Curriculum Ef Primaria

EDUCACI FSICA
Introducci
La societat actual planteja la necessitat dincorporar a leducaci els
coneixements, destreses i capacitats relacionades amb el cos i amb la seva
activitat motriu que contribueixen al desenvolupament integral de la persona i
a la millora de la seva qualitat de vida. Existeix una demanda social deducaci
en la cura del cos i de la salut, en la millora de la imatge corporal i la forma
fsica, aix com en la utilitzaci constructiva del lleure mitjanant activitats
recreatives i esportives. La nostra corporetat s font daprenentatge, de
benestar, de salut, de plaer, desbarjo. Per aix cal posar una atenci especial
en lEducaci primria, tant pel que fa al moviment com a ladquisici dhbits
de cura del propi cos, cosa que contribuir a la realitzaci personal i
acceptaci de la prpia imatge.
Aquesta rea, que t en el cos i en la motricitat els elements essencials de la
seva acci educativa, sorienta tant al desenvolupament de les capacitats
vinculades a lactivitat motriu com a ladquisici delements de cultura
corporal que contribueixin al desenvolupament personal i a una millor qualitat
de vida, en tots els sentits.
No obstant aix, el currculum de lrea va ms enll de ladquisici i del
perfeccionament de les conductes motrius. Lrea deducaci fsica es mostra
sensible als accelerats canvis que experimenta la societat i pretn donar
resposta a les necessitats, individuals i collectives, que condueixen al benestar
personal i a promoure una vida saludable. Tamb cal esmentar la contribuci
de lrea al desenvolupament de valors com lestima del nostre entorn i el
respecte pel medi ambient en la realitzaci dactivitats a la natura.
Lensenyament de leducaci fsica en aquestes edats ha de fomentar
especialment ladquisici de capacitats que permetin reflexionar sobre el sentit
i els efectes de lactivitat fsica i, alhora, assumir actituds i valors adequats en la
gesti del cos i de la conducta motriu. s important que lalumnat comprengui
tamb el carcter preventiu de lactivitat fsica i que la integri a la seva vida com
a mtode per desenvolupar lequilibri fsic i psquic.
1
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 75 05 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
Lautonomia motriu obre als infants un gran ventall de possibilitats dacci

que enriquir la seva vida. En aquest sentit, lrea sorienta a crear hbits de
prctica fsica saludable, regular i continuada al llarg de la vida, aix com a
sentir-se b amb el propi cos, la qual cosa constitueix una valuosa ajuda en la
millora de lautoestima. Daltra banda, la inclusi del vessant ldic, molt
necessari en aquesta etapa, i dexperimentaci de noves possibilitats motrius,
pot contribuir a establir les bases duna adequada educaci per al temps lliure
i suposa una alternativa als hbits nocius per a la salut.
Les relacions interpersonals que es generen al voltant de lactivitat fsica
permeten incidir en lassumpci de valors transferibles a la tasca quotidiana,
com el respecte, lacceptaci o la cooperaci, amb la finalitat dencaminar
lalumnat a establir relacions constructives amb les altres persones. El joc i les
activitats fsiques i esportives sn tils com a eina dintegraci social i de
reeducaci de dificultats de relaci social. De la mateixa manera, les
possibilitats expressives del cos i de lactivitat motriu potencien la creativitat i
ls de llenguatges corporals personals per transmetre sentiments i emocions
que humanitzen i enriqueixen el contacte personal.
De la gran varietat de formes culturals relacionades amb lactivitat fsica (jocs,
balls tradicionals, etc.), lesport s una de les ms acceptades i difoses al nostre
entorn social i cultural. La complexitat del fenomen esportiu exigeix en el
currculum una selecci daquells aspectes que motivin i contribueixin a la
formaci de lalumnat, tant des de la perspectiva de lespectador com des de la
perspectiva del subjecte actiu.
Socialment, la prctica esportiva respon nicament a plantejaments
competitius no compatibles amb les finalitats educatives de letapa. En lrea,
la prctica esportiva ha de tenir un carcter ms obert, no discriminador per
raons de gnere, nivell dhabilitat o daltres factors que puguin causar
desigualtat; ha de transmetre valors distints als que normalment li sn atributs
i evitar la competitivitat, relativitzant els resultats. Per tot aix, a ms de
considerar les millores personals que lactivitat fsica i esportiva aporta, shan
de valorar aspectes tan importants com la capacitat de cooperaci i superaci,
el treball en equip, la responsabilitat, el respecte pels adversaris i per les altres
persones implicades en lesport (entrenadors, rbitres, espectadors, etc.), aix
com lacceptaci de normes i regles.
2
Lestructuraci dels continguts reflecteix cadascun dels eixos que donen sentit a
leducaci fsica en lensenyament primari: el desenvolupament de les
capacitats cognitives, fsiques, emocionals i relacionals vinculades a la
motricitat; ladquisici de formes socials i culturals de la motricitat, leducaci
en valors i leducaci per a la salut.
Des daquest plantejament, lrea sha estructurat en cinc blocs. El
desenvolupament de les capacitats vinculades a la motricitat saborda
prioritriament als tres primers blocs; els blocs tercer i cinqu es relacionen
ms directament amb ladquisici de formes culturals de la motricitat, els
blocs quart i cinqu fan referncia a leducaci per a la salut i leducaci en
valors, respectivament.
El Bloc 1. El cos: imatge i percepci, correspon als continguts que permeten
el desenvolupament de les capacitats perceptives i motrius. Est dirigit a
adquirir un determinat coneixement i control del propi cos, decisiu tant per al
desenvolupament de la prpia imatge corporal com per a ladquisici de
posteriors aprenentatges motors.
El Bloc 2. Habilitats motrius, reuneix els continguts que permeten a
lalumnat moures amb eficcia. Es veuen implicades, per tant, adquisicions
relatives al domini i al control motor, incloent-hi aquells continguts que
faciliten la presa de decisions per a ladaptaci del moviment a noves
situacions.
El Bloc 3. Activitats fsiques artstiques i expressives, incorpora els continguts
dirigits a fomentar lexpressivitat mitjanant el cos i el moviment. La
comunicaci per mitj del llenguatge corporal es t tamb en compte en
aquest bloc.
El Bloc 4. Activitat fsica i salut, est constitut per aquells coneixements
necessaris perqu lactivitat fsica resulti saludable. A ms, shi incorporen
continguts per a ladquisici dhbits dactivitat fsica al llarg de la vida. La
inclusi dun bloc que reuneix els continguts relatius a la salut corporal des de
la perspectiva de lactivitat fsica pretn mostrar ladquisici necessria duns
aprenentatges que, bviament, sinclouen transversalment a tots els blocs.
3
Finalment, el Bloc 5. Jocs i activitats esportives, presenta continguts relatius

al joc i a les activitats esportives entesos com a manifestacions culturals de la
motricitat humana. Independentment que el joc pugui ser emprat com a
estratgia metodolgica, tamb es fa necessria la seva consideraci com a
contingut pel seu valor antropolgic i cultural. Els jocs populars i tradicionals
ens permeten recuperar les arrels culturals. Daltra banda, i vista la
importncia dels aspectes de relaci interpersonal, en aquest bloc sinclouen
actituds dirigides cap a la solidaritat, la cooperaci i el respecte per les altres
persones.
Els diferents blocs de continguts, la finalitat dels quals no s altra que la
destructurar i organitzar els coneixements de lEducaci fsica seleccionats per
a aquesta etapa educativa, presenten de forma integrada conceptes,
procediments i actituds. Lluny destablir una prioritat de continguts, cal
respectar la doble polaritzaci entre continguts procedimentals i actitudinals.
Per una banda, els primers permeten a nins i nines sentir-se competents en el
pla motor; els segons els permeten afrontar les nombroses i complexes
situacions que envolten lactivitat fsica i esportiva, aix com les relatives a la
cultura corporal. Per altra part, ladquisici de conceptes, fins i tot supeditada
als anteriors tipus de continguts, facilita la comprensi de la realitat corporal i
de lentorn fsic i social.
Orientacions metodolgiques
Si el principi dindividualitzaci s important en el marc general de
lensenyament, en leducaci fsica el moment evolutiu dels infants, les seves
caracterstiques individuals i els distints nivells de destresa, dhabilitats
coordinatives, etc., constitueixen el punt de partida de les formes dintervenci
educativa i la referncia per valorar els progressos.
Activitats significatives
El disseny dactivitats significatives i funcionals assegura que linfant sigui el
vertader protagonista del seu aprenentatge i dna resposta a la seva curiositat
natural. El plantejament i resoluci de problemes i dinterrogants que
connectin amb els interessos de lalumnat i amb els objectius que es
persegueixen, sota la direcci i assessorament dels mestres, els permet ampliar
els marges de decisi (seleccionar temtiques i materials, elegir espais, etc.),
4
seguir el propi ritme de treball, experimentar i triar opcions diverses com a

respostes possibles i progressar en el coneixement conscient de les prpies
possibilitats i limitacions. Daquesta manera, la creativitat, lenginy i les
habilitats intellectuals es relacionen ntimament amb la motricitat per
afrontar-ne les tasques i per desenvolupar lautonomia.
Diversitat
El carcter ldic de lrea i la importncia que hi tenen les relacions i la
comunicaci entre companys fan que sigui un excellent mitj per atendre la
diversitat i la integraci de lalumnat nouvingut, tant en lmbit lingstic com
social. Resulta til el treball en parelles, on els alumnes experimentats
assumeixen el paper de guia dels companys nouvinguts (els tutoritzen), i aix
safavoreix la socialitzaci dun i lassumpci de responsabilitats de laltre.
Com a la resta drees, el plantejament general de la classe deducaci fsica s
de carcter inclusiu per a tots els alumnes. Per aquells nins que no poden
realitzar les activitats dacord amb les propostes motrius donades al grup, b
per motius temporals o b per tractar-se dalumnes amb necessitats
especfiques de suport educatiu, cal fer les adaptacions pertinents de les
activitats, de manera que no restin mai sense una activitat motriu si la seva
mancana, mnimament, els ho permet.
Primers contactes amb lrea
En els primers anys de letapa cal fer especial atenci a lafirmaci de la
lateralitat. El desenvolupament de la marxa, dels salts i dels girs ha de confluir
cap a un control de les habilitats motrius bsiques, sempre a partir de
propostes i formes de joc, amb control del ritme. La marxa en espais naturals
s una activitat estimuladora i enriquidora fsicament i conceptualment que, a
ms, permet el tractament interdisciplinar de continguts (per exemple, els
referits al cos hum, al coneixement del paisatge i de lentorn, de la flora i
fauna autctones, etc.).
En aquestes edats la creativitat en el moviment expressiu s fora espontnia;
cal potenciar-la per aprofitar els avantatges que suposa per als aprenentatges
posteriors. Les activitats ms dirigides resulten adequades en aquelles tasques
que requereixen respostes precises i ajustades a un model molt concret, en qu
es prioritzi el control de lexecuci motriu sobre la iniciativa i creativitat dels
5
alumnes. Malgrat tot, el carcter ldic de lrea deducaci fsica no ha de

suposar una infravaloraci de lesfor ni es pot deslligar de ladquisici
dhbits de salut. Lacceptaci de diferents rols en el joc, des dun punt de vista
igualitari i exempt de prejudicis, dels diferents nivells de destresa i de les
prpies possibilitats i limitacions sn pilars sobre els quals han de treballar els
mestres i que desenvoluparan en els alumnes el respecte pels altres i la
confiana, lautoestima i el grau dautonomia necessaris.
Treball en grup
Al llarg de letapa, les propostes dactivitats que requereixen habilitats motrius
aniran creixent en complexitat i dificultat, i exigiran, de forma progressiva, ms
eficincia i major coordinaci dinmica general i segmentria. La capacitat de
collaboraci i de treball en grup en les activitats fsiques artstiques i
expressives es pot fomentar a partir de jocs, dimprovisacions i de
representacions, utilitzant el cos, el gest i el moviment com a recursos
comunicatius.
La iniciaci als diversos jocs i modalitats esportives ha dafavorir ls de les
habilitats i estratgies bsiques: cooperaci valorada com a benefici propi i
del grup, oposici, respecte per les normes i per les regles del joc. El joc net
ha de ser fita de referncia en tota lactivitat fsica.
Les propostes dactivitats dexploraci i dutilitzaci del recursos expressius del
cos han de propiciar la participaci, la responsabilitat i el respecte en les
situacions de comunicaci corporal.
Activitat fsica i salut
En tot cas, un dels aspectes essencials de lrea s la seva orientaci cap a la
salut i al reconeixement dels efectes beneficiosos de lactivitat fsica.
Lescalfament sha dintroduir incidint en els seus efectes com a mecanisme de
preparaci de lorganisme per a la prevenci de lesions. En els darrers anys de
letapa, lescalfament pot comenar a ser menys global i un poc ms especfic, i
sha de dedicar un temps a la recuperaci i a la relaxaci abans o desprs
duna activitat fsica relativament intensa. Lactivitat en el medi natural, en
forma de marxa o dun altre tipus de tasca, suposa una altra opci de gaudi i
prctica saludable, i contribueix al coneixement i al respecte pel medi.
6
Per les seves caracterstiques, lrea deducaci fsica precisa dinstallacions o

espais i de materials especfics, per no sha de supeditar nicament a aquests
espais i materials: lactivitat en contacte amb la natura, per lentorn habitual o
en altres llocs, en installacions esportives no exclusivament escolars, i ls de
materials poc habituals, quotidians o reutilitzats sn alternatives a tenir en
compte.
Activitats progressives
En els darrers anys de letapa shan dhaver assolit habilitats i destreses que
suposin un nivell de coordinaci dinmica general, dequilibri, de control del
cos i destructuraci espaciotemporal duna certa dificultat i complexitat, aix
com un control tnic adient. Sha dexigir major eficcia en lexecuci
dactivitats que precisin habilitats ms complexes (com per exemple el maneig
dobjectes propis de lrea); aquestes mateixes habilitats han de permetre a
lalumnat actuar en situacions conegudes i noves i els han de proporcionar
major grau de confiana i dautonomia motriu. Caldr insistir en lacceptaci
dels diferents nivells dhabilitat (els rols dels jugadors han de ser independents
daquesta habilitat) i dels resultats, defugint models socials allunyats dels
valors que volem transmetre als alumnes.
Esport
La iniciaci a lactivitat esportiva suposa laplicaci dhabilitats i destratgies
complexes, un important grau dautonomia en lorganitzaci dels jocs, lesfor
personal i una actitud positiva pel treball en equip i en la resoluci dels
conflictes, que shan de resoldre dins el marc del dileg. El treball en grups,
amb assignaci de tasques individuals o collectives, permet lassumpci de
responsabilitats i la presa de decisions en funci del plantejament de la tasca
(ritme dexecuci, ordre dins el grup, etc.), fomenta lautonomia personal i la
motivaci i permet plantejar un activitat comuna per grups, diferenciada per
nivells de dificultat, o plantejar diverses tasques (amb una disposici en circuit
pel qual passen tots els alumnes).
Comunicaci oral
7
La comunicaci oral s leina essencial de comunicaci en els processos

densenyament i daprenentatge, en particular dins lmbit de leducaci fsica.
La comunicaci de processos, resultats, sensacions, etc., i ls correcte i precs
en la terminologia prpia de lrea han de ser objecte despecial atenci per
part dels mestres.
Avaluaci
Lavaluaci sha de dirigir al grau dassoliment de les competncies
especfiques de lrea, a les destreses i habilitats que li sn prpies, dacord
amb els criteris davaluaci establerts. Lobservaci directa permet valorar el
grau de consecuci daquestes competncies en situacions el ms reals
possible: proves especfiques dhabilitats motrius, jocs que permetin valorar el
grau dassoliment de les capacitats fsiques bsiques i del nivell de coordinaci
dinmica general i especfica, lactitud, ls dels materials i dels espais. Cal
recordar el carcter formatiu de lavaluaci, tant per a lalumnat com per a
lanlisi de la prpia prctica docent.
Contribuci de lrea al desenvolupament de les competncies bsiques
Lrea deducaci fsica contribueix primordialment al desenvolupament de la
competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, mitjanant la percepci
i la interacci apropiada del propi cos, en moviment o en reps, en un espai
determinat, millorant les seves possibilitats motrius. Shi contribueix tamb
mitjanant el coneixement, la prctica i la valoraci de lactivitat fsica i el
propi cos com a element indispensable per preservar la salut. Aquesta rea s
clau perqu els alumnes adquireixin hbits saludables i de millora i
manteniment de la condici fsica que els acompanyin durant lescolaritat i, el
que s ms important, al llarg de tota la vida.
En la societat actual que progressa cap a loptimitzaci de lesfor intellectual
i fsic, es fa imprescindible la prctica de lactivitat fsica, per sobretot el seu
aprenentatge i valoraci com a mitj dequilibri psicofsic, com a factor de
prevenci de riscs derivats del sedentarisme i, tamb, com a alternativa
docupaci del temps de lleure.
Aix mateix lrea contribueix de forma essencial al desenvolupament de la
competncia social i ciutadana. Les caracterstiques de leducaci fsica, sobretot les
8
relatives a lentorn en el qual es desenvolupa i a la dinmica de les classes,

propicien leducaci dhabilitats socials quan la intervenci educativa incideix
en aquest aspecte. Les activitats fsiques i, en especial, les que es realitzen
collectivament sn un mitj efica per facilitar la relaci, la integraci i el
respecte, alhora que contribueixen al desenvolupament de la cooperaci i la
solidaritat.
Leducaci fsica ajuda a aprendre a conviure, fonamentalment pel que fa a
lelaboraci i lacceptaci de regles per al funcionament collectiu, des del
respecte a lautonomia personal, la participaci i la valoraci de la diversitat.
Les activitats dirigides a ladquisici de les habilitats motrius requereixen la
capacitat dassumir les diferncies aix com les possibilitats i limitacions
prpies i alienes. El compliment de les normes que regeixen els jocs collabora
en lacceptaci de codis de conducta per a la convivncia. Les activitats fsiques
competitives poden generar conflictes en qu es fa necessria la negociaci
basada en el dileg com a mitj per resoldrels. Finalment, cal destacar que es
contribueix a conixer la riquesa cultural, mitjanant la prctica de diferents
danses i jocs populars i tradicionals propis de les Illes Balears.
Aquesta rea ajuda dalguna manera a ladquisici de la competncia cultural i
artstica. Lexploraci i la utilitzaci de les possibilitats i els recursos del cos i del
moviment contribueixen a lexpressi didees o sentiments de forma creativa. El
reconeixement i lapreciaci de les manifestacions culturals especfiques de la
motricitat humana, com ara els esports, els jocs tradicionals, les activitats
expressives o la dansa, i la seva consideraci com a patrimoni dels pobles,
ajuden a lapreciaci i comprensi del fet cultural i a la valoraci de la seva
diversitat.
En un altre sentit, lrea afavoreix un acostament al fenomen esportiu com a
espectacle mitjanant lanlisi i la reflexi crtica davant la violncia a lesport o
altres situacions contrries a la dignitat humana que shi produeixen.
Leducaci fsica ajuda a la consecuci de lautonomia i iniciativa personal en la
mesura que disposa lalumnat a prendre decisions amb progressiva autonomia
en situacions en les quals ha de manifestar autosuperaci, perseverana i
actitud positiva; tamb si es dna protagonisme a lalumnat en aspectes
dorganitzaci individual i collectiva de les activitats fsiques, esportives i
expressives.
9
Lrea contribueix, en menor mesura, a la competncia per aprendre a aprendre

mitjanant el coneixement dun mateix i de les prpies possibilitats i
mancances com a punt de partida de laprenentatge motor, desenvolupant un
repertori variat que en faciliti la transferncia a tasques motrius ms
complexes. Aix permet lestabliment de metes assequibles, la consecuci de
les quals genera autoconfiana. Alhora, els projectes comuns en activitats
fsiques collectives faciliten ladquisici de recursos de cooperaci i tolerncia.
Daltra banda, aquesta rea collabora, des dedats primerenques, a la
valoraci crtica dels missatges referits al cos, procedents dels mitjans
dinformaci i comunicaci, que poden fer malb la prpia imatge corporal.
Des daquesta perspectiva es contribueix en certa mesura a la competncia
sobre el tractament de la informaci i la competncia digital.
Lrea tamb ajuda, com la resta dels aprenentatges, a ladquisici de la
competncia en comunicaci lingstica, oferint una gran varietat dintercanvis
comunicatius, ls de les normes que els regeixen i pel vocabulari especfic que
lrea aporta.
Objectius
Lensenyament de leducaci fsica en aquesta etapa t com a objectiu el
desenvolupament de les capacitats segents:
1. Conixer i valorar el propi cos i lactivitat fsica com a mitj dexploraci i
gaudi de les seves possibilitats motrius, de relaci amb els altres i com a
recurs per organitzar el temps lliure.
2. Apreciar lactivitat fsica per al benestar, manifestant una actitud
responsable cap a un mateix i cap a les altres persones i reconeixent els
efectes de lexercici fsic, de la higiene, de lalimentaci i dels hbits de
postura sobre la salut.
3. Utilitzar les seves capacitats fsiques, habilitats motrius i el seu coneixement
de lestructura i del funcionament del cos per adaptar el moviment a les
circumstncies i condicions de cada situaci.
4. Adquirir, elegir i aplicar principis i regles per resoldre problemes motors i
actuar de manera efica i autnoma, desenvolupant la iniciativa individual i
lhbit de treball en equip en la prctica dactivitats fsiques, esportives i
artsticoexpressives.
10
5. Realitzar de forma autnoma activitats fsicoesportives que exigeixin esfor,

habilitat o destresa, posant lmfasi en lesfor per a lautosuperaci.
6. Regular i dosificar lesfor, arribant a un nivell dautoexigncia dacord amb
les seves possibilitats i la naturalesa de la tasca.
7. Desenvolupar actituds de tolerncia i respecte i acceptar les possibilitats i
les limitacions dels altres i dun mateix.
8. Utilitzar els recursos expressius del cos i del moviment, de forma esttica,
creativa i autnoma, comunicant sensacions, emocions i idees.
9. Participar en activitats fsiques compartint projectes, establint relacions de
cooperaci per assolir objectius comuns, resolent, mitjanant el dileg, els
conflictes que puguin sorgir i evitant discriminacions per qestions
personals, de gnere, socials i culturals.
10. Respectar i acceptar les normes del joc.
11. Conixer i valorar la diversitat dactivitats fsiques, ldiques i esportives com
a elements culturals, mostrant una actitud crtica tant des de la perspectiva
de participant com despectador.
12. Realitzar activitats en el medi natural de forma creativa i responsable,
reconeixent el valor del medi natural i la importncia de contribuir-ne a la
protecci i millora.
13. Utilitzar recursos de recerca i dintercanvi dinformaci relacionada amb
lrea (lectura, tecnologies de la informaci i la comunicaci, mitjans
audiovisuals, etc.).
14. Valorar i practicar jocs tradicionals de les Illes Balears, com a elements de la
histria i dels costums.
Primer cicle
Continguts
Bloc 1. El cos: imatge i percepci
-
Percepci, identificaci i representaci del propi cos.

Identificaci de les parts del cos i la seva relaci amb el moviment.
Coordinaci dinmica general i segmentria.
Experimentaci, exploraci i discriminaci de diverses possibilitats
sensorials (vista, oda, tacte).
Presa de conscincia del propi cos en relaci amb la tensi, la relaxaci i la
respiraci.
11
Experimentaci de postures corporals diferents.

Afirmaci de la lateralitat.
Experimentaci de situacions dequilibri i desequilibri esttic i dinmic:
sense objectes, sobre objectes estables, portant un objecte en situacions
simples.
Percepci i expressi de relacions espacials i temporals (velocitat,
trajectries, intercepci, control del ritme dexecuci de les tasques
motrius).
Apreciaci de dimensions espacials i temporals.
Acceptaci i valoraci de la prpia realitat corporal augmentant la
confiana en les seves possibilitats, autonomia i autoestima.
Bloc 2. Habilitats motrius

Experimentaci de diferents formes dexecuci i control de les habilitats
motrius bsiques.
Prctica de la marxa, cursa, salts i girs duna forma natural.
Resoluci de problemes motors senzills en el maneig dobjectes i en la
manipulaci dinstruments habituals en la vida quotidiana i en les activitats
daprenentatge escolar.
Desenvolupament i control de la motricitat fina i la coordinaci.
Disposici favorable a participar en activitats diverses acceptant lexistncia
de diferncies en el nivell dhabilitat.
Adquisici dautonomia i confiana en les prpies habilitats motrius en
situacions habituals.
Bloc 3. Activitats fsiques artstiques i expressives

-
Descobriment, exploraci i experimentaci de les possibilitats expressives

del cos i del moviment.
Sincronitzaci del moviment amb pulsacions i estructures rtmiques
senzilles.
Exterioritzaci democions i de sentiments mitjanant el cos, el gest i el
moviment, amb desinhibici.
Imitaci de personatges, objectes i situacions.
Valoraci i utilitzaci de la dramatitzaci com a mitj per desenvolupar
lexpressi corporal i lexpressi no verbal.
Gaudi mitjanant lexpressi a travs del propi cos.
12
Valoraci dels recursos expressius i comunicatius del cos, propis i dels

companys.
Exploraci i reconeixement de les possibilitats expressives amb objectes i
materials.
Experimentaci de tasques ldiques i motrius amb base musical.
Participaci i respecte davant situacions que suposin comunicaci
corporal. Reconeixement de les diferncies en la manera dexpressar-se.
Bloc 4. Activitat fsica i salut

-
Preparaci i realitzaci dalguna activitat fora del recinte escolar, aprenent

a conixer, valorar, gaudir i respectar el medi natural.
Adquisici dhbits bsics dhigiene corporal, alimentaris i de postura
relacionats amb lactivitat fsica.
Relaci de lactivitat fsica amb el benestar i el gust per a la cura del cos.
Orientaci de la mobilitat corporal cap a la salut.
Respecte per les normes ds de materials i espais en la prctica dactivitat
fsica establint mesures bsiques de seguretat i prevenci daccidents.
Valoraci de lesfor, per aconseguir una major autoestima i autonomia.
Bloc 5. Jocs i activitats esportives

-
Reconeixement del joc com a activitat comuna a totes les cultures.

Realitzaci de jocs lliures i organitzats en qu shagin demprar les habilitats
bsiques.
Descobriment de la cooperaci i loposici amb relaci a les regles de joc.
Acceptaci de diferents rols al joc.
Reconeixement, valoraci i acceptaci vers les persones que participen en el
joc.
Actitud de collaboraci, tolerncia i no discriminaci durant els jocs i
activitats esportives.
Resoluci de conflictes de forma pacfica en la realitzaci dels jocs i
activitats esportives.
Comprensi i compliment de les normes de joc.
Confiana en les prpies possibilitats i esfor personal en els jocs.
Valoraci del joc com a desenvolupament de lactivitat fsica, com a mitj
de gaudi, de relaci amb els altres i ds del temps lliure.
13
Coneixement i gaudi dels jocs tradicionals de la Comunitat Autnoma de

les Illes Balears com a element per conixer els nostres costums i histria.
Comprensi dinformaci senzilla sobre jocs, tradicionals o actuals,
instruccions... en petits textos o a travs dels mitjans audiovisuals i les
tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Criteris davaluaci
1. Reaccionar corporalment davant estmuls visuals, auditius i tctils, donant

respostes motrius que sadaptin a les caracterstiques dels estmuls
esmentats.
Aquest criteri avalua la capacitat de resposta per reaccionar a estmuls que poden
condicionar lacci motriu. Es comprovar que spiguen explorar lentorn a travs dels
sentits: reconixer objectes i textures habituals amb el tacte, descobrir i identificar la
procedncia de sons quotidians, seguir i interpretar les trajectries dobjectes i
mbils... Tamb savaluar la capacitat de recordar experincies auditives i visuals
quan ha desaparegut lestmul, s a dir, la memria auditiva i visual.
2. Desplaar-se, girar i saltar de manera diversa, variant punts de suport,
amplituds i freqncies, amb coordinaci i bona orientaci a lespai.
Aquest criteri avalua la capacitat de desplaar-se i de saltar de formes diferents i
orientant-se en espais dun entorn prxim. Es tindr en compte la disponibilitat de
lalumnat dexplorar les seves possibilitats amb la variaci de les posicions corporals i la
direcci i sentit dels desplaaments. Es posar especial atenci a la capacitat dadaptar
els desplaaments i salts a les condicions dels jocs i a altres situacions motrius.
3. Realitzar llanaments, recepcions i altres habilitats que impliquin maneig
dobjectes, amb coordinaci dels segments corporals i situant el cos de
forma apropiada.
En les habilitats que impliquen maneig dobjectes s important comprovar la
coordinaci en el gest i la utilitzaci que sen fa en les situacions de joc. Tamb s
important observar que el cos es colloqui i sorienti de forma apropiada per facilitar el
gest. No cal considerar els aspectes relatius a la fora i la precisi.
14
4. Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensi, la

relaxaci i la respiraci.
En aquest cicle lalumnat ha daconseguir un cert control del to muscular i ha de poder
aplicar les tensions necessries en els diferents segments corporals per equilibrar-se. Les
postures hauran de diversificar-se, cosa que permetr comprovar la reacci davant els
diferents estmuls que condicionen lequilibri. En lavaluaci no sha de cercar la
imitaci de models, sin la iniciativa de lalumnat dadoptar postures diferents.
5. Participar i gaudir de jocs ajustant la seva actuaci, tant referent a aspectes
motors com a aspectes de relaci amb els companys.
Bsicament sha de tenir en compte la participaci activa en el joc pel que fa als
desplaaments, els canvis de direcci, lorientaci en lespai, la discriminaci
destmuls, etc. Sobretot, sobservaran aquells aspectes que permeten la construcci de
bones relacions amb companys i companyes, com poden ser el respecte per les normes i
lacceptaci de diferents rols, aix com labsncia de discriminacions de qualsevol tipus
entre les persones participants.
6. Reproduir corporalment o amb instruments una estructura rtmica.
Es tracta de comprovar si els alumnes sn capaos de reproduir una estructura rtmica
senzilla. La reproducci pot fer-se mitjanant el moviment corporal (desplaaments,
salts, palmes, cops, balanceigs, girs) o amb instruments de percussi.
7. Simbolitzar personatges i situacions mitjanant el cos i el moviment amb
desinhibici i facilitat en lactivitat.
Sha de valorar que siguin capaos dexperimentar amb el propi cos i prendre
conscincia de les seves possibilitats expressives a travs del gest i el moviment. Es
valorar, tamb, la iniciativa, laportaci espontnia i lesfor per trobar noves formes
expressives que sallunyin de situacions estereotipades. Aix mateix, es tindr en
compte lesfor personal per implicar-se en les propostes i sentir-se dins el
personatge, i acceptar el paper que toqui representar sense prejudicis de cap ndole.
8. Millorar, de manera global, les capacitats fsiques bsiques.
15
Es tracta de valorar el desenvolupament global de les capacitats bsiques relacionades

amb el moviment, dacord amb ledat. Es valorar tamb lesfor i la voluntat de
millora dels alumnes en les activitats que, de manera ldica, contribueixen al seu
desenvolupament fsic general.
9. Mostrar inters per complir les normes referents a la cura del cos amb
relaci a la higiene i a la conscincia del risc en lactivitat fsica.
Amb aquest criteri es pretn avaluar la predisposici per la incorporaci a la vida
quotidiana dhbits relacionats amb la salut i el benestar. Es vol constatar si sn
conscients de la importncia dalimentar-se correctament abans de lexercici fsic, de
mantenir una correcta higiene del cos, dutilitzar roba i calat adequats a lactivitat,
etc., i si manifesten un cert grau dautonomia. s necessari tamb que identifiquin i
tinguin presents els riscos individuals i collectius que van associats a determinades
activitats fsiques, i que adoptin actituds elementals per prevenir-los.
Segon cicle
Continguts
-
Exploraci de les capacitats perceptives i la seva relaci amb el moviment.

Descobriment dels elements orgnicofuncionals relacionats amb el
moviment.
Percepci i interioritzaci de la independncia i la relaci existent entre els
segments corporals.
Realitzaci de tasques que impliquen coordinaci dinmica general i
segmentria.
Conscienciaci i control del cos amb relaci a la tensi, la relaxaci i la
respiraci.
Representaci del propi cos i del dels altres.
Adequaci de la postura a les necessitats expressives i motrius.
Consolidaci de la lateralitat i la seva projecci a lespai.
Experimentaci de situacions dequilibri i desequilibri esttic i dinmic:
sense objectes, portant objectes, sobre objectes estables.
Organitzaci espaciotemporal que incideix en lorientaci espacial amb
relaci a un mateix, als altres i als objectes.
16
Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i dels altres,

augmentant la confiana en les seves possibilitats, lautonomia i
lautoestima.

-
Formes i possibilitats del moviment. Ajustament i consolidaci dels

elements fonamentals en lexecuci de les habilitats motrius bsiques.
Utilitzaci efica de les habilitats bsiques en medis i situacions estables i
conegudes.
Augment del control motor i domini corporal incidint en els mecanismes
dexecuci.
Millora de les qualitats fsiques bsiques de manera genrica i orientada a
lexecuci motriu.
Destresa en el maneig dobjectes i en la manipulaci dinstruments
habituals a la vida quotidiana i dels propis de lrea.
Increment de la qualitat dexecuci de la marxa, cursa, salt i gir com a
elements fonamentals per a un bon desenvolupament.
Inters per millorar la competncia motriu.
Disposici favorable a participar en activitats diverses, acceptant les
diferncies individuals del nivell dhabilitat i valorant lesfor personal.

-
Utilitzaci del cos i el moviment com a instruments dexpressi i

comunicaci.
Exploraci i experimentaci de les possibilitats i els recursos expressius del
propi cos, tenint en compte les seves parts, els sentits, el ritme i lespai.
Millora de lespontanetat i de la creativitat en el moviment expressiu.
Adequaci del moviment a estructures espaciotemporals i execuci de balls
i coreografies simples.
Expressi democions i sentiments per mitj del cos, el gest i el moviment.
Recreaci de personatges reals i ficticis i els seus contextos dramtics.
Utilitzaci dels objectes i materials i les seves possibilitats en lexpressi.
Gaudi mitjanant lexpressi i la comunicaci a travs del propi cos.
Valoraci dels recursos expressius i comunicatius del cos, propis i dels
companys.
Experimentaci de tasques ldicomotrius amb base musical.
17
Participaci i respecte davant situacions que suposin comunicaci

corporal, valorant les diferncies en la manera dexpressar-se.

-
Preparaci i realitzaci dalguna activitat fora del recinte escolar, coneixent,

valorant, gaudint i respectant el medi natural.
Adquisici dhbits de postura i alimentaris saludables relacionats amb
lactivitat fsica i el treball intellectual que es realitza diriament a laula, al
costat de la consolidaci dhbits dhigiene corporal.
Relaci de lactivitat fsica amb la salut i el benestar, reconeixent els
beneficis de lactivitat fsica en la salut.
Millora de forma genrica de la condici fsica orientada a la salut,
incrementant globalment les capacitats fsiques bsiques dacord amb el
moment de desenvolupament motriu.
Actitud favorable cap a lactivitat fsica en relaci amb la salut.
Adopci de mesures de seguretat en la prpia prctica de lactivitat fsica,
com lescalfament, la dosificaci de lesfor i la relaxaci.
Reconeixement i valoraci de les mesures bsiques de seguretat i de
prevenci daccidents en la prctica de lactivitat fsica en relaci amb
lentorn.
s correcte i respectus dinstallacions, espais i materials.
Valoraci de lesfor per aconseguir una major autoestima i autonomia.

-
Reconeixement del joc i de lesport com a elements de la realitat social.

Participaci en jocs i iniciaci a la prctica dactivitats esportives.
Aplicaci de les habilitats bsiques en les situacions de joc.
Descobriment de les estratgies bsiques de joc relacionades amb la
cooperaci, loposici i la cooperaci/oposici.
Respecte, tolerncia i collaboraci amb les persones que participen en el
joc i rebuig envers els comportaments antisocials.
Comprensi, acceptaci i compliment de les normes de joc i actitud
responsable en relaci a les estratgies establertes.
Acceptaci, dins de lequip, del paper que li correspon com a jugador i de
la necessitat dintercanvi de papers perqu tots experimentin diferents
responsabilitats.
18
Valoraci del joc com a mitj de plaer i de relaci, i valoraci de ls del

temps de lleure i de lesfor als jocs i a les activitats esportives.
Participaci en jocs i esports tradicionals de la Comunitat Autnoma de les
Illes Balears.
Comprensi dinformaci sobre jocs, tradicionals o actuals, instruccions,
esports, etc., en textos escrits o a travs dels mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Criteris davaluaci
1. Desplaar-se i saltar, combinant ambdues habilitats de forma coordinada i
equilibrada, adaptant els moviments corporals a diferents canvis de les
condicions de lactivitat.
Aquest criteri avalua la millora qualitativa de la capacitat de desplaar-se i saltar de
diferents maneres i amb velocitats variables, amb canvis de direcci i sentit i
franquejant petits obstacles. Sobservar la capacitat de reequilibrar-se en combinar
diferents tipus de desplaaments o salts. Es posar especial esment a la capacitat per
resoldre problemes motors i per orientar-se en lespai a fi dadaptar els desplaaments
i salts a noves condicions.
2. Llanar, passar i rebre pilotes o altres mbils sense perdren el control i
adequant els moviments a les trajectries.
Aquest criteri vol avaluar la coordinaci en les habilitats que impliquin maneig
dobjectes i la utilitzaci que en fa en les situacions de joc. Es tindr en compte
ladequaci de les trajectries de les passades, llanaments, conduccions i impactes.
Sobservar lorientaci del cos a les recepcions i parades. No sinclouen aspectes
relatius a la fora.
3. Girar sobre leix longitudinal i transversal, diversificant les posicions
segmentries i millorant les respostes motrius en les prctiques corporals
que ho requereixin.
Es tracta de comprovar la capacitat que tenen dutilitzar els girs en les activitats
quotidianes. Els girs sobre leix longitudinal podran estar associats amb desplaaments
i salts, canvis de direcci i sentit. En lavaluaci no sha de cercar la imitaci de models
19
predeterminats, sin ls que es fa dels girs per aconseguir millors respostes motrius,
evitant en tot moment el risc.
4. Actuar de forma coordinada i cooperativa per resoldre reptes o per oposarse a un o diversos adversaris en un joc collectiu.
Aquest criteri pretn avaluar si sn capaos dinteraccionar adequadament en
situacions de joc i de realitzar accions dajuda entre els membres dun mateix equip.
Tamb sha dobservar si, en situacions doposici, els jugadors ocupen posicions al
terreny que facilitin el joc, com per exemple ocupar espais lliures o orientar-se en la
direcci de joc.
5. Participar del joc i les activitats esportives amb coneixement de les normes i
mostrant una actitud dacceptaci vers els altres.
La plena participaci en el joc ve condicionada per un conjunt dhabilitats motrius i
socials. Duna banda, sobservar el grau deficcia motriu i la capacitat desforar-se i
aprofitar la condici fsica per implicar-se plenament en el joc. Per una altra,
satendran les habilitats socials (respectar les normes, tenir en compte les altres
persones, evitar discriminacions i actituds de rivalitat fonamentades en estereotips i
prejudicis, etc.) que afavoreixen les bones relacions entre els participants.
6. Proposar estructures rtmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb
instruments.
Amb aquest criteri es vol avaluar si els alumnes sn capaos dinventar i reproduir una
estructura rtmica senzilla, b per la combinaci delements destructures que ja
coneix, b per laportaci delements nous. La reproducci pot fer-se mitjanant el
moviment corporal (desplaaments, salts, picar de mans, cops, balanceigs, girs) o amb
instruments de percussi.
7. Utilitzar els recursos expressius del cos i implicar-se en el grup per a la
comunicaci didees, sentiments i representaci de personatges i histries,
reals o imaginries.
Sha de valorar la implicaci de lalumnat en el seu grup ja que aquest aspecte s
important en la producci de petites seqncies expressives. Amb aquest criteri es
valorar la predisposici al dileg i la responsabilitat en lorganitzaci i la preparaci
20
de la proposta creativa. En la posada en escena, sobservar la producci de gestos

significatius i tamb la capacitat per fer atenci a lexpressi dels altres, rebre el
missatge i seguir lacci respectant el fil argumental.
8. Mantenir conductes actives dacord amb el valor de lexercici fsic per a la
salut, mostrant inters en la cura del cos.
Aquest criteri pretn avaluar si lalumnat va prenent conscincia dels efectes
saludables de lactivitat fsica, la cura del cos i les actituds que permeten evitar els riscs
innecessaris en la prctica de jocs i activitats. A ms, pretn valorar si es van
desenvolupant les capacitats fsiques, a partir de successives observacions que permetin
comparar els resultats i observar els progressos, sense perdre de vista que la intenci va
encaminada a mantenir una bona condici fsica amb relaci a la salut.
Tercer cicle
Continguts
-
Utilitzaci, representaci, interioritzaci i organitzaci del propi cos:

estructuraci de lesquema corporal.
Elements orgnicofuncionals relacionats amb el moviment.
Realitzaci de tasques que suposen una correcta coordinaci dinmica
general i segmentria.
Conscincia i control del cos en reps i en moviment.
Aplicaci del control tnic i de la respiraci al control motor.
Adequaci de la postura a les necessitats expressives i motrius de forma
econmica i equilibrada.
Utilitzaci adequada de la discriminaci selectiva destmuls i de
lanticipaci perceptiva.
Execuci de moviments de certa dificultat amb els segments corporals no
dominants.
Assoliment dequilibri esttic i dinmic en situacions complexes.
Percepci i estructuraci espaciotemporal en accions i situacions motrius
complexes.
21
Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres,

mostrant una actitud crtica vers el model desttica corporal socialment
vigent.

-
Adaptaci de lexecuci de les habilitats motrius a contextos de prctica de

complexitat creixent, amb eficincia i creativitat.
Domini motor i corporal des dun plantejament previ a lacci mitjanant
els mecanismes de decisi i control.
Condicionament fsic orientat a la millora de lexecuci amb autonomia i
confiana en les habilitats motrius.
Valoraci del treball ben executat des del punt de vista motor.
Manipulaci correcta i destresa en el maneig dobjectes propis de lentorn
escolar i extraescolar.
Autonomia i confiana en les prpies habilitats motrius en situacions noves
o entorns desconeguts.
Adquisici duna major confiana i independncia motriu.
Disposici favorable a participar en activitats individuals i en grups
diversos, tot acceptant lexistncia de diferncies en el nivell dhabilitat.

-
El cos i el moviment. Exploraci i conscincia de les possibilitats i els

recursos del llenguatge corporal, mostrant espontanetat i creativitat.
Millora de lespontanetat i de la creativitat en el moviment expressiu.
Composici de moviments a partir destmuls rtmics i musicals. Elaboraci
de balls i coreografies simples.
Exploraci i experimentaci de les possibilitats i els recursos expressius del
propi cos mitjanant la dansa, la mmica i la dramatitzaci.
Expressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals i compartides
a travs del cos, el gest i el moviment.
Representacions i improvisacions artstiques amb el llenguatge corporal i
amb lajuda dobjectes i materials.
Valoraci dels usos expressius i comunicatius del cos, propis i dels
companys.
Valoraci de la iniciativa individual.
22
Participaci i respecte davant de situacions que suposin comunicaci

corporal.
Desenvolupament de la capacitat de cooperaci i treball en grup.

-
Millora de la condici fsica orientada a la salut incrementant globalment

les capacitats fsiques bsiques dacord amb el moment de
desenvolupament motriu.
Adquisici dhbits de postura i alimentaris saludables i autonomia en la
higiene corporal.
Reconeixement dels efectes beneficiosos de lactivitat fsica en la salut i
identificaci de les prctiques poc saludables.
Aplicaci de mesures de prevenci de lesions en lactivitat fsica com
lescalfament, la dosificaci de lesfor i la presa de conscincia de la
necessitat de la recuperaci i la relaxaci.
Reconeixement i valoraci de les mesures de seguretat i de prevenci
daccidents en la prctica de lactivitat fsica en relaci amb lentorn.
s correcte i respectus de materials i espais.
Valoraci de lesfor per aconseguir una major autoestima i autonomia.
Autonomia en els hbits dhigiene corporal i de postura.
Valoraci de lactivitat fsica per al manteniment i la millora de la salut i
com a alternativa als hbits nocius per a la salut.
Valoraci, gaudi i respecte conscient pel medi ambient mitjanant la
realitzaci dactivitats en el medi natural.

-
Reconeixement del joc i lesport com a fenmens socials i culturals.

Iniciaci a lesport adaptat a lespai, al temps i als recursos.
Tipus de jocs i activitats esportives. Realitzaci de diverses modalitats de
jocs i dactivitats esportives de dificultat creixent.
s adequat de les habilitats i les estratgies bsiques de joc relacionades
amb la cooperaci, loposici i la cooperaci/oposici.
Acceptaci i respecte cap a les normes, regles, estratgies i persones que
participen en el joc.
Elaboraci i compliment dun codi de joc net.
23
Valoraci de lesfor personal i collectiu en els diferents tipus de jocs i

activitats esportives al marge de preferncies i prejudicis.
Organitzaci, participaci i apreciaci del joc i les activitats recreatives o
esportives com mitj de gaudi, de relaci i de ls satisfactori del temps de
lleure.
Acceptaci del paper que correspongui exercir com a jugador dins de
lequip, independentment de la seva capacitat motriu.
Identificaci dels valors fonamentals del joc: lesfor personal, la relaci
amb els altres i lacceptaci del resultat.
s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a mitj per
recollir informaci, elaborar documents i fomentar un esperit crtic en
relaci amb lrea.
Recerca, comprensi i selecci dinformaci sobre esports, regles de jocs i
altres temes relacionats amb lrea en textos escrits o en suport audiovisual.
Criteris davaluaci
1. Adaptar els desplaaments i salts en diferents tipus dentorns que puguin
ser desconeguts i presentin cert grau dincertesa.
Aquest criteri avalua la capacitat de lalumnat de resoldre problemes motors en
adaptar les habilitats a noves condicions de lentorn cada vegada ms complexes.
Igualment, savaluar la capacitat dorientar-se en lespai prenent punts de
referncia, interpretant mapes senzills per a desplaar-se dun lloc a laltre, escollint
un cam adequat.
2. Llanar, passar i rebre pilotes o altres mbils, sense perdre el control
daquests en els jocs i activitats motrius que ho requereixin, amb una
adaptaci correcta a la situaci, al terreny de joc, a les distncies i a les
trajectries.
Sha de comprovar que els alumnes assoleixen un domini en el maneig dobjectes, per
sobretot la seva utilitzaci en situacions de joc, s a dir, tenint en compte els companys
dequip i els oponents. Per aix, s important observar lorientaci del cos en funci de
la direcci del mbil. Shaur de tenir en compte tamb la capacitat danticipaci a
trajectries i velocitats.
24
3. Actuar de forma coordinada i cooperativa per resoldre reptes o per

oposar-se a un o diversos adversaris en un joc collectiu, ja sigui com a
atacant o com a defensor.
Aquest criteri avaluar les interaccions en situacions de joc. Es tracta dobservar les
accions dajuda i de collaboraci entre els membres dun mateix equip. Sobservaran
tamb accions doposici com la intercepci del mbil o dificultar laven de loponent.
Tamb sha dobservar si els jugadors ocupen posicions al terreny de joc que facilitin
les accions de cooperaci i doposici.
4. Identificar, com a valors fonamentals dels jocs i de la prctica dactivitats
esportives, lesfor personal i les relacions que sestableixen amb el grup i
actuar dacord amb aquests valors.
Amb aquest criteri es pretn comprovar si lalumnat situa el treball en equip, la
satisfacci pel propi esfor, el joc net i les relacions personals que sestableixen
mitjanant la prctica de jocs i dactivitats esportives, al marge dels resultats de la
prpia activitat (guanyar o perdre) i si juga tant amb nins com amb nines de manera
integradora.
5. Opinar coherentment i crticament amb relaci a les situacions conflictives
sorgides en la prctica de lactivitat fsica i lesport.
Lobjecte davaluaci daquest criteri s la reflexi sobre el treball realitzat, les
situacions sorgides i qestions dactualitat relacionades amb el cos, lesport i les seves
manifestacions culturals. Es tindran en compte capacitats relacionades amb la
construcci i lexpressi de les opinions, els hbits per a un bon funcionament del
debat i les que permeten tenir un criteri propi, per alhora, entendre el punt de vista
de les altres persones.
6. Mostrar conductes actives per incrementar globalment la condici fsica,
adaptant la seva actuaci al coneixement de les prpies possibilitats i
limitacions corporals i de moviment.
Sobservar linters per mantenir conductes actives que condueixi lalumnat a la
millora de la seva condici fsica. Simultniament, sobservar si lalumnat ha
desenvolupat les capacitats fsiques dacord amb el moment de desenvolupament
motor. Per a aix ser necessari realitzar observacions successives comparant els
25
resultats i observant els progressos. Aix mateix, es tindr en compte la capacitat per
dosificar lesfor i adaptar lexercici a les prpies possibilitats i limitacions.
7. Construir composicions en grups en interacci amb els companys,
emprant els recursos expressius del cos i partint destmuls musicals,
plstics o verbals.
Aquest criteri pretn valorar la capacitat per treballar en grup, compartint objectius,
en lelaboraci dun petit espectacle. Daltra banda, sobservar la capacitat
individual i collectiva per comunicar de forma comprensible sensacions, missatges,
etc., a partir del gest i el moviment, i la capacitat de transmetre els elements
expressius amb suficient serenitat, desinhibici i estil propi.
8. Identificar algunes de les relacions que sestableixen entre la prctica
correcta i habitual de lexercici fsic i la millora de la salut i actuar-hi
dacord.
Cal comprovar si lalumnat estableix relacions coherents entre els aspectes conceptuals
i les actituds relacionats amb ladquisici dhbits saludables. Es tindr en compte la
predisposici a realitzar exercici fsic, evitant el sedentarisme; a mantenir actituds
correctes, a alimentar-se de manera equilibrada, a hidratar-se correctament, a
mostrar la responsabilitat i la precauci necessries en la realitzaci dactivitats
fsiques, evitant riscos.
9. Participar activament en les activitats de lrea, acceptant i complint les
normes establertes.
El nivell de participaci ha de ser un dels elements fonamentals per a valorar el grau
dimplicaci dels alumnes en les tasques prpies de lrea. Lacceptaci i el
compliment de les normes, tant les donades pels mestres com les acordades pel grup
seran fita de referncia per avaluar el component social de jocs i activitats esportives,
aix com els valors que duen implcits aquestes activitats.
26

Curriculum Ef Primaria

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curriculum Ef Primaria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EDUCACI FSICA

Lautonomia motriu obre als infants un gran ventall de possibilitats dacci

Finalment, el Bloc 5. Jocs i activitats esportives, presenta continguts relatius

seguir el propi ritme de treball, experimentar i triar opcions diverses com a

alumnes. Malgrat tot, el carcter ldic de lrea deducaci fsica no ha de

Per les seves caracterstiques, lrea deducaci fsica precisa dinstallacions o

La comunicaci oral s leina essencial de comunicaci en els processos

relatives a lentorn en el qual es desenvolupa i a la dinmica de les classes,

Lrea contribueix, en menor mesura, a la competncia per aprendre a aprendre

5. Realitzar de forma autnoma activitats fsicoesportives que exigeixin esfor,

Percepci, identificaci i representaci del propi cos.

Experimentaci de postures corporals diferents.

Bloc 2. Habilitats motrius

Bloc 3. Activitats fsiques artstiques i expressives

Descobriment, exploraci i experimentaci de les possibilitats expressives

Valoraci dels recursos expressius i comunicatius del cos, propis i dels

Bloc 4. Activitat fsica i salut

Preparaci i realitzaci dalguna activitat fora del recinte escolar, aprenent

Bloc 5. Jocs i activitats esportives

Reconeixement del joc com a activitat comuna a totes les cultures.

Coneixement i gaudi dels jocs tradicionals de la Comunitat Autnoma de

1. Reaccionar corporalment davant estmuls visuals, auditius i tctils, donant

4. Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensi, la

Es tracta de valorar el desenvolupament global de les capacitats bsiques relacionades

Exploraci de les capacitats perceptives i la seva relaci amb el moviment.

Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i dels altres,

Bloc 2. Habilitats motrius

Formes i possibilitats del moviment. Ajustament i consolidaci dels

Bloc 3. Activitats fsiques artstiques i expressives

Utilitzaci del cos i el moviment com a instruments dexpressi i

Participaci i respecte davant situacions que suposin comunicaci

Bloc 4. Activitat fsica i salut

Preparaci i realitzaci dalguna activitat fora del recinte escolar, coneixent,

Bloc 5. Jocs i activitats esportives

Reconeixement del joc i de lesport com a elements de la realitat social.

Valoraci del joc com a mitj de plaer i de relaci, i valoraci de ls del

de la proposta creativa. En la posada en escena, sobservar la producci de gestos

Utilitzaci, representaci, interioritzaci i organitzaci del propi cos:

Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres,

Bloc 2. Habilitats motrius

Adaptaci de lexecuci de les habilitats motrius a contextos de prctica de

Bloc 3. Activitats fsiques artstiques i expressives

El cos i el moviment. Exploraci i conscincia de les possibilitats i els

Participaci i respecte davant de situacions que suposin comunicaci

Bloc 4. Activitat fsica i salut

Millora de la condici fsica orientada a la salut incrementant globalment

Bloc 5. Jocs i activitats esportives

Reconeixement del joc i lesport com a fenmens socials i culturals.

Valoraci de lesfor personal i collectiu en els diferents tipus de jocs i

3. Actuar de forma coordinada i cooperativa per resoldre reptes o per

You might also like