Cont CCNN 5

BIBLIOTECA DEL PROFESSORat Primria
Recursos
per a lavaluaci
Avaluaci
de continguts
Cincies de la Naturalesa 5
El quadern Avaluaci de continguts, Cincies de la
Naturalesa, per a cinqu curs de primria, s una
obra collectiva concebuda, dissenyada i creada en
el departament dEdicions Educatives de Santillana
Educacin, S. L. / Edicions Voramar, S. A., dirigit
per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori
Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT
Abraham Mesa Barroso
EDICI
Pilar de Luis Villota
ILLUSTRACI
Jordi Baeza Albalate
EDICI EXECUTIVA
Juan Ignacio Medina Crespo
DIRECCI DEL PROJECTE
Antonio Brandi Fernndez
DIRECCI I COORDINACI
EDITORIAL DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
Presentaci
Un sistema davaluaci complet
El projecte Saber Fer ofereix un ampli conjunt de recursos per a facilitar la tasca
del professorat i respondre a les seues necessitats, atenent tots els aspectes de
lavaluaci:
Avaluacions externes: introducci i proves alliberades. Anlisi de les avaluacions externes dmbit autonmic, nacional i internacional, destinades a
lalumnat deducaci primria, i mostres de les proves danys anteriors que es
troben alliberades.
Avaluaci de continguts. Proves de control per a cada unitat didctica i proves davaluaci trimestrals i finals, per a comprovar el nivell dadquisici dels
principals conceptes i procediments.
Avaluaci per competncies. Proves que avaluen el grau dadquisici de les
competncies.
Rbriques davaluaci. Document en qu es proporcionen, per a cada unitat
didctica, criteris per a lobservaci i el registre del grau davan dels alumnes,
dacord amb els estndards daprenentatge.
Generador de proves davaluaci. Eina informtica que permet elaborar proves davaluaci personalitzades mitjanant la selecci dactivitats a travs dun
sistema de filtres. Tamb permet editar i modificar les activitats o que el professorat nincloga daltres delaboraci prpia.
Gestor davaluaci. Aplicaci informtica que est connectada a un gestor de
programaci i que facilita portar un registre detallat de les qualificacions dels
alumnes.
Informes i estadstiques. Eina que permet elaborar informes davaluaci i grfics comparatius a partir de les dades del gestor.
Recursos per a lavaluaci de continguts

Lavaluaci de continguts permet controlar el procs densenyament i aprenentatge
efectuant una comprovaci permanent del nivell dadquisici dels continguts. Com
a suport per a facilitar aquesta tasca, sofereixen els recursos segents:
1.Avaluaci inicial. Prova destinada a realitzar una valoraci de la situaci de
partida dels alumnes al comenament del curs.
2
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educacin, S. L.
2.Avaluaci de les unitats didctiques. Per a cada unitat es proporcionen:

Proves de control. Sofereixen tres proves de diferent nivell:
Control B. Prova de nivell bsic en qu savaluen els continguts mnims que
tots els alumnes han dadquirir.
Control A. Prova de nivell avanat.
Test. Prova composta de deu preguntes de tipus test.
Estndards daprenentatge i solucions. En una taula es relacionen els
estndards daprenentatge del currculum i els indicadors dassoliment de
cada unitat didctica amb les activitats de les proves plantejades. Shi inclouen tamb les solucions de totes les activitats.
3.Avaluacions trimestrals. Per a dur a terme un seguiment dels alumnes en finalitzar cada trimestre, es proporcionen els recursos segents:
Proves davaluaci trimestral. Estan destinades a avaluar els continguts
ms importants que shan treballat durant cada trimestre. Es faciliten quatre
proves:
Avaluaci trimestral B. Prova de nivell bsic.
Avaluaci trimestral A. Prova de nivell avanat.
Avaluaci trimestral E. Prova destinada a un nivell dexcellncia, que suposa un repte intellectual ms gran.
Test. Prova composta de deu preguntes de tipus test.
Estndards daprenentatge avaluables i solucions.
4.Avaluaci final. Per realitzar una avaluaci global de laprenentatge, shi inclouen els elements segents:
Proves davaluaci final. Dissenyades per a avaluar el grau dadquisici dels
continguts fonamentals del curs. Es proporcionen tres proves:
Avaluaci final B. Prova de nivell bsic.
Avaluaci final A. Prova de nivell avanat.
Test. Prova composta de vint preguntes de tipus test.
Estndards daprenentatge avaluables i solucions.
5.Registre de qualificacions. Sofereix un quadre de registre per recollir-hi les
qualificacions que han obtingut els alumnes en les diferents proves.
ndex
CONTROL I AVALUACI
Avaluaci inicial................................... 8
Proves de control unitat 1
Prova de nivell bsic (B)............................. 12
Prova de nivell avanat (A)......................... 14


Avaluaci del primer trimestre

Prova dexcellncia (E).............................. 28



Avaluaci del segon trimestre




ESTNDARDS DAPRENENTATGE
I SOLUCIONS
Estndards daprenentatge............... 88
Avaluaci inicial................................... 94
Unitat 1................................................... 96
Avaluaci del tercer trimestre
Unitat 2................................................... 98
Unitat 3................................................. 100

Avaluaci final
Avaluaci del primer

trimestre............................................... 102
Unitat 4................................................. 106
Unitat 5................................................. 108
Test
Unitat 6................................................. 110
Unitat 1..................................................... 72
Avaluaci del segon

trimestre............................................... 112
Unitat 2..................................................... 73
Unitat 3..................................................... 74
Test del primer trimestre............................ 75
Unitat 7................................................. 116
Unitat 4..................................................... 76
Unitat 8................................................. 118
Unitat 5..................................................... 77
Unitat 6..................................................... 78
Unitat 9................................................. 120
Test del segon trimestre ............................ 79
Avaluaci del tercer

trimestre............................................... 122
Unitat 7..................................................... 80
Unitat 8..................................................... 81
Unitat 9..................................................... 82
Test del tercer trimestre............................. 83
Avaluaci final.................................... 126

Registre de qualificacions.............. 130
Test de lavaluaci final.............................. 84
Proves
davaluaci
Avaluaci inicial
Nom
Data
1 Completa el text amb les paraules segents.

informaci analitza cervell nervis ordres sentits
Els rgans dels
capten
de tot el que passa al nostre entorn.
mitjanant els
La informaci viatja al
la informaci i decideix qu fer. El cervell envia
. El cervell
a travs dels nervis.
2 Escriu el nmero que correspon a cada part assenyalada del dibuix.

1 retina
2 nervi ptic
3 iris
4 crnia
5 cristall
3 Quins rgans formen laparell locomotor?
4 Quines sn les tres parts principals del sistema nervis? Anomena-les i explica breument
la funci de cada una.
:
:
:
:
:
:
AVALUACI INICIAL
5 Escriu dues caracterstiques prpies de cada un dels cinc regnes.

Animals:
Plantes:
Algues i protozous:
Fongs:
Bacteris:
6 Completa lesquema.
A
n
i
m
a
l
s
Vertebrats
Esponges
7 Completa la taula segent.

Amfibis
Ocells
Rptils
Mamfers
brnquies
Respiren per
escates
Tenen el cos
cobert de
ales i potes
Extremitats
Reproducci
Peixos
ovpara
8 Respon a les preguntes segents.

Qu sn la saba bruta i la saba elaborada?
Per on respiren les plantes?
En qu es diferencia lalimentaci de les plantes de lalimentaci dels animals?
AVALUACI INICIAL
9 Completa lesquema amb les paraules segents.

sals minerals aliment oxigen aigua llum solar dixid de carboni
Qu necessiten les plantes?
Qu produeixen les plantes?
10 Quins tipus de medi fsic hi ha? Quins sn els factors ms influents en cada un?
Completa la taula.
Medi fsic
Factors ms influents
11 Anomena els tres estats en qu es pot trobar la matria i posa un exemple

dun element per a cada un.
12 Completa aquesta frase.

, per plena t
La botella t un volum d
una massa de
.
1200
10
AVALUACI INICIAL
13 Digues quins elements no estan formats per matria i explica per qu.
arena aire cavall alegria vidre foscor paper llum
so pensaments cadira aigua sentiments retolador fusta
14 Completa els esquemes segents sobre la transformaci denergia que t lloc

en cada un daquests aparells.
solar elctrica calorfica qumica lluminosa mecnica

Lenergia
Lenergia
es transforma en
es transforma en
energia elctrica.
energia
Lenergia
Lenergia
es transforma en
es transforma en
energia
energia
15 Escriu el nom de les mquines simples ms comunes i indica amb quins tipus
denergia funcionen.
Quin altre tipus de mquines coneixes? Posan diversos exemples.

11
El cos hum. La funci de relaci
Nom
CONTROL B
Data
1 Observa la imatge i respon a les preguntes.

Com sanomena laparell representat en la imatge?

Quina funci o funcions t?

Quins rgans el formen?

2 Anomena els aparells i sistemes presents al nostre cos.
3 Completa lesquema que representa com es realitza la funci de relaci.

cervellmsculsrgans dels sentits
4 Completa el text.
Els
dels
posseeixen uns receptors que
capten la informaci del que passa al nostre entorn. Aquests receptors envien la informaci
al cervell mitjanant
. El
analitza la informaci,
.
decideix qu fer i envia ordres a travs dels

L
rep les ordres i realitza els moviments.
5 Marca les situacions en qu participa la funci de relaci.

Estic al llit dormint.
Bote un bassal que trobe al cam per no banyar-me els peus.
Sent el timbre de la porta i vaig a obrir-la.
Em menge un entrep.
12
CONTROL B
6 Escriu els noms de les parts de lull.
7 Relaciona les dues columnes.

Pitutria
Visi
Papilles gustatives
Olfacte
Retina
Gust
8 Completa el text segent.

. Aquests receptors
A la pell es troben els receptors del sentit del

estan units a
, a travs dels quals la informaci arriba al cervell.
Amb aquest sentit podem percebre diferents tipus de sensacions, com la

i el fred.
i la textura dels objectes, la pressi, la
9 En quin rgan es troben els receptors del gust?
10 Completa la taula amb exemples de situacions en qu hages percebut una sensaci

amb aquests rgans dels sentits.
rgan dels
sentits
Situaci
Pell
Llengua
13
Nom
CONTROL A
Data
1 Escriu davall de cada imatge el nom de laparell o sistema representat.
2 Explica breument la funci principal dels aparells o sistemes segents.

Sistema nervis:

Aparell locomotor:

Aparell reproductor:

Sistema circulatori:

3 Explica per qu s tan important la funci de relaci.
4 Quines parts del cos participen en la funci de relaci?
5 Qui sencarrega de coordinar els processos que tenen lloc a linterior del cos,
com el batec del cor o la digesti dels aliments?
14
CONTROL A
6 Explica com funciona el sentit de la vista.
7 Escriu els noms de les parts de lorella i explica com funciona.
8 Quines parts del nas intervenen en el sentit de lolfacte?
9 Quines sensacions podem percebre a travs de la pell? Com sanomena el sentit

quelesreuneix totes?
10 Quin sentit es percep amb la llengua? On es troben en aquest rgan elsreceptors

per als sabors?
15
El sistema nervis i la salut
Nom
CONTROL B
Data
1 Completa les oracions.

En el sistema nervis es distingeixen dues parts: el sistema nervis
.
i el sistema nervis
. Aquest teixit est constitut
El sistema nervis est format per teixit

.
per unes cllules anomenades
2 Completa el text sobre les parts duna neurona.

s la zona ms ampla, de la qual parteixen diverses prolongacions.
El
sn prolongacions molt ramificades. A travs daquestes,
Les
les neurones reben informaci dels rgans dels sentits o daltres neurones.
s una sola prolongaci fina i llarga que transmet informaci
a altres neurones o envia ordres als rgans.
3 Completa el text.
est situat al cap i protegit pels ossos del crani.
Est format per tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

La
es troba protegida a linterior de les vrtebres, que formen
la columna vertebral.
4 Ordena de l1 al 3 els esdeveniments que tenen lloc quan es realitza un moviment voluntari.
Un rgan dels sentits capta un estmul, que pot ser perjudicial o perills,
i envia lainformaci a la medulla espinal a travs dun nervi sensitiu.
La medulla espinal rep la informaci i ordena un moviment.
Lordre arriba fins als msculs a travs dun nervi motor i els msculs realitzen elmoviment.
5 Completa la taula.
Part del sistema nervis
Caracterstiques
Medulla espinal
Regula lactivitat dels rgans interns.
16
CONTROL B
6 Digues si aquestes oracions sn verdaderes (V) o falses (F).

El sistema nervis perifric est format pels nervis.
Els nervis sn fibres llargues formades per la uni de dendrites de diverses neurones.
7 Completa el text.
transmeten informaci des
Hi ha dos tipus de nervis. Els nervis

dels rgans fins a lencfal i la medulla espinal. Els nervis
porten
les ordres de lencfal i de la medulla espinal fins a altres rgans.
8 Quin tipus de lesi es pot produir en les situacions segents? A quines parts
del cos afectaran aquestes lesions?
Patinar sense portar posat un casc.
No portar cintur de seguretat quan viatgem amb cotxe.
Saltar a laigua en un lloc on no sabem quina profunditat hi ha.
9 Completa la taula indicant quin aparell, sistema o rgan del cos es beneficia dels hbits
saludables.
Hbits saludables
Sn necessaris per a mantindre la salut del
Dormir huit hores diries.

Prendre aliments rics en glucosa, com sucre,
crelles, pa o pasta.
Portar una vida ordenada amb horaris regulars.
Tindre temps doci.
10 Idea un eslgan per a conscienciar sobre els perills del consum excessiu dalcohol.
17
Nom
CONTROL A
Data
1 Explica quines tasques du a terme el sistema nervis en la funci de relaci.
2 Dibuixa una neurona i posa el nom de les seues parts.
3 On est situat lencfal? Quines parts el formen?
4 On es troba la medulla espinal? Quin paper t en la funci de relaci?
5 Quina s la funci del sistema nervis central?
18
CONTROL A
6 Assenyala si les frases segents sn verdaderes (V) o falses (F). Desprs, escriu
les falses correctament.
Els moviments reflexos sn rpids i voluntaris.

En els moviments involuntaris, els rgans dels sentits capten un estmul
i envien la informaci al cervell a travs dun nervi sensitiu.
7 Per qu sn importants per a la supervivncia els moviments reflexos?
8 Completa les oracions.

Quan es fractura la columna vertebral, que protegeix la medulla espinal, es pot produir
una lesi
Les lesions
es produeixen quan el crani es colpeja i es danya
el cervell.
9 Posa tres exemples dhbits saludables necessaris per a cuidar la salut

del cervell i el sistema nervis.

10 Dissenya un cartell publicitari per a conscienciar sobre els perills del consum excessiu
dalcohol.
19
Laparell locomotor
CONTROL B
Nom
Data
1 Completa el text.
sn rgans rgids i resistents que formen l
Els
.
.
Els ossos del nostre cos suneixen entre si mitjanant les
2 Completa el text.
Als braos i a les cames tenim ossos llargs, com el
i el
. A les mans i als peus tenim molts ossos xicotets:
les
3 Construeix una oraci amb aquestes paraules.

ossosarticulacionslligaments
4 Escriu el nom dels ossos assenyalats.
5 Completa el text.
Els msculs sn uns rgans que suneixen als
i fan que aquests es moguen.
Els msculs que realitzen el moviment de lesquelet sanomenen msculs
20
CONTROL B
6 Completa la taula indicant en quina part del cos es troba cada mscul.
Msculs
Part del cos
Abdominals
Masseter
Bceps
7 Construeix una oraci amb aquestes paraules.

articulacimsculantagonista
8 Completa les frases escrivint les paraules que hi falten.

Les
es produeixen pel trencament dun os, que es pot partir
o estellar.
Els
tenen lloc quan els lligaments sinflamen a causa
duna torada.

Perqu el calci es fixe als ossos i aix senfortisquen, s necessria la
La falta daquesta vitamina provoca una malaltia anomenada
Hi ha dues maneres daconseguir aquesta vitamina: lexposici al

Aquesta vitamina est present en aliments com
i la dieta.
.
10 Digues si aquests hbits sn saludables, i si no ho sn, escriu-los de forma correcta

perqu ho siguen.
Portar una motxilla molt carregada penjada dun sol muscle.
Seure amb lesquena recta i recolzada al respatler de la cadira.
Alar objectes de terra amb lesquena i les cames rectes.
21
Laparell locomotor
CONTROL A
Nom
Data
1 Qu s lesquelet? Per a qu serveix?
2 Com sn els ossos del crani? Quina funci tenen?
3 Quina funci t la columna vertebral? Com sanomenen els ossos que la formen?
4 Escriu els noms dels ossos.

Ossos del bra
Ossos de la cama
5 Respon a les preguntes.

Per a qu serveixen els msculs de les extremitats? Quina forma tenen?
Com suneixen els msculs als ossos?
22
CONTROL A
6 Explica quin paper tenen els msculs en el moviment del nostre cos.
7 Quins moviments podem fer amb cada grup de msculs?

msculs del cap msculs del tronc msculs de les extremitats
8 Explica qu s una fractura i quin s el tractament que sutilitza per a curar-la.
9 Per a qu es necessita la vitamina D? Don la podem obtindre?
10 Qu hem de fer per a evitar lesions quan fem esport?
23

Nom
CONTROL B
Data
1 Al nostre cos es poden distingir diversos nivells dorganitzaci. Ordenals del ms

senzill al ms complex.
organismecllularganteixitaparell
2 Escriu el nom de laparell o sistema que du a terme cada una daquestes funcions.
Sencarrega deliminar les deixalles que du la sang perqu aquesta es netege.
Sencarrega que les persones tinguem descendents.
Transporta la sang per tot el cos.
Sencarrega del moviment, de sostindre el cos i de protegir els rgans ms
delicats.
3 La funci de relaci t lloc en diversos passos. Quins sn? Tria les paraules adequades
per a formar la resposta.
Els receptors/rgans dels sentits posseeixen uns receptors/rgans dels sentits quesncapaos
de percebre estmuls de lexterior; desprs, envien la informaci al cervell/a lesquelet mitjanant
els rgans dels sentits/nervis, que formen part del sistema muscular/nervis.
Laparell locomotor/El cervell, un altre dels components del sistema muscular/nervis, analitza
lainformaci, decideix qu fer i envia ordres a travs dels rgans dels sentits/nervis. Laparell
locomotor/cervell rep les ordres i realitza els moviments.
4 On es troben els receptors dels diferents sentits? Completa.

caragol pitutria groga papilles gustatives pell retina
Vista:
Oda:
Gust:
Olfacte:
Tacte:
5 Els processos de linterior del cos, com la digesti dels aliments, es realitzen de forma
coordinada. Com es coordinen? Completa la resposta.
Aquesta coordinaci interna tamb forma part de la funci de

i la realitza el
24
.
CONTROL B
6 Identifica en el dibuix les parts duna neurona.
7 Amb quins moviments responem a lentorn? Com es produeixen? Completa.

perifricmedulla espinalsensitiuscentralcervellmotors
En els moviments voluntaris participa el
, i en els involuntaris,
. La informaci arriba a tots dos, que formen part del sistema
la
, a travs de nervis
nervis
i ix
. Els nervis
daquest cap a laparell locomotor a travs de nervis

constitueixen el sistema nervis
8 Qu s lesquelet? Tria les paraules correctes.

s una estructura formada pels msculs/ossos/nervis del cos units entre si mitjanant
articulacions/cartlags/tendons.
9 Qu s laparell locomotor? Completa.

s laparell que produeix moviment grcies a lacci conjunta d
i
esqueltics, que suneixen mitjanant
10 Completa la taula amb les respostes adequades.

Qu hem de fer per a?
Hem de
Mantindre els ossos sans i forts.

Evitar danys i dolors desquena.
Evitar lesions quan fem esport.
Cuidar el sistema nervis.
25

Nom
CONTROL A
Data
1 Ordena i defineix els diferents nivells dorganitzaci.

Cllula
s la unitat
viva ms
menuda dun
sser viu.
2 Escriu la funci que realitzen aquests aparells o sistemes.

Aparell excretor:
Aparell locomotor:
Sistema nervis:
3 Com t lloc la funci de relaci? Completa la resposta.

1r Els rgans dels sentits
2n El cervell
3r Les ordres
4t Laparell locomotor
4 Indica a quin rgan dels sentits pertanyen aquestes estructures i quina funci tenen.
Estructura
rgan dels sentits
Funci
Pitutria groga
Nervi olfactori
Papilles gustatives
Retina
Nervi auditiu
26
CONTROL A
5 Observa el dibuix. Anomena les parts duna neurona i explica la funci de cada una.
B
A
C
A.
B.
C.
6 Completa aquest text per explicar com es classifiquen els moviments.

i
Els moviments poden ser
, i en els segons, la
participa el
. En els primers
. La informaci
,
arriba a tots dos, que formen part del sistema

i ixen daquest cap a laparell locomotor a travs
a travs de nervis
. Els nervis constitueixen el sistema
de nervis
.
7 Qu s laparell locomotor i com funciona? Explica-ho breument.
8 Explica qu sn els msculs antagonistes amb lexemple de dos msculs del bra:
el bceps i el trceps.
9 Quines sn les lesions ms freqents de laparell locomotor? A quina part afecten?
10 Completa les afirmacions.

Per a evitar lesions quan practiquem qualsevol esport hem de

Per a evitar danys i dolors desquena
La dieta ha dincloure una aportaci suficient de calci per a
27

Nom
CONTROL E
Data
1 Ordena i defineix els diferents nivells dorganitzaci.

Cllula
s la unitat
viva ms
menuda dun
sser viu.
2 Escriu la funci que realitzen aquests aparells o sistemes.

Aparell excretor:
Aparell locomotor:
Sistema nervis:
3 Com es realitza la funci de relaci? Per explicar-ho, posa com a exemple el que passa
des que un porter veu el bal dirigint-se a la porteria fins que el para.
4 Digues amb quin sentit estan relacionats aquests rgans i on es troben els receptors en
cada un: ull, nas, pell, llengua, orella.
28
CONTROL E
5 Dibuixa una neurona, indican les parts i explica a continuaci quina s la relaci
entreneurona i nervi.

6 Explica com es classifiquen els moviments i com hi intervenen el sistema nerviscentral

i el perifric.
7 Qu sn les articulacions? Quins rgans hi intervenen?
8 Qu s laparell locomotor i com funciona? Explica-ho breument.
9 Quins msculs fan que dobleguem i estirem el bra? Com ho fan?
10 Quin sistema o rgan es beneficia daquests hbits saludables? Completa.

Mantindre una postura adequada s necessari per a la salut de
;
Consumir aliments rics en calci i fsfor beneficia la salut dels

els rics en glucosa sn necessaris per a mantindre la salut del
Dormir unes huit hores diries beneficia la salut del
29
Lorganitzaci interna
dels ssers vius
CONTROL B
Nom
Data
1 Completa la taula sobre les funcions vitals de les cllules.

Funci vital
Definici
Les cllules es divideixen i originen altres cllules filles.

Nutrici
Les cllules reben informaci del medi i poden reaccionar.
2 Quina s la diferncia entre ssers unicellulars i ssers pluricellulars? Posan exemples.
3 A quina cllula correspon cada un dels dibuixos? Escriu-ne el nom en el requadre.

cllula epitelial cllula de la sang cllula muscular
4 Relaciona cada part de la cllula amb la seua funci.

Membrana
Controla el funcionament de la cllula.
Citoplasma
Cada un realitza una funci diferent.
Est format per aigua i nombroses substncies dissoltes.
Nucli
Orgnuls
s una coberta que envolta la cllula i la separa de lexterior.
5 Completa la taula collocant una X on corresponga.

Caracterstica
Cllula animal
Cllula vegetal
Paret dura per fora de la membrana

Cloroplasts
Forma i mida variades
Forma prismtica
30
CONTROL B
6 Ordena de l1 al 4 els nivells dorganitzaci, tenint en compte que l1

s el ms senzill i el 4 el ms complex.
rgan
Teixit

Sistemes i aparells
Cllula
7 Escriu el nom de cada nivell dorganitzaci.

organismesistemaaparell
8 Localitza i escriu en el dibuix el nom de les dues lents
que tenen els microscopis actuals. Per a qu serveix cada una?
9 Utilitza les paraules segents per a explicar com es realitza una preparaci
microscpica de cllules animals.
fragmentllumcllulestallscobreobjectes
tallantportaobjectesfinstravessaranimals
10 Com hem dutilitzar el microscopi? Ordena els passos.

Utilitzem els caragols denfocament i illuminem la preparaci amb la font de llum.
Observem amb lobjectiu de menys augment.
Colloquem la preparaci a la platina.
Tornem a enfocar.
Observem amb lobjectiu de ms augment.
31
Lorganitzaci interna
dels ssers vius
Nom
CONTROL A
Data
1 Completa la taula sobre les funcions vitals de les cllules.

Funci vital
Definici
2 Quina s la diferncia entre ssers unicellulars i ssers pluricellulars? Posan exemples.
3 A quina cllula correspon cada un dels dibuixos? Escriu-ne el nom en el requadre.
4 A quina part de la cllula correspon cada una daquestes funcions?

.
Controla el funcionament de la cllula:

.
Cada un realitza una funci diferent:

Est format per aigua i nombroses substncies dissoltes:
.
.
s una coberta que envolta la cllula i la separa de lexterior:
5 Completa la taula collocant una X on corresponga.

Caracterstica
Cllula animal
Cllula vegetal
Paret dura per fora de la membrana

Cloroplasts
Forma i mida variades
Forma prismtica
32
CONTROL A
6 Ordena de l1 al 4 els nivells dorganitzaci, tenint en compte que l1

s el ms senzill i el 4 el ms complex.
rgan
Teixit

Sistemes i aparells
Cllula
7 Escriu el nom dels nivells dorganitzaci que mostren els dibuixos.
8 Localitza i escriu en el dibuix el nom de les dues

lents que tenen els microscopis actuals.
Per a qu serveix cada una?
9 Explica amb paraules teues com es realitza una preparaci microscpica

de cllules animals.
10 Com hem dutilitzar el microscopi? Ordena els passos.

Utilitzem els caragols denfocament i illuminem la preparaci amb la font de llum.
Observem amb lobjectiu de menys augment.
Colloquem la preparaci a la platina.
Tornem a enfocar.
Observem amb lobjectiu de ms augment.
33
La classificaci dels ssers vius
Nom
CONTROL B
Data
1 Com es classifiquen els ssers vius? Tria les paraules adequades per a formar la resposta.
La forma ms habitual de classificar els ssers vius s en regnes/grups. Els ssers vius
quepertanyen a un mateix grup/regne tenen caracterstiques/estructures comunes
i sn semblants als/diferents dels que pertanyen a altres regnes.
2 Completa la taula de classificaci dels ssers vius collocant una X on corresponga.

Caracterstiques
Sn pluricellulars
Regne
Animals
Plantes
Fongs
Protoctists
Bacteris
Sn unicellulars
Salimenten daltres ssers vius
Fabriquen el seu propi aliment
Es desplacen
Viuen fixos o fixes al sl
3 Defineix els termes segents i posa un exemple danimal per a cada un.
Herbvors:
Carnvors:
Omnvors:
4 Escriu en els requadres O, si es tracta dun animal ovpar, o V, si es tracta dun vivpar.
5 Completa aquest text.

i aix fabricar el seu propi aliment, les plantes necessiten:
Per a realitzar la
i
que obtenen de laire; i
34
, que prenen principalment del sl;
, que reben directament de la llum del sol.

CONTROL B
6 Completa la taula amb el nom i les caracterstiques dels grups de vertebrats.

Grup
Pell
Extremitats
Respiraci
Reproducci
Mamfers
Coberta de plomes
Coberta descates
Per brnquies
en nixer;
perpulmons
els adults
Aletes
7 Relaciona mitjanant fletxes cada caracterstica amb un grup dinvertebrats.

esquelet intern fet de plaques
meduses
cos tou protegit per una closca
equinoderms
potes i esquelet extern
artrpodes
cos gelatins
molluscos
8 Entre les frases segents, identifica i marca les dues que sn correctes.
Algunes plantes sn unicellulars.
Les plantes poden fabricar el seu propi aliment.
Totes les plantes tenen flors.
Les plantes sense flors no formen fruits.
9 Indica si les estructures segents corresponen a plantes amb flors (F) o a plantes
senseflors (SF).
llavor
espora
fruit
10 Completa aquestes oracions sobre el procs de reproducci sexual en plantes.

sn la part masculina de la flor, que sencarreguen de produir
1. Els
el
2. L
s la part femenina de la flor, que forma l
3. La uni del

i l
origina la
.
,
que en caure a terra origina una nova planta.
35
Nom
CONTROL A
Data
1 Com es classifiquen els ssers vius? Completa la resposta.

. Els ssers vius
La forma ms habitual de classificar els ssers vius s en

tenen
que pertanyen a un mateix
comunes
dels que pertanyen a altres regnes.
i sn
2 Completa la taula de classificaci dels ssers vius collocant una X on corresponga.

Caracterstiques
Regne
Animals
Plantes
Fongs
Protoctists
Bacteris
Sn pluricellulars
Sn unicellulars
Salimenten daltres ssers vius
Fabriquen el seu propi aliment
Es desplacen
Viuen fixos o fixes al sl

Tots els animals tenen reproducci sexual? Explica la resposta.

En quins grups es classifiquen els animals segons la forma de nixer? Posa un exemple danimal
per a cada un daquests grups.

4 Explica les diferncies entre la reproducci asexual i sexual en les plantes i anomena
elstipus de reproducci asexual en plantes que coneixes.
36
CONTROL A
5 Completa la taula amb el nom i les caracterstiques dels grups de vertebrats.

Grup
Pell
Extremitats
Respiraci
Reproducci
Mamfers
Coberta de plomes
Brnquies
ipulmons
6 Indica a quin grup dinvertebrats correspon cada caracterstica.

.
Tenen un esquelet intern fet de plaques:
El cos s tou i est protegit per una closca:

.
Tenen potes i esquelet extern:

El cos s gelatins:
7 Anomena i defineix els grups danimals segons lalimentaci i posa un exemple

de cada un.
8 Indica com es reprodueixen les plantes amb flors.
9 Qu sn els sorus? I les cpsules? Quines plantes presenten aquestes estructures?
10 Quin tipus de planta s un pi? Com t les flors? On es formen les llavors?
37
Els ecosistemes
CONTROL B
Nom
Data
1 Escriu davall de cada imatge: ssers vius, ecosistema, medi fsic.
2 Relaciona cada terme amb la seua definici.

Espcie
Conjunt de les poblacions dun ecosistema.
Poblaci
Individus que es poden reproduir entre si.
Comunitat
Individus duna espcie que habiten en un ecosistema.
3 Explica amb paraules teues el significat decosfera.
4 Indica en cada una de les caracterstiques segents si s prpia dun bosc atlntic (A)
o dun bosc mediterrani (M).
Els arbres que el formen sn de fulla perenne, com les alzines i les sureres.
En aquest bosc viuen animals com ls bru, el picot negre i el gall fer.
Sn animals caracterstics daquest tipus de bosc el linx ibric i lguila imperial.
Est format per arbres de fulla caduca com els faigs, els roures o els aurons.
38
CONTROL B
5 Indica en cada una de les caracterstiques segents si s prpia de praderies

de muntanya (P) o destepes (E).
Les herbes que la formen sn espigues, trvols i narcisos.

En aquest ecosistema viuen animals com llebres, aloses, piocs salvatges i ratolins.
Els animals caracterstics sn papallones, saltamartins i talpons.
Est formada per vegetaci herbcia i xicotets matolls com ara el tim.
6 Quines sn les caracterstiques comunes a tots els ecosistemes marins?
7 Completa el text.
es troba lluny de la costa i les seues
Lecosistema de
metres
aiges sn profundes. La llum del sol noms arriba fins a uns
microscpiques.
de profunditat; a partir dac ja no s possible trobar

Est habitat per peixos de molts tipus, com
com
, i mamfers
8 Anomena dos ecosistemes de la Comunitat Valenciana i posa, per a cada un,

unexemple dsser viu que hi habite.
9 Escriu davall de cada imatge la norma o les normes de comportament que mostra.
10 Dels espais protegits segents, quins sn responsabilitat de les autoritats espanyoles?

Parcs.
rees marines protegides.
Reserves.
Reserves de la biosfera.
39
Els ecosistemes
CONTROL A
Nom
Data
1 s el mateix ecosfera i ecosistema? Explica quina relaci hi ha entre ambds termes.
2 Quins sn els components dun ecosistema? Completa la taula.

Component de lecosistema
Descripci
3 Poden els membres duna poblaci reproduir-se entre si? Justifica la resposta.
4 Quines sn les caracterstiques del medi fsic en els ecosistemes de desert i estepa?
Quins animals i plantes hi viuen?
5 Quines diferncies hi ha entre el clima dels llocs on hi ha un bosc atlntic

i el daquells en qu hi ha un bosc mediterrani?
40
CONTROL A
Bosc atlntic
Bosc mediterrani
Plantes
Animals
7 Descriu un ecosistema mar de costa rocosa. Escriu el nom dalguns ssers vius que
hi habiten.
8 Escriu el nom de tres ecosistemes de la Comunitat Valenciana i indica unacaracterstica

de cada un.
9 Quina relaci hi ha entre la desforestaci i lextinci dels ssers vius?
10 Qu s un espai protegit? Quins tipus despais protegits coneixes?
41

Nom
CONTROL B
Data
1 Posa tres exemples de mesures per a la conservaci del medi ambient.
2 Explica les diferncies entre els ssers vius unicellulars i els pluricellulars.
3 Al nostre cos es poden distingir diferents nivells dorganitzaci. Ordenals delms senzill
al ms complex.
organisme cllula rgan teixit aparell
Cllula
4 Com observaries al microscopi cllules de la pell? Tria la resposta.
En primer lloc, caldria fer una preparaci cellular/microscpica. Per fer-la, es colloca
un fragment fi de pell sobre un portaobjectes/portacllules i es cobreix amb un
cobrecllules/cobreobjectes. Desprs, es colloca la preparaci sobre la base/platina del microscopi,
es mira per locular/objectiu i senfoca mitjanant els diafragmes/caragols denfocament.
5 Escriu el nom del regne o dels regnes que posseeixen cada caracterstica.
animals plantes fongs protoctists bacteris
Viuen fixos o fixes al sl:
Sn pluricellulars:
Fabriquen el seu propi aliment:
Salimenten daltres ssers vius:
6 Indica quin daquests animals vertebrats s vivpar (V), quin es desplaa mitjanant ales (A),
quin t el cos cobert descates (E), quin respira tota la vida mitjanant brnquies (B) i quin
no posseeix cap daquestes caracterstiques (C).

42
CONTROL B
7 Digues si aquestes caracterstiques corresponen a una esponja (E), una medusa (M),
un cuc (C), un mollusc (L), un equinoderm (Q) o un artrpode (A).
Cos en forma de sac.
Fixes al fons del mar.
Potes articulades.
Molts estan coberts de punxes.
Esquelet intern de plaques.
Cos gelatins amb tentacles.
Cos protegit per una closca.
Cos allargat sense potes.
8 Quina s la funci de cada una daquestes estructures? En quin grup de plantes estan
presents? Completa la resposta seguint el model.
Espora: donen lloc a altres plantes. En molses i falgueres, que sn plantes sense flors.
Cpsula:

Pinya:

Fruit:

Sorus:

9 Completa el text sobre els ssers vius dun ecosistema.
Tots els ssers vius pertanyen a una
determinada. Els membres

es poden reproduir entre si, per no amb els duna altra
duna mateixa
. Els individus duna espcie que habiten un ecosistema formen

i el conjunt de totes aquestes constitueix una
una
10 Indica quin tipus decosistema mostra cada imatge.
43

Nom
CONTROL A
Data
1 Explica les diferncies entre les caracterstiques dels ecosistemes marins i daigua dola.
2 Explica amb paraules teues en qu consisteix cada funci de les cllules.

Nutrici:
Relaci:
Reproducci:
3 Al nostre cos es poden distingir diferents nivells dorganitzaci. Escriu-los enordre,

del ms senzill al ms complex.
Cllula
4 Com observaries al microscopi cllules de la pell? Completa la resposta.
. Per fer-la, es colloca
En primer lloc, caldria fer una preparaci
i es cobreix amb un
un fragment fi de pell sobre un
del microscopi, es mira
Desprs, es colloca la preparaci sobre la

per l
i senfoca mitjanant els
denfocament.
5 Escriu el nom del regne o els regnes que posseeixen cada caracterstica.
Viuen fixos o fixes al sl:
Sn pluricellulars:
Fabriquen el seu propi aliment:
Salimenten daltres ssers vius:
6 Enumera els grups de vertebrats i escriu una caracterstica de cada un.
44
CONTROL A
7 Escriu dues caracterstiques de cada grup danimals invertebrats.

Esponges:
Meduses:
Cucs:
Molluscos:
Equinoderms:
Artrpodes:
8 Quina s la funci de cada una daquestes estructures? En quin grup de plantes estan
presents? Completa la resposta seguint el model.
Espora: donen lloc a altres plantes. En molses i falgueres, que sn plantes sense flors.
Cpsula:

Pinya:

Fruit:

Sorus:

9 Els termes segents es refereixen a un mateix ecosistema: poblaci, espcie, comunitat.
Ordenals posant en primer lloc el que tinga menor nombre dindividus. A continuaci,
descriu cada terme.
10 Posa tres exemples decosistemes presents a la Comunitat Valenciana.
45

Nom
CONTROL E
Data
1 Explica les diferncies entre les caracterstiques dels ecosistemes marins i daigua dola.
2 Escriu el nom de les funcions cellulars i explica en qu consisteix cada una.

:
:
:
3 Al nostre cos es poden distingir diferents nivells dorganitzaci. Escriu-los enordre,

del ms senzill al ms complex.
4 Com observaries al microscopi cllules de la pell? Explica-ho pas per pas.
5 Escriu una caracterstica que compartisquen aquests parells de regnes.

Animals i fongs:
Fongs i plantes:
Protoctists i bacteris:
6 Enumera els grups de vertebrats i escriu una caracterstica de cada un.
46
CONTROL E
7 Escriu dues caracterstiques de cada grup danimals invertebrats.

:
:
:
:
:
:
8 Explica mitjanant aquest esquema com es reprodueix cada tipus de planta. No oblides
esmentar les seues estructures caracterstiques.
:
Plantes
:
:
Plantes
:
:
:
9 Explica la relaci que hi ha en un mateix ecosistema entre poblaci, espcie,

comunitat, fauna i flora.

Quines mesures podem prendre les persones per a protegir el medi ambient?

Qu sn els espais protegits? Quins tipus nhi ha? Qui sencarrega destablir-los?

47
La matria i les seues propietats
Nom
CONTROL B
Data
1 Indica si les propietats segents sn propietats generals (G) o propietats caracterstiques (C)
de la matria.
Color
Massa
Volum
Sabor
Densitat
Duresa
2 Relaciona mitjanant fletxes.

s la quantitat de matria que t
Massa dun cos
Es calcula dividint la quantitat de matria
que t entre lespai que ocupa
Volum dun cos
s lespai que ocupa
Densitat dun cos

a) Quins instruments de mesura sn?
El de lesquerra s una
El de la dreta s una
b) Quina propietat de la poma mesuren? Quina

unitat de mesura utilitzen?

4 Qu t ms massa, la poma de lactivitat anterior o una pilota de 150 grams?
5 Com calcularies el volum dun slid, per exemple, un caragol? Completa

la resposta.
de lquid conegut, per exemple,
Prenem una proveta amb un
120 mL. Colloquem el caragol dins de la proveta i veiem quant ha

el volum. Si el lquid arriba a 130, el volum del caragol ser
s a dir,
48
mL,
cm3.
CONTROL B
6 Observa la imatge i tria les respostes correctes.

a) Quin s el volum daquesta substncia?

1 litre.
1 quilogram.
1 millilitre.
1 quilogram.
1 millilitre.
1 g/L
1 g/cm3
b) Quina massa t?

1 litre.
c) Quina densitat t?

1 cm3/g
7 Si posem dins de la botella de lactivitat anterior una pedreta amb una densitat de 4 g/cm3,
surar o safonar? Per qu?
8 Completa el text amb les paraules segents. Tingues en compte que pots repetir-les.
slid lquid gas fix variable
Laire t forma
s un
i volum
perqu
. Laigua del mar t forma

perqu s un
i volum
i volum
. Una roca t forma
perqu s un
9 Tria les opcions correctes per a completar el text sobre les propietats dels slids.
La capacitat de suportar una fora sense trencar-se es coneix com a duresa/resistncia.
La propietat de trencar-se sense arribar a deformar-se s la fragilitat/lelasticitat. La capacitat
de doblegar-se sense trencar-se sanomena resistncia/flexibilitat. La capacitat doposar-se
a ser ratllat s la duresa/resistncia. Lacapacitat de recuperar la forma original desprs de
ser deformat sanomena flexibilitat/elasticitat.
10 Com sanomena la propietat dels lquids que mostra la imatge? Explica-ho.

49
Nom
CONTROL A
Data
1 Com sanomenen les propietats que tenen en com totes les substncies?
I les propietats que les diferencien? Indica quin tipus de propietat sn la massa,
elvolum i la densitat.

a) Com es diu aquest instrument i qu mesura?

b)Expressa el resultat en dues unitats de mesura
diferents.

3 Qu t ms massa, la botella de lactivitat anterior o una botella amb 1.000 cm3 daigua?
Explica la resposta.
4 Explica mitjanant un dibuix com calcularies el volum dun slid, per exemple, uncaragol.
Pots utilitzar algun text.
50
CONTROL A
5 Observa la imatge i colloca els textos al seu lloc, sabent que cada una de les capes
representa un lquid diferent.
0,24 g/mL
1 g/mL
0,8 g/ cm3
0,9 g/cm3
6 Qu passaria si els vaixells dacer foren totalment massissos? Per qu?
7 Explica la diferncia entre resistncia i duresa. Quina daquestes dues propietats

han de tindre els materials de construcci?
8 Explica qu passa amb laire quan unflem una roda i qu passa si es punxa.
9 Per qu fem avions de paper i no en fem de goma?
10 Quina relaci guarda la imatge amb les propietats dels lquids?

51
Lenergia
CONTROL B
Nom
Data
1 Explica breument qu s lenergia i posan un exemple.
2 Completa amb frases relacionant cada tipus denergia amb els canvis que provoca.
lluminosa trmica elctrica qumica mecnica nuclear
Lenergia
augmenta la temperatura dun cos.
Lenergia
fa funcionar un electrodomstic.
Lenergia
desplaa una roca costera avall.
Lenergia
produeix radioactivitat.
Lenergia
permet que les persones realitzen les activitats diries.
Lenergia
permet a una planta realitzar la fotosntesi.
3 Explica qu passa amb lenergia calorfica quan disminueix la temperatura

dun cos. Augmenta o disminueix?
4 Quin s lorigen de lurani i del plutoni? Quin tipus denergia presenten?
5 En un cami cisterna carregat amb gasolina que circula per una carretera saprecien
les quatre propietats de lenergia. Completa aquestes frases.
En el motor del cami, lenergia qumica de la gasolina es
en energia mecnica.
Lenergia mecnica del motor es
La gasolina continguda a la cisterna
52
a les rodes.
energia qumica.
CONTROL B
6 Relaciona amb fletxes les dues columnes sobre les fonts denergia renovables.

Vent
Aigua
Biomassa
Calor interna de la Terra
Sol
Energia solar
Energia qumica
Energia elica
Energia hidrulica
Energia geotrmica
7 Subratlla les paraules correctes daquest text.

El vent/carb i el gas natural/petroli sutilitzen a les centrals trmiques/nuclears per a
produir energia nuclear/electricitat. Del carb/petroli sobtenen diferents productes, com la gasolina
i el gasoil, que sutilitzen com a combustibles en el transport, per a la calefacci i a les centrals
trmiques per a obtindre energia calorfica/elctrica.
8 Ordena aquests mbits del que ms energia consumeix a Espanya al que menys.
agricultura indstria cases transport serveis
1.
4.
2.
5.
3.
9 De les frases segents nhi ha una que s falsa. Assenyala-la i escriu-la correctament.
El carb i el petroli no sn renovables i en algun moment sesgotaran.
El vent i laigua es produeixen constantment i podrien no esgotar-se mai.
A causa de laugment del dixid de carboni, lefecte dhivernacle ha disminut.
Els residus radioactius afecten el medi ambient.
Lelectricitat sobt a les centrals elctriques.
10 Cita tres mesures que podem aplicar en la vida quotidiana per a estalviar energia.
53
Lenergia
CONTROL A
Nom
Data
1 Respon.
Qu s lenergia?
Indica per a qu s necessria lenergia en la nostra vida.
2 Assenyala si les oracions segents sn verdaderes (V) o falses (F).

Desprs, escriu les falses correctament.
En la bateria del telfon, lenergia elctrica es transforma en qumica.

Lenergia sacumula en el cable que est connectat a la xarxa.
En un cotxe, lenergia qumica es transforma en energia elctrica.
Lenergia es transporta al llarg del cable.
3 Com es manifesta lenergia? Enumeran cinc formes.
4 Inclou en la taula quatre exemples de cada font denergia.

Fonts denergia renovables
Fonts denergia no renovables
5 Quin s lorigen de lurani i del plutoni? Quin tipus denergia presenten?

En quines centrals sutilitzen?
54
CONTROL A

El
i el
sutilitzen a les centrals
per a produir
a les cases. Del
i es fan servir per a la calefacci

sobtenen diferents productes, com la
i el gasoil, que sutilitzen com a combustibles en el transport, per a la calefacci i a les

centrals
per a obtindre energia
7 Lelectricitat sobt de diverses fonts denergia. Quines sn les dues fonts

denergia ms utilitzades a les centrals elctriques?
8 Respon a les preguntes segents sobre els electrodomstics.

De tots els electrodomstics que susen a les cases, quin consumeix ms electricitat?
Els aparells apagats per no desconnectats consumeixen energia?
A Espanya, don prov principalment lenergia que sutilitza a les cases?
9 Assenyala si les frases segents sn verdaderes (V) o falses (F). Desprs, escriu
les falses correctament.
El carb i el petroli no sn renovables i en algun moment sesgotaran.

A causa de laugment del dixid de carboni, lefecte dhivernacle ha disminut.
Els residus radioactius no afecten el medi ambient.
Ls de lenergia elica causa el calfament global i la pluja cida.
10 Qu indica letiqueta energtica que porten els electrodomstics? Un aparell amb categoria
D consumeix molta energia o poca?
55
Mquines i estructures
Nom
CONTROL B
Data

a) Qu s una mquina?
b) Indica els tres tipus de palanques segons on es localitze el punt de suport.
2 Encercla els elements que formen part de les mquines.

motorferramentacircuit elctriccarcassapilarfonament
operadors mecnicssensorbigaindicador i pantallacolumnaestructura
3 Completa aquesta taula amb els elements que has encerclat en lactivitat anterior.
Element
Funci que t
s un component de la mquina que produeix moviment.
s una part sobre la qual descansen els altres components de la mquina.
Serveix de protecci i perqu altres elements shi unisquen.
Permet a una mquina rebre informaci de linterior o de lexterior.
56
CONTROL B
4 Qu s un operador mecnic? Quin s el que transmet el moviment duna roda a laltra?
5 Qu s un mecanisme?
6 Anomena un avan tecnolgic que afecte algun dels mbits segents de la nostra vida
i explica a continuaci en qu el millora.
casaalimentaciocicomunicaci
7 Posa un exemple duna estructura natural i una altra dartificial i indica la funci de cada una.
8 Indica el nom dels elements que formen una estructura.
9 Quin element dun pont s la base sobre la qual descansa tota la seua estructura?
10 Quin tipus destructura mostra la fotografia? Per qu penses que

rep aquest nom?
57
Nom
CONTROL A
Data
1 Anomena les mquines segons la font denergia que usen, explica com funcionen
i posa un exemple de cada una.
2 Observa aquest dibuix i completa la taula.
C
D
F
Element
G
Funci que t
58
CONTROL A
3 Indica el nom dels principals operadors mecnics. Quin transmet el moviment duna roda
a laltra?
4 Qu s la tecnologia? En qu ha millorat les nostres vides?
5 Anomena dos avanos tecnolgics de lmbit de la llar amb algun efecte positiu sobre
el medi ambient. En qu ens faciliten la vida? Com milloren el medi ambient?
6 Anomena quatre avanos tecnolgics que afecten el temps de conservaci dels aliments.
7 Realitza el dibuix dun pont en el requadre

de la dreta i indica-hi el nom dels
elements que formen una estructura.
8 Quina funci tenen els elements quehas

dibuixat en lactivitat anterior?
9 De quines cinc maneres es poden classificar lesestructures artificials?
10 Quins criteris sutilitzen per a realitzar la classificaci de lactivitat 9?
59

Nom
CONTROL B
Data
Massa dun cos
Volum dun cos
Qu s?
Unitats de mesura
Instruments de mesura
2 Contesta.
En quines unitats es mesura la densitat dun cos?
La densitat de la fusta s menor que la de laigua. Surar o safonar en laigua un tauler
fet de fusta? Explica la resposta.
3 Ordena els lquids segents de ms viscs a menys viscs: mel, aigua, qutxup.
Ms viscs
Menys viscs
4 Explica les diferncies entre les propietats dels slids de flexibilitat i elasticitat.
5 Relaciona amb fletxes.
60
Energia lluminosa
Lenergia que tenen algunes substncies, com

els combustibles i els aliments.
Energia mecnica
Lenergia que contenen alguns minerals, com

lurani.
Energia qumica
Lenergia que t la llum.
Energia nuclear
Lenergia que tenen els cossos pel seu moviment.
CONTROL B
6 Completa la taula amb aquestes paraules.

aigua gas natural sol petroli vent carb calor interna urani biomassa
Fonts denergia renovables
Fonts denergia no renovables
7 Contesta.
En quins usos es gasta ms energia a les cases espanyoles?
Quin tipus denergia shi usa principalment?
8 Explica dos problemes originats per ls de lenergia i dues mesures destalvi

denergia.
9 Completa les frases segents amb les paraules del quadre.

sensors carcassa operadors
Els
permeten a una mquina rebre informaci de linterior o de lexterior.
Els
mecnics transmeten la fora dunes parts a altres de la mquina.
La
protegeix la mquina i mant els elements junts.
10 Escriu el nmero que correspon a cada part assenyalada del dibuix.

1 Tirant
2 Fonament
3 Biga
4 Pilar
61

Nom
CONTROL A
Data
1 Una bola massissa dun cert material t un volum de 100 cm i una massa de 150 g.
Amb quins instruments i com sha mesurat la massa i el volum de la bola?
Calculan la densitat. Surar o safonar en laigua?
2 Explica qu significa i posan un exemple.

Que un slid siga flexible:
Que un lquid siga molt voltil:
Que un gas shaja comprimit:
3 Explica les diferncies que hi ha entre la flexibilitat i lelasticitat i posa un exemple

dematerial slid per a cada una daquestes propietats.
4 Completa aquestes frases sobre la viscositat i la volatilitat.

La viscositat s
Per exemple, la viscositat de l
.
s major que la de l
La volatilitat s
Per exemple, la
62
.
s un lquid molt voltil, per aix en percebem lolor molt fcilment.
CONTROL A
5 Quin tipus de transformaci de lenergia t lloc quan ens freguem les mans
i aquestes es calfen? Pensa i escriu.
6 Defineix i explica com saprofita.

Lenergia elica:
Lenergia geotrmica:
7 Ordena els mbits segents de major a menor consum denergia a Espanya

i escriu alguna mesura destalvi per als que ms en gasten.
agricultura
indstria
serveis
transport
cases
8 Quins sn els problemes principals que origina ls de combustibles fssils?
9 Dibuixa una estructura en qu es vegen els fonaments, els pilars i les bigues.
10 Escriu tres exemples davanos tecnolgics en els contextos segents.

A les cases:
En les comunicacions:
i
,
.
i
.
63

Nom
CONTROL E
Data
1 Tenim dos objectes en un recipient daigua. Identifica cada objecte amb les dades
de la taula.
25
210
125
75
Massa (g)
Volum (cm)
2 Imagina que tens tres globus, un ple darena, un altre ple daire i un altre ple daigua.
Explica qu passaria en cada cas si punxares els globus amb una agulla.
Explica el resultat de lexperincia basant-te en les propietats dels slids, els lquids
i els gasos.
3 Explica les diferncies que hi ha entre la flexibilitat i lelasticitat i posa un exemple

dematerial slid per a cada una daquestes propietats.
4 Explica qu sn la viscositat i la volatilitat i desprs posa un exemple de cada

una daquestes propietats.
64
CONTROL E
5 Enumera les propietats de lenergia i explica cada una amb un exemple.
6 Explica com sobt electricitat a partir de les diferents fonts denergia renovables.
7 Ordena els mbits segents de major a menor consum denergia a Espanya i escriu
alguna mesura destalvi per als que ms en gasten.
agricultura
indstria
serveis
transport
cases
8 Explica la relaci entre calfament global i efecte dhivernacle.
9 Digues quina diferncia hi ha entre les estructures entramades i les massives.
10 Escriu tres exemples davanos tecnolgics en els contextos segents.

A les cases:
En les comunicacions:
i
,
.
i
.
65
Avaluaci final
CONTROL B
Nom
Data
1 Escriu la paraula adequada per a completar el text.

vitalscllulesrganteixitpluricellularsnivells
Tots els ssers vius realitzen les funcions
i estan formats
. Les persones som ssers
per
i al nostre
dorganitzaci que sn: cllula,
cos es distingeixen diversos

,
, aparell, sistema i organisme.
2 En qu consisteix la funci de relaci? Completa lesquema.

Receptors dels rgans dels
nervis
del sistema nervis perifric

sistema nervis
medulla
nervis
del sistema nervis

aparell
3 Determina a quin tipus de nervis es refereixen aquestes definicions.

Nervis
: transmeten informaci des dels rgans fins a lencfal

i la medulla espinal.
Nervis
: porten les ordres de lencfal i de la medulla espinal fins

a uns altres rgans.
4 Qu sn les contractures musculars? Com pots evitar-les? Completa la resposta.

que consisteixen en la
Sn lesions de laparell
involuntria i mantinguda dun
en fer esport, i mantenint sempre
66
. Seviten realitzant calfaments
adequades.
CONTROL B
5 A quin regne o regnes corresponen aquestes caracterstiques? Escriu una lletra per a cada
regne: A, animals; P, plantes; F, fongs; T, protoctists; B, bacteris.
.
Tots sn pluricellulars:
Algunes es reprodueixen mitjanant llavors, i altres, mitjanant espores:

.
No es desplacen:
Alguns fabriquen el seu propi aliment:
Es classifiquen en vertebrats i invertebrats:
6 Qu s un bosc mediterrani? Completa la resposta.

s un
de tipus terrestre. En aquest, el medi

sec i estius
es caracteritza per un
est formada per arbres de fulla
La
Entre la
destaquen
.
primaris com el conill;
.
hi ha diversos animals que mengen conills: entre aquests hi ha una relaci de
7 Explica qu s lextinci dssers vius i assenyala la mesura que ajuda a evitar-la.
Crear espais protegits
Estalviar energia
Respectar la naturalesa
8 Indica quina forma o formes denergia (lluminosa, mecnica, trmica, elctrica), quina font
denergia (renovable o no renovable) i quina propietat de lenergia sobserven en la imatge.

9 Quina s la densitat de laigua? Els cossos que suren en aigua, sn ms o menys densos?
10 Tria les opcions correctes per a completar aquest text sobre la bicicleta.
s una mquina/estructura que t un operador mecnic/indicador: la palanca/cadena, que
transmet el moviment duna roda a laltra. El seu s permet estalviar esfor/temps i energia perqu
no usa combustibles fssils/nuclears com el cotxe i no s/s menys contaminant.
67
Avaluaci final
CONTROL A
Nom
Data
1 Escriu la paraula adequada per a completar el text.

vitalscllulesrganteixitpluricellularsnivells
Tots els ssers vius realitzen les funcions
i estan formats
. Les persones som ssers
per
i al nostre
dorganitzaci, que sn: cllula,
cos es distingeixen diversos

,
, aparell, sistema i organisme.
2 En qu consisteix la funci de relaci? Completa lesquema.

Receptors dels rgans dels
nervis
del sistema nervis perifric

sistema nervis
medulla
nervis
del sistema nervis

aparell
3 Descriu els tipus de nervis que hi ha i explica breument la funci de cada un.
4 Qu sn les contractures musculars? Amb quins hbits saludables pots evitar-les?
68
CONTROL A
5 A quin regne o regnes corresponen les caracterstiques segents?

Tots sn pluricellulars:
Algunes es reprodueixen mitjanant llavors, i altres, mitjanant espores:
No es desplacen:
6 Com s el medi fsic, la fauna i la flora del bosc mediterrani? Representa
una cadena trfica caracterstica daquest ecosistema i indica quin s el productor,

quins sn els consumidors, etc.
7 Explica qu s la contaminaci i digues algun comportament que ajude a evitar-la.
8 Indica quina forma o formes denergia, quin tipus de font denergia i quina propietat
de lenergia sobserven en la imatge.

9 Per qu loli sura en laigua? Defineix la propietat que explica aquest fet.
10 Explica breument qu s una bicicleta i com contribueix a estalviar energia.
69
Test
Nom
Test
Data
1 Diversos rgans del mateix tipus que realitzen la mateixa funci formen un
a. teixit.
b. aparell.
c. sistema.
2 La uni de diversos teixits que sorganitzen per funcionar conjuntament s un

a. organisme.
b. rgan.
c. aparell.
3 Un aparell est format per

a. rgans del mateix tipus o diversos sistemes.
b. rgans de diferent tipus o un nic sistema.
c. rgans de diferent tipus o diversos sistemes.
4 Quines parts de lorganisme i en quin ordre intervenen en la funci de relaci?

a. Sistema nervis rgans dels sentits aparell locomotor.
b. rgans dels sentits aparell locomotor sistema nervis.
c. rgans dels sentits sistema nervis aparell locomotor.
5 Quin s el paper del cervell en la funci de relaci?

a. Capta la informaci de tot el que passa al voltant nostre.
b. Analitza la informaci, decideix qu fer i envia ordres a travs dels nervis.
c. Rep informaci a travs dels nervis i realitza moviments.
6 Quins receptors perceben estmuls externs com la llum, el so, la pressi, etc.?
a. Dels rgans dels sentits.
b. Del cervell.
c. De laparell locomotor.
7 De quina manera interv laparell locomotor en la funci de relaci?

a. Rep les ordres dels rgans dels sentits i realitza els moviments.
b. Rep les ordres del cervell i realitza els moviments.
c. Capta la informaci de lexterior i realitza els moviments.
8 Interv la funci de relaci en la coordinaci interna?

a. No.
b. S, a travs del sistema nervis. c. S, a travs dels rgans dels sentits.
9 En quin rgan dels sentits estan els receptors de temperatura i els de pressi?
a. A la llengua.
b. A la pell.
c. Al nas.
10 La informaci de lolfacte arriba al cervell a travs

a. del nervi olfactori.
72
b. de la pitutria groga.
c. dels receptors olfactoris.
Nom
Test
Data
1 Analitzar la informaci, ordenar les respostes i coordinar el funcionament

del cos sn tasques
a. dels sentits.
b. del sistema nervis.
c. dels ossos.
2 Quina part de la neurona rep la informaci dels rgans dels sentits?

a. Lax.
b. El cos.
c. Les dendrites.
3 Quina part de la neurona envia informaci a altres neurones?

a. Lax.
b. El cos.
c. Les dendrites.
4 El sistema nervis central est format per

a. encfal i medulla espinal.
b. cervell i nervis.
c. medulla espinal i cervell.
5 Els nervis sn fibres formades per la uni

a. de dendrites de diverses neurones que constitueixen el sistema nervis central.
b. daxons de diverses neurones que constitueixen el sistema nervis central.
c. daxons de diverses neurones que constitueixen el sistema nervis perifric.
6 Els moviments rpids i inconscients en qu participa la medulla espinal sn

a. moviments voluntaris.
b. moviments globals i fins.
c. moviments reflexos.
7 Els moviments voluntaris els realitzem

a. conscientment i hi participa lencfal.
b. de manera inconscient i hi participa el cervell.
c. de manera inconscient i hi participa la medulla espinal.
8 Quan es fractura la columna vertebral que protegeix la medulla espinal, es produeix

a. una lesi medullar.
b. una malaltia vertebral.
c. una lesi cerebral.
9 Quan es produeix una lesi cerebral?

a. Quan la columna vertebral es colpeja i es danya el cervell.
b. Quan el crani es colpeja i es danya la medulla espinal.
c. Quan el crani es colpeja i es danya el cervell.
10 El consum de drogues provoca

a. alegria.
b. dependncia.
c. lesions medullars.
73
Laparell locomotor
Test
Nom
Data
1 Quin nom rep lestructura que dna forma al cos, permet mantindre
la postura, interv en el moviment i protegeix els rgans delicats?
a. Aparell locomotor.
b. Esquelet.
c. Columna vertebral.
2 Com suneixen entre si els ossos de lesquelet?

a. Mitjanant articulacions.
b. Mitjanant cartlags.
c. Mitjanant tendons.
3 Com sn els ossos del crani i quina funci tenen?

a. Sn plans i corbats i la seua funci s protegir el cervell.
b. Sn plans i grans i la seua funci s mantindre el cap recte.
c. Sn plans i fins i la seua funci s donar forma a lencfal.
4 En quina part del cos es troben els ossos llargs?

a. Al cap.
b. Al tronc.
c. A les extremitats.
5 Els msculs esqueltics suneixen als ossos mitjanant

a. tendons.
b. lligaments.
c. cartlags.
b. Plans i grans.
c. Plans i xicotets.
6 Com sn els msculs del tronc?

a. Fusiformes.
7 Laparell locomotor realitza els moviments grcies a la capacitat

dels msculs per a variar
a. de grandria.
b. de posici.
c. de composici.
8 En larticulaci del colze, el bceps i el trceps actuen com

a msculs antagonistes, s a dir,
a. realitzen el mateix moviment: ambds es contrauen alhora.

b. realitzen moviments oposats: quan un es contrau, laltre es relaxa.
c. realitzen el mateix moviment: ambds es relaxen alhora.
9 La inflamaci dels lligaments causada per torades sanomena

a. esquin.
b. contractura.
c. fractura.
10 Per qu s important la vitamina D?

a. Perqu fixa el fsfor als ossos.
b. Perqu fixa el calci als ossos.
c. Perqu fixa el calci i el fsfor als ossos.
74
Primer trimestre
Test
Nom
Data
1 Lencarregat de controlar tots els aparells i sistemes s

a. el sistema nervis.
b. laparell locomotor.
c. laparell central.
2 Els rgans estan formats per

a. la uni de diverses cllules.
b. la uni de diversos teixits.
c. la uni de diversos aparells.
3 Com t lloc la funci de relaci?

a. E
ls nervis capten informaci, la transmeten als receptors i aquests analitzen
la informaci ienvien ordres a laparell locomotor a travs de nervis.
b. E
ls rgans dels sentits capten informaci, la transmeten per nervis al cervell,
el cervell analitza la informaci i envia ordres a laparell locomotor a travs de nervis.
c. E
ls rgans dels sentits capten informaci, lanalitzen i transmeten ordres
a laparell locomotor a travs de nervis.
4 Sn receptors dels rgans dels sentits

a. la retina i el caragol.
b. el cristall i el nervi auditiu.
c. el timp i el nervi ptic.
5 Amb quina funci est relacionada la coordinaci interna de lorganisme?

a. Nutrici.
b. Relaci.
c. Reproducci.
6 Quin rgan del sistema nervis central interv en els moviments involuntaris?
a. El cervell.
b. El cerebel.
c. La medulla espinal.
7 En les articulacions mbils, els ossos es mantenen units entre si mitjanant

a. cartlags.
b. tendons.
c. lligaments.
8 Laparell locomotor est format per lesquelet i la musculatura

a. esqueltica.
b. de les extremitats.
c. del tronc.
9 Laparell locomotor realitza moviments grcies a la capacitat dels msculs per a

a. variar de posici.
b. variar de composici.
c. variar de grandria.
10 La postura adequada per a seure a estudiar s amb lesquena recta

a. i recolzada al respatler.
b. i les cames encreuades.
c. i inclinada cap a la taula.

75
Lorganitzaci interna dels ssers vius
Nom
Test
Data
1 La part ms menuda dun sser viu que realitza funcions vitals s

a. un rgan.
b. una cllula.
c. un teixit.
2 Un sser pluricellular est format per

a. moltes cllules.
b. poques cllules.
c. cllules molt grans.
3 Quins sn els components duna cllula?

a. Citoplasma, membrana, nucli i coberta externa.
b. Membrana, citoplasma, orgnuls i nucli.
c. Membrana, orgnuls, sistemes i teixits.
4 Quina s la funci del nucli duna cllula?

a. Protegir la cllula.
b. Controlar el funcionament correcte de la cllula.
c. T diferents funcions depenent del tipus de cllula.
5 Els orgnuls que es troben noms en cllules vegetals sn

a. els nuclis.
b. les membranes.
c. els cloroplasts.
6 Un conjunt de teixits que realitzen una mateixa funci constitueixen

a. un rgan.
b. un organisme.
c. un sistema.
b. un sistema i un teixit.
c. diversos sistemes.
7 Un aparell est format per

a. dos teixits.
8 Qu s un bacteri?
a. Un tipus de cllula.
b. Un sser unicellular.
c. Un sser no viu.
9 Qu s una preparaci microscpica?

a. U
n fragment fi del que es vol observar collocat sobre un portaobjectes
i cobert per un cobreobjectes.
b. Un fragment gruixut del que es vol observar collocat sobre la platina.
c. Un fragment fi del que es vol observar collocat sobre la platina.
10 Els microscopis actuals tenen dues lents: lobjectiu i

a. el diafragma.
76
b. locular.
c. la platina.
Nom
Test
Data
1 Els ssers vius es classifiquen en el regne dels animals, el de les plantes,

a. el dels fongs, el de les gimnospermes i el dels bacteris.
b. el dels fongs, el dels protoctists i el dels bacteris.
c. el dels fongs, el dels equinoderms i el dels bacteris.
2 A quin regne pertanyen les algues?

a. Al dels bacteris.
b. Al dels protoctists.
c. Al de les plantes.
3 Com sanomenen els animals que salimenten danimals morts?

a. Carnvors.
b. Depredadors.
c. Carronyers.
4 Els mamfers, ocells, rptils, amfibis i peixos sn els cinc grups

a. danimals.
b. danimals vertebrats.
c. danimals amb extremitats.
5 Quin grup o grups de vertebrats respiren tota la vida mitjanant brnquies?

a. Els peixos.
b. Els amfibis.
c. Els peixos i els amfibis.
6 En quin grup dinvertebrats sinclouen els insectes?

a. En els equinoderms.
b. En els molluscos.
c. En els artrpodes.
7 Les molses i les falgueres presenten

a. espores.
b. llavors.
c. sorus.
8 Es coneix amb el nom de cpsula

a. la zona de color fosc, a la part posterior de les fulles de la falguera,
que cont les espores.
b. la zona de color fosc, a la part posterior de les fulles de la molsa,
que cont les espores.
c. la protuberncia que cont les espores de la molsa, en un filament de la tija.
9 Les plantes gimnospermes

a. tenen flors poc vistoses i no tenen fruits; les llavors es formen a les pinyes.
b. tenen flors molt vistoses i no tenen fruits; les llavors es formen als sorus.
c. no tenen flors ni tenen fruits; les espores es formen a les pinyes.
10 La llavor resulta de la uni

a. dels estams i el pistil.
b. dun gra de pollen i un vul.
c. duna flor femenina i una flor masculina.
77
Els ecosistemes
Test
Nom
Data
1 Qu s un ecosistema?
a. E
l conjunt dssers vius, sobretot animals i plantes, que habiten en un lloc,
on es relacionen entre si.
b. E
l conjunt danimals i plantes que habiten en un lloc, on es relacionen
entre si, i el medi fsic en qu habiten.
c. E
l conjunt dssers vius que habiten en un lloc, on es relacionen
entre si, i el medi fsic en qu viuen.
2 El conjunt de tots els ecosistemes de la Terra sanomena

a. comunitat.
b. ecosfera.
c. poblaci.
3 Els individus duna espcie que habiten en un ecosistema formen una

a. comunitat.
b. ecosfera.
c. poblaci.
4 El conjunt de les poblacions dun ecosistema constitueix

a. la seua flora.
b. una comunitat.
c. la seua fauna.
5 Els animals i les plantes dun ecosistema en formen respectivament

a. la flora i la fauna.
b. la poblaci i la flora.
c. la fauna i la flora.
6 En qu es diferencien els ecosistemes marins dels daigua dola?

a. En la temperatura.
b. En la salinitat.
c. En la quantitat de llum.
7 Com sn els arbres del bosc atlntic?

a. D
e fulla caduca.
b. De fulla perenne.
c. Estan adaptats al clima sec.
8 En quin ecosistema mar s ms difcil trobar algues?

a. A les platges, perqu tenen ms onatge.
b. A les costes rocoses, perqu sn poc profundes.
c. Al mar obert, perqu no reben prou llum.
9 En quin ecosistema de la Comunitat Valenciana es poden trobar animals

com el cormor, lagr i el fartet?
a. Als pinars de pi blanc.
b. A les praderies de posidnia.
c. A lalbufera de Valncia.
10 s important estalviar energia perqu en produir-ne i gastar-ne

a. es molesta els animals.
78
c. es causen incendis forestals.
b. es genera contaminaci.
Segon trimestre
Test
Nom
Data
1 Qu tenen en com totes les cllules?

a. Que totes realitzen les tres funcions vitals: nutrici, relaci i reproducci.
b. Que totes sagrupen per formar rgans.
c. Que totes tenen la mateixa forma i la mateixa mida.
2 Quins sn els nivells dorganitzaci?

a. De menor a major complexitat: cllula, teixit, rgan, sistema, aparell i organisme.
b. De major a menor complexitat: cllula, teixit, rgan, sistema, aparell i organisme.
c. De menor a major complexitat: cllula, teixit, sistema, aparell, rgan i organisme.
3 Lobjectiu i locular dun microscopi sn

a. les lents.
b. els caragols denfocament. c. les fonts de llum.
4 De tots els regnes, en quins tots els ssers vius sn pluricellulars?

a. Plantes i fongs.
b. Plantes i animals.
c. Animals i fongs.
5 Quins animals vertebrats tenen el cos cobert descates?

a. Peixos i amfibis.
b. Amfibis i rptils.
c. Rptils i peixos.
b. invertebrats artrpodes.
c. invertebrats equinoderms.
6 Els insectes sn animals

a. vertebrats artrpodes.
7 Les molses es reprodueixen mitjanant

a. llavors, que es troben dins de cpsules.
b. espores, que es troben dins de cpsules.
c. espores, que es troben dins de sorus.
8 Quin nom rep el conjunt dssers vius que habiten en un lloc, on es relacionen entre si,
i el medi fsic en qu viuen?
a. Ecosfera.
b. Ecosistema.
c. Comunitat.
9 Els individus duna espcie que habiten un ecosistema

a. es poden reproduir entre si i formen una poblaci.
b. no es poden reproduir entre si i formen lecosfera.
c. no es poden reproduir entre si i formen una comunitat.
10 Els diferents tipus decosistemes terrestres es diferencien sobretot

a. pels animals.
b. per la vegetaci i el clima. c. pel tipus de sl.
79
Nom
Test
Data
1 Quin tipus de propietats sn la massa i el volum?

a. Generals.
b. Caracterstiques.
c. Variables.
2 Qu s la massa dun cos i en qu es mesura?

a. s la quantitat de matria i es mesura en quilograms o grams.
b. s lespai que ocupa i es mesura en centmetres cbics o litres.
c. s la quantitat de matria i es mesura en centmetres cbics o litres.
3 Per a mesurar el volum sutilitzen

a. provetes.
b. balances.
c. bscules.
4 Com sobt la densitat dun cos i en qu es mesura?

a. Dividint la massa entre el volum i es mesura en g/cm3.
b. Multiplicant la massa pel volum i es mesura en cm3.
c. Dividint el volum entre la massa i es mesura en cm3/g.
5 Els vaixells suren perqu la seua densitat

a. s igual que la de laigua del mar.
b. s menor que la de laigua del mar.
c. s major que la de laigua del mar.
6 Quina propietat han de tindre els materials de construcci com el formig?

a. Resistncia.
b. Duresa.
c. Flexibilitat.
7 Els slids que recuperen la forma desprs de ser deformats sn els

a. elstics.
b. flexibles.
c. resistents.
8 Els lquids
a. no tenen ni forma ni volum fixos.
b. tenen volum fix per forma variable.
c. tenen volum variable per la forma s fixa.
9 Segons les seues propietats com a lquids, com sn la gasolina i la mel, respectivament?
a. Ambdues molt viscoses.
b. Molt viscosa i molt voltil.
c. Molt voltil i molt viscosa.
10 Els gasos
a. no tenen ni forma ni volum fixos.
b. tenen volum fix per forma variable.
c. tenen volum variable per la forma s fixa.
80
Lenergia
Test
Nom
Data
1 Qu s lenergia?
a. La causant que la matria es mantinga immbil.
b. La causant que la matria experimente canvis.
c. La causant que la massa tinga un valor determinat.
2 Els aliments, els combustibles i les piles contenen energia

a. qumica.
b. trmica.
c. elctrica.
3 Algunes propietats de lenergia sn:

a. Es desplaa, semmagatzema, es reprodueix i es destrueix.
b. Sacumula, provoca canvis, es transforma i t massa.
c. Es transforma, es transfereix, sacumula i es transporta.
4 La llum del sol es capta mitjanant

a. plaques fotovoltaiques.
b. calefactors.
c. collectors solars.
5 Quin tipus de fonts denergia sn el carb, el gas i el petroli?

a. renovables.
b. no renovables.
c. regenerables.
6 En quin mbit susa ms energia a Espanya?

a. El transport.
b. La indstria.
c. Lagricultura.
7 El tipus denergia ms usat a Espanya s

a. el carb.
b. la gasolina.
c. lenergia renovable.
8 A les cases, ls que ms energia consumeix s

a. la illuminaci.
b. la calefacci.
c. laigua calenta.
9 Ls de combustibles fssils fa que lefecte dhivernacle

a. sequilibre.
b. disminusca.
c. augmente.
10 Per a estalviar energia shan dutilitzar aparells amb

a. elements reciclats.
b. energia efica.
c. eficincia energtica.
81
Test
Nom
Data
1 La bicicleta s una mquina perqu la utilitzem per a

a. divertir-nos.
b. fer esport.
c. estalviar temps i esfor.
2 El motor s lelement duna mquina que

a. produeix moviment.
b. genera energia elctrica.
c. transmet el moviment o la fora dunes parts a altres.
3 Quin s lelement duna mquina encarregat de rebre informaci?

a. Indicador.
b. Pantalla.
c. Sensor.
4 Les palanques sn operadors mecnics que serveixen per a

a. transmetre el moviment duna roda a laltra.
b. iniciar el moviment en algunes mquines manuals.
c. transmetre una fora alhora que laugmenten o la redueixen.
5 Els eixos sn operadors mecnics que serveixen per a

a. acoblar diferents tipus doperadors entre si.
b. acoblar les rodes a un motor i que giren en sentit contrari.
c. acoblar les rodes a un motor i que giren en el mateix sentit.
6 La uni de diversos operadors rep el nom de

a. mquina.
b. mecanisme.
c. estructura.
7 El termstat s un avan tecnolgic que permet controlar la temperatura i

a. estalviar energia.
b. estalviar esfor.
c. estalviar temps.
8 Les parts duna estructura sn: fonaments, bigues, arcs,

a. columnes, pilars i tirants.
b. columnes o pilars i tirants.
c. columnes i pilars.
9 Una manera senzilla de classificar les estructures s tenint en compte

a. la forma i la mida.
b. la mida i els elements.
c. la forma i els elements.
10 Una estructura massiva s aquella que est formada per

a. un conjunt de materials de gran mida.
b. una gran concentraci del mateix material.
c. una gran concentraci de diferents materials.
82
Tercer trimestre
Test
Nom
Data
1 Qu t ms massa, un quilo darena o un quilo de sal?

a. Larena.
b. En tenen la mateixa.
c. La sal.
2 La densitat dun cos

a. s lespai que ocupa.
b. s la quantitat de matria que t.
c. es calcula dividint la seua massa entre el seu volum.
3 Quan un lquid sevapora amb facilitat, es diu que s

a. voltil.
b. viscs.
c. olors.
4 Un cos s resistent quan

a. resisteix qualsevol temperatura sense deteriorar-se.
b. suporta molta fora sense trencar-se.
c. es pot doblegar sense que es trenque.
5 Lenergia que contenen els aliments es troba en forma

a. denergia qumica.
b. denergia mecnica.
c. denergia nuclear.
6 La biomassa s una font denergia

a. no renovable.
b. renovable.
c. illimitada.
7 En lactualitat, la principal font denergia

a. s la geotrmica.
b. sn els combustibles fssils.
c. prov de les energies renovables.
8 No s un problema provocat per ls denergia

a. la pluja cida.
b. lefecte dhivernacle.
c. la contaminaci.
9 Les estructures massives

a. estan fetes amb molta quantitat dun mateix material.
b. estan formades per un conjunt delements, com ara bigues i columnes.
c. es formen a partir de la uni de molts triangles.
10 Les rodes, els eixos, les palanques i les corretges es consideren

a. parts duna estructura.
b. operadors mecnics.
c. parts duna carcassa.

83
Avaluaci final
Test
Nom
Data
1 Lorganisme hum s lorganitzaci

a. de les nostres cllules.
b. dels nostres rgans i teixits. c. de tots els nostres sistemes.
2 On es troben els receptors dels rgans dels sentits?

a. A la crnia, el timp, les papilles olfactries i la fossa nasal.
b. A la retina, el caragol, la pell, les papilles gustatives i la pitutria groga.
c. A la pupilla, els ossets, les papilles olfactries i la pitutria roja.
3 Quines dues parts es distingeixen en el sistema nervis?

a. El cervell i la medulla espinal.
b. Els nervis i lencfal.
c. El sistema nervis central i el sistema nervis perifric.
4 El cerebel es troba
a. al cervell.
b. a la medulla espinal.
c. a lencfal.
5 Els ossos que protegeixen la medulla espinal sn

a. la columna vertebral.
b. el cap.
c. les extremitats.
6 Els msculs que participen en el mateix moviment sanomenen

a. antagonistes.
b. esqueltics.
c. perifrics.
7 Mantindre una bona postura evita que patim

a. lesions cerebrals.
b. contractures musculars.
c. esquinos.
8 Els cloroplasts sn orgnuls

a. de les cllules animals.
b. de les cllules vegetals.
c. de totes les cllules.
9 Qu sn lobjectiu i locular dun microscopi?

a. Les seues lents.
b. Els seus elements duni.
c. Els seus elements visibles.
10 En quin regne tots els ssers vius sn unicellulars?

a. En el dels bacteris.
84
b. En el dels protoctists.
c. En el de les plantes.
AVALUACI FINAL
TEST
11 Els arbres del grup de les gimnospermes sn de fulla

a. caduca.
b. perenne.
c. caduca o perenne.
12 A les praderies de muntanya totes les plantes sn

a. arbres.
b. herbcies.
c. llenyoses.
13 En quin ecosistema aqutic els ssers vius estan adaptats als corrents daigua?
a. Als rius.
b. A les costes rocoses.
c. A les llacunes.
14 Quin problema pot ocasionar la captura excessiva duna espcie?

a. Contaminaci.
b. Extinci dssers vius.
c. Desertificaci.
15 Si un centmetre cbic de coure t una massa de 9 g, quina s la densitat del coure?

a. 9 cm3/g.
b. 9 g/mL.
c. 9 mL/g.
16 Quina de les propietats segents es correspon amb el formig?

a. Duresa.
b. Malleabilitat.
c. Resistncia.
17 Lenergia qumica s, per exemple, la que

a. utilitzen les plantes per a realitzar la fotosntesi.
b. es troba emmagatzemada en els aliments.
c. tenen algunes substncies com lurani o el plutoni.
18 Quina s la font denergia ms utilitzada en la producci delectricitat?

a. El gas natural.
b. El carb.
c. Les energies renovables.
19 Els circuits elctrics i electrnics sn

a. parts duna mquina.
b. operadors mecnics.
c. parts duna estructura.
20 Les estructures que estan fetes amb una gran concentraci del mateix
material sanomenen estructures
a. massives.
b. amb volta.
c. entramades.
85
Estndards
daprenentatge
i solucions
Estndards daprenentatge de lrea de Cincies

de la Naturalesa per a educaci primria*
BLOC 1. INICIACI A LACTIVITAT CIENTFICA
1.1. Busca, selecciona i organitza informaci concreta i rellevant, lanalitza, obt conclusions, comunica la seua experincia, reflexiona sobre el procs seguit i ho comunica oralment i per escrit.
1.2. Utilitza mitjans propis de lobservaci.
1.3. Consulta i utilitza documents escrits, imatges i grfics.
1.4. Desenvolupa estratgies adequades per a accedir a la informaci dels textos de
carcter cientfic.
2.1. Manifesta autonomia en la planificaci i lexecuci daccions i tasques, i t iniciativa
en la presa de decisions.
3.1. Utilitza, de manera adequada, el vocabulari corresponent a cada un dels blocs de
continguts.
3.2. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb lrea, i
manifesta la comprensi de textos orals i/o escrits.
4.1. Usa de forma autnoma el tractament de textos (ajust de pgina, inserci dil
lustracions o notes, etc.).
4.2. Fa un s adequat de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a recurs
doci.
4.3. Coneix i utilitza les mesures de protecci i seguretat personal que ha de fer servir
en ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
4.4. Presenta els treballs de manera ordenada, clara i neta, en suport paper i digital.
4.5. Utilitza estratgies per a realitzar treballs de forma individual i en equip, i mostra
habilitats per a la resoluci pacfica de conflictes.
4.6. Coneix i respecta les normes ds i de seguretat dels instruments i dels materials
de treball.
5.1. Realitza experincies senzilles i xicotetes investigacions: plantejant problemes,
enunciant hiptesis, seleccionant el material necessari, extraient conclusions i comunicant els resultats.
* Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual sestableix el currculum bsic de leducaci primria.
88
5.2. Realitza un projecte, treballant de forma individual o en equip, i presenta un informe

utilitzant suport paper i/o digital, recollint informaci de diferents fonts (directes, llibres, Internet), amb diferents mitjans i comunicant de forma oral lexperincia realitzada, amb el suport dimatges i textos escrits.
BLOC 2. LSSER HUM I LA SALUT

1.1. Identifica i localitza els principals rgans implicats en la realitzaci de les funcions
vitals del cos hum: nutrici (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor),
reproducci (aparell reproductor) i relaci (rgans dels sentits, sistema nervis,
aparell locomotor).
2.1. Identifica i descriu les caracterstiques principals de les funcions vitals de lsser
hum.
2.2. Identifica les caracterstiques principals dels sistemes del cos (aparells respiratori,
digestiu, locomotor, circulatori i excretor) i explica les funcions ms importants que
duen a terme.
3.1. Reconeix estils de vida saludables i els efectes que tenen sobre la cura i el manteniment dels diferents rgans i aparells.
3.2. Identifica i valora hbits saludables per a previndre malalties i mant una conducta responsable.
3.3. Identifica i adopta hbits dhigiene, cura i descans.
3.4. Coneix i explica els principis de les dietes equilibrades i identifica les prctiques
saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.
3.5. Reconeix els efectes nocius del consum dalcohol i drogues.
3.6. Observa, identifica i descriu alguns avanos de la cincia que milloren la salut
(medicina, producci i conservaci daliments, potabilitzaci de laigua, etc.).
3.7. Coneix i utilitza tcniques de primers auxilis, en situacions simulades i reals.
3.8. Identifica emocions i sentiments propis, dels companys i dels adults, i manifesta
conductes emptiques.
3.9. Coneix i aplica estratgies per a estudiar i treballar de manera efica.
3.10. Reflexiona sobre el treball realitzat, trau conclusions sobre com treballa i aprn i
elabora estratgies per a continuar aprenent.
3.11. Planifica de manera autnoma i creativa activitats doci i temps lliure, dindividuals
i en grup.
89
3.12. Manifesta autonomia en la planificaci i execuci daccions i tasques, i desenvolupa iniciativa en la presa de decisions, identificant els criteris i les conseqncies
de les decisions preses.
BLOC 3. ELS SSERS VIUS

1.1. Identifica i explica les diferncies entre ssers vius i ssers inerts.
1.2. Identifica i descriu lestructura dels ssers vius (cllules, teixits, rgans, aparells i
sistemes), i identifica les caracterstiques i funcions ms importants de cada un
daquests elements.
2.1. Observa i identifica les caracterstiques dels ssers vius. Classifica els ssers vius
(regne animal, regne de les plantes, regne dels fongs, altres regnes).
2.2. Observa directament i indirectament, identifica caracterstiques, reconeix i classifica animals invertebrats.
2.3. Observa directament i indirectament, identifica caracterstiques, reconeix i classifica animals vertebrats.
2.4. Observa directament i indirectament, identifica caracterstiques i classifica plantes.
2.5. Utilitza guies en la identificaci danimals i plantes.
2.6. Explica la importncia de la fotosntesi per a la vida a la Terra.
3.1. Identifica i explica les relacions entre els ssers vius. Cadenes alimentries. Poblacions, comunitats i ecosistemes.
3.2. Identifica i explica algunes de les causes de lextinci despcies.
3.3. Observa i identifica les principals caracterstiques i els components dun ecosistema.
3.4. Reconeix i explica alguns ecosistemes (praderia, toll, bosc, litoral i ciutat) i els ssers vius que hi habiten.
3.5. Observa i identifica diferents hbitats dels ssers vius.
4.1. Mostra conductes de respecte i cura envers els ssers vius.
4.2. Usa la lupa i altres mitjans tecnolgics en els diferents treballs que realitza.
4.3. Manifesta una certa precisi i rigor en lobservaci i en lelaboraci dels treballs.
4.4. Observa i registra algun procs associat a la vida dels ssers vius, utilitzant els
instruments i els mitjans audiovisuals i tecnolgics apropiats, i comunica de manera oral i escrita els resultats.
90
4.5. Respecta les normes ds, de seguretat i de manteniment dels instruments dobservaci i dels materials de treball.
BLOC 4. MATRIA I ENERGIA

1.1. Observa, identifica, descriu i classifica alguns materials per les seues propietats
(duresa, solubilitat, estat dagregaci, conductivitat trmica).
2.1. Utilitza diferents procediments per a obtindre la mesura de la massa i el volum dun
cos.
2.2. Identifica i explica fenmens fsics que sn observables en termes de diferncies de
densitat.
2.3. Identifica i explica les caracterstiques principals que presenta la flotabilitat en un
medi lquid.
3.1. Coneix les lleis bsiques que regeixen fenmens, com la reflexi de la llum o la
transmissi del corrent elctric.
3.2. Coneix les lleis bsiques que regeixen els canvis destat i les reaccions qumiques
(combusti, oxidaci i fermentaci).
4.1. Planifica i realitza experincies senzilles i prediu canvis en el moviment, en la forma
o en lestat dels cossos per efecte de les forces o de les aportacions denergia, i
comunica el procs seguit i el resultat obtingut.
4.2. Identifica i explica algunes de les caracterstiques principals de les diferents formes
denergia: mecnica, lluminosa, sonora, elctrica, trmica o qumica.
4.3. Identifica i explica algunes de les principals caracterstiques de les energies renovables i no renovables, identificant les diferents fonts denergia, les matries primeres energtiques i el seu origen.
4.4. Identifica i explica els beneficis i els riscos relacionats amb la utilitzaci de lenergia
(esgotament, pluja cida, radioactivitat), i exposa possibles actuacions per a un
desenvolupament sostenible.
5.1. Identifica i exposa les caracterstiques principals de les reaccions qumiques de
combusti, oxidaci i fermentaci.
5.2. Separa els components duna mescla mitjanant destillaci, filtraci, evaporaci o
dissoluci.
5.3. Observa de manera sistemtica, aprecia i explica els efectes de la calor en laugment de temperatura i la dilataci dalguns materials.
91
5.4. Identifica, experimenta i exemplifica alguns canvis destat i la seua reversibilitat.

5.5. Investiga, a travs de la realitzaci dexperincies senzilles, sobre diferents fenmens fsics i qumics de la matria: plantejant problemes, enunciant hiptesis, seleccionant el material necessari, extraient conclusions, comunicant resultats, manifestant competncia en cada una de les fases, aix com en el coneixement de les
lleis bsiques que regeixen els fenmens estudiats.
5.6. Investiga, a travs de la realitzaci dexperincies senzilles, per aproximar-se al
coneixement de les lleis bsiques que regeixen fenmens com la reflexi de la llum,
la transmissi del corrent elctric, el canvi destat i les reaccions qumiques (combusti, oxidaci i fermentaci).
5.7. Respecta les normes ds, seguretat i conservaci dels instruments i dels materials
de treball a laula i al centre.
BLOC 5. LA TECNOLOGIA, OBJECTES I MQUINES

1.1. Identifica diferents tipus de mquines i les classifica segons el nombre de peces, la
manera daccionar-les i lacci que realitzen.
1.2. Observa, identifica i descriu alguns dels components de les mquines.
1.3. Observa i identifica alguna de les aplicacions de les mquines i aparells, i la utilitat
que tenen per a facilitar les activitats humanes.
2.1. Construeix alguna estructura senzilla que t una funci o condici per a resoldre un
problema a partir de peces modulades (una escala, un pont, un tobogan, etc.).
3.1. Observa i identifica els elements dun circuit elctric i en construeix un.
3.2. Observa, identifica i explica alguns efectes de lelectricitat.
3.3. Exposa exemples de materials conductors i materials allants, i argumenta la seua
exposici.
3.4. Observa i identifica les caracterstiques principals dels imants i relaciona electricitat
i magnetisme.
3.5. Coneix i explica alguns dels grans descobriments i invents de la humanitat.
4.1. Elabora un informe com a tcnica per al registre dun pla de treball, i comunica de
forma oral i escrita les conclusions.
4.2. Valora i descriu la influncia del desenvolupament tecnolgic en les condicions de
vida i en el treball.
92
4.3. Coneix i explica alguns dels avanos de la cincia a la casa i la vida quotidiana, en
la medicina, en la cultura i loci, en lart, la msica, el cine i lesport i en les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
4.4. Efectua cerques guiades dinformaci en la xarxa.
4.5. Coneix i aplica estratgies daccs i treball en Internet.
4.6. Utilitza alguns recursos al seu abast, proporcionats per les tecnologies de la informaci, per a comunicar-se i collaborar.
93
Proves davaluaci
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE *
AVALUACI INICIAL
INDICADORS DASSOLIMENT **
Activitats
Identifica les parts dels aparells locomotor i reproductor.
B2-1.1
Descriu caracterstiques i funcions dels rgans dels sentits: elsullsiel sentit

de la vista, les orelles i laudici, la pell i el tacte, lallengua ielsentit del gust
i el nas i el sentit de lolfacte.
1, 2
Descriu el sistema nervis, central (lencfal i la medulla espinal) iperifric

(nervis sensitius i motors). Explica els seus components i funcions principals
i els processos que hi tenen lloc. Descriu el teixit nervis i les caracterstiques
i components de les cllules neuronals.
B3-2.1
Observa directament i indirectament i classifica els ssers vius en diferents

tipus, segons les caracterstiques que presenten.
5, 6
B3-2.3
Coneix les caracterstiques dels animals vertebrats, les explica i les utilitza
per a classificar-los.
B3-2.4
Coneix les caracterstiques dels diferents tipus de plantes, les explica

i les utilitza per a classificar-les.
8, 9
B3-3.4
Identifica i descriu tipus de medis fsics i espcies dssers vius dins dels
grups.
10
B4-1.1
Descriu propietats de slids (resistncia, fragilitat, flexibilitat, elasticitat

i duresa), lquids (viscositat i volatilitat) i gasos (gasexpandit i gas comprimit).
Identifica i descriu materials ielements a partir daquestes propietats.
11, 13
Explica qu s la densitat dun cos i com podem calcular-la. Aplica la frmula

adequadament.
12
Explica lenergia i les seues propietats fonamentals: transformaci,

transferncia, emmagatzemament i transport.
14
Identifica i descriu parts de mquines simples i complexes (estructura,

carcassa, circuits, sensors i indicadors i pantalles).
15
B4-4.2
B5-1.2
Solucions
1. Els rgans dels sentits capten informaci
de tot el que passa al nostre entorn.
Lainformaci viatja al cervell mitjanant
els nervis. El cervell analitza lainformaci
idecideix qu fer. El cervell envia ordres
atravs dels nervis.
2. De dalt a baix i desquerra a dreta: crnia,
cristall, iris, retina, nervi ptic.
3. La musculatura esqueltica i els ossos
de lesquelet formen laparell locomotor.
4. Lencfal: est situat al cap i est protegit
pels ossos del crani. T tres parts: cervell,
cerebel i bulb raquidi.
La medulla espinal: est protegida
a linterior de les vrtebres que formen
94
la columna vertebral. Ordena respostes

involuntries, com retirar la m quan
enscremem.
Els nervis: porten la informaci des
dels receptors sensorials fins al cervell
idesprs envien les ordres del cervell
o de la medulla a laparell locomotor.
5. Animals: es desplacen, prenen laliment
delmedi, sn pluricellulars.
Plantes: no es desplacen, fabriquen
el seualiment, sn pluricellulars.
Algues i protozous: uns fabriquen
el seu aliment i altres el prenen del
medi; uns sn unicellulars i altres sn
pluricellulars.
AVALUACI INICIAL
Fongs: no es desplacen, prenen laliment
del medi, poden ser unicellulars o
pluricellulars.
9. Les plantes necessiten: dixid de carboni,

llum solar, aigua i sals minerals.
Les plantes produeixen: aliment i oxigen.
Bacteris: es desplacen, sn unicellulars,

uns prenen laliment del medi i altres el
fabriquen.
10. Medi aqutic: quantitat de sal, llum, corrents,

temperatura i tipus de fons.
6. Desquerra a dreta i de dalt a baix: peixos,

amfibis, rptils, ocells, mamfers; invertebrats,
meduses, equinoderms, crustacis, miripodes,
artrpodes.
11. Slid: una pedra; lquid: laigua; gas: loxigen.
7. Amfibis: pulmons (els adults); tenen la pell

nua; quatre potes.
Ocells: pulmons; plomes; ovpara.
Rptils: pulmons; quatre potes, ovpara.
Mamfers: pulmons, pl, quadrpedes
(4 potes) o bpedes (2 potes i 2 braos),
vivpars.
Peixos: escates, aletes, ovpars.
8. La saba bruta s laigua amb les sals
minerals que les plantes absorbeixen per
les arrels del sl i que arriba fins a les
fulles, on t lloc la fotosntesi, i la saba
elaborada s laliment que es produeix
en la fotosntesi i es reparteix a totes
les parts de la planta.
Les plantes respiren per les fulles.
Les plantes fabriquen el seu propi aliment
en la fotosntesi i els animals el prenen del
medi.
Medi terrestre: temperatura, humitat, tipus

de sl i relleu.
12. La botella t un volum d1 litre, per plena t
una massa de 1.200 grams.
13. No estan formats per matria: alegria, foscor,
pensaments, sentiments.
No estan formats per matria perqu no
es poden quantificar, ni pesar, ni mesurar.
14. Lenergia solar es transforma en energia
elctrica.
Lenergia elctrica es transforma en energia
calorfica.
Lenergia mecnica es transforma enenergia
elctrica.
Lenergia qumica es transforma en energia
lluminosa.
15. La politja, el pla inclinat, lobridor i les tisores
sn mquines simples. Funcionen amb
lenergia qumica del cos hum.
Les mquines compostes, per exemple,
la bicicleta, lordinador i la cmera de
fotografiar.
* Estndards daprenentatge del currculum oficial per a letapa de primria.

** Concreci dels estndards daprenentatge per a cada curs i unitat didctica.
95
Proves davaluaci
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
B2-1.1
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Test
Reconeix els aparells i els sistemes del cos hum.
Identifica les parts dels aparells locomotor

ireproductor.
6, 7, 8, 9,
10
6, 7, 8, 9,
10
6, 9, 10
3, 4
3, 4
4, 5, 8
Identifica i valora relacions entre aquests processos

iels hbits saludables per al bon funcionament de
lorganisme.
Comprn, identifica i defineix diferents nivells

dorganitzaci del cos: teixits, rgans, aparells
isistemes. En descriu les funcions principals
i les interrelacions.
1, 2, 3
INDICADORS DASSOLIMENT
Descriu caracterstiques i funcions dels rgans

dels sentits: els ulls i el sentit de la vista, les orelles
i laudici, la pell i el tacte, la llengua i el sentit del
gust i el nas i el sentit de lolfacte.
Identifica i descriu rgans implicats en la funci
de relaci.
B2-2.2
Solucions
Control B
1. Aparell locomotor.
Laparell locomotor sencarrega dels
moviments i desplaaments del cos.
Laparell locomotor est compost pel
sistema muscular i el sistema ossi.
2. Aparell digestiu, aparell respiratori, aparell
excretor, sistema circulatori, aparell reproductor
(mascul o femen), aparell locomotor
i sistema nervis (central i perifric).
3. rgans dels sentits cervell msculs.
4. Els rgans dels sentits posseeixen uns
receptors que capten la informaci del que
passa al nostre entorn. Aquests receptors
envien la informaci al cervell mitjanant
nervis. El cervell analitza la informaci,
decideix qu fer i envia ordres a travs
dels nervis. Laparell locomotor rep
les ordres i realitza els moviments.
6. De dalt a baix i desquerra a dreta: nervi

ptic, retina, cristall, crnia, pupilla,iris.
7. Pitutria: olfacte.
Papilles gustatives: gust.
Retina: visi.
8. A la pell es troben els receptors delsentit
del tacte. Aquests receptors estan units
a nervis, a travs dels quals la informaci
arriba al cervell.
Amb aquest sentit podem percebre diferents
tipus de sensacions, com la forma i la textura
dels objectes, la pressi, la calor i el fred.
9. Els receptors del gust es troben a la llengua.
10. R. M. (Resposta model)
Pell. El got estava molt calent. Em vaig
punxar amb una agulla.
Llengua. El sabor i el fred dun gelat.
Latextura dun tros de pa.
5. Bote un bassal que trobe al cam per no

banyar-me els peus.
Sent el timbre de la porta i vaig a obrir-la.
96
PROVES DAVALUACI
Control A
1. Aparell locomotor.
Sistema circulatori.
Aparell reproductor femen.
Aparell excretor.
Aparell respiratori.
2. Sistema nervis: rep la informaci dels rgans
dels sentits i ordena a lorganisme qu fer.
Aparell locomotor: sencarrega del moviment,
de sostindre el cos i tamb de protegir els
rgans ms delicats.
Aparell reproductor: sencarrega de la
reproducci.
Sistema circulatori: transporta la sang per
tot el cos.
3. La funci de relaci ens permet percebre tot el
que passa al voltant nostre i reaccionar duna
forma adequada. s molt important perqu
necessitem captar el que passa a lexterior:
sentir-hi, veure-hi Tamb necessitem
comunicar-nos els uns amb els altres, mourens
i reaccionar quan tenen lloc canvis que ens
afecten.
4. En la funci de relaci intervenen els rgans
dels sentits, el sistema nervis i laparell
locomotor.
5. El sistema nervis sencarrega de coordinar

els processos que tenen lloc a linterior
del cos.
6. La informaci que arriba als receptors
de la retina viatja fins al cervell a travs
del nervi ptic. El cervell rep la informaci
i la interpreta.
7. Desquerra a dreta i de dalt a baix: orella,
ossets, nervi auditiu, conducte auditiu,
timp, caragol.
Les orelles sn els rgans del sentit de
loda. Amb les orelles percebem els sons,
el lloc don procedeixen i les seues propietats.
Al caragol es troben els receptors que capten
els sons. El caragol est unit al nervi auditiu,
a travs del qual la informaci es transmet
al cervell.
8. En el sentit de lolfacte interv la pitutria
groga, que s la zona que capta les olors.
9. A travs de la pell podem percebre diferents
tipus de sensacions, com la forma i la textura
dels objectes, la pressi, la calor i el fred.
La pell s lrgan del sentit del tacte.
10. Amb la llengua es percep el sentit del gust.
Els receptors per als sabors sn les
papilles gustatives, que es troben a la
superfcie de la llengua.
Test
1. c; 2. b; 3. c; 4. c; 5. b; 6. a; 7. b; 8. b; 9. b; 10. a.
97
Proves davaluaci
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Test
B2-1.1
Descriu el sistema nervis, central (lencfal i la

medulla espinal) i perifric (nervis sensitius imotors).
Explica els seus components i funcions principals
i els processos que hi tenen lloc. Descriu el teixit
nervis i les caracterstiques icomponents de les
cllules neuronals.
1, 2, 3, 5, 6
1, 2, 3, 4, 5
1, 2, 3, 4, 5
B2-2.1
Identifica i defineix moviments voluntaris imoviments

reflexos, i explica els passos en qu es donen els
processos i els mecanismes que hi intervenen.
4, 7
6, 7
6, 7
Identifica i explica trastorns, lesions o malalties

en relaci amb laparell locomotor.
8, 9
Identifica, explica i assumeix hbits saludables per

a lorganisme i identifica i descriu riscos dhbits
inadequats.
Explica els riscos i trastorns en el funcionament

del cervell ocasionats pel consum dalcohol.
10
10
10
B2-3.2
B2-3.5
Solucions
Control B
1. En el sistema nervis es distingeixen dues
parts: el sistema nervis central i el sistema
nervis perifric.
El sistema nervis est format per teixit nervis.
Aquest teixit est constitut per unes cllules
anomenades neurones.
2. El cos s la zona ms ampla de la qual
parteixen diverses prolongacions.
Les dendrites sn prolongacions molt
ramificades. A travs daquestes, les neurones
reben informaci dels rgans dels sentits
o daltres neurones.
Lax s una sola prolongaci fina i llarga
que transmet informaci a altres neurones
o envia ordres als rgans.
3. Lencfal est situat al cap i protegit
pels ossos del crani. Est format per
tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb
raquidi.
La medulla espinal es troba protegida
a linterior de les vrtebres, que formen
la columna vertebral.
98
4. 1. Un rgan dels sentits capta un estmul,

que pot ser perjudicial o perills, i envia la
informaci a la medulla espinal a travs
dun nervi sensitiu.
2. La medulla espinal rep la informaci
iordena un moviment.
3. Lordre arriba fins als msculs a travs
dun nervi motor i els msculs realitzen
elmoviment.
5. Medulla espinal. Ordena respostes
involuntries, com retirar la m quan
ens cremem. Bulb raquidi. Regula lactivitat
dels rgans interns.
6. El sistema nervis perifric est format
pels nervis. V.
Els nervis sn fibres llargues formades
per la uni de dendrites de diverses
neurones. F.
7. Hi ha dos tipus de nervis. Els nervis sensitius
transmeten informaci des dels rgans fins a
lencfal i la medulla espinal. Els nervis motors
porten les ordres de lencfal i de la medulla
espinal fins a altres rgans.
PROVES DAVALUACI
8. R. M.
Patinar sense portar posat un casc.
Caure, colpejar-se al cap i produir-se
una lesi cerebral.
No portar cintur de seguretat quan
viatgem amb cotxe.
Eixir llanats del seient, colpejar-nos
i trencar-nos un dit.
Saltar a laigua en un lloc on no sabem
quina profunditat hi ha.
Colpejar-nos, fracturar-nos la columna
vertebral i provocar-nos una lesi medullar.
9. Dormir huit hores diries: sistema nervis.
Prendre aliments rics en glucosa com sucre,
crelles, pa o pasta: cervell.
Portar una vida ordenada amb horaris
regulars: sistema nervis.
Tindre temps doci: sistema nervis.
10. R. L. (Resposta lliure)
Control A
1. El sistema nervis analitza la informaci que
ens arriba de lexterior a travs dels rgans
dels sentits i tamb tot all que passa a
linterior del cos. Ordena les respostes
necessries per al funcionament de lorganisme.
Coordina el funcionament dels rgans
i sistemes del cos: el sistema circulatori,
el digestiu, etc.
2. R. G. (Resposta grfica) Parts: cos, ax,
dendrites.
3. Lencfal est situat al cap iprotegit pels ossos
del crani.
T tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

4. La medulla espinal es troba protegida
a linterior de les vrtebres, que formen
la columna vertebral. Ordena respostes
involuntries, com retirar la m quan ens
cremem.
5. La funci del sistema nervis central
consisteix a rebre informaci, interpretar-la
i elaborar una resposta. Est format per
lencfal i la medulla espinal.
6. Els moviments reflexos sn rpids ivoluntaris.
F. Frase correcta: Elsmoviments reflexos sn
rpids iinvoluntaris.
En els moviments involuntaris, els rgans
dels sentits capten un estmul i envien la
informaci al cervell a travs dun nervi
sensitiu. V.
7. Perqu sn respostes involuntries
en situacions dalerta o de perill, com per
exemple retirar la m quan ens cremem.
8. Quan es fractura la columna vertebral,
que protegeix la medulla espinal, es pot
produir una lesi medullar.
Les lesions cerebrals es produeixen
quan elcrani es colpeja i es danya el
cervell.
9. Dormir almenys huit hores diries.
Portar una vida ordenada amb horaris
regulars.
Tindre temps doci.
10. R. L.
Test
1. b; 2. c; 3. a; 4. c; 5. c; 6. c; 7. a; 8. a; 9. c; 10. b.
99
Proves davaluaci
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
B2-2.2
Explica el funcionament de laparell locomotor:

caracterstiques, parts i funcions. Descriu els
mecanismes i els processos entre els diferents
elements que hi intervenen. Explica els moviments
de contracci i relaxaci.
B2-3.2
Identifica i explica trastorns, lesions omalalties

B2-3.4
Explica els principis duna dieta saludable.

Identifica i explica prctiques per a previndre
riscos i malalties.
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Test
1, 2, 3, 4, 5,
6, 7
1, 2, 3, 4, 5,
6, 7
1, 2, 3, 4, 5,
6, 7, 8
8, 9, 10
8, 9, 10
10
Solucions
Control B
1. Els ossos sn rgans rgids i resistents
que formen laparell locomotor. Els ossos
del nostre cos suneixen entre si mitjanant
les articulacions.
2. Als braos i a les cames tenim ossos llargs,
com el cbit (R. M.) i el peron
(R. M.). A les mans i als peus tenim molts
ossos xicotets: les falanges.
3. R. M. Els ossos de les articulacions mbils es
mantenen units mitjanant els lligaments.
4. De dalt a baix i desquerra a dreta: frontal,
maxillar, costelles, estern, vrtebres, pelvis,
fmur, clavcula, omplat, hmer, cbit, radi,
peron i tbia.
5. Els msculs sn uns rgans que suneixen
als ossos i fan que aquests es moguen.
Els msculs que realitzen el moviment de
lesquelet sanomenen msculs esqueltics.
6. Abdominals, tronc. Masseter, cap. Bceps,
extremitats.
7. R. M. Sovint, en el moviment duna articulaci
participen dos msculs anomenats
antagonistes, que fan moviments
oposats.
8. Les fractures es produeixen pel trencament
dun os, que es pot partir o estellar.
Els esquinos tenen lloc quan els lligaments
sinflamen a causa duna torada.
100
9. Perqu el calci es fixe als ossos i aix

senfortisquen, s necessria la vitamina D.
La falta daquesta vitamina provoca una malaltia
anomenada raquitisme. Hi ha dues maneres
daconseguir aquesta vitamina: lexposici al
sol i la dieta. Aquesta vitamina est present
en aliments com les sardines.
10. Portar una motxilla molt carregada penjada
dun sol muscle. No s saludable. S que s
saludable portar la motxilla sense massa pes,
ben ajustada a lesquena i penjada dels dos
muscles.
Seure amb lesquena recta i recolzada al
respatler de la cadira. S que s saludable.
Alar objectes de terra amb lesquena i les
cames rectes. No s saludable. S que ho
s flexionar les cames i mantindre lesquena
recta en alar objectes de terra.
Control A
1. Lesquelet s una estructura formada per tots
els ossos del cos. Serveix per a donar forma al
cos, permetrens mantindre la postura,
intervindre en el moviment i protegir rgans
delicats, com el cervell, la medulla espinal
i el cor.
2. Els ossos del crani sn plans i corbats.
La seua funci s protegir el cervell.
3. La columna vertebral protegeix la medulla
espinal. Els seus ossos sanomenen vrtebres.
PROVES DAVALUACI
4. Ossos del bra: hmer, cbit, radi.
Ossos de la cama: fmur, tbia, peron.
5. Els msculs de les extremitats ens
permeten moure els braos, les cames,
les mans i els peus. Molts msculs
de les extremitats sn fusiformes, s a dir,
tenen forma allargada.
Els msculs esqueltics suneixen als ossos
mitjanant els tendons.
6. Els msculs reben ordres del cervell o de
la medulla espinal mitjanant els nervis que
arriben fins a aquests. Quan un mscul rep
una ordre, es contrau, s a dir, disminueix
de grandria i estira els ossos a qu est unit.
Desprs, quan el mscul es relaxa, recupera
la grandria original i els ossos tornen a la
posici anterior.
7. Els msculs del cap ens permeten,
per exemple, gesticular, mastegar i parlar.
Els msculs del tronc ens permeten,

per exemple, girar i doblegar la cintura.
Els msculs de les extremitats ens
permeten moure els braos, les cames,
les mans i els peus.
8. Les fractures sn el trencament dun os. Susa
guix per a curar la fractura dun os perqu los
no es moga i les cllules ssies mpliguen
els buits fins que la fractura es tanque.
9. s necessria la vitamina D perqu el calci
es fixe als ossos i aix senfortisquen. Hi ha
dues maneres daconseguir aquesta vitamina:
mitjanant lexposici al sol i mitjanant la dieta.
Lavitamina D est present en aliments com
les sardines, la llet i els ous.
10. Per a evitar lesions quan practiquem qualsevol
esport hem de calfar abans de lexercici iestirar
desprs.
Test
1. b; 2. a; 3. a; 4. c; 5. a; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. b.
101
Proves davaluaci
PRIMER trimestre
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Nivell
excellncia
Control E
Test
3, 4
Identifica i descriu rgans implicats

en la funci de relaci.
3, 5
Identifica i valora relacions entre aquests

processos i els hbits saludables per al bon
funcionament de lorganisme.
10
9, 10
10
10
Descriu el sistema nervis, central (lencfal

i la medulla espinal) i perifric (nervis
sensitius i motors). Explica els seus
components i funcions principals i els
processos que hi tenen lloc. Descriu el teixit
nervis i les caracterstiques i els
components de les cllules neuronals.
Identifica i defineix moviments voluntaris

imoviments reflexos, i explica els passos
en qu tenen lloc els processos i els
mecanismes que hi intervenen.
6, 7
6, 7
Comprn, identifica i defineix diferents

nivells dorganitzaci del cos: teixits, rgans,
aparells i sistemes. En descriu les funcions
principals i les interrelacions.
Explica el funcionament de laparell

locomotor: caracterstiques, parts i funcions.
Descriu els mecanismes i els processos
entre els diferents elements que
hi intervenen. Explica els moviments
de contracci irelaxaci.
8, 9
7, 8
8, 9
8, 9
Reconeix els aparells i els sistemes del cos

hum.
B2-1.1
B2-2.1
B2-2.2
102
Descriu caracterstiques i funcions

dels rgans dels sentits: els ulls i el sentit
de la vista, les orelles i laudici, la pell
i el tacte, la llengua i el sentit del gust
PRIMER trimestre
Solucions
Control B
1. Cllula teixit rgan aparell organisme.
2. Aparell excretor: sencarrega deliminar
les deixalles que du la sang perqu aquesta
es netege.
Aparell reproductor: sencarrega que
les persones tinguem descendents.
Sistema circulatori: transporta la sang
per tot el cos.
de sostindre el cos i de protegir els rgans
ms delicats.
3. Els rgans dels sentits posseeixen uns
receptors que sn capaos de percebre
estmuls de lexterior; desprs, envien la
informaci al cervell mitjanant els nervis,
que formen part del sistema nervis.
El cervell, un altre dels components del sistema
nervis, analitza la informaci, decideix qu fer
i envia ordres a travs dels nervis. Elcervell
rep les ordres i realitza els moviments.
4. Vista: retina. Oda: caragol. Tacte: pell. Gust:
papilles gustatives. Olfacte: pitutria groga.
5. Aquesta coordinaci interna tamb forma part
de la funci de relaci i la realitza el sistema
nervis.
6. Desquerra a dreta: ax, cos, dendrites.
7. En els moviments voluntaris participa el cervell,
i en els involuntaris, la medulla espinal.
La informaci arriba a tots dos, que formen part
del sistema nervis central, a travs de nervis
sensitius i ix daquest cap a laparell locomotor
a travs de nervis motors. Els nervis
constitueixen el sistema nervis perifric.
8. s una estructura formada pels ossos del
cos units entre si mitjanant articulacions.
9. s laparell que produeix moviment grcies a
lacci conjunta dossos i msculs esqueltics,
que suneixen mitjanant tendons.
10. Mantindre els ossos sans i forts. Prendre
aliments rics en calci i exposar-nos al sol
de forma adequada, i fer exercici.
Evitar danys i dolors desquena. Mantindre
bona postura i fer exercici.
Evitar lesions quan fem esport. Calfar
abans de lexercici i estirar desprs.
Cuidar el sistema nervis. Dormir prou,

portar una vida ordenada, amb horaris
regulars, i tindre temps doci.
Control A
1. Teixit: grup de cllules del mateix tipus que
realitzen una funci comuna.
rgan: conjunt de diversos teixits que
sorganitzen per funcionar conjuntament.
Sistema: conjunt de diversos rgans del
mateix tipus que realitzen la mateixa
funci.
Aparell: conjunt drgans de diferent tipus
o de diversos sistemes que funcionen de
manera coordinada per realitzar un treball.
Organisme: la uni de tots els aparells
i sistemes origina un sser hum.
2. Aparell excretor: elimina les substncies
de rebuig queporta la sang perqu aquesta
es netege.
Aparell reproductor: sencarrega que les
persones tinguem descendents.
Sistema circulatori: transporta la sang
per tot el cos.
ms delicats.
Sistema nervis: rep la informaci de
lexterior, lanalitza, decideix qu fer i envia
ordres a la resta del cos.
3. 1r Els rgans dels sentits capten lainformaci.
2n El cervell analitza la informaci i decideix
qu fer.
3r Les ordres viatgen a travs dels nervis.
4t Laparell locomotor rep les ordres irealitza
els moviments.
4. Pitutria groga, nas, capta les olors.
Nervi olfactori, nas, transmet al cervell
la informaci que rep dels receptors
olfactoris.
Papilles gustatives, llengua, contenen
els receptors dels sabors.
Retina, ull, capta la llum i els estmuls
visuals.
Nervi auditiu, orella, transmet al cervell
la informaci que rep dels receptors
auditius.
103
PRIMER trimestre
5. A. Cos: cont el nucli i els orgnuls cellulars,
que s la zona ms ampla de la qual parteixen
diverses prolongacions.
B. Dendrites: a travs seu les neurones reben
informaci dels rgans dels sentits o daltres
neurones.
C. Ax: a travs seu es transmet informaci
a altres neurones o senvien ordres als
rgans.
6. Els moviments poden ser voluntaris
i involuntaris. En els primers participa
el cervell, i en els segons, la medulla
espinal.
La informaci arriba a tots dos, que formen
part del sistema nervis central, a travs de
nervis sensitius i ixen daquest cap a laparell
locomotor a travs de nervis motors. Els nervis
constitueixen el sistema nervis perifric.
7. Laparell locomotor realitza els moviments
que ordena el sistema nervis grcies a la
capacitat dels msculs per a variar de grandria.
Els msculs reben ordres del cervell o de la
medulla espinal mitjanant els nervis que
una ordre, es contrau, s a dir, disminueix
de grandria i estira els ossos a qu est unit.
Desprs, quan el mscul es relaxa, recupera
la grandria original i els ossos tornen a la
posici anterior.
8. Els msculs antagonistes realitzen moviments
oposats. Per exemple, en larticulaci del colze,
el bceps i el trceps sn msculs antagonistes.
Quan un est contret, laltre est relaxat,
i a linrevs.
9. Les fractures sn el trencament dun os.
Els esquinos tenen lloc quan els lligaments
sinflamen a causa duna torada. Sn
freqents als turmells, els genolls i els canells.
Les contractures musculars consisteixen
en la contracci involuntria imantinguda
dun mscul.
10. Per a evitar lesions quan practiquem qualsevol
esport hem de calfar abans de lexercici
iestirar desprs. Per a evitar danys i dolors
desquena cal tindre bones postures. La dieta
ha dincloure una aportaci suficient de calci per
a cuidar la salut dels ossos.
104
Control E
1. Teixit: grup de cllules del mateix tipus
que realitzen una funci comuna.
rgan: conjunt de diversos teixits que
sorganitzen per funcionar conjuntament.
Sistema: conjunt de diversos rgans del
mateix tipus que realitzen la mateixa
funci.
Aparell: conjunt drgans de diferent
tipus o de diversos sistemes que funcionen
de manera coordinada per realitzar un treball.
Organisme: la uni de tots els aparells
i sistemes origina un sser hum.
2. Aparell excretor: elimina les deixalles que
porta la sang perqu aquesta es netege.
Aparell reproductor: sencarrega que les
persones tinguem descendents.
Sistema circulatori: transporta la sang per
tot el cos.
ms delicats.
Sistema nervis: rep la informaci de
lexterior, lanalitza, decideix qu fer i envia
ordres a la resta del cos.
3. Els ulls capten que el bal es dirigeix
directament cap a la porteria. La informaci
viatja fins al cervell pels nervis ptics.
Elcervell interpreta que cal moures per
a agafar el bal. El cervell transmet ordres als
msculs de les cames i dels braos atravs
dels nervis. Els msculs de les cames i dels
braos actuen i el porter para el bal.
4. Ull vista retina. Nas olfacte pitutria.
Pell tacte receptors del tacte a la pell.
Llengua gust papilles gustatives.
Orella oda caragol.
5. R. G. En una neurona es distingeixen tres parts:
ax, dendrites i cos cellular. Els nervis sn
fibres llargues formades per la uni daxons
de diverses neurones.
6. Segons la part del sistema nervis que hi
interv, els moviments es poden classificar
en dos tipus: voluntaris i involuntaris.
En els moviments voluntaris participa el cervell.
Els rgans dels sentits capten un estmul
PRIMER trimestre
i envien la informaci al cervell a travs
dun nervi sensitiu. El cervell analitza la
informaci i elabora una resposta a travs dels
nervis motors fins als msculs. Els msculs
executen lordre encarregada pel cervell
realitzant un moviment adequat.
Els moviments reflexos sn rpids i involuntaris
i hi interv la medulla espinal, que rep la
informaci de lexterior i elabora una resposta
molt rpida. Un rgan dels sentits capta un
estmul que pot ser perills i envia la informaci
a la medulla espinal. La medulla rep la
informaci i ordena un moviment. Lordre arriba
fins als msculs a travs dun nervi motor i els
msculs realitzen el moviment.
7. Els ossos de lesquelet suneixen entre si
mitjanant les articulacions. Algunes
articulacions estan formades noms per ossos.
En les articulacions mbils hi ha ossos que es
mantenen units mitjanant els lligaments.
8. Laparell locomotor est format per la
musculatura esqueltica i lesquelet. Aquest
aparell produeix el moviment mitjanant el
treball conjunt dels msculs i dels ossos.
Els msculs reben ordres del cervell o de la

medulla espinal mitjanant els nervis que
una ordre, es contrau, s a dir, disminueix de
grandria, i estira els ossos a qu est unit.
Desprs, quan el mscul es relaxa, recupera la
grandria original i els ossos tornen a la posici
anterior.
9. Sn els msculs bceps i trceps. Quan estirem
el bra, el trceps es contrau, augmenta de
gruix, sacurta i estira los a qu est unit, de
manera que produeix el moviment. Elbceps
es relaxa. En canvi, quan dobleguem el bra
el trceps es relaxa, sestira, sallarga i deixa
destirar los, que torna a la posici anterior.
El bceps es contrau.
10. Mantindre una postura adequada s necessari
per a la salut de lesquena.
Consumir aliments rics en calci i fsfor beneficia
la salut dels ossos; els rics en glucosa sn
necessaris per a mantindre la salut del cervell.
Dormir unes huit hores diries beneficia la salut
del sistema nervis.
Laparell locomotor realitza els moviments que

ordena el sistema nervis grcies a la capacitat
dels msculs per a variar de grandria.
Test
1. a; 2. b; 3. b; 4. a; 5. b; 6. c; 7. c; 8. a; 9. a; 10. a.
105
Proves davaluaci
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
Coneix i explica qu s una cllula i les seues parts,

i assenyala les semblances i diferncies entre les
cllules animals i les cllules vegetals.
B3-1.2
B3-4.2
Identifica lestructura dels ssers vius i descriu els

teixits, els rgans, els sistemes, els aparells iels
organismes, diferenciant entre els teixits animals
i els teixits vegetals.
Usa el microscopi en els seus treballs.
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Test
1, 2, 3, 4, 5
1, 2, 3, 4, 5
1, 2, 3, 4, 5
6, 7
6, 7
6, 7, 8
8, 9, 10
8, 9, 10
9, 10
Solucions
Control B
1. Reproducci Les cllules es divideixen
i originen altres cllules filles.
7. Sistema aparell organisme.
Nutrici Les cllules obtenen les

substncies que necessiten per a crixer
i aconseguir energia.
8. Nom de les lents: objectiu i ocular. Lobjectiu

amplia la imatge de lobjecte ilocular amplia
la imatge que ha format lobjectiu.
Relaci Les cllules reben la informaci

del medi que les envolta i poden reaccionar-hi.
9. R. M. Per fer una preparaci microscpica,

es colloca el que volem observar sobre una
lmina de vidre transparent, el portaobjectes,
ies cobreix amb una altra lmina ms fina
anomenada cobreobjectes. Si volem observar
cllules animals, nhem de prendre un
fragment ifer-hi talls molt fins amb un tallant
o un aparell especial, de manera que la llum
els puga travessar.
2. Els ssers pluricellulars sn els ssers

vius formats per un gran nombre de cllules,
mentre que els ssers unicellulars sn ssers
vius que estan formats per una sola cllula.
Els animals i les plantes sn ssers
pluricellulars, ja que estan formats per
milers de milions de cllules.
3. Cllula de la sang cllula muscular cllula
epitelial.
4. Membrana: s una coberta que envolta
la cllula i la separa de lexterior.
10. 1. Colloquem la preparaci a la platina.

2. Utilitzem els caragols denfocament
i illuminem la preparaci amb la font
dellum.
Citoplasma: est format per aigua inombroses

substncies dissoltes.
3. Observem amb lobjectiu de menys

augment.
Nucli: controla el funcionament de la cllula.
4. Tornem a enfocar.
Orgnuls: cada un realitza una funci

diferent.
5. Observem amb lobjectiu de ms

augment.
5. Paret dura per fora de la membrana Cllula

vegetal.
Cloroplasts Cllula vegetal.
Forma i mida variades Cllula animal.
Forma prismtica Cllula vegetal.
106
6. rgan 3. Teixit 2. Sistemes i aparells 4.

Cllula 1.
Control A
1. Reproducci Les cllules es divideixen
ioriginen altres cllules filles.
Nutrici Les cllules obtenen les
substncies que necessiten per a crixer
i aconseguir energia.
Proves davaluaci
Relaci Les cllules reben la informaci
del medi que les envolta i poden reaccionar-hi.
2. Els ssers pluricellulars sn els ssers vius
formats per un gran nombre de cllules, mentre
que els ssers unicellulars sn ssers vius que
estan formats per una sola cllula. Els animals
i les plantes sn ssers pluricellulars, ja que
estan formats per milers de milions de cllules.
3. Cllula de la sang cllula muscular cllula
epitelial.
4. Controla el funcionament de la cllula:
nucli.
Cada un realitza una funci diferent:
orgnuls.
Est format per aigua i nombroses substncies
dissoltes: citoplasma.
s una coberta que envolta la cllula i la
separa de lexterior: membrana.
5. Paret dura per fora de la membrana Cllula
vegetal.
Cloroplasts Cllula vegetal.
6. rgan 3. Teixit 2. Sistemes i aparells 4.

Cllula 1.
7. Sistema aparell organisme.
8. Nom de les lents: objectiu i ocular. Lobjectiu
amplia la imatge de lobjecte i locular amplia
la imatge que ha format lobjectiu.
9. R. M. Per fer una preparaci microscpica,
colloquem el que volem observar sobre una
lmina de vidre transparent, el portaobjectes,
iho cobrim amb una altra lmina ms fina
anomenada cobreobjectes. Si volem observar
cllules animals, nhem de prendre un fragment
ifer-hi talls molt fins amb un tallant o un aparell
especial, de manera que la llum els
puga travessar.
10. 1. Colloquem la preparaci a la platina.
2. Utilitzem els caragols denfocament
iilluminem la preparaci amb la font dellum.
3. Observem amb lobjectiu de menys augment.
4. Tornem a enfocar.
5. Observem amb lobjectiu de ms augment.
Forma i mida variades Cllula animal.

Forma prismtica Cllula vegetal.
Test
1. b; 2. a; 3. b; 4. b; 5. c; 6. a; 7. c; 8. b; 9. a; 10. b.
107
Proves davaluaci
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Test
1, 2
1, 2
1, 2
Coneix les caracterstiques dels animals invertebrats,

les explica i les utilitza per a classificar-los.
B3-2.2
Classifica animals segons la seua alimentaci

i reproducci.
3, 7
B3-2.3
Coneix les caracterstiques dels animals vertebrats,

les explica i les utilitza per a classificar-los.
4, 6
5, 6
4, 5
Coneix les caracterstiques dels diferents tipus de

plantes, les explica i les utilitza per a classificar-les.
5, 8
4, 8, 9
7, 8, 10
Classifica plantes segons la seua alimentaci

i reproducci.
9, 10
10
B3-2.1
B3-2.4
Observa directament i indirectament i classifica

els ssers vius en diferents tipus, segons les seues
caracterstiques.
Solucions
Control B
1. La forma ms habitual de classificar
els ssers vius s en regnes. Els ssers
vius que pertanyen a un mateix regne
tenen caracterstiques comunes i sn
diferents dels que pertanyen a altres
regnes.
2. Sn pluricellulars Animals Plantes
Fongs Protoctists.
Sn unicellulars Fongs Protoctists
Bacteris.
Salimenten daltres ssers vius Animals
Fongs Protoctists Bacteris.
Fabriquen el seu propi aliment Plantes
Protoctists Bacteris.
Es desplacen Animals Protoctists
Bacteris.
Viuen fixos o fixes al sl Plantes
Fongs Protoctists.
3. Herbvors: salimenten de plantes. Vaca,
cavall.
108
4. Desquerra a dreta: salamandra, O; bonobo, V;

guila, O; peix, O; cavall, V.
5. Per a realitzar la fotosntesi i aix fabricar el seu
propi aliment, les plantes necessiten: aigua
i sals minerals, que prenen principalment del
sl; dixid de carboni, que obtenen de laire;
i energia, que reben directament de la llum
del sol.
6. Mamfers Coberta de pl La majoria tenen
potes Per pulmons Vivpars.
Ocells Coberta de plomes Dues ales i dues
potes Per pulmons Ovpars.
Rptils Coberta descates La majoria tenen
Amfibis Nua Els adults tenen potes
Per brnquies en nixer; per pulmons els adults
Ovpars.
Peixos Coberta descates Aletes
Perbrnquies Ovpars.
7. Esquelet intern fet de plaques
equinoderms.
Carnvors: salimenten danimals. Gos,lle.
Cos tou protegit per una closca molluscos.
Omnvors: salimenten tant de plantes com

danimals. Porc, s.
Cos gelatins meduses.
Potes i esquelet extern artrpodes.
Proves davaluaci
8. Les plantes poden fabricar el seu propi aliment.
Les plantes sense flors no formen fruits.
9. Espora SF.
Llavor F.
Fruit F.
10. 1. Els estams sn la part masculina de la flor,
que sencarreguen de produir el pollen.
2. Lovari s la part femenina de la flor, que
forma lvul.
3. La uni del pollen i lvul origina la llavor,
que en caure a terra origina una nova planta.
Control A
1. La forma ms habitual de classificar
els ssers vius s en regnes. Els ssers
vius que pertanyen a un mateix regne
tenen caracterstiques comunes i sn
diferents dels que pertanyen a altres
regnes.
2. Sn pluricellulars Animals Plantes
Fongs Protoctists.
Sn unicellulars Fongs Protoctists
Bacteris.
Salimenten daltres ssers vius Animals
Fongs Protoctists Bacteris.
Fabriquen el seu propi aliment Plantes
Protoctists Bacteris.
Es desplacen Animals Protoctists
Bacteris.
Viuen fixos o fixes al sl Plantes
Fongs Protoctists.
3. La majoria danimals tenen reproducci sexual,
per alguns es poden reproduir asexualment.
Perexemple, les estrelles
de mar es poden reproduir asexualment
per escissi.
Vivpars si la cria naix de la mare, per
exemple els dofins, o ovpars si naixen
de lou, com lnec.
La reproducci sexual dels vegetals t

lloc grcies a les flors, que sn els rgans
reproductors de les plantes.
5. Mamfers Coberta de pl La majoria tenen
potes Per pulmons Vivpars.
Ocells Coberta de plomes Dues ales i dues
Rptils Coberta descates La majoria tenen
Amfibis Nua Els adults tenen potes
Brnquies i pulmons Ovpars.
Peixos Coberta descates Aletes Per
brnquies Ovpars.
6. Tenen un esquelet intern fet de plaques:
equinoderms.
El cos s tou i est protegit per una closca:
molluscos.
Tenen potes i esquelet extern: artrpodes.
El cos s gelatins: meduses.
7. Herbvors: salimenten de plantes, com els
caragols o les girafes.
Carnvors: salimenten daltres animals.
Poden ser depredadors, quan cacen altres
animals, o carronyers, quan salimenten
danimals morts, com el voltor.
Omnvors: salimenten danimals i de plantes,
com ls o el porc.
8. Les plantes amb flors es reprodueixen
mitjanant llavors.
9. Els sorus sn unes zones de color fosc de la
part posterior de les fulles de les falgueres, on
es formen les espores. Les cpsules sn unes
protuberncies que es formen a lextrem de
cada filament que ix de cada una de les tigetes
de les molses, i dins seu es troben les espores.
10. Un pi s una gimnosperma. Les flors sn
senzilles i poc vistoses. Les llavors es formen
en pinyes.
4. Algunes espcies vegetals sn capaces de

reproduir-se asexualment a partir darrels, tiges
subterrnies (bulbs i tubercles) o tiges aries
(estolons).
Test
1. b; 2. b; 3. c; 4. b; 5. a; 6. c; 7. a; 8. c; 9. a; 10. b.
109
Proves davaluaci
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Test
Reconeix i mostra conductes de respecte i cura

i conservaci del medi.
9, 10
10
10
Defineix ecosfera i biosfera.
1, 3
1, 2
1, 2
3, 4, 5
Identifica i descriu ecosistemes terrestres: els boscos,

les praderies de muntanya, els deserts i les estepes,
i els ssers vius que els integren. Identifica idescriu
tipus de medis fsics i espcies dssers vius dins dels
grups.
4, 5
4, 6
Identifica i descriu ecosistemes aqutics: marins

idaigua dola. Identifica i descriu tipus de medis fsics
i espcies dssers vius dins dels grups.
6, 7, 8
5, 7, 8
6, 8, 9
Reconeix les causes de lextinci despcies.

B3-3.2
B3-3.3
B3-3.4
Explica els nivells dels ssers vius dins dun

ecosistema: espcie, poblaci i comunitat.
Solucions
Control B
1. Desquerra a dreta: ecosistema, ssers vius,
medi fsic.
2. Espcie Individus que es poden reproduir
entre si.
Poblaci Individus duna espcie que habiten
en un ecosistema.
Comunitat Conjunt de les poblacions dun
ecosistema.
3. R. M. Lecosfera s el conjunt de tots
elsecosistemes de la Terra.
4. Els arbres que el formen sn de fulla perenne
com les alzines i les sureres. M.
En aquest bosc viuen animals com ls bru,
el picot negre i el gall fer. A.
Sn animals caracterstics daquest tipus de
bosc el linx ibric i lguila imperial. M.
Est format per arbres de fulla caduca com
els faigs, els roures o els aurons. A.
5. Les herbes que la formen sn espigues,
trvols i narcisos. P.
En aquest ecosistema viuen animals com
llebres, aloses, piocs salvatges i ratolins. E.
110
Els animals caracterstics sn papallones,

saltamartins i talpons. P.
Est formada per vegetaci herbcia ixicotets
matolls com ara el tim. E.
6. Els ecosistemes marins es caracteritzen
per la salinitat i pel moviment continu de les
aiges degut a lonatge i els corrents.
7. Lecosistema de mar obert es troba lluny de la
costa i les seues aiges sn profundes. Lallum
del sol noms arriba fins a uns 100 metres de
profunditat, a partir dac ja no s possible trobar
algues microscpiques. Est habitat per peixos
de molts tipus, com tonyines, imamfers, com
balenes.
8. R. M.
Pinars de pi blanc: el trencapinyes.
Matoll: la puput.
9. Desquerra a dreta: reciclatge de fem, bombetes
de baix consum, estalvi daigua, prevenci
dincendis.
10. Sn responsabilitat de les autoritats espanyoles
els parcs, les rees marines protegides i les
reserves.
Proves davaluaci
Control A
1. No, s diferent. Un ecosistema es refereix
a un lloc concret i lecosfera reuneix tots els
ecosistemes de la Terra.
2. El medi fsic. Est format per tots els
components no vius de lecosistema, com
les roques, laire o laigua, i per un conjunt de
factors que influeixen en els ssers vius, com
la temperatura, la humitat o la quantitat de llum
que arriba a lecosistema.
Els ssers vius. Sn tots els animals,
les plantes i els altres ssers vius, com
algues, fongs i bacteris, que formen part de
lecosistema.
3. S. Una poblaci est formada per tots els
individus duna espcie que habiten en un
ecosistema. Per tant, aquests individus es
poden reproduir entre si, ja que sn de la
mateixa espcie.
4. En aquests ecosistemes els ssers vius estan
adaptats a les dures condicions que hi ha
a causa de lescassetat daigua i de les
temperatures extremes. Es donen en llocs
declima sec i relleu pla o ondulat. Hi predomina
la vegetaci herbcia ielsmatolls xicotets, com
ara el tim. Hi viuen animals com llebres,
aloses,piocs salvatges, arpelles, ratolins
ifardatxos.
5. El clima dels llocs on hi ha un bosc atlntic s
humit, i els estius sn temperats. El clima del
bosc mediterrani s sec i amb estius clids.
6. Bosc atlntic. Plantes. Arbres de fulla caduca,
com els faigs, els roures i els aurons. Animals.
Ls, el llop, el picot negre i el gall fer.
Bosc mediterrani. Plantes. Arbres de fulla

perenne, com les alzines i les sureres.
Animals. El linx, el conill, lguila imperial
i la garsa blava.
7. Els ecosistemes marins de costes rocoses es
caracteritzen perqu tenen aiges poc
profundes; la llum del sol hi arriba i permet a les
algues fer la fotosntesi. Aquestes aiges estan
habitades per nombrosos animals, com estrelles
de mar, polps, anemones, inombrosos peixos
que troben recer a les roques, com meros,
morenes o escrpores.
8. Pinars de pi blanc: format per boscos de pi
a les zones de la serra.
Albufera: llacuna costanera prxima a la ciutat
de Valncia.
Praderies de posidnia: la posidnia s una
planta que creix al mar, prop de la costa.
9. R. M. La desforestaci consisteix en la
desaparici dels boscos. Amb els arbres,
desapareix tamb la resta de les plantes
iels animals que en depenen.
Per exemple, els conills que salimenten
dherba, els ducs que busquen recer als arbres,
els ocells i els lirons, que salimenten de fruits
10. R. M. Un espai protegit s un lloc que est
protegit per lleis per a evitar que siga danyat
i es puga preservar.
A Espanya tenim diversos tipus despais
naturals protegits, com els parcs, les reserves
i les rees marines protegides, entre daltres.
Un altre tipus despais protegits sn les reserves
de la biosfera.
Test
1. c; 2. b; 3. c; 4. b; 5. c; 6. b; 7. a; 8. c; 9. c; 10. b.
111
Proves davaluaci
Segon trimestre
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Nivell
excellncia
Control E
Test
Coneix i explica qu s una cllula

i les seues parts, i indica les semblances
i diferncies entre les cllules animals
i les cllules vegetals.
Identifica lestructura dels ssers vius

idescriu els teixits, els rgans, els sistemes,
els aparells i els organismes, i diferencia
entre els teixits animals i els teixits vegetals.
B3-2.1
Observa directament i indirectament

i classifica els ssers vius en diferents tipus,
segons les caracterstiques que presenten.
B3-2.2
Coneix les caracterstiques dels animals

invertebrats, les explica i les utilitza per
a classificar-los.
B3-2.3
Coneix les caracterstiques dels animals

vertebrats, les explica i les utilitza per
a classificar-los.
B3-2.4
Coneix les caracterstiques dels diferents

tipus de plantes, les explica i les utilitza per
a classificar-les.
B3-3.2
Reconeix i mostra conductes de respecte

icura i conservaci del medi.
10
B3-3.3
Explica els nivells dels ssers vius dins dun

ecosistema: espcie, poblaci i comunitat.
8, 9
B3-3.4
Identifica i descriu tipus de medis fsics

iespcies dssers vius dins dels grups.
10
10
10
B3-4.2
B3-1.2
Solucions
Control B
1. No generar excs de fem, reciclar els materials,
estalviar aigua i energia.
2. Els ssers vius unicellulars estan formats per
una sola cllula i els ssers vius pluricellulars
estan formats per moltes cllules.
4. En primer lloc, caldria fer una preparaci
microscpica. Per fer-la, es collocaun
fragment fi de pell sobre un portaobjectes
i es cobreix amb un cobreobjectes.
112
Desprs, es colloca la preparaci sobre

laplatina del microscopi, es mira per
loculari senfoca mitjanant els caragols
denfocament.
5. Viuen fixos o fixes al sl: plantes, fongs,
protoctists.
Sn pluricellulars: animals, plantes, fongs,
protoctists.
Fabriquen el seu propi aliment: plantes,
protoctists, bacteris.
6. Desquerra a dreta: V C A B E.
Segon trimestre
7. Cos en forma de sac E.
Potes articulades A.
Esquelet intern de plaques Q.
Cos protegit per una closca L.
Desprs, escolloca la preparaci sobre

laplatina delmicroscopi, es mira per locular
isenfoca mitjanant els caragols denfocament.
5. R. M.
Fixes al fons del mar E.
viuen fixos o fixes al sl: fongs i plantes.
Molts estan coberts de punxes Q.
Sn pluricellulars: plantes i animals.
Cos gelatins amb tentacles M.
Fabriquen el seu propi aliment: protoctists

ibacteris.
Cos allargat sense potes C.

8. Espora: donen lloc a altres plantes. En molses
i falgueres, que sn plantes sense flors.
Cpsula: emmagatzemen les espores.
En molses, que sn plantes sense flors.
Pinya: formen les llavors. En gimnospermes,
que sn plantes amb flors per sense fruits.
Fruit: contenen les llavors. En angiospermes,
que sn plantes amb flors ifruits.
Salimenten daltres ssers vius: animals

ifongs.
6. R. M. Els mamfers sn vivpars. Els amfibis
tenen la pell nua. Els ocells es desplacen
mitjanant ales. Els peixos respiren tota la
vida mitjanant brnquies. Els rptils tenen
elcos cobert descates.
7. R. M.
Sorus: formen les espores. En les falgueres,

que sn plantes sense flors.
Esponges: cos en forma de sac; fixes al fons

del mar.
9. Tots els ssers vius pertanyen a una espcie

determinada. Els membres duna mateixa
espcie es poden reproduir entre si, per no
amb els duna altra espcie. Els individus duna
espcie que habiten un ecosistema formen una
poblaci i el conjunt de totes aquestes
constitueix una comunitat.
Meduses: cos gelatins; tentacles que usen

per a caar.
10. Desquerra a dreta: desert, llacuna, bosc

mediterrani i mar obert.
Control A
1. Els ecosistemes marins es caracteritzen
perqu tenen sals dissoltes, molt donatge
i estan en espais oberts; elsecosistemes
daigua dola a penes tenen sals dissoltes
i estan en valls formant rius i llacunes.
2. R. M.
Nutrici: les cllules obtenen les substncies
que necessiten per a crixer i aconseguir
energia.
Relaci: les cllules reben la informaci
del medi que les envolta i poden reaccionar
davantaquesta.
Reproducci: les cllules es divideixen
i originen cllules filles.
microscpica. Per fer-la, es colloca un
fragment fi de pell sobre un portaobjectes
i es cobreix amb un cobreobjectes.
Cucs: cos allargat; no tenen potes.

Molluscos: cos protegit per una closca;
cos tou.
Equinoderms: esquelet intern de plaques;
molts estan coberts de punxes.
Artrpodes: esquelet extern; potes
articulades.
8. R. M.
Espora: donen lloc a altres plantes. En molses
i falgueres, que sn plantes sense flors.
Cpsula: emmagatzemen les espores. En
molses, que sn plantes sense flors.
Pinya: contenen les llavors. Engimnospermes,
que sn plantes amb flors per sense fruits.
Fruit: contenen les llavors. Enangiospermes,
que sn plantes amb florsifruits.
Sorus: formen les espores. En les falgueres,
que sn plantes sense flors.
9. Espcie poblaci comunitat.
Els membres duna mateixa espcie es
poden reproduir entre si, per no amb els
duna altra espcie. Els individus duna espcie
que habiten un ecosistema formen una poblaci
i el conjunt de totes aquestes constitueix una
comunitat.
10. Praderia de posidnia, Albufera de Valncia,
Pinar de pi blanc.
113
Segon trimestre
Control E
1. Els ecosistemes marins tenen gran quantitat de
sals dissoltes i es caracteritzen pel moviment
degut a lonatge. Els ecosistemes daigua dola
a penes tenen sals dissoltes iestan formats pels
rius i les llacunes.
2. R. M.
Nutrici: les cllules obtenen les substncies
que necessiten per a crixer i aconseguir
energia.
Relaci: les cllules reben la informaci del
medi que les envolta i poden reaccionar-hi.
Reproducci: les cllules es divideixen
i originen cllules filles.
microscpica. Per fer-la, es colloca un fragment
fi de pell sobre un portaobjectes i es cobreix
amb un cobreobjectes. Desprs, es colloca
la preparaci sobre la platina del microscopi,
es mira per locular i senfoca mitjanant els
caragols denfocament.
5. R. M.
Animals i fongs: salimenten daltres ssers
vius.
Fongs i plantes: viuen fixos al sl.
Protoctists i bacteris: en ambds regnes
hi ha espcies que poden fabricar el seu propi
aliment.
6. R. M.
Els mamfers sn vivpars.
Els amfibis tenen la pell nua.
Els ocells es desplacen mitjanant ales.
Els peixos respiren tota la vida mitjanant
brnquies.
Els rptils tenen el cos cobert descates.
7. R. M.
Esponges: cos en forma de sac; fixes al fons
del mar.
Meduses: cos gelatins; tentacles que usen

per a caar.
Cucs: cos allargat; no tenen potes.
Molluscos: cos protegit per una closca;
cos tou.
Equinoderms: esquelet intern de plaques;
molts estan coberts de punxes.
Artrpodes: esquelet extern; potes articulades.
8. R. M.
Plantes sense flors: es reprodueixen
mitjanant espores.
Molses: les espores estan dins duna
protuberncia anomenada cpsula, que es
forma a lextrem dun filament que ix de la
tigeta.
Falgueres: les espores es formen a la part
posterior de les fulles, en unes zones de
color fosc, els sorus.
Plantes amb flors: es reprodueixen mitjanant
llavors.
Gimnospermes: tenen flors senzilles i poc
vistoses. No produeixen fruits, sin que les
llavors es formen en pinyes.
Angiospermes: tenen flors i produeixen fruits
que contenen les llavors.
9. Tots els individus duna espcie que habiten
en un ecosistema formen una poblaci.
En un ecosistema hi ha moltes poblacions
diferents. El conjunt de totes aquestes
constitueix una comunitat.
Els ssers vius ms abundants dun ecosistema
solen ser els animals i les plantes. Els animals
formen la fauna de lecosistema, i les plantes,
la flora.
10. R. M. Estalviar aigua i energia, no fer focs
en zones on no est perms, reutilitzar
plstics, separar el fem per reciclar-lo.
Els espais protegits sn zones que tenen
una caracterstica particular per la qual han
de ser salvaguardats. Hi ha parcs nacionals,
parcs naturals, reserves El govern nacional
s qui sencarrega destablir-los.
Test
1. a; 2. a; 3. a; 4. b; 5. c; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. b.
114
Proves davaluaci
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
B4-1.1
B4-2.1
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Test
Explica les propietats de la matria: de generals

ide caracterstiques.
1, 2
Descriu propietats de slids (resistncia, fragilitat,

flexibilitat, elasticitat i duresa), lquids (viscositat
i volatilitat) i gasos (gas expandit igas comprimit).
Identifica i descriu materials i elements a partir
daquestes propietats.
9, 10
7, 8, 9, 10
6, 7, 9, 10
Explica qu s la massa dun cos i identifica,

explica i aplica maneres de mesurar-la.
3, 4
2, 3
Explica qu s el volum dun cos i identifica,

explica i aplica maneres de mesurar-lo.
5, 6, 8
3, 8
B4-2.2
Explica qu s la densitat dun cos i com podem

calcular-la. Aplica la frmula adequadament.
B4-2.3
Explica qu s la flotabilitat en un medi. Identifica

iexposa exemples de cossos i elements que suren
en medis lquids o gasosos i explica per qu.
Solucions
Control B
1. Generals: massa, volum i densitat.
Caracterstiques: color, sabor i duresa.
2. s la quantitat de matria que t Massa
dun cos.
Es calcula dividint la quantitat de matria
que t entre lespai que ocupa Densitat
dun cos.
s lespai que ocupa Volum dun cos.
3. a) balana; bscula.
b) Massa; grams.
4. Les dues tenen la mateixa massa.
5. Prenem una proveta amb un volum delquid
conegut, per exemple, 120 mL. Colloquem
el caragol dins de la proveta i veiem quant
ha augmentat el volum. Si el lquid arriba
a 130, el volum del caragol ser 10 mL, s
a dir, 10cm3.
6. a) 1 litre. b) 1 quilogram. c) 1 g/cm3.
7. Safonar, perqu la pedra t una densitat
major que la de laigua.
116
8. Laire t forma variable i volum variable

perqu s un gas. Laigua del mar t forma
variable i volum fix perqu s un lquid. Una
roca t forma fixa i volum fix perqu s un
slid.
9. La capacitat de suportar una fora sense
trencar-se es coneix com a resistncia.
La capacitat de trencar-se sensearribar a
deformar-se s la fragilitat. Lacapacitat de
doblegar-se sense trencar-se sanomena
flexibilitat. La capacitat doposar-se a ser
ratllat s la duresa. Lacapacitat de recuperar
la forma original desprs deser deformat
sanomena elasticitat.
10. Viscositat: s la resistncia que t un lquid
a fluir. La mel cau de linstrument de fusta
lentament, a poc a poc.
Control A
1. Les propietats comunes sanomenen
generals, i les que els diferencien,
caracterstiques. La massa, el volum
i la densitat sn propietats generals.
PROVES DAVALUACI
2. a) s una balana i mesura la massa.
b) La massa s 1.000 g o 1 kg.
3. Tenen la mateixa massa, perqu 1.000 cm3
daigua tenen una massa de 1.000 g.
4. R. G. Ha de reflectir lexperiment que sexplica
en el quadre de la pgina 97 del llibre.
5. De dalt a baix:
0,24 g/mL 0,8 g/cm3 0,9 g/cm3 1 g/mL.
6. R. M. Safonarien, perqu la seua massa seria
enorme i la densitat del vaixell complet seria
major que la de laigua.
7. R. M. Un slid s resistent quan suporta molta
fora sense trencar-se, mentre que la duresa
reflecteix la dificultat que t per a ser ratllat.

Els materials per a construcci han de ser
resistents.
8. R. M. En entrar en la roda laire, que s un gas,
sexpandeix fins que adquireix la forma iel
volum de la roda. En punxar-se, laire de la roda
es mescla amb el de lexterior.
9. R. M. El paper s un material plstic, per aix
desprs de deixar de fer la fora inicial mant
la forma que se li ha donat. La goma, en canvi,
s un material elstic, per aix recupera la
forma inicial quan deixa dactuar la fora que
lha deformada.
10. La mel s un lquid viscs, per tant ofereix
resistncia a fluir.
Test
1. a; 2. a; 3. a; 4. a; 5. b; 6. a; 7. a; 8. b; 9. c; 10. a.
117
Proves davaluaci
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
B4-4.2
B4-4.3
B4-4.4
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Test
Explica lenergia i les seues propietats fonamentals:

transformaci, transferncia, emmagatzemament
itransport.
1, 2
1, 2
1, 3
Descriu propietats principals de les diferents formes

denergia: mecnica, lluminosa, elctrica, trmica,
qumica i nuclear.
Explica qu sn les fonts denergia; identifica idescriu

caracterstiques de les fonts denergia renovables
i no renovables, lorigen i les formes de producci;
nexplica les caracterstiques ms importants
i lesformes de producci i les classifica.
4, 5
4, 5
4, 5
Explica els usos generals de lenergia. Interpreta

grfics del consum energtic als pasos i a les cases.
Valora i descriu les formes en qu ls denergia facilita
i millora la vida de les persones. Valora la desigualtat
de les persones en laccs als recursos energtics.
6, 7, 8
6, 7, 8
6, 7, 8
Explica alguns riscos relacionats amb el consum

denergia: esgotament de recursos, pluja cida,
residus radioactius i calfament global; identifica
i descriu conseqncies daquests fenmens.
Identifica, assumeix i descriu formes destalvi

denergia: reducci, reutilitzaci i reciclatge de
residus.
10
10
10
Solucions
Control B
1. R. M. Lenergia s la causant que tinguen lloc
canvis en la matria; per exemple, lenergia
trmica fa que laigua augmente de temperatura
i sevapore.
2. Lenergia trmica augmenta la temperatura
dun cos.
3. Quan disminueix la temperatura dun cos,

la seua energia calorfica tamb disminueix.
4. Lurani i el plutoni tenen origen mineral
ipresenten energia nuclear.
Lenergia nuclear produeix radioactivitat.
5. En el motor del cami, lenergia qumica

dela gasolina es transforma en energia
mecnica.
Lenergia mecnica del motor es transmet
ales rodes.
La gasolina continguda a la cisterna acumula
energia qumica.
Lenergia qumica permet que les persones

realitzen les activitats diries.
6. Vent Energia elica.

Aigua Energia hidrulica.
Lenergia elctrica fa funcionar

unelectrodomstic.
Lenergia mecnica desplaa una roca costera
avall.
118
Lenergia lluminosa permet a una planta

realitzar la fotosntesi.
Proves davaluaci
Biomassa Energia qumica.
Calor interna de la Terra Energia geotrmica.
Sol Energia solar.
7. El carb i el gas natural sutilitzen a les
centrals trmiques per a produir electricitat.
Del petroli sobtenen diferents productes, com
la gasolina i el gasoil, que sutilitzen com a
combustibles en el transport, per a la calefacci
i a les centrals trmiques per a obtindre energia
elctrica.
8. 1. Transport.
2. Indstria.
3. Cases.
4. Serveis.
5. Agricultura.
9. s falsa: A causa de laugment del dixid de
carboni lefecte dhivernacle ha disminut.
Correctament seria: A causa de laugment
del dixid de carboni lefecte dhivernacle ha
augmentat.
10. Podem apagar els llums i els aparells elctrics
que no estiguem usant, utilitzar el transport
pblic sempre que es puga i usar amb
moderaci laigua calenta.
Control A
1. R. M.
Lenergia s la causant que tinguen lloc canvis
en la matria.
Necessitem energia per a poder realitzar les
activitats de la vida diria: mourens, caminar,
estudiar, jugar
2. V. En la bateria del telfon, lenergia elctrica es
transforma en qumica.
F. Lenergia sacumula en el es transporta pel
cable que est connectat a la xarxa.
F. En un cotxe, lenergia qumica es transforma

en energia elctrica mecnica.
V. Lenergia es transporta al llarg del cable.
3. Lenergia es manifesta de diverses formes:
energia lluminosa, calorfica o trmica,
mecnica, elctrica i qumica.
4. R. M.
Fonts denergia renovables: la llum del sol, el
vent, la biomassa i la calor interna de la Terra.
Fonts denergia no renovables: carb, gas
natural, petroli i plutoni.
5. Lurani i el plutoni tenen origen mineral
ipresenten energia nuclear. Sutilitzen a les
centrals nuclears.
6. El carb i el gas natural sutilitzen a les
centrals trmiques per a produir electricitat
ies fan servir per a la calefacci a les cases.
Del petroli sobtenen diferents productes,
com la gasolina i el gasoil, que sutilitzen
com a combustibles en el transport, per
a la calefacci i a les centrals trmiques
per a obtindre energia elctrica.
7. El gas natural i les energies renovables.
8. El frigorfic.
S.
De lenergia elctrica.
9. Sn falses:
A causa de laugment del dixid de carboni
lefecte dhivernacle ha disminut augmentat.
Els residus radioactius no s que afecten
elmedi ambient.
Ls de lenergia elica elctrica causa
elcalfament global i la pluja cida.
10. Leficincia energtica. Un aparell amb categoria
D consumeix molta energia.
Test
1. b; 2. a; 3. c; 4. a; 5. b; 6. a; 7. b; 8. b; 9. c; 10. c.
119
Proves davaluaci
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Test
1, 2, 3
1, 2
1, 2, 3
Identifica i descriu tipus de mquines simples

i operadors mecnics.
4, 5
4, 5
Identifica i descriu les parts duna estructura

i les seues caracterstiques principals.
8, 9, 10
7, 8, 9, 10
8, 9, 10
6, 7
4, 5, 6
6, 7
Identifica i descriu parts de mquines simples

i complexes (estructura, carcassa, circuits, sensors
i indicadors i pantalles).
B5-1.2
B5-1.3
Explica millores que han aportat les mquines

i el desenvolupament tecnolgic per a facilitar la vida
de les persones: en lmbit de la llar, lalimentaci,
loci i les comunicacions.
Solucions
Control B
1. a) R. M. s un objecte que usem per a estalviar
esfor i temps en les nostres activitats.
b) Palanca de primer gnere, el punt de
suport est entre la resistncia i la potncia;
palanca de segon gnere, el punt de suport
va seguit de la resistncia i de la potncia;
palanca de tercer gnere, el punt
de suport va seguit de la potncia
i de la resistncia.
2. Motor, circuit elctric, carcassa, operadors
mecnics, sensor, indicador i pantalla
i estructura.
3. R. M.
Motor: s un component de la mquina que
produeix moviment.
Circuit elctric: condueix lelectricitat
al motor.
Estructura: s una part sobre la qual descansen
els altres components de la mquina.
Operador mecnic: transmet la fora dunes
parts a altres de la mquina.
Carcassa: serveix de protecci i perqu altres
elements shi unisquen.
Indicador i pantalla: informen del funcionament
de la mquina.
Sensor: permet a una mquina rebre
informaci de linterior o de lexterior.
120
4. R. M. Sn peces mbils que transmeten

la fora o el moviment entre les peces duna
mquina. Entre dues rodes duna bicicleta
loperador seria la cadena.
5. R. M. Un mecanisme est format per la uni
de diversos operadors mecnics.
6. R. M. Casa: la llavadora, perqu permet
estalviar temps i esfor en la neteja de la
roba.
Alimentaci: frigorfic, perqu permet conservar
els aliments ms temps.
Oci: mquines esportives, perqu ofereixen
la possibilitat de realitzar activitats fsiques
en gimnasos.
Comunicaci: Internet, perqu permet,
a travs daplicacions com ara el correu
electrnic i les xarxes socials, posar en contacte
persones darreu del mn duna manera rpida
i senzilla.
7. R. M. Natural: els nius de les cigonyes en torres
i antenes. Artificial: qualsevol construcci, com
ara edificis, ponts, monuments, etc.
8. R. M. Fonaments, columnes i pilars, bigues,
arcs i tirants.
9. Els fonaments.
10. s una estructura triangulada, perqu est
formada a partir de la uni de molts triangles
entre si.
Proves davaluaci
Control A
1. Manuals: les mquines que funcionen amb
fora humana; per exemple, la bicicleta.
Elctriques: les que necessiten per a
funcionar ls denergia elctrica; per exemple,
lordinador.
Hidruliques i trmiques: les que utilitzen
algun lquid per a funcionar; per exemple,
el motor dun autombil que necessita
gasolina.
2. A. Carcassa: serveix de protecci i perqu
altres elements shi unisquen.
B. Antena.
C. Indicador: informa del funcionament
de la mquina.
D. Motor: component de la mquina que
produeix moviment.
E. O
peradors mecnics: transmeten la fora
dunes parts a altres de la mquina.
F. Circuit elctric: condueix lelectricitat
al motor.
G. E
structura: part sobre la qual descansen
els altres components de la mquina.
3. Rodes, eixos, corretges o cadenes, palanques,

molles i ressorts, manovelles i cremalleres.
Les corretges o cadenes sn els operadors que
transmeten el moviment duna roda a laltra.
4. R. M. s el conjunt de coneixements relacionats
amb la invenci i ls de mquines. Ha perms
estalviar temps i esfor en totes les activitats
humanes.
5. R. M.
El termstat: regula la temperatura de les cases,
fet que permet un estalvi denergia quan susa
aire condicionat o calefacci.
Els reguladors daigua: estan presents
enelements com la cisterna.
6. Lenvasament al buit, la congelaci,
lesterilitzaci o leliminaci de laigua
(deshidrataci).
7. R. G.
8. En funci de la resposta de lactivitat 7.
9. Massives, amb volta, triangulades, entramades
i penjants.
10. Es classifiquen aix pels elements que les
componen o per la forma.
Test
1. c; 2. a; 3. c; 4. c; 5. c; 6. b; 7. a; 8. b; 9. c; 10. b.
121
Proves davaluaci
TERCER trimestre
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Nivell
excellncia
Control E
Test
Descriu propietats de slids (resistncia,

fragilitat, flexibilitat, elasticitat i duresa),
lquids (viscositat i volatilitat) i gasos (gas
expandit i gas comprimit). Identifica idescriu
materials i elements a partir daquestes
propietats.
3, 4
2, 3, 4
2, 3, 4
3, 4
B4-2.1
Explica qu s la massa dun cos i identifica,

explica i aplica maneres de mesurar-la.
B4-2.2
Explica qu s la densitat dun cos icom

podem calcular-la. Aplica la frmula
adequadament.
B4-2.3
Explica qu s la flotabilitat en un medi.

Identifica i exposa exemples de cossos
ielements que suren en medis lquids
ogasosos i explica per qu.
B4-4.2
Descriu propietats principals de les diferents

formes denergia: mecnica, lluminosa,
elctrica, trmica, qumica i nuclear.
B4-4.3
Explica qu sn les fonts denergia;

identifica i descriu caracterstiques de les
fonts denergia renovables i no renovables,
lorigen i les formes de producci; nexplica
les caracterstiques principals i formes de
producci i les classifica.
Explica els usos generals de lenergia.

Interpreta grfics del consum energtic
als pasos i a les cases. Valora i descriu
les maneres en qu ls denergia facilita
i millora la vida de les persones. Valora
la desigualtat de les persones en laccs
als recursos energtics.
Explica alguns riscos relacionats amb el

consum denergia: esgotament de recursos,
pluja cida, residus radioactius i calfament
global; identifica i descriu conseqncies
daquests fenmens.
Identifica, assumeix i descriu formes

destalvi denergia: reducci, reutilitzaci
i reciclatge de residus.
Identifica i descriu parts de mquines

simples i complexes (estructura, carcassa,
circuits, sensors i indicadors i pantalles).
10

10
Valora els avanos tecnolgics per al

desenvolupament hum i econmic.
10
10
Explica les propietats de la matria:

de generals i de caracterstiques.
B4-1.1
B4-4.4
B5-1.2
B5-4.2
122
TERCER trimestre
Solucions
Control B
1. Massa dun cos: quantitat de matria que t
kg o g balances i bscules.
Volum dun cos: espai que ocupa
m o L recipients graduats, com provetes.
2. En g/cm. Dividint la massa entre el volum.
Surar, perqu la seua densitat s menor
que la de laigua.
3. Mel qutxup aigua.
4. Un cos flexible es pot doblegar sense que es
trenque i un cos elstic recupera la forma inicial
desprs que es deixe daplicar la fora que el
deforma.
5. Energia lluminosa Lenergia que t la llum.
Energia mecnica Lenergia que tenen els
cossos pel seu moviment.
Energia qumica Lenergia que tenen
algunes substncies, com els combustibles
i els aliments.
Energia nuclear Lenergia que contenen
alguns minerals, com lurani.
6. Fonts denergia renovables: aigua, sol, vent,
calor interna, biomassa.
Fonts denergia no renovables: gas natural,
petroli, carb, urani.
7. En calefacci, en electrodomstics i en aigua
calenta.
Energia elctrica.
8. R. M. Problemes: esgotament de recursos,
pluja cida, residus radioactius i calfament
global.
Mesures destalvi: apagar els llums quan no
els estiguem utilitzant i usar el transport
pblic sempre que puguem.
9. Els sensors permeten a una mquina rebre
informaci de linterior o lexterior.
Els operadors mecnics transmeten la fora
dunes parts a altres de la mquina.
La carcassa protegeix la mquina i mant
els elements junts.
10. R. G. De dalt a baix i desquerra a dreta:
1 2 3 4.
Control A
1. R. M. La massa sha mesurat utilitzant una
bscula o una balana, posant-hi la bola
damunt. El volum, mitjanant una proveta
graduada. Amb un volum de lquid conegut,
sintrodueix la bola i es calcula la diferncia
entre el volum final i linicial.
150 g/100 cm = 1,5 g/cm. Safonar.
2. Que es pot doblegar sense que es trenque.
Exemples: paper, tela.
Que sevapora amb facilitat. Exemple:
gasolina.
Que disminueix de volum. Exemple: el gas
en una botella de busseig.
3. Un cos flexible es pot doblegar sense que es
trenque, per exemple el paper o la tela, i un cos
elstic recupera la forma inicial desprs que es
deixe daplicar la fora que el deforma, com en
el cas de la plastilina.
4. La viscositat s la resistncia que t un
lquid a fluir. Per exemple, la viscositat
de loli s major que la de laigua.
La volatilitat s la facilitat per a evaporarse. Per exemple, la gasolina s un lquid
molt voltil, per aix en percebem lolor molt
fcilment.
5. Transformaci denergia mecnica enenergia
calorfica o trmica.
6. R. M.
Lenergia elica: sutilitza per a moure
aerogeneradors i produir aix energia elctrica.
Lenergia geotrmica: saprofita per a calfar
aigua o per a calefacci i es pot transformar
en energia elctrica.
7. Transport indstria serveis cases
agricultura.
Mesures destalvi: usar el transport pblic
encomptes dels cotxes particulars.
8. R. M. No sn renovables i sesgotaran.
Produeixen pluja cida i augmenten lefecte
dhivernacle.
9. R. G.
10. A les cases: electrodomstics, termstat
i reguladors daigua.
En les comunicacions: telefonia mbil, televisi
i Internet.
123
TERCER trimestre
Control E
1. A. 25 g: 125 cm = 0,2 g/cm. A s menys
dens que laigua, per aix sura. Per tant,
s la bola.
B. 210 g : 75 cm = 2,8 g/cm. B s ms
dens que laigua: s lobjecte que safona,
la clau.
2. Els globus plens daigua i arena simplement
es punxarien, per el globus unflat amb aire
esclataria.
Larena i laigua es comporten de forma
semblant, per laire, com que s un gas,
tendeix a ocupar el major volum possible.
3. Un cos flexible es pot doblegar sense que
es trenque, per exemple el paper o la tela,
i un cos elstic recupera la forma inicial desprs
que es deixe daplicar la fora que el deforma,
com en el cas de la plastilina.
4. La viscositat s la resistncia que t un lquid
a fluir. Per exemple, la viscositat de
loli s major que la de laigua.
La volatilitat s la facilitat per a evaporar-se.
Per exemple, la gasolina s un lquid molt
voltil, per aix en percebem lolor molt
fcilment.
5. Es transforma. Exemple model: energia
qumica en energia mecnica, en una pila.
Es transfereix. Exemple model: part de

lenergia mecnica, en colpejar una pilota
amb una raqueta.
Semmagatzema. Exemple model: energia
qumica, en la bateria dun telfon mbil.
Es transporta. Exemple model: energia
elctrica, a travs de cables.
6. R. M. Sol: plaques solars. Vent: mitjanant
aerogeneradors. Aigua: a les centrals
hidroelctriques. Calor interna de la Terra:
mitjanant plantes geotrmiques.
7. Transport indstria serveis cases
agricultura. Utilitzar el transport pblic.
8. R. M. Grcies a lefecte dhivernacle, part de
lenergia que desprn la Terra queda retinguda
pels gasos com el dixid de carboni. Quan el
dixid de carboni augmenta, sincrementa
lefecte dhivernacle i seleva la temperatura
del planeta, fet que es coneix com a calfament
global.
9. Les estructures entramades estan formades per
un conjunt delements, com columnes obigues,
i les massives estan fetes amb molta quantitat
dun mateix material.
10. A les cases: electrodomstics, termstat
i reguladors daigua.
En les comunicacions: telefonia mbil, televisi
i Internet.
Test
1. b; 2. c; 3. a; 4. b; 5. a; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. b.
124
Proves davaluaci
AVALUACI FINAL
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Test
Descriu caracterstiques i funcions dels rgans dels

sentits: els ulls i el sentit de la vista, les orelles i
laudici, la pell i el tacte, la llengua i el sentit del gust
Identifica i descriu rgans implicats en la funci

de relaci.
2, 3
2, 3
3, 4
Identifica i defineix moviments voluntaris imoviments

reflexos i explica els passos en qu tenen lloc els
processos i els mecanismes que hi intervenen.
B2-2.2
Comprn, identifica i defineix diferents nivells

dorganitzaci del cos: teixits, rgans, aparells
isistemes. En descriu les funcions principals i les
interrelacions.
B2-3.2
Identifica i explica trastorns, lesions o malalties

B3-2.1
Observa directament i indirectament i classifica

els ssers vius segons les seues caracterstiques.
10
B3-2.4
Coneix les caracterstiques dels diferents tipus de

plantes, les explica i les utilitza per a classificar-les.
8, 11
B3-3.2
Reconeix i mostra conductes de respecte i cura

i conservaci del medi.
14
B3-3.4
Identifica i descriu tipus de medis fsics i espcies

dssers vius dins dels grups dun ecosistema.
12, 13
B3-4.2
B4-1.1
Descriu propietats de slids (resistncia, fragilitat,

flexibilitat, elasticitat i duresa), lquids (viscositat
i volatilitat) i gasos (gas expandit i gas comprimit).
Identifica i descriu materials ielements a partir
daquestes propietats.
16
B4-2.3
Explica qu s la flotabilitat en un medi. Identifica

i exposa exemples de cossos i elements que suren
en medis lquids o gasosos i explica per qu.
15
B4-4.2
Descriu propietats principals de les diferents formes

denergia: mecnica, lluminosa, elctrica, trmica,
qumica i nuclear.
17
B4-4.3
Explica qu sn les fonts denergia; identifica i descriu

caracterstiques de les fonts denergia renovables
i no renovables, lorigen i les formes de producci;
nexplica les caracterstiques principals i les formes
de producci i les classifica.
18
B2-1.1
B2-2.1
126
Descriu el sistema nervis central (lencfal i la

medulla espinal) i perifric (nervis sensitius imotors).
Explica el seus components i funcions principals
i els processos que hi tenen lloc. Descriu el teixit
nervis i les caracterstiques iels components de les
cllules neuronals.
AVALUACI FINAL
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
B5-1.2
Nivell
bsic
Control B
Nivell
avanat
Control A
Test
Identifica i descriu parts de mquines simples i

complexes (estructura, carcassa, circuits, sensors
iindicadors i pantalles).
10
10
19

20
Solucions
Control B
1. Tots els ssers vius realitzen les funcions vitals
i estan formats per cllules. Les persones
som ssers pluricellulars i al nostre cos es
distingeixen diversos nivells dorganitzaci,
que sn: cllula, teixit, rgan, aparell, sistema
i organisme.
2. Receptors dels rgans dels sentits; nervis
sensitius del sistema nervis perifric; sistema
nervis central; medulla espinal; encfal;
nervis motors del sistema nervis perifric;
aparell locomotor.
3. Nervis sensitius: transmeten informaci des
dels rgans fins a lencfal i la medulla
espinal.
Nervis motors: porten les ordres de lencfal
i de la medulla espinal fins a uns altres
rgans.
4. Sn lesions de laparell locomotor que
consisteixen en la contracci involuntria
dun mscul. Seviten realitzant calfaments
iestiraments en fer esport i mantenint sempre
postures adequades.
5. Tots sn pluricellulars: A, P.
Algunes es reprodueixen mitjanant llavors,
ialtres, mitjanant espores: P.
No es desplacen: P, F, T.
Alguns fabriquen el seu propi aliment: T, B.
Es classifiquen en vertebrats i invertebrats: A.
6. s un ecosistema de tipus terrestre. En aquest,
elmedi fsic es caracteritza per un clima sec
i estius clids. La flora est formada per arbres
de fulla perenne. Entre la fauna destaquen
consumidors primaris com el conill; hi ha
diversos animals que mengen conills:

entre aquests hi ha una relaci de
competncia.
7. Lextinci dels ssers vius s la desaparici
dels ssers vius del planeta. Respectar la
naturalesa.
8. Energia mecnica o hidrulica i elctrica. Font
denergia renovable. La propietat de lenergia
que shi observa s que lenergia es transforma,
passa denergia mecnica de laigua a energia
elctrica.
9. 1 g/cm3. Els cossos que suren en laigua sn
menys densos que aquesta.
10. s una mquina que t un operador
mecnic: la cadena, que transmet el moviment
duna roda a laltra. El seu s permet estalviar
temps i energia, perqu no usa combustibles
fssils com el cotxe i s menys contaminant.
Control A
1. Tots els ssers vius realitzen les funcions
vitals i estan formats per cllules.
Les persones som ssers pluricellulars
i al nostre cos es distingeixen diversos nivells
dorganitzaci, que sn: cllula, teixit,
rgan, aparell, sistema i organisme.
2. Receptors dels rgans dels sentits; nervis
sensitius del sistema nervis perifric; sistema
nervis central; medulla espinal; encfal;
nervis motors del sistema nervis perifric;
aparell locomotor.
3. Nervis sensitius: transmeten informaci
des dels rgans fins a lencfal i la medulla
espinal.
127
AVALUACI FINAL
Nervis motors: porten les ordres de lencfal
i de la medulla espinal a altres rgans.
4. Sn contraccions involuntries i mantingudes
dun mscul desprs dun esfor excessiu o una
postura inadequada. Es poden evitar calfant
abans de comenar els exercicis i estirant en
finalitzar-los.
5. Tots sn pluricellulars: animals, plantes.
Algunes es reprodueixen mitjanant llavors,
i altres, mitjanant espores: plantes.
No es desplacen: plantes, fongs, protoctists.
protoctists, bacteris.
animals.
6. El bosc mediterrani ocupa llocs amb clima sec
i estius clids. Est format per arbres de fulla
perenne com les alzines i les sureres. Est
habitat per animals com el linx, el conill, lguila
imperial i la garsa blava.
Herba (productor) conill (consumidor

primari) linx (consumidor secundari) guila
(consumidor secundari).
7. La contaminaci s lalteraci nociva de les
propietats o de les condicions naturals dun
medi.
R. M. Evitar agafar el cotxe i usar el transport
pblic.
8. Energia mecnica o hidrulica i elctrica. Font
denergia renovable. La propietat de lenergia
que shi observa s que lenergia es transforma,
passa denergia mecnica de laigua a energia
elctrica.
9. Loli sura en laigua perqu s menys dens que
aquesta. Flotabilitat.
10. La bicicleta s una mquina que t un
operador mecnic: la cadena, que transmet
el moviment duna roda a laltra. El seu s
permet estalviar temps i energia, perqu
no usa combustibles fssils com el cotxe.
Test
1. c; 2. b; 3. c; 4. c; 5. a; 6. a; 7. b; 8. b; 9. a; 10. a;
11. b; 12. b; 13. a; 14. b; 15. b; 16. c; 17. b; 18. a;
19.b; 20. a.
128
Registre de qualificacions
Alumnes
130
Unitat 1
Unitat 2
Unitat 3
Avaluaci
1r trimestre
Unitat 4
Unitat 5
PROVES DAVALUACI CONTNUA
Unitat 6
Avaluaci
2n trimestre
Unitat 7
Unitat 8
Unitat 9
Avaluaci
3r trimestre
Avaluaci final
131
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES
Direcci dart: Jos Crespo.

Projecte grfic: Estudi Pep Carri.
Fotografia de portada: Leila Mndez.
Cap de projecte: Rosa Marn.
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gmez i Julia Ortega.
Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.
Subdirecci tcnica: Jos Luis Verdasco Romero.
Coordinaci tcnica: Jess Muela i Virtudes Llobet.
Confecci i muntatge: Marisa Valbuena.
Correcci: Cludia de Val i Josep Llus Navarro.
Documentaci i selecci fotogrfica: Maril Rodriglvarez.
Fotografia: ARXIU SANTILLANA
2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
Printed in Spain
CP: 670658
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat intel
lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms
estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda
prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Cont CCNN 5

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cont CCNN 5

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORat Primria

Recursos per a lavaluaci de continguts

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educacin, S. L.

2.Avaluaci de les unitats didctiques. Per a cada unitat es proporcionen:

Proves de control unitat 2

Proves de control unitat 3

Avaluaci del primer trimestre

Proves de control unitat 4

Proves de control unitat 5

Proves de control unitat 6

Avaluaci del segon trimestre

Proves de control unitat 7

Proves de control unitat 8

Proves de control unitat 9

Prova de nivell avanat (A)......................... 58

Avaluaci del tercer trimestre

Prova de nivell bsic (B)............................. 60

Unitat 3................................................. 100

Prova de nivell avanat (A)......................... 62

Avaluaci del primer

Prova de nivell avanat (A)......................... 68

Unitat 5................................................. 108

Unitat 6................................................. 110

Avaluaci del segon

Unitat 7................................................. 116

Unitat 8................................................. 118

Unitat 9................................................. 120

Test del segon trimestre ............................ 79

Avaluaci del tercer

Avaluaci final.................................... 126

Test de lavaluaci final.............................. 84

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educacin, S. L.

1 Completa el text amb les paraules segents.

de tot el que passa al nostre entorn.

la informaci i decideix qu fer. El cervell envia

2 Escriu el nmero que correspon a cada part assenyalada del dibuix.

3 Quins rgans formen laparell locomotor?

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educacin, S. L.

5 Escriu dues caracterstiques prpies de cada un dels cinc regnes.

7 Completa la taula segent.

8 Respon a les preguntes segents.

Per on respiren les plantes?

En qu es diferencia lalimentaci de les plantes de lalimentaci dels animals?

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educacin, S. L.

9 Completa lesquema amb les paraules segents.

Qu necessiten les plantes?

Qu produeixen les plantes?

11 Anomena els tres estats en qu es pot trobar la matria i posa un exemple

12 Completa aquesta frase.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educacin, S. L.

14 Completa els esquemes segents sobre la transformaci denergia que t lloc

solar elctrica calorfica qumica lluminosa mecnica

Quin altre tipus de mquines coneixes? Posan diversos exemples.

El cos hum. La funci de relaci

1 Observa la imatge i respon a les preguntes.

2 Anomena els aparells i sistemes presents al nostre cos.

3 Completa lesquema que representa com es realitza la funci de relaci.

posseeixen uns receptors que

decideix qu fer i envia ordres a travs dels

rep les ordres i realitza els moviments.

5 Marca les situacions en qu participa la funci de relaci.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educacin, S. L.

6 Escriu els noms de les parts de lull.

7 Relaciona les dues columnes.

2.Avaluaci de les unitats didctiques. Per a cada unitat es proporcionen: