Professional Documents
Culture Documents
base i a la virtualitzaci
Josep Pons Carri
ndex
Introducci
Resultats daprenentatge
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
9
9
9
13
14
18
19
22
22
25
26
32
35
41
49
53
61
63
65
.
.
.
.
.
67
67
68
69
72
77
Introducci
Resultats daprenentatge
Mai com ara no shavia disposat de tanta informaci ni dun accs tan ests a
aquesta, de manera que en molts casos fer el tractament daquest volum dinformaci esdev una tasca complexa. Una tasca que saconsegueix automatitzar i
simplificar grcies als sistemes informtics.
1.1.1 La informaci
No tota la informaci s sempre del mateix tipus i tampoc sha manipulat ni es
manipula de la mateixa manera. En tot procs de comunicaci hi ha implicats tota
una srie delements i sutilitzen diversos procediments.
10
Elements de la informaci
La informaci est formada per dades, les quals sn fets, objectes, que no han
estat manipulats.
Les dades no sn totes del mateix tipus. Si pensem en la nostra adrea postal (per
exemple, C/ Muntaner, 100, 3r), podem comprovar que hi ha diferents tipus de
carcters.
Representaci de la informaci
Per a un ordinador totes les dades sn nombres: les xifres, les lletres, qualsevol
smbol, i fins i tot les instruccions sn nombres. Aix vol dir que qualsevol
quantitat, frase o dada semmagatzema en forma de nombre o, ms concretament,
en forma de zeros i uns.
Obligat per la seva arquitectura, lordinador emmagatzema les dades utilitzant un
sistema de numeraci diferent del sistema decimal: el sistema binari.
Mesura de la informaci
11
Fa alguns anys, aquesta unitat era suficient per mesurar la quantitat dinformaci
que hi havia en aquells moments, per avui resulta massa petita per als grans
volums dinformaci que es manipula i sutilitzen prefixos per anomenar als
mltiples del byte. Sutilitzen prefixos del SI o b els prefixos binaris (IEC
60027-2).
En la prctica popular, els prefixos binaris corresponen a nombres similars als
factors indicats en el SI. Els primers sn potncies amb base 2, mentre que els
prefixos del SI sn potncies amb base 10. Aquesta diferncia pot donar lloc a
confusi a lhora de mesurar quantitats de dades. Per tal devitar-ho, lany 1998 la
IEC va desenvolupar un estndard on es varen definir unitats per a aquests prefixos
binaris. A la taula 1.1 podeu comparar tots dos sistemes de mesura de mltiples
de bytes.
Taula 1.1. Mltiples de bytes del SI i de la IEC
Prefix del SI (SI)
kilobyte
kB
103 bytes
kibibyte
KiB
210 bytes
megabyte
MB
106 bytes
mebibyte
MiB
220 bytes
gigabyte
GB
109 bytes
gibibyte
GiB
230 bytes
terabyte
TB
1012 bytes
tebibyte
TiB
240 bytes
petabyte
PB
1015 bytes
pebibyte
PiB
250 bytes
El SI s un sistema
internacional de mesura.
Utilitza potncies amb base
10.
12
13
Funcions
Entrada
Recollida de la informaci
Depuraci de les dades
Emmagatzematge de les dades en un suport
Procs
Aritmtic
Lgic
Sortida
1.1.2 La informtica
Davant del repte de realitzar un tractament sobre un gran volum dinformaci, i la
necessitat deines que facilitin aquesta tasca, apareix la informtica.
El terme informtica va aparixer a Frana lany 1962 sota la denominaci
dinformatique. Aquesta paraula t el seu origen en les paraules:
INFORmation autoMATIQUE
Posteriorment, va ser acceptada per tots els pasos europeus; a Espanya el 1968
amb el nom dinformtica. En els pasos de parla anglesa es coneix com a
computer science.
14
Lelement hum s el ms important dels que formen part dun sistema informtic.
Sense les persones que estan al crrec de la informtica, no hi hauria la part fsica
ni la part lgica.
El terme ofimtica fa
referncia a la utilitzaci de
la informtica en els
departaments de gesti
administrativa de lempresa.
15
Els llenguatges de
programaci sn un conjunt
de regles o normes que
fixen la sintaxi que cal
utilitzar per donar ordres a
un ordinador (exemples: el
llenguatge C, Cobol, etc.).
Programari
El programari s la part que permet tant als usuaris com al personal informtic
interaccionar amb la mquina i aconseguir aix un bon tractament de les dades i de
la informaci, que s la finalitat de tot sistema informtic. Aquesta part del sistema
informtic tamb es coneix a vegades com a part lgica a causa del seu carcter
intangible. En angls, i moltes vegades per extensi tamb en altres pasos, es
coneix com a software.
Aquesta part lgica t el seu origen en les idees (conceptes) i est composta per
tot all que fem servir en el camp de la informtica que no podem veure ni tocar
(els jocs dordinador, els programes de comptabilitat, els sistemes operatius, etc.).
Programari (software)
El programari s aquell
component que es pot utilitzar en
el mn informtic que no t
existncia fsica i que per tant no
podem veure ni tocar; s a dir, el
conjunt de:
Idees.
Dades o informacions.
Accions.
16
No tots els elements lgics fan les mateixes funcions, per la qual cosa els
podem classificar en:
Programari bsic: s el conjunt de programes que lequip fsic
necessita per tenir capacitat de treballar. Aquests configuren el que
sanomena en un sistema informtic el sistema operatiu (per exemple,
Unix, Linux, etc.).
Programari daplicaci: sn els programes que fan que lordinador
desenvolupi una determinada tasca (per exemple, els jocs, els
programes de gesti comercial, els programes de gesti de nmines,
etc.).
Maquinari
Un ordinador s un aparell
o element fsic que permet
manipular dades seguint
una llista dinstruccions.
Dins daquest conjunt considerable delements fsics que conformen una part
important del sistema informtic hi ha un element que sobresurt per damunt de la
resta per la seva importncia que s lordinador. La importncia daquest element
del maquinari rau en el fet que s leina que, amb lajuda del programari, permet
dur a terme el tractament automtic de la informaci.
El conjunt daccions que sordenen i que executa un ordinador es coneix amb el
nom de programa.
17
La memria central
CPU
s el component del computador
que interpreta les instruccions
que hi ha en els programes i
processa les dades. s un dels
components essencials duna
computadora juntament amb la
memria principal i els
dispositius dentrada i sortida.
18
1.1.4 Perifrics
19
Els perifrics no sn fcils ni cmodes dutilitzar per als processos. Daltra banda,
aquests no necessiten conixer les caracterstiques dels perifrics, noms els intercanvis de dades. Per tant, aquests detalls han destar amagats i aix les operacions
dentrada/sortida seran independents del tipus i model del dispositiu. Generalment
els perifrics es troben fora de lordinador, encara que alguns (com per exemple,
la targeta de so) sn dins de lordinador. La transferncia dinformaci entre el
processador i els perifrics es fa a travs del cam: processador, controlador,
bus extern, interfciei perifric. En la figura 1.1 teniu un esquema de loperaci
dentrada/sortida.
Figura 1.1. Esquema de loperaci dentrada-sortida
Com que hi ha una gran diversitat de perifrics, tamb teniu una gran
diversitat de connexions fsiques daquests amb lordinador. Aquestes
connexions sn les que sanomenen adaptadors.
Una vegada heu connectat fsicament el perifric amb lordinador mitjanant
ladaptador, cal que les dades es transmetin fins a la CPU: aix es produeix per
mitj dels busos o dispositius de connexi.
Quan els dispositius sn prou complexos, entre el dispositiu i la CPU cal afegir
un maquinari anomenat controlador. Aquests controladors contenen lestat del
dispositiu, el controlen i comproven les dades que shan transferit.
Finalment, perqu la comunicaci entre el perifric i el processador sigui possible,
a banda de la connexi fsica tamb sn necessaris uns components de programari,
els anomenats drivers (o programes controladors), que es troben situats dins del
nucli del sistema operatiu destinats a controlar i gestionar cada perifric.
20
Drivers
Els drivers consten dun programari i una srie dinformacions tcniques caracterstiques del mateix dispositiu al qual estan associats, de manera que la finalitat
daquest conjunt de programes s poder gestionar cada un dels diferents perifrics.
21
Adaptadors
22
1.2 Xarxes
Fent una ullada a la histria podrem veure que des de lany 1833, en qu grcies
a Samuel Morse va aparixer el telgraf, levoluci que han patit les xarxes de
comunicaci ha estat molt gran. En primer lloc, es van desenvolupar tota una srie
de xarxes dedicades a la transmissi dinformaci telegrfica i posteriorment es
va seguir el mateix procs amb les xarxes telefniques.
Per aquest panorama va canviar substancialment amb laparici de lordinador
cap all als anys 1940, ja que aleshores va aparixer la necessitat de comunicar els
computadors entre ells; aquest fet va permetre el desenvolupament de xarxes de
comunicaci especialitzades en la comunicaci entre ordinadors. Durant aquest
perode de temps, sha desenvolupat una gran quantitat de tecnologies i tipus de
xarxes per a la transmissi cada cop ms eficient, rpida i econmica.
Davant daquesta diversitat de tipus de xarxes, podrem definir una xarxa informtica aix:
Lrea que controla una xarxa pot ser molt diversa, pot ser des duns pocs metres
fins a assolir distncies entre pasos, de manera que tindreu diferents xarxes segons
sigui lamplitud de la distncia a qu es troben els diferents ordinadors que shan
de connectar. En funci de la necessitat de labast de la xarxa, podreu tenir
diversos tipus de xarxes, com ara una Xarxa drea personal (PAN, personal
23
area network), una Xarxa drea local (LAN, local area network), Xarxa drea
metropolitana (MAN, metropolitan area network) o b una Xarxa drea estesa
(WAN, wide area network).
Una classificaci de les xarxes segons el mtode de connexi consisteix a dividirles bsicament en dos tipus:
Xarxes guiades. Aquestes xarxes utilitzen uns mtodes de connexi que es
coneixen com a guiats. Aquests mtodes consisteixen en la utilitzaci de
cables fsics per connectar les diferents mquines que componen la xarxa.
Els tipus de cables que sutilitzen poden ser diversos: cable coaxial, fibra
ptica, etc.
Xarxes no guiades. Com el seu nom indica, aquestes xarxes utilitzen
mtodes de connexi que es coneixen com a no guiats, s a dir, els mtodes
sense fil o wireless en angls. Aquestes connexions entre els ordinadors
poden ser de diversos tipus segons el tipus dones que utilitzin: ones de
rdio, infrarojos, microones, etc.
Les xarxes tamb es poden classificar segons el tipus de relaci que sestableix
entre les diferents mquines que la formen, aquesta relaci pot ser bsicament de
dos tipus: client-servidor o b digual a igual, que es coneix com a P2P o peer-topeer.
La primera de les dues formes, la client-servidor, estableix una jerarquia entre els
ordinadors, i en una definici ms acurada podrem dir:
24
Quan parlem de connectar diversos ordinadors entre ells per formar una xarxa,
aleshores apareix la topologia.
Protocols
Aquests estableixen una
descripci de com han de ser els
missatges per poder ser
intercanviats pels diferents
equips. Tamb estableixen les
regles que han de seguir per
aconseguir-ho.
25
denviar un missatge entre dos nodes es pot triar, dentre diverses rutes,
la ms adequada. Actualment aquestes xarxes sn recomanables per a
installacions sense fil o wireless.
Finalment, pel qu fa al tipus de xarxes segons la interconnexi, cal que tingueu en
compte que hi ha la possibilitat que una determinada xarxa estigui formada per una
combinaci de ms dun dels models anteriors. No sempre sn xarxes unisistema.
Aix, per exemple, us podeu trobar amb una xarxa amb estructura bus-estrella, etc.
Ara farem una classificaci de diferents tipus de xarxes atenent a com es transmeten les dades dins de la xarxa. No a com estan interconnectats els ordinadors en la
xarxa ni a com sn les dades que es transmeten, sin a com es transmeten. Aix,
bsicament tenim tres tipus de transmissi de les dades:
Simplex (unidireccional). En aquest tipus de transmissi de les dades,
simplement hi ha un ordinador dins de la xarxa que transmet les dades, i un
altre ordinador que les rep. Un exemple pot ser la transmissi dudio o de
vdeo per Internet, que en terminologia anglesa es coneix com a streaming.
Half-duplex o semidplex (bidireccional). s un tipus de transmissi en
qu en un instant determinat, cada equip b rep dades, b en transmet.
Full-duplex o dplex (bidireccional). Aquest s el cas de transmissi de
dades per una xarxa en el qual tots dos ordinadors poden enviar i transmetre
a la vegada; s el cas, per exemple, duna videoconferncia.
26
Cap all als anys setanta, lorganisme de normalitzaci ISO va dissenyar un model
de referncia amb lobjectiu de facilitar el desenvolupament destndards de xarxes
de computadores. El model sanomen interconnexi de sistemes oberts (open
system interconnection, OSI). La idea del sistema obert s permetre el desenvolupament de protocols que permetin interconnectar sistemes desenvolupats per
diferents fabricants.
El model OSI divideix el conjunt de protocols que formen part duna xarxa
dordinadors en set nivells, cada un independent del altres i amb unes funcions
especfiques. La terminologia introduda en aquest model de referncia sha
convertit en un llenguatge com en el context de les xarxes dordinadors. En el
model OSI cada nivell s independent, ofereix serveis al nivell superior i fa servir
el nivell inferior (excepte el nivell fsic) per implementar els seus serveis.
El model que segueix la xarxa Internet s el model conegut com a TCP/IP. s un
model desenvolupat abans del model OSI, a ms a ms el desenvolupament de
TCP/IP va seguir una evoluci ms pragmtica que lespecificaci formal que
hi ha en el model OSI.
Aquests dos models ens determinen clarament lestructura global del funcionament duna xarxa, englobant des del maquinari utilitzat, els cables i connectors,
passant per les normes que determinen com han de ser els paquets que circulen
per la xarxa, les regles que han de seguir en el seu cam per la xarxa, fins a quines
aplicacions utilitzen els serveis de la xarxa i com les utilitzen. s a dir, els models
OSI i TCP/IP engloben tot all que t a veure amb el funcionament duna xarxa.
Hi ha alguns conceptes de xarxa daquests models que sutilitzen en la installaci
i configuraci dels sistemes operatius. Anem a veurels.
27
Adreament fsic
A lhora dintegrar un ordinador en una xarxa cal conixer que cada un dels
dispositius tindr una adrea fsica, la qual permetr identificar lenlla en la xarxa
a nivell fsic, de manera nica. Aquest adreament fsic correspon al nmero
didentificaci en el nivell 2 del model OSI i sanomena MAC (media acces
control, o b adreament de control daccs al medi) tant si correspon a una placa
de xarxa com a Wi-Fi, adaptador, encaminador, etc.
Ladreament fsic o MAC de cada component s individual i nic per a cada
dispositiu, s un identificador de 48 bits (sis blocs hexadecimals) que correspon
nicament a un dispositiu de xarxa. Un exemple dadrea MAC seria: 00-08-744C-7F-1D
El protocol encarregat desbrinar ladreament MAC dun dispositiu s lARP
(address resolution protocol). Aquest protocol permet que els ordinadors facin
difusi duna petici ARP demanant ladrea MAC que correspon a una adrea
IP en concret. Cada mquina va aprenent les adreces MAC i IP dels seus vens,
emmagatzemant aquesta informaci en una taula de correspondncia IP-MAC,
anomenada taula ARP.
Perqu pogueu veure quina s ladrea MAC de la targeta de xarxa dun ordinador
en concret, cal que actueu de maneres diferents segons el sistema operatiu que
hi ha installat en la mquina. Aleshores lobtenci de ladrea MAC segons el
sistema operatiu s:
Per a sistemes operatius privatius de lentorn Windows, cal obrir un terminal de
lnia dordres (fent cmd desde Inici/Executar) i escriure la instrucci ipconfig/all.
Aleshores us apareixer sobre la pantalla del terminal tot dinformaci sobre cada
una de les targetes de xarxa de qu disposi lordinador i entre aquesta informaci
trobareu ladrea MAC, com podeu veure en la figura 1.2.
Figura 1.2. Informaci de la MAC en un entorn Windows
Per a sistemes operatius basats en Unix (com GNU/Linux o Mac OS), cal obrir
un terminal de lnia dordres (cal buscar Aplicacions\Sistema\Terminal o consola)
i escriure amb privilegis de root lordre segent: ifconfig -a. Aleshores, en la
Adrea IP
Les adreces IP (versi 4) consten
dun nmero de 32 bits agrupats
en quatre octets de manera que
especifiquen una mquina dins
duna xarxa seguint el protocol
TCP/IP.
28
Adreament lgic
A lhora de muntar una xarxa informtica, no nhi ha prou com a pas previ
delaborar dun mapa amb les corresponents adreces fsiques o MAC i com estan
connectats entre ells i amb la resta de dispositius. Tamb cal tenir en compte que
els ordinadors es configuren amb adreces lgiques, sense importar on estan situats
fsicament.
Ladreament lgic de cada un dels dispositius de la xarxa s un dels elements
del nivell 3 del model OSI (nivell de xarxa). concretament en el model TCP/IP
sutilitza el protocol daquest nivell anomenat IP (Internet protocol).
29
bits de ladrea en quatre octets (un octet s un grup de 8 bits); el valor decimal
mxim de cada octet s de 255 (el nmero binari de 8 bits ms alt s 11111111, i
aquests bits de dreta a esquerra tenen valors decimals d1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128,
la suma dels quals s 255). Un exemple tpic duna IP en xarxa local podria ser
192.168.1.234.
El que s important s que una adrea IP us proporciona informaci sobre la xarxa,
la part de ladrea que es coneix com el netid, i informaci sobre la mquina, la
part de ladrea que es coneix com el hostid. Tenint en compte que el lmit entre
el netid i el hostid s variable, el que cal destacar s el segent:
Adreces privades
Hi ha tota una srie dadreces IP que no estan assignades a ordinadors dInternet
i que sanomenen adreces privades. Aquestes adreces es poden utilitzar a lhora
de configurar una xarxa IP privada (heu de tenir en compte que aquestes no sn
enrutables a Internet):
1 adrea de classe A: 10.0.0.0 - 10.255.255.255 (mscara 255.0.0.0)
16 adreces de classe B: 172.16.0.0 - 172.31.255.255 (mscara 255.255.0.0)
256 adreces de classe C: 192.168.0.0 - 192.168.255.255 (mscara
255.255.255.0)
Aquestes adreces privades es poden utilitzar per a les mquines o hosts, per quan
aquestes mquines vulguin navegar per Internet caldr que ho facin mitjanant
una traducci dadreces utilitzant un router o encaminador. Aquest sistema de
pont entre les dues xarxes dIP, la pblica i la privada, es coneix amb el nom de
NAT.
Mscara de xarxa
La mscara de xarxa permet distingir els bits que identifiquen la xarxa i els
que identifiquen el host o mquina en una adrea IP. Per exemple, una mscara
255.0.0.0 indica que el primer octet identifica la xarxa i els altres tres octets
identifiquen el host. Donada una adrea de classe A, 15.10.4.2, sabem que pertany
a la xarxa 15.0.0.0 i el host o mquina a qu es refereix s el 10.4.2 dins daquesta
xarxa.
En algunes notacions, la mscara sescriu comptant els bits que hi ha a 1, aix per
exemple la mscara 255.255.255.0 tamb es pot escriure com a 24.
VPN o xarxes virtuals
VPN sn les inicials angleses de virtual private network, s a dir, xarxa privada
virtual. Les xarxes VPN sn una tecnologia que permet, a una xarxa drea
NAT s lacrnim de
langlsnetwork address
translation o traducci
dadreces de xarxa.
30
local, estendres per una xarxa pblica o no controlada. s a dir, una xarxa
local t continuaci en una altra ubicaci fsica totalment separada i per a aix
sutilitza la connexi dInternet. Un exemple seria la connexi de dues sucursals
duna empresa utilitzant la infraestructura dInternet; per exemple, els usuaris o
provedors es connecten amb lempresa des de llocs remots (domicili particular,
hotel, pasos estrangers, etc.) utilitzant Internet com a vincle daccs i, una vegada
estan autentificats, tenen un nivell daccs molt similar al que tenen a la xarxa local
de lempresa.
Aquest tipus de xarxes redueixen despeses, donen confidencialitat i seguretat a les
dades transmeses i faciliten la comunicaci entre usuaris ubicats en llocs distants.
IP dinmiques
Les IP les podem posar manualment en cada mquina mitjanant les eines
dadministraci de la targeta de xarxa (amb una eina dentorn grfic del programari
de la targeta o a partir de lentorn grfic del mateix sistema operatiu o b
llanant una consola i utilitzant ordres de consola; sempre tenint els permisos
dadministrador), o b podem no posar la IP manualment en una mquina i deixar
que sigui un servidor DHCP el que sencarregui de donar una IP a cada mquina
quan sengegui. DHCP significa dinamic host configuration protocol, per tant, en
la xarxa hi ha dhaver un servidor amb el servei DHCP activat. Quan un ordinador
sencn, fa una petici dIP a la xarxa, de manera que el servidor la rep i li retorna
una IP. Aix implica que cada vegada que engeguem la mquina el servidor ens
donar una IP en relaci amb les IP que ja ha anat donant a altres mquines, amb
la qual cosa cada vegada tindreu un IP diferent, daix ve el nom de dinmica.
Actualment aquest s el sistema de funcionament de la majoria de companyies
que ofereixen serveis dInternet, cada vegada que el vostre router o encaminador
sencn fa una petici dIP i la companyia que teniu contractada li serveix una
IP, amb la qual cosa, cada vegada que reinicieu el vostre encaminador de casa
navegareu per la xarxa dInternet amb una IP diferent. Aix s perqu les IP dins
del protocol IPv4 sestan acabant i, per tant, les companyies ja no poden continuar
oferint IP fixes als clients. Aix potser canviar quan entri en funcionament el nou
protocol IPv6. Aleshores, des del router o encaminador cap a dins de casa vostra,
els vostres ordinadors poden tenir una IP fixa que vosaltres els haureu donat o b
treballaran amb el DHCP activat i aleshores s lencaminador el que els serveix
una IP cada vegada que enceneu un ordinador de casa (aquesta acostuma a ser la
configuraci per defecte) de manera que lencaminador s el que fa el servei de
NAT (o de traducci dIP entre la vostra de lordinador, IP privada, i la que utilitza
lencaminador per navegar per Internet, IP pblica).
Protocol IPv6
El nou protocol de treball per a les IP ser el IPv6. Aquest protocol funciona igual
que lIPv4 actual, s a dir, assigna IP a les mquines, per en comptes dutilitzar
quatre octets de 8 bits, 32 bits en total, utilitza 128 bits. Aix significa que hi ha
lopci dobtenir 2128 IP diferents (surt a milions dadreces IP per a cada persona
de la Terra).
31
Client-servidor
Dins duna xarxa dordinadors, concretament, dins de lapartat del mapa lgic es
poden establir categories entre les diferents mquines sense que aix modifiqui la
connexi fsica. Una daquestes jerarquies de mquines s la que es coneix com a
client-servidor.
Domini
En una xarxa dordinadors treballant en larquitectura client-servidor, en determinades aplicacions daquesta arquitectura com la dun servidor darxius o
daplicacions, cal utilitzar el que es coneix com a domini:
32
Visualitzar ladrea IP
Quan us trobeu administrant una xarxa, o b elaborant un mapa lgic de la xarxa,
i vulgueu visualitzar o saber quina IP t una determinada mquina, depenent del
tipus de sistema operatiu de qu disposi la mquina, el procs a seguir ser diferent
per saber quina s la IP de la mquina. Si el sistema operatiu s privatiu de
lentorn Windows, caldr que aneu a Inici\Executar\Escriure cmd i sobrir la
consola dordres MS-DOS: aleshores haureu dintroduir en la consola la instrucci
ipconfig/all, aix us mostrar per pantalla tota la informaci referent a la targeta
de xarxa amb la qual estigui treballant lordinador, i entre aquesta informaci
hi haur ladrea IP. Si el sistema operatiu s de lentorn de programari lliure,
Linux, aleshores caldr que aneu al men de Sistema, i busqueu i seleccioneu
Consola o Terminal, i aix us obrir una consola en la qual haureu dentrar amb
drets de root, per exemple, escrivint su root, aleshores us demanar la contrasenya
(password) del superusuari i desprs que introduu lordre ifconfig. Aix us donar
tota la informaci dels diferents dispositius de xarxa que tingui lordinador amb
la configuraci que tingui cada un. Entre aquesta informaci trobareu ladrea IP.
Finalment, a lhora de treballar amb les xarxes, hi ha una instrucci molt important
que serveix en els sistemes operatius privatius i lliures que s ping. Aquesta
instrucci va seguida de ladrea IP a la qual volem enviar un senyal en forma
de paquets de xarxa, i aleshores aquesta IP ens contestar. Aix es fa servir molt
per verificar la connexi fsica de dues mquines que estan dins de la mateixa
xarxa o subxarxa.
Daquesta manera lelaboraci dun mapa lgic duna xarxa ha dincloure tots
aquests elements que acabeu de veure. En un mapa lgic hi ha dhaver els
diferents ordinadors que componen la xarxa distributs segons la connexi lgica
a la xarxa, obviant-ne la situaci fsica, i a ms en cada un daquests ordinadors
sha dincloure la informaci de la seva adrea IP, tant si s servidor com client,
la mscara de xarxa o subxarxa, el nom dusuari de la mquina, si pertany a un
domini o no, i la contrasenya daccs al domini si nhi ha.
En el mapa lgic sha de plasmar la situaci lgica de cada ordinador juntament
amb la informaci dels parmetres de ladreament lgic.
33
Per facilitar ls de lordinador sha posat per sobre del maquinari una capa
de programari amb lobjectiu de gestionar les diferents parts de lordinador
de manera eficient i, alhora, presentar a lusuari una mquina virtual
molt ms senzilla dentendre i utilitzar. Aquesta capa de programari s
lanomenat programari del sistema, la part ms important del qual s el
sistema operatiu.
Podem definir el sistema operatiu tenint en compte diferents parmetres de
valoraci:
Segons la funci que tingui. Un sistema operatiu s el suport lgic
que controla el funcionament de lequip fsic.
Des del punt de vista de lusuari. Un sistema operatiu s un conjunt
de programes i funcions que amaguen els detalls del maquinari donant
a lusuari un cam senzill i flexible daccs al sistema.
Des del punt de vista de gestor de recursos. Un sistema operatiu
s ladministrador de recursos oferts pel maquinari per obtenir un
rendiment eficient.
Des del punt de vista del sistema i doperaci. Un sistema operatiu
s el conjunt de programes relacionats entre si, que contribueixen al
fet que lordinador faci correctament el seu treball.
Podem imaginar un sistema operatiu com els programes, que fan utilitzable el
maquinari. El maquinari proporciona la capacitat bruta doperaci; els sistemes
operatius posen aquesta capacitat doperaci a labast dels usuaris i administren
de manera segura el maquinari per aconseguir un bon rendiment.
Els sistemes operatius sn abans de tot administradors de recursos; el principal
recurs que administren s el maquinari de lordinador (els processadors, els
mitjans demmagatzematge, els dispositius dE/S, les dades, etc.).
Enllaadors i depuradors
Els enllaadors sn programes
que permeten crear programes
executables. Els depuradors sn
programes que permeten fer un
seguiment dels programes
informtics per comprovar-ne
pas a pas el funcionament.
34
La uni dels programes de les dues capes intermdies de la figura 1.4 conformen
el programari de sistemes dun ordinador. Finalment, hi ha el nivell constitut pels
programes daplicaci; aquests programes no donen un servei a altres programes,
la seva finalitat s resoldre problemes concrets. Sn els programes que executa un
usuari no informtic. Pertanyen a aquesta capa els processadors de text, els fulls
de clcul, les agendes electrniques, els jocs, etc.
El maquinari facilita els recursos bsics de computaci, mentre que els programes
daplicaci defineixen com shan dutilitzar aquests recursos per resoldre els
problemes dels usuaris. Pot haver-hi molts usuaris diferents tractant de resoldre
problemes diferents. Consegentment, s habitual lexistncia de diferents programes daplicaci. El sistema operatiu controla i coordina ls del maquinari per
part dels diferents programes daplicaci dels diversos usuaris.
Els sistemes operatius construeixen recursos dalt nivell que denominem virtuals,
a fora damagar els que realment hi ha en el nivell baix i que anomenem fsics.
En conseqncia, des del punt de vista de lusuari o del procs, la mquina fsica
s convertida pel sistema operatiu en una mquina virtual, tamb coneguda com
a mquina estesa i que, a diferncia de la fsica, ofereix a lusuari moltes ms
funcions i ms comoditat a lhora dutilitzar-la.
A ms, el sistema operatiu proporciona serveis dels quals no disposa el maquinari,
com per exemple la possibilitat dutilitzar lordinador per diversos usuaris, la
multiprogramaci, etc.
En la figura 1.5 es pot visualitzar la relaci que hi ha entre els usuaris i el sistema
operatiu.
35
Estructura monoltica
Un procediment s un bloc
daccions que sn cridades
des dun mateix programa.
36
A mesura que anaven creixent les necessitats dels usuaris tamb anaven creixent
els sistemes operatius. Aleshores, va caldre una ms bona organitzaci del
programari, per la qual cosa es fu necessari un altre tipus dorganitzaci. Una
manera dorganitzar millor les coses va consistir a dividir el sistema operatiu en
petites parts independents, per amb capacitat de relaci amb les altres, de tal
manera que cadascuna estigus perfectament definida i amb una interfcie amb la
resta dels elements.
Normalment aquest sistema sestructurava en capes en qu cada una tenia assignades funcions concretes i especialitzades. Aquesta divisi en capes va donar lloc
a la divisi en funcions.
37
El VM/370 dIBM s un
exemple de sistema
operatiu representatiu de
lestructura de mquina
virtual.
38
Estructura client/servidor
Es tracta de traslladar tot el codi possible a les capes superiors i alliberar tant com
es pugui les capes inferiors del sistema operatiu per aconseguir un kernel mnim.
Els processos tant poden ser servidors com clients. Un programa daplicaci
normal s un client que crida al servidor corresponent per accedir a un fitxer o per
fer una operaci dE/S sobre un dispositiu. A la vegada, un programa client pot
actuar com a servidor dun altre. El nucli t com a missi establir la comunicaci
entre els clients i els servidors.
En la segent figura 1.8 podeu veure un esquema de lestructura client/servidor
dels sistemes operatius. En aquest model, que es presenta en la figura, lnic que
fa el nucli s controlar la comunicaci entre els clients i els servidors. En separar
el sistema operatiu en parts, cada una controla una faceta del sistema, com el servei
a fitxers, servei a processos, servei a terminals o servei a la memria; cada part s
petita i controlable. A ms, tots els servidors sexecuten com a processos en mode
usuari, i no en mode nucli, no tenen accs directe al maquinari. En conseqncia,
si hi ha un error en el servidor de fitxers, aquest pot fallar, per aix no afectar el
funcionament general de tota la mquina.
Figura 1.8. Estructura client-servidor
El mode usuari ofereix els entorns on corren totes les aplicacions dusuari. Per
exemple els programes Win32 corren en el subsistema Win32.
39
40
Estructura Multiprocessador
Cada cop calen sistemes ms rpids que suportin un volum de feina ms gran, o per
abordar problemes ms costosos en temps de clcul. Una manera daconseguir-ho
es basa en la combinaci de processadors. Aquesta opci s la ms econmica i
permet construir sistemes amb un creixement escalar segons les necessitats.
Podem classificar les arquitectures multiprocessador segons la relaci que hi ha
entre processadors i memria:
El codi del sistema operatiu es pot organitzar per les seves funcions. En la figura
1.10 teniu un model de sistema operatiu per tipus de funcions. En aquest cas
les agrupacions es fan segons el tipus de servei que es vol donar, sense tenir en
compte la proximitat o la distncia del maquinari, com en el cas de lestructura en
capes. Aquestes agrupacions es poden fer a partir de serveis dE/S, la gesti de la
memria, etc. Aquesta estructura dna una organitzaci vertical.
41
El nucli o kernel.
Ladministrador de memria.
El sistema dentrada/sortida.
Ladministrador darxius.
Sistema de protecci.
Interfcie dusuari.
Nucli o Kernel
42
que determinen com sassignar el temps de CPU a cada programa. Una poltica de planificaci molt comuna en els sistemes operatius multiprogramats
i multiaccs sn les tcniques de time slicing (fracci de temps). Sassigna
a cada programa un cert interval de temps del processador. Si el programa
no ha acabat durant aquest temps, torna a la cua de programes.
Submdul per al control dinterrupcions (FLHI, first level interruption
handler). Aquest submdul est vinculat al planificador, ja que sutilitzen
interrupcions per modificar la seqencialitzaci del processos. s lencarregat de donar resposta als quatre tipus dinterrupcions:
Interrupcions de programa
Interrupcions de rellotge del sistema
Interrupcions dentrada/sortida
Interrupcions per fallada del maquinari
Comunicador de processos (semfors, mecanismes de waiting/signal):
encarregat devitar els bloquejos entre processos, i ajuda a la tornar a posar
en marxa els processos, tasca molt important en el control de concurrncia
en sistemes operatius multiprogramats i de processos distributs.
El nucli del sistema operatiu generalment realitza les funcions segents:
Manipulaci dinterrupcions.
Creaci i destrucci de processos.
Canvi destats de processos.
Despatx (dispatcher).
Suspensi i represa de processos.
Sincronitzaci de processos.
Comunicaci entre processos.
Manipulaci de blocs de control de procs.
Suport dactivitats dE/S.
Suport de lassignaci i desassignaci demmagatzematge.
Suport del sistema darxius.
Suport de mecanismes de crida/retorn al procediment.
Suport de certes funcions estadstiques del sistema.
Les funcions del nucli les podem resumir dient que permeten lexistncia
dun ambient en el qual sigui possible donar servei a diversos usuaris i
mltiples tasques en forma concurrent, repartint al processador entre tots
ells i intentant mantenir en grau ptim una atenci individualitzada.
43
44
Per dur a terme aquestes funcions ens trobem amb sis tcniques utilitzades
per ladministrador de memria:
Partici fixa
Partici dinmica
Partici simple
Segmentaci simple
Memria virtual paginada
Memria virtual segmentada
La forma ms comuna dadministraci de la memria implica crear una
memria virtual; amb aquest sistema, la memria de lordinador apareix,
per a qualsevol usuari del sistema, ms gran del que s.
Aquest component presenta a lusuari les dades com una qesti independent
del dispositiu; s a dir, per als usuaris, tots els dispositius tenen les mateixes
caracterstiques i sn tractats de la mateixa manera, en qu s el sistema operatiu
el responsable datendre les particularitats de cada un.
45
46
Les tcniques ms utilitzades pels sistemes operatius per gestionar les entrades/sortides sn dues:
Gesti de cues o spooling (simultaneous peripheral operation on-line).
Les dades de sortida semmagatzemen de manera temporal en una cua
situada en un dispositiu demmagatzematge massiu (lspool), fins que el
dispositiu perifric corresponent es troba lliure; daquesta manera sevita
que un programa quedi retingut perqu el perifric no est disponible. El
sistema operatiu disposa de crides per afegir i eliminar arxius de la cua del
gestor de cues (spooler).
Buffering. Espais de memria principal que es reserven per a lemmagatzemament intermedi de les dades que venen o van als dispositius dE/S;
aix saconsegueixen compensar les diferents velocitats que presenten els
dispositius externs i els dispositius interns, i sincrementa leficincia del
sistema sobretot en els sistemes operatius multiprogramaci.
Administrador darxius
Aquesta part del sistema operatiu sencarrega de mantenir lestructura de les dades
i els programes del sistema corresponents als diferents usuaris i dassegurar ls
efectiu dels mitjans demmagatzematge massiu.
Ladministrador darxius tamb supervisa la creaci, actualitzaci i eliminaci
dels arxius, mantenint un directori amb tots els arxius que hi ha en el sistema
en cada moment, i coopera amb el mdul dadministraci de memria durant
les transferncies de dades des de i cap a la memria principal i dels mitjans
demmagatzematge massiu per mantenir lestructura de lorganitzaci.
Els arxius emmagatzemats en els dispositius demmagatzematge massiu tenen
diferents propsits. Alguns contenen informaci que pot ser compartida. Uns
altres sn de carcter privat i fins i tot secret. Per tant, cada arxiu est dotat dun
conjunt de privilegis daccs, que indiquen lextensi amb la qual es pot compartir
la informaci continguda en larxiu. El sistema operatiu comprova que aquests
privilegis no siguin violats (administraci de seguretat).
Hi ha unes condicions bsiques que tot gestor darxius ha de concedir a tots els
usuaris, i sn:
Poder crear, llegir, esborrar i intercanviar fitxers.
Tenir el control dels fitxer daltres usuaris.
Controlar quin tipus daccs satorga a la resta dusuaris.
Poder ordenar els fitxers mitjanant directoris.
Poder moure informaci entre fitxers.
Permetre crear i restaurar cpies de seguretat.
47
NTFS
FAT32
EXT3
Criteris
Windows 2000
Windows XP
Windows Vista
Windows 7,...
Windows 2000
Windows XP
Windows Vista
Windows 7,...
Distribucions Linux
Mxim nombre
darxius
232 -1 clsters
Variable
Mxima dimensi de
larxiu
16 GiB 2 TiB
Sistema de protecci
48
Una interfcie dusuari s el conjunt delements amb qu els usuaris es comuniquen o interaccionen amb els ordinadors o altres mquines.
Els sistemes operatius ofereixen dos tipus diferents dinterfcies dusuari:
Interfcies dusuari alfanumriques o de lnia dordres
Interfcies grfiques dusuari
Les interfcies dusuari de lnia dordres (o CLI, de langls command line
interface) ofereixen un entorn textual en qu lusuari pot introduir instruccions
o ordres que lentorn interpretar i el sistema operatiu executar. Podeu veuren
un exemple a la figura 1.11:
Figura 1.11. Interfcie dusuari de lnia dordres
49
Icones o imatges petites que representen objectes del sistema que pot
utilitzar lusuari per realitzar les seves tasques.
Botons i barres deines integrades per conjunts de botons amb funcionalitats
semblants.
Sistemes de mens desplegables, agrupats segons funcionalitats.
Barres de desplaament verticals i horitzontals per visualitzar diverses
zones de la pantalla.
Pestanyes, que organitzen les diverses parts duna tasca en subpantalles.
Els sistemes operatius actuals, com les interfcies de les aplicacions, ofereixen
interfcies grfiques dusuari molt evolucionades, basades en criteris dusabilitat
i que potencien els models mentals, facilitant la intuci dels usuaris i tenint molt
en compte les caracterstiques psicolgiques de les persones.
Tot i que hi ha altres tipus dinterfcies dusuari -com ara interfcies basades en
el reconeixement de la veu, tctils o basades en mens-, els sistemes operatius
ofereixen de manera generalitzada els dos sistemes bsics: interfcie grfica
dusuari i interfcie de lnia dordres. De vegades, per, poden oferir, de manera
addicional, altres tipus dinterfcies.
Respecte a les interfcies que els sistemes operatius ofereixen als usuaris, la
tendncia actual s presentar interfcies grfiques.
A la figura 1.12 podeu veure un exemple duna interfcie grfica:
Figura 1.12. Interfcie dusuari grfica
50
51
52
53
54
55
56
Sistemes centralitzats. Una mateixa mquina realitza totes les tasques del sistema operatiu.
Bus
Els busos sn lnies de
comunicaci entre els principals
components de lordinador. Hi
ha els tipus segents:
Bus de control: lnies
de comunicaci per on
circulen senyals de
control.
Bus de dades: lnies de
comunicaci per on
circulen les dades.
Bus del sistema: lnies
de comunicaci entre el
processador, la
memria i els
perifrics.
57
Multimdia s el conjunt
dequipament informtic que
permet gestionar text,
imatges, so, vdeo, etc.
58
Sistemes orientats a objectes: aplicaci de tcniques dorientaci a objectes als sistemes operatius.
Personalitats mltiples: en una mateixa mquina i en un sistema operatiu
bsic poden existir diferents sistemes operatius.
Figura 1.15. Model en xarxa i model distribut
59
Alguns dels conceptes que sutilitzen a lhora de treballar amb els sistemes
operatius i les seves inicials estan recollits a la segent taula 1.4:
Taula 1.4. Llista dacrnims anglesos relacionats amb els sistemes operatius.
S.O
Acrnim
MVS
MV/SP
VM
virtual machine
VAX
OS
operating system
DOS
IBM
DEC
60
61
Lordinador est format per dos elements fonamentals: lelement fsic o maquinari
i lelement lgic o programari.
Sistemes propietaris i
sistemes oberts
Un sistema propietari s aquell
sistema que per a la seva
utilitzaci cal estar registrat. Els
sistemes oberts permeten la seva
utilitzaci de manera lliure.
62
El maquinari (hardware) fa referncia a tot all que podem veure i tocar (el
monitor, el teclat, la CPU, etc.).
El programari (software) fa referncia als elements que no tenen existncia
fsica, com les idees, els conceptes, els programes, les aplicacions, etc.
Programa: seqncia
dinstruccions que un
ordinador pot interpretar i
executar.
63
1.5 Llicncies
A qualsevol creador li agrada que la seva obra sigui reconeguda, perqu vol tenir
un reconeixement no lucratiu o b perqu en vol treure un rendiment econmic.
Aix ens dna peu a parlar en termes informtics del segent:
64
Codi font
Conjunt de lnies de text que sn
les instruccions que ha de seguir
lordinador per executar un
programa.
Cal tenir present que hi ha diferents tipus de programari en funci del propietari
que lha creat, com tamb de la disponibilitat dutilitzaci i distribuci posterior;
aix, doncs, podem fer una distinci com:
Programari lliure (free software). Programari que es pot modificar per
fer-hi millores i redistribuir-lo al pblic, copiat i utilitzat per a qualsevol
propsit; per tant, ha danar acompanyat del codi font per poder fer efectives
aquestes llibertats que el caracteritzen.
Programari de domini pblic. s un programari que no requereix
llicncia. Els drets dexplotaci sn per a tota la humanitat, perqu pertany
a tots per igual. s un programari que qualsevol pot fer servir sempre dins
de la legalitat i fent referncia a lautor original. Aquest programari pot
venir dun autor que lha donat a la humanitat o els drets dautor del qual
han expirat.
Programari semilliure. s un programari que mant les caracterstiques
del programari lliure per als usuaris individuals o entitats educatives sense
cap lucre, per que prohibeix aquestes llibertats per a una utilitzaci
comercial.
Programari gratut (freeware). s un programari que es pot redistribuir
lliurement per no es pot modificar perqu el codi font no est disponible.
Aix doncs, un programari gratut no s un programari lliure.
Programari de prova o shareware. s un programari que permet la
redistribuci, per no inclou el codi font i, per tant, no es pot modificar.
A ms, passat un perode de temps, normalment es necessari pagar una
llicncia per continuar-lo utilitzant.
Programari descatalogat o abandonware. s un programari en qu els
drets dautor no sn reconeguts o en qu la companyia que els va crear ja
no el ven; aix, doncs, apareix el terme abandon, que ve de ser abandonat.
Programari piratejat o warez. s un programari que es distribueix violant
el copyright de lautor; aix doncs, est fora de la llei.
Programari de propietat. s un programari en qu per copiar-lo,
modificar-lo, redistribuir-lo o utilitzar-lo sha de sollicitar perms al propietari o pagar. Tamb sanomena programari no lliure, programari privat,
programari privatiu, programari amb propietari i programari de propietat.
65
66
Es prohibeix la cpia.
No
No
No
No
No ofereix garantia.
Llicncia gratuta.
67
2. Introducci a la virtualitzaci
Ats el nivell creixent de recursos de les mquines que formen part dels sistemes
informtics, es produeix el fet que en determinats moments aquestes mquines
no utilitzen una bona part de la seva potencialitat. Per aprofitar aquesta situaci
apareix de nou un terme ja antic en el mn de la informtica com s el de la
virtualitzaci.
Daquesta manera, per mitj de la virtualitzaci, es volen aprofitar les mquines
per fer la simulaci de maquinari, o sobretot ltimament la installaci de diversos
sistemes operatius virtuals en una mateixa mquina.
Aquesta virtualitzaci es fa de diferents maneres segons quina tcnica sutilitza,
i darrerament han estat moltes les mquines virtuals que han anat apareixent i
desenvolupant-se amb noves versions.
68
Lapantallament del maquinari dun ordinador com si fos una mquina totalment
autnoma a partir de lencapsulament proporcionat per la capa de programari
anomenat mquina virtual es pot produir bsicament de dues maneres diferents.
Aquesta classificaci es produeix segons la funcionalitat de la mquina virtual i
segons el seu grau dequivalncia a una veritable mquina autnoma.
Aleshores hi ha dos tipus de mquines virtuals: les mquines virtuals de procs
i les mquines virtuals de sistema.
Segons aquesta classificaci, les mquines virtuals de procs serveixen per virtualitzar noms determinats processos, mentre que les mquines virtuals de sistema
permeten allotjar, per exemple, tot un sistema operatiu hoste grcies al programari
amfitri de la mquina virtual.
69
70
71
Gestionador de memria
Interfcie multifils
Carregador de classes
Administrador de seguretat
Tot i que gaireb amb tota seguretat en la installaci del sistema operatiu de la
mquina ja sinclour la installaci de la mquina virtual de Java, en cas dhaver
de fer vosaltres una installaci daquesta JVM, caldr anar a la pgina oficial de
Sun. Com que la mxima utilitat de la JVM s que fa transparent el maquinari
per a lexecuci de les aplicacions de Java, sha de poder installar la JVM per a
qualsevol maquinari i per a qualsevol sistema operatiu, tant de lentorn privatiu
com de codi lliure. Per tant, si busqueu la pgina oficial de Sun i aneu a lapartat
de descrregues de la JVM, veureu que heu descollir el vostre maquinari i el
vostre sistema operatiu. Cal que mireu que, al costat de la descrrega de larxiu
corresponent de la mquina virtual, tamb hi hagi un enlla amb lajuda per
72
Una de les raons per les quals les mquines virtuals no sn la soluci definitiva
de la computaci s que afegeixen una gran complexitat al sistema en temps
dexecuci. Per exemple, la JVM espera que la computadora sobre la que corre
suporti lestndard dIEEE per als nombres de punt flotant de 32 bits i 64 bits. La
majoria ho fan, per nhi ha algunes que no, la qual cosa implica un treball extra.
Per el desavantatge principal dels llenguatges basats en mquines virtuals s
que efectivament sn ms lents que els llenguatges completament compilats, a
causa de la sobrecrrega que genera tenir una capa de programari intermdia entre
laplicaci i el maquinari de la computadora.
73
ltimament, aquestes mquines virtuals han guanyat molta importncia, ja que les
mquines actuals tenen molts recursos de maquinari i permeten la implementaci
de diversos sistemes operatius dins una mateixa mquina, de manera que es poden
simular moltes situacions reals sense necessitat dimplementar-les realment. Per
exemple, en un PC de taula o fins i tot en un porttil, podem installar un conjunt de
sistemes operatius, un de servidor i la resta com a mquines client, fer la simulaci
duna xarxa amb un servidor darxius i provar la gesti dels usuaris i els privilegis
daquests sense necessitat dimplementar realment la xarxa.
Un monitor de mquina virtual (MMV) admet diversos tipus darquitectura:
1. Clssica. En aquesta arquitectura el monitor de la mquina virtual sexecuta
directament sobre el maquinari. Aleshores els sistemes operatius hostes corren
directament sobre la capa de programari que hi ha damunt del maquinari, lMMV
o lhipervisor. Aquest sistema es coneix com lhipervisor de tipus I, hipervisor
I. En la figura 2.2 podeu veure lestructura daquesta arquitectura:
Figura 2.2. Aquesta s lestructura de funcionament dun hipervisor del
tipus I.
74
75
76
VMware
77
VirtualBox
Un exemple de les mquines virtuals de sistema que utilitza larquitectura dhipervisor del tipus II s la VirtualBox. Actualment aquesta mquina virtual
pertany a lempresa Oracle, per continua distribuint versions de codi lliure
VirtualBoxOSE i fins i tot distribueix una cpia de la versi comercial per a s
personal. VirtualBox s un programari de mquina virtual per a arquitectures de
processador x86 i AMD64/Intel64 que permet installar sistemes operatius hostes
en larquitectura dhipervisor del tipus II. Dins dels sistemes operatius amfitri
en els quals podem installar la mquina virtual VirtualBox, hi ha els segents:
GNU/Linux, Mac OS X, OS/2 Warp, Microsoft Windows, i Solaris/OpenSolaris.
Dins daquests sistemes podem virtualitzar FreeBSD, GNU/Linux, OpenBSD,
OS/2 Warp, Windows, Solaris, MS-DOS i molts daltres.
78