NEO PLURALISMO

L'estat t autonomia, els seus propis objetctius i interessos, l'estat t capacitat d'influencia la poltica
en relaci dels seus interessos
neocorporativisme: existencia de goberns tripartitas,on les decisions es prenen de forma concertada.
Han de reconeixer que no totes les politiques funcionen sota el mateix paradigma

sindicats
empresaris
el mateix estat

Schmmitter anys 70: internacionalitzacio de la economia, la politica dels sndicats, tenen per
objectiu pressionar als estats. Llei de ferro de la oligarqui afecta a moltes Organitzacions, al
elaborar aquesta llei de ferro i tb als sindicats . Aques neocorporativisme, ho fa a traves de
arreglos corporativos es el mateix estat a qui li conve aquest tripode. El partit que esta en el govern
t majoria absoluta no te cap problema.
Si l'estat vol arribar a l'acord NO t necesitat d'arribar al parlament. L'ideal pluralista s'apropa mes
a un model democraric, la representacio equilabrada de tots els poders. Com podem aplicar els
models en el cas d'espaa?

Conflicte social
aspecte indentitari: minimes creences en comu
aspecte institucional

La majoria d'analisi s'han fet desde

1. logica de l'accio colectiva: logica raciona: un invidu forma part d'una accio colctiva, pot ser
una organizatzacio o mov. Social que vetlla pels seus interessos
2. logica racional: tarrow, de alguna manera hem de tenir en compte la logica racional
3. logica del conflicte social: per que neixen els movimens socials: com s'originan i quina es la
causa
EL CANVI SOCIAL COM A ORIGEN
1. Marxistes: lluita de clases, origen dels moviments socials, poulantzas, lluita que porta a la
movilitat social,la gent s'organitza per defendre els seus interesoso
2. pluralistes: truman, frustracions que porten als individuus a unir-se per defensar els seus
ineressos
3. estructuralistes: que diran que els canvis socials estan relacionats amb els canvis estructurals
CLEAVAGES:
1. Mercat-periferia: clivatge capital treball
2. la creacio d'un estat nacio i la ciudadania moderna: conflictes terrotiroals , centre pefieria,
identitari majories i minories etniques.
La revoluci de les tecnologies de la informaci:
Estem presentant un altre canvi estructural, que alhora genera clivatge.
La creixent revolucio de la xarxa i les garanties individuals, anonymous
ALTRES TEORIES
Busca explicar elq perque tenen capacitat d'influencia en el proces politic. Que explica que puguin
influenciar en la decisio de la estrategia dels moviments socials.

[ informe sobre un moviment social, com pot influenciar un moviment social, es tracta d'analitzar
l'estrageia de movilitzacio)
1. el comportament i estrategies de l'accio colectiva
2. estructura de d'oportunitat politica: com una estrcuctura , els factors externs. EX. Plataforma
del ebre, canvi del govern. Demandes que entren a la agenda. Els facotirs politics delimitan
la capacitat d'influencia del moment i les elites que puguin tenir cap a moviments socials.
Com sorgeixen? Quine sestructures presenten i com influencia el poder politic
EVOLUCI DELS MS AL LLARG DEL S.XX
vell ms, nou i novssims MS.
El naixement es relativament recent i de fet es consdiera una part fonamental del que seria una
democracia sana, expresen les politiques publiques pero esta garantit que pugui haver-hi aquestes
expressions . A partir del s.xix es comencen a marcar les estrageies de la politica estatal
1. prohibicio / represio
2. tolerancia
3. reconeixement
precedents dels mov socials S XX: conflicte social i cultural, interactuen amb els governs com a
contendents i denuncien el que consdieren greujes o injusticies. A ppis del s.xix ens trobem
movilitzacions que NO tenia l'objetctiu el govern o les institucions.
Vells moviments socials:

MOVIMENTS PELS DRETS CIVILS

El moviments pels dret civil comena a una era caracteritzada per la estrategia de la no violencia.

La protesta com a principal accio dels moviments socials:

protesta: una de les formes d'accio per oposar-se a les actuacions del governs
objetctius protesta: movilitzar opinio pblica i captar mitjans de comunicacio
no rutninitzada: els moviments socials NO formen part de les institucions, la unica forma
d'atraure als governs son formes de protesta no convencionals. La protesta tambe com un
espai i no nomes una accio.
Simbolitzacio: va mes enlla d'un discurs concrets
no nome es basen en valors postmaterialtes sino tb materiales ( tema crisis ) .

1. 1er llindar: transicio de la politica convencional a la no convencional, peticios de ignatures

i participacions legals
2. accio directa i boicots
3. vagues no oficials o ocupacions pacifiques d'edifcis
4. activitats violentes
logica de la protesta del testimoni: posar en risc la vida del protestant.
Els moviments socials fan un seguit d'accions per atraure l'atenci i aix seria el seu repertori
d0accions i movilotzacions.
Creaci de marcs: crear una identitat colectiva. Implica tenir una identitat comuna en el tots el
membres que hi participen.
El marc cognititu es pot interpretr com una marc cognitiu de la realitat. Els marcs cognitius en
realitat es nodreixen d'experiencies pasades del propi moviment socials. Per tant recuperen idees

marc diagnostic: definir una situacio com injusta do5555555555555555555555nar un

diagnostic del problema
marc pronostic
motivacional

Hi ha marcs que es consdieren mestres: un cop formultas dins d'un context de turbulencia
generlitzada, els marcs d'accio collectiva que funcionen be, es poden convertir en marcs de
referencia. Nodeirxen nous marcs cognitius.