PARLAMENT DE CATALUNYA Grup Parlamentari de Junts pel Si Ref: 260MRVI-4071600002 ALA MESA DE LA COMISSIO D'ESTUDI DEL PROCES CONSTITUENT Marta Rovira | Vergés, portaveu del Grup Parlamentari de Junts pel Si, d'acord amb el que estableix l'article 65 del Reglament del Parlament, presenta la pro- posta de conclusions segiient, subsegitent al treball efectuat per la Comissié d'Estudi del Procés Constituent. PROPOSTA DE CONCLUSIONS DE LA COMISSIO D'ESTUD! DEL PROCES CONSTITUENT En data 20 de gener de 2016 es va constituir la comissié d’estudi del Procés Constituent que es va cloure el passat dimarts dia 12 de juliol emplacant als grups parlamentaris a presentar les seves conclusions. Es dones a l'empara de article 65.3 que el grup Parlamentari de Junts pel Si, presenta les segiient proposta de CONCLUSIONS: A) Sobre la LEGITIMITAT B) Sobre les EXPERIENCIES COMPARADES ©) Sobre la METODOLOGIA i ELS OBJECTIUS D) Sobre el paper de tes INSTITUCIONS E) Sobre la PARTICIPACIO A) Sobre la LEGITIMITAT El dret a decidir el futur d’un poble, comunitat, pais o nacié, forma part de qualsevol societat de base democratica. Catalunya no vol ni ha de ser diferent que qualsevol altra nacié que ha esdevingut Estat. La via escollida per la socie~ tat catalana ha estat sempre la democratica, amb l"impuls de la ciutadania i la complicitat de les institucions prépies Model: 260 Proposta de conclusions subsegilents al treball efectuat per la Comissié d'€stud!PARLAMENT DE CATALUNYA Grup Parlamentari de Junts pol Si 1. Catalunya té la legitimitat per a comencar un procés constituent de base democratica I amb el lideratge de la ciutadania i la complicitat de les instituci- ons propies. B) Sobre les EXPERIENCIES COMPARADES Els diferents experts que han comparegut, politolegs, constitucionalistes, etc. ens han parlat de diferents casos com Islandia, Irlanda, Equador, Bolivia, Co- lombia, Xile ... cadascun ha tingut la seva propia Via. 2, Les experiéncies comparades d'altres paisos avalen el cami emprés per Catalunya per anar construint un model singular de procés constituent ateses les circumstancies socials, culturals, politiques | econdmiques que ens sén prépies. C) Sobre la METODOLOGIA i ELS OBJECTIUS: La metodologia compartida i consensuada entre els actors tan politics com a nivell de societat civil és clau per a aconseguir que el pracés constituent avan- cl, En aquest sentit, les diferents fases del pracés han de tenir la suficient fle- xibilitat per adaptar-se a la pluralitat d'actors | aixoplugar la necessaria discre- pancla ideolégica que enriqueixi el procés constituent. 3. Cal vetllar perqué el mare metodologic del procés constituent sigui con sensuat, conegut, transparent i compartit amb tota la societat i les institucions que |'avalen. El procés constituent ha de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideolagiques i socials des del primer moment, també alhora de fixar els indicadors, el calendari | totes aquelles qUestions que afectin al méto- de per avangar. Quant als objectius, el procés constituent ve a plantejar una reflexié profunda sobre quin tipus de sacietat volem els catalans, Deliberant | fent prapastes en l'ambit social, economic, institucional | també sobre les eines politiques que Model: 260 Propasta de conclusions subsegtients al treball etectuat 2 per la Comissio dEstudiBaaerst it PARLAMENT DE GATALUNYA 1S JUL 206 Grup Parlamentari de Junts pelSi ens volem dotar per a dur-les a terme. El procés constituent esdevé un element de transformacié politic, econdmic I social 4. El procés constituent té com a objectiu esdevenir un instrument de transformacié social, econdmic | institucional; arribar des de la diagnosi, la deliberacid, les propostes | la seva execucid, a trebatlar per una societat més Justa, inclusiva i prospera a través d’un marc politico-institucional que permeti dur aterme aquests objectius. D) EL PAPER DE LES INSTITUCIONS. La democracia representativa | la democracia participativa tenen una singulari- Tat molt clara en el cas catala, Conviuen una societat civil que impulsa aquest procés constituent amb unes institucions- Govern i Parlament- que I'avalen. Cal que aquestes dues realitats s’avinguin en totes les fases del proces i, sobretot, cal que s'enriqueixin matuament a través de la transparéncia, la participacio directa i els mecanismes de control. El procés neix en els ciutadans, que tenen la titularitat de la sobirania, i ha d’acabar avalat per la ciutadania. Les instituci- ons han de generar les sinérgies, aportar els recursos | ésser I'instrument ade- quat per a aconseguir-ho. La comissié d’estudi del Procés constituent ha fet una primera etapa que ara conclou amb unes conclusions que han de tenir continuitat, Cal iniciar l'etapa del debat ciutada, i cal que el Govern i el Parlament hi siguin. El Govern, aju- dant a la informacié, divulgacié | pedagogla de I'etapa que ara comenga, apor- tant els recursos que pertoqui per aconseguir-ho. | el Parlament fent el segui- ment de l'actuacié de! Govern j avalant politicament el debat de! Procés. Finalment, s*ha constatat també la singularitat de l'actuacié de I’Estat espa- nyol, contrari a donar una sortida demacratica en aquest anhel de la majaria de la nostra sacietat, Cal en aquest sentit que les diferents sensibilitats de la nostra societat donin una solucié de consens en el cas que I'Estat espanyol persisteixi én aquesta actitud fins al final del proces. Model. 260 Proposta ce conclusions subseaients al treball efectuat 3 per la Comissio d'Estudi SMORALPARLAMENT DE CATALUNYA Grup Pariamentari de Junts pel Si hae 5. El Parlament de Catalunya empara el procés constituent que s’ha de por- tara terme al nostre pais. 6. El Parlament de Catalunya, insta El Govern de la Generalitat a posar a disposicié de la clutadania, els recursos que calgui per aconseguir fer un debat constituent de base social que sigui prou transversal, plural, democratic | obert 7. Per donar compliment a l’anterior apartat, el Parlament de Catalunya creard una comissié de seguiment del debat participatiu per tal d'avaluar el mandat al Govern aixi com informar-se dels debats de base ciutadana 8. Estat espanyol no ha volgut donar una sortida democratica a la legit ma aspiracié d'una bona part de la societat catalana. Cal posar a debat pa- ral-lelament al debat constituent, les vies democratiques d’unilateralitat en cas que |'Estat espanyol segueixi amb el matelx criteri una vegada acabat el debat constituent. LA PARTICIPACIO. Els diferents experts que han comparegut, han coincidit en la necessitat que el debat constituent sigui avalat per les institucions perd que sigui dissenyat i conduit per la societat civil. En aquest sentit, hi ha miiltiples iniciatives reeixi- des en qué la democracia directa ha actuat com a veritable factor de transfor- macié amb legitimacié per a representar a fa majoria de la societat i esdevenir poder constituent Cal fer esment dels diferents moviments socials que han plantejat ja metodo- logia i continguts a debatre, i que hem pogut conéixer a través de les compa: reixences en comissié, Model: 260 Proposta de conclusions subsegdents al treball efectuat 4 pet la Comissio d’Estuai ernnuniy BRI62 |15 Je. vo srsnnninn 3326 PARLAMENT DE CATALUNYA Grup Parlamentari de Junts pel Si Aquest debat constituent el fem i el farem en el segle XXI, ningii no entendria que, a part de la participac jals, [es moves eines de comunicacié a tra- vés de les xarxes no les utilitzéssim per arribar de manera més rapida i a més gent, Finalment, remarcar la necessitat que el debat constituent incorpori ja d'entrada la perspectiva de génere en el debat constituent. Venim d'un tradicid patriarcal que aboca a unes inércies que dificilment canviarem si no ens ho tenim capacitat d’incorporar d'entrada que les desigualtats de génere formen part de la nostra societat. Cal que a nivell institucional i ciutada aquesta sigui una incorporacié transversal, i alhora concreta. 9. El Parlament de Catalunya avala inici d'un DEBAT CONSTITUENT on la clutadania de Catalunya pugul condixer, deliberar, debatre | fer propostes so- bre la societat que anhelem. 10, Aguest debat participatiu ha de ser de base clutadana, transversal, aprofitant les noves eines de comunicacié i com un exemple clar de parti cid directa. 11. Les conclusions d'aquest debat hauran de ser sotmeses a consideracié per a les institucions, a qui vincularan alhora d'iniciar el procés constituent 12. Des de l'inici, s'ha d'incorporar la perspectiva de génere d’una manera transversal i amb estratégia dual, per tal de trencar les inércies historiques de la nostra societat i que el proces constituent he sigui també per a totes i tots. Palau del Parlament, 15 de julio! de 2016 Marta Rovira i Vergés Portaveu del GP JS Model: 260 Proposta de conclusions subsegiients al treball efectuat 5 per la Comissié d'Estudi eran HAE 2s |