Aquest material ens serveix com a introducci als imperis inca, maia i

asteca. Est pensat per acompanyar la lectura de llibres sobre aquestes

antigues civilitzacions.
Els dibuixos
http://www.mrburnett.net/3rdGradeBurnett/ColoringPictures/Aztecs.html

http://undesertacasa.blogspot.com/

L'any 1345, els asteques es van traslladar cap al centre de Mxic

on fundaren, sobre el llac Texcoco,Tenochtitln. Feien servir part
del fang que treien del fons del llac per a fer noves illes, les
chinampas, sobre el llac. Els canals d'aigua eren com carrers i
els habitants hi pescaven mentre que a les illes s'hi conreava.
Van iniciar una rpida expansi dominant a altres tribus de la
regi que es van veure obligades a pagar grans impostos. Es
creu que l'imperi asteca va
tenir ms de 10 millions
d'habitants. El seu govern
era molt poders i els
guerrers van ser molt
importants per controlar tot
aquest territori.
L'escriptura els va servir
per a llistar impostos, escriure
textos legals, religiosos i
sobre la seva histria.
L'imperi maia es va desenvolupar sobretot durant els anys 300 i
900 dC, desprs van passar a formar part d'altres pobles com els
tolteques i desprs els asteques. L'agricultura va ser molt
important, les seves terres eren molt frtils i cultivaven sobretot
blat de moro. Van aixecar grans ciutats amb una plaa central,
pirmides, cases, temples... Cada ciutat maia tenia les seves
prpies lleis i governs. Algunes ciutats importants eren Chichn
Itz, Uxmal, Palenque, Tikal o Copn.

Tikal

Macchu-Picchu

L'imperi inca va dominar gran part de la regi de la serralada dels Andes

i la costa pacfica. Es creu que cap el s.XIII van comenar a crixer com
a poble i que al s.XV van extendre el seu domini sobre altres pobles de la
regi, com els aimares, i es van convertir en un gran imperi. Parlaven el
qutxua i van fundar Cuzco, que seria la seva capital.
Coincidint amb una guerra civil pel control de l'imperi, va arribar
Francisco Pizarro a les costes de l'actual Per. Atahualpa reb a Pizarro i
davant la negativa del sobir inca a sotmetre's al rei de Castella i a la
religi catlica, el fu presoner i fou assassinat. Els homes de Pizarro van
cometre una matana entre la poblaci. Cuzco va caure en mans
castellanes el 1536. L'ltim sobir inca fou Tpac Amaru que lluit contra
els conqueridors i fou capturat i executat el 1572.

El blat de moro, els frjoles i les carbasses eren aliments molt

importants. Als Andes, hi havia sobretot blat de moro, patates i
quinoa i a Mesoamrica, alvocats, tomquets i diferents tipus de
fruita.

En els casaments asteques era costum lligar la capa de

l'home i la brusa de la dona. Desprs ho celebraven amb una
festa.

Les guerres eren molt habituals entre els diferents pobles i

regnes. D'aquesta manera, asteques i inques van fer crixer
els seus imperis.

Les famlies nobles portaven els seus fills a l'escola,

mentre que la resta de famlies els educaven a casa.

Els sacrificis
humans eren un
ritual religis als
regnes inca, maia, i
sobretot l'asteca.
Els sacerdots
realitzaven els
sacrificis sobretot
durant les
festivitats. La
majoria eren en
honor del Sol, la
pluja i la Terra.

Els nobles eren el

grup social amb
ms poder. Les
seves cases eren
les ms moblades,
amb ms
habitacions. Tenien
joies i objectes
preciosos, en
alguns casos fets
d'or, plata i pedres
precioses. Els seus
vestits eren els
ms elaborats i
decorats.

Als mercats
s'intercanviaven
productes de tot tipus,
de la terra, teixits, pells
d'animals, cermica,
metalls i pedres
precioses. Hi havia
mercats molt grossos
que van impressionar
molt els castellans.
Els mercaders
asteques feien gran
viatges per a
comerciar amb plomes
tropicals, or, pedres
precioses...

Les plomes d'aus

tropicals eren molt
preuades. Es feien
servir per a pagar
impostos i per
comerciar. Tant
inques, com maies i
asteques els feien
servir com a ornament
pels seus vestits, per
ocasions especials, o
destinats especialment
per als nobles en el
cas dels asteques.
Tamb en feien
plomalls, corones,
ponxos i mosacs.
La caa i la pesca
eren molt importants
per a la dieta
d'aquests pobles.
Segons la zona, es
podien caar
crvols, vicunyes,
conills... Es feien
servir arcs i fletxes.
Es pescaven peixos,
marisc, mamfers
aqutics... amb
xarxes, arpons i
canyes.

Moctezuma II fou l'ltim

emperador asteca. Va
aconseguir expandir el
seu imperi. Quan va
rebre a Hernn Corts
pensava que potser era
el du Quetzalcatl, li
va oferir metalls i
pedres precioses.
Finalment fou
empresonat per Corts.
Els imperis asteca i
inca foren destruts i
els seus emperadors
assassinats. L'imperi
maia va resistir fins el
1542.

Per a curar les malalties feien servir moltes herbes i remeis

naturals, tot i que tamb confiaven en la mgia per a
solucionar-ho. Quan era necessari feien sagnar o
amputaven les extremitats.

La religi formava part

de la vida dels pobles
mesoamericans i els
inques. Els temples i
llocs sagrats eren molt
importants.
Aquests pobles
adoraven a diferents
dus. Pels inques i els
asteques el Sol era un
du molt important i li
demanaven bones
collites. Els asteques
creien que havien
d'alimentar els dus
amb sang humana per
tal de mantenir viu el
Sol.

Les dones teixien i filaven. Feien teixits per a les seves famlies i
per contribuir al pagament d'impostos. A Mesoamrica feien
servir cot i fibra de maguey i els inques llana d'alpaca i llama.