BUTLLET DE LORDE

FRANCISC SEGLAR
DE CATALUNYA
Any 21

15 de maig 2016 nm. 190

ofscat.jimdo.com

ofspompeia@hotmail.es

Ja crec, per ajudeu-me a creure ms

LA TRINITAT
I de la Trinitat nostre Pare en fou un gran mestre. Fixem-nos b com manega tot l'assumpte trinitari. El Du U i Tri s tamb per a ell el Du Tri i U. En la
seva pregria, en les seves referncies a Du, es dirigeix indiscriminadament
tant al Pare, com al Fill, com a l'Esperit Sant, en una dansa de tres persones distintes i d'una nica naturalesa, tamb podrien sser tres naturaleses distintes i
una nica persona i amb una doble essncia: la divina i la humana. O b us estimeu ms que digui humana i divina? Tan plenament hum noms pot ser-ho el
Fill de Du i tan absolutament div noms pot ser-ho el Fill de l'Home.
Anem, si ms no, a l'oraci de Francesc davant el Crist de Sant Dami. Davant el Crist de Sant Dami Francesc s'adrea al Pare, davant una icona del Fill
i ho fa per la fora i l'acci de l'Esperit. s el lloc ms evident. Si doneu una repassada a lAdmonici 1a. l'efecte s el mateix, ho notareu tot llegint el primer
pargraf. O b de la mateixa manera que s'adrea al Senyor en la Admonici
2a., que ja sabem que fa referncia al Du d'Abraham. Quan Francesc ens parla
del Senyor, no s com s'ho fa, per sempre hi caben tant el Pare, com el Fill, o
b l'Esperit Sant.
En l'Oraci davant el Crist de Sant Dami s el lloc ms pregon. La possibilitat d'adrear-se a Du Pare, per la intercessi del Du Fill i conscient de qui
possibilita la pregria sempre s l'Esperit Sant, Protector, Parclit, Defensor.
L's de l'atribut "Altssim", "Summe" ... en realitat... Per a qui s? Fixeuvos com utilitza els atributs en lAdmonici 1a. i en la Pregria al Crist. Prcticament ho fa servir en sentit homleg. El superlatiu de "alt" s "altssim" i el de
"summe " s "suprem". L'altssim s aquell que ja no t ning ms alt que ell, i
el suprem s aquell que no t superior a ell.
Repasseu la Carta a tot l'Orde. El ball s meravells. I si adiu. I no entra en
contradicci. Percebeu la seva coherncia teolgica per instint, innata en ell i
molt possiblement inconscient? Francesc no sap teologia, per se sap fill del
Pare, germ en Jesucrist i embolcallat en l'Esperit Sant. I s'hi deixa anar.
Que aquesta festa de la Santssima Trinitat ens amari a tots de l'exemple que
ens ha trams nostre Pare i que val ms com a exemple, precisament perqu ben
segur que ell no s'havia proposat de donar cap lli a ning.
Que Du ens beneeixi en el Nom del Pare, i en el Nom del Fill, i en el Nom
de l'Esperit Sant. A tots. Bona, bonssima i
santssima Festa.
Fra Joaquim Recasens, ofm
2

ASPIRACIN (fragmento)
Silencio! Lleg el pordiosero de pie descalzo.
Silencio! Vuestras voces acallad.
Silencio! Un andrajo lleva por sayo
que eligi como riqueza. Pregonando
tu voz, a dnde Francisco vas?
Qu pas en tu alma, Francisco,
aquella maana de tu alborear?
El divino leproso sali, a tu camino
y en otro Emas lo ves peregrino,
y estigmas de amor en pago te da.
Tu alma de dulce querube
como ave del cielo desea volar;
por pueblos y campos, aldeas y urbes,
tu eco resuena; las gentes intuyen
el divo mensaje del tosco sayal.
Sin saber quin recoja el maana,
los campos del mundo salid a sembrar;
roturando su suelo con firmes aradas
de anhelos y amores de buenas besanas,
sin fatigas, sin tedios, con fe sementad.
Sembrad con estrellas de vuestro semblante
la tierra, cubridla todita de paz;
la cosecha ser de mies abundante
de la vida el otoo ser rebosante,
al mundo hermanado las gentes vers.
Bien ceidos de lonas y remos,
de drsena calma, al instante soltad;
los ojos serenos mirando a los cielos,
el rumor de las olas anclado en el suelo,
cediendo a las redes los miedos del mar.
No dudis de la fe y la esperanza;
Las almas constantes de anhelos de afn,
Los mares del mundo, a pie y con sandalias,
Seguid a Francisco, que a Cristo imitaba,
Cantad con los vientos, sonred y amad.
Csar D. Arias Barredo, ofs
3

ESTIMATS GERMANS I GERMANES, PAU I B

Tot el que comena acaba. Durant 50 dies, amb alegria i amb goig, hem
viscut i meditat el triomf de Jess sobre la mort. Al llarg d'aquests diumenges
de Pasqua, en la celebraci litrgica hem seguit les aparicions de Jess: primer
a les dones, sempre vigilants, atentes, generoses, que arriben al sepulcre molt
de matinada, quan encara era fosc. Sorpreses pels signes inquietants que veien: la llosa remoguda, el sepulcre buit, les benes per terra
Maria Magdalena, Pere i Joan desprs d'anar-hi corrents, creuen all que
han dit les dones; Pere i els altres apstols, excepte Toms, reben la visita inesperada de Jess: Sompliren d'alegria en veure el Senyor, Pau a vosaltres, desprs a Toms, no siguis incrdul, Jess mostra pacincia i misericrdia; als caminants dEmmas, que marxen de la ciutat temorosos per
tot el que ha passat, els surt a lencontre i els fa memria que ja estava anunciat tot el succet a Jerusalem. Aquell que comena preguntant, acaba ensenyant i convertint, fent viure una experincia de llum i de grcia, una experincia de fe i d'amor al Mestre que obre la seva ment i el seu cor perqu entenguin. Els guareix de les ferides de la seva tristesa. No el coneixien i el reconeixen amb la fracci de pa. Sen tornen a Jerusalem, com a testimonis gojosos
de la Resurrecci.
Desprs de l'aparent fracs de Jess, que signific la prdua de l'amic mort
en la creu, desprs d'haver-lo vist ressuscitat durant aquests cinquanta dies, el
tornen a perdrel perqu torna al Pare. Es queden sols novament. A qu est
jugant el Mestre? Qui entn el que est fent, o el que pretn? s ara quan
vas a restaurar el Regne a Jerusalem? Segueixen sense entendre res. Senten
que es quedaran sols i no saben qu dir ni qu fer. S'amaguen per por dels jueus. Estan amb Maria, que els consola com a mare i mant viva la fe en el seu
Fill. Aquesta por desapareixer aviat. El Mestre ha proms un defensor i sempre compleix la seva paraula.
En aquest recorregut de la cinquantena pasqual, Jess es va acomiadant
dels Apstols i els va preparant per a quan arribi el moment en qu es quedaran sols. Durant aquest temps final els ha explicat tot el que necessiten per a
dur a terme la missi que els ha encomanat: Aneu a tots els pobles, al
costat de la promesa consoladora: Jo estar amb vosaltres tots els dies L'Evangeli comena amb Emmanuel i acaba amb el Du amb nosaltres. Els va
portar a Betnia i mentre els benea es va separar d'ells pujant al cel... (Lc
24, 51). Tot el que comena acaba.
Per aix no ha acabat encara, el compliment de la promesa d'un defensor
es produeix als cinquanta dies de la resurrecci: LA PENTECOSTA. A partir d'aquest moment tot canvia. Pentecosta significa el naixement de l'Esglsia, el
4

nou poble de Du. L'Esperit ve sobre els apstols com un ventada de llibertat,
com un llenguatge com que tots entenen, com a foc d'amor que encn els
cors. s el temps de l'Esglsia. Qu feu mirant al cel?, sortiu als carrers.
Aneu a les perifries, deixeu la comoditat del vostre sof. L'Esperit ens provoca
i ens mou, ens envia tamb a nosaltres per anunciar al mn sencer el Regne de
Du. Ens encomana aquesta missi. Compta amb nosaltres. Noms hem d'obrir les portes i finestres, deixar que el vent envaeixi el nostre interior i que el
foc de l'Esperit ens purifiqui per a poder viure en l'amor i anunciar la vida nova. Tot el que comena acaba, per l'Esglsia continua.
Una abraada fraterna.
Fr. Miguel Campillo OFMconv. Assistent

SSER PA DE VIDA
Dia a dia sens va aclarint el misteri daquell signe de la multiplicaci dels pans
i els peixos. Duna forma categrica i sense embuts el mateix Jess ens revela
aquesta setmana qui s: JO SC EL PA QUE DNA LA VIDA: els qui vnen a mi
no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.
Jess s el pa que dna la vida, Ell no ve a fer la seva voluntat, sin la voluntat dAquell que lha enviat: el Pare del cel. I s la voluntat del Pare: que Jess no perdi res del que el Pare li ha donat, sin que el ressusciti el darrer dia i
que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. Jess s EL PA
QUE DNA LA VIDA perqu ens revela, primer de tot, qui s la FONT DE LA VIDA, la vida amb majscules, la vida veritable: EL PARE DEL CEL. I fent la seva
voluntat, adaptant la seva voluntat al projecte del Pare, ens assegura avui,
aqu i ara, que creure en Ell ser entrar en una dinmica de vida sense fi.
Aquesta dinmica no s noms la promesa, que no s poca cosa, duna vida eterna de comuni plena amb Ell, sin la promesa duna vida amb sentit, de
plenitud de dignitat humana, que no depn del que tinc, del que sc o del que
voldria ser, sin daquesta nova vida, daquesta nova creaci feta possible per
la mort i la resurrecci del Fill.
Ms encara, recordant unes paraules del jesuta Marko Rupnik: Cada cop
que el cristi sapropa a lEucaristia, el Senyor li comunica la seva manera de
ser. Cada cop que entrem en comuni amb Ell, que combreguem, Ell va transfigurant la nostra vida per fer-la semblant a la seva.
Una vida que no s egoista, una vida que cerca del tot fer la voluntat del
Pare, una vida amb sentit per a nosaltres, per tamb, i aquest s tamb el miracle, que ens fa capaos de ser vides amb sentit per als altres.
5

Deia la beata Teresa de Calcuta durant un recs a les seves monges: Si durant el vostre temps de recs la fam de Jess a linterior dels cors dels membres del seu poble s una fam ms gran que la vostra, no heu de restar-hi a soles amb Jess tot aquest temps. Heu de permetre a Jess que us transformi en
aquest pa que alimenti a aquells amb els qui esteu en contacte. s deixar-se
transformar EN PA EUCARSTIC per al meu germ, per a la meva germana que
passen necessitat.
Deixar-nos transformar, transfigurar per Ell, assaciar la nostra fam i set de
sentit una i una altra vegada amb/en Ell, s el que certament haurem de cercar una i una altra vegada en cada Eucaristia. Noms aix prendran sentit tamb unes paraules de fra Roger de Taiz quan deia: Du ve a fer de nosaltres
uns signes del seu Crist.
Per lEvangeli comprenem que ell ens crida a transmetre per mitj de les
nostres vides un reflex del seu amor. Avui podem intuir, doncs, que aquell signe de la multiplicaci dels pans i els peixos esdevingut fa ms de 2.000 anys a
Galilea apuntava no sols a Jess com a Pa de Vida, apuntava a que, transformats per Jess, nosaltres tamb siguem aquest signe, pa de vida, per als altres.
Fra Jess Romero, ofmcap

NOTCIES DE POMPEIA
Pel que fa al Santuari
Durant aquest Any Jubilar de la Misericrdia (que dura fins a la festa de
Crist Rei), el Papa Francesc dna facilitats perqu puguin reconciliar-se tamb
els que tinguin greus problemes de conscincia per algun pecat que segons el
Dret Cannic noms pot perdonar el Sant Pare. Per aix ha nomenat diferents
Missioners de la Misericrdia. Entre ells hi ha el nostre Fra Pere Cardona.
Ordinriament ell estar a disposici en la nostra esglsia de Pompeia els divendres de 10h a 13h.
Pel que fa la Fraternitat Seglar de Pompeia
El passat diumenge 8 de maig sota la presidncia de la Ministra Provincial
Maria Cambray, ofs i de lAssistent Fra Miguel Campillo, ofmconv, es van renovar els crrecs a la Fraternitat de Pompeia, amb els resultats segents:
Ministre: Carles Fontanals
Viceministre i formador: Joan Antoni Paloma
Secretari: Carles Llompart
Tresorer: Xavi Martnez
6

ASSEMBLEA A LLEIDA
9:00h. Acollida, al Santuari de Sant Antoni de Pdua, carrer Vila Antnia 12,
25007 Lleida, i Cafetonet per agafar fora.
10:00h. Missa.
11:00h. ponncia. Lullisme , per Josep Serra, ofs.
12:45h. descans.
13:00h. posada en com.
14:15h. dinar al Gale, Anselm Clav 17, Lleida.
16:30 Visita a la tarda: Sant Mart, Sant Lloren, Catedral Nova, Capella del
Romeu.

Consideracions:
Per a l' assistncia i el dinar, cal avisar la Montserrat Linares,
de dilluns a divendres de 16 a 20h Telf: 93 217 41 08.
Cal fer-ho abans del dia 17 de Maig (si necessiteu dieta especial,
aviseu amb temps).
El preu de totes les despeses de la trobada s de 20 per cap, tot incls
(no deixeu de venir per una qesti econmica). Men infantil a 12.
La trobada es realitzar en el Santuari de Sant Antoni de Pdua,
menys el dinar.
Per aparcar consulteu al Telf.93 217 41 08.
7

AGENDA
(Dacord amb les dades facilitades per les Fraternitats)

Dissabte 7 de maig, Formaci continuada: Any de la Misericrdia Delegaci Apostolat Seglar. Dicesi de Barcelona, C/ St. Pau 101, Barcelona a les 19:00 h. (Metro L3 Parallel)
Dimarts 10 de maig, 19,30h. Pregria per la Interfranciscana. Recs de
Pasqua per Franciscans Conventuals. Plaa Universitat, 2. Barcelona.
Dijous 12 de maig, 20h. Conferncia sobre Sant Felip Neri per Fra
Josep Manuel Vallejo, ofmcap. A PompeiaGrups, Riera Sant Miquel, 1
bis. Barcelona.
Diumenge 15 de maig, tercer diumenge.
Diumenge 22 de maig, Assemblea a Lleida. Programa adjunt.
Divendres 29 de maig, Pregria de Taiz, a la Cripta del Santuari de
Pompeia, Diagonal 450, Barcelona.
Fraternitat de Granollers:
Diumenge 29 de maig, 12,30h. Eucaristia, 14h. dinar de germanor,
15,30h. Pregria, 16 h Captol electiu.
Dilluns 30 de maig, 18 h. Formaci a PompeiaGrups, Riera Sant Miquel, 1 bis. Barcelona.
Dilluns 6 de juny, 18 h. Pregria a PompeiaGrups, Riera Sant Miquel,
1 bis. Barcelona.
Dijous 9 de juny, 20 h. Conferncia Sant Seraf de Sarov per Fra Jess Romero ofmcap. A PompeiaGrups, Riera Sant Miquel, 1 bis. Barcelona.
Dimarts 14 de juny, 19,30h. Eucaristia final de curs, concelebrada.
Presideix Fra Gil Pars, ministre provincial, ofmcap.
Diumenge 19 de juny, Romiatge a Montserrat, a les 9,45h. trobada a
la plaa davant el Museu per anar a la sala Argerich al Monestir (es
prega puntualitat). A les 10h. el monjo Joan M Maiol de la comunitat de
Montserrat ens far una xerrada breu. A les 11h. a la plaa dinmica
preparada per la Fraternitat de Sabadell. A les 13h. Missa (seguir programa especial).
Divendres 17 de juny, 10 h. Jornada a la Facultat de Teologia, Franciscanisme amb la histria, programa adjunt.
Tots els divendres a les 18 h. Comentari de les lectures del proper
diumenge. A Pompeia Riera Sant Miquel, 1 bis. Barcelona.

Redacci: Pompeia-Grups, Riera de Sant Miquel, 1 bis, Barcelona 08006,

Tel. 93 217 41 08.
8