La percepci del temps

Els mecanismes ens ajuden a diferenciar si un esdeveniment ha durat

ms o menys que un altre, diferenciaci entre passat i futur, etc. El
problema es que es intangencial,
La temporalitat es transversal a totes les modalitats dels sentits. Es
una inferencia del canvi a nivell intern (variables individuals) i canvi a
nivell extern (culturals i socials, elements, objectes, paisatges,
dificultat del que estem fent, nombre destimuls). Hi ha canvis ciclics i
altres que no. No necessitem que els canvis siguin ciclics o repetitius
per jutjar durada perqu amb els no ciclics tamb ho podem fer. La
successi com a contrari a simultani. De 50 a 200 milisegons es el
llindar en el que passem de simultani a successi. Dels estimuls i
latencia dels propis receptors ( un estmul visual ha de recorrer ms
distancia que un estmul verbal, latencies a percebre com a successiu
all que era simultani ). Durada vs instantanietat (esdeveniment tan
breu que no pots ni percebre que ha existit). Per parlar de durada
hauriem de parlar dentre 2-5 segons i ja es un interval.
Present psicolgic, habilitat per percebre simultaniament (el sistema
cognitiu fa una integraci duna cosa en parallel i coherent per una
persona. Algo que tu veus li dona una continuitat simultania ) coses
successives per donar coherencia a una cosa interna. Lara s un
entorn com a significat integrat.
Percepci del temps s un procs de baix nivell mentre que
perspectiva temporal implica processos dalt nivell.
Hay una ventana de una decima de segundo en que las seales
pueden estar desfasadas pero el cerebro de los espectadores sus
cerebros lo sincronizaran (lo parecer; sonido i vista, a ms distancia
parecer asncrono). Todo pasa a la vez, las ataduras del tiempo. Uno
de los retos del cerebro es captar pero procesa la informacin a

velocidades muy distintas, la recopila, sincroniza y crea una historia

pero la consecuencia es que vivimos en el pasado, el momento ahora
ya ha pasado el cerebro se esta moviendo las seales sigue captando
sucesivamente nuevas y siguientes. Show televisivo en directo con
un ligero retraso. Nuestra percepcin de la vida va en pasado. No
podemos acceder al futuro si al pasado.
Lestimaci temporal
Volem estudiar com la manipulaci de certes variables afecta al judici
del temps com a ms llarg o ms lent. Sha comprovat que a mesura
que augmenta linterval temporal disminueix la nostre percepci de la
mesura.
Experimentaci verbal (paradoxa mesura absoluta sobreestimaci del
temps crnomtric, no s un fenmen superconsistent).
Producci, li dones un cronometre al subjecte i mires com es la seva
producci. Sobreestimaci del temps real de menys magnitud(subproduir, produccin ms curta 35 tha semblat un minut).
Subestimat, ms magnitud fsica tha semblat menys
(sobreproducci).
*Normalment parlem de lexperiencia subjectiva.
Reproducci, et presenten un estmul diana (no relacionat amb temps
estndar dins el llenguatge) i set pregunta/cronometra quan temps
que creus que ha estat en pantalla lestmul previ.
Comparaci, estudis psicofsics (molt llargs), estmul estndar seguit
dun de estmul de comparaci. Tu has de dir si el segon ha estat ms
temps en pantalla.
Paradigma:
Retrospectiu: que no sabies que et demanaria un judici
temporal. Mecanisme implicat memoria, diferencies de
lestimulaci en si mateix.

Prospectiu: que si saben que els hi demenarien. Mecanisme

implicat latenci.
Error absolut, estndar, estimaci de mitjanes
Variables que poden influir:
Gnere (agafat amb pinces).
Edat (ms variable i s robust).
Expectatives (top down, lexpectativa sobre el que creus que durar
una cosa pot fer variar el judici sobre ella).
Tempo intern (est de moda peacemaker): marcapassos intern que
tenim i subjecte a diferencies individuals. Hi ha persones que el tenen
ms rpid i altres que menys. Quantitat de pulsos que una persona t
per una mateixa unitat de temps. (Si ms polsos per unitat de temps,
ms inteligencia?)
Mrs. Hoagland a mesura que augmentava la temperatura p.e. amb
febre, subprodueix ms i ms. Trobava el temps ms llarg. Al fer
augmentar la temperatura els procesos qumics saugmenten.
Que el tiempo se accelere o se realentize puede modularse con
sustancias qumicas.
Que el temps sacceleri o es realentitzi es pot modular amb
substncies qumiques.
Variables situacionals, les durades plenes sestimen com ms
llargues que les buides.
Durada en funci de la complexitat o dificultat de la tasca, es
subestimar linterval, com que els teus recursos atencionals estn
centrats en la tasca se tescapen tics per unitat de temps, quan la
memria conta quants tics hi havia (hi ha hagut en aquest interval
temporal) enmagatzemats nhi haur menys.
Contingut de la tasca (si pots manipular lexperiencia de durada pots
incidir sobre el tempo i sobre la percepci de les tasques).

La perspectiva/orientaci temporal
Totes les estructures cognitives que guien la conducta que influeixen
amb les decisions del present que estn relacionades amb com
recobrem informaci i creem expectatives de futur en un marc de
referencia temporal (passat (memoria), present i futur(expectativa)) i
la seva repercussi en la conducta.
Perspectiva temporal
Extensi: diferent per cada persona hi ha qui t anys vista altres que
els hi acaba a la semana vista.
Densitat dinformaci, anclatge en metes futures o en fets passats.
Valencia (ms condiciona la conducta), valor afectiu que posses a
cada marc (positiva o negativa) i et condicionar moltissim les
decisions que prens.
Organitzaci
Contingut: informaci dins de cada marc temporal.
Accessibilitat: amb quina facilitat la gent accedeix a la informaci.
Orientaci temporal: fa referencia a la conducta observable, com
aquests esquemes estn influint en la persona (conductes de risc,
saludables,) i aix pot predir conductes futures.
SensationSeeking (SSS) mesura de perspectiva temporal present.
Escala de consecuencias futuras noms es mesura conducta futura.
Inventori de perspectiva temporal de Zimbardo (ZTPI) - Philip
Zimbardo, el primer en diferenciar tres marcs temporals amb
valencia, excepte en el futur. Passat positiu / passat negatiu, present
fatalista/hedonista (extensi futura molt curta carpe diem) i futur.
Perspectiva temporal coma variable predictora
En orientaci laboral un biaix cap al passat sha comprovat que s un
indicador de ms absentisme, ms malaltia i ansietat.

John Wearden
En un experiment, vam preguntar a 200 estudiants sobre les seves experincies
amb el temps. D'entrada van respondre el que era d'esperar: lent si ens avorrim,
rpid si ens divertim. Per si mirem atentament el que van escriure veiem matisos
en aquestes afirmacions. Les descripcions del temps experimentat com a rpid
eren, gaireb sempre, d'aquest estil: "Vaig anar a una festa i quan va acabar, vaig
mirar al meu rellotge i eren les 5:00 del mat", que s molt tard i per tant van pensar
"el temps ha passat molt rpid". Hi ha diverses coses interessants aqu. D'entrada,
cal un marcador de temps extern, el rellotge, el tancament del pub o la sortida del
sol que permeti, desprs de mirar aquest marcador, arribar a la conclusi que el
temps ha passat rpid. No pensem que est passant rpid mentre passa
l'esdeveniment, estem massa ocupats. En canvi, les ancdotes sobre el temps lent,
eren ms aviat d'aquest tipus: "Treballo en una botiga els dissabtes i no hi ha
clients i l'ltima hora es fa eterna". Una altra vegada hi ha un marcador extern de
temps, per hi ha una diferncia. En aquests casos, sembla que s'experimenta el
temps lent quan est passant. Aix que, experimentar subjectivament el temps de
forma rpida i lenta sn dos fenmens diferents. Quan s'est en una situaci en
qu el temps passa lent s'experimenta aquesta lentitud, mentre que quan s'est en
una situaci en qu el temps passa rpid aquest moment no s'experimenta com a
rpid, sin que s'infereix ms tard.

Qu feu vosaltres per gestionar el temps?

BRAC (cicles activitat repos) i Temps mxim datenci
Optimitzaci 20/80
Organitzaci dactivitats
Si haguessis dorganitzar els horaris com ho faries? Segons els efectes datenci

El temps s nostre, comena Lucius Sneca dient con tiempo que se te

arrebasaba, se te escapaba. Aquesta s la idea de fons que tot el que se sap i
que cientficament es possible que ho poguessim fer.

Acabeu les frases:

Magradaria que el temps___________________________
Magradaria que el temps___________________________
Magradaria que el temps___________________________
Magradaria que el temps___________________________
Magradaria que el temps___________________________

Us costa? No s fcil precisar que voldriem que fos el temps. Jo crec que tampoc
vull que el temps canvii, ni que sigui aix o dun altre manera, tampoc hi puc influir.
El temps, temps s. Noms canviaria el meu temps, personal, el que mafecta
directament perqu el visc i viure. Tamb potser canviaria la meva vivencia
daquest per aix ja s un altre histria

EL temps s lespai entre molts records.

En un minut hi ha molts dies.
La vida s una lluita contra el temps (A. Maurois).
Val ms tard que mai.
El futur no s un regal, s una conquesta. SI
El temps s com un riu que arrosega rpidament to el que neix
Lunica cosa que tenim s el temps. SI
Hem de salvar-nos del temps
Pel carrer del desprs sarriba a la plaa del mai. SI

Quan volem saber que s gestionar el temps ho busquem en llibres, nhi ha una
quantitat molt nombrosa. Per tots, al cap i a la fi, venen a dir el mateix.
Implicitament tens present, agafes un limit de temps en el qual tu hi fiques unes
coses, hi ha coses que tens en compte que ja no hi entren (assumpcions socials
que donem per fet per exemple dinar (ja no ho planifiques explicitament)). A part de
com vivim nosaltres, les vivencies ens poden fer perdre la noci del temps.
Aquest dia del dem, haur de plantejar-me quan. Teniu alguna cosa en futur, lheu
planificat?. Haig de tenir molt clar que espero o em plantejo unes fites molt
concretes o molt determinades.
No es lo mateix curt termini quan ets jove que quan ets vell (no es lo mateix 4
anys).

Quins motius hi ha per gestionar el temps? En qu consisteix?

Organitzar les activitats que es porten a terme segons un ordre de prioritat.
Trobar lequilibri entre els diferents nivells/mbits personal, familiar, professional,
social.
Mhe de plantejar aix. La tercera frase s la ms important, la segona +s una
conseqncia que sen deriva i llavors entrariem a optimitzar el nostre temps i a
nosaltres mateixos (els nostres recursos).

Aplicaci directa en perspectiva temporal. Hem de gestionar per

evitar lestrs, lansietat, la pressi temporal i execuci de tasques, la
procrastinaci, aconseguir els objectius preestablerts, optimitzar els
recursos de que es disposa, reduir lefor personal per realizar les
tasques, millorar la qualitat del treball, satisfacci personal, disposar
de temps, millor qualitat de vida,
Comenaria pel nivell/mbit de gesti del tempsbiolgic,
fenomenolgic, personal, familiar, laboral, social. Val la pena saber
com es el nostre organisme, com funciona segons el nostre

cronotipus; funciona igual per els matutins que pels vespertins?. s

fora important coneixer el nivell biolgic per anar estructurant en
conjunt amb el nivell fenomenolgic, la meva vivencia de si el temps
es fa plaer o no. Amb alguns hi tinc fora, amb alguns no p.e. el
laboral.
Els llibres ho plantejen i donen receptes, consells, com fer-ho, tots
venen a parlar quina s la meva relaci personal amb el temps (que
madoni com jo organitzo el temps o qu faig jo dins el temps, per tal
de fer-me conscient de com utilitzo el meu temps). Tenen lobjectiu
dajudar-te; quins objectius tens i planfiquem (noms vlid en
empreses del tema laboral quan tens un estatus, van dirigits a un cert
estatus o per autnoms que poden influir en com organitzen el seu
treball) teletreball s una fallacia perqu has destar pendent
destar online sempre (p.e. comunity manager). Es parla del lladre del
temps (el mvil, plantegen que aix sha de tallar). Laltre aspecte s
delegar, objectivitzar i evitar els lladres de temps. Solen venir amb
unes taules deines per ser ms efica. I alguns et parlen de bioritmes
i cronotipus. Aquest esquema es repeteix en gaireb tots els llibres.
Objectius han de ser clars, assolibles; que tinguin un cert realisme,
motivadors; si mhi veig forat o amb un motivador extern sino
dificilment hi entrar i mesurables (pot ser totalment objectiva
(rendiment) o molt subjectiva (satisfacci plena)).
Pla dacci; detallar les activitats a realizar (quan temps de rellotge
necessito, com mhaig de comenar a moure i quina planificaci
detallada de les activitats he de tenir feta o he de fer per aconseguir
els objectius que ja tinc definits), procediment per realitzar-les (quan,
on, com, etc) i terminis establerts. Ens ho expliciten, no ens diuen res
de nou, s una activitat que est fora de nosaltres i hem de planificar.

Si jo vull planificar, he de trobar lequilibri en la meva situaci; noms

pensem en present? En passat? En futur?
Et poses devant el mirall. Et mires tal i com ets i timagines com eres
fa 5 anys i et compares. Qu ha canviat? Tenies planificat arribar
aqu? O thi ha portat?
A les 2-5 del mat tenim un moment de baixada/davallada de
latenci.
Aplicacions
Les activitats fsiques en quins moments s millor realitzar-les o no
tenint en compte moments no estressants.
Reconeixements de cronopatologies (p.e. depressions estacionals,
bipolars) tenir en compte que poden apareixer conductes
pseudopatologiques en aquest sentit. Cronofarmacologia, ens hem
adoant que es podrien optimitzar ls de frmacs.
Sabem que hi ha hores que metabolicament el organismo no els
asimilar. Es qestio de saber-ho gestionar i aprendre.
La idea es que hi penseu i reflexioneu sobre aquest factor.
Apunts post-classe
Ritmes mnemnics - millora de la memoria a llarg pla si estudiem
per la tarda lal hiptesi explicativa es perqu tens el son rem ms
proper mentre que pel mat et queden ms hores. Tamb al mat
codifiques ms distractors.