Tema 5.

1
La Segmentaci de les imatges: el pla
ndex
1. Introducci.
2.Les segmentacions: Pla, Escena i Seqncia.
3.Tipologia de plans.
1. Introducci:
La manera de contar pellcules s'assembla prou a la novella realista dels segles XIX i XX. A l'igual que en
aquesta podem observar que hi ha unitats menors com les parts, els captols, etc. En el cine passa igual:
parlem de seqencies, d'escenes i plans com a fragments principals enq ue es divideix la narraci
cinematogrfica.
Una pellcula es la relaci que aquests tenen entre si i que anomenem muntage. D'entrada , per, anem a
veure qu es cadascuna d'aquetes parts.
Comenarem per l'unitat bsica: el pla.
2.Les segmentacions: Pla, Escena i Seqncia.
Pla:
s un fragment rodat en continutat all que trancorr entre el fams acci! i tallen! Solen durar entre 8 i 10
segons i son la unitat fonamental del muntatge. El nmbre habitual de plans en una peli s entre 400 i 600. De
vegades en comptes de la paraula pla s'utilitza la de presa.
Exemple:
Comena en Pla General, la cmera va acostantse per l'esquena del personatge fns a un Pla Mitj.
En el segent (pla de conjunt de de l'interior del corredor de la casa) podem veure com entra i penja l'abric.
A l'altre la cmera enfoca la mare que est a l cuina (li pregunta com ha anat el cole) etc.
Escena:
Un grup de plans relacionats entre ells i amb una continuitat en el temps i en l'espai formen una escena.
Cada imatge s com una idea, cada escena es com una successi de idees.
Vegem un exemple: La professora explica als alumnes, s'ala va a la pissarra, escriu. Un grup d'alumnes atn,
un altre al fons mira per la finestra. Pera a filmar aquesta escena podem utilitzar quatre plans.
1.La professora mira els seus alumnes (colloquen la cmera en posici de lleuger cotrapicat si volem)...
1

2.La professora escriu a la pissarra.

3.Un grup d'alumnes atn.
4.Un atre grup mira per la finestra.
La Seqncia:
La unitat superior a l'escena es la seqncia. Que es, bviament un conjunt d'escenes.
Una seqncia pot estar composta per un sol pla (plaseqencia) o per diversos, per una sola escena o per
diverses.
Exemples de dues seqncies extret de Cinema a l'escola:
Seqncia A:
1 Escena
1 pla: Un nen paseja per un carrer solitari d'un poble.
2 pla: descobreix un castell.
3 pla: prop una jove amb la boca oberta.
4 pla: intenta tancarlila, sense aconseguirho.
5 pla: marxa corrents esglaiat per cercar ajuda.
2 Escena
1 pla: arriba on sn els seus amics,
2 pla: els conta el que ha passat.
3, 4 pla: plans i contraplans seguint el dileg,
5 pla: van corrents cap al castell.
6 pla: hi arriben i no hi ha ning.
7 pla: es burlen del protagonista.
Seqencia B
1 Escena
1 pla: al cap d'uns dies, el protagonista i els seus amics estan a la platja.
2 pla: el xic observa uns homes i posa cara d'espant.
3 pla: la cmera ens mostra dos homes amb la boca oberta.
2

4 pla: els diu all que veu als seus amics.

5 pla: els amics miren.
6 pla: veuen dos homes xerrant tranquillament.
2 Escena
1 pla:van a la Guingueta a la platja i el conviden a un refresc, etc.
Pel que fa a les estructures de les seqncies hi ha una gran diversitat:
Lineals: mostra el desenvolupament en l'ordre temporal.
Alternances: El Padrino. Quan s'intercalen plans del bateig i dels assassinats encomanats pel pare de la
criatura.
Parallel: sense relaci cronolgica es mostren escenes, per exemple, del camp i de la ciutat.
3Tipologia de plans.
L'escala de plans s un efecte de la distncia de la cmera respecte de l'objecte filmat, s la distncia en relaci
amb l'espectador.
Hi ha diferents tipus de classificacions, de vegades se sol fer una en tres famlies:
Plans Generals (que inclou el Gran Pla G, Pla Genera i Pla General Curt)
Mitjans (Pla Americ i Pla Mitj).
Curts (Primer Pla, Gran Primer Pla I pla de detall)
Si descrivim de major a menor, tindrem:
Gran Pla General: abasta un gran conjunt allunyat de la cmera. Per exemple la tpica vista de Manhatam.
O tamb, si volem fer La Regenta (La heroica ciutat dormia la sesta...) Comena amb un pla general de la
ciutat.
Tamb pot ser utilitzat per reflexionar i veure el conjunt. Tpic de accions blliques.
Per ltim, s tpic quan volem allar un personatge del seu entorn: El cowboy que vegem cavalcar per la
immensa planura com a metfora de la soledat davant de la terra extranya...
Pla General o millor Pla de conjunt, o Pla general de Conjunt: Ac hi ha confusions, ja no est tan clar com
en l'anterior i cal aclarir perque en les terminilogies varien molt, si anem de major a menor podem subdividir
en:
Pla de conjunt: per exemple per a firmar grups i enmarcarlos en un espai determinat.
Un altre Pla de Conjunt, ms curt (Pla de Conjunt Cur) es la presa de dos o mes personatges en un marc
ms restringit.

Ara indicarem els plans en la relaci amb la figura humana: Pla sencer, Pla americ, Pla mitj, Primer Pla, Pla
de detall i finalment el Pla de Seqencia.