara que s com que en algun moment s'imagini
que recuperem el perdut d'alguna forma i tot torna a ser com abans.
Fase 4: Depressi. Quan no es pot seguir negant la prdua, el nen pot
afeblir-se, aprimar, dormir poques hores, estar ms callat i en
general experimentar una profunda tristesa. Es tracta d'un estat
normal, temporal I preparatori per a l'acceptaci de la realitat, en el qual
s'ha de respectar i comprendre el dolor, evitant utilitzar frases del tipus:
no et preocupis o no ploris, ja que seria contraproduent. Si se li permet
expressar el dolor, li ser ms fcil l'acceptaci final i estar agrat que no
se li digui constantment que no estigui trista. Acompanyar en silenci,
abraar-ho i mostrar-li afecte i afecte, permetent-li parlar d'aix
quan ho necessiti, s el millor que podem fer.

Fase 5: Acceptaci. Desprs de passar per les etapes anteriors en les quals
sha pogut expressar els seus sentiments, es podr asumir un punt de vista
ms ser i tranquil. No es tracta duna etapa feli: al principi est gaireb
desproveda de sentiments. Comena a sentir-se una certa pau, podem
comenar a veure la llum. Es pot estar b sol o acompanyat, no es t tanta
necessitat de parlar del propi dolor... el dia a dia es va imposant.