1/10

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6944 - 27.8.2015

CVE-DOGC-A-15237053-2015

DISPOSICIONS
DEPARTAMENT D'INTERIOR
DECRET 189/2015, de 25 d'agost, pel qual s'estableix el procediment d'acreditaci de les escoles particulars
de conductors com a centres de formaci de qualitat.
Mitjanant la Llei orgnica 6/1997, de 15 de desembre, es van transferir a la Generalitat de Catalunya
competncies executives en matria de trnsit i circulaci de vehicles de motor, concretades posteriorment
mitjanant els reials decrets 391/1998, de 13 de mar; 575/1999, de 9 dabril, i 404/2000, de 24 de mar.
Larticle 164.1, lletra c), de lEstatut dautonomia de Catalunya, disposa que correspon a la Generalitat de
Catalunya, en matria de seguretat pblica, dacord amb el que disposa la legislaci estatal, el control i la
vigilncia del trnsit.
La Llei 14/1997, de 24 de desembre, va crear el Servei Catal de Trnsit, com a organisme autnom de
carcter administratiu, responsable de l'execuci de les competncies de la Generalitat en matria de trnsit,
circulaci de vehicles i seguretat viria. Concretament, en exercici de les seves competncies regulades a
larticle 2.4 de la Llei esmentada, correspon al Servei Catal de Trnsit promoure leducaci i la formaci viria
i fomentar la seguretat viria, en collaboraci amb institucions pbliques i privades, executar els programes de
sensibilitzaci ciutadana sobre seguretat viria, aix com tamb exercir funcions relatives a l'obertura, el
funcionament, la inspecci i el rgim sancionador de les autoescoles, i la formaci i l'homologaci del
professorat i de la direcci d'aquestes.
Dacord amb larticle 3, apartats d) i e), del Decret 102/1998, de 15 dabril, de desenvolupament de les
competncies de la Generalitat en matria de trnsit, circulaci de vehicles i seguretat viria, el Servei Catal
de Trnsit exerceix les competncies relatives a l'obertura, el funcionament, la inspecci i el rgim sancionador
de les autoescoles, i a la formaci i homologaci del professorat i de la direcci d'aquestes, i promou l'educaci
viria, en especial la dels infants, en collaboraci amb institucions pbliques i entitats privades, si escau, i
executa els programes de sensibilitzaci ciutadana sobre seguretat viria.
En lmbit de la Uni Europea, la Directiva 2006/126/CE de 20 de desembre, sobre el perms de conducci,
estableix un marc legal amb la finalitat dharmonitzar les normatives dels estats membres sobre els exmens
que han de realitzar els conductors i la concessi dels permisos de conducci. Dins daquest marc, sestableix
lestructura dels exmens de conducci en funci de la definici dels coneixements, aptituds i comportaments
relacionats amb la conducci segura de vehicles de motor, i, en aquest sentit, la formaci esdev un dels
elements essencials per assolir aquest objectiu.
Aix mateix, cal tenir en compte que la qualitat formativa est molt present en la Resoluci del Parlament
Europeu de 27 de setembre de 2011, sobre la seguretat viria europea 2011-2020, en la qual destaquen, entre
altres recomanacions, la necessitat de millorar sistemticament la qualitat de la formaci a les autoescoles i
dels procediments dexpedici de permisos de conduir, la idea de formaci al llarg de tota la vida, la necessitat
dadoptar mesures dirigides a millorar la formaci dels nous conductors i la introducci de la formaci
obligatria en matria de seguretat per als nous i joves usuaris de la carretera.
Des daquesta concepci de model educatiu i formatiu del sistema de la mobilitat a Catalunya, les escoles de
conductors esdevenen una part imprescindible; potenciar-les i orientar-les s una mesura oportuna per fer-les
partcips de lobjectiu del Govern, i en concret del Servei Catal de Trnsit, dassolir la visi de zero morts en
accidents de trnsit lany 2050. Aquest objectiu est previst en el Pla estratgic de seguretat viria a Catalunya
per als anys 2014-2020, aprovat per lAcord de Govern de 14 de gener de 2014, en el qual sestableix que
leducaci i la formaci al llarg de tota la vida dels usuaris sn determinants per reduir laccidentalitat, i dins
daquesta educaci integral, una de les lnies fonamentals s la millora de les competncies dels conductors,
que es concreta en diverses accions, entre les quals destaca el fet de reconixer la formaci viria amb un
segell de qualitat. De manera especfica, en relaci amb la formaci dels conductors, el Pla de seguretat viria
a Catalunya per als anys 2014-2016, aprovat per lAcord de Govern en data 29 dabril de 2014, en lacci
5.3.1.5 estableix linici dun procs per acreditar les autoescoles amb un segell de qualitat, que prioritzar la
formaci del professorat, la introducci de millores en la formaci de lalumnat i la seva avaluaci, a ms de les
caracterstiques de lautoescola i dels recursos materials. Igualment tamb ser necessari establir un sistema
objectiu de qualificaci que incorporar el seguiment de lactivitat del centre, tant de processos com de
resultats de seguretat.

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

2/10

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6944 - 27.8.2015

CVE-DOGC-A-15237053-2015

Per tots aquests motius, el Servei Catal de Trnsit, junt amb els principals agents relacionats amb la formaci
dels futurs conductors, t la voluntat diniciar un canvi qualitatiu que aprofundeixi en la formaci, de manera
que les escoles particulars de conductors es consolidin com a centres de formaci segurs i reforcin amb la seva
tasca la millora de la mobilitat. Amb aquesta finalitat sestableix un procediment dacreditaci de les escoles
particulars de conductors com a centres de formaci de qualitat, el qual sorienta nicament i exclusivament a
acreditar la gesti de la qualitat de la formaci en matria de seguretat viria i a distingir aquelles escoles que,
voluntriament, es comprometin a ampliar la formaci viria relacionada amb els principals factors de risc que
causen els accidents de trnsit, amb lobjectiu que lalumnat tingui coneixement daquells centres que
compleixin els estndards de qualitat com a garantia duna bona formaci i, per tant, de la seva seguretat com
a conductors.
A proposta del conseller dInterior, dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora, i amb la
deliberaci prvia del Govern,

Decreto:

Article 1
Objecte
Aquest Decret t per objecte establir el procediment mitjanant el qual sacrediten les escoles particulars de
conductors com a centres de formaci de qualitat i es regulen els requisits necessaris per obtenir lacreditaci,
aix com la seva vigncia, renovaci i avaluaci.

Article 2
Acreditaci de les escoles particulars de conductors com a centres de formaci de qualitat
2.1 Les escoles particulars de conductors que compleixen els requisits establerts en aquest Decret, i que ho
sollicitin, sn acreditades com a centres de formaci de qualitat.
2.2 Les escoles particulars de conductors acreditades com a centres de formaci de qualitat sidentifiquen
mitjanant un distintiu en el qual es fa constar Autoescola de Qualitat i que ha dinserir una reproducci dels
senyals identificatius de la Generalitat de Catalunya i del Servei Catal de Trnsit i un diploma acreditatiu.
2.3 El disseny i les caracterstiques daquest distintiu i del diploma acreditatiu consten a lannex 1.

Article 3
Atorgament de lacreditaci
Latorgament de lacreditaci comporta els segents beneficis per a les escoles particulars de conductors que
lobtinguin:
a) Reducci del 50% de les taxes relatives a la modificaci de lautoritzaci dobertura, dacord amb larticle
22.6-4 del Text refs de taxes i preus pblics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu
3/2008, de 25 de juny.
b) Dret a usar el distintiu establert a lapartat 2 de larticle 2 en tots els elements identificatius de lescola
particular de conductors.
c) Constar com a escola particular de conductors que ha obtingut lacreditaci com a centre de formaci de
qualitat, si s'escau, en les campanyes institucionals que desenvolupi el Servei Catal de Trnsit relacionades
amb la formaci viria.
d) Accs a les activitats formatives teriques i prctiques desenvolupades pel Servei Catal de Trnsit que
sadrecin als alumnes de les escoles particulars de conductors que hagin obtingut lacreditaci com a centre de
formaci de qualitat i, si sescau, a les activitats adreades al personal docent i directiu. Les activitats
formatives poden preveure la utilitzaci de simuladors i daltres tecnologies associades a la conducci.

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

3/10

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6944 - 27.8.2015

CVE-DOGC-A-15237053-2015

Article 4
Requisits per a lobtenci de lacreditaci
4.1 Les escoles particulars de conductors sn acreditades com a centres de formaci de qualitat, prvia
presentaci de la sollicitud corresponent.
4.2 Les escoles particulars de conductors que vulguin ser acreditades com a centres de formaci de qualitat
han de complir amb els elements materials de lescola i amb el programa formatiu que es detallen a lannex 2 i
la realitzaci del curs de seguretat viria adreat a preconductors que es detalla a lannex 3, sens perjudici del
compliment dels elements personals i materials mnims establerts al Reial decret 1295/2003, de 17 doctubre,
pel qual saprova el Reglament regulador de les escoles particulars de conductors.

Article 5
Sollicitud de lacreditaci
La sollicitud de lacreditaci com a centre de formaci de qualitat sha de presentar preferentment per via
telemtica utilitzant la seu electrnica de la Generalitat de Catalunya, o presencialment davant el Servei Catal
de Trnsit o a qualsevol oficina de la xarxa dOficines de Gesti Empresarial (OGE), dacord amb el model
normalitzat que s a disposici dels interessats al web transit.gencat.cat i al Canal dEmpresa
(canalempresaweb.gencat.cat), junt amb la documentaci que justifiqui el compliment dels requisits segents:
a) Relaci de material didctic del qual disposa lescola, que sadapti a les especificacions de lapartat 1.2 de
lannex 2.
b) Certificat, expedit per lescola que ha impartit la formaci, que acrediti que el director ha realitzat la
formaci especfica que sindica al punt 3.g) de lannex 2.
c) Certificat/s expedit/s per lescola que ha impartit la formaci, que acrediti/n que el/els professor/s que han
dimpartir els cursos de seguretat viria, han realitzat la formaci complementria recollida al punt 3.b) de
lannex 2.
d) Programaci de la formaci terica i prctica que inclogui els cursos de seguretat viria adreats a
preconductors, dacord amb lapartat 2 de lannex 2 i els continguts mnims establerts a lannex 3.
e) Declaraci responsable del director docent de lescola que shan realitzat un mnim de tres cursos de
seguretat viria adreats a preconductors amb indicaci de les dates i lhorari.

Article 6
Procediment dacreditaci
6.1 Correspon al Servei Catal de Trnsit la instrucci i tramitaci del procediment per a lobtenci de
lacreditaci de les escoles particulars de conductors com a centres de formaci de qualitat.
6.2 Correspon a la persona titular del Servei Catal de Trnsit resoldre la sollicitud dacreditaci com a centre
de formaci de qualitat, prvia comprovaci del compliment dels requisits establerts a lannex 2 mitjanant la
realitzaci duna inspecci a lescola particular de conductors sollicitant. Lobtenci de la resoluci dacreditaci
com a centre de formaci de qualitat dna dret a obtenir un diploma acreditatiu, les caracterstiques i disseny
del qual consten a lannex 1.
6.3 El termini mxim per dictar la resoluci i notificar-la s de tres mesos, a comptar de lendem de la
presentaci de la sollicitud. Transcorregut aquest termini sense que shagi notificat la resoluci expressa, la
sollicitud dacreditaci sha dentendre estimada.
6.4 Aquesta resoluci exhaureix la via administrativa, la qual pot ser recorreguda potestativament en reposici
davant la persona titular del Servei Catal de Trnsit o b impugnar-se directament davant lordre
jurisdiccional contencis administratiu.

Article 7
Vigncia i renovaci de lacreditaci

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

4/10

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6944 - 27.8.2015

CVE-DOGC-A-15237053-2015

7.1 El termini de vigncia de les acreditacions de qualitat s de cinc anys, a comptar de lendem de la data de
la resoluci de latorgament.
7.2 Lacreditaci es pot renovar per perodes de cinc anys un cop finalitzada la seva vigncia, prvia
presentaci duna declaraci responsable de la persona titular de lescola particular de conductors, sobre el
manteniment dels requisits que van motivar latorgament de lacreditaci.
7.3 Les escoles particulars de conductors acreditades han de mantenir, durant la vigncia de lacreditaci, el
compliment dels requisits que van determinar el seu atorgament. El Servei Catal del Trnsit pot revocar
lacreditaci atorgada, amb audincia prvia de lescola interessada, quan es constati lincompliment dels
requisits esmentats.

Article 8
Avaluaci de lacreditaci
8.1 Les escoles acreditades han de presentar anualment, en el primer trimestre de l'any actual, davant el
Servei Catal de Trnsit, una memria dactivitats, referida al perode comprs del gener al desembre de lany
anterior, en la qual ha de constar la segent informaci sobre els cursos realitzats:
- Nombre dalumnes i percentatge que han participat en els cursos de seguretat viria adreats a
preconductors, aix com lacreditaci de lassistncia a cada un daquests cursos, com a mnim, del 40% de
lalumnat que hagi obtingut el perms de conduir durant lany de la seva realitzaci.
- Informe dels cursos de seguretat viria adreats a preconductors realitzats durant lany, on shan dadjuntar
lavaluaci inicial i el comproms de lalumne, aix com els resultats de lanlisi quantitativa i qualitativa feta pel
professor.
- Avaluaci diferida a mitj/llarg termini, transcorreguts sis mesos des de lobtenci del perms, dels alumnes
que han participat en els cursos de seguretat viria adreats a preconductors.
- Resultats de les enquestes de satisfacci tant de les classes teriques com de les prctiques.
- Avaluaci del programa formatiu per part de lequip docent i directiu a travs de lanlisi dels resultats de la
formaci terica i prctica.
8.2 El Servei Catal de Trnsit ha de comprovar que es compleixen els requisits exigits mitjanant lanlisi i
estudi de la memria dactivitats presentada per lescola.
8.3 El Servei Catal de Trnsit pot realitzar en qualsevol moment els controls i les inspeccions que consideri
necessaris per verificar el compliment dels requisits establerts mitjanant aquest Decret.

Disposici final
Aquest Decret entrar en vigor en el termini dun mes a comptar de la seva publicaci al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 25 dagost de 2015

Artur Mas i Gavarr

President de la Generalitat de Catalunya

Jordi Jan i Guasch

Conseller dInterior

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

5/10

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6944 - 27.8.2015

CVE-DOGC-A-15237053-2015

Annex 1
Format i caracterstiques del distintiu i el diploma Autoescola de Qualitat

1. Distintiu
1.a) Placa
Placa de metacrilat o vinil de 390 mm damplada x 150 mm dalada i amb el logotip del Servei Catal de
Trnsit* i la identificaci bsica de la Generalitat**. A aquest efecte, les escoles particulars de conductors en
poden encarregar la confecci a qualsevol subministrador.

* identitatcorporativa.gencat.cat/ca/descarregues/departaments-i-imatges-propies/departamentdinterior/identificacions-propies/servei-catala-de-transit/
**identitatcorporativa.gencat.cat/ca/descarregues/identificacio-basica/cat

1.b) Papereria i comunicacions

Els criteris de reproducci del distintiu en la papereria i resta de comunicacions de les escoles particulars de
conductors es poden consultar al web del Servei Catal de Trnsit transit.gencat/ca/formacio_i_educacio/, on
sen detallen les proporcions en funci del format on ha de ser inserit.
2) Diploma acreditatiu
Sha de realitzar en format DIN A4 i ha dincloure el logotip del Servei Catal de Trnsit* i la identificaci
bsica de la Generalitat de Catalunya**. Sha de confeccionar segons el model adjunt. Ha danar signat pel
president del Servei Catal de Trnsit.

*identitatcorporativa.gencat.cat/ca/descarregues/departaments-i-imatges-propies/departamentdinterior/identificacions-propies/servei-catala-de-transit/

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

6/10

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6944 - 27.8.2015

CVE-DOGC-A-15237053-2015

**identitatcorporativa.gencat.cat/ca/descarregues/identificacio-basica/cat

Annex 2
Requisits per a lobtenci de lacreditaci dAutoescola de Qualitat

1. Elements materials
1.1 Locals, equipaments i tecnologia aplicada a la formaci
a) Les aules han de disposar dun espai mnim dun metre i mig de superfcie til per alumne i de 20 m 2 com a
mnim.
b) El local i les aules han de disposar de climatitzaci tant de fred com de calor i duna illuminaci adequada.
c) Lescola ha de disposar duna zona de recepci diferenciada de laula o aules de formaci i duna zona
destinada a despatx de direcci o sala de juntes/reunions o de tutoria.
d) El mobiliari ha de garantir la realitzaci de dinmiques grupals amb els alumnes, de manera que permeti
flexibilitat en la distribuci dels alumnes a laula.
1.2 Material didctic
Lescola ha de disposar del material didctic segent:
a) Material audiovisual i material interactiu per als formadors i els alumnes, aix com els mitjans tcnics per
utilitzar-los (ordinadors o projectors).
b) Material per impartir els cursos de seguretat viria adreats a preconductors dacord amb els continguts

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

7/10

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6944 - 27.8.2015

CVE-DOGC-A-15237053-2015

mnims fixats pel Servei Catal de Trnsit, que figuren a lannex 3.

c) Material que inclogui dades sobre accidentalitat segregades per gnere i edat.
1.3 Vehicles destinats a la formaci
Els vehicles destinats a la formaci prctica han de complir els requisits segents:
a) Els vehicles de tipus turisme no han de tenir ms de sis anys dantiguitat i han destar equipats amb la
tecnologia necessria per garantir la seguretat dels ocupants i per poder ensenyar als alumnes laplicaci
prctica dels mitjans de seguretat activa i passiva.
b) Els vehicles que es renovin han de ser de baix consum de CO2 o vehicles hbrids o elctrics i que incorporin
lltima tecnologia quant a sistemes de seguretat activa i passiva, que permetin la formaci prctica en
conducci eficient i racional.
c) Els vehicles han de disposar dun pla de manteniment on es detallin les actuacions i periodicitat del
manteniment dels vehicles.

2. Programa formatiu
Lescola ha de disposar duna programaci adequada tant per a les classes teriques com prctiques, que ha de
realitzar tot lequip docent sota la coordinaci del director docent, i ha dincloure necessriament lavaluaci
tant dels alumnes com del mateix programa formatiu.
Aquest programa ha dincloure explcitament la realitzaci dun curs de seguretat viria adreat a
preconductors que tingui els continguts mnims fixats pel Servei Catal de Trnsit.
2.1 Formaci terica
a) La formaci terica ha dincloure un curs especfic de seguretat viria, que s obligatori per als alumnes i del
qual sha de fer un seguiment per poder-hi detectar les possibles mancances i fer-hi les adaptacions
pedaggiques necessries. Amb aquesta finalitat shan dincloure en la formaci terica un mnim de 5
dassistncia obligada repartides en una o dues sessions que permetin implementar cursos de seguretat viaria
adreats a preconductors, per tal de detectar i reduir els factors de risc de patir un accident que presenten els
alumnes.
b) El Servei Catal de Trnsit ha de valorar la idonetat del contingut del curs de seguretat viria adreat a
preconductors que consti en el programa. Lescola ha de portar un control de lassistncia dels alumnes a les
classes, i un seguiment de levoluci de la formaci mitjanant lavaluaci continuada dels coneixements
adquirits pels alumnes.
c) La programaci de les classes teriques ha dincloure formaci sobre circulaci, seguretat viria i gnere.
d) Sha dinformar els alumnes dels objectius de la formaci tant terica com prctica i de la metodologia que
shi aplica.
e) La direcci docent de lescola ha defectuar reunions peridiques amb lequip docent per tal de fer un
seguiment dels resultats tant de la formaci terica com prctica. Aquestes reunions han de quedar
documentades i han de servir per analitzar les possibles desviacions i emprendre les mesures pedaggiques
necessries per reconduir la formaci.
2.2 Formaci prctica
a) Lescola ha de desenvolupar una programaci de formaci prctica en la qual shan de fixar objectius
concrets de circulaci que incloguin destreses, valors, hbits de seguretat i la reflexi que ha de fer lalumne en
situacions reals de conducci. Aquests objectius han de servir per fer el seguiment de levoluci dels alumnes
en coneixements, destreses i costums de seguretat, aix com els seus valors. Aquest programa sha de realitzar
seguint les pautes que marquen els annexos V i VI del Reglament general de conductors, aprovat pel Reial
decret 818/2009, de 8 de maig.
b) El formador ha de fer el seguiment de les classes prctiques per tal de controlar levoluci de lalumne. Shan
de fer controls peridics de laprenentatge de lalumne per poder avaluar la seva preparaci i la capacitat de
circular garantint la seva seguretat i la de la resta dusuaris de la via.
c) El programa de formaci prctica ha de contenir ladaptaci per a lensenyament de la conducci de cada
tipus de vehicle. A ms, tamb s necessari incloure en les classes prctiques elements de sensibilitzaci i

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

8/10

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6944 - 27.8.2015

CVE-DOGC-A-15237053-2015

millora dactituds respecte a la conducci segura per tal de donar continutat a la formaci en valors per a la
mobilitat segura inclosa en la formaci terica, aix com aspectes de la conducci econmica i eficient
emmarcats en la conducci tranquilla.
d) La programaci de les classes prctiques ha de preveure, en tot cas, latenci als factors de risc en general i,
en concret, a les conductes de risc detectades en la formaci terica corresponent.

3. Formaci del personal docent i directiu

Les escoles particulars de conductors han de disposar dun pla de formaci intern on es prevegin les necessitats
formatives i de reciclatge del seu personal.
3.1 Personal docent
a) El personal docent ha de rebre la formaci necessria per poder impartir els cursos de seguretat viria
adreats a preconductors. La formaci complementria que ha de tenir el personal docent ha de ser una de les
segents:
- Professors de formaci viria que hagin estat formats pel Servei Catal de Trnsit des de la convocatria de
2005 (Resoluci INT/2/2005, de 3.1.2005, DOGC nm. 4295, de 5.1.2005). Amb tot, aquells que hagin
obtingut el certificat abans de lany 2010 han de realitzar, obligatriament, un curs de formaci de 30 hores.
Els que shagin titulat desprs de lany 2010 han de cursar 15 hores de formaci complementria.
- Professors que puguin acreditar que han fet una formaci especfica per implementar cursos de seguretat
viria adreats a preconductors, amb una durada de 35 hores. Els que lhagin cursat abans del 2010 han de
realitzar un curs de 30 hores, i els que hagin participat en un curs desprs del 2010, de 15 hores.
- Professors que hagin cursat la formaci per a la implementaci dels cursos de sensibilitzaci i reeducaci
viria per al perms per punts. Aquells que hagin obtingut el certificat abans de lany 2010 han de fer un curs
de 30 hores. Els que shagin titulat desprs del 2010 hauran de cursar 15 hores de formaci complementria.
- Els professors que no disposin de cap daquestes titulacions han de fer un curs de formaci de 60 hores.
b) A ms, cal que aquests professors facin un reciclatge cada 5 anys duna durada de 8 hores.
c) Les escoles acreditades com a centres de formaci de qualitat han de disposar per cada secci, com a
mnim, dun professor que hagi cursat la formaci complementria.
d) Lescola ha de realitzar anualment sessions formatives dactualitzaci de les matries especfiques que
simparteixen a lescola.
e) Lescola ha de facilitar que, com a mnim cada 5 anys, el seu personal docent pugui efectuar reciclatge i
formaci contnua en matries complementries com cursos CAP, SIMS, amaxofbia, conducci eficient, gesti
de flotes, formaci en relaci a circulaci, seguretat viria i gnere o qualsevol altra que tingui relaci amb la
formaci o reciclatge de conductors.
3.2 Directors de les escoles de conductors
a) Els directors de les escoles de conductors han de fer un curs de formaci de 15 hores de durada per poder
gestionar la formaci adreada a millorar la seguretat viria dels alumnes del centre.
b) A ms, cal que les escoles facilitin la formaci i reciclatge del personal directiu per a la millora de les
habilitats de planificaci i programaci del procs densenyament/aprenentatge, lideratge, gesti i motivaci
dequips i qualsevol altra formaci que pugui ser til per la responsabilitat del lloc que ocupa.
c) La direcci de lautoescola ha de tenir una fitxa de cada un dels seus empleats on es detalli la seva formaci
(inicial i contnua) i la trajectria professional.

Annex 3
Contingut mnim del curs de seguretat viria adreat a preconductors

1. Objectius

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

9/10

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6944 - 27.8.2015

CVE-DOGC-A-15237053-2015

Objectiu general:
- Reduir els accidents de trnsit i les seves conseqncies.

Objectius especfics:
- Reduir els factors de risc que causen els accidents i la intensitat dels danys.
- Fomentar la conducci segura.

Objectius instrumentals:
- Fomentar els hbits de seguretat, especialment els relacionats amb la reducci de la predisposici al risc.
- Implantar els hbits i costums de la conducci tranquilla.
- Reduir els principals factors de risc generals que acostumen a estar presents en la majoria dels accidents de
trnsit com lalcohol i altres drogues, lexcs de velocitat, la distracci, la son i el cansament, etc.
- Aconseguir compromisos dels preconductors en relaci amb la conducci segura. Aquests compromisos dels
preconductors, en finalitzar el curs de seguretat viria, shan de treballar amb el professor de prctiques de
vehicle tipus turisme i sn indicadors de possible millora de la conducci segura.

2. Continguts
A fi de modificar els comportaments de risc, sha daplicar un curs basat en un model de canvi dactituds que
permeti incidir en els tres components de lactitud: el cognitiu, lafectiu i el conductual.
Els continguts han de tractar els grans factors de risc que intervenen en els accidents de trnsit:
- Alcohol i conducci.
- Velocitat.
- Tendncia al risc.
- Altres drogues i conducci.
- Distracci.
- Circumstncies externes i altres elements de la conducci.

3. Estructura del curs

El disseny i lestructura del curs de seguretat viria han dincloure els aspectes necessaris per al canvi
dactituds en un marc operatiu, adaptant-se a les cinc fases que es descriuen a continuaci:
Fase 1. Avaluaci inicial: detectar perfils de risc mitjanant laplicaci del qestionari davaluaci de la
predisposici al risc daccidents de trnsit dels preconductors (QAR-Precon), basat en els principals factors de
risc: alcohol, drogues, velocitat, tendncia al risc, distracci, circumstncies externes i altres elements de la
conducci i el trnsit.
Fase 2. Millora de la informaci adaptada al grup: informaci adreada a canviar les falses creences dels
alumnes i les idees relacionades amb el risc per continguts favorables a la cultura de la mobilitat segura.
Aquesta informaci ha destar adaptada i relacionada amb els principals factors de risc detectats, tant
individuals com grupals.
Fase 3. Revisi de costums i hbits de seguretat: fer conscient lalumne dels seus hbits i comportaments de
risc en la conducci i preparar-lo per a ladquisici i millora dels comportaments per a la conducci segura i
responsable.
Fase 4. Integraci democions i valors de seguretat: es tracta dintegrar experincies, emocions i valors
relacionats amb les conseqncies dels accidents de trnsit a travs de la presentaci del testimoni real duna

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

10/10

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6944 - 27.8.2015

CVE-DOGC-A-15237053-2015

persona que ha viscut i viu les conseqncies dun accident de trnsit, per aconseguir dels alumnes un
comproms concret de millora dels seus comportaments de risc.
Fase 5. Avaluaci final: avaluaci a curt termini en el moment dacabar el curs per constatar els canvis que
shan produt en relaci amb els factors de risc detectats al comenament.
Avaluaci a mitj/llarg termini (passats 6 mesos des de lobtenci del perms) per valorar en quina mesura els
resultats obtinguts sn estables.

El curs ha de tenir una durada mnima de 5 hores amb lestructura segent:

- Presentaci i motivaci.
- Avaluaci inicial.
- Millora de la informaci.
- Revisi dhbits i costums.
- Integraci democions i valors.
- Avaluaci final.
- Cloenda.

(15.237.053)

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007