El paleoltic

Molts arquelegs identifiquen la banya que sost a la m dreta la Venus de Laussel com
un instrument Idifon.
Al Paleoltic superior i ms rarament en el Paleoltic Mitj s on trobem proves o indicis
de l'existncia tant de primitius instruments musicals com de representacions artstiques
d'aquests. Des de finals del segle XIX es ve publicant la presncia de xiulet sobre flauta
s trobades en diversos jaciments, per noms han comenat a ser preses seriosament i
estudiades en profunditat des dels anys 60 del segle XX. En l'actualitat, aquest continua
sent un camp fora polmic. D'una banda, hi ha discussions obertes sobre si certs
instruments estaven fets per produir so, i d'altra banda si en realitat tenen un origen
antrpic o sn per contra el resultat de depredadors i l'erosi.
Entre els instruments aerfons, un dels que s'ha proves que hi havia en aquest perode s
la bramadera, que consisteix en una placa de fusta o altre material, amb un petit orifici
en un extrem per lligar una corda, i que es fa sonar girant-lo a gran velocitat. s un
instrument que avui en dia se segueix utilitzant entre els aborgens australians, entre els
amerindis d'Amrica del Nord, o entre els maori s de Nova Zelanda. S'han trobat
bastants trossos d'ossos amb incisions en contextos de l'Aurinyaci i Graveti, per
prcticament tots han estat qualificats com a restes no antrpics.,[5] per, hi ha altres que
no ofereixen dubte del seu origen antrpic, trobats la majoria d'ells en un context
Magdaleni o Solutri, ja que apareixen amb decoracions incises o policromats. s
possible que no s'utilitzaran com bramaderas, podien ser des de pesos per a xarxes fins a
qualsevol altre element d'adorn, per s'ha experimentat amb alguns dels millors
conservats, els de la cova de La Roche, a la Dordonya, Frana, i s'ha demostrat que
usant-los com a instruments poden arribar a freqncies de fins a 170 Hz[6]
S'han trobat flautes de falange, realitzades amb aquest os d'animals grans, com el ren en
molts casos. Algunes d'elles no tenen forats, sn simplement la canya de l'os buida, per
en altres casos s que tenen forats col locats de tal manera que no han pogut ser
realitzats per mossegades de depredadors. La flauta ms antiga acceptada com a tal per
tota la comunitat cientfica, sn un parell de flautes realitzades amb cbit de cigne,
trobades en Geissenklsterle, a Alemanya. Estan datades el 36.000 B.P. (Before Present,
prenent com a present 1950), trobades en un context Aurinyaci. Una de les flautes t 3
forats, i almenys dos d'ells tenen marques d'haver estat realitzats amb una eina. La
longitud original va ser d'uns 17 centmetres, encara que noms es conserven 12.[7]
Tamb en Isturitz, a Frana, en un context Magdaleni, es van trobar tot un seguit

d'ossos, molt fragmentats, amb forats, i que desprs de moltes investigacions s'ha
concls que van ser treballades i que servien per emetre sons.[8]

Flauta Aurinyaci elaborada sobre os d'animal, jaciment de Geissenklsterle (Subia,

Alemanya).
L'any 1995 es va trobar, a la cova de Divje Babe, en Eslovnia, una flauta[9] amb una
antiguitat d'entre 45.000 i 80.000 anys, la ms antiga trobada fins ara, associada als
neandertals, a instruments ltics mosterians,[10] mentre que la resta de flautes trobades
fins aleshores estaven associades al homo sapiens. A la portada mesuraria uns 37
centmetre si est realitzada en un fmur d'un s de les cavernes jove. El Dr Ivan Turk,
el responsable de la troballa, defensa aquesta flauta davant un sector de la comunitat
cientfica que est en desacord amb aquesta visi. Segons aquest sector, els forats de la
flauta estan en realitat realitzats per les incisions de depredadors, ja que els Neanderthal
s no tindrien la capacitat simblica, artstica o tecnolgica en os per realitzar
instruments musicals. El Dr Turk argumenta que s impossible que els forats fossin fets
per un animal, ja que la distncia entre ells s fora proporcional. Aquesta
proporcionalitat, a ms, tindria implicacions musicals importants,[11] ja que establiria
relacions diatniques entre els sons, creant distncies de tons i semitons.[12] Al no tenir
una proporcionalitat exacta, no sonaria com una escala diatnica emesa per un
instrument modern, per si tingus la longitud suficient, el so sn com una flauta dola
actual.
Segons Ian Morley, en un article publicat a novembre de 2006 al Oxford Journal of
Archaeology ,[13] aquesta flauta no seria tal. Segons ell, cap dels dos grups en qu s'ha
dividit el debat que ha existit sobre el tema, d'una banda el grup que pensa que s una
flauta del Mosteri, i el que pensa que est produt per l'activitat dels carnvors. Ian
Morley afirma que s poc probable que l'instrument pogus haver estat creat amb les
eines ltiques disponibles, i que els forats no semblen ser contemporanis. Al mateix
temps, no troba cap animal que pugui haver realitzat semblants forats, aix que la seva
conclusi s que va ser la conseqncia de diferents estadis d'activitat carnvora. Sigui
com sigui, el debat sobre aquesta qesti segueix obert.
Encara que s molt ms complicat demostrar l'evidncia instruments de percussi, ja
que les pells o fusta sn materials peribles que no resisteixen massa b el pas del temps,
han arribat fins a nosaltres proves d'aquest tipus d'instruments. Al jaciment de Mezin, en
Ucrana, es va trobar una srie de sis ossos de mamut, datats en fa 20.000 anys, que
havien estat colpejats, i trobats en un context on hi havia diverses peces d'ivori
decorades amb ocre, malls i altres elements similars. Mentre que alguns arquelegs no
dubten sobre la utilitzaci d'aquests elements com a instruments de percussi,[14] altres,
ms recentment, no dubten de la facturaci antrpica dels mateixos, per leguen que
van poder ser usats per a altres activitats, no necessriament msica.[15]

Molts arquelegs identifiquen la banya que sost a la m dreta la Venus de Laussel com
un instrument Idifon.
Al Paleoltic superior i ms rarament en el Paleoltic Mitj s on trobem proves o indicis
de l'existncia tant de primitius instruments musicals com de representacions artstiques
d'aquests. Des de finals del segle XIX es ve publicant la presncia de xiulet sobre flauta
s trobades en diversos jaciments, per noms han comenat a ser preses seriosament i
estudiades en profunditat des dels anys 60 del segle XX. En l'actualitat, aquest continua
sent un camp fora polmic. D'una banda, hi ha discussions obertes sobre si certs
instruments estaven fets per produir so, i d'altra banda si en realitat tenen un origen
antrpic o sn per contra el resultat de depredadors i l'erosi.
Entre els instruments aerfons, un dels que s'ha proves que hi havia en aquest perode s
la bramadera, que consisteix en una placa de fusta o altre material, amb un petit orifici
en un extrem per lligar una corda, i que es fa sonar girant-lo a gran velocitat. s un
instrument que avui en dia se segueix utilitzant entre els aborgens australians, entre els
amerindis d'Amrica del Nord, o entre els maori s de Nova Zelanda. S'han trobat
bastants trossos d'ossos amb incisions en contextos de l'Aurinyaci i Graveti, per
prcticament tots han estat qualificats com a restes no antrpics.,[5] per, hi ha altres que
no ofereixen dubte del seu origen antrpic, trobats la majoria d'ells en un context
Magdaleni o Solutri, ja que apareixen amb decoracions incises o policromats. s
possible que no s'utilitzaran com bramaderas, podien ser des de pesos per a xarxes fins a
qualsevol altre element d'adorn, per s'ha experimentat amb alguns dels millors
conservats, els de la cova de La Roche, a la Dordonya, Frana, i s'ha demostrat que
usant-los com a instruments poden arribar a freqncies de fins a 170 Hz[6]
S'han trobat flautes de falange, realitzades amb aquest os d'animals grans, com el ren en
molts casos. Algunes d'elles no tenen forats, sn simplement la canya de l'os buida, per
en altres casos s que tenen forats col locats de tal manera que no han pogut ser
realitzats per mossegades de depredadors. La flauta ms antiga acceptada com a tal per
tota la comunitat cientfica, sn un parell de flautes realitzades amb cbit de cigne,
trobades en Geissenklsterle, a Alemanya. Estan datades el 36.000 B.P. (Before Present,
prenent com a present 1950), trobades en un context Aurinyaci. Una de les flautes t 3
forats, i almenys dos d'ells tenen marques d'haver estat realitzats amb una eina. La
longitud original va ser d'uns 17 centmetres, encara que noms es conserven 12.[7]
Tamb en Isturitz, a Frana, en un context Magdaleni, es van trobar tot un seguit
d'ossos, molt fragmentats, amb forats, i que desprs de moltes investigacions s'ha
concls que van ser treballades i que servien per emetre sons.[8]

Flauta Aurinyaci elaborada sobre os d'animal, jaciment de Geissenklsterle (Subia,

Alemanya).
L'any 1995 es va trobar, a la cova de Divje Babe, en Eslovnia, una flauta[9] amb una
antiguitat d'entre 45.000 i 80.000 anys, la ms antiga trobada fins ara, associada als
neandertals, a instruments ltics mosterians,[10] mentre que la resta de flautes trobades
fins aleshores estaven associades al homo sapiens. A la portada mesuraria uns 37
centmetre si est realitzada en un fmur d'un s de les cavernes jove. El Dr Ivan Turk,
el responsable de la troballa, defensa aquesta flauta davant un sector de la comunitat
cientfica que est en desacord amb aquesta visi. Segons aquest sector, els forats de la
flauta estan en realitat realitzats per les incisions de depredadors, ja que els Neanderthal
s no tindrien la capacitat simblica, artstica o tecnolgica en os per realitzar
instruments musicals. El Dr Turk argumenta que s impossible que els forats fossin fets
per un animal, ja que la distncia entre ells s fora proporcional. Aquesta
proporcionalitat, a ms, tindria implicacions musicals importants,[11] ja que establiria
relacions diatniques entre els sons, creant distncies de tons i semitons.[12] Al no tenir
una proporcionalitat exacta, no sonaria com una escala diatnica emesa per un
instrument modern, per si tingus la longitud suficient, el so sn com una flauta dola
actual.
Segons Ian Morley, en un article publicat a novembre de 2006 al Oxford Journal of
Archaeology ,[13] aquesta flauta no seria tal. Segons ell, cap dels dos grups en qu s'ha
dividit el debat que ha existit sobre el tema, d'una banda el grup que pensa que s una
flauta del Mosteri, i el que pensa que est produt per l'activitat dels carnvors. Ian
Morley afirma que s poc probable que l'instrument pogus haver estat creat amb les
eines ltiques disponibles, i que els forats no semblen ser contemporanis. Al mateix
temps, no troba cap animal que pugui haver realitzat semblants forats, aix que la seva
conclusi s que va ser la conseqncia de diferents estadis d'activitat carnvora. Sigui
com sigui, el debat sobre aquesta qesti segueix obert.
Encara que s molt ms complicat demostrar l'evidncia instruments de percussi, ja
que les pells o fusta sn materials peribles que no resisteixen massa b el pas del temps,
han arribat fins a nosaltres proves d'aquest tipus d'instruments. Al jaciment de Mezin, en
Ucrana, es va trobar una srie de sis ossos de mamut, datats en fa 20.000 anys, que
havien estat colpejats, i trobats en un context on hi havia diverses peces d'ivori
decorades amb ocre, malls i altres elements similars. Mentre que alguns arquelegs no
dubten sobre la utilitzaci d'aquests elements com a instruments de percussi,[14] altres,
ms recentment, no dubten de la facturaci antrpica dels mateixos, per leguen que
van poder ser usats per a altres activitats, no necessriament msica.[15]

Escena de caa, al Barranc de la Valltorta. S'aprecien els arcs i les cordes.

Edat dels Metalls[modifica | modifica el codi]

Els descobriments arqueolgics des de 1960 han fet donar un tomb a les teories
tradicionals relatives a l'origen de la tecnologia del bronze. S'havia pensat que l's del
bronze havia tingut el seu origen al Prxim Orient, per descobriments prop de Bang
Chieng (Tailndia) mostren que la tecnologia d'aquest metall era coneguda all cap al
4500 aC, uns centenars d'anys abans de l'ocupaci del bronze al Prxim Orient.
El coure natural s'emprava ja en tils diversos i ornaments en data tan primerenca com
el 10000 aC Posteriors descobriments en Rudna Glavna, a l'actual Srbia, han mostrat
que el coure es feia servir all des del 4000 aC, encara que el bronze no era conegut
encara en aquesta poca. Cap al 3000 a.C. es va comenar a utilitzar el bronze a Grcia.
A la Xina, l'edat del bronze no va comenar fins al 1800 aC Les cultures precolombines
d'Amrica no conixer la tecnologia del bronze fins al 1000 dC aproximadament.
L'edat del bronze a l'Orient Prxim i al Mediterrani oriental ha estat dividida en tres
etapes: inicial, mitja i ltima. La inicial est caracteritzada per l'increment de l's del
metall, que passa de ser espordic a com. Va ser el perode de la civilitzaci sumria i
el encimbellament de Acad fins a la seva predomini a Mesopotmia, tamb va generar
els espectaculars tresors de Troia. Babilnia va arribar al seu cim durant el bronze mitj.
La Creta minoica i la Grcia micnica van ser les grans civilitzacions del bronze ltim.

Edat dels Metalls[modifica | modifica el codi]

Els descobriments arqueolgics des de 1960 han fet donar un tomb a les teories
tradicionals relatives a l'origen de la tecnologia del bronze. S'havia pensat que l's del
bronze havia tingut el seu origen al Prxim Orient, per descobriments prop de Bang
Chieng (Tailndia) mostren que la tecnologia d'aquest metall era coneguda all cap al
4500 aC, uns centenars d'anys abans de l'ocupaci del bronze al Prxim Orient.
El coure natural s'emprava ja en tils diversos i ornaments en data tan primerenca com
el 10000 aC Posteriors descobriments en Rudna Glavna, a l'actual Srbia, han mostrat
que el coure es feia servir all des del 4000 aC, encara que el bronze no era conegut
encara en aquesta poca. Cap al 3000 a.C. es va comenar a utilitzar el bronze a Grcia.

A la Xina, l'edat del bronze no va comenar fins al 1800 aC Les cultures precolombines
d'Amrica no conixer la tecnologia del bronze fins al 1000 dC aproximadament.
L'edat del bronze a l'Orient Prxim i al Mediterrani oriental ha estat dividida en tres
etapes: inicial, mitja i ltima. La inicial est caracteritzada per l'increment de l's del
metall, que passa de ser espordic a com. Va ser el perode de la civilitzaci sumria i
el encimbellament de Acad fins a la seva predomini a Mesopotmia, tamb va generar
els espectaculars tresors de Troia. Babilnia va arribar al seu cim durant el bronze mitj.
La Creta minoica i la Grcia micnica van ser les grans civilitzacions del bronze ltim.