El paisatge com a escenari turstic

Lmina 12

La Vall dAran / Era Val dAran

1. Aquesta zona sense arbres indica per on pujava el telecadira de lestaci desqu de la Tuca, tancada el 1988
per que tornar a obrir de nou.

3. Les muntanyes del Pirineu axial, formades per una srie de

pics i de serres de 2.500 a 3.000 m daltitud, separen la Vall
dAran dArag i de les altres comarques de Catalunya.

4. La carretera puja per la vall del riu Nere fins al tnel

de Vielha. Aquesta s la millor comunicaci de la vall
amb laltra banda del Pirineu i lnica que s oberta
tots els mesos dhivern.

6. A mig vessant de la muntanya veiem una zona de camps de

conreu separats per lnies darbres i petites clapes de bosc, on
trobem tot de petits pobles que han anat creixent amb les noves
construccions per a segones residncies. Ms amunt observem
el bosc davets i la zona de prats.

2
2. Lheliport de Vielha demostra linters per
millorar les comunicacions per al turisme que
practica els esports dhivern i per al transport
sanitari durgncia.

5. Vielha s la capital de la Vall dAran i est situada a la confluncia dels rius Nere i Garona. La poblaci sha anat estenent al llarg de
la Garona i ha ocupat gaireb tot el fons de la vall.

0,5

1km
HORA 11:25:15

www.catpaisatge.net
www.gencat.cat/fitxespaisatge
www.xtec.cat/paisatge

La Vall dAran s lnica comarca de Catalunya situada al vessant nord dels

Pirineus i orientada cap a loce Atlntic. Aix fa que el seu clima sigui ms humit,
amb nevades a lhivern, i que el paisatge sigui totalment diferent del de la resta
del pas.
Actualment t ms de 9.000 habitants i s la comarca de muntanya que guanya poblaci ms rpidament. Els seus habitants viuen concentrats en petits
pobles situats al fons de la vall, al llarg del riu Garona i als vessants solells de les
muntanyes. La capital, Vielha, concentra una tercera part de la poblaci i s el
centre de serveis de la comarca.
Les activitats agrcoles, ramaderes i forestals gairab han desaparegut i la
terra cultivada s molt escassa perqu el desenvolupament del turisme de muntanya i la construcci dapartaments i segones residncies han concentrat lactivitat econmica de la vall. Tres quartes parts de la poblaci activa treballa en
els serveis, quasi una cinquena part en la construcci i s molt escassa la poblaci que es dedica a la indstria i al sector primari. Tot plegat ha portat la comarca a ser una de les ms riques de Catalunya, per amb problemes per excs
durbanitzaci, dependncia econmica del turisme i minoritzaci progressiva
de la cultura occitana prpia de la vall.

De la ramaderia
al turisme

Una vall amb identitat

prpia

Per mostrar com era la

vida tradicional de la vall
abans del turisme, sestan obrint una srie de
museus que permeten
visitar antigues cases de
pags, com la de Joanchiquet, una de les principals cases de la vall
durant ms de trescents anys, recrrer
antigues mines i conixer eines agrcoles.

La Vall dAran forma part de

Catalunya des del segle XIII,
per s una vall de cultura
occitana que durant segles es
va administrar a travs dun
consell que es reunia a lesglsia de Santa Maria de
Mijaran situada al centre de
la vall. Actualment el Conselh
Generau dAran administra la
vall en representaci de la
Generalitat de Catalunya.

Latracci de la neu

Cases totes iguals

Baqueira-Beret s lestaci desqu

ms gran de tot el Pirineu. La seva
fundaci el 1964 va significar linici
de lexpansi turstica de la vall i va
tenir un gran impacte en leconomia
aranesa. Cada any hi acuden uns
800.000 esquiadors i ocupa una
superfcie de 1.922 ha, amb possibilitats dampliaci cap al Pallars
Sobir.

En algunes poblacions de la vall

sedifiquen gran quantitat dhabitatges que reprodueixen duna manera uniforme un prototipus de casa
alpina i estenen enormement la
superfcie urbanitzada. Sn pobles
atpics sense serveis, ni habitants
permanents, que noms tenen vida
en temporada turstica.

Lmina 12

La Vall dAran / Era Val dAran

Lmines didctiques de paisatge

0,5

1km

www.catpaisatge.net
www.gencat.cat/fitxespaisatge
www.xtec.cat/paisatge

Barcelona, 22@

El Pla de Bages

El Baix Llobregat

La Costa Brava

La Garrotxa

El Priorat

El Tarragons

El Valls

La Ribera dEbre

La renovaci del paisatge urb

La proximitat de la metrpoli

Lhorta en zona urbana

Ciutat, territori, paisatge

Lmina 12

El paisatge com a recurs turstic

Una ciutat dins un parc natural

La renovaci dun antic paisatge agrari

Un paisatge industrial

Ciutat compacta, ciutat difusa

La Vall dAran
Era Val dAran
El paisatge com
a escenari turstic

El paisatge fluvial i la producci denergia

10

El Segri

11

La Cerdanya

12

La Vall dAran / Era Val dAran

Paisatge de regadiu en planes de sec

El paisatge de la frontera

El paisatge com a escenari turstic

0,5

1km