T13 Descriu les caracterstiques bsiques de lescriptura teatral

actual.
Hereu del teatre de cambra i del teatre universitari, a comenaments dels
setanta aparegueren nombrosos grups de teatre independent. Solien crear els
muntatges de forma collectiva, distanciant-se de la pea teatral plantejada
segons les estructures formals prpies de la tradici occidental. Havia canviat el
concepte de text dramtic i ja no era l'escriptor qui elaborava alladament un
text literari que desprs sescenificava, sin que el conjunt del grup
sinvolucrava en la creaci de l'espectacle i en el procs de producci.
Hui en dia els autors segueixen elaborant la matria verbal de l'espectacle, per
shan implicat ms en el procs d'elaboraci dels muntatges, cosa que ha
comportat una transformaci de l'escriptura teatral. D'una banda, el text s'ha
alliberat dantigues convencions, i d'altra shan posat en qesti procediments
abans inqestionables com el dileg, les coordenades temporals i espacials, el
conflicte dramtic, la noci de personatge, etc. El retorn a la centralitat del text
dramtic ha passat per un procs de depuraci dels plantejaments textuals
tradicionals. La simbiosi entre autor i director ha propiciat que en la
dramatrgia actual hi haja autors que no s'han quedat en la faceta purament
textual, sin que alhora dirigeixen, com Juli Leal o Sergi Belbel.
En lescriptura teatral actual en catal podem observar les tendncies segents:
a) Hi ha una dramatrgia que analitza la realitat a travs de la ironia i l'humor,
en una lnia de recerca expressiva que combina l'experimentaci formal i la
comicitat, tendncia capitanejada per Sergi Belbel, el qual encapala una
prolfica generaci de nous dramaturgs. Belbel s un escriptor de grans xits,
estretament vinculat a la prctica escnica, bon coneixedor dels mecanismes de
l'escenificaci, inclinat a una esttica deliberadament deslligada de la tradici
autctona.
b) Una altra dramatrgia, en canvi, empra estratgies de discurs en qu el dileg
es fragmenta, es repeteix i est ple de dubtes, silencis, omissions i interrogants,
en qu la comunicaci entre els personatges es converteix en una lluita tctica.
s una teatralitat poc interessada en els problemes de lactualitat, centrada en
els conflictes individuals ms que en els collectius, amb personatges
innominats. s la teatralitat opaca, que es forj en els Tallers de Dramatrgia
del valenci Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. L'exponent
mxim d'aquesta tendncia de "potica de la sostracci", sn Llusa Cunill i
Paco Zarzoso.
c) Pel contrari, hi ha autors dramtics que saproximen a la realitat i s'interessen
pels problemes del nostre temps des d'una ptica reflexiva i gens trivial: Toni
Cabr, Manel Dueso.
d) Tamb tenim la via comercial, derivada de la cultura meditica de les
telesries, que es decanta per una comdia fcil, lleugera i ben construda, i que
revisa els gneres tradicionals amb la finalitat que el producte escnic arribe a
un major nombre d'espectadors: Carles Alberola, Paco Mir, Jordi Galceran.
e) Finalment, tenim el teatre de la irritaci, que consisteix a increpar el pblic
i incomodar-lo, a fi de provocar-hi alguna reacci: Roger Bernat.
En lmbit valenci, a partir de l'ltim quart del segle XX s'ha consolidat una
nova generaci d'autors teatrals, entre els quals, sn excepcionals els casos de
Manuel Molins i Rodolf Sirera. Molins s autor dobres inspirades en

personatges i fets histrics valencians: Dansa del vetlatori (1973), Quatre

histries d'amor per la reina Germana (1980), Centaures (1982). Una altra
part de la seua producci sorienta al melodrama (Tango, 1995, Ab Magrib,
2002), o a la comdia (Ni tan alts, ni tan rics, 1989; Victria Blanc, 1992). T
un tercer bloc d'obres que sn propostes dramtiques experimentals: Els
viatgers de l'absenta (1989), Ombres de la ciutat (1992).
Rodolf Sirera ha estat una pea clau en la renovaci del teatre valenci
contemporani. s autor duna abundant producci dramtica, amb obres com
Plany en la mort d'Enric Ribera (1974), La pau (retorna a Atenes) (1975) i El
ver del teatre (1978), molt representada arreu del mn. Aprofund en
l'experimentaci escnica en obres com Indian Summer (1987), La caverna
(1993) i Punt de fuga (1999). Tamb ha fet diverses adaptacions, i des de 1995
sha especialitzat com a guionista de sries televisives.
[669 paraules]
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=54829&p_ex=rodolf%20sirera
http://picam.info/picalullet/conversa-amb-manuel-molins/
http://www.bgvip.tv/play.php?vid=16764917
http://www.youtube.com/watch?v=DvZfhf8-rFA