PROCS DE DOL INFANTIL I FAMILIAR

Afrontar una mort resulta molt dolors, per si a ms es veu afectat un nen, el
patiment sembla augmentar, doncs a part del propi dolor, cal fer-se crrec del
nen.
La mort forma part de la vida. Ser capa de comprendre la mort, de travessar
les etapes del dol de manera sana i seguir vivint amb eficcia s essencial per
al benestar del nen i, per descomptat, de qualsevol persona. Poder plorar la mort
d'un ser estimat adequadament i afrontar-la abans que es produeixi, al moment en
qu ocorre, i sobretot desprs, fa que el nen creixi sense sentir-se culpable,
deprimit, enutjat o espantat. Parlar sobre la mort i el dolor inherent a ella s
un pas essencial per convertir-se en un sser hum emocionalment sa.
El procs de dol fa referncia a les reaccions psicolgiques, fsiques i socials
normals
i esperables que s'experimenten desprs d'una prdua. El dol s un procs normal,
no una
malaltia. Encara que pot compartir alguna simptomatologia amb els trastorns
depressius o d'ansietat, no podem parlar de depressi, sin de reaccions
psicolgiques del dol.

CARACTERSTIQUES DEL DOL

s un procs: davant la prdua o la percepci de la mateixa s'experimenten una
successi de reaccions
psicolgiques, socials i fsiques.
s normal: s natural i esperable quan es produeix una prdua.
s dinmic: es produeixen canvis emocionals i psicolgics en les creences i en les
metes o objectius.
Depn del reconeixement social: qui sofreix la prdua necessita suport social i
familiar.
s ntim: cada persona reacciona de forma individual i particular, per s el context
social el que
regula aquestes respostes.
s actiu: la persona elabora i decideix quines estratgies de afrontamiento utilitza
per treballar en la prdua, segons la seva histria i la seva personalitat.
Est organitzat en etapes:
Fase 1: Negaci i allament. Al principi s normal que es tendeixi a negar
la prdua i creure que no s possible el que ens est passant. D'aquesta
manera creem una defensa personal, una barrera, que ens permet
esmorteir el dolor davant una situaci inesperada i impressionant. Ens
donem un temps per reaccionar.

Fase 2: Ira. Amb el temps, la negaci inicial dna pas a la rbia, l'enveja i
el ressentiment. Aqu sorgeixen les primeres reflexions i tots els per qu.
s una fase difcil d'afrontar per als pares i tots els que els envolten; ja que
la ira es desplaa en totes adreces, encara que sigui injustament. El nen pot
queixar-se per tot; tot li sembla malament i s execivament crtic. Apareixen:
dolor, llgrimes, culpa o vergonya. La famlia no ha de viure aquesta fase
com alguna cosa personal contra ells, ja que en reaccionar amb ira, es
fomenta la conducta hostil del nen. No es tracta de consentir-li, ni renyirli ms, sin de tenir ms pacincia i temps per parlar i explicar les
coses amb ms calma.
Fase 3: Pacte i negociaci. T una durada curta i amb connotacions
infantils, on es proposen negociacions amb el metge o amb Du, a canvi
de la curaci o la recuperaci del ser estimat. Aquesta fase pot no
donar-se durant el dol, encara que s com que en algun moment s'imagini
que recuperem el perdut d'alguna forma i tot torna a ser com abans.
Fase 4: Depressi. Quan no es pot seguir negant la prdua, el nen pot
afeblir-se, aprimar, dormir poques hores, estar ms callat i en
general experimentar una profunda tristesa. Es tracta d'un estat
normal, temporal I preparatori per a l'acceptaci de la realitat, en el qual
s'ha de respectar i comprendre el dolor, evitant utilitzar frases del tipus:
no et preocupis o no ploris, ja que seria contraproduent. Si se li permet
expressar el dolor, li ser ms fcil l'acceptaci final i estar agrat que no
se li digui constantment que no estigui trista. Acompanyar en silenci,
abraar-ho i mostrar-li afecte i afecte, permetent-li parlar d'aix
quan ho necessiti, s el millor que podem fer.
Fase 5: Acceptaci. Desprs de passar per les etapes anteriors en les quals
sha pogut expressar els seus sentiments, es podr asumir un punt de vista
ms ser i tranquil. No es tracta duna etapa feli: al principi est gaireb
desproveda de sentiments. Comena a sentir-se una certa pau, podem
comenar a veure la llum. Es pot estar b sol o acompanyat, no es t tanta
necessitat de parlar del propi dolor... el dia a dia es va imposant.

IMPLICACIONS

Quan un nen perd a un dels pares, l'esdeveniment s traumtic i altera

el curs del seu desenvolupament. No es pot protegir nen del que ha
passat, per es pot ajudar-lo a enfrontar la realitat del que aix representa.

Per a laltre pare/mare aix suposa que, a ms d'haver de lidiar amb els
seus propis sentiments de prdua, ha d'ajudar al nen/a a passar per
aquesta experiencia el ms saludablement possible.

Ser dajuda ser conscients de quins sn les reaccions normals dels nens
davant la mort del pare, aix com dels senyals que indiquen que el nen est
tenint dificultats.

s normal que durant les setmanes segents a la mort alguns nens sentin
una tristesa profunda o que persisteixin a creure que el ser estimat
continua viu. No obstant aix, la negaci a llarg termini a admetre que la
mort va ocrrer, o l'evitar les demostracions de tristesa, no s saludable i pot
resultar en problemes ms severs en el futur...

Una vegada que el nen accepta la mort, s normal que manifesti la seva
tristesa de tant en tant a travs d'un llarg perode de temps, de
vegades en moments inesperats. Els seus parents han de passar tot el
temps possible amb el nen i fer-li saber ben clar que t perms per
manifestar els seus sentiments lliure i obertament.

Davant la mort dun dels pares, la ira s una reacci natural, donat que la
persona morta era essencial per a l'estabilitat del mn del nen. Aquesta ira
es pot manifestar en jocs violents, malsons, irritabilitat o en una varietat
d'altres comportaments. Sovint el nen mostrar enuig cap als membres
supervivents de la famlia.

Possibles reaccins del nen/a desprs de la prdua

Insomni
Malsons nocturns
Por a la foscor i a dormir sol/a
Enuresis nocturna (fer-se pip al llit)
Falta dapetit
Rebuig daliments
Alimentaci compulsiva
Dificultats de memoria
Oblits constants
Falta de concentraci i atenci

Por a assistir a classe

Hiperactivitat, agitaci
Problemes de conducta
Irritabilitat
Fatiga
Pors
Ansietat de separaci
Culpa
Agressivitat

LA COMPRESNSI DE LA MORT SEGONS LEDAT DEL NEN

Fins als 5 o 6 anys d'edat:

Literalitat: la imatge que tenen els nens del mn s molt literal. Per tant,
haur d'explicar-los la mort utilitzant un llenguatge molt concret. Es pot
explicar, per exemple, que "mort" o "morir" significa que el cos deixa de
funcionar. En cas de malaltia o edats avanades es pot explicar que el cos
de la persona ja no funciona i que els metges no han pogut arreglar-lo. Si
la mort s soptada es pot explicar que a causa d'un trist accident, el cos de la
persona ha deixat de funcionar.
Manca de comprensi del concepte dirreversibilitat: Per als nens
d'aquesta edat s difcil entendre que totes les persones i tots l'ssers vius
acaben morint, que aix s alguna cosa definitiva i que ja no tornaran. Per
tant, desprs que els hagi explicat tot aix, s possible que continun
preguntant on est aquest ser estimat o quan ha a de tornar aquesta
persona. Per molt frustrant que resulti, sha de seguir repetint amb calma
que aquesta persona ha mort i ja no podr tornar.
Perplexitat: Poden semblar totalment confusos sobre el que ha passat o es
neguen a creure-ho. s possible que preguntin reiterativament: "On est
pap?". Desitgen saber quan ha de tornar la persona morta, o la busquen
activament.
Regressi: Poden aferrar-se a la mare, queixar-se sovint, es fan pip en el llit,
demanen un biber, es xuclen el dit...
Ambivalncia: A alguns nens sembla no afectar-los en absolut la mort.
Responen davant la notcia amb preguntes o afirmacions inadequades.
Encara que sigui una reacci desconcertant, s bastant comuna. Significa que
no ha acceptat o afrontat la mort, per comprn el que ha succet. El ms
habitual, s que el nen elabori el dol alternant fases de preguntes i expressi
emocional, amb intervals en qu no esmenta per res l'assumpte.
Rbia i sentiment daband: irritabilitat, malsons, jocs sorollosos,
entremeliadures s freqent que dirigeixin l'empipament cap a un familiar
proper. Permetre-li que tregui la rbia cridant, corrent, saltant, copejant amb
coixins, lajudar a canalitzarla positivament.
Expressen el seu dolor a travs dels jocs: Amb els seus companys i
amics poden jugar a morir-se, a l'enterramentTots aquests comportaments
sn absolutament normals i han de ser respectats com a necessaris perqu el
nen realitzi de forma adequada el dol.
Prenen als seus pares com a model: No s dolent que els nens vegin el
dolor i la tristesa. No cal tenir por de mostrar els propis sentiments davant
del nen (excepte manifestacions violentes de rbia i dolor). Quan mostrem el

que sentim, el nen ens perceben ms propers, i s ms fcil que ens diguin
tamb el que ells estan sentint.
Por a morir o a una altra prdua: Els nens ms petits poden creure que la
mort s contagiosa i poden pensar que aviat li arribar el seu torn. Explicarlos que no tenen gens que tmer.
Els preocupa que la mare tamb els abandoni: Es pregunten qu els
passaria i com sobreviurien.
Estableixen vincles afectius: Encara que el nen spiga que el seu ser
estimat ha mort, sent necessitat de seguir mantenint una relaci
afectiva, i aix, la persona morta pugues per un temps convertir-se en un
pare o mare imaginari. En alguns casos, podem ajudar al nen donant-li algun
objecte personal del mort, que aquest conservi com un record precis i
una forma d'uni ntima amb ell. El nen pot establir vincles afectius amb
altres adults que se semblin al difunt o tinguin unes qualitats similars (un
familiar, la mestra, el psicleg...) i demanar-los que siguin el seu pare o la
seva mare. Aquesta conducta s bastant comuna i no significa que la mare
no satisfaci les necessitats del nen.
Comproven la realitat: Al principi s possible que sembli i saben i accepten
el que ha ocorregut, per desprs, al cap de diverses setmanes o mesos,
pregunten
quan
tornar
o
el
busquen
per
la
casa.
Importncia de la claredat: Eviti utilitzar eufemismes, com dir als nens
que els sers estimats "s'han anat lluny" o "estan dormint" o fins i tot que la
seva famlia ha "perdut" a aquesta persona. A causa que els nens petits
pensen de manera tan literal, aquestes frases poden, sense voler, induir-los
a sentir por d'anar-se a dormir o quan alg es vagi lluny.
Concisi: Cal tenir en compte que les preguntes dels nens poden sonar
ms profundes del que realment sn. Per exemple, si un nen de 5 anys
pregunta on est ara alg que ha mort, probablement no est
preguntant si existeix un ms enll. Per contra, els nens poden quedar-se
satisfets si se'ls diu que alg que ha mort est ara en el cementiri. Aquest
tamb pot ser un bon moment per parlar-li sobre les creences religioses
familiars
o
personals,
en
cas
de
tenir-ne.

Entre els 6 i 10 anys:

Comprensi del concepte dirreversibilitat: Els nens comencen

comprendre que la mort s alguna cosa definitiva, fins i tot encara que
no entenguin que aix li ocorrer a tots els ssers vius algun dia.
Egocentrisme: Un nen de 9 anys pot pensar, per exemple, que si es porta
b o si demana un desig, la seva via no es morir. Sovint, a aquesta
edat els nens imaginen la mort personificant-la i pensen en ella com
"l'home del sac" o un fantasma o un esquelet. Poden entendre millor la
mort si se'ls dna explicacions precises, simples, clares i honestes
sobre el que ha ocorregut.

Negaci: Una resposta molt comuna s negar que la mort hagi ocorregut. s
la seva negaci poden mostrar-se molt agressius. Alguns poden mostrar-se
ms contents i juganers que de costum, com si la prdua ens els hagus
afectat. Els adults poden malinterpretaraquesta conducta i reaccionar amb
clera o simplement ignorar als nens. Per en realitat aquesta negaci indica
que els nens senten un dolor tan profund que intenten aixecar un
mur perqu la mort no els afecti. Aquests nens necessiten oportunitats
per plorar la prdua i s possible que tamb necessitin perms per ferho. Es pot dir alguna cosa com: "No has de mostrar la teva tristesa a tothom,
per si vols pots compartir-la amb mi. Si tens ganes de plorar i estar trist tot
sol, em sembla molt b, per desprs d'estar aix durant una estona, estaria
b, si vols, que parlessis amb alg de com et sents.
Idealitzaci: Insistir que " era la persona ms llesta o perfecta del mn", per
exemple, els permet mantenir una relaci imaginria amb la persona
morta.
Culpabilitat: s una resposta normal, sobretot si no poden expressar la
tristesa que senten. Comentaris en vida com "em matars", poden fer creure
al nen que la seva mala conducta ha contribut a la mort.
La por i la vulnerabilitat: s normal que els nens d'aquestes edats se
sentin espantats i vulnerables. Intenten ocultar els seus sentiments,
sobretot als nens de la seva edat, perqu no volen que els seus amics o
companys de l'escola els considerin "diferents". Els nens sobretot poden
actuar amb bravuconera o agressivitat. El nen pot tmer tamb ser
abandonat per la mare. Assegurar-li que, encara que est molt afectada per
la prdua, es troba b i no li passar el mateix.
S'ocupen dels altres: Poden assumir el paper del mort i cuidar dels seus
germans ms petits o assumir tasques que abans realitzava el pare o la mare
que ha mort.
Busquen a la persona que ha mort: Poden anar d'una habitaci a una
altra, o buscar-la en la golfa o en el soterrani. La millor resposta s deixar
que segueixin buscant. Els pot consolar saber que nosaltres tamb de
vegades sentim el desig de fer-ho.
Mantenir-se fsica i emocionalment prop del nen: Permetre-li estar a
prop, asseure's al seu costat, sostenir-ho en braos, abraar-ho, escoltar-li,
plorar amb ell Podem tamb deixar que dormi a prop.
Pot ser adequat tamb buscar moments per estar separats: deixar-lo
sol a la seva habitaci, deixar-li sortir a jugar amb un amic Si s necessari,
tranquillitzar-lo dient-li que estarem aqu per si ens necessita.
Retrobar el ritme quotidi de les seves activitats: el collegi, els seus
amics, els seus jocs familiars, les persones que vol. Tamb s important
garantir-li el mxim d'estabilitat possible.
Evitar afegir canvis innecessaris, o tractar de postergar-los: No s un
bon moment, per exemple, per canviar-ho de collegi o per imposar-li noves
exigncies.

Adolescncia:

Universalitat: Comencen a entendre que tots l'ssers humans finalment

moren, independentment de la seva categoria, el seu comportament, els
seus desitjos o actes.
Identificaci: A mesura que evoluciona la comprensi de la mort de
ladolescent, de manera natural sorgeixen preguntes sobre la mortalitat i la
vulnerabilitat. Per exemple, si un amic de 16 anys mor en un accident de
cotxe, s possible que es desenvolupi por de conduir o fins i tot d'anar amb
cotxe durant una estona. La millor manera de respondre a aix s posar
l'accent en l'espants i trist que va anar aquest accident. Tamb ser un bon
moment per recorder-li el que ha de fer per no crrer perills, com no
pujar mai en un cotxe quan el conductor hagi begut o usar el cintur de
seguretat.
Major capacitate de reflexi: Els adolescents tendeixen a preguntar sobre
el sentit de la mort a alg que estigui proper a ells. Un adolescent que
pregunta per qu alg ha de morir probablement no est buscant respostes
literals, sin comenant a explorar la idea del sentit de la vida. Els
adolescents tamb tendeixen a experimentar certa culpa. Sigui el que sigui
el que senti ladolescent, el millor que es pot fer s encoratjar-ho a que
expressi i comparteixi el seu dolor.

EXPLICAR I TRACTAR EL CONCEPTE DE LA MORT

Llenguatge: Utilitzar un paraules i idees que el nen pugui entendre.

Honestedat: s important explicar als nens la veritat sobre el que ha
passat i encoratjar-los a que facin preguntes, encara que pugui resultar
difcil donat que no t totes les respostes. Quan sigui aix, s lcit que tamb li
faci saber. En qualsevol cas s important crear una atmosfera de confiana i
obertura, i que transmeti als nens el missatge que no hi ha una manera
correcta ni equivocada de sentir-se. Tamb pot compartir amb ells les
creences espirituals que es tinguin sobre la mort.
Serenitat i calma: Som lexemple per als nens. La forma en que ens
expresem i expliquem els esdeveniments determinar com ells ho reben i ho
integren.

PAUTES BSIQUES PER AL CUIDADOR EN DOL

Abans d'ajudar a un nen, s necessari que ladult es presti ajuda a s
mateix. Ladult tamb est en dol. Sense haver examinat abans la seva prpia
forma d'enfrontar a les prdues, no podr ajudar als seus fills.

 Evitar dir coses com: no et sentis malament, ha viscut una llarga vida, no et
sentis malament, ha deixat de sofrir o no et sentis malament, est en un lloc
millor, ja que sn contradictories amb el que realment sentim. Tenir reaccions
tristes, doloroses o negatives davant esdeveniments tristos, dolorosos o negatius s
lgic i saludable.
No intentar reemplaar la prdua. La idea que podem alleujar el dolor
inevitable
d'una
prdua
tractant de substituir-la genera un conflicte i fa semblar que les relacions amb els
sers
estimats
sn
una mica d'usar i tirar. Recorda que aquestes relacions sn niques i insustitubles.
No portar el patiment en soledat. Ens allem perqu des de la infncia se'ns
ha ensenyat que els sentiments tristos, dolorosos o negatius no sn acceptables en
pblic. No ens allem per naturalesa sin perqu ens han ensenyat que podem riure
acompanyats, per plorar es fa tot sol.
Mostrar als altres els sentiments que tenim. Tamb ens han ensenyat que
no
hem
de
mostrar
el
nostre
dolor i que hem d'aparixer davant els altres com si pogussim amb tot. Per la
fortalesa
autntica
radica en l'expressi natural de les emocions i a demanar ajuda quan la necessitem.
Evitar sobrecarregar-nos. Mantenir-nos molt ocupats, a ms de ser agotador,
pot
produir
una
illusi
perillosa: noms aconseguim distreure'ns del dolor i sepultar les emocions posantles
fos
de
la
nostra
vista, per aix no superem el dol.
La pena necesita temps i activitat: no s un procs passiu, shan de posar en
prctica actuacions per tal de elaborar la prdua duna forma adeqada i saludable.

LAFRONTAMENT DEL DOL

Tenir en compte la voluntat del nen: s molt freqent preguntar-se si s

correcte portar als nens als funerals. No hi ha una resposta tancada i
absoluta, ja que al final depn de les persones implicades (pares i nens).
Est b deixar que els nens participin en qualsevol ritual de dol, si
ells volen fer-ho. Per tant, el ms important s explicar-los el que ocurreix
en un funeral i oferir-los la possibilitat que ells decideixin si hi volen anar.

Anticipaci: s molt important explicar als nens el que passar (en qu

consisteix el funeral, qu farem desps, els canvis que suposar la prdua,
els sentiments i emocions que experimentar, les dificultats familiars que
tindran), per quin motiu passarn aquestes coses (farem el funeral per dir
a deu al ser estimat, a casa ja no hi ser, tu estars amb m/ amb x, quan

tornem a casa i a mesura que passi el temps el trobarem molt a faltar i ens
sentierm tristos per que ens agradara que ests amb nosaltres, segurament
ens costar fer les coses que fins ara feiem com), qu sespera dell/a
(pots decidir si vols venir o no al funeral, i si vens en qualsevol moment
podrs sortir si ho vols, noms ho haurs de demanar, s normal que et
sents trist/a o enfadat/da, pots preguntar tot el que vulguis i explicar-me el
que pensis o sents quan vulguis). El nen intueix de seguida que la mort
tindr moltes conseqncies en la famlia. Est b dir-li que, encara que
estem molt tristos, seguirem ocupant-nos d'ell tan b com sigui
possible.

Compartir el dolor: A molts pares els preocupa que els seus fills siguin
testimonis del seu dolor i la seva tristesa, que els vegin plorar una mort. No
obstant aix, si es permet al nen/a veure el dolor dels pares o de les persones
properes, se li estar ensenyant que plorar s una reacci natural davant
el dolor emocional i la prdua. Aix pot fer que els nens se sentin ms
cmodes quan expressin els seus propis sentiments. Per tamb s
important transmetre'ls que per molt tristes que es sentin les persones
que te al voltant, seguiran sent capa de cuidar a la seva famlia i de
fer que el nen es senti segur.

Assegurar-los una adeqada atenci: A la commoci i a la confusi que

sofreix el nen que ha perdut un avi o algun dels seus pares se li afegeix la
falta d'atenci adequada d'altres familiars que ploren aquesta mateixa mort i
que no poden assumir adequadament la responsabilitat de cuidar al nen.

Delegar: Acceptar ajuda d'altres adults. En aquests casos, s important

ocupar-se d'un mateix per poder ocupar-se dels altres. Sens dubte, estem
davant un tema delicat i un dels moments ms difcils que pot viure una
famlia.

Posar molta atenci als canvis: Molt nens, especialment si sn petits,

expressen el seu malestar de forma conductual en lloc de amb paraules. Ser
necessari observar reaccions que van des de regressi (retorn a
comporatments ja superats) o ansietat (nerviossisme, agitaci, hiperactivitat)
fins a enuig i depressi (apata, desgana, cansament, indiferncia).

Necessitat de consol: Ser important proporcionarli ms moments

dintimitat familiar i dapropament fsic i emocional, a travs dels quals el nen
es senti segur i abrigat.

Necessitat dexpresi: Busqui moments i entorns en el que el nen/a pugui

explicar qu sent, no noms amb paraules, sin amb dibuixos, manualitats,
moviments corporals, massatges, joc simblic

Ajudar als nens a conserver records: De vegades els nens els preocupa
oblidar-se de la persona que ha mort, especialment si eren petits al
moment de la mort. Tota la famlia pot mantindre viu el record de la
persona a travs d'histries, fotos i l'esment continu de la persona en la

conversa diria. Part del procs de sanaci s trobar formes de reconixer i

recordar el que era valus en la relaci amb la persona que ha mort.
Sovint als nens els agrada tenir records fsics de la persona que ha mort.
Alguns nens volen portar amb si una foto o objecte que els recordi al seu
familiar o guardar-ho en un lloc especial a la casa. s possible que conservin
roba o un coix a la seva cambra que encara conserva l'olor de la persona.

Preveure els detonants del dol: Els records i sentiments del dol poden ser
provocats per aniversaris i altres esdeveniments importants. El primer
dia festiu desprs de la mort, el primer aniversari, el primer inici escolar;
qualsevol d'ells pot portar sentiments de tristesa profunds i sobtats. Els
esdeveniments quotidians tamb poden tenir un impacte, com quan
toquen en la rdio una can preferida, un plat preferit en el men d'un
restaurant, un fill pot trobar una targeta antiga del membre de la famlia que
va morir. Sovint aquests detonants del dol agafen desprevingudes a les
persones. Aix pot ser dolors per als nens que estan fent un gran esfor per
no pensar en la persona que va morir. Ajudar als nens a comprendre que
aquestes experincies sn naturals. Amb el temps aix ocorrer amb
menys freqncia, per poden seguir sent impactants.