RESUM I ETAPES TEMA 1: La Revoluci liberal (18081874)

A/ (1788-1833) CRISI DE LANTIC RGIM

Les estructures de lAntic Rgim comencen a fer fallida. Crisi econmica (males
collites al camp i problemes amb el comer colonial), crisi social (revoltes urbanes) i
crisi poltica (por al liberalisme, derrotes militars davant Frana i Anglaterra,
desavinences dins la famlia reial, ...).
La invasi napolenica i la consegent Guerra del Francs porten al plantejament de
diferents opcions poltiques i, dentre elles, a laparici del primer liberalisme
espanyol (Corts de Cadis, al 1810, i primera constituci democrtica espanyola, al
1812).
Acabada la guerra, labsolutisme amb Ferran VII, combat i es resisteix a la
implantaci daquest primer liberalisme.
Etapes:
(1788-1808) Regnat de Carles IV.
(1808-1814) Guerra del Francs.
(1814-1833) Regnat de Ferran VII.
(1814-1820) Retorn a labsolutisme.
(1820-1823) Trienni Liberal.
(1823-1833) Dcada Ominosa.

B/ (1833-1868) LIBERALISME MODERAT

Simplanta a Espanya un liberalisme molt moderat fruit dun pacte entre la
monarquia, la noblesa i la burgesia que apartaran del sistema a la resta de la poblaci.
Especialment els sectors populars queden marginats de la poltica i, les seves
aspiracions desateses.
La contestaci absolutista davant aquest liberalisme es concreta en les guerres
carlines.
Hi ha dos grans partits, el Moderat (Narvez) i el Progressista (Espartero i Prim).
Ms endavant ocupa lespai poltic que hi havia entre els anteriors la Uni Liberal
(ODonnell i Serrano).
Tots tres estan dacord en molts aspectes dels que dibuixen el gruix daquest
liberalisme moderat: poltics (organitzaci territorial centralista i uniformadora,
monarquia amb fora poder, sufragi censatari, etc) i econmics (reforma agrria i
desamortitzaci, industrialitzaci, millora de les comunicacions, etc).
Per tamb tenen diferncies importants que els enfronten (la sobirania compartida
o nacional, sufragi censatari ms o menys ampli, limitaci o extensi dels drets
poltics, confessionalitat de lEstat o llibertat religiosa, etc)

Els canvis poltics sn fruit, moltes vegades, de cops destat (tradici espanyola dels
pronunciamientos que arriba fins ben avanat el s.XX).
Canvis constants de constitucions (1812, Estatut Reial de 1834, 1837, 1845,
Constituci non nata de 1856,...).
Aquests dos punts anteriors determinen la inestabilitat del sistema i el seu desgast
final.
Etapes:
(1833-1868) Regnat dIsabel II
(1833-1843) Perode de les regncies.
(1833-1839) Regncia de Mara Cristina
(1840-1843) Regncia dEspartero.
(1844-1854) Dcada Moderada.
(1854-1856) Bienni Progressista.
(1856-1868) Segona Dcada Liberal Conservadora.

C/ (1868-1874) LIBERALISME DEMOCRTIC

Al setembre de 1868 es tira endavant una revoluci, la Gloriosa (amb els generals
Prim i Serrano com a lders), per fer fora Isabel II i implantar un sistema liberal de
carcter democrtic. Saprova una nova constituci, la de 1869 (sufragi universal,
sobirania nacional plena, amplis drets i llibertats, llibertat de culte i densenyament,
etc) que mant, per, la monarquia com a sistema poltic.
Quan arriba el nou rei, Amadeu I, els problemes es multipliquen (3 guerra carlina,
oposici dels republicans, guerra a Cuba, tensions i fragmentaci poltica, etc) i,
finalment, acaba marxant.
La proclamaci de la I Repblica arrossega els problemes anteriors i nafegeix
daltres (el republicanisme s minoritari i, a ms, es divideix, les crisis poltiques sn
constants i es succeeixen quatre presidents en onze mesos, etc). Tamb es redacta
una nova constituci, la de 1873.
Els cops destat de Pava (gener de 1874) i Martnez Campos (desembre de 1874)
tancaran aquest perode i encaminaran la vida poltica cap a un nou perode poltic
conservador, la Restauraci borbnica.
Etapes:
(1868-1874) Sexenni Democrtic.
(set. 1868-1870)
Govern Provisional.
(1871-feb 1873)
Regnat dAmadeu I.
(feb. 1873-gen. 1874) I Repblica Espanyola.
(gen. 1874-des. 1874) Dictadura militar.