El canvi

Si s nic, la primera GM, cometa Halley (cada 75 anys), nic per

lindividu per no per lespcie.
Poden ser tamb repetitius, ens permet fer una conducta adient i
adaptar-nos a aquesta situacin. Cclics (p.e. canvis econmics, son
rtmics encara qeu cada vegada els cicles son ms petits) o acclics
(sense estructura rtmica).
Tenen un altre aspecte, la duraci (s un fet del canvi) quan temps ha
passat (organitza el nostre passat i futur) i shi oposa linstant.
Sant Agust parla de temps subjectiu i creat (inici-final). Com ell deia
tots sabem que s el temps per si alg em pregunta que s el temps
no se explicar-li, per tant, s totalment subjectiu (la meva definici de
temps i la seva segur que no coincidirn). Jo s que hi ha un present
de les coses que s el que jo estic rebent ara (percepcio de lestmul
que marriba) per al meu cap faig present les coses passades o
tamb puc fer present all que anticipadament passar.
Tant per als musulmans com pels jueus el temps t un comenament i
un final que est lligat amb la creaci i tindr un final (la escatologa).
No ens posem en el temps absolut sin en el temps present.
En termes fsics tamb tenim el mateix problema de dicotoma.
Vivncia del temps (temps psicolgic) vs. temps fsic (t una
existencia fsica en quant es pot mesurar).
Kairs vs Cronos que son de fet inseparables.
Hem volgut mesurar el temps al llarg de la historia. Tenim un
problema fort que es les unitats de mesura. Cronos est dominant.
La cultura egipcia, com les semtiques, t una estructura lneal i
relativament circular (les coses tornaran). El fet organitzador era la

crescuda del riu. 7 anys dabundncia (Josep) - festa i 7 de sequa.

Imprevisibles: fem festa i ho celebrem (la bona cullita), cicle natural
de demanar i celebrar a qui pot ms que jo (als deus) i de pas tamb
ho disfruto. Lliguem lesdeveniment (la naturalesa) a la
religi/misiticisme.
Lestructura circular amb la mort, el mort desapareix, el cicle es tanca
pero el tornarem a trobar.
Els jueus, marquen 7 dies de la creaci, 7 anys mxim podien tenir
esclaus. Cicles de 7. Retorn cclic de la lluna. Ells tenien els mesos
marcats per la lluna. Els mesos estaven en funci dels cicles lunars,
es regula en quant a la lluna. s un cercle recurrent que va avanant,
les coses es van repetint i es van donant mentre savana cap al final.
Fet csmic, fet sideral que ens est donant continuament per aix hi
ha gent que tira les cartes, llegeix lhoroscop etc. Per intentar
preveure el futur. Hi ha una preocupaci pel futur. En canvi no passa
el mateix amb el passat.
Es una abstracci que t entitat propia. El temps terrenal t inici i
final, lhumanitat llavors s terminal. En contraposici; el temps etern.
Hi ha tribus a lamazones que noms tenen i creuen en el temps
present i aix ho reflecteix el seu llenguatge. Altres que creuen en
present, passat i futur per el futur el situen darrere la persona
(perqu no el podem conixer) i davant el passat (perqu si el
coneixem).

Durant ledat mitjana, lorganitzaci del temps venia marcada per la

visi judeo-cristiana que o a travs de lesglesia feia segueir un horari
estricte per mit de les campanes.
Rellotges vs campanes, en el renaixment apareix la lluita del poder
eclesistic vs estat. La gent migra del camp a les ciutats i les fa

crixer, apareixen burgos. Apareixen els Artesans i aquests necessiten

controlar el temps i el temps passa a ser un regulador econmic (p.e.
mha costat tan temps aquesta pea doncs val ms que aquella que
mha comportat menys temps de manufacturaci). Els treballadors
lliguen el seu temps a una econmia. Passa a tenir una fora enorme
en la societat. En lera industria encara pitjor, sagreuja. El temps
passa a ser un valor econmic. Actualment el temps s una
mercaderia; time is money!
Conclusions

Quan parlem de gesti de temps no noms parlem de gestionar les

activitats que anem a fer en la nostre feina en un interval de temps
(=marc temporal?). Va ms enll daix, cada un de nosaltres t una
estructura temporal.
Temps csmic s exterior a nosaltres i s el primer que ens condiciona
a fer. Ens sotmet dalguna manera a lestructura temporal. Nosaltres
no podem estar constantment en dria, biolgicament i
psicolgicament necessitem aquesta alternana de dia/nit;
acci/reps. El mn natural incideix sobre nosaltres i molt per no
absolutament. Sha observat que lalternana de dormir i destar
activats s de 25 hores i un quart. Per tant, el nostre organisme sha
danar reajustant cada dia al rellotge de 24 hores.
El temps marca i marcar una gran quantitat de coses.
Som societat (ens condiciona el ritme social, la societat ens porta a
comportar-nos duna manera o dun altre, al llarg de lany anem fent
determinades conductes i comportaments p.e. carnestoltes, nadal,
sant Jordi,etc.) i som biologa (est dintre de nosaltres (melatonina i
cortisol no surten exactament amb la llum i la foscor estructura
temporal dactivaci diferents al llarg del dia (ritmes circadians)).

Lhormona de creixment salliber en el seu mxim nivell 2 h desps

danar a dormir. El son s un cicle que es va repetint 90 120 minuts
dormint 8 hores. El son depn de caracterstiques personals. Ha donat
lloc a la cronobiologa i aix a cronofarmacologia (no s el mateix
prendre un principi actiu a x hora que a x altre)). Diferencia dentre 8 i
10 centessimes de calor corporal del mat al vespre, tamb hi ha
variaci de pes. Qu modula lestructura, ritme de latenci?
Lestructura de la personalitat. Saber anticipar intervals breus (guerra
freda).