Que heu de jutjar, vosaltres, incautes rossinyols, del meu vol.

El cinisme em guia en aquest mar trbol.

I em criticareu per no somiar amb paradisos artificials,
Tant falsos i fabricats,
Tant perduts en moralitats.
I pobre somiador desvetllat en una nit sense lluna,
Que dormir sense tu costa i ms en aquesta runa.
Corre el temps en contra meva,
Lluitant en una vida lasciva.
I famlic damor, el meu rossinyol, tornes a mi.
Tants escuts i mscares flotant en laigua,
Tanta fe morta en les cicatrius del mat:
Perqu tu i jo, valent rossinyol, ja ens em vist partir.
Ara sols podem sofrir.