Biblia Evangeliari

SANT
EVANGELI
CONFORME AL QUE S LLEGIT A LES ESGLSIES
Patriarcat de Srbia. Esglsia ortodoxa espanyola. Protecci de la Mare de Du.

C/Arag 181 08011 BARCELONA. 2000
AQUEST
SANT EVANGELI
CONFORME AL
QUE ES LLEGEIX A LES ESGLSIES
I PUBLICAT PER LA PARRQUIA
DE LA PROTECCI DE LA MARE DE DU
SIMPRIMEIX AMB LA BENEDICCI
DE SA EMINNCIA
LUCA
BISBE DE LA DICESI DE EUROPA OCCIDENTAL
DEL PATRIARCAT DE SRBIA
EVANGELIS DE RESURRECCI
EVANGELIARI BIZANT
EVANGELIS
DE RESURRECCI
PER A MATINES DE DIUMENGE
EOTHINON 1
Lectura del sant Evangeli segons sant Mateu.
(28, 16 - 20)
Mt 116
n aquell temps, els onze deixebles,

s'encaminaren cap a Galilea, a la
muntanya on Jess els havia citats. En
veure'l, l'adoraren; alguns, per, van
dubtar. Prenent la paraula, Jess els
adre aquests mots: M'ha estat donat
tot poder en el cel i en la terra. Aneu,
doncs, i feu-me deixebles d'entre tots els
pobles batejant-los en el nom del Pare i
del Fill i de l'Esperit Sant, i ensenyant-los
a observar tot all que us he manat. A
ms, sapigueu que jo sc amb vosaltres
dia rera dia fins a la fi del mn. Amn.
al sepulcre, a la sortida del sol. I es deien

entre elles: Qui ens far rodolar la pedra
de l'entrada de la tomba? Per, tot mirant, s'adonaren que havien fet rodolar
la llosa era realment molt gran. Un cop
foren dins la tomba, van veure un jove
assegut a la dreta, vestit amb una tnica
blanca, i van quedar esbalades. Per ell
que els diu: No us esbalau. Busqueu Jess de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat; no s pas aqu. Mireu el lloc on el
van posar. Per cuiteu a dir als seus deixebles i a Pere que us precedeix cap a
Galilea; all el veureu, tal com us ho va
dir. Sortiren i fugiren de la tomba; s que
estaven totes tremoloses i esglaiades. I
no en van dir res a ning, perqu tenien
por.
EOTHINON 2
Lectura del sant Evangeli segons sant Marc.
(16, 1 - 8)
EOTHINON 3
(16, 9 - 20)
_Mc 70
assat el dissabte, Maria, la de Magdala, Maria, la mare de Jaume, i Salom

compraren perfums per anar a ungir-lo.
Molt de mat, el diumenge, es presenten
Mc 71
n cop ressuscitat, a trenc de dia del

diumenge, Jess es va aparixer
primerament a Maria, la de Magdala, de
qui havia expulsat set dimonis. Ella an a
comunicar-ho als qui havien conviscut

amb ell, que es planyien i ploraven.
Aquests, en sentir que vivia i que ella
l'havia vist, no la van creure. Desprs
d'aix, es va aparixer, sota una altra figura, a dos d'ells que caminaven en direcci al camp. Tamb aquests se'n tornaren a comunicar-ho a tots els altres,
per tampoc no els van creure. Finalment, es va aparixer als dotze, mentre
eren a taula, i els reprotx la incredulitat
i la duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat. I els
va dir: Aneu per tot el mn, i pregoneu
l'Anunci Jois a tota criatura. El qui
creur i ser batejat, se salvar; per el
qui no creur, es condemnar. Els senyals que acompanyaran els qui creuran
sn aquests: En el meu nom expulsaran
dimonis, parlaran noves llenges, agafaran serps amb les mans, i, si bevien cap
metzina no els far mal, imposaran les
mans damunt dels malalts i es posaran
b.
Aix, doncs, desprs de parlar-los,
el Senyor Jess fou endut al cel i s'assegu a la dreta de Du. Ells sortiren a
predicar a tot arreu, i el Senyor hi cooperava i confirmava la paraula amb els miracles que l'acompanyaven. Amn.
EOTHINON 5
Lectura del sant Evangeli segons sant Lluc.
(24, 12 - 35)
EOTHINON 4
(24, 1 - 12)
Mentre elles restaven desesmades per

aix, vet aqu que els aparegueren dos
homes amb vestidures resplendents. I
mentre elles, espaordides, inclinaren el
cap a terra, els van dir: Per qu cerqueu
entre els morts el qui s viu? No s aqu
ans ha ressuscitat. Recordeu-vos com us
parl quan era encara a Galilea, dient
que el Fill de l'home calia que fos lliurat
a mans de pecadors i que fos crucificat i
que, el tercer dia, ressuscits. Elles van
recordar-se de les seves paraules. Llavors, havent tornat del sepulcre, anunciaren totes aquestes coses als altres. Eren
Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de
Jaume. Les altres que eren amb elles van
dir aix mateix als apstols; per
aquests relats els semblaren com un deliri, i no se les van creure. Per Pere s'aixec i va crrer cap al sepulcre; i, havents'hi abocat, vei tan sols la mortalla, i
se'n torn a casa admirat del que havia
passat.
Lc 112
l primer dia de la setmana, molt de

mat, les dones vingueren al sepulcre
duent les aromes que havien preparat.
Trobaren que, la pedra del sepulcre,
l'havien feta rodolar; sin que en haverhi entrat, no van trobar el cos del Senyor.
Lc 113
n aquell temps, Pere s'aixec i va

crrer cap al sepulcre; i, havent-s'hi
abocat, vei tan sols la mortalla, i se'n
torn a casa admirat del que havia passat. I vet aqu que dos d'ells, aquell mateix dia se n'anaven a un vilatge, per
nom Emmas, distant seixanta estadis
de Jerusalem; i parlaven entre ells de
tots aquests esdeveniments. I succe que,
tot parlant i discutint, Jess mateix se'ls
ajunt i feia cam amb ells; per els seus
ulls estaven impedits de reconixer-lo. I
PER MATINES DE DIUMENGE
els digu: Quins enraonaments sn

aquests que aneu tenint vosaltres, bo i
caminant? I ells s'aturaren amb cara trista. Un d'ells, per nom Cleofs, respongu
dient: Ets tu l'nic foraster a Jerusalem
que no sap qu hi ha passat aquests dies? I els va dir: Qu? Ells li contestaren:
El cas de Jess de Natzaret, que fou un
profeta poders d'obra i de paraula davant Du i tot el poble, i com els grans
sacerdots i els nostres magistrats el lliuraren a sser condemnat a mort i el crucificaren. Nosaltres b espervem que ell
fra qui deslliuraria Israel; per, tot amb
aix, som al tercer dia des que han passat aquestes coses. Ara, que unes dones
de les nostres ens han desconcertat, les
quals, havent anat de bon mat al sepulcre i no havent-hi trobat el seu cos, han
vingut dient que ell vivia. I alguns dels
nostres han anat al sepulcre i han trobat
les coses tal com havien dit les dones;
per, a ell, no l'han pas vist. I ell els digu: Oh curts d'intel ligncia i tardans
de cor a creure tot el que han dit els profetes! s que no convenia que el Messies
pats aquestes coses per entrar a la seva
glria? I, comenant per Moiss i seguint
per tots els profetes, els interpret en
totes les Escriptures el que es referia a
ell. Quan eren a prop del vilatge on anaven, ell va fer veure que anava ms lluny.
Per el foraren a precs, dient: Resta
amb nosaltres, que es fa fosc i el dia ja
ha comenat a declinar. Entr, doncs, per
restar amb ells. I pass que, posat amb
ells a taula, prengu el pa, el bene, el
part i els el don. Llavors se'ls obriren
els ulls i el reconegueren, i ell els desaparegu de la vista. I es digueren entre
ells: No estava el nostre cor que cremava dintre nostre, quan ell parlava pel
cam, llavors que ens explicava les Escriptures? I s'aixecaren en aquell mateix
moment i se'n tornaren a Jerusalem, i
van trobar reunits els onze amb els seus
companys, que els digueren: Verament,
ha ressuscitat el Senyor i s'ha aparegut a
Sim. I els contaren el que havia passat
pel cam i com el reconegueren a la fracci del pa.
EOTHINON 6
(24, 36 - 53)
Lc 114
n aquell temps, Jess, havent ressuscitat d'entre els morts, es present

enmig d'ell i els digu: La pau sigui amb
vosaltres. Torbats i espaordits, es creien
veure un esperit. Per els va dir: Per qu
us contorbeu, i per qu sorgeixen dubtes
als vostres cors? Mireu les meves mans i
els meus peus: soc jo mateix. Palpeu-me
i mireu; car l'esperit no t carn ni ossos,
com veieu que en tinc jo. I, havent dit
aix, els mostr les mans i els peus. Amb
tot, no creient-ho ells encara, d'alegria i
esbalats, els digu: Teniu res per a
menjar, aqu? I van donar-li un tros de
peix rostit. Va agafar-lo i se'l va menjar
davant d'ells. Desprs els va dir: Aquestes sn les paraules que us he dit estant
encara amb vosaltres; car era necessari
que es compls tot el que de mi hi ha escrit en la llei de Moiss, en els profetes i
en els Salms. Llavors els obr la intel ligncia perqu entenguessin les Escriptures, i els va dir: Aix estava escrit
que el Messies pats, ressuscits d'entre
els morts el tercer dia i que en nom meu
es prediqus el penediment per totes les
nacions, comenant a Jerusalem. Vosal-
tres sou testimonis d'aquestes coses. I

vet aqu que jo vaig a enviar la promesa
del Pare damunt vostre. Vosaltres,
doncs, resteu a la ciutat fins que sigueu
revestits de la fora de dalt. Desprs va
endur-se'ls fins a prop de Betnia i, havent alat les mans, els bene. I s'esdevingu que, en beneir-los, se separ d'aquells i era emportat al cel. I ells, desprs d'adorar-lo, se'n tornaren a Jerusalem amb gran alegria, i eren tothora al
temple beneint Du. Amn.
EOTHINON 7
Lectura del sant Evangeli segons sant Joan.
(20,1 - 10)
Jn 63
l primer dia de la setmana, Maria

Magdalena se n'an al sepulcre molt
de mat, quan encara era fosc, i es trob
que la llosa del sepulcre havia estat
treta. Llavors, corrent, se'n va trobar
Sim Pere i l'altre deixeble, el que Jess
estimava tant, i els diu: S'han endut del
sepulcre el Senyor i no sabem on l'han
posat. Va sortir llavors Pere, i amb l'altre
deixeble van anar al sepulcre. Tots dos
corrien; per l'altre deixeble pass al
davant a Pere i arrib primer al sepulcre;
s'inclin per observar-lo i vei a terra les
faixes d'amortallar; per no hi entr.
Quan arrib Sim Pere, que el seguia,
entr al sepulcre i vei a terra les faixes
d'amortallar, i el sudari que havia tingut
al cap, per no pas deixat amb les faixes,
sin plegat a part en un altre lloc.
Llavors tamb hi entr l'altre deixeble
que havia arribat primer al sepulcre; va
veure-ho i va creure. En efecte, fins
llavors no havien ents l'Escriptura que
diu que havia de ressuscitar d'entre els
morts. Desprs, els deixebles se'n van

tornar a casa seva.
EOTHINON 8
(20, 11- 18)
Jn 64
n aquell temps, Maria Magdalena es

va quedar al sepulcre, a fora, i
plorava. Tot plorant, es va acostar al
sepulcre i va veure dos ngels amb
vestits blancs, asseguts all on havia
estat posat el cos de Jess, l'un al capal
i l'altre als peus. Li digueren: Dona, per
qu plores? Ella els digu: S'han endut el
meu Senyor i no s on l'han posat.
Acabat de dir aix, es gir enrera i vei
Jess que estava all dret, per no
conegu que era ell. Jess li digu: Dona,
per qu plores? Qui busques? Pensant-se
que era l'hortol, ella li digu: Senyor, si
est tu qui te l'has endut, digues-me on
l'has posat, que jo l'anir a buscar. Jess
li digu: Maria. Ella, girant-se, digu en
hebreu: Rabun! que vol dir: Mestre!
Jess li digu: Deixa'm anar, perqu
encara no he pujat al Pare; vs a trobar
els meus germans i digues-los: Pujo al
meu Pare, tamb el vostre Pare, i al meu
Du, tamb el vostre Du. Maria
Magdalena se'n va anar a anunciar als
deixebles: He vist el Senyor i m'ha dit
aix.
EOTHINON 9
(20, 19 - 31)
Jn 65
quell mateix dia primer de la

setmana al vespre, i estant tancades
PER MATINES DE DIUMENGE
per por dels jueus les portes d'all on

eren els deixebles, entr Jess, es pos al
mig i els digu: Pau a vosaltres. I dient
aix els mostra les mans i el costat.
Llavors els deixebles van tenir una gran
alegria de veure el Senyor. I els torn a
dir: Pau a vosaltres! Aix com m'ha enviat
el Pare, aix tamb us envio a vosaltres. I
dit aix, alen damunt d'ells i els digu:
Rebeu l'Esperit Sant. Als qui perdonareu
els pecats, perdonats els sn; als qui els
retingueu, els sn retinguts.
Per
Toms, un dels dotze, el que li deien
Bess, no es trobava amb ells quan hi
an Jess. Els deixebles, doncs, li van
contar: Hem vist el Senyor. Per ell els
digu: Si no veig el senyal dels claus a les
seves mans, si no poso el dit al lloc dels
claus i no poso la m al seu costat, no ho
creur pas. Al cap de vuit dies els
deixebles es trobaven novament reunits i
Toms tamb hi era. Arrib Jess, estant
tancades les portes, es pos al mig i
digu: Pau a vosaltres. Desprs digu a
Toms: Porta el dit aqu, mira les meves
mans. Porta la m i posa-la al meu costat
i no siguis ms incrdul, sin creient.
Toms respongu: Senyor meu i Du
meu! Jess li digu: Perqu m'has vist,
has cregut? Sortosos els qui creuran
sense veure.
Jess encara va fer en
presncia dels deixebles molts d'altres
miracles que no estan pas escrits en
aquest llibre. Aquests han estat escrits
perqu cregueu que Jess s el Crist, el
Fill de Du i perqu, creient, tingueu vida
en el seu nom.
EOTHINON 10
(21, 1 - 14)
Jn 66
n aquell temps, Jess encara

s'aparegu als deixebles vora el llac
de Tiberades. Fou aix: Sim Pere,
Toms, l'anomenat Bess, Natanael, de
Can de Galilea, els fills del Zebedeu i
dos deixebles ms, es trobaven plegats.
Sim Pere els digu: Me'n vaig a pescar.
Els altres li digueren: Tamb hi venim.
Se'n van anar i van fer-se a la mar amb la
barca, per aquella nit no van agafar res.
Quan ja es feia clar, Jess comparegu a
la platja, per els deixebles no el van
conixer. Llavors Jess els digu: Nois,
teniu peix per a menjar? Ells van
respondre: No. Ell els digu: Tireu la
xarxa a la banda dreta de la barca i en
trobareu. La hi van tirar, doncs, i no van
poder tornar-la a treure de tant peix com
hi havia. Llavors, aquell deixeble que
Jess estimava tant, va dir a Pere: s el
Senyor. Sim Pere, en sentir que era el
Senyor, es ceny el capot, ja que anava
mig nu, i es tir a l'aigua. Els altres
deixebles van acostar-se amb la barca,
arrossegant la xarxa plena de peix; eren
lluny de terra noms unes dues-centes
colzades. Quan baixaren a terra, veieren
un foc, amb peix damunt les brases, i pa.
Jess els digu: Porteu peixos d'aquests
que heu agafat ara. Sim Pere puj a la
barca i va treure la xarxa cap a terra: hi
havia cinquanta-tres peixos grossos; tot i
essent tants, la xarxa no es va esquinar.
Jess els digu: Veniu a menjar. Cap dels
deixebles no gosava demanar-li: Qui ets
tu? Sabien prou que era el Senyor. Jess
s'hi acost, prengu el pa i els el don; i
10
el peix igualment. Aquesta vegada ja era

la tercera que Jess s'apareixia als
deixebles, ressuscitat d'entre els morts.
EOTHINON 11
(21, 15 - 25)
Jn 67
n aquell temps, Jess es manifest

als seus deixebles, desprs de la seva
resurrecci d'entre els morts, i digu a
Sim Pere: Sim, fill de Joan m'estimes
ms que aquests? Ell li respongu: Senyor, s, tu saps que t'estimo. Jess li
digu: Pastura els meus anyells. Per segona vegada li torn a dir: Sim, fill de
Joan, m'estimes? Ell li respongu: Senyor, s; tu saps que t'estimo. Jess li
digu: Pastura les meves ovelles. Per tercera vegada li digu: Sim, fill de Joan,
m'estimes? A Pere, l'entrist molt que
tres vegades li demans: M'estimes?, i li
respongu: Senyor, tu ho saps tot, tu
saps que t'estimo. Jess li digu: Pastura
les meves ovelles. En veritat, en veritat et
dic: Quan eres jove et cenyies tot sol i
anaves i venies segons el teu grat; per

quan t'haurs fet vell, deixars caure les
mans, et cenyir un altre i et dur cap
all on tu no voldries. Amb aix indic
amb quina mort Pere havia de glorificar
Du. Desprs d'aquelles paraules li digu: Segueix-me. Pere, girant-se, va veure
que tamb venia el deixeble que Jess
estimava tant, i que en el sopar se li havia reclinat sobre el pit i havia demanat:
Senyor, qui s el qui et trair? Pere,
doncs, referint-se a ell, digu a Jess:
Senyor, i aquest qu? Jess li respongu:
Si vull que es quedi fins quan jo vindr,
qu hi tens a dir? Tu segueix-me. Llavors
comen de crrer entre els germans el
rumor que aquell deixeble no moriria.
Tanmateix Jess no li va pas dir que no
moriria, sin: Si vull que es quedi fins
quan jo vindr...
s aquest el deixeble
que dna testimoni d'aquestes coses i
que les ha escrites, i sabem que el seu
testimoniatge s verdic. Per encara hi
ha moltes d'altres coses que va fer Jess;
si s'escrivien una per una, em penso que
ni tot el mn no podria contenir els llibres que se n'haurien d'escriure. Amn.
EVANGELI
SEGONS SANT JOAN
DIUMENGE DE PASQUA
LITRGIA
(1, 1 - 17)
Jn 1
l principi hi havia la Paraula, i la

Paraula estava amb Du i la Paraula
era Du. Al principi estava amb Du. Per
mitj d'ella tot ha comenat d'existir i
sense ella res no existiria. De tot all que
existeix, la Paraula n'era la vida i la vida
era la llum dels homes. La llum brilla en
les tenebres i les tenebres no poden ofegar-la.
Es present un home enviat de
Du, que es deia Joan. Ell vingu com a
testimoni a testimoniar a favor de la
llum, perqu per ell tots es fessin creients. Ell no era pas la llum, sin el testimoni de la llum. El qui era la llum veritable, la que il lumina tot home, tamb
ha vingut al mn. Era present al mn i
per mitj d'ell va sser fet el mn, per
el mn no l'ha reconegut. Ha vingut al
seu poble, i la seva gent no l'ha rebut.
Per ha fet que tots els qui l'han acollit,
tots els qui creuen en ell, poguessin es-
devenir fills de Du, ells que ni de sang

ni de voluntat carnal ni de voluntat humana no han estat engendrats, sin de
Du.
I la Paraula s'ha fet home i s'ha
estat entre nosaltres i hem vist la seva
glria, glria que li ve del Pare com a Fill
nic que n's, ple de grcia i de veritat.
Joan en dna testimoni i proclama:
Aquest s aquell de qui vaig dir: ell, que
ve desprs de mi, ha passat a davant
meu perqu existia abans que jo. S, de la
seva plenitud, tots n'hem rebut, i grcia
per grcia; perqu la llei fou donada per
mitj de Moiss; la grcia i la veritat, ens
han vingut per Jess Crist.
VESPRES
(20, 19 - 25)
Jn 65
quell mateix dia primer de la setmana al vespre, i estant tancades

aix els mostra les mans i el costat. Lla-
12
EVANGELI
vors els deixebles van tenir una gran alegria de veure el Senyor. I els torn a dir:
Pau a vosaltres! Aix com m'ha enviat el
Pare, aix tamb us envio a vosaltres. I
retingueu, els sn retinguts. Per Toms,
un dels dotze, el que li deien Bess, no
es trobava amb ells quan hi an Jess.
Els deixebles, doncs, li van contar: Hem
vist el Senyor. Per ell els digu: Si no
veig el senyal dels claus a les seves
mans, si no poso el dit al lloc dels claus i
no poso la m al seu costat, no ho creur
pas.
tejo amb aigua; enmig de vosaltres hi ha

alg que vosaltres no coneixeu, que s el
qui ve desprs de mi, i jo no sc pas
digne de deslligar-li la corretja de la
sandlia. Aix va passar a Betnia, a l'altra banda del Jord, on Joan s'estava i
batejava.
DIMARTS DEL RENOVAMENT

LITRGIA: Eothinon 5
DIMECRES DEL RENOVAMENT

(1, 35 - 51)
DILLUNS DEL RENOVAMENT

(1, 18 - 28)
Jn 2
u, mai ning no l'ha vist. L'Unignit, que s al si del Pare, l'ha fet conixer.
I aquest s el testimoniatge
de Joan, quan els jueus van enviar-li, des
de Jerusalem, sacerdots i levites que li
preguntessin: Qui ets, tu? Ell confess
sense mentir; confess: Jo no sc pas el
Crist. Llavors li demanaren: Doncs qu?
ets Elies? Ell digu: No el sc. Ets el Profeta? I respongu: Tampoc. Llavors li van
dir: Doncs, qui ets?, que puguem tornar
resposta als qui ens han enviat, qu dius
de tu mateix? Jo, digu, sc una veu que
crida en el desert: aplaneu el cam per al
Senyor, com va dir el profeta Isaas. Entre els enviats hi havia fariseus. I van ferli encara aquesta pregunta: Per qu bateges, doncs, si no ets el Crist , ni Elies,
ni el Profeta? Joan els respongu: Jo ba-
Jn 4
n aquells temps, Joan tornava a sser

all: tamb hi havia dos deixebles
seus, i fixant la mirada en Jess que passava, digu: Mireu l'anyell de Du. Els
dos deixebles van sentir que deia aix i
van seguir Jess. Jess es va girar i, veient que el seguien, els va dir: Qu voleu?
Ells li van respondr: Rab - que, tradut,
vol dir Mestre -, on t'ests? Veniu i ho
veureu, els va dir. Van anar-hi, doncs, i
van veure on s'estava i van quedar-se
amb ell tot el dia. Aix passava cap a
l'hora desena. D'aquells dos que van seguir-lo moguts per les paraules de Joan,
l'un era el germ de Sim Pere, Andreu,
el qual trob poc desprs el seu germ
Sim i li digu: Hem trobat el Messies
(paraula que significa Crist). El va presentar a Jess, i Jess, mirant-se'l, li va
dir: Tu ets Sim, el fill de Joan, per et
dirs Cefas (que, tradut, vol dir Pere).
L'endem, Jess decid d'anar-
SEGONS SANT JOAN
13
se'n cap a Galilea. Trob Felip i li digu:

Segueix-me. Felip era de Betsaida, de la
mateixa ciutat que Andreu i Pere. Felip
trob Natanael i li digu: Hem trobat
l'home de qui Moiss va escriure i els
Profetes van parlar: s Jess, fill de Josep, de Natzaret. Natanael li respon: De
Natzaret pot sortir res de bo? Felip li
diu: Vine a veure'l. Jess, en veure venir
Natanael, digu: Aquest s que s un israelita de veritat, que no enganya. Natanael li fa: Com s que em coneixes? Jess
li respon:
Abans que Felip et crids,
quan eres sota la figuera, t'he vist. Llavors Natanael va dir: Rab, tu ets el fill de
Du, tu ets el rei d'Israel. Jess va replicar: Creus perqu et dic que t'he vist sota la figuera! D'altres coses ms importants veurs. I continu: En veritat, en
veritat us dic que veureu obert el cel i els
ngels de Du pujar i baixar sobre el Fill
de l'home.
veritat, en veritat et dic: si un no neix

pas d'aigua i d'Esperit no pot entrar al
Regne de Du. All que ha nascut de la
carn, s carn, i all que ha nascut de
l'Esperit, s esperit. No trobis estrany
que thagi dit: Us cal tornar a nixer. L'aire bufa all on vol; en sents la remor,
per no saps d'on ve ni on va. Aix s tot
aquell que neix de l'Esperit. Nicodem li
replic: Com es pot produir aix? Jess li
respongu: B ets mestre d'Israel tu, i no
saps aix? Et dic amb tota veritat: parlem del que sabem i donem testimoni del
que hem vist, per no accepteu el nostre
testimoniatge. Si dient-vos les coses de
la terra, no teniu fe, com en tindreu si us
dic les del cel? Ning no ha pujat al cel
sin el qui va baixar-ne, el Fill de l'home.
I aix com Moiss va alar aquella serp al
desert, aix cal tamb que el Fill de l'home sigui alat, perqu tot el qui creu en
ell tingui vida eterna.
DIJOUS DEL RENOVAMENT
DIVENDRES DEL RENOVAMENT
(3, 1 - 15)
(2, 12 - 22)
Jn 8
n aquell temps, hi havia un fariseu,

que es deia Nicodem, un dels dirigents jueus que an de nit a trobar Jess
i li digu: Rab, sabem que ets un mestre
enviat de Du; ning, en efecte, no podria fer els miracles que tu fas si Du no
estava amb ell. Jess li replic: Et dic
amb tota veritat que ning no pot veure
el Regne de Du si no torna a nixer. Nicodem li digu: Com s possible que
neixi un home que ja s vell? s que pot
entrar una altra vegada al ventre de la
seva mare i nixer? Jess contesta: En
Jn 7
n aquell temps, Jess baix a Cafarnam amb la seva mare i els seus
germans, i s'hi van quedar alguns dies.
Quan la Pasqua dels jueus s'acostava,
Jess puj a Jerusalem, i trob al temple
els venedors de bous, d'ovelles i de coloms, i els canvistes ocupats a les taules
de canvi. Llavors, amb un assot de cordes que es va fer, els foragit tots del
temple, les ovelles i els bous tamb, escamp les monedes dels canvistes, trabuc les taules, i digu als venedors de
coloms: Fora aix d'aqu; plegueu de
14
EVANGELI
convertir en mercat la casa del meu Pare.

Els seus deixebles van recordar all de
l'Escriptura: El zel per la teva casa em
devorar. Llavors hi van intervenir els
jueus: Quin senyal ens pots presentar
per a fer aix? Jess els respongu: Destruu aquest temple i jo el reconstruir
en tres dies. Els jueus van replicar: Ha
durat quaranta-sis anys la construcci
d'aquest temple, i tu el vols reconstruir
en tres dies? Ell per, es referia al temple
del seu cos. Per aix, els seus deixebles,
quan Jess ressuscit d'entre els morts,
els vingu a la memria que havia dit
all i cregueren en l'Escriptura i en la
paraula de Jess.
t lesposa, s l'esps; per l'amic de

l'esps, que est amb ell i el sent, t una
gran alegria en sentir exultar l'esps. Per
tant, l'alegria que ara se'm realitza s
aquesta: Cal que ell creixi i que jo minvi.
El qui ve de dalt est damunt de tots; el
qui prov de la terra, de la terra s i de la
terra parla. El qui ve del cel dna testimoni del que ha vist i ha ot, per ning
no accepta el seu testimoniatge. El qui
accepta el seu testimoniatge, assegura
que Du s vera.
DISSABTE DEL RENOVAMENT
MATINES: Eothinon 1

(3, 22 - 33)
Jn 11
n aquell temps, Jess se'n va anar

amb els seus deixebles cap a les terres de Judea. S'hi va quedar amb ells i hi
batejava. Per tamb hi batejava Joan, a
Ainon, prop de Salim, perqu hi havia
molta aigua i la gent hi acudia a fer-se
batejar. Era quan encara no havien ficat
Joan a la pres. En aquella ocasi sorg
una controvrsia entre els deixebles de
Joan i un jueu sobre la qesti de les purificacions. Anaren a trobar Joan i li digueren: Rab, lhome que era amb tu a
laltra banda del Jord, de qui tu has donat testimoni, mira, ara bateja i tothom
hi acut. Joan respongu: Un home no pot
atribuir-se res, si no li ha estat donat del
cel. Vosaltres mateixos em sou testimonis que vaig dir: Jo no sc pas el Crist,
sin que he estat enviat davant seu. Qui
2N DIUMENGE DE PASQUA
O DIUMENGE DE TOMS
LITRGIA
(20, 19 - 31)
Jn 65
quell mateix dia primer de la

setmana al vespre, i estant tancades
aix els mostra les mans i el costat.
Llavors els deixebles van tenir una gran
alegria de veure el Senyor. I els torn a
dir: Pau a vosaltres! Aix com m'ha enviat
el Pare, aix tamb us envio a vosaltres. I
Per
Toms, un dels dotze, el que li deien
Bess, no es trobava amb ells quan hi
an Jess. Els deixebles, doncs, li van
contar: Hem vist el Senyor. Per ell els
SEGONS SANT JOAN
digu: Si no veig el senyal dels claus a les

seves mans, si no poso el dit al lloc dels
claus i no poso la m al seu costat, no ho
creur pas. Al cap de vuit dies els
deixebles es trobaven novament reunits i
Toms tamb hi era. Arrib Jess, estant
tancades les portes, es pos al mig i
digu: Pau a vosaltres. Desprs digu a
Toms: Porta el dit aqu, mira les meves
mans. Porta la m i posa-la al meu costat
i no siguis ms incrdul, sin creient.
Toms respongu: Senyor meu i Du
meu! Jess li digu: Perqu m'has vist,
has cregut? Sortosos els qui creuran
sense veure.
Jess encara va fer en
presncia dels deixebles molts d'altres
miracles que no estan pas escrits en
aquest llibre. Aquests han estat escrits
perqu cregueu que Jess s el Crist, el
Fill de Du i perqu, creient, tingueu vida
en el seu nom.
DILLUNS DE LA 2 SETMANA
A

(2, 1 - 11)
Jn 6
n aquell temps, hi hagu unes bodes

a Can de Galilea i s'hi esqueia la
mare de Jess. Tamb Jess i els seus
deixebles foren convidats al banquet
nupcial. Per es trobaven sense vi, perqu el vi del banquet ja shavia acabat, i
llavors digu a Jess la seva mare: No
tenen vi. Jess li respongu: Que podem
fer-hi nosaltres, dona? La meva hora encara no ha arribat. La seva mare digu
als criats: Feu el que us mani ell. All hi
havia sis gerres de pedra de les que els
jueus usen per a les purificacions rituals;
en cada una, hi cabien dues o tres mesu-
15
res. Jess els diu: Ompliu d'aigua aquestes gerres. I les van omplir fins dalt.
Desprs, els diu: Ara traieu-ne i porteune al cap de servei. I van portar-li'n. El
cap de servei tast laigua convertida en
vi , no sabent d'on provenia - cosa que
sabien prou els criats que havien servit
l'aigua -, crid el nuvi i li digu: Tothom
serveix primer el vi millor i, quan la gent
estan alegres, el ms ordinari. Tu en
canvi, has guardat el bon vi fins ara. Aix
fou com Jess, a Can de Galilea, comen els miracles. Manifest la seva
glria i els seus deixebles van creure en
ell.
DIMARTS DE LA 2 SETMANA
A

(3, 16 - 21 )
Jn 10
l Senyor va dir al seus deixebles: Du

ha estimat tant el mn, que ha donat
el Fill unignit per tal que no es perdi
ning dels qui creuen en ell, sin que
tinguin vida eterna. Ja que Du no ha pas
enviat el Fill al mn perqu condemni el
mn, sin perqu el mn se salvi per
mitj d'ell. El qui creu en ell no s condemnat, el qui no hi creu ja est condemnat, perqu no ha cregut en el nom
del fill unignit de Du. La condemna
consisteix en aix: La llum ha vingut al
mn, per els homes s'han estimat ms
les tenebres que la llum, perqu les seves obres eren dolentes. Tot aquell que
practica la maldat t odi a la llum i no
s'acosta a la llum de por que les seves
obres no siguin descobertes. Per el qui
obra la veritat s'acosta a la llum, per tal
que es manifesti que les seves obres sn
fetes en Du.
16
EVANGELI
DIMECRES DE LA 2 SETMANA
A

(5, 17 - 24)
Jn 15
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: El meu Pare no deixa mai
d'obrar i jo tampoc. Per per aix, els
jueus, encara es van decidir ms a matar-lo, ja que no solament trencava el
precepte del sbat, sin que tamb deia
que Du era el seu propi Pare, fent-se
aix igual a Du. Llavors Jess els digu:
En veritat, en veritat us dic: El Fill de si
mateix no pot fer res, tret d'all que veu
fer al Pare; el que fa aquest, tamb
igualment ho fa el Fill. Perqu el Pare
estima el Fill i li mostra tot el que fa; i
obres ms grans que aquestes li mostrar, de manera que n'estareu meravellats.
Aix com el Pare ressuscita els morts i
els dna la vida, aix el Fill dna la vida
als qui vol. Perqu el Pare no jutja ning,
sin que ha concedit tot el judici al Fill, a
fi que tots honorin el Fill igual com honoren el Pare. Qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat. En
veritat, en veritat us dic :Qui escolta la
meva paraula i creu en el qui m'ha enviat, t vida eterna i no est sotms al judici, sin que ha passat de la mort a la
vida.
DIJOUS DE LA 2 SETMANA
A

(5,24 - 30)
Jn 16
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: En veritat, en veritat us dic:
Qui escolta la meva paraula i creu en el
qui m'ha enviat, t vida eterna i no est
sotms al judici, sin que ha passat de la

mort a la vida. En veritat, en veritat us
dic que arriba l'hora, i s ara, que els
morts sentiran la veu del Fill de Du, i
els qui l'hauran escoltada viuran. Perqu
aix com el Pare disposa de la vida, aix
ha donat al Fill de disposar tamb de la
vida. I l'ha constitut jutge perqu s Fill
de l'home. No us n'estranyeu: ve l'hora
en qu tots els morts sentiran la seva
veu i sortiran del sepulcre; a resurrecci
de vida els qui hauran fet el b, a resurrecci de condemna els qui hauran fet el
mal. De mi mateix, jo no puc fer res; jutjo segons all que escolto i el meu judici
s just, perqu no busco fer la meva voluntat, sin la del qui m'ha enviat.
DIVENDRES DE LA 2 SETMANA
A

(5, 30 6, 2)
Jn 17
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Jutjo segons all que escolto i el meu judici s just, perqu no busco fer la meva voluntat, sin la del qui
m'ha enviat. Si fos testimoni de mi mateix, el meu testimoniatge no seria vlid.
s un altre que surt com a testimoni
meu, i s que el testimoniatge que dna
de mi s vlid. Vosaltres vau recrrer a
Joan i ell tamb va testimoniar a favor de
la veritat. Amb tot, no s pas que em defensi amb un testimoniatge hum; si dic
aix, ms aviat s perqu us salveu. Joan
era la llntia encesa que il lumina, i vosaltres vau voler gaudir de la seva llum
noms breument. Ara, el que s jo, tinc
una cosa superior al testimoniatge de
Joan: les obres que el Pare m'ha concedit
SEGONS SANT JOAN
de realitzar, aquestes obres mateixes

que faig, sn per a mi testimoni que el
Pare m'ha enviat. I s el Pare que m'ha
enviat, el qui dna testimoni de mi. Vosaltres no heu sentit mai la seva veu, ni
heu vist la seva presncia; per tampoc
no habita en vosaltres la seva paraula, ja
que no creieu en aquell que ha enviat.
Prou examineu les Escriptures, perqu us
penseu que en elles teniu la vida eterna; i
justament tamb donen testimoni de mi.
Per no voleu venir a mi per tenir la vida!
Jo no vull pas rebre glria humana; b us
conec prou, que no teniu en vosaltres
l'amor de Du. Jo he vingut en nom del
meu Pare, i no em rebeu; si en ve un altre, en nom propi, el rebreu. Com podeu
creure, si accepteu glria els uns dels
altres i, en canvi, no busqueu la glria
que ve nicament de Du? No us penseu
que sigui jo qui us acusar davant del
Pare; us acusa Moiss, en qui vosaltres
heu posat l'esperana. Perqu, si crieu
Moiss, tamb em creureu a mi, ja que
ell va escriure de mi. Per si no creieu els
seus escrits, com creureu les meves paraules? Desprs d'aix, Jess se n'an a
l'altra banda del llac de Galilea, o de Tiberades. El seguia molta gent, perqu
veien els miracles que feia amb els malalts.
DISSABTE DE LA 2 SETMANA
A

(6, 14 - 27)
Jn 19
n aquell temps, la gent, davant del

miracle que havia fet Jess, deien:
Aquest home s certament el profeta
que ha de venir al mn. Jess s'adon
que estaven per endur-se'l i fer-lo rei i
17
fug altra vegada a la muntanya, tot sol.

En fer-se fosc, els seus deixebles van
baixar a la platja, van pujar en una barca
i es van dirigir cap a Cafarnam, a laltra
banda del llac. Ja era nit i Jess encara
no se'ls havia ajuntat. El vent, que bufava
amb fora, encrespava el llac. Havien
remat uns vint-i-cinc o trenta estadis,
quan veuen Jess que camina per sobre
l'aigua i s'acosta a la barca. Van agafar
molta por. Per ell els digu: Sc jo, no
tingueu por. Anaven llavors a pujar-lo a
la barca, per la barca ja toc terra tot
seguit, al lloc on anaven.
L'endem,
la gent que s'havia quedat a l'altra vora
del llac, va adonar-se que noms hi havia
una barca i que Jess no havia pas pujat
a la barca dels seus deixebles, sin que
ells se n'havien anat sols. Per barques
de Tiberades van arribar a prop del lloc
on havien menjat el pa, desprs de beneir-lo el Senyor. Llavors, en veure que
Jess no hi era i els seus deixebles tampoc, la gent va pujar a les barques i va
anar a Cafarnam a buscar Jess. I en
trobar-lo a l'altra banda del llac, li digueren: Rab, quan has vingut? Jess els
respongu: En veritat, en veritat, us dic:
ms que no pas perqu heu vist miracles, em busqueu perqu heu menjat
aquells pans i us heu assaciat. Procureu-vos, per, no el menjar que es passa,
sin el menjar que dura fins a la vida
eterna, que s el que us donar el Fill de
l'home; aquest, en efecte, Du, el Pare,
l'ha marcat amb el seu segell.
18
EVANGELI
3R DIUMENGE DE PASQUA
el veureu, tal com us ho va dir. Sortiren i

fugiren de la tomba; s que estaven totes
tremoloses i esglaiades. I no en van dir
res a ning, perqu tenien por.
O DIUMENGE DE LES MIRRFORES

MATINES: Eothinon 3
LITRGIA
(15, 43 16, 8 )
Mc 69
n aquell temps, Josep d'Arimatea,

sanedrita
honorable,
el
qual
esperava tamb el Regne de Du, va
entrar ardidament a la presncia de Pilat
i li deman el cos de Jess. Pilat
s'estrany que ja fos mort; per aix, fu
cridar el centuri i li pregunt si ja havia
mort. Assabentat pel centuri, conced el
cadver a Josep. Aquest, desprs de
comprar un llenol i de baixar el cos,
l'embolcall amb el llenol, i el diposit
en un sepulcre, tallat a la roca; desprs
fu rodolar una llosa a l'entrada de la
tomba. Maria, la de Magdala, i Maria, la
mare
de
Joset,
miraven
on
el
col locaven.
Passat
el
dissabte,
Maria, la de Magdala, Maria, la mare de
Jaume, i Salom compraren perfums per
anar a ungir-lo. Molt de mat, el
diumenge, es presenten al sepulcre, a la
sortida del sol. I es deien entre elles: Qui
ens far rodolar la pedra de l'entrada de
la tomba? Per, tot mirant, s'adonaren
que havien fet rodolar la llosa era
realment molt gran. Un cop foren dins la
tomba, van veure un jove assegut a la
dreta, vestit amb una tnica blanca, i van
quedar esbalades. Per ell que els diu:
No us esbalau. Busqueu Jess de
Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat; no
s pas aqu. Mireu el lloc on el van posar.
Per cuiteu a dir als seus deixebles i a
Pere que us precedeix cap a Galilea; all
A

(4, 46 - 54)
Jn 13
n aquell temps, hi havia un funcionari reial que tenia el fill molt malalt, a Cafarnam. Aquest home va sentir
que Jess havia arribat all de Judea fent
cam cap a Galilea; an a trobar-lo i li
deman que baixs a guarir el seu fill,
que estava a punt de morir. Jess li digu: Si no veieu pas senyals i prodigis,
no voleu creure. El funcionari reial li digu: Baixa, Senyor, abans que no es mori
el meu fill. Jess li digu: Vs, el teu fill
viu. L'home va tenir fe en la paraula de
Jess i va emprendre el cam. Encara
baixava, que els seus criats van sortir-li a
l'encontre i li van dir que el seu fill era
viu. Els pregunt llavors a quina hora
havia comenat a millorar, i li digueren:
Ahir, a l'hora setena, el va deixar la febre. El pare, llavors, reconegu que era
justament l'hora en qu Jess li havia
dit: El teu fill viu. I va creure ell i tota la
gent de casa seva. Jess va fer aquest
segon miracle quan va arribar de Judea a
Galilea.
A

(6, 27 - 33 )
Jn 20
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: procureu-vos, per, no el
SEGONS SANT JOAN
menjar que es passa, sin el menjar que

dura fins a la vida eterna, que s el que
us donar el Fill de l'home; aquest, en
efecte, Du, el Pare, l'ha marcat amb el
seu segell. Llavors li van dir: Qu hem
de fer per a obrar les obres de Du? Jess respongu: L'obra de Du est en
aix: que cregueu en qui ell us ha enviat.
Llavors li van dir: I quin miracle fas, per
tal que puguem veure i creure en tu?
Quines obres fas? Els nostres pares van
menjar el mann al desert, segons est
escrit: Els don a menjar pa vingut del
cel. Jess respongu: En veritat, en veritat us dic: Moiss no us va donar el pa
vingut del cel, per el meu Pare s que us
va donar el pa vingut del cel, el veritable,
ja que el pa de Du s aquell qui baixa
del cel i dna vida al mn.
19
hi creu, tingui la vida eterna; i jo el ressuscitar el darrer dia.
A

(6, 40 - 44)
Jn 22
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Aquesta s la voluntat del
meu Pare; que tot aquell qui veu el Fill i
hi creu, tingui la vida eterna; i jo el ressuscitar el darrer dia. Per els jueus
murmuraven d'ell perqu havia dit: Jo
sc el pa que ha baixat del cel; i deien:
No s Jess, aquest, el fill de Josep, del
qual nosaltres coneixem el pare i la mare? Com s que ara diu: He baixat del
cel? Jess els replic: No murmureu.
Ning no pot venir a mi, si el Pare que
m'ha enviat no l'atreu, i jo el ressuscitar
el darrer dia.
(6, 35 - 39)
Jn 21
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: jo sc el pa de la vida; qui
ve a mi no tindr fam, i qui creu en mi
no tindr set mai ms. Per ja us he dit
que m'heu vist i tanmateix no creieu. Tot
all que el Pare em dna vindr a mi, i jo
no traur pas fora el qui ve a mi, perqu
he baixat del cel no pas per fer la meva
voluntat, sin la voluntat del qui m'ha
enviat. I la voluntat del qui m'ha enviat
s aquesta: que no perdi res de tot el que
m'ha donat, sin que ho ressusciti el
darrer dia. Si, aquesta s la voluntat del

(6, 48 54)
Jn 23
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Jo sc el pa de vida. Els nostres pares van menjar el mann al desert, i prou van morir; aquest, en canvi,
s el pa que baixa del cel, perqu el qui
en mengi no mori. Jo sc el pa vivent
que ha baixat del cel; qui menja d'aquest
pa viur eternament. I el pa que jo donar s la meva carn per a la vida del mn.
Llavors els jueus discutien entre
ells. Deien: Com pot donar-nos la seva
carn per menjar, aquest? Per Jess els
20
EVANGELI
digu: Us asseguro que si no mengeu la

carn del Fill de l'home i no beveu la seva
sang, no tindreu vida en vosaltres. Qui
menja la meva carn i beu la meva sang t
vida eterna, i jo el ressuscitar el darrer
dia.
no us deixeu seduir. Us expulsaran de

les sinagogues; ms encara, ve el
moment en qu, quan us matin, es
pensaran que fan un acte de culte a Du.
4T DIUMENGE DE PASQUA
A
O DIUMENGE DEL PARALTIC
MATINES: Eothinon 4
(15, 17 16, 2)
Jn 52
l Senyor va dir al seus deixebles: Us

mano aix: que us estimeu els uns
als altres. Si el mn us odia, sapigueu
que, abans que a vosaltres, m'ha odiat a
mi. Si fssiu del mn, el mn us
estimaria com a cosa seva; per ja que
no en sou, sin que us he triat del mn,
el mn us odia. Recordeu la paraula que
us he dit: Un criat no est per damunt
del seu amo. Si a mi m'han perseguit,
tamb us perseguiran a vosaltres; si no
han guardat la meva paraula, tampoc no
guardaran la vostra. Per, tot aix, us ho
faran a causa del meu nom, perqu no
coneixen el qui m'ha enviat. Si jo no
hagus vingut i no els hagus parlat, no
tindrien pecat; per ara no tenen excusa
del seu pecat. Qui m'odia a mi, tamb
odia el Pare. Si jo no hagus fet a la seva
presncia aquestes obres que ning ms
no ha fet no tindrien pas pecat; per ara
que les han vistes, tamb ens odien, a mi
i el meu Pare. Per s'havien de complir
les paraules escrites en la seva Llei:
M'han odiat sense ra. Quan vindr
l'Intercessor que us enviar des del Pare,
l'Esperit de la veritat que prov del Pare,
ell donar testimoni de mi. I vosaltres
tamb donareu testimoni, perqu des del
principi sou amb mi. Us dic aix perqu
LITRGIA
(5, 1 15 )
Jn 14
n aquell temps, Jess puj a Jerusalem. Hi ha, a Jerusalem, tocant a la

piscina de les ovelles, un edifici anomenat en hebreu Bezat, que t cinc prtics.
En aquests prtics jeia una multitud de
malalts, cecs, coixos, impossibilitats, que
esperaven el moviment de l'aigua. (Perqu, de tant en tant, l'ngel del Senyor
baixava a la piscina, l'aigua s'agitava i el
primer de ficar-s'hi, desprs d'agitada
l'aigua, es trobava guarit, fos quin fos el
mal que tenia.)
Un dels que hi havia
all era un home que estava malalt feia
trenta-vuit anys. Jess, en veure'l ajagut,
i sabent que de molt temps es trobava en
aquell estat, li digu: Vols estar bo? El
malalt li respongu: Senyor, no tinc ning que, en el moment que l'aigua es remou, em fiqui a la piscina; i quan hi vaig
jo sol, un altre hi ha baixat abans. Jess
li digu: Aixeca't, pren la teva llitera i
camina. Aquell home a l'instant es trob
sa, i prengu la llitera: caminava.
Per
aquell dia era festa i els jueus, llavors,
van dir al qui havia estat guarit: s festa;
no t's perms de portar la llitera. Ell els
respongu: El qui m'ha tornat la salut,
SEGONS SANT JOAN
tamb m'ha dit: Pren la teva llitera i camina. Li van preguntar: I qui s aquest
home que t'ha dit: Pren la teva llitera i
camina? Per el qui havia estat guarit no
ho sabia, perqu Jess s'havia escapolit
entre la gentada que hi havia en aquell
indret. Ms tard, Jess el trob al temple
i li digu: Mira, ja ests bo; en endavant
no pequis, que no et passs res de pitjor.
L'home se n'an i digu als jueus que el
qui l'havia guarit era Jess.
21
trairia. I digu: Per aix us he dit que

ning no pot venir a mi, si no li ha estat
donat pel Pare.
Des de llavors molts
deixebles seus es van fer enrera i no van
anar ms amb ell. Digu llavors Jess als
dotze: Vosaltres tamb voleu marxar?
Sim Pere li respongu: Senyor, amb qui
anirem? Tu tens paraules de vida eterna;
i nosaltres hem cregut i hem sabut que
tu ets el Crist, el Fill de Du vivent.
A
TA

(6, 56 - 69)
Jn 24
l Senyor va dir als jueus que van

creure en ell: Qui menja la meva carn
i beu la meva sang, es mant en mi i jo
en ell. Com jo que, enviat pel Pare que
viu, visc pel Pare, aix qui em menja a mi,
viur per mi. Aquest s el pa que ha baixat del cel; no s com el que van menjar
els vostres pares i van morir; qui menja
aquest pa, viur eternament. Aix
ho
deia a la sinagoga, quan ensenyava a Cafarnam. Desprs descoltar-lo, molts
deixebles seus digueren: Aquest llenguatge s molt dur, qui s capa d'entendre'l? Per Jess, que en el seu interior sabia que els seus deixebles murmuraven sobre aix, els va dir: Aix us escandalitza? I si desprs veieu el Fill de
l'home que se'n puja on era abans?
Lesperit s el qui vivifica, la carn no serveix de res. Les paraules que us he dit
sn esperit i sn vida. Per n'hi ha alguns de vosaltres que no tenen fe. Perqu Jess, des d'un principi, sabia quins
eren els qui no creien i qui era el qui el
(7, 1 - 13 )
Jn 25
n aquell temps, Jess no es va moure de Galilea; a Judea, en efecte, no

volia anar-hi perqu els jueus tractaven
de matar-lo. Per acostava la festa jueva
de les Tendes. Llavors, la seva gent van
dir-li: No et quedis aqu, vs-te'n a Judea,
que tamb vegin les obres que fas, els
seguidors que tens all. Si un busca d'sser conegut, no fa pas les coses amagat;
tu que fas aquestes coses, presenta't
obertament al mn. Ni la seva gent no
creien, doncs, en ell. Jess llavors els digu: El meu temps no ha arribat; per el
vostre temps, sempre el teniu a m. El
mn no us pot odiar, a vosaltres; a mi,
en canvi, m'odia, perqu jo testifico contra ell que les seves obres sn dolentes.
Pugeu-hi vosaltres, a la festa; jo no pujo,
de moment, a aquesta festa, perqu el
meu temps encara no s'ha acomplert.
Dient aquestes paraules, es qued a Galilea. Per quan la seva gent foren a la festa, ell tamb hi puj, per no d'una manera visible, sin d'amagat. Els jueus,
aleshores, el buscaven en la festa i deien:
22
EVANGELI
On s aquell? La gent, d'altra banda, feien moltes enraonies sobre el cas. Deien
els uns: s home de b. Per d'altres deien: Que no, que enganya el poble. Tanmateix, per por dels jueus, ning no parlava d'ell en pblic.
DIMECRES DE LA MITJA PENTECOSTA

(7, 14 - 30)
Jn 26
uan la festa ja era a la meitat, Jess,

puj al temple i es pos a ensenyar.
Els jueus se'n van sorprendre, i deien:
Com s que aquest sap de lletra, sense
tenir estudis? Jess els respongu: All
que jo ensenyo prov, ms que no pas de
mi, d'aquell que m'ha enviat; si alg vol
fer la voluntat d'ell, coneixer prou si la
meva doctrina s de Du o si jo parlo pel
meu compte. El qui parla per iniciativa
prpia, busca la seva glria; en canvi, el
qui busca la glria del qui l'ha enviat, s
sincer i no hi ha falsedat en ell. No us va
donar la Llei, Moiss? I cap de vosaltres
no compleix aqueixa Llei! Per qu voleu
matar-me? La gent van respondre: Deus
tenir el dimoni, qui s que vol matar-te?
Jess replic: Per una sola obra que he
fet, tots us heu sorprs. Moiss us va
donar la circumcisi - i aix no vol pas
dir que vingui de Moiss, sin que ve
dels patriarques -, i vosaltres b circumcideu en dies de festa. Doncs, si un home
rep la circumcisi en dia de festa, per no
violar la Llei de Moiss, us indigneu
contra mi perqu en dia de festa he tornat la salut a un home tot sencer? No
vulgueu judicar per les aparences; judiqueu amb rectitud de judici.

Llavors, alguns de Jerusalem van dir: No
s aquest el que volen matar? Doncs mira, parla en pblic i no li diuen res. Potser s veritat que les autoritats han reconegut que el Messies s ell? Per nosaltres sabem d'on s, aquest; el Messies,
en canvi, quan vingui, ning no sabr
d'on s.
Llavors Jess, que estava
ensenyant al temple, va exclamar: S, em
coneixeu i tamb sabeu d'on sc, per jo
no he pas vingut per iniciativa prpia,
sin que un altre, que s vera, m'envia;
vosaltres no el coneixeu. Jo s, el conec
perqu d'ell vinc i ell m'ha enviat. Llavors van intentar d'agafar-lo, per ning
no li va posar la m al damunt, perqu
encara no havia arribat la seva hora.
A

(8, 12 - 20)
Jn 29
l Senyor va dir als jueus que van

creure en ell: Jo sc la Llum del mn:
qui em segueix, no caminar a les fosques, sin que tindr la llum de la vida.
Els fariseus li digueren: Tu testimonies
de tu mateix, el teu testimoniatge no s
vlid. Jess els respongu: Encara que jo
sigui el testimoni de mi mateix, s vlid
el meu testimoniatge, perqu jo s d'on
vinc i on vaig, mentre que vosaltres no
sabeu d'on vinc ni on vaig. Vosaltres jutgeu segons la carn; jo no jutjo ning, i, si
jutjo, el meu judici s vlid, perqu no
sc jo sol: sc jo i el qui m'ha enviat, i en
la vostra Llei est escrit que el testimoniatge de dues persones s vlid. Sc jo,
SEGONS SANT JOAN
s, qui dono testimoni de mi mateix, per

tamb dona testimoni de mi el Pare que
m'ha enviat. Llavors li van dir: On s el
teu Pare? Jess contest: No em coneixeu
ni a mi ni el meu Pare; si em coneixeu a
mi, tamb coneixereu el meu Pare.
Aquestes paraules, les pronunci al Tresor, al temple, quan hi ensenyava. I ning no el detingu, perqu la seva hora
encara no havia arribat.
A

(8, 21 30)
Jn 30
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Jo me'n vaig; i vosaltres em
buscareu i morireu en el vostre pecat;
all on vaig jo, vosaltres no hi podeu venir. Els jueus llavors van dir: s que vol
matar-se, que digui: All on vaig jo, vosaltres no hi podeu venir? Tamb els va
dir: Vosaltres sou d'aqu baix, jo sc d'all dalt; vosaltres sou d'aquest mn, jo
no sc pas d'aquest mn. Us acabo de
dir que morireu en el vostre pecat. S,
morireu en el vostre pecat, si no creieu
que Jo Sc. Llavors li digueren Qui ets,
tu? Jess els respongu: Justament, qu
us estic dient? De vosaltres, tinc moltes
coses a dir i a condemnar; per el qui
m'ha enviat diu la veritat, i jo, tot el que
d'ell he sentit, ho dic en el mn. No entengueren pas que els parlava del Pare. I
els digu: Quan haureu elevat el Fill de
l'home, llavors sabreu que Jo Sc, i que
no faig res pel meu compte; solament dic
les coses que el Pare m'ha ensenyat. I el
qui m'ha enviat, est amb mi; no m'ha
23
deixat sol, perqu jo sempre faig el que

li plau. Quan deia aquestes coses, molts
van creure en ell.
A

(8, 31 42)
Jn 31
l Senyor va dir als jueus que havien

tingut fe en ell: Si persevereu en la
meva paraula, sereu deixebles meus de
deb, i coneixereu la veritat i la veritat
us far lliures. Li respongueren: Nosaltres, com a descendents d'Abraham que
som, no hem estat mai esclaus de ning;
qu vols dir amb aix de: Sereu lliures?
Jess els respongu: En veritat, en veritat
us dic: tot aquell qui fa el pecat, s esclau. Ara, lesclau no sest pas a la casa
per sempre; el fill s'hi est per sempre.
Per tant, si el Fill us afranqueix, sereu
lliures de deb. S que sou descendents
d'Abraham, per voleu matar-me per una
altra ra: perqu la meva paraula no entra en vosaltres. Jo dic all que he vist
estant amb el meu Pare, i vosaltres, en
conseqncia, feu all que heu sentit del
vostre pare. Li replicaren: El nostre pare
s Abraham. Jess els digu: Si realment
sou fills d'Abraham, feu les obres d'Abraham. Ara mateix, per, tracteu de
matar-me, a mi que us he revelat la veritat que he sentit de Du; aix, Abraham
no ho va pas fer. Vosaltres feu realment
les obres del vostre pare. Li digueren:
Nosaltres no hem pas nascut de la prostituci: tenim un sol pare, que s Du.
Jess els digu: Si fos Du el vostre pare,
m'estimareu, perqu jo he sortit de Du
i vinc de Du.
24
EVANGELI
5 DIUMENGE DE PASQUA
O DIUMENGE DE LA SAMARITANA
MATINES: Eothinon 7
LITRGIA
(4, 5 42 )
Jn 12
n aquell temps, arrib a una vila de

Samaria que es diu Sicar, prop de les
terres que Jacob don al seu fill Josep;
all hi havia el pou de Jacob. I Jess,
cansat com estava del cam, s'havia assegut, com se sol fer, a la vora del pou.
Era cap a l'hora sisena. Arrib llavors
una dona samaritana que anava a buscar
aigua. Jess li digu: Dna'm aigua. Els
seus deixebles se nhavien anat a comprar menjar al poble. La dona samaritana
li diu llavors: Com s que tu, un jueu,
em demanes aigua, a mi, que sc samaritana? En efecte, els jueus no es fan amb
els samaritans. Jess li va respondre: Si
sabies quin s el do de Du i qui s el qui
et diu: Dna'm aigua, tu li nhauries demanada i ell t'hauria donat aigua viva.
Ella li digu: Senyor, no tens pas res per
a pouar, i el pou s profund; d'on trauries, doncs, aigua viva? Que ets, potser,
ms gran que el nostre pare Jacob, que
ens va donar aquest pou i en va beure
ell, els seus fills i el seu bestiar? Jess li
respongu: Tot el qui beur aigua d'aquesta, tornar a tenir set; per el qui
beur de la que jo li donar, no tindr
set mai ms, fins al punt que l'aigua que
jo donar, es tornar en ell una font
d'aigua que brolli en la vida eterna. La
dona li fa: Senyor, dna'm aigua d'aquesta que dius, perqu no tingui mai ms
set ni hagi de venir ms aqu a pouar.

Vs, li diu ell, crida el teu marit i torna.
No en tinc de marit, contesta la dona. I
Jess: tens ra de dir: no en tinc, de marit, perqu nhas tingut cinc, i lhome que
ara tens no s el teu marit; en aix dius
la veritat. La dona li diu: Senyor, veig que
ets un profeta... Els nostres pares van
adorar en aquesta muntanya, per vosaltres dieu que s a Jerusalem el lloc on
s'ha dadorar. Creu-me, dona, li diu Jess; ve l'hora que el lloc on adorareu el
Pare no ser ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres adoreu una cosa que
no coneixeu, nosaltres adorem all que
coneixem, perqu la salvaci ve dels jueus. Per arriba l'hora - i ja hi som- que
els autntics adoradors adoraran el Pare
en esperit i en veritat, perqu el Pare vol
adoradors d'aquests. Du s esperit, per
aix els qui l'adoren han d'adorar en esperit i en veritat. La dona li digu: S que
ha de venir el Messies, el Crist que diuen;
quan vindr, ens ho revelar tot. Sc jo,
li diu Jess, jo que et parlo. I en aquest
punt, van arribar els seus deixebles; es
van estranyar que parls amb una dona,
per cap d'ells no li va dir: Qu li demanaves? o: Per qu parles amb ella? Llavors, la dona deix estar la gerra i se'n va
anar corrents a la vila a dir a la gent: Veniu, veureu un home que m'ha dit tot el
que he fet. No deu sser pas el Crist? La
gent van sortir fora vila per anar a veure'l. Els deixebles, mentrestant, li van
pregar que mengs: Rab, menja. Per ell
els digu: Per a menjar, jo tinc un aliment que vosaltres no sabeu. Els deixebles es preguntaven ells amb ells: s que
alg li ha portat menjar? Jess els digu:
El meu aliment s fer la voluntat del qui
m'ha enviat i dur a terme la seva obra.
SEGONS SANT JOAN
No dieu vosaltres: Encara trigar quatre

mesos a arribar el temps de segar? Mireu
qu us dic: Alceu la mirada i guaiteu els
camps: ja sn rossos per a la sega. Ja ara
el segador rep jornal i cull fruits per a la
vida eterna, talment que el sembrador
s'alegra tant com el segador. Perqu en
aquest cas t la ra la dita: Un s el qui
sembra, per un altre el qui sega. Jo us
he enviat a segar el que no us ha costat
cap fatiga; d'altres s'hi han fatigat ja, i
ara vosaltres preneu el seu treball al vostre crrec.
Molts samaritans d'aquella
vila van creure en ell per les paraules de
la dona, que testificava: M'ha dit tot el
que he fet. Per aix els samaritans, quan
van anar a trobar-lo, li van demanar que
es queds amb ells. I shi va quedar dos
dies. Llavors, encara molts ms, van
creure per la seva paraula. I deien a la
dona: Ja no s pel que tu ens has dit que
creiem; tamb nosaltres l'hem sentit, i
sabem que aquest home s de veritat el
salvador del mn.
25
vostre pare. Des del principi ell s enemic dels homes i no s'ha posat de la
banda de la veritat, perqu no hi ha veritat en ell. Quan menteix, parla del seu
natural, perqu s mentider i pare de tot
mentider. A mi, en canvi, justament perqu dic la veritat, no em creieu. Qui de
vosaltres pot declarar-me culpable de
pecat? Si us dic la veritat, per qu no em
creieu? El qui s de Du, escolta les paraules de Du; per aix vosaltres no les
escolteu, perqu no sou de Du. Els jueus van replicar: No tenim ra de dir
que ets un samarit i que tens el dimoni?
Jess respongu: No s que jo tingui dimoni sin que jo honoro el Pare i vosaltres em deshonoreu a mi. Per jo no
busco pas la meva glria; ja hi ha un que
la busca i jutja. En veritat, en veritat us
dic, que si alg guarda la meva paraula,
no veur mai la mort.
A
A
(8, 51 - 59 )

(8, 42 - 51)
Jn 32
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Si fos Du el vostre pare,
m'estimareu, perqu jo he sortit de Du
i vinc de Du; no vinc pas per iniciativa
prpia, sin que ell m'ha enviat. Perqu
no compreneu el meu llenguatge? Perqu
no sou capaos d'escoltar la meva paraula. El pare que teniu vosaltres s el diable, i voleu dur a terme els desigs del
Jn 33
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: En veritat, en veritat us dic,
que si alg guarda la meva paraula, no
veur mai la mort. Els jueus li van dir:
Ara s, que veiem que tens un dimoni.
Abraham va morir, els profetes tamb, i
tu dius: el qui guarda la meva paraula,
no sabr mai qu cosa s la mort. Que
ets ms tu, que el nostre pare Abraham,
que va morir? I els profetes tamb van
morir. Per qui et tens? Jess respongu:
26
EVANGELI
Si jo em glorificava a mi mateix, la meva

glria no valdria res: qui em glorifica s
el meu Pare de qui vosaltres dieu: Es el
nostre Du i, de fet, no el coneixeu; jo s
que el conec, i, si digus que no el conec
seria com vosaltres, un mentider. Per jo
el conec i guardo la seva paraula. El vostre pare, Abraham, va exultar perqu
veuria el meu dia, el va veure i se'n va
alegrar. Llavors els jueus li digueren: Encara no tens cinquanta anys i has vist
Abraham? Jess els digu: En veritat, en
veritat us dic: Jo Sc, abans que Abraham exists. Llavors van collir pedres per
tirar-les-hi, per Jess s'amag i sort del
temple.
E

(6, 5 - 14)
Jn 18
n aquell temps, Jess al els ulls i,

en veure que una gran gentada s'acostava, digu a Felip: On comprarem
pa perqu puguin menjar? Per aix ho
deia per provar-lo, perqu ja sabia qu
anava a fer. Felip li contest: Ni
dos-cents denaris de pa no els basten
perqu n'arribi un petit boc a cada un.
Un altre deixeble, Andreu, el germ de
Sim Pere, li va dir: Aqu hi ha un miny
que t cinc pans d'ordi i dos peixos, per, qu s aix, per a tanta gent? Jess
digu: Feu-los seure. En aquell indret hi
havia molta herba. Van asseure's, doncs,
i eren uns cinc mil homes. Jess, llavors,
prengu els pans i, havent dit la benedicci, els va distribuir entre la gent asseguda, i igualment els peixos, tant com
en volien. Quan van haver menjat prou,
digu als seus deixebles: Recolliu els

trossos que sobren, que res no es faci
malb. Van recollir els trossos d'aquells
cinc pans d'ordi, les sobralles de desprs
de menjar tothom, i van omplir-ne dotze
paneres. La gent, llavors, davant del miracle que havia fet, deien: Aquest home
s certament el profeta que ha de venir
al mn.
A

(9, 39 10, 9)
Jn 35
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Jo he vingut en aquest mn
a fer un judici: que hi vegin els qui no hi
veuen; i els qui hi veuen, que es tornin
cecs. Ho van sentir alguns fariseus que
eren amb ell i li digueren: Tamb som
cecs, nosaltres? Jess els digu: Si fssiu
cecs, no tindreu pecat. Per com que
dieu: Hi veiem, el vostre pecat persisteix.
En veritat, en veritat us dic: aquell que
no entra al corral de les ovelles per la
porta, sin que hi puja per un altre lloc,
s un lladre i un pillard. Qui hi entra per
la porta, s el pastor de les ovelles. El
vigilant li obre la porta, i les ovelles el
reconeixen per la veu; les va cridant pel
nom i les fa sortir. Quan ha tret totes les
que sn seves, es posa a caminar al davant i les ovelles el segueixen, perqu li
coneixen la veu. A un estrany, en canvi,
no el seguiran pas; ms aviat en fugiran,
perqu no coneixen la veu dels forasters.
Aix els parl Jess, en imatges, per no
entengueren pas el significat de les seves
paraules. I Jess continu: En veritat, en
veritat us dic: Jo sc la porta de les ove-
SEGONS SANT JOAN
lles. Tants com n'han vingut, sn lladres

i pillards per les ovelles no els han escoltats. Jo sc la porta: qui entri per mi,
estar segur, entrar i sortir i trobar
pasturatge.
A

(10, 17 28)
Jn 37
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Per aix mestima el Pare,
perqu dono la vida, per recobrar-la
desprs. Ning no me la pren, sin que
la dono perqu vull. Puc donar-la i puc
recobrar-la, aquesta s la missi que he
rebut del Pare. Aquestes paraules produren una nova divisi entre els jueus.
N'hi havia molts que deien: T un mal
esperit i delira, per qu us l'escolteu?
D'altres deien: Un endimoniat no parla
pas aix. Que podria obrir els ulls dels
cecs, un dimoni? Aleshores arrib la festa de la Dedicaci, a Jerusalem. Era l'hivern. Jess anava i venia pel temple, sota
el prtic de Salom. Els jueus, doncs, van
fer rotlle al seu voltant, i li digueren:
Fins quan ens vols tenir en la incertesa?
Si ets el Messies, digue'ns-ho clar. Jess
els respongu: Us ho he dit, per no teniu fe. Les obres que faig en nom del
meu Pare donen prou testimoni de mi,
per vosaltres no creieu perqu no sou
ovelles meves. Les meves ovelles escolten la meva veu; les conec i em segueixen; jo els dono la vida eterna.
27
A

(10, 27 38)
Jn 38
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Les meves ovelles escolten
la meva veu; les conec i em segueixen; jo
els dono la vida eterna i mai no es perdran i ning no me les prendr de les
mans. El meu Pare, que me les ha donades, s ms gran que tots, i ning no pot
prendre res de les mans del Pare. Jo i el
Pare som una sola cosa. Els jueus, altra
vegada, buscaven pedres per lapidar-lo.
Jess els replic: Amb el poder del Pare
us he fet veure moltes obres, i bones.
Per quina d'aquestes obres voleu apedregar-me? Els jueus li contestaren: No
et volem pas apedregar per cap obra bona, per s per blasfmia: tu, essent com
ets home, et fas Du. Jess els respongu: No est escrit en la vostra Llei: Jo
he dit: Vosaltres sou dus? Si aquells a
qui anava dirigida la paraula de Du, ja
sn anomenats dus, tenint present que
no es pot rebaixar el valor de l'Escriptura, vosaltres direu: Blasfemes, al qui el
Pare ha consagrat i ha enviat al mn,
perqu he dit: Sc fill de Du? Si no faig
les obres del meu Pare, no m'heu pas de
creure; per si les faig, i no em voleu
creure a mi, creieu si ms no les obres,
vejam si finalment us adoneu que el Pare
s en mi i jo en el Pare.
28
EVANGELI
O DIUMENGE DEL CEC DE NAIXEMENT
MATINES: Eothinon 8
LITRGIA
(9, 1 38 )
Jn 34
n aquell temps, Jess, tot passant,

vei un home cec de naixement, i els
seus deixebles li demanaren: Rab, qui va
pecar, que naixs cec, ell o els seus pares? Jess respongu: Ni ell ni els seus
pares no van pecar; aix, s perqu es
manifestin en ell les obres de Du.
Nosaltres, mentre s de dia, hem de fer
les obres de Du; s'acosta la nit, que s
quan ning no pot treballar. Mentre estic
en el mn, sc la llum del mn. Dit aix,
escop a terra, fu fang amb la saliva, i
amb el fang li freg els ulls, dient: Vs a
rentar-te a la font de Silo (paraula que
significa enviat).El cec hi an, s'hi rent i
en sort veient-hi. La gent del venat, i els
qui l'havien conegut de captaire, deien:
No s aquell que demanava caritat assegut a terra? Els uns deien: Si que l's.
No, deien els altres, per se li assembla.
Ell els digu: S, sc jo. Llavors li van dir:
Doncs, com s que se t'han obert els
ulls? Ell contest: Aquell home que es
diu Jess ha fet fang, me l'ha posat als
ulls i m'ha dit: Vs a rentar-te a Silo. Jo
hi he anat, m'hi he rentat i hi he vist. Li
digueren: On s ? No ho s, contest.
Immediatament dugueren als fariseus
l'home que abans era cec. - Era sbat, el
dia en qu Jess havia fet fang i li havia
obert els ulls.- Llavors, els fariseus tamb li preguntaren com havia aconseguit
la vista. Ell els digu: M'ha posat fang als

ulls, m'he rentat i m'hi veig. Alguns fariseus digueren: Aquest home que no
guarda el sbat no pot sser que vingui
de Du. Per d'altres deien: Com podria
fer miracles d'aquests, un home pecador? I no s'avenien. Llavors van tornar a
interrogar el cec: I tu, qu dius d'ell, ja
que t'ha donat la vista? Ell respongu:
Que s un profeta. Per els jueus no es
van creure que hagus estat cec i hagus
recuperat la vista, fins al punt que van
cridar els seus pares i els van preguntar:
s el vostre fill, aquest, que segons vosaltres va nixer cec? Com s, doncs, que
ara hi veu? Els seus pares van respondre:
Sabem que aquest s fill nostre i que va
nixer cec. Per, com s que ara hi veu i
qui li ha obert els ulls, tampoc no ho sabem nosaltres. Ja s gran, ell mateix pot
donar-ne ra. Els seus pares van dir aix
per por dels jueus; perqu ja havien
acordat, els jueus, d'excloure de la sinagoga el qui reconegus Jess per Messies. A conseqncia d'aix, els seus pares
van dir: Ja s gran, pregunteu-li-ho. El
cridaren, doncs, per segona vegada, i li
digueren: Dna glria a Du! Ens consta
que aquest home s un pecador. Ell respongu: Si s un pecador, no ho s; per
s una cosa: jo era cec i ara hi veig. Llavors li digueren: Qu t'ha fet? Com t'ha
obert els ulls? Els contest: Ja us ho he
dit i no m'heu escoltat, per qu voleu
tornar a sentir-ho? s que vosaltres
tamb us voleu fer deixebles seus? Llavors l'insultaren. Deien: Tu deus sser
deixeble seu; nosaltres som deixebles de
Moiss. De Moiss, sabem que Du li va
parlar, per aquest, no sabem pas d'on
s. L'home els replic: s aix, justament,
el que s estrany: vosaltres no sabeu
SEGONS SANT JOAN
d'on s i mha obert els ulls! Tots sabem

prou que Du no escolta els pecadors,
per, en canvi, escolta l'home que s religis i compleix la seva voluntat. Aix
d'obrir els ulls a un cec de naixement, b
s una cosa inoda! Si aquest home no
vingus de Du, no hauria pogut fer res.
Li van replicar: Tot tu no ets res ms que
pecats, des que vas nixer, i ens vols donar llions? I el van expulsar. Jess va
sentir dir que lhavien expulsat, i, quan
el trob, li digu: Creus en el Fill de
lhome? Qui s, Senyor, contest ell, perqu hi pugui creure? Jess li digu: Ja
l'has vist, s el qui et parla. Llavors ell
digu: Hi crec, Senyor. I l'ador.
A

(11, 47 - 54)
Jn 40
n aquells temps, els grans sacerdots

i els fariseus van convocar, llavors, el
Sanedr a reuni, i van dir: Qu decidim?
Aquest home fa molts miracles, i si el
deixem fer, tothom creur en ell, vindran
els romans i ens privaran del temple, del
poble i de tot. Un d'ells, Caifs, que
aquell any era gran sacerdot, els digu:
No hi enteneu gens; ni se us acut que,
tant per tant, val ms que mori un home
pel poble, que no pas que desaparegui
tota la naci. Per aix, no ho digu pas
com idea prpia, sin que, en qualitat de
gran sacerdot, profetitz que Jess moriria per la naci; i no per la naci solament, sin tamb per aplegar en la unitat
els fills de Du dispersats. Aquell mateix
dia, doncs, van acordar que el matarien. I
Jess ja no es deix veure ms, d'una
29
manera pblica, per Judea. Se nan cap

a les terres de prop del desert, a una poblaci que en diuen Efram, i s'hi qued
amb els deixebles.
A

(12, 19 - 36 )
Jn 42
n aquell temps, els fariseus van tenir

consell contra Jess i es deien entre
ells: Ja veieu que no hi ha res a fer. Mireu: tothom se n'ha anat darrera seu. Entre els qui havien pujat a Jerusalem a
adorar en ocasi de la festa, hi havia uns
grecs, que van anar a trobar Felip, de
Betsaida de Galilea, i li van demanar: Senyor, voldrem veure Jess. Felip an a
dir-ho a Andreu; llavors Andreu i Felip
anaren a dir-ho a Jess. Jess respongu:
Ha arribat aquella hora en qu el Fill de
l'home ser glorificat. En veritat, en veritat us dic: si el gra de blat que se sembra
al camp no mor, resta tot sol; en canvi, si
mor, lleva molt de fruit. Qui s'estima la
vida, la perd; i qui no s'estima la vida en
aquest mn, la guardar per a la vida
eterna. Qui em vol servir, que em segueixi, i all on sc jo, tamb hi ser el meu
servent; i el Pare honrar qui em serveixi.
Ara la meva nima se sent contorbada,
qu dir, doncs: Pare, estalvia'm aquesta
hora? Per no, justament per aix he arribat fins en aquesta hora! (per dir:) Pare,
glorifica el teu nom. Llavors vingu una
veu del cel: Ja l'he glorificat i encara el
glorificar ms. La gent que hi havia all
i ho sent, deien que havia estat un tro;
d'altres deien: Li ha parlat un ngel. Jess replic: Ms que per mi, s per vosal-
30
EVANGELI
tres que s'ha sentit aquesta veu. Ara es

far el judici d'aquest mn, ara ser llanat a fora el dominador d'aquest mn; jo,
en canvi, un cop ser elevat de terra,
atraur tothom cap a mi. Indicava aix,
de quina mort moriria. La gent replic:
Sabem per la Llei que el Messies es quedar sempre, com s, doncs, que dius:
El Fill de l'home ha d'sser elevat? Qui s
aquest Fill de l'home? Jess els digu:
Encara tindreu algun temps la llum entre
vosaltres; camineu amb llum mentre en
teniu, que la fosca no us atrapi d'improvs, qui camina en la foscor no sap on va.
Mentre teniu la llum, heu de creure en la
llum, i esdevindreu fills de la llum.
molts en ell, tret que no ho confessaven

per culpa dels fariseus, de por que no els
expulsessin de la sinagoga. En realitat
s'estimaven ms la glria que donen els
homes que no la glria que dna Du.
Jess clam i digu: Qui creu en mi, ms
que en mi, creu en el qui m'ha enviat; i
qui em veu a mi, veu el qui m'ha enviat.
Jo he vingut al mn com a llum, per tal
que ning que cregui en mi no es quedi
en les tenebres. I si alg sent les meves
paraules, per no les guarda, no el condemnar pas jo, perqu he vingut, no a
condemnar el mn, sin a salvar-lo.
DIJOUS DE LASCENSI
MATINES: Eothinon 3
A

(12, 36 - 47)
LITRGIA
Jn 43
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Mentre teniu la llum, heu de
creure en la llum, i esdevindreu fills de
la llum. Desprs d'aquesta conversa, Jess va marxar i es va amagar d'ells. Tot i
que va fer tants de miracles a la presncia d'ells, no van tenir fe en Jess, per tal
que es compls aquella dita del profeta
Isaas: Senyor, qui ha cregut el nostre
missatge? I el poder del Senyor, a qui
s'ha revelat? Per aix no podien creure,
perqu digu Isaas en un altre passatge:
Els ha encegat els ulls i els ha endurit el
cor, perqu els seus ulls no hi vegin i el
seu cor no comprengui; perqu no es
converteixin ni jo els guareixi. Isaas
digu aix quan tingu la visi de la glria del Messies i parl d'ell. I amb tot,
fins d'entre les autoritats, van creure
(24, 36 53 )
Lc 114
n aquell temps, Jess, ressuscitat

dels morts, es present enmig d'ell i
els digu: La pau sigui amb vosaltres.
Torbats i espaordits, es creien veure un
esperit. Per els va dir: Per qu us contorbeu, i per qu sorgeixen dubtes als
vostres cors? Mireu les meves mans i els
meus peus: soc jo mateix. Palpeu-me i
mireu; car l'esperit no t carn ni ossos,
com veieu que en tinc jo. I, havent dit
aix, els mostr les mans i els peus. Amb
tot, no creient-ho ells encara, d'alegria i
esbalats, els digu: Teniu res per a
menjar, aqu? I van donar-li un tros de
peix rostit. Va agafar-lo i se'l va menjar
davant d'ells. Desprs els va dir: Aquestes sn les paraules que us he dit estant
encara amb vosaltres; car era necessari
SEGONS SANT JOAN
que es compls tot el que de mi hi ha escrit en la llei de Moiss, en els profetes i

en els Salms. Llavors els obr la intel ligncia perqu entenguessin les Escriptures, i els va dir: Aix estava escrit
que el Messies pats, ressuscits d'entre
els morts el tercer dia i que en nom meu
es prediqus el penediment per totes les
nacions, comenant a Jerusalem. Vosaltres sou testimonis d'aquestes coses. I
vet aqu que jo vaig a enviar la promesa
del Pare damunt vostre. Vosaltres,
doncs, resteu a la ciutat fins que sigueu
revestits de la fora de dalt. Desprs va
endur-se'ls fins a prop de Betnia i, havent alat les mans, els bene. I s'esdevingu que, en beneir-los, se separ d'aquells i era emportat al cel. I ells, desprs d'adorar-lo, se'n tornaren a Jerusalem amb gran alegria, i eren tothora al
temple beneint Du. Amn.
diu: Jo soc el cam, la veritat i la vida.

Ning no arriba al Pare sin s a travs
meu. Coneixent-me a mi, tamb coneixereu el Pare; ara comenceu a conixer-lo i
a veure'l.
Senyor, li digu Felip,
mostra'ns el Pare i ens bastar. Jess li
diu: Felip, tant de temps que estic amb
vosaltres, i no m'has conegut encara?
Qui m'ha vist a mi, ha vist el Pare. Com
pots dir: Mostra'ns el Pare? No creus
que jo sc en el Pare i que el Pare s en
mi? Les paraules que us dic, no les dic
pas de per mi mateix, s el Pare que, estant en mi, du a terme la seva obra. Creieu-me, que jo sc en el Pare i el Pare es
en mi.
A

(14, 10 21)
E
A

(14, 1 11)
Jn 47
l Senyor va dir als seus deixebles: No

us doneu mal cor. Vosaltres teniu fe
en Du, teniu-ne tamb en mi. A la casa
del meu Pare hi ha moltes estances; altrament us ho diria, perqu ara vaig a
preparar-vos-hi lloc. I desprs d'haver
anat a preparar-vos lloc, tornar i us
prendr amb mi, perqu sigueu tamb
vosaltres all on sc jo. I ja sabeu el cam
que porta all on vaig.
Senyor, li
digu Toms, no sabem pas on vols anar,
com podem saber-ne el cam? Jess li
31
Jn 48
l Senyor va dir als seus deixebles:

Les paraules que us dic, no les dic
pas de per mi mateix, s el Pare que,
estant en mi, du a terme la seva obra.
Creieu-me, que jo sc en el Pare i el Pare
es en mi. Si ms no, creieu-ho per les
obres. En veritat, en veritat us dic: qui
creu en mi, tamb far les obres que jo
faig. De ms grans i tot en far, perqu
jo me'n vaig al Pare. I tot el que demaneu
en nom meu, ho far, a fi que el Pare
sigui glorificat en el Fill; si em demaneu
alguna cosa en nom meu, jo la far. Si
m'estimeu,
guardareu
els
meus
manaments; i jo pregar el Pare i ell us
donar un altre Intercessor que es quedi
amb vosaltres per sempre, l'Esperit de
veritat, que el mn no pot acollir perqu
no el veu ni el coneix; vosaltres s que el
coneixeu, perqu es queda amb vosaltres
32
EVANGELI
i no us abandonar. No us deixar pas

orfes, tornar. D'aqu a poc, el mn ja no
em veur, per vosaltres s, em veureu,
perqu jo visc i vosaltres tamb viureu.
Aquell dia coneixereu que jo estic en el
meu Pare i vosaltres en mi i jo en
vosaltres. Qui t i guarda els meus
manaments s el qui m'estima; i el qui
m'estima, ser estimat del meu Pare i jo
l'estimar i em manifestar a ell.
O DIUMENGE DELS SANTS PARES
MATINES: Eothinon 10
LITRGIA
reconixer que he sortit de tu, i han

cregut que tu m'has enviat.
Jo prego per ells: no prego pel mn,
prego pels que m'has donat, perqu sn
teus; i tot el que s meu s teu, i el que
s teu s meu. En ells jo sc glorificat,
per jo no em quedo al mn; ells es
queden al mn, mentre que jo vinc a tu.
Pare sant, guarda'ls en el nom que m'has
donat, per tal que siguin u com
nosaltres. Mentre era amb ells, jo els
mantenia en el teu nom, el nom que
m'has donat; els guardava i ni un de sol
no s'ha perdut, tret del fill de la perdici,
perqu es compls l'Escriptura.
Ara vinc a tu i dic aquestes coses estant
encara en el mn, perqu ells tamb
tinguin en plenitud la meva prpia
alegria.
(17, 1 13 )
Jn 56
n aquell temps, Jess, alant els ulls

al cel, digu: Pare, ha arribat l'hora:
glorifica el teu Fill, per tal que el Fill et
glorifiqui, segons el poder que li has
donat sobre tot home, de donar la vida
eterna a tots aquells que li has donat. I la
vida eterna consisteix en aix: que et
coneguin a tu, l'nic Du veritable, i el
qui has enviat, Jess Crist. Jo t'he
glorificat a la terra realitzant l'obra que
m'has encomanat. Ara, glorifica'm tu
tamb, Pare, amb la glria que en tu
tenia abans que el mn exists.
He revelat qui ets als homes que en el
mn m'has donat. Eren teus i me'ls has
donats i han guardat la teva paraula. Ara
saben que totes les coses que m'has
donat vnen de tu; ja que els he donat
les paraules que m'has donat; les han
rebudes i han arribat sincerament a
A

(14, 27 15, 7)
Jn 49
l Senyor va dir al seus deixebles:

Que el vostre cor no es contorbi ni
es descoratgi. Heu sentit que us deia:
me'n vaig i tornar a vosaltres. Si
m'estimssiu, us alegrareu que me'n
vagi al Pare, ja que el Pare s ms gran
que jo. I us ho he dit ara, a l'avanada,
perqu quan arribin els fets cregueu. Ja
no parlar gaire ms amb vosaltres,
perqu ve el dominador d'aquest mn;
contra mi no pot res, tanmateix cal que
el mn spiga que estimo el Pare i que
actuo segons el manament que el Pare
m'ha donat. Aixequeu-vos, anem-nos-en.
SEGONS SANT JOAN
Jo sc el cep veritable, i el meu Pare s el

vinyater. Tota sarment que en mi no
dna fruit, la talla, i la que en dna,
l'esporga perqu encara doni ms fruit.
Vosaltres ja sou nets per la paraula que
us he anunciat, quedeu-vos en mi i jo en
vosaltres. I aix com la sarment no pot
donar fruit si no es mant unida al cep,
aix tampoc no en donareu vosaltres si
no resteu en mi.
Jo sc el cep,
vosaltres sou les sarments. Qui resta en
mi i jo en ell, dna molt de fruit; perqu
sense mi no podeu fer res. Si un no resta
en mi, s arrencat com la sarment i
s'asseca;
desprs
s'apleguen
les
sarments, es tiren al foc i cremen. Si
resteu en mi i les meves paraules resten
en vosaltres, demanareu el que voldreu i
ho tindreu.
A

(16, 2 - 12 )
Jn 53
l Senyor va dir als seus deixebles: Ve

el moment en qu, quan us matin, es
pensaran que fan un acte de culte a Du.
Faran aix perqu no ens han conegut ni
el Pare ni a mi. Per us ho dic, perqu
quan arribi aquest moment, recordeu
que ja us ho havia dit. Al principi no us
ho vaig dir; jo estava en vosaltres. Ara,
per, que me'n vaig al qui m'ha enviat,
cap de vosaltres ja no em pregunta: On
vas?, sin que la tristesa us omple el cor
perqu us he dit aix. Amb tot, us dic la
veritat; us conv que me'n vagi, perqu si
no me'n vaig no us vindr l'Intercessor;
mentre que, si me'n vaig, us l'enviar. I
ell, quan vindr, deixar el mn convicte
33
de pecat, de justcia i de condemnaci:

De pecat, pel fet que no creuen en mi. De
justcia perqu me'n vaig al Pare i ja no
em veureu ms. I de condemnaci,
perqu el dominador d'aquest mn ja s
condemnat. Encara tinc moltes coses per
dir-vos, per ara no les podeu entendre.
Quan vindr ell, l'Esperit de la veritat, us
guiar a la veritat total.
A

(6, 15 23)
Jn 54
l Senyor va dir al seus deixebles: Tot

el que el Pare t, s meu; per aix us
dic que rebr i us anunciar all que s
meu. D'aqu a poc ja no em veureu, per
d'aqu a poc ms em tornareu a veure.
Llavors alguns deixebles es digueren:
Qu vol dir amb aix: D'aqu a poc ja no
em veureu, per d'aqu a poc ms em
tornareu a veure, i aix de: Me'n vaig al
Pare ? Deien, doncs: Qu significa
aquest: D'aqu a poc? No sabem pas qu
vol dir. Jess conegu que tenien ganes
de fer-li preguntes, i els va dir: Us
demaneu entre vosaltres el sentit d'aix
que us deia: D'aqu a poc ja no em
veureu, per d'aqu a poc ms em
tornareu a veure. Tingueu present el que
us dic: vosaltres plorareu i us planyereu,
mentre que el mn s'alegrar; us
entristireu, per la tristesa se us
convertir en alegria. La dona, quan li
arriba el moment de donar a llum, passa
angnia; per quan l'infant ha nascut, ja
no es recorda ms dels dolors, per
l'alegria que li fa haver posat un home al
mn. Vosaltres, doncs, ara tamb esteu
34
EVANGELI
tristos; per us tornar a veure i es

tornaran a alegrar els vostres cors, i
ning no us podr prendre la vostra
alegria. I aquell dia ja no haureu de
preguntar-me res. Estigueu-ne segurs: el
Pare us concedir tot el que li
demanareu en el meu nom.
A

(16, 23 33)
Jn 55
l Senyor va dir al seus deixebles:

Estigueu-ne segurs: el Pare us
concedir tot el que li demanareu en el
meu nom. Fins ara no heu demanat res
en el meu nom; demaneu i obtindreu,
perqu la vostra alegria sigui completa.
Us he dit tot aix en figures; ve el
moment en qu ja no us parlar en
figures, us parlar del Pare amb tota
claredat. Aquell dia demanareu en nom
meu, per no us dic pas que pregar al
Pare per vosaltres, ja que el Pare tamb
us estima, perqu m'heu estimat a mi i
heu cregut que vinc de Du. He sortit del
Pare i he vingut al mn; ara deixo el mn
i me'n vaig al Pare. Els seus deixebles li
van dir: Ara s que parles clar i sense
figures! Ara veiem que ho saps tot, i no
cal que ning et faci preguntes: per aix,
creiem que has sortit de Du. Jess els
respongu: Ara crieu? Mireu, ve l'hora, i
ja s aqu, en qu sereu dispersats cada
un pel seu cant i em deixareu sol; i
malgrat tot, no estar sol; el Pare est
amb mi. Us he dit aquestes coses perqu
tingueu pau en mi.
A

(17, 18 26)
Jn 57
n aquell temps, Jess va aixecar els

ulls al cel i digu: Aix com tu vas
enviar-me al mn, aix jo tamb els envio
al mn; per ells jo em consagro, per tal
que tamb es consagrin en la veritat. No
prego solament per ells, sin tamb pels
qui a travs de la seva paraula creuran
en mi, perqu tots siguin u, perqu ells
tamb siguin u en nosaltres igual com tu,
Pare, ets en mi i jo sc en tu, perqu el
mn cregui que tu m'has enviat. La glria
que m'has donat, tamb els l'he donada
per tal que siguin u com nosaltres som
u: jo en ells i tu en mi, perqu siguin
plenament u i el mn conegui que m'has
enviat i que els he estimats com m'has
estimat tu. Pare, els qui m'has donat, vull
que tamb siguin all on sc jo, pel fet
d'estimar-me des de la creaci del mn.
Pare just, el mn no t'ha conegut, per jo
t'he conegut; i aquests, d'altra banda,
han conegut que tu m'has enviat, i els he
fet conixer el teu nom i els far
conixer mes, perqu l'amor amb qu
m'has estimat estigui en ells i jo tamb
en ells.
DISSABTE AVANT PENTECOSTA

(21, 15 25)
Jn 67
n aquell temps, Jess es manifest

als seus deixebles, desprs de la seva
resurrecci dentre els morts, i digu a
Sim Pere: Sim, fill de Joan m'estimes
ms que aquests? Ell li respongu:
SEGONS SANT JOAN
Senyor, s, tu saps que t'estimo. Jess li

digu: Pastura els meus anyells. Per
segona vegada li torn a dir: Sim, fill de
Joan, m'estimes? Ell li respongu:
Senyor, s; tu saps que t'estimo. Jess li
digu: Pastura les meves ovelles. Per
tercera vegada li digu: Sim, fill de
Joan, m'estimes? A Pere, l'entrist molt
que tres vegades li demans: M'estimes?,
i li respongu: Senyor, tu ho saps tot, tu
saps que t'estimo. Jess li digu: Pastura
les meves ovelles. En veritat, en veritat et
dic: Quan eres jove et cenyies tot sol i
anaves i venies segons el teu grat; per
quan t'haurs fet vell, deixars caure les
mans, et cenyir un altre i et dur cap
all on tu no voldries. Amb aix indic
amb quina mort Pere havia de glorificar
Du. Desprs d'aquelles paraules li
digu: Segueix-me. Pere, girant-se, va
veure que tamb venia el deixeble que
Jess estimava tant, i que en el sopar se
li havia reclinat sobre el pit i havia
demanat: Senyor, qui s el qui et trair?
Pere, doncs, referint-se a ell, digu a
Jess: Senyor, i aquest qu? Jess li
respongu: Si vull que es quedi fins quan
jo vindr, qu hi tens a dir? Tu
segueix-me. Llavors comen de crrer
entre els germans el rumor que aquell
deixeble no moriria. Tanmateix Jess no
li va pas dir que no moriria, sin: Si vull
que es quedi fins quan jo vindr... s
aquest el deixeble que dna testimoni
d'aquestes coses i que les ha escrites, i
sabem que el seu testimoniatge s
verdic. Per encara hi ha moltes d'altres
coses que va fer Jess; si s'escrivien una
per una, em penso que ni tot el mn no
podria contenir els llibres que se
n'haurien d'escriure. Amn.
35
O
DIUMENGE DE PENTECOSTA
MATINES
(20, 19 23)
Jn 65
quell mateix dia primer de la setmana al vespre, i estant tancades

aix els mostra les mans i el costat. Llavors els deixebles van tenir una gran alegria de veure el Senyor. I els torn a dir:
Pau a vosaltres! Aix com m'ha enviat el
Pare, aix tamb us envio a vosaltres. I
LITRGIA
(7, 37 52; 8, 12)
Jn 27
ltim dia de la festa, el ms important, Jess es present i exclam: Si

alg t set, que vingui a mi, i que begui
qui creu en mi. Rius d'aigua viva brollaran de les seves entranyes, diu l'Escriptura. Deia aix referint-se a l'Esperit que
havien de rebre els qui creurien en ell; en
efecte, encara no hi havia Esperit, perqu
Jess encara no havia estat glorificat.
D'entre la gent que escoltaven, alguns
deien: Aquest s realment el Profeta.
D'altres deien: s el Crist, aquest. Per
36
EVANGELI
uns altres deien: Ara resulta que el Crist

vindr de Galilea? No diu l'Escriptura
que el Crist vindr de la famlia de David
i del poble de Betlem, d'all on era David? La gent, doncs, va dividir-se a propsit d'ell. Alguns volien detenir-lo, per
ning no li pos les mans al damunt.
Llavors els guardes van tornar a entrevistar-se amb els grans sacerdots i els
fariseus, els quals digueren: Per qu no
l'heu portat? Els guardes respongueren:
Mai un home no ha parlat com aquest
home. Els fariseus van replicar: Vosaltres
tamb us heu deixat enganyar? s que
alg de les autoritats o dels fariseus ha
cregut en ell? I no!, sin noms aquesta
xusma, ignorants de la Llei com sn i
reprovats de Du! Hi intervingu Nicodem, un d'ells, aquell que anteriorment
havia anat a trobar-lo: La nostra Llei
condemna un home sense primer escoltar-lo i sense saber qu s el que fa? Li
van respondre: Que tamb ets galileu,
tu? Estudia-ho, i veurs com no surten
profetes de Galilea! En aquella ocasi
Jess tamb els digu: Jo sc la Llum del
mn: qui em segueix, no caminar a les
fosques, sin que tindr la llum de la
vida.
EVANGELI
SEGONS SANT MATEU
O DILLUNS DE LESPERIT SANT
nar el que sigui, els ser concedit pel

meu Pare del cel. Ja que on n'hi ha dos o
tres de reunits en el meu nom, all sc jo
enmig d'ells.
(18, 10-20)
Mt 75
l Senyor va dir: Mireu de no menysprear cap d'aquests petitons, perqu

jo us dic que els seus ngels al cel veuen
contnuament la fa del meu Pare celestial. Qu us en sembla? Si un home t
cent ovelles i se li n'esgarriava una, no
deixar les noranta-nou a la muntanya i
anir a buscar l'esgarriada? I, si l'arriba a
trobar, us ben asseguro que aquesta li fa
ms alegria que no pas les noranta-nou
no esgarriades. Aix s que el vostre Pare
del cel no vol que es perdi cap d'aquests
petitons.
Si el teu germ pecava,
vs-lo a trobar i amonesta'l, tu i ell sols.
Si et feia cabal, haurs guanyat el teu
germ. Si no te'n feia, pren-ne encara un
o dos ms amb tu, a fi que per boca de
dos o tres testimonis sigui resolta tota
qesti. Si no els feia cas, digues-ho a la
comunitat; si tampoc no li'n feia, tingues-lo per pag i public.
Jo us ben
asseguro: tot all que lligareu a la terra
ser tingut per lligat al cel, i tot all que
deslligareu a la terra ser tingut per deslligat al cel. Us ben asseguro, a ms, que,
si dos de vosaltres s'uneixen per dema-
A

(4, 23 5, 13 )
Mt 10
n aquell temps, Jess resseguia tot

Galilea, ensenyant en les sinagogues,
predicant lAnunci Jois del Regne i guarint tota mena de malalties i malures entre el poble. La seva anomenada s'escamp per tot Sria. Li presentaven tots
els qui malaltejaven, colpits de diverses
malalties i sofrences, endimoniats, lluntics i paraltics, i els guaria. I grans multituds de Galilea, de Decpolis, de Jerusalem, de Judea i de dell el Jord el van
seguir. En veure les multituds, puj a la
muntanya. Un cop assegut, se li atansaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, els ensenyava, dient: Sortosos els
pobres en l'esperit, perqu d'ells s el
Regne del cel. Sortosos els humils, perqu posseiran la terra en heretatge. Sortosos els afligits, perqu seran consolats.
Sortosos els qui famegen i sedegen la
justcia, perqu seran sadollats. Sortosos
els compassius, perqu seran compadits.
38
EVANGELI
Sortosos els nets de cor, perqu veuran

Du. Sortosos els portadors de la pau,
perqu seran anomenats fills de Du.
Sortosos els perseguits per la justcia,
perqu d'ells s el Regne del cel. Sortosos de vosaltres quan us insultaran i us
perseguiran i us calumniaran per causa
meva. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, que
ser abunds el vostre salari al cel; que
de la mateixa manera van perseguir els
profetes que us han precedit. Vosaltres
sou la sal de la terra; per si la sal es
torna fada, amb qu la salaran? No s
bona per a res, sin per a llenar-la fora i
ser trepitjada per la gent.
A

(5, 20 - 26 )
Mt 12
l Senyor va dir als seus deixebles: si

la vostra justcia no sobrepassa la
dels escribes i fariseus no entrareu pas
en el Regne del cel. Heu aprs que fou
dit als avantpassats: No matars; i el
qui mati en respondr davant del tribunal. Doncs b, jo us dic: Tot aquell qui
s'enfadi contra el seu germ, en respondr davant del tribunal; i el qui digui al
seu germ: rac, en respondr davant del
sanedr; i si li deia: impiu, en respondr
dins la gehenna del foc. Si, doncs, presentes la teva ofrena a l'altar, i all et recordes que el teu germ t alguna cosa
en contra teu, deixa l'ofrena davant
laltar i vs primer a fer les paus amb el
teu germ, en acabat vs a presentar la
teva ofrena. Cuita d'avenir-te amb el qui
et mou plet, mentre encara feu cam plegats, no sigui que et lliuri al jutge, i el
jutge a l'agutzil, i et tanquin a la pres.

Et ben asseguro: no en sortirs que no
hagis pagat l'ltim cntim.
A

(5, 27 - 32 )
Mt 13
l Senyor va dir: Heu aprs que fou

dit: No cometrs adulteri. Doncs b
jo us dic: Tot aquell qui mira una dona
cobejant-la, ja ha adulterat amb ella en el
seu cor. Si el teu ull dret t's ocasi de
pecat, arrenca-te'l i llena'l; que et val
ms de perdre un dels teus membres
que no pas que tot el teu cos sigui llenat a la gehenna. I si la teva m dreta t's
ocasi de pecat, talla-la i llena-la; que et
val ms de perdre un dels teus membres,
que no pas que tot el teu cos vagi a parar
a la gehenna. Tamb ha estat dit: Qualsevol que repudi la muller, li donar una
acta de repudi. Doncs b, jo us dic: Tot
aquell qui repudia la muller tret del
cas de fornicaci la fa adltera; i si alg es casa amb una repudiada, comet
adulteri.
A

(5, 33 - 41 )
Mt 14
l Senyor va dir: Tamb heu aprs que

fou dit als avantpassats: No perjurars, ans complirs al Senyor els teus
manaments. Doncs b, jo us dic: No jureu de cap manera: ni pel cel, perqu s
el soli de Du; ni per la terra, perqu es
l'escambell dels seus peus; ni per Jerusa-
SEGONS SANT MATEU
lem, perqu s la Ciutat del gran Rei. Ni

juris pel teu cap, que no en pots fer tornar blanc o negre ni un sol cabell. Que el
vostre llenguatge sigui: S, quan s s; no,
quan s no; all que es diu de ms ve del
Mal. Heu aprs que fou dit: Ull per ull i
dent per dent. Doncs b, jo us dic: No
planteu cara al dolent; al contrari, si alg
et bufeteja la galta dreta, para-li tamb
l'altra; al qui vol pledejar amb tu per
prendre't la tnica, dna-li el mantell i
tot; i si alg et fora a caminar una milla,
fes-ne dues amb ell.
A

(5, 42 - 48 )
Mt 15
l Senyor va dir: Dna a qui et demana i no esquivis el qui et vol manllevar. Heu aprs que fou dit: Estimars el
teu prosme i odiars el teu enemic.
Doncs b, jo us dic: Estimeu els vostres
enemics i pregueu pels vostres perseguidors; aix, sigueu fills del vostre Pare del
cel, que fa sortir el sol damunt de dolents i bons, i fa ploure sobre justos i
injustos. Que si estimeu els qui us estimen, quina paga us hi guanyeu? Que no
fan tamb el mateix els publicans? I si
noms saludeu els vostres germans, qu
feu de ms? Que no fan tamb el mateix
els pagans? Vosaltres, doncs, sigueu perfectes com el vostre Pare celestial s perfecte.
39
1R DIUMENGE
O
DIUMENGE DE TOTS SANTS
1R DIUMENGE DESPRS DE PENTECOSTA

(10, 3233, 37-38; 19, 27-30) )
Mt 38

Tot aquell, doncs, qui es declarar
per mi davant dels homes, tamb jo em
declarar per ell davant del meu Pare del
cel, per aquell qui em negar davant
dels homes, tamb jo el negar davant
del meu Pare del cel. Qui estima pare o
mare ms que a mi, no s digne de mi, el
qui estima fill o filla ms que a mi, no s
digne de mi; i qui no pren la seva creu i
no segueix darrera meu, no s digne de
mi. Llavors Pere, prenent la paraula, li va
dir: Ves, nosaltres ho hem deixat tot i
them seguit, qu ens tocar, doncs? Jess contest: Us ben asseguro que vosaltres, els meus seguidors, al temps de la
regeneraci, quan el Fill de lhome seur
en el seu setial de glria, tamb vosaltres
seureu en dotze setials per regir les dotze tribus d'Israel. I tot aquell qui haur
deixat cases, germans, germanes, pare,
mare, fills, terres, per causa del meu
nom, en rebr immensament ms i heretar la vida eterna. Per molts passaran
de primers a darrers, i de darrers a primers.
40
EVANGELI
DILLUNS DE LA 2A SETMANA
(6, 31-34; 7, 9 -11)
em diu: Senyor!, Senyor!, entrar al Regne del cel, sin el qui fa la voluntat del
meu Pare del cel.
Mt 19
l Senyor va dir: Per tant, no us desficieu preguntant-vos: que menjarem,

o qu beurem, o amb qu ens vestirem?
Sn els pagans qui es deleixen per totes
aquestes coses. El vostre Pare celestial ja
sap de sobres que en teniu necessitat.
Busqueu primerament el Regne de Du i
la seva justcia, que tot aix se us hi afegir d'escreix. No us desficieu, doncs,
per l'endem, que l'endem ja es desficiar pel seu compte. Cada dia ja en t
prou amb els seus maldecaps. Qui d'entre vosaltres donar una pedra al fill que
li demana pa? O li donar una serp, si li
demana peix? Si vosaltres, doncs, dolents i tot com sou, sabeu donar coses
bones als vostres fills, com ms el vostre Pare del cel no en donar, de bones,
al qui les hi demani?
A

(7, 21 - 23)
Mt 23
l Senyor va dir: No es dient-me: Senyor!, Senyor!, que sentra al Regne

del cel, sin fent la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: Senyor!, Senyor! que potser no vam profetitzar en nom vostre, i en nom vostre no
vam expulsar dimonis, i en nom vostre
no vam fer molts miracles? Aleshores els
dir clarament: No us he conegut mai;
aparteu-vos de mi els qui heu obrat el
mal!
A

(8, 23 - 27 )
A

(7, 15 - 21 )
Mt 22
l Senyor va dir: Guardeu-vos dels falsos profetes que se us acosten amb

vestit d'ovelles i per dintre sn llops rapaos. Pels fruits els reconeixereu. Que
potser es cullen rams dels aros, o figues del esbarzers? Aix, tot arbre bo
lleva fruits bons, i tot arbre corcat lleva
fruits dolents. Un arbre bo no pot llevar
fruits dolents, ni un arbre corcat llevar
fruits bons. Tot arbre que no lleva bon
fruit s tallat i tirat al foc. Aix s que
pels fruits els coneixereu. No tothom qui
Mt 27
n aquell temps, Jess puj a la barca,

i els deixebles el van seguir. De sobte, es fu al mar un temporal tan gran
que les onades fins cobrien la barca; per mentrestant, ell dormia. Llavors se li
acostaren per despertar-lo, dient: Salva'ns, Senyor, que ens enfonsem! Ell que
els diu: Com s que sou porucs, homes
de poca fe? Aleshores s'al, rept els
vents i la mar, i es fu una gran bonana.
Per aquells homes, parats d'admiraci,
deien: Qui deu ser aquest que fins els
vents i la mar l'obeeixen?
SEGONS SANT MATEU
A

(9, 14 - 17 )
Mt 31
n aquell temps, sacostaren a Jess

els deixebles de Joan, i li diuen:
Com s que, mentre nosaltres i els fariseus dejunem, els teus deixebles no dejunen? Jess els va respondre: s que
els invitats a noces poden estar de dol
mentre el nuvi s amb ells? Prou que arribar el dia en qu els ser pres el nuvi;
llavors ja dejunaran. Ning no posa un
peda de roba sense batanar a un vestit
vell, perqu l'afegit s'enduria part del
vestit, i s'hi faria un esquin pitjor.
Tampoc no tiren vi novell en bots vells;
altrament, els bots rebentarien, el vi es
vessaria i els bots es farien malb; sin
que tiren vi novell en bots nous, i aix es
conserva tot plegat.
A

(7, 1 - 8 )
Mt 20
l Senyor va dir: No judiqueu per tal

que no sigueu judicats; que amb el
mateix judici amb qu judiqueu, haureu
de ser judicats, i amb la mateixa mesura
amb qu mesureu, haureu de ser mesurats. Com s que et fixes en la brossa
que hi ha en l'ull del teu germ, i no t'adones de la biga del teu? O com goses
dir al teu germ: Deixa'm treure't la
brossa de l'ull, mentre tu tens una biga
en el teu? Farsant!, treu-te primer la biga
de l'ull, i aleshores t'hi veurs per a treure la brossa de l'ull del teu germ.
41
No doneu les coses santes als gossos, ni

llenceu les vostres perles als garrins, no
sigui que les potinegin amb els peus, i,
tot regirant-se contra vosaltres, us mosseguin.
Demaneu i us ser donat,
busqueu i trobareu, truqueu i se us obrir, que tot aquell qui demana rep, i qui
busca troba, i a qui truca, se li obre.
2N DIUMENGE
(4, 18 - 23 )
Mt 9
n aquell temps, Jess, passejant vora

la mar de Galilea, vei dos germans,
Sim, l'anomenat Pere, i Andreu, el seu
germ, que tiraven el rall, ja que eren
pescadors. I els diu: Au, veniu amb mi i
us far pescadors dhomes. Ells abandonaren immediatament les xarxes, i el van
seguir. Seguint endavant, vei dos germans ms, Jaume, fill del Zebedeu, i Joan, el seu germ, a la barca amb Zebedeu, el pare, preparant les xarxes, i els va
cridar. Ells abandonaren immediatament
la barca i el pare, i el van seguir. Jess
resseguia tot Galilea, ensenyant en les
sinagogues, predicant lAnunci Jois del
Regne i guarint tota mena de malalties i
malures entre el poble.
ERA

(9, 36 10, 8)
Mt 34
n aquell temps, Jess, a la vista de

les multituds, en va sentir llstima,
perqu estaven cansades i abandonades
com ovelles sense pastor. Llavors diu als
deixebles: La collita s abundosa per els
treballadors sn pocs; demaneu, doncs, a
42
EVANGELI
l'amo de la collita que envi treballadors

als seus camps. Havent cridat els seus
dotze deixebles, els don poder sobre els
esperits impurs perqu els expulsessin,
com tamb de guarir tota mena de malalties i xacres. Els noms dels dotze
apstols sn aquests: primer, Sim,
anomenat Pere, i Andreu, el seu germ;
Jaume, el fill del Zebedeu, i Joan, el seu
germ; Felip i Bartomeu; Toms i Mateu,
el public; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu;
Sim, el cananeu, i Judas, l'Iscariot, que
fou el seu trador. Aquests dotze, Jess
els va enviar amb les segents recomanacions: No us encamineu cap als pagans, ni entreu en cap poblaci de samaritans: aneu ms aviat a les ovelles esgarriades de la casa d'Israel. Pel cam,
prediqueu que el Regne del cel s a prop.
Guariu malalts, ressusciteu morts, netegeu leprosos, expulseu els dimonis. De
franc ho heu rebut, de franc doneu-ho.
A

(10, 9 - 15 )
Mt 35
l Senyor va dir als seus deixebles: No

us procureu ni or, ni argent, ni coure
per a dur a la faixa; ni sarr per al cam,
ni dues tniques, ni calat, ni bast: que
el treballador es mereix prou el seu manteniment. En qualsevol poble o llogaret
que entreu, demaneu-hi per alg que sigui com cal, i quedeu-vos-hi fins que en
marxeu. En entrar a la casa, saludeu: si la
casa n's digna, que hi davalli la vostra
pau; si no n's digna, que la vostra pau
retorni a vosaltres. I si ning no us rebia,
o no escoltava les vostres paraules, eixiu

d'aquella casa o daquell poble tot espolsant-vos-en la pols dels peus. Us ben asseguro que la sort de Sodoma i Gomorra
ser ms suportable que la d'aquell poble, el dia del judici.
A

(10, 16 - 22 )
Mt 36
l Senyor va dir als seus deixebles: Us

envio com ovelles enmig de llops;
sigueu, doncs, astuts com serps i cndids com coloms. Malfieu-vos de la gent:
us lliuraran als sanedrins i en les sinagogues us assotaran, i sereu conduts davant de governadors i de reis per causa
meva, i per donar testimoniatge davant
d'ells i dels pagans. Quan us hi lliuraran,
no us desficieu per com ni de qu haureu de parlar: ja us ser donat en aquell
moment all que haureu de dir; que no
sereu pas vosaltres els qui parlareu, sin
que s l'Esperit del vostre Pare el qui
parlar en vosaltres. Un germ lliurar el
germ a la mort, i un pare hi lliurar el
fill, fills es rebel laran contra els pares, i
els mataran. I sereu avorrits de tothom a
causa del meu nom. Tanmateix, aquell
qui s'haur mantingut ferm fins a la fi,
aquest se salvar.
A

(10, 23 - 31 )
Mt 37

Quan us persegueixin en aquest po-
SEGONS SANT MATEU
ble, fugiu a un altre, i si tamb us hi perseguien, fugiu a un tercer; us ben asseguro que no acabareu els pobles d'Israel,
que no hagi vingut el Fill de l'home. El
deixeble no s ms que el mestre, ni el
criat ms que l'amo. Ja fa prou el deixeble si arriba a ser com el mestre, i el criat, com l'amo. Que si han tractat de Beelzebul el cap de casa, qu no faran amb
els familiars? Aix s que no els tingueu
cap por, que no hi ha res d'amagat que
no s'hagi de descobrir, ni res de secret
que no s'hagi de saber. El que us dic a la
foscor, digueu-ho a plena llum; i el que
sentiu a cau d'orella, prediqueu-ho dels
terrats estant. No tingueu por dels qui
poden matar el cos, per no poden matar l'nima; tingueu-ne ms aviat del qui
pot perdre nima i cos a la gehenna. Que
no es venen per un as, dos moixons?
Tanmateix, ni un d'ells no caur a terra
sense el consentiment del vostre Pare.
Pel que toca a vosaltres, fins els cabells
del cap teniu ben comptats! No tingueu
por, doncs, ms valeu vosaltres que no
un esbart d'ocells.
A

(10, 32 36; 11, 1 )
Mt 38

Tot aquell, doncs, qui es declarar
per mi davant dels homes, tamb jo em
declarar per ell davant del meu Pare del
cel, per aquell qui em negar davant
dels homes, tamb jo el negar davant
del meu Pare del cel. No us pensssiu
pas que hagi vingut a dur la pau sobre la
terra; no he vingut a dur-hi la pau, sin
43
l'espasa. Ja que he vingut a malavenir

l'home amb el seu pare, la filla amb la
mare, la nora amb la sogra; i el enemics
de l'home seran els seus parents. Desprs de donar aquests advertiments als
dotze deixebles, Jess se n'an d'all a
ensenyar i a predicar per aquelles poblacions.
A

(7, 24 8, 4 )
Mt 24
l Senyor va dir: Tot aquell qui escolta

aquestes meves paraules i les posa
en prctica, s'assembla a un home entenimentat que es constru la casa damunt
la roca. Va caure la pluja, revingu la torrentada, els vents varen bufar i sotragar
aquella casa, per no es va ensorrar perqu estava fonamentada damunt la roca.
Tot aquell, en canvi, qui escolta aquestes
meves paraules i no les posa en prctica,
sassembla a un home beneit que es
constru la casa damunt l'arena. Va caure
la pluja, revingu la torrentada, els vents
varen bufar i envestiren aquella casa, i es
va ensorrar i fou gran la seva esfondrada.
Quan Jess hagu acabat de dir
aquestes paraules, les multituds es meravellaven de la seva doctrina, perqu els
ensenyava com tenint autoritat, i no pas
com llurs escribes. Tot baixant de la
muntanya, una gran multitud l'anava seguint. En aquestes, un leprs se li acost
i es prosternava, dient: Senyor, si vols,
pots netejar-me! Ell estengu la m i va
tocar-lo, dient: Ho vull, queda net! I immediatament va quedar net de la seva
lepra. Jess li diu: Ves de no dir-ho a
ning, ans cuita a mostrar-te al sacerdot
44
EVANGELI
i presenta l'ofrena prescrita per Moiss,

perqu els serveixi de prova.
3R DIUMENGE
Pare celestial ja sap de sobres que en

teniu necessitat. Busqueu primerament
el Regne de Du i la seva justcia, que tot
aix se us hi afegir d'escreix.
A

(6, 22 - 33 )
Mt 18
l Senyor va dir: L'ull s el llum del

cos. Doncs b, si el teu ull s clar, tot
el teu cos estar en la claror; per si el
teu ull s fosc, tot el teu cos estar a la
fosca. Per tant, si la llum que hi ha en tu
s fosca, com no ser la fosca!
Ning no pot servir dos senyors. En efecte: o b avorrir l'un i estimar l'altre, o
b s'afeccionar a l'altre i menysprear
l'un. No podeu servir Du i el diner.
Per aix us dic: No us desficieu per la
vida pensant qu menjareu, ni pel cos
pensant com el vestireu. Que potser no
val ms la vida que el menjar, i el cos
que el vestit? Guaiteu els ocells del cel,
que no sembren, ni seguen, ni repleguen
en graners, i el vostre Pare celestial els
apeixa. Que no valeu ms vosaltres que
no pas ells? D'altra banda, qui de vosaltres, a cpia de desfici, pot estirar d'una
colzada el temps de la seva vida? I pl
vestit, per qu us hi desficieu? Mireu els
lliris boscans com treuen ufana: no s'escarrassen ni filen, i jo us dic que ni Salom en tota la seva majestat no anava
vestit com un d'ells. Si Du, doncs, vesteix talment l'herba del camp, que avui
s i dem l'hauran de tirar al foc, no far
molt ms per vosaltres, gent de poca fe?
Per tant, no us desficieu preguntant-vos:
que menjarem, o qu beurem, o amb qu
ens vestirem? Sn els pagans qui es deleixen per totes aquestes coses. El vostre

(11, 2 - 15)
Mt 40
n aquell temps, Joan, en assabentar-se, de la pres estant, de les

obres del Crist, li envi a preguntar pels
seus deixebles: Ets tu l'Arribat, o ens cal
esperar-ne un altre? Jess els va respondre: Aneu a contar a Joan el que sentiu i
veieu: Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets, els
sords hi senten, els morts ressusciten, i
l'Anunci Jois s proclamat als pobres; i
sorts d'aquell qui no s'entrebancar en
mi. Mentre aquests marxaven, Jess es
pos a parlar de Joan a les multituds:
Qu heu sortit a contemplar al desert?
Una canya sacsejada pel vent? Doncs,
qu hi heu sortit a veure? Un home delicadament vestit? Per, els qui van delicadament vestits viuen als palaus dels
reis. Doncs, qu hi heu anat a fer? A veure-hi un profeta? S; us ho ben dic jo: i
ms que un profeta! Aquest s de qui ha
estat escrit: Guaita, envio al teu davant
mon missatger perqu prepari el cam
davant teu. Us ho dic de deb: Entre els
nats de dona, no n'ha sortit cap de ms
gran que Joan Baptista. Tanmateix, el
ms petit en el Regne del cel s ms gran
que no ell. D'en dels dies de Joan Baptista, el Regne del cel fa cam amb violncia, i sn els violents qui l'arrabassen.
En efecte: tots els Profetes i la Llei han
SEGONS SANT MATEU
profetitzat fins a Joan. I, si em voleu fer

cabal, ell s l'Elies que ha d'arribar. El qui
tingui orelles, que escolti.
A

(11, 16 - 20 )
Mt 41
l Senyor va dir: A qui comparar

aquesta generaci? s semblant a
vailets que seuen per les places, i que
criden als altres: Hem tocat el flabiol i no
heu ballat, complantes hem cantat, i no
heu fet plany. En efecte, va venir Joan
que no menjava ni bevia i diuen: s posset del dimoni. Ha vingut el Fill de l'home que menja i beu, i diuen: Vet aqu un
golut i xarrupaire, amic de publicans i
pecadors. Per la saviesa s'ha fet justcia
per les seves obres.
Aleshores es pos a dir invectives contra els pobles on
havien estat fets la majoria dels seus miracles, per que no s'havien convertit.
A

(11, 20 - 26 )
Mt 42
n aquell temps, Jess es pos a dir

invectives contra els pobles on havien estat fets la majoria dels seus miracles, per que no s'havien convertit. Ai
de tu, Corazn! Ai de tu, Betsaida! Que si
els miracles que han estat fets en vosaltres, ho haguessin estat a Tir i a Sidon,
temps ha que s'haurien convertit amb
sac i cendra. Ara b, us dic que, el dia del
judici, la sort de Tir i de Sidon ser ms
suportable que no pas la vostra. I tu, Ca-
45
farnam, que et creus que t'alars fins

al cel? Fins a l'abisme t'enfonsars! Que
si els miracles que han estat fets en tu,
ho haguessin estat a Sodoma, encara duraria avui. Ara b, us asseguro que, el dia
del judici, la sort de la terra de Sodoma
ser ms suportable que no pas la teva.
En aquell temps, Jess es pos a dir: Et
dono grcies, Pare, Senyor del cel i de la
terra, perqu has amagat aquestes coses
a savis i entesos i les has revelades als
petitons. Aix sigui, Pare, perqu s tal
com sha realitzat la teva benvolena.
A

(11, 27 - 30 )
Mt 43

Tot mha estat donat pel meu Pare, i
ning no coneix b el Fill, sin el Pare;
com tampoc ning no coneix b el Pare,
sin el Fill i aquell a qui el Fill el vulgui
revelar. Acosteu-vos a mi els qui esteu
cansats i afeixugats, i jo us alleujar.
Carregueu-vos el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sc pobre i humil de
cor, i les vostres nimes trobaran reps;
que el meu jou s suau i la meva crrega
lleugera.
A

(12, 1 - 8 )
Mt 44
n aquell temps, Jess passava per

uns sembrats en dissabte; els seus
deixebles tenien gana i es posaren a esgranar espigues i a menjar-se-les. En
veure-ho, li digueren els fariseus: Guaita,
46
EVANGELI
els teus deixebles fan all que no s lcit

de fer en dissabte. Per ell els respongu: Que no heu llegit qu va fer David
quan va tenir fam, ell i els qui l'acompanyaven? Com entr a la casa de Du, i
es menjaren els pans presentats, que ell
no podia menjar-se, com tampoc els qui
l'acompanyaven, sin els sacerdots i
prou? O s que no heu llegit en la Llei
que els sacerdots violen el reps del dissabte, en el temple, i no en sn culpables? Doncs b, jo us dic que aqu hi ha
alguna cosa ms gran que el temple. I si
hagussiu comprs qu vol dir: Vull misericrdia i no sacrifici, no haureu pas
condemnat uns innocents. Perqu el Fill
de lhome s senyor del dissabte.
A

(8, 14 - 23 )
Mt 26
n aquell temps, Jess arrib a casa

de Pere, hi vei la sogra d'aquest jaient enfebrada. Va tocar-li la m i la febre va deixar-la; ella s'al i els servia. Al
capvespre, li presentaren molts endimoniats; amb una paraula en va expulsar
els dimonis, i va guarir tots els qui estaven malalts. A fi que arribs a acompliment l'oracle dels profeta Isaes, quan
diu: Ell prengu les nostres xacres i es
carreg les nostres malalties.
En veure grans multituds al seu voltant,
Jess don ordre de passar a l'altra riba.
Un escriba se li acost per dir-li: Mestre,
et seguir onsevulla que vagis. Jess li
diu: Les guilles tenen cataus, i els ocells
del cel, nius; el Fill de l'home, en canvi,
no t on reclinar el cap. Un altre, dels

deixebles, li digu: Senyor, deixa'm anar
fins i tant que no hagi enterrat el pare.
Per Jess li diu: Segueix-me i deixa que
els morts s'enterrin els morts. Desprs
puj a la barca, i els deixebles el van seguir.
4T DIUMENGE
(8, 5 - 13 )
Mt 25
n aquell temps, quan Jess entrava

a Cafarnam, se li acost un centuri
que el pregava aix: Senyor, el meu servent jeu a casa paraltic i pateix terriblement . Jess li diu: Ara vinc a guarir-lo. Per el centuri li fa: Senyor, no
sc digne que entris sota el meu sostre;
digues-ho noms de paraula i quedar
guarit el meu servent. Que jo no sc sin
un subaltern, amb soldats sota les meves
ordres, i dic a aquest: Vs, i hi va; i a
aquell: Vine, i ve, i al meu criat: Fes aix,
i ho fa. En sentir aix, Jess qued admirat i digu als qui el seguien: Us asseguro que no he trobat tanta fe en ning
d'Israel! Us ben dic que molts vindran de
llevant i de ponent i sentaularan amb
Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del
cel, mentre que els fills del Regne seran
expulsats a fora, a la foscor; all hi haur
plors i escarritx de dents. Desprs Jess
digu al centuri: Vs, que et sigui fet tal
com ho has cregut. I des d'aquella hora
el servent va quedar guarit.
SEGONS SANT MATEU
A

(12, 9 - 13)
Mt 45
n aquell temps, Jess an a la sinagoga, on justament hi havia un home

que tenia la m baldada. I, a fi de poder-lo acusar, li preguntaren: s lcit de
guarir en dissabte? Ell els va respondre:
Qui hi ha d'entre vosaltres que, si noms tenia una ovella, i li queia en un clot
en dissabte, no l'agafaria i la'n trauria?
Doncs, quant ms no val un home que
una ovella! Aix, doncs s lcit de fer b
en dissabte. Llavors diu a l'home: Estn
la m! La va estendre i va quedar sana
com l'altra.
47
tra ella mateixa no se sostindr. Ara b,

si Satans expulsa Satans, s'ha dividit
contra ell mateix; com se sostindr,
doncs, el seu reialme? I si jo expulso els
dimonis per Beelzebul, per qui ho fan els
vostres adeptes? Aix s que ells mateixos seran els vostres jutges. Ara b, si s
per l'Esperit de Du que jo expulso els
dimonis, vol dir que ja us ha arribat el
Regne de Du. O encara, com pot alg
ficar-se dins la casa d'un home fort i arrabassar-li els bns, si primer no el lliga?
Aleshores s que li afanar la casa. Qui
no em va a favor, em va en contra, i qui
amb mi no recull, escampa.
A

(12, 38 - 45 )
A

(12, 14 16, 22 - 30 )
Mt 46
n aquell temps, els fariseus, bon

punt sortits, van fer un acord contra
Jess, sobre la manera d'eliminar-lo. Aix
que Jess ho va saber, es retir d'all.
Molts els seguiren, i els va guarir tots,
manant-los, per, severament que no el
descobrissin.
Aleshores li dugueren
un endimoniat, cec i mut; i el va guarir,
talment que parlava i hi veia. Tota la
gent en qued embadalida, i deien: No
deu pas ser el Fill de David, aquest? Per
els fariseus, en sentir-ho, digueren:
Aquest no expulsa els dimonis sin per
Beelzebul, cabdill dels dimonis. Coneixent-los els pensaments, Jess els digu:
Tot reialme dividit contra ell mateix s
desolat, i tota ciutat o casa dividida con-
Mt 48
n aquell temps, alguns dels escribes i

fariseus interpel laren Jess, dient:
Mestre, voldrem que ens fessis veure un
senyal. Per ell els va respondre: Un generaci perversa i adltera exigeix un
senyal, i no li'n ser donat cap ms altre
que el del profeta Jons. Perqu, aix
com Jons s'estigu al ventre del monstre mar tres dies i tres nits, aix mateix
el Fill de lhome s'estar al cor de la terra
tres dies i tres nits. Els ninivites ressuscitaran junt amb aquesta generaci el dia
del judici i la condemnaran, perqu es
van convertir per la predicaci de Jons,
i mireu que aqu hi ha alguna cosa ms
que Jons. La reina de Migjorn ressuscitar junt amb aquesta generaci el dia
del judici i la condemnar, perqu va venir de l'extrem de la terra per sentir la
48
EVANGELI
saviesa de Salom, i mireu que aqu hi ha

alguna cosa ms que Salom.
Quan l'esperit impur ha sortit d'un home, vaga pels ermots cercant reps; i no
n'hi troba. Llavors es diu: Me'n tornar a
casa meva, d'on he sortit . En arribar-hi ,
la troba desocupada, escombrada i endreada. Aleshores se'n va a associar-se
amb set esperits ms, pitjors que ell; hi
retornen i s'hi instal len; i l'estat darrer
d'aquell home esdev pitjor que el primer. Aix mateix passar a aquesta generaci malvada.
A

(12, 46 13, 3 )
A

(13, 3 - 9 )
Mt 50
l Senyor digu aquesta parbola: un

sembrador va sortir a sembrar. Tot
sembrant, unes llavors caigueren arran
del cam; hi van passar els ocells i les
espellucaren. Unes altres caigueren en
lloc pedregs, on no tenien gaire terra, i,
per falta de gruix de terra, germinaren
de seguida; per, un cop sortit el sol, es
van pansir, i, com que no tenien arrels,
s'assecaren. D'altres caigueren entre
cards; els cards van crixer i les ofegaren. D'altres caigueren en la bona terra, i
van llevar fruit: lun cent, laltra seixanta,
l'altra trenta. Qui tingui orelles, que escolti!
Mt 49
n aquell temps, encara Jess parlava

a les multituds, que la seva mare i
els seus germans eren defora buscant-la
manera de parlar-li. Ell que fu de resposta a un que li ho deia: Qui s la meva
mare i qui sn els meus germans? Estenent la m envers els deixebles, va dir:
Vet aqu la meva mare i els meus germans. Perqu qualsevol que faci la voluntat del meu Pare del cel, aquest m's
germ, i germana, i mare.
Aquell dia
Jess va sortir de casa i es va asseure a
la vora del mar. S'aplegaren vora seu
grans multituds, tant, que va pujar en
una barca i s'hi assegu; tota la multitud
sestava a la platja. I els parl de moltes
coses a travs de parboles.
A

(9, 9 - 13 )
Mt 30
n aquell temps, quan Jess se n'anava d'all va veure un home, anomenat

Mateu, assegut al lloc del recapte d'impostos, i li diu: Segueix-me. Ell s'aixec i
el va seguir.
Desprs, mentre ell
era a taula a la casa, molts publicans i
pecadors vingueren a entaular-se amb
Jess i els seus deixebles. Els fariseus, en
veure-ho, preguntaven als deixebles:
Com s que el vostre Mestre menja amb
publicans i pecadors? Ell, que ho va sentir, digu. No sn pas els qui estan bons
els qui tenen necessitat de metge sin
els qui estan malalts. Aneu a aprendre
qu vol dir: Vull misericrdia i no sacri-
SEGONS SANT MATEU
fici. Que no he vingut a cridar justos,

sin pecadors.
5 DIUMENGE
(8, 28 9, 1 )
Mt 28
n aquell temps, quan Jess va arrib

a l'altra banda, al pas dels gadarens,
li sortiren a l'encontre dos endimoniats,
eixits dels sepulcres, i de tan mala jeia
que ning no podia passar per aquell
cam. I de cop i volta es posaren a baladrejar: Per qu et fiques amb nosaltres
Fill de Du? Has vingut aqu abans d'hora a turmentar-nos? Lluny d'ells hi havia
una gran ramada de porcs que pasturaven. Els dimonis li pregaven: Si ens expulses, envia'ns a la ramada de porcs.
Aneu-hi, els va dir. De sobte tota la ramada es precipit rostos avall cap al
mar, i es van ofegar. Els porcairols fugiren a vila a contar-ho tot, com tamb el
cas dels endimoniats. De seguida tot el
poble sort a trobar Jess, i, en veure'l, li
demanaven que marxs d'aquells termes.
Aleshores va pujar en una barca, pass a
l'altra riba, i se n'an al seu poble.
A

(13, 10 - 23)
Mt 51
n aquell temps, els deixebles es van

acostar a Jess i li demanaren: Per
qu els parles en parboles? Perqu a
vosaltres, els contest, us ha estat con-
49
cedit de conixer els misteris del Regne

del cel; a ells, en canvi, no els ho ha estat
concedit. En efecte: a aquell qui t, li ser
donat, i en tindr de sobres; per, a
aquell qui no t, fins all que t li ser
pres. Per aix els parlo en parboles,
perqu hi veuen sense veure-hi i hi senten sense sentir-hi ni comprendre. I aix
s'acompleix en ells la profecia d'Isaes,
que diu: Per ms que escolteu, no entendreu, i per ms que mireu, no hi veureu. Perqu el cor d'aquest poble s'ha
endurit: s'han eixordat les orelles, i els
ulls han aclucat, no sigui que amb els
ulls hi vegin, amb les orelles hi sentin, i
comprenguin amb el cor i es converteixin, i jo els hagi de guarir. Sortosos, en
canvi, els vostres ulls, que hi veuen, i les
vostres orelles, que hi senten. Perqu us
asseguro que molts profetes i justos es
deliren per veure el que veieu, i no ho
veieren, i sentir el que sentiu i no ho
sentiren.
Ara, doncs, escolteu la parbola del sembrador. Aquell qui sent la
paraula del Regne i no la comprn, ve el
Maligne i arrabassa all que li ha estat
sembrat en el cor: aquest s com la sembra arran del cam. Com la sembra en
lloc pedregs s aquell qui sent la paraula i de seguida lacull amb goig; per, per
falta d'arrel, s de curta durada: aix que
es presenta una tribulaci o persecuci
per causa de la paraula, de seguida sucumbeix. Com la sembra entre cards s
el qui escolta la paraula, per el desfici
del mn i la seducci de la riquesa ofeguen la paraula, que resulta infructuosa.
Com la sembra en la bona terra s el qui
escolta la paraula i la comprn; aquest
lleva fruit: qui cent, qui seixanta, qui
trenta. Qui tingui orelles, que escolti!
50
EVANGELI
DIMARTS DE LA 6A SETMANA
(13, 24 - 30 )
Mt 52
l Senyor digu aquesta parbola: Al

Regne del cel li passa com a un home que sembr bona llavor en el seu
camp. Mentre tothom dormia, vingu el
seu enemic i va sembrar jull enmig del
blat, i se n'an. Un cop el blat hagu
germinat i espigat, va aparixer tamb el
jull. Els mossos se n'anaren a trobar l'amo i li van dir: Senyor, que no vas sembrar bo na llavor al teu camp? D'on ha
sortit, doncs, el jull? Aix ho ha fet algun
enemic, els contest. Els mossos que li
fan: Vols, doncs, que anem a collir-lo.
No, els contest; no fos cas que tot collint el jull, arrenqueu alhora el blat. Deixeu-los crixer plegats fins a la sega; al
temps de la sega dir als segadors: Colliu
primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, replegueu-lo al
meu graner.
A

(13, 31 - 36 )
Mt 53

Regne del cel li passa com a un gra
de mostassa que un home va sembrar en
el seu camp. I encara que s la ms menuda de totes les llavors, en haver crescut s la ms gran de les hortalisses, i es
fa un arbre, talment que els ocells del cel
van a ajocar-se a les seves branques.
Els cont una altra parbola: Al Regne
del cel li passa com al llevat que una dona barrej amb tres mesures de farina,
fins que va fermentar tota.

Tot aix,
Jess ho proposava a les multituds a
travs de parboles, i sense parboles no
els proposava res; per tal que arribs a
acompliment loracle del profeta quan
diu: La meva boca pronunciar parboles, proclamar coses amagades des de
la creaci. Llavors va acomiadar les
multituds i se n'an a casa.
A

(13, 36 - 43 )
Mt 54
n aquell temps, Jess se n'an a casa.

Desprs, els deixebles se li atansaren
per demanar-li: Aclareix-nos la parbola
del jull en el camp. Ell els fu de resposta: El sembrador de la bona llavor s el
Fill de lhome; el camp s el mn; la bona
llavor sn els addictes al Regne; el jull
sn els addictes al mal; lenemic que el
sembra s el diable; la sega s la fi del
mn; i els segadors sn els ngels. Doncs
b, aix com es replega el jull i sel crema
al foc, aix mateix passar a la fi del
mn: el Fill de lhome enviar els seus
ngels a replegar del seu reialme tots els
escandalosos i els qui fan el mal, i els
tiraran al forn del foc; all hi haur plors
i escarritx de dents. Llavors els justos
resplendiran com el sol en el Regne del
Pare. Qui tingui orelles, que escolti.
SEGONS SANT MATEU
A

(13, 44 - 54 )
Mt 55

Regne del cel li passa com a un tresor amagat en un camp: quan un home
l'ha trobat, lamaga, i, ple de joia per la
troballa, cuita a vendre tot el que t i
compra aquell camp.
Al Regne del cel
li passa tamb com a un mercader que
busca perles fines: a penes n'hagu trobat una de gran preu, se n'an a vendre
tot el que tenia i la va comprar.
Al Regne del cel li passa, encara, com a
una xarxa calada al mar i que arreplega
de tot. Aix que s plena, la treuen a la
platja; i, un cop asseguts, tiren als coves
el que s bo, i llencen fora el que s dolent. Aix passar a la fi del mn: sortiran els ngels i destriaran els dolents
d'entremig dels justos per tirar-los al
forn del foc. All hi haur plors i escarritx de dents. Jess els va dir: Ho heu
comprs, tot aix? S, li responen. Ell
prossegu: Aix, doncs, tot escriba que
s'ha fet deixeble del Regne del cel s
semblant a un cap de casa que treu del
seu tresor coses noves i velles.
Un cop dites aquestes parboles, Jess
se n'an d'all. Arribat a la seva ptria,
els ensenyava en la sinagoga de Natzaret.
51
vine a imposar-li la m i viur. Jess es

va alar i el segu amb els seus deixebles.
En aquestes, una dona que feia dotze
anys que patia prdues de sang, se li
atans per darrera i li toc el voraviu del
vestit; s que es deia dintre seu: Noms
que li toqui el vestit, estic salvada. Jess,
girant-se la va veure, i va dir-li: Confiana, filla; la teva fe t'ha salvat. I, d'en
d'aquella hora, la dona rest guarida.
Arribat Jess a casa del principal, i veient els flautistes i el desori de la gent,
va dir: Retireu-vos, que la nena no s pas
morta, sin que dorm. Per se'n reien.
Bandejada la gent, entr a dins, la prengu de la m, i la nena es pos dreta. La
fama d'aix s'estengu per tota aquella
terra. Quan Jess se n'an d'all, van seguir-lo dos cecs cridant: Fill de David,
tingues compassi de nosaltres! Un cop
arribat a casa, se li acostaren els cecs i
Jess els diu: Creieu que ho puc fer, aix? S, Senyor!, li fan ells. Aleshores els
va tocar els ulls dient: Que us sigui fet
segons la vostra fe. I se'ls van obrir els
ulls. Jess els va advertir severament:
Mireu que ning no ho spiga! Per ells,
en ser fora, escamparen la seva fama per
tota aquella terra.
6 DIUMENGE
(9, 1 - 8 )
Mt 29
A

(9, 18 - 26 )
Mt 32
n aquell temps, un dels principals es

present a Jess, i es prosternava,
dient: Suara s'ha mort la meva filla, per
aquell temps, Jess va pujar en una

E nbarca,
pass a l'altra riba, i se n'an al
seu poble. En aix, li van presentar un
paraltic ajagut en una llitera. Jess, veient la fe d'ells, va dir al paraltic: Confiana, fill, et sn perdonats els pecats!
52
EVANGELI
Alguns dels escribes es digueren per dintre: Aquest blasfema. Jess, veient-los
els pensaments, els digu: Per qu malicieu en els vostres cors? Qu s ms
fcil, dir: Et sn perdonats els pecats, o
b dir: Ala't i camina ? Doncs au, perqu sapigueu que el Fill de l'home t poder a la terra de perdonar pecats - diu
llavors al paraltic -: Ala't, agafa la llitera i vs-te'n a casa. Ell s'al i se n'an a
casa seva. En veure aix, les multituds
van tenir por i glorificaren Du per haver
donat un tal poder als homes.
DILLUNS DE LA 7A SETMANA
(13, 54 - 58)
Mt 56
n aquell temps, Jess, arribat a la

seva ptria, els ensenyava en la sinagoga, talment, que en quedaven esbalats, i deien: D'on treu aquest una tal saviesa i els miracles? Que no es el fill del
fuster, aquest? Que no es diu Maria, la
seva mare, i els seus germans, Jaume,
Josep, Sim i Judas? Que no s'estan totes
les seves germanes entre nosaltres? D'on
ho treu, doncs, aquest, tot aix? I se
n'escandalitzaven. Per Jess els digu:
Cap profeta no s deshonorat enlloc, sin a la seva ptria i a casa seva. I no hi
va fer gaires miracles a causa de la incredulitat d'ells.
DIMARTS DE LA 7A SETMANA
(14, 1 - 13 )
Mt 57
aquell temps, Herodes el tetrarca va

E ntenir
esment de la fama de Jess i
deia als de la seva cort: Aquest s Joan
Baptista; ha ressuscitat d'entre els morts,
i per aix el poder de fer miracles obra
en ell. En efecte, Herodes havia fet agafar, encadenar i empresonar Joan, per
incitament d'Herodias, la dona del seu
germ Felip. Es que Joan li deia: No ts
lcit de tenir-la. Prou hauria volgut fer-lo
morir, per li feia por la multitud, que el
tenia per un profeta. Arribat el natalici
d'Herodes, la filla d'Herodias dans enmig de tothom, i va plaure tant, que Herodes li va prometre amb jurament de
donar-li all que li demans. Ella, induda per la seva mare, li digu: Dna'm
aqu en una safata el cap de Joan Baptista. Malgrat que el rei se'n va entristir, a
causa del jurament i dels comensals man que l'hi fos donat, i fu decapitar Joan a la pres. El seu cap fou dut en una
safata i donat a la noia, que el port a la
seva mare. Desprs, els seus deixebles
s'hi van presentar, se n'endugueren el
cadver i el van colgar; en acabat, ho
anaren a comunicar a Jess. Aix que ho
va saber, Jess es retir d'all en una
barca cap a un indret solitari, tot sol; per, a penes les multituds ho van saber, el
van seguir a peu des dels pobles.
SEGONS SANT MATEU
53
A
(15, 12 - 21 )
(14, 35 15, 11 )
Mt 60
n aquell temps, la gent de Genesaret,

que van reconixer Jess, ho feren
crrer per tota la rodalia, li presentaren
tots els qui estaven malalts, i li pregaven
que almenys els deixs tocar el voraviu
del vestit; i tots els qui el van tocar van
quedar guarits.
Aleshores s'atansen a
Jess uns fariseus i uns escribes de Jerusalem, i li diuen: Per quina ra els teus
deixebles violen la tradici dels ancians?
Ja que no es renten les mans abans de
menjar. I vosaltres, els feu Jess de resposta, per quina ra violeu el manament de Du en nom de la vostra tradici? Ja que Du va dir: Honra el pare i la
mare, i tamb: Qui maleeixi el pare o la
mare sigui condemnat a mort. Vosaltres, en canvi, dieu: El qui digui al pare o
a la mare: all que de mi podria aprofitar-vos, ho consagro, ja no haur d'honrar el pare i la mare. I heu anul lat la paraula de Du en nom de la vostra tradici. Farsants! B profetitz de vosaltres
Isaes, quan deia: Aquest poble
mhonora amb els llavis, el cor, per,
sels mant lluny de mi. s estril el culte
que em tributen; les doctrines que ensenyen sn preceptes humans. I, havent
convocat la multitud, els va dir: Escolteu
i enteneu-me b: no s pas all que entra
per la boca que contamina lhome; ans el
que surt de la boca, aix s que contamina l'home.
Mt 61
n aquell temps, els deixebles

sacostaren a Jess per dir-li: Saps
que els fariseus, sentint-te parlar d'aquesta manera, s'han escandalitzat? Ell
els fu de resposta: Tota plantaci que
no ha plantat el meu Pare celestial ser
arrencada. Deixeu-los estar, sn pigalls
cecs, i, si un cec guia un cec, tots dos
cauran en un clot. Aleshores, prenent la
paraula, Pere li digu: Explica'ns aquest
proverbi. Ell va dir: Tamb sou tancats
vosaltres? Que no compreneu que tot
all que entra per la boca passa al ventre
i s llenat a l'excusat? En canvi, tot all
que surt de la boca prov del cor, i aix
s que contamina lhome. Del cor provenen, en efecte, males intencions, homicidis, adulteris, fornicacions, furts, falsos
testimonis, injries. Aix s que contamina lhome; per menjar sense rentarse les mans, no el contamina pas.
Sortint d'all, Jess es va retirar cap a la
banda de Tir i de Sidon.
A

(15, 29 - 31 )
Mt 63
n aquell temps, Jess se n'an vora

la mar de Galilea, va pujar a la muntanya i shi assegu. Aleshores se li acost una gran multitud duent coixos, esguerrats, cecs, muts, i molts d'altres; els
hi posaren als peus, i els va guarir, talment que la multitud es meravellava de
veure que els muts parlaven, els esguer-
54
EVANGELI
rats es guarien, els coixos caminaven i

els cecs hi veien. I en glorificaren el Du
d'Israel.
A

(10, 37 11, 1 )
Mt 39
l Senyor va dir: Qui estima pare o

mare ms que a mi, no s digne de
mi, el qui estima fill o filla ms que a mi,
no s digne de mi; i qui no pren la seva
creu i no segueix darrera meu, no s
digne de mi. Qui trobi la vida, la perdr; i
qui haur perdut la vida per causa meva,
la trobar. Qui a vosaltres acull, a mi
m'acull; i el qui m'acull, acull el qui m'ha
enviat. Qui acull un profeta, perqu s
un profeta, en rebr una paga de profeta,
qui acull un just, perqu s un just, en
rebr una paga de just. I qui doni de
beure, ni que sigui un got d'aigua fresca,
a un d'aquests petits, perqu s un deixeble, us ben asseguro que no en perdr
pas la paga. Desprs de donar aquests
advertiments als dotze deixebles, Jess
se n'an d'all a ensenyar i a predicar per
aquelles poblacions.
7 DIUMENGE
(9, 27 - 35 )
Mt 33
n aquell temps, quan Jess estava de

cam, van seguir-lo dos cecs cridant:
Fill de David, tingues compassi de nosaltres! Un cop arribat a casa, se li acostaren els cecs i Jess els diu: Creieu que ho
puc fer, aix? S, Senyor!, li fan ells.
Aleshores els va tocar els ulls dient: Que

us sigui fet segons la vostra fe. I se'ls
van obrir els ulls. Jess els va advertir
severament: Mireu que ning no ho spiga! Per ells, en ser fora, escamparen la
seva fama per tota aquella terra. Aix que
ells sortiren, heus aqu que li presenten
un endimoniat mut. Un cop expulsat el
dimoni, el mut parl. Meravellades, les
multituds deien: Mai no s'havia vist cosa
igual a Israel! Per els fariseus deien: s
pel prncep dels dimonis que expulsa els
dimonis.
Jess resseguia tots els pobles i llogarets, ensenyant en les sinagogues i predicant l'Anunci Jois del Regne, i guarint tota mena de malalties i xacres.
A

(16, 1 - 6)
Mt 65
n aquell temps, els fariseus i saduceus es van acostar a Jess i li demanaren, per comprometre'l, que els
mostrs un senyal del cel. Ell els fu de
resposta: Cap al tard, dieu: Bon temps,
que el cel s rogent; i a la matinada: Avui
temperi, que el cel s rogent fosc. De
manera que sabeu conixer l'aspecte del
cel i els signes dels temps, en canvi, no
els podeu conixer? Una generaci perversa i adltera exigeix un senyal i no li'n
ser donat cap ms altre que el de Jons.
I, deixant-los plantats, se n'an. En passar a l'altra riba, els deixebles s'oblidaren
de prendre pans. Jess els va dir: Aneu
amb compte i guardeu-vos del llevat dels
fariseus i saduceus.
SEGONS SANT MATEU
A

(16, 6 - 12 )
Mt 66

Aneu amb compte i guardeu-vos del
llevat dels fariseus i saduceus. Ells comentaven dintre seu: s perqu no hem
pres pans. En adonar-se'n, Jess digu:
Homes de poca fe! Per qu comenteu
dins vostre que no teniu pans ? Encara
no hi lluqueu? Ni us recordeu dels cinc
pans entre els cinc mil homes, i de quantes cistelles en vau recollir? Ni dels set
pans entre els quatre mil, i de quantes
paneres en vau recollir? Com no enteneu que no us parlava pas de pans?
Guardeu-vos, per, del llevat dels fariseus i saduceus. Aleshores van comprendre que no els havia parlat de guardar-se del llevat dels pans, sin de la
doctrina dels fariseus i saduceus.
A

(16, 20 - 24)
Mt 68
n aquell temps, Jess man fermament als deixebles que no diguessin

a ning que ell era el Crist. D'en d'aleshores, Jess comen de manifestar
als deixebles que li calia anar a Jerusalem i patir molt de part dels ancians,
dels grans sacerdots i dels escribes, sser mort, i al tercer dia ressuscitar. Pere,
creient que l'afavoria, es pos a renyar-lo: I ca, Senyor! No et passar res
d'aix! Per ell, girant-se, va dir a Pere:
Fuig del meu davant, Satans! M'ets un
entrebanc perqu els teus sentiments no
55
sn pas els de Du, sin els dels homes.

Llavors Jess va dir als deixebles: Si alg
vol venir darrera meu, que es refusi ell
mateix, que es carregui la seva creu i que
em segueixi.
A

(16, 24 - 28 )
Mt 69
l Senyor va dir als seus deixebles: Si

alg vol venir darrera meu, que es
refusi ell mateix, que es carregui la seva
creu i que em segueixi. Perqu aquell qui
vulgui salvar la seva vida, la perdr; en
canvi, qui perdi la seva vida per causa
meva, la trobar. Qu en traur, lhome,
de guanyar tot el mn, si desgracia la
seva vida? O qu podr donar, lhome,
que valgui tant com la seva vida? Efectivament: el Fill de lhome ha de venir en
la glria del seu Pare, amb els seus ngels, i llavors pagar a cadasc segons el
seu comportament. Us ben asseguro que
n'hi ha alguns, dels aqu presents, que
no tastaran la mort fins que no hagin
vist el Fill de lhome venint amb el seu
Regne.
A

(17, 10 - 18 )
Mt 71
n aquell temps, els deixebles van

preguntar a Jess: Com s, doncs,
que els escribes diuen que cal que primer vingui Elies? s clar, els fu de resposta Jess, Elies ve i ho restablir tot.
Tanmateix us dic que Elies ja ha vingut, i
56
EVANGELI
no lhan reconegut, sin que lhan tractat

com han volgut; de la mateixa manera
haur de patir de part d'ells el Fill de
lhome. Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.
Aix que arribaren a la multitud, se li atans un home, i, agenollat, li
digu: Senyor, tingues compassi del
meu fill, que s lluntic, i pateix de mala
manera: tot sovint cau al foc i a l'aigua.
L'he presentat als teus deixebles, i no
l'han pogut guarir. Jess els fu de resposta: Oh raa descreguda i perversa,
quant de temps haur d'estar-me entre
vosaltres? Quant de temps us haur de
suportar? Porteu-me'l aqu. Jess el va
comminar i el dimoni va sortir del miny, que, des d'aquell moment, qued
guarit.
A

(12, 30 - 37 )
Mt 47
l Senyor va dir: Qui no em va a favor,

em va en contra, i qui amb mi no recull, escampa. Per aix us dic: Tot pecat i
injria seran perdonats als homes, per
la injria contra l'Esperit, no ho ser pas.
Si alg deia cap paraula contra el Fill de
l'home, li ser perdonada; per si alg
parlava contra l'Esperit Sant, no li ser
pas perdonat, ni en aquest mn ni en
l'altre. Una de dues: o b feu l'arbre bo i
el fruit, per tant, ser bo, a b el feu dolent i, per tant, el fruit ser dolent; que
s pel fruit que l'arbre es coneix. Cria
d'escurons! Com voleu parlar b, dolents com sou? La boca, en efecte, parla
d'all que sobrex del cor. L'home bo, del
seu bon tresor, treu coses bones, i el mal

home, del seu mal tresor, treu coses males. Us dic tamb que, de tota paraula
mal intencionada que diran els homes,
en donaran compte el dia del judici; que
s per les teves paraules que sers declarat just, per les teves paraules que sers
condemnat.
8 DIUMENGE
(14, 14 - 22)
Mt 58
n aquell temps, Jess, en desembarcar, vei una gran multitud, que li va

fer llstima; i els va guarir els malalts.
Cap al tard, els deixebles se li acostaren
per dir-li: El lloc s solitari i lhora avanada, dna l'adu a la gent perqu vagin
pels llogarrets a comprar-se menjar. Per
Jess els va dir: No cal que se'n vagin,
doneu-los de menjar vosaltres. Ells que li
fan: Per si aqu noms tenim cinc pans i
dos peixos! Porteu-me'ls aqu, els digu.
I, desprs de fer reclinar la multitud damunt l'herba, va prendre els cinc pans i
els dos peixos, i amb els ulls fits al cel,
digu la benedicci, va partir els pans,
els don als deixebles, i aquests a la
gent. Tothom va menjar fins a quedar
satisfet. Desprs van recollir les sobres
dels bocins: dotze cistelles plenes.
menjar eren uns cinc mil homes, sense
comptar ni dones, ni mainada. Tot seguit
man als deixebles que pugessin a la
barca i comencessin de passar a l'altra
riba, mentre ell acomiadava les multituds.
SEGONS SANT MATEU
57
(18, 1-11)
(18, 18 22; 19, 1 - 2, 13 - 15 )
Mt 74
n aquell temps, els deixebles s'atansaren a Jess per preguntar-li: Qui

s, doncs, el ms gran al Regne del cel?
Va cridar un nen, el pos enmig d'ells, i
digu: De deb us dic que si no canvieu i
us feu com els nens, no entrareu pas al
Regne del cel. Aquell, doncs, qui es far
petit com ara aquest nen, aquest s el
ms gran al Regne del cel. Qui acull un
nen d'aquests en nom meu, a mi m'acull.
Per si alg feia caure algun d'aquests
petitons que creuen en mi, ms li valdria
que li pengessin una mola d'ase al coll i
l'enfonsessin en mig del mar. Ai del mn
per causa dels escndols! s inevitable
que vinguin els escndols, s clar; per
ai de lhome per causa del qual ve l'escndol! Si, doncs, la m o el peu et sn
ocasi de pecat, talla-te'ls i llena'ls; que
t's millor d'entrar a la Vida manc o coix,
que no pas de ser tirat, amb totes dues
mans o amb tots dos peus, al foc perdurable. I si l'ull t's ocasi de pecat, arrenca-te'l i llena'l; que t's millor d'entrar
borni a la Vida, que no pas de ser tirat,
amb tots dos ulls, a la gehenna del foc.
Mireu de no menysprear cap d'aquests
petitons, perqu jo us dic que els seus
ngels al cel veuen contnuament la fa
del meu Pare celestial. En quan al Fill de
lhome, ha vingut a salvar el qui estava
perdut.
Mt 76
l Senyor va dir als seus deixebles: Jo

us ben asseguro: tot all que lligareu
a la terra ser tingut per lligat al cel, i tot
all que deslligareu a la terra ser tingut
per deslligat al cel. Us ben asseguro, a
ms, que, si dos de vosaltres s'uneixen
per demanar el que sigui, els ser concedit pel meu Pare del cel. Ja que on n'hi
ha dos o tres de reunits en el meu nom,
all sc jo enmig d'ells.
Aleshores
Pere, tot atansant-se-li, li digu: Senyor,
quantes vegades haur de perdonar el
germ que m'ofn? Fins a set vegades?
Jess li diu: No et dic fins a set vegades,
sin fins a setanta vegades set. Jess
acab de dir aquestes paraules, deix
Galilea i es dirig als termenals de Judea,
a l'altra banda del Jord. El seguia una
gran multitud, i all els guaria.
Aleshores li van presentar uns nens, per
tal que els imposs les mans tot pregant;
per els deixebles els van renyar. Jess
digu aleshores: No amoneu els nens i
no els impediu d'acostar-se'm, que el
Regne del cel s dels que sn com ells. I,
desprs d'imposar-los les mans, marx
d'all.
A

(20, 1 - 16 )
Mt 80

Regne del cel li passa com a un propietari que sort a trenc de dia a llogar
treballadors per a la seva vinya. Un cop
58
EVANGELI
fet tracte amb ells d'un denari per dia,

els envi a la vinya. Va sortir devers l'hora tercera, i en va veure d'altres que s'estaven a la plaa desvagats, i els va dir:
Aneu tamb vosaltres a la vinya, i us pagar el que sigui just; ells se n'hi van
anar. Novament va sortir devers l'hora
sisena i la novena, i va fer el mateix. Devers l'hora onzena va tornar a sortir i en
va trobar d'altres que s'estaven all, i els
digu: I doncs, qu feu aqu, desvagats
tot el dia? s que ning no ens ha llogat,
li diuen. Ell que els diu: Aneu tamb vosaltres a la vinya. Al capvespre, lamo de
la vinya diu a lencarregat: Crida els treballadors i pagals el jornal, comenant
pels ltims i acabant pels primers. Arribats els de l'hora onzena, van cobrar un
denari cadascun. En arribar els primers,
s'afiguraven que cobrarien ms; per,
ells tamb, van cobrar un denari cadascun. Tot prenent-lo, remugaven contra el
propietari: Aquests ltims han treballat
una hora i els has igualats a nosaltres,
que hem portat el pes i la calor de la
jornada. Llavors va respondre a un dells:
Amic, no et faig cap injustcia, que no
has fet tracte amb mi dun denari? Pren
el que et pertoca i vs-ten. Que vull donar a aquest ltim tant com a tu; o que
potser no tinc dret a fer el que vulgui
amb les meves coses? O s que veus amb
mesquinesa que jo sigui geners? Ve-li
aqu de quina manera els darrers passaran a primers i els primers a darrers, que
molts sn els cridats, per no tants els
escollits.
A

(20, 17 - 28 )
Mt 81
n aquell temps, tot pujant a Jerusalem, Jess prengu a part els dotze
deixebles, i pel cam els deia: Mireu, pugem a Jerusalem i el Fill de lhome ser
lliurat als grans sacerdots i als escribes;
aquests el condemnaran a mort i el lliuraran als estrangers per a ser-ne escarnit, assotat i crucificat; per al tercer dia
ressuscitar.
Aleshores se li acost
la mare dels fills del Zebedeu, i es prostern per demanar-li alguna cosa. Ell li va
dir: Qu vols? Digues, li fa ella, que
aquests dos fills meus seguin l'un a la
teva dreta i l'altre a la teva esquerra, en
el teu Regne. No sabeu pas qu demaneu, els respongu Jess. Podeu beure la
copa que jo haig de beure? Podem, li diuen. La meva copa, prou l'haureu de
beure, els fa ell. Ara b, seure a la meva
dreta o a la meva esquerra, no em pertoca a mi de concedir-ho, sin que s per a
aquells a qui el meu Pare ho ha reservat.
Els altres, deu, en sentir aix, es disgustaren contra els dos germans. Per Jess,
desprs de cridar-los, els va dir: Ja sabeu
que els governants dels pobles, els dominen, i que els seus magnats els tiranitzen. Que no sigui pas aix entre vosaltres; al contrari, el qui vulgui arribar a
ser el gran entre vosaltres, ser el vostre
servidor; i el qui vulgui ser el primer entre vosaltres ser el vostre criat, aix com
tampoc el Fill de lhome no ha vingut a
fer-se servir, sin a servir i a donar la
vida com a rescat d'una multitud.
SEGONS SANT MATEU
A

(21, 12 14, 17 - 20 )
Mt 83
n aquell temps, Jess entr al temple

i n'expuls tots els venedors i compradors, trabuc els taulells dels canvistes i els seients dels venedors de coloms.
I els diu: Ha estat escrit: La meva llar
ser anomenada llar d'oraci; vosaltres,
en canvi, en feu un cau de bandolers. Se
li van acostar cecs i coixos al temple, i
els va guarir.
I, deixant-los plantats,
sort de la ciutat en direcci a Betnia on
va fer nit. De bon mat, mentre tornava a
la ciutat, va tenir gana. Veient una figuera a la vora del cam, hi an, per no hi
trob res, sin fulles. Llavors li diu: Que
mai ms no neixi fruit de tu! A linstant,
la figuera es va assecar. En veure-ho, els
deixebles van quedar parats, i deien:
Com s que la figuera s'ha assecat a
l'instant?
A

(15, 32 - 39 )
Mt 64
n aquell temps, Jess va cridar els

seus deixebles i els digu: Em fa llstima aquesta gent, perqu ja fa tres dies
que no se separen de mi i no tenen res
per a menjar; i no els vull aviar dejuns,
no fos cas que defallissin pel cam. Li
diuen els deixebles: D'on traurem prou
pans per a satisfer tanta gent, en un ermot? Jess els diu: Quants pans teniu?
Set, amb uns quants peixets, li van respondre. Llavors va fer ajeure la multitud
a terra; va prendre els set pans i els pei-
59
xos, digu l'acci de grcies els part i els

donava als deixebles i aquests a la gent.
Tothom va menjar fins a quedar satisfet;
desprs recolliren les sobres dels bocins:
set paneres plenes. A menjar eren quatre
mil homes, sense comptar ni dones, ni
mainada. Un cop acomiadada la gent,
puj a la barca i se n'an cap als termenals de Magadan.
9 DIUMENGE
(14, 22 - 34 )
Mt 59
n aquell temps, Jess man als deixebles que pugessin a la barca i comencessin de passar a l'altra riba, mentre ell acomiadava les multituds. En acabat dacomiadar-les, puj a la muntanya
tot sol a pregar. Arribat el vespre, ell era
all tot sol. La barca era ja bon tros endins de la mar, sotragada per les ones,
perqu el vent els era contrari. A la quarta vetlla de la nit es dirig cap a ells caminant sobre el mar. Els deixebles, en
veure'l caminant sobre el mar, es van
esverar: s un fantasma, deien; i cridaren
de por. Per ell els va parlar de seguida
en aquests termes: Confiana! Sc jo, no
tingueu por! Pere, prenent la paraula, li
va dir: Senyor, si ets tu, mana'm de venir
cap a tu per sobre l'aigua. Vine, li digu.
Pere, saltant de la barca es pos a caminar per sobre l'aigua en direcci a Jess.
Per, en veure la violncia del vent, s'espant i, comenant d'enfonsar-se, crid:
Senyor, salva'm! Jess va estendre de
seguida la m i va agafar-lo, tot dient-li:
Home de poca fe, per qu has dubtat? Un
cop pujats a la barca, el vent amain. Els
60
EVANGELI
qui eren a la barca es prosternaren,

dient: Veritablement ets Fill de Du. Un
cop feta la travessia, tocaren terra a Genesaret.
A
cel, ens dir: Com s que no el vau creure, doncs? Si responem: Dels homes, ens
fa por la gent, perqu tothom t Joan per
profeta. I van fer de resposta a Jess: No
ho sabem pas. Llavors ell els contest:
Doncs, jo tampoc no us dic amb quina
autoritat faig aix.
(21, 18 - 22)
Mt 84
n aquell temps, mentre Jess tornava a la ciutat, de bon mat, va tenir

gana. Veient una figuera a la vora del
cam, hi an, per no hi trob res, sin
fulles. Llavors li diu: Que mai ms no
neixi fruit de tu! A linstant, la figuera es
va assecar. En veure-ho, els deixebles van
quedar parats, i deien: Com s que la
figuera s'ha assecat a l'instant? Jess els
fu de resposta: Us ben asseguro que, si
teniu fe i no dubteu, no sols fareu aix
de la figuera, sin que si dieu a aquesta
muntanya: Ala't i tira't al mar, es realitzar. I tot all que demaneu en una oraci plena de fe, ho obtindreu.
A

(21, 23 - 27 )
Mt 85
n aquell temps, Jess entr al temple

i, mentre ensenyava, els grans sacerdots i els ancians del poble el vingueren
a trobar per dir-li: Amb quina autoritat
fas aix? I qui t'ha donat aquesta autoritat? Jess els fu de resposta: Jo tamb
us preguntar una sola cosa, si me la
responeu, jo us dir amb quina autoritat
faig aix. El baptisme de Joan, d'on venia? Del cel o dels homes? Per ells es
feien aquesta reflexi: Si responem: Del
A

(21, 28 - 32 )
Mt 86
l Senyor digu aquesta parbola: Un

home tenia dos fills. Tot adreant-se
al primer, li va dir: Fill, vs a treballar a
la vinya, avui. Ell respongu: De seguida,
senyor; per no hi an. Desprs, tot
adreant-se al segon li va dir el mateix.
Aquest respongu: No em dna la gana;
per, desprs, penedit, hi an. Quin dels
dos ha fet la voluntat del pare? El segon,
li contesten. Jess els diu: Us ben asseguro que els publicans i les barjaules us
passen al davant al Regne del cel. Perqu
Joan va venir a proposar-vos un cam de
justcia, i no hi vau creure, els publicans
i les barjaules en canvi, hi van creure;
per vosaltres, ni desprs de veure aix,
no heu pensat a penedir-vos i a creure-hi.
A

(21, 43 - 46 )
Mt 88
l Senyor va dir al jueus vinguts prop

dell: En veritat us ho dic, el Regne
de Du us ser pres, per tal de ser donat
SEGONS SANT MATEU
a un poble que li faci llevar fruit. En sentir aquestes parboles, els grans sacerdots i els fariseus havien ents prou que
anaven per a ells; i se'n volien apoderar,
per tenien por de les multituds, que el
tenien per profeta.
A

(22, 23 - 33 )
Mt 91
n aquell temps, uns saduceus, els

quals neguen l'existncia de la resurrecci s'acostaren a Jess i li preguntaven: Mestre, Moiss va dir: Si alg moria
sense fills, el germ es casar amb la vdua, cunyada seva, per suscitar descendncia al seu germ. Doncs b, hi havia
entre nosaltres set germans; el primer,
desprs de casat, va morir; i, com que no
tenia descendncia, deix la dona al seu
germ. Semblantment el segon i el tercer,
fins al set. Desprs de tots, tamb es va
morir la dona. Ara b, en la resurrecci
de quin dels set ser la dona?, ja que
tots l'han tinguda. Jess els fu de resposta: Aneu errats perqu desconeixeu
les Escriptures i el poder de Du. En la
resurrecci, en efecte, ning no pren ni
muller, ni marit, ans sn com ngels en
el cel. I pel que toca a la resurrecci dels
morts, no heu llegit loracle a travs del
qual Du us ha dit: Jo sc el Du d'Abraham, i el Du d'Isaac, i el Du de Jacob?
No s pas Du de morts, sin de vius.
Les multituds, en sentir aix, quedaven
parades de la seva doctrina.
61
A

(17, 24 18, 4 )
Mt 73
n aquell temps, els cobradors de la

didracma s'acostaren a Pere i li van
dir: Que no paga la didracma el vostre
mestre? Prou, contesta. Un cop entrat a
casa, Jess s'avan a dir-li: Qu ten
sembla, Sim? Els reis de la terra, de qui
cobren tributs o impostos? Dels seus
fills o dels estrangers? Dels estrangers,
contest. Aleshores, li fu Jess, els fills
en sn exempts? Per, per no escandalitzar-los, vs al mar, tira l'ham i agafa el
primer peix que surti, obre-li la boca i hi
trobars un estter i dnals-el per mi i
per tu.
En aquell moment, els deixebles s'atansaren a Jess per preguntar-li: Qui s, doncs, el ms gran al Regne
del cel? Va cridar un nen, el pos enmig
d'ells, i digu: De deb us dic que si no
canvieu i us feu com els nens, no entrareu pas al Regne del cel. Aquell, doncs,
qui es far petit com ara aquest nen,
aquest s el ms gran al Regne del cel.
10 DIUMENGE
(17, 14 - 23 )
Mt 72
n aquell temps, satans un home a

Jess i, agenollat, li digu: Senyor,
tingues compassi del meu fill, que s
lluntic, i pateix de mala manera: tot sovint cau al foc i a l'aigua. L'he presentat
als teus deixebles, i no l'han pogut guarir. Jess els fu de resposta: Oh raa
descreguda i perversa, quant de temps
haur d'estar-me entre vosaltres? Quant
62
EVANGELI
de temps us haur de suportar? Porteu-me'l aqu. Jess el va comminar i el

dimoni va sortir del miny, que, des d'aquell moment, qued guarit. Un cop sols,
els deixebles s'acostaren a Jess i li digueren: Com s que nosaltres no l'hem
pogut expulsar? Per la vostra poca fe, els
diu. Perqu jo us ben asseguro que si
teneu fe com un gra de mostassa, direu
a aquesta muntanya: Passa aqu cap all,
i hi passar; i res no us ser impossible.
Per aquesta mena noms sen va amb
oraci i dejuni.
Mentre anaven
plegats per Galilea, Jess els va dir: El
Fill de lhome ha de ser lliurat a mans
dels homes i el mataran; per al tercer
dia ressuscitar.
A

(23, 13-22)
Mt 94

dell: Ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que tanqueu als homes el
Regne del cel! Vosaltres no hi entreu, ni
deixeu entrar-hi els qui ho voldrien.
Ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que volteu mar i terra per fer un
proslit, i aix que ho s, el feu digne de
la gehenna, el doble que vosaltres!
Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: Si
un fa una prometena jurant pel santuari, no val; per, si jura per l'or del santuari, queda obligat! Impius i cecs! Qu s
ms, vejam, l'or o b el santuari que fa
sagrat l'or? I tamb: Si un fa una prometena jurant per laltar, no val; per, si
jura per l'ofrena que hi ha al damunt,
queda obligat. Cecs! Qu s ms, vejam,

l'ofrena o laltar que fa sagrada l'ofrena?
Per tant, qui jura per laltar, jura per ell i
per tot el que hi ha al damunt; i el qui
jura pel santuari, jura per ell i per aquell
qui hi habita; i el qui jura pel cel, jura pel
setial de Du i per aquell qui hi seu.
A

(23, 23 - 28 )
Mt 95

dell: Ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que pagueu el delme de la
menta, del fonoll i del com, i deixeu de
banda les coses ms greus de la Llei: la
justcia, la misericrdia i la fidelitat! Aix
calia fer, sense deixar all altre. Guies
cecs, que coleu el mosquit i us empasseu
el camell! Ai de vosaltres, escribes i
fariseus farsants, que netegeu el defora
de la copa i del plat, i el dedins s farcit
de rapacitat i d'intemperncia! Fariseu
cec! Neteja primer l'interior de la copa i
del plat, per tal que tamb lexterior
quedi net!
Ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que sou com sepulcres emblanquinats, que per fora
semblen bonics, per per dintre sn farcits d'ossam de morts i de tota podridura! Aix tamb vosaltres per fora prou
sembleu justos als ulls dels homes, per
per dintre sou curulls d'hipocresia i de
maldat.
SEGONS SANT MATEU
63
(23, 29 - 39 )
(24, 13 - 28 )
Mt 96

dell: Ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que construu els sepulcres dels profetes i embelliu les tombes
dels justos, i dieu: Si hagussim viscut
en els dies dels nostres pares, no ens
haurem pas associat a ells per vessar la
sang dels profetes! Amb aix vosaltres
mateixos reconeixeu que sou fills dels
assassins dels profetes. Au, doncs, acabeu d'omplir la mesura dels vostres pares! Serps, cria d'escurons! Com us voleu escapar de ser condemnats a la gehenna? Per aix, mireu: jo us envio profetes, savis i escribes; d'ells, en matareu i
crucificareu, n'assotareu en les vostres
sinagogues i en perseguireu de poble en
poble, per tal que caigui damunt vostre
tota la sang dels justos vessada a la terra, des de la sang d'Abel, el just, fins a
la sang de Zacarias, fill de Baraquias, que
vau assassinar entre el santuari i laltar.
Us ben asseguro que tot aix caur damunt d'aquesta generaci! Jerusalem,
Jerusalem, la qui mates els profetes i
apedregues els qui et son enviats, quantes vegades he volgut aplegar-te els fills,
talment com una lloca aplega els pollets
sota les ales, i no ho heu volgut! Doncs
b, la vostra casa us ser deixada deserta. Perqu us dic: D'ara endavant no em
veureu ms fins que digueu: Benet l'Arribat en nom del Senyor!
Mt 99

Tanmateix, el qui s'haur mantingut
ferm fins a la fi, aquest se salvar.
Aquest Anunci Jois del Regne ser pregonat per tot el mn, en testimoniatge
per a tots els pobles; desprs arribar la
fi.
Quan, doncs, veureu establerta al
lloc sant l'abominaci de la desolaci,
segons loracle del profeta Danielque
el lector ho entengui!, llavors, els qui
es trobin a Judea que fugin a muntanya;
el qui sigui al terrat que no baixi pas per
endur-se'n res; i el qui sigui al camp que
no torni pas enrera per endur-se el mantell. Ai de les qui gestaran i alletaran en
aquells dies! Pregueu que la vostra fugida no s'escaigui pas ni a l'hivern, ni en
dissabte. Perqu aleshores hi haur una
gran calamitat tal com no n'hi ha hagut
mai cap de semblant des del comenament del mn fins ara, ni n'hi haur. I si
no fossin abreujats aquells dies, no se
salvaria ning; per, a causa dels elegits,
aquells dies seran abreujats.Llavors, si
alg us diu: Mireu, el Messies s aqu, o
all; no us ho cregueu pas. Perqu sorgiran falsos messies i falsos profetes i faran grans senyals i prodigis, capaos,
d'enganyar els elegits i tot, si fos possible. Alerta, que ja us he previngut. Si us
deien, doncs: Mireu, s al desert, no hi
aneu pas. Mireu, s als amagatalls, no us
ho cregueu pas. Que, aix com el llampec
surt de llevant i es veu fins a ponent, aix
mateix ser la tornada del Fill de l'home.
Que, onsevulla que sigui el cadver, all
es reuneixen els voltors.
64
EVANGELI
A

(24, 27 33, 42 - 51 )
Mt 100

Aix com el llampec surt de llevant i
es veu fins a ponent, aix mateix ser la
tornada del Fill de l'home. Que, onsevulla que sigui el cadver, all es reuneixen
els voltors. Tot seguit, desprs de la calamitat d'aquells dies, el sol s'enfosquir,
la lluna no far claror, les estrelles cauran del cel i els exrcits del cel trontollaran. Aleshores apareixer al cel el senyal
del Fill de lhome; llavors gemegaran les
races de la terra i veuran el Fill de lhome
venint sobre els nvols del cel amb gran
poder i majestat. Enviar els seus ngels
amb una trompeta potent per congregar
els elegits, dels quatre vents, d'un extrem a l'altre del cel.
Apreneu la parbola que la figuera us
proporciona: Quan el brancam se li torna
tendre i les fulles li broten, coneixeu que
l'estiu s a prop; aix tamb vosaltres,
quan veureu totes aquestes coses, sapigueu que ell ja s a prop, a les portes.
Vetlleu, doncs, perqu no sabeu quin dia
arribar el vostre Senyor. Sapigueu aix:
si el cap de casa hagus pressentit a quina hora de la nit havia de venir el lladre,
hauria vetllat i no s'hauria pas deixat foradar la casa. Per tant, vosaltres estigueu
tamb a punt, que a lhora menys pensada arribar el Fill de lhome.
Qui es, doncs, el criat fidel i previsor
que l'amo va posar al cap del servents
perqu els dons laliment al temps degut? Sorts d'aquell criat que l'amo, en
tornar, trobi fent-ho aix! Us asseguro
que el posar al cap de tots els seus
bns. Per, si el criat dolent deia en el

seu cor: L'amo triga, i comenava a estovar els seus companys, de menjar i beure
amb borratxos, arribar l'amo d'aquell
servent el dia que menys s'ho espera i a
l'hora menys pensada, el castigar i el
destinar amb els qui no s'han captingut
honradament: all hi haur plors i escarritx de dents.
A

(19, 3 - 12)
Mt 78
n aquell temps, es van acostar a Jess uns fariseus i li van dir per comprometrel: Es lcit de repudiar la dona
per qualsevol motiu? Ell que fu de resposta : Que no heu llegit que el Creador des del principi els fu home i dona,
i que digu: Per aix l'home deixar el
pare i la mare per ajuntar-se a la seva
dona, i ser tots dos una sola carn? Aix
ja no sn dues, sin una sola carn. Per
tant all que Du va unir, que lhome no
ho separi. Doncs, com s, replicaren
ells, que Moiss man destendre una
acta de divorci per a repudiar? s que
Moiss, els diu, us va permetre de repudiar les dones a causa de la vostra duresa de cor; al principi, per, no era pas
aix. I us dic que el qui repudia la dona
-no havent-hi fornicaci- i es casa amb
una altra, comet adulteri. Li diuen els
deixebles: Si aquesta s la situaci de
lhome amb la dona mes val no casar-se.
Aquest llenguatge, els diu, no el comprn pas tothom sin aquells a qui ha
estat concedit i prou. Perqu hi ha eunucs que han nascut aix del ventre de la
SEGONS SANT MATEU
65
mare; n'hi ha que han estat fets eunucs

pels homes; i n'hi ha que se n'han fet ells
mateixos per causa del Regne del cel.
Que ho comprengui qui pugui!
gus pagat tot el deute. Aix mateix us

tractar el meu Pare celestial, si cadascun de vosaltres no perdonava de tot cor
el germ.
11 DIUMENGE
A
(18, 23 - 35 )
(1, 9-15)
Mt 77

Regne del cel li passa com a un rei
que va voler passar comptes amb els
seus oficials. Havent comenat de passar-los, li'n presentaren un que li devia
deu mil talents. Com que no tenia amb
qu pagar, el senyor va manar que fos
venut, ell amb la dona, els fills i tots els
seus bns, a fi de satisfer el deute. Llavors l'oficial se li llan als peus i, prosternat, li deia: Tingues pacincia amb mi,
que t'ho pagar tot! El Senyor, compadit
d'aquell oficial, el deix anar i li perdon
el deute. En sortir, aquell oficial va trobar un dels seus companys que li devia
cent denaris i, aferrant-s'hi, l'escanyava,
dient: Paga all que em deus! Aleshores
el seu company se li llan als peus, i li
suplicava: Tingues pacincia amb mi que
tho pagar! Per ell no volgu saber-hi
res, sin que el fu tancar a la pres fins
que no hagus pagat el deute. Als seus
companys, veient el que havia passat, els
va saber molt de greu, i ho anaren a dir
tot al senyor. Aleshores el senyor el va
fer cridar, i li va dir: Oficial pervers, the
perdonat tot aquell deute perqu mho
has suplicat; no calia que tamb tu et
compadissis del teu company, com jo
m'he compadit de tu? I el senyor enfurit,
el va lliurar als botxins fins que no ha-
Mc 2
er aquells dies, Jess va venir des de

Natzaret de Galilea, i fou batejat per
Joan en el Jord. I just quan sortia de
l'aigua, va veure que el cel s'esquinava i
que l'Esperit, com un colom, davallava
cap a ell. I es va sentir una veu del cel:
Tu ets el meu Fill, l'estimat; tu tens tota
la meva benvolena. I tot seguit l'Esperit
l'empeny cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satans; s'estava
entre salvatgines, i els ngels el servien.
Desprs que Joan fou empresonat, Jess
es present a Galilea predicant l'Anunci
Jois de Du: El temps ja s acomplert,
deia, i el Regne de Du s a prop. Convertiu-vos i creieu en l'Anunci Jois.
A

(1, 16 - 22 )
Mc 3
n aquell temps, Jess, vorejant el llac

de Galilea, vei Sim i Andreu, el
germ de Sim, que calaven la xarxa al
mar, perqu eren pescadors. Jess els va
dir: Au, veniu amb mi, i us far ser pescadors d'homes. Ells abandonaren tot
seguit les xarxes, i el van seguir. Seguint
un xic ms enll, va veure Jaume, fill del
Zebedeu, i Joan, el seu germ, preparant,
66
EVANGELI
ells tamb, les xarxes dins la barca i tot

seguit els va cridar. Ells abandonaren
Zebedeu, el pare, a la barca amb els jornalers, i se'n van anar darrera seu. Arribaren a Cafarnam. I quan era dissabte,
entrava a la sinagoga a ensenyar. I es
meravellaven de la seva doctrina, perqu
els ensenyava com tenint autoritat, i no
pas com els escribes.
A

(1, 23 - 28 )
Mc 4
n aquell temps, a la sinagoga de Cafarnam hi havia un home posset

d'un esperit impur, que es pos a baladrejar: Per qu et fiques amb nosaltres,
Jess Natzar? Que has vingut a perdre'ns? S prou qui ets tu: el Sant de
Du! Per Jess el rept: Calla i surt! Sacsejant-lo violentament i xisclant fort,
l'esperit impur en va sortir. Tots quedaren impressionats, fins al punt que esbrinaven entre ells: Qu s aix? Una nova doctrina ensenyada amb autoritat; de
ms a ms, mana els esperits impurs i
l'obeeixen. La seva anomenada s'estengu de seguida arreu per tota la regi de
Galilea.
A

(1, 29 - 35 )
Mc 5
n aquell temps, Jess an a casa de

Sim i Andreu, amb Jaume i Joan. La
sogra de Sim jeia enfebrada; i tot seguit
li'n parlen. Ell s'hi acosta i, tot prenent-la
per la m, l'aixeca; i la deix la febre, i
els servia. A capvespre, una vegada post
el sol, li van dur tots els qui estaven malalts i els endimoniats; i tota la vila era
aplegada davant la porta. En va guarir
molts que patien de diverses malures, i
expuls molts dimonis; per no els deixava parlar: s que el coneixien. De bon
mat, ben fosc encara, es llev, sort i
s'encamin cap a un lloc solitari, i all
pregava.
A

(2, 18 - 22 )
Mc 9
n aquell temps, els deixebles de Joan

i els fariseus feien dejuni; i van a dir
a Jess: Com s que mentre els deixebles de Joan i els dels fariseus dejunen,
els teus deixebles no dejunen? Jess els
va respondre: s que poden dejunar els
invitats a noces, mentre el nuvi s amb
ells? Durant el temps que tenen el nuvi
amb ells, no poden pas dejunar. Prou
que arribar el dia en qu els ser pres el
nuvi; llavors ja dejunaran. Ning no cus
un peda de roba sense batanar a un
vestit vell, perqu l'afegit nou s'enduria
part del vell i s'hi faria un esquin pitjor.
I ning no tira vi novell en bots vells, altrament el vi rebentar els bots, i es far
SEGONS SANT MATEU
malb el vi i els bots. Sin que a bots

nous, vi novell.
A

(20, 29 - 34 )
Mt 82
n aquell temps, quan Jess sortia de

Jeric, el va seguir una gran multitud. En aquestes, vet aqu que dos cecs
que seien arran del cam, en sentir que
Jess passava, es posaren a cridar: Senyor, tingues compassi de nosaltres,
Fill de David! La gent els renyava perqu
callessin. Per ells encara cridaven ms:
Senyor, tingues compassi de nosaltres,
Fill de David! Llavors, Jess deturant-se,
els va cridar i els digu: Qu voleu que
us faci? Senyor, li responen, que se'ns
obrin els ulls! Compadit, Jess els va tocar els ulls, a linstant hi van veure; i el
van seguir.
12 DIUMENGE
(19, 16 - 26 )
Mt 79
n aquell temps, un home sacost a

Jess i li va dir: Mestre, qu haig de
fer de bo per a posseir la vida perdurable? Ell li respongu: Per qu em preguntes sobre el que s bo? Un noms s el
Bo. Per, si vols entrar a la Vida, guarda
els manaments. Quins?, li diu ell. Jess
que li fa: No matars, no cometrs adulteri, no robars, no llevars fals testimoni; honra el pare i la mare, i estimars el
prosme com a tu mateix. Tot aix, ja ho
he observat, li diu el jove, qu em falta
67
encara? Jess que li fa: Si vols ser perfecte, cuita a vendre els teus bns i dna'ls
als pobres, i tindrs un tresor al cel; en
acabat, torna i segueix-me. Quan el jove
va sentir aquestes paraules, se n'an tot
trist, perqu era un home amb moltes
possessions. Jess digu als seus deixebles: Us ben asseguro que un ric difcilment entrar al Regne del cel. I us dic
encara: s ms fcil que un camell passi
pel forat duna agulla, que no pas que un
ric entri al Regne del cel! En sentir aix,
els deixebles quedaren del tot esbalats, i
deien: Qui es podr salvar, doncs? Jess, mirant-se'ls de fit a fit, els respongu: Als homes aix s impossible; per
a Du tot s possible.
A

(3, 6 - 12)
Mc 11
n aquell temps, els fariseus van decidir un acord contra Jess amb els
herodians, sobre la manera d'eliminar-lo.
Jess es retir amb els seus deixebles a
la vora del mar, i el va seguir una gran
gentada de Galilea. Molta gent de Judea,
de Jerusalem, d'Idumea, de dell el Jord, dels volts de Tir i de Sidon, sentint a
dir les coses que feia, tamb hi va acudir.
Llavors va dir als seus deixebles que, a
causa de la multitud li tinguessin a punt
una barqueta, per tal que no el maseguessin; s que n'havia guarit molts, per
aix tots els qui tenien algun mal se li
abalanaven al damunt per tocar-lo. I aix
que els esperits impurs el veien, es prosternaven davant seu i baladrejaven: Tu
ets el Fill de Du! Per els manava molt
severament que no el descobrissin.
68
EVANGELI
A

(3, 13 - 21 )
Mc 12
n aquell temps, Jess puj a la muntanya, i crid els qui volia, i van
anar-hi. Llavors en design dotze perqu
estiguessin amb ell i per enviar-los a
predicar, amb poder d'expulsar dimonis.
Design doncs, els dotze: Sim, a qui pos de nom Pere; Jaume, el fill del Zebedeu, i Joan, germ de Jaume, als quals
pos de nom Boanerges, aix s, fills del
tro, Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu,
Toms, Jaume, el fill d'Alfeu, Tadeu i Sim el cananeu; i Judas, que fou qui el va
trair. Arriba a casa, i altre cop s'hi atapeeix tanta gent, que no podien ni fer un
mos. Aix que els seus ho van saber, sortiren a agafar-lo, perqu deien: Ha perdut el seny.
A

(3, 20 - 27 )
Mc 13
n aquell temps, Jess arriba a casa, i

altre cop s'hi atapeeix tanta gent,
que no podien ni fer un mos. Aix que els
seus ho van saber, sortiren a agafar-lo,
perqu deien: Ha perdut el seny. Tamb
els escribes baixats de Jerusalem deien:
s posset de Beelzebul; i encara: s pel
cabdill dels dimonis que expulsa els dimonis. Aleshores els va cridar, i els deia
en parboles: Com pot Satans expulsar
Satans? Si un reialme es divideix contra
ell mateix, aquell reialme no es pot sostenir; i si una casa es divideix contra ella
mateixa, aquella casa no es podr sostenir. Si Satans, doncs, s'ha alat contra
ell mateix i s'ha dividit, no es podr sostenir, sin que s a les acaballes. Ara b
ning no pot ficar-se dins la casa d'un
home fort per afanar-li els bns, si primer no el lliga; aleshores s que li afanar els bns.
A

(3, 28 - 35 )
Mc 14
l Senyor va dir: Us dic de deb que

tot ser perdonat als fills dels homes, els pecats i les injries, tantes com
n'hauran dites; per aquell qui injuri
l'Esperit Sant, mai ms no tindr perd,
sin que s reu d'un pecat perpetu. s
que ells deien: Es posset d'un esperit
impur. Llavors arribaren la seva mare i
els seus germans, i de fora estant el feren demanar. La gent seia al seu voltant,
i li diuen: Ei, la teva mare, els teus germans i les germanes sn aqu fora, que
et busquen. Ell que els fa de resposta:
Qui s la meva mare i els meus germans?
I, mirant tot al voltant als qui seien fent
rotllana, diu: Vet aqu la meva mare i els
meus germans: el qui faci la voluntat de
Du, aquest m's germ, i germana, i mare.
A

(4, 1 - 9 )
Mc 15
n aquell temps, Jess es pos a ensenyar arran del mar. Es congrega

vora seu una enorme multitud, tant, que
va pujar en una barca, s'hi assegu i es
fu riba enll, mentre la multitud restava
SEGONS SANT MATEU
en terra, a la vora del mar. I els ensenyava moltes coses a travs de parboles; i
els deia en el seu ensenyament: Escolteu:
Un sembrador va sortir a sembrar. Resulta que tot sembrant caigu llavor arran del cam, hi van passar els ocells i
l'espellucaren. D'altra caigu en lloc pedregs, on no tenia gaire terra, i, per falta de gruix de terra, va germinar de seguida; per, en sortir el sol, es va pansir
i, com que no tenia arrels, s'assec. D'altra caigu entre cards; els cards van crixer i lofegaren, i no llev fruit. D'altres
llavors caigueren en la terra bona i, tot
creixent i granant, van llevar fruit; i donaren: l'una trenta, l'altra seixanta i l'altra cent per u. I deia: Qui tingui orelles
per a escoltar, que escolti.
A

(22, 15 - 22 )
Mt 90
n aquell temps, els fariseus se n'anaren a deliberar de quina manera l'atraparien en alguna qesti. I li envien
els propis deixebles juntament amb els
herodians a dir-li: Mestre, sabem que
dius la veritat i que ensenyes veritablement el cam de Du, sense miraments
amb ning, ja que no fas accepci de
persones. Digue'ns, doncs, qu te'n sembla, s lcit o no de pagar el tribut al
Csar? Per Jess, coneixent-los la malcia, digu: Per que em voleu comprometre, farsants? Vejam, ensenyeu-me la
moneda del tribut. Ells li van presentar
un denari. Desprs ell els diu: De qui es
aquesta efgie i la inscripci? Del Csar,
responen. Aleshores els diu: Doncs, do-
69
neu al Csar all que s del Csar, i a

Du all que s de Du. En sentir-ho, en
quedaren sorpresos i, deixant-lo, se n'anaren.
13 DIUMENGE
(21, 33 - 42 )
Mt 87
l Senyor digu aquesta parbola: Hi

havia un propietari que va plantar
una vinya; la va voltar d'una tanca, hi
cav un cup i va construir-hi una torre; la
va arrendar a uns vinyataires, i se n'an
a l'estranger. Quan arrib el temps de la
verema, envi els servents als vinyataires
a cobrar-ne els fruits. Per els vinyataires, desprs d'agafar els servents, en van
apallissar un, van matar l'altre, i l'altre,
el van apedregar. Els va enviar de nou
d'altres servents, ms colla que la primera vegada, per els van tractar igualment. Finalment, els envi el fill, tot dient-se: El fill, me'l respectaran. Per els
vinyataires, en veure el fill, es van dir
entre ells: Aquest s l'hereu; som-hi, matem-lo i ens quedarem amb l'herncia.
Desprs d'agafar-lo, el tragueren fora de
la vinya i el van matar. Ara b, quan vingui l'amo de la vinya, qu far a aquells
vinyataires? Li diuen: Per miserables, els
far morir miserablement, i arrendar la
vinya a uns altres vinyataires que li donin els fruits quan en sigui el temps. Jess els diu: Que no heu llegit mai en les
Escriptures: La pedra que els constructors havien rebutjat, s la que ha acabat
al cim del carener; s obra del Senyor,
aquesta feta, i s als nostres ulls meravellosa?
70
EVANGELI
A

(4, 10 - 23)
Mc 16
n aquell temps, quan Jess va quedar sol, els qui eren al seu voltant
amb els dotze li demanaren el sentit de
les parboles. Ell els deia: A vosaltres, us
ha estat concedit el misteri del Regne de
Du; als de fora, en canvi, els s presentat a travs de parboles, a fi que: per
ms que mirin, no hi vegin, i per ms
que escoltin, no comprenguin; no fos
que es convertissin, i fossin perdonats. I
els diu: No compreneu aquesta parbola?
Com entendreu totes les altres parboles, doncs? El sembrador sembra la paraula. Hi ha els d'arran del cam, on s
sembrada la paraula; per encara no
l'han sentida, que hi ve Satans i se
n'enduu la paraula sembrada. Hi ha
igualment els qui reben la sembra en lloc
pedregs; aquests, aix que senten la paraula, de seguida l'acullen amb goig, per, per falta d'arrel, sn de curta durada:
aix que es presenta una tribulaci o persecuci per causa de la paraula, de seguida sucumbeixen. Uns altres sn els
qui reben la sembra entre cards; aquests
sn els qui escolten la paraula, per els
desficis del mn, la seducci de la riquesa i les cobejances de les altres coses
se'ls fiquen dins i ofeguen la paraula,
que resulta infructuosa. Tamb hi ha
aquells qui han rebut la sembra en la
bona terra; aquests escolten la paraula,
l'accepten, i lleven fruit: b trenta, b
seixanta, b cent per u.
Els deia tamb:
s que potser duen la llntia per posar-la sota el mesur o b sota el llit?
No s per posar-la sobre el portallnti-
es? Perqu res no hi ha de secret ,que no

s'hagi de manifestar, ni res d'ocult que
no s'hagi de treure a la claror. Si alg t
orelles per a escoltar, que escolti!
A

(4, 24 - 34 )
Mc 17

Tingueu en compte aix que sentiu!
Amb la mateixa mesura amb qu mesureu, haureu de ser mesurats, i amb escreix i tot! En efecte: al qui t, li ser donat; per, al qui no t, fins all que t li
ser pres.
Afegia a ms: El Regne de
Du s com un home que hagi tirat grana
a la terra; tant si dorm com si vetlla, de
nit i de dia, la grana germina i creix, sense que spiga com. Espontniament, la
terra produeix primer un bri, desprs
l'espiga, i desprs blat granat en l'espiga.
I, quan el fruit ho permet, immediatament hi porta la fal, perqu la sega s
arribada.
Deia tamb: A qu compararem el Regne de Du, o amb quina parbola el representarem? Es com un gra
de mostassa que, quan el sembren a terra, s la ms menuda de totes les llavors de la terra; ara b, un cop sembrada, s'enfila i es torna ms gran que totes
les hortalisses, i fa branques tan grosses
que els ocells del cel poden ajocar-se a la
seva ombra.
Amb moltes parboles
per l'estil els proposava la doctrina, fins
on eren capaos d'entendre-la, i, sense
parboles, no els la proposava, per en
privat, ho explicava tot als seus deixebles.
SEGONS SANT MATEU
A

(4, 35 - 41 )
Mc 18

Passem a l'altra riba. I deixant la
multitud, se l'enduen, tal com es trobava
en la barca; i hi havia altres barques amb
ell. En aquestes, s'aixeca una forta ratxada de vent, i les ones pataquejaven la
barca, fins al punt que aquesta ja s'omplia. Ell dormia sobre un capal, a popa.
El desvetllen i li diuen: Mestre, tant se
t'en dna, que ens enfonsem? Un cop
despert, va reptar el vent i digu al mar:
Silenci, calla! El vent amain, i es fu una
gran bonana. Llavors els va dir: Com s
que sou tan porucs? Com s que no teniu fe? Aleshores es van espantar molt, i
es deien entre ells: Qui s, doncs,
aquest, que fins el vent i la mar l'obeeixen?
A

(5, 1 - 20)
Mc 19
n aquell temps, Jess arrib a l'altra

banda, al pas dels gerasens. A penes
salt de la barca, que li va sortir a l'encontre un home posset d'un esperit impur que venia dels sepulcres, on feia estada; i ning no el podia lligar ni amb
una cadena, perqu tot i haver estat lligat sovint amb grillons i cadenes havia
trencat les cadenes i trossejat els grillons, i ning no l'havia pogut amansir.
S'estava tothora pels sepulcres i les
muntanyes esgargamellant-se i fent-se
mal amb rocs. En veure Jess de lluny
estant, hi va crrer, se li prostern al da-
71
vant, i li digu baladrejant: Per qu et

fiques amb mi Jess, Fill de Du, l'Altssim? Et conjuro per Du que no em
turmentis. Es que Jess li deia: Surt d'aquest home, esperit impur! I li preguntava: Com te dius? Em dic Legi, li respon,
perqu som molts. I li pregava insistentment que no l'expulss del pas. Per
all a la muntanya, hi havia una gran ramada de porcs, pasturant. I li pregaren:
Envia'ns als porcs perqu ens hi fiquem.
I els ho va concedir. Els esperits impurs
van sortir i es ficaren dins els porcs; i
tota la ramada es precipit rostos avall
cap al mar, cosa d'uns dos mil, que es
van ofegar. Els porcairols van fugir i ho
contaren per la vila i pels camps; i tothom sort a veure qu havia passat. Arriben on era Jess i veuen l'endimoniat,
el qui havia tingut la legi, assegut, vestit i en el seu seny, i es van espantar. Els
qui ho havien vist els explicaven qu havia passat amb l'endimoniat i els porcs.
Llavors es posaren a pregar-li que se
n'ans d'aquells termes. Quan pujava a
la barca, el qui havia estat endimoniat li
pregava que el volgus amb ell. Per no
li ho va permetre, ans li diu: Torna-te'n a
casa, amb els teus, i conta'ls tot aix que
el Senyor t'ha fet en la seva misericrdia.
Se'n va anar, doncs, i es pos a pregonar
per la Decpolis tot el que Jess li havia
fet, i tothom se'n meravellava.
A

(5, 22 24, 35 - 43; 6, 1)
Mc 20
aquell temps, un dels caps de sinaE ngoga,

de nom Jaire, arriba fins Jess i,
en veurel, es deixa caure als seus peus i
72
EVANGELI
li suplica insistentment: La meva filleta

es a les acaballes; vine, doncs, a imposar-li les mans a fi que se salvi i visqui.
Jess se n'an amb ell; l'anava seguint
una gran multitud, que el masegava.
Encara ell parlava, que vnen de casa del
cap de sinagoga a dir-li: La teva filla s'ha
mort; per qu amones encara el Mestre?
Per Jess, que havia copsat el que xiuxiuejaven, diu al cap de sinagoga: No
t'espantis, tingues fe noms. I no va deixar que ning l'acompanys, fora de Pere, de Jaume i de Joan, el germ de Jaume. Arriben a casa del cap de sinagoga i
veu el desori i la gent que plorava i es
planyia cridant. Havent entrat, els diu:
Qu s aquest desori i aquests plors? La
menuda no s pas morta, sin que dorm.
Per se'n reien. Aleshores ell, desprs de
bandejar tothom, pren el pare i la mare
de la menuda i els qui l'acompanyaven, i
entra on era la menuda. Desprs li agafa
la m, i li diu: Talit cum, que vol dir:
Nena, jo t'ho dic, aixeca't! La nena es va
alar de seguida i es pos a caminar; s
que tenia dotze anys. Tots quedaren parats d'estupor. Ell els va recomanar insistentment que no ho sabs ning, i els va
dir que donessin de menjar a la nena. En
sortir d'all, es presenta a la seva ptria,
acompanyat dels seus deixebles.
A

(23, 1 - 12 )
Mt 93
n aquell temps, Jess va parlar a la

gent i als seus deixebles: Els escribes
i els fariseus s'han assegut a la ctedra
de Moiss. Feu, doncs, i observeu tot all
que us diguin, per no nimiteu les

obres, perqu diuen i no fan. Lliguen feixos pesants i els carreguen a les espatlles dels altres, per ells ni amb el dit no
els volen moure. En tot obren perqu
tothom se n'adoni: per aix es fan ben
amples les filactries i ben llargues les
borles; els agrada d'ocupar el primer lloc
als convits, i els primers seients a les sinagogues, de ser saludats per les places i
de ser anomenats Rab, per la gent. Per
vosaltres no us feu anomenar Rab, perqu el vostre mestre noms s un, i vosaltres sou germans; ni anomeneu ning
pare en la terra, que noms un ho s, el
Pare celestial; no us feu anomenar tampoc capdavanters, que el vostre capdavanter noms s un, el Crist. El ms gran
entre vosaltres ser el vostre servidor.
Aquell qui s'enlairar, ser humiliat, i el
qui s'humiliar, ser enlairat.
14 DIUMENGE
(22, 2 - 14 )
Mt 89

Regne del cel li passa com a un rei
que celebr les noces del seu fill. Envi
els criats perqu cridessin els convidats
a les noces, per aquests no volien
anar-hi. Torn a enviar-los-en d'altres,
dient: Digueu als convidats: Mireu, ja
tinc preparat el banquet; ja hem matat
els vedells i els animals d'engreix, i tot ja
s a punt; au, veniu a les noces. Per ells,
sense fer-ne cabal, se n'anaren l'un al seu
camp, l'altre al seu negoci, i la resta,
desprs d'agafar els criats, van maltractar-los i els mataren. El rei, tot enfurit,
SEGONS SANT MATEU
envi les seves tropes a exterminar

aquells assassins i a calar-los foc a la
ciutat. Aleshores diu als criats: Les noces
ja sn a punt, per els convidats no n'eren dignes. Aneu, doncs, pels entreforcs
dels camins i convideu a noces tothom
qui trobeu. Els criats van sortir pels camins i aplegaren tots els qui van trobar,
dolents i bons; i la sala del fest s'emplen d'invitats. Llavors el rei entr a veure
els convidats, i s'adon d'un que no duia
vestit de noces. Amic, li fa, com s que
has entrat aqu sense vestit de noces?
Per l'altre no bad boca. Aleshores digu el rei als servidors: Lligat de peus i
mans, llenceu-lo a fora, a la fosca; all hi
haur plors i escarritx de dents. Que
molts sn els cridats, per no tants els
escollits.
A

(5, 24-34)
Mc 21
n aquell temps, una gran multitud

anava seguint Jess i el masegava. En
aquestes, una dona que patia prdues de
sang feia dotze anys, que havia sofert
molt d'una colla de metges i havia desps tot el que tenia sense cap profit, sin que havia anat de mal en pitjor, en
sentir parlar de Jess, es fic entre la
multitud per darrera, i li va tocar el vestit; s que es deia: Si li toco tan sols els
vestits, estic salvada. De sobte se li estronc el fluix de sang, i sent en el seu
cos que estava guarida del seu mal.
Tamb de sobte, Jess va sentir en si
mateix el poder que dell havia sortit i,
girant-se enmig de la multitud, pregun-
73
tava: Qui mha tocat els vestits? Per els

deixebles li diuen: Veus la gentada que et
masega, i preguntes: qui mha tocat? Per ell mirava tot al voltant per veure la
qui ho havia fet. Llavors la dona, esporuguida i tremolosa, sabent que li havia
passat, hi an, es deix caure al seu davant i li va dir tota la veritat. Per ell li
digu: Filla, la teva fe t'ha salvat; vs-te'n
en pau i queda lliure del teu mal.
A

(6, 1 - 7)
Mc 22
n aquell temps, Jess es presenta a

la seva ptria, acompanyat dels seus
deixebles. Arribat el dissabte, es pos a
ensenyar a la sinagoga, la majoria, en
sentir-lo, quedaven esbalats, i deien:
D'on ho treu, aquest tot aix? I qu s
aquesta saviesa que li ha estat donada; i
aquests miracles fets per les seves
mans? Que no s el fuster, aquest, el fill
de la Maria i germ del Jaume, el Joset, el
Judas i el Sim! Que no s'estan entre
nosaltres, les seves germanes? I se n'escandalitzaven. Jess els deia: Cap profeta no s deshonorat enlloc, sin a la seva
ptria, entre els seus parents i a casa seva. I no pogu fer-hi cap miracle, tret de
guarir alguns malalts tot imposant-los
les mans. I s'admirava de la incredulitat
d'ells.
Jess recorria els llogarets de
la rodalia ensenyant. Llavors crida els
dotze i comen denviar-los de dos en
dos, i els donava potestat sobre els esperits impurs.
74
EVANGELI
A

(6, 7 - 13 )
Mc 23
n aquell temps, Jess crida els dotze

i comen denviar-los de dos en
dos, i els donava potestat sobre els esperits impurs; i els va recomanar de no endur-se res per el cam, fora dun bast; ni
pa, ni sarr, ni diners a la faixa; per:
Calceu-vos amb sandlies, i no us poseu
dos tniques. Tamb els deia: Onsevulla
que entreu en una casa, quedeu-vos-hi
fins que en marxeu. I si algun llocs no us
rebia, ni us escoltaven, sortiu-ne i espolseu-vos la terra de sota els peus en testimoniatge contra dells.
Aleshores
sortiren a predicar que es convertissin;
expulsaven molts dimonis, i untaven
amb oli molts malalts i els guarien.
A

(6, 30 - 45)
Mc 25
n aquell temps, els apstols tornen a

reunir-se amb Jess i li conten tot el
que havien fet i ensenyat. Desprs, ell els
diu: Au, aneu vosaltres mateixos, tots
sols, a un lloc solitari, i reposeu una mica. s que els anants i vinents eren tants,
que ni de menjar no els vagava. Se n'anaren, doncs, amb la barca: cap a un lloc
solitari, tots sols. En veure'ls partir,
molts van endevinar cap a on, i, de tots
els pobles, hi acudiren i van arribar-hi
abans que ells. En desembarcar, vei una
gran multitud, que li va fer llstima perqu eren com ovelles sense pastor; i es
pos a instruir-los llargament. Com que
ja es feia tard, se li acostaren els deixebles, i li deien: el lloc s solitari i es fa

tard; Dna'ls l'adu perqu vagin pels
masos i llogarets del voltant a comprarse alguna cosa per a menjar. Per ell fu
de resposta: Doneu-los de menjar vosaltres. I ells que li diuen: Que hem d'anar
a comprar dos-cents denaris de pa per
donar-los de menjar? per ell els diu:
Quants pans teniu? Aneu-ho a veure. Un
cop ho saberen, li diuen: Cinc, i dos peixos. Els va manar que fessin reclinar tothom pe colles damunt l'herba verda. I es
van ajeure en rotllanes de cent i de cinquanta. Va prendre els cinc pans i els
dos peixos i, amb els ulls fits a cel, digu
la benedicci, va partir els pans i els donava als deixebles per tal que els en servissin; tamb va repartir els dos peixos
entre tots. Tothom va menjar fins a quedar satisfet. Desprs en van recollir els
bocins: dotze cistellades, amb les sobres
dels peixos. A menjar eren cinc mil homes. Tot seguit man als deixebles que
pugessin a la barca i comencessin de
passar a l'altra riba, cap a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent.
A

(6, 45 - 53)
Mc 26
n aquell temps, Jess man als deixebles que pugessin a la barca i comencessin de passar a l'altra riba, cap a
Betsaida, mentre ell acomiadava la gent.
Un cop els hagu acomiadats, se n'an a
la muntanya a pregar. Arribat el vespre,
la barca era ja al mig del mar, que ell era
tot sol en terra. En veure'ls escarrassarse remant, perqu el vent els era contra-
SEGONS SANT MATEU
ri, devers la quarta vetlla de la nit, es dirig cap a ells caminant sobre el mar, i
volia passar-los de llarg. Per ells, en
veure'l caminant sobre el mar, es pensaren que era un fantasma, i es posaren a
cridar; tots, efectivament, el van veure i
es van esverar. Ell, per, de seguida els
va parlar en aquests termes: Confiana!
Sc jo, no tingueu por! Puj amb ells a la
barca, i el vent amain. Ells van quedar
parats a ms no poder. s que no havien
ents la significaci dels pans: tenien
l'enteniment ofuscat. Un cop feta la travessia, tocaren terra a Genesaret, i van
atracar-hi.
fams i terratrmols. Per totes aquestes

coses noms sn el comenament dels
dolors de part. Aquell temps us lliuraran
als turments, us mataran i tots els pobles us avorriran a causa del meu nom.
Llavors molts sucumbiran, i es trairan i
s'odiaran els uns als altres. Sorgiran una
colla de falsos profetes i enganyaran
molta gent. La impietat s'estendr tant,
que es refredar la caritat de la majoria.
Tanmateix, el qui s'haur mantingut
ferm fins a la fi, aquest se salvar.
15 DIUMENGE
A
(22, 35 - 46)

(24, 1 - 13)
75
Mt 97
n aquell temps, Jess sort del temple, i, mentre se n'anava, se li acosten els deixebles per fer-li parar esment
en les construccions del temple. Per ell
els fu de resposta: Ho veieu, tot aix,
oi? Doncs b, us ben asseguro que no en
quedar pedra sobre pedra que no sigui
enderrocada. Quan ja seia dalt de la
muntanya de les Oliveres, els deixebles,
tots sols, anaren a demanar-li: Digue'ns
quan passar aix, i quin ser el senyal
de la teva tornada i de la fi del mn. Jess els fu de resposta: Mireu que ning
no us enganyi. Que molts vindran valent-se del meu nom i diran: Jo sc el
Messies, i enganyaran molta gent. Sentireu parlar de guerres i de rumors de
guerres; alerta, no us alarmeu: cal que
aix succeeixi, per encara no s la fi.
S'alar, en efecte, poble contra poble i
reialme contra reialme; a i lla hi haur
Mt 92
n aquell temps, un doctor de la Llei

saprop a Jess i li pregunt per
comprometre'l: Mestre, quin s el gran
manament de la Llei? Ell li va dir: Estimars el Senyor el teu Du, amb tot el cor,
amb tota l'nima i amb tot l'esperit.
Aquest s el gran i primer manament. El
segon li s semblant: Estimars el teu
prosme com a tu mateix. En aquests dos
manaments es resol tota la Llei i els Profetes. Mentre els fariseus estaven reunits, Jess els pregunt: Qu us en sembla, del Messies? De qui s fill? De David,
li diuen. Com s, doncs, els fa, que David, mogut per l'Esperit, l'anomena
Senyor, quan diu: El Senyor digu al meu
Senyor: Seu a la mera dreta, mentre et
poso els enemics dessota el peus? Si David, doncs, l'anomena Senyor, com pot
ser-ne fill? Ning no fou capa de respondre-li'n mitja paraula; i den
d'aquell dia ning no gosava interrogar-lo ms.
76
EVANGELI
(6, 54 7, 8)
(7, 5 - 16)
Mc 27
n aquell temps, quan Jess salt de

la barca, els habitants de Genesaret
que el van reconixer, van recrrer de
seguida tota aquella contrada i comenaren de dur-li els qui estaven malalts en
lliteres, arreu on sentien a dir que es
trobava. I pertot on anava, llogarets, pobles o masos, posaven els malalts per les
places, i li pregaven que els deixs tocar
almenys el voraviu del vestit; i tots els
qui el tocaven, es guarien. Els fariseus i
alguns escribes vinguts de Jerusalem es
reuneixen al seu entorn; i, en veure que
alguns dels seus deixebles menjaven
amb les mans impures, aix s, sense
rentar - perqu els fariseus i tots els
jueus, observants de la tradici dels ancians, no mengen si no s'han rentat les
mans amb un grapat d'aigua, ni mengen
d'all que ve del mercat que no ho hagin
aspergit; i moltes altres coses hi ha que
observar per tradici: rentament de copes, de gerros i atuells d'aram -; els fariseus i els escribes, doncs, li van preguntar: Per quina ra els teus deixebles no
segueixen la tradici dels ancians, sin
que mengen amb les mans impures?
Per ell els respongu: B profetitz Elies
de vosaltres, farsants, tal com ha estat
escrit: Aquest poble m'honora amb els
llavis, el cor, per, se'ls mant lluny de
mi. s estril el culte que em tributen; les
doctrines que ensenyen sn preceptes
humans. Deixant de banda el manament
de Du, observeu la tradici dels homes.
Mc 28
n aquell temps, els fariseus i els escribes, van preguntar a Jess: Per
quina ra els teus deixebles no segueixen la tradici dels ancians, sin que
mengen amb les mans impures? Per ell
els respongu: B profetitz Elies de
vosaltres, farsants, tal com ha estat escrit: Aquest poble m'honora amb els
llavis, el cor, per, se'ls mant lluny de
mi. s estril el culte que em tributen; les
doctrines que ensenyen sn preceptes
humans. Deixant de banda el manament
de Du, observeu la tradici dels homes.
I els deia: Quina manera ms bonica que
teniu d'abolir el manament de Du per
implantar la vostra tradici! Ja que Moiss va dir: Honra el pare i la mare, i
tamb: Qui maleeixi el pare o la mare
sigui condemnat a mort. Vosaltres, en
canvi, dieu: Si alg deia al pare o a la
mare: Declaro corban - aix s, ofrena
sagrada - all que de mi podria aprofitar-vos, ja no li deixeu fer res ms pel
pare o la mare; i aix, amb la tradici que
us aneu transmetent, anul leu la paraula
de Du. I, de coses per l'estil, en fu a
dojo.
I, havent convocat novament
la multitud, els deia: Escolteu-me tots i
enteneu-me b: no hi ha res d'exterior a
l'home que, entrant-li a dins, pugui contaminar-lo, ans el que surt de l'home,
aix s que el contamina. Si alg t orelles per a escoltar, que escolti!
SEGONS SANT MATEU
A

(7, 14 - 24 )
Mc 29
n aquell temps, Jess havent convocat la multitud, els deia: Escolteu-me

tots i enteneu-me b: no hi ha res d'exterior a l'home que, entrant-li a dins, pugui
contaminar-lo, ans el que surt de l'home,
aix s que el contamina. Si alg t orelles per a escoltar, que escolti!
Quan, un cop lliure de la gent, va entrar
a casa, els deixebles li preguntaren el
sentit d'aquell proverbi. Ell que els diu:
Aix tamb sou tancats vosaltres? Que
no compreneu que res d'exterior que entri en lhome no pot contaminar-lo, perqu no va al cor, sin al ventre, i para a
l'excusat? - amb la qual cosa declarava
purs tots els aliments. Per afegia: El que
surt de lhome, aix s que el contamina;
perqu de dintre el cor dels homes surten les males intencions, fornicacions,
furts, homicidis, adulteris, avarcies,
maldats, enganys, llibertinatge, enveja,
injria, orgull, irreligiositat; totes aquestes coses dolentes surten de dintre i contaminen lhome.
Va marxar d'all i es
dirig als voltants de Tir.
A

(7, 24 - 30 )
Mc 30
n aquell temps, Jess va marxar i es

dirig als voltants de Tir. Va entrar
en una casa i no volia que ning ho sabs, per no pogu passar desapercebut;
perqu, a penes una dona, la filleta de la
qual era posseda d'un esperit impur en
77
va sentir parlar, que vingu a tirar-se-li

als peus. Aquesta dona era pagana, siro-fencia de raa, i li suplicava que expulss el dimoni de la seva filla. Ell li deia: Deixa satisfer abans els fills, que no
s gens bonic de prendre el pa dels fills i
tirar-lo als quissos. Per ella que li fa de
resposta: Prou, Senyor, per tamb els
quissos mengen sota la taula de les engrunes dels fills. Aleshores ell li contest: Vs, el dimoni ja ha sortit de la teva
filla. Va marxar a casa seva i va trobar-hi
la menuda estirada damunt del llit, i que
el dimoni n'havia sortit.
A

(8, 1 - 10)
Mc 32
n aquell temps, hi tornava a haver

una gran multitud, i no tenien res
per a menjar; Jess va cridar els deixebles i els diu: Em fa llstima aquesta
gent, perqu ja fa tres dies que no se separen de mi i no tenen res per a menjar i
si els avio dejuns a casa, defalliran pel
cam, que alguns d'ells son de lluny. Els
deixebles li respongueren: Com se'ls
podria satisfer de pa, en un ermot? I els
pregunt: Quants pans teniu? Set, li van
respondre. Llavors va fer ajeure la multitud a terra; va prendre els set pans, digu l'acci de grcies, els part, i els donava als deixebles perqu els en servissin; i els van servir a la gent. Tamb tenien uns quants peixets; un cop benets,
digu que tamb els servissin. Van menjar fins a quedar satisfets, desprs recolliren les sobres dels bocins: set paneres.
Eren uns quatre mil. Desprs els va aco-
78
EVANGELI
miadar. En acabat puj a la barca amb

els deixebles, i se n'an cap a la banda de
Dalmanuta.
A

(24, 34 37, 42 - 44)
Mt 101
l Senyor va dir: Us ben asseguro que

aquesta generaci no passar, fins
que tot aix no s'hagi esdevingut. El cel i
la terra passaran, per les meves paraules no passaran pas. Pel que fa al dia i a
l'hora, ning no els sap, ni els ngels del
cel, ni el Fill, sin solament el Pare. Perqu, com en els dies de No, aix ser la
tornada del Fill de lhome. Vetlleu,
doncs, perqu no sabeu quin dia arribar
el vostre Senyor. Sapigueu aix: si el cap
de casa hagus pressentit a quina hora
de la nit havia de venir el lladre, hauria
vetllat i no s'hauria pas deixat foradar la
casa. Per tant, vosaltres estigueu tamb a
punt, que a lhora menys pensada arribar el Fill de lhome.
16 DIUMENGE
(25, 14 - 30)
Mt 105
l Senyor digu aquesta parbola: s

com un home que, en anar-se'n a
l'estranger, va cridar els seus criats i els
va confiar els bns. Va donar cinc talents
a un; a un altre, dos; i a un tercer, un: a
cadascun segons la seva capacitat; desprs se n'an a l'estranger. Tot seguit, el
qui havia rebut cinc talents, an a negociar-hi, i en va guanyar cinc ms. Aix
mateix, el dels dos en va guanyar dos

ms. Per el qui n'havia rebut un se n'an a fer un clot a terra, i va colgar-hi el
diner de l'amo.
Al cap de molt
temps, torna l'amo d'aquells criats i els
demana comptes. Va comparixer el qui
havia rebut cinc talents, i li'n va presentar cinc ms, tot dient: Senyor, em vas
confiar cinc talents; guaita, n'he guanyats cinc ms. L'amo va dir-li: Molt b,
criat bo i fidel; com que has estat fidel
en poc, jo et posar sobre molt; entra al
goig del teu senyor.
Va comparixer tamb el dels dos talents, i va dir:
Senyor, em vas confiar dos talents; guaita, n'he guanyats dos ms. L'amo va
dir-li: Molt b, criat bo i fidel; com que
has estat fidel en poc, jo et posar sobre
molt; entra al goig del teu senyor. Va
comparixer tamb el qui havia rebut un
talent, i va dir: Senyor, et conec i s que
ets un home dur, que culls on no has
sembrat, i arreplegues d'on no has escampat. Aix s que, per por, vaig colgar
a terra el teu talent; aqu tens all que s
teu. L'amo li fu de resposta: Criat dolent i drpol! Tu sabies que cullo on no
he sembrat, i arreplego d'on no he escampat? Aleshores, b calia que portessis els meus diners als banquers, i, a la
meva tornada, hauria recobrat el que es
meu amb l'inters. B, doncs, preneu-li el
talent i doneu-lo al qui en t deu. Que a
tot aquell qui t, li ser donat; a aquell
qui no t, en canvi, fins all que t li ser
pres. I aquest criat intil, llenceu-lo a
fora, a la fosca: all hi haur plors i escarritx de dents.
I, havent dit aix,
exclam: Qui tingui orelles per escoltar,
que escolti!
SEGONS SANT MATEU
79
17 DISSABTE
17 DIUMENGE
O DIUMENGE DE LA CANANEA
(25, 1 - 13)
Mt 104

Regne del cel li passar com a deu
verges, que van prendre els llantions i
van sortir a rebre el nuvi. D'elles, cinc
eren deixades, i cinc previsores. Les deixades, em efecte, en prendre els llantions, no es van endur oli. Les previsores,
en canvi, van prendre oli, en tassonets
juntament amb els llantions. Com que el
nuvi trigava, es van anar ensonyant totes
i es van adormir. A mitjanit es va sentir
aquest clam: El nuvi ja s aqu, sortiu a
rebre'l. Llavors es van desvetllar totes
aquelles verges i prepararen els llantions. Les deixades van dir a les previsores: Doneu-nos oli del vostre, que els
nostres llantions s'apaguen. Les previsores els feren de resposta: No fos cas que
no arribs per a nosaltres i vosaltres;
ms aviat aneu als venedors a comprar-vos-en. Mentre hi anaven, va arribar
el nuvi, i les qui eren a punt entraren
amb ell a les noces; i la porta fou tancada. Ms tard van arribar tamb les altres,
i deien: Senyor, Senyor, obre'ns! Per ell
els fu de resposta: Us ben asseguro que
no us conec pas. Vetlleu, doncs, perqu
no en sabeu ni el dia ni l'hora.

(15, 21 - 28 )
Mt 62
n aquell temps, Jess es va retirar

cap a la banda de Tir i de Sidon. Una
dona cananea, vinguda daquells voltants, es pos a cridar: Tingues compassi de mi, Senyor, Fill de David! La meva
filla est terriblement endimoniada. Per
ell no li contest ni un mot. Els deixebles
el pregaven: Atn-la, que no para de cridar darrera nostre. Noms he estat enviat, fu ell de resposta, a les ovelles esgarriades de la casa d'Israel. En aix, ella
arrib i es prosternava, dient: Senyor,
socorre'm! Ell li fu de resposta: No s
gens bonic de prendre el pa dels fills i
tirar-lo als quissos. Prou, Senyor, li fu
ella, per tamb els quissos mengen de
les engrunes que cauen de la taula dels
amos. Aleshores Jess li fu de resposta:
Oh dona, gran s la teva fe! que et sigui
fet segons el teu desig. I des daquell
moment la seva filla qued guarida.
EVANGELI
SEGONS SANT LLUC
A

(3, 9 - 12)
Lc 10
n aquell temps, el tetrarca Herodes,

reprs per Joan a causa d'Herodias,
la muller del seu germ, i a causa de totes les maldats que havia coms Herodes, encara afeg aquesta a totes elles:
tanc Joan a la pres.
I quan tot el
poble fou batejat, mentre Jess, rebut el
baptisme, estava pregant, s'obriren els
cels, i l'Esperit Sant davall sobre d'ell
en forma corporal, com de colom, i se
sent una veu del cel: Tu ets el meu Fill
benamat; en tu em complac.
A

(3, 23 4, 1)
Lc 11
n aquell temps, Jess, en comenar

la seva obra, tenia com una trentena
d'anys, i, segons es creia, era fill de Josep, fill d'Hel, fill de Matat, fill de Lev,
fill de Melqu, fill de Jannai, fill de Josep,

fill de Matatias, fill d'Ams, fill de Nam,
fill d'Esl, fill de Naggai, fill de Maat, fill
de Matatias, fill de Semen, fill de Josec,
fill de Jod, fill de Joanam, fill de Res,
fill de Zorobabel, fill de Salatiel, fill de
Ner, fill de Melqu, fill d'Add, fill de
Cosam, fill d'Elmadam, fill d'Er, fill de
Jess, fill d'Elizer, fill de Jorim, fill de
Matat, fill de Lev, fill de Simeon, fill de
Jud, fill de Josep, fill de Jonam, fill d'Eliaquim, fill de Mele, fill de Menn, fill
de Matat, fill de Natan, fill de David, fill
de Jess, fill de Jobed, fill de Booz, fill de
Sala, fill de Naasson, fill d'Aminadab, fill
d'Admn, fill d'Arn, fill d'Esron, fill de
Fares, fill de Jud, fill de Jacob, fill d'Isaac, fill d'Abraham, fill de Tara, fill de
Nacor, fill de Seruc, fill de Ragau, fill de
Flec, fill d'ber, fill de Sala, fill de Canam, fill d'Arfaxad, fill de Sem, fill de
No, fill de Lmec, fill de Matusala, fill
d'Henoc, fill de Jret, fill de Maleel, fill
de Canam, fill d'Ens, fill de Set, fill
d'Adam, fill de Du. Jess, ple de l'Esperit Sant, torn del Jord, i fou portat per
l'Esperit al desert.
82
EVANGELI
(4, 1- 15)
(4, 16 - 22)
Lc 12
n aquell temps, Jess torn del Jord, i fou portat per l'Esperit al desert
i quaranta dies fou temptat pel diable.
No menj res durant aquells dies; i, acabat, tingu fam. Llavors li va dir el diable: Si ets Fill de Du, mana a aquesta
pedra que es torni pa. I li respongu Jess: Escrit s: No solament de pa viu
lhome. I, havent-sel endut amunt, en
un instant va ensenyar-li tots els regnes
del mn. I li digu el diable: Et donar
tot aquest poder i la seva glria, com sigui que se mha lliurat a mi i la dono a
qui vull. Si tu, doncs, et prosternes davant meu, ser teva. I Jess en contesta li
va dir: Escrit s: Adorars el Senyor el
teu Du, i a Ell sol retrs culte. Desprs
va dur-lo a Jerusalem i el pos al pinacle
del temple, i li digu: Si ets Fill de Du,
tira't daltabaix, car escrit s: Als seus
ngels donar ordres per tu, perqu et
guardin. I tamb: Ells t'agafaran amb
les mans, perqu el teu peu no ensopegui amb cap pedra. I per resposta li fu
Jess: No temptars el Senyor el teu
Du. Aleshores, el diable, havent acabat
tota mena de temptacions, es retir dell
fins a cert temps. Jess, a impuls de
l'Esperit, se'n torn a Galilea, i la seva
fama s'escampava per tota aquella regi.
Ell ensenyava en llurs sinagogues, i era
exalat per tothom.
Lc 13
n aquell temps, Jess vingu a Natzaret, on s'havia criat; i, com de costum, el dia de dissabte entr a la sinagoga, i va alar-se per llegir. Li fou presentat el llibre del profeta Isaes i, en haver
desplegat el llibre, trob el passatge on
hi ha escrit: L'Esperit del Senyor s sobre meu, perqu m'ha ungit per a dur la
bona nova als pobres; m'ha enviat a
anunciar als captius l'alliberament, i als
cecs el recobrament de la vista, a posar
en llibertat els oprimits, a promulgar
lany de grcia del Senyor. Pleg el llibre, va tornar-lo al servidor i s'assegu.
Tothom a la sinagoga tenia els ulls fixos
en ell. Llavors comen per dir: Avui s'ha acomplert aquest punt de l'Escriptura
que acabeu de sentir. I tothom l'aprovava i s'admirava de les paraules plenes de
grcia que sortien de la seva boca.
A

(4, 22- 30)
Lc 14
n aquell temps, tothom aprovava

Jess i s'admirava de les paraules
plenes de grcia que sortien de la seva
boca. I deien: No s aquest el fill de Josep? I els contest: De segur em retraureu la dita: Metge, guareix-te tu mateix.
Tot el que hem sentit dir que ha passat a
Cafarnam, fes-ho tamb aqu a la teva
ptria. En veritat us dic que cap profeta
no ha estat acceptat a la seva ptria. De
veritat us dic que hi havia moltes vdues
SEGONS SANT LLUC
als dies d'Elies, a Israel, llavors que el cel

es tanc tres anys i sis mesos i sobrevingu una gran fam per tota la terra; per
a cap d'elles no fou enviat Elies sin a
una vdua de Sarepta, a la banda de Sidon. Tamb hi havia molts leprosos a
Israel en temps del profeta Eliseu, i cap
d'ells no fou netejat sin el siri Naaman. En sentir aquestes paraules, tothom a la sinagoga s'encengu d'ira. Llavors van alar-se, el tragueren de la ciutat i van dur-lo a un cingle de la muntanya sobre el qual era edificada la ciutat,
per estimbar-lo; sin que ell, passant
enmig d'ells, va anar-se'n.
A

(4, 31- 36)
Lc 15
n aquell temps, Jess baix cap a

Cafarnam, ciutat de Galilea, i els
dissabtes els ensenyava, i es meravellaven de la seva doctrina, car la seva paraula tenia autoritat. A la sinagoga hi
havia un home posset per l'esperit d'un
dimoni impur, i cridava amb gran veu:
Fora! Qu hi ha entre nosaltres i tu, Jess Natzar? Has vingut a perdre'ns? Jo
s qui ets: el Sant de Du. Per Jess
l'increp dient: Calla i surt d'ell. I el dimoni, que el tir al mig de la gent, en
sort sense fer-li gens de mal. L'esbalament s'apoder de tothom i ells amb ells
anaven parlant, dient: Quina paraula s
aquesta, que amb autoritat i poder mana
els esperits impurs, i surten!
83
PRIMER DIUMENGE
(5, 1- 11)
Lc 17
n aquell temps, Jess era a la vora

del llac de Genesaret, vei dues barques que eren a la vora del llac. Els pescadors, que n'havien baixat, rentaven les
xarxes. Ell puj en una de les barques,
que era de Sim, i li preg que l'aparts
una mica de terra; i, assegut, de la barca
estant ensenyava les multituds. En haver
acabat de parlar, digu a Sim: Aneu mar
endins, i tireu les xarxes. I respongu
Sim: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; per per la
teva paraula tirar les xarxes. I, havent-ho fet, agafaren una gran muni de
peixos, i les xarxes se'ls trencaven. Llavors feren senyal als de l'altra barca que
vinguessin a ajudar-los. Vingueren,
doncs, i ompliren totes dues barques,
talment que s'enfonsaven. I, en veure-ho,
Sim Pere es prostr als genolls de Jess,
dient: Aparta't de mi, que sc home pecador, Senyor. I s que l'esbalament s'apoder d'ell i de tothom qui hi havia
amb ell, per l'agafada de peix que havien
fet, com igualment de Jaume i Joan, fills
de Zebedeu, que eren companys de Sim.
Aleshores digu Jess a Sim: No temis;
des d'ara sers pescador d'homes. I, havent dut les barques en terra, ho deixaren tot i van seguir-lo.
84
EVANGELI
A

(4, 38 - 44)
Lc 16
n aquell temps, Jess entr a casa

de Sim. La sogra de Sim era afectada de molta febre, i van suplicar-lo per
ella. Se li acost per sobre, increp la
febre i aquesta va deixar-la. Tot seguit
ella s'aixec, i els servia.
A posta
de sol, tothom qui tenia malalts de diverses malalties, els hi portaven. I ell,
imposant les mans sobre cada un d'aquells, els guaria. De molts, encara, sortien els dimonis cridant i dient: Tu ets el
Fill de Du. I ell els increpava i no els
deixava parlar, ja que sabien que ell era
el Messies.
Vingut el dia, sort i va
anar-se'n en un lloc desert. Les multituds
el cercaven i se'n vingueren fins a ell, i el
retenien perqu no se n'ans. Ell els digu: Em cal portar tamb a d'altres ciutats la bona nova del Regne de Du; car
per aix he estat enviat. I anava predicant per les sinagogues de Judea.
A

(5, 12 - 16)
Lc 18
n aquell temps, essent Jess en una

ciutat, vet aqu que hi havia un home
cobert de lepra. En veure Jess, caigu
de cara a terra, i el preg dient: Senyor,
si vols, em pots fer net. Jess allarg la
m i va tocar-lo dient: Ho vull, sigues fet
net. I de seguida li desaparegu la lepra.
I ell li orden: No en parlis amb ning;
per vs, mostra't al sacerdot, i fes
l'ofrena per la teva purificaci tal com ho
va prescriure Moiss en testimoni per a

ells. En fi, la seva anomenada s'estenia
ms i ms, i qui-sap-les multituds acudien per sentir-lo i per fer-se guarir de
les seves malalties. Ell per, es retirava a
llocs solitaris i feia oraci.
A

(5, 33- 39)
Lc 21
n aquell temps, els fariseus es van

apropar a Jess i van dir-li: Els deixebles de Joan dejunen sovint i reciten
oracions, i igualment els dels fariseus;
els teus, en canvi, mengen i beuen. I Jess els fu: s que podeu fer dejunar
els ntims de l'esps, mentre l'esps s
amb ells? Ja vindran dies en qu els ser
arrabassat l'esps; llavors dejunaran,
aquells dies. I els va dir encara una parbola: Ning no esquina un tros de vestit
nou per apedaar-ne un de vell; si ho
feia, esquinaria el nou, i el peda del
nou no s'avindria amb el vell. Com ning no tira vi nou en bots vells; perqu, el
vi novell rebentaria els bots i es vessaria,
i es perdrien els bots; ens cal tirar el vi
novell en bots nous. I ning que ha begut
vi vell, no en vol de nou, perqu diu: El
vell s ms bo.
A

(6, 12 - 19)
Lc 23
n aquell temps, Jess va anar-se'n a

la muntanya a pregar, i pass la nit
pregant Du. Vingut el dia, crid els
SEGONS SANT LLUC
seus deixebles i n'escoll dotze, als quals

don el nom d'apstols: Sim, que tamb anomenaria Pere, Andreu, el seu germ, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Toms, Jaume fill d'Alfeu, Sim
anomenat el Zelador, Judas fill de Jaume
i Judas Iscariot, que fou el trador. Baix
amb ells i va aturar-se al pla, on hi havia
un bon nombre de deixebles seus i una
gran muni de gent de tot Judea, de Jerusalem, i de tota la marina de Tir i de
Sidon, que havien vingut per sentir-lo i
sser guarits de llurs malalties. Tamb
els qui es veien turmentats per esperits
impurs, n'eren guarits; i tota la multitud
cercava de trobar-lo, perqu d'ell sortia
una fora que guaria tothom.
A

(6, 17 - 23)
Lc 24
n aquell temps, Jess baix de la

muntanya amb els seus apstols i va
aturar-se al pla, on hi havia un bon nombre de deixebles seus i una gran muni
de gent de tot Judea, de Jerusalem, i de
tota la marina de Tir i de Sidon, que havien vingut per sentir-lo i sser guarits
de llurs malalties. Tamb els qui es veien
turmentats per esperits impurs, n'eren
guarits; i tota la multitud cercava de
trobar-lo, perqu d'ell sortia una fora
que guaria tothom.
Llavors, alant
els ulls envers els seus deixebles, deia:
Sortosos els pobres, perqu s vostre el
regne de Du. Sortosos els qui ara patiu
fam, perqu sereu saciats. Sortosos els
qui ara ploreu, perqu riureu. Sortosos
sou, quan els homes us odien, quan us
85
exclouen, quan us ultratgen i rebutgen el

vostre nom com a dolent a causa del Fill
de lhome. Alegreu-vos aquell dia i exulteu, perqu, mireu, la vostra recompensa
ser gran al cel.
A

(5, 17- 26)
Lc 19
n aquell temps, Jess estava ensenyant, hi havia asseguts uns fariseus

i uns doctors de la llei, que havien vingut
de tots els vilatges de Galilea, de Judea i
de Jerusalem; i el poder del Senyor l'impulsava a fer guaricions. I vet aqu que
uns homes, que en una llitera en duien
un altre de paraltic, cercaven de fer-lo
entrar i posar-lo davant d'ell; i, no trobant per on fer-lo entrar a causa de la
gentada, pujaren al terrat i, per entre les
rajoles, el davallaren amb la llitera al mig
de la gent, davant Jess. En veure la seva fe, va dir: Amic, els teus pecats et sn
perdonats. Els escribes i els fariseus es
posaren a cavil lar, dient: Qui s aquest
que diu blasfmies? Qui pot perdonar
fora de Du? I Jess endevinant les intencions, per resposta va dir-los: Qu
cavil leu en els vostres cors? Qu s
ms fcil de dir: Els teus pecats et sn
perdonats, o b de dir: Aixeca't i camina?
Doncs, perqu sapigueu que el Fill de
lhome t poder sobre la terra de perdonar pecats - digu al paraltic -: Jo et dic,
aixecat, pren la teva llitera i vs-te'n a
casa teva. I a linstant s'aixec davant
d'ells, agafa la llitera on jeia i se'n torn
a casa seva glorificant Du. L'estupor
s'apoder de tothom, i glorificaven Du, i
86
EVANGELI
plens de temena, deien: Avui hem vist

meravelles.
SEGON DIUMENGE
(6, 31- 36)
Lc 26
l Senyor va dir: Tal com voleu que

els homes facin amb vosaltres,
feu-ho semblantment amb ells. Si estimeu els qui us estimen, quin agrament
us correspon? Perqu els pecadors i tot
estimen aquells qui els estimen. Si feu
b a aquells qui us en fan a vosaltres,
quin agrament us correspon? Perqu els
pecadors fan aix mateix. I si presteu a
aquells de qui espereu rebre, quin
agrament us correspon? Els pecadors i
tot presten a pecadors per rebre'n un
tant igual. Estimeu, en canvi, els vostres
enemics, feu-los b i presteu-los sense
esperar-ne cap rescabalament, i la vostra
recompensa ser gran, i esdevindreu fills
de l'Altssim, perqu ell s bo amb els
ingrats i els malvats. Sigueu misericordiosos com el vostre Pare s misericordis.
A

(6, 24- 30)
Lc 25
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Per, ai de vosaltres, els
rics! perqu heu rebut la vostra consolaci. Ai de vosaltres que esteu sadollats!
perqu patireu fam. Ai de vosaltres, els
qui ara rieu! perqu gemegareu i plorareu. Ai quan tothom dir b de vosaltres!
perqu en deien b els vostres pares,

dels falsos profetes.
Per jo us dic
a vosaltres, que m'escolteu: Estimeu els
vostres enemics, feu b als qui us avorreixen, beneu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. A qui et
pega a la galta, para-li encara l'altra; i a
qui et pren el mantell, no li neguis la tnica.
A

(6, 37- 45)
Lc 27
l Senyor va dir: No jutgeu, i no sereu

jutjats; no condemneu, i no sereu
condemnats; perdoneu, i sereu perdonats; doneu, i se us donar; una mesura
bona, atapeda, sacsejada, curulla ser
abocada a la vostra falda; perqu amb la
mesura amb qu mesurareu, se us mesurar en bescanvi.
Els va dir encara
una parbola: Per ventura pot un cec
guiar un cec? no cauran tots dos en un
clot? El deixeble no est sobre el mestre;
per tot deixeble ben format ser com el
seu mestre.
I per qu et fixes en
la brossa que hi ha a l'ull del teu germ i
no repares en la biga que hi ha en el teu
ull? O b, com pots dir al teu germ:
Germ meu, deixa'm treure la brossa que
hi ha al teu ull, i tu no tadones de la biga que hi ha en el teu ull? Hipcrita, treu
de primer la biga del teu ull; i aleshores
mirars de treure la brossa que hi ha a
l'ull del teu germ. I s que no hi ha cap
arbre bo que doni fruit dolent, ni tampoc
un arbre dolent que doni bon fruit. De
fet, cada arbre es coneix pel seu fruit, ja
que de les espines no es cullen pas fi-
SEGONS SANT LLUC
gues, ni de l'esbarzer no es veremen rams. L'home bo, treu el b del bon cabal
del seu cor; i el dolent, del mal en treu el
mal, perqu de la sobreabundncia del
cor parla la seva boca.
ERA

(6, 46 7, 1)
Lc 28
l Senyor va dir: Per qu m'anomeneu Senyor, i no feu el que us dic?

Tothom qui ve a mi, escolta les meves
paraules i les practica, us mostrar a qui
s semblant. s semblant a un home
que, en edificar una casa, cava, aprofundeix i posa els fonaments sobre la pedra;
i, en sobrevenir una inundaci, la riuada
envesteix contra aquella casa, per no
l'ha poguda fer trontollar perqu era ben
construda. Aquell, per, qui ha escoltat
i no ho ha practicat, s semblant a un
home que ha edificat la casa sobre terra,
sense fonaments. Contra ella ha envestit
la riuada i tot seguit s'ha enfonsat; i la
runa d'aquella casa ha resultat gran.
Quan va haver acabat aquests parlaments, el poble escoltant-lo, se n'entr a
Cafarnam.
A

(7, 17 - 30)
Lc 31
temps, lanomenada de Jess

E nvaaquell
escampar-se per tot Judea i per
tots els voltants. Els deixebles de Joan
ennovaren aquest de tots aquests fets; i
87
Joan crid dos dels seus deixebles, i va

enviar-los al Senyor per dir-li: Ets tu el
qui ha de venir, o un altre? En haver arribat prop d'ell, aquests homes van dir:
Joan Baptista ens envia prop teu per
dir-te: Ets tu el qui ha de venir o n'esperem un altre? En aquella hora en guar
molts de malalties, xacres i esperits malignes, i a molts cecs fu do de veure-hi.
I per resposta digu als enviats:
Aneu-vos-en i feu saber a Joan el que
heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els
coixos caminen, els leprosos sn nets,
els sords hi senten, els morts ressusciten, als pobres s anunciada la bona nova; i benaurat s qui no s'escandalitzar
en mi.
Un cop fora els missatgers
de Joan, Jess comen a parlar de Joan
a les multituds: Qu heu anat a contemplar al desert? Una canya sacsejada pel
vent? Per, qu heu anat a veure-hi? Un
home vestit amb vestidures blanes? Mireu que els qui van vestits esplndidament i viuen a la regalada, estan als palaus reials. Per, qu hi heu sortit a veure? un profeta? S, us ho dic, encara ms
que un profeta. Ell s de qui s'ha escrit:
Heus aqu que envio el meu missatger
davant la teva cara, el qual et preparar
el cam davant teu. Jo us dic que, entre
nascuts de dona, no nhi ha cap que sigui
ms gran que Joan; sin que el ms petit
en el regne de Du s ms gran que ell. I
tot el poble que l'ha sentit - els publicans
i tot -, han proclamat la justcia de Du
rebent el baptisme de Joan; els fariseus,
en canvi, i els legistes, en no fer-se batejar per ell, han frustrat el designi de Du
respecte a ells mateixos.
88
EVANGELI
TERCER DIUMENGE
(7, 31- 35)
(7, 11- 16)
Lc 32
l Senyor va dir: Amb qui, doncs,

comparar els homes d'aquesta generaci? I a qui sn semblants? Sn
semblants a nois que, asseguts a la plaa, es criden els uns als altres, bo i dient:
Hem tocat la flauta i no heu dansat; hem
cantat complantes i no heu plorat. I s
que ha vingut el Baptista, no menjant pa
ni bevent vi, i han dit: T el dimoni. Ha
vingut el Fill de lhome, que menja i beu,
i diuen: Mireu un home gols i bevedor,
amic dels publicans i dels pecadors. I la
saviesa ha estat justificada per tots els
seus fills.
A
Lc 30
n aquell temps, Jess va anar-se'n en

una ciutat anomenada Nam i amb
ell feien cam els seus deixebles, i una
gran gernaci. I, quan s'acostaren a la
porta de la ciutat, heus aqu que era dut
a enterrar un mort, fill nic de la seva
mare, la qual era vdua; i amb aquesta hi
havia una muni nombrosa de la ciutat.
Tan bon punt la va veure el Senyor, s'estrem de compassi per ella i va dir-li: No
ploris. S'atans, va tocar el fretre, i els
portadors s'aturaren, i digu ell: Miny,
t'ho mano, aixeca't. Llavors, el mort
s'assegu i comen a parlar, i Jess va
lliurar-lo a la seva mare. Tothom agaf
por, i glorificaven Du, bo i dient: Un
gran profeta ha sorgit entre nosaltres, i
Du ha visitat el seu poble.
(5, 27- 32)
Lc 20
n aquell temps, Jess vei un public

per nom Lev assegut al lloc de la
recaptaci d'impostos i li digu: Segueix-me. I ell, deixant-ho tot, s'aixec i
va seguir-lo. Lev va oferir-li un gran
convit; i, a taula amb ells, hi havia una
bona colla de publicans i d'altres persones. Els fariseus i els seus escribes murmuraven i deien als deixebles d'ell: Per
qu mengeu i beveu amb els publicans i
pecadors? Per Jess contest: No necessiten el metge els qui tenen salut, sin els malalts. No he vingut pas a cridar
els justos, sin els pecadors a conversi.
A

(7, 36- 50)
Lc 33
n aquell temps, un fariseu invit Jess a menjar amb ell. Entr, doncs, a
casa del fariseu i es pos a taula. I vet
aqu que a la ciutat hi havia una dona
pecadora, la qual, en saber que ell era a
taula a casa del fariseu, va prendre un
flasc d'olor i, havent-se posat darrera,
prop dels peus d'ell, plorant, comen de
mullar-li els peus amb llgrimes, i amb
els cabells del seu cap els hi eixugava;
besava els peus i els ungia amb aquell
perfum. En veure-ho el fariseu que l'havia invitat, va dir-se dintre si mateix: Si
SEGONS SANT LLUC
aquest fos profeta, sabria qui i com s

aquesta dona que el toca, ja que s pecadora. Jess com a resposta va dir-li:
Sim, tinc alguna cosa a dir-te. I ell va
fer: Mestre, digues. Un prestador tenia
dos deutors; l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre cinquanta. No podent
aquests tornar-ho, els ho condon a tots
dos. Qui, doncs, d'aquests l'estimar
ms? Per resposta li digu Sim: Suposo
que aquell a qui condon ms. I Jess li
va fer: Has jutjat rectament. I, girat a la
dona, digu a Sim: Veus aquesta dona?
He entrat a casa teva i no has tirat aigua
als meus peus; aquesta, en canvi, me'ls
ha mullats amb les llgrimes, i amb els
seus cabells me'ls ha eixugats. Tu no
m'has donat una besada; aquesta, per,
d'en que ha entrat no ha parat de
besar-me els peus. Tu no has ungit amb
oli el meu cap; aquesta, al contrari, m'ha
escampat perfum als peus. Per aix et
dic que li sn perdonats tots els pecats,
perqu ha estimat molt. Per a qui es
perdona poc, estima poc. I a ella, li digu: Et sn perdonats els pecats. I els
convidats es posaren a dir dintre d'ells:
Qui s aquest que fins perdona els pecats? I ell digu a la dona: La teva fe t'ha
salvat; vs-te'n en pau.
A

(8, 1 - 3)
Lc 34
n aquell temps, Jess recorria ciutats

i vilatges, predicant i anunciant la
bona nova del regne de Du. Amb ell hi
havia els dotze i algunes dones que havien estat guarides d'esperits malignes:
Maria anomenada Magdalena, de la qual
89
havien sortit set dimonis; Joana, muller

de Cuz, procurador d'Herodes, Susanna
i moltes d'altres que els assistien amb
els seus bns.
A

(8, 22 - 25)
Lc 37
n aquell temps, Jess puj en una

barca amb els seus deixebles, i els va
dir: Passem a l'altra banda del llac. I es
posaren a navegar. Per, tot navegant, ell
s'adorm. Un vent borrascs va abatre's
sobre el llac; i la nau feia aiges, i ells
perillaven. Per s'atansaren a ell i van
despertar-lo dient: Mestre, Mestre, estem perduts. I ell, que es despert, increp el vent i aquella maror, que van
parar, i hi hagu bonana. Llavors va
dir-los: On s la vostra fe? I ells, espaordits, estaven admirats, dient-se ells amb
ells: I qui s aquest que fins mana els
vents i l'aigua, i l'obeeixen?
A

(9, 7 - 11)
Lc 41
n aquell temps, arrib a orelles del

tetrarca Herodes tot el que feia Jess, i ell estava en dubte, que alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els
morts, i d'altres que Elies havia aparegut,
i d'altres que havia ressorgit algun dels
antics profetes. Herodes, per, va dir: Jo
he fet degollar Joan: qui s, doncs,
aquest del qual sento dir tals coses? I
cercava de veure'l. A la tornada, els
apstols li explicaren tot el que havien
fet. I ell, emportant-se'ls, va retirar-se en
90
EVANGELI
un lloc apartat, cap a la ciutat anomenada Betsaida. Per les multituds, en adonar-se'n, el seguiren. Ell va acollir-les, i
els parlava del Regne de Du i guaria
tothom qui en tenia necessitat.
A

(9, 12- 17)
Lc 42
n aquell temps, els dotze deixebles

van acostar-se a Jess i li digueren:
Dna comiat a la multitud, perqu se'n
vagin pels vilatges i masies dels voltants
a fer-hi estada i trobin queviures, perqu
som en un lloc desert. I els respongu:
Doneu-los de menjar vosaltres. Li van
fer: No tenim pas ms de cinc pans i dos
peixos, si doncs no anem nosaltres a
comprar aliment per a tota aquesta gernaci. I s que all hi havia cosa de cinc
mil homes. I contest als seus deixebles:
Feu-los ajeure per colles d'uns cinquanta. Aix ho van fer, i feren ajeure tothom. I ell, havent pres els cinc pans i els
dos peixos, al la mirada al cel, els bene, va fer-ne parts i les distribu a la
multitud. I tothom menj i se sadoll. I
del que va sobrar s'aplegaren dotze coves de bocins.
Per qu feu aix que no s perms els

dissabtes? I per resposta els va dir Jess: I no haveu llegit all que va fer David, quan tingu fam ell i els qui eren
amb ell, com ell entr a la casa de Du, i,
havent pres els pans de proposici, en
menj i va donar-ne als qui eren amb ell,
quan no era perms de menjar-ne sin
tan sols als sacerdots? I els afegia: El Fill
de lhome s senyor tamb del dissabte.
Succe tamb que un altre dissabte entr
a la sinagoga i hi ensenyava; i hi havia
all un home que tenia seca la m dreta.
Els escribes i els fariseus l'espiaven si
guariria en dissabte, a fi de trobar amb
qu acusar-lo. Ell, per, en coneixia els
pensaments ; i va dir a lhome que tenia
seca la m dreta: Aixeca't i posa't dret al
mig. Va alar-se, doncs, i es pos dret.
Aleshores els digu Jess: Jo us pregunto si s lcit, en dissabte, de fer b o de
fer mal, de salvar una vida o b de perdre-la. I, havent-los resseguits tots amb
la mirada, digu a aquell home: Estn la
m. Ho va fer, i la seva m torn a bon
estat.
QUART DIUMENGE
(8, 5 - 15)
A

(6, 1- 10)
Lc 22
n aquell temps, un dissabte, Jess

passava per uns sembrats, i els seus
deixebles arrencaven espigues i se les
menjaven desprs de desgranar-les amb
les mans. Alguns dels fariseus digueren:
Lc 35

sembrador sort a sembrar la seva
llavor. I una part caigu a la vora del cam, i fou trepitjada, i els ocells del cel se
la menjaren. Una altra part caigu sobre
pedra i, nascuda, va assecar-se, perqu
no tenia humitat. Una altra va caure enmig d'espines; i les espines, creixent amb
ella, van ofegar-la. I una altra va caure en
SEGONS SANT LLUC
bona terra i, nascuda, va donar el cntuple de fruit.

Els seus deixebles
van preguntar-li qu significava aquesta
parbola. I ell respongu: A vosaltres s
donat de conixer els misteris del regne
de Du; per als altres, en parboles, a fi
que, veient-hi, no hi vegin i sentint-hi,
no ho comprenguin. Aquest s el significat de la parbola: la llavor s la paraula de Du. Els qui hi ha a la vora del cam, sn els qui han escoltat, ve tot
d'una el diable i s'emporta la paraula de
llur cor, no sigui que, creient, se salvin.
Els qui hi ha sobre pedra, sn els qui, en
escoltar, reben amb goig la paraula; per
aquests no tenen arrel: creuen cert
temps i, a l'hora de la temptaci, fallen.
El que ha caigut sobre les espines, sn
aquells qui han escoltat, per, tot fent
cam, s'han ofegat en les nsies, en la
riquesa i en els plaers de la vida, i no
han arribat a maduresa. El que hi ha, en
canvi, en bona terra, sn els qui, havent
escoltat amb cor dreturer i bo la paraula,
la retenen i donen fruit amb la seva
constncia. Dit aix, Jess crid: Qui t
orelles per a sentir, que ho senti.
91
dir: L'Ungit de Du. Per ell els prohib

rigorosament que ho diguessin a ning.
Va afegir: Conv que el Fill de lhome
pateixi molt i que sigui rebutjat pels ancians, pels grans sacerdots i pels escribes i sigui mort i el tercer dia ressusciti.
A

(9, 23- 27)
Lc 44
l Senyor va dir als seus deixebles: Si

alg vol venir darrera meu, que es
negui a si mateix, prengui la seva creu
cada dia i em segueixi. De fet, qui vol
salvar la seva vida, la perdr; per qui
perdr la seva vida a causa de mi, aquest
la salvar,
Quin profit, doncs, treu
lhome de guanyar tot el mn, si ell es
perd o es desgracia? Perqu qui s'avergonyir de mi i de les meves paraules,
d'ell s'avergonyir el Fill de l'home, quan
vindr en la seva glria i en la del Pare i
dels sants ngels. Us dic de veritat que
n'hi ha alguns que sn aqu, els quals no
tastaran la mort fins que hauran vist el
regne de Du.
A

(9, 18 - 22)
Lc 43
n aquell temps, estant Jess pregant

en un lloc apartat i essent amb ell els
seus deixebles, els fu aquesta pregunta:
Qui diuen les multituds que sc jo? I li
respongueren aix: Joan Baptista; d'altres, Elies, i d'altres, algun dels antics
profetes que ha ressuscitat. I vosaltres,
qui dieu que sc Jo? Pere en resposta va
A

(9, 44 - 50)
Lc 47

Reteniu a les vostres orelles aquestes paraules: El Fill de lhome ha d'sser
lliurat a mans dels homes. Ells, per, no
entenien aquestes paraules, que eren velades per a ells perqu no en copsessin
el sentit, i tenien por de preguntar-lo so-
92
EVANGELI
bre tals paraules. Entre ells es produ un

debat, el de qui seria el ms gran d'ells.
Per Jess, que sabia qu es debatia en
llur cor, prengu un infant, va posar-se'l
al costat, i els digu: Qualsevol qui rep
aquest infant en nom meu, em rep a mi; i
qualsevol qui em rep a mi, rep el qui m'ha enviat; car el qui s ms petit entre
vosaltres, aquest s gran. Llavors prengu la paraula Joan i va dir: Mestre, hem
vist alg que en nom teu treia els dimonis, i li ho hem impedit, puix que no et
segueix amb nosaltres. I els contest
Jess: No ho impediu; qui no est contra
vosaltres, est per vosaltres.
A

(9, 49 - 56)
Lc 48
n aquell temps, un dels deixebles es

va apropar a Jess i li va dir: Mestre,
hem vist alg que en nom teu treia els
dimonis, i li ho hem impedit, puix que
no et segueix amb nosaltres. I els contest Jess: No ho impediu; qui no est
contra vosaltres, est per vosaltres.
I s'esdevingu que, en acostar-se els dies
de la seva ascensi, va anar se'n decididament a Jerusalem, i envi missatgers
al davant d'ell. I, anant de cam, entraren
en un vilatge de samaritans per fer-li els
preparatius; per no el van rebre, perqu
volia anar a Jerusalem. En veure-ho els
deixebles Jaume i Joan, digueren: Senyor,
vols que diguem que baixi foc del cel i
els consumeixi com ho va fer Elies? Per
Jess, havent-se girat, els rept i els hi va
dir: Vosaltres no sabeu de quin esperit
sou! El Fill de lhome no ha vingut a per-
dre les nimes, sin a salvar-les. I se n'anaren a un altre vilatge.
A

(10, 1- 15)
Lc 50
n aquell temps, el Senyor en design

encara d'altres setanta-dos i els envi de dos en dos davant d'ell per totes
les ciutats i llocs per on ell havia de passar. I els digu: Les messes sn moltes, i
els treballadors sn pocs. Pregueu,
doncs, a l'amo de les messes que envi
treballadors a les seves messes. Aneu!
Vet aqu que us envio com anyells enmig
de llops. No porteu pas bossa, ni alforja,
ni calat, i no saludeu ning pel cam. A
qualsevol casa on entreu, digueu primer:
Pau en aquesta casa! I si all hi havia algun fill de la pau, sobre d'ell reposar la
vostra pau; i si no, us tornar. Resteu en
aquesta casa, menjant i bevent del que
tindran; car el treballador s mereixedor
del seu salari. No aneu de casa en casa.
En qualsevol ciutat on entrareu i on us
acolliran, mengeu el que se us servir, i
guariu-ne els malalts, i digueu-los: El
regne de Du s a prop vostre. Per en
qualsevol ciutat on entrareu i no us acolliran, sortiu a les places i digueu: Fins la
pols de la vostra ciutat que se'ns ha agafat als peus, ens la fem fora; per sapigueu que s a prop el regne de Du. Jo
us dic que aquell dia no hi haur tant de
rigor per a Sodoma com per a aqueixa
ciutat. Ai de tu, Corazn! Ai de tu,
Betsaida! Car si a Tir i a Sidon s'hagussin acomplert els miracles que en vosaltres s'han obrat, temps ha que amb sac i
SEGONS SANT LLUC
asseguts a la cendra haurien fet penitncia. Per per a Tir i Sidon no hi haur
tant de rigor al judici com per a vosaltres. I tu, Cafarnam, s que sers aixecada fins al cel? Fins a l'infern sers enfonsada!
A

(7, 1 - 10)
Lc 29
n aquell temps, Jess n'entr a Cafarnam. Llavors, el servent d'un

centuri, estava malalt i a punt de morir,
el qual era molt estimat d'aquell. Havent
sentit parlar de Jess, li envi uns
ancians dels jueus a pregar-li que vingus a salvar el seu servent. Arribats
prop de Jess, el suplicaren amb insistncia, dient: Es mereix que li concedeixis aix, ja que estima el nostre poble i
ell mateix ens ha construt la sinagoga.
Jess va fer cam amb ells: i, quan ja no
eren gaire lluny de la casa, el centuri li
envi uns amics per dir-li: Senyor, no t'hi
afeixuguis, perqu no sc mereixedor
que entris sota el meu sostre. Per aix
mateix ni jo no m'he cregut digne de venir a tu. Per digues una paraula i sigui
guarit el meu servent. Tamb jo, que sc
un home posat sota una autoritat, tinc
soldats sota meu, i dic a aquest: Vs, i
va, i a un altre: Vine, i ve, i al meu servent: Fes aix, i ho fa. Jess en sentir
aquestes paraules, s'admir d'ell i, girant-se a la multitud que el seguia, digu:
Us ho dic, ni a Israel mateix no he trobat
una fe semblant. I, en haver tornat a casa, els enviats trobaren sa el servent.
93
CINQU DIUMENGE
(16, 19 - 31)
Lc 83
l Senyor va dir: Hi havia un home ric

que vestia de porpra i de lli molt fi i
cada dia es regalava opparament. I un
pobre, per nom Lltzer, estava ajagut
vora el seu portal, ple de nafres i desitjant de saciar-se amb el que queia de la
taula del ric; per els gossos i tot venien
a llepar-li les nafres. I s'esdevingu que
mor el pobre i fou portat pels ngels al
si d'Abraham. Mor tamb el ric i fou soterrat. I, a l'infern, enmig dels seus turments, en alar els ulls vei Abraham des
de lluny i Lltzer al seu si. Llavors, cridant, digu: Pare Abraham, compadeix-te
de mi i envia Lltzer a mullar la punta
del seu dit a l'aigua perqu em refresqui
la llengua, estic torturat en aquestes
flames. Li respongu Abraham: Fill, recorda't que has rebut els teus bns durant la teva vida, i Lltzer mentrestant
els seus mals; i ara ell s aqu consolat, i
tu torturat. De ms de tot aix, entre
vosaltres i nosaltres, hi ha un gran abisme, a fi que els qui voldran passar d'aqu
cap a vosaltres no puguin, ni travessin
d'aqu cap a nosaltres. I contest: Et prego, doncs, Pare, que lenvis a casa del
meu pare - tinc cinc germans -, perqu
els previngui, no fos cas que tamb ells
vinguessin en aquest lloc de turment. I
respongu Abraham: Tenen Moiss i els
profetes: que els escoltin. Per aquell
replic: No, pare Abraham: ans si algun
dels morts se n'anava a ells, es convertiran. I li va respondre: Si no escolten Moiss ni els profetes, tampoc no es convenceran si alg ressuscitava d'entre els
morts.
94
EVANGELI
A

(10, 22- 24)
Lc 52
l Senyor va dir: Tot m'ha estat lliurat

pel meu Pare, i ning no sap qui s
el Fill sin el Pare, ni qui s el Pare sin
el Fill i aquell a qui el Fill voldr revelar-ho. Desprs, girat als seus deixebles,
a part els va dir: Benaurats els ulls que
veuen el que veieu; car us dic que molts
de profetes i reis han volgut veure el que
vosaltres veieu, i no ho han vist, i sentir
el que sentiu, i no ho han sentit.
A

(11, 1 - 10)
Lc 55
n aquell temps, estant Jess pregant

en cert lloc, en haver acabat li digu
un dels seus deixebles: Senyor, ensenya'ns de pregar, tal com Joan n'ha ensenyat als seus deixebles. I els va dir:
Quan pregueu, digueu: Pare, sigui santificat el teu nom; vingui el teu regne; dna'ns avui el pa de dem; perdona'ns els
nostres pecats, que tamb nosaltres perdonem tothom qui ens deu; i no ens deixis en la temptaci.
Tamb els va
dir: Si algun de vosaltres tenia un amic i
se n'hi anava a mitja nit i li deia: Amic,
presta'm tres pans, perqu un amic meu
m'ha arribat de viatge i no tinc res per a
oferir-li; i aquell, de dins estant, li feia
per resposta: No em vinguis amb afeixucs; la porta ja s tancada, i els meus
fills sn amb mi al llit; no puc pas llevarme per donar-te'ls; jo us dic que, encara
que no es llevs a donar-los-hi per sser
amic d'ell, almenys per la seva importu-
nitat es llevar i li donar el que necessita. I jo us dic: Demaneu i se us donar;

cerqueu i trobareu; truqueu i se us obrir; car tothom qui demana, rep; i tothom
qui cerca, troba; i al qui truca, se li obrir.
A

(11, 9 - 13)
Lc 56

Demaneu i se us donar; cerqueu i
trobareu; truqueu i se us obrir; car
tothom qui demana, rep; i tothom qui
cerca, troba; i al qui truca, se li obrir.
Quin pare entre vosaltres, al qual el fill
demana pa, li donar per ventura una
pedra? O si li demana peix, s que en
comptes de peix li donar una serp? O si
li demana un ou, li donar un escorp? Si
vosaltres doncs, dolents que sou, sabeu
donar bones coses als vostres fills, quant
ms el Pare del cel donar l'Esperit Sant
als qui l'hi demanen!
A

(11, 14 - 23)
Lc 57
n aquell temps, Jess estava expulsant un dimoni, el qual era mut. Tan
bon punt hagu sortit el dimoni, parl el
mut; i les multituds se n'admiraven. Per
alguns d'ells digueren: per mitj de
Beelzebul, prncep dels dimonis, expulsa
els dimonis. D'altres, per provar-lo, li
reclamaven un senyal vingut del cel. Ell,
per, coneixent-los els pensaments, va
dir-los: Tot regne dividit contra si mateix
SEGONS SANT LLUC
s'arruna, i cau casa contra casa. Si Satans, doncs, s'ha dividit contra si mateix,
com s'aguantar el seu regne? Puix que
dieu que per mitj de Beelzebul jo expulso els dimonis. Si jo per mitj de Beelzebul expulso els dimonis, per mitj
de qui els vostres fills els expulsen? Per
aix ells seran els vostres jutges. Per si
pel dit de Du jo expulso els dimonis, s
que ha arribat a vosaltres el Regne de
Du. Quan un home fort, armat, guarda
el seu palau, els seus bns estan en seguretat; per si en sobrev un de ms
fort, el vencer, li prendr l'armament
amb qu comptava i repartir les seves
despulles. Qui no s amb mi, s contra
mi; i qui no arreplega amb mi, escampa.
munt el canelobre, perqu els qui entrin

vegin la llum. Perqu no hi ha res d'amagat que no arribi a descobrir-se, ni res de
secret que no s'hagi de conixer i posar-se de manifest. Mireu, doncs, com
escolteu, perqu, a qui t, se li donar, i,
al qui no t, fins el que pensa tenir se li
prendr. Vers ell vingueren la seva mare
i els seus germans, i no pogueren acostar-se-li a causa de la gentada; per li
feren saber: La teva mare i els teus germans sn al defora, que et volen veure. I
els respongu: La meva mare i els meus
germans sn aquests, els qui escolten la
paraula de Du i la posen en obra.
SIS DIUMENGE
A

(11, 23- 26)
Lc 58
l Senyor va dir: Qui no s amb mi, s

contra mi; i qui no arreplega amb mi,
escampa. Quan l'esperit impur surt de
l'home, roda per llocs rids cercant reps; i, en no trobar-ne, diu: Me'n tornar
a casa meva, d'on he sortit. I, en venir-hi,
la troba escombrada i endreada. Llavors
se'n va i agafa d'altres set esperits ms
dolents que ell, hi entren i s'hi estableixen. I les darreries d'aquell home esdevenen pitjors que la primeria.
A

(8, 16 - 21)
95
Lc 36
l Senyor va dir: Ning qui ha encs

un llum, no el cobreix amb un atuell
o el posa sota el llit, ans el col loca da-
(8, 27 - 39)
Lc 38
n aquell temps, Jess va baixar a terra al pas dels gerasens, i li sort a

l'encontre un home de la ciutat, posset
de dimonis; i feia molt de temps que no
anava vestit, i no vivia en cap casa, sin
pels sepulcres. Quan vei Jess, cridant
se li prostern, i amb gran veu va dir:
Qu hi ha entre jo i tu, Jess, Fill de
Du Altssim? Et prego que no em turmentis. I s que ell ordenava a l'esperit
que sorts d'aquell home. De fet, moltes
vegades s'apoderava d'ell, i, per guardar-lo, el lligaven amb cadenes i grillons,
per trencava els lligams, i era emps
pels dimonis vers els deserts. Jess li
pregunt: Quin s el teu nom? Li respongu: Legi. I s que molts de dimonis havien entrat en ell. I aquests li suplicaven
que no els mans d'anar-se'n a l'abisme.
All hi havia un ramat de qui-sap-los
96
EVANGELI
porcs pasturant per la muntanya. I li suplicaren que els permets d'entrar en

aquells porcs, i els ho permet. Quan
sortiren, doncs, els dimonis d'aquell
home, entraren en els porcs, el ramat es
tir del cingle al llac i s'ofeg. En veure
els pastors aquest succs, fugiren i ho
notificaren a la ciutat i pels camps. I van
sortir a veure tal succs, i se'n vingueren
a Jess i van trobar assegut aquell home
de qui havien eixit els dimonis, vestit i
amb seny, als peus de Jess, i se'n meravellaren. I els explicaren, els qui ho havien vist, com havia estat guarit l'endimoniat. Llavors la gent de la contrada
dels gerasens l'inst a apartar-se d'ells,
ja que els havia agafat un gran esferement. I ell, havent pujat a la barca, se'n
torn. L'home de qui havien sortit els
dimonis el preg que el deixs estar amb
ell; per Jess li don comiat, bo i dient:
Torna-te'n a casa teva i explica tot el que
t'ha fet Du. Va anar-se'n, doncs, i per
tota la ciutat divulgava tot el que li havia
fet Jess.
A

(11, 29 - 33)
Lc 59
n aquell temps, agombolant-se les

multituds, Jess es pos a dir:
Aquesta generaci s una generaci dolenta; reclama un senyal, i no se li donar cap senyal sin el senyal de Jons.
Car, tal com Jons esdevingu un senyal
per als ninivites, aix tamb el Fill de
l'home per a aquesta generaci. La reina
del Migdia s'aixecar al judici amb tots
els homes d'aquesta generaci i els con-
demnar; car vingu dels confins de la

terra per sentir la saviesa de Salom; i,
mireu, aqu hi ha ms que Salom. Els
homes de Nnive s'aixecaran al judici
amb aquesta generaci i la condemnaran, car ells van fer penitncia a la predicaci de Jons; i, mireu, aqu hi ha ms
que Jons. Ning qui ha encs una llntia, no la posa en un amagatall, ni sota el
mesur, sin damunt el portallnties, a
fi que els qui entren, vegin la claror.
A

(11, 34- 41)
Lc 60
l Senyor va dir: La llntia del teu cos

s el teu ull. Si el teu ull s sa, tot el
teu cos est tamb il luminat; per si
est malalt, tamb tot el cos est en tenebra. Mira doncs, que la llum que hi ha
en tu no esdevingui tenebror. Si el teu
cos sencer, doncs, est il luminat, ser
tot llumins com quan la llntia
t'il lumina amb la seva claror. Mentre
parlava, un fariseu va invitar-lo a menjar
a casa seva. I hi entr i es pos a taula.
Per el fariseu veia amb estranyesa que
de primer no s'hagus rentat, abans de
menjar. Llavors el Senyor li va dir: El que
s vosaltres, els fariseus, netegeu la copa
i el plat per fora; per el vostre interior
s ple de rapacitat i de maldat. Insensats, qui ha fet el defora, no ha fet tamb el dedins? Tanmateix doneu en almoina el que hi ha dintre, i vet aqu que
tot ser pur per a vosaltres.
SEGONS SANT LLUC
A

(11, 42 - 46)
Lc 61
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Per, ai de vosaltres, els fariseus, que pagueu el delme de la menta,
de la ruda i de tots els llegums i deixeu
de banda la justcia i l'amor de Du! Aix
s el que calia fer, sense ometre all! Ai
de vosaltres, els fariseus, que glatiu pel
primer lloc a les sinagogues i per les salutacions a les places! Ai de vosaltres,
car sou com els sepulcres que no es noten, i els homes hi passen pel damunt
sense saber-ho!
Un legista, prenent
la paraula, li diu: Mestre, parlant aix, ens
insultes fins a nosaltres. Ell respongu:
Ai de vosaltres, tamb, els legistes, perqu aclapareu els homes amb crregues
insuportables, i vosaltres ni amb un sol
dels vostres dits no toqueu aquestes crregues!

(11, 47 12, 1)
aci del mn en, des de la sang d'Abel

fins a la sang de Zacarias, a qui es don
mort entre l'altar i el santuari. S, us ho
dic, se'n demanar compte a aquesta generaci. Ai de vosaltres, els legistes, perqu heu pres la clau de la cincia: vosaltres no heu entrat i heu destorbat els qui
hi volen entrar.
I, en haver ell sortit
d'all, els escribes i els fariseus comenaren a escometre'l de mala manera i moure'l a parlar sobre molts punts, posant-li
paranys per caar alguna cosa de la seva
boca. En aquest endemig, havent-se reunit a milers la gernaci, fins a trepitjarse els uns als altres, ell es pos a dir als
seus deixebles de primer: Pareu esment
en el llevat dels fariseus, que s la hipocresia.
A

(12, 2 - 12)
Lc 62
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Ai de vosaltres, que construu els sepulcres dels profetes, i just
els vostres pares van assassinar-los! Aix,
doneu testimoni i consentiu en les obres
dels vostres pares: ells els han assassinats i vosaltres construu. Per aquest
motiu la saviesa de Du va dir: Els enviar profetes i apstols, i ells en mataran i
en perseguiran, a fi que es demani
compte a aquesta generaci de la sang
de tots els profetes escampada de la cre-
97
Lc 63

Res no ha de tapat que no s'hagi de
destapar, ni res d'amagat que no es degui conixer. Per aix tot el que heu dit a
la foscor se sentir a la claror, i el que
heu dit a cau d'orella en estances retirades, es divulgar dels terrats estant. I a
vosaltres, amics meus, us dic: No temeu
els qui maten el cos i, desprs d'aix, no
poden fer res ms. Us manifestar qu
deveu tmer: temeu aquell qui, de ms
de donar la mort, t poder de tirar a la
gehenna. S, us ho dic, temeu aquest. No
es venen cinc moixons per dos asos? I ni
un d'ells no s oblidat davant Du. Per
tamb els cabells del vostre cap, tots sn
comptats. No temeu pas: vosaltres valeu
98
EVANGELI
ms que una muni de moixons. I jo us

dic: tothom qui em confessar davant els
homes, tamb el Fill de l'home el confessar davant els ngels de Du. Per qui
em negar davant els homes, ser negat
davant els ngels de Du. I tothom qui
dir una paraula contra el Fill de l'home,
li ho ser perdonat; al qui blasfemar,
per, contra l'Esperit Sant, no li ho ser
perdonat.
Quan us duran a les
sinagogues, als magistrats i a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de qu direu, perqu l'Esperit
Sant us ensenyar en aquella hora el que
cal dir.
A

(9, 1 - 6)
Lc 40
n aquell temps, Jess convoc els

dotze, els don poder i autoritat sobre tots els dimonis, i de guarir malalts;
i va enviar-los a predicar el regne de Du
i a fer guaricions. I els digu: No prengueu res per al cam, ni bast, ni alforja,
ni pa, ni diners, ni tingueu dues tniques. En qualsevol casa que entreu, resteu-hi, i d'all poseu-vos en cam. Quant
als qui no us acolliran, sortiu d'aquella
ciutat i traieu-vos-en la pols dels peus
com a testimoni contra ells. Partireu,
doncs, i passareu pels vilatges anunciant
la bona nova i guarint arreu.
SET DIUMENGE
(8, 41 - 56)
Lc 39
n aquell temps, vingu un home per

nom Jaire que era cap de la sinagoga;
i, caigut als peus de Jess, li suplicava

que entrs a casa seva, perqu l'nica
filla que tenia, com d'uns dotze anys,
estava a punt de morir. I, mentre ell se
n'hi anava, les multituds l'ofegaven.
Una dona que patia fluix de sang, feia
dotze anys, i que havia desps en metges
tot el seu cabal, i no havia pogut sser
guarida per cap, va acostar-se-li pel darrera, li toc la vora del vestit i, a
linstant, li par el fluix de sang. Va dir
Jess: Qui m'ha tocat? I com tothom ho
negava,
digu
Pere
i
els
qui
lacompanyaven: Mestre, les multituds et
premen i t'oprimeixen. I Jess va fer: Alg m'ha tocat, jo he notat que de mi sortia virtut. I la dona, veient que no passava desapercebuda, tremolosa se'n vingu a ell, i, prosternada, davant tot el
poble declar la causa per qu l'havia
tocat i com fou guarida a linstant. Ell,
per, li digu: Filla, la teva fe t'ha salvat;
vs-te'n en pau.
Estava encara ell parlant, quan ve un de la casa del cap de la
sinagoga que li diu: s morta la teva filla,
no amonis ms el Mestre. Per Jess, en
sentir-ho, li contest: No tinguis por; tan
sols creu i ser salvada. Quan arrib a la
casa, no deix entrar ning amb ell, sin
Pere, Joan, Jaume i el pare i la mare de la
noia. Tothom plorava i la planyia. I ell
digu: No s pas morta, ans dorm. I es
reien d'ell, sabent que era morta. Ell,
per, agafa la m d'ella i la va cridar dient: Noia, aixeca't. I va tornar-li l'esperit, i va alar-se a l'acte; i ell man que li
donessin de menjar. Els pares d'ella restaren estupefactes; ell, per, els orden
que no diguessin a ning aquest fet.
SEGONS SANT LLUC
(12, 13- 15, 22 - 31)
99
(12, 42 - 48)
Lc 65
n aquell temps, quan Jess ensenyava, un de la multitud li va dir: Mestre, digues al meu germ que es parteixi
amb mi l'herncia. I ell li respongu:
Home, qui mha constitut jutge o repartidor entre vosaltres? I els va dir: Mireu, guardeu-vos de tota cobdcia: perqu tot i tenir en abundncia, la vida
d'un no est en els seus bns. Per aix us
dic: No us preocupeu per la vostra vida,
sobre qu menjareu, ni pel vostre cos, de
qu us vestireu. Perqu la vida s ms
que el nodriment, i el cos ms que el
vestit. Fixeu-vos en els corbs, que no
sembren ni seguen, ni tenen rebost ni
graner, i Du els nodreix: quant ms valeu vosaltres que no pas els ocells! I qui
de vosaltres, donant-vos pena, pot afegir
una colzada a la seva vida? Si no podeu,
doncs, una cosa tan petita, per qu us
preocupeu pel restant? Repareu els lliris
com ni filen ni teixeixen. I jo us dic que
ni Salom en tota la seva glria, no anava vestit com un d'aquests. I, si al camp,
l'herba que avui s i dem s tirada al
foc, Du la revesteix aix, quant ms a
vosaltres, homes de poca fe! Per tant, no
cerqueu qu menjareu i qu beureu, i no
us neguitegeu. Aquestes sn totes les
coses que cerquen els del mn; per el
vostre Pare sap que en teniu necessitat.
Cerqueu, en canvi, el seu regne, i aquestes coses se us donaran d'afegit.
Lc 68
l Senyor va dir: Qui s, doncs, l'administrador fidel i prudent, que l'amo establir sobre la seva gent de servei
per a donar la raci de blat al temps degut? Sorts aquell servidor que el seu
amo, en haver arribat, trobar fent-ho
aix! En veritat us dic que l'establir sobre tots els seus bns. Per si aquell servidor deia en el seu cor: El meu amo triga a venir, i es posava a pegar als servents i a les serventes, i a menjar i a beure i a embriagar-se, vindr l'amo d'aquell
servidor el dia que no espera i a l'hora
que no sap, i el far fora i el destinar a
la mateixa sort dels infidels. Aquell servidor que, coneixent la voluntat del seu
amo, no s'ha preparat i no ha obrat segons la voluntat d'ell, ser ben fustigat;
per el qui, no coneixent-la, ha fet coses
mereixedores dassots, en rebr pocs. A
tothom a qui shaur donat molt, se li
exigir molt; i a qui molt se li haur encomanat, ms se li demanar.
A

(12, 48 - 59)
Lc 69
l Senyor va dir: A tothom a qui

shaur donat molt, se li exigir
molt; i a qui molt se li haur encomanat,
ms se li demanar. He vingut a posar
foc a la terra, i, com voldria jo que ja fos
abrandat! Un baptisme he de rebre, i,
quina angoixa passo fins que s'haur
100
EVANGELI
acomplert! Us penseu que m'he presentat per dur la pau a la terra? No, us dic,
sin la divisi: Car des d'ara en una casa
seran cinc, dividits: tres estaran dividits
contra dos, i dos contra tres; el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare
contra la filla, i la filla contra la mare; la
sogra contra la seva nora, i la nora contra la sogra. I deia encara a les multituds:
Quan veieu alar-se un nvol a ponent,
de seguida dieu que ve pluja, i aix s. I
quan bufa el migjorn, dieu que far xafogor, i aix s. Hipcrites, sabeu discernir l'aspecte de la terra i del cel; com no
discerniu, doncs, el temps d'ara? I per
qu per vosaltres mateixos no jutgeu el
que s just? Vas amb el teu adversari cap
al magistrat, pel cam dna't manya a
deslliurar-te'n, no fos cas que se t'emporti al jutge, i el jutge et lliuri a l'algutzir, i l'algutzir et tiri a la pres. T'asseguro que no en sortirs pas fins que
haurs pagat la darrera malla.
A

(13, 1 - 9)
Lc 70
n aquell temps, es presentaren uns

que referiren a Jess el cas dels galileus, la sang dels quals Pilat havia mesclat amb la de llurs sacrificis. I per resposta els va dir: Us penseu que aquests
galileus eren ms pecadors que tots els
altres galileus, pel fet d'haver patit tal
desventura? No, us dic; per si no feu
penitncia, tots igualment morireu. O b
aquells divuit sobre els quals va caure la
torre de Silo i els mat creieu que eren
ms culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? No, us dic; per si
no feu penitncia, tots igualment morireu.
Aleshores els digu aquesta
parbola: Un tenia una figuera plantada
a la vinya i vingu a cercar-hi fruit i no
nhi trob. Va dir llavors al vinyater: Mira, de tres anys en vinc a cercar fruit
en aquesta figuera i no nhi trobo. Tallala: i per qu torna intil la terra? Ell que
li fa: Senyor, deixa-la aquest any encara,
fins que haur cavat al voltant d'ella i hi
haur tirat femta, per si fa fruit en endavant; altrament, la tallars.
A

(13, 31 - 35)
Lc 73
n aquell temps, alguns fariseus van

atansar-se a Jess, i li digueren: Surt
i vs-te'n d'aqu, car Herodes et vol matar. I els respongu: Aneu i digueu a
aquesta guineu: Vet aqu que trec dimonis i faig guaricions avui i dem i el tercer dia se m'acaba. Amb tot, conv que
avui i dem i el dia segent jo faci cam,
ja que no pot sser que un profeta mori
fora de Jerusalem. Jerusalem, Jerusalem,
que mates els profetes i apedregues els
qui t'han estat enviats, quantes vegades
he volgut aplegar els teus fills com la
gallina la llocada sota les seves ales, i no
ho heu pas volgut! Vet aqu que s abandonada la vostra casa. I us dic que no em
veureu fins al moment en qu em direu:
Benet el qui ve en nom del Senyor!
SEGONS SANT LLUC
101
n aquell temps, en baixar Jess de la

muntanya, s'escaigu que li sort al
pas una gran gernaci. I vet aqu que un
home de la multitud es va posar a cridar:
Mestre, mira el meu fill, que s l'nic que
tinc; i heus aqu que l'esperit se n'apodera, i tot d'un cop fa esgarips, el batzega, li fa treure bromera i amb prou feines el deixa, quan l'ha ben masegat. Ja
he demanat als teus deixebles que el foragitessin; per no han pogut. I Jess li
respongu dient: Oh nissaga descreguda
i perversa, fins quan m'estar amb vosaltres i haur de suportar-vos? Porta
aqu el teu fill. Ell s'acostava encara,
quan el dimoni el rebat per terra i el
batzeg; sin que Jess increp l'esperit
impur, guar el miny i va tornar-lo al
seu pare. I tothom es meravellava de la
grandesa de Du.
per, volent-se justificar, digu a Jess: I

qui s el meu prosme? Prenent la paraula Jess, digu: Un home baixava de Jerusalem a Jeric, i an a raure entre lladres, els quals desprs de despullar-lo i
haver-li assestat cops, sen van anar, havent-lo deixat mig mort. Per casualitat
baix un sacerdot per aquell cam i, en
veure'l, pass de llarg. Semblantment un
levita vingu en aquell indret i, en veure'l, pass de llarg. Per un samarit, que
anava de cam, hi pass i, en veure'l, sent compassi, va acostar-se-li i li emben
les ferides, desprs d'escampar-hi oli i vi;
el carreg a la seva cavalcadura, el condu en un hostal i tingu cura d'ell. L'endem, es va treure dos denaris i els don
a l'hostaler, i digu: Tingues-ne cura, i el
que despendrs de ms, t'ho pagar
quan torni. Quin d'aquests tres et sembla que ha estat el prosme d'aquell qui
an a raure entre lladres? Li contest: El
qui mostr amb ell misericrdia. I li respongu Jess: Vs, i fes igual.
VUIT DIUMENGE

(9, 37 - 43)
Lc 46

(14, 1, 12 - 15)
(10, 25 - 37)
Lc 53
n aquell temps, un legista va apropar-se Jess per temptar-lo, i li digu: Mestre: qu em cal fer per a obtenir la vida eterna? I li respongu: A la
llei, qu hi ha escrit? com hi llegeixes? I
per contesta va dir: Estimars el Senyor,
el teu Du, amb tot el teu cor, amb tota
la teva nima, amb totes les teves forces
i amb tota la teva pensa, i el prosme
com a tu mateix. I va dir-li: Has respost
amb justesa; fes-ho aix i viurs. Aquell,
Lc 75
n aquell temps, Jess entr a casa

d'un dels caps dels fariseus un dissabte, per menjar-hi.
I va dir al
qui l'havia invitat: Quan facis un dinar o
un sopar, no cridis pas els teus amics, ni
els teus germans, ni els teus parents, ni
els teus vens rics, no fos cas que tamb
ells a llur torn et convidin i te'n resulti la
recompensa. En cas, per, que facis un
convit, crida els pobres, els esguerrats,
els coixos i els cecs, i sers sorts, car no
102
EVANGELI
t'ho poden recompensar, que se't recompensar a la resurrecci dels morts.

Un dels convidats, en haver sentit aix,
digu: Sorts del qui menjar al Regne
de Du.
llancen fora. Qui t orelles per a escoltar,

que ho senti.
A

(15, 1 - 10)
A

(14, 25 - 35)
Lc 77
n aquell temps, anaven de cam amb

Jess grans multituds; i, havent-se
girat, els va dir: Si ning ve a mi i no
menysprea el seu pare, la seva mare, la
seva dona, els seus fills, els seus germans i les seves germanes i fins la seva
vida mateixa, no pot sser deixeble meu.
Qualsevol qui no porta la seva creu i no
em ve darrera no pot sser deixeble meu.
Al capdavall, qui de vosaltres, en voler
construir una torre, no s'asseu primer
per calcular les despeses i per si pot
acabar-la? No fos cas que, havent posat
els fonaments i no podent-la acabar,
tothom qui ho veur es posi a burlarsen, dient: Aquest home ha comenat a
construir i no ho ha pogut acabar. O b,
quin rei que se'n va a la guerra contra
un altre rei, no s'asseu primer per deliberar si s capa de sortir-li a l'encontre
amb deu mil homes, al qui li ve en contra amb vuit mil? Altrament, trobant-se
encara lluny, li envia una ambaixada per
demanar la pau. Aix, doncs, qualsevol
de vosaltres que no renuncia a tots els
seus bns, no pot sser deixeble meu.
Bona cosa s la sal; per si la sal mateixa
es torna inspida, amb qu s'amanir? No
s bona per a la terra ni per al femer i la
Lc 78
n aquell temps, tots els publicans i

els pecadors sacostaren a Jess per
sentir-lo. I els fariseus i els escribes
murmuraven, tot dient: Aquest rep els
pecadors i menja amb ells. Llavors els
present la segent parbola, dient: Qui
de vosaltres, tenint cent ovelles i haventne perduda una, no deixa les norantanou al desert i se'n va cap a la perduda,
fins que la trobar? I, en haver-la trobada, se la posa jois a sobre i, arribant a
casa, crida els amics i els vens, bo i
dient-los: Alegreu-vos amb mi; he trobat
la meva ovella perduda. Us asseguro que,
semblantment, al cel hi haur ms alegria per un pecador que no pas per noranta-nou justos que no tenen necessitat
de conversi.
O b, quina dona que
t deu dracmes, si en perd una, no encn
el llum i escombra la casa i cerca fins
que la trobar? I quan la troba, crida les
amigues i venes i els diu: Alegreu-vos
amb mi, ja que he trobat la dracma que
havia perdut. Tal s, us ho dic, l'alegria
entre els ngels de Du per un pecador.
A

(16, 1 - 9)
Lc 80

havia un home ric que tenia un procurador, i aquest li fou denunciat perqu
malversava els seus bns. El crid,
SEGONS SANT LLUC
doncs, i li digu: Qu s aix que sento

dir de tu? Dna'm compte de la teva administraci: ja no pots continuar administrant. I va dir-se a si mateix el procurador: Qu far, ja que l'amo em treu de
ladministraci? Per a cavar no tinc forces, captar em fa vergonya. Ja s qu fer,
perqu, quan ser remogut de l'administraci, em rebin uns a casa d'ells. Crid
doncs, un per un els deutors de l'amo, i
va dir al primer: Quant deus al meu
amo? I respongu: Cent mesures d'oli. I
ell li replic: Agafa el teu albar, seu de
seguida i escriu cinquanta. Desprs va
dir a un altre: I tu quant deus? I li respongu: Cent mesures de blat. Li contest: Agafa el teu albar i escriu vuitanta.
L'amo llo aquest procurador infidel
perqu havia obrat hbilment; i s que
els fills d'aquest segle sn ms hbils
amb llurs consemblants que no pas els
fills de la llum. I jo us dic: Feu-vos amics
amb la injusta riquesa, a fi que, en faltar
aquesta, us rebin als tabernacles eterns.
A

(16, 15 18; 17, 1 - 4)
Lc 82
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Vosaltres sou els qui presumiu de justos davant els homes, per
Du coneix el vostre cor; i s que el que
hi ha d'eminent entre els homes esdev
abominable davant Du. Hi hagu la Llei
i els Profetes fins a Joan; de llavors en
s anunciada la bona nova del Regne de
Du, i tothom hi entra fent-se violncia.
Es ms fcil que passin el cel i la terra
que no pas que caigui una titlla de la
103
Llei. Tothom qui repudia la seva dona i

es casa amb una altra, comet adulteri; i
el qui es casa amb una de repudiada pel
seu marit, comet adulteri.
Va dir als
seus deixebles: s impossible que no
vinguin escndols; per, ai d'aquell per
qui vnen! Ms li valdria que li posessin
una roda de mol al coll i el tiressin al
mar que no pas que escandalitzi un
d'aquests petits. Tingueu compte de
vosaltres mateixos. Si pecava el teu germ, reprn-lo; i si es penedia, perdona'l. I
si pecava set cops al dia contra tu i set
cops tornava a tu dient: Me'n penedeixo,
perdona'l.
A

(9, 57 - 62)
Lc 49
n aquell temps, mentre Jess anava

fent cam, un home li va dir: Et seguir onsevulla que vagis. Li va respondre Jess: Les guineus tenen caus, i els
ocells del cel nius; per el Fill de l'home
no t on reclinar el cap. A un altre digu:
Segueix-me. Aquest contest: Permet-me
primer d'anar-me'n a enterrar el meu pare. Per li respongu: Deixa als morts
que enterrin els seus morts; i tu, vs-te'n
i anuncia el Regne de Du. Un altre encara va dir-li: Et seguir, Senyor; per permet-me abans de prendre comiat dels de
casa meva. Jess li va fer: Ning qui ha
posat la m a l'arada i mira enrera, no s
conforme al regne de Du.
104
EVANGELI
NOV DIUMENGE
dia. Abans, per, conv que pateixi molt

i sigui rebutjat per aquesta generaci.
(12, 16 - 21)
Lc 66

havia un home ric els camps del qual
llevaven molt. I reflexionava dient-se:
Qu far? Perqu no tinc on aplegar la
meva collita. I va dir: Far aix: Enderrocar els meus graners i en construir de
ms grans, i hi aplegar tot el gra i els
meus bns, i dir a la meva nima: Anima meva, tens molts de bns en reserva
per a qui-sap-los anys; descansa, menja,
beu, viu a la regalada. Per Du li va dir:
Insensat, aquesta mateixa nit et reclamaran l'nima. I tot el que has acumulat,
per a qui ser? Aix s el qui tresoreja
per a si mateix i no es fa ric de cara a
Du.
A

(17, 20 - 25)
Lc 86
n aquell temps, preguntat Jess pels

fariseus sobre quan havia de venir el
Regne de Du, en resposta va dir: El
Regne de Du no ve pas d'una manera
visible, ni diran: Heus-el aqu o all. Vet
aqu, en efecte, que el Regne de Du s
enmig de vosaltres. Va dir tamb als
seus deixebles: Vindr un temps en qu
desitjareu de veure un sol dia del Fill de
l'home, i no el veureu pas. I us diran:
Heus-el all, heus-el aqu. No hi aneu, no
els seguiu. Aix com el llampec, en esclatar, brilla de l'una banda a l'altra del cel,
aix mateix ser el Fill de l'home al seu
A

(17, 26 37; 18, 8)
Lc 87
l Senyor va dir: Com succe als dies

de No, aix passar tamb als dies
del Fill de lhome. Menjaven, bevien, prenien muller, prenien esps, fins al dia en
qu No entr a l'arca; i vingu el diluvi
que fu morir tothom. D'igual manera
s'esdevingu als dies de Lot: menjaven,
bevien, compraven, venien, plantaven,
construen; per el dia que Lot sort de
Sodoma, plogu foc i sofre del cel, que
va fer morir tothom. Aix mateix passar
el dia que el Fill de l'home es revelar.
Per el Fill de l'home quan vindr, trobar fe a la terra? En aquell dia, qui ser al
terrat i tindr el parament de casa dintre
d'ella, no baixi pas a prendre'l; i qui ser
al camp, igualment, no torni pas enrera.
Recordeu-vos de la dona de Lot. Qui cercar de salvar la seva vida, la perdr; i
qui la perdr, la conservar. Us asseguro
que, aqueixa nit, dos seran en un mateix
llit: l'un ser pres i l'altre ser deixat.
Dues dones estaran molent plegades:
l'una ser presa i l'altra ser deixada.
Llavors, prenent la paraula van dir-li: On,
Senyor? I els respongu: On hi haur el
cos, all tamb acudiran els voltors.
Per el Fill de l'home quan vindr, trobar fe a la terra?
SEGONS SANT LLUC
Lectura del sant Evangeli seg ons sant Lluc.
(18, 15 17, 26 - 30)
(19, 12 - 28)
Lc 90
n aquell temps, presentaven a Jess

minyonets perqu els toqus; sin
que els deixebles, en veure-ho, els renyaven. Jess, en canvi, els cridava, dient:
Deixeu que els minyonets vinguin a mi, i
no els ho impediu; car dels semblants a
ells s el Regne de Du. En veritat us dic
que el qui no acollir el Regne de Du
com un minyonet, no hi entrar pas.
I van dir els qui ho sentien: Doncs, qui
pot salvar-se? I els respongu: El que s
impossible per als homes s possible per
a Du. Digu llavors Pere: Heus aqu que
nosaltres, havent deixat o del nostre, us
hem seguit. Ell els respongu: En veritat
us dic que no hi ha ning que, havent
deixat casa, muller, germans, pares o
fills a causa del regne de Du, no rebi
molt ms en aquests temps i, al temps
venidor, la vida eterna.
A

(18, 31- 34)
105
Lc 92
n aquell temps, Jess, havent-se'n

endut els dotze, els digu: Heus aqu
que pugem a Jerusalem i s'acompliran
totes les coses escrites pels profetes sobre el Fill de lhome. Ell ser lliurat als
gentils, escarnit, ultratjat i escopit i, un
cop l'hauran assotat, li donaran mort, i el
tercer ressuscitar. Ells, per, no entengueren res d'aix; i, d'aquesta declaraci,
no entenien el que se'ls deia.
Lc 95

home noble va anar-se'n a una terra
llunyana per rebre-hi la reialesa i tornar.
Crid deu servidors seus, els lliur deu
mines i els va dir: Negocieu-hi fins que
tornar. Els seus conciutadans l'avorrien,
i enviaren una ambaixada darrera d'ell a
dir: No volem pas que aquest sigui sobre
nostre. I succe que, en haver tornat ell
de rebre la reialesa, digu que cridessin
aquells servidors als quals havia lliurat
els diners per saber com havia negociat
cada un. Va presentar-se el primer, dient:
Senyor, la teva mina n'ha produdes deu.
I li respongu: B, bon servidor, ja que
en tant poca cosa has estat fidel, tingues
potestat sobre deu ciutats. Vingu el segon, i digu: La teva mina, Senyor n'ha
produdes cinc. Tamb a aquest respongu: I tu governa sobre cinc ciutats. Vingu igualment l'altre, i va dir: Senyor,
mira la teva mina que he tingut guardada en un drap; i s que he agafat por de
tu, home sever com ets, que prens el que
no has posat, i segues el que no has
sembrat. Li contest: per la teva boca et
jutjo, mal servidor. Sabies que jo sc un
home sever, que prenc el que no he posat, i sego el que no he sembrat, per qu,
doncs, no has dipositat els meus diners
a la banca? I jo, en haver tornat, l'hauria
retirat amb el seu inters. I digu als
presents: Preneu-li la mina i doneu-la a
qui en t deu. I li digueren: Senyor, t
deu mines. Jo us dic que a tothom qui
tindr es donar; i del qui no t, el que t
i tot se li prendr. Respecte a aquests
106
EVANGELI
enemics meus que no volen que jo regni

sobre d'ells, porteu-los aqu i degolleulos davant meu. Dit aix, tir endavant,
pujant cap a Jerusalem.
A

(10, 19 - 21)
Lc 51

Vet aqu que us he donat el poder de
caminar damunt serpents, escorpins i
per sobre de tota potncia de l'enemic, i
res no us damnificar. Amb tot, no us
alegreu pas que els esperits us estan
sotmesos, alegreu-vos ms aviat que els
vostres noms estan inscrits al cel. En
aquesta hora se sent transportat de joia
en l'Esperit Sant, i digu: Et beneeixo,
Pare, Senyor del cel i de la terra, perqu
has amagat aquestes coses als savis i als
sagaos, i les has revelades als petits. S,
Pare, tal ha estat la teva benvolena.
DES DIUMENGE
(13, 10 - 17)
Lc 71
n aquell temps, Jess estava ensenyant en una sinagoga un dissabte. I

hi havia all una dona posseda per un
esperit de malaltia feia divuit anys, i estava corbada i no podia de cap manera
redrear-se. Jess, en veure-la, va cridarla i li digu: Dona, ests deslliurada de la
teva malaltia; li impos les mans, i tot
seguit va redrear-se, i glorificava Du.
Per el cap de sinagoga, indignat perqu
Jess guaria en dissabte, prenent la pa-
raula deia a la multitud: Hi ha sis dies en

qu cal treballar; veniu, doncs, aquests
dies a fer-vos guarir, i no pas el dissabte.
Per el Senyor li respongu dient: Hipcrites, cada un de vosaltres no desferma
en dissabte de lestable el seu bou o el
seu ase i el porta a abeurar? I aquesta,
filla d'Abraham com s, que Satans tenia lligada de divuit anys en, no havia
d'sser deslligada de la seva cadena en
dia del dissabte? I mentre ell deia aquestes coses, se sentien avergonyits tots els
seus adversaris, i la multitud s'alegrava
de tots aquests fets gloriosos acomplerts
per ell.
A

(19, 37 - 44)
Lc 97
n aquell temps, quan Jess s'acostava a la baixada de la muntanya de les

Oliveres, tota la muni dels deixebles,
joiosos, va posar-se a lloar Du amb gran
veu per tots els miracles que havien vist,
bo i dient: Beneit sigui el rei que ve en
nom del Senyor! Pau al cel i glria per les
altures. Llavors alguns dels fariseus,
d'entre la multitud, van dir-li: Mestre,
repta els teus deixebles. I respongu dient: Jo us dic que, si ells callaven, les pedres cridarien. Quan era a prop, en veure
la ciutat, plor sobre d'ella, dient: Tant
de bo, tu encara, coneguessis en aquest
dia el que conv a la pau! Per ara est
amagat als teus ulls. I s que vindran dies sobre teu, i els teus enemics t'envoltaran d'un fossat, t'assetjaran i et destrenyaran; i t'abatran, a tu i els teus fills
que tindrs dintre, i en tu no deixaran
SEGONS SANT LLUC
pedra sobre pedra, perqu no has reconegut el temps en qu has estat visitada.
107
d'on venia. I Jess els digu: Tampoc jo

no us dic amb quina autoritat faig
aquestes coses.
A
A
(19, 45 - 48)
Lc 98
n aquell temps, Jess entr al temple, i comen a foragitar-ne els venedors, dient-los: Est escrit: La meva
casa ser una casa d'oraci; per vosaltres n'heu fet una cova de lladres. I s'estava ensenyant cada dia al temple; per
els grans sacerdots i els escribes, aix
com els primicers del poble, cercaven de
perdre'l, i no trobaven com fer-ho; el poble estava susps d'ell escoltant-lo.
A

(20, 1 - 8)
Lc 99
n aquell temps, mentre Jess ensenyava el poble i els anunciava la bona nova, es presentaren els grans sacerdots i els escribes amb els ancians i
s'adrearen a ell dient: Digues-nos amb
quina autoritat fas aquestes coses, o b
qui s qui t'ha donat aquesta autoritat. I
ell en resposta va dir-los: Tamb jo us
far una pregunta. Digueu-me, doncs: El
baptisme de Joan venia del cel o b dels
homes? I calculaven ells amb ells, dient:
Si contestem: Del cel, dir: Per qu no hi
heu cregut? I si responem: Dels homes,
tot el poble ens apedregar, car est
convenut que Joan era un profeta.
Aleshores contestaren que no sabien
(20, 9 - 18)
Lc 100

home plant una vinya i l'arrend a
uns vinyaters, i se n'an de viatge quisap-lo temps. Al seu temps envi un servidor aquells vinyaters perqu li donessin del fruit de la vinya; per els vinyaters desprs de pegar-lo, el despatxaren amb les mans buides. Torn a enviarlos un altre servidor; per tamb el pegaren, l'ultratjaren i el despatxaren amb
les mans buides. I encara els n'envi un
de tercer; sin que ells, desprs de ferirlo, el tiraren fora. Llavors va dir-se l'amo
de la vinya: Qu far? Hi enviar el meu
fill estimat; potser el respectaran. Per,
en veure'l, els vinyaters es digueren entre ells: Aquest s l'hereu, matem-lo perqu l'herncia sigui nostra. El van tirar
fora de la vinya i el mataren. Qu far
amb ells l'amo de la vinya? Vindr, far
morir aquests vinyaters i donar la vinya
a d'altres. En haver-ho sentit, digueren:
Mai que no passi! I tot mirant-los, va dir:
Qu significa aix que hi ha escrit: La
pedra que han rebutjat els constructors,
aquesta ha esdevingut pedra angular?
Tothom qui caur sobre aqueixa pedra
s'esclafar; i aquell sobre el qual caur
ser aixafat.
108
EVANGELI
A

(20, 19 - 26)
Lc 101
n aquell temps, els escribes i els

grans sacerdots cercaven Jess per
posar-li les mans al damunt en aquella
hora; per tingueren por del poble. Prou
havien ents que per ells havia dit aquelles parboles. Posant-se a l'aguait, li enviaren uns espies, que es fingien justos,
per si el sorprenien en alguna paraula, a
fi de lliurar-lo al poder i a l'autoritat del
governador. Van preguntar-lo, doncs,
dient: Mestre, sabem que parles i ensenyes dreturerament i no fas diferncia
de persones, ans ensenyes segons la veritat el cam de Du. Ens s lcit de pagar tribut al Csar, o no? Per ell, que va
apercebre la seva astcia, els digu: Ensenyeu-me un denari. De qui duu la
imatge i la inscripci? Aquells li contestaren: Del Csar. I ell els respongu:
Doncs, doneu al Csar el que s del Csar, i a Du el que s de Du. I no el pogueren sorprendre en cap paraula davant
el poble; i, meravellats de la seva resposta, van callar.
A

(12, 32- 40)
Lc 67
l Senyor va dir: No temis, petit ramat, car el vostre Pare s'ha complagut a donar-vos el seu Regne. Veneu-vos
els bns i doneu-ho en almoina; feu-vos
bosses que no s'envelleixen, un tresor
inesgotable als cels, on no s'acosta un
lladre ni malmet el corc. I s que on hi
ha el vostre tresor, all tamb hi haur el
vostre cor. Que estiguin cenyits els vostres lloms i encesos els llums; i, vosaltres, sigueu semblants a homes que esperen el seu senyor que tornar de bodes, a fi que, en haver arribat i trucat,
l'obrin. Sortosos dels servidors aquells
que, en arribar el senyor, trobar vetllant! En veritat us dic que se cenyir i
els posar a taula i anir passant servintlos. I tant si venia a la segona com a la
tercera viglia i els trobava aix, sortosos
sn ells. Tingueu en compte aix, que si
el cap de casa hagus sabut a quina hora
havia de venir el lladre, no s'hauria pas
deixat foradar la casa. Estigueu alerta
tamb vosaltres; car a l'hora que no us
pensareu, vindr el Fill de l'home.
ONZ DIUMENGE
(14, 16- 24)
Lc 76

home fu un gran banquet, i hi invit
molts. A l'hora del banquet envi el seu
criat a dir als convidats: Veniu, que ja
est tot preparat. I tots a l'una es posaren a excusar-se. El primer va dir-li: He
comprat un camp i he d'anar a veure'l;
t'ho demano, vulgues excusar-me. I un
altre digu: He comprat cinc parelles de
bous, i me'n vaig a provar-les; t'ho demano, vulgues excusar-me. I un altre digu: He pres muller i per aix no puc venir. En haver tornat el criat, explic al
seu amo aquestes coses. Llavors el cap
de casa, indignat, va dir al seu criat: Surt
de pressa per les places i carrers de la
ciutat; i els pobres, esguerrats i cecs i
coixos, fes-los entrar. I el criat va dir-li:
SEGONS SANT LLUC
Senyor, s'ha fet el que has manat, i encara resta lloc. L'amo contest al criat: Surt
pels camins i pels tancats i fes entrar per
fora, perqu se m'ompli la casa. Us dic,
doncs, que cap d'aquells homes invitats
no tastar del meu convit.
A
que ja no gosaven preguntar-li res ms.

Llavors va dir-los: Com s que diuen que
el Messies s fill de David? David mateix
diu al llibre dels Salms: Ha dit el Senyor
al meu Senyor: Seu a la meva dreta, fins
a tant que haur posat els teus enemics
per escambell dels teus peus. David,
doncs, l'anomena Senyor; per tant, com
s fill seu?
(20, 27- 44)
Lc 102
n aquell temps, s'acostaren a Jess

alguns saduceus, els quals neguen
que hi hagi resurrecci, i el preguntaren
dient: Moiss ens ha prescrit que si el
germ d'un moria tenint muller, per no
fills, el seu germ prengui la muller per
donar descendncia al germ. Doncs, hi
havia set germans. El primer va prendre
muller i mor sense fills; el segon i el tercer la prengueren, i aix mateix tots set,
que no deixaren fills i moriren. A l'ltim
mor tamb la dona. Doncs b: A la resurrecci, aquesta dona de quin d'ells
ser muller? Que tots set la van tenir per
muller. I els respongu dient: Els fills
d'aquest segle prenen muller i marit; per els qui seran jutjats dignes de tenir
part a l'altre segle i de la resurrecci dels
morts, no prendran muller ni prendran
marit; i s que ja no poden morir, puix
que sn semblants als ngels, i sn fills
de Du, essent fills de la resurrecci.
Moiss ho ha donat a entendre al passatge de la bardissa, llavors que anomena el Senyor el Du d'Abraham, el Du
d'Isaac i el Du de Jacob. I ell no s pas
un Du de morts, sin de vivents; en
efecte, tothom viu per ell. Aleshores
prengueren la paraula alguns dels escribes i digueren: Mestre, has parlat b. I s
109

(21, 12- 19)
Lc 106

Estigueu previnguts contra els homes, doncs us posaran les mans damunt
vostre, us perseguiran, us lliuraran a les
sinagogues i presons i us portaran davant reis i governadors a causa del meu
nom: us ser una avinentesa de donar
testimoni. Poseu-vos en cor de no premeditar la vostra defensa; jo us donar
una eloqncia i una saviesa, a la qual no
podran resistir ni contradir els vostres
adversaris. Fins sereu lliurats pels vostres pares, germans, parents i amics; en
mataran d'entre vosaltres, i sereu avorrits per tothom a causa del meu nom.
Per no es perdr ni un cabell del vostre
cap. Amb la vostra perseverana salvareu les vostres nimes.
A

(21, 5 - 8, 10 11, 20 - 24)
Lc 104
n aquell temps, parlant alguns com

el temple estava adornat de belles
pedres i de presentalles, Jess els va dir:
110
EVANGELI
De tot aix que veieu, vindran dies en

qu no restar pedra sobre pedra: tot
ser destrut. Llavors el preguntaren
dient: Mestre quan s'esdevindran,
doncs, aquestes coses, i quin s el senyal
que estan a punt de succeir? Ell
respongu: Mireu de no deixar-vos
enganyar.
S'aixecar naci contra
naci, i regne contra un altre regne, hi
haur grans terratrmols i a i lla pestes
i fams i tamb casos espantosos i grans
senyals del cel. Quan veureu Jerusalem
encerclada per cossos d'exrcit, sapigueu
aleshores que la seva desolaci s a
prop. Llavors, els qui sn a Judea fugin a
muntanya; i els qui seran dintre la ciutat,
apartin-se'n i els qui siguin pels camps,
no hi entrin. Aquests seran dies de
cstig, perqu s'acompleixi tot el que hi
ha escrit. Ai de les qui estaran encintes i
de les qui alletaran aquells dies! I s que
hi haur gran carestia per aquesta
contrada i furor contra aquest poble.
Cauran a fil d'espasa i se'ls emportaran
captius a totes les nacions, i Jerusalem
ser trepitjada pels gentils fins que
s'hauran acomplert els temps de les
nacions.
A

(21, 28 - 33)
veureu que succeeixen aquestes coses,

sapigueu que s a prop el regne de Du.
En veritat us dic que no passar aquesta
generaci fins a tant que no hagi tot
succet. El cel i la terra passaran; per
les meves paraules no passaran.
A

(21, 37 - 22, 8)
Lc 108
n aquell temps, Jess s'estava de dia

ensenyant al temple; per, les nits,
sortia a passar-les a la muntanya
anomenada de les Oliveres; i tot el poble
matinejava per ell, per escoltar-lo al
temple. S'acostava la festa dels zims
anomenada Pasqua. I els grans sacerdots
i els escribes cercaven la manera de
fer-lo desaparixer; car tenien por del
poble. Per Satans entr en Judas,
anomenat Iscariot, que era del nombre
dels dotze. I va anar-se'n a tractar amb
els grans sacerdots i amb els caps de
gurdia la manera de lliurar-los-el.
Aquests se n'alegraren i acordaren de
donar-li diners. Ell s'hi avingu, i cercava
una ocasi per a lliurar-los-el d'amagat
del poble.
Vingu el dia dels zims
en qu s'havia d'immolar l'anyell
pasqual, i Jess envi Pere i Joan, bo i
dient:
Aneu,
prepareu-nos
l'anyell
pasqual a menjar.
Lc 107

Redreceu-vos i alceu el cap; s a
prop la vostra redempci. I els va dir una
parbola: Mireu la figuera i tots els
arbres. Llavors que broten, en veure-ho,
per ells coneixeu que l'estiu ja s a prop.
Aix mateix tamb vosaltres, quan
A

(13, 19- 29)
Lc 72
l Senyor digu aquesta parbola: El

Regne dels cels es semblant a un gra
de mostassa que un home agafa i tira al
SEGONS SANT LLUC
seu hort; ha crescut i s'ha fet un arbre

gran, i els moixons del cel han fet joquer
de les seves branques. Va dir encara: A
qu comparar el Regne de Du? s
semblant al llevat que una dona ha agafat i ha entremesclat amb tres mesures
de farina fins que tota haur fermentat. I
passava per ciutats i vilatges ensenyant i
fent cam cap a Jerusalem. I un li diu:
Senyor, sn pocs els qui se salven? I ell
els respongu: Esforceu-vos a entrar per
la porta estreta; car molts, us ho dic,
cercaran dentrar i no podran. Tan bon
punt el cap de casa s'haur aixecat i tancat la porta i vosaltres, restant a fora, us
posareu a trucar a la porta dient: Senyor
obre'ns, ell us respondr per dir-vos: No
s pas d'on sou vosaltres. Llavors comenareu a dir: Hem menjat i begut davant teu i hem ensenyat per les nostres
places. I us contestar: Us dic que no s
pas d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els
agents del mal. All hi haur plors i cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac i Jacob i tots els profetes al regne de
Du, i vosaltres trets fora. I en vindran
de llevant i de ponent, del septentri i
del migdia, i s'asseuran al regne de Du.
DOTZ DIUMENGE
(17, 12 - 19)
Lc 85
n aquell temps, quan Jess entrava a

un vilatge, li sortiren a l'encontre
deu homes leprosos que s'aturaren a certa distncia i, alant la veu, digueren:
Jess, Mestre, compadeix-te de nosaltres.
I, en veure'ls, va dir: Aneu a mostrar-vos
als sacerdots. I pass que, tot anant-hi,
111
foren fets nets. Un d'ells, en veure's guarit, se'n torn glorificant Du amb gran
veu; i es tir de cara als peus de Jess bo
i regraciant-lo. I aquest era samarit.
Prenent la paraula Jess, li digu: No
eren deu els qui han estat fets nets? I
els altres nou on sn? No s'ha trobat
qui torns per donar glria a Du sin
aquest estranger? I li va dir: Aixeca't i
vs-te'n; la teva fe t'ha salvat.
A

(8, 11- 21)
Mc 33
n aquell temps, sortiren els fariseus,

que es posaren a discutir amb Jess
i a exigir-li, per comprometre'l, un senyal
del cel. Ell, sospirant profundament, va
dir: Per qu exigeix un senyal, aquesta
generaci? Us ben asseguro: cap senyal
no ser donat a aquesta generaci! I, deixant-los estar, s'embarc de nou i es dirig a l'altra riba. S'oblidaren de prendre
pans, i noms tenien un pa a la barca. I
els recomanava: Aneu amb compte i
guardeu-vos del llevat dels fariseus i del
llevat d'Herodes. I comentaven entre ells:
Es perqu no tenim pans. En adonar-se'n,
ell els diu: Per qu comenteu que no teniu pans? Encara no hi lluqueu, ni ho
enteneu? Que s que teniu l'enteniment
ofuscat? Tenint ulls, no hi veieu, i, tenint orelles, no hi sentiu? Ni recordeu,
quan vaig partir els cinc pans entre cinc
mil homes, quantes cistelles plenes de
bocins vau recollir? Dotze, li contesten. I
llavors dels set entre els quatre mil,
quantes paneres plenes de bocins vau
112
EVANGELI
recollir? Set, li contesten. I els deia: Encara no ho enteneu?
titud, juntament amb els deixebles, els

va dir: Si alg vol venir darrera meu, que
es refusi ell mateix, que es carregui la
seva creu, i que em segueixi.
A
A
(8, 22 - 26)
Mc 34
n aquell temps, Jess arrib a

Betsaida. Li menen un cec, i li preguen que el toqui. Havent pres el cec de
la m, se l'endugu fora del poblet; i,
desprs descopir-li als ulls i d'imposar-li
les mans, li preguntava: Veus res? Ell,
comenant de veure-hi, deia: Veig els
homes; per veig els qui caminen com si
fossin arbres. Desprs li pos altre cop
les mans sobre els ulls, i comen de
veure-hi distintament, i es restabl de
manera que fins de lluny ho veia tot clar.
En acabat, l'envi a casa, tot dient-li: No
ho escampis pel poble!
A

(8, 30- 34)
Mc 36
n aquell temps, Jess man els seus

deixebles fermament que no diguessin a ning que ell era el Crist. Llavors
comen d'ensenyar-los que el Fill de
l'home havia de patir molt, sser rebutjat
pels ancians, els grans sacerdots i els
escribes, sser mort, i, al cap de tres dies
ressuscitar. I els ho deia amb tota franquesa. Pere, creient que l'afavoria, es pos a renyar-lo. Per ell, girant-se i veient
els deixebles, va reptar Pere, i li diu: Fuig
del meu davant, Satans!, que els teus
sentiments no sn pas els de Du, sin
els dels homes. Havent convocat la mul-
(9, 10- 15)
Mc 39
n aquell temps, els deixebles van observar silenci, com Jess els havia
manat, tot demanant-se entre ells qu
significava aix de ressuscitar d'entre els
morts. Llavors li preguntaven: Com s
que els escribes diuen que primer cal
que vingui Elies? Es clar, els va dir, Elies
ve primer i ho restableix tot; tanmateix,
com s que ha estat escrit del Fill de
l'home que ha de patir molt i ser menyspreat? Ara b, jo us dic que Elies ja ha
vingut, i l'han tractat com han volgut tal
com ha estat escrit d'ell. Un cop reunits
amb els deixebles, Jess va veure una
gran multitud entorn dells, i que uns
escribes hi discutien. La gent, aix que
destri Jess, en fou tota sorpresa, i va
crrer a saludar-lo.
A

(9, 33 - 41)
Mc 41
n aquell temps, Jess arrib amb els

seus deixebles a Cafarnam. I, un
cop a casa, els preguntava: Qu discuteu
pel cam? Per ells no badaven boca; s
que pel cam havien discutit entre ells
qui era el ms gran. Aleshores, tot asseient-se, va cridar els dotze i els diu: Si
alg vol ser el primer, ser el darrer de
tots i el servidor de tots. Llavors prengu
SEGONS SANT LLUC
un nen i el pos enmig d'ells, i, tot abraant-lo, els digu: Qui acull un d'aquests
nens en nom meu, a mi m'acull; i el qui
m'acull, no m'acull a mi, sin aquell qui
m'ha enviat. Joan li va dir: Mestre, n'hem
vist un expulsant dimonis en nom teu;
un que no ve amb nosaltres, i, com que
no hi ve, li ho volem impedir. Per Jess
va respondre: No li ho impediu pas, perqu no hi ha ning que pugui fer un miracle en nom meu i pugui de seguida
malparlar de mi. Efectivament: qui no
ens va en contra, ens va a favor. Qui us
doni de beure un got d'aigua pel fet que
sou del Crist, us ben asseguro que no en
perdr pas la paga.
A

(14, 1-11)
Lc 74
n aquell temps, en haver entrat Jess

a casa d'un dels caps dels fariseus
un dissabte, per menjar-hi, aquests tamb hi eren per observar-lo. I que davant
d'ell hi havia un home hidrpic. Prenent
la paraula, Jess digu aix als legistes i
fariseus: s lcit de guarir en dissabte o
no? Ells van callar. Llavors va agafar-lo,
el guar i l'acomiad. I, els va dir: Qui de
vosaltres, si un ase o un bou li queia en
un pou, no l'en trauria tot seguit un dia
de dissabte? I no pogueren replicar a aix.
Desprs presentava una parbola
als convidats, en notar com es triaven els
primers llocs, dient-los: Quan estars
convidat per alg a bodes, no t'asseguis
pas al primer lloc, no fos cas que un de
ms honorable que tu hagi estat convidat per aquell, el qual, en venint i cri-
113
dant-te a tu i l'altre, et dir: Cedeix el lloc

a aquest; i aleshores, avergonyit, te
n'haurs d'anar a ocupar el darrer lloc.
Doncs b; quan estars convidat, vs i
seu al darrer lloc, a fi que, en venir el qui
t'ha convidat, et digui: Amic, puja ms
amunt. Llavors et ser fet honor davant
els altres comensals; car tothom qui
s'exalta ser humiliat, i qui s'humilia ser exaltat.
TRETZ DIUMENGE
(18, 18- 27)
Lc 91
n aquell temps, un personatge pregunt a Jess, dient: Bon Mestre,

qu he de fer per a aconseguir la vida
eterna? Jess li respongu: Per qu em
dius bo? Ning no s bo sin Du. Ja
saps els manaments: No cometrs adulteri, no matars, no robars, no llevars
fals testimoni, honra el teu pare i la teva
mare. I li contest: Aquestes coses, les he
guardades de la meva joventut en. En
sentir-ho, Jess li digu: Encara te'n falta
una altra: ven tot el que posseeixes, reparteix-ho als pobres, i tindrs un tresor
al cel; i vine, segueix-me. Per, en sentirho, es pos tot trist, perqu era molt ric.
I, en veure-ho, Jess va dir: Que difcilment entren al Regne de Du els qui tenen riqueses! De fet s ms fcil que un
camell passi per un forat d'agulla que no
pas que un ric entri al Regne de Du. I
van dir els qui ho sentien: Doncs, qui pot
salvar-se? I els respongu: El que s impossible per als homes s possible per a
Du.
114
EVANGELI
A

(9, 42 10, 1)
Mc 42
l Senyor va dir: Si alg escandalitzaria un d'aquests petitons que creuen,

millor li fra que li posessin una mola
d'ase al voltant del coll i el tiressin al
mar. Si la m t'era ocasi de pecat, talla-la; que t's millor d'entrar manc a la
vida, que no pas d'anar a parar, amb totes dues mans, a la gehenna, al foc inextingible. I si el peu t'era ocasi de pecat,
talla-te'l; que t's millor d'entrar coix a la
vida, que no pas d'sser tirat, amb tots
dos peus, a la gehenna. I si l'ull t'era ocasi de pecat, buida-te'l; que t's millor
d'entrar borni al Regne de Du, que no
pas d'sser tirat, amb tots dos ulls, a la
gehenna, on el corc no para ni el foc no
s'apaga. Que tothom ser salat amb foc.
Bona s la sal, per si la sal es torna inspida, amb qu l'amanireu? Tingueu sal
en vosaltres i viviu en pau els uns amb
els altres.
D'all, Jess es presenta
als termenals de Judea i a l'altra banda
del Jord. Altre cop se li ajunten les multituds, i, com de costum, els instrua una
vegada ms.
A

(10, 2- 12)
Mc 43
n aquell temps, uns fariseus, tot

acostant-s'hi, preguntaven Jess, per
comprometre'l, si s lcit a un home de
repudiar la muller. Ell que els fu de
resposta: Qu us va manar Moiss? Moiss, contestaren ells, va permetre d'es-
criure una acta de divorci per a repudiar.

Per Jess els va dir: s a causa de la
vostra duresa de cor que us va escriure
un tal manament per, des del principi
de la creaci, els fu home i dona. Per
aix, l'home deixar el pare i la mare,
perqu tots dos siguin una sola carn. Aix, ja no sn dues, sin una sola carn. Per
tant, all que Du va unir, que l'home no
ho separi.
Un cop a casa, els deixebles l'interrogaven novament sobre aix.
Ell els diu: El qui repudia la dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra
aquella. I si ella, desprs de repudiar el
marit, es casa amb un altre, comet adulteri.
A

(10, 11- 16)
Mc 44
l Senyor va dir: El qui repudia la dona i es casa amb una altra, comet
adulteri contra aquella. I si ella, desprs
de repudiar el marit, es casa amb un altre, comet adulteri.
Li presentaren
uns nens perqu els toqus; per els deixebles els van renyar. En veure-ho Jess,
li va saber greu, i els va dir: Deixeu que
els nens se m'acostin i no els ho impediu, que el Regne de Du s dels qui sn
com ells. Us dic de deb que aquell qui
no acollir el Regne de Du com un nen,
no hi entrar pas. I, desprs d'abraar-los, els benea tot imposant-los les
mans.
SEGONS SANT LLUC
(10, 17- 27)
115
(10, 24- 32)
Mc 45
n aquell temps, quan Jess es posava en cam, un home hi va crrer i,

agenollat, li preguntava: Mestre bo, qu
haig de fer per a posseir en herncia la
vida perdurable? Jess li respongu: Per
qu em dius bo? Ning no s bo, llevat
de Du i prou. Ja saps els manaments:
no matis, no cometis adulteri, no robis,
no llevis fals testimoni, no facis cap tort,
honra el pare i la mare. Mestre, li fa ell,
tot aix, ja ho he observat des de la meva joventut. Aleshores Jess, mirant-se'l
de fit a fit, li va mostrar afecte, i li va dir:
Una cosa et falta: cuita a vendre tot el
que tens i dna-ho als pobres, i tindrs
un tresor en el cel; en acabat, torna i segueix-me. Per ell, disgustat per aquestes paraules, se n'an tot trist, perqu
era un home amb moltes possessions.
Aleshores Jess, mirant tot al voltant,
diu als deixebles: Que difcilment els qui
tenen riqueses entraran al Regne de Du!
Els deixebles estaven impressionats per
aquests mots. Per Jess, prenent de
nou la paraula, els diu: Fills meus, que
ho s, de difcil, d'entrar al Regne de
Du! s ms fcil que un camell passi per
l'ull d'una agulla, que no pas que un ric
entri al Regne del cel! Per ells en quedaren ms i ms esbalats, i es deien entre
ells: I qui es podr salvar? Jess, mirant-se'ls de fit a fit va dir: Als homes s
impossible, per no pas a Du; que a
Du tot s possible.
Mc 46

Que difcilment els qui tenen riqueses entraran al Regne de Du! Els deixebles estaven impressionats per aquests
mots. Per Jess, prenent de nou la paraula, els diu: Fills meus, que ho s, de
difcil, d'entrar al Regne de Du! s ms
fcil que un camell passi per l'ull d'una
agulla, que no pas que un ric entri al
Regne del cel! Per ells en quedaren ms
i ms esbalats, i es deien entre ells: I qui
es podr salvar? Jess, mirant-se'ls de fit
a fit va dir: Als homes s impossible, per no pas a Du; que a Du tot s possible. Llavors Pere es pos a dir-li: Ves,
nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Jess contest: Us ben asseguro que
no hi ha ning que hagi deixat casa,
germans, germanes, pare, mare, fills, terres, a causa de mi i a causa de l'Anunci
Jois, que no rebi cent vegades ms, ara
en aquest temps, en cases, i germans, i
germanes, i mares, i fills, i terres, amb
persecucions, i, en el temps futur, la vida
perdurable. Per molts passaran de primers a darrers, i de darrers a primers.
Anaven pujant a Jerusalem; Jess els
precedia; ells estaven impressionats; i els
qui el seguien tenien por.
116
EVANGELI
A

(16, 10- 15)
Lc 81
l Senyor va dir: Qui s fidel en el mnim s fidel en el molt; i qui s injust en el mnim, s injust en el molt. Si
no heu estat, doncs, fidels en la riquesa
injusta, qui us confiar el b veritable? I
si no heu estat fidels en coses dels altres, qui us donar les vostres? Cap
criat no pot servir dos senyors, o avorrir l'un i estimar l'altre o b es lliurar a
l'un i no far cas de l'altre. No podem
servir Du i el diner. Sentien aquestes
coses els fariseus, que sn amants del
diner, i es mofaven d'ell. I els digu: Vosaltres sou els qui presumiu de justos
davant els homes, per Du coneix el
vostre cor; i s que el que hi ha d'eminent entre els homes esdev abominable
davant Du.
CATORZ DIUMENGE
(18, 35- 43)
pongu: Veu-hi; la teva fe t'ha salvat. I

tot seguit hi va veure, i el seguia glorificant Du. I tot el poble, en haver-ho vist
donaven llaors a Du.
A

(10, 46- 52)
Mc 48
n aquell temps, quan Jess sortia de

Jeric, amb els deixebles i amb una
gran multitud, el fill de Timeu, Bartimeu,
un captaire cec, seia arran del cam. En
sentir que era Jess el Natzar, es pos a
cridar: Fill de David, Jess, tingues compassi de mi! Molts el renyaven perqu
calls. Per ell encara cridava ms fort:
Fill de David, tingues compassi de mi!
Jess es detur i digu: Crideu-lo. Criden
el cec i li diuen: Coratge! Aixeca't, que et
crida! Ell, llenant la capa i posant-se
dret d'un bot, an cap a Jess. Llavors,
prenent la paraula, Jess li va dir: Qu
vols que et faci ? Rabun, li va respondre
el cec, que hi vegi! Vs-te'n, li va dir Jess, la teva fe t'ha salvat! I a l'instant hi
va veure; i l'anava seguint pel cam.
Lc 93
n aquell temps, quan Jess s'acostava a Jeric, hi havia un cec assegut

vora el cam, captant. En sentir la multitud que passava, pregunt qu era all.
Li notificaren que passava Jess de Natzaret. Llavors crid dient: Jess, fill de
David, compadeix-te de mi. Els qui anaven al davant el reprenien perqu calls;
per ell cridava molt ms: Fill de David,
compadeix-te de mi. Jess s'atur i man
que l'hi portessin. Quan fou a prop li
pregunt: Qu vols que et faci? I ell contest: Senyor, que hi vegi. Jess li res-
A

(11, 11- 23)
Mc 50
n aquell temps, Jess va entrar a Jerusalem, al temple; i, aix que s'ho

hagu mirat, tot al voltant, com que ja
era tard, va sortir amb els dotze cap a
Betnia. L'endem, quan sortien de Betnia, va tenir gana. Veient de lluny una
figuera, hi an per si hi trobava res; per,
en arribar-hi, no hi trob res, sin fulles;
SEGONS SANT LLUC
perqu no era temps de figues. Llavors li

adrea aquestes paraules: Que mai ms
ning no mengi fruit de tu! I els deixebles ho sentien. Arriben a Jerusalem. I,
tot just hagu entrat al temple, es pos a
expulsar-ne els venedors i compradors,
trabuc els taulells dels canvistes i els
seients dels venedors de coloms, i no
permetia que ning tragins estris pel
temple. I, tot instruint-los, els deia: Que
no ha estat escrit: La meva llar ser
anomenada llar d'oraci per a tots els
pobles? Vosaltres, en canvi, n'heu fet un
cau de bandolers. Els grans sacerdots i
els escribes ho van sentir, i cercaven com
l'eliminarien; s que li tenien por, perqu
tota la gent es meravellava de la seva
doctrina. Aix que es feia fosc, sortia fora
de la ciutat. De bon mat, tot passant,
van veure la figuera, assecada de soca-rel. Pere, recordant-se'n, li diu: Rab,
guaita; la figuera que vas maleir s'ha assecat. Jess que els fa de resposta: Tingueu fe en Du! Us ben asseguro que si
alg diu a aquesta muntanya: Ala't i tira't al mar, i no dubta en el seu cor, ans
creu que all que diu es realitzar, ho
aconseguir.
A
117
pregar, perdoneu, si teniu res contra alg, a fi que el vostre Pare del cel us perdoni tamb els vostres mancaments. Per si vosaltres no perdoneu, el vostre
Pare del cel tampoc no perdonar les
vostres faltes.
A

(11, 2 7- 33)
Mc 52
n aquell temps, Jess arrib novament a Jerusalem. I mentre es passejava pel temple, se li acosten els grans
sacerdots, els escribes i els ancians, i li
deien: Amb quina autoritat fas aix? O
qui t'ha donat aquesta autoritat per a
fer-ho? Jess els va respondre: Us preguntar una sola cosa, contesteu-me-la, i
us dir amb quina autoritat faig aix. El
baptisme de Joan, venia del cel o dels
homes? Contesteu-me. Per ells es feien
aquesta reflexi: Si responem: Del cel,
ens dir: Com s que no el vau creure,
doncs? Respondrem, per: Dels homes...? s que els feia por la gent, perqu
tothom tenia Joan per un autntic profeta. I fan de resposta a Jess: No ho sabem pas. Llavors Jess els diu: Doncs, jo
tampoc no us dic amb quina autoritat
faig aix.
(11, 22 - 26)
Mc 51
l Senyor va dir: Tingueu fe en Du!

Us ben asseguro que si alg diu a
aquesta muntanya: Ala't i tira't al mar, i
no dubta en el seu cor, ans creu que all
que diu es realitzar, ho aconseguir. Per
aix us dic: Tot all que pregueu i demaneu, creieu que ho heu obtingut, i ho
aconseguireu. I quan us poseu drets per
A

(12, 1- 12)
Mc 53

home va plantar una vinya; la va voltar d'una tanca, hi va cavar un cup i va
construir-hi una torre; la va arrendar a
uns vinyataires, i se n'an a l'estranger.
118
EVANGELI
Al temps degut, envi un servent als vinyataires, perqu els cobrs la part corresponent dels fruits de la vinya. Per els
vinyataires, desprs d'agafar-lo, el van
apallissar i l'aviaren amb les mans buides. Els va enviar de nou un altre servent: aquest tamb, l'esgalabraren i maltractaren. Els en va enviar un altra:
aquest, el van matar. I molts d'altres: per apallissaren els uns i mataren els altres. Encara li'n quedava un: el fill estimat. A l'ltim tamb els l'envi, tot dient-se: El fill, me'l respectaran. Per
aquells vinyataires es van dir entre ells:
Aquest s l'hereu; som-hi, matem-lo i
l'herncia ser nostra. I, desprs d'agafar-lo, el van matar, i el tragueren fora de
la vinya. Qu far l'amo de la vinya? Hi
anir, far morir els vinyataires i donar
la vinya a uns altres. Que potser no heu
llegit aquest passatge de l'Escriptura: La
pedra que els constructors havien rebutjat, s la que ha acabat al cim del carener; s obra del Senyor, aquesta feta, i s
als nostres ulls meravellosa? I se'n volien apoderar, per tenien por de la gent:
que prou havien ents que la parbola
anava per a ells; per el van deixar i se
n'anaren.
A

(17, 3- 10)
Lc 84
l Senyor va dir: Tingueu compte de

vosaltres mateixos. Si pecava el teu
germ, reprn-lo; i si es penedia, perdona'l. I si pecava set cops al dia contra tu i
set cops tornava a tu dient: Me'n penedeixo, perdona'l.
Digueren els apstols al Senyor: Augmenta'ns la fe. I els
respongu el Senyor: Si teneu fe com un

gra de mostassa, direu a aquesta morera: desarrela't i planta't al mar, i us obeiria.
Qui de vosaltres, tenint un servidor que fa de llaurador o de pastor, en
tornar del camp li dir: Passa de pressa,
seu a taula? No li dir ms aviat: Prepara'm sopar, cenyeix-te i serveix-me fins a
tant que haur menjat i begut i, desprs,
menjars i beurs tu? s que ha de sentir grat al servidor d'haver fet el que li ha
estat manat? Aix tamb vosaltres, quan
haureu fet el que us haur estat manat,
digueu: Som uns servidors intils; hem
fet el que havem de fer.
QUINZ DIUMENGE
ZAQUEU
(19, 1- 10)
Lc 94
n aquell temps, Jess entr a Jeric,

que ell travessava. I vet aqu que hi
havia un home anomenat Zaqueu, el qual
era cap de publicans i era ric. Ell cercava
de veure qui era Jess; per no podia a
causa de la gentada, que era baix d'estatura. I, havent-se posat a crrer cap al
davant, sen puj en un sicmor per veure'l, ja que havia de passar per all. Tan
bon punt hagu arribat en aquell indret,
Jess al els ulls i va dir-li: Zaqueu, baixa de seguida, perqu avui em conv de
posar a casa teva. I ell baix tot seguit, i
el va rebre joiosament. Tothom qui ho
veia, murmurava dient: Ha anat a posar a
casa d'un home pecador. Per Zaqueu,
dret, digu al Senyor: Heus aqu, Senyor,
que dono als pobres la meitat dels meus
bns; i si he defraudat gens a ning, li'n
SEGONS SANT LLUC
torno el qudruple. I li va dir Jess: Avui

s'ha esdevingut la salvaci per a aquesta
casa, perqu aquest tamb s fill d'Abraham. En efecte, el Fill de l'home ha vingut a cercar i salvar all que era perdut.
A

(12, 13- 17)
Mc 54
n aquell temps, els grans sacerdots i

els escribes enviaren a Jess alguns
dels fariseus i dels herodians per tal
d'atrapar-lo en alguna qesti. S'hi arriben, i li diuen: Mestre, sabem que dius la
veritat, sense miraments amb ning, ja
que no fas accepcions de persones, sin
que ensenyes veritablement el cam de
Du: s lcit o no pagar el tribut al Csar?
Cal que el paguem o no? Per ell, coneixent-los l'astcia, els va dir: Per qu em
voleu comprometre? Porteu-me un denari, perqu el vegi. Ells l'hi feren a mans. I
ell que els diu: De qui s aquesta efgie i
la inscripci? Del Csar, li respongueren.
I Jess que els va respondre: All que s
del Csar, doneu-ho al Csar, i all que
s de Du, a Du. I en quedaren del tot
sorpresos.
A

(12, 18- 27)
Mc 55
n aquell temps, satansen a Jess

uns saduceus, els quals neguen
l'existncia de la resurrecci, i li preguntaven: Mestre, Moiss ens va prescriure
que, si es moria el germ d'alg i deixava
la dona sense fills, el germ prengus la
119
dona per llevar descendncia al seu germ. Hi havia set germans: el primer va
prendre dona, per, en morir, no deix
descendncia. Tamb el segon la va
prendre, i va morir sense tenir descendncia, el tercer igualment; i cap dels set
no deix descendncia. Darrera de tots,
tamb es va morir la dona. En la resurrecci, quan ressuscitin, de quin d'ells
ser la dona? Ja que els set l'han tinguda
per dona. Jess els va respondre: No s
justament per desconixer les Escriptures i el poder de Du, que aneu errats?
En efecte, en ressuscitar d'entre els
morts ning no pren ni muller, ni marit,
ans sn com ngels en el cel. I pel que
toca a la resurrecci, que no heu llegit
en el llibre de Moiss, en el passatge de
la bardissa, com li va parlar Du, dient:
Jo sc el Du d'Abraham, i el Du d'Isaac, i el Du de Jacob? No s pas Du de
morts, sin de vius. Erreu de mig a mig.
A

(12, 28- 37)
Mc 56
n aquell temps, un dels escribes

sacost a Jess, desprs que havia
sentit als saduceus discutir amb ell, i en
veure que els havia respost encertadament, li va preguntar: Quin s el primer
manament de tots? Jess va respondre:
El primer s: Escolta Israel: El Senyor, el
nostre Du, s lnic Senyor; per tant,
estimars el Senyor, el teu Du amb tot
el cor, amb tota l'nima, amb tot l'esperit
i amb totes les forces. El segon s
aquest: Estimars el prosme com a tu
mateix. Ms gran que aquests, no hi ha
120
EVANGELI
cap altre manament. L'escriba li va dir:

Exacte, Mestre! Tens ra de dir que Ell s
nic, i que no nhi ha d'altre fora d'ell; i
que estimar-lo amb tot el cor, amb tot
l'enteniment i amb totes les forces, i estimar el prosme com a si mateix, val
ms que tots els holocaustos i sacrificis.
Jess, veient que havia respost assenyadament, li va dir: No ets pas lluny del
Regne de Du. I ja ning no gosava interrogar-lo ms.
Jess prengu la paraula
i deia, tot ensenyant en el temple: Com
s que els escribes diuen que el Messies
s fill de David? David mateix, mogut per
l'Esperit Sant, va dir: El Senyor digu al
meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre
et poso els enemics dessota els peus.
David mateix l'anomena Senyor, d'on ve,
doncs, que en sigui fill? La gran multitud
se l'escoltava a pler.
A

(12, 38- 44)
Mc 57
l Senyor va dir: Guardeu-vos dels escribes, amics de passejar-se amb

llargues vestidures, d'sser saludats per
les places, d'ocupar els primers seients a
les sinagogues i els primers llocs als
convits; i que devoren les cases de les
vdues, tot fingint de pregar llargament.
Aquests sofriran una condemna ms rigorosa.
I Jess, assegut davant per
davant del Tresor, guaitava com la gent
hi tirava monedes; molts rics n'hi tiraven
moltes. S'hi present una vdua pobra i
va tira-hi dues peces menudes, que fan
un quadrant. Llavors va cridar els deixebles i va dir-los: Us ben asseguro que
aquesta pobra vdua hi ha tirat ms que
tots els qui tiren al Tresor; perqu tots hi

han tirat les sobres, ella, en canvi, de la
seva indigncia, hi ha tirat tot all que
tenia per a mantenir-se.
A

(13, 1- 8)
Mc 58
n aquell temps, mentre Jess sortia

del temple, un dels deixebles li diu:
Mestre, guaita quines pedres i quines
construccions! Jess li va dir: Les veus,
totes aquestes construccions? Doncs, b:
no en quedar pedra sobre pedra que no
sigui enderrocada.
Quan ja seia a
la muntanya de les Oliveres, davant per
davant del temple, Pere, Jaume, Joan i
Andreu li preguntaven a part: Digue'ns
quan passar aix, i quin ser el senyal
que tot ja s a punt d'arribar a terme.
Llavors Jess es pos a dir-los: Mireu que
ning no us enganyi! Molts vindran valent-se del meu nom, dient: Sc jo, i enganyaran molta gent. Quan sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres, no
us alarmeu: cal que tot aix succeeixi,
per encara no s la fi. S'alar, en efecte, poble contra poble i reialme contra
reialme; hi haur terratrmols a i lla, hi
haur fams. Aquestes coses noms sn
el comenament dels dolors de part.
A

(18, 2- 8)
Lc 88

havia un jutge en una ciutat, el qual
no temia Du ni respectava els homes.
En aquella ciutat tamb hi havia una v-
SEGONS SANT LLUC
dua que se'n vingu a ell i digu: Fes-me

justcia contra el meu adversari. I va negar-s'hi llarg temps; per, desprs, es
digu a si mateix: Encara que, certament,
no temo Du ni respecto els homes,
tanmateix, ja que aquesta vdua m'est
amonant, li far justcia, a fi que no
acabi venint a badar-me el cap. Digu el
Senyor: Escolteu el que diu el jutge inic.
I Du no far justcia als seus elegits
que clamen a ell dia i nit, b que es faci
esperar per ells? Jo us dic que far justcia aviat. Per el Fill de l'home quan vindr, trobar fe a la terra?
DIUMENGE DE LA CANANEA
Si, degut a la data tardana de Pasqua, falta un diumenge a la srie de evangelis de Lluc, es llegeix
levangeli de la Cananea (17 diumenge de Mateu) i,
el dissabte precedent, levangeli de les Deu Verges
Cananees (17 diumenge de Mateu)
SETZ DIUMENGE
EL FARISEU I EL PUBLIC
(18, 10- 14)
Lc 89
l Senyor digu aquesta parbola: Dos

homes pujaren al temple a pregar,
l'un fariseu, i l'altre public. El fariseu,
dret, pregava aix dintre seu: Oh Du, et
dono grcies perqu no sc com els restants dels homes, robadors, injustos,
adlters, ni tampoc com aquest public;
dejuno dos cops la setmana, i pago el
delme de tot el que posseeixo. El public,
en canvi, que era a distncia, no gosava
alar els ulls al cel, ans es picava el pit
dient: Oh Du, sigueu-me propici, a mi
pecador. Jo us dic que aquest baix a
121
casa seva justificat, i no pas aquell; perqu qui s'exala ser humiliat, i qui
s'humilia ser exaltat.
A

(13, 9 - 13)
Mc 59

Vetlleu per vosaltres mateixos! Us
lliuraran als sanedrins i en les sinagogues us vergassejaran, i compareixereu
davant de governadors i de reis per causa meva, per donar un testimoniatge davant d'ells. Primer cal que aquest Anunci
Jois sigui pregonat a tots els pobles. I
quan se us enduguin per lliurar-vos-hi,
no us desficieu sobre all de qu haureu
de parlar, ans all que us sigui donat en
aquell moment, digueu-ho; que no sereu
pas vosaltres els qui parlareu, sin l'Esperit Sant. Un germ lliurar el germ a
la mort, i un pare hi lliurar el fill; els
fills es rebel laran contra els pares i els
mataran. I sereu avorrits de tothom a
causa del meu nom. Tanmateix, el qui
s'haur mantingut ferm fins a la fi,
aquest se salvar.
A

(13, 14 - 23)
Mc 60

Quan veureu l'abominaci de la desolaci establerta on no pertoca - que el
lector ho entengui! -, llavors, els qui es
trobin a Judea que fugin a muntanya, el
qui sigui al terrat que no baixi ni entri
pas a casa per endur-sen res, i el qui si-
122
EVANGELI
gui al camp que no torni pas enrera per

endur-se el mantell!. Ai de les qui gestaran i alletaran en aquells dies! Pregueu
que no s'escaigui pas a l'hivern. Perqu
aquells dies hi haur una calamitat tal,
com no n'hi ha hagut mai cap de semblant des del comenament de la creaci,
que Du va crear, fins ara, ni n'hi haur.
I, si el Senyor no nhagus abreujat els
dies, no se salvaria ning; per, a causa
dels elegits que es va escollir -, nha
abreujat els dies. Llavors, si alg us diu:
Mireu, el Messies s aqu; o mireu, s
all; no us ho cregueu. Perqu sortiran
falsos messies i falsos profetes i faran
senyals i prodigis per enganyar els elegits, si fos possible. Vosaltres, per, alerta; ja us he ben previngut!
A

(13, 24- 31)
Mc 61

Amb tot, en aquells dies, desprs
d'aquesta calamitat, el sol s'enfosquir,
la lluna no far claror, les estrelles aniran caient del cel, i els exrcits del cel
trontollaran; aleshores veuran el Fill de
l'home venint entre nvols amb gran poder i majestat. Enviar els ngels per
congregar els elegits, dels quatre vents,
de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.
Apreneu la parbola que la figuera us
proporciona: quan el brancam se li torna
tendre i les fulles li broten, coneixeu que
l'estiu s a prop; aix tamb vosaltres,
quan veureu passar aquestes coses, sapigueu que ell ja s a prop, a les portes.
Us ben asseguro que aquesta generaci
no passar, que tot aix no s'hagi esdevingut. El cel i la terra passaran, per les
meves paraules no passaran pas.
A

(13, 31 - 14, 2)
Mc 62
l Senyor va dir als seus deixebles: El

cel i la terra passaran, per les meves paraules no passaran pas. Pel que fa
al dia o a l'hora, ning no els sap, ni els
ngels del cel, ni el Fill, sin sols el Pare.
Vigileu, vetlleu, perqu no sabeu quan
ser el moment. Passar com un home
que se'n va a l'estranger: desprs de deixar la casa i de confiar-ho tot a les mans
dels criats - a cadascun la seva tasca -, va
manar al porter que vetlls. Vetlleu,
doncs, perqu no sabeu quan arribar
l'amo de la casa, si al capvespre, o a mitjanit, o al cant del gall, o de bon mat; no
fos cas que, arribant sobtadament, us
trobs adormits. I aix que us dic a vosaltres, ho dic per a tothom: Vetlleu!
Al cap de dos dies s'esqueia la Pasqua i
els zims. I els grans sacerdots i els escribes cercaven la manera d'apoderar-se
amb astcia de Jess per matar-lo, perqu deien: No pas durant la festa, no fos
cas que el poble s'avalots.
A

(14, 3 - 9)
Mc 63
n aquell temps, trobant-se Jess a

Betnia, a casa de Sim el leprs,
mentre era a taula, va presentar-se una
dona duent un flasc d'alabastre amb
SEGONS SANT LLUC
perfum de nard autntic, de molt preu.

Desprs de trencar el flasc, l'hi vess
damunt del cap. Per n'hi havia alguns
que s'ho van prendre malament entre
ells: Qu s aquest malgastament de perfum? S'hauria pogut vendre per ms de
tres-cents denaris i donar-ho als pobres;
i li'n feien retret. Per Jess els va dir:
Deixeu-la, per qu l'amoneu? Ha fet una
bona obra en mi. De pobres, tothora en
tindreu, i sempre que vulgueu els podreu
fer b; a mi, en canvi, no em tindreu tothora. Ha fet el que ha pogut: s'ha avanat a ungir el meu cos per a la sepultura.
Us ben asseguro que arreu del mn on
ser pregonat aquest Anunci Jois, tamb es dir aix que acaba de fer, en recordana seva.
A

(20, 46 21, 4)
Lc 103

Guardeu-vos dels escribes, que tenen
la pruja de passejar-se amb vestits
llargs i tenen en gran estima les salutacions per les places, els primers seients a
les sinagogues i els primers llocs als
convits, i que devoren les cases de les
vdues i per fingiment fan llargues oracions. Aquests sofriran ms rigorosa condemnaci. Jess, alant la vista, va veure
els rics que tiraven les seves ofrenes al
Gazofilaci. Va veure tamb una vdua
pobra que hi tirada dos diners menuts, i
digu: Em veritat us dic que aquesta vdua pobra ha tirat ms que no pas tothom; tots aquests han tirat de les seves
sobres a les ofrenes: ella, en canvi, ha
tirat de la seva penria tot el que tenia
123
per a viure. I afeg en veu alta: Qui tingui

orelles per a escoltar, que escolti.
DISSET DIUMENGE
EL FILL
PRDIG
34 DIUMENGE DESPRS DE PENTECOSTA

(15, 11- 32)
Lc 79

home tenia dos fills, i el ms jove
d'aquests va dir al seu pare: Pare, dna'm la part que em toca d'herncia. I ell
els repart la hisenda. No gaires dies
desprs, el fill ms jove, havent-ho recollit tot, part cap a una terra llunyana i
all dissip la seva herncia vivint en la
disbauxa. Un cop ho hagu dilapidat tot,
sobrevingu una gran fam en aquella terra, i ell comen a passar necessitat. I va
anar a contractar-se amb un dels habitants d'aquella terra, el qual l'envi als
seus camps a pasturar porcs. Ell desitjava d'omplir-se el ventre amb les garrofes
que menjaven els porcs; sin que ning
no li'n donava. Entrant en si, va dir-se:
Quants de jornalers del meu pare abunden en pa, i jo em moro de fam! Plegar i
me n'anir a casa el pare, i li dir: Pare,
he pecat contra el cel i contra tu; no sc
digne d'sser anomenat fill teu. Pren-me
com un dels teus jornalers. Pleg, doncs,
i se'n vingu al seu pare. Era encara
lluny, quan el vei el seu pare, que, amb
entranyable tendresa, cuit a tirar-se-li al
coll i el bes dolament. Aleshores va
dir-li el fill: Pare he pecat contra el cel i
contra tu; no sc digne d'sser anomenat
fill teu. Per el pare digu als seus criats:
124
EVANGELI
Porteu de seguida la millor roba i vestiula-hi, i poseu-li un anell a la m i calat

als peus. Dueu el vedell gras, mateu-lo,
mengem i alegrem-nos que aquest fill
meu era mort i ha tornat a la vida, s'havia perdut i ha estat trobat. I es posaren
a festejar-ho. El fill gran era al camp; i
quan, tot venint, s'acostava a casa, sent
msica i danses. Crid un dels criats i li
pregunt qu era all. I aquest li contest: Ha arribat el teu germ, i el teu pare
ha matat el vedell gras, ja que l'ha recuperat sa. Llavors va posar-se furis i no
volia entrar sin que el seu pare sort i
comen a pregar-lo. I ell per resposta
digu al pare: Vet aqu tants d'anys que
et serveixo i mai no he transgredit cap
manament teu; per no m'has donat ni
tan sols un cabrit per a tenir un goig
amb els meus amics. I quan ha vingut
aquest fill teu que ha devorat l'herncia
amb dones esgarriades, per ell has matat
el vedell gras. I li contest: Fill, tu tothora ests amb mi, i tot o del meu s teu,
per calia celebrar-ho i alegrar-se'n, que
aquest germ teu era mort i ha tornat a
la vida, s'havia perdut i ha estat retrobat.
DILLUNS DE LAPOKREO (CARNAVAL)

(11, 1- 11)
Mc 49
n aquell temps, quan Jess s ja a

prop de Jerusalem, cap a Betfag i
Betnia, tocant a la muntanya de les Oliveres, envia dos dels seus deixebles, i els
diu: Aneu fins al poblet d'aqu al davant,
i, aix que hi entreu, hi trobareu un poll
fermat, damunt del qual encara no s'ha
assegut mai cap home; desfermeu-lo i
porteu-lo. Si alg us preguntava: Per qu

feu aix?, digueu: El Senyor l'ha de menester; de seguida el torna aqu. Se n'anaren i van trobar un poll fermat, prop
d'un portal, defora, a la cantonada; i el
desfermen. Alguns dels qui eren per all
els deien: Qu feu de desfermar el poll?
Per ells els van respondre com Jess els
ho havia dit, i els deixaren fer. Aleshores
menen el poll a Jess, hi tiren els mantells a sobre, i ell s'hi va asseure. Molts
van estendre els mantells pel cam; d'altres, fullatge que tallaven pels camps. I
els qui anaven davant i els qui anaven
darrera, cridaven: Hosanna! Benet
lArribat en Nom del Senyor! Benet el
regne que ve del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel! Va entrar a Jerusalem, al temple; i, aix que s'ho hagu mirat, tot al voltant, com que ja era tard, va
sortir amb els dotze cap a Betnia.
DIMARTS DE LAPOKREO (CARNAVAL)

(14, 10- 42)
Mc 64
n aquell temps, Judas Iscariot, un

dels dotze, sort a trobar els grans
sacerdots per lliurar-los Jess. Ells, en
sentir-ho, se n'alegraren i prometeren de
donar-li diners. I cercava la manera de
lliurar-lo oportunament.
El primer
dia dels zims, quan s'immolava l'anyell
pasqual, li diuen els deixebles: On vols
que anem a preparar l'pat de la Pasqua? Aleshores envia dos dels seus deixebles, i els diu: Aneu a la ciutat, i us topareu amb un home que duu una gerra
d'aigua; seguiu-lo i, all on entri digueu
al cap de casa: El Mestre demana: On s
SEGONS SANT LLUC
la meva estana on podr fer l'pat de la

Pasqua amb els meus deixebles? Ell us
mostrar a dalt una sala gran, amb estores i coixins; i all prepareu-nos-ho. Els
deixebles sortiren, arribaren a la ciutat,
ho van trobar com els hi havia dit, i prepararen l'pat de la Pasqua. Cap al tard,
arriba amb els dotze. Un cop entaulats,
mentre menjaven, Jess va dir: Us dic de
deb que un de vosaltres que menja amb
mi, em trair. Ells comenaren d'entristir-se i de dir-li un per un: No sc pas jo,
oi? Ell per, els va respondre: Un dels
dotze que suca amb mi al plat. El Fill de
l'home, cert, fa el seu cam, tal com d'ell
ha estat escrit, per, ai d'aquell home pel
qual el Fill de l'home s trat! Ms li valdria de no haver nascut, a aquest home!
I, mentre menjaven, prengu pa i, desprs de dir la benedicci, el va partir, el
don als deixebles i digu: Preneu-ne:
aix s el meu cos. En acabat prengu
una copa i, desprs de dir l'acci de grcies, els la va donar i tots en van beure; i
els va dir: Aix s la meva sang de l'aliana, que ser vessada per una multitud.
Us ben asseguro que ja no beur ms del
fruit del cep, fins al dia que el begui novell al Regne de Du. Desprs del cant de
l'himne, van sortir cap a la muntanya de
les Oliveres. I Jess els diu: Tots us escandalitzareu; que ha estat escrit: Colpir el pastor i es dispersaran les ovelles; per, un cop ressuscitat, us precedir cap a Galilea. Pere li va dir: Per b
que tots s'escandalitzin, jo, no. Jess que
li fa: Et ben asseguro que avui, aquesta
mateixa nit, abans que el gall canti dues
vegades, tu me'n negars tres. Per ell
insistia encara ms: Ni que em calgui
morir amb tu, no et negar. I tots deien
si fa no fa.
En aquestes, arriben a
125
una possessi, anomenada Getseman; i

diu als deixebles: Quedeu-vos aqu mentre prego. Llavors pren amb ell Pere,
Jaume i Joan, i comen d'esgarrifar-se i
d'angoixar-se i els diu: La meva nima es
mor de tristesa; quedeu-vos aqu i vetlleu. I, fent-se un xic enll, es deix caure a terra i pregava que, si era possible,
aquella hora li passs de llarg. Deia:
Abb, Pare, tot t's possible; aparta de
mi aquesta copa; per que no es faci el
que jo vull, sin el que vols tu. Llavors
hi va i els troba adormits; i diu a Pere:
Sim, dorms? No has tingut forces per a
vetllar una hora? Vetlleu i pregueu a fi
que no entreu en temptaci: l'esperit
prou s coratjs, per la carn s feble.
Se n'an altre cop a pregar, tot repetint
la mateixa oraci. En tornar-hi, els va
trobar adormits; s que els ulls els pesaven, i no sabien qu contestar-li. Hi va
per tercera vegada, i els diu: Dormiu, ara
ja, i reposeu! Ja s massa tard. Ha arribat
l'hora: el Fill de l'home s deixat a mans
dels pecadors. Alceu-vos, anem! Guaiteu, el qui em traeix ja s aqu!
DIMECRES DE LAPOKREO (CARNAVAL)

(14, 43 15, 1)
Mc 65
n aquell temps, mentre Jess encara

parlava, es presenta Judas, un dels
dotze, juntament amb una colla amb espases i garrots, enviada pels grans sacerdots, pels escribes i els ancians. El
trador els havia donat aquesta senya:
Aquell qui jo besar, s ell; agafeu-lo i
emmeneu-vos-el ben segur.
Tot just
arribat, se li acost, i li diu: Rab! I li va
126
EVANGELI
fer un pet. Ells li posaren les mans al

damunt i l'agafaren. Per alg dels presents desembein l'espasa, vent cop al
criat del gran sacerdot, i li tall l'orella.
Prenent la paraula, Jess els va dir: Com
si fos un bandoler heu sortit a agafar-me
amb espases i garrots? Cada dia era amb
vosaltres al temple ensenyant, i no us
vau pas apoderar de mi. Per aix s
perqu s'acompleixin les Escriptures. En
aquestes, abandonant-lo, van fugir tots.
Un cert jove el seguia, embolcallat amb
un llenol sobre el cos nu, i l'agafen per ell, deixant el llenol, se'ls va esmunyir, tot nu.
Llavors s'endugueren
Jess a casa del gran sacerdot; i tots els
grans sacerdots, els ancians i escribes
s'hi apleguen. Pere el va seguir de lluny
fins a l'interior de l'atri del gran sacerdot, i, assegut amb els servents, s'escalfava vora el foc.
Els grans sacerdots
i tot el sanedr buscaven un testimoniatge contra Jess per condemnar-lo a
mort, i no el trobaven; aix s, molts testimoniaven en fals contra ell, per els
testimoniatges no concordaven. Alguns
s'alaren per testimoniar en fals contra
ell, i digueren: Nosaltres li hem sentit a
dir: Destruir aquest santuari fet per m
d'home, i en tres dies en reedificar un
altre no fet per m d'home. Per, ni aix
no concordava el testimoniatge d'ells.
Aleshores el gran sacerdot es pos dret
al mig i va interrogar Jess: No hi contestes res? Qu s aix que aquests testimonien contra tu? Per ell callava i no
contestava res. El gran sacerdot l'interrogava de nou, i li diu: Ets tu el Messies,
el Fill del Benet? Jess li contest: Jo el
sc; i veureu el Fill de l'home assegut a la
dreta del Poder, i venint entre els nvols
del cel. El gran sacerdot, tot esquin-
ant-se la tnica, diu: Quina necessitat

tenim ja de testimonis? Heu sentit prou
la blasfmia; qu en penseu? I tots van
sentenciar que era reu de mort. Llavors
alguns es posaren a escopir-li, a tapar-li
la cara, a apunyegar-lo i a dir-li: Fes el
profeta! I els servents el tractaren a bufetades.
Mentre Pere s'estava a baix,
a l'atri, es presenta una de les minyones
del gran sacerdot i, en veure Pere que
s'escalfava, li diu, tot mirant-se'l b: Tu
tamb anaves amb el Natzar, amb Jess. Per ell ho va negar: Ni s, ni entenc
pas qu t'empatolles. I va sortir a fora al
vestbul. La minyona que el va veure, es
pos de nou a dir als circumstants:
Aquest anava amb ells. Per ell torn a
negar-ho. Al cap de poc, els circumstants
deien de nou a Pere: I tant com hi anaves, amb ells; si fins ets galileu! Llavors
es pos a maleir i a jurar: Poc el conec,
aquest home que dieu! Tot seguit, per
segona vegada, un gall cant. Aleshores
Pere es va recordar de les paraules que
Jess li havia dit: Abans que el gall canti
dues vegades, me'n negars tres. I va esclatar en plors.
Just de bon mati,
els grans sacerdots celebraren consell
amb els ancians, els escribes i amb tot el
sanedr. Desprs, un cop Jess lligat, se
l'endugueren i el lliuraren a Pilat.
DIJOUS DE LAPOKREO (CARNAVAL)

(15, 1- 15)
Mc 66
n aquell temps, els grans sacerdots

celebraren consell contra Jess amb
els ancians, els escribes i amb tot el sanedr. Desprs, un cop Jess lligat, se
SEGONS SANT LLUC
l'endugueren i el lliuraren a Pilat. Pilat li

va preguntar: Ets tu el rei dels jueus? Tu
mateix ho dius, li fa de resposta. Els
grans sacerdots l'acusaven de moltes
coses. Pilat li pregunt de nou: No hi
contestes res? Mira de quantes coses t'acusen! Per Jess ja no contest res ms,
de tal manera que Pilat n'estava tot sorprs.
Cada Festa els concedia la llibertat d'un pres, el que demanaven. N'hi
havia un, dit Barrabs, empresonat amb
els revoltosos, els quals havien coms un
homicidi en la revolta. Un cop la multitud hagu pujat, es pos a demanar el
que solia concedir-los. Pilat els va fer de
resposta: Voleu que us deixi lliure el rei
dels jueus? Perqu s'adonava prou que
els grans sacerdots l'hi havien lliurat per
enveja. Per els grans sacerdots incitaven la multitud perqu ms aviat els deixs lliure Barrabs. Pilat, prenent altre
cop la paraula, els deia: Qu en far,
doncs, del qui anomeneu el rei dels
jueus? Crucifica'l!, cridaren de nou. Pilat
els deia: Quin mal ha fet? Per ells encara cridaven ms: Crucifica'l!, Aleshores
Pilat, volent fer contenta la multitud, els
deix lliure Barrabs; iun cop assotat, els
va lliurar Jess perqu el crucifiquessin.
DIVENDRES DE LAPOKREO (CARNAVAL)

(15, 20, 22, 25, 33 - 41)
Mc 68
n aquell temps, els soldats agafaren

Jess i el conduren fora per crucificar-lo. I el porten al lloc del Glgota, que
vol dir lloc de la calavera.
Era l'hora tercera quan el van crucificar.
A l'hora sisena, la fosca va anar creixent
127
sobre tota la terra, fins a l'hora novena.

A l'hora novena, Jess va clamar amb
forta veu: Elo, Elo lam sabactani? Que
vol dir: Du meu, Du meu, com s que
m'has abandonat? Alguns dels all presents, en sentir-ho, deien: Guaita, crida
Elies. Alg va xopar corrents una esponja amb vinagre, i, desprs de posar-la al
capdamunt d'una canya, li donava de
beure, dient: Deixeu, vejam si ve Elies a
baixar-lo! Per Jess, fent un gran crit,
va expirar. Llavors el vel del santuari
s'esquin en dos de dalt a baix. El centuri que era davant seu, en veure que
havia expirat d'aquesta manera, va dir: I
tant si era Fill de Du, aquest home! Hi
havia tamb, mirant-s'ho de lluny estant,
unes dones; entre elles Maria, la de Magdala, Maria, la mare de Jaume, el petit, i
de Joset, i Salom, les quals, quan era a
Galilea, el seguien i el servien; i moltes
d'altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
DISSABTE DE LAPOKREO (CARNAVAL)

(21, 8 - 9, 25 - 27, 33 - 36)
Lc 105
l Senyor va dir: Mireu de no

deixar-vos enganyar; molts vindran
en nom meu, que us diran: Sc jo, i: El
temps s'acosta. No els aneu pas al
darrera. Quan sentireu parlar de guerres
i avalots, no us espanteu. Conv
certament, que de primer hi hagi
aquestes coses, per no ser de seguida
la fi del mn.
I hi haur senyals al
sol, a la lluna, als estels i, a la terra,
ansietat de les nacions, desesmades pel
rugir del mar i per la seva maror, els
128
EVANGELI
homes exhalant l'nima de terror i

d'angnia
per
les
coses
que
sobrevindran al mn; les forces del cel
trontollaran. I aleshores veuran el Fill de
l'home venint
en un nvol amb poder i
molta glria. El cel i la terra passaran;
per les meves paraules no passaran.
Estigueu atents a vosaltres mateixos,
perqu els vostres cors no esdevinguin
feixucs per la crpula, per la beguda i
per les nsies de la vida, i de sobte no
caigui sobre vostre aquell dia com un
lla; i s que vindr sobre tothom qui
habita a la fa de tota la terra. Vetlleu,
doncs, i pregueu tothora, demanant que
pugueu escapar a totes aquestes coses
que estan a punt d'esdevenir-se, i
aparixer ferms davant el Fill de l'home.
DIUMENGE DE LAPOKREO (CARNAVAL)

35 DIUMENGE DESPRS DE PENTECOSTA
(25, 31- 46)
Mt 106
L Senyor va dir: Quan el Fill de l'home tornar en la seva glria, acompanyat de tots els ngels, aleshores s'asseur sobre el seu setial de glria, i tots
els pobles seran aplegats davant seu.
Llavors destriar els uns dels altres, talment com el pastor destria les ovelles
dels cabrits; posar les ovelles a la seva
dreta i els cabrits a l'esquerra. Desprs el
Rei dir als de la dreta: Au veniu, benets
del meu Pare, hereteu el Regne preparat
per a vosaltres d'en de la creaci del
mn. Perqu tenia fam, i em donreu de
menjar, tenia set, i em donreu de beure;
era foraster, i em vau acollir, despullat, i
em vau vestir; malalt, i em visitreu; era
a la pres, i em vau venir a veure. Per

els justos li contestaran: Senyor, quan
et vam veure afamat, i et vam alimentar;
o assedegat, i et vam donar de beure?
Quan et vam veure foraster, i et vam
acollir; o despullat, i et vam vestir?
Quan et vam veure malalt, o en pres, i
et vam venir a veure? I el Rei els far de
contesta: Us ho ben asseguro, en la mesura en qu ho vau fer a un d'aquests
germans meus ms petits, a mi m'ho freu. Llavors dir tamb als de l'esquerra:
Fugiu lluny de mi, malets, al foc perdurable, preparat per al diable i els seus
ngels. Perqu tenia fam i no em donreu de menjar, tenia set, i no em donreu
de beure; era foraster, i no em vau acollir; despullat, i no em vau vestir; malalt i
en pres, i no em visitreu. Ells, per,
tamb li contestaran: Senyor, quan et
vam veure afamat, o assedegat, o foraster, o despullat, o malalt, o a la pres, i
no et vam assistir? Aleshores els far de
resposta: Us ho ben asseguro: en la mesura en qu no ho vau fer a un d'aquests
germans meus ms petits, tampoc no
m'ho freu a mi. I aquests aniran al cstig perdurable, els justos, en canvi, a la
vida perdurable.
DILLUNS DE LA TYROFAGIA
(19, 29 40; 22, 7-39)
Lc 96
n aquell temps, quan Jess s'acostava a Betfag i Betnia, vora la muntanya anomenada de les Oliveres, envi
dos dels deixebles, dient: Aneu al vilatge
del davant; i, en entrar-hi, trobareu un
poll fermat que cap home no ha mai
SEGONS SANT LLUC
muntat: desfermeu-lo i porteu-lo. I si

ning us pregunta: Per qu el desfermeu? direu aix: El Senyor en t necessitat. Se n'anaren, doncs, els enviats i ho
trobaren tal com els ho havia dit. Mentre
ells desfermaven el poll els digueren els
seus amos: Per qu desfermeu el poll? I
respongueren: El Senyor en t necessitat.
I se l'emportaren vers Jess i, havent tirat sobre el poll els seus mantells, hi
feren muntar Jess. Mentre ell avanava,
estenien els seus vestits pel cam. I quan
ell s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la muni dels
deixebles, joiosos, va posar-se a lloar
Du amb gran veu per tots els miracles
que havien vist, bo i dient: Beneit sigui
el rei que ve en nom del Senyor! Pau al
cel i glria per les altures. Llavors alguns
dels fariseus, d'entre la multitud, van
dir-li: Mestre, repta els teus deixebles. I
respongu dient: Jo us dic que, si ells
callaven, les pedres cridarien. Vingu el
dia dels zims en qu s'havia d'immolar
l'anyell pasqual, i envi Pere i Joan, bo i
dient: Aneu, prepareu-nos l'anyell pasqual a menjar. I ells li feren: On vols que
ho preparem? I ell els respongu: Mireu,
quan entrareu a ciutat, us sortir al pas
un home duent una gerra d'aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entrar, i direu a
l'amo de la casa: El mestre et diu: On s
la sala on menjar la Pasqua amb els
meus deixebles? I ell us ensenyar una
gran estana parada amb els coixins;
prepareu-ho all. Se n'hi anaren, doncs, i
ho trobaren tal com se'ls havia dit, i van
preparar la Pasqua.
I quan arrib
l'hora, Jess es pos a taula, i els apstols amb ell. I va dir-los: Amb ardor he
desitjat de menjar aquesta Pasqua amb
vosaltres, abans del meu patir us dic que
129
ja no la menjar ms fins que ser complerta al regne de Du. Prengu desprs

una copa, don grcies i digu: Preneuho i repartiu-vos-ho, us dic que des d'ara
no beur del fruit del cep fins que haur
vingut el regne de Du. I va prendre pa,
va donar grcies, el part, i els el don,
dient: Aix es el meu cos que s lliurat
per vosaltres; feu aix en memria meva.
Aix mateix, prengu la copa, desprs de
sopar, dient: Aix s la nova aliana en la
meva sang que va a vessar-se per vosaltres. Per mireu: la m del qui em traeix
s amb mi sobre la taula. El Fill de home, certament, fa el seu cam tal com ha
estat decretat; per ai d'aquell home per
qui s trat! I ells comenaren a discutir,
uns i altres, sobre qui d'ells devia sser
el qui estava a punt de fer aix.
Entre ells sorg tamb una discussi sobre qui d'ells semblava d'sser el ms
gran. Ell els va dir: Els reis de les nacions dominen aquestes; els qui hi exerceixen l'autoritat en sn anomenats benefactors; per vosaltres no sou aix,
ans el ms gran entre vosaltres esdevingui com el mes jove, i el qui mana com el
qui serveix. Quin s ms gran: el qui
seu a taula o b el qui serveix? No ho s
el qui seu a taula? Doncs, jo sc enmig
de vosaltres com el qui serveix. Vosaltres heu restat amb mi en les meves proves; i jo disposo del regne a favor vostre,
com el meu Pare n'ha disposat a favor
meu, a fi que mengeu i begueu a la meva
taula al meu regne, i segueu en setials
per a jutjar les dotze tribus d'Israel.
El Senyor va dir tot seguit: Sim, Sim,
vet aqu que Satans us ha reclamat per
garbellar-vos com blat; per jo he pregat
per tu perqu no defalleixi la teva fe; i tu
quan haurs tornat sobre tu, conforta els
130
EVANGELI
teus germans. I aquell li digu: Senyor,

jo estic disposat a anar amb tu a la pres
i a la mort. I ell li respongu: Jo et dic,
Pere, que avui el gall no haur cantat que
tu no hagis negat tres cops que em coneixes.
I va dir-los: Quan us he enviat sense bossa ni alforja i sense calat,
heu mancat de res? Ells respongueren:
De res. I els afeg: Doncs, ara el qui t
bossa, agafi-la, i igualment l'alforja; i el
qui no en t, vengui el mantell i compri
una espasa. Perqu us dic que en mi s'ha
d'acomplir aix que hi ha escrit: Ha estat comptat entre els malfactors.
Aquells contestaren: Senyor, mira, aqu
hi ha
dues espases. I els respongu: Ja
n'hi ha prou. Aleshores sort i, com de
costum, va anar-se'n a la muntanya de
les Oliveres; i el seguiren tamb els deixebles.
DIMARTS DE LA TYROFAGIA
(22, 39 42, 45 23, 1)
Lc 109
n aquell temps, Jess sort i, com de

costum, va anar-se'n a la muntanya
de les Oliveres; i el seguiren tamb els
deixebles. Un cop fou en aquest indret,
va dir-los: Pregueu perqu no entreu en
temptaci. I ell s'apart un tret de pedra,
es pos de genolls i preg dient: Pare, si
vols, allunya de mi aquesta copa; per
que no es faci la meva voluntat, sin la
teva.
S'aixec de la seva oraci, i
venint-se'n als deixebles, els trob que
dormien de tristesa, i els digu: Com s
que dormiu? Aixequeu-vos i pregueu,
perqu no entreu en temptaci. Estava
encara ell parlant, quan fa cap una
banda i l'anomenat Judas, un dels dotze,
el qual s'acost a Jess i va besar-lo. I

Jess li va dir: Judas, amb un bes
traeixes el Fill de l'home? Veient el que
anava a passar, els qui hi havia entorn
d'ell, digueren: Senyor, ventem cops
d'espasa? I un d'ells fer un criat del
gran sacerdot i li tall l'orella dreta. Per
Jess, prenent la paraula, digu:
Deixeu-ho; prou! I toc l'orella, i el va
guarir. Desprs digu als qui havien
acudit contra ell, grans sacerdots, caps
de la gurdia del temple i ancians: Igual
que contra un lladre heu sortit amb
espases i bastons? Essent jo cada dia
amb vosaltres al temple, no allargreu
les mans contra mi; per aquesta s la
vostra hora i el poder de les tenebres.
Van agafar-lo, doncs, se l'emportaren i el
feren entrar a casa del gran sacerdot.
Pere seguia de lluny. Havien encs foc al
mig del pati i hi seien al voltant; Pere
s'assegu entremig d'ells. En veure'l
assegut vora el foc una serventa,
havent-s'hi fixat, digu: Aquest tamb
era amb ell. Per ell ho neg, dient: No
el conec pas, dona. A cap de poc un
altre, en veure'l va dir: Tu tamb ets un
d'aquests. I Pere contest: No en sc,
home. I, havent transcorregut cosa d'una
hora, un altre insist dient: Ben cert,
aquest tamb era amb ell, perqu tamb
s galileu. I Pere va dir: No s pas qu
dius, home. I a l'instant, parlant ell
encara, cant un gall. I el Senyor,
havent-se girat, fix la mirada en Pere; i
Pere es record de la paraula del Senyor
quan li havia dit: Abans que canti el gall
avui, em negars tres vegades. I va sortir
fora, i plor amargament.
Els homes
que guardaven Jess, es burlaven d'ell i
el maltractaven; li tapaven la cara i
preguntaven dient: Fes de profeta: qui
SEGONS SANT LLUC
s qui t'ha pegat? I proferien contra ell

moltes d'altres injries. Quan s'hagu fet
de dia, es reun el consell d'ancians del
poble i els grans sacerdots i els escribes,
i el conduren davant el seu tribunal i
van dir: Si tu ets el Messies,
digues-nos-ho. I els respongu: Si us ho
deia, no em creureu; i si jo us
preguntava, no em respondreu. Per des
d'ara el Fill de l'home estar assegut a la
dreta del poder de Du. Llavors digueren
tots: Ets tu, doncs, el Fill de Du? I ell els
va respondre: Vosaltres ho dieu, jo el
sc. Llavors digueren: Quina necessitat
tenim ja de testimoniatge? Perqu
nosaltres mateixos ho hem sentit de la
seva boca. Va aixecar-se tota aquella
colla, i el dugueren a Pilat.
DIJOUS DE LA TYROFAGIA
(23, 1 - 34, 44 - 56)
Lc 110
n aquell temps, els grans sacerdots i

els ancians dugueren Jess davant
Pilat. I es posaren a acusar-lo, dient: Hem
trobat aquest revoltant el nostre poble,
impedint de pagar els tributs al Csar i
dient que ell s el Messies rei. Pilat li
pregunt: Ets tu el rei dels jueus? I ell en
resposta va dir: Tu ho dius. Llavors Pilat
digu als grans sacerdots i a les
multituds: No trobo cap delicte en
aquest home. Per ells insistien, dient:
Subleva el poble, ensenyant per tot
Judea, des de Galilea - on ha comenat -,
fins aqu. Pilat, en sentir-ho, pregunt si
aquell home era galileu; i, en assabentarse que, era de la jurisdicci d'Herodes, el
va trametre a Herodes, que tamb era a
131
Jerusalem aquells dies. Quan Herodes

vei Jess, va alegrar-se'n molt; i s que
des de temps desitjava de veure'l per
haver-ne sentit parlar, i esperava de
veure'l fent algun miracle. El pregunt,
doncs, amb paraules a desdir; per ell no
li respongu. I hi havia presents els
grans sacerdots i els escribes que
l'acusaven furiosament. I Herodes,
desprs que amb la seva escorta l'hagu
menyspreat i befat, li pos una vestidura
blanca i el va remetre a Pilat. I, aquell
mateix dia, es van fer amics l'un de
l'altre, Herodes i Pilat; que abans hi havia
enemistat entre ells. Pilat, havent
convocat els grans sacerdots, els
magistrats i el poble, els va dir: M'heu
portat aquest home com avalotador del
poble; i heus aqu que, havent-lo jo
interrogat davant vostre, no he trobat en
aquest home cap dels delictes de qu
l'acuseu. I ni Herodes tampoc, ja que a
tornat a enviar-nos-el; i, mira, ja ho
veieu, no ha fet res que mereixi a mort.
El castigar, doncs, i el deixar anar. Per
aquella festa havia de deixar-los-en anar
un. Per tots plegats cridaven dient: No
pas aquest; i: Deixa'ns anar Barrabs!
Aquest havia estat posat a la pres per
una sedici ocorreguda a la ciutat i per
homicidi. De bell nou Pilat va parlar-los,
volent deixar anar Jess. Per aquells
cridaven dient: Crucifica'l, crucifica'l.
Per tercera vegada va dir-los: I quin mal
ha fet aquest? No li trobo cap delicte
digne de mort; el castigar, doncs, i el
deixar anar. Per ells insistien amb
grans crits, demanant que fos crucificat,
i els seus crits esdevenien ms forts. I
Pilat decid que s'acceds a la demanda
d'aquells. Deix anar el qui per sedici i
homicidi havia estat posat a la pres, el
132
EVANGELI
qui ells reclamaven, i lliur Jess a

voluntat d'ells.
Quan se l'emportaven,
van emparar-se d'un tal Sim de Cirene,
que venia del camp, i li carregaren la
creu, perqu la dugus darrera Jess. El
seguia una gran muni de poble i de
dones, les quals es donaven cops al pit i
es dolien d'ell. I Jess, que es gir vers
elles, els digu: Filles de Jerusalem, no
ploreu pas per mi; ploreu per vosaltres
mateixes i pels vostres fills; perqu,
mireu, vindr dia en qu es dir:
Sortoses de les estrils i sortoses de les
entranyes que no han infantat, i els pits
que no han criat! Llavors es posaran a
dir a les muntanyes: Caieu sobre nostres,
i als tossals: Colgueu-nos; car, si aix fan
amb la llenya verda, qu passar amb la
seca? Amb ell duien tamb dos altres
malfactors a sser ajusticiats. Quan
arribaren al lloc anomenat Calvari, all
crucificaren a ell i els malfactors, l'un a
la dreta, i l'altre a l'esquerra. I Jess deia:
Pare, perdonalls, perqu no sabenqu
fan. I ja era com l'hora sexta, quan la
tenebra cobr tota la terra fins a l'hora
nona, per haver-se entenebrit el sol; i el
vel del temple s'esquin pel mig. I
Jess, cridant amb veu poderosa, digu:
Pare, a les teves mans lliuro el meu
esperit. I, en haver dit aix, expir.
El centuri, en veure el que havia passat,
glorific Du, dient: Verament aquest
home era just. I totes les multituds que
havien acudit a aquest espectacle, en
haver vist el que havia passat, se'n
tornaren donant-se cops al pit. Tots els
seus coneguts restaren a distncia, aix
com les dones que l'havien seguit des de
Galilea, i contemplaven aix.
I vet
aqu que hi havia un home per nom
Josep, membre del consell, home bo i
just, que no s'havia associat a la

resoluci ni als actes d'aquells. Era
d'Arimatea, ciutat de Jud, i esperava el
Regne de Du. Ell es present a Pilat i
deman el cos de Jess, que, havent-lo
baixat, embolcall amb un llenol i va
dipositar-lo en un sepulcre tallat a la
roca on encara no havia estat posat
ning. Era el dia de la Preparaci, i el
dissabte apuntava. Per les dones que
amb ell havien vingut de Galilea i el
seguien, miraren el sepulcre i com era
dipositat el seu cos.
Desprs se'n
tornaren i van preparar aromes i
perfums. I, el dissabte, guardaren reps,
segons el precepte.
DISSABTE DE LA TYROFAGIA
(6, 1 - 13)
Mt 16
l Senyor va dir: Mireu de no realitzar

la vostra justcia davant dels homes
per ser-ne vistos, altrament no us guanyeu pas el salari davant del Pare del cel.
Quan facis, doncs, almoina, no ho esbombis davant teu a cop de trompeta,
com fan els hipcrites en les sinagogues
i pels carrers, per tal de ser glorificats
per la gent; us ho ben asseguro: ja s'han
cobrat el salari. Tu en canvi, quan facis
almoina, que no spiga la teva esquerra
all que fa la dreta, a fi que la teva almoina quedi en el secret, i el teu Pare,
que veu en el secret, t'ho pagar. A ms,
quan pregueu, no feu com els hipcrites:
els agrada de resar drets en les sinagogues i per les cantonades de les places
perqu tothom se n'adoni; us ho ben asseguro: ja s'han cobrat el salari. Tu en
SEGONS SANT LLUC
canvi, quan resis, entra a la teva cambra,

barra'n la porta, i resa al teu Pare que
est en el secret; i el teu Pare, que veu en
el secret, t'ho pagar. Quan pregueu, no
xerreu com els pagans, que es pensen
que es faran escoltar a cpia de xerrameca. Aix, doncs, no us hi assembleu
pas: el vostre Pare ja sap de sobres all
que us cal, abans i tot que li ho demaneu. Vosaltres, doncs, reseu aix: Pare
nostre que esteu en els cels, santificat
sigui el vostre Nom, vingui el vostre
Regne, facis la vostra voluntat aix a la
terra com es fa en el cel; el nostre pa
daquest dia doneu-nos-el avui. Perdoneu-nos les nostres deutes aix com nosaltres perdonem els nostres deutors; i
no ens sotmeteu a la temptaci, ans deslliureu-nos del maligne. Perqu a Vs
pertanyen el regne, el poder i la glria,
Pare, Fill i Esperit Sant, ara i sempre i
pels segles dels segles. Amn.
DIUMENGE DE LA TYROFAGIA
(6, 14- 21)
Mt 17
l Senyor va dir: Si perdoneu els

mancaments dels altres, tamb el
vostre Pare celestial us perdonar els
vostres; si, en canvi, no els perdoneu,
tampoc el vostre Pare no us perdonar
els vostres mancaments. Quan dejuneu,
no adopteu un posat trist, com fan els
hipcrites: es desfiguren el rostre perqu
la gent se n'adoni; us ho ben asseguro: ja
s'han cobrat el salari. Tu en canvi, quan
dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara,
per tal que la gent no s'adoni que dejunes, sin nicament el teu Pare que est
133
en el secret; i el teu Pare, que veu en el

secret, t'ho pagar. No us amuntegueu
tresors en la terra, on arna i rovell els
malmeten, i on els lladres furguen i els
roben. Ms aviat, amuntegueu-vos tresors al cel, on ni arna ni rovell no els
malmeten, i on els lladres no furguen ni
els roben: que all on tens el tresor, all
tindrs tamb el cor.
EVANGELIS
PER LES PANIKIDES O COMPLETES DE LA
PRIMERA SETMANA DE QUARESMA
DILLUNS
(21, 8 - 36)
Lc 105

Mireu de no deixar-vos enganyar;
molts vindran en nom meu, que us
diran: Sc jo, i: El temps s'acosta. No els
aneu pas al darrera.
Quan sentireu
parlar de guerres i avalots, no us
espanteu. Conv certament, que de
primer hi hagi aquestes coses, per no
ser de seguida la fi del mn. Aleshores
va dir-los: S'aixecar naci contra naci, i
regne contra un altre regne, hi haur
grans terratrmols i a i lla pestes i fams
i tamb casos espantosos i grans senyals
del cel. Abans, per, de totes aquestes
coses us posaran les mans damunt
vostre, us perseguiran, us lliuraran a les
sinagogues i presons i us portaran
davant reis i governadors a causa del
meu nom: us ser una avinentesa de
donar testimoni. Poseu-vos en cor de no
premeditar la vostra defensa; jo us
donar una eloqncia i una saviesa, a la
qual no podran resistir ni contradir els
vostres adversaris. Fins sereu lliurats
pels vostres pares, germans, parents i
amics; en mataran d'entre vosaltres, i
sereu avorrits per tothom a causa del
meu nom. Per no es perdr ni un cabell

del vostre cap. Amb la vostra
perseverana
salvareu
les
vostres
nimes.
Quan
veureu
Jerusalem
encerclada per cossos d'exrcit, sapigueu
aleshores que la seva desolaci s a
prop. Llavors, els qui sn a Judea fugin a
muntanya; i els qui seran dintre la ciutat,
apartin-se'n i els qui siguin pels camps,
no hi entrin. Aquests seran dies de
cstig, perqu s'acompleixi tot el que hi
ha escrit. Ai de les qui estaran encintes i
de les qui alletaran aquells dies! I s que
hi haur gran carestia per aquesta
contrada i furor contra aquest poble.
Cauran a fil d'espasa i se'ls emportaran
captius a totes les nacions, i Jerusalem
ser trepitjada pels gentils fins que
s'hauran acomplert els temps de les
nacions. I hi haur senyals al sol, a la
lluna, als estels i, a la terra, ansietat de
les nacions, desesmades pel rugir del
mar i per la seva maror, els homes
exhalant l'nima de terror i d'angnia
per les coses que sobrevindran al mn;
les forces del cel trontollaran.
I
aleshores veuran el Fill de l'home venint
en un nvol amb poder i molta glria.
Quan aquestes coses comenaran a
succeir, redreceu-vos i alceu el cap; s a
prop la vostra redempci. I els va dir una
136
parbola: Mireu la figuera i tots els

arbres. Llavors que broten, en veure-ho,
per e0lls coneixeu que l'estiu ja s a
prop. Aix mateix tamb vosaltres, quan
veureu que succeeixen aquestes coses,
sapigueu que s a prop el regne de Du.
En veritat us dic que no passar aquesta
generaci fins a tant que no hagi tot
succet. El cel i la terra passaran; per les
meves paraules no passaran. Estigueu
atents a vosaltres mateixos, perqu els
vostres cors no esdevinguin feixucs per
la crpula, per la beguda i per les nsies
de la vida, i de sobte no caigui sobre
vostre aquell dia com un lla; i s que
vindr sobre tothom qui habita a la fa
de tota la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu
tothora, demanant que pugueu escapar a
totes aquestes coses que estan a punt
d'esdevenir-se, i aparixer ferms davant
el Fill de l'home.
DIMARTS
(6, 1 - 13)
Mt 16
l Senyor va dir: Mireu de no realitzar

la vostra justcia davant dels homes
per ser-ne vistos, altrament no us guanyeu pas el salari davant del Pare del cel.
Quan facis, doncs, almoina, no ho esbombis davant teu a cop de trompeta,
com fan els hipcrites en les sinagogues
i pels carrers, per tal de ser glorificats
per la gent; us ho ben asseguro: ja s'han
cobrat el salari. Tu en canvi, quan facis
almoina, que no spiga la teva esquerra
all que fa la dreta, a fi que la teva almoina quedi en el secret, i el teu Pare,
que veu en el secret, t'ho pagar. A ms,
quan pregueu, no feu com els hipcrites:

els agrada de resar drets en les sinagogues i per les cantonades de les places
perqu tothom se n'adoni; us ho ben asseguro: ja s'han cobrat el salari. Tu en
canvi, quan resis, entra a la teva cambra,
barra'n la porta, i resa al teu Pare que
est en el secret; i el teu Pare, que veu en
el secret, t'ho pagar. Quan pregueu, no
xerreu com els pagans, que es pensen
que es faran escoltar a cpia de xerrameca. Aix, doncs, no us hi assembleu
pas: el vostre Pare ja sap de sobres all
que us cal, abans i tot que li ho demaneu. Vosaltres, doncs, reseu aix: Pare
nostre que esteu en els cels, santificat
sigui el vostre Nom, vingui el vostre
Regne, facis la vostra voluntat aix a la
terra com es fa en el cel; el nostre pa
daquest dia doneu-nos-el avui. Perdoneu-nos les nostres deutes aix com nosaltres perdonem els nostres deutors; i
no ens sotmeteu a la temptaci, ans deslliureu-nos del maligne. Perqu a Vs
pertanyen el regne, el poder i la glria,
Pare, Fill i Esperit Sant, ara i sempre i
pels segles dels segles. Amn.
DIMECRES
(11, 22 26; Mateu 7, 7 - 8)
Mc 51
l Senyor va dir: Tingueu fe en Du!

Us ben asseguro que si alg diu a
aquesta muntanya: Ala't i tira't al mar, i
no dubta en el seu cor, ans creu que all
que diu es realitzar, ho aconseguir. Per
aix us dic: Tot all que pregueu i demaneu, creieu que ho heu obtingut, i ho
aconseguireu. I quan us poseu drets per

pregar, perdoneu, si teniu res contra alg, a fi que el vostre Pare del cel us perdoni tamb els vostres mancaments.
Demaneu i us ser donat, busqueu i trobareu, truqueu i se us obrir. Que tot
aquell qui demana rep, i qui busca troba,
i a qui truca, se li obre.
DIJOUS
(7, 7 - 11)
Mt 20
l Senyor va dir: Demaneu i us ser

donat, busqueu i trobareu, truqueu i
se us obrir, que tot aquell qui demana
rep, i qui busca troba, i a qui truca, se li
obre. Qui d'entre vosaltres donar una
pedra al fill que li demana pa? O li donar una serp, si li demana peix? Si vosaltres, doncs, dolents i tot com sou, sabeu
donar coses bones als vostres fills, com
ms el vostre Pare del cel no en donar,
de bones, al qui les hi demani?
DIVENDRES
Lectura del sant Evangeli segons sant Joan
(15, 1 - 7)
Jn 50

sc el cep veritable, i el meu Pare s
el vinyater. Tota sarment que en mi no
dna fruit, la talla, i la que en dna, l'esporga perqu encara doni ms fruit.
137

no resteu en mi. Jo sc el cep, vosaltres
sou les sarments. Qui resta en mi i jo en
ell, dna molt de fruit; perqu sense mi
no podeu fer res. Si un no resta en mi, s
arrencat com la sarment i s'asseca; desprs s'apleguen les sarments, es tiren al
foc i cremen. Si resteu en mi i les meves
paraules resten en vosaltres, demanareu
el que voldreu i ho tindreu.
EVANGELI
SEGONS SANT MARC
voltant amb ira, ferit per la insensibilitat
moral d'ells, diu a lhome: Estn la m!
La va estendre, i la m li qued sana.
DISSABTE
DE LA 1 SETMANA DE QUARESMA
(2, 23 3, 5)
PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA
Mc 10
n aquell temps, Jess passava per

uns sembrats en dissabte i els seus
deixebles, tot fent cam, es posaren a esgranar espigues. I els fariseus li deien:
Guaita, per qu fan en dissabte all que
no s lcit? Per ell que els diu: Que no
heu llegit mai qu va fer David, quan es
trob en necessitat i tingu fam, ell i els
qui l'acompanyaven? Com va entrar a la
casa de Du, en temps del gran sacerdot
Abiatar, i es va menjar els pans presentats, que noms poden menjar els sacerdots, i que fins en va repartir entre els
qui l'acompanyaven? I afegia: El dissabte
ha estat fet per a lhome, i no pas lhome
per al dissabte. Aix s que el Fill de
lhome tamb s senyor del dissabte.
I va entrar novament a la sinagoga. All
avia un home que tenia la m baldada; i
l'espiaven per veure si el guariria en dissabte, a fi de poder-lo acusar. Ell que diu
a lhome de la m baldada: Aixeca't i posa't aqu al mig. En acabat els diu: s
lcit en dissabte de fer un b en lloc de
deixar un mal? De salvar una vida en
lloc de deixar-la perdre? Per ells no badaven boca. Llavors, mirant-se'ls tot al

(1, 43 51)
Jn 5
n aquell temps, Jess decid d'anarse'n cap a Galilea. Trob Felip i li digu: Segueix-me. Felip era de Betsaida,
de la mateixa ciutat que Andreu i Pere.
Felip trob Natanael i li digu: Hem trobat l'home de qui Moiss va escriure i els
Profetes van parlar: s Jess, fill de Josep, de Natzaret. Natanael li respon: De
Natzaret pot sortir res de bo? Felip li
diu: Vine a veure'l. Jess, en veure venir
Natanael, digu: Aquest s que s un
israelita de veritat, que no enganya. Natanael li fa: Com s que em coneixes?
Jess li respon: Abans que Felip et crids, quan eres sota la figuera, t'he vist.
Llavors Natanael va dir: Rab, tu ets el fill
de Du, tu ets el rei d'Israel. Jess va replicar: Creus perqu et dic que t'he vist
sota la figuera! D'altres coses ms importants veurs. I continu: En veritat, en
veritat us dic que veureu obert el cel i els
ngels de Du pujar i baixar sobre el Fill
de l'home.
140
EVANGELI
DISSABTE
(1, 35 44)
Mc 6
n aquell temps, Jess sort i s'encamin cap a un lloc solitari, i all pregava. Per Sim i els qui eren amb ell
sortiren a buscar-lo; el van trobar, i li
diuen: Tothom us busca. I ell que els diu:
Anem a d'altres llocs, als pobles vens,
per tal de predicar-hi, que per aix he
sortit. I anava per tot Galilea predicant
en les sinagogues i expulsant els dimonis.
Se li adrea un leprs que,
suplicant i de genolls, li diu: Si vols, pots
netejar-me. Compadit, estengu la m, va
tocar-lo, i li diu: Ho vull, queda net! I tot
seguit li desaparegu la lepra i va quedar
net. Desprs d'amenaar-lo, de seguida
l'acomiad, i li diu: Ves de no dir-ho a
ning, ans cuita a presentar-te al sacerdot i ofereix per la teva purificaci el que
Moiss va prescriure, perqu els serveixi
de prova.
era, van fer un forat i baixaren la llitera

on jeia el paraltic. Jess, veient-los la fe,
va dir al paraltic: Fill, et sn perdonats
els pecats! Per hi havia alguns escribes
asseguts per all que rumiaven interiorment: Com s que parla aix, aquest?
Blasfema. Qui pot perdonar pecats, fora
de Du i prou? Jess, adonant-se immediatament que rumiaven aix per dintre,
els diu: Per qu rumieu aix en els vostres cors ? Qu s ms fcil, dir al paraltic: Et sn perdonats els pecats, o b
dir-li: Ala't, agafa la llitera i camina?
Doncs au, perqu sapigueu que el Fill de
lhome t poder a la terra de perdonar
pecats - diu al paraltic -: Jo t'ho dic: Ala't, agafa la llitera i vs-te'n a casa. S'al i, havent agafat tot seguit la llitera,
sort a la vista de tothom talment que
tots van quedar sorpresos i glorificaven
Du, tot dient: Mai no havem vist res de
semblant!
DISSABTE
SEGON DIUMENGE DE QUARESMA

(2, 14 17)

(2, 1 12)
Mc 7
n aquell temps, Jess va entrar de

nou a Cafarnam i, com que va crrer la veu que era a casa, s'hi va aplegar
tanta de gent que no s'hi cabia ni a l'entrada; i els dirigia la paraula. En aix, vnen a presentar-li un paraltic, que duien
entre quatre. Com que no podien posar-l'hi al davant per causa de la multitud, van alar el sostre a l'indret on ell
Mc 8
n aquell temps, Jess, tot passant,

vei Lev, el fill d'Alfeu, assegut al
lloc del recapte d'impostos, i li diu: Segueix-me. Ell es va aixecar i el va seguir.
Desprs es pos a taula a casa d'ell, i
molts recaptadors d'impostos i pecadors
s'entaularen amb Jess i els seus deixebles - ja que eren molts i el seguien. En
veure els escribes del grup dels fariseus
que menjava amb els pecadors i amb recaptadors, deien als seus deixebles: Com
SEGONS SANT MARC
s que menja amb recaptadors i pecadors? Jess, que ho va sentir, els diu: No
sn pas els qui estan bons els qui tenen
necessitat de metge, sin els qui estan
malalts. No he vingut a cridar justos, sin pecadors.
TERCER DIUMENGE DE QUARESMA

(8, 34 9, 1)
Mc 37
l Senyor va dir: Si alg vol venir darrera meu, que es refusi ell mateix,
que es carregui la seva creu, i que em
segueixi. Perqu aquell qui vulgui salvar
la seva vida, la perdr; en canvi, el qui
perdi la seva vida per causa meva i de
l'Anunci Jois, la salvar. Qu en treu,
en efecte, l'home, de guanyar tot el mn,
desgraciant, per, la seva vida? Qu pot
donar, en efecte, lhome, que valgui tant
com la seva vida? Perqu qui s'avergonyir de mi i de les meves paraules enmig d'aquesta generaci adltera i pecadora tamb el Fill de l'home s'avergonyir d'ell, quan vindr en la glria del seu
Pare amb els sants ngels. I els deia: Us
ben asseguro que n'hi ha alguns, dels
aqu presents que no tastaran la mort
fins que no hagin vist el Regne de Du
venint amb poder.
DISSABTE
(7, 31 37)
Mc 31
n aquell temps, Jess sort dels voltants de Tir i se n'an, per Sidon, a la
141
mar de Galilea, part endins de la Decpolis. Li presenten un sord i quec, i li preguen que li imposi la m. Se l'endugu a
part, fora de la multitud, li fic els dits a
les orelles i li toc la llengua amb saliva;
desprs, amb els ulls fits al cel, sospir i
li va dir: Efat, aix s, obre't; se li obriren les orelles, i tot d'una se li destrav
la llengua, i parlava correctament. Llavors els va manar que no ho diguessin a
ning; per com ms els ho manava, ms
i ms ho pregonaven. Esbalats a ms no
poder, deien: Tot ho ha fet b: fa que els
sords hi sentin, i que parlin els muts.
QUART DIUMENGE DE QUARESMA

(9, 17 31)
Mc 40
n aquell temps, un home saprop a

Jess i, agenollant-se davant dell li
va dir: Mestre, t'he portat el meu fill posset d'un esperit mut; cada cop que se
n'apodera, larrossega per terra, treu
bromera, escarritxa de dents i queda encarcarat. He dit als teus deixebles que
l'expulsessin, per no han pogut. Ell els
fa de resposta: Oh raa descreguda!
Quant de temps haur d'estar-me entre
vosaltres? Quant de temps us haur de
suportar? Porteu-me'l! I l'hi portaren. Aix que l'esperit el va veure, tot seguit va
sacsejar convulsivament el miny, que
va caure a terra i es rebolcava traient
bromera. En aix, Jess va preguntar al
pare: Quant temps fa que li passa aix?
Des de menut, li contest. Tot sovint l'ha
tirat al foc i a l'aigua per perdre'l. Per, si
hi pots res, ajuda'ns, per compassi amb
nosaltres! Per Jess li contest: Aix de
142
EVANGELI
si hi pots res... ! Tot s possible al qui

creu! A l'instant exclam el pare del miny: Crec; ajuda la meva incredulitat! En
veure que la multitud s'aglomerava, Jess va comminar l'esperit impur, dient-li:
Esperit mut i sord, jo t'ho mano, surt
d'ell i no hi entris mai ms! I enmig de
crits i de fortes sacsejades, en va sortir;
el miny va quedar com mort, de tal manera que la majoria deia: S'ha mort. Per
Jess, tot prenent-li la m, va alar-lo; i
ell es pos dret. Un cop entrat a casa, els
deixebles li preguntaven en privat: Com
s que nosaltres no l'hem pogut expulsar? Aquesta mena, els respongu, no es
pot treure de cap ms manera que amb
oraci. Desprs de sortir d'all, travessaven Galilea; i no volia que ning ho sabs. Es que instrua els seus deixebles, i
els deia: El Fill de l'home ser lliurat a
mans dels homes i el mataran; per, un
cop mort, al cap de tres dies ressuscitar.
DISSABTE
(8, 27 31)
Mc 35
n aquell temps, Jess sort amb els

deixebles cap als llogarets de Cesarea de Felip. Pel cam feia aquesta pregunta als seus deixebles: Qui diu la gent
que sc, jo? Ells li feren de contesta:
Joan Baptista; d'altres, Elies; I d'altres, un
dels profetes. I vosaltres, els preguntava,
qui dieu que sc? Pere li fa de resposta:
Tu ets el Crist! I els man fermament
que no parlessin d'ell a ning. Llavors
comen d'ensenyar-los que el Fill de
l'home havia de patir molt, sser rebutjat
pels ancians, els grans sacerdots i els

escribes, sser mort, i, al cap de tres dies
ressuscitar.
CINQU DIUMENGE DE QUARESMA

(10, 32 45)
Mc 47
n aquell temps, Jess, prenent de

nou els dotze, es pos a dir-los les
coses que li havien de succeir: Mireu,
pugem a Jerusalem, i el Fill de l'home
ser lliurat als grans sacerdots i als escribes; aquests el condemnaran a mort i
el lliuraran als estrangers, que l'escarniran, li escopiran, l'assotaran i el mataran;
per, al cap de tres dies, ressuscitar.
Llavors se li acosten Jaume i Joan, fills
de Zebedeu, i li diuen: Mestre, volem que
ens facis aix que et demanarem. Ell els
va dir: Qu voleu que us faci? I ells que li
diuen: Fes-nos seure, l'un a la teva dreta i
l'altre a la teva esquerra, en la teva glria. No sabeu pas qu demaneu, els contest Jess. Podeu beure la copa que jo
bec, o ser batejats amb el baptisme amb
qu jo sc batejat. Podem, li responen.
La copa que jo bec, prou l'haureu de
beure, els va dir Jess; i amb el baptisme
amb qu jo sc batejat, prou hi sereu
batejats. Ara b, seure a la meva dreta o
a la meva esquerra, no em pertoca a mi
de concedir-ho, sin que s per a aquells
a qui ha estat reservat. Els altres deu, en
sentir aix, comenaren de disgustar-se
contra Jaume i Joan. Per Jess, desprs
de cridar-los, els diu: Ja sabeu que els
suposats governants dels pobles, els
dominen, i que els seus magnats els tiranitzen. Que no sigui pas aix entre
SEGONS SANT MARC
vosaltres; al contrari, el qui vulgui arribar a ser gran entre vosaltres, ser el
vostre servidor; i el qui entre vosaltres
vulgui ser el primer, ser criat de tots;
que tampoc el Fill de l'home no ha vingut a fer-se servir, sin a servir i a donar
la vida com a rescat d'una multitud.
DISSABTE DE LLTZER
(11, 1 45)
Jn 39
n aquell temps, hi havia un malalt,

Lltzer de Betnia, el poble de Maria
i de Marta, la seva germana. Maria era la
que ung el Senyor amb perfum i li eixug els peus amb els cabells; el seu germ
Lltzer era, doncs, el malalt. Les germanes, llavors, li ho van comunicar: Senyor
aquell que estimes, est malalt. Jess, en
sentir-ho, digu: Aquesta malaltia no s
de mort, sin per a glria de Du: per
ella el Fill de Du ser glorificat. Jess
estimava molt Marta i la seva germana i
Lltzer. Quan va saber que estava malalt,
encara es qued dos dies ms en el lloc
on es trobava, i fins desprs no va dir als
seus deixebles: Tornem a Judea. Els deixebles li van replicar: Rab, no fa gaire
que els jueus et volien apedregar, i ara hi
tornes? Jess respongu: No hi ha dotze
hores de claror? Si un camina de dia, no
ensopega, perqu veu la llum d'aquest
mn; per contra, si un camina de nit, ensopega, perqu ning no t la llum en ell
mateix. Desprs continu: Lltzer, el
nostre amic, dorm, per jo vaig a despertar-lo. Llavors els deixebles li digueren:
Senyor, si dorm, ja es posar bo. Jess
s'havia referit al son de la mort, per ells
143
s'afiguraven que parlava del son de

dormir. Aleshores, doncs, Jess els digu
ben clar: Lltzer s mort; i m'alegro, per
vosaltres, de no haver estat all, perqu
cregueu. Per ara s, que hi anem. Llavors Toms anomenat el Bess, va dir als
seus companys deixebles: Anem-hi nosaltres tamb a morir amb ell! Quan Jess
hi arrib, trob Lltzer ja enterrat de feia
quatre dies. Betnia s a prop de Jerusalem, a uns quinze estadis i molts jueus
havien anat a casa de Marta i Maria a
consolar-les per la mort del germ. Marta, quan va sentir que Jess arribava, li
sort a l'encontre, mentre que Maria es
qued a casa. I digu Marta a Jess: Senyor, si haguessis estat aqu, el meu
germ no shauria mort. Fins i tot ara ho
s, Du et concedir tot el que li demanis. Jess li digu: El teu germ ressuscitar. Marta li replic: Ja s que ressuscitar, en la resurrecci del darrer dia. Jess li digu: Jo sc la resurrecci i la vida; qui creu en mi, viur, encara que mori; i tot aquell qui viu i creu en mi, no
morir eternament. Ho creus, aix? Ella li
digu: S, Senyor, ho crec, perqu tu ets
el Messies, el fill de Du, que havia de
venir al mn. I havent dit aix, se n'an a
cridar Maria, la seva germana, i en veu
baixa li digu: El mestre s aqu i et demana. Ella, en sentir-ho, s'aixec i l'an a
trobar. Jess encara no havia entrat al
poble, encara era al punt on shavien
trobat amb Marta. Llavors, els jueus que
hi havia a la casa i consolaven Maria,
com que la veieren aixecar-se de pressa i
sortir, la seguiren, pensant-se que anava
a plorar al sepulcre. Maria arrib on era
Jess, i, en veure'l, es deix caure als
seus peus, dient-li: Senyor, si haguessis
estat aqu, el meu germ no s'hauria
144
EVANGELI
mort. Quan Jess vei que plorava, i que

tamb ploraven els jueus que anaven
amb ella, es commogu vivament i, contorbat, li pregunt: On l'heu posat? Li
digueren: Vine, Senyor, ja ho veurs. Llavors, Jess plor. Els jueus deien: Mireu
si l'estimava. Per alguns deien: Ell, que
va obrir els ulls al cec, no podia haver
fet tamb que aquest home no es mors?
Novament comms, Jess arrib al sepulcre; consistia en una cova amb una
llosa al davant. Jess digu: Traieu la
llosa. Marta li digu: Senyor, ja es descompon; sn quatre dies! Jess li replic:
No t'he dit que, si creus, veurs la glria
de Du? Van treure, doncs, la llosa; desprs Jess al els ulls al cel i digu: Pare, et dono grcies perqu m'has escoltat. Ja sabia que sempre m'escoltes; ho
dic, per per la gent que m'envolta, perqu creguin que m'has enviat.
I dit aix, crid amb veu forta: Lltzer,
surt a fora! I el mort sort; tenia les mans
i els peus lligats amb benes d'amortallar,
i la cara embolcallada amb un sudari.
Jess els digu: Deslligueu-lo i deixeu-lo
caminar. Llavors molts jueus dels que hi
havia a casa de Maria, a la vista del que
havia fet Jess, van creure en ell.
DIUMENGE DE RAMS
MATINES
(21, 1 11, 15 - 17)
Mt 83
n aquell temps, quan, ja a prop de

Jerusalem, arribaren a Betfag, a la
muntanya de les Oliveres, llavors Jess
va enviar dos deixebles, tot dient-los:
Aneu fins al poblet d'aqu al davant i tot
seguit hi trobareu una somera fermada,
amb un poll al costat; desfermeu-los i
meneu-me'ls. Si alg us deia res, contesteu que el Senyor els ha de menester;
que els tornar de seguida. Aix s'esdevingu per tal que arribs a acompliment
loracle del profeta, quan diu: Digueu a la
Filla de Sion: Guaita, cap a tu ve el teu
Rei, humil i muntant una somera i un
poll, fill d'animal de crrega. Els deixebles hi anaren i, tal com Jess els ho havia ordenat, es van endur la somera i el
poll. Els posaren els mantells al damunt,
i ell va pujar-hi a sobre. La majoria de la
gent va estendre els mantells pel cam;
d'altres tallaven branques dels arbres i
tamb les hi estenien. I les multituds, les
que li anaven davant i les que li anaven
darrera, cridaven: Hosanna al Fill de David! Benet l'Arribat en nom del Senyor!
Hosanna a dalt del cel! Quan hagu entrat a Jerusalem, la ciutat es va somoure.
Qui s aquest?, deien. La gent responia:
Aquest s el profeta Jess, el de Natzaret
de Galilea. En veure els grans sacerdots i
els escribes les meravelles que feia, i la
mainada que clamava en el temple: Hosanna al Fill de David!, en sentiren despit, i li digueren: Que no sents qu diuen,
aquests? I s clar, els respon Jess; que
SEGONS SANT MARC
no heu llegit mai: De boca de mainada i

nodrissons us heu fet una lloana? I,
deixant-los plantats, sort de la ciutat en
direcci a Betnia on va fer nit.
LITRGIA
(12, 1 18)
Jn 41
is dies abans de la Pasqua, an a Betnia, on s'estava Lltzer, el qual

Jess havia ressuscitat d'entre els morts.
All van oferir un sopar: Marta servia i
Lltzer seia a taula amb ell entre els convidats. Maria, al seu torn, agafant una
lliura de perfum de nard autntic i costosssim, ung els peus de Jess i els eixug amb els seus cabells; la casa va
omplir-se de l'olor que feia el perfum.
Per Judas Iscariot, un dels deixebles, el
qui el trairia, digu: Per qu no es venia
aquest perfum per tres-cents denaris i
no els donaven als pobres com a almoina? Aix ho digu, no perqu se li'n dons res, dels pobres, sin perqu era lladre i perqu, essent com era el caixer,
escamotejava els ingressos. Jess, doncs,
digu: Deixa-la; si de cas l'havia de guardar per al dia de la meva sepultura. De
pobres, ja en teniu sempre amb vosaltres; a mi en canvi, no em teniu pas
sempre.
Llavors, molts jueus van
saber que Jess era all i van anar-hi no
solament per ell, sin tamb per veure
Lltzer, que Jess havia ressuscitat d'entre els morts. Llavors els gran sacerdots
resolgueren de matar Lltzer i tot, perqu a causa d'ell molts jueus els abandonaven i creien en Jess. L'endem, tota
la gent que havia acudit a la festa van
tenir notcia que Jess arribava a Jerusa-
145
lem; van tallar palmes de les palmeres, i

van sortir a rebre'l cridant: Hosanna, benet el qui ve en nom del Senyor, el rei
d'Israel! Jess va trobar un poll i va pujar-hi, segons all que est escrit: No temis, filla de Sion; mira que ve el teu Rei,
a cavall d'un poll. Els deixebles, de moment, no van entendre el fet, per desprs, quan Jess fou glorificat, van recordar que aix havia estat escrit pensant en ell i que era aix, que l'havien rebut. L'aclamaven, doncs, tots els qui es
trobaven amb ell quan crid Lltzer del
sepulcre i el ressuscit d'entre els morts.
I s per aix que tamb va sortir a rebre'l
la multitud, perqu van saber que havia
fet aquell miracle.
EVANGELIS
DE LA SETMANA SANTA
DILLUNS SANT
MATINES
(21, 18 43)
Mt 84
n aquell temps, de bon mat, mentre

Jess tornava a la ciutat, va tenir
gana. Veient una figuera a la vora del
cam, hi an, per no hi trob res, sin
fulles. Llavors li diu: Que mai ms no
neixi fruit de tu! A linstant, la figuera es
va assecar. En veure-ho, els deixebles
van quedar parats, i deien: Com s que
la figuera s'ha assecat a l'instant? Jess
els fu de resposta: Us ben asseguro
que, si teniu fe i no dubteu, no sols fareu aix de la figuera, sin que si dieu
a aquesta muntanya: Ala't i tira't al
mar, es realitzar. I tot all que demaneu en una oraci plena de fe, ho obtindreu.
Un cop entrat al temple,
mentre ensenyava, els grans sacerdots i
els ancians del poble el vingueren a trobar per dir-li: Amb quina autoritat fas
aix? I qui t'ha donat aquesta autoritat?
Jess els fu de resposta: Jo tamb us
preguntar una sola cosa, si me la responeu, jo us dir amb quina autoritat
faig aix. El baptisme de Joan, d'on ve-
nia? Del cel o dels homes? Per ells es

feien aquesta reflexi: Si responem: Del
cel, ens dir: Com s que no el vau creure, doncs? Si responem: Dels homes, ens
fa por la gent, perqu tothom t Joan
per profeta. I van fer de resposta a Jess: No ho sabem pas. Llavors ell els
contest: Doncs, jo tampoc no us dic
amb quina autoritat faig aix.
A veure, qu us en sembla? Un home
tenia dos fills. Tot adreant-se al primer,
li va dir: Fill, vs a treballar a la vinya,
avui. Ell respongu: De seguida, senyor;
per no hi an. Desprs, tot adreant-se
al segon li va dir el mateix. Aquest respongu: No em dna la gana; per, desprs, penedit, hi an. Quin dels dos ha
fet la voluntat del pare? El segon, li contesten. Jess els diu: Us ben asseguro
que els publicans i les barjaules us passen al davant al Regne del cel. Perqu
Joan va venir a proposar-vos un cam de
justcia, i no hi vau creure, els publicans
i les barjaules en canvi, hi van creure;
per vosaltres, ni desprs de veure aix,
no heu pensat a penedir-vos i a creure-hi.
Escolteu una altra parbola.
Hi havia un propietari que va plantar
una vinya; la va voltar d'una tanca, hi
cav un cup i va construir-hi una torre;
148
EVANGELIS
la va arrendar a uns vinyataires, i se

n'an a l'estranger. Quan arrib el temps
de la verema, envi els servents als vinyataires a cobrar-ne els fruits. Per els
vinyataires, desprs d'agafar els servents, en van apallissar un, van matar
l'altre, i l'altre, el van apedregar. Els va
enviar de nou d'altres servents, ms colla que la primera vegada, per els van
tractar igualment. Finalment, els envi el
fill, tot dient-se: El fill, me'l respectaran.
Per els vinyataires, en veure el fill, es
van dir entre ells: Aquest s l'hereu;
som-hi, matem-lo i ens quedarem amb
l'herncia. Desprs d'agafar-lo, el tragueren fora de la vinya i el van matar.
Ara b, quan vingui l'amo de la vinya,
qu far a aquells vinyataires? Li diuen:
Per miserables, els far morir miserablement, i arrendar la vinya a uns altres vinyataires que li donin els fruits
quan en sigui el temps. Jess els diu:
Que no heu llegit mai en les Escriptures: La pedra que els constructors havien rebutjat, s la que ha acabat al cim
del carener; s obra del Senyor, aquesta
feta, i s als nostres ulls meravellosa?
Per aix us dic que el Regne de Du us
ser pres, per tal de ser donat a un poble que li faci llevar fruit.
LITRGIA
(24, 3 35)
Mt 98
n aquell temps, quan Jess seia dalt

de la muntanya de les Oliveres, els
deixebles, tots sols, anaren a demanar-li:
Digue'ns quan passar aix, i quin ser
el senyal de la teva tornada i de la fi del
mn. Jess els fu de resposta: Mireu
que ning no us enganyi. Que molts

vindran valent-se del meu nom i diran:
Jo sc el Messies, i enganyaran molta
gent. Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres; alerta, no us alarmeu:
cal que aix succeeixi, per encara no s
la fi. S'alar, en efecte, poble contra
poble i reialme contra reialme; a i lla hi
haur fams i terratrmols. Per totes
aquestes coses noms sn el comenament dels dolors de part.
Aquell temps us lliuraran als turments,
us mataran i tots els pobles us avorriran
a causa del meu nom. Llavors molts sucumbiran, i es trairan i s'odiaran els uns
als altres. Sorgiran una colla de falsos
profetes i enganyaran molta gent. La
impietat s'estendr tant, que es refredar la caritat de la majoria. Tanmateix, el
qui s'haur mantingut ferm fins a la fi,
aquest se salvar. Aquest Anunci Jois
del Regne ser pregonat per tot el mn,
en testimoniatge per a tots els pobles;
desprs arribar la fi.
Quan, doncs, veureu establerta al lloc
sant l'abominaci de la desolaci, segons loracle del profeta Danielque el
lector ho entengui!, llavors, els qui es
trobin a Judea que fugin a muntanya; el
qui sigui al terrat que no baixi pas per
endur-se'n res; i el qui sigui al camp que
no torni pas enrera per endur-se el mantell. Ai de les qui gestaran i alletaran en
aquells dies! Pregueu que la vostra fugida no s'escaigui pas ni a l'hivern, ni en
dissabte. Perqu aleshores hi haur una
gran calamitat tal com no n'hi ha hagut
mai cap de semblant des del comenament del mn fins ara, ni n'hi haur. I si
no fossin abreujats aquells dies, no se
salvaria ning; per, a causa dels elegits,
aquells dies seran abreujats.
DE LA SETMANA SANTA
Llavors, si alg us diu: Mireu, el Messies

s aqu, o all; no us ho cregueu pas.
Perqu sorgiran falsos messies i falsos
profetes i faran grans senyals i prodigis,
capaos, d'enganyar els elegits i tot, si
fos possible. Alerta, que ja us he previngut. Si us deien, doncs: Mireu, s al desert, no hi aneu pas. Mireu, s als amagatalls, no us ho cregueu pas. Que, aix
com el llampec surt de llevant i es veu
fins a ponent, aix mateix ser la tornada del Fill de l'home. Que, onsevulla que
sigui el cadver, all es reuneixen els
voltors. Tot seguit, desprs de la calamitat d'aquells dies, el sol s'enfosquir, la
lluna no far claror, les estrelles cauran
del cel i els exrcits del cel trontollaran.
Aleshores apareixer al cel el senyal del
Fill de lhome; llavors gemegaran les races de la terra i veuran el Fill de lhome
venint sobre els nvols del cel amb gran
poder i majestat. Enviar els seus ngels
amb una trompeta potent per congregar
els elegits, dels quatre vents, d'un extrem a l'altre del cel.
Apreneu la parbola que la figuera us proporciona:
Quan el brancam se li torna tendre i les
fulles li broten, coneixeu que l'estiu s a
prop; aix tamb vosaltres, quan veureu
totes aquestes coses, sapigueu que ell ja
s a prop, a les portes. Us ben asseguro
que aquesta generaci no passar, fins
que tot aix no s'hagi esdevingut. El cel i
la terra passaran, per les meves paraules no passaran pas.
149
DIMARTS SANT
MATINES
(22, 15 23, 39)
Mt 90
n aquell temps, els fariseus se n'anaren a deliberar de quina manera

atraparien Jess en alguna qesti. I li
envien els propis deixebles juntament
amb els herodians a dir-li: Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes
veritablement el cam de Du, sense miraments amb ning, ja que no fas accepci de persones. Digue'ns, doncs, qu
te'n sembla, s lcit o no de pagar el
tribut al Csar? Per Jess, coneixent-los
la malcia, digu: Per que em voleu comprometre, farsants? Vejam, ensenyeu-me
la moneda del tribut. Ells li van presentar un denari. Desprs ell els diu: De
qui es aquesta efgie i la inscripci? Del
Csar, responen. Aleshores els diu:
Doncs, doneu al Csar all que s del
Csar, i a Du all que s de Du. En
sentir-ho, en quedaren sorpresos i, deixant-lo, se n'anaren.
Aquell dia, uns
saduceus, els quals neguen l'existncia
de la resurrecci s'acostaren a preguntar-li: Mestre, Moiss va dir: Si alg moria sense fills, el germ es casar amb la
vdua, cunyada seva, per suscitar descendncia al seu germ. Doncs b, hi
havia entre nosaltres set germans; el
primer, desprs de casat, va morir; i,
com que no tenia descendncia, deix la
dona al seu germ. Semblantment el segon i el tercer, fins al set. Desprs de
tots, tamb es va morir la dona. Ara b,
en la resurrecci de quin dels set ser
la dona?, ja que tots l'han tinguda. Jess
els fu de resposta: Aneu errats perqu
150
EVANGELIS
desconeixeu les Escriptures i el poder de

Du. En la resurrecci, en efecte, ning
no pren ni muller, ni marit, ans sn com
ngels en el cel. I pel que toca a la resurrecci dels morts, no heu llegit loracle a
travs del qual Du us ha dit: Jo sc el
Du d'Abraham, i el Du d'Isaac, i el Du
de Jacob? No s pas Du de morts, sin
de vius. Les multituds, en sentir aix,
quedaven parades de la seva doctrina.
Els fariseus, en assabentar-se que
havia fet callar els saduceus, es reuniren
tots plegats. I un d'ells li pregunt per
comprometre'l: Mestre, quin s el gran
manament de la Llei? Ell li va dir: Estimars el Senyor el teu Du, amb tot el
cor, amb tota l'nima i amb tot l'esperit. Aquest s el gran i primer manament. El segon li s semblant: Estimars el teu prosme com a tu mateix. En
aquests dos manaments es resol tota la
Llei i els Profetes.
Mentre els fariseus estaven reunits, Jess els pregunt:
Qu us en sembla, del Messies? De qui
s fill? De David, li diuen. Com s,
doncs, els fa, que David, mogut per l'Esperit, l'anomena Senyor, quan diu: El
Senyor digu al meu Senyor: Seu a la
meva dreta, mentre et poso els enemics
dessota el peus? Si David, doncs, l'anomena Senyor, com pot ser-ne fill? Ning
no fou capa de respondre-li'n mitja paraula; i den d'aquell dia ning no gosava interrogar-lo ms. Aleshores Jess
va parlar a la gent i als seus deixebles:
Els escribes i els fariseus s'han assegut a
la ctedra de Moiss. Feu, doncs, i observeu tot all que us diguin, per no
nimiteu les obres, perqu diuen i no
fan. Lliguen feixos pesants i els carreguen a les espatlles dels altres, per ells
ni amb el dit no els volen moure. En tot
obren perqu tothom se n'adoni: per

aix es fan ben amples les filactries i
ben llargues les borles; els agrada
d'ocupar el primer lloc als convits, i els
primers seients a les sinagogues, de ser
saludats per les places i de ser anomenats Rab, per la gent. Per vosaltres no
us feu anomenar Rab, perqu el vostre
mestre noms s un, i vosaltres sou
germans; ni anomeneu ning pare en la
terra, que noms un ho s, el Pare celestial; no us feu anomenar tampoc capdavanters, que el vostre capdavanter noms s un, el Crist. El ms gran entre
vosaltres ser el vostre servidor. Aquell
qui s'enlairar, ser humiliat, i el qui
s'humiliar, ser enlairat.
Ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que tanqueu als homes el Regne
del cel! Vosaltres no hi entreu, ni deixeu
entrar-hi els qui ho voldrien.
Ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que volteu mar i terra per fer un
proslit, i aix que ho s, el feu digne de
la gehenna, el doble que vosaltres!
Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: Si
un fa una prometena jurant pel santuari, no val; per, si jura per l'or del santuari, queda obligat! Impius i cecs! Qu
s ms, vejam, l'or o b el santuari que
fa sagrat l'or? I tamb: Si un fa una
prometena jurant per laltar, no val;
per, si jura per l'ofrena que hi ha al
damunt, queda obligat. Cecs! Qu s
ms, vejam, l'ofrena o laltar que fa sagrada l'ofrena? Per tant, qui jura per
laltar, jura per ell i per tot el que hi ha
al damunt; i el qui jura pel santuari, jura
per ell i per aquell qui hi habita; i el qui
jura pel cel, jura pel setial de Du i per
aquell qui hi seu.
Ai de vosaltres,
escribes i fariseus farsants, que pagueu
DE LA SETMANA SANTA
el delme de la menta, del fonoll i del

com, i deixeu de banda les coses ms
greus de la Llei: la justcia, la misericrdia i la fidelitat! Aix calia fer, sense
deixar all altre. Guies cecs, que coleu el
mosquit i us empasseu el camell!
Ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que netegeu el defora de la copa i
del plat, i el dedins s farcit de rapacitat
i d'intemperncia! Fariseu cec! Neteja
primer l'interior de la copa i del plat, per
tal que tamb lexterior quedi net!
Ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que sou com sepulcres emblanquinats, que per fora semblen bonics,
per per dintre sn farcits d'ossam de
morts i de tota podridura! Aix tamb
vosaltres per fora prou sembleu justos
als ulls dels homes, per per dintre sou
curulls d'hipocresia i de maldat.
Ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que construu els sepulcres dels
profetes i embelliu les tombes dels justos, i dieu: Si hagussim viscut en els
dies dels nostres pares, no ens haurem
pas associat a ells per vessar la sang
dels profetes! Amb aix vosaltres mateixos reconeixeu que sou fills dels assassins dels profetes. Au, doncs, acabeu
d'omplir la mesura dels vostres pares!
Serps, cria d'escurons! Com us
voleu escapar de ser condemnats a la
gehenna? Per aix, mireu: jo us envio
profetes, savis i escribes; d'ells, en matareu i crucificareu, n'assotareu en les
vostres sinagogues i en perseguireu de
poble en poble, per tal que caigui damunt vostre tota la sang dels justos vessada a la terra, des de la sang d'Abel, el
just, fins a la sang de Zacarias, fill de
Baraquias, que vau assassinar entre el
santuari i laltar. Us ben asseguro que
151
tot aix caur damunt d'aquesta generaci!

Jerusalem, Jerusalem, la qui
mates els profetes i apedregues els qui
et son enviats, quantes vegades he volgut aplegar-te els fills, talment com una
lloca aplega els pollets sota les ales, i no
ho heu volgut! Doncs b, la vostra casa
us ser deixada deserta. Perqu us dic:
D'ara endavant no em veureu ms fins
que digueu: Benet l'Arribat en nom del
Senyor!
DIMARTS SANT
LITRGIA
(24, 36 26, 2)
Mt 102

Pel que fa al dia i a l'hora, ning no
els sap, ni els ngels del cel, ni el Fill,
sin solament el Pare. Perqu, com en
els dies de No, aix ser la tornada del
Fill de lhome. Efectivament, aix com en
els dies abans del diluvi anaven menjant
i bevent, prenent muller o marit, fins al
dia que No es fic dins l'arca, no se
n'adonaren fins que caigu el diluvi i
se'ls emport tots, aix mateix ser la
tornada del Fill de lhome. Aleshores
n'hi haur dos al camp: l'un ser pres,
l'altre deixat; dues moldran a la mola:
luna ser presa, laltra deixada. Vetlleu,
doncs, perqu no sabeu quin dia arribar el vostre Senyor. Sapigueu aix: si el
cap de casa hagus pressentit a quina
hora de la nit havia de venir el lladre,
hauria vetllat i no s'hauria pas deixat
foradar la casa. Per tant, vosaltres estigueu tamb a punt, que a lhora menys
pensada arribar el Fill de lhome.
152
EVANGELIS
Qui es, doncs, el criat fidel i previsor

que l'amo va posar al cap del servents
perqu els dons laliment al temps degut? Sorts d'aquell criat que l'amo, en
tornar, trobi fent-ho aix! Us asseguro
que el posar al cap de tots els seus
bns. Per, si el criat dolent deia en el
seu cor: L'amo triga, i comenava a estovar els seus companys, de menjar i beure amb borratxos, arribar l'amo d'aquell servent el dia que menys s'ho espera i a l'hora menys pensada, el castigar i el destinar amb els qui no s'han
captingut honradament: all hi haur
plors i escarritx de dents.
Aleshores el Regne del cel li passar
com a deu verges, que va prendre els
llantions i van sortir a rebre el nuvi.
D'elles, cinc eren deixades, i cinc
previsores. Les deixades, em efecte, en
prendre els llantions, no es van endur
oli. Les previsores, en canvi, van prendre
oli, en tassonets juntament amb els
llantions. Com que el nuvi trigava, es
van anar ensonyant totes i es van
adormir. A mitjanit es va sentir aquest
clam: El nuvi ja s aqu, sortiu a rebre'l.
Llavors es van desvetllar totes aquelles
verges i prepararen els llantions. Les
deixades van dir a les previsores:
Doneu-nos oli del vostre, que els nostres
llantions s'apaguen. Les previsores els
feren de resposta: No fos cas que no
arribs per a nosaltres i vosaltres; ms
aviat aneu als venedors a comprar-vosen. Mentre hi anaven, va arribar el nuvi, i
les qui eren a punt entraren amb ell a
les noces; i la porta fou tancada. Ms
tard van arribar tamb les altres, i deien:
Senyor, Senyor, obre'ns! Per ell els fu
de resposta: Us ben asseguro que no us
conec pas. Vetlleu, doncs, perqu no en
sabeu ni el dia ni l'hora.. s com un

home que, en anar-se'n a l'estranger, va
cridar els seus criats i els va confiar els
bns. Va donar cinc talents a un; a un
altre, dos; i a un tercer, un: a cadascun
segons la seva capacitat; desprs se
n'an a l'estranger. Tot seguit, el qui
havia rebut cinc talents, an a
negociar-hi, i en va guanyar cinc ms.
Aix mateix, el dels dos en va guanyar
dos ms. Per el qui n'havia rebut un se
n'an a fer un clot a terra, i va colgar-hi
el diner de l'amo. Al cap de molt temps,
torna l'amo d'aquells criats i els demana
comptes. Va comparixer el qui havia
rebut cinc talents, i li'n va presentar cinc
ms, tot dient: Senyor, em vas confiar
cinc talents; guaita, n'he guanyats cinc
ms. L'amo va dir-li: Molt b, criat bo i
fidel; com que has estat fidel en poc, jo
et posar sobre molt; entra al goig del
teu senyor. Va comparixer tamb el
dels dos talents, i va dir: Senyor, em vas
confiar dos talents; guaita, n'he
guanyats dos ms. L'amo va dir-li: Molt
b, criat bo i fidel; com que has estat
fidel en poc, jo et posar sobre molt;
entra al goig del teu senyor. Va
comparixer tamb el qui havia rebut un
talent, i va dir: Senyor, et conec i s que
ets un home dur, que culls on no has
sembrat, i arreplegues d'on no has
escampat. Aix s que, per por, vaig
colgar a terra el teu talent; aqu tens all
que s teu. L'amo li fu de resposta:
Criat dolent i drpol! Tu sabies que
cullo on no he sembrat, i arreplego d'on
no he escampat? Aleshores, b calia que
portessis els meus diners als banquers,
i, a la meva tornada, hauria recobrat el
que es meu amb l'inters. B, doncs,
preneu-li el talent i doneu-lo al qui en t
DE LA SETMANA SANTA
deu. Que a tot aquell qui t, li ser

donat; a aquell qui no t, en canvi, fins
all que t li ser pres. I aquest criat
intil, llenceu-lo a fora, a la fosca: all hi
haur plors i escarritx de dents.
Quan el Fill de l'home tornar en la seva
glria, acompanyat de tots els ngels,
aleshores s'asseur sobre el seu setial de
glria, i tots els pobles seran aplegats
davant seu. Llavors destriar els uns
dels altres, talment com el pastor
destria les ovelles dels cabrits; posar
les ovelles a la seva dreta i els cabrits a
l'esquerra. Desprs el Rei dir als de la
dreta: Au veniu, benets del meu Pare,
hereteu el Regne preparat per a
vosaltres d'en de la creaci del mn.
Perqu tenia fam, i em donreu de
menjar, tenia set, i em donreu de
beure; era foraster, i em vau acollir,
despullat, i em vau vestir; malalt, i em
visitreu; era a la pres, i em vau venir a
veure. Per els justos li contestaran:
Senyor, quan et vam veure afamat, i et
vam alimentar; o assedegat, i et vam
donar de beure? Quan et vam veure
foraster, i et vam acollir; o despullat, i et
vam vestir? Quan et vam veure malalt,
o en pres, i et vam venir a veure? I el
Rei els far de contesta: Us ho ben
asseguro, en la mesura en qu ho vau
fer a un d'aquests germans meus ms
petits, a mi m'ho freu. Llavors dir
tamb als de l'esquerra: Fugiu lluny de
mi, malets, al foc perdurable, preparat
per al diable i els seus ngels. Perqu
tenia fam i no em donreu de menjar,
tenia set, i no em donreu de beure; era
foraster, i no em vau acollir; despullat, i
no em vau vestir; malalt i en pres, i no
em visitreu. Ells, per, tamb li
contestaran: Senyor, quan et vam veure
153
afamat, o assedegat, o foraster, o

despullat, o malalt, o a la pres, i no et
vam assistir? Aleshores els far de
resposta: Us ho ben asseguro: en la
mesura en qu no ho vau fer a un
d'aquests germans meus ms petits,
tampoc no m'ho freu a mi. I aquests
aniran al cstig perdurable, els justos,
en canvi, a la vida perdurable. Quan
Jess hagu acabat aquestes paraules,
va dir als seus deixebles: La Pasqua, ho
sabeu prou, s'escau d'aqu a dos dies, i
lliuraran el Fill de l'home per ser
crucificat.
DIMECRES SANT
MATINES
(12, 17 50)
Jn 41
n aquell temps, tots els qui es trobaven amb Jess quan crid Lltzer
del sepulcre i el ressuscit d'entre els
morts, donaven testimoni i l'aclamaven.
I s per aix que tamb va sortir a rebre'l la multitud, perqu van saber que
havia fet aquell miracle. Llavors els fariseus es deien entre ells: Ja veieu que no
hi ha res a fer. Mireu: tothom se n'ha
anat darrera seu.
Entre els qui
havien pujat a Jerusalem a adorar en
ocasi de la festa, hi havia uns grecs,
que van anar a trobar Felip, de Betsaida
de Galilea, i li van demanar: Senyor, voldrem veure Jess. Felip an a dir-ho a
Andreu; llavors Andreu i Felip anaren a
dir-ho a Jess. Jess respongu: Ha arribat aquella hora en qu el Fill de l'home
ser glorificat. En veritat, en veritat us
dic: si el gra de blat que se sembra al
154
EVANGELIS
camp no mor, resta tot sol; en canvi, si

mor, lleva molt de fruit. Qui s'estima la
vida, la perd; i qui no s'estima la vida en
eterna. Qui em vol servir, que em segueixi, i all on sc jo, tamb hi ser el
meu servent; i el Pare honrar qui em
serveixi. Ara la meva nima se sent contorbada, qu dir, doncs: Pare, estalvia'm aquesta hora? Per no, justament
per aix he arribat fins en aquesta hora!
Pare, glorifica el teu nom. Llavors vingu
una veu del cel: Ja l'he glorificat i encara
el glorificar ms. La gent que hi havia
all i ho sent, deien que havia estat un
tro; d'altres deien: Li ha parlat un ngel.
Jess replic: Ms que per mi, s per
vosaltres que s'ha sentit aquesta veu.
Ara es far el judici d'aquest mn, ara
ser llanat a fora el dominador
d'aquest mn; jo, en canvi, un cop ser
elevat de terra, atraur tothom cap a mi.
Indicava aix, de quina mort moriria. La
gent replic: Sabem per la Llei que el
Messies es quedar sempre, com s,
doncs, que dius: El Fill de l'home ha
d'sser elevat? Qui s aquest Fill de
l'home? Jess els digu: Encara tindreu
algun temps la llum entre vosaltres; camineu amb llum mentre en teniu, que la
fosca no us atrapi d'improvs, qui camina en la foscor no sap on va. Mentre teniu la llum, heu de creure en la llum, i
esdevindreu fills de la llum. Desprs
d'aquesta conversa, Jess va marxar i es
va amagar d'ells.
Tot i que va fer
tants de miracles a la presncia d'ells,
no van tenir fe en Jess, per tal que es
compls aquella dita del profeta Isaes:
Senyor, qui ha cregut el nostre missatge? I el poder del Senyor, a qui s'ha revelat? Per aix no podien creure, perqu
digu Isaes en un altre passatge: Els ha

encegat els ulls i els ha endurit el cor,
perqu els seus ulls no hi vegin i el seu
cor no comprengui; perqu no es converteixin ni jo els guareixi. Isaes digu
aix quan tingu la visi de la glria del
Messies i parl d'ell. I amb tot, fins d'entre les autoritats, van creure molts en
ell, tret que no ho confessaven per culpa
dels fariseus, de por que no els expulsessin de la sinagoga. En realitat s'estimaven ms la glria que donen els homes que no la glria que dna Du.
Jess clam i digu: Qui creu en
mi, ms que en mi, creu en el qui m'ha
enviat; i qui em veu a mi, veu el qui m'ha
enviat. Jo he vingut al mn com a llum,
per tal que ning que cregui en mi no es
quedi en les tenebres. I si alg sent les
meves paraules, per no les guarda, no
el condemnar pas jo, perqu he vingut,
no a condemnar el mn, sin a salvar-lo.
Qui em rebutja i no em vol escoltar, ja t
qui el condemna: s la paraula que he
predicat, ella el condemnar al darrer
dia. Perqu jo no he pas parlat pel meu
compte, sin que el Pare m'ha enviat i
m'ha prescrit el que havia de dir i de
parlar. I s que la missi que em dna,
significa vida eterna. El que dic, doncs,
ho dic tal com el Pare m'ho ha dit.
DIMECRES SANT
LITRGIA
(26, 6 16)
Mt 108
n aquell temps, trobant-se Jess a

Betnia, a casa de Sim el leprs, se
li acost una dona duent un flasc
d'alabastre amb un perfum molt car, i
DE LA SETMANA SANTA
l'hi vess damunt del cap, mentre era a

taula. En veure-ho, els deixebles s'ho van
prendre malament, i deien: Qu s
aquest malgastament? Aix s'hauria pogut vendre a bon preu i donar-ho als
pobres. Per Jess, adonant-se'n els va
dir: Per qu amoneu aquesta dona? Ha
fet una bona obra amb mi. De pobres,
tothora en tindreu, a mi, en canvi, no em
tindreu tothora. Aix de vessar aquest
perfum sobre el meu cos, ho ha fet per a
la meva sepultura. Us ho ben asseguro:
arreu del mn on ser pregonat aquest
Anunci Jois, tamb es dir aix que
acaba de fer, en recordana seva.. Llavors un dels dotze, l'anomenat Judas
Iscariot, an a trobar els grans sacerdots, i els digu: Qu em voleu donar, i
jo us el far a mans? Ells li assignaren
trenta sicles. I des d'aleshores cercava
una avinentesa per a lliurar-lo.
DIJOUS SANT
MATINES
(22, 1 39)
Lc 108
n aquell temps, s'acostava la festa

dels zims anomenada Pasqua. I els
grans sacerdots i els escribes cercaven
la manera de fer desaparixer Jess; car
tenien por del poble. Per Satans entr
en Judas, anomenat Iscariot, que era del
nombre dels dotze. I va anar-se'n a
tractar amb els grans sacerdots i amb
els caps de gurdia la manera de
lliurar-los-el. Aquests se n'alegraren i
acordaren de donar-li diners. Ell s'hi
avingu, i cercava una ocasi per a
lliurar-los-el d'amagat del poble.
155
Vingu el dia dels zims en qu s'havia

d'immolar l'anyell pasqual, i envi Pere i
Joan, bo i dient: Aneu, prepareu-nos
l'anyell pasqual a menjar. I ells li feren:
On vols que ho preparem? I ell els
respongu: Mireu, quan entrareu a
ciutat, us sortir al pas un home duent
una gerra d'aigua. Seguiu-lo fins a la
casa on entrar, i direu a l'amo de la
casa: El mestre et diu: On s la sala on
menjar la Pasqua amb els meus
deixebles? I ell us ensenyar una gran
estana parada amb els coixins;
prepareu-ho all. Se n'hi anaren, doncs, i
ho trobaren tal com se'ls havia dit, i van
preparar la Pasqua. I quan arrib l'hora,
es pos a taula, i els apstols amb ell. I
va dir-los: Amb ardor he desitjat de
menjar aquesta Pasqua amb vosaltres,
abans del meu patir us dic que ja no la
menjar ms fins que ser complerta al
regne de Du. Prengu desprs una
copa, don grcies i digu: Preneu-ho i
repartiu-vos-ho, us dic que des d'ara no
beur del fruit del cep fins que haur
vingut el regne de Du. I va prendre pa,
va donar grcies, el part, i els el don,
dient: Aix es el meu cos que s lliurat
per vosaltres; feu aix en memria
meva. Aix mateix, prengu la copa,
desprs de sopar, dient: Aix s la nova
aliana en la meva sang que va a vessarse per vosaltres. Per mireu: la m del
qui em traeix s amb mi sobre la taula.
El Fill de home, certament, fa el seu
cam tal com ha estat decretat; per ai
d'aquell home per qui s trat! I ells
comenaren a discutir, uns i altres,
sobre qui d'ells devia sser el qui estava
a punt de fer aix.
Entre ells sorg
tamb una discussi sobre qui d'ells
semblava d'sser el ms gran. Ell els va
156
EVANGELIS
dir: Els reis de les nacions dominen

aquestes; els qui hi exerceixen l'autoritat
en sn anomenats benefactors; per
vosaltres no sou aix, ans el ms gran
entre vosaltres esdevingui com el mes
jove, i el qui mana com el qui serveix.
Quin s ms gran: el qui seu a taula o
b el qui serveix? No ho s el qui seu a
taula? Doncs, jo sc enmig de vosaltres
com el qui serveix. Vosaltres heu restat
amb mi en les meves proves; i jo
disposo del regne a favor vostre, com el
meu Pare n'ha disposat a favor meu, a fi
que mengeu i begueu a la meva taula al
meu regne, i segueu en setials per a
jutjar les dotze tribus d'Israel.
El Senyor va dir, tot seguit: Sim, Sim,
vet aqu que Satans us ha reclamat per
garbellar-vos com blat; per jo he pregat
per tu, perqu no defalleixi la teva fe; i
tu quan haurs tornat sobre tu, conforta
els teus germans. I aquell li digu:
Senyor, jo estic disposat a anar amb tu a
la pres i a la mort. I ell li respongu: Jo
et dic, Pere, que avui el gall no haur
cantat que tu no hagis negat tres cops
que em coneixes.
I va dir-los: Quan us he enviat sense
bossa ni alforja i sense calat, heu
mancat de res? Ells respongueren: De
res. I els afeg: Doncs, ara el qui t
bossa, agafi-la, i igualment l'alforja; i el
qui no en t, vengui el mantell i compri
una espasa. Perqu us dic que en mi s'ha
d'acomplir aix que hi ha escrit: Ha estat
comptat entre els malfactors. Aquells
contestaren: Senyor, mira, aqu hi ha
dues espases. I els respongu: Ja n'hi ha
prou. Aleshores sort i, com de costum,
va anar-se'n a la muntanya de les
Oliveres
DIJOUS SANT
LITRGIA
(26, 2 20; Joan 13, 3 17; Mateu 26, 21 39; Lluc
22, 43 44; Mateu 26, 40 27, 2)
Mt 107
l Senyor va dir als seus deixebles: La

Pasqua, ho sabeu prou, s'escau
d'aqu a dos dies, i lliuraran el Fill de
l'home per ser crucificat. Aleshores es
van reunir els grans sacerdots i els
ancians del poble al palau del gran
sacerdot, anomenat Caifs, i acordaren
d'apoderar-se de Jess amb astcia i de
fer-lo morir. Deien per: No pas durant
la festa, no fos cas que es produs un
avalot en el poble.
Trobant-se Jess a Betnia, a casa de
Sim el leprs, se li acost una dona
duent un flasc d'alabastre amb un
perfum molt car, i l'hi vess damunt del
cap, mentre era a taula. En veure-ho, els
deixebles s'ho van prendre malament, i
deien: Qu s aquest malgastament?
Aix s'hauria pogut vendre a bon preu i
donar-ho als pobres. Per Jess,
adonant-se'n els va dir: Per qu amoneu
aquesta dona? Ha fet una bona obra
amb mi. De pobres, tothora en tindreu, a
mi, en canvi, no em tindreu tothora.
Aix de vessar aquest perfum sobre el
meu cos, ho ha fet per a la meva
sepultura. Us ho ben asseguro: arreu del
mn on ser pregonat aquest Anunci
Jois, tamb es dir aix que acaba de
fer, en recordana seva.
Llavors un dels dotze, l'anomenat Judas
Iscariot, an a trobar els grans
sacerdots, i els digu: Qu em voleu
donar, i jo us el far a mans? Ells li
assignaren
trenta
sicles.
I
des
d'aleshores cercava una avinentesa per a
DE LA SETMANA SANTA
lliurar-lo. El primer dia dels zims els

deixebles van dir a Jess: On vols que et
preparem l'pat de la Pasqua? Ell els va
dir: Aneu a la ciutat, a can Tal, i
digueu-li: El Mestre ens fa dir-te: El meu
temps s a prop, a casa teva celebrar la
Pasqua amb els meus deixebles. Els
deixebles van fer com Jess els ho havia
manat, i prepararen l'pat de la Pasqua.
Conscient que el Pare li ho havia
posat tot a les mans i que de Du venia i
a Du tornava, Jess s'aixec de taula, es
tragu el mantell i se ceny una tovallola
al cos. Desprs tir aigua en un gibrell i
comen de rentar els peus dels
deixebles i d'eixugar-los-els amb la
tovallola que duia cenyida. Quan arrib
a Sim Pere, aquest li digu: Tu, Senyor,
em rentes els peus? Jess li replic: Ara
no pots entendre el que faig, per ms
endavant ja ho entendrs. Pere li digu:
Mai per mai no em deixar rentar els
peus per tu! Jess li contest: Si no et
deixes rentar, significa que no tens part
amb mi. Sim Pere li digu: Llavors,
Senyor, no solament els peus; fins i tot
les mans i el cap. Jess li va dir: Qui s'ha
banyat, necessita rentar-se noms els
peus; perqu ja est net tot ell. Vosaltres
tamb esteu nets; ms ben dit, no tots.
Sabia, en efecte, qui el trairia; per aix
va dir: No tots esteu nets.
Llavors, quan els hagu rentat els peus a
tots i novament s'hagu posat el mantell
i assegut a taula, els digu: Ho enteneu,
el que us he fet? Vosaltres em dieu
Mestre, Senyor, i feu b de tractar-me
aix, perqu ho sc. Ara, si jo, el Mestre i
el Senyor, us he rentat els peus,
vosaltres tamb us els heu de rentar
mtuament. Us he donat un exemple
perqu tal com jo us ho he fet, vosaltres
157
tamb ho feu. s evident que un criat no

est per damunt del seu amo i que un
missatger no s superior a qui l'envia.
Sabent aix, sortosos de vosaltres si
preneu exemple del que heu vist.
Mentre menjaven, va dir: Us dic de deb
que un de vosaltres em trair.
Profundament entristits, comenaren a
dir-li un rera l'altre: No sc pas jo, oi,
Senyor? Per ell els fu de resposta: El
qui amb mi ha posat la m al plat,
aquest s qui em trair. El Fill de l'home,
cert, fa el seu cam, tal com d'ell ha estat
escrit per, ai d'aquell pel qual el Fill de
l'home s trat! Ms li valdria de no
haver nascut, a aquest home! Judas, el
seu trador, li va dir: No sc pas jo, oi,
Rab? Tu ho has dit, li contest.
Mentre menjaven, Jess prengu pa i,
desprs de dir la benedicci, el va partir,
i, tot donant-lo als deixebles, digu:
Preneu-ne, mengeu-ne; aix s el meu
cos. En acabat prengu una copa i,
desprs de dir l'acci de grcies, els la
va donar, dient: Beveu-ne tots, que aix
s la meva sang de l'Aliana, que ser
vessada per a una multitud, en remissi
dels pecats. Us dic que des d'ara no
beur ms d'aquest fruit del cep, fins al
dia que el begui novell amb vosaltres al
Regne del meu Pare. Desprs del cant de
l'himne, van sortir cap a la muntanya de
les Oliveres. Llavors els diu Jess:
Aquesta
nit
tots
vosaltres
us
escandalitzareu a causa de mi, que ha
estat escrit: Colpir el pastor i es
dispersaran les ovelles del ramat: per,
un cop ressuscitat, us precedir cap a
Galilea. Prenent la paraula, Pere li va dir:
Per b que tots s'escandalitzin en tu, jo
no m'hi escandalitzar mai. Jess li
digu: Et ben asseguro que aquesta
158
EVANGELIS
mateixa nit, abans que canti el gall, em

negars tres vegades. Pere li diu: Ni que
em calgui morir amb tu no et negar. I
per l'estil van dir tots els deixebles.
En aix, Jess arriba amb ells a una
possessi, anomenada Getseman i diu
als deixebles: Quedeu-vos aqu, mentre
me'n vaig all a pregar. Va prendre Pere
i els dos fills del Zebedeu, i comen
d'entristir-se i d'angoixar-se. Llavors els
diu: La meva nima es mor de tristesa;
quedeu-vos aqu i vetlleu amb mi. I,
fent-se un xic enll, es deix caure a
terra, i pregava: Pare meu, si s possible,
que em passi de llarg aquesta copa; per
que no passi com jo vull, sin com vols
tu.
I se li va aparixer del cel un
ngel que el confortava. I, estant en
agonia pregava ms intensament; i la
seva suor esdevingu com gotes de sang
que queien a terra.
Llavors va cap
als seus deixebles i els troba adormits; i
diu a Pere: Aix, no heu tingut forces
per a vetllar una hora amb mi? Vetlleu,
doncs, i pregueu a fi que no entreu en
temptaci; l'esperit prou s coratjs,
per la carn s feble. Per segona vegada,
altre cop se n'an a pregar: Pare meu, si
no em puc passar de beure aquesta
copa, que es faci la teva voluntat. En
tornar-hi els va trobar adormits; s que
els ulls els pesaven. Per, tot
deixant-los, se n'an novament, per
tercera vegada, a pregar, repetint encara
la mateixa oraci. Llavors va cap als
deixebles i els diu: Dormiu ara ja i
reposeu! Vet aqu que ja arribat l'hora
en qu el Fill de l'home s deixat a mans
dels pecadors. Alceu-vos, anem! Guaiteu,
ja s aqu el qui em traeix.
Encara ell parlava, que va arribar Judas,
un dels dotze, juntament amb una colla
amb espases i garrots, enviada pels

grans sacerdots i pels ancians del poble.
El trador els va donar aquest senyal:
Aquell qui jo besar, s ell; agafeu-lo. I
tot seguit s'acost a Jess, i digu: Du
vos guard, Rab! I li va fer un pet. Per
Jess li va dir: Amic, estigues per la
feina! Aleshores posaren les mans sobre
Jess i l'agafaren. Per, de sobte, un dels
qui acompanyaven Jess empuny
l'espasa, la desembein i, ventant cop al
criat del gran sacerdot, li tall l'orella.
Jess li diu llavors: Torna l'espasa a la
beina, que tots els qui empunyen
espasa, a espasa moriran. O s que et
penses que el meu Pare no em posaria a
disposici, ara mateix, ms de dotze
legions d'ngels, si li ho demanava?
Per, llavors com s'acomplirien les
Escriptures, segons les quals cal que
aix passi d'aquesta manera? En aquell
moment, Jess va dir a aquella colla:
Com si fos un bandoler heu sortit a
agafar-me amb espases i garrots? Cada
dia seia al temple, ensenyant-hi, i no us
vau pas apoderar de mi. Per tot aix ha
passat
perqu
s'acomplissin
les
Escriptures dels profetes . En aix,
abandonant-lo, tots els deixebles van
fugir. Els qui havien agafat Jess, se
l'endugueren a casa de Caifs, el gran
sacerdot, on eren congregats els
escribes i els ancians. Pere el seguia de
lluny fins a l'atri del gran sacerdot; va
entrar dins i es va asseure amb els
servents per veure el desenlla.
Els grans sacerdots i tot el sanedr
buscaven un fals testimoniatge contra
Jess per tal de condemnar-lo a mort,
per no el trobaren, tot i que s'havien
presentat molts falsos testimonis.
Finalment se'n presentaren dos que
DE LA SETMANA SANTA
declararen: Aquest va dir: Puc destruir el

santuari de Du i reedificar-lo en tres
dies. Aleshores el gran sacerdot es pos
dret i li va dir: No hi contestes res? Qu
s aix que aquests testimonien contra
tu? Per Jess callava. El gran sacerdot li
va dir: Et conjuro pel Du vivent que ens
diguis si tu ets el Messies, el Fill de Du!
Jess li contesta: Tu mateix ho has dit.
Encara us dic ms: Des d'ara veureu el
Fill de l'home assegut a la dreta del
Poder, i venint sabre els nvols del cel.
Llavors el gran sacerdot s'esquin els vestits, tot dient: Ha blasfemat!
Quina necessitat tenim ja de testimonis!
Suara heu sentit la blasfmia; qu us en
sembla? Ells van fer de resposta: s reu
de mort! Llavors li van escopir a la cara i
el van apunyegar, d'altres el bufetejaren,
tot dient: Au, Messies, fes el profeta: qui
t'ha pegat?
Mentrestant Pere seia
a fora, a l'atri; se li acost una minyona i
li digu: Tu tamb anaves amb Jess, el
Galileu. Per ell ho va negar davant de
tothom: No s pas qu t'empatolles.
Quan ell sortia cap al portal, una altra
s'hi fix i va dir als de per all: Aquest
anava amb Jess, el natzar. Per ell
torn a negar-ho amb jurament: Poc el
conec, aquest home! Al cap de poc, se li
acostaren els qui havia per all i van dir
a Pere: I tant com hi anaves, amb ells, si
fins el teu mateix parlar et descobreix!
Llavors es pos a maleir i a jurar: Poc el
conec, aquest home! Tot seguit un gall
cant. Aleshores Pere es va recordar de
les paraules que Jess li havia dit: Abans
que canti el gall, em negars tres
vegades. I, sortint a fora, va plorar
amargament.
Arribat el mat, tots
els grans sacerdots i els ancians del
poble van celebrar consell contra Jess
159
per condemnar-lo a mort. Desprs, un

cop lligat, se l'endugueren i el lliuraren a
Pilat, el governador.
DIJOUS SANT
RENTAT DE PEUS
(13, 1 11)
Jn 44
n aquell temps, abans de la festa de

la Pasqua, Jess sabia que l'hora de
passar d'aquest mn al Pare havia arribat, i ell, que havia estimat els seus en
aquest mn, els estim fins a l'extrem.
Fou durant el sopar, el diable ja havia
posat en el cor de Judas Iscariot, fill de
Sim, el pensament de trair-lo, i Jess,
conscient que el Pare li ho havia posat
tot a les mans i que de Du venia i a Du
tornava, s'aixec de taula, es tragu el
mantell i se ceny una tovallola al cos.
Desprs tir aigua en un gibrell i comen de rentar els peus dels deixebles
i d'eixugar-los-els amb la tovallola que
duia cenyida. Quan arrib a Sim Pere,
aquest li digu: Tu, Senyor, em rentes
els peus? Jess li replic: Ara no pots
entendre el que faig, per ms endavant
ja ho entendrs. Pere li digu: Mai per
mai no em deixar rentar els peus per
tu! Jess li contest: Si no et deixes rentar, significa que no tens part amb mi.
Sim Pere li digu: Llavors, Senyor, no
solament els peus; fins i tot les mans i el
cap. Jess li va dir: Qui s'ha banyat, necessita rentar-se noms els peus; perqu
ja est net tot ell. Vosaltres tamb esteu
nets; ms ben dit, no tots. Sabia, en
efecte, qui el trairia; per aix va dir: No
tots esteu nets.
160
EVANGELIS
DESPRS DEL RENTAT DE PEUS

Lectura del sant Evangeli segons sant Mateu
(13, 12 17)
Mt 45
n aquell temps, quan els hagu rentat els peus a tots i novament s'hagu posat el mantell i assegut a taula,
Jess els digu: Ho enteneu, el que us he
fet? Vosaltres em dieu Mestre, Senyor, i
feu b de tractar-me aix, perqu ho sc.
Ara, si jo, el Mestre i el Senyor, us he
rentat els peus, vosaltres tamb us els
heu de rentar mtuament. Us he donat
un exemple perqu tal com jo us ho he
fet, vosaltres tamb ho feu. s evident
que un criat no est per damunt del seu
amo i que un missatger no s superior a
qui l'envia. Sabent aix, sortosos de vosaltres si preneu exemple del que heu
vist.
ELS DOTZE EVANGELIS DELS
SANTS SOFRIMENTS
DE NOSTRE SENYOR
JESS CRIST
1
(13, 31 18, 1)
Jn 46

Ara el Fill de l'home ha estat glorificat i Du s'ha glorificat en ell. Si Du s'ha
glorificat en ell, Du tamb el glorificar,
i ho far aviat. Amics meus, no em queda
gaire temps d'estar-me amb vosaltres.
Em buscareu, i us dic el mateix que vaig
dir als jueus: All on jo vaig, vosaltres no
podeu venir-hi. Us dono un manament
nou: que us estimeu els uns als altres. Si,
tal com jo us he estimat, estimeu-vos
tamb entre vosaltres. Tothom coneixer
que sou deixebles meus en aix: que us
tingueu amor els uns als altres.
Sim Pere li va dir: On vas, Senyor? Jess
respongu: Ara no pots pas seguir-me
cap all on jo vaig; em seguirs ms tard.
Pere li digu: Senyor, perqu no puc seguir-te ara? Donar la vida per tu! Jess
respongu: Donars per mi la vida? Estigues segur que abans que cantin els
galls, tu m'haurs negat tres vegades.
No us doneu mal cor. Vosaltres teniu fe

en Du, teniu-ne tamb en mi. A la casa
del meu Pare hi ha moltes estances; altrament us ho diria, perqu ara vaig a
preparar-vos-hi lloc. I desprs d'haver
anat a preparar-vos lloc, tornar i us
prendr amb mi, perqu sigueu tamb
vosaltres all on sc jo. I ja sabeu el cam
que porta all on vaig.
Senyor, li digu Toms, no sabem pas on
vols anar, com podem saber-ne el cam?
Jess li diu: Jo soc el cam, la veritat i la
vida. Ning no arriba al Pare sin s a
travs meu. Coneixent-me a mi, tamb
coneixereu el Pare; ara comenceu a conixer-lo i a veure'l.
Senyor, li digu
Felip, mostra'ns el Pare i ens bastar. Jess li diu: Felip, tant de temps que estic
amb vosaltres, i no m'has conegut encara? Qui m'ha vist a mi, ha vist el Pare.
Com pots dir: Mostra'ns el Pare? No
creus que jo sc en el Pare i que el Pare
s en mi? Les paraules que us dic, no les
dic pas de per mi mateix, s el Pare que,
estant en mi, du a terme la seva obra.
Creieu-me, que jo sc en el Pare i el Pare
162
ELS DOTZE EVANGELIS
es en mi. Si ms no, creieu-ho per les

obres.
En veritat, en veritat us dic:
qui creu en mi, tamb far les obres que
jo faig. De ms grans i tot en far, perqu jo me'n vaig al Pare. I tot el que demaneu en nom meu, ho far, a fi que el
Pare sigui glorificat en el Fill; si em demaneu alguna cosa en nom meu, jo la
far.
Si m'estimeu, guardareu els
meus manaments; i jo pregar el Pare i
ell us donar un altre Intercessor que es
quedi amb vosaltres per sempre, l'Esperit de veritat, que el mn no pot acollir
perqu no el veu ni el coneix; vosaltres s
que el coneixeu, perqu es queda amb
vosaltres i no us abandonar. No us deixar pas orfes, tornar. D'aqu a poc, el
mn ja no em veur, per vosaltres s,
em veureu, perqu jo visc i vosaltres
tamb viureu. Aquell dia coneixereu que
jo estic en el meu Pare i vosaltres en mi i
jo en vosaltres. Qui t i guarda els meus
manaments s el qui m'estima; i el qui
m'estima, ser estimat del meu Pare i jo
l'estimar i em manifestar a ell.
L'altre Judas, no l'Iscariot, li digu: Senyor, qu ha passat, que et vulguis manifestar a nosaltres i no al mn? Jess li
respongu: Si alg mestima, guardar la
meva paraula, i el meu Pare l'estimar i
vindrem a fer estada en ell. Qui no m'estima, no guarda les meves paraules; i la
meva paraula, ms que meva, s del Pare
que m'ha enviat.
Us he dit aquestes
coses mentre he estat amb vosaltres. Per l'Intercessor, l'Esperit Sant, que el Pare enviar en nom meu, us ensenyar
totes les coses i us far recordar tot el
que us he dit.
Us deixo la pau, us
dono la meva pau; la pau que us dono no
s com la que dna el mn. Que el vostre
cor no es contorbi ni es descoratgi. Heu
sentit que us deia: me'n vaig i tornar a

vosaltres. Si m'estimssiu, us alegrareu
que me'n vagi al Pare, ja que el Pare s
ms gran que jo. I us ho he dit ara, a
l'avanada, perqu quan arribin els fets
cregueu. Ja no parlar gaire ms amb
vosaltres, perqu ve el dominador
d'aquest mn; contra mi no pot res,
tanmateix cal que el mn spiga que estimo el Pare i que actuo segons el manament que el Pare m'ha donat. Aixequeu-vos, anem-nos-en.
Jo sc el cep
veritable, i el meu Pare s el vinyater.
Tota sarment que en mi no dna fruit, la
talla, i la que en dna, l'esporga perqu
encara doni ms fruit. Vosaltres ja sou
nets per la paraula que us he anunciat,
quedeu-vos en mi i jo en vosaltres. I aix
com la sarment no pot donar fruit si no
es mant unida al cep, aix tampoc no en
donareu vosaltres si no resteu en mi. Jo
sc el cep, vosaltres sou les sarments.
Qui resta en mi i jo en ell, dna molt de
fruit; perqu sense mi no podeu fer res.
Si un no resta en mi, s arrencat com la
sarment i s'asseca; desprs s'apleguen
les sarments, es tiren al foc i cremen. Si
resteu en mi i les meves paraules resten
en vosaltres, demanareu el que voldreu i
ho tindreu. El meu Pare es glorifica en
aix: que doneu molt de fruit i demostreu sser deixebles meus. Jo us he estimat com el Pare m'ha estimat a mi; continueu en el meu amor. Si guardeu els
meus manaments, continuareu en el meu
amor, tal com jo he guardat els manaments del meu Pare i persevero en el seu
amor. Us he dit aquestes coses per tal
que la meva joia sigui en vosaltres i la
vostra joia sigui completa.
Aquest s el meu manament: Que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he
ELS DOTZE EVANGELIS
estimat. No hi ha pas un amor ms gran

que aquest: donar la vida pels amics.
Vosaltres sou els meus amics, si feu el
que jo us mano. Ja no us dic servents,
perqu el servent no sap qu vol fer el
seu amo; us he dit amics, perqu us he
fet saber totes les coses que he sentit del
meu Pare. No m'heu pas escollit vosaltres a mi, sc jo que us he escollit i us he
fet el que sou perqu aneu i doneu fruit i
el vostre fruit perduri; perqu el Pare us
doni tot el que li demaneu en nom meu.
Us mano aix: que us estimeu els uns als
altres.
Si el mn us odia, sapigueu que, abans que a vosaltres, m'ha
odiat a mi. Si fssiu del mn, el mn us
estimaria com a cosa seva; per ja que
no en sou, sin que us he triat del mn,
el mn us odia. Recordeu la paraula que
us he dit: Un criat no est per damunt
del seu amo. Si a mi m'han perseguit,
tamb us perseguiran a vosaltres; si no
han guardat la meva paraula, tampoc no
guardaran la vostra. Per, tot aix, us ho
faran a causa del meu nom, perqu no
coneixen el qui m'ha enviat. Si jo no hagus vingut i no els hagus parlat, no
tindrien pecat; per ara no tenen excusa
del seu pecat. Qui m'odia a mi, tamb
odia el Pare. Si jo no hagus fet a la seva
presncia aquestes obres que ning ms
no ha fet no tindrien pas pecat; per ara
que les han vistes, tamb ens odien, a mi
i el meu Pare. Per s'havien de complir
les paraules escrites en la seva Llei:
M'han odiat sense ra.
Quan vindr
l'Intercessor que us enviar des del Pare,
l'Esperit de la veritat que prov del Pare,
ell donar testimoni de mi. I vosaltres
tamb donareu testimoni, perqu des del
principi sou amb mi.
Us dic aix
perqu no us deixeu seduir. Us expulsa-
163
ran de les sinagogues; ms encara, ve el

moment en qu, quan us matin, es pensaran que fan un acte de culte a Du. Faran aix perqu no ens han conegut ni el
Pare ni a mi. Per us ho dic, perqu quan
arribi aquest moment, recordeu que ja
us ho havia dit. Al principi no us ho vaig
dir; jo estava en vosaltres. Ara, per, que
me'n vaig al qui m'ha enviat, cap de vosaltres ja no em pregunta: On vas?, sin
que la tristesa us omple el cor perqu us
he dit aix. Amb tot, us dic la veritat; us
conv que me'n vagi, perqu si no me'n
vaig no us vindr l'Intercessor; mentre
que, si me'n vaig, us l'enviar. I ell, quan
vindr, deixar el mn convicte de pecat,
de justcia i de condemnaci: De pecat,
pel fet que no creuen en mi. De justcia
perqu me'n vaig al Pare i ja no em veureu ms. I de condemnaci, perqu el
dominador d'aquest mn ja s condemnat.
Encara tinc moltes coses per
dir-vos, per ara no les podeu entendre.
Quan vindr ell, l'Esperit de la veritat, us
guiar a la veritat total, perqu no parlar pel seu compte, sin com a missatger,
i us anunciar les coses futures. Ell em
glorificar, perqu rebr d'all que s
meu i us ho anunciar. Tot el que el Pare
t, s meu; per aix us dic que rebr i us
anunciar all que s meu.
D'aqu a poc ja no em veureu, per
d'aqu a poc ms em tornareu a veure.
Llavors alguns deixebles es digueren:
Qu vol dir amb aix: D'aqu a poc ja no
em veureu, per d'aqu a poc ms em
tornareu a veure i aix de: Me'n vaig al
Pare? Deien, doncs: Qu significa
aquest: D'aqu a poc? No sabem pas qu
vol dir.
Jess conegu que tenien
ganes de fer-li preguntes, i els va dir: Us
demaneu entre vosaltres el sentit d'aix
164
ELS DOTZE EVANGELIS
que us deia: D'aqu a poc ja no em veureu, per d'aqu a poc ms em tornareu a

veure. Tingueu present el que us dic:
vosaltres plorareu i us planyereu, mentre
que el mn s'alegrar; us entristireu, per la tristesa se us convertir en alegria.
La dona, quan li arriba el moment de
donar a llum, passa angnia; per quan
l'infant ha nascut, ja no es recorda ms
dels dolors, per l'alegria que li fa haver
posat un home al mn. Vosaltres, doncs,
ara tamb esteu tristos; per us tornar
a veure i es tornaran a alegrar els vostres
cors, i ning no us podr prendre la vostra alegria. I aquell dia ja no haureu de
preguntar-me res.
Estigueu-ne segurs: el Pare us concedir tot el que li
demanareu en el meu nom. Fins ara no
heu demanat res en el meu nom; demaneu i obtindreu, perqu la vostra alegria
sigui completa. Us he dit tot aix en figures; ve el moment en qu ja no us parlar en figures, us parlar del Pare amb
tota claredat. Aquell dia demanareu en
nom meu, per no us dic pas que pregar al Pare per vosaltres, ja que el Pare
tamb us estima, perqu m'heu estimat a
mi i heu cregut que vinc de Du. He sortit del Pare i he vingut al mn; ara deixo
el mn i me'n vaig al Pare.
Els seus deixebles li van dir: Ara s que
parles clar i sense figures! Ara veiem que
ho saps tot, i no cal que ning et faci
preguntes: per aix, creiem que has sortit de Du. Jess els respongu: Ara crieu? Mireu, ve l'hora, i ja s aqu, en qu
sereu dispersats cada un pel seu cant i
em deixareu sol; i malgrat tot, no estar
sol; el Pare est amb mi. Us he dit aquestes coses perqu tingueu pau en mi; en
el mn passareu sofriments per sigueu
coratjosos: jo he venut el mn.
Aix parl Jess. Desprs, alant els ulls

al cel, digu: Pare, ha arribat l'hora: glorifica el teu Fill, per tal que el Fill et glorifiqui, segons el poder que li has donat
sobre tot home, de donar la vida eterna a
tots aquells que li has donat. I la vida
eterna consisteix en aix: que et coneguin a tu, l'nic Du veritable, i el qui
has enviat, Jess Crist. Jo t'he glorificat a
la terra realitzant l'obra que m'has encomanat. Ara, glorifica'm tu tamb, Pare,
amb la glria que en tu tenia abans que
el mn exists.
He revelat qui ets
als homes que en el mn m'has donat.
Eren teus i me'ls has donats i han guardat la teva paraula. Ara saben que totes
les coses que m'has donat vnen de tu;
ja que els he donat les paraules que
m'has donat; les han rebudes i han arribat sincerament a reconixer que he sortit de tu, i han cregut que tu m'has enviat.
Jo prego per ells: no prego pel
mn, prego pels que m'has donat, perqu sn teus; i tot el que s meu s teu, i
el que es teu s meu. En ells jo sc glorificat, per jo no em quedo al mn; ells es
donat, per tal que siguin u com nosaltres. Mentre era amb ells, jo els mantenia
en el teu nom, el nom que m'has donat;
els guardava i ni un de sol no s'ha perdut, tret del fill de la perdici, perqu es
compls l'Escriptura.
Ara vinc a tu
i dic aquestes coses estant encara en el
mn, perqu ells tamb tinguin en plenitud la meva prpia alegria. Els he donat
la teva paraula i el mon els odia perqu
ja no sn del mn, com jo tampoc no sc
del mn. No demano que els treguis del
mn, sin que els guardis del mal. No
son del mon, com jo no sc del mn.
ELS DOTZE EVANGELIS
Consagra'ls en la veritat; la teva paraula

s veritat. Aix com tu vas enviar-me al
mn, aix jo tamb els envio al mn; per
ells jo em consagro, per tal que tamb es
consagrin en la veritat.
No prego
solament per ells, sin tamb pels qui a
travs de la seva paraula creuran en mi,
perqu tots siguin u, perqu ells tamb
siguin u en nosaltres igual com tu, Pare,
ets en mi i jo sc en tu, perqu el mn
cregui que tu m'has enviat. La glria que
m'has donat, tamb els l'he donada per
tal que siguin u com nosaltres som u: jo
en ells i tu en mi, perqu siguin plenament u i el mn conegui que m'has enviat i que els he estimats com m'has estimat tu. Pare, els qui m'has donat, vull
que tamb siguin all on sc jo, pel fet
d'estimar-me des de la creaci del mn.
Pare just, el mn no t'ha conegut, per jo
t'he conegut; i aquests, d'altra banda,
han conegut que tu m'has enviat, i els he
fet conixer el teu nom i els far conixer mes, perqu l'amor amb qu m'has
estimat estigui en ells i jo tamb en ells.
Desprs de dir aix, Jess se'n va anar
amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent de Cedr; va entrar en un
hort que hi havia, i els seus deixebles
tamb.
2
(18, 1 28)
Jn 58
n aquell temps, Jess se'n va anar

amb els seus deixebles cap a l'altra
banda del torrent de Cedr; va entrar en
un hort que hi havia, i els seus deixebles
tamb. Judas, el trador, tamb coneixia
aquell indret, perqu Jess s'hi reunia
165
sovint amb els seus deixebles. Judas,

doncs, portant alguns homes de la tropa
romana i uns guardes encarregats pel
grans sacerdots i els fariseus, se n'hi
an, amb llanternes, torxes i armes. Llavors Jess que sabia tot el que li havia
de passar, s'avan i els digu: Qui busqueu? Li van respondre: Jess de Natzaret: Ell els digu: Sc jo. Judas, el trador,
tamb hi era, amb ells. Per aix que Jess els hagu dit: Sc jo, van fer-se enrera i van caure per terra. Llavors els torn
a preguntar: Qui busqueu? I ells van dir:
Jess de Natzaret. Jess replic: Us dic
que sc jo. Per tant, si em busqueu a mi,
deixeu marxar aquests. Aix va passar
perqu es compls la paraula que havia
dit: No he perdut ni un dels que m'has
donat. Llavors Sim Pere desembein
una espasa que portava, colp el criat del
gran sacerdot i li tall l'orella dreta.
Aquest criat es deia Malcus. Per Jess
va dir a Pere: Embeina l'espasa, no haig
de beure el calze que m'ha donat el Pare?
Llavors els soldats romans, el trib i els
guardes dels jueus van agafar Jess i el
van lligar. Primer van dur-lo a casa d'Anns, ja que era el sogre de Caifs, el gran
sacerdot aquell any. Caifs era el qui havia donat d'aquell consell als jueus: Val
ms que mori un sol home pel poble.
Per Sim Pere seguia Jess amb un altre
deixeble. Aquest altre deixeble era conegut del gran sacerdot i va poder entrar
amb Jess al pati del palau del gran sacerdot; Pere, en canvi, es va quedar fora,
a l'entrada.. Llavors sort l'altre deixeble,
conegut del gran sacerdot, digu alguna
cosa a la portera i fu entrar Pere. La minyona que feia de portera, digu llavors
a Pere: Vols dir que no ets tamb deixeble d'aquest home? I ell contest: No, no
166
ELS DOTZE EVANGELIS
ho sc! Hi havia els criats i els guardes

escalfant-se a l'entorn d'un foc de brases
que havien encs perqu feia fred, Pere
tamb s'hi havia acostat, a escalfar-se.
Mentrestant el gran sacerdot interrog
Jess sobre els seus deixebles i sobre la
seva doctrina. Jess respongu: Jo he
parlat al mn pblicament; sempre he
ensenyat a la sinagoga i al temple, llocs
on els jueus se solen reunir, i d'amagat
no he dit res. Perqu m'interrogues?
Demana quines coses ensenyava, als qui
m'han sentit; ells ho saben, qu els deia.
En dir Jess aix, un dels guardes que hi
assistia, li don una bufetada, dient: Aix
contestes al gran sacerdot? Jess li replic: Si he parlat malament, demostra qu
he dit de dolent. Per, si he parlat b, per
qu em pegues?
Llavors Anns l'envi
a Caifs, el gran sacerdot. Sim Pere s'estava all, escalfant-se, i li van dir: No ets
pas tu tamb deixeble seu? Ell ho neg,
dient: No, no ho sc. Un criat del gran
sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia
tallat l'orella, va insistir: Vols dir que no
t'he vist amb ell, a l'hort? Pere torn a
negar-ho, i tot seguit cant un gall. Llavors van dur Jess de casa de Caifs al
palau del governador rom per no contaminar-se i poder menjar l'anyell pasqual.
3
(26, 57 75)
Mt 109
n aquell temps, els soldats qui havien agafat Jess, se l'endugueren a

casa de Caifs, el gran sacerdot, on eren
congregats els escribes i els ancians. Pere
el seguia de lluny fins a l'atri del gran

sacerdot; va entrar dins i es va asseure
amb els servents per veure el desenlla.
Els grans sacerdots i tot el sanedr buscaven un fals testimoniatge contra Jess
per tal de condemnar-lo a mort, per no
el trobaren, tot i que s'havien presentat
molts falsos testimonis. Finalment se'n
presentaren dos que declararen: Aquest
va dir: Puc destruir el santuari de Du i
reedificar-lo en tres dies. Aleshores el
gran sacerdot es pos dret i li va dir: No
hi contestes res? Qu s aix que
aquests testimonien contra tu? Per Jess callava. El gran sacerdot li va dir: Et
conjuro pel Du vivent que ens diguis si
tu ets el Messies, el Fill de Du! Jess li
contesta: Tu mateix ho has dit. Encara us
dic ms: Des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Poder, i venint
sobre els nvols del cel. Llavors el gran
sacerdot s'esquin els vestits, tot dient:
Ha blasfemat! Quina necessitat tenim ja
de testimonis! Suara heu sentit la blasfmia; qu us en sembla? Ells van fer de
resposta: s reu de mort! Llavors li van
escopir a la cara i el van apunyegar, d'altres el bufetejaren, tot dient: Au, Messies, fes el profeta: qui t'ha pegat?
Mentrestant Pere seia a fora, a l'atri; se li
acost una minyona i li digu: Tu tamb
anaves amb Jess, el Galileu. Per ell ho
va negar davant de tothom: No s pas
qu t'empatolles. Quan ell sortia cap al
portal, una altra s'hi fix i va dir als de
per all: Aquest anava amb Jess, el Natzar. Per ell torn a negar-ho amb jurament: Poc el conec, aquest home! Al
cap de poc, se li acostaren els qui havia
per all i van dir a Pere: I tant com hi
anaves, amb ells, si fins el teu mateix
parlar et descobreix! Llavors es pos a
ELS DOTZE EVANGELIS
maleir i a jurar: Poc el conec, aquest home! Tot seguit un gall cant. Aleshores
Pere es va recordar de les paraules que
Jess li havia dit: Abans que canti el gall,
em negars tres vegades. I, sortint a fora,
va plorar amargament.
4
(18, 28 19, 16)
Jn 59
n aquell temps, van dur Jess de casa de Caifs al palau del governador
rom. Era de bon mat. Per ells no van
entrar al pretori del governador rom
per no contaminar-se i poder menjar
lanyell pasqual. Pilat, doncs sort a fora
a parlar amb ells i els digu: Quina acusaci porteu contra aquest home? Ells li
respongueren: Si no fos un malfactor, no
te'l portarem pas. I Pilat els digu: Preneu-lo vosaltres mateixos i jutgeu-lo segons la vostra llei. Els Jueus van respondre: Nosaltres no podem executar ning.
Calia que es complissin les paraules que
Jess havia dit indicant de quina mort
havia de morir.
Llavors Pilat se'n
torn a dintre el pretori, es fu portar
Jess i li digu: Ets el rei dels jueus, tu?
Jess respongu: Aix et surt de tu, o
b es que d'altres t'ho han dit de mi?
Pilat respongu: Que sc jueu, jo; la teva
gent, s a dir, els grans sacerdots, t'han
posat a les meves mans, que has fet?
Jess respongu: El meu regne no s pas
d'aquest mn, si el meu regne fos
d'aquest mn, prou que haurien lluitat
els meus soldats perqu no caigus a
mans dels jueus. El meu regne, per tant,
no s d'aqu. Pilat li digu: Per, de fet,
167
ets rei? Jess va respondre: S, tu ho

dius; sc rei. Jo he nascut i he vingut al
mn justament per aix, per donar testimoni de la veritat. Tot aquell que s fill
de la veritat, escolta la meva veu. Pilat li
va dir: I qu s la veritat?
Desprs de dir aix, Pilat va sortir altra
vegada a parlar amb els jueus: Jo no el
trobo pas culpable de res. Per teniu
costum que per Pasqua posi alg en llibertat; voleu, doncs, que posi en llibertat el rei dels jueus? Ells van tornar a
cridar: Aquest no, Barrabs volem! I
aquest Barrabs era un lladre.
Llavors Pilat orden que agafessin Jess i
l'assotessin. I els soldats van trenar una
corona d'espines, la hi van posar al cap i
el van vestir amb un mantell de color de
porpra; es posaven al seu davant i deien:
Salve, rei dels jueus! I li donaven bufetades.
Pilat torn a sortir a fora i
els digu: Mireu, ara us el dur a fora
perqu sapigueu que no el trobo culpable de res. Llavors sort Jess, portant la
corona d'espines i el mantell de porpra.
Pilat els digu: Aqu teniu l'home! En
veure'l, els grans sacerdots i els guardes
es van posar a cridar: Crucifica'l, crucifica'l! Pilat els digu: Agafeu-lo i crucifiqueu-lo vosaltres, que jo no el trobo pas
culpable. Els jueus li replicaren: Nosaltres tenim una llei, i segons aquesta llei
ha de morir perqu s'ha fet fill de Du.
Pilat, quan sent aquestes paraules, agaf
ms por. Entr novament al palau i digu
a Jess: D'on ets? Per Jess no li torn
contesta. Llavors Pilat li digu: No vols
parlar-me, a mi? No saps que tinc poder
de deixar-te anar o de crucificar-te? Jess li respongu: Tu no tindries cap poder sobre mi, si no t'hagus estat donat
de dalt. Per aix t un pecat ms gran
168
ELS DOTZE EVANGELIS
que tu el qui m'ha lliurat a les teves

mans.
Llavors Pilat mirava novament d'alliberar-lo; per els jueus van
cridar: si el deixes anar, senyal que no
ets amic de l'emperador. El qui es fa rei,
es rebel la contra l'emperador. En sentir
aquestes paraules, Pilat dugu Jess a
fora i el fu seure en el tribunal, en un
lloc que en deien l'Empedrat i en hebreu
Gabat. Era el dia en qu es preparava la
Pasqua, cap a l'hora sisena. I digu als
jueus: Mireu el vostre rei! Per ells van
cridar: Fora, fora! Crucifica'l! Pilat els va
dir: Haig de crucificar el vostre rei? Els
grans sacerdots van replicar: Fora de
l'emperador, no tenim cap ms rei! Llavors Pilat va accedir que fos crucificat i
els el va donar.
5
(27, 3 32)
Mt 111
n aquell temps, Judas, el seu trador,

veient que havien condemnat Jess,
va tornar, penedit, els trenta sicles als
grans sacerdots i als ancians, dient: He
pecat lliurant tradorament la sang d'un
innocent. Per ells van dir : I qu ens
importa? Ja t'apanyars! Llavors va llenar els sicles dins el santuari, se n'an i,
un cop fora, es va penjar. Els grans sacerdots van plegar els sicles, i van dir:
No s lcit de tirar-los al tresor, perqu
sn preu de sang. Desprs de deliberar-ho, van comprar amb aquests sicles
el camp del terrisser, per a sepultura
dels forasters. Per aix, aquell camp s
anomenat, encara avui, camp de sang.
Llavors arrib a acompliment l'oracle del
profeta Jeremies, quan diu: Prengueren

les trenta monedes, el preu en qu els
fills dIsrael apreuaren l'Apreuat, i les
donaren pel camp del terrisser, com el
Senyor m'ho va manar.
Jess comparegu davant del governador, i aquest l'interrog: Ets tu el rei dels
jueus? Tu mateix ho dius, li respongu
Jess. Tanmateix mentre els grans sacerdots i els ancians l'acusaven, no va
contestar res. Llavors li diu Pilat: Que
no ho sents, tot aix que aquests testimonien contra tu? Per no li va contestar
ni un mot de res, de tal manera que el
governador n'estava molt sorprs.
Cada festa el governador solia concedir
al poble la llibertat d'un pres, el qui volien. Tenia, aleshores un pres fams, dit
Barrabs. Un cop aplegats, els va dir Pilat: Qui voleu que us deixi lliure: Barrabs o Jess, conegut pel Messies ? Perqu s'adonava prou que l'hi havien lliurat per enveja.
Quan ja seia al tribunal, la seva dona li va fer dir: No t'hi
enredis amb aquest just, perqu avui,
durant un somni, he patit molt per causa
seva.
Per els gran sacerdots i els
ancians van persuadir la multitud que
reclamessin Barrabs i fessin condemnar
Jess. Prenent, doncs, la paraula, el governador els va dir: Quin dels dos voleu
que us deixi lliure? I ells respongueren:
Barrabs! Per Pilat els replica: De Jess,
conegut pel Messies, qu en far, doncs?
Que el crucifiquin!, contesta tothom. I ell
que hi torna: Quin mal ha fet? Per ells
cridaven encara ms: Que el crucifiquin!
Pilat, veient que no en treia res, sin que
l'aldarull encara creixia; prengu aigua i
es rent les mans davant de tothom, dient: No em faig responsable d'aquesta
sang; ja us apanyareu! I tot el poble va
ELS DOTZE EVANGELIS
respondre: Caigui la seva sang sobre

nosaltres i sobre els nostres fills! Llavors
els deix anar Barrabs; i, un cop assotat,
els va lliurar Jess perqu el crucifiquessin.
Aleshores els soldats del
governador s'emportaren Jess al pretori, i van reunir tota la cohort al seu voltant. Desprs de desvestir-lo, el van cobrir amb una clmide de grana, i, un cop
trenada, li van posar al cap una corona
d'espines, i una canya a la m dreta;
desprs, de genolls davant seu, en feien
befa, dient: Salut, rei dels jueus! I, tot
escopint-li al damunt, li prenien la canya
i li daven cops al cap. Acabada la befa, li
van treure la clmide, li posaren els seus
vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.
se'n reparteixen els vestits a la sort, per

veure qu s'enduria cadascun. Era l'hora
tercera quan el van crucificar. Hi havia
la inscripci de la seva condemna, redactada aix: El rei dels jueus. Amb ell crucifiquen tamb dos bandolers, l'un a la
dreta i l'altre a l'esquerra. Aix es va
acomplir aquesta paraula de lEscritura:
Ha estat comptat entre els mafactors.
Els transents l'insultaven brandant el
cap i dient: Ei, tu que destrueixes el santuari i que el reedifiques en tres dies,
salva't tu mateix baixant de la creu! De
manera semblant, els grans sacerdots,
tot fent-ne befa entre ells amb els escribes, deien tamb: N'ha salvat d'altres i
no es pot salvar a si mateix! El Messies,
el rei d'Israel, que baixi ara de la creu
perqu ho vegem i creguem!
Lectura del sant Evangeli segons sant Marc
(15, 16 32)
169
Mc 67
n aquell temps, els soldats sen emportaren Jess a dins de l'atri, aix
s, al pretori; i convoquen tota la cohort.
El vesteixen de porpra, i, un cop trenada,
li cenyeixen una corona d'espines; i desprs comenaren de saludar-lo: Salut, rei
dels jueus! I li pegaven al cap amb una
canya, li escopien, i, agenollats, li retien
acatament. Acabada la befa, li van treure
la porpra i li posaren els vestits. Aleshores el conduren fora per crucificar-lo.
I forcen a dur-li la creu un tal Sim de
Cirena, el pare d'Alexandre i de Rufus,
que tornava del camp per all. I el porten al lloc del Glgota, que vol dir lloc de
la calavera.
Li donaven vi mirrat,
per no en va prendre. El crucifiquen, i
(27, 33 54)
Mt 113
n aquell temps, els soldats, en arribar a un lloc anomenat Glgota, s a

dir, lloc de la calavera, li donaren a beure
vi barrejat amb fel; per, desprs de tastar-lo, no en volgu beure. Un cop l'hagueren crucificat, se'n repartiren els vestits a la sort a fi que sacomplis loracle
del Profeta: Shan repartit els meus vestits i shan fet a la sort la meva tnica.
Asseguts, li feien gurdia all. A damunt
del cap li van posar la causa de la seva
condemna escrita aix: Aquest s Jess,
el rei dels jueus. Aleshores foren crucificats amb ell dos bandolers, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.
Els transents
l'insultaven brandant el cap i dient: Tu
170
ELS DOTZE EVANGELIS
que destrueixes el temple i en tres dies

el reedifiques, si ets Fill de Du, salva't
tu mateix i baixa de la creu! De manera
semblant, els grans sacerdots, tot fent-ne
befa amb els escribes i els ancians, deien: N'ha salvat d'altres i no es pot salvar
ell mateix! s rei d' Israel: que baixi ara
de la creu i hi creurem! Ha confiat en
Du, que el deslliuri, ara, si l'estima; com
que havia dit: Sc Fill de Du! Tamb els
bandolers crucificats amb ell l'injuriaven
semblantment. Des de l'hora sisena fins
a la novena, la fosca va anar creixent sobre la terra. Devers l'hora novena, Jess
va clamar amb forta veu: El, El, lema
sabactani? Aix s, Du meu, Du meu,
com s que m'has abandonat? Alguns
dels all presents, en sentir-ho, deien:
Aquest crida Elies. Corrents, un d'ells va
prendre de seguida una esponja, la xop
de vinagre i, desprs de posar-la al capdamunt d'una canya, li donava de beure.
Per els altres li van dir: Deixa, vejam si
ve Elies a salvar-lo! Per Jess, cridant
novament amb forta veu, lliur l'esperit.
En aix, heus aqu que el vel del santuari
s'esquin en dos de dalt a baix, la terra
tremol, les roques s'esberlaren, les
tombes s'obriren i molts cossos dels
sants que hi reposaven van ressuscitar,
van eixir de les tombes i, desprs de la
resurrecci de Jess, entraren a la Ciutat
Santa i es van aparixer a molta gent. El
centuri i els qui amb ell feien gurdia a
Jess, en veure el terratrmol i tot el que
havia passat, es van espantar molt, i deien: I tant com era Fill de Du, aquest!
8
Lectura del sant Evangeli segons sant Lluc
(23, 32 49)
Lc 111
n aquell temps, amb Jess duien

tamb dos malfactors a sser ajusticiats. Quan arribaren al lloc anomenat
Calvari, all crucificaren a ell i els malfactors, l'un a la dreta, i l'altre a l'esquerra.
I Jess deia: Pare, perdona'ls, perqu no
saben qu fan. Desprs, per repartir-se
les seves vestidures, tiraren sorts. El poble restava all mirant. Els magistrats encara se'n burlaven, dient: N'ha salvat
d'altres; salvi's ell mateix, si aquest s el
Messies de Du, l'Elegit. I el befaven
tamb els soldats, que se li atansaven
presentant-li vinagre, dient: Si tu ets el
rei dels jueus, salva't a tu mateix. Hi havia, encara, una inscripci damunt d'ell:
Aquest s el rei dels jueus.
Un dels malfactors penjats l'insultava
dient: No ets tu el Messies? Salva't a tu
mateix i a nosaltres. Per l'altre, en resposta, el rept dient: I no tems Du, tu,
que ests al mateix suplici? En nosaltres
s de justcia, ja que rebem el que mereixen les nostres obres; per aquest no
ha fet res de mal. I deia: Jess, recorda't
de mi quan arribars al teu Regne. I li
respongu: En veritat et dic, avui sers
amb mi al parads.
I ja era com
l'hora sexta, quan la tenebra cobr tota la
terra fins a l'hora nona, per haver-se entenebrit el sol; i el vel del temple s'esquin pel mig. I Jess, cridant amb veu
poderosa, digu: Pare, a les teves mans
lliuro el meu esperit. I, en haver dit aix,
expir.
El centuri, en veure el
que havia passat, glorific Du, dient:
Verament aquest home era just. I totes
ELS DOTZE EVANGELIS
les multituds que havien acudit a aquest

espectacle, en haver vist el que havia
passat, se'n tornaren donant-se cops al
pit. Tots els seus coneguts restaren a
distncia, aix com les dones que l'havien
seguit des de Galilea, i contemplaven aix.
9
(19, 25 37)
Jn 61
n aquell temps, prop de la creu de

Jess hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la de Cleofs, i Maria, la Magdalena. Jess veient la
seva mare i el deixeble que estimava
tant, va dir a la seva mare: Dona, aqu
tens el teu fill. Desprs digu al deixeble:
Aqu tens la teva mare. I d'en d'aquell
dia el deixeble la va acollir a casa seva.
Desprs daix, sabent Jess que llavors
ja shavia realitzat tot, perqu sacabs
de complir lEscriptura, digu: tinc set.
Tenien a m un vas ple de vinagre; van
lligar, doncs, una esponja xopa de vinagre a una canya dhisop i la hi van acostar a la boca. Jess, desprs de prendre
el vinagre, digu: Tot sha acomplert. I,
inclinant el cap, va lliurar lesperit.
Llavors, com que era la preparaci de la
Pasqua, els jueus, per tal que no es deixessin a la creu els cossos durant el dissabte, ja que aquell dissabte era molt
solemne, van demanar a Pilat que es
trenquessin les cames dels crucificats i
se'n traguessin els cossos. Els soldats,
doncs, hi van anar i van trencar les cames al primer i desprs al segon dels
dos que havien estat crucificats amb ell;
per, en arribar a Jess, van veure que ja
171
era mort, i no li van trencar les cames.

Un dels soldats, per, li va travessar el
costat amb una llana i, al punt, va sortir-ne sang i aigua. I el qui ho ha vist en
dna testimoni, i el seu testimoniatge s
autntic i sap que diu la veritat, per tal
que vosaltres tamb tingueu fe. Tot aix,
en efecte, va succeir perqu es compls
l'Escriptura que diu: No li trencaran cap
os. I encara un altre lloc de l'Escriptura
que diu: Miraran aquell que ha estat
traspassat.
10
(15, 43 47)
Mc 69

sanedrita honorable, el qual esperava tamb el Regne de Du, va entrar ardidament a la presncia de Pilat i li deman el cos de Jess. Pilat s'estrany
que ja fos mort; per aix, fu cridar el
centuri i li pregunt si ja havia mort.
Assabentat pel centuri, conced el cadver a Josep. Aquest, desprs de comprar
un llenol i de baixar el cos, l'embolcall
amb el llenol, i el diposit en un sepulcre, tallat a la roca; desprs fu rodolar
una llosa a l'entrada de la tomba. Maria,
la de Magdala, i Maria, la mare de Joset,
miraven on el col locaven.
11
(19, 38 42)
Jn 62

que era deixeble de Jess, per secretament, per por dels jueus, demana a
Pilat que li deixs endur-se el cos de Je-
172
ELS DOTZE EVANGELIS
ss, i Pilat li ho permet. Hi an, doncs, i

se l'endugu. Tamb hi an Nicodem,
aquell que anteriorment havia anat a
trobar Jess de nit, i port una mescla de
mirra i loe, d'unes cent lliures. Van
prendre doncs, el cos de Jess i el van
amortallar posant-hi els perfums, segons
el costum d'enterrar que tenen els jueus.
A l'indret on va sser crucificat hi havia
un hort i, a l'hort, un sepulcre nou, on
encara no havia estat enterrat ning. I
com que el sepulcre era tan a prop, hi
van posar Jess, ja que era el dia de preparar la Pasqua.
12
(27, 62 65)
Mt 114
'endem, aix s, desprs del dia de

la Preparaci, els grans sacerdots i
els fariseus es presentaren en corporaci
a Pilat, i li van dir: Senyor, ens hem recordat que aquell impostor va dir, quan
encara era viu: Al cap de tres dies ressuscitar. Mana, doncs, que vigilin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que
els seus deixebles anessin a robar-lo, i
diguessin al poble: Ha ressuscitat d'entre
els morts. I la darrera impostura seria
pitjor que la primera. Pilat els va respondre: Aqu teniu una gurdia; aneu i
assegureu-lo com us convingui. Hi anaren, doncs, i van assegurar el sepulcre
segellant-ne la llosa i posant-hi la gurdia.
EVANGELIS DE LES
HORES REIALS
DEL DIVENDRES SANT
PRIMA
(27, 1 56)
Mt 112
n aquell temps, arribat el mat, tots

els grans sacerdots i els ancians del
poble van celebrar consell contra Jess
per condemnar-lo a mort.
Desprs,
un cop lligat, se l'endugueren i el lliuraren a Pilat, el governador. Judas, el seu
trador, veient que l'havien condemnat,
va tornar, penedit, els trenta sicles als
grans sacerdots i als ancians, dient: He
pecat lliurant tradorament la sang d'un
innocent. Per ells van dir: I qu ens importa? Ja t'apanyars! Llavors va llenar
els sicles dins el santuari, se n'an i, un
cop fora, es va penjar. Els grans sacerdots van plegar els sicles, i van dir: No s
lcit de tirar-lo al tresor, perqu sn preu
de sang. Desprs de deliberar-ho, van
comprar amb aquests sicles el camp del
terrisser, per a sepultura dels forasters.
Per aix, aquell camp s anomenat, encara avui, camp de sang. Llavors arrib a
acompliment l'oracle del profeta Jeremies, quan diu: Prengueren les trenta mo-
nedes, el preu en qu els fills dIsrael

apreuaren l'Apreuat, i les donaren pel
camp del terrisser, com el Senyor m'ho
va manar.
Jess comparegu
davant del governador, i aquest l'interrog: Ets tu el rei dels jueus? Tu mateix
ho dius, li respongu Jess. Tanmateix
mentre els grans sacerdots i els ancians
l'acusaven, no va contestar res. Llavors li
diu Pilat: Que no ho sents, tot aix que
aquests testimonien contra tu? Per no li
va contestar ni un mot de res, de tal manera que el governador n'estava molt
sorprs.
Cada festa el governador
solia concedir al poble la llibertat d'un
pres, el qui volien. Tenia, aleshores un
pres fams, dit Barrabs. Un cop aplegats, els va dir Pilat: Qui voleu que us
deixi lliure: Barrabs o Jess, conegut pel
Messies ? Perqu s'adonava prou que l'hi
havien lliurat per enveja. Quan ja seia al
tribunal, la seva dona li va fer dir: No t'hi
enredis amb aquest just, perqu avui,
durant un somni, he patit molt per causa
seva.
Per els gran sacerdots i els
ancians van persuadir la multitud que
reclamessin Barrabs i fessin condemnar
Jess. Prenent, doncs, la paraula, el go-
174
DIVENDRES SANT
vernador els va dir: Quin dels dos voleu

que us deixi lliure? I ells respongueren:
Barrabs! Per Pilat els replica: De Jess,
conegut pel Messies, qu en far, doncs?
Que el crucifiquin!, contesta tothom. I ell
que hi torna: Quin mal ha fet? Per ells
cridaven encara ms: Que el crucifiquin!
Pilat, veient que no en treia res, sin que
l'aldarull encara creixia, prengu aigua i
es rent les mans davant de tothom, dient: No em faig responsable d'aquesta
sang; ja us apanyareu! I tot el poble va
respondre: Caigui la seva sang sobre
nosaltres i sobre els nostres fills! Llavors
els deix anar Barrabs; i, un cop assotat,
els va lliurar Jess perqu el crucifiquessin.
Aleshores els soldats del governador s'emportaren Jess al pretori, i
van reunir tota la cohort al seu voltant.
Desprs de desvestir-lo, el van cobrir
amb una clmide de grana, i, un cop trenada, li van posar al cap una corona
d'espines, i una canya a la m dreta;
desprs, de genolls davant seu, en feien
befa, dient: Salut, rei dels jueus! I, tot
escopint-li al damunt, li prenien la canya
i li daven cops al cap. Acabada la befa, li
van treure la clmide, li posaren els seus
vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.
Quan sortien, es van topar
amb un home de Cirena, de nom Sim, i
el foraren a dur-li la creu.
En arribar
a un lloc anomenat Glgota, s a dir, lloc
de la calavera, li donaren a beure vi barrejat amb fel; per, desprs de tastar-lo,
no en volgu beure. Un cop l'hagueren
crucificat, se'n repartiren els vestits a la
sort a fi que sacompls loracle del profeta: Shan repartit els meus vestits i
shan fet a la sort la meva tnica. Asseguts, li feien gurdia all. A damunt del
cap li van posar la causa de la seva con-
demna escrita aix: Aquest s Jess, el rei

dels jueus. Aleshores foren crucificats
amb ell dos bandolers, l'un a la dreta i
l'altre a l'esquerra.
Els transents
l'insultaven brandant el cap i dient: Tu
que destrueixes el temple i en tres dies
el reedifiques, si ets Fill de Du, salva't
tu mateix i baixa de la creu! De manera
befa amb els escribes i els ancians, deien: N'ha salvat d'altres i no es pot salvar
ell mateix! s rei d' Israel: que baixi ara
de la creu i hi creurem! Ha confiat en
Du, que el deslliuri, ara, si l'estima; com
que havia dit: Sc Fill de Du! Tamb els
bandolers crucificats amb ell l'injuriaven
semblantment.
Des de l'hora sisena
fins a la novena, la fosca va anar creixent
sobre la terra. Devers l'hora novena, Jess va clamar amb forta veu: El, El, lem sabactani? Aix, s, Du meu, Du
meu, com s que m'has abandonat? Alguns dels all presents, en sentir-ho, deien: Aquest crida Elies. Corrents, un
d'ells va prendre de seguida una esponja, la xop de vinagre i, desprs de posar-la al capdamunt d'una canya, li donava de beure. Per els altres li van dir:
Deixa, vejam si ve Elies a salvar-lo! Per
Jess, cridant novament amb forta veu,
lliur l'esperit.
En aix, heus aqu
que el vel del santuari s'esquin en dos
de dalt a baix, la terra tremol, les roques s'esberlaren, les tombes s'obriren i
molts cossos dels sants que hi reposaven
van ressuscitar, van eixir de les tombes i,
desprs de la resurrecci de Jess, entraren a la Ciutat Santa i es van aparixer
a molta gent. El centuri i els qui amb ell
feien gurdia a Jess, en veure el terratrmol i tot el que havia passat, es van
espantar molt, i deien: I tant com era Fill
DIVENDRES SANT
de Du, aquest! All hi havia tamb, mirant-s'ho de lluny estant, moltes dones,
les quals havien seguit Jess des de Galilea per servir-lo; entre elles Maria, la de
Magdala, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills del Zebedeu.
TRCIA
(15, 16 41)
Mc 67
n aquell temps, els soldats s'emportaren Jess a dins de l'atri, aix s, al

pretori; i convoquen tota la cohort. El
vesteixen de porpra, i, un cop trenada, li
cenyeixen una corona d'espines; i desprs comenaren de saludar-lo: Salut, rei
dels jueus! I li pegaven al cap amb una
canya, li escopien, i, agenollats, li retien
acatament. Acabada la befa, li van treure
la porpra i li posaren els vestits. Aleshores el conduren fora per crucificar-lo.
I forcen a dur-li la creu un tal Sim de
Cirena, el pare d'Alexandre i de Rufus,
que tornava del camp per all. I el porten
al lloc del Glgota, que vol dir Lloc de la
Calavera. Li donaven vi mirrat, per no
en va prendre. El crucifiquen, i se'n reparteixen els vestits a la sort, per veure
qu s'enduria cadascun. Era l'hora tercera quan el van crucificar. Hi havia la inscripci de la seva condemna, redactada
aix: El rei dels jueus. Amb ell crucifiquen tamb dos bandolers, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Aix es va acomplir aquesta paraula de lEscritura: Ha
estat comptat entre els mafactors. Els
transents l'insultaven brandant el cap i
dient: Ei, tu que destrueixes el santuari i
que el reedifiques en tres dies, salva't tu
175
mateix baixant de la creu! De manera

befa entre ells amb els escribes, deien
tamb: N'ha salvat d'altres i no es pot
salvar a si mateix! El Messies, el rei d'Israel, que baixi ara de la creu perqu ho
vegem i creguem! Els crucificats amb ell
tamb l'injuriaven.
A l'hora sisena,
la fosca va anar creixent sobre tota la
terra, fins a l'hora novena. A l'hora novena, Jess va clamar amb forta veu:
Elo, Elo lam sabactani? Que vol dir:
Du meu, Du meu, com s que m'has
abandonat? Alguns dels all presents, en
sentir-ho, deien: Guaita, crida Elies. Alg
va xopar corrents una esponja amb vinagre, i, desprs de posar-la al capdamunt
d'una canya, li donava de beure, dient:
Deixeu, vejam si ve Elies a baixar-lo! Per Jess, fent un gran crit, va expirar.
Llavors el vel del santuari s'esquin en
dos de dalt a baix. El centuri que era
davant seu, en veure que havia expirat
d'aquesta manera, va dir: I tant si era Fill
de Du, aquest home! Hi havia tamb,
mirant-s'ho de lluny estant, unes dones;
entre elles Maria, la de Magdala, Maria, la
mare de Jaume, el petit, i de Joset, i Salom, les quals, quan era a Galilea, el seguien i el servien; i moltes d'altres que
havien pujat amb ell a Jerusalem.
SEXTA
(23, 3249)
Lc 111
n aquell temps, duien amb Jess

dos malfactors a sser tamb
ajusticiats. Quan arribaren al lloc
anomenat Calvari, all crucificaren a ell i
176
DIVENDRES SANT
els malfactors, l'un a la dreta, i l'altre a

l'esquerra. I Jess deia: Pare, perdona'ls,
perqu no saben qu fan. Desprs, per
repartir-se les seves vestidures, tiraren
sorts. El poble restava all mirant. Els
magistrats encara se'n burlaven, dient:
N'ha salvat d'altres; salvi's ell mateix, si
aquest s el Messies de Du, l'Elegit. I el
befaven tamb els soldats, que se li
atansaven presentant-li vinagre, dient: Si
tu ets el rei dels jueus, salva't a tu
mateix. Hi havia, encara, una inscripci
damunt d'ell: Aquest s el rei dels jueus.
Un dels malfactors penjats l'insultava
dient: No ets tu el Messies? Salva't a tu
mateix i a nosaltres. Per l'altre, en
resposta, el rept dient: I no tems Du,
tu, que ests al mateix suplici? En
nosaltres s de justcia, ja que rebem el
que mereixen les nostres obres; per
aquest no ha fet res de mal. I deia:
Jess, recorda't de mi quan arribars al
teu regne. I li respongu: En veritat et
dic, avui sers amb mi al parads.
I ja era com l'hora sexta, quan la tenebra
cobr tota la terra fins a l'hora nona, per
haver-se entenebrit el sol; i el vel del
temple s'esquin pel mig.
I Jess,
cridant amb veu poderosa, digu: Pare, a
les teves mans lliuro el meu esperit. I, en
haver dit aix, expir.
El centuri, en veure el que havia passat,
glorific Du, dient: Verament aquest
home era just. I totes les multituds que
havien acudit a aquest espectacle, en
haver vist el que havia passat, se'n
tornaren donant-se cops al pit. Tots els
seus coneguts restaren a distncia, aix
com les dones que l'havien seguit des de
Galilea, i contemplaven aix.
NONA
(18, 28 19, 37)
Jn 59
n aquell temps, van dur Jess de

casa de Caifs al palau del
governador rom. Era de bon mat. Per
ells no van entrar al pretori del
governador per no contaminar-se i poder
menjar l'anyell pasqual. Pilat, doncs sort
a fora a parlar amb ells i els digu:
Quina acusaci porteu contra aquest
home? Ells li respongueren: Si no fos un
malfactor, no te'l portarem pas. Pilat els
digu: Preneu-lo vosaltres mateixos i
jutgeu-lo segons la vostra llei. Els Jueus
van respondre: Nosaltres no podem
executar ning. Calia que es complissin
les paraules que Jess havia dit indicant
de quina mort havia de morir.
Llavors Pilat se'n torn a dintre el
pretori, es fu portar Jess i li digu: Ets
el rei dels jueus, tu? Jess respongu:
Aix et surt de tu, o be es que d'altres
t'ho han dit de mi? Pilat respongu: Que
sc jueu, jo; la teva gent, s a dir, els
grans sacerdots, t'han posat a les meves
mans, que has fet? Jess respongu: El
meu regne no s pas d'aquest mn, si el
meu regne fos d'aquest mn, prou que
haurien lluitat els meus soldats perqu
no caigus a mans dels jueus. El meu
regne, per tant, no s d'aqu. Pilat li
digu: Per, de fet, ets rei? Jess va
respondre: S, tu ho dius; sc rei. Jo he
nascut i he vingut al mn justament per
aix, per donar testimoni de la veritat.
Tot aquell que s fill de la veritat, escolta
la meva veu. Pilat li va dir: I qu s la
veritat?
Desprs de dir aix, Pilat
va sortir altra vegada a parlar amb els
DIVENDRES SANT
jueus: Jo no el trobo pas culpable de res.

Per teniu costum que per Pasqua posi
alg en llibertat; voleu, doncs, que posi
en llibertat el rei dels jueus? Ells van
tornar a cridar: Aquest no, Barrabs
volem! I aquest Barrabs era un lladre.
Llavors Pilat orden que agafessin Jess i
l'assotessin. I els soldats van trenar una
corona d'espines, la hi van posar al cap i
el van vestir amb un mantell de color de
porpra; es posaven al seu davant i deien:
Salve, rei dels jueus! I li donaven
bufetades.
Pilat torn a sortir a
fora i els digu: Mireu, ara us el dur a
fora perqu sapigueu que no el trobo
culpable de res. Llavors sort Jess,
portant la corona d'espines i el mantell
de porpra. Pilat els digu: Aqu teniu
l'home! En veure'l, els grans sacerdots i
els guardes es van posar a cridar:
Crucifica'l, crucifica'l! Pilat els digu:
Agafeu-lo i crucifiqueu-lo vosaltres, que
jo no el trobo pas culpable. Els jueus li
replicaren: Nosaltres tenim una llei, i
segons aquesta llei ha de morir perqu
s'ha fet fill de Du.
Pilat, quan sent
aquestes paraules, agaf ms por. Entr
novament al palau i digu a Jess: D'on
ets? Per Jess no li torn contesta.
Llavors Pilat li digu: No vols parlar-me,
a mi? No saps que tinc poder de
deixar-te anar o de crucificar-te? Jess li
respongu: Tu no tindries cap poder
sobre mi, si no t'hagus estat donat de
dalt. Per aix t un pecat ms gran que
tu el qui m'ha lliurat a les teves mans.
Llavors
Pilat
mirava
novament
d'alliberar-lo; per els jueus van cridar:
si el deixes anar, senyal que no ets amic
de l'emperador. El qui es fa rei, es
rebel la contra l'emperador. En sentir
177
aquestes paraules, Pilat dugu Jess a

fora i el fu seure en el tribunal, en un
lloc que en deien l'Empedrat, i en hebreu
Gabat. Era el dia en qu es preparava la
Pasqua, cap a l'hora sisena. I digu als
jueus: Mireu el vostre rei! Per ells van
cridar: Fora, fora! Crucifica'l! Pilat els va
dir: Haig de crucificar el vostre rei? Els
grans sacerdots van replicar: Fora de
l'emperador, no tenim cap ms rei!
Llavors Pilat va accedir que fos crucificat
i els el va donar. Van agafar, doncs, Jess
que, portant-se ell mateix la creu, va
sortir cap el lloc anomenat de la
Calavera, i que en hebreu es diu Glgota;
all el van crucificar, junt amb dos ms,
un a cada banda i Jess al mig. Pilat va
fer escriure tamb un ttol i el va fer
posar sobre la creu. Deia: Jess el
Natzar, el rei dels jueus. Aquest rtol, el
van llegir molts jueus, perqu el lloc on
Jess fou crucificat era a prop de la
ciutat, i estava escrit en hebreu, llat i
grec. Llavors els grans sacerdots dels
jueus van dir a Pilat: Esborra la
inscripci: El rei dels jueus, i posa-hi: Ell
va dir: Sc rei dels jueus. Pilat
respongu: El que he escrit, ja est escrit.
1
Els soldats, quan hagueren crucificat
Jess, van agafar els seus vestits i en van
fer quatre parts, una per a cada soldat; i
a ms a ms la tnica. Per era una
tnica sense costures, teixida d'una pea
de dalt a baix. Es van dir, doncs: No
l'esquincem; sortegem-la, a veure a qui
toca. Aix es complia l'Escriptura que
diu: S'han repartit els meus vestits i
s'han fet a la sort la meva tnica.
Justament aix van fer els soldats. Prop
Segons lus grec, levangeli de Nona comena
aqu: En aquell temps, els soldats,quan..
1
178
DIVENDRES SANT
de la creu de Jess hi havia la seva mare

i la germana de la seva mare, Maria, la de
Cleofs, i Maria, la Magdalena. Jess,
veient la seva mare i el deixeble que
estimava tant, va dir a la seva mare:
Dona, aqu tens el teu fill. Desprs digu
al deixeble: Aqu tens la teva mare. I
d'en d'aquell dia el deixeble la va
acollir a casa seva.
Desprs daix,
sabent Jess que llavors ja shavia
realitzat tot, perqu sacabs de complir
lEscriptura, digu: tinc set. Tenien a m
un vas ple de vinagre; van lligar, doncs,
una esponja xopa de vinagre a una
canya dhisop i la hi van acostar a la
boca. Jess, desprs de prendre el
vinagre, digu: Tot sha acomplert. I,
inclinant el cap, va lliurar lesperit.
Llavors, com que era la preparaci de la
Pasqua, els jueus, per tal que no es
deixessin a la creu els cossos durant el
dissabte, ja que aquell dissabte era molt
doncs, hi van anar i van trencar les
cames al primer i desprs al segon dels
costat amb una llana i, al punt, va
sortir-ne sang i aigua. I el qui ho ha vist
en dna testimoni, i el seu testimoniatge
s autntic i sap que diu la veritat, per
tal que vosaltres tamb tingueu fe. Tot
aix, en efecte, va succeir perqu es
compls l'Escriptura que diu: No li
trencaran cap os. I encara un altre lloc
de l'Escriptura que diu: Miraran aquell
que ha estat traspassat.
DIVENDRES SANT
VESPRES
(27, 1-38; Lluc 23, 39-43; Mateu 27, 39-54; Joan 19, 3137; Mateu 27, 55-61)
Mt 110
n aquell temps, tots els grans sacerdots i els ancians del poble van celebrar consell contra Jess per condemnar-lo a mort. Desprs, un cop lligat, se
l'endugueren i el lliuraren a Pilat, el governador.
Judas, el seu trador,
veient que l'havien condemnat, va tornar, penedit, els trenta sicles als grans
sacerdots i als ancians, dient: He pecat
lliurant tradorament la sang d'un innocent. Per ells van dir: I qu ens importa?
Ja t'apanyars! Llavors va llenar els sicles dins el santuari, se n'an i, un cop
fora, es va penjar. Els grans sacerdots
van plegar els sicles, i van dir: No s lcit
de tirar-lo al tresor, perqu sn preu de
sang. Desprs de deliberar-ho, van comprar amb aquests sicles el camp del terrisser, per a sepultura dels forasters. Per
aix, aquell camp s anomenat, encara
avui, camp de sang. Llavors arrib a
acompliment l'oracle del profeta Jeremies, quan diu: Prengueren les trenta monedes, el preu en qu els fills dIsrael
apreuaren l'Apreuat, i les donaren pel
camp del terrisser, com el Senyor m'ho
va manar.
Jess comparegu davant
del governador, i aquest l'interrog: Ets
tu el rei dels jueus? Tu mateix ho dius, li
respongu Jess. Tanmateix mentre els
grans sacerdots i els ancians l'acusaven,
no va contestar res. Llavors li diu Pilat:
Que no ho sents, tot aix que aquests
testimonien contra tu? Per no li va contestar ni un mot de res, de tal manera
DIVENDRES SANT
que el governador n'estava molt sorprs.

Cada festa el governador solia concedir
al poble la llibertat d'un pres, el qui volien. Tenia, aleshores un pres fams, dit
Barrabs. Un cop aplegats, els va dir Pilat: Qui voleu que us deixi lliure: Barrabs o Jess, conegut pel Messies ? Perqu s'adonava prou que l'hi havien lliurat per enveja. Quan ja seia al tribunal, la
seva dona li va fer dir: No t'hi enredis
amb aquest just, perqu avui, durant un
somni, he patit molt per causa seva.
Per els gran sacerdots i els ancians van
persuadir la multitud que reclamessin
Barrabs i fessin condemnar Jess. Prenent, doncs, la paraula, el governador els
va dir: Quin dels dos voleu que us deixi
lliure? I ells respongueren: Barrabs! Per Pilat els replica: De Jess, conegut pel
Messies, qu en far, doncs? Que el crucifiquin!, contesta tothom. I ell que hi
torna: Quin mal ha fet? Per ells cridaven encara ms: Que el crucifiquin! Pilat,
veient que no en treia res, sin que l'aldarull encara creixia, prengu aigua i es
rent les mans davant de tothom, dient:
No em faig responsable d'aquesta sang;
ja us apanyareu! I tot el poble va respondre: Caigui la seva sang sobre nosaltres i sobre els nostres fills! Llavors els
deix anar Barrabs; i, un cop assotat, els
va lliurar Jess perqu el crucifiquessin.
Aleshores els soldats del governador
s'emportaren Jess al pretori, i van reunir tota la cohort al seu voltant. Desprs
de desvestir-lo, el van cobrir amb una
clmide de grana, i, un cop trenada, li
van posar al cap una corona d'espines, i
una canya a la m dreta; desprs, de genolls davant seu, en feien befa, dient:
Salut, rei dels jueus! I, tot escopint-li al
179
damunt, li prenien la canya i li daven

cops al cap. Acabada la befa, li van treure la clmide, li posaren els seus vestits i
se l'endugueren per crucificar-lo.
Quan sortien, es van topar amb un home
de Cirena, de nom Sim, i el foraren a
dur-li la creu.
En arribar a un lloc
anomenat Glgota, s a dir, lloc de la calavera, li donaren a beure vi barrejat amb
fel; per, desprs de tastar-lo, no en volgu beure. Un cop l'hagueren crucificat,
se'n repartiren els vestits a la sort. Aix
es complia l'Escriptura que diu: S'han
repartit els meus vestits i s'han fet a la
sort la meva tnica. Asseguts, li feien
gurdia all. A damunt del cap li van posar la causa de la seva condemna escrita
aix: Aquest s Jess, el rei dels jueus.
Aleshores foren crucificats amb ell dos
bandolers, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.
Un dels malfactors penjats
l'insultava dient: No ets tu el Messies?
Salva't a tu mateix i a nosaltres. Per l'altre, en resposta, el rept dient: I no tems
Du, tu, que ests al mateix suplici? En
nosaltres s de justcia, ja que rebem el
que mereixen les nostres obres; per
aquest no ha fet res de mal. I deia: Jess, recorda't de mi quan arribars al teu
regne. I li respongu: En veritat et dic,
avui sers amb mi al parads.
Els transents l'insultaven brandant el
cap i dient: Tu que destrueixes el temple
i en tres dies el reedifiques, si ets Fill de
Du, salva't tu mateix i baixa de la creu!
De manera semblant, els grans sacerdots, tot fent-ne befa amb els escribes i
els ancians, deien: N'ha salvat d'altres i
no es pot salvar ell mateix! s rei d' Israel: que baixi ara de la creu i hi creurem!
Ha confiat en Du, que el deslliuri, ara, si
180
DIVENDRES SANT
l'estima; com que havia dit: Sc Fill de

Du!
Des de l'hora sisena fins a la
novena, la fosca va anar creixent sobre la
terra. Devers l'hora novena, Jess va
clamar amb forta veu: El, El, lem sabactani? Aix, s, Du meu, Du meu,
com s que m'has abandonat? Alguns
dels all presents, en sentir-ho, deien:
Aquest crida Elies. Corrents, un d'ells va
prendre de seguida una esponja, la xop
de vinagre i, desprs de posar-la al capdamunt d'una canya, li donava de beure.
Per els altres li van dir: Deixa, vejam si
ve Elies a salvar-lo! Per Jess, cridant
novament amb forta veu, lliur l'esperit.
En aix, heus aqu que el vel del santuari
s'esquin en dos de dalt a baix, la terra
tremol, les roques s'esberlaren, les
tombes s'obriren i molts cossos dels
sants que hi reposaven van ressuscitar,
van eixir de les tombes i, desprs de la
resurrecci de Jess, entraren a la Ciutat
Santa i es van aparixer a molta gent. El
centuri i els qui amb ell feien gurdia a
Jess, en veure el terratrmol i tot el que
havia passat, es van espantar molt, i
deien: I tant com era Fill de Du, aquest!
Com que era la preparaci de la Pasqua,
els jueus, per tal que no es deixessin a la
creu els cossos durant el dissabte, ja que
aquell dissabte era molt solemne, van
demanar a Pilat que es trenquessin les
cames dels crucificats i se'n traguessin
els cossos. Els soldats, doncs, hi van
anar i van trencar les cames al primer i
desprs al segon dels dos que havien
estat crucificats amb ell; per, en arribar
a Jess, van veure que ja era mort, i no li
van trencar les cames. Un dels soldats,
per, li va travessar el costat amb una
llana i, al punt, va sortir-ne sang i aigua.
I el qui ho ha vist en dna testimoni, i el
seu testimoniatge s autntic i sap que

diu la veritat, per tal que vosaltres tamb
tingueu fe. Tot aix, en efecte, va succeir
perqu es compls l'Escriptura que diu:
No li trencaran cap os. I encara un altre
lloc de l'Escriptura que diu: Miraran
aquell que ha estat traspassat.
All hi havia tamb, mirant-s'ho de lluny
estant, moltes dones, les quals havien
seguit Jess des de Galilea per servir-lo;
entre elles Maria, la de Magdala, Maria,
mare de Jaume i de Josep, i la mare dels
fills del Zebedeu.
Cap al tard, es
present un home ric d'Arimatea, de
nom Josep, el qual tamb s'havia fet deixeble de Jess. Aquest an a trobar Pilat
per demanar-li el cos de Jess. Llavors
Pilat va ordenar que l'hi donessin. Un
cop pres el cos, Josep l'embolcall amb
un llenol net i el col loc en una tomba
tota nova que s'havia fet tallar a la roca;
desprs fu rodolar una gran llosa a l'entrada de la tomba, i se'n va anar. Es trobava all Maria, la de Magdala, i l'altra
Maria, assegudes davant del sepulcre.
DISSABTE SANT
MATINES
(27, 62-66)
Mt 114
'endem, aix s, desprs del dia de

la Preparaci, els grans sacerdots i
els fariseus es presentaren en corporaci
a Pilat, i li van dir: Senyor, ens hem recordat que aquell impostor va dir, quan
encara era viu: A cap de tres dies ressuscitar. Mana, doncs, que vigilin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els
seus deixebles anessin a robar-lo, i di-
DIVENDRES SANT
guessin al poble: Ha ressuscitat d'entre

els morts. I la darrera impostura seria
pitjor que la primera. Pilat els va respondre: Aqu teniu una gurdia; aneu i
assegureu-lo com us convingui. Hi anaren, doncs, i van assegurar el sepulcre
segellant-ne la llosa i posant-hi la gurdia.
LITRGIA
(28, 1-20)
Mt 115
assat el dissabte, quan clarejava el

diumenge, Maria, la de Magdala, i
l'altra Maria anaren a veure el sepulcre.
De sobte, es va produir un fort terratrmol: un ngel del Senyor davall del cel,
fu rodolar la llosa i s'hi assegu al damunt. Tenia l'aspecte d'un llampec, i el
seu vestit era blanc com la neu. De veure'l, els guardes tremolaren de por i van
quedar com morts. Prenent la paraula,
l'ngel va dir a les dones: No tingueu
por, vosaltres; ja s que busqueu Jess,
el crucificat. No s pas aqu; ha ressuscitat, tal com ho havia dit. Veniu i guaiteu
el lloc on era. Aneu de pressa a dir als
seus deixebles que ha ressuscitat d'entre
els morts i que us precedeix cap a Galilea; all el veureu. Ara ja us ho he dit.
Se n'anaren de pressa de la tomba, amb
por i gran joia, i van crrer a anunciar-ho
als deixebles. En aix, vet aqu que Jess
els va sortir a l'encontre, i els digu: Du
vos guard! Elles se li atansaren, li abraaren els peus i el van adorar. Llavors Jess els diu: No tingueu por, cuiteu a
anunciar als meus germans que se'n vagin a Galilea; all em veuran. Mentre elles
181
se n'anaven, alguns de la gurdia anaren

a la ciutat a comunicar als grans sacerdots tot el que havia passat. Aquests es
reuniren amb els ancians i, desprs de
deliberar-ho, van donar molts de diners
als soldats, amb aquestes instruccions:
Digueu: Els seus deixebles van venir de
nit i el van robar, mentre nosaltres dormien. Si aix arribava a coneixement del
governador, nosaltres ens encarreguem
d'aplacar-lo i d'estalviar-vos molsties.
Ells van prendre els diners i van fer segons les instruccions rebudes. Aquesta
insdia s'ha divulgat entre els jueus fins
al dia d'avui.
Pel que fa als onze
deixebles, s'encaminaren cap a Galilea, a
la muntanya on Jess els havia citats. En
veure'l, l'adoraren; alguns, per, van
dubtar. Prenent la paraula, Jess els
adre aquests mots: M'ha estat donat
tot poder en el cel i en la terra. Aneu,
doncs, i feu-me deixebles d'entre tots els
pobles batejant-los en el nom del Pare i
del Fill i de l'Esperit Sant, i ensenyant-los
a observar tot all que us he manat. A
ms, sapigueu que jo sc amb vosaltres
dia rera dia fins a la fi del mn. Amn.
MES DE SETEMBRE
INICI DE LINDICCI O DEL NOU ANY

Lectura de l sant Evangeli segons sant Lluc.
MEMRIA DEL SANT MRTIR MAMMES

(4, 16 - 22)
(15, 1 11)
Lc 13
n aquell temps, Jess se'n vingu a

Natzaret, on s'havia criat; i, com de
costum, el dia de dissabte entr a la sinagoga, i va alar-se per llegir. Li fou
presentat el llibre del profeta Isaes i, en
haver desplegat el llibre, trob el passatge on hi ha escrit: L'Esperit del Senyor
s sobre meu, perqu m'ha ungit per a
dur la bona nova als pobres; m'ha enviat
a anunciar als captius l'alliberament, i
als cecs el recobrament de la vista, a posar en llibertat els oprimits, a promulgar
lany de grcia del Senyor. Pleg el llibre, va tornar-lo al servidor i s'assegu.
Tothom a la sinagoga tenia els ulls fixos
en ell. Llavors comen per dir: Avui s'ha acomplert aquest punt de l'Escriptura
que acabeu de sentir. I tothom l'aprovava i s'admirava de les paraules plenes de
grcia que sortien de la seva boca.
I memria del nostre venerable Pare Sime Estilita:

Evangeli segons sant Mateu, pg. 45, Mateu 43 o b:
segons sant Joan, pg. 197, Joan 36.
Jn 50

sc el cep veritable, i el meu Pare s
el vinyater. Tota sarment que en mi no
dna fruit, la talla, i la que en dna, l'esporga perqu encara doni ms fruit.
no resteu en mi. Jo sc el cep, vosaltres
sou les sarments. Qui resta en mi i jo en
ell, dna molt de fruit; perqu sense mi
no podeu fer res. Si un no resta en mi, s
arrencat com la sarment i s'asseca; desprs s'apleguen les sarments, es tiren al
foc i cremen. Si resteu en mi i les meves
paraules resten en vosaltres, demanareu
el que voldreu i ho tindreu. El meu Pare
es glorifica en aix: que doneu molt de
fruit i demostreu sser deixebles meus.
Jo us he estimat com el Pare m'ha estimat a mi; continueu en el meu amor. Si
guardeu els meus manaments, continuareu en el meu amor, tal com jo he guardat els manaments del meu Pare i persevero en el seu amor. Us he dit aquestes
184
MES DE SETEMBRE
coses per tal que la meva joia sigui en

vosaltres i la vostra joia sigui completa.
I del nostre Pare entre els sants Joan Dejunador,

patriarca de Constantinoble: Evangeli segons sant
Joan, pg. 197, Joan 36.
3. Del sant hieromrtir ntim, bisbe de Nicomdia:
Evangeli segons sant Joan, pg. 197, Joan 36; i del
nostre venerable pare Teoctiste, company en la joventut del gran Eutimi: Evangeli segons sant Mateu,
pg. 45, Mateu 43.
4. Del sant hieromrtir Babils, bisbe dAntioquia la
Gran: Evangeli segons sant Mateu, pg. 43, Mateu 38,
o b: segons sant Lluc, pg. 108, Lluc 67.
5. Del sant profeta Zacaries, pare del venerable Precursor: Evangeli segons sant Mateu, pg. Mt 96, Mateu
96; i de la santa i justa Elisabet: Evangeli segons sant
Lluc, pg. 188, Lluc 2.
6. Del miracle operat a Xona per larcngel Miquel:
Evangeli segons sant Lluc, pg. 196, Lluc 51.
7. Del sant mrtir Soz: Evangeli segons sant Joan,
pg. 20, Joan 52, o b: segons sant Lluc, pg. 109,
Lluc 106.
8
NATIVITAT DE LA MARE DE DU
MATINES
(1, 39 49, 56)
Lc 4
n aquell temps, Maria es pos en

cam i se n'an adelerada a la muntanya, a una ciutat de Jud. Entr a casa
de Zacarias i salud Elisabet. I succe
que, tan bon punt Elisabet sent la salutaci de Maria, linfant salt de goig al si
d'ella, i Elisabet esdevingu plena de
l'Esperit Sant, i exclam amb gran veu:
Beneda ets tu entre les dones, i beneit s
el fruit del teu si. I, d'on em prov aix,
que la mare del meu Senyor hagi vingut

a mi? I s que, mira, tot seguit que la veu
de la teva salutaci m'ha sonat a les orelles, linfant ha saltat de joia al meu si.
Cert, benaurada s la que ha cregut que
tindr compliment el que li ha estat dit
de part del Senyor. Aleshores va dir Maria: La meva nima proclama la grandesa
del Senyor, i el meu esperit esclata de
goig en Du, Salvador meu, puix que ha
posat els ulls en la humilitat de la seva
serventa. Veus aqu, doncs, que des d'ara
em diran benaurada totes les generacions, ja que per mi ha fet meravelles el
Poders, de qui el nom s sant.
Maria va romandre amb Elisabet uns sis
mesos, i se'n torn a casa seva.
LITRGIA
(10, 38 42; 11, 27-28)
Lc 54
n aquell temps, Jess entr en un

vilatge; i una dona, per nom Marta, el
reb a casa seva. Tenia aquesta una germana anomenada Maria que, asseguda
als peus del Senyor, n'escoltava la paraula. Marta, en canvi, estava delerosa en
qui-sap-los trfecs del servei; i s'acost, i
digu: Senyor, no et fa res que la meva
germana m'hagi deixat sola a servir? Digues-li, doncs, que vingui a ajudar-me.
Per li respongu el Senyor, dient: Marta,
Marta, no t'inquietis ni t'atribolis per
qui-sap-les coses, a la fi, hi ha necessitat
d'una sola cosa. Maria, tanmateix, ha escollit la millor part, que no li ser pas
treta.
Mentre ell deia aquestes
coses, una dona al la veu entre la gentada i li digu: Benaurat el si que et port
i els pits que t'alletaren. Per ell respon-
MES DE SETEMBRE
gu: Benaurats, ms aviat, els qui escolten la paraula de Du i la guarden.
9. Dels sants i justos avantpassats de Du Joaquim i

Anna: Evangeli segons sant Lluc, pg. 95, Lluc 36.
10. Evangeli de la prefesta de la Creu: Evangeli segons sant Joan, pg. 15 , Joan 10.
11. De la nostra venerable mare Teodora
dAlexandria: Evangeli de prefesta de la Creu: segons
sant Joan, pg. 29, Joan 42, i Evangeli de la santa:
12. Evangeli de la prefesta de la Creu: Evangeli segons sant Joan, pg. 29, Joan 40.
13
185
tres que s'ha sentit aquesta veu. Ara es

far el judici d'aquest mn, ara ser llanat a fora el dominador d'aquest mn; jo,
en canvi, un cop ser elevat de terra,
atraur tothom cap a mi. Indicava aix,
de quina mort moriria. La gent replic:
Sabem per la Llei que el Messies es quedar sempre, com s, doncs, que dius:
El Fill de l'home ha d'sser elevat? Qui s
aquest Fill de l'home? Jess els digu:
Encara tindreu algun temps la llum entre
vosaltres; camineu amb llum mentre en
teniu, que la fosca no us atrapi d'improvs, qui camina en la foscor no sap on va.
Mentre teniu la llum, heu de creure en la
llum, i esdevindreu fills de la llum.
DEDICACI DE LA BASLICA DE LA RESURRECCI.

Evangeli segons sant Mateu, pg. 228, Mateu 67.
DISSABTE ABANS DE LEXALTACI

PREFESTA DE LEXALTACI DE LA CREU.
DE LA CREU
(10, 37 11, 1)
(12, 25 36)
Jn 42
l Senyor va dir: Qui s'estima la vida,

la perd; i qui no s'estima la vida en
Ara la meva nima se sent contorbada,
qu dir, doncs: Pare, estalvia'm aquesta
hora? Per no, justament per aix he arribat fins en aquesta hora! (per dir:) Pare,
glorifica el teu nom. Llavors vingu una
veu del cel: Ja l'he glorificat i encara el
glorificar ms. La gent que hi havia all
i ho sent, deien que havia estat un tro;
d'altres deien: Li ha parlat un ngel. Jess replic: Ms que per mi, s per vosal-
Mt 39

a un
d'aquests petits, perqu s un
deixeble, us ben asseguro que no en
186
MES DE SETEMBRE
perdr pas la paga. Desprs de donar

aquests advertiments als dotze deixebles, Jess se n'an d'all a ensenyar i a
predicar per aquelles poblacions.
DIUMENGE ABANS DE LEXALTACI

DE LA CREU
(3, 13 17)
Jn 9
l Senyor va dir: Ning no ha pujat al

cel sin el qui va baixar-ne, el Fill de
l'home. I aix com Moiss va alar aquella
serp al desert, aix cal tamb que el Fill
de l'home sigui alat, perqu tot el qui
creu en ell tingui vida eterna. En efecte,
Du ha estimat tant el mn, que ha donat el Fill unignit per tal que no es perdi ning dels qui creuen en ell, sin que
tinguin vida eterna. Ja que Du no ha pas
enviat el fill al mn perqu condemni el
mn, sin perqu el mn se salvi per
mitj d'ell.
14
EXALTACI DE LA CREU
MATINES
(12, 28 36)
Jn 42
l Senyor va dir: Pare, glorifica el teu

nom. Llavors vingu una veu del cel:
Ja l'he glorificat i encara el glorificar
ms. La gent que hi havia all i ho sent,
deien que havia estat un tro; d'altres deien: Li ha parlat un ngel. Jess replic:
Ms que per mi, s per vosaltres que s'ha

sentit aquesta veu. Ara es far el judici
d'aquest mn, ara ser llanat a fora el
dominador d'aquest mn; jo, en canvi,
un cop ser elevat de terra, atraur tothom cap a mi. Indicava aix, de quina
mort moriria. La gent replic: Sabem per
la Llei que el Messies es quedar sempre,
com s, doncs, que dius: El Fill de l'home ha d'sser elevat? Qui s aquest Fill
de l'home? Jess els digu: Encara tindreu algun temps la llum entre vosaltres;
camineu amb llum mentre en teniu, que
la fosca no us atrapi d'improvs, qui camina en la foscor no sap on va. Mentre
teniu la llum, heu de creure en la llum, i
esdevindreu fills de la llum.
LITRGIA
(19, 6 11, 13 - 20, 25 - 28, 30 - 35)
Jn 60
n aquell temps, tots els grans

sacerdots i els ancians del poble van
tenir consell contra Jess, per fer-lo
morir. Van anar davant Pilat, dient:
Crucifica'l, crucifica'l! Pilat els digu:
Agafeu-lo i crucifiqueu-lo vosaltres, que
jo no el trobo pas culpable. Els jueus li
replicaren: Nosaltres tenim una llei, i
segons aquesta llei ha de morir perqu
s'ha fet fill de Du. Pilat, quan sent
aquestes paraules, agaf ms por. Entr
novament al palau i digu a Jess: D'on
ets? Per Jess no li torn contesta.
Llavors Pilat li digu: No vols parlar-me,
a mi? No saps que tinc poder de
deixar-te anar o de crucificar-te? Jess li
respongu: Tu no tindries cap poder
sobre mi, si no t'hagus estat donat de
dalt.
Pilat, davant aquestes
MES DE SETEMBRE
paraules, dugu Jess a fora i el fu

seure en el tribunal, en un lloc que en
deien l'Empedrat, i en hebreu Gabat. Era
el dia en qu es preparava la Pasqua, cap
a l'hora sisena. I digu als jueus: Mireu el
vostre rei! Per ells van cridar: Fora, fora!
Crucifica'l! Pilat els va dir: Haig de
crucificar el vostre rei? Els grans
sacerdots
van
replicar:
Fora
de
l'emperador, no tenim cap ms rei!
Llavors Pilat va accedir que fos crucificat
i els el va donar. Van agafar, doncs, Jess
que, portant-se ell mateix la creu, va
sortir cap el lloc anomenat de la
Calavera, i que en hebreu es diu Glgota;
all el van crucificar, junt amb dos ms,
un a cada banda i Jess al mig. Pilat va
fer escriure tamb un ttol i el va fer
posar sobre la creu. Deia: Jess el
Natzar, el rei dels jueus. Aquest rtol, el
van llegir molts jueus, perqu el lloc on
Jess fou crucificat era a prop de la
ciutat, i estava escrit en hebreu, llat i
grec.
Prop de la creu de Jess hi
havia la seva mare i la germana de la
seva mare, Maria, la de Cleofs, i Maria,
la Magdalena. Jess, veient la seva mare i
el deixeble que estimava tant, va dir a la
seva mare: Dona, aqu tens el teu fill.
Desprs digu al deixeble: Aqu tens la
teva mare. I d'en d'aquell dia el
deixeble la va acollir a casa seva. Desprs
daix, sabent que llavors ja shavia
realitzat tot, Jess inclin el cap, i va
lliurar lesperit.
Era la preparaci
de la Pasqua, els jueus, per tal que no es
deixessin a la creu els cossos durant el
dissabte, ja que aquell dissabte era molt
187
doncs, hi van anar i van trencar les

cames al primer i desprs al segon dels
costat amb una llana i, al punt, va
sortir-ne sang i aigua. I el qui ho ha vist
en dna testimoni, i el seu testimoniatge
s digne de fe.
DISSABTE DESPRS DE LEXALTACI

DE LA CREU
(8, 21 30)
Jn 30
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Jo me'n vaig; i vosaltres em
buscareu i morireu en el vostre pecat;
all on vaig jo, vosaltres no hi podeu venir. Els jueus llavors van dir: s que vol
matar-se, que diu: All on vaig jo, vosaltres no hi podeu venir? Tamb els va dir:
Vosaltres sou d'aqu baix, jo sc d'all
dalt; vosaltres sou d'aquest mn, jo no
sc pas d'aquest mn. Us acabo de dir
que morireu en el vostre pecat. S, morireu en el vostre pecat, si no creieu que Jo
Sc. Llavors li digueren Qui ets, tu? Jess els respongu: Justament, qu us
estic dient? De vosaltres, tinc moltes coses a dir i a condemnar; per el qui m'ha
enviat diu la veritat, i jo, tot el que d'ell
he sentit, ho dic en el mn. No entengueren pas que els parlava del Pare. I els digu: Quan haureu elevat el Fill de l'home,
llavors sabreu que Jo Sc, i que no faig
res pel meu compte; solament dic les
188
MES DE SETEMBRE
coses que el Pare m'ha ensenyat. I el qui

m'ha enviat, est amb mi; no m'ha deixat
sol, perqu jo sempre faig el que li plau.
Quan deia aquestes coses, molts van
creure en ell.
DIUMENGE DESPRS DE LEXALTACI

DE LA CREU
(8, 34 9, 1)
Mc 37
l Senyor va dir: Si alg vol venir darrera meu, que es refusi ell mateix,
que es carregui la seva creu, i que em
segueixi. Perqu aquell qui vulgui salvar
la seva vida, la perdr; en canvi, el qui
perdi la seva vida per causa meva i de
l'Anunci Jois, la salvar. Qu en treu,
en efecte, l'home, de guanyar tot el mn,
desgraciant, per, la seva vida? Qu pot
donar, en efecte, lhome, que valgui tant
com la seva vida? Perqu qui s'avergonyir de mi i de les meves paraules enmig d'aquesta generaci adltera i pecadora tamb el Fill de l'home s'avergonyir d'ell, quan vindr en la glria del seu
Pare amb els sants ngels. I els deia: Us
ben asseguro que n'hi ha alguns, dels
aqu presents que no tastaran la mort
fins que no hagin vist el Regne de Du
venint amb poder.
15. Del sant megalomrtir Nicetes: Evangeli segons

sant Mateu, pg. 139, Mateu 36.
16. De la santa megalomrtir Eufmia: Evangeli segons sant Lluc, pg. 88, Lluc 33.
20. Del sant megalomrtir Eustaci: Evangeli segons
sant Lluc, pg. 109, Lluc 106.
22. Del sant hieromrtir Focas, bisbe de Sinop:
Evangeli segons sant Joan, pg. 197, Joan 36.
23
CONCEPCI DEL VENERABLE I IL LUSTRE PROFETA, PRECURSOR I BAPTISTA JOAN.
(1, 5 25)
Lc 2
n aquell temps, als dies d'Herodes,

rei de Judea, hi hagu un sacerdot
per nom Zacarias, del torn d'Abi, i la
seva muller, de la nissaga d'Aaron,
s'anomenava Elisabet. Tots dos eren justos als ulls de Du i es portaven irreprotxablement en els manaments i observances del Senyor. Per no tenien
fills, que Elisabet era estril, i tots dos
eren d'edat avanada. Es va escaure,
doncs, que, acomplint Zacarias davant
Du les funcions sacerdotals segons l'ordre del seu torn, de conformitat amb
l's litrgic li toc en sort d'entrar al
santuari del Senyor i cremar encens. I
tota la multitud del poble s'estava fora
pregant, a l'hora de l'encens. Llavors li
aparegu un ngel del Senyor, dempeus
a la dreta de l'altar de l'encens. I, en
veure'l, Zacarias va esbalair-se, i la por
s'apoder d'ell. Per l'ngel li va dir: No
et contorbis, Zacarias, car ha estat escoltada la teva splica: la teva muller Elisabet t'infantar un fill, i per nom li posars Joan. Ell et ser un goig i joia, i molts
s'alegraran del seu naixement. I s que
ser gran davant el Senyor, i no beur vi
ni res embriagador; ser ple de l'Esperit
Sant del si estant de la seva mare, i tornar molts fills d'Israel al Senyor, llur
Du. I tamb anir davant d'ell amb l'esperit i poder d'Elies per tornar els cors
dels pares cap als fills i els indcils al
seny dels justos, preparant al Senyor un
poble amatent.
MES DE SETEMBRE
Per va dir Zacarias a l'ngel: En qu ho

coneixer? Perqu jo sc vell, i la meva
muller, entrada en dies. L'ngel per resposta li va fer: Jo sc Gabriel, que m'estic
davant Du, i he estat enviat per parlar
amb tu i dur-te aquestes bones noves.
Per vet ac que restars callat i no podrs parlar fins al dia que sesdevindran
aquestes coses, del moment que no has
cregut en les meves paraules, les quals
s'acompliran al seu temps degut. Mentrestant, el poble s'estava esperant Zacarias i s'estranyava que tards tant al santuari. Per, en haver sortit, ell no podia
parlar, i van comprendre que havia tingut alguna visi, al santuari. Ell anava
fent-los senyals i restava mut. I, en haver-se acomplert els dies del seu servei,
va tornar-se'n a casa seva. Pocs dies
desprs va concebre Elisabet, la seva muller, la qual s'amag cinc mesos, dient:
Aix ha fet el Senyor en mi aquests dies
en qu ha mirat de treure'm la ignomnia
entre els homes.
24. De la santa protomrtir, igual als Apstols, Tecla: Evangeli segons sant Mateu, pg. 79, Mateu 104.
25. TRASPS DEL NOSTRE VENERABLE PARE SERGI,

HIGUMEN DE RADONEGA: a Matines, Evangeli segons
sant Mateu, pg. 45, Mateu 43; a la Litrgia, Evangeli
segons sant Lluc, pg. 85, Lluc 24.
189
26
TRASPS DEL SANT APSTOL
I EVANGELISTA JOAN EL
TELEG.
MATINES: Eothinon 11
LITRGIA
(19, 25 27; 21, 24 - 25)
Jn 61
n aquell temps, prop de la creu de

Jess hi havia la seva mare i la
germana de la seva mare, Maria, la de
Cleofs, i Maria, la Magdalena. Jess,
veient la seva mare i el deixeble que
estimava tant, va dir a la seva mare:
Dona, aqu tens el teu fill. Desprs digu
al deixeble: Aqu tens la teva mare. I
d'en d'aquell dia el deixeble la va
acollir a casa seva. s aquest mateix
deixeble que dna testimoni d'aquestes
coses i que les ha escrites, i sabem que el
seu testimoniatge s verdic. Per encara
hi ha moltes d'altres coses que va fer
Jess; si s'escrivien una per una, em
penso que ni tot el mn no podria
contenir els llibres que se n'haurien
d'escriure. Amn.
28. DEL NOSTRE VENERABLE PARE XARITON: a

Matines, Evangeli segons sant Mateu, pg. 37, Mateu
10; a la litrgia, Evangeli segons sant Lluc, pg. 85,
Lluc 24.
29. Del nostre venerable pare Cirac lAnacoreta:
190
MES DE SETEMBRE
30
DEL SANT HIEROMRTIR GREGORI,
IL LUMINADOR DE LA GRAN ARMNIA.
(24, 42 47)
Mt 103
l Senyor va dir: Vetlleu, doncs, perqu no sabeu quin dia arribar el

vostre Senyor. Sapigueu aix: si el cap de
casa hagus pressentit a quina hora de la
nit havia de venir el lladre, hauria vetllat
i no s'hauria pas deixat foradar la casa.
Per tant, vosaltres estigueu tamb a
punt, que a lhora menys pensada arribar el Fill de lhome. Qui es, doncs, el criat fidel i previsor que l'amo va posar al
cap del servents perqu els dons
laliment al temps degut? Sorts d'aquell
criat que l'amo, en tornar, trobi fent-ho
aix! Us asseguro que el posar al cap de
tots els seus bns.
MES DOCTUBRE
1
PROTECCI DE LA SANTSSIMA
LITRGIA
MARE DE DU
(10, 38 42; 11, 27-28)
MATINES
(1, 39 49, 56)
Lc 4

Lc 54

treta.
Mentre ell deia aquestes
coses, una dona al la veu entre la gentada i li digu: Benaurat el si que et port
i els pits que t'alletaren. Per ell respongu: Benaurats, ms aviat, els qui escolten la paraula de Du i la guarden.
1. I memria del sant apstol Ananies: Evangeli
2. Del sant hieromrtir Cebri: Evangeli segons sant

192
MES DOCTUBRE
3. Del sant hieromrtir Dions Areopagita: Evangeli

segons sant Mateu, pg. 51, Mateu 55.
6. DEL SANT I IL LUSTRE APSTOL TOMS: a Matines, Eothinon 11; a la Litrgia, Eothinon 9.
7. Dels sants mrtirs Sergi i Bacus: Evangeli segons
9. EL SANT APSTOL JAUME, FILL DALFEU: a Matines, Eothinon 11; a la Litrgia, Evangeli segons sant
11. Del sant apstol Felip, un dels set diaques: Evangeli segons sant Lluc, pg. 92, Lluc 50.
Entre l 11 i el 17 dOctubre
DIUMENGE DELS SANTS PARES

DEL
7 CONCILI
ECUMNIC DE
NICEA.

(17, 1 13)
Jn 56


encara en el mn, perqu ells tamb tinguin en plenitud la meva prpia alegria.
La percope en s pels grecs i els blgars es Lc 35 (8, 5
15). LEvangeliari grec de Roma proposa lEvangeli
segons sant Mateu, (pg. 196 , Mateu 11)
12.
Dels sants mrtirs Probe, Tarac i Andrnic:
13
DELS SANTS MRTIRS CARP,
PAPIES, AGATODOR I AGATNIC.
(7, 12 21)
Mt 21
l Senyor va dir: Tot all que voleu

que els altres facin per vosaltres,
feu-ho tamb vosaltres per ells: que la
Llei i els Profetes s justament aix. Entreu pel portal estret! Que ho s, d'ample, el portal i, d'espaiosa, la senda que
mena a la perdici, i quants que sn els
qui hi passen! Que ho s, d'estret, el portal i, de justa, la senda que mena a la Vida, i que pocs que sn els qui l'ensope-
MES DOCTUBRE
guen! Guardeu-vos dels falsos profetes

que se us acosten amb vestit d'ovelles i
per dintre sn llops rapaos. Pels fruits
els reconeixereu. Que potser es cullen
rams dels aros, o figues del esbarzers?
Aix, tot arbre bo lleva fruits bons, i tot
arbre corcat lleva fruits dolents. Un arbre bo no pot llevar fruits dolents, ni un
arbre corcat llevar fruits bons. Tot arbre
que no lleva bon fruit s tallat i tirat al
foc. Aix s que pels fruits els coneixereu. No tothom qui em diu: Senyor!, Senyor!, entrar al Regne del cel, sin el qui
fa la voluntat del meu Pare del cel.
16. Del sant mrtir Long, el centuri: Evangeli segons sant Mateu, pg. 169, Mateu 113.
18. Del sant apstol i evangelista Lluc: a Matines,
Eothinon 11; a la Litrgia, Evangeli segons sant Lluc,
pg. 196, Lluc 51.
20. Del sant megalomrtir Artemi: Evangeli segons
sant Joan, pg. 20, Joan 52; i de sant Gersim el Jove, asceta a lilla de Cefalnia: Evangeli segons sant
Mateu, pg. 45, Mateu 43.
21. Del nostre venerable Pare Hilari el gran: Evangeli
segons sant Lluc, pg. 85. Lluc 24.
22. Del sant, igual als apstols, Aberci, bisbe de
Hierpolis: Evangeli segons sant Joan, pg. 197, Joan
36.
23. EL SANT APSTOL JAUME, GERM DEL SENYOR, PRIMER BISBE DE JERUSALEM: Evangeli segons sant Mateu, pg.52, Mateu 56.
24.
Del sant mrtir Aretes i els seus companys:
Evangeli segons sant Mateu, pg. 43, Mateu 38. O b:
25.
Dels sants mrtirs Marci i Martiri: Evangeli
26. DEL SANT I IL LUSTRE MEGALOMRTIR DIMITRI EL MIROBLIT: a Matines, Evangeli segons sant
Lluc, pg.109, Lluc 106; a la Litrgia, Evangeli segons
193
sant Joan, pg.20, Joan 52. I memria del gran terratrmol: Evangeli segons sant Mateu, pg. 40, Mateu 27.
27. Del sant mrtir Nstor: Evangeli segons sant
28. DE LA SANTA MRTIR PARASCEVE DICNIUM:
a Matines, Evangeli segons sant Mateu, pg. 79, Mateu 104; a la Litrgia, Evangeli segons sant Lluc, pg.
88, Lluc 33.
29. De la santa mrtir Anastsia i del nostre venerable Pare Abramios: Evangeli segons sant Mateu, pg.
45, Mateu 43.
MES DE NOVEMBRE
DELS SANTS TAUMATURGS ANARGIRS
DEL NOSTRE PARE EN ELS SANTS
COSME I DAMI
PAU, ARQUEBISBE DE CONSTANTINOBLE

(10, 1, 58)
(12, 8 12)
Mt 34
n aquell temps, havent cridat els

seus dotze deixebles, els don poder
sobre els esperits impurs perqu els expulsessin, com tamb de guarir tota mena de malalties i xacres.
Jess els va
enviar amb les segents recomanacions:
No us encamineu cap als pagans, ni entreu en cap poblaci de samaritans: aneu
ms aviat a les ovelles esgarriades de la
casa d'Israel. Pel cam, prediqueu que el
Regne del cel s a prop. Guariu malalts,
ressusciteu morts, netegeu leprosos, expulseu els dimonis. De franc ho heu rebut, de franc doneu-ho.
Lc 64

Tothom qui em confessar davant
els homes, tamb el Fill de l'home el confessar davant els ngels de Du. Per
qui em negar davant els homes, ser
negat davant els ngels de Du. I tothom
qui dir una paraula contra el Fill de
l'home, li ho ser perdonat; al qui blasfemar, per, contra l'Esperit Sant, no li
ho ser perdonat. Quan us duran a les
sinagogues, als magistrats i a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de qu direu, perqu l'Esperit
Sant us ensenyar en aquella hora el que
cal dir.
2.
Del sant mrtir Acind i dels seus companys:
Evangeli segons sant Mateu, pg. 42, Mateu 36, o b:
3. Dels sants Acpsimes, Josep i Aitalas: Evangeli
segons sant Lluc, pg. 109, Lluc 106, o b: segons
4. Del nostre venerable Pare Joanici el Gran: Evangeli segons sant Mateu, pg. 37, Mateu 10.
7. Del nostre venerable Pare Lltzer el taumaturg:

196
MES DE NOVEMBRE
8
SINAXI
12
DELS ARXIESTRATEGUES
MIQUEL I GABRIEL
JOAN LALMOINER, ARQUEBISBE DALEXANDRIA

MATINES
(5, 14 19)
LITRGIA
(10, 16 21)
Lc 51

Qui us escolta, m'escolta a mi; i qui
us rebutja, em rebutja a mi; i qui em rebutja, rebutja el qui m'ha enviat.
Tornaren els setanta-dos amb alegria,
dient: Senyor, fins els dimonis se'ns
sotmeten en nom teu. I ell els respongu:
Jo veia Satans caure del cel com un
llamp. Vet aqu que us he donat el poder
de caminar damunt serpents, escorpins i
vostres noms estan inscrits al cel. En
aquesta hora se sent transportat de joia
en l'Esperit Sant, i digu: Et beneeixo,
Pare, Senyor del cel i de la terra, perqu
has amagat aquestes coses als savis i als
sagaos, i les has revelades als petits. S,
Pare, tal ha estat la teva benvolena.
Mt 11

Vosaltres sou la llum del mn. No es
pot amagar una ciutat posada dalt d'una
muntanya; ni tampoc no encenen un
llntia i la posen sota el mesur, sin
sobre el portallnties perqu faci llum
als qui sn a la casa. Que aix mateix
resplendeixi la vostra llum davant dels
homes, de manera que vegin les vostres
bones obres i en glorifiquin el Pare del
cel. No us penseu pas que hagi vingut a
abolir la Llei o els Profetes; no els he
vingut a abolir, sin a dur a acompliment. Perqu, us ho ben dic: mentre no
passin el cel i la terra, no passar ni una
iod ni un punt de la Llei, que no s'hagi
complert tot. Aquell, doncs, qui trencar
un d'aquests manaments ms petits, i
ensenyar als homes de fer el mateix,
ser tingut pel ms petit en el Regne del
cel; en canvi, el qui els observar i els
ensenyar, aquest ser tingut per gran al
Regne del cel.
13
9. Del nostre Pare entre els sants Nectari dEgina:

11. Del nostre Pare entre els sants Mart el Misericordis, bisbe de Tours: a Matines, Eothinon 10, pg.
9; a la Litrgia, Evangeli segons sant Joan, pg. 197,
Joan 36. Del sant mrtirs Menas, Vctor i Vicen:
Evangeli segons sant Mateu, pg. 43, Mateu 38; i del
nostre venerable Pare Teodor Estudita: Evangeli segons sant Mateu, pg. 37, Mateu 10.
JOAN CRISSTOM, ARQUEBISBE DE

CONSTANTINOBLE
MATINES
(10, 1 9)
Jn 35
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: En veritat, en veritat us dic:
MES DE NOVEMBRE
aquell que no entra al corral de les ovelles per la porta, sin que hi puja per un
altre lloc, s un lladre i un pillard. Qui hi
entra per la porta, s el pastor de les
ovelles. El vigilant li obre la porta, i les
ovelles el reconeixen per la veu; les va
cridant pel nom i les fa sortir. Quan ha
tret totes les que sn seves, es posa a
caminar al davant i les ovelles el segueixen, perqu li coneixen la veu. A un estrany, en canvi, no el seguiran pas; ms
aviat en fugiran, perqu no coneixen la
veu dels forasters. Aix els parl Jess,
en imatges, per no entengueren pas el
significat de les seves paraules. I Jess
continu: En veritat, en veritat us dic: Jo
sc la porta de les ovelles. Tants com
n'han vingut, sn lladres i pillards per
les ovelles no els han escoltats. Jo sc la
porta: qui entri per mi, estar segur, entrar i sortir i trobar pasturatge.
mi, tal com el Pare em coneix i jo el conec; jo dono tamb la meva vida per les
ovelles. Tinc, a ms a ms, d'altres ovelles que no sn d'aquesta pleta; cal que
tamb en sigui el pastor: mescoltaran i
es far un sol ramat, un sol pastor.
14. DEL SANT I IL LUSTRE APSTOL FELIP: a Matines, Eothinon 11; a la Litrgia, Evangeli segons sant
15. Dels sants mrtirs i confessors Gurias, Samonas
i Habib: Evangeli segons sant Lluc, pg. 195, Lluc 64.
16. DEL SAN APSTOL I EVANGELISTA MATEU: a
Matines, Eothinon 11; a la Litrgia, Evangeli segons
17. Del nostre Pare entre els sants Gregori, bisbe de
Neocesarea: Evangeli segons sant Mateu, pg. 195,
Mateu 34.
20. Del nostre venerable Pare Gregori Decapolita i
del nostre Pare entre els sants Procle, arquebisbe de
Constantinoble: Evangeli segons sant Joan, pg. 197,
Joan 36.
LITRGIA
21
(10, 916)
ENTRADA AL TEMPLE
Jn 36
l Senyor va dir: Jo sc la porta: qui

entri per mi, estar segur, entrar i
sortir i trobar pasturatge. El lladre
noms ve per robar, degollar i destruir;
jo he vingut perqu les ovelles visquin i
visquin abundosament. Jo sc el bon
pastor. El bon pastor dna la prpia vida
per les ovelles. L'home llogat, com que
no s el pastor i les ovelles no sn seves,
si veu venir el llop, abandona el ramat i
fuig, i el llop les escomet i les esgarria.
s clar, s llogat i tant se li'n dna de les
ovelles. Jo sc el bon pastor. Jo conec les
meves ovelles i les meves em coneixen a
197
DE LA MARE DE DU
MATINES
(1, 3949, 56)
Lc 4

198
MES DE NOVEMBRE

LITRGIA
(10, 38 - 42; 11, 27 - 28)
Lc 54

treta.
I va passar que, mentre ell deia aquestes coses, una dona al la veu
entre la gentada i li digu: Benaurat el si
que et port i els pits que t'alletaren. Per ell respongu: Benaurats, ms aviat,
els qui escolten la paraula de Du i la
guarden.
22. Del sant apstol Filem: Evangeli segons sant

23.
Dels nostres Pares entre els sants Amfiloqui
dIcnium i Gregori dAgrigent: Evangeli segons sant
24. Dels sants hieromrtirs Climent de Roma i Pere
dAlexandria: Evangeli segons sant Mateu, pg. 196,
Mateu 11, o b: Evangeli segons sant Joan, pg. 20,
Joan 52.
25. De la santa megalomrtir Caterina: Evangeli segons sant Lluc, pg. 109, Lluc 106, o b: Evangeli segons sant Marc, pg. 73, Marc 21.
26. Dedicaci de lesglsia del sant megalomrtir
Jordi a Kev, prop de les portes de Santa Sofia: a
Matines, Evangeli segons sant Lluc, pg. 97, Lluc 63; a
la Litrgia, Evangeli segons sant Joan, pg. 20, Joan
52.
27. Del sant megalomrtir Jaume el Persa: Evangeli
28. Del sant monjo mrtir Esteve el Jove: Evangeli
30. DEL SANT I IL LUSTRE APSTOL ANDREU
PROTOCLITA: a Matines, Evangeli segons sant Mateu,
pg. 41, Mateu 9; a la Litrgia, Evangeli segons sant
MES DE DESEMBRE
4. De la santa megalomrtir Brbara i del nostre

venerable Pare Joan Damasc: a Matines, Evangeli
segons sant Mateu, pg. 79, Mateu 104; a la Litrgia,
Evangeli segons sant Marc, pg. 73, Marc 21.
5. DEL NOSTRE VENERABLE PARE SABAS EL SANTIFICAT: a Matines, Evangeli segons sant Lluc, pg. 85,
Lluc 24; a la Litrgia, Evangeli segons sant Mateu, pg.
45, Mateu 43.
6
NICOLAU, ARQUEBISBE DE MIRA
que guaria tothom. Llavors, alant els

ulls envers els seus deixebles, deia: Sortosos els pobres, perqu s vostre el
regne de Du. Sortosos els qui ara patiu
fam, perqu sereu saciats. Sortosos els
qui ara ploreu, perqu riureu. Sortosos
sou, quan els homes us odien, quan us
exclouen, quan us ultratgen i rebutgen el
vostre nom com a dolent a causa del Fill
de lhome. Alegreu-vos aquell dia i exulteu, perqu, mireu, la vostra recompensa
ser gran al cel.
A LCIA, TAUMATURG.
7. Del nostre Pare entre els sants Ambrosi, bisbe de
Mil: Evangeli segons sant Mateu, pg.45, Mateu 43.
MATINES
LITRGIA
(6, 17 23)
9. CONCEPCI DE LA MARE DE DU per santa Anna,

avantpassada del Senyor: Evangeli segons sant Lluc,
pg. 95, Lluc 36.
10. Dels sants mrtirs Menas, Hermgenes i Eugraf:
Lc 24

Entre l11 i el 17 de desembre
DIUMENGE DELS SANTS AVANTPASSATS

(14, 16 24)
Lc 76

home fu un gran banquet, i hi invit
molts. A l'hora del banquet envi el seu
200
MES DE DESEMBRE
criat a dir als convidats: Veniu, que ja

est tot preparat. I tots a l'una es posaren a excusar-se. El primer va dir-li: He
comprat un camp i he d'anar a veure'l;
t'ho demano, vulgues excusar-me. I un
altre digu: He comprat cinc parelles de
bous, i me'n vaig a provar-les; t'ho demano, vulgues excusar-me. I un altre digu: He pres muller i per aix no puc venir. En haver tornat el criat, explic al
seu amo aquestes coses. Llavors el cap
de casa, indignat, va dir al seu criat: Surt
de pressa per les places i carrers de la
ciutat; i els pobres, esguerrats i cecs i
coixos, fes-los entrar. I el criat va dir-li:
Senyor, s'ha fet el que has manat, i encara resta lloc. L'amo contest al criat: Surt
pels camins i pels tancats i fes entrar per
fora, perqu se m'ompli la casa. Us dic,
doncs, que cap d'aquells homes invitats
no tastar del meu convit. Que molts sn
els cridats, per no tants els escollits.
12. Del nostre Pare en el sants Espiridi, bisbe de

Trimizonta, taumaturg: Evangeli segons sant Lluc,
pg. 199, Lluc 24. O b (grec): Evangeli segons sant
13. Dels sants mrtirs Eustaci, Auxenci, Eugeni,

Mardari i Orestes: a Matines, Evangeli segons sant
Mateu, pg. 42, Mateu 36; a la Litrgia, Evangeli segons sant Lluc, pg. 109, Lluc 106.
15. Del sant hieromrtir Eleuteri: Evangeli segons

sant Marc, pg. 139, Marc 10.
16. Del nostre Pare entre els sants Modest, arquebisbe de Jerusalem: Evangeli segons sant Joan, pg. ,
Joan 36.
17. Del sant profeta Daniel i dels tres joves Ananies, Azaries i Misael: Evangeli segons sant Lluc, pg.
97, Lluc 62; i del nostre Pare en el sants Dions de
Zante, arquebisbe dEgina: Evangeli segons sant Joan,
pg. 197, Joan 36.
DISSABTE ABANS DE NADAL

(13, 19 29)
Lc 72
l Senyor digu aquesta parbola: El

Regne de Du es semblant a un gra
de mostassa que un home agafa i tira al
seu hort; ha crescut i s'ha fet un arbre
gran, i els moixons del cel han fet joquer
de les seves branques. Va dir encara: A
qu comparar el Regne de Du? s
semblant al llevat que una dona ha agafat i ha entremesclat amb tres mesures
de farina fins que tota haur fermentat.
I passava per ciutats i vilatges ensenyant
i fent cam cap a Jerusalem. I un li diu:
Senyor, sn pocs els qui se salven? I ell
els respongu: Esforceu-vos a entrar per
la porta estreta; car molts, us ho dic,
cercaran dentrar i no podran. Tan bon
punt el cap de casa s'haur aixecat i tancat la porta i vosaltres, restant a fora, us
posareu a trucar a la porta dient: Senyor
obre'ns, ell us respondr per dir-vos: No
s pas d'on sou vosaltres. Llavors comenareu a dir: Hem menjat i begut davant teu i hem ensenyat per les nostres
places. I us contestar: Us dic que no s
pas d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els
agents del mal. All hi haur plors i cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac i Jacob i tots els profetes al regne de
Du, i vosaltres trets fora. I en vindran
de llevant i de ponent, del septentri i
del migdia, i s'asseuran al regne de Du.
MES DE DESEMBRE
DIUMENGE ABANS DE NADAL

DELS PARES O D E LA GENEALOGA
(1, 1 25)
Mt 1
enealogia de Jess, el Crist, fill de

David, fill d'Abraham: Abraham engendr Isaac; Isaac engendr Jacob; Jacob engendr Tud i els seus germans;
Jud engendr Fares i Zara, de Tamar;
Fares engendr Hesrom; Hesrom engendr Aram; Aram engendr Aminadab;
Aminadab engendr Naasson; Naasson
engendr Salmon; Salmon engendr Booz, de Rahab; Booz engendr Obed, de
Rut; Obed engendr Jess; Jess engendr David, el rei.
David engendr
Salom, de la muller d'Urias; Salom engendr Roboam; Roboam engendr Abias; Abias engendr As; As engendr
Josafat; Josafat engendr Joram; Joram
engendr Ozias; Ozias engendr Joatam;
Joatam engendr Acaz; Acaz engendr
Ezequias; Ezequias engendr Manasss;
Manasss engendr Ams; Ams engendr Josias; i Josias engendr Jeconias i
els seus germans, durant l'exili de Babilnia.
Desprs de l'exili de Babilnia,
Jeconias engendr Salatiel; Salatiel engendr Zorobabel; i Zorobabel engendr
Abid; Abid engendr Eliaquim; Eliaquim engendr Azor; i Azor engendr
Sadoc; Sadoc engendr Aquim; Aquim
engendr Elid; i Elid engendr Eleazar;
Eleazar engendr Matan; Matan engendr
Jacob; i Jacob engendr Josep, l'home de
Maria, de la qual va nixer Jess, anomenat el Crist.
El total de les generacions fa, doncs: catorze generacions des
d'Abraham fins a David; catorze genera-
201
cions des de David fins a l'exili de Babilnia; i catorze generacions des de l'exili
de Babilnia fins al Crist.
s d'aquesta manera que Jess, el Crist, fou engendrat: essent promesa la seva mare, Maria,
amb Josep, abans de viure plegats, fou
trobada que havia concebut de l'Esperit
Sant. Josep, el seu home, que era just i
no la volia denunciar pblicament, va
pensar de repudiar-la en secret. Mentre
s'ho rumiava, vet aqu que un ngel del
Senyor se li va aparixer en un somni i li
va dir: Josep, fill de David, no tinguis por
de prendre a Maria, la teva dona, perqu
el que ha estat engendrat en ella s de
lEsperit Sant; tindr un fill, i li posars
de nom Jess, perqu ell salvar el poble
dels seus pecats. Aix s'esdevingu per
tal que sacompls el que el Senyor havia
dit pel profeta, quan diu: Heus aqu que
la Verge concebr i tindr un fill, i ser el
seu nom Emmanuel, que vol dir, Du s
amb nosaltres. Aix que Josep es desvetll del son, fu aix que l'ngel del Senyor li havia manat, i va prendre a casa
la seva dona; i encara no l'havia coneguda quan va infantar un fill, al qual pos
el nom de Jess.
20. Del sant hieromrtir Ignasi Tefor: Evangeli segons sant Marc, pg. 112, Marc 41.
22.
De la santa megalomrtir Anastsia: Evangeli
23.
Dels sants mritrs de Creta: Evangeli segons
202
MES DE DESEMBRE
PARAMNIA DE NADAL
PRIMA
(1, 18 25)
Mt 2
s d'aquesta manera que Jess, el

Crist, fou engendrat: essent promesa
la seva mare, Maria, amb Josep, abans de
viure plegats, fou trobada que havia concebut de l'Esperit Sant. Josep, el seu home, que era just i no la volia denunciar
pblicament, va pensar de repudiar-la en
secret. Mentre s'ho rumiava, vet aqu que
un ngel del Senyor se li va aparixer en
un somni i li va dir: Josep, fill de David,
no tinguis por de prendre a Maria, la teva dona, perqu el que ha estat engendrat en ella s de lEsperit Sant; tindr un
fill, i li posars de nom Jess, perqu ell
salvar el poble dels seus pecats. Aix
s'esdevingu per tal que sacompls el
que el Senyor havia dit pel profeta, quan
diu: Heus aqu que la Verge concebr i
tindr un fill, i ser el seu nom Emmanuel, que vol dir, Du s amb nosaltres.
Aix que Josep es desvetll del son, fu
aix que l'ngel del Senyor li havia manat, i va prendre a casa la seva dona; i
encara no l'havia coneguda quan va infantar un fill, al qual pos el nom de Jess.
TRCIA
(2, 1 20)
Lc 5
n aquell temps, va sortir un edicte de

Csar August perqu s'empadrons
tothom del mn. Aquest primer empadronament era el primer que es va fer
d'en que Quir era governador de Sria.
I tothom s'anava a inscriure, cadasc a la

seva ciutat. Tamb Josep se'n puj de
Galilea, de la ciutat de Natzaret, a Judea,
a la ciutat de David que s'anomena Betlem - per sser ell del casal i llinatge de
David- a inscriure's amb Maria, la seva
esposa, que estava encinta. I s'esdevingu que, essent ells all, es compliren els
dies que ella havia d'infantar. Ella don a
llum el seu primognit, l'embolcall i el
reclin en una menjadora, perqu no hi
havia lloc per a ells a la posada.
En aquella contrada hi havia uns pastors
que vivien al camp i que de nit vetllaven
el seu ramat. Un ngel del Senyor se'ls va
aparixer, i la glria del Senyor els embolcall en claredat, i agafaren qui-sap-la
por. Per l'ngel els va dir: No temeu,
perqu, mireu, us duc la bona nova d'una gran alegria que ser per a tot el poble, i s que avui us ha nascut el Salvador, que s el Crist Senyor, a la ciutat de
David. Aquestes en sn les senyes: trobareu un nad embolcallat i reclinat en
una menjadora. I de sobte va ajuntar-se
a l'ngel una muni de milcia celeste
lloant Du, bo i dient: Glria a Du en
les altures, a la terra, pau, en els homes,
el beneplcit div. I tot d'una que els ngels se n'hagueren anat cap al cel, els
pastors es deien entre ells: Anem a Betlem i vegem aix que ha passat i que el
Senyor ens ha donat a conixer. Se nhi
anaren, doncs, delerosos, i trobaren Maria, Josep i el nad reclinat a la menjadora; i, en haver-ho vist, feien saber el que
els havia estat dit sobre linfanto; i tothom que va sentir-los, es meravell del
que li havien explicat els pastors. El que
s Maria, retenia totes aquestes coses i
les considerava en el seu cor. I els pastors se'n tornaren glorificant i lloant Du
MES DE DESEMBRE
per tot all que havien sentit i vist, tal

com se'ls havia dit.
SEXTA
(2, 1 12)
somni de no tornar cap a Herodes, retornaren a la seva terra per un altre cam.
NONA
Mt 3
n cop nascut Jess a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vet
aqu que uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, tot demanant: On s
el rei dels jueus que ha nascut? s que
hem vist el seu estel a lOrient, i hem
vingut a adorar-lo. En sentir-ho, el rei
Herodes es va trasbalsar i amb ell tot
Jerusalem. Va aplegar tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava on havia de nixer el Messies.
Aquests li digueren: A Betlem de Judea,
que aix ha estat escrit pel profeta: Tu,
Betlem, terra de Jud, no ets pas la ms
petita dels caps de clan de Jud ; que de
tu sortir un cabdill, el qual pasturar el
meu poble Israel. Llavors Herodes fu
cridar els mags d'amagat, es va assabentar ben b per ells del temps de l'aparici de l'estel, i, tot encaminant-los a Betlem, els va dir: Aneu i informeu-vos ben
b sobre el nen, i, un cop l'hgiu trobat,
feu-mho saber perqu tamb jo vagi a
adorar-lo. Ells, desprs d'haver escoltat
el rei, se'n van anar, i, ves!, l'estel que
havien vist a l'orient els anava al davant,
fins que s'atur al damunt d'on hi havia
el nen. En veure lestel els agaf una alegria molt gran. Ja dins la casa, van veure
el nen amb Maria, la seva mare, i, caient
de genolls, el van adorar; desprs van
obrir els tresors i li oferiren com a presents: or, encens i mirra. Advertits en un
203
(2, 13 23)
Mt 4
ix que els mags se n'hagueren tornat, l'ngel del Senyor s'apareix en

un somni a Josep, i li diu: Lleva't, pren el
nen amb la mare i fuig cap a Egipte, i estigues-t'hi fins que jo t'ho dir; que Herodes buscar el nen per desfer-se'n. Ell
es llev, va prendre de nit el nen amb la
mare i marx cap a Egipte. Va quedars'hi fins a la mort d'Herodes, a fi que arribs a acompliment all que el Senyor
havia dit per boca del profeta: D'Egipte
he cridat el meu fill. Llavors Herodes,
en veure's burlat dels mags, s'enfur terriblement i envi a matar tots els infants
de Betlem i de la rodalia, de dos anys en
avall, segons el temps que exactament
havia esbrinat dels mags. Aleshores tingu acompliment l'oracle del profeta Jeremies, que diu, S'ha sentit un veu a
Rama, grans plors i molts gemecs : Raquel que plora els fills, i no en vol sser
consolada, car sn morts. Mort ja Herodes, l'ngel del Senyor s'apareix en un
somni a Josep, a Egipte, i li diu: Lleva't,
pren el nen amb la mare i vs-te'n a la
terra dIsrael, que ja sn morts els qui
atemptaven contra la vida del nen. Es
llev, va prendre el nen amb la mare i
torn a entrar a la terra d'Israel. Per,
havent sentit dir que Arquelau governava Judea a lloc del seu pare Herodes, va
tenir por d'anar-hi; i, avisat en un somni,
204
MES DE DESEMBRE
es retir cap a la part de Galilea, i an a

establir-se en una vila anomenada Natzaret, per tal que tingus acompliment
l'oracle dit pels profetes: Ser anomenat
Natzar.
VESPRES o LITRGIA
(2, 1 20)
Lc 5
n aquell temps, va sortir un edicte de

Csar August perqu s'empadrons
tothom del mn. Aquest primer empadronament era el primer que es va fer
d'en que Quir era governador de Sria.
I tothom s'anava a inscriure, cadasc a la
seva ciutat. Tamb Josep se'n puj de
Galilea, de la ciutat de Natzaret, a Judea,
a la ciutat de David que s'anomena Betlem - per sser ell del casal i llinatge de
David- a inscriure's amb Maria, la seva
esposa, que estava encinta. I s'esdevingu que, essent ells all, es compliren els
dies que ella havia d'infantar. Ella don a
llum el seu primognit, l'embolcall i el
reclin en una menjadora, perqu no hi
havia lloc per a ells a la posada.
En aquella contrada hi havia uns pastors
que vivien al camp i que de nit vetllaven
el seu ramat. Un ngel del Senyor se'ls va
aparixer, i la glria del Senyor els embolcall en claredat, i agafaren qui-sap-la
por. Per l'ngel els va dir: No temeu,
perqu, mireu, us duc la bona nova
d'una gran alegria que ser per a tot el
poble, i s que avui us ha nascut el Salvador, que s el Crist Senyor, a la ciutat
de David. Aquestes en sn les senyes:
trobareu un nad embolcallat i reclinat
en una menjadora. I de sobte va ajuntar-se a l'ngel una muni de milcia ce-
leste lloant Du, bo i dient: Glria a Du

en les altures, a la terra, pau, en els homes, el beneplcit div. I tot d'una que
els ngels se n'hagueren anat cap al cel,
els pastors es deien entre ells: Anem a
Betlem i vegem aix que ha passat i que
el Senyor ens ha donat a conixer. Se nhi
anaren, doncs, delerosos, i trobaren Maria, Josep i el nad reclinat a la menjadora; i, en haver-ho vist, feien saber el que
els havia estat dit sobre linfanto; i tothom que va sentir-los, es meravell del
que li havien explicat els pastors. El que
s Maria, retenia totes aquestes coses i
les considerava en el seu cor. I els pastors se'n tornaren glorificant i lloant Du
per tot all que havien sentit i vist, tal
com se'ls havia dit.
25
NATIVITAT DE CRIST
MATINES
(1, 18 25)
Mt 2
s d'aquesta manera que Jess, el

Crist, fou engendrat: essent promesa
la seva mare, Maria, amb Josep, abans de
viure plegats, fou trobada que havia concebut de l'Esperit Sant. Josep, el seu home, que era just i no la volia denunciar
pblicament, va pensar de repudiar-la en
secret. Mentre s'ho rumiava, vet aqu que
un ngel del Senyor se li va aparixer en
un somni i li va dir: Josep, fill de David,
no tinguis por de prendre a Maria, la teva dona, perqu el que ha estat engendrat en ella s de lEsperit Sant; tindr un
fill, i li posars de nom Jess, perqu ell
salvar el poble dels seus pecats. Aix
MES DE DESEMBRE
s'esdevingu per tal que sacompls el

que el Senyor havia dit pel profeta, quan
diu: Heus aqu que la Verge concebr i
tindr un fill, i ser el seu nom Emmanuel, que vol dir, Du s amb nosaltres.
Aix que Josep es desvetll del son, fu
aix que l'ngel del Senyor li havia manat, i va prendre a casa la seva dona; i
encara no l'havia coneguda quan va infantar un fill, al qual pos el nom de Jess.
205
adorar-lo. Ells, desprs d'haver escoltat

el rei, se'n van anar, i, ves!, l'estel que
havien vist a l'orient els anava al davant,
fins que s'atur al damunt d'on hi havia
el nen. En veure lestel els agaf una alegria molt gran. Ja dins la casa, van veure
el nen amb Maria, la seva mare, i, caient
de genolls, el van adorar; desprs van
obrir els tresors i li oferiren com a presents: or, encens i mirra. Advertits en un
somni de no tornar cap a Herodes, retornaren a la seva terra per un altre cam.
LITRGIA
(2, 1 12)
Mt 3
n cop nascut Jess a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vet
aqu que uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, tot demanant: On s
el rei dels jueus que ha nascut? s que
hem vist el seu estel a lOrient, i hem
vingut a adorar-lo. En sentir-ho, el rei
Herodes es va trasbalsar i amb ell tot
Jerusalem. Va aplegar tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava on havia de nixer el Messies.
Aquests li digueren : A Betlem de Judea,
que aix ha estat escrit pel profeta: Tu,
Betlem, terra de Jud, no ets pas la ms
petita dels caps de clan de Jud ; que de
tu sortir un cabdill, el qual pasturar el
meu poble Israel. Llavors Herodes fu
cridar els mags d'amagat, es va assabentar ben b per ells del temps de l'aparici de l'estel, i, tot encaminant-los a Betlem, els va dir: Aneu i informeu-vos ben
b sobre el nen, i, un cop l'hgiu trobat,
feu-mho saber perqu tamb jo vagi a
26. SINAXI DE LA MARE DE DU: Evangeli segons

DISSABTE DESPRS DE NADAL

(12, 15 21)
Mt 46
n aquell temps, nombroses multituds seguien Jess, i va guarir tots

els malalts, manant-los, per, severament que no el descobrissin; aix arribava a acompliment loracle del profeta
Isaes, quan diu: Guaita el meu Servent,
que jo he escollit, el meu estimat, que t
tota la meva benvolena; damunt seu
posar el meu esperit i la justcia anunciar a les nacions. No discutir ni cridar, no li sentir ning la veu pels camins
rals. La canya esquerdada, no la trencar,
ni el ble fumejant no apagar, fins que
meni la justcia al triomf. I en el seu nom
esperaran les nacions.
206
MES DE DESEMBRE
DIUMENGE DESPRS DE NADAL
27. Del sant protomrtir i arxidiaca Esteve: Evangeli


(2, 13 23)
Mt 4
ix que els mags se n'hagueren tornat, l'ngel del Senyor s'apareix en

un somni a Josep, i li diu: Lleva't, pren el
nen amb la mare i fuig cap a Egipte, i estigues-t'hi fins que jo t'ho dir; que Herodes buscar el nen per desfer-se'n. Ell
es llev, va prendre de nit el nen amb la
mare i marx cap a Egipte. Va quedars'hi fins a la mort d'Herodes, a fi que
arribs a acompliment all que el Senyor
havia dit per boca del profeta: D'Egipte
he cridat el meu fill. Llavors Herodes,
en veure's burlat dels mags, s'enfur terriblement i envi a matar tots els infants
de Betlem i de la rodalia, de dos anys en
avall, segons el temps que exactament
havia esbrinat dels mags. Aleshores tingu acompliment l'oracle del profeta Jeremies, que diu, S'ha sentit un veu a
Rama, grans plors i molts gemecs : Raquel que plora els fills, i no en vol sser
consolada, car sn morts. Mort ja Herodes, l'ngel del Senyor s'apareix en un
somni a Josep, a Egipte, i li diu: Lleva't,
pren el nen amb la mare i vs-te'n a la
terra dIsrael, que ja sn morts els qui
atemptaven contra la vida del nen. Es
llev, va prendre el nen amb la mare i
torn a entrar a la terra d'Israel. Per,
havent sentit dir que Arquelau governava Judea a lloc del seu pare Herodes, va
tenir por d'anar-hi; i, avisat en un somni,
es retir cap a la part de Galilea, i an a
establir-se en una vila anomenada Natzaret, per tal que tingus acompliment
l'oracle dit pels profetes: Ser anomenat
Natzar.
28. Dels sant mrtirs de Nicomdia: Evangeli segons

sant Lluc, pg. 196, Lluc 51, o b: Evangeli segons
29. Dels sants innocents de Betlem: Evangeli segons
MES DE GENER
1
CIRCUMCISI DEL SENYOR
I memria de sant Basili el Gran
MATINES
LITRGIA
(2, 20 21, 40 - 52)
Lc 6
n aquell temps, els pastors se'n tornaren glorificant i lloant Du per tot
all que havien sentit i vist, tal com se'ls
havia dit. Quan van haver passat vuit
dies per a circumcidar linfant, se li pos
el nom de Jess, el que havia dit l'ngel
abans d'sser ell concebut al si matern. I
linfant creixia i s'enfortia, esdevenint
ple de saviesa. I en ell habitava la grcia
de Du. Els seus pares anaven cada any
a Jerusalem per la festa de Pasqua.
Quan ell tingu dotze anys, se n'hi pujaren, com de costum, per tal festa i, acabats els dies, en tornar-se'n, linfant Jess va romandre a Jerusalem, sense que
se nadonessin els seus pares.
Pensant-se que ell era a la comitiva, feren un
dia de cam; aleshores, van cercar-lo entre els parents i coneguts i no trobant-lo,
sen tornaren a Jerusalem en cerca d'ell.
Al cap de tres dies l'arribaren a trobar el
temple, assegut enmig dels doctors, es-
coltant-los i responent-los; i tots els qui

el sentien, es meravellaven de la seva
intel ligncia i de les seves respostes. Els
seus pares, en veure'l, restaren atnits, i
va dir-li la seva mare: Fill, per qu t'has
portat aix amb nosaltres? Mira que el
teu pare i jo et cercvem anguniosos. I
els respongu: Per qu em cercveu? No
sabeu que em cal estar per les coses del
meu Pare? Per ells no comprengueren
aix que els havia dit. Llavors, baix amb
ells i an a Natzaret, i els estava sotms.
I la seva mare retenia totes aquestes coses al seu cor. Quant a Jess, creixia en
saviesa, en edat i en grcia davant Du i
davant els homes.
2n Evangeli: segons sant Lluc, pg. 85, Lluc 24.
DISSABTE ABANS DE LEPIFANIA

(3, 1 11)
Mt 5
n aquell temps, es va presentar Joan

Baptista predicant al desert de Judea: Convertiu-vos, que el Regne del cel
s a prop. Aquest Joan s l'anunciat pel
profeta Isaes, quan diu : Veu d'un que
crida pel desert: Prepareu el cam del
Senyor, aplaneu-li les senderes. Ell, Joan
duia un vestit de pl de camell, cenyit
amb un cintur de pell, i s'alimentava de
llagostos i mel boscana. Aleshores Jeru-
208
MES DE GENER
salem, tot Judea i tots els voltants del

Jord sortien a trobar-lo i es feien batejar per ell al riu Jord tot confessant els
pecats. En veure que molts fariseus i saduceus acudien al seu baptisme, els va
dir: Cria d'escurons, qui us a ensenyat
de defugir la ira imminent ? Feu, doncs,
un fruit digne de conversi, i no aneu
refiats, dient-vos: Tenim Abraham per
pare; perqu us dic que Du pot suscitar,
d'aquestes pedres, fills a Abraham. Ja la
destral s posada a l'arrel dels arbres: tot
arbre, doncs, que no faci bon fruit ser
tallat i tirat al foc. Jo, certament, us batejo amb aigua en ordre a la conversi; per aquell qui ve darrera meu s ms fort
que no jo, tant, que no sc digne de portar-li les sandlies; ell us batejar amb
Esperit Sant i foc.
ne d'ajupir-me a deslligar-li la corretja de

les sandlies. Jo us he batejat amb aigua,
per ell us batejar amb Esperit Sant.
DIUMENGE ABANS DE LEPIFANIA
2.
Del nostre Pare entre els sants Silvestre, papa de

Roma. Prefesta de lEpifania: Evangeli segons sant
I DEL NOSTRE VENERABLE PARE SERAF DE SAROV:

a Matines, Evangeli segons sant Mateu, pg. 45, Mateu
Lluc 24.
3. Del sant profeta Malaquies: Evangeli segons sant

4. Sinaxi dels setanta Apstols: Evangeli segons sant


(1, 1 8)
Mc 1
omenament de l'Anunci Jois de

Jess, el Crist, Fill de Du. Com ha
estat escrit en el profeta Isaes: Guaita,
envio al teu davant mon missatger perqu et prepari el cam. Veu d'un que crida pel desert: Prepareu el cam del Senyor, aplaneu-li les senderes. Aparegu
Joan Baptista al desert predicant un baptisme de conversi per al perd dels pecats. Tota la terra de Judea i tots els habitants de Jerusalem sortien a trobar-lo, i
es feien batejar per ell tot confessant els
pecats. Joan vestia una pea de pl de
camell, i menjava llagostos i mel boscana. I predicava: Ve darrera meu el qui s
ms fort que no jo, tant, que no sc dig-
PARAMNIA DE LEPIFANIA
PRIMA
(3, 1 11)
Mt 5
n aquell temps, es va presentar Joan

Baptista predicant al desert de Judea: Convertiu-vos, que el Regne del cel
s a prop. Aquest Joan s l'anunciat pel
profeta Isaes, quan diu : Veu d'un que
crida pel desert: Prepareu el cam del
Senyor, aplaneu-li les senderes. Ell, Joan
duia un vestit de pl de camell, cenyit
amb un cintur de pell, i s'alimentava de
llagostos i mel boscana. Aleshores Jerusalem, tot Judea i tots els voltants del
Jord sortien a trobar-lo i es feien batejar per ell al riu Jord tot confessant els
pecats.
MES DE GENER
TRCIA
(1, 1 8)
Mc 1
omenament de l'Anunci Jois de

Jess, el Crist, Fill de Du. Com ha
estat escrit en el profeta Isaes: Guaita,
envio al teu davant mon missatger perqu et prepari el cam. Veu d'un que crida pel desert: Prepareu el cam del Senyor, aplaneu-li les senderes. Aparegu
Joan Baptista al desert predicant un baptisme de conversi per al perd dels pecats. Tota la terra de Judea i tots els habitants de Jerusalem sortien a trobar-lo, i
es feien batejar per ell tot confessant els
pecats. Joan vestia una pea de pl de
camell, i menjava llagostos i mel boscana. I predicava: Ve darrera meu el qui s
ms fort que no jo, tant, que no sc digne d'ajupir-me a deslligar-li la corretja de
les sandlies. Jo us he batejat amb aigua,
per ell us batejar amb Esperit Sant.
SEXTA
209
Desprs que Joan fou empresonat, Jess

es present a Galilea predicant l'Anunci
Jois de Du: El temps ja s acomplert,
deia, i el Regne de Du s a prop. Convertiu-vos i creieu en l'Anunci Jois.
NONA
(3, 13 17)
Mt 6
n aquell temps, Jess deix Galilea i

es presenta al Jord, a Joan, a fi
d'sser-ne batejat. Per Joan l'en volia
retreure, dient: Jo necessito ser batejat
per tu, i tu vns a mi ? Jess li fu de
resposta: Deixa'm fer ara; que ens conv
de dur a acompliment tota justcia. Llavors hi acced. Un cop batejat, Jess va
sortir de l'aigua; i vet aqu que el cel s'obri, i vei davallar-ne, com un colom,
l'Esperit de Du, que anava cap a ell; i es
va sentir una veu del cel que deia:
Aquest s el meu Fill, l'estimat, que t
tota la meva benvolena.
(1, 9 15)
Mc 2
n aquell temps, Jess va venir des de

la meva benvolena. I tot seguit l'Esperit
l'empeny cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satans; s'estava
entre salvatgines, i els ngels el servien.
VESPRES o LITRGIA
(3, 1 18)
Lc 9
'any quinze de l'imperi de Tiberi Csar, essent Pon Pilat procurador de

Judea, Herodes tetrarca de Galilea, el
seu germ Filip tetrarca d'Iturea i de la
regi de Tracontida, i Lisnias tetrarca
d'Abilene, havent-hi de grans sacerdots
Anns i Caifs, la paraula de Du va
210
MES DE GENER
adrear-se a Joan, fill de Zacarias, al desert. Llavors, recorregu tots els voltants del Jord predicant un baptisme
de penediment en remissi dels pecats,
com est escrit al llibre dels oracles del
profeta Isaes: Una veu crida pel desert:
Prepareu el cam del Senyor, adreceu les
seves senderes: tota
fondalada ser
omplerta i tota muntanya i tossal seran
abaixats, i els camins torts rectificats, i
els escabrosos aplanats. I tota carn
veur la salvaci de Du. Deia, doncs, a
les gentades que venien a fer-se batejar
per ell: Raa d'escurons, qui us ha ensenyat de fugir de la ira que s'acosta?
Feu, doncs, fruits escaients de conversi, i no comenceu pas a dir: Per pare
tenim Abraham; car us dic que d'aquestes pedres pot Du suscitar fills a Abraham. Ja la destral i tot est posada a
l'arrel dels arbres; per tant, tot arbre
que no lleva bon fruit ser tallat i tirat al
foc. I les multituds li preguntaven: Qu
ens cal fer, doncs? I els responia aix:
Qui tingui dues tniques, en doni a qui
no en t; i qui t vianda, faci igual. Vingueren tamb publicans a fer-se batejar,
i van dir-li: Mestre, qu ens cal fer? I els
contest: No exigiu res ms del que hi
ha ordenat. No pas menys els soldats li
preguntaren aix: I a nosaltres, qu ens
cal fer? i els va dir: No feu extorsi a
ning, ni denuncieu falsament, i acontenteu-vos amb la vostra soldada. Com
que el poble estava en expectaci i tothom es preguntava en el seu cor si Joan
per ventura era el Messies, a tots va
respondre Joan: El que s jo, us batejo
amb aigua; per ve el qui s ms fort
que jo, del qual no sc digne de desfer
la corretja de les seves sandlies: ell us
batejar amb l'Esperit Sant i amb foc. A
la seva m t el garbell per netejar l'era i

aplegar el blat al graner, mentre que
cremar la palla amb foc inextingible. I
amb moltes d'altres exhortacions encara, anunciava la bona nova al poble.
BENEDICCI DE LES AIGES

(1, 9 11)
Mc 2

la meva benvolena.
6
TEOFANIA
BAPTISME DEL SENYOR
MATINES
(1, 9 11)
Mc 2

la meva benvolena.
MES DE GENER
LITRGIA
(3, 13 17)
parar-se al seu damunt, s el qui bateja

amb l'Esperit Sant. L'he vist, doncs, i en
dono testimoni: aquest s el Fill de Du.
Mt 6
n aquell temps, Jess deix Galilea i

es presenta al Jord, a Joan, a fi
d'sser-ne batejat. Per Joan l'en volia
retreure, dient: Jo necessito ser batejat
per tu, i tu vns a mi ? Jess li fu de
resposta: Deixa'm fer ara; que ens conv
de dur a acompliment tota justcia. Llavors hi acced. Un cop batejat, Jess va
sortir de l'aigua; i vet aqu que el cel s'obri, i vei davallar-ne, com un colom,
l'Esperit de Du, que anava cap a ell; i es
va sentir una veu del cel que deia:
Aquest s el meu Fill, l'estimat, que t
tota la meva benvolena.
Sinaxi del venerable i il lustre

profeta, precursor i baptista Joan
(1, 29 34)
211
Jn 3
n aquell temps, Joan vei acostar-se

Jess i digu: Mireu l'anyell de Du
que treu el pecat del mn. Es d'aquest
que vaig dir: desprs de mi ve un home
que ha passat a davant meu, perqu
existia abans que jo. I jo no el coneixia;
per per tal que ell fos manifestat a Israel, he vingut jo a batejar amb aigua. I Joan va testimoniar amb aquestes paraules: He vist l'Esperit que, com un colom,
baixava del cel i es parava damunt seu. I
jo no el coneixia, per el qui m'ha enviat
a batejar amb aigua m'havia dit: Aquell
damunt del qual veurs l'Esperit baixar i
DISSABTE DESPRS DE LEPIFANIA

(4, 1 11)
Mt 7
aquell temps, Jess fou endut per

E nl'Esperit
al desert a fi d'sser temptat
pel diable. Havent dejunat quaranta dies
i quaranta nits, a la fi tingu fam. Se li
acost el temptador, i li va dir: si ets Fill
de Du, digues que aquestes pedres es
tornin pans. Per ell li va respondre: Ha
estat escrit: No sols de pa viur l'home,
sin de tota paraula que surt de la boca
de Du. Llavors el diable se l'enduu a la
Ciutat Santa, el posa sobre el pinacle del
temple, i li diu: Si ets Fill de Du, tira't
daltabaix, que ha estat escrit: Per tu
manar als seus ngels que et portin
amb les mans, no sigui que el teu peu
ensopegui amb una pedra. Jess que li
fa: Tamb ha estat escrit: No temptars
el Senyor, el teu Du. Encara un altre
cop, el diable se l'enduu a una muntanya
molt alta, li mostra els reialmes del mn
amb la seva glria, i li diu : Tot aix et
donar si, prosternant-te, m'adoraves.
Llavors li diu Jess: Fuig daqu, Satans !
Que ha estat escrit : El Senyor, el teu
Du adorars, i noms a ell donars culte. Llavors el diable el deix estar, i vet
aqu que uns ngels satansaren i serviren Jess.
212
MES DE GENER
DIUMENGE DESPRS DE LEPIFANIA

(4, 12 17)
Mt 8
n aquell temps, aix que Jess va saber que Joan havia estat empresonat,
es retir cap a Galilea; havent, per, deixat Natzaret, se n'an a residir a Cafarnam, vora el mar, als termes de Zabulon i Neftal. Aix tingu acompliment
l'oracle del profeta Isaes que diu: Terra
de Zabulon i terra de Neftal; cam del
mar, dell el Jord, Galilea de les nacions! El poble que habitava la fosca ha
vist una gran llum; i als habitants del
pas i l'ombra de la mort, una llum se'ls
ha descls. Des d'aleshores Jess es pos a predicar i a dir: Convertiu-vos, que
el Regne dels cels s a prop.
dels dotze apstols sn aquests: primer,

Sim, anomenat Pere, i Andreu, el seu
germ; Jaume, el fill del Zebedeu, i Joan,
el seu germ; Felip i Bartomeu; Toms i
Mateu, el public; Jaume, fill d'Alfeu, i
Tadeu; Sim, el cananeu, i Judas, l'Iscariot, que fou el seu trador. Aquests dotze,
Jess els va enviar amb les segents recomanacions: Guariu malalts, ressusciteu morts, netegeu leprosos, expulseu
els dimonis. De franc ho heu rebut, de
franc doneu-ho.
s grec:Evangeli segons
Mt10.
sant Mateu 4, 25 - 5, 12,
11. Del nostre venerable Pare Teodosi Cenobiarca: a

Matines, Evangeli segons sant Lluc, pg. 85, Lluc 24. A
la litrgia, Evangeli segons sant Mateu, pg. 45, Mateu
43.
12
Evangeli de post festa
(10, 39 42)
8. Evangeli de postfesta: Evangeli segons sant Joan,

pg. 14, Joan 11.
9. Evangeli de desprs de la festa: segons sant Marc,
pg. 65, Marc 2.
10
Evangeli de postfesta:
Lluc 10.
Segons sant Lluc, pg.
81,
Jn 38
n aquell temps, els jueus intentaren

novament d'agafar Jess, per se'ls
escap de les mans. I se'n torn a l'altra
banda del Jord, all on Joan havia batejat, i s'hi qued. Molta gent hi van anar a
veure'l. Deien: Joan no va fer cap miracle, per tot el que va dir d'aquest, era
veritat. I all molts van creure en ell.
Del nostre Pare entre els sants

Gregori, bisbe de Nyssa.
Sabas, arquebisbe de Srbia
(10, 1 5, 8)
Del nostre Pare entre els Sants
Mt 10
n aquell temps, Jess, havent cridat

els seus dotze deixebles, els don
poder sobre els esperits impurs perqu
els expulsessin, com tamb de guarir tota mena de malalties i xacres. Els noms

13. Evangeli de postfesta: segons sant Lluc, pg. 107,
Lluc 99.
14. Dels nostres venerables Pares assassinats al Sina i a Raizu: Evangeli segons sant Lluc, pg., Lluc 67.
MES DE GENER
15. Dels nostres venerables Pares Pau de Tebes i

Joan Calivita: Evangeli segons sant Mateu, pg. 45,
Mateu 43.
16. Veneraci de la preciosa cadena del sant apstol
Pere: a la litrgia, Eothinon 11.
17. DEL NOSTRE VENERABLE PARE TEFOR ANTONI EL GRAN: a Matines, Evangeli segons sant Mateu,
pg. 45, Mateu 43. A la litrgia, Evangeli segons sant
18. Dels nostres Pares entre els sants Atanasi i Ciril,
arquebisbes dAlexandria: a Matines, Evangeli segons
sant Joan, pg. 197, Joan 36. A la Litrgia, Evangeli
19. Del nostre venerable Pare Macari legipci: Evangeli segons sant Mateu, pg. 45, Mateu 43.
20. DEL NOSTRE VENERABLE PARE TEFOR EUTIMI
EL GRAN: a Matines, Evangeli segons sant Mateu, pg.
45, Mateu 43. A la Litrgia, Evangeli segons sant Lluc,
pg. 85, Lluc 24.
21. Del nostre venerable Pare Mxim el Confessor:
22. El sant apstol Timoteu: Evangeli segons sant
Lluc, pg. 196, Lluc 51. I del sant mrtir Anastasi el
persa: Evangeli segons sant Mateu, pg. 43, Mateu 38.
25. DEL NOSTRE PARE ENTRE ELS SANTS GREGORI
EL TELEG: a Matines i a la Litrgia, Evangelis del 13
de novembre.
27. TRASLLAT DE LES RELQUIES DEL NOSTRE PARE ENTRE ELS SANTS JOAN CRISSTOM: a Matines i
a la Litrgia, Evangelis del 13 de novembre.
28. Del nostre venerable Pare Efrem el siri: Evangeli
29. Trasllat de les relquies del sant hieromrtir Ignasi Tefor: Evangeli segons sant Marc, pg. 112,
Marc 41.
30. DELS NOSTRES PARES ENTRE ELS SANTS ELS
DOCTORS UNIVERSALS BASILI EL GRAN, GREGORI
TELEG I JOAN CRISSTOM: a Matines. Evangeli segons sant Joan, pg. 197, Joan 36; a la Litrgia, Evangeli segons sant Mateu, pg. 196, Mateu 11.
31. Dels sants taumaturgs anargirs Cir i Joan: Evangeli segons sant Mateu, pg. 195, Mateu 34.
213
MES DE FEBRER
1. Del sant mrtir Trif: Evangeli segons sant Lluc,
pg. 106, Lluc 51.
2
HIPAPANTI O RETROBAMENT
DE NOSTRE
SENYOR JESS CRIST
MATINES
(2, 25 32)
Lc 8
n aquell temps, vivia a Jerusalem un

home per nom Sime. Aquest home
era just i piads, esperava la consolaci
d'Israel i l'Esperit Sant era en ell; i per
l'Esperit Sant li havia estat revelat que no
veuria la mort abans d'haver vist el Crist
del Senyor. Mogut, doncs, per l'Esperit,
se'n vingu al temple; i, en entrar els pares amb linfant Jess a acomplir per ell
el que prescrivia la llei, Sime el prengu als seus braos, bene Du i va dir:
Ara, deixa anar, Senyor, el teu servidor
en pau, segons la teva paraula; car els
meus ulls han vist la teva salvaci, que
has preparat davant tots els pobles,
llum per a il luminar les nacions i glria
del teu poble Israel.
LITRGIA
(2, 22 40)
Lc 7
n aquell temps, els pares del nen Jess el dugueren a Jerusalem per pre-
sentar-lo al Senyor, tal com est escrit

en la llei del Senyor, que tot noi primer
nat ser consagrat al Senyor, i per oferir
en sacrifici, tal com est escrit en la llei
del Senyor, un parell de trtores o dos
colomins. I heus aqu que a Jerusalem
vivia un home per nom Sime. Aquest
home era just i piads, esperava la consolaci d'Israel i l'Esperit Sant era en ell;
i per l'Esperit Sant li havia estat revelat
que no veuria la mort abans d'haver vist
el Crist del Senyor. Mogut, doncs, per
l'Esperit, se'n vingu al temple; i, en entrar els pares amb linfant Jess a acomplir per ell el que prescrivia la llei, Sime el prengu als seus braos, bene
Du i va dir: Ara, deixa anar, Senyor, el
teu servidor en pau, segons la teva paraula; car els meus ulls han vist la teva
salvaci, que has preparat davant tots
els pobles, llum per a il luminar les nacions i glria del teu poble Israel.
El seu pare i la seva mare estaven meravellats pel que es deia d'ell. Sime va beneir-los i digu a Maria, la seva mare:
Heus aqu que ell s posat per a caiguda
i aixecament de molts a Israel i com a
senyal de contradicci - i, a tu mateixa,
una espasa et travessar l'nima -, a fi
que es revelin els pensaments de molts
de cors. Hi havia encara Anna, una profetessa, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Ella era d'edat fora avanada. Havent viscut set anys amb el seu marit,
desprs de la seva virginitat, rest vdua
216
MES DE FEBRER
fins a vuitanta-quatre anys, la qual no

s'apartava del temple, servint Du amb
dejunis i oracions nit i dia. I com que ella
s'hi escaigu a la mateixa hora, va posar-se a lloar Du i parlava de linfant a
tothom qui esperava la deslliurana de
Jerusalem.
Quan ho van haver
acomplert tot segons la llei del Senyor,
se'n tornaren a Galilea, a la seva ciutat
de Natzaret. Entretant, linfant creixia i
s'enfortia, esdevenint ple de saviesa. I en
ell habitava la grcia de Du.
3
Del sant i just Sime Theodoc
posat per a caiguda i aixecament de

molts a Israel i com a senyal de contradicci - i, a tu mateixa, una espasa et travessar l'nima -, a fi que es revelin els
pensaments de molts de cors.
Hi havia encara Anna, una profetessa,
filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Ella era
d'edat fora avanada. Havent viscut set
anys amb el seu marit, desprs de la seva virginitat, rest vdua fins a vuitanta-quatre anys, la qual no s'apartava del
temple, servint Du amb dejunis i oracions nit i dia. I com que ella s'hi escaigu
a la mateixa hora, va posar-se a lloar Du
i parlava de linfant a tothom qui esperava la deslliurana de Jerusalem.
i de la santa profetessa Anna.

8. Del sant megalomrtir Teodor Estratilat: Evangeli

(2, 25 38)
Lc 8
n aquell temps, vivia a Jerusalem un

home per nom Sime. Aquest home
era just i piads, esperava la consolaci
d'Israel i l'Esperit Sant era en ell; i per
l'Esperit Sant li havia estat revelat que no
veuria la mort abans d'haver vist el Crist
del Senyor. Mogut, doncs, per l'Esperit,
se'n vingu al temple; i, en entrar els pares amb linfant Jess a acomplir per ell
el que prescrivia la llei, Sime el prengu als seus braos, bene Du i va dir:
Ara, deixa anar, Senyor, el teu servidor
en pau, segons la teva paraula; car els
meus ulls han vist la teva salvaci, que
has preparat davant tots els pobles,
llum per a il luminar les nacions i glria
del teu poble Israel.
El seu pare i la
seva mare estaven meravellats pel que es
deia d'ell. Sime va beneir-los i digu a
Maria, la seva mare: Heus aqu que ell s
9. Del sant mrtir Nicfor: Evangeli segons sant Lluc,

pg. 109, Lluc 106.
10. Del sant hieromrtir Caralampi: Evangeli segons
sant Joan, pg. 20, Joan 52.
11. Del sant hieromrtir Blai, bisbe de Sebaste: Evangeli segons sant Mateu, pg. 195, Mateu 34.
14. Del nostre venerable pare Ciril, apostol dels
eslaus: Evangeli segons san Mateu, pg 196, Mateu 11.
17. Del sant megalomrtir Teodor Tiron: Evangeli
23
Del sant hieromrtir Policarp,
bisbe de Esmirna.
(12, 2426, 35-36)
Jn 42
l Senyor va dir als seus deixebles: si

el gra de blat que se sembra al camp
no mor, resta tot sol; en canvi, si mor,
MES DE FEBRER
lleva molt de fruit. Qui s'estima la vida,

la perd; i qui no s'estima la vida en
Jess digu a la gent: Encara tindreu algun temps la llum entre vosaltres; camineu amb llum mentre en teniu, que la
fosca no us atrapi d'improvs, qui camina en la foscor no sap on va. Mentre teniu la llum, heu de creure en la llum, i
esdevindreu fills de la llum.
24. PRIMERA I SEGONA INVENCI DEL VENERABLE

CAP DEL PRECURSOR: a Matines, Evangeli segons sant
Lluc, pg. 87, Lluc 31; a la Litrgia, Evangeli segons
217
MES DE MAR
9. DELS QUARANTA MRTIRS DE SEBASTE: a Matines, Evangeli segons sant Lluc, pg. 109, Lluc 106; a la
Litrgia, Evangeli segons sant Mateu, pg. 57, Mateu
80.
14. Del nostre venerable pare Benet de Nrsia: a
Matines, Evangeli segons sant Mateu, pg. 45, Mateu
Lluc 24.
17. Del nostre venerable Pare Alexis, lhome de Du:
a Matines, Evangeli segons sant Mateu, pg. 45, Mateu
43; a la Litrgia, Evangeli segons sant Lluc, pg. 85,
Lluc 24.
25
ANUNCIACI
DE LA MARE DE DU
MATINES
(1, 39 49, 56)
Lc 4

LITRGIA
(1, 24 38)
Lc 3
n aquell temps, Elisabet, muller de

Zacarias, va concebre, i s'amag cinc
mesos, dient: Aix ha fet el Senyor en mi
aquests dies en qu ha mirat de treure'm
la ignomnia entre els homes.
Al sis mes fou enviat per Du l'ngel
Gabriel a una ciutat de Galilea, anomenada Natzaret, a una verge esposada
amb un home per nom Josep, del casal
de David. El nom de la verge era Maria. I,
en haver entrat a casa d'ella, digu: Alegra't, plena de grcia. El Senyor s amb
tu. Per ella per aquestes paraules es
desassosseg, i es preguntava qu volia
220
MES DE MAR
dir tal salutaci. I l'ngel li va dir: No temis, Maria, que has trobat grcia davant
Du. Vet ac que concebrs al teu si i
infantars un fill i per nom li dirs Jess.
Ell ser gran, i se l'anomenar el Fill de
l'Altssim. Du Senyor li donar el tron
de David, pare seu, i regnar al casal de
Jacob eternament, i el seu regnat no tindr fi. Per digu Maria a l'ngel: Com
es far aix, puix que no conec home?
L'ngel, en resposta, li va dir: L'Esperit
sant vindr sobre teu, i el poder de l'Altssim et cobrir amb la seva ombra; per
aix linfant ser anomenat Fill de Du. I
vet ac que Elisabet, la teva parenta,
tamb ha concebut un fill en la seva
vellesa, i aquest s el sis mes de la qui
era dita estril, que res no s impossible
a Du. I Maria va fer: Mira, jo sc la serventa del Senyor; que se'm faci segons la
teva paraula. Llavors, l'ngel es retir
d'ella.
26. Sinaxi de larcngel Gabriel: Evangeli segons sant

30. Del nostre venerable Pare Joan Climac: Evangeli
MES DE ABRIL
23. DEL SANT I IL LUSTRE MEGALOMRTIR JORDI

TROPAIOFOR: a Matines, Evangeli segons sant Lluc,
pg. 97, Lluc 63; a la Litrgia, Evangeli segons sant
1
De la nostra venerable Mare
Maria Egipciaca
(8, 3 11)
Jn 28
n aquell temps, els escribes i els fariseus van portar una dona sorpresa
en adulteri i, posant-la al mig, van dir a
Jess: Mestre, aquesta dona ha estat
sorpresa en flagrant delicte d'adulteri.
Ara b, Moiss ens t manat, en la Llei,
que aquesta mena de dones s'han de matar apedregant-les; per tu, qu hi dius?
Aix ho deien per posar-lo a prova i tenir
de qu acusar-lo. Per Jess, ajupint-se,
es pos a escriure a terra amb el dit, fins
que, de tant insistir a preguntar-li-ho,
s'al i els digu: Aquell de vosaltres que
no tingui pecat, que comenci a tirar-li
pedres. I torn a ajupir-se i a escriure a
terra. En sentir all, l'un rera l'altre van
anar marxant, comenant pels ms vells,
fins a quedar, Jess, sol amb la dona,
que no s'havia mogut. Llavors, alant-se,
li digu: Dona, on sn? Ning no t'ha
condemnat? Ella li respon: Ning, Senyor. Li diu Jess: Jo tampoc no et condemno. Vs i no pequis ms.
22. Del nostre venerable Pare Teodor Sikeota: Evangeli segons sant Mateu, pg. 45, Mateu 43.
25. DEL SANT APSTOL I EVANGELISTA MARC: a

Matines, Evangeli segons sant Lluc, pg. 92, Lluc 50; a
la Litrgia, Evangeli segons sant Marc, pg. 74, Marc
23, o b: segons sant Lluc, pg. 196, Lluc 51.
27. Del sant hieromrtir Sime, parent del Senyor:
30. DEL SANT APSTOL JAUME, GERM DE JOAN
EL TELEG: a Matines, Evangeli segons sant Lluc, pg.
92, Lluc 50; a la litrgia, Evangeli segons sant Marc,
pg. 74, Marc 23, o b: segons sant Lluc, pg. 98, Lluc
40.
MES DE MAIG
1. Del sant profeta Jeremies: Evangeli segons sant

2. DEL NOSTRE PARE ENTRE ELS SANTS ATANASI
EL GRAN: Evangeli segons sant Mateu, pg. 196, Mateu 11.
3. DEL NOSTRE VENERABLE PARE TEODOSI, HIGMEN DEL MONESTIR DE LES CRIPTES: a Matines,
Evangeli segons sant Lluc, pg. 85, Lluc 24; a la Litrgia, Evangeli segons sant Mateu, pg. 45, Mateu 43.
6. Del sant i just Job: Evangeli segons sant Mateu,
pg. 45, Mateu 43.
7. De laparici en el cel de Jerusalem del venerable
signe de la Creu: Evangeli segons sant Joan, pg. 186,
Joan 60.
8. DEL SANT APSTOL I EVANGELISTA JOAN TELEG: a Matines, Eothinon 11, pg. 10; a la Litrgia,
Evangeli segons sant Joan, pg. 189, Joan 61. I del
nostre venerable Pare Arseni el Gran: Evangeli segons sant Mateu, pg. 45, Mateu 43.
9. Del sant apstol Isaes: Evangeli segons sant Lluc,
pg. 82, Lluc 14. I trasllat de les relquies de sant
Nicolau Taumaturg de Myra a la ciutat de Bari: a
Matines, Evangeli segons sant Joan, pg. 196, Joan 35;
a la Litrgia, Evangeli segons sant Lluc, pg. 85, Lluc
24.
10. DEL SANT APSTOL SIM ZELOTA: a Matines,
Eothinon 11, pg. 10; a la Litrgia, Evangeli segons
mat a mi; continueu en el meu amor. Si

guardeu els meus manaments, continuareu en el meu amor, tal com jo he guardat els manaments del meu Pare i persevero en el seu amor. Us he dit aquestes
coses per tal que la meva joia sigui en
vosaltres i la vostra joia sigui completa.
Aquest s el meu manament: Que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he
estimat. No hi ha pas un amor ms gran
que aquest: donar la vida pels amics.
Vosaltres sou els meus amics, si feu el
que jo us mano. Ja no us dic servents,
perqu el servent no sap qu vol fer el
seu amo; us he dit amics, perqu us he
fet saber totes les coses que he sentit del
meu Pare. No m'heu pas escollit vosaltres a mi, sc jo que us he escollit i us he
fet el que sou perqu aneu i doneu fruit i
el vostre fruit perduri; perqu el Pare us
doni tot el que li demaneu en nom meu.
I MEMRIA DELS SANTS IGUALS ALS APSTOLS

CIRIL I METODI, DOCTORS DELS ESLAUS: a Matines,
Evangeli segons sant Joan, pg. 197, Joan 36. A la
Litrgia, Evangeli segons sant Mateu, pg. 196 , Mateu
11.
11
Dedicaci de Constantinoble
(15, 9 16)
Jn 51
us he estimat com el Pare m'ha esti-
12. Dels nostres Pares entre els sants Epifani, bisbe

de Xipre, i Germ, arquebisbe de Constantinoble:
15. Del nostre venerable Pare Pacomi el Gran: Evangeli segons sant Lluc, pg. , Lluc 77, o b: segons sant
224
MES DE MAIG
21. DEL SANTS EMPERADORS IGUALS ALS APSTOLS CONSTANT I HELENA: a Matines, Evangeli
segons sant Joan, pg. 197, Joan 36; a la Litrgia,
24. Del nostre venerable Pare Sime del mont Admirable: Evangeli segons sant Mateu, pg. 45, Mateu
43, o b: segons sant Mateu, pg. 196, Mateu 11.
25. TERCERA INVENCI DEL VENERABLE CAP DEL
PRECURSOR: a Matines: Evangeli segons sant Lluc,
pg. 87, Lluc 31.; a la Litrgia: Evangeli segons sant
MES DE JUNY
2. Del nostre venerable Pare entre els sants Nicfor,

patriarca de Constantinoble: Evangeli segons sant
19
De sant profeta Judes, parent del Senyor
MATINES
Eothinon 11, pg 10.
4. Del nostre Pare entre els sants Metrofanes, arquebisbe de Constantinoble: Evangeli segons sant
8. Trasllat de les relquies del sant megalomrtir
Teodor Estratilat: Evangeli segons sant Mateu, pg. 42,
Mateu 36.
9. Del nostre Pare entre els sants, Ciril, arquebisbe
dAlexandra: Evangeli segons sant Mateu, pg. 196,
Mateu 11.
11. DELS SANTS APSTOLS BARTOMEU I BERNAB:
a Matines, Eothinon 11, pg. 10; a la Litrgia, Evangeli
12. Dels nostres venerables Pares Onofre el Gran i
Pere Athonita: Evangeli segons sant Mateu, pg. 45,
Mateu 43.
14. Del sant profeta Eliseu: Evangeli segons sant Lluc,
pg. 82, Lluc 14.
17. Dels sants mrtirs Manuel , Sabel i Ismael: Evangeli segons sant Lluc, pg. 109, Lluc 106.
18. Del sant mrtir Leonci: Evangeli segons sant Joan,
pg. 20, Joan 52.
LITRGIA
(14, 21 24)
Jn 48

Qui t i guarda els meus manaments
s el qui m'estima; i el qui m'estima, ser
estimat del meu Pare i jo l'estimar i em
manifestar a ell. L'altre Judas, no l'Iscariot, li digu: Senyor, qu ha passat, que
et vulguis manifestar a nosaltres i no al
mn? Jess li respongu: Si alg
mestima, guardar la meva paraula, i el
meu Pare l'estimar i vindrem a fer estada en ell. Qui no m'estima, no guarda les
meves paraules; i la meva paraula, ms
que meva, s del Pare que m'ha enviat.
21. Del sant mrtir Juli de Tars: Evangeli segons
226
MES DE JUNY
24
d'Israel, perqu ha visitat i ha rescatat el

seu poble. I tu, infant, sers anomenat
profeta de l'Altssim; perqu anirs davant el Senyor per preparar-li els camins.
I l'infant creixia, i s'enfortia en esperit; i
s'estigu als deserts fins al dia de manifestar-se davant Israel.
NAIXEMENT DEL VENERABLE

I ILLUSTRE PROFETA
PRECURSOR I BAPTISTA JOAN
MATINES
(1, 24 25, 57 68, 76, 80)
Lc 3
n aquell temps, Elisabet, muller de

Zacarias, va concebre, i s'amag cinc
mesos, dient: Aix ha fet el Senyor en mi
aquests dies en qu ha mirat de treure'm
la ignomnia entre els homes.
I es
compl per a Elisabet el temps d'infantar,
i don a llum un fill. Els vens i els parents s'assabentaren que el Senyor havia
fet esclatar la seva misericrdia envers
ella, i amb ella se'n congratulaven. I succe que, el vuit dia, vingueren a circumcidar linfant, i volien anomenar-lo Zacarias, amb el nom del seu pare; sin que
la seva mare, intervenint-hi, digu: No,
que s'anomenar Joan. I van dir-li: No hi
ha pas ning de la teva parentela que
porti aquest nom. Llavors amb signes
preguntaven al seu pare com volia que
s'anomens. Ell, deman unes taules i hi
escriv aquestes paraules: Joan s el seu
nom, i tothom se'n meravell. Tot seguit
se li obr la boca i se li desllig la llengua, i parlava i benea Du. I agafaren
espant tots els d'aquell venat, i per la
muntanya entera s'escamparen totes
aquestes noves. Tots els qui les sentien,
se les guardaven al cor i es deien: I qu
ser aquest infant? I s que la m del
Senyor era amb ell. Llavors Zacarias, pare seu, fou omplert de l'Esperit Sant i
profetitz dient: Benet el Senyor, el Du
LITRGIA
(1, 125, 57-68, 76, 80)
Lc 1
a que molts s'han decidit a compondre una relaci dels fets que s'han
acomplert entre nosaltres, tal com ens
els han transmesos els qui des del comenament en foren testimonis de vista
i sn servidors de la Paraula, he resolt
tamb jo, que ho he esbrinat tot curosament d'en dels orgens, d'escriure-t'ho
per ordre, honorable Tefil, perqu t'adonis de la seguretat dels ensenyaments
en qu has estat adoctrinat.
Als dies d'Herodes, rei de Judea, hi hagu un sacerdot per nom Zacarias, del
torn dAbi, i la seva muller, de la nissaga dAaron, s'anomenava Elisabet. Tots
dos eren justos als ulls de Du i es portaven irreprotxablement en els manaments i observances del Senyor. Per no
tenien fills, que Elisabet era estril, i tots
dos eren d'edat avanada. Es va escaure,
doncs, que, acomplint Zacarias davant
Du les funcions sacerdotals segons l'ordre del seu torn, de conformitat amb
l's litrgic li toc en sort d'entrar al
santuari del Senyor i cremar encens. I
tota la multitud del poble s'estava fora
pregant, a l'hora de l'encens. Llavors li
aparegu un ngel del Senyor, dempeus
a la dreta de l'altar de l'encens. I, en
MES DE JUNY
veurel, Zacarias va esbalair-se, i la por

s'apoder d'ell. Per l'ngel li va dir: No
et contorbis, Zacarias, car ha estat escoltada la teva splica: la teva muller Elisabet t'infantar un fill, i per nom li posars Joan. Ell et ser un goig i joia, i molts
s'alegraran del seu naixement. I s que
ser gran davant el Senyor, i no beur vi
ni res embriagador; ser ple de l'Esperit
Sant del si estant de la seva mare, i tornar molts fills d'Israel al Senyor, llur
Du. I tamb anir davant d'ell amb l'esperit i poder d'Elies per tornar els cors
dels pares cap als fills i els indcils al
seny dels justos, preparant al Senyor un
poble amatent.
Per va dir Zacarias
a l'ngel: En qu ho coneixer? Perqu jo
sc vell, i la meva muller, entrada en dies. L'ngel per resposta li va fer: Jo sc
Gabriel, que m'estic davant Du, i he estat enviat per parlar amb tu i dur-te
aquestes bones noves. Per vet ac que
restars callat i no podrs parlar fins al
dia que sesdevindran aquestes coses,
del moment que no has cregut en les
meves paraules, les quals s'acompliran al
seu temps degut.
Mentrestant, el poble s'estava esperant Zacarias i s'estranyava que tards tant al santuari. Per,
en haver sortit, ell no podia parlar, i van
comprendre que havia tingut alguna visi, al santuari. Ell anava fent-los senyals
i restava mut. I, en haver-se acomplert
els dies del seu servei, va tornar-se'n a
casa seva. Pocs dies desprs va concebre
Elisabet, la seva muller, la qual s'amag
cinc mesos, dient: Aix ha fet el Senyor
en mi aquests dies en qu ha mirat de
treure'm la ignomnia entre els homes.
I es compl per a Elisabet el temps d'infantar, i don a llum un fill. Els vens i
227
els parents s'assabentaren que el Senyor

havia fet esclatar la seva misericrdia
envers ella, i amb ella se'n congratulaven. I succe que, el vuit dia, vingueren
a circumcidar linfant, i volien anomenar-lo Zacarias, amb el nom del seu pare;
sin que la seva mare, intervenint-hi, digu: No, que s'anomenar Joan. I van
dir-li: No hi ha pas ning de la teva parentela que porti aquest nom. Llavors
amb signes preguntaven al seu pare com
volia que s'anomens. Ell, deman unes
taules i hi escriv aquestes paraules: Joan
s el seu nom, i tothom se'n meravell.
Tot seguit se li obr la boca i se li desllig
la llengua, i parlava i benea Du. I agafaren espant tots els d'aquell venat, i per
la muntanya entera s'escamparen totes
aquestes noves. Tots els qui les sentien,
se les guardaven al cor i es deien: I qu
ser aquest infant? I s que la m del
Senyor era amb ell. Llavors Zacarias, pare seu, fou omplert de l'Esperit Sant i
profetitz dient: Benet el Senyor, el Du
d'Israel, perqu ha visitat i ha rescatat el
seu poble. I tu, infant, sers anomenat
profeta de l'Altssim; perqu anirs davant el Senyor per preparar-li els camins.
I l'infant creixia, i s'enfortia en esperit; i
s'estigu als deserts fins al dia de manifestar-se davant Israel.
25. De la santa mrtir Febrnia: Evangeli segons sant
26. Del nostre venerable Pare David de Tessalnica:
27. Del nostre venerable Pare Sams lHospitalari:
28. Trasllat de les relquies dels sants anargirs Cir i
Joan: Evangeli segons sant Mateu, pg. 195, Mateu 34.
228
MES DE JUNY
29
DELS SANTS, GLORIOSOS I ILLUSTRES
APSTOLS ELS PROTOCORIFEUS
PERE I PAU
MATINES
Eothinon 11, pg. 10
LITRGIA
(16, 13 19)
Mt 67
n aquell temps, Jess, arribat a la

banda de Cesarea de Felip, feia
aquesta pregunta als seus deixebles: Qui
diu la gent que s el Fill de lhome? Ells li
contestaren: Uns, Joan Baptista; d'altres,
Elies; i d'altres, Jeremies o algun altre
profeta. I vosaltres, els diu, qui dieu que
sc? Sim Pere li fu de resposta: Tu ets
el Crist, el Fill de Du vivent! Jess li va
respondre: Sorts de tu, Sim, bar Jons,
que no t'ho ha revelat ni la carn ni la
sang, sin el meu Pare del cel. Doncs b,
jo et dic que tu ets Pere, i que damunt
d'aquesta pedra edificar la meva Esglsia, i les portes de l'abisme no la subjugaran. Et donar les claus del Regne del
cel: all que lliguis a la terra ser tingut
per lligat al cel, i all que deslliguis a la
terra ser tingut per deslligat al cel.
30. SINAXI DELS DOTZE APSTOLS: Evangeli segons
sant Marc, pg. 68, Marc 12, o b: segons sant Mateu,
pg. 41, Mateu 34.
MES DE JULIOL
1. Dels sants taumaturgs anargirs Cosme i Dami:

2. Deposici del precis vestit de la Mare de Du en
lesglsia de Blanquernes: Evangeli segons sant Lluc,
pg. 233, Lluc 54.
4. Del nostre pare en els sants Andreu, arquebisbe
de Creta: Evangeli segons sant Mateu, pg. 192, Mateu 21.
5. DEL NOSTRE VENERABLE PARE ATANASI ATHONITA: a Matines, Evangeli segons sant Mateu, pg. 45,
Mateu 43; a la Litrgia, Evangeli segons sant Lluc, pg.
85, Lluc 24.
8
Del sant megalomrtir Procopi
(6, 1719; 9, 1; 10, 16-21)
Lc 24

que guaria tothom.

Jess, havent
convocat els dotze, els don poder i autoritat sobre tots els dimonis, i de guarir
malalts; i va enviar-los a predicar el regne de Du i a fer guaricions. I els digu:
Qui us escolta, m'escolta a mi; i qui us
rebutja, em rebutja a mi; i qui em rebutja, rebutja el qui m'ha enviat.
Tornaren els setanta-dos amb alegria,
dient: Senyor, fins els dimonis se'ns
sotmeten en nom teu. I ell els respongu:
Jo veia Satans caure del cel com un
llamp. Vet aqu que us he donat el poder
de caminar damunt serpents, escorpins i
vostres noms estan inscrits al cel.
En aquesta hora se sent transportat de
joia en l'Esperit Sant, i digu: Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perqu has amagat aquestes coses als savis
i als sagaos, i les has revelades als petits. S, Pare, tal ha estat la teva benvolena.
11. De la santa megalomrtir Eufmia i de la benaurada Olga, princesa de Kiev: Evangeli segons sant
230
MES DE JULIOL
13. Sinaxi del sant arcngel Gabriel: Evangeli segons

Entre el 13 i el 19 de Juliol
DIUMENGE DELS SANTS PARES

Dels 6 primers concilis ecumnics
(17, 1 13 )
Jn 56


encara en el mn, perqu ells tamb
tinguin en plenitud la meva prpia
alegria.
s grec: Evangeli segons sant Mateu, pg. 196, Mt 11.
15. Dels sants mrtirs Cir i Julita: Evangeli segons

sant Lluc, pg. 196, Lluc 51, o b: segons sant Mateu,
pg. 61, Mateu 73.
I DEL SANT, IGUAL ALS APSTOLS, GRAN PRNCEP
VLADIMIR: a Matines: Evangeli segons sant Joan, pg.
197, Joan 36; a la Litrgia: Evangeli segons sant Joan,
pg. 196, Joan 35.
17. De la santa megalomrtir Marina: Evangeli segons sant Lluc, pg. 88, Lluc 33, o b: segons sant
Marc, pg. 73, Marc 21.
20. DEL SANT I GLORIS PROFETA ELIES TESBITA:
22. De la santa mirrfora, igual als Apstols, Maria

Magdalena: a la Litrgia, evangeli segons sant Joan,
pg. 8, Eothinon 8, o b: Evangeli segons sant Lluc,
pg. 89, Lluc 34.
24. DELS SANTS MRTIRS BORS I GLEB: a Matines,
Evangeli segons sant Lluc, pg. 109, Lluc 106; a la
Litrgia, Evangeli segons sant Joan, pg. 20, Joan 52.
25. Dormici de santa Anna, avia del Senyor: Evangeli segons sant Lluc, pg. 95, Lluc 36.
27. Del sant megalomrtir Pantale: Evangeli segons
sant Joan, pg. 20, Joan 52, o b: segons sant Lluc,
pg. 109, Lluc 106.
31. Del sant i just Eudosi: Evangeli segons sant Mateu,
pg. 45, Mateu 43, o b: segons sant Lluc, pg. 95, Lluc
36.
MES DAGOST
Process de la preciosa i vivificant Creu
TRANSFIGURACI DE CRIST
PER LA BENEDICCI DE LAIGUA
MATINES
(5, 1 4)
(9, 28 36)
Jn 14

esperaven el moviment de l'aigua. Perqu, de tant en tant, l'ngel del Senyor
mal que tenia.
LITRGIA
I Memria dels set germans Macabeus, de la seva

mare Solomonia i del seu mestre, lanci Eleazar:
Evangeli segons sant Mateu, pg. 43, Mateu 38, o b:
(s grec) segons sant Mateu, pg. 42, Mateu 36.
2. Trasllat de les relquies del sant protomrtir i

arxidiaca Esteve: Evangeli segons sant Mateu, pg. 69,
Mateu 87.
Lc 45
n aquell temps, Jess, havent pres

amb ell Pere, Joan i Jaume, puj en
una muntanya a pregar. I mentre ell
pregava, l'aspecte del seu rostre esdevingu tot altre, i el seu vestit es torn
brillantment blanc. I vet aqu que dos
homes conversaven amb ell: eren Moiss
i Elies, que, apareixent en glria, parlaven del traspassament d'ell, que havia
d'acomplir-se a Jerusalem. Per Pere i els
seus companys estaven carregats de son:
i, en despertar-se, veieren la glria d'ell i
els dos homes que amb ell hi havia. I
sesdevingu que, en apartar-se aquests
d'ell, digu Pere a Jess: Mestre, bona
cosa ens s de restar aqu; fem-hi tres
cabanyes, una per a tu, una per a Moiss
i una altra per a Elies. No sabia pas el
que es deia. Per, mentre deia aix, sobrevingu un nvol que els cobr d'ombra; i s'esfereren en entrar en el nvol. I
del nvol estant es fu sentir una veu
que deia: Aquest s el meu Fill, l'escollit;
escolteu-lo. I, en haver parat aquesta veu,
es trob Jess sol. Els deixebles van ca-
232
MES DAGOST
llar i, aquells dies, no contaren a ning

res del que havien vist.
LITRGIA
(17, 1 9)
Mt 70
n aquell temps, Jess pren amb ell

Pere, Jaume i Joan, el seu germ, i
se'ls enduu dalt d'una muntanya alta,
tots sols. I es transform davant d'ells: la
seva fa resplend com el sol i els seus
vestits es tornaren blancs com la llum.
Tamb se'ls aparegueren Moiss i Elies
conversant amb ell. Pere, prenent la paraula, digu a Jess: Senyor, dna bo
d'estar-nos aqu! Si vols, hi far tres tendes: una per a tu, una per a Moiss i una
per a Elies. Encara ell parlava, quan heus
aqu que un nvol llumins els va cobrir
i es va sentir una veu que deia del nvol
estant: Aquest s el meu Fill, l'estimat,
que t tota la meva benvolena: escolteu-lo. En sentir-ho, els deixebles van
caure de cara a terra, esferets. Per Jess se'ls acost i, tocant-los, els digu:
Aixequeu-vos i no tingueu por! Ells, alant els ulls no van veure ning ms, tret
de Jess tot sol. Mentre baixava de la
muntanya, Jess els man: No conteu la
visi ning fins que el Fill de lhome hagi
ressuscitat d'entre els morts.
9. DEL SANT APSTOL MATIES: a Matines, Eothinon

11, pg. 10; a la litrgia, Evangeli segons sant Lluc,
pg. 98, Lluc 40, o b: segons sant Lluc, pg. 196, Lluc
51.
15
DORMICI
DE LA MARE DE DU
MATINES
7
Evangeli de postfesta
(9, 2 9)
transform davant d'ells: els seus vestits

es tornaren fulgurants, blanqussims,
com no hi ha blanquejador al mn que
pugui blanquejar de manera semblant.
Tamb se'ls aparegueren Elies amb Moiss conversant amb Jess. Llavors Pere,
prenent la paraula, diu a Jess: Rab, dna bo d'estar-nos aqu! Hi farem tres
tendes, una per a tu, una per a Moiss i
una per a Elies. s que no sabia pas qu
dir, perqu estaven espantats. Aleshores
es form un nvol que va cobrir-los, i es
va sentir una veu del nvol estant:
Aquest s el meu Fill; l'estimat, escolteu-lo. De sobte, mirant tot al voltant, no
van veure ning mes amb ells, tret de
Jess tot sol. Mentre baixaven de la
muntanya, els man de no referir a ning el que havien vist, fins que el Fill de
lhome no hagus ressuscitat d'entre els
morts.
Mc 38
n aquell temps, Jess pren amb ell

Pere, Jaume i Joan i se'ls enduu, tots,
dalt d'una muntanya alta, a part. I es
(1, 39 49, 56)
Lc 4
n aquell temps, Maria es pos en cam i se n'an adelerada a la muntanya, a una ciutat de Jud. Entr a casa
MES DAGOST

LITRGIA
(10, 38 42, 11, 27 - 28)
Lc 54

d'una sola cosa. Maria, tanmateix, ha es-
233
collit la millor part, que no li ser pas

treta.
I va passar que, mentre ell
deia aquestes coses, una dona al la veu
entre la gentada i li digu: Benaurat el si
que et port i els pits que t'alletaren. Per ell respongu: Benaurats, ms aviat,
els qui escolten la paraula de Du i la
guarden.
16
Trasllat a Edessa
de la imatge no-pintada-per-m-dhome
(Santa Fa o Sant Sudari)
(9, 51 57; 10, 22 24; 13, 22)
Lc 48
n aquell temps, en acostar-se els dies

de la seva ascensi, Jess va anar
se'n decididament a Jerusalem, i envi
missatgers al davant d'ell. I, anant de
cam, entraren en un vilatge de samaritans per fer-li els preparatius; per no el
van rebre, perqu volia anar a Jerusalem.
En veure-ho els deixebles Jaume i Joan,
digueren: Senyor, vols que diguem que
baixi foc del cel i els consumeixi, com ho
va fer Elies? Per Jess, havent-se girat,
els rept i els hi va dir: Vosaltres no sabeu de quin esperit sou! El Fill de lhome
no ha vingut a perdre les nimes, sin a
salvar-les. I se n'anaren a un altre vilatge.
S, Pare, tal ha estat la teva benvolena.
Tot m'ha estat lliurat pel meu Pare, i
ning no sap qui s el Fill sin el Pare, ni
qui s el Pare sin el Fill i aquell a qui el
Fill voldr revelar-ho. Desprs, girat als
seus deixebles, a part els va dir: Benaurats els ulls que veuen el que veieu; car
us dic que molts de profetes i reis han
234
MES DAGOST
volgut veure el que vosaltres veieu, i no

ho han vist, i sentir el que sentiu, i no ho
han sentit. I passava per ciutats i vilatges ensenyant i fent cam cap a Jerusalem.
18. Dels sants mrtirs Florus i Laurus: Evangeli segons sant Lluc, pg. 97, Lluc 63.
19. Del sant mrtir Andreu Estratopedarca: Evangeli
21. Del sant apstol Tadeu: Evangeli segons sant
Marc, pg. 68, Marc 12.
25. Trasllat de les relquies del sant apstol Bartomeu i memria del sant apstol Titus: Evangeli segons sant Mateu, pg. 196, Mateu 11.
27. Del nostre venerable Pare Pimen: Evangeli segons sant Mateu, pg. 212, Mateu 10.
d'Herodes, la filla d'Herodias dans enmig de tothom, i va plaure tant, que Herodes li va prometre amb jurament de
donar-li all que li demans. Ella, induda per la seva mare, li digu: Dna'm
aqu en una safata el cap de Joan Baptista. Malgrat que el rei se'n va entristir, a
causa del jurament i dels comensals man que l'hi fos donat, i fu decapitar
Joan a la pres. El seu cap fou dut en
una safata i donat a la noia, que el port
a la seva mare. Desprs, els seus deixebles s'hi van presentar, se n'endugueren
el cadver i el van colgar; en acabat, ho
anaren a comunicar a Jess. Aix que ho
va saber, Jess es retir d'all en una
barca cap a un indret solitari, tot sol; per, a penes les multituds ho van saber, el
van seguir a peu des dels pobles.
29
LITRGIA
DEGOLLACI DEL VENERABLE CAP

DEL PRECURSOR I BAPTISTA JOAN
(6, 14 30)
MATINES
(14, 1 13)
Mt 57
n aquell temps, Herodes el tetrarca

va tenir esment de la fama de Jess i
deia als de la seva cort: Aquest s Joan
Baptista; ha ressuscitat d'entre els morts,
i per aix el poder de fer miracles obra
en ell. En efecte, Herodes havia fet agafar, encadenar i empresonar Joan, per
incitament d'Herodias, la dona del seu
germ Felip. Es que Joan li deia: No ts
lcit de tenir-la. Prou hauria volgut fer-lo
morir, per li feia por la multitud, que el
tenia per un profeta. Arribat el natalici
Mc 24
n aquell temps, el rei Herodes en va

tenir esment de Jess, ja que el seu
nom s'havia fet fams, i la gent deia: Joan Baptista ha ressuscitat d'entre els
morts, per aix obra en ell el poder de
fer miracles; d'altres deien: s Elies, i encara d'altres: s un profeta com un de
tants. Per Herodes, en saber-ho, deia: s
aquell Joan que vaig fer decapitar, que
ha ressuscitat.
Herodes mateix, en
efecte, havia fet agafar Joan i l'havia encadenat a la pres, per incitament d'Herodias, la dona del seu germ Felip, amb
qui s'havia casat. s que Joan deia a Herodes: No t's lcit de tenir la dona del
teu germ. Herodias l'avorria i desitjava
de fer-lo matar, per no podia; ja que
MES DAGOST
Herodes, sabent que era un home sant i

just, respectava Joan i el protegia; i tot i
que desprs de sentir-lo quedava molt
perplex, l'escoltava de bon grat. B,
doncs, va arribar un dia avinent, quan
Herodes, pel seu natalici, don un banquet als seus magnats, oficials i nobles
de Galilea; la filla de la dita Herodias entr a dansar-hi, i va plaure a Herodes i
als comensals. Llavors el rei va dir a la
noia: Demana'm el que vulguis i t'ho donar. I li jur: Et donar qualsevol cosa
que em demanis, ni que sigui la meitat
del meu reialme. Ella va sortir i digu a
la seva mare: Qu haig de demanar? Ella
va respondre: El cap de Joan Baptista.
Entr corrents, tota anhelosa, a la presncia del rei, i li deman: Vull que ara
mateix em donis en una safata el cap de
Joan Baptista. El rei es pos tot trist, per a causa del jurament i dels comensals
no volgu contristar-la . El rei hi envi de
seguida un guarda amb l'ordre de dur-ne
el cap. Aquest hi an i el decapit a la
pres; desprs en dugu el cap en una
safata, el va donar a la noia, i aquesta el
va donar a la seva mare. Quan els seus
deixebles ho van saber, se'n van endur el
cadver i el posaren en una tomba.
Els apstols tornen a reunir-se amb Jess i li conten tot el que havien fet i ensenyat.
31. Deposici del precios cintur de la santssima

Mare de Du: Evangeli segons sant Lluc, pg. 233, Lluc
54.
235
EVANGELIS PER LA
MEMRIA DELS SANTS
La Mare de Du
Un Sant Monjo mrtir o confessor
(en particular per les festes de les seves icones)

Matines
(Lc 1,39-49,56) pg. 184
Lc 4
Litrgia
(Lc 10,38...)
pg. 233
Lc 54
Mt 75
Lc 51
Mt 52-54
pg. 92
pg. 63
pg. 97
Lc 14
Mt 96
Lc 62
pg. 92
pg. 196
pg. 41
Lc 50
Lc 51
Mt 34
Els Sants Apstols

Matines
(Lc 10, 1-15)
Litrgia
(Mt 9, 36-10, 8)
Altre Evangeli (Lc 10, 16-21)
pg. 92
pg. 41
pg. 196
Lc 50
Mt 34
Lc 51
Un Sant Jerarca
Matines
Litrgia
(Jn 10, 1-9)

(Jn 10, 9-16)
pg. 196
pg. 197
Matines
Litrgia
Altre Evangeli
Matines
Litrgia
(Jn 10, 9-16)

(Mt 5, 14-19)
(Jn 10, 1-9)
pg. 197
pg. 196
pg. 196
Matines
Litrgia
pg. 85
pg. 102
pg. 94
Mt 36
Lc 33
(Lc 12, 2-12) pg. 97

(Jn 15, 17-16,2) pg. 20
Lc 63
Jn 52
(Lc 21, 12-19) pg. 109

(Mt 10, 16-22) pg. 42
Lc106
Mt 36
(Mc 5, 24-34) pg. 73

(Mt 15, 21-28) pg. 79
Mc21
Mt 62
Un Sant Monjo (o un boig en Crist)

Matines
Litrgia
Jn 36
Mt 11
Jn 35
Matines
Litrgia
(Lc 6, 17-23) pg. 85

(Mt 11, 27-30) pg. 45
Lc 24
Mt 43
Els Sants Monjos

(Lc 6, 17-23) pg. 85
(Mt 4, 23-5,12) pg. 37
Lc 24
Mt 10
Les Santes Monges

Lc 52
Lc 67
Els Sants Hieromrtirs

Matines
(Lc 6, 17-23)
Litrgia
(Lc 14, 25-35)
Altre Evangeli (Lc 10, 22-24)
(Mt 10, 16-22) pg. 42

(Lc 7, 36-50) pg. 88
Les Santes Mrtirs

Matines
Litrgia
Jn 35
Jn 36
Un Sant Hieromrtir
(Bisbe o Prevere mrtir)
(Lc 10, 22-24)
pg. 94
(Lc 12, 32-40)
pg. 108
Mt 21
Mt 38
Lc 64
Els Sants Mrtirs

Matines
Litrgia
Els Sants Jerarques

Matines
Litrgia
Altre Evageli
(Mt 7,12-21) pg. 192

(Mt 10, 32) pg. 43
(Lc 12, 8-12) pg. 195
Un Sant Mrtir
Matines
Litrgia
Un Sant Apstol
Matines
(Lc 10, 1-15)
Litrgia
(Lc 10, 16-21)
Altre Evangeli (Mt 9, 36-10, 8)
Lc 64
Mc 37
Les Santes Monjes mrtirs
Els sants Profetes

Matines
(Lc 4, 22-30 )
Litrgia
(Mt 23, 29-39 )
Altre Evangeli (Lc 11, 47-12,1)
(Lc 12, 8-12) pg. 195

(Mc 8, 34-9,1) pg. 141
Els Sants Monjos mrtirs o confessors
Els sant ngels

Matines
(Mt 18, 10-20 )
pg. 37
Litrgia
(Lc 10, 16-21 )
pg 196
Altre Evangeli (Mt 13,24-30, 36-43) pg. 50
Matines
Litrgia
Lc 24
Lc 77
Lc 52
Matines
Litrgia
(Mt 25, 1-13) pg. 79

(Lc 7, 36-50) pg. 88
M104
Lc 33
Els Sants guaridors anargirs

Matines
Litrgia
(Lc 9, 1-6)
pg. 98 Lc 40
(Mt 10, 1, 5-8) pg.195
Mt 34
EVANGELIS
PER VRIES
CIRCUMSTNCIES
Per la fundaci duna esglsia

Per la dedicaci
(16, 13 19)
(10, 22 27)
Mt 67
n aquell temps, arribat Jess a la

banda de Cesarea de Felip, feia
aquesta pregunta als seus deixebles: Qui
diu la gent que s el Fill de lhome? Ells li
contestaren: Uns, Joan Baptista; d'altres,
Elies; i d'altres, Jeremias o algun altre
profeta. I vosaltres, els diu, qui dieu que
sc? Sim Pere li fu de resposta: Tu ets
el Crist, el Fill de Du vivent! Jess li va
respondre: Sorts de tu, Sim, bar Jons,
que no t'ho ha revelat ni la carn ni la
sang, sin el meu Pare del cel. Doncs b,
jo et dic que tu ets Pere, i que damunt
d'aquesta pedra edificar la meva Esglsia, i les portes de l'abisme no la subjugaran. Et donar les claus del Regne del
cel: all que lliguis a la terra ser tingut
per lligat al cel, i all que deslliguis a la
terra ser tingut per deslligat al cel.
Jn 37
n aquell temps, es celebrava la festa

de la Dedicaci, a Jerusalem. Era l'hivern. Jess anava i venia pel temple, sota
el prtic de Salom. Els jueus, doncs, van
fer rotlle al seu voltant, i li digueren:
Fins quan ens vols tenir en la incertesa?
Si ets el Messias, digue'ns-ho clar. Jess
els respongu: Us ho he dit, per no teniu fe. Les obres que faig en nom del
meu Pare donen prou testimoni de mi,
per vosaltres no creieu perqu no sou
ovelles meves. Les meves ovelles escolten la meva veu; les conec i em segueixen; jo els dono la vida eterna.
240
EVANGELIS
Baptisme
(28, 16 20)
Mt 116
n aquell temps, els onze deixebles,

s'encaminaren cap a Galilea, a la muntanya on Jess els havia citats. En veure'l,
l'adoraren; alguns, per, van dubtar. Prenent la paraula, Jess els adre aquests
mots: M'ha estat donat tot poder en el cel
i en la terra. Aneu, doncs, i feu-me deixebles d'entre tots els pobles batejant-los en
el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit
Sant, i ensenyant-los a observar tot all
que us he manat. A ms, sapigueu que jo
sc amb vosaltres dia rera dia fins a la fi
del mn. Amn.
Matrimoni
(2, 1 11)
Jn 6
n aquell temps, hi hagu unes bodes

a Can de Galilea i s'hi esqueia la
mare de Jess. Tamb Jess i els seus
deixebles foren convidats al banquet
nupcial. Per es trobaven sense vi, perqu el vi del banquet ja shavia acabat, i
llavors digu a Jess la seva mare: No
tenen vi. Jess li respongu: Que podem
fer-hi nosaltres, dona? La meva hora encara no ha arribat. La seva mare digu
als criats: Feu el que us mani ell. All hi
havia sis gerres de pedra de les que els
jueus usen per a les purificacions rituals;en cada una, hi cabien dues o tres
mesures. Jess els diu: Ompliu d'aigua
aquestes gerres. I les van omplir fins
dalt. Desprs, els diu: Ara traieu-ne i
porteu-ne al cap de servei. I van portarli'n. El cap de servei tast laigua conver-
tida en vi , no sabent d'on provenia -cosa

que sabien prou els criats que havien
servit l'aigua-, crid el nuvi i li digu:
Tothom serveix primer el vi millor i,
quan la gent estan alegres, el ms ordinari. Tu en canvi, has guardat el bon vi
fins ara. Aix fou com Jess, a Can de
Galilea, comen els miracles. Manifest
la seva glria i els seus deixebles van
creure en ell.
Sants Olis
1
(10, 25 37)
Lc 53
n aquell temps, va alar-se un legista

per temptar Jess, el qual digu:
Mestre: qu em cal fer per a obtenir la
vida eterna? I li respongu: A la llei, qu
hi ha escrit? com hi llegeixes? I per contesta va dir: Estimars el Senyor, el teu
Du, amb tot el teu cor, amb tota la teva
nima, amb totes les teves forces i amb
tota la teva pensa, i el prosme com a tu
mateix. I va dir-li: Has respost amb justesa; fes-ho aix i viurs. Aquell, per,
volent-se justificar, digu a Jess: I qui
s el meu prosme?
Prenent la paraula Jess, digu: Un home baixava de
Jerusalem a Jeric, i an a raure entre
lladres, els quals desprs de despullar-lo
i haver-li assestat cops, sen van anar,
havent-lo deixat mig mort. Per casualitat
baix un sacerdot per aquell cam i, en
veure'l, pass de llarg. Semblantment un
levita vingu en aquell indret i, en veure'l, pass de llarg. Per un samarit, que
anava de cam, hi pass i, en veure'l, sent compassi, va acostar-se-li i li emben
les ferides, desprs d'escampar-hi oli i vi;
el carreg a la seva cavalcadura, el con-
PER VRIES CIRCUMSTNCIES
du en un hostal i tingu cura d'ell. L'endem, es va treure dos denaris i els don
a l'hostaler, i digu: Tingues-ne cura, i el
que despendrs de ms, t'ho pagar
quan torni. Quin d'aquests tres et sembla que ha estat el prosme d'aquell qui
an a raure entre lladres? Li contest: El
qui mostr amb ell misericrdia. I li respongu Jess: Vs, i fes igual.
2
(19, 1 10)
Lc 94
n aquell temps, que Jess travessava

Jeric, vet aqu que hi havia un home
anomenat Zaqueu, el qual era cap de publicans i era ric. Ell cercava de veure qui
era Jess; per no podia a causa de la
gentada, que era baix d'estatura. I, havent-se posat a crrer cap al davant, sen
puj en un sicmor per veure'l, ja que
havia de passar per all. Tan bon punt
hagu arribat en aquell indret, Jess al
els ulls i va dir-li: Zaqueu, baixa de seguida, perqu avui em conv de posar a
casa teva. I ell baix tot seguit, i el va rebre joiosament. Tothom qui ho veia,
murmurava dient: Ha anat a posar a casa
d'un home pecador. Per Zaqueu, dret,
digu al Senyor: Heus aqu, Senyor, que
dono als pobres la meitat dels meus
bns; i si he defraudat gens a ning, li'n
torno el qudruple. I li va dir Jess: Avui
s'ha esdevingut la salvaci per a aquesta
casa, perqu aquest tamb s fill d'Abraham. En efecte, el Fill de l'home ha vingut a cercar i salvar all que era perdut.
241
3
(10, 1, 5 8)
Mt 34
n aquell temps, Jess, havent cridat

els seus dotze deixebles, els don
poder sobre els esperits impurs perqu
els expulsessin, com tamb de guarir tota mena de malalties i xacres.
Desprs
Jess els va enviar amb les segents recomanacions: No us encamineu cap als
pagans, ni entreu en cap poblaci de samaritans: aneu ms aviat a les ovelles
esgarriades de la casa d'Israel. Pel cam,
prediqueu que el Regne del cel s a prop.
Guariu malalts, ressusciteu morts, netegeu leprosos, expulseu els dimonis. De
franc ho heu rebut, de franc doneu-ho.
4
(8, 14 23)
Mt 26
n aquell temps, Jess arrib a casa

de Pere, hi vei la sogra d'aquest jaient enfebrada. Va tocar-li la m i la febre va deixar-la; ella s'al i els servia. Al
capvespre, li presentaren molts endimoniats; amb una paraula en va expulsar
els dimonis, i va guarir tots els qui estaven malalts. A fi que arribs a acompliment l'oracle dels profeta Isaes, quan
diu: Ell prengu les nostres xacres i es
carreg les nostres malalties. En veure
grans multituds al seu voltant, Jess don ordre de passar a l'altra riba. Un escriba se li acost per dir-li: Mestre, et seguir onsevulla que vagis. Jess li diu:
Les guilles tenen cataus, i els ocells del
242
EVANGELIS
cel, nius; el Fill de l'home, en canvi, no t

on reclinar el cap. Un altre, dels deixebles, li digu: Senyor, deixa'm anar fins i
tant que no hagi enterrat el pare. Per
Jess li diu: Segueix-me i deixa que els
morts s'enterrin els morts. Desprs puj
a la barca, i els deixebles el van seguir.
5
(25, 1 13)
Mt 104
l Senyor va dir aquesta parbola: el

i es van adormir. A mitjanit es va sentir
aquest clam: El nuvi ja s aqu, sortiu a
no en sabeu ni el dia ni l'hora quan el Fill
de lhome vindr.
6
(15, 21 28)
Mt 62
n aquell temps, Jess es va retirar

cap a la banda de Tir i de Sidon. Una
dona cananea, vinguda daquells voltants, es pos a cridar: Tingues compassi de mi, Senyor, Fill de David! La meva
filla est terriblement endimoniada. Per
ell no li contest ni un mot. Els deixebles
el pregaven: Atn-la, que no para de cridar darrera nostre. Noms he estat enviat, fu ell de resposta, a les ovelles esgarriades de la casa d'Israel. En aix, ella
arrib i es prosternava, dient: Senyor,
socorre'm! Ell li fu de resposta: No s
gens bonic de prendre el pa dels fills i
tirar-lo als quissos. Prou, Senyor, li fu
ella, per tamb els quissos mengen de
les engrunes que cauen de la taula dels
amos. Aleshores Jess li fu de resposta:
Oh dona, gran s la teva fe! que et sigui
fet segons el teu desig. I des daquell
moment la seva filla qued guarida.
7
(9, 9 13)
Mt 30
n aquell temps, quan Jess se n'anava d'all va veure un home, anomenat

Mateu, assegut al lloc del recapte d'impostos, i li diu: Segueix-me. Ell s'aixec i
el va seguir. Desprs, mentre ell era a
taula a la casa, molts publicans i pecadors vingueren a entaular-se amb Jess i
els seus deixebles. Els fariseus, en veure-ho, preguntaven als deixebles: Com s
que el vostre Mestre menja amb publi-
cans i pecadors? Ell, que ho va sentir,

digu. No sn pas els qui estan bons els
qui tenen necessitat de metge sin els
qui estan malalts. Aneu a aprendre qu
vol dir: Vull misericrdia i no sacrifici.
Que no he vingut a cridar justos, sin
pecadors.
Confessi dels homes

(15, 1 10)
Lc 78
n aquell temps, els publicans i els

pecadors sacostaren a Jess per
sentir-lo. I els fariseus i els escribes
murmuraven, tot dient: Aquest rep els
pecadors i menja amb ells. Llavors els
present la segent parbola, dient: Qui
de vosaltres, tenint cent ovelles i haventne perduda una, no deixa les norantanou al desert i se'n va cap a la perduda,
fins que la trobar? I, en haver-la trobada, se la posa jois a sobre i, arribant a
casa, crida els amics i els vens, bo i dient-los: Alegreu-vos amb mi; he trobat la
meva ovella perduda. Us asseguro que,
semblantment, al cel hi haur ms alegria per un pecador que no pas per noranta-nou justos que no tenen necessitat
de conversi. O b, quina dona que t
deu dracmes, si en perd una, no encn el
llum i escombra la casa i cerca fins que
la trobar? I quan la troba, crida les amigues i venes i els diu: Alegreu-vos amb
mi, ja que he trobat la dracma que havia
perdut. Tal s, us ho dic, l'alegria entre
els ngels de Du per un pecador.
243
Confessi de les dones

(8, 3 11)
Jn 28
n aquell temps, els escribes i els fariseus van portar una dona sorpresa
en adulteri i, posant-la al mig, van dir a
Jess: Mestre, aquesta dona ha estat
sorpresa en flagrant delicte d'adulteri.
Ara b, Moiss ens t manat, en la Llei,
que aquesta mena de dones s'han de matar apedregant-les; per tu, qu hi dius?
Aix ho deien per posar-lo a prova i tenir
de qu acusar-lo. Per Jess, ajupint-se,
es pos a escriure a terra amb el dit, fins
que, de tant insistir a preguntar-li-ho,
s'al i els digu: Aquell de vosaltres que
no tingui pecat, que comenci a tirar-li
pedres. I torn a ajupir-se i a escriure a
terra. En sentir all, l'un rera l'altre van
anar marxant, comenant pels ms vells,
fins a quedar, Jess, sol amb la dona,
que no s'havia mogut. Llavors, alant-se,
li digu: Dona, on sn? Ning no t'ha
condemnat? Ella li respon: Ning, Senyor. Li diu Jess: Jo tampoc no et condemno. Vs i no pequis ms.
Revestiment dun monjo

(10, 37 42)
Mt 39

244
EVANGELIS

a un d'aquests petits, perqu s un deixeble, us ben asseguro que no en perdr
pas la paga.
Revestiment duna monja

(25, 1 13)
Mt 104
l Senyor va dir aquesta parbola: el

i es van adormir. A mitjanit es va sentir a
quest clam: El nuvi ja s aqu, sortiu a
no en sabeu ni el dia ni l'hora quan el Fill

de lhome vindr.
Per un malalt
(8, 5 13)
Mt 25
n aquell temps, quan Jess entrava a

Cafarnam, se li acost un centuri
que el pregava aix: Senyor, el meu servent jeu a casa paraltic i pateix terriblement. Jess li diu: Ara vinc a guarir-lo. Per el centuri li fa: Senyor, no
sc digne que entris sota el meu sostre;
digues-ho noms de paraula i quedar
guarit el meu servent. Que jo no sc sin
un subaltern, amb soldats sota les meves
ordres, i dic a aquest: Vs, i hi va; i a
-aquell: Vine, i ve, i al meu criat: Fes aix,
i ho fa. En sentir aix, Jess qued admirat i digu als qui el seguien: Us asseguro que no he trobat tanta fe en ning
d'Israel! Us ben dic que molts vindran de
llevant i de ponent i sentaularan amb
Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del
cel, mentre que els fills del Regne seran
expulsats a fora, a la foscor; all hi haur
plors i escarritx de dents. Desprs Jess
digu al centuri: Vs, que et sigui fet tal
com ho has cregut. I des d'aquella hora
el servent va quedar guarit.
Per una malalta

(5, 24 34)
Mc 21
n aquell temps, una gran multitud

anava seguint Jess i el masegava.
En aquestes, una dona que patia prdues
de sang feia dotze anys, que havia sofert
molt d'una colla de metges i havia desps tot el que tenia sense cap profit, sin que havia anat de mal en pitjor, en
sentir parlar de Jess, es fic entre la
multitud per darrera, i li va tocar el vestit; s que es deia: Si li toco tan sols els
vestits, estic salvada. De sobte se li estronc el fluix de sang, i sent en el seu
cos que estava guarida del seu mal.
Tamb de sobte, Jess va sentir en si
mateix el poder que dell havia sortit i,
girant-se enmig de la multitud, preguntava: Qui mha tocat els vestits? Per els
deixebles li diuen: Veus la gentada que et
masega, i preguntes: qui mha tocat? Per ell mirava tot al voltant per veure la
qui ho havia fet. Llavors la dona, esporuguida i tremolosa, sabent que li havia
passat, hi an, es deix caure al seu davant i li va dir tota la veritat. Per ell li
digu: Filla, la teva fe t'ha salvat; vs-te'n
en pau i queda lliure del teu mal.
Funerals
1
(5, 24 - 30 )
Jn 16
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: En veritat, en veritat us dic,
qui escolta la meva paraula i creu en el
qui m'ha enviat, t vida eterna i no est
sotms al judici, sin que ha passat de la
mort a la vida. En veritat, en veritat us
dic que arriba l'hora, i s ara, que els
morts sentiran la veu del Fill de Du, i
els qui l'hauran escoltada viuran. Perqu
aix com el Pare disposa de la vida, aix
ha donat al Fill de disposar tamb de la
245
vida. I l'ha constitut jutge perqu s Fill

de l'home. No us n'estranyeu: ve l'hora
en qu tots els morts sentiran la seva
veu i sortiran del sepulcre; a resurrecci
de vida els qui hauran fet el b, a resurrecci de condemna els qui hauran fet el
mal. De mi mateix, jo no puc fer res; jutjo segons all que escolto i el meu judici
s just, perqu no busco fer la meva voluntat, sin la del qui m'ha enviat.
2
(5, 17 - 24 )
Jn 15
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: El meu Pare no deixa mai
d'obrar i jo tampoc. Per per aix, els
jueus, encara es van decidir ms a matar-lo, ja que no solament trencava el
precepte del sbat, sin que tamb deia
que Du era el seu propi Pare, fent-se
aix igual a Du. Llavors Jess els digu:
En veritat, en veritat us dic: El Fill de si
mateix no pot fer res, tret d'all que veu
fer al Pare; el que fa aquest, tamb
igualment ho fa el Fill. Perqu el Pare
estima el Fill i li mostra tot el que fa; i
obres ms grans que aquestes li mostrar, de manera que n'estareu meravellats.
Aix com el Pare ressuscita els morts i
els dna la vida, aix el Fill dna la vida
als qui vol. Perqu el Pare no jutja ning,
sin que ha concedit tot el judici al Fill, a
fi que tots honorin el Fill igual com honoren el Pare. Qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat. En
veritat, en veritat us dic :Qui escolta la
meva paraula i creu en el qui m'ha envi-
246
EVANGELIS
at, t vida eterna i no est sotms al judici, sin que ha passat de la mort a la
vida.

(6, 48 - 54 )
Jn 23
3
(6, 35 - 39 )
Jn 21
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Qui escolta la meva paraula
i creu en el qui m'ha enviat, t vida eterna i no est sotms al judici, sin que ha
passat de la mort a la vida. S, aquesta s
la voluntat del meu Pare; que tot aquell
qui veu el Fill i hi creu, tingui la vida
eterna; i jo el ressuscitar el darrer dia.
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: Jo sc el pa de vida. Els nostres pares van menjar el mann al desert, i prou van morir; aquest, en canvi,
s el pa que baixa del cel, perqu el qui
en mengi no mori. Jo sc el pa vivent
que ha baixat del cel; qui menja d'aquest
pa viur eternament. I el pa que jo donar s la meva carn per a la vida del mn.
Llavors els jueus discutien entre ells. Deien: Com pot donar-nos la seva carn per
menjar, aquest? Per Jess els digu: Us
asseguro que si no mengeu la carn del
Fill de l'home i no beveu la seva sang, no
tindreu vida en vosaltres. Qui menja la
meva carn i beu la meva sang t vida
eterna, i jo el ressuscitar el darrer dia.
4
Funerals dun nen
(6, 40 - 44 )
Jn 22
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: S, aquesta s la voluntat del
hi creu, tingui la vida eterna; i jo el ressuscitar el darrer dia. Per els jueus
murmuraven d'ell perqu havia dit: Jo
sc el pa que ha baixat del cel; i deien:
No s Jess, aquest, el fill de Josep, del
qual nosaltres coneixem el pare i la mare? Com s que ara diu: He baixat del
cel? Jess els replic: No murmureu.
Ning no pot venir a mi, si el Pare que
m'ha enviat no l'atreu, i jo el ressuscitar
el darrer dia.

(6, 35 50)
Jn 21/22
l Senyor va dir als jueus que van venir a ell: jo sc el pa de la vida; qui
ve a mi no tindr fam, i qui creu en mi
no tindr set mai ms. Per ja us he dit
que m'heu vist i tanmateix no creieu. Tot
all que el Pare em dna vindr a mi, i jo
no traur pas fora el qui ve a mi, perqu
he baixat del cel no pas per fer la meva
voluntat, sin la voluntat del qui m'ha
enviat. I la voluntat del qui m'ha enviat
s aquesta: que no perdi res de tot el que
m'ha donat, sin que ho ressusciti el
darrer dia. Si, aquesta s la voluntat del

hi creu, tingui la vida eterna; i jo el ressuscitar el darrer dia. S, aquesta s la
voluntat del meu Pare; que tot aquell qui
veu el Fill i hi creu, tingui la vida eterna; i
jo el ressuscitar el darrer dia.
Per els jueus murmuraven d'ell perqu
havia dit: Jo sc el pa que ha baixat del
cel; i deien: No s Jess, aquest, el fill
de Josep, del qual nosaltres coneixem el
pare i la mare? Com s que ara diu: He
baixat del cel? Jess els replic: No
murmureu. Ning no pot venir a mi, si el
Pare que m'ha enviat no l'atreu, i jo el
ressuscitar el darrer dia. Per els jueus
murmuraven dell perqu havia dit: Jo
sc el pa de vida. Els nostres pares van
menjar el mann al desert, i prou van
morir; aquest, en canvi, s el pa que baixa del cel, perqu el qui en mengi no
mori.
247
Benedicci de laigua
(5, 1 - 4 )
Jn 14

esperaven el moviment de l'aigua. Perqu, de tant en tant, l'ngel del Senyor
mal que tenia.
En cas de sisme
Evangeli segons sant Mateu, pg. 40, Mt 27.
En cas dincendi
Evangeli segons sant Lluc, pg. 92, Lc 48.
Altre Evangeli (s grec):
Lluc 18,15-17, 26-27)
n aquells temps, presentaven tamb

minyonets a Jess perqu els toqus;
sin que els deixebles, en veure-ho, els
renyaven. Jess, en canvi, els cridava,
dient: Deixeu que els minyonets vinguin
a mi, i no els ho impediu; car dels semblants a ells s el Regne de Du. En veritat us dic que el qui no acollir el Regne
de Du com un minyonet, no hi entrar
pas. Llavors els deixebles li van dir:
Doncs, qui pot salvar-se? jess respongu: El que s impossible per als homes
s possible per a Du.
En cas de sequera
o b: segons sant Marc, pg. 74, Mc 23.
En cas dinvasi
Evangeli segons sant Lluc, pg. 100, Lc 70.
Per tota petici

o b: segons sant Marc, pg. 117, Mc 51.
o b: segons sant Lluc, pg. 120, Lc 88.
248
EVANGELIS
Per donar grcies
Per la fundaci duna escola

o de qualsevol altre edifici
Evangeli segons sant Mateu, pg. 111, Lc 85.
Per linici anual

dels estudis escolars
(7, 24 25)

(2, 41 52)
Lc 8
n aquell temps, els pares de Jess

anaven cada any a Jerusalem per la
festa de Pasqua. Quan ell tingu dotze
anys, se n'hi pujaren, com de costum,
per tal festa i, acabats els dies, en tornar-se'n, linfant Jess va romandre a
Jerusalem, sense que se nadonessin els
seus pares. Pensant-se que ell era a la
comitiva, feren un dia de cam; aleshores, van cercar-lo entre els parents i coneguts i no trobant-lo, sen tornaren a
Jerusalem en cerca d'ell. Al cap de tres
dies l'arribaren a trobar el temple, assegut enmig dels doctors, escoltant-los i
responent-los; i tots els qui el sentien,
es meravellaven de la seva intel ligncia
i de les seves respostes. Els seus pares,
en veure'l, restaren atnits, i va dir-li la
seva mare: Fill, per qu t'has portat aix
amb nosaltres? Mira que el teu pare i jo
et cercvem anguniosos. I els respongu: Per qu em cercveu? No sabeu
que em cal estar per les coses del meu
Pare? Per ells no comprengueren aix
que els havia dit. Llavors, baix amb ells
i an a Natzaret, i els estava sotms. I la
seva mare retenia totes aquestes coses al
seu cor. Quant a Jess, creixia en saviesa, en edat i en grcia davant Du i davant els homes.
Mt 24
L Senyor va dir: Tot aquell qui escolta aquestes meves paraules i les posa en prctica, s'assembla a un home entenimentat que es constru la casa damunt la roca. Va caure la pluja, revingu
la torrentada, els vents varen bufar i sotragar aquella casa, per no es va ensorrar perqu estava fonamentada damunt
la roca.
Per la inauguraci dun vaixell

(5, 1 3)
Lc 17
n aquell temps, Jess era a la vora

del llac de Genesaret, vei dues barques que eren a la vora del llac. Els pescadors, que n'havien baixat, rentaven les
xarxes. Ell puj en una de les barques,
que era de Sim, i li preg que l'aparts
una mica de terra; i, assegut, de la barca
estant ensenyava les multituds.
Per la toma de possessi

dun cap dEstat o dun alcalde
(20, 25 28)
Mt 81
n aquell temps, Jess crid els seus

deixebles i els va dir: Ja sabeu que
els governants dels pobles, els dominen,
i que els seus magnats els tiranitzen.
Que no sigui pas aix entre vosaltres; al

contrari, el qui vulgui arribar a ser el
gran entre vosaltres, ser el vostre servidor; i el qui vulgui ser el primer entre
vosaltres ser el vostre criat, aix com
tampoc el Fill de lhome no ha vingut a
fer-se servir, sin a servir i a donar la
vida com a rescat d'una multitud.
Per la pau
(14, 21 27)
Jn 48
L Senyor digu als seus deixebles:

Qui t i guarda els meus manaments
s el qui m'estima; i el qui m'estima, ser
estimat del meu Pare i jo l'estimar i em
manifestar a ell. L'altre Judas, no
l'Iscariot, li digu: Senyor, qu ha passat,
que et vulguis manifestar a nosaltres i no
al mn? Jess li respongu: Si alg
mestima, guardar la meva paraula, i el
meu Pare l'estimar i vindrem a fer estada
en ell. Qui no m'estima, no guarda les
meves paraules; i la meva paraula, ms
que meva, s del Pare que m'ha enviat. Us
he dit aquestes coses mentre he estat
amb vosaltres. Per l'Intercessor, l'Esperit
Sant, que el Pare enviar en nom meu, us
ensenyar totes les coses i us far
recordar tot el que us he dit. Us deixo la
pau, us dono la meva pau; la pau que us
dono no s com la que dna el mn. Que
el vostre cor no es contorbi ni es
descoratgi.
249
TAULA DE PERCOPES
EVANGELI SEGONS SANT MATEU
Percope
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
20b
21
22
23
24
24b
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
34b
35
36
37
38
38b
39
39b
40
41
42
43
44
45
1, 1 -25 ...................................... pg. 201

1, 18-25 ......................... pg. 202 o 204
2, 1-12 ........................... pg. 203 o 205
2, 13-23 ......................... pg. 203 o 206
3, 1-11 ........................... pg. 207 o 208
3, 13-17 ......................... pg. 209 o 211
4, 1-11 ....................................... pg. 211
4, 12-17 ..................................... pg. 212
4, 18-23 ....................................... pg. 41
4, 23-5,13 .................................... pg. 37
5, 14-19 ..................................... pg. 196
5, 20-26 ....................................... pg. 38
5, 27-32 ....................................... pg. 38
5, 33-41 ....................................... pg. 38
5, 42-48 ....................................... pg. 39
6, 1-13 .............................pg. 132o 136
6, 14-21 .................................... pg. 133
6, 22-33 ....................................... pg. 44
6, 31-34, 7, 9-11 ........................ pg. 40
7, 1-8 ........................................... pg. 41
7, 7-11 ...................................... pg. 137
7, 12-21 ..................................... pg. 192
7, 15-21 ....................................... pg. 40
7, 21-23 ....................................... pg. 40
7, 24-8,4 ...................................... pg. 43
7, 24-25 ..................................... pg. 248
8, 5-13 .............................. pg. 46 o 244
8, 14-23 ............................ pg. 46 o 241
8, 23-27 ....................................... pg. 40
8, 28-9,1 ...................................... pg. 49
9, 1-8 ............................................ pg. 51
9, 9-13 .............................. pg. 48 o 242
9, 14-17 ....................................... pg. 41
9, 18-26 ....................................... pg. 51
9, 27-35 ....................................... pg. 54
9, 36-10,8 .................................... pg. 41
10, 1, 5-8 ....................... pg. 195 o 241
10, 9-15 ....................................... pg. 42
10, 16-22 ...................................... pg. 42
10, 23-31 ..................................... pg. 42
10, 32-36; 11, 1 ......................... pg. 43
10, 32-33,37-38; 19, 27-30 ...... pg. 39
10, 37-11,1 ....................... pg. 54 o 185
10, 37-42 .................................... pg. 243
11, 2-15 ........................................ pg. 44
11, 16-20 ..................................... pg. 45
11, 20-26 ..................................... pg. 45
11, 27-30 ..................................... pg. 45
12, 1-8 ......................................... pg. 45
12, 9-13 ....................................... pg. 47
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
46
46b
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
81b
82
83
83b
84
84b
85
86
87
88
89
90
90b
91
92
93
94
12, 14-16,22-30.......................... pg. 47

12,15-21 ..................................... pg. 205
12, 30-37 ..................................... pg. 56
12, 38-45 ..................................... pg. 47
12, 46-13, 3 ................................ pg. 48
13, 3-9 .......................................... pg. 48
13, 10-23 ..................................... pg. 49
13, 24-30 ..................................... pg. 50
13, 31-36 ..................................... pg. 50
13, 36-43 ..................................... pg. 50
13, 44-54 ..................................... pg. 51
13, 54-58 ..................................... pg. 52
14, 1-13 ........................... pg. 52 o 234
14, 14-22 ..................................... pg. 56
14, 22-34 ..................................... pg. 59
14, 35-15, 11 .............................. pg. 53
15, 12-21 ..................................... pg. 53
15, 21-28 ......................... pg. 79 o 242
15, 29-31 ..................................... pg. 53
15, 32-39 ..................................... pg. 59
16, 1-6 .......................................... pg. 54
16, 6-12 ....................................... pg. 55
16, 13-19 ....................... pg. 228 o 239
16 , 20-24 .................................... pg. 55
16, 24-28 ..................................... pg. 55
17, 1-9 ........................................ pg. 232
17, 10-18 ..................................... pg. 55
17, 14-23 ..................................... pg. 61
17, 24-18, 4 ................................ pg. 61
18, 1-11 ....................................... pg. 57
18, 10-20 ..................................... pg. 37
18, 18-22, 19, 1-2, 13-15 ......... pg. 57
18, 23-35 ..................................... pg. 65
19, 3-12 ....................................... pg. 64
19, 16-26 ..................................... pg. 67
20, 1-16 ....................................... pg. 57
20, 17-28 ..................................... pg. 58
20, 25-28 ..................................... pg.248
20, 29-34 ..................................... pg. 67
21, 1-11, 15-17 ............................. pg. 144
21,12-14, 17-20 ........................ pg. 59
21, 18-22 ..................................... pg. 60
21, 18-43 ................................... pg. 147
21, 23-27 ..................................... pg. 60
21, 28-32 ..................................... pg. 60
21, 33-42 ..................................... pg. 69
21, 43-46 ..................................... pg. 60
22, 2-14 ....................................... pg. 72
22, 15-22 ...................................... pg. 69
22, 15-23,39 .............................. pg. 149
22, 23-33 ..................................... pg. 61
22, 35-46 ..................................... pg. 75
23, 1-12 ....................................... pg. 72
23, 13-22 ..................................... pg. 62
252
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
Mt
TAULA DE PERCOPES
95 23,
96 23,
97 24,
98 24,
99 24,
100 24,
101 24,
102 24,
103 24,
104 25,
105 25,
106 25,
107 26,
108 26,
109 26,
110 27,
110b 27,
111 27,
112 27,
113 27,
114 27,
114b 27,
115 28,
116 28,
23-28 ..................................... pg. 62

29-39 ..................................... pg. 63
1-13 ....................................... pg. 75
3-35 ..................................... pg. 148
13-28 ..................................... pg. 63
27-33, 42-51 ........................ pg. 64
34-37, 42-44 ........................ pg. 78
36-26, 2 .............................. pg. 151
42-47 ................................... pg. 190
1-13 ................ pg. 79 o 242 o 244
14-30 ..................................... pg. 78
31-46 ................................... pg. 128
2-27,2 .................................. pg. 156
6-16 ..................................... pg. 154
57-75 ................................... pg. 166
1-56 ..................................... pg. 173
1-61 ..................................... pg. 178
3-32 ..................................... pg. 168
1-61 i altres ....................... pg. 178
33-54 ................................... pg. 169
62-64 ................................... pg. 172
62-66 ................................... pg. 180
1-20 ..................................... pg. 181
16-20 ............................ pg. 5 o 240
EVANGELI SEGONS SANT MARC

Percope
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
1
2
2b
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
1,1-8 ............................... pg. 208 o 209

1, 9-15 .............................. pg. 65 o 209
1, 9-11 ........................................ pg. 210
1, 16-22 ....................................... pg. 65
1, 23-28 ....................................... pg. 66
1, 29-35 ....................................... pg. 66
1, 35-44 ..................................... pg. 140
2, 1-12 ........................................ pg. 140
2, 14-17 ..................................... pg. 140
2, 18-22 ....................................... pg. 66
2, 23-35 ..................................... pg. 139
3, 6-12 .......................................... pg. 67
3, 13-21 ....................................... pg. 68
3, 20-27 ....................................... pg. 68
3, 28-35 ....................................... pg. 68
4, 1-9 ............................................ pg. 68
4, 10-23 ....................................... pg. 70
4, 24-34 ....................................... pg. 70
4, 35-41 ....................................... pg. 71
5, 1-20 .......................................... pg. 71
5, 22-24, 35-43, 6, 1 ................ pg. 71
5, 24-34 ........................... pg. 73 o 244
6, 1-7 ............................................ pg. 73
6, 7-13 .......................................... pg. 74
6, 14-30 ...................................... pg. 234
6, 30-45 ........................................ pg. 74
6, 45-53 ........................................ pg. 74
6, 54-7, 8 ..................................... pg. 76
7, 5-16 .......................................... pg. 76
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
Mc
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
51b
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
67b
68
69
69b
70
71
7, 14-24........................................ pg. 77
7, 24-30........................................ pg. 77
7, 31-37..................................... pg. 141
8, 1-10 .......................................... pg. 77
8, 11-21..................................... pg. 111
8, 22-26..................................... pg. 112
8, 27-31..................................... pg. 142
8, 30-34..................................... pg. 112
8, 34-9, 1 ....................... pg. 141 o 188
9, 2-9 ......................................... pg. 232
9, 10-15..................................... pg. 112
9, 17-31..................................... pg. 141
9, 33-41..................................... pg. 112
9, 42-10,1 ................................. pg. 114
10, 2-12 .................................... pg. 114
10, 11-16 .................................. pg. 114
10, 17-27 .................................. pg. 115
10, 24-32 .................................. pg. 115
10, 32-45 .................................. pg. 142
10, 46-52 .................................. pg. 116
11, 1-11 .................................... pg. 124
11, 11-23 .................................. pg. 116
11, 22-26 .................................. pg. 117
11, 22-26, Mt 7,7-8 ................. pg. 136
11, 27-33 .................................. pg. 117
12, 1-12 .................................... pg. 117
12, 13-17 .................................. pg. 119
12, 18-27 .................................. pg. 119
12, 28-37 .................................. pg. 119
12, 38-44 .................................. pg. 120
13, 1-8 ....................................... pg. 120
13, 9-13 .................................... pg. 121
13, 14-23 .................................. pg. 121
13, 24-31 .................................. pg. 122
13, 31-14,2 ............................... pg. 122
14, 3-9 ....................................... pg. 122
14, 10-42 .................................. pg. 124
14, 43-15,1 ............................... pg. 125
15, 1-15 .................................... pg. 126
15, 16-41 .................................. pg. 175
15, 16-32 .................................. pg. 169
15, 20,22,25,33-41 ................. pg. 127
15, 43-16,8 .................................. pg. 18
15, 43-47 .................................. pg. 171
16, 1-8 ............................................ pg. 5
16, 9-20 ......................................... pg. 5
EVANGELI SEGONS SANT LLUC

Percope
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
1
2
3
3b
4
Lc 5
1,
1,
1,
1,
1,
125,57-68,76,80 ............... pg. 226

5-25 ....................................... pg. 188
24-38..................................... pg. 219
24-25, 57-68, 76, 80 .......... pg. 226
39-49, 56 . pg. 184 o 191 o 197 o
219 o 232
2, 1-20 ............................ pg. 202 o 204
TAULA DE PERCOPES
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
Lc
6
7
8
8b
8c
9
10
11
12
13
14
15
16
17
17b
18
19
20
21
22
23
24
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
48b
49
50
51
51b
52
53
54
Lc 55
Lc 56
Lc 57
2, 20-21, 40-52 ........................ pg. 207

2, 22-40 ..................................... pg. 215
2, 25-32 ..................................... pg. 215
2, 25-38 ..................................... pg. 216
2, 41-52 ..................................... pg. 248
3, 1-18 ....................................... pg. 209
3, 9-12 ......................................... pg. 81
3, 23-4,1 ...................................... pg. 81
4, 1-15 ......................................... pg. 82
4, 16-22 ............................ pg. 82 o 183
4, 22-30 ....................................... pg. 82
4, 31-36 ....................................... pg. 83
4, 38-44 ....................................... pg. 84
5, 1-3 ........................................... pg. 248
5, 1-11 .......................................... pg. 83
5, 12-16 ....................................... pg. 84
5, 17-26 ....................................... pg. 85
5, 27-32 ....................................... pg. 88
5, 33-39 ....................................... pg. 84
6, 1-10 ......................................... pg. 90
6, 12-19 ....................................... pg. 84
6, 17-23 ............................ pg. 85 o 199
6, 17-19;9,1;10,16-21 ............. pg. 229
6, 24-30 ....................................... pg. 86
6, 31-36 ....................................... pg. 86
6, 37-45 ....................................... pg. 86
6, 46-7,1 ...................................... pg. 87
7, 1-10 ......................................... pg. 93
7, 11-16 ....................................... pg. 88
7, 17-30 ....................................... pg. 87
7, 31-35 ....................................... pg. 88
7, 36-50 ....................................... pg. 88
8, 1-3 ............................................. pg. 89
8, 5-15 .......................................... pg. 90
8, 16-21 ....................................... pg. 95
8, 22-25 ....................................... pg. 89
8, 27-39 ....................................... pg. 95
8, 41-56 ....................................... pg. 98
9, 1-6 ............................................ pg. 98
9, 7-11 ......................................... pg. 89
9, 12-17 ....................................... pg. 90
9, 18-22 ....................................... pg. 91
9, 23-27 ....................................... pg. 91
9, 28-36 ..................................... pg. 231
9, 37-43 ..................................... pg. 101
9, 44-50 ....................................... pg. 91
9, 49-56 ....................................... pg. 92
9, 51-57;10,22-24;13,22......... pg. 233
9, 57-62 ..................................... pg. 103
10, 1-15 ....................................... pg. 92
10, 16-21 ................................... pg. 196
10, 19-21 ................................... pg. 106
10, 22-24 ..................................... pg. 94
10, 25-37 ....................... pg. 101 o 240
10,38-42;11,27-28
.pg. 233 o 184
o 191 o 198
11, 1-10 ....................................... pg. 94
11, 9-13 ....................................... pg. 94
11, 14-23 ..................................... pg. 94
Lc 58
Lc 59
Lc 60
Lc 61
Lc 62
Lc 63
Lc 64
Lc 65
Lc 66
Lc 67
Lc 68
Lc 69
Lc 70
Lc 71
Lc 72
Lc 73
Lc 74
Lc 75
Lc 76
Lc 77
Lc 78
Lc 79
Lc 80
Lc 81
Lc 82
Lc 83
Lc 84
Lc 85
Lc 86
Lc 87
Lc 88
Lc 89
Lc 90
Lc 91
Lc 92
Lc 93
Lc 94
Lc 95
Lc 96
Lc 97
Lc 98
Lc 99
Lc 100
Lc101
Lc 102
Lc 103
Lc 104
Lc 105
Lc 105b
Lc 106
Lc 107
Lc 108
Lc 108b
Lc 109
Lc 110
Lc 111
Lc 112
Lc 113
Lc 114
253
11, 23-26 ..................................... pg. 95

11, 29-33 ..................................... pg. 96
11, 34-41 ..................................... pg. 96
11, 42-46 ..................................... pg. 97
11, 47-12,1.................................. pg. 97
12, 2-12 ....................................... pg. 97
12, 8-12 ..................................... pg. 195
12, 13-15, 22-31 ........................ pg. 99
12, 16-21 ................................... pg. 104
12, 32-40 ................................... pg. 108
12, 42-48 ..................................... pg. 99
12, 48-59 ..................................... pg. 99
13, 1-9 ........................................ pg. 100
13, 10-17 ................................... pg. 106
13, 19-29 ....................... pg. 110 o 200
13, 31-35 ................................... pg. 100
14, 1-15 ...................................... pg. 113
14, 1, 12-15............................... pg. 101
14, 16-24 ....................... pg. 108 o 199
14, 25-35 ................................... pg. 102
15, 1-10 ......................... pg. 102 o 243
15, 11-32 ................................... pg. 123
16, 1-9 ........................................ pg. 102
16, 10-15 .................................... pg. 116
16, 15-18; 17, 1-4 .................... pg. 103
16, 19-31 ...................................... pg. 93
17, 3-10 ..................................... pg. 118
17, 12-19 ................................... pg. 111
17, 20-25 ................................... pg. 104
17,26 37; 18,8 ........................ pg. 104
18, 2-8 ........................................ pg. 120
18, 10-14 ................................... pg. 121
18, 15-17, 26-30 ...................... pg. 105
18, 18-27 ................................... pg. 113
18, 31-34 ................................... pg. 105
18, 35-43 ................................... pg. 116
19, 1-10 ......................... pg. 118 o 241
19, 12-28 ................................... pg. 105
19, 29-40; 22, 7-39 .................. pg. 128
19, 37-44 ................................... pg. 106
19, 45-48 ................................... pg. 107
20, 1-8 ........................................ pg. 107
20, 9-18 ..................................... pg. 107
20, 19-26 ................................... pg. 108
20, 27-44 ................................... pg. 109
20, 46-21,4................................ pg. 123
21, 5-8, 1011, 20-24 .............. pg. 109
21, 8-36 ..................................... pg. 135
21, 8-9, 25-27, 33-36 .............. pg. 127
21, 12-19 ................................... pg. 109
21, 28-33 ................................... pg. 110
21, 37-22,8................................ pg. 110
22, 1-39 ..................................... pg. 155
22, 39-42, 45-23,1 ................... pg. 130
23, 1-34, 44-56 ......................... pg. 131
23, 32-49 ....................... pg. 170 o 175
24, 1-12 ......................................... pg. 6
24, 12-35 ....................................... pg. 6
24, 36-53 ............................... pg. 7 o 30
254
TAULA DE PERCOPES
EVANGELI SEGONS SANT JOAN

Percope
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
14
15
16
17
18
19
20
21
21b
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
35b
36
37
37b
38
38b
39
40
41
42
42b
42c
42d
43
44
45
46
47
48
1, 1-17 .......................................... pg. 11

1, 18-28 ....................................... pg. 12
1, 29-34 ..................................... pg. 211
1, 35-51 ....................................... pg. 12
1, 43-51 ..................................... pg. 139
2, 1-11 .............................. pg. 15 o 240
2, 12-22 ....................................... pg. 13
3, 1-15 .......................................... pg. 13
3, 13-17 ..................................... pg. 186
3, 16-21 ....................................... pg. 15
3, 22-33 ....................................... pg. 14
4, 5-42 .......................................... pg. 24
4, 46-54 ....................................... pg. 18
5, 1-4 .............................. pg. 231 o 247
5, 1-15 .......................................... pg. 20
5, 17-24 ........................... pg. 16 o 245
5, 24-30 ....................................... pg. 16
5, 30-6,2 ...................................... pg. 16
6, 5-14 .......................................... pg. 26
6, 14-27 ....................................... pg. 17
6, 27-33 ....................................... pg. 18
6, 35-39 .......................... pg. 19 o 246
6, 35-50 ....................................... pg.246
6, 40-44 ........................... pg. 19 o 246
6, 48-54 ........................... pg. 19 o 246
6, 56-69 ....................................... pg. 21
7, 1-13 .......................................... pg. 21
7, 14-30 ....................................... pg. 22
7, 37-52; 8,12 ............................. pg. 35
8, 3-11 ............................ pg. 221 o 243
8, 12-20 ....................................... pg. 22
8, 21-30 ........................... pg. 23 o 187
8, 31-42 ....................................... pg. 23
8, 42-51 ....................................... pg. 25
8, 51-59 ....................................... pg. 25
9, 1-38 .......................................... pg. 28
9, 1-9 .......................................... pg. 196
9, 39-10,9 ..................................... pg. 26
10, 9-16 ..................................... pg. 197
10, 17-28 ..................................... pg. 27
10, 22-27 ................................... pg. 239
10, 27-38 ..................................... pg. 27
10, 39-42 ................................... pg. 212
11, 1-45 ...................................... pg. 143
11, 47-54 ..................................... pg. 29
12, 1-18 ..................................... pg. 145
12, 19-36 ..................................... pg. 29
12, 24-26, 35-36 ...................... pg. 216
12, 25-36 ................................... pg. 185
12, 28-36 ................................... pg. 186
12, 36-47 ..................................... pg. 30
13, 1-11 ..................................... pg. 159
13, 12-17 ................................... pg. 160
13, 31-18,1 ............................... pg. 161
14, 1-11 ....................................... pg. 31
14, 10-21 ..................................... pg. 31
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
Jn
48b
48c
49
50
50b
51
52
53
54
55
56
57
58
59
59b
60
61
61b
62
63
64
65
65b
65c
66
67
14,
14,
14,
15,
15,
15,
15,
16,
16,
16,
17,
17,
18,
18,
18,
19,
19,
19,
19,
20,
20,
20,
20,
20,
21,
21,
21-24 .................................. pg. 225

21-27 .................................. pg. 249
27-15,7 ................................... pg. 32
1-11 .................................... pg. 183
1-7 ....................................... pg. 137
9-16 .................................... pg. 223
17-16,2 .................................. pg. 20
2-12 ....................................... pg. 33
15-23 ..................................... pg. 33
23-33 ..................................... pg. 34
1-13 ................ pg. 32 o 192 o 230
18-26 ..................................... pg. 34
1-28 .................................... pg. 165
28- 19,16 .......................... pg. 167
28-19,37 ............................ pg. 176
6-11,13-20, 25-28, 30-35 pg. 186
25-37 .................................. pg. 171
2527; 21,24-25 ............... pg. 189
38-42 .................................. pg. 171
1-10 ......................................... pg. 8
11-18 ....................................... pg. 8
19-31 ............................. pg. 8, o 14
19-23 ..................................... pg. 35
19-25 ..................................... pg. 11
1-14 ......................................... pg. 9
15-25 ...........................pg. 10, o 34
TAULA DELS SANTS EVANGELIS

PER LLEGIR DURANT LANY
EVANGELIS DE LA RESSURRECCI
Pels matines dels diumenges
Eothinon 1
Eothinon 2
Eothinon 3
Eothinon 4
Eothinon 5
Eothinon 6
Eothinon 7
Eothinon 8
Eothinon 9
Eothinon 10
Eothinon 11
Mateu 116 ............................... 5

Marc 70 ................................... 5
Marc 71 .................................. 5
Lluc 112 .................................. 6
Lluc 113 .................................. 6
Lluc 114 ................................ 30
Joan 63. ................................... 8
Joan 64 .................................... 8
Joan 65 .................................... 8
Joan 66 .................................... 9
Joan 67 .................................. 34
EVANGELIS SEGONS SANT JOAN
Dijous
Divendres
Dissabte
Joan 22 .................................. 19
Joan 23 .................................. 19
Joan 52 .................................. 20
4t DIUMENGE DE PASQUA
(o Diumenge del Paraltic )
Matines: Eothinon 5 (grec) o 4(eslau) ............... 6

Litrgia: Joan 14 ................................................ 20
Dilluns
Joan 24 .................................. 21
Dimarts
Joan 25 .................................. 21
Dimecres de
la mitja Pentecosta Joan 26 ................... 22
Dijous
Joan 29 .................................. 22
Divendres Joan 30 .................................. 23
Dissabte
Joan 31 .................................. 23
(de Pasqua a Pentecosta )
SANT I GRAN DIUMENGE DE PASQUA

Matines: (s grec) Eothinon 2 ....................... 5
Litrgia:
Joan 1 . .............. 11
Vespres:
Joan 65 . ................. 8
Dilluns:
Joan 2 .................................... 12
Dimarts:
Lluc 113 ................................ 36
Dimecres
Joan 4 .................................... 12
Dijous
Joan 8 .. ................. 13
Divendres Joan 7 .. ................. 13
Dissabte
Joan 11 .................................. 14
2n DIUMENGE DE PASQUA
(o Diumenge de Toms )
Matines (s grec): Eothinon 1 .. ..................... 5

Litrgia: Joan 65 .................................................. 8
Dilluns
Joan 6 .................................... 15
Dimarts
Joan 10. ................................. 15
Dimecres
Joan 15 .................................. 16
Dijous
Joan 16 .................................. 16
Divendres Joan 17 .................................. 16
Dissabte
Joan 19 .................................. 17
3r DIUMENGE DE PASQUA
(o Diumenge de la Samaritana )
Matines: Eothinon 7 .............................................. 8

Litrgia: Joan 12 ................................................ 24
Dilluns
Joan 32 .................................. 25
Dimarts
Joan 33 .................................. 25
Dimecres
Joan 18 .................................. 26
Dijous
Joan 35 .................................. 26
Divendres Joan 37 .................................. 27
Dissabte
Joan 38 .................................. 27
(o Diumenge del Cec de naixement )

Litrgia: Joan 34 ................................................ 28
Dilluns
Joan 40 .................................. 29
Dimarts
Joan 42 .................................. 29
Dimecres
Joan 43 .................................. 30
DIJOUS DE LASCENSI
Litrgia: Lluc 114 ................................................ 30
Divendres Joan 47 .................................. 31
Dissabte
Joan 48 .................................. 31
(o Diumenge de les Mirrfores )
Matines:
Eothinon 4(grec)-3(eslau) ............ 6-5
Litrgia:
Marc 69 ............................................ 18
Dilluns
Joan 13 .................................. 18
Dimarts
Joan 20 .................................. 18
Dimecres
Joan 21 .................................. 19
(o Diumenge dels Sants Pares)
Matines: Eothinon 10 ............................................ 9

Litrgia: Joan 56 ................................................ 32
256
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Difunts
Joan
Joan
Joan
Joan
Joan
Joan
Joan
49 .................................. 32
53 .................................. 33
54 .................................. 33
55 .................................. 34
57 .................................. 34
67 .................................. 34
16 ................................ 245
DIUMENGE DE PENTECOSTA
(8 Diumenge de Pasqua)
Matines:
Litrgia:
Joan 65 ............................................. 35
Joan 27 ............................................. 35
EVANGELIS SEGONS SANT MATEU

(de Pentecosta a la Creu)
3r DIUMENGE DESPRS PENTECOSTA To 2

Matines:
Litrgia:
Eothinon 3 ......................................... 5
Mateu 18 .......................................... 44
4 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
40 ............................... 44
41 ............................... 45
42 ............................... 45
43 ............................... 45
44 ............................... 45
26 ............................... 46
4t DIUMENGE DESPRS PENTECOSTA To 3

Matines:
Litrgia:
Eothinon 4 ......................................... 6
Mateu 25 .......................................... 46
1 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
75 ............................... 37
10 ............................... 37
12 ............................... 38
13 ............................... 38
14 ............................... 38
15 ............................... 39
1r DIUMENGE DESPRS PENTECOSTA To 8

(Diumenge de Tots Sants)
Matines:
Litrgia:
Eothinon 1 ......................................... 5
Mateu 38 .......................................... 39
5 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
19 ............................... 40
22 ............................... 40
23 ............................... 40
27 ............................... 40
31 ............................... 41
30 ............................... 48
2n DIUMENGE DESPRS PENTECOSTA To 1

Matines:
Litrgia:
Eothinon 2 ......................................... 5
Mateu 9 ............................................ 41
Matines:
Litrgia:
Eothinon 5 ......................................... 6
Mateu 28 .......................................... 49
6 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
34 ............................... 41
35 ............................... 42
36 ............................... 42
37 ............................... 42
38 ............................... 43
24 ............................... 43
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
51 ............................... 49
52 ............................... 50
53 ............................... 50
54 ............................... 50
55 ............................... 51
32 ............................... 51
6 DIUMENGE DESPRS PENTECOSTA To 5

Matines:
Litrgia:
Eothinon 6 ......................................... 7
Mateu 29 .......................................... 51
7 SETMANA
3 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
45 ............................... 47
46 ............................... 47
48 ............................... 47
49 ............................... 48
50 ............................... 48
30 ............................... 48
2 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
56 ............................... 52
57 ............................... 52
60 ............................... 53
61 ............................... 53
63 ............................... 53
39 ............................... 54

Matines:
Litrgia:
Eothinon 7 ......................................... 8
Mateu 33 .......................................... 54
11 DIUMENGE DESPRS PENTECOSTA To2

Matines:
Litrgia:
Eothinon 11 ..................................... 10
Mateu 77 .......................................... 65
8 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
65 ............................... 54
66 ............................... 55
68 ............................... 55
69 ............................... 55
71 ............................... 55
47 ............................... 56

Matines:
Litrgia:
Eotinon 8 ........................................... 8
Mateu 58 .......................................... 56
12 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
74 ............................... 57
76 ............................... 57
80 ............................... 57
81 ............................... 58
83 ............................... 59
64 ............................... 59

Matines:
Litrgia:
Eothinon 9 ......................................... 8
Mateu 59 .......................................... 59
Matines:
Litrgia:
Eothinon 1 ......................................... 5
Mateu 79 .......................................... 67
13 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
84 ............................... 60
85 ............................... 60
86 ............................... 60
88 ............................... 60
91 ............................... 61
73 ............................... 61

Matines:
Litrgia:
Eothinon 10 ...................................... 9
Mateu 72 .......................................... 61
Marc 11.................................. 67
Marc 12.................................. 68
Marc 13.................................. 68
Marc 14.................................. 68
Marc 15.................................. 68
Mateu 90 ............................... 69

Matines:
Litrgia:
Eothinon 2 ......................................... 5
Mateu 87 .......................................... 69
10 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Marc 2 .................................... 65
Marc 3 .................................... 65
Marc 4 .................................... 66
Marc 5 ................................... 66
Marc 9 .................................... 66
Mateu 82 ............................... 67
9 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
257
14 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Marc 16.................................. 70
Marc 17.................................. 70
Marc 18.................................. 71
Marc 19.................................. 71
Marc 20.................................. 71
Mateu 93 ............................... 72

Matines:
Litrgia:
Eothinon 3 ......................................... 5
Mateu 89 .......................................... 72
11 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
Mateu
94 ............................... 62
95 ............................... 62
96 ............................... 63
99 ............................... 63
100 ............................. 64
78 ............................... 64
15 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Marc 21.................................. 73
Marc 22.................................. 73
Marc 23.................................. 74
Marc 25.................................. 74
Marc 26.................................. 74
Mateu 97 ............................... 75
258

Matines:
Litrgia:
Eothinon 4 ......................................... 6
Mateu 89 .......................................... 72
16 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Marc 27 ................................. 76
Marc 28 ................................. 76
Marc 29 ................................. 77
Marc 30 ................................. 77
Marc 32 ................................. 77
Mateu 101 ............................. 78

Matines:
Litrgia:
Eothinon 5 ......................................... 6
Mateu 105 ........................................ 78
Divendres
Dissabte
Lluc 24 ................................... 85
Lluc 19 ................................... 85

Matines:
Litrgia:
Eothinon 8 ......................................... 8
Lluc 26 .............................................. 86
20 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Lluc 25 ................................... 86
Lluc 27 ................................... 86
Lluc 28 ................................... 87
Lluc 31 ................................... 87
Lluc 32 ................................... 88
Lluc 20 ................................... 88

17 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Marc 48 ............................... 116

Marc 50 ............................... 116
Marc 51 ............................... 117
Marc 52 ............................... 117
Marc 53 ............................... 117
Mateu 104 ............................. 79

Matines:
Litrgia:
Eothinon 6 ......................................... 7
Mateu 62 .......................................... 79
Matines:
Litrgia:
Eothinon 9 ......................................... 8
Lluc 30 .............................................. 88
21 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Lluc 33 ................................... 88
Lluc 34 ................................... 89
Lluc 37 ................................... 89
Lluc 41 ................................... 89
Lluc 42 ................................... 90
Lluc 22 ................................... 90
EVANGELIS SEGONS SANT LLUC

(de la Creu a la Gran Quaresma)
Matines:
Litrgia:
Eothinon 10 ....................................... 9
Lluc 35 .............................................. 90
18 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Lluc 10 ................................... 81
Lluc 11 ................................... 81
Lluc 12 ................................... 82
Lluc 13 .................................. 82
Lluc 14 ................................... 82
Lluc 15 ................................... 83

Matines:
Litrgia:
Eothinon 7 ......................................... 8
Lluc 17.............................................. 83
22 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte

Matines:
Litrgia:
Eothinon 11 ..................................... 10
Lluc 83 .............................................. 93
19 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Lluc 16 ................................... 84
Lluc 18 ................................... 84
Lluc 21 ................................... 84
Lluc 23 ................................... 84
Lluc 43 ................................... 91
Lluc 44 ................................... 91
Lluc 47 ................................... 91
Lluc 48 ................................... 92
Lluc 50 ................................... 92
Lluc 29 ................................... 93
23 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Lluc 52 ................................... 94
Lluc 55 ................................... 94
Lluc 56 ................................... 94
Lluc 57 ................................... 94
Divendres
Dissabte
Lluc 58 ................................... 95
Lluc 36 ................................... 95

Matines:
Litrgia:
Eothinon 1 ......................................... 5
Lluc 38 ............................................. 95
Divendres
Dissabte
259
Lluc 95 .................................105
Lluc 51 .................................106

Matines:
Litrgia:
Eothinon 5 ......................................... 6
Lluc 71 ............................................106
24 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Lluc 59 ................................... 96
Lluc 60 ................................... 96
Lluc 61 ................................... 97
Lluc 62 ................................... 97
Lluc 63 ................................... 97
Lluc 40 ................................... 98

Matines:
Litrgia:
Eothinon 2 ......................................... 5
Lluc 39 ............................................. 98
28 SETMANA
Dilluns
Lluc 97 .................................106
Dimarts
Lluc 98 .................................107
Dimecres
Lluc 99 .................................107
Dijous
Lluc 100...............................107
Divendres Lluc 101...............................108
Dissabte
Lluc 67 .................................108
Matines:
Litrgia:
Eothinon 6 ......................................... 7
Lluc 76 ............................................199
25 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Lluc 65 ................................... 99
Lluc 68 ................................... 99
Lluc 69 ................................... 99
Lluc 70 ................................. 100
Lluc 73 ................................. 100
Lluc 46 ................................. 101

Matines:
Litrgia:
Eothinon 3 ......................................... 5
Lluc 53 ........................................... 101
29 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Lluc 102...............................109
Lluc 106...............................109
Lluc 104...............................109
Lluc 107...............................110
Lluc 108...............................110
Lluc 72 .................................110

Matines:
Litrgia:
Eothinon 7 ......................................... 8
Lluc 85 ............................................111
30 SETMANA
26 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Lluc 75 ................................. 101

Lluc 77 ................................. 102
Lluc 78 ................................. 102
Lluc 80 ................................. 102
Lluc 82 ................................. 103
Lluc 49 ................................. 103
Matines:
Litrgia:
Eothinon 4 ......................................... 6
Lluc 66 ........................................... 104
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Marc 33................................111
Marc 34................................112
Marc 36................................112
Marc 39................................112
Marc 41................................112
Lluc 74 .................................113

Matines:
Litrgia:
Eothinon 8 ......................................... 8
Lluc 91 ............................................113
31 SETMANA
27 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Lluc 86 ................................. 104

Lluc 87 ................................. 104
Lluc 90 ................................. 105
Lluc 92 ................................. 105
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Marc 42................................114
Marc 43................................114
Marc 44................................114
Marc 45................................115
Marc 46................................115
Lluc 81 .................................116
260
35 DIUMENGE DESPRS PENTECOSTA

Matines:
Litrgia:
Eothinon 9 ......................................... 8
Lluc 93............................................ 116
32 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Marc 48 ............................... 116

Marc 50 ............................... 116
Marc 51 ............................... 117
Marc 52 ............................... 117
Marc 53 ............................... 117
Lluc 84 ................................. 118

Matines:
Litrgia:
Eothinon 10 ....................................... 9
Lluc 94............................................ 118
33 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Marc 54 ............................... 119

Marc 55 ............................... 119
Marc 56 ............................... 119
Marc 57 ............................... 120
Marc 58 ............................... 120
Lluc 88 ................................. 120
Apokreo (Carnaval)
Litrgia:
Mateu 106 ..................................... 128
SETMANA DE LA TYROFAGIA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Sts Ascetes
Lluc 96 ................................ 128

Lluc 109 .............................. 130
dia sense litrgia
Lluc 110 .............................. 131
dia sense litrgia
Mateu 16 ............................ 132
Mateu 43 ............................... 45
DIUMENGE DE LA TYROFAGIA
Litrgia:
Mateu 17 ....................................... 133
EVANGELIS PER LES PANIQUIDES

de la primera setmana de Quaresma
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Lluc 105 .............................. 135

Mateu 16 ............................ 132
Marc 51 ............................... 117
Mateu 20 ............................... 41
Joan 50 ............................... 183

(El fariseu i el Public)
Litrgia:
Lluc 89............................................ 121
EVANGELIS SEGONS SANT MARC

(dissabtes i diumenges de Quaresma)
34 SETMANA
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Marc 59 ............................... 121

Marc 60 ............................... 121
Marc 61 ............................... 122
Marc 62 ............................... 122
Marc 63 ............................... 122
Lluc 103 .............................. 123
34 DIUMENGE DESPRS PENTECOSTA

El fill Prdig
Litrgia:
Lluc 79............................................ 123
Litrgia:
Sant Teodor:
Marc 10 ............................... 139

Joan 52 .................................. 20
1r DIUMENGE DE QUARESMA
Litrgia:
Joan 5.................................. 139

Litrgia:
Difunts:
Marc 6 ................................. 140

Joan 16 ............................... 245
2n DIUMENGE DE QUARESMA
Litrgia:
Marc 7 ................................. 140
35 SETMANA(CARNAVAL)
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Marc 49 ............................... 124

Marc 64 ............................... 124
Marc 65 ............................... 125
Marc 66 ............................... 126
Marc 68 ............................... 127
Lluc 105 .............................. 135
Litrgia:
Difunts:
Marc 8 ................................. 140

Joan 16 ............................... 245
3r DIUMENGE DE QUARESMA
Litrgia:
Marc 37 ............................... 141

Litrgia:
Difunts:
Marc 31 ............................... 141

Joan 16 ................................ 245
Evangeli 8:
Lluc 111 .........................170
Evangeli 9:
Joan 61 ...........................171
Evangeli 10:
Marc 69 ..........................171
Evangeli 11:
Joan 62 ................................171
Evangeli 12:
Matteu 114 .........................172
DIVENDRES SANT
4t DIUMENGE DE QUARESMA
Litrgia:
Marc 40 ............................... 141
St. Joan Climac: Mateu 10 ............................. 212
Litrgia:
Difunts:
Marc 35 ............................... 142

Lluc 54 ................................. 233
5 DIUMENGE DE QUARESMA
Litrgia:
Marc 47 ............................... 142
Sta. Maria lEgip. Lluc 33 ................................... 88
Prima:
Trcia:
Sisena:
Nona (eslau):
(grec):
Vespres:
Joan 39 ................................ 143

DIUMENGE DE RAMS
Matines:
Litrgia:
Mateu 83 ............................. 144

Joan 41 ................................ 153
EVANGELIS DE LA SETMANA SANTA

DILLUNS SANT
Matines:
Litrgia:
Mateu 84 ............................. 147

Mateu 98 ............................. 148
DIMARTS SANT
Matines:
Litrgia:
Mateu 90 ............................... 69
Mateu 102 ........................... 151
DIMECRES SANT
Matines:
Litrgia:
Joan 41 ................................ 153

Mateu 108 ........................... 154
DIJOUS SANT
Matines:
Lluc 108 .............................. 110
Litrgia:
Mateu 107 ........................... 156
Rent. de peus Joan 44........................... 159
Joan 45........................... 160
SANTS SOFRIMENTS
Evangeli 1:
Evangeli 2:
Evangeli 3:
Evangeli 4:
Evangeli 5:
Evangeli 6:
Evangeli 7:
Joan46 ............................ 161

Joan 58........................... 165
Mateu 109 ..................... 166
Joan 59........................... 167
Mateu 111 ..................... 168
Marc 67 .......................... 169
Mateu 113 ..................... 169
Mateu 110 ...........................173

Marc 67................................175
Lluc 111...............................175
Joan 59 ................................176
Joan 60 ................................177
Mateu 110 ...........................178
DISSABTE SANT
Matines:
Litrgia:
DISSABTE DE LLTZER
Litrgia:
261
Mateu 114. ........................ 180

Mateu 115 ...........................181
MENOLOGI
Mes
Mes
Mes
Mes
Mes
Mes
Mes
Mes
Mes
Mes
Mes
Mes
de Setembre ..............................................183
d'Octubre
..............................................191
de Novembre ..............................................195
de Desembre ..............................................199
de Gener
..............................................207
de Febrer
..............................................215
de Mar
..............................................219
d Abril
..............................................221
de Maig
..............................................223
de Juny
..............................................225
de Juliol
..............................................229
d'Agost
..............................................231
Evangelis per la memria dels sants ...........237
EVANGELIS
Per la fundaci de una esglsia ......................239
per la dedicaci ..............................................239
Baptisme
..............................................240
Matrimoni
..............................................240
Sants Olis
..............................................240
Confessi dels homes ......................................243
Confessi de les dones ....................................243
Revestiment d'un monjo .................................243
Revestiment d'una monja ................................244
Per un malalt
..............................................244
Per una malalta ..............................................244
Funerals
d'un laic o dun monjo (1)...........................245
d'un sacerdot (1-5) .......................................245
d'un nen
..............................................246
durant setmana de Pasqua: Eothinon 1 ....... 5
Benedicci de l'aigua ........................................247
262
En cas de sisme, d'incendi,

de sequera, d'invasi ................................... 247
Per tota petici .............................................. 247
Per donar grcies ..............................................248
Per l'inici anual dels estudis escolars ........... 248
Per la fundaci d'una escola
o de qualsevol altre edifici .............................. 248
per l'inauguraci d'un vaixell ......................... 248
per la presa de possessi d'un cap d'Estat

o dun alcalde
............................................. 248
per la pau
............................................. 249
Taula de Percopes ........................................... 251
Taula de Evangelis ............................................ 255

Biblia Evangeliari

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Biblia Evangeliari

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SANT

Patriarcat de Srbia. Esglsia ortodoxa espanyola. Protecci de la Mare de Du.

n aquell temps, els onze deixebles,

al sepulcre, a la sortida del sol. I es deien

assat el dissabte, Maria, la de Magdala, Maria, la mare de Jaume, i Salom

n cop ressuscitat, a trenc de dia del

comunicar-ho als qui havien conviscut

Mentre elles restaven desesmades per

l primer dia de la setmana, molt de

n aquell temps, Pere s'aixec i va

PER MATINES DE DIUMENGE

els digu: Quins enraonaments sn

n aquell temps, Jess, havent ressuscitat d'entre els morts, es present

tres sou testimonis d'aquestes coses. I

l primer dia de la setmana, Maria

morts. Desprs, els deixebles se'n van

n aquell temps, Maria Magdalena es

quell mateix dia primer de la

PER MATINES DE DIUMENGE

per por dels jueus les portes d'all on

n aquell temps, Jess encara

el peix igualment. Aquesta vegada ja era

n aquell temps, Jess es manifest

anaves i venies segons el teu grat; per

l principi hi havia la Paraula, i la

devenir fills de Du, ells que ni de sang

quell mateix dia primer de la setmana al vespre, i estant tancades

tejo amb aigua; enmig de vosaltres hi ha

DIMARTS DEL RENOVAMENT

DIMECRES DEL RENOVAMENT

DILLUNS DEL RENOVAMENT

n aquells temps, Joan tornava a sser

SEGONS SANT JOAN

se'n cap a Galilea. Trob Felip i li digu:

veritat, en veritat et dic: si un no neix

DIJOUS DEL RENOVAMENT

DIVENDRES DEL RENOVAMENT

Lectura del sant Evangeli segons sant Joan.

Lectura del sant Evangeli segons sant Joan.

n aquell temps, hi havia un fariseu,

convertir en mercat la casa del meu Pare.

t lesposa, s l'esps; per l'amic de

DISSABTE DEL RENOVAMENT

Lectura del sant Evangeli segons sant Joan.

n aquell temps, Jess se'n va anar

quell mateix dia primer de la

SEGONS SANT JOAN

digu: Si no veig el senyal dels claus a les

Lectura del sant Evangeli segons sant Joan.

n aquell temps, hi hagu unes bodes

Lectura del sant Evangeli segons sant Joan.

l Senyor va dir al seus deixebles: Du

Lectura del sant Evangeli segons sant Joan.

Lectura del sant Evangeli segons sant Joan.

sotms al judici, sin que ha passat de la

Lectura del sant Evangeli segons sant Joan.

SEGONS SANT JOAN

de realitzar, aquestes obres mateixes

Lectura del sant Evangeli segons sant Joan.

n aquell temps, la gent, davant del

fug altra vegada a la muntanya, tot sol.

el veureu, tal com us ho va dir. Sortiren i

O DIUMENGE DE LES MIRRFORES

n aquell temps, Josep d'Arimatea,