TREBALL FINAL DE GRAU EN MESTRA

DEDUCACI PRIMRIA

ESTRATGIES
METODOLGIQUES PER AL TEXT
LLIURE

Ana Duran Polo

Dolores Malln Fortanet
rea Didctica i Organitzaci Escolar
2014/2015

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

NDEX
1. RESUM ........................................................................................ Pg. 5
2. PARAULES CLAU/DESCRIPTORS ............................................ Pg. 5
3. JUSTIFICACI ............................................................................ Pg. 6
4. MARC TERIC ............................................................................ Pg. 7
4.1 PEDAGOGIA FREINET ................................................................................. Pg.

4.2 CLESTIN FREINET ..................................................................................... Pg.

4.3 ESCOLA NOVA ............................................................................................. Pg.

4.4 OBJECTIUS ................................................................................................Pg.

10

4.5 EL TEXT LLIURE.........................................................................................Pg.

10

5. METODOLOGIA ........................................................................ Pg. 13

6. RESULTATS .............................................................................. Pg. 18
7. DISCUSSI I/O CONCLUSIONS ............................................. Pg. 19
8. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.................................................. Pg. 21
9. ANNEXOS ................................................................................. Pg. 22
ANNEX I ............................................................................................................Pg.

23

ANNEX II ...........................................................................................................Pg.

27

ANNEX III ..........................................................................................................Pg.

29

ANNEX IV .........................................................................................................Pg.

32

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

Agrair al meu tutor supervisor Mario Vich

el seu involucrament amb aquest treball i
per oferir-me lectures, i ajut amb el tema.
Tamb agrair a la meua famlia pel
recolzament i ajuda rebuda, sense ells no
hauria pogut fer aquest treball.
Donar les grcies a Fernando, pels seus
nims, a Vicent per donar-me al dia a dia
per seguir endavant. I a la meua tutora del
TFG, pel seu inters en acollir-me com
alumna.

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

1. RESUM
La idea principal daquest treball teric-prctic s ressaltar la importncia de lexpressi escrita
amb lalumnat de primria. Per a aix, he investigat diverses tcniques per promoure el text lliure
amb nens i nenes de segon cicle de primria del quart curs. Sha estudiat les diferents formes de
fomentar-la a partir de la creaci dactivitats relacionades amb la manifestaci escrita. Per a arribar
a aquestes destreses mhe endinsat en la pedagogia de C.Freinet, i junt al meu tutor supervisor de
prctiques, Mario Vich, ha sigut aplicada a laula durant les meues prctiques al CEIP Juan
Carlos I dAlmenara.
Durant la meva estada al collegi vaig dur a terme diverses unitats didctiques on saplicaren
tcniques d'escriptura per realitzar unes tcniques descriptura. Hem incitat a lalumnat a escriure
tant en la llibreta amb llapis com amb les noves tecnologies impulsant recursos innovadors. Les
histries han sigut individuals, per parelles i collectives, sempre obtenint un molt bon resultat.
He gaudit amb les histries que dia rere dia han anat escrivint, i es podr comprovar amb els
resultats daquest projecte. Amb els textos lliures lalumnat sexpressa i comunica tot all que li
inquieta, o que li agrada.
Els seus textos reflexen una imaginaci, que hi ha que despertar i activar-la. Com diu un proverbi
annim "La imaginaci s el llapis amb que el xiquet pinta les seves millors aventures", i aix s el
que amb aquest projecte i amb la prctica dell, hem treballat, amb lexplotaci de la imaginaci i
del que volen dir els ms menuts i menudes.

2. PARAULES CLAU/DESCRIPTORS
Text lliure, innovaci, escriptura, expressi, comunicaci, Pedagogia Freinet

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

3. JUSTIFICACI
Aquest projecte gira al voltant del text lliure a laula de primria. Com fomentar-lo, i com es porta a
la prctica la pedagogia de C. Freinet a lescola de hui en dia. Per poder entendre aquest treball el
que primer hem de tenir clar sn unes idees genriques.
Qu s el text lliure?
s un escrit on sassenyala all que vol dir, redactar, expressar, contar, narrar, explicar sense
cap mandat, ni instrucci. s independent. Un text lliure representa una redacci autnticament
lliure. Ha de ser escrit quan sexperimenta la necessitat dexpressar, a travs dun llapis, un
bolgraf, o un teclat el que sorgeix en el nostre interior.
En aquest cas el nen o nena escriu sobre all que ells volen, que els inquieta. All que volen
contar als companys i companyes, mestres i familiars. Idees, experincies i histries prpies.
Com ha de ser?
El text lliure ha de ser lliure (Freinet C. 1960) s una redacci totalment lliure i espontnia on es
conten els esdeveniments de la seva vida duna manera senzilla, i individual. Ha de ser motivat
amb una funci i una finalitat, ja b siga per comunicar-se amb el seus companys i companyes,
amb els familiars, o per enviar una carta. El xiquet o xiqueta experimenta la necessitat descriure
de manera senzilla i natural, al igual que va tenir la necessitat de parlar.
Com emprar-lo?
Per poder desenvolupar el text lliure emprem uns passos bsics:
La creaci del text de manera individual i senzilla.
La lectura en com davant tot el grup, sescolliran uns textos i es llegiran en veu alta aix
lautor o autora li donar lmfasi, entonaci, interpretaci al seu text.
Lescriptura del text b la trobem publicada a un bloc o en la llibreta individual. Les
publicades seran les que perfilaran a nivell gramatical, lexical, accentuaci i ladequaran a
la situaci i al que lautor vol expressar.
Comentari sobre el text llegit. Els alumnes valoren i comenten el text.
Com motivar a escriure a lalumnat?
Per poder motivar-los sempren varies tcniques. Ms endavant exposar algunes que hem fet
servir durant la meva estncia en prctiques.
El que es tracta es de crear activitats ldiques i divertides, i es fa per treballar lexpressi escrita
tant per a casa com per a laula. Al tractar-se de text lliure de vegades es deixa que siguen els
alumnes els que elegeixen el tema, de vegades sels orienta segons el tema treballat a laula, per
sempre despertant linters de lalumnat. Per sempre que el tema siga escollit pel nen o nena
estaran ms motivats.
Per qu s important el text lliure?
Sobre tot perqu amb el text lliure els xiquets i les xiquetes desenvolupen la seva imaginaci i
creativitat. s important que els diguem que ho estan fent b, mai menysprear la seva feina.
Amb el text lliure podem observar quines sn les inquietuds i els interessos dels nostres alumnes.
6

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

4. MARC TERIC
4.1 PEDAGOGIA FREINET
Freinet es localitza entre els educadors identificats amb la corrent Escola Nova, que en les
primeres dcades del segle XX, es rebella contra lensenyana tradicionalista, centrat en la
cultura docent i enciclopdica, proposant en canvi una educaci activa al voltant de lalumnat. El
pedagog francs afegeix als ideals de la Escola Nova una visi marxista y popular, tant de
lorganitzaci del sistema escolar com el propi aprenentatge.
Leducador francs desenvolup activitats com les classes-passeig i el diari de classe, i cre un
projecto de lescola popular, moderna i democrtica.
Per a Freinet lactivitat s el que orienta la prctica escolar i lobjectiu ltim de leducaci s formar
a lalumnat per al treball creatiu i lliure, capa de dominar i transformar lentorn i lautonomia de les
persones que el porten a terme. Un dels deures del professor, segons Freinet, s crear una
atmosfera en lescola, amb la fi danimar als xiquets i xiquetes a experimentar, buscar respostes a
les seves necessitats i preocupacions, ajudar i ser ajudats pels seus companys i companyes de
classe i professor/a.
Altra funci del mestres o mestra s collaborar amb lxit dels estudiants. Es tracta de no
desmoralitzar lalumnat amb els seus errors, si no ajudar a superar lerror.
Freinet proposa una pedagogia en el que laprenentatge resulta duna relaci dialctica entre la
teoria i la prctica.
Freinet no ha creat un mtode pedaggic rgid doncs els nens aprenen per la peculiaritat de la
seua ra. Jean Piaget (1896-1980) va elogiar els mecanismes daprenentatge emprats per aquest.
La pedagogia Freinet es basa en quatre pilars: la cooperaci (per a construir un coneixement de la
comunitat), comunicaci (formalitzar-la, transmetre-la i difondre-la), la documentaci, lanomenat
llibre de la vida (per registre diari dels fets histrics), i lafecte (com un vincle entre les persones i el
coneixement que sostenen).
Freinet dedic la seua vida a desenvolupar tcniques densenyana que funcionen com la llibertat
dexpressi i lactivitat de la cooperaci, amb la fi de crear una nova educaci. Es va involucrar en
aquesta tasca ja que considerava lescola del seu temps una instituci alienat de la vida i la
famlia. Hi havia que posar al mateix nivell digualtat i camaraderia al professor i els alumnes.
Amb la intenci de proposar una reforma integral de leducaci francesa, Freinet va reunir als seus
experimentats alumnes de un sistema anomenat Escola Moderna. Entre les principals "tcniques
Freinet" sn la correspondncia entre les escoles, els diaris de classe, text lliure, lescola
cooperativa, el contacte freqent amb els pares i mares i, els plans de treball. El professor/a
soposa a la utilitzaci del llibre de text a laula doncs creu que no tenen relaci amb les
necessitats dels xiquets i xiquetes. Per a Freinet, tot coneixement s el resultat del que ell
anomena tanteig experimental lactivitat de formular hiptesis i provar la seva validesa- i s a
lescola a qui li correspon aquesta tasca doferir aquesta oportunitat als nens i nenes.

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

4.2 CLESTIN FREINET

Freinet va nixer a Gars l'any 1896, un poble francs dels Alps Martims. Una part de la seva
infantessa la va passar ajudant els seus pares tot treballant al camp, tamb va assistir a l'escola
per la seva opini sobre l'educaci que va rebre en aquells moments no va ser gaire bona.
Freinet va estudiar magisteri a lEscola Normal de Nia al 1913. Al 1916, en plena guerra fou ferit
en un pulm i qued tocat per espai de quatre anys convalescent en un hospital.
En 1920, fou anomenat mestre adjunt duna Escola de dues unitats en Bar-Sur-Loup dels Alps
Martims. A causa de la seva ferida i la insatisfacci de la seva preparaci professional linsten a
preparar-se lexamen dinspector de primria. En aquesta preparaci llegeix obres de Marx i Lenin
i la dels pedagogs de lescola moderna i els seus antecessors.
Lany 1922 s nomenat professor de lEscola primria Superior de Brignoles. Per la nova feina el
torna a defraudar i torna de mestre a lEscola de Bar-Sur-Loup, ara ja t clares inquietuds de dur
a prctica amb els seus alumnes una pedagogia diferent. Al 1923 acudeix al II Congrs de la Lliga
Internacional per la Nova Educaci, i se nadona que per portar a terme una pedagogia diferent li
fan falta molts mitjans. Des daleshores es llena de ple en la lnia reformista: ha iniciat el text
lliure, havent percebs linters que mostren els nens i nenes per una cursa de cargols; ms tard
impulsar la correspondncia interescolar. Daquest moment s el fullet No als llibres de text.
Limpremta comena a utilitzar-la al 1926 en les activitats amb els seus alumnes. I lany 1927 es
cas amb lise Freinet i public el seu primer llibre La impremta a lEscola. En aquest mateix any
fund la Cooperativa de lEnsenyament Laic (CEL) a Canes i apareix el butllet mensual La
impremta a lescola, aquest moviment en dos anys ja t 200 socis, doncs linters per la renovaci
pedaggica va lligat en aquest moviment a motivacions socialment transformadores.
Al 1932 va aparixer el primer fascicle de la famosa Biblioteca de Treball (BT). Per comprometres
polticament acab siguent destitut de lescola pblica que regentava al 1933. Per ell continu
amb la seva militncia cvica i pedaggica. Fund cooperatives camperoles i el CEL cada vegada
t ms deixebles. Basant-se en el seu sistema publicava llibres sobre tcniques didctiques.
Incls lany 1936 va participar directament en lacollida dinfants refugiats de la guerra dEspanya.
Lany 1940 els alemanys el van detindre i el van empresonar a un camp de concentraci,
conseqncia da la CEL es va desfer. Tot el temps que pass al camp de concentraci
reflexiona sobre leducaci i escrigu les seves idees pedaggiques.
Una vegadfa acabada la II Guerra Mundial, el 1945, torn a organitzar la CEL, i retorna a publicar
la revista Lducatuer. Per les seves collaboracions poltiques li comporta greus problemes tant
poltics com personals.
En 1947 torn a lescola de Vence, i al 1951 va crear lInstitut Cooperatiu de lEscola Moderna
(ICEM). Deu anys desprs a Brusselles fou creada la Federaci Internacional de Moviment de
lEscola Moderna.
Clestine Freinet mor a loctubre del 1966.

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

4.3 ESCOLA NOVA

LEscola Nova s un moviment pedaggic que sinicia a diversos pasos de lEuropa occidental a
finals del segle XIX i consolidat en el primer ter del segle XX. Es tracta duna corrent de carcter
lliberal que critica lescola tradicional daleshores, la qual era massa formal i passiva, el mestre
molt autoritari, la relaci professor-alumne de submissi i predominava laprenentatge memorstic.
LEscola Nova s una alternativa a lensenyana tradicional, amb uns principis derivats duna
comprensi de les necessitats de la infncia. T com a base la psicologia del desenvolupament
infantil. Proposa un alumnat actiu que pot treballar dins de laula els seus propis interessos com a
persona i com a xiquet o xiqueta, convertint-lo en el centre del procs densenyana-aprenentatge.
El professor o professora deixar de ser el punt de referncia fonamental i es convertir en un
orientador de la vida en laula al servici dels interessos i necessitats de lalumnat.
Leducaci ha de assegurar al xiquet o xiqueta la possibilitat de viure la seva infantessa feliment,
de manera que siga capa dexpressar-se i alliberar-se per a arribar a ser un ciutad prsper en el
futur, amb la capacitat de realitzaci i amb la destresa tcnica.
s fonamental crear un nou ambient educatiu, amb un clima de lliure activitat, readaptant lescola
al medi i reduint la barrera artificial entre la vida escolar i la extraescolar.
Montessori disseny materials escolars i mobiliari flexible para que els nens desenvoluparen els
sentits i la intelligncia. Freinet va defendre els plans i la biblioteca de treball i el text lliure basats
en la impremta, per a fomentar la creativitat i autonomia del xiquet. Dewey planej leducaci com
a mitj per consolidar les necessitats socials recolzant la formaci de persones independents amb
capacitat de cooperar entre si. Audemars i Lafendel centren com a punt de partida, per a
laprenentatge i previ desenvolupament del nen, lactivitat manual de la construcci, doncs s la
seva afici dominant.
A pesar de la diversitat metodolgica que caracteritza al moviment de lEscola Nova, tots els
mtodes tenen unes caracterstiques comunes que permeten diferenciar-los clarament de la
metodologia emprada en lescola tradicional. De forma democrtica, els alumnes i mestres
construeixen els continguts curriculars a partir dels interessos i motivacions dels xiquets i xiquetes,
refutant el manual escolar de lescola tradicional i llibres com a tal..
Els pilars bsics sn el respecte per la individualitat, la cooperaci i la creativitat.
Quatre educadors sn considerats precursors del moviment dEscola Nova: Jean-Jacques
Rousseau, Pestalozzi, Froebel i Herbart. Aquests pedagogs ficaren les bases teriques de
leducaci contempornia que, en bona part, segueix vigent en lactualitat. Els seus hereus, i molt
especialment el moviment de lEscola Nova, reconeixeran en tot moment lautoritat daquestes
figures pedaggiques com el suport de la seva teoria i praxis educatives.

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

4.4 OBJECTIUS
GENERALS

ESPECFICS

Conixer la metodologia Freinet i

aplicar-la a lescola

Que el xiquet i la xiqueta puguen

expressar-se i alliberar-se.

Integrar lescola al medi social i cultural.

Crear el desig la necessitat descriure.

Adaptar leducaci a les noves

tecnologies.
Educaci centrada en el nen i el seu
entorn

Tornar sensible als alumnes a les

motivacions que li oferim.
Aprofitar les creixents possibilitats de la
personalitat infantil.
Donar visibilitat a les vivncies i
inquietuds amb lexpressi dels nens.

Expressi lliure.
Crear una escola del poble.

Que el xiquet/a es senta escoltat.

Donar la paraula als alumnes. Donar-los

un paper actiu.

Comunicaci interactiva.

Formar infants joves, felios i lliures.

Facilitar el desenvolupament del

pensament crtic i reflexiu.

Respectar la diversitat i la diferencia.

Fomentar lautonomia

4.5 EL TEXT LLIURE

Com ja he dit el text lliure s aquell, que lalumnat escriu quan ell vol i sobre el que a dell li
interessa. I per a aix cal assolir una escriptura motivada i comunicativa, centrada en el fons i en
les idees. Freinet posa molt dmfasi a diferenciar-lo daltres activitats, com per exemple les
redaccions de tema lliure que lalumnat ha de fer en un moment determinat. s important saber
que saprn a escriure escrivint molt, val la pena escriure molts textos breus i sovint, que pocs i
llargs. Lescriptura sempre ha de ser comunicativa, interactiva amb receptors reals, ve siga el
mateix professor, companys i companyes, receptors imaginaris, etc.
El paper del mestre o de la mestra s molt important doncs per a molts alumnes el seures a
escriure no s tasca fcil, aleshores hi ha que motivar-los i proporcionar els coneixements per
enfrontar-se amb xit amb el treball de producci. Aquests coneixements seran de tres tipus:
Vivncies (de la seva vida, del poble, de les vacances, festes del barri...).
Illusions, somnis o inquietuds.
Tcniques concretes: pellcules, llibres llegits,
Amb aquests trets el nen o nena es troba en el seu ambient i ens s ms fcil conixer la seua
realitat, els seus interessos, les seves inquietuds. Com diu Freinet La unim a la vida (lescola).
El text lliure s un document que ens permet el coneixement minucis de la vida del xiquet o
xiqueta, i a la vegada s un instrument que a ajuda al desenvolupament del pensament infantil
duna manera lliure i creativa.

10

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

I a partir daquests text es treballa el valor teraputic entre altres. Doncs el xiquet/a escriu all que
sent, pensa i ho domina per expressar-ho, crea la necessitat de voler contar per ell o ella ha
danalitzar la realitat que li ha tocat viure per poder dur a terme la prctica del text lliure, aleshores
es crea linstrument per a la construcci de coneixements. Tamb treballa la capacitat de
solucionar conflictes amb els alumnes
Una vegada construt el text el nen o nena fa la lectura davant de tots els seus companys i
companyes treballant la dicci, entonaci, modulaci de la veu, i tot seguit la correcci ortogrfica,
lxica i gramatical. Moltes vegades quan el nen o nena fa la lectura del seu propi text se nadona
dalguns errors i ho corregeix a linstant.
La prctica del text lliure Ens permet, per fi, sobrepassar en lestudi de lidioma el regne de la
teoria i accedir a la construcci viva, incls al medi, de la nostra llengua (Freinet, C., 1973, p.87).
Desprs descrit el text ve la millor activitat, segons diu Freinet i s la de perfilar el text.

Extret de larticle: Sentido y significado actual del texto libre: bases para un debate de Begoa Vigo

En el text lliure lexpressi i la valoraci de lespontanetat enforteixen el paper actiu de lalumnat

en els processos densenyana-aprenentatge. Les idees de Montaigne o Rousseau, tamb
desenvolupades per Pestalozzi, sobre la confiana en el ser hum i latenci al nen com a persona
fonamenten lassaig experimental que hi t lloc en la prctica del text lliure.

11

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

12

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

5. METODOLOGIA
La metodologia emprada al treball de TFG es basa en recollir documentaci sobre el text lliure per
a desprs fer una aplicaci en l'aula, cal dir que en aquest centre ja s'ha iniciat un treball sobre
l'escriptura. Ha sigut variada segons cada setmana. La classe t un bloc on hi ha un apartat que
es diu taller descriptors i s a la revista on cada setmana lalumnat publica la seva histria
trobem varies classificacions:

TEMTICA

DESCRIPCI

Histries fantstiques

En aquest apartat els alumnes escriuen aquelles histries

imaginaries. De vegades els protagonistes sn ells i elles,
altres vegades sn inventats.

Histries reals

Fan descripcions de coses que els han passat. Dhistries

que els avis els han contat, relats que han estudiat a classe,
del que han viscut.

Pobles i viatges

En aquest podem trobar histries de les excursions que han

fet durant el curs.

Festes i tradicions

Els textos que trobem sn de festes viscudes per ells, festes

del poble, de Nadal, tradicions del poble.

Poesies

La poesia que trobem en aquest apartat podem comprovar

que la temtica s totalment lliure, hi ha qui la dedica a
lamistat, a la mascota, a un objecte... Que no segueix una
mtrica.

Concurs escolar Sambori

2015

Tots els anys es realitza el concurs descriptura Sambori. Ac

trobem les histries escrites pels alumnes que han volgut
participar. Aquestes histries desprs shan fusionat per fer el
llibre Els nostres samboris.

La metodologia emprada sempre era la ms motivadora possible i intentat introduir les noves
tecnologies sempre que fos possible. Sabem que la realitat s que no tots i totes tenen accs a
delles, per a les reunions de pares i mares sempre sels orientava a llocs pblics amb ordinadors
i internet a labast dels seus fills i filles. Normalment tindran vosts tots el dies en la seva classe
de 7 a 12 textos lliures. Si no aconsegueixen aquest ritme s perqu hi ha alguna cosa que no
funciona b en la seva tcnica daplicaci o perqu els seus alumnes encara no shan integrat a
latmosfera de simpatia i de treball de la classe. (Freinet, C., 1969, p. 53). Doncs a la nostra
classe si aconseguem el ritme, aleshores dedum que la tcnica emprada s era la correcta. Els
alumnes saben des de principi de curs que totes les setmanes els divendres hi ha lectura de
textos escrits tant al bloc com a la llibreta. Aix que ells escrivien del que volien. Per de vegades
els donvem pautes, doncs de vegades es troben estancats i no saben per on comenar a
escriure.

13

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

Nom de la unitat didctica

Temporalitzaci
4 setmanes
4 sessions
Del 2 al 27 de Febrer

Escriure per escriure

Activitats
Qu ha passat? 1 sessi
Tria una foto 1 sessi
Fem una histria entre tots 2 sessions
Nivell per al que han sigut dissenyades
Nens i nenes de entre 9 i 11 anys de 4at de primria.
Objectius didctics

Continguts

- Formular preguntes.
- Fomentar el text lliure.

- Recerca de la informaci necessria.

- Adaptaci a les noves tecnologies.

- Selecci de dades rellevants.

- Impulsar el pensament crtic.

- Desenvolupament del cos argumentari.

- Fomentar lautonomia.

- Elaboraci duna notcia.

- Saber observar atentament.

- Elaboraci duna histria.

- Controlar les emocions.

- Elaboraci duna histria oberta i collectiva.

- Proposar una conclusi.

- Llegeixen atentament el que escriuen els

- Despertar la curiositat.

companys per continuar la histria.

- Activar la imaginaci.

- Llegeixen en veu alta, per a tots i totes.

- Fomentar el treball collectiu.

- Correcci collectiva.

- Ser democrtics.
- Fomentar la cooperaci.
Avaluaci
En cada activitat els aspectes comuns que hem valorat sn:
- Lalumnat agafava la iniciativa per escriure.
- Relaci de lescriptura amb els seus interessos.
- Diferenciaci entre diferents tipus descriptura: noticia o histria.
- Cooperaci amb els companys y companyes.
Valoraci personal
En conjunt ha sigut una experincia molt enriquidora i satisfactria. He insistit molt amb que el
text lliure s lliure i en aquestes activitats els hem orientat, motivat a lescriptura. Sempre no era
aix. Per de vegades els ajudvem a escriure, ells escrivien lliurement sense pautes, el que
volien, relacionat amb el que exposvem. Per ells i elles elegien si fer una noticia o una
histria. El nic que fiem amb les activitats era despertar linters de voler contar.

14

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

Ttol de lactivitat

Qu ha passat?

Nombre de sessions previstes

1 (ANNEXE I)

1. Introducci
Al entrar a classe ens hem trobat amb laula desmuntada. Taules i cadires per terra, llibres de la
biblioteca de laula per terra, gots bruts, raspalls de dents, taques de sang, una sabata... Pareix
que alg ha passat la nit a la nostra classe. Hi ha un missatge a la pissarra La panderola ja no
vola i aleshores se nadonem que falten els llibres de la prestatgeria La Panderola un tren que
vola.
2. Tasques
- Observar detingudament la situaci de laula i anotar a la llibreta les dades que creguen ms
rellevants.
- Contestar a preguntes formulades pel docent.
- Formular-se noves preguntes.
- Intercanviar informaci i opinions amb els companys i companyes.
- Escriure una noticia o una histria del que ha passat.
- Llegir la noticia o histria en veu alta.
- Recordar entre tots alguna norma daccentuaci i de gramtica.
3. Metodologia
El primer ha sigut sorprendre a lalumnat amb lescenari, i desprs motivar-lo i crear-li la
necessitat descriure i contar el que ha passat. Els hem formulat preguntes i desprs ells se nhan
formulat per a arribar a alguna conclusi. Han fet de periodistes, detectius i policia. I desprs
shan vist obligats a contar el que ells i elles pensen que ha passat i qui ha sigut. Desprs una
vegada feta la noticia la fem llegir en veu alta i entre tots els i les alumnes elegeixen la noticia que
ms els agrada.
4. Estratgies densenyament-aprenentatge
Primer els motivem a que observen i que ells imaginen el que ha passat. Tots volen parlar,
aleshores els convidem a que escriguen tot all que ells pensen que ha passat, que enumeren
totes les dades que creguen importants, per a arribar desprs dun debat oral.
5. Espais i recursos
- Recursos materials: llibreta, llapis, diferents materials per crear lescena en aquest cas tenem
materials com: una espasa, un barret rus, maquinetes dafaitar, gots, antifa, llenol en forma de
corda, una sabata, llibres, cadires, taules..., pissarra i pissarra digital
- Recursos personals: el tutor, director, altres companys mestres i els propis alumnes.
- Recursos espacials: laula.
6. Us de les TIC
Fem s en tot moment de la pissarra digital per anotar preguntes i dades.
7. Avaluaci de lactivitat
- Ha observat atentament lescenari.
- Ha contestat a les preguntes correctament.
- La notcia o histria est relacionada amb lescenari.
- Ha compartit informaci amb els companys
- Lligen amb mfasi el que han escrit.
8. Valoraci de lexperincia
Aquesta activitat ha sigut molt entretinguda. He pogut observar com els nens i nenes han
despertat la seua imaginaci i han creat una histria, una notcia que pareix real. Tot lalumnat
tenia ganes de dir, tots pensaren, cregueren, observaren, compartiren inquietuds, i sobre tot
necessitaren escriure-ho.
15

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

Ttol de lactivitat

Tria una foto

Nombre de sessions previstes

1 (ANNEXE II)

1. Introducci
Com una foto o un dibuix pot despertar la curiositat dels alumnes? Ells seran qui a partir duna
foto crearan una histria, aquella que la foto li desperta. Aquella que creu, que imagina sols
mirant eixa foto.
2. Tasques
- Observar detingudament les fotos exposades i elegir-ne una. Aquella que ha despertat linters i
la curiositat.
- Formular-se preguntes.
- Escriure una histria del que la foto li suggereix.
3. Metodologia
En primer lloc el mestre els dna algun consell de com fer un text dargumentaci, quines sn les
seves fases. Preparem unes fotos de diferents revistes, les deixem dispersades pel sl de classe
i van venint a agafar-ne una, aquella que li desperta curiositat. A partir daquest moment lalumne
intenta esbrinar el perqu de la foto, del que veu, i ja li creem la necessitat de contar-nos que li
inspira la foto. Desprs llegim les histries en veu alta i els companys i companyes elegeixen la
que ms els ha agradat.
4. Estratgies densenyament-aprenentatge
Primer els motivem a que observen i que ells imaginen el que diu cada foto. Primer ho fan
oralment. Hi ha qui demana ajuda al company o companya. Hi ha qui canvia la foto perqu la del
company li diu ms coses que la que ella t. Al final escriuen el que ells han decidit i volen.
Escriuen lliurement, sobre el que la foto els desperta.
5. Espais i recursos
- Recursos materials: llibreta, llapis, pissarra digital, revistes velles, tisores, pegament
- Recursos personals: el tutor, els propis alumnes.
- Recursos espacials: laula.
6. Us de les TIC
Fem s en tot moment de la pissarra digital per anotar preguntes i dades.
7. Avaluaci de lactivitat
- Ha observat atentament les fotos.
- Sha formulat les preguntes adequades per resoldre dubtes.
- Ha compartit inquietuds amb els companys.
- Lligen amb mfasi el que han escrit.
8. Valoraci de lexperincia
Varen aparixer conflictes quan faltaven pocs alumnes per elegir la foto, doncs el que quedava
no els deia res. Per amb lajuda dels companys intercanviaren fotos uns, altres els ajudaren a
imaginar. En principi no veia que funcions. Per en veure el resultat i la illusi de lalumnat, vaig
vore que va ser un xit. Era hora deixir de canviar de matria i volien continuar escrivint sobre el
que la foto els va animar.

16

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

Ttol de lactivitat

Fem una histria entre tots

Nombre de sessions previstes

2 (ANNEX III)

1. Introducci
Al bloc de classe hi ha tres histries que el mestre ha comenat. Sols hi tenen una frase
inacabada, i la histria lhan de seguir entre tots. Al no haver suficients ordinadors en laula
dinformtica, la meitat de la classe va a laula dinformtica i laltra es queda a classe on sols hi
ha un teclat i la PDI. Ho fem en dos sessions, perqu el segent dia canviaran daula.
2. Tasques
- Elegir una de les tres histries per continuar ampliant-la.
- No acabar la histria, sols continuar-la i deixar-la oberta.
- Buscar una continutat al que ja hi ha redactat.
- En la classe on sols hi ha un ordinador, treballar la democrcia i la cooperativitat.
3. Metodologia
Dividim el grup en dos ja que hi som dos mestres a laula. Un es queda i laltre porta la meitat de
la classe i laltre sen porta a laltra meitat a laula dels ordinadors. Tenen tres histries a elegir i
ells individualment la van seguint. Mentre que els que estan a classe amb un ordinador han optat
per elegir una histria i es van passant el teclat. Decideixen entre tots seguir una histria.
4. Estratgies densenyament-aprenentatge
Sempre que els fas treballar amb lordinador es senten ms motivats. I en aquest cas senten una
inquietud per publicar la seva histria rpidament per a que li la segueixen els seus companys.
El grup de laula dun ordinador treballa ms democrticament, arribant a un acord. I escoltant-se
els uns als altres.
5. Espais i recursos
- Recursos materials: pissarra digital, teclat sense fil, ordinadors.
- Recursos personals: el tutor i els propis alumnes.
- Recursos espacials: laula i laula dinformtica
6. Us de les TIC
Els fem anar a laula dinformtica per fer s dels ordinadors, i a classe treballem amb la pissarra
digital i el teclat sense fil. Entrem al bloc de la classe i escrivim en ell.
7. Avaluaci de lactivitat
- Deixen la histria inacabada.
- La histria agafa forma amb les aportacions dels alumnes.
- Es respecten amb les decisions preses.
- Es conformen amb lelecci democrticament.
8. Valoraci de lexperincia
Va ser una activitat diferent on tots i totes es motivaven per a escriure i que els seguiren la
histria. Vaig veure inconvenients, com que no hi haguessin prou ordinadors per a tots. Jo
lactivitat lhagus dividit en dos activitats diferents. El continuar la histria individualment, i fer
una histria collectiva una altra activitat. Doncs els que treballen en grup tarden ms en publicar,
doncs han darribar a un consens del que volen escriure, mentre el que ho fa individualment
publica ms rpid.

17

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

6. RESULTATS
Els nens i nenes sn els que decideixen que escriuen i quan. El text lliure com el seu nom indica
s lliure, per tant no sha de donar un tema. Sha confirmat que els alumnes totes les setmanes
llegien histries escrites per ells, histries lliures, de tema lliure, per de vegades sels ha de
motivar amb estratgies metodolgiques com per exemple les activitats presentades
Cal dir que escoles o professors que segueixen la pedagogia Freinet de manera ortodoxa no hi ha.
Per s que hi trobem continuadors a moviments Freinet, que difonen moltes de les seves
tcniques. Una de les qualitats daquesta pedagogia s que les seves tcniques es poden ajustar
als contextos en qu es practiquen, s a dir, sadapten a lescola del futur. Es pot afirmar que el
moviment Freinet sha anat adaptant als nous temps, les seves tcniques han variat a causa dels
canvis socials i pedaggics.
El que trobem hui en dia en el context que envolta als xiquets i les xiquetes, s una situaci
destrs, en el que quan ms activitats extraescolars facen, millor per tindre al nen i la nena
distrets. Msica, esport, reps, etc. I quan els deixem lliures per que juguen i siguen felios?
Aleshores ens trobem en la necessitat de motivar lescriptura. A classe sutilitzen aquestes
estratgies metodolgiques, per durant el curs ells i elles tenen el bloc on escriuen lliurement, on
ells sn els que elegeixen el tema del que volen parlar, i el ms interessant s que ells es
comenten les histries, es corregeixen i sempre amb respecte, la qual cosa s molt important.
En aquest enlla http://tallerescriptors.blogspot.com.es/ hi podem trobar moltes de les histries
escrites pels alumnes, i com es comenten els uns als altres. No estan totes! Doncs sha doblidar
que lalumne decideix si escriure en lordinador o escriure a la llibreta. I amb aquestes histries
com diu la vinyeta de Frato que he adjuntat un poc ms endavant, escoltem i sentim la veu, les
experincies i les preocupacions dels nostres alumnes, de linfant, descobrim ms sobre ells,
sobre els seus gustos, la seva personalitat, les seves inquietuds. Despertem la seva imaginaci i
la rebem admirats de tot el que tenen per dir i per imaginar.
En cap moment sha dobligar a escriure a classe sobre alguna cosa que lalumnat no li agrada,
sempre ha sigut temes motivadors i interessants per a dells.
Lexperincia ha sigut molt bona, i pot ser shan quedat coses al tinter, per he aprs molt com
motivar lescriptura, per sobretot, all que amb ella podem aprendre i treure.

18

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

7. DISCUSSI I/O CONCLUSIONS

Com a resultat del treball puc establir diferents conclusions referides a les estratgies
metodolgiques emprades per a lescriptura de textos lliures. Primer parlar del perqu la
necessitat descriure a classe i no sols individualment, tamb collectivament. Acabant parlant de
la temtica i el perqu de les estratgies metodolgiques.
Moltes vegades per escriure un text els professors i professores ho tracten com si fossen deures
de lassignatura de llengua i aix causa unes connotacions negatives com obligaci o avorriment
que tenen les tasques escolars. Per si els fem partcips en veure que i com escriuen altres
companys i el professor o professora, si el fem collaborar amb els seus companys i companyes
en lelaboraci del text i de la correcci els ajuda a aprendre a comunicar, a representar. Per aix
el millor s deixar escriure els alumnes a classe perqu realment practiquen i aprenguen a fer-ho.
No sols aprendran escriptura, tamb a reflexionar, a desenvolupar idees, a compartir. Aix que de
vegades hi ha que motivar lexpressi escrita a classe.
Com ha de ser eixa motivaci individual o collectiva? El millor s de les dos maneres. No fer
sempre una escriptura individual, doncs, de vegades els companys i les companyes es poden
ajudar aprenent a buscar idees, a organitzar-les, a treballar en equip.
No sols saprn escrivint, doncs si es va llegint el que sescriu per trobar un significat a les
paraules escrites, moltes vegades el que es pensa i sescriu, quan fan la lectura veuen que els
falta significat. Aix que sempre quan fan un text desprs en classe el llegeixen per veure el seu
significat. Moltes vegades se nadonen que els falta alguna coma, o que lexpressi no era eixa
exacta la que volien dir. Amb a podem dir que parlar, escoltar i conversar s el principal
instrument daprenentatge. Moltes vegades entre ells quan acaben descriure el text lil llegeixen al
company o companya a vore si li agrada o si el compren, aquesta tasca fa repassar lortografia, i
saber si el que ha llegit reflexa el que volia dir.
Decidir que volen escriure, com quan i quant i la correcci forma part del procs descriure. Per
aix lalumne ha daprendre a fer aquesta activitat de manera autnoma, s aqu quan el professor
no li dona detalls del que ha descriure, doncs en el moment que ho fa simpedeix que puguen
planificar ells mateixos lactivitat. La feina del mestre o mestra no s corregir els escrits, si no
ajudar lalumnat a aprendre a corregir-sels donant-li pautes i orientacions no marcant-li els errors
comesos.
Moltes daquestes accions no les diu Freinet per sn pautes que poden ajudar a motivar
lescriptura dels alumnes. Si el professor o professora escriu amb ells, s una manera de practicar
lescriptura amb un expert, doncs dins laula lexpert o experta s el mestre o mestra, doncs ells ho
saben tot. Aix que tractar lescriptura com una activitat espontnia com parlar, a dells no els
costar tant agafar un llapis i un paper per ficar-se a escriure. Resulta molt ms fcil aprendre a
cuinar sent marmit dun xef expert que llegint llibres de receptes o assajant sol a la cuina. La
millor manera daprendre a escriure s tamb poder veure en acci un expert... diu Daniel
Cassany.
19

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

Desprs de la lectura del text escrit per lalumne si el mestre o mestra li explica a lalumne les
seves sensacions, el que ha ents, les impressions, i les sorpreses crea una reacci molt cmoda
per a lalumne, la sensaci de validesa i s molt ms formativa que no pas una correcci tipus:
aix est malament, aix est b, etc.
La millor manera dintercanviar impressions s amb el dileg, doncs s el millor instrument
intermediari per posar en com les impressions del escrivent i del lector, i per un recproc
aprenentatge.
Mai un professor o professora destruir el producte dels alumnes. Sempre seran anotacions
positives i recomanacions incitant a lalumne a escriure ms i ms sovint. Hem de valorar-los per
tot el que valen i simbolitzen.
I per ltim mencionar sobre la temtica com es parla de textos lliures, doncs la temtica ha de ser
lliure. Si els obliguem a parlar dun tema concret podem crear un impacte al nen o nena negatiu ve
perqu la temtica no li agrada, o perqu es bloqueja i no li ixen les paraules. Aleshores el tema
del que ells escriuen s aquell que t necessitat de contar, de compartir, dexpressar les seves
idees. s ac que si el que volem s motivar-los a escriure hem de fer-ho duna manera atractiva
per a dells.
s molt enriquidor observar com uns nens duna mitja de deu anys escriuen tan b, amb tanta
imaginaci. Et fa sentir que tenen molt per traure, per ensenyar. Hi ha histries sobre lamistat
amb unes descripcions i uns sentiments tan reals i tan ben descrits que no pareixia una histria de
xiquets deixa edat. I desprs com al llegir la histria lautor o autora, ha emocionat a ms dun i
duna, perqu sentia el que estava llegint.
Per finalitzar cal ressenyar la magnifica labor dels xiquets i xiquetes alhora del seu
desenvolupament acadmic i social, doncs aquesta metodologia no noms crea bons escriptors
sino tamb bons companys que collaboren entre ells. Crec firmament que aquestes estratgies
metodolgiques reforcen i milloren els coneixements a lhora descriure, sense resultar una gran
carrega per a dells i elles. La qual cosa fomenta la creativitat, autonomia, i la necessitat
dexpressar-se per ser sentit tant per iguals com per adults.

20

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

8. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
8.1 BIBLIOGRAFIA
Camps, A., Colomer, T., Cotteron, J., Dolz, J., Ferrera, N., Fort, R., Guasch, O., Martnez, A.M.,
Milian, M., Ribas,T., Rodrqguez, C., Santamaria, J., Utset, M. & Vil, M. (2003). Seqncies
didctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Editorial Gra.
Clanch, P. (1978). El texto libre, la escritura de los nios. Madrid: Editorial Fundamentos.
Freinet, C. (1974). El mtodo natural de lectura. Barcelona: Editorial Laia S.A.
Freinet, C. (1973). El texto libre. Barcelona: Editorial Laia S.A.
Freinet, C. (1972). Las invariantes pedaggicas. Barcelona: Editorial Laia S.A.
Freinet, C. (1990). Per lescola del poble. Barcelona: Eumo Editorial
Freinet, C. (1969). Tcnicas Freinet de la escuela moderna. Mxic: Editorial Siglo XXI.
Ibernon, F. (2010). Les invariants pedaggiques i la pedagogia Freinet cinquanta anys desprs.
Barcelona: Editorial Gra.
Tonucci, F. (2004). Quan els infants diuen prou!. Barcelona: Editorial Gra.
8.2 WEBGRAFIA
http://blogs.elcorreogallego.es/gigasdetiza/2014/01/21/el-texto-libre-de-freinet/
http://revistaescola.abril.com.br/formacao/mestre-trabalho-bom-senso-423309.shtml?page=0
http://www.slideshare.net/fase/freinet-hoy-pedagoga-freinet-y-competencias-bsicas
http://grandespedagogosdelmundo.blogspot.com.es/2008/07/clestin-freinet.html
http://blocs.xtec.cat/arc2005/2013/10/16/textos-lliures/
http://c-freinet.blogspot.com.es/2010/11/el-text-lliure.html

8.3 ARTICLES
GARCA GALINDO, R. (2010): La pedagogia de Clestine Freinet: El educador. Revista de la
Educacin en Extremadura. AUTODIDACTA, Revista on-line.MALLART I NAVARRA, J. (1996):
Lensenyament de lexpressi escrita, ara. Escola catalana, nm. 335
Recamanacions als centres educatius sobre lexpressi escrita. Inspecci deducaci. rea de
Llengua. Curs 2009-2010.
VIGO, B. (2007): Sentido y significado actual del texto libre: bases para un debate.
Departamento de Ciencias de la Educacin Universidad de Zaragoza.

21

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

9. ANNEXOS
Als annexos podem veure el resultat de les activitats de diferents nens i nenes de laula. I tamb hi
trobem textos lliures, per comprovar que no sempre els orientvem amb lescriptura. Les
orientacions eren puntuals, activitats puntuals per realitzar a laula.

22

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

ANNEX I

23

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

24

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

25

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

26

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

ANNEX II.

27

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

28

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

ANNEX III.

29

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

30

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

31

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

ANNEX IV.

32

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

33

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

34

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

35

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

36

Treball Fi de Grau: estratgies metodolgiques per al text lliure

37