Generalitat de Catalunya

Departament dEducaci

Proves daccs de grau superior

Les proves daccs als cicles formatius de grau superior de formaci professional tenen per
objectiu que laspirant demostri la maduresa en relaci amb els objectius del batxillerat i
les seves capacitats referents al camp professional de qu es tracti.
Les proves sestructuren en dues parts: la part comuna i la part especfica.
Part comuna
Agrupa les matries segents:
- llengua catalana,
- llengua castellana,
- llengua estrangera* i
- matemtiques.
* Cal escollir entre la llengua anglesa, la francesa i lalemanya.
Les proves d'aquesta part es desenvolupen en dos blocs de dues hores amb mitja hora de
descans entre ambds. En el primer bloc es fa la prova de llengua catalana i llengua
castellana. En el segon bloc es fa la prova de llengua estrangera i la de matemtiques.
Part especfica
Segons la famlia professional o el cicle a qu es vol accedir, cal triar dues matries de
l'opci A, l'opci B o l'opci C. Les proves es desenvolupen en un nic bloc de tres hores.

Famlies professionals o
cicles formatius

Matries

Opci A
Arts grfiques
Edificaci i obra civil
Fsica
Electricitat i electrnica
Tecnologia industrial
Energia i i aigua
Dibuix tcnic
Fabricaci mecnica
Fusta, moble i suro
Imatge i so (excepte el CFGS
producci daudiovisuals, rdio i
espectacle)
Indstries extractives
Informtica i comunicacions
Installaci i manteniment
Maritimopesquera (excepte el CFGS
producci aqcola)
Installaci i manteniment
Txtil, confecci i pell (excepte el
CFGS processos dennobliment txtil)
Transport i manteniment de vehicles
Vidre i cermica
Opci B

- Activitats fsiques i esportives

- Agrria
- Imatge personal

Biologia
Cincies de la Terra i del medi ambient
1

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
- Indstries alimentries
- Martimopesqueres (noms el CFGS
producci aqcola)
- Qumica
- Sanitat
- Seguretat i medi ambient
- Txtil, confecci i pell (noms el
CFGS processos dennobliment txtil)

Qumica
Educaci fsica (noms la poden triar les
persones aspirants que sinscriuen per als
cicles de grau superior de la famlia
professionals d'activitats fsiques i esportives,
i s obligatria per a elles)

Opci C
- Administraci i gesti
- Comer i mrqueting
- Imatge i so (noms el CFGS
producci daudiovisuals, rdio i
espectacles)
- Hoteleria i turisme
- Serveis socioculturals i a la
comunitat

Geografia
Economia de lempresa
Psicologia i sociologia
Segona llengua estrangera: angls o francs
(ha de ser diferent de la llengua estrangera
triada a la part comuna)

Per a cada matria hi ha diversos blocs de continguts i els criteris davaluaci que
determinen el grau i el tipus de coneixement que han de demostrar les persones
aspirants, i dels quals seran examinats.
La qualificaci global de la prova est compresa entre 0 i 10.
La qualificaci de la part comuna s la mitjana aritmtica de les quatre matries que la
conformen.
La qualificaci de la part especfica s la mitjana aritmtica de les dues matries
triades.
La qualificaci global de la prova s la mitjana aritmtica de les dues parts, la comuna i
l'especfica.
Les persones aspirants han dobtenir una qualificaci mnima de 3 a cada una de les
parts per fer les mitjanes i, si s el cas, superar la prova.
Els blocs de continguts i els criteris davaluaci de cada una de les matries sn les
segents:

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Llengua catalana i llengua castellana
Blocs de continguts

1. Comprensi

2. Expressi

3. Utilitzaci de la
llengua

Criteris davaluaci
Comprn i interpreta les informacions ms rellevants de
textos orals i escrits de la vida quotidiana, de les relacions
socials i dels mitjans de comunicaci.
Identifica el posicionament de les tesis dels interlocutors i
la defensa de les idees en els textos que expressen el
perqu de les coses o el raonament i les argumentacions.
Comprn la interrelaci de les idees exposades en
diferents tipus de text i sintetitza els arguments exposats.
Valora, de forma crtica, el contingut de missatges orals i
escrits, tot contrastant-lo amb els propis coneixements i
sospesant les causes i les conseqncies de les idees
exposades.
Identifica els diferents registres de la comunicaci:
formals, no formals i colloquials, estndard.
Elabora textos escrits a partir de les estructures de
cadascuna de les tipologies textuals concretes: exposici,
argumentaci, narraci, descripci, i instrucci.
Aplica els criteris bsics de les propietats textuals:
adequaci, coherncia, cohesi i correcci com a base de
regulaci en l'elaboraci de les produccions prpies i en la
presentaci final.
Elabora resums, sntesis i textos amb organitzaci
estructurada i clara, i expressa opinions raonades.
Aplica els elements caracterstics del registre lingstic
corresponent als diferents mbits ds dels textos produts
i selecci del lxic i la sintaxi adequats en cada situaci
comunicativa.
Analitza les relacions significatives entre les paraules en
relaci amb la coherncia dels textos i l'adequaci al
context.
Utilitza els elements lingstics i discursius essencials per a
la cohesi interna de les idees dins dels textos escrits:
connectors textuals, procediments per a la progressi del
discurs i adequaci dels registres lingstics a les funcions
comunicatives.
Utilitza la puntuaci del text escrit en relaci amb
lorganitzaci oracional i amb la forma del text (els
pargrafs i la distribuci i ordenaci de les idees
expressades).
Usa les normes ortogrfiques i gramaticals en la realitzaci
dels textos propis, i mostra inters per la bona presentaci
d'aquests.
Identifica alguns mecanismes textuals que donen agilitat al
discurs, amb especial atenci als connectors tils per
introduir un tema, relacionar idees, posar mfasi, donar
detalls, introduir conclusions, indicar causa, finalitat,
condici, objecci, posicionament davant de diverses
opcions.
Aplica procediments per enriquir el text escrit mitjanant
elements destil i la precisi lxica. Identifica i utilitza els
recursos de la sinonmia i antonmia, polismia,
homonmia, els hipnims i hipernims, derivats, locucions i
frases fetes, i sentits propis i figurats.

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Llengua estrangera
Blocs de continguts

1. Comprensi

2. Expressi

3. Utilitzaci de la
llengua

Criteris davaluaci

Comprn instruccions, preguntes i indicacions.

Comprn de forma global i especfica textos escrits de
tipologia diversa, sobre temes no especialitzats, obt
informaci i identifica la idea general i les idees
secundries.

Utilitza estratgies adquirides en altres situacions per a la
comprensi i interpretaci de textos diversos com ara: s
dels coneixements previs sobre el tema i la situaci,
identificaci de paraules clau, de funcions comunicatives,
de la intenci de qui parla, i dels elements paralingstics.

Selecciona informaci i dades concretes a partir de textos.

Interpreta anglicismes i termes de textos o eines
utilitzades en la terminologia tecnolgica bsica.

Utilitza els registres adequats al context, a la intenci
comunicativa, al interlocutor i al canal de comunicaci.

Utilitza frmules caracterstiques del llenguatge formal i
informal en situacions comunicatives caracterstiques de
lentorn professional.

Elabora textos escrits sobre temes quotidians, de manera
ordenada i coherent amb correcci formal ortogrfica i
morfosintctica- bsica, tenint cura del registre, el lxic i
les estructures. Utilitza elements de cohesi i coherncia
per marcar la relaci entre idees i fer-los entenedors per a
les persones destinatries.

Redacta cartes formals i informals respectant les
convencions, i mostrant nivells de correcci formal
suficients per a leficcia del missatge.

Identifica i utilitza elements lingstics bsics i habituals en
la llengua i identifica sinnims, antnims, falsos amics i
paraules amb prefixos i sufixos ms habituals.

Utilitza de forma conscient els coneixements adquirits
sobre el sistema lingstic de la llengua estrangera com a
instrument dautocorrecci i dautoavaluaci de les
produccions prpies escrites i per comprendre les
produccions dels altres.

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Matemtiques
Blocs de continguts
1. Aritmtica i
lgebra

1.1 Conjunts
numrics:
classificaci,
representaci i
clcul

1.2 Polinomis:
transformaci
dexpressions
algebraiques

1.3 Equacions

Criteris davaluaci

Classifica nombres en els diferents camps numrics.

Representa nombres reals sobre la recta graduada.

Relaciona les expressions decimals amb els diferents tipus
de nombres.

Identifica els smbols dels nombres irracionals ms usuals i
la seva aproximaci decimals.

Opera amb radicals senzills, incloent la racionalitzaci.

Opera amb potncies. Interpreta les propietats i les
aplicacions.

Opera amb nombres molt grans o molt petits utilitzant
la notaci cientfica.

Realitza laproximaci de quantitats per truncament o
arrodoniment. Determina les fites derror absolut i relatiu
comeses.

Identifica la utilitat dels nombres complexos, i la notaci.
Opera amb nombres complexos com a solucions
dequacions de segon grau.

Fa clculs amb nombres complexos en forma polar i en
forma binmica.

Efectua operacions de suma, resta, producte i divisi amb
polinomis, incloent-hi el desenvolupament de binomis
mitjanant el binomi de Newton.

Aplica lalgoritme de Ruffini i el teorema del residu en la
resoluci de problemes.

Factoritza polinomis amb diverses arrels enteres o
polinomis que es puguin expressar com a productes
notables.

Simplifica i opera amb fraccionries senzilles.

Resol equacions de segon grau i biquadrades.

Resol equacions senzilles amb radicals quadrtics.

Utilitza la factoritzaci de polinomis en la resoluci
dequacions.

Resol equacions exponencials senzilles i logartmiques per
resoldre ax=b.

Aplica les equacions exponencials i logartmiques en el
plantejament i la resoluci de problemes dinters simple i
compost.

Resol sistemes dequacions de primer i segon grau.

Resol sistemes dequacions de dues o tres incgnites
mitjanant el mtode de Gauss, classificant-lo en funci de
les solucions que tingui.

Resol problemes mitjanant el plantejament de sistemes
dequacions lineals i interpreta el resultat obtingut.

Interpreta geomtricament les solucions de les equacions i
els sistemes dequacions.

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci

1.4 Successions.
Progressions
aritmtiques i
geomtriques.
Comportament a
l'infinit duna
successi

Identifica regles de recurrncia i termes generals en

colleccions ordenades de nombres.

Identifica successions que varien amb progressi
aritmtica o geomtrica, creixents o decreixents.

Resol problemes senzills de situacions reals i quotidianes
utilitzant les progressions aritmtiques o geomtriques.

Resol problemes en qu cal encadenar variacions
percentuals successives.

Identifica el comportament a l'infinit en casos elementals.

2. Geometria

2.1 Trigonometria

2.2 Vectors al pla

Obt les equacions duna recta a partir de dades donades,

que poden ser relacions de perpendicularitat o
parallelisme.

Analitza la posici relativa de dues rectes, i determina, si
s el cas, el punt de tall. Calcula langle que formen dues
rectes.

Calcula la distncia entre dos punts o entre un punt i una
recta.

Calcula rees de figures planes i volums de cossos
elementals.

Reconeix langle com a gir, i les unitats de mesura dels
angles: graus i radians.

Utilitza raons trigonomtriques (sinus, cosinus i tangent)
dels angles en la resoluci de problemes.

Resol problemes a partir de triangles rectangles i no
rectangles.

Resoluci de problemes a partir de la triangulaci.

Utilitza procediments de clcul en la topografia i en
situacions on es necessiten escales.

Calcula les components dun vector a partir de dos punts i
del seu mdul i argument.

Opera amb vectors de manera grfica i analtica.

Aplica els angles entre vectors. Parallelisme i
perpendicularitat.

Determina lequaci duna recta a partir de les condicions
geomtriques que la determinen, i a linrevs.

Identifica la posici relativa de dues rectes del pla.

Dibuixa angles, vectors, nombres complexos i rectes sobre
un sistema de referncia cartesi.

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci

3. Anlisi

3.1 Funcions

3.2 Derivades

Obt lexpressi analtica duna funci donada per un

enunciat. Utilitza diferents formes dexpressar una funci:
taula de valors, equaci i grfica.

Relaciona les funcions amb aplicacions tecnolgiques,
cientfiques i empresarials.

Identifica la imatge, antiimatge, domini i recorregut duna
funci expressada analticament o grficament.

Representa grficament funcions en els eixos de
coordenades a partir de l'expressi analtica.

Obt lexpressi analtica duna funci lineal o af a partir
de la grfica o dalguns dels seus elements.

Diferencia funcions lineals, quadrtiques, algebraiques i
exponencials. Calcula equacions polinmiques a partir dels
elements que la determinen.

Calcula lmits senzills que noms requereixen conixer els
resultats operatius i/o la comparaci dinfinits.

Reconeix la continutat duna funci en un punt o, si no ho
s, el tipus de discontinutat que presenta.

Determina el valor dun parmetre per tal que una funci
definida a trossos sigui contnua en els punts
dentroncament.

Determina taxes de variaci mitjana. Determina la
derivada duna funci en la qual intervenen productes i
quocients, la derivada duna funci composta.

Calcula derivades de funcions elementals.

Determina lequaci de la recta tangent en un dels seus
punts.

Determina, donada una funci, si s creixent o decreixent,
cncava o convexa, en un punt o en un interval i obt els
mxims i els mnims relatius i els punts dinflexi.

Representa grficament una funci (polinmica, racional,
exponencial, logartmica, etc) a partir de laplicaci de la
derivada i de lestudi analtic del domini, les asmptotes,
els talls amb els eixos, els intervals de creixement i
decreixement i els extrems relatius.

Determina el mxim o mnim duna funci donada
mitjanant l'expressi analtica o mitjanant un enunciat
senzill (problemes doptimitzaci).

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci

4. Estadstica i
probabilitat
Identifica i aplica a situacions senzilles els conceptes
elementals destadstica: poblaci, mostra, freqncia
relativa, parmetres de centralitzaci i dispersi, en una
situaci real.

Construeix taules de freqncies de dades allades o de
dades agrupades i en fa la representaci mitjanant un
diagrama de barres o un histograma.

Calcula i interpreta parmetres de centralitzaci (mitjana
aritmtica, moda i mediana), de dispersi (recorregut i
desviaci estndard) i de posici (quartils i centils).

Interpreta distribucions estadstiques a partir de lanlisi
de les dades, dels grfics o dels parmetres.

Calcula i usa el coeficient de variaci per comparar les
dispersions de dues distribucions de dades.

Representa mitjanant un nvol de punt una distribuci
bidimensional i valora el grau de correlaci que hi ha entre
les variables.

Calcula i interpreta el coeficient de correlaci duna
distribuci bidimensional.

Calcula la recta de regressi de Y sobre X i, si sescau, la
utilitza per fer estimacions.

Descriu successos en experiments aleatoris simples i
compostos.

Calcula probabilitats de successos a partir de diagrames en
arbre, aplicant la regla de Laplace o regles de pas al
contrari.

4.1 Estadstica
descriptiva
unidimensional i
bidimensional

4.2 Probabilitat

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Biologia
Blocs de continguts

1. Del genotip al
fenotip

2. De la cllula a
l'organisme

3. L'intercanvi de
matria i energia
entre els
organismes i
l'entorn

Criteris davaluaci

Identifica el concepte de gen i la relaci entre genotip i
fenotip.

Descriu les caracterstiques qumiques i les propietats de
les biomolcules bsiques que configuren lestructura
cellular per interpretar-ne la funci en els processos
biolgics.

Identifica dels diferents nivells estructurals de les
protenes aix com la funci dels enzims en el metabolisme
i els mecanisme de control de lactivitat enzimtica.

Reconeix la composici i l'estructura dels cids nucleics i la
seva funci com a portadors de les caracterstiques
hereditries.

Identifica la morfologia dels cromosomes i analitza
representacions de cariotips.

Identifica les lleis i els mecanismes moleculars i cellulars
de lherncia per resoldre problemes senzills dherncia
dun sol carcter i del processos de sntesi de protenes i
de duplicaci de lADN.

Argumenta algunes aplicacions de la gentica en lobtenci
de recursos i en la salut humana a partir de lanlisi i la
interpretaci de textos.

Diferencia la cllula eucariota i procariota i reconeix
lestructura i les funcions dels orgnuls cellulars.

Identifica lestructura i la funci dalgunes cllules
especialitzades: secretores, musculars, nervioses.

Identifica en esquemes o representacions les fases del
cicle cellular, i explica les diferencies i el significat de la
mitosi i la meiosi. Descriu els mecanismes que controlen el
cicle cellular i la disfunci en les cllules canceroses.

Defineix els processos de diferenciaci cellular:
totiptncia i especialitzaci. Relaciona aquests conceptes
amb laplicaci de les cllules mare en biomedicina.

Argumenta el significat i les aplicacions de la clonaci i les
implicacions socials i tiques de ls daquestes tcniques a
partir darticles cientfics i/o dopini.

Identifica els diferents tipus de glcids i lpids i en
relaciona la funci energtica, de reserva i estructural.

Reconeix lestructura dels principals monosacrids i
disacrids i polisacrids interpreta la relaci estructurafunci dels principals glcids i lpids.

Explica el significat biolgic de la respiraci cellular, el
dest dels substrats i el paper de loxigen en el procs
respiratori aerbic. Resol problemes sobre catabolisme,
anabolisme i balan energtic.

Identifica les fermentacions com a degradacions parcials de
les biomolcules i les relaciona amb lobtenci daliments.

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci

4. Els bacteris i
virus en acci

5. La biodiversitat

Identifica la morfologia i l'estructura dels virus i relaciona

la replicaci del material hereditari amb les infeccions
vriques. Identifica les implicacions en la salut individual i
collectiva dalgunes malalties vriques i reconeix les
mesures de prevenci.
Identifica la morfologia i l'estructura bacteriana i relaciona
el procs dautoduplicaci. Reconeix la presncia dels
bacteris en la vida quotidiana i algunes de les seves
aplicacions en processos industrials: agricultura, farmcia i
alimentaci.
Relaciona la utilitzaci dels antibitics amb els efectes
sobre la salut i els problemes de resistncia que es
generen amb ls inadequat.
Explica de forma esquemtica les reaccions antigen i
antics com a mecanismes de defensa que desenvolupa
lorganisme. Relaciona els processos del sistema immune
amb les vacunes, els processos allrgics i el cncer.
Classifica els organismes en els cinc regnes a partir de les
seves caracterstiques morfoanatmiques i fisiolgiques.
Identifica alguns mecanismes de levoluci i laparici o
desaparici despcies com la selecci natural o processos
gentics.
Identifica xarxes trfiques en representacions
decosistemes terrestres i aqutics i explica la importncia
dels productors. Interpreta el significat de la fotosntesi i
contrasta la fotosntesi amb altres formes de producci.
Reconeix la importncia del manteniment de la
biodiversitat i indica accions per a la conservaci
despcies en perill dextinci.

10

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Cincies de la Terra i del medi ambient
Blocs de continguts

1. El sistema Terra
i el medi

2. La geosfera

3. El temps en
geologia. Els
mtodes destudi
de la Terra i la seva
aplicaci

Criteris davaluaci
Identifica la teoria de sistemes a lestudi del medi.
Identifica la Terra com un gran sistema, i evidencia les
transformacions energtiques en la dinmica terrestre
interna i externa.
Identifica, amb lajut de diagrames, el funcionament dun
entorn en termes de circulaci i dipsit temporal de
materials i denergia.
Representa les relacions causals en el diferents
subsistemes terrestres.
Reconeix els diferents mtodes destudi de l'interior de la
Terra, a partir de la interpretaci de dades donades.
Formula el balan energtic de la Terra, descrivint les
diferents manifestacions de les energies interna i externa i
identificant el canvis que aquestes produeixen en la
superfcie del planeta.
Representa i interpreta el cicle geolgic.
Representa els lmits entre plaques tectniques i els
fenmens geolgics associats, identificant els diferents
models de convecci en el mantell.
Diferncia els tipus derupcions volcniques, classificant els
productes volcnics.
Aplica el mtode per a la localitzaci i clcul de la
magnitud dels sismes, interpretant sismogrames,
identificant les ones ssmiques i comparant les escales de
mesura.
Interpreta la representaci cartogrfica de riscos
relacionats amb processos geolgics interns i externs, i
laplicaci dels processos externs en els diferents sistemes:
vessants, fluviotorrencials, aiges subterrnies, glacials,
elics i costaners.
Classifica les roques segons l'origen i representa el cicle de
les roques, descrivint-ne els processos formadors de les
magmtiques, metamrfiques i sedimentries.
Representa els temps geolgics diferenciant la dataci
absoluta i la relativa i reconeix laplicaci dels fssils com a
indicadors de ledat i dels ambients sedimentaris.
Interpreta i utilitza el mapa geolgic, analitzant els talls
geolgics. Identifica els trets geolgics bsics de Catalunya
i de la pennsula Ibrica.
Identifica, representa i interpreta el relleu de la Terra
(sistemes cartogrfics) a partir de mapes temtics.
Interpreta mapes topogrfics, delimitant conques i fent
clculs de superfcies i pendents.

11

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci

4. Les capes fluides
de la Terra

5. Recursos i
impactes de la
geosfera

6. Gesti ambiental
i desenvolupament
sostenible

Caracteritza latmosfera (composici, estructura i

evoluci), identificant els agents i processos atmosfrics.
Analitza climogrames, classificant els climes a la Terra i
comparant els climes de Catalunya.
Interpreta mapes del temps, diferenciant entre clima i
temps atmosfric i esquematitzant la circulaci general de
latmosfera.
Identifica els impactes a latmosfera, reconeixent els
agents contaminants, el boirum i la pluja cida i valorantne els efectes a escala global (afebliment de la capa doz i
escalfament global).
Realitza exercicis sobre la contaminaci de laire (immissi
i emissi) analitzant les actuacions en defensa de la
qualitat de laire.
Caracteritza la hidrosfera i analitza el cicle hidrolgic.
Caracteritza les aiges oceniques, les aiges continentals
superficials i les aiges subterrnies i valora els recursos
hdrics de Catalunya.
Identifica parmetres relacionats amb la circulaci de les
aiges: cabal, permeabilitat i porositat.
Identifica els impactes a la hidrosfera, analitza la
contaminaci de laigua continental superficial i de les
subterrnies i valora l'impacte de la sobreexplotaci i
contaminaci dels aqfers.
Identifica lorigen de les aiges residuals i esquematitza el
procs de depuraci.
Descriu el procs de potabilitzaci, analitzant els mtodes
de control de la qualitat de laigua.
Diferencia i compara els recursos renovables i els no
renovables, i identifica els recursos energtics
convencionals i alternatius i l'impacte derivat de
lexplotaci dalguns recursos no renovables.
Identifica els horitzons, perfil i pedi dun sl i els diferents
tipus de sls, i classifica la textura dels sls.
Defineix el concepte dimpacte ambiental, caracteritzant
alguns impactes ambientals a diferents escales,
especialment el risc de contaminaci, erosi i desertitzaci,
analitzant les causes de la prdua de sls a Catalunya.
Reconeix les principals caracterstiques dels sistemes
costaners i els conceptes de dinmica litoral i morfologia
costanera, valorant els riscos i els impactes
mediambientals en les zones costaneres.
Identifica i caracteritza els residus: urbans, agrcoles,
ramaders, forestals, sanitaris, industrials i radioactius, i
analitza els problemes que presenta el seu tractament.
Caracteritza el concepte de gesti ambiental, valorant les
conseqncies de les accions humanes sobre el medi
ambient i la importncia de leducaci ambiental i en la
sostenibilitat.
Analitza la relaci entre la conservaci i preservaci del
medi i la millora de la qualitat de vida, identificant el
paisatge com a recurs i valorant la gesti despais
naturals.

12

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Qumica
Blocs de continguts

1. El model
atomicomolecular
de la matria

2. Gasos, lquids i
solucions

3. Lenlla qumic

4. Qumica orgnica

Criteris davaluaci

Interpreta els models atmics (de Bohr i de capes de
Lewis) representant les estructures de Lewis dels
compostos qumics.

Caracteritza les partcules subatmiques i els istops, i el
nombre atmic com a criteri identificatiu dels elements.

Resol problemes realitzant clculs amb magnituds molars
i amb magnituds atmiques i moleculars (quantitat de
substncia, mol, massa molar, massa atmica i massa
molecular).

Identifica la classificaci peridica dels elements i la
variaci peridica de les seves propietats a partir de la
taula peridica de Mendeleiev.

Prediu les configuracions electrniques dels toms
explicant la periodicitat dalgunes propietats daquests
(volum atmic, energia dionitzaci, electronegativitat) en
funci de l'estructura electrnica.

Relaciona la distribuci dels electrons per nivells i
subnivells amb la posici dels elements representatius en
la taula peridica.

Resol problemes utilitzant les lleis dels gasos ideals per
determinar la pressi, el volum, la temperatura i la
quantitat de substncia i establint les relacions entre
elles.

Resol problemes dexpressi de la composici de les
solucions en percentatge en massa i en volum, part per
mili, concentraci en massa i concentraci en quantitat
de substncia reconeixent els conceptes de solut,
dissolvent i dissoluci.

Resol problemes utilitzant el concepte de pressi parcial
en dissolucions ideals (lleis de Raoult i de Dalton).

Utilitza la nomenclatura i la formulaci de les substncies
simples i dels compostos: xids, hidrurs, hidrxids, cids
i sals.

Anomena les propietats dels enllaos metllic, inic i
covalent caracteritzant aquest ltim a travs del model
de Lewis.

Interpreta la polaritat de certes molcules a partir del
concepte delectronegativitat analitzant lestabliment de
forces intermoleculars (pont dhidrogen i van der Waals)
entre elles.

Utilitza la nomenclatura i la formulaci orgnica bsica:
hidrocarburs, alcohols, aldehids, cetones, cids, sals,
sters, amines i amides.

Relaciona lestructura dels compostos del carboni amb les
seves propietats qumiques i fsiques, caracteritzant la
propietat de la isomeria.

13

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci

5. Reaccions
qumiques

6. Equilibri qumic

7. Piles i celles
electroltiques

Interpreta les representacions de les reaccions qumiques

mitjanant equacions qumiques.

Realitza clculs estequiomtrics en reaccions en qu
intervenen slids, lquids, gasos i solucions identificant el
reactiu limitant.

Resol problemes de clcul del pH duna dissoluci
reconeixent els cids i les bases forts ms comuns al
laboratori i a la vida quotidiana.

Interpreta la corba de valoraci dun cid i una base
forta, diferenciant entre punt final i punt dequivalncia i
realitzant clculs per determinar com varia el pH al llarg
de la valoraci.

Realitza clculs dentalpies de reacci a partir de les
entalpies de formaci dels compostos que hi intervenen,
indicant el carcter exotrmic o endotrmic de la reacci.

Caracteritza lequilibri qumic diferenciant entre equilibris
homogenis i heterogenis i expressant les constants Kc i
Kp en equilibris qumics significatius.

Calcula les concentracions en lequilibri a partir de la
constant dequilibri i les concentracions inicials.

Prediu el desplaament de lequilibri segons la variaci
dels factors que hi influeixen (concentraci, pressi i
temperatura) a partir de lexpressi de la constant
dequilibri duna reacci.

Compara la fora relativa dcids i bases mitjanant les
constants dacidesa i de basicitat i calcula el pH en
solucions dcids i bases febles.

Resol problemes sobre els equilibris de solubilitat,
aplicant la relaci entre la solubilitat dun compost inic
poc soluble i la constant del producte de solubilitat, Kps.

Identifica i iguala les reaccions redox, diferenciant
loxidant i el reductor que hi participen.

Identifica les semireaccions que tenen lloc en una pila
electroltica.

Prediu lespontanetat duna reacci redox en soluci
aquosa per mitj del clcul de la FEM estndard a partir
dels potencials estndard delctrode.

Relaciona la FEM i lentalpia lliure duna reacci.

14

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Educaci fsica
Blocs de continguts

1. Lactivitat fsica i
la salut

2. Lactivitat fsica
recreativa i
lexpressi corporal

3. Lactivitat fsica i
lesport

Criteris davaluaci

Descriu i valora els beneficis i riscos de lactivitat fsica
com a hbit de vida saludable.

Planifica un programa dactivitat fsica orientat a la salut,
valorant la condici fsica inicial i les caracterstiques o
condicions prpies, estableix els objectius adequats, i
aplica correctament els principis i mtodes dentrenament.

Planifica i programa proves davaluaci de la condici
fsica.

Analitza els conceptes de prevenci i seguretat en
lactivitat fsica, i executa diferents activitats que hi
estiguin relacionades.

Identifica la influncia dalguns hbits i prctiques socials
negatius per a la salut.

Descriu els elements que constitueixen lautocontrol
corporal: la higiene, lalimentaci equilibrada, el descans i
la relaxaci.

Caracteritza lactivitat fsica teraputica i valora els
avantatges de la participaci en activitats fsiques
adaptades.

Analitza i reflexiona de manera crtica sobre el concepte de
lleure. Reconeix la importncia de lactivitat fsica en el
temps de lleure.

Descriu i caracteritza loferta dactivitats fsiques
recreatives ms habituals en diferents mbits escolar,
associatiu, etc.

Valora la importncia de les habilitats personals i socials
que es posen en joc en les activitats recreatives.

Programa activitats individuals i en grup que afavoreixin la
comunicaci i lexpressi per mitj del llenguatge corporal,
utilitzant si escau un suport rtmic.

Descriu modificacions de diferents jocs i esports, segons
els objectius que es vulguin aconseguir.

Descriu lorganitzaci de lesport i diferents tipus desports
i competicions.

Identifica els valors individuals i socials de lesport.
Estableix relacions entre els valors dels jocs daltres
cultures i poques i lesport en les societats actuals.

Analitza de forma crtica lesport com a fenomen social i
cultural i la seva repercussi en els mitjans de
comunicaci.

Descriu la prctica de diferents esports individuals i
collectius amb aparells manuals i sense.

Identificaci les qualitats fsiques, habilitats motrius i
principis tecnicotctics que es posen en joc en diferents
activitats esportives.

Reconeix els principis i mtodes de lentrenament: volum,
freqncia i intensitat.

15

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Fsica
Blocs de continguts
1. Magnituds
escalars i vectorials

2. Cinemtica

3. Dinmica

4. Electricitat

5. Electromagnetis
me

Criteris davaluaci
Identifica i justifica les magnituds escalars i vectorials.
Realitza canvis dunitats utilitzant factors de conversi.
Representa i calcula les resultants de forces en dues
dimensions.
Identifica i representa els conceptes de desplaament,
velocitat i acceleraci.
Resol problemes on intervinguin els moviments uniforme i
uniformement variat.
Interpreta i construeix grfics dels moviments uniforme i
uniformement variat.
Calcula labast mxim dun cos en el tir vertical i
horitzontal.
Resol problemes on es relacionin els arcs abastats, les
velocitats angulars i les acceleracions angulars amb els
espais recorreguts, les velocitats lineals i les acceleracions
lineals en un moviment circular.
Identifica, interpreta i aplica les lleis de la dinmica en la
resoluci de problemes.
Caracteritza la llei de la gravitaci universal.
Identifica el pes com una fora gravitatria i el relaciona
amb la massa dun cos.
Identifica i relaciona la fora normal, el pes i el fregament.
Resol problemes on intervenen forces de fregament,
treball de fregament i energia perduda per fregament.
Interpreta els principis de conservaci de lenergia
mecnica i de la quantitat de moviment.
Resol problemes daplicaci del principi de conservaci de
lenergia.
Resol problemes daplicaci del principi conservaci de la
quantitat de moviment.
Resol problemes on hi ha conversi denergia mecnica en
treball.
Identifica els avantatges de lenergia elctrica en relaci
amb la seva comoditat ds, facilitat de transport i alt
rendiment.
Descriu la llei dOhm i resol problemes sobre la mateixa.
Resol circuits en srie, en parallel o mixtos, on
intervinguin resistncies o condensadors.
Descriu els trets caracterstics dun corrent altern i de la
seva generaci.
Reconeix les diferncies entre el corrent continu i el
corrent altern en els aspectes de generaci, transport i s.
Interpreta i quantifica la transformaci denergia elctrica
en calor.
Resol problemes sobre el clcul de la potncia elctrica, el
consum elctric i lefecte Joule.
Interpreta les interaccions entre electricitat i magnetisme.
Relaciona lelectromagnetisme amb les aplicacions ms
caracterstiques.

16

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci

6. Ones

Identifica les magnituds que caracteritzen una ona:

longitud, perode, freqncia, amplitud, velocitat de
propagaci amb les unitats corresponents i ho representa i
ho reconeix en un grfic.
Classifica les ones segons la direcci de vibraci i el medi
de propagaci.
Descriu els fenmens relacionats amb la reflexi del so
(eco i reverberaci).
Relaciona els fenmens de la refracci i dispersi de la
llum amb les caracterstiques del raig i del medi travessat.
Reconeix les diferents bandes de lespectre
electromagntic.
Relaciona les ones emeses amb les diverses aplicacions o
productes tecnolgics.

17

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Tecnologia industrial
Blocs de
continguts

1. Materials

2. Sistemes
energtics

3. Mquines i
sistemes

Criteris davaluaci

Identifica les principals propietats dels materials i les
relaciona amb les aplicacions ms caracterstiques
daquests.

Selecciona tractaments de modificaci de les propietats dels
materials en funci del tipus de material i la propietat o les
propietats que es volen modificar.

Relaciona mtodes dassaig de materials amb les propietats
d'aquests.

Identifica les formes comercials de presentaci de materials
ds industrial.

Relaciona els materials industrials amb l' impacte ambiental
produt per l'obtenci, la transformaci i els residus generats
en la seva utilitzaci.

Relaciona les diferents formes d'energia amb exemples
d'utilitzaci.

Reconeix les principals fonts denergia renovables i no
renovables.

Calcula els parmetres bsics de les transformacions
d'energia que es produeixen en mquines o sistemes
tecnolgics a partir de dades i esquemes.

Calcula, a partir de la informaci adequada, el consum i el
cost energtic del funcionament ordinari dun local o
habitatge i suggereix possibles alternatives destalvi.

Reconeix els processos d'obtenci d'energia a les centrals
productores d'energia i relaciona els principals elements que
les componen amb la seva funci.

Relaciona les diferents formes dobtenci, transport i
distribuci denergia amb limpacte ambiental que causen.

Justifica la necessitat del transport denergia elctrica en
alta tensi i reconeix lestructura bsica del sistema elctric
de transport i distribuci.

Identifica els elements constitutius de mquines i sistemes
industrials.

Interpreta els esquemes de cadenes cinemtiques.

Calcula els parmetres bsics de cadenes cinemtiques a
partir de dades i esquemes.

Interpreta esquemes de circuits elctrics, oleohidrulics,
pneumtics i els relaciona amb les aplicacions ms
caracterstiques.

Calcula parmetres bsics de circuits elctrics,
oleohidrulics i pneumtics a partir de dades i esquemes.

Identifica els elements constitutius de mquines trmiques
i elctriques i els relaciona amb la seva funci.

Interpreta les corbes caracterstiques dels motors trmics i
elctrics i les relaciona amb les aplicacions ms
caracterstiques.

Realitza clculs per determinar la potncia til, lenergia
til, el parell motor a leix, les prdues, el rendiment i
altres parmetres bsics de mquines trmiques i
elctriques a partir de dades i esquemes.

18

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci

4. Processos de
fabricaci

5. Sistemes
automtics

6. El procs
tecnolgic i la
producci
industrial

Identifica els sistemes de conformaci i/o mecanitzaci

ms caracterstics emprats en la fabricaci de productes
industrials de plstic o metall a partir de les
caracterstiques tcnico-funcionals.
Reconeix el procediments de mesura de magnituds
mecniques i elctriques.
Determina l'instrument de mesura necessari en funci de
la magnitud que cal mesurar i de la precisi requerida.
Diferencia entre exactitud i precisi i calcula errors.
Calcula cotes mximes i mnimes i tolerncies a partir de
dades i representacions grfiques de peces o figures
geomtriques.
Reconeix les caracterstiques dels ajustos amb joc i amb
serratge.
Interpreta i aplica la terminologia i simbologia
normalitzada en les diferents tecnologies.
Identifica els components dun sistema automtic i els
relaciona amb la seva funci.
Reconeix el tipus de control de sistemes automtics.
Identifica aplicacions dautomatismes en mquines i
processos.
Interpreta esquemes dautomatismes senzills realitzats
amb tecnologia cablada que utilitzin dispositius
oleohidrulics, pneumtics o elctrics o combinacions
daquests.
Obt la taula de la veritat i la funci lgica i representa el
circuit lgic dun sistema de control digital combinacional
senzill a partir de dades i esquemes.
Simplifica funcions i circuits lgics.
Interpreta el funcionament de circuits digitals seqencials
bsics -biestable, comptador i registre de desplaament.
Identifica les caracterstiques fonamentals del control
programat.
Reconeix lestructura bsica dun autmat programable.
Identifica les fases del procs tecnolgic.
Identifica els documents que formen un projecte tcnic.
Identifica les unitats organitzatives que integren les
empreses industrials i les relaciona amb la funci.
Selecciona el mtode ms adequat dorganitzaci i gesti
de la producci a partir de les dades proporcionades.
Relaciona les operacions de control de qualitat amb les
etapes i les fases del procs d'obtenci de productes
industrials.

19

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Dibuix tcnic
Blocs de continguts


1. Traats
fonamentals en el
pla

2. Relacions
geomtriques
3. Sistema didric
4. Sistema
axonomtric

5. Normalitzaci

Criteris davaluaci
Resol grficament el traat de rectes paralleles i
perpendiculars, la divisi de segments i les operacions
bsiques amb angles, circumferncies i tangncies,
emprant les propietats i les lleis geomtriques.
Representa grficament diferents elements geomtrics
(triangles, quadrilters i polgons regulars) emprant les
propietats i les lleis geomtriques.
Reconeix les relacions i transformacions geomtriques
(igualtat, translaci, simetria, gir, homotcia, semblana i
equivalncia).
Aplica els diferents tipus descala en la representaci
grfica.
Representa formes i objectes en el sistema didric.
Reconeix els eixos axonomtrics i el coeficient de
reducci.
Representa slids senzills amb la perspectiva isomtrica i
la cavallera.
Interpreta la simbologia i la normalitzaci continguda en
un plnol dmbit industrial i/o arquitectnic.
Utilitza les lnies normalitzades i els formats dels plnols
segons la normativa.
Representa objectes segons el sistema de vistes europeu.
Representa grficament talls i seccions dobjectes dmbit
industrial i arquitectnic.
Acota plnols dmbit industrial i/o arquitectnic.

20

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Geografia
Blocs de continguts

1. Medi ambient i
paisatge

2. Territori i
activitats
econmiques

3. La poblaci i el
sistema urb

Criteris davaluaci
Identifica el paper que els factors naturals,
socioeconmics, tcnics, poltics i culturals tenen en la
configuraci, dinmica i transformaci dels espais
geogrfics.
Identifica els principals recursos naturals, hdrics,
energtics i primeres matries de Catalunya i Espanya, des
de la perspectiva social i econmica, atenent als aspectes
descassetat, s, abs i sostenibilitat.
Localitza i identifica problemtiques mediambientals que
afecten els espais geogrfics catal i espanyol, i els
relaciona amb les principals poltiques de protecci,
conservaci i recuperaci del medi natural.
Identifica els canvis i les permanncies en les activitats
econmiques a Catalunya i Espanya. Descriu els canvis
que produeix la industrialitzaci de lagricultura, la
ramaderia i la pesca en el marc de la Uni Europea i en el
mn.
Descriu el model de desenvolupament del teixit industrial
catal i espanyol, i els processos de reestructuraci
productiva i deslocalitzaci que pateix, i els relaciona amb
els canvis socials, econmics, ambientals i culturals.
Relaciona el creixent protagonisme del sector serveis,
especialment del subsectors dels transports i la
distribuci, i el turisme i els canvis en el hbits de
consum, amb l'impacte social, econmic i ambiental que
provoquen.
Identifica els canvis en les politiques deducaci, sanitat i
serveis socials.
Interpreta documents i informacions de contingut
geogrfic procedents de fonts diverses (cartogrfiques,
estadstiques, grfiques, textos, imatges, etc.) per a
interpretar fenmens territorials i les seves interrelacions.
Reconeix la distribuci, l'estructura i la dinmica natural
de la poblaci: el creixement vegetatiu, el saldo migratori,
el procs denvelliment i els canvis i permanncies en
relaci amb els models de fecunditat de la poblaci
catalana i espanyola.
Descriu els impactes econmics i culturals dels fluxos
migratoris a Catalunya, Espanya i la Uni Europea, i els
relaciona amb les poltiques migratries. Valora
lassumpci dels valors democrtics de la convivncia i el
respecte en un entorn de diversitat cultural creixent.
Interpreta amb informaci procedent de diverses fonts grfiques, estadstiques i cartogrfiques- els trets bsics
de les dinmiques demogrfiques catalana i espanyola, en
el context europeu i mundial, identificant l'impacte dels
fenmens migratoris.
Interpreta els grans trets del procs durbanitzaci a
Catalunya i Espanya valorant el tipus de creixement urb
que han sofert, l'impacte sobre el territori i algunes de les
problemtiques actuals de les grans ciutats.
Descriu lorganitzaci poltica i administrativa de
Catalunya i dEspanya (local, autonmica, estatal i
supranacional). Identifica el paper de la planificaci
territorial en la correcci de desequilibris territorials.
21

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci

4. Catalunya i
Espanya a Europa i
al mn

Identifica les grans rees socieconmiques i geopoltiques,

i les transformacions i desequilibris dun mn globalitzat,
divers i en canvi constant.
Analitza la posici de la Uni Europea en el mn, les
fortaleses i debilitats, a partir de lanlisi dindicadors
demogrfics, econmics, financers, socials i culturals.
Analitza la posici dEspanya dins la Uni Europea i el
mn, a partir de lanlisi dindicadors demogrfics,
econmics, financers, socials i culturals.
Identifica el paper i la posici de Catalunya dins Espanya,
la Uni Europea i el mn, a partir de lanlisi dels
intercanvis i fluxos i dindicadors demogrfics, econmics,
financers, socials i culturals.

22

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Economia de lempresa
Blocs de continguts

1. Lempresa com a
organitzaci

2. Gesti dels
recursos humans

3. Gesti de la
producci

Criteris davaluaci
Identifica el paper de lempresa com a unitat econmica
generadora de benestar, treball i riquesa en la societat.
Reconeix els tipus de mercats.
Relaciona amb diferents tipologies dempresa les funcions
necessries per a lactivitat empresarial i les seves
interrelacions, els objectius, i els conflictes.
Diferencia, atenent als costos i les responsabilitats, les
diverses formes jurdiques de constituci duna empresa.
Reconeix diferents estructures organitzatives i
organigrames, i tamb les causes que provoquen laparici
destructures informals.
Identifica les conseqncies de laplicaci a lempresa de
criteris tics i de responsabilitat social.
Reconeix les etapes dun procs de selecci de personal
aplicat per les empreses i de la gesti de recursos humans
per competncies.
Identifica la gesti del coneixement i la formaci com a
mecanismes bsics per a la gesti del capital intellectual.
Reconeix la utilitat de la intelligncia emocional en la
gesti de les relacions pel que fa al nivell deficincia de
lempresa.
Identifica els trets generals de les relacions laborals, la
negociaci collectiva i els contractes de treball ms
usuals.
Identifica els factors socioculturals que discriminen,
limiten o tracten de forma desigual, per causa de gnere o
altres motius de caire collectiu, en lactivitat empresarial,
i descriu possibles mesures correctores.
Descriu el procs de producci com a activitat
maximitzadora de valor afegit i valoraci amb un s
eficient dels recursos.
Identifica sistemes daprovisionament i gesti dinventaris
per a leficincia i l'eficcia del la producci.
Identifica la importncia estratgica de la investigaci i la
innovaci com a motors del canvi tecnolgic i de la millora
de la competitivitat empresarial.
Reconeix diferents sistemes dassignaci de costos, i
classifica i calcula costos de producci en diferents casos.
Utilitza el llindar de rendibilitat per a prendre decisions de
producci o externalitzaci de costos en la resoluci de
casos, i valora la convenincia destratgies de logstica
integral com a factor competitiu.
Identifica els valors afegits de laplicaci de sistemes de
gesti de la qualitat i de sistemes de gesti
mediambiental.

23

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci

4. Gesti comercial

5. Gesti comptable
i fiscal

6. Gesti financera

Identifica les finalitats del mrqueting en relaci amb els

objectius empresarials, les relacions amb la clientela i
lentorn empresarial.
Descriu alguns factors que influeixen en el comportament
de les persones consumidores i el procs de decisi de
compra, a partir dexemples reals i prxims.
Calcula la quota de mercat i identifica el mercat potencial,
la competncia i la tipologia de mercat a qu pertany un
producte o servei.
Identifica diferents tcniques i fonts dinformaci
utilitzades en el procs dinvestigaci de mercats. Descriu
el sistema dinformaci de mrqueting.
Descriu el procs de planificaci en el mrqueting,
lestabliment del mrqueting mix i del tipus d'estratgia
que cal desenvolupar. Identifica el concepte, les
caracterstiques i el cicle de vida d'un producte, aix com
la tipologia duna cartera de productes, a partir
d'exemples de productes quotidians. Caracteritzaci de
l'envs, l'etiqueta i la marca, en relaci amb el
posicionament o el valor de la marca. Identifica
estratgies de marca i de llanament de productes nous.
Localitzaci destratgies de distribuci valorant, de
manera general, els seus avantatges i inconvenients.
Reconeix la comptabilitat com a instrument dinformaci
sobre el patrimoni i els resultats necessaris per a tots els
interessats en la gesti de lempresa, i per la prpia presa
de decisions, valorant la importncia de la normalitzaci
comptable.
Registra els fets comptables ms habituals a lempresa
utilitzant el mtode de la partida doble i la normativa
comptable, determina els resultats i representa el
patrimoni empresarial.
Reconeix les principals figures impositives que afecten
lactivitat empresarial.
Identifica les funcions de control intern i dauditoria com a
garants de la fiabilitat de la informaci.
Interpreta i calcula el perode mitj de maduraci.
Interpreta la situaci econmica i financera destats
comptables mitjanant rtios i fons de maniobra,
detectant desequilibris, i proposant mesures correctores o
de millora.
Reconeix lestructura econmica i financera de lempresa, i
classifica les diferents fonts de finanament.
Caracteritzaci de les diferents formes de finanament
propi i ali en atenci al costos.
Proposa fonts de finanament, internes i/o externes, en
casos concrets i valora'n els avantatges i els
inconvenients.
Identifica els trets fonamentals i de les tipologies
dinversi. Esquematitza projectes dinversi senzills i
utilitza, per a la valoraci, mtodes de selecci esttics i
dinmics.

24

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci

7. Direcci
estratgica i
creixement
empresarial

Reconeix la necessitat per a lempresa de prendre

decisions estratgiques vinculades a avantatges
competitius, a la cada de valor i al desenvolupament
empresarial.
Identifica factors que condicionen les decisions de
localitzaci i dimensi de les diverses activitats de
lempresa, valorant les conseqncies socials que suposa
la localitzaci o deslocalitzaci duna empresa dun mbit
geogrfic.
Analitza els avantatges i riscos de les estratgies de
creixement empresarial, intern o extern, i valora la
incidncia que la creaci de holdings empresarials t sobre
els mercats.
Descriu els aspectes positius i negatius de les estratgies
dinternacionalitzaci de les empreses en el context de
globalitzaci econmica actual.
Reconeix la importncia de les PIME com a creadores
docupaci i les estratgies enfront les grans empreses i el
mercat global.

25

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Psicologia i sociologia
Blocs de continguts

1. Bases
psicolgiques i
sociolgiques del
comportament
individual i social

2. Processos
psicolgics

3. Processos
sociolgics, i
lorganitzaci i
lestructura social

4. Conflicte i canvi
social

Criteris davaluaci
Explica els trets caracterstics de la psicologia i la
sociologia, les seves finalitats i mtodes de treball aplicat
a camps professionals.
Descriu les principals estructures biolgiques del
comportament hum. Identifica aspectes innats i
adquirits, i reconeix com la societat i la cultura influeixen
en la seva configuraci.
Estableix relacions entre societat, cultura i comportament
hum.
Interpreta en situacions quotidianes alguns
comportaments socials interpersonals (agressivitat,
altruisme o atracci) i intergrupals (identitat social,
conflicte o canvi dactituds).
Caracteritza els processos psicolgics cognitius: atenci,
percepci, memria, intelligncia i aprenentatge, i els
relaciona amb situacions professionals habituals.
Caracteritza els processos psicolgics afectius: motivaci i
afectivitat, i els relaciona amb situacions professionals
habituals.
Caracteritza els processos psicolgics superiors:
llenguatge, intelligncia i creativitat.
Explica models de funcionament dels processos psicolgics
aplicats a situacions professionals.
Caracteritza conceptes sociolgics bsics: grup social i
acci social; posicions i funcions socials; creences,
ideologia i normes socials.
Descriu el procs de socialitzaci, i indica els mecanismes
o mitjans a travs del qual es sociabilitza i els principals
agents sociabilitzadors.
Reconeix exemples del model econmic i poltic de la
societat prpia, i el compara amb el daltres societats.
Analitza alguns fenmens socials representatius i valora
els factors que shi interrelacionen.
Descriu algunes formes de conflicte social, i nidentifica les
causes i conseqncies.
Identifica algunes causes i agents del canvi social. Analitza
alguns canvis que experimenta la societat actual i les
perspectives de futur.

26

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Segona llengua estrangera
Blocs de continguts

1. Comprensi

2. Expressi

3. Utilitzaci de la
llengua

Criteris davaluaci
Comprn instruccions, preguntes i indicacions.
Comprn de forma global i especfica de textos escrits de
tipologia diversa, sobre temes no especialitzats, obt
informaci i identifica la idea general i les idees
secundries.
Utilitza estratgies adquirides en altres situacions per a la
comprensi i interpretaci de textos diversos com ara: s
dels coneixements previs sobre el tema i la situaci,
identificaci de paraules clau, de funcions comunicatives,
de la intenci de qui parla, i dels elements paralingstics.
Selecciona informaci i dades concretes a partir de textos.
Interpreta anglicismes i termes de textos o eines
utilitzades en la terminologia tecnolgica bsica.
Utilitza els registres adequats al context, a la intenci
comunicativa, al interlocutor i al canal de comunicaci.
Utilitza frmules caracterstiques del llenguatge formal i
informal en situacions comunicatives caracterstiques de
lentorn professional.
Elabora textos escrits sobre temes quotidians, de manera
ordenada i coherent amb correcci formal -ortogrfica i
morfosintctica- bsica, tenint cura del registre, el lxic i
les estructures. Utilitza elements de cohesi i coherncia
per marcar la relaci entre idees i fer-los entenedors per a
les persones destinatries.
Redacta cartes formals i informals respectant les
convencions, i mostrant nivells de correcci formal
suficients per a leficcia del missatge.
Identifica i utilitza elements lingstics bsics i habituals
en la llengua i identifica sinnims, antnims, falsos amics i
paraules amb prefixos i sufixos ms habituals.
Utilitza de forma conscient els coneixements adquirits
sobre el sistema lingstic de la llengua estrangera com a
instrument dautocorrecci i dautoavaluaci de les
produccions prpies escrites i per comprendre les
produccions dels altres.

27