PROGRAMACI DE LREA DE RELIGI CATLICA

NDEX
1. INTRODUCCI
- JUSTIFICACI
- CONTEXTUALITZACI
- CARACTERSTIQUES DE LALUMNAT
2. OBJECTIUS
- OBJECTIUS DETAPA
- OBJECTIUS EN CLAU DE COMPETNCIES
3. COMPETNCIES BSIQUES
4. CONTINGUTS
5. UNITATS DIDCTIQUES
- UNITATS
- TEMPORALITZACI PER SETMANES I UNITATS
6. METODOLOGIA A LREA DE RELIGI CATLICA
7. LAVALUACI: UN PROCS INTEGRAL
- CRITERIS DAVALUACI
- PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS DAVALUACI
- CRITERIS DE QUALIFICACI
8.

MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITAT

ESPECFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE
COMPENSACI EDUCATIVA

9. ESTRATGIES PER A ESTIMULAR LINTERS I LHBIT DE LA

LECTURA I DESENVOLUPAR LEXPRESSI ORAL I ESCRITA
10. ESTRATGIES PER A INCORPORAR LES TIC A LAULA
11. RECURSOS DIDCTICS
12. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS

1. INTRODUCCI

Aquesta rea s'acosta als alumnes d'educaci primria a la realitat de la cultura

religiosa de la societat en qu viuen i de la qual formen part. Tracta els
continguts propis de l'rea, incloent-hi la dimensi cultural i histrica, la
humanitzadora, eticomoral i cientfica del fet religis de la nostra civilitzaci. Aix
com tamb contribueix a l'adquisici de les competncies bsiques.
Aquesta matria afavoreix el desenvolupament de les capacitats cognitives,
psicomotrius, de relaci social i creativitat i especialment l'obertura a la
transcendncia dels alumnes d'educaci primria. Convida als nens i nenes a
formar part del grup d'amics i amigues de Jess promovent els valors de
respecte a les persones d'altres cultures i religions.
Facilita la formaci de xicss i xiques capaos de construir un mn millor ms
just i solidari, ms respectus amb la creaci i ms hum.
Pel que fa a la relaci amb els altres i amb els grups socials als quals pertany,
ofereix una visi enriquidora de les famlies i de les relacions personals sota el
signe de la fraternitat i l'amor, del respecte i de la sinceritat.
Pel que fa a l'entorn social i cultural, la programaci revela el sentit cristi de
les festes i les manifestacions artstiques. Finalment, pel que fa a la progressiva
adquisici d'autonomia personal, utilitza la reflexi i el joc per fomentar la
responsabilitat, la creativitat, l'afany per descobrir l'alegria de viure, la
sociabilitzaci i l'expressi de gustos i opinions.
En aquesta programaci la metodologia est orientada a que els nens i nenes
parteixin de la seva prpia experincia per acostar-se al fet religis i al
missatge cristi i aconsegueixin aix integrar en el seu univers personal i
expressar creativament.
Dna una visi clara i senzilla dels fets ms importants de la intervenci de Du
en la histria del seu poble, de les paraules i els fets de la vida de Jess i
Maria, i de la vida dels cristians i les cristianes capaos de ser testimoni de la
seva fe i de transmetre els valors de l'evangeli en la societat actual.
Tractem des de la religi catlica donar una perspectiva d'educaci integral, els
temes centrals de les unitats didctiques i la seva presentaci responen a una

exigncia didctica d'adaptaci de les vivncies personals de l'alumne / a al

cicle de les festes del calendari litrgic.
Treballarem els smbols en les obres d'art i en la tradici i amb la finalitat
d'acompanyar als alumnes en el despertar de la dimensi espiritual, seguim els
passos em pregunte, reflexione i actue, que els permetr desenvolupar la
capacitat d'expressi espiritual.

JUSTIFICACI
La Llei Orgnica 2 / 2006, de 3 de maig, d'educaci promou un apreciable grau
d'autonomia organitzativa i curricular en els centres, fins al punt que els seus
equips directius i docents, aix com el Consell Escolar, constitueixen el penltim
gra de concreci del disseny curricular, del qual el darrer seria la programaci
docent.
El document bsic s la programaci didctica, instrument especfic de
planificaci, desenvolupament i avaluaci de cadascuna de les rees del
currculum, en qu es concreten els objectius, les competncies bsiques, els
continguts, els diferents elements que componen la metodologia i els criteris i
els procediments d'avaluaci.
La programaci didctica s'integrar en la Programaci general anual, d'acord
amb el que disposa l'article 125 de la Llei orgnica 2 / 2006, i ser elaborada
pels mestres que integren l'equip de cicle atenent la necessria coordinaci
entre els cursos que componen el cicle, aix com entre les diferents rees que
l'integren.
Les programacions didctiques desenvoluparan el currculum establert per a
l'Educaci Primria en el DECRET 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel que
sestableix el currculo i es desenvolupa lordenaci general de
leducaci primria en la Comunitat Valenciana; per la qual es regula
l'estructura de les programacions didctiques en l'ensenyament bsic.
Respecte a les ensenyances de Religi en Educaci Primria:
1. En els cursos primer, tercer i cinqu s'atendr al que disposa la disposici

addicional segona del Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer (BOE

2014.01.03), aix com en els articles 4.3.b) i 4.6 del Decret ... / 2014.
2. En els cursos segon, quart i sis, s'estar al que disposa la disposici
addicional primera del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre (BOE
08.12.2006), i la disposici addicional segona del Decret 111/2007, de 20 de
juliol (DOCV 24.07.2007). Els centres docents, de conformitat amb els criteris
que determine la conselleria competent en matria d'educaci, desenvoluparan
mesures organitzatives perqu l'alumnat, les mares, pares o tutors no hagin
optat pels ensenyaments de religi, rebi la deguda atenci educativa, de
manera que l'elecci d'una o altra opci no suposi cap discriminaci.

CONTEXTUALITZACI
El Collegi Pblic Ceip Princesa de Asturias, s un centre dEducaci Infantil i
Primria de la localitat de Elx (Alacant), que desenvolupa un programa dEnsenyament
en Valencia. El collegi compta amb nou unitats dEducaci Infantil i onze dEducaci
Primria. El centre t un nombre dalumnes amb una mitjana de 520 alumnes, dels
quals aproximadament 1/3 corresponen a Educaci Infantil i 2/3 a Educaci Primria.
A lapartat de la plantilla de professorat de que disposa el Collegi ens trobem amb 20
professors-tutors i la resta especialistes. El nostre centre pertanya a la xarxa descoles
promotores de metodologia viva i activa i ha participat en anteriors convocatries en
projectes dinnovaci educativa. Respecte a la ubicaci geogrfica, el collegi est
ubicat als afores de la ciutat, la qual comunica amb la carretera de Santa Pola.
Lambient socioeconmic predominant en el Collegi s la classe mitja.

Caracterstiques de l'alumnat
Les peculiaritats ms rellevants dels alumnes i les alumnes en aquesta etapa,
que van a condicionar de forma decisiva la intervenci docent al'aula, sn les
segents:
Desenvolupament afectiu
a) Milloren el control emocional (incentiu-motiu) i desenvolupen els sentiments.

b) Depenen encara dels referents ms significatius (pares, docents, etc.).

Desenvolupament psicomotor
a) Consoliden l'esquema corporal: to, relaxaci i respiraci.
b) Controlen les conductes motrius de base: postura, equilibri i coordinaci.
c) Refermen les conductes neuromotrius: lateralitat, paratonies i sincinsies.
d) Dominen les conductes perceptomotrius: estructuraci espacial,
estructuraci temporal i ritme.
e) Perfeccionen la psicomotricitat gruixuda i la fina.
Totes aquestes variables sn fonamentals per a la consolidaci de la maduresa
lectoescriptora, imprescindible per a un aprenentatge efica.
Desenvolupament cognitiu
a) Es troben en l'estadi evolutiu-maduratiu del seu desenvolupament
intel.lectual de les operacions concretes, la qual cosa implica la necessitat de
manipular (objectes, llenguatge, etc.) per a la formaci de conceptes i la seva
categoritzaci, encara que aquests siguin encara molt elementals.
b) Passen de la intel ligncia prctica-intutiva a l'operativa (diversitat i
organitzaci d'operacions), coneixent a travs de la seva experincia personal i
quotidiana, i evolucionen progressivament cap a la lgica.
c) Fan girar la realitat entorn de la seva persona i la seva activitat.
d) Detecten i manegen smbols i signes, que els permeten aprendre i
incorporar-se als codis convencionals.
e) Utilitzen un pensament sincrtic i analgic, relacionen els elements per
juxtaposici, perceben globalment la realitat, establint analogies sense realitzar
anlisis ni deduccions, en procedir inductivament i intutivament.
f) Adquireixen progressivament el pensament causal, la qual cosa els facilita
l'explicaci real dels fets, els allibera del subjectivisme i l'egocentrisme,
establint el lmit entre el jo i la realitat.

g) Manifesten gran curiositat intel.lectual, li interessa el perqu de les coses.

h) Empren la repetici i l'organitzaci, les estratgies del llenguatge escrit
(maduresa), l'estudi, l'atenci i la memria.
i) Avancen en el coneixement de fets (declaratiu) i processos (processual).
j) Conceptualitzen el nombre i les seves operacions.
k) Realitzen classificacions i seriacions.
l) Inicien i desenvolupen la descentraci, la reversibilitat i la conservaci.
m) Inicien i desenvolupen les operacions aritmtiques, lgiques, fsiques
(matria, pes i volum), espacials (topolgiques, projectives i euclidianes),
temporals i cintiques.
n) Inicien i desenvolupen la metacognici.
o) Desenvolupen progressivament la capacitat d'observaci.
o) Prenen conscincia de la permanncia de l'objecte, de les seves qualitats i
de la importncia dels seus canvis, cosa que facilita el treball amb nocions
fsiques i matemtiques, i amb processos cclics de transformaci.
p) Milloren la funci de representaci del seu pensament, ampliant la concepci
de l'espai i el temps, encara de forma elemental.
q) Desenvolupen funcionalment el llenguatge, el que determinar l'estructuraci
del seu pensament.
Desenvolupament de la personalitat
a) Consoliden progressivament el seu autoconcepte, l'autoestima i la seva
eficcia.
b) Milloren i estabilitzen l'estima dels altres.
c) Defineixen el carcter.
d) Mantenen una sexualitat latent.

e) Adaptaci progressiva a l'escola.

Construeixen progressivament la seva personalitat, partint de la presa de
conscincia de si mateixos i de la seva estima i la dels altres.
Desenvolupament social
a) Aprofundeixen en el coneixement interpersonal (inters per les
caracterstiques dels altres) i les relacions (jo comunitari = amics).
b) Manifesten un raonament i comportament moral diversificat.
c) Consoliden i amplien el seu procs de socialitzaci, relacionant-se amb els
altres, respectant les regles, dialoguen-escolten i cooperen.
d) S'inicien certs comportaments autnoms dins de l'heteronomia que viuen.
e) A travs del joc passen de l'anomia a la heteronomia ia l'autonomia.

2.

OBJECTIUS

OBJECTIUS DETAPA

Lensenyament de la Religi i Moral Catlica en letapa dEducaci Primria t

com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:
Conixer els aspectes bsics de les religions ja desaparegudes relacionantles amb el cristianisme.
Reconixer els fundadors i alguns elements distintius de les grans religions
vigents, en la seua resposta a les preguntes bsiques sobre el sentit de la vida i
el comproms dels creients.
Conixer la Bblia, la seua estructura i sentit, identificant-ne alguns textos
bsics com a Paraula de Du.
Descobrir lacci de Du en la naturalesa i en la persona, com a fonament i
font dels valors bsics de lsser hum.
Identificar alguns personatges fonamentals de la Histria de la salvaci i la
seua resposta de fe, descobrint el valor central de la persona de Jesucrist i la
resposta de fe de la Mare de Du.
Valorar la novetat de lamor de Du que ens salva del pecat i de la mort, pel
seu Fill Jesucrist i a travs de la vida i acci salvfica de lEsglsia, Cos de
Crist.
Identificar el significat dalguns esdeveniments, formulacions, expressions i
textos bsics del missatge cristi, que faciliten la comprensi de la vida de
lEsperit Sant en el mn i en lEsglsia.
Identificar lEsglsia en les seues manifestacions, conixer la presncia de
Du i la seua grcia en els sagraments, i el servei eclesial prestat pels apstols
i els seus successors.
Comprendre i distingir el sentit sagrat, festiu, cultural i celebrador de les festes
i els seus ritus en les religions monoteistes, relacionant-les amb els aspectes
culturals i celebradors de la litrgia.
Analitzar la jerarquia de valors, actituds i normes que conformen ser cristi, i
aplicar-los a les distintes situacions de la vida.
Valorar que la fe cristiana implica assumir responsabilitats, conixer i
comprendre larrel i el sentit de lacci i del comproms cristi, i mantindre una
actitud de tolerncia i respecte pels sistemes tics de les distintes religions.
Conixer, valorar i respectar el patrimoni religis, artstic i cultural, que es
manifesta a travs del llenguatge simblic i icnic de larquitectura, pintura,
literatura, msica i litrgia, com a expressi de la fe catlica i daltres religions.
Descobrir que el dest etern de lhome comena ac com al senyor que sorgeix
de la victria de Crist sobre la mort.

OBJECTIUS EN CLAU DE COMPETNCIES

Conixer, apreciar i respectar el patrimoni cultural-religis com a expressi de
la fe catlica.
(Cultural i histrica, Comunicaci lingstica)

Comprendre i valorar el sentit sagrat, festiu, cultural i de celebraci de les

festes i els seus ritus, especialment en la litrgia de l'Esglsia.
(Cultural i histrica, Comunicaci lingstica)

Conixer i manejar la Bblia reconeixent-ne l'estructura d'una manera bsica.

Identificar el sentit d'alguns textos bsics com a Paraula de Du.
(Cultural i histrica, Comunicaci lingstica, Aprendre a aprendre)

Comprendre la relaci intrnseca entre els valors bsics de l'sser hum i

l'acci creadora de Du Pare.
(Humanitzadora, Socials i cviques, Aprendre a aprendre)

Valorar la novetat de l'amor de Du que ens salva del pecat i de la mort, pel
seu Fill Jesucrist, apreciant l'acci salvfica de l'Esglsia, Cos de Jesucrist.
(Sentit transcendent, Humanitzadora)

Identificar el significat d'alguns textos bsics del missatge cristi, que faciliten
la comprensi de l'acci de l'Esperit Sant en l'Esglsia i al mn.
(Competncia lingstica, Humanitzadora, Aprendre a aprendre)

Descobrir en Jesucrist cam, veritat i vida el fonament per a un estil de vida

cristi.
(Humanitzadora, Socials i cviques, Sentit transcendent)

 Identificar l'Esglsia en les seues manifestacions, reconixer la presncia de

Du i la seua grcia en els sagraments, i el servei eclesial prestat pels
apstols i els seus successors.
(Socials i cviques, Sentit transcendent, Humanitzadora)

Reconixer els valors cristians ja presents en les figures bbliques ms

destacades de la histria de la Salvaci.
(tica i moral, Humanitzadora)

Valorar la relaci entre la fe i el comportament cristi, coneixent les arrels i el

sentit de l'acci i del comproms cristi.
(Humanitzadora, tica i moral, Sentit transcendent)

Descobrir la relaci entre el dest etern de l'home i la realitat temporal en la

qual est vivint, apreciant la victria de Jesucrist sobre la mort.
(Sentit transcendent, Aprendre a aprendre)

Descobrir i apreciar la sntesi dels elements bsics de la fe cristiana presents

en el Credo de l'Esglsia.
(Epistemolgica, Sentit transcendent, Aprendre a aprendre)

3.-COMPETNCIES BSIQUES
Competncia social i ciutadana
Aprendre a construir-se una personalitat humana.
Descobrir i assumir valors de coresponsabilitat social.

 Desenvolupar actituds basades en la solidaritat, la cooperaci, la llibertat, la

justcia i la caritat.
Resoldre conflictes.
Illusionar-se pels projectes de vida altruista i desinteressada.
Valorar i admirar el testimoniatge d'homes i dones que sn model.
Reconixer el b i la veritat.
Aprendre a descobrir l'arrel del seu comportament.
Millorar les relacions interpersonals.
Acostar-se a la idea de fraternitat universal.
Valorar l'amor i els seus fruits de justcia, misericrdia, perd, donaci d'un
mateix, lliurament a favor dels pobres, no-violncia, el comproms i participaci
responsable.
Competncia en comunicaci lingstica
Expressar-se oralment i per escrit amb sinceritat i confiana.
Expressar idees.
Participar activament en dilegs aportant idees i opinions.
Identificar i comprendre el llenguatge bblic de textos adaptats a la seua edat i
al seu nivell.
Descobrir el missatge central d'un relat bblic.
Interpretar i comprendre el llenguatge simblic dels relats bblics triats per a la
seua edat i el seu nivell.
Reproduir narracions bbliques.
Associar el llenguatge litrgic d'algunes celebracions amb el significat i la
intenci que tenen.
Interpretar missatges no verbals.
Interpretar i utilitzar el llenguatge dels smbols.
Interpretar el llenguatge potic.
Valorar i admirar el llenguatge testimonial.
Enriquir el seu vocabulari religis.

 Comprendre frases senzilles de llenguatge doctrinal conceptual.

Competncia matemtica
Identificar formes i figures geomtriques en la cultura religiosa.
Ordenar cronolgicament en el temps.
Utilitzar unitats de mesura temporal.
Utilitzar quantificadors temporals i espacials sobre la vida dels cristians.
Descodificar missatges a partir de sumes senzilles.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Valorar i cuidar la naturalesa com a Creaci de Du.
Descobrir i admirar la bellesa de la Creaci.

Tractament de la informaci i competncia digital

Buscar i utilitzar informaci en diversos suports.
Identificar i utilitzar les tecnologies de la informaci per a elaborar projectes.
Interpretar el llenguatge audiovisual.
Resoldre activitats interactives.
Competncia cultural i artstica
Descriure escenes en obres d'art.
Aprendre a identificar elements simblics en art sobre Jess, Maria i els
apstols.
Recitar poemes amb missatge hum: social i espiritual.
Apredre a valorar i a respectar les festes i la manera de vida cristiana.
Admirar valors del fet religis en la seua expressi artstica, cultural i vivencial.
Apredre a valorar el patrimoni cultural.
Participar i cooperar en festes i tradicions.
Participar en dramatitzacions.
Desenvolupar la creativitat en el disseny artstic.

 Reconixer en el seu entorn elements religiosos.

Competncia per a aprendre a aprendre
Treballar en equip.
Conversar entre tots i ser capa d'extraure conclusions comunes.
Analitzar casos.
Raonar de forma lgica.
Identificar diverses opinions i donar la prpia.
Buscar informaci i exposar-la.
Aprendre a triar i a planificar els seus projectes d'investigaci.
Identificar la veritat i el b.
Identificar l'alegria i la tristesa.
Autonomia i iniciativa personal
Desenvolupar la seua autonomia en les tasques.
Aprendre a conixer-se.
Compartir experincies.
Desenvolupar la seua capacitat d'empatia.
Prendre decisions i opinar amb sinceritat.
Aprendre a reflexionar sobre un fet social i a emetre un judici moral basat en
principis, valors i actituds evanglics.
Conixer-se a si mateix i formar-se des de dins.
Apreciar el treball dels altres i el propi per tal de ser capaos de ser crtics
amb nosaltres mateixos.
Desenvolupar la capacitat d'empatia.
Construir un judici moral basat en actituds evangliques
Reconixer algunes de les seues equivocacions.
Aprendre a obrir-se a la transcendncia.

4.

CONTINGUTS

1. L'acci de Du creador de l'home i la dona, superiors a tot all creat. Valors

que sorgeixen de la creaci, la fraternitat.

2. L'sser hum necessita l'ajuda de Du. Jess va posar la seua confiana en

el seu Pare Du.
3. La ruptura de l'home amb Du pel pecat.
4. La resposta de Du a la separaci de l'home mostrant la seua misericrdia.
5. La celebraci de la vinguda de Jess per Nadal. El seu amor i la seua
salvaci.
6. La salvaci de Du ens arriba amb la mort i la resurrecci de Jesucrist,
Salvador, vencedor del pecat i de la mort, viu per sempre.
7. L'acci de l'Esperit Sant s sempre present en l'Esglsia.
8. Els sagraments de l'Esglsia. Penitncia.
9. La fe i el seguiment dels apstols sn la seua resposta a l'amor que Jesucrist
els mostra.
10. El manament de l'amor a Du i al prosme i els manaments, expressi de la
llei natural i de l'amor de Du. Regla de conducta humana i cristiana.
11. El valor de les festes en el nou poble de Du. L'acci de grcies a Du en
les festes religioses.
12. El cristi realitza un cam que culmina amb la vida eterna.

5.

UNITATS DIDCTIQUES

Primer Trimestre
1. La Biblia.
2. Israel, el poble de lAliana.

3. La nova Aliana.
4. Prop de Mara.
Segon Trimestre
5.
6.
7.
8.

Caminar junt amb Jess.

El Perd ens acosta.
El manament ms gran.
Prop de Jess ressuscitat.

Tercer Trimestre
9. LEsglesia, poble de Du.
10. Els sagraments.
11. LEsperanza.
12. Sense fronteres.

TEMPORALITZACI PER SETMANES I UNITATS

SETEMBRE
- 7 al 11
- 14 al 18
- 21 al 25
-28 al 30
OCTUBRE
- 1 al 9

La Biblia

- 12 al 16
- 19 al 23
- 26 al 30

Israel, el pobe de lAliana

NOVEMBRE
- 2 al 6
- 9 al 13
- 16 al 20

La nova Aliana

- 23 al 30
DESEMBRE
- 1 al 4

Prop de Mara (Nadal)

- 9 al 11
- 14 al 18
GENER
- 11 al 15

Caminar junt amb Jess

- 18 al 22
- 25 al 29

El perd ens acosta

FEBRER
- 1 al 5
- 8 al 12

El manament ms gran

- 15 al 19
- 22 al 29
MAR
- 1 al 4
- 7 al 11

Prop de Jess ressuscitat

- 14 al 18
- 21 al 25
- 28 al 30
ABRIL
- 12 al 15
- 18 al 22

LEsglesia, poble de Du

- 25 al 29
MAIG
- 2 al 6

Els sagraments

- 9 al 13
- 16 al 20
- 23 al 27
- 30 al 3

LEsperanza

JUNY
- 6 al 10
-13 al 17

Sense fronteres

6. METODOLOGIA A LREA DE RELIGI CATLICA

L'rea de Religi Catlica, a partir del reconeixement de la prpia identitat i de
l'entorn ms prxim, inicia els alumnes en el coneixement, l'anlisi i la valoraci
de l'entorn fsic, social i cultural.
L'ensenyament de l'rea pren, com a base per a futurs aprenentatges, els

coneixements previs que els alumnes han adquirit en contacte amb l'entorn.
Partir de la prpia experincia desperta l'inters per resoldre problemes sobre
la realitat que els envolta i entendre els fenmens que succeeixen al seu
voltant, tant els referents a la seua concepci de persona i les seues relacions
amb els altres, com del coneixement i la cura de l'entorn natural.
L'observaci sistemtica en situacions diferents i l'experimentaci adquireixen
un paper rellevant en la interpretaci de fets i en l'explicaci de fenmens o
relacions. Tot aix condueix a la introducci del mtode cientfic.
Ats el carcter interdisciplinari, s'ha d'insistir en el protagonisme de totes les
cincies que configuren l'rea de Religi Catlica.
La integraci de les Competncies i les Intelligncies mltiples en l'rea
comporta insistir ms en les eines essencials de l'aprenentatge (comprensi i
expressi oral i escrita, hiptesis, comprovaci, conclusions, resoluci de
problemes) i posar en prctica estratgies didctiques que consideren les
diverses possibilitats d'adquisici de l'alumne. Aix s'aconsegueix:

a les dobles pgines al final de cada unitat didctica del llibre de

l'alumne.

en les activitats competencials en el llibre guia.

en els projectes especfics trimestrals.

Per mitj d'aquests projectes, els alumnes poden desenvolupar les seues
capacitats entorn de la planificaci del treball, la selecci d'un tema d'inters,
dels continguts i dels materials que s'utilitzaran, l'elaboraci i la presentaci del
projecte, la seua correcci i, finalment, l'exposici, tot sota un prisma de
collaboraci i intercanvi entre iguals. En definitiva, hi predomina el treball
cooperatiu que permet desenvolupar la capacitat de discussi, la comunicaci,
l'intercanvi d'idees, el respecte i la comprensi de les opinions alienes, i la
reflexi sobre les idees prpies.
La conjunci del treball individual i el collectiu, de les activitats a classe, durant
excursions o al laboratori, i de la reflexi i la resoluci prctica contribueix a
assentar el coneixement integrat i globalitzat del medi social, natural i cultural
que l'envolta.

A l'hora d'avaluar, la rbrica d'avaluaci es converteix per al professor en un

instrument o guia d'una srie de criteris avaluables de coneixements i
competncies, en diferents graus de consecuci, aconseguits per l'alumne.
L's de les TIC en Religi Catlica facilita l'observaci de processos i
procediments, la manipulaci-elaboraci d'exercicis, i els dota d'un component
ldic i motivacional.

La metodologia proposada promou la construcci d'aprenentatges significatius

a partir de seqncies d'aprenentatge que plantegen:

Evocaci de coneixements previs per a abordar els nous continguts.

Incorporaci progressiva i acurada de nous continguts, per mitj

d'exemples extrets de situacions quotidianes i contextualitzades per a
l'alumne de Tercer Curs, que n'afavoreixen la comprensi. Aix
possibilita la transferncia d'aprenentatges a la vida quotidiana,
connectant amb l'adquisici de les Competncies prpies de la matria.

Exercicis i activitats diversificades que tenen en compte Competncies i

Intelligncies mltiples: treball individual, en grup, treball cooperatiu en
Projectes, s de les TIC, activitats que treballen continguts fonamentals.
Estan seqenciats per nivells de dificultat, aborden diversitat d'estils
cognitius i intelligncies i faciliten l'adquisici de Competncies a tots els
alumnes.

7.

LAVALUACI: UN PROCS INTEGRAL

Entenem lavaluaci com un procs integral, en el qual es preveuen diverses

dimensions o vessants: anlisi del procs daprenentatge dels alumnes; anlisi
del procs densenyament i de la prctica docent; i anlisi de les programacions
daula.

CRITERIS DAVALUACI
Saber en qu consisteix l'acci creadora de Du hui i com continua creant i
convida l'home a collaborar amb Ell. Tots podem collaborar amb Du i ho
hem de fer.
Prendre conscincia que Du ajuda l'home sense llevar-li la llibertat, donant-li
fora per a vncer el mal. Confiem en Jess com Ell va confiar en el seu Pare
Du.
Reflexionar davant el fet que les nostres accions poden ser bones o rones.
De vegades tenim errors, deficincies, ofenses: pequem.
Descobrir com Jess ens ensenya que Du s Pare misericordis que sempre
perdona a qui es penedeix.
Conixer que l'home no s com li agradaria ser. L'home necessita que li
perdonen les seues errades, les seues males accions, els seus pecats.
Necessita sobretot la salvaci de Du. Du ofereix la salvaci als homes
encara que l'hagen ofs. Jess va vindre per a salvar l'home del pecat.
Valorar que per Nadal Jess ve per a salvar-nos, ens mostra el cam, la veritat
i la vida. Ens mostra el seu amor.
Comprendre l'amor de Jess. A Jess el van seguir molts, els que hi havien
vist l'amor i la bondat de Du. Altres buscaven com matar-lo, ja que l'amor i la
bondat de Jess els denunciava el seu egoisme i la seua mentida. Jess, per
la seua mort a la creu, va voler donar-nos la prova ms gran de l'amor de
Du, estimant fins al lmit, fins a la mort. Jesucrist va morir a la creu per a
complir la voluntat del Pare, que era salvar-nos a tots. El tercer dia va
ressuscitar.
Conixer que tot el que ha fet Jess per nosaltres s perqu ens estima ms
que ning, i per aix vol que el seguim i que fem el que Ell fa. Prendre
conscincia que Jess ens convida a seguir-lo i a ser els seus deixebles.
Seguir Jess s imitar-lo en tot el que ell va fer, anunciar el seu Evangeli,

viure tots com a germans estimant-nos i celebrar l'Eucaristia donant-li grcies i

oferint-li el que fem.
Valorar que en la comunitat dels deixebles de Jess, l'Esglsia, es viu com a
germans. Saber que l'Esperit Sant produeix en els cristians els fruits de l'amor,
l'alegria, la pau, la bondat i la fidelitat i la unitat.
Saber que l'Esglsia perdona els pecats en el nom de Du. Comprendre que
igual que som perdonats, tamb nosaltres hem de perdonar i ser
misericordiosos. Pel sagrament de la Penitncia, l'Esglsia ens perdona en el
nom de Du.
Conixer i valorar el manament d'estimar Du i el prosme. El prosme s
qualsevol persona que s'acosta a aquell que necessita ajuda, el prosme s
qualsevol persona necessitada. Jess ens ho aclareix amb la parbola del
Samarit. L'amor de Jess no exclou ni tan sols els enemics. La caritat i
l'amor sn els ms excellents dels dons de Du. Per l'amor es coneixeran els
deixebles de Jess.
Orientar el sentit ltim de la vida com a plenitud de la trobada amb Du.
Perqu la mort no s el final de tot. Per al cristi, la mort vol dir la trobada
definitiva amb Jesucrist ressuscitat i viu per sempre.

PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS DAVALUACI

Es tracta d'elaborar una relaci, com en aquest exemple, de la diversitat de
procediments i instruments que permeten avaluar l'alumne en aquesta rea.

Procediments

I
n
s
t
r
u
m
e
n
t
s

Escrits

Orals

Tasques diverses
realitzades per l'alumnat en
l'activitat diria de la classe.
Quadern de classe de
l'alumne.
Dossier individual
(PROJECTES).
Activitats d'avaluaci
( fitxes fotocopiables,
proves escrites
individuals).
Treballs de grup.
Resoluci d'exercicis i
problemes.
Activitats interactives.

Preguntes individuals i
grupals.
Participaci de
l'alumne/a.
Intervencions a la classe.
Posades en com.
Entrevistes.
Proves orals individuals.
Exposicions orals.

Observaci directa i
sistemtica
Escales.
Llistes de control.
Registres anecdtics
personals.
Registres
d'incidncies.
Fitxa de registre
individual.

Altres
- Rbrica
d'avaluaci
(APRENENTATGE
S i PROJECTES).
Plantilla
d'avaluaci.
Autoavaluaci.
Blog del
professor.

CRITERIS DE QUALIFICACI
La qualificaci estar relacionada amb el grau d'adquisici de les competncies
bsiques de l'alumne de Primer cicle d'EP, a travs de totes les activitats que
duga a terme.
Aquesta proposta pot servir com a referent.
Criteris
1. Treball autnom (aula, altres espais). Realitzaci sense ajuda externa.
Estimaci del temps invertit per a resoldre una activitat.
Grau d'adquisici d'aprenentatges bsics.
Ordre i neteja en la presentaci.
Calligrafia.
Destreses.
Revisi del treball abans de donar-lo per finalitzat.
Valoraci entre el treball a classe i a casa.
Creativitat.

2. Proves orals i escrites.

Valoraci de l'aprenentatge dels continguts.

Valoraci dels processos seguits i dels resultats.
Expressi oral del procediment seguit quan es resol una activitat.
Coherncia i adequaci.
Valoraci temps invertit / temps necessari per a resoldre una activitat.
Ordre, neteja i estructura del treball presentat.
Calligrafia llegible.
Temps de realitzaci.
Destreses.

3. Activitats TIC.

s adequat i guiat de l'ordinador i d'alguna eina telemtica.

Utilitzaci d'internet, d'una manera responsable i amb ajuda, per a buscar
informaci senzilla o resoldre una activitat.
Tipus de participaci (autnom, amb suport, no cap).
Grau d'elaboraci de la resposta.

 Inters, motivaci.

4. Participaci i seguiment de les Nivell i qualitat de les intervencions.

classes (intervencions orals, tipus de Missatge estructurat.
resposta).
s de vocabulari apropiat.
Comportament.
Esfor.
Inters.

5.
Treball
cooperatiu.
individual i grupal.

Valoraci Capacitat de treball cooperatiu.

Grau de comunicaci amb els companys.
Resoluci de conflictes.
Inters, motivaci.
Creativitat.
Iniciativa.
Opini personal del treball i com s'ha dut a terme.

6. Dossier de treball individual.

Presentaci clara i ordenada.

Actualitzat.
Raonament de la selecci de les produccions que formen el dossier.

7. Experincies i treballs de recerca.

s adequat dels manuals de consulta (enciclopdies, diccionari) i

d'internet.
Correcta selecci, interpretaci i sntesi de la informaci.

Esperit de cooperaci i companyonia

8. MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITAT

ESPECFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE
COMPENSACI EDUCATIVA

Relaci de les diverses propostes per a treballar l'atenci a la diversitat de

nivells, estils i ritmes d'aprenentatge, d'interessos i capacitats dels alumnes. A
continuaci, se'n mostra un exemple:
Atenci a la diversitat
ADAPTACI CURRICULAR (REFOR): Fitxes fotocopiables amb ms suport
grfic, seguint una seqncia d'aprenentatge que facilita l'adquisici de
Competncies per part dels alumnes.
AMPLIACI: Fitxes fotocopiables amb activitats de ms dificultat per la seua
resoluci, pel tractament d'altres continguts relacionats amb els del curs, etc.
COMPETNCIES i INTELLIGNCIES MLTIPLES: Es t en compte la
diversitat d'estils cognitius i d'intelligncies en aprenentatges amb la lectura, el
moviment, la representaci plstica, la dramatitzaci
PLANS INDIVIDUALS adreats a alumnes que els requereixen (estrangers,
incorporaci tardana, necessitats educatives especials i superdotaci).
ENSENYAMENT TUTORITZAT.
TREBALLS DE RECERCA.
LECTURES I CONSULTES DE FORMA LLIURE.

9.

ESTRATGIES PER A INCORPORAR LES TIC A LAULA

Per a incorporar les TIC a l'aula s'han proposat una srie de recursos integrats
amb els continguts i les activitats de l'rea de Religi Catlica per a Tercer
Curs, que complementen i amplien.
Activitats TIC

Activitats integrades en les seqncies d'aprenentatge.

Enllaos a internet

Aprofitament de recursos educatius en internet: Recerca

d'imatges, informaci o curiositats, selecci i organitzaci
per a transformar-ho en coneixement.

Recursos digitals en la web

Activitats interactives (aplicables a la pissarra digital

interactiva): L'alumne respon seleccionant l'opci correcta,
classificant els elements en diversos grups o situant-los en
la seua posici correcta.

10.

ESTRATGIES PER A ESTIMULAR LINTERS I LHBIT DE LA

LECTURA I DESENVOLUPAR LEXPRESSI ORAL I ESCRITA

Lectura:
Lectura de llibres.
Altres textos escrits: curts, de tipologia diferent (informatiu, descriptiu, contes,
poemes).
Textos en suport digital (internet i aplicacions informtiques, lectura en
pantalla).
Textos orals complementats i acompanyats d'imatges o udios.

Expressi:
Exposici oral i escrita en treballs individuals, activitats en grup, en
raonaments o intervencions: planificaci, redacci, revisi.
Expressi oral i escrita dels aprenentatges, utilitzant un vocabulari precs.
Expressi escrita en suport paper i en pantalla.

11.- RECURSOS DIDCTICS

-- Quadern de treball amb lectures, textos explicatius i activitats elaborat pel
mestre
Fitxes dampliaci
Contenidor de recursos didctics: lmines amb jocs, dramatitzacions,
plantilles de manualitats, quadern de contes, murals, simbologia,...
Material fungible.
Material manipulable i experimental propi de l'rea.
Recursos educatius (internet).
Ordinador.
Pissarra digital.

12.

ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS

Relaci de les activitats complementries i extraescolars planificades pel centre

i relacionades amb l'rea de Religi Catlica.
Exemple:

Explicar el relat de la Creaci.

Explicar com els cristians es relacionen amb Du.

Representar teatralment qui van ser Abraham i David.

Comentar com es prepara el Nadal a la parrquia, a casa, etc.

Dibuixar una escena sobre el missatge del Nadal.

Cantar una nadala al festival de Nadal.

Dibuixar la Sagrada Famlia i escriure algunes caracterstiques de cadascun dels seus membres.

Escriure el final duna histria sobre el perd.

Representar la parbola del Pare Bo.

Completar uns mots encreuats amb paraules del vocabulari de la unitat.

Analitzar frases sobre la Bblia i corregir les que siguen falses.

Buscar en els Evangelis una citaci i escriure-la.

Participar en accions solidries durant el temps dAdvent.

Realitzar un dibuix de la Mare de Du i completar frases que hi fan referncia.

Escriure i decorar la paraula amor.

Dibuixar dos smbols de Pasqua i explicar-ne el significat.

Fer la representaci duna process de Setmana Santa.

Visita a lesglsia del poble.