NOVETATS.........................................................

4
CINEMA...........................................................................6
MSICA...............................................................8
EL RAC DEL QUELLEGISTA.............................10
Especial II Trobada de Joves Lectors | Lentrevista
| Larticle | El Blog del QL | Sabies que...? | La
pregunta | Crniques | La recomanaci de...

HORSCOP LITERARI.................................. 35
ART................................................................................. 37
MODA LITERRIA..........................................38
CONCURSOS............................................................ 39
JOCS................................................................... 46
PUBLICITAT................................................................. 52
CRDITS............................................................. 54

Aquest estiu la Revista compleix tres anys i ho hem volgut celebrar portant-vos msica, cinema, moda, una pila de crniques desdeveniments literaris dels darrers mesos, curiositats, ancdotes
increbles i una pila dApps literries a la secci de Jocs.
Quellegistes, esperem de tot cor que visqueu un nou curs increble
i ple de literatura. Mentrestant, per, amb aquest nmero de la
Revista pretenem fer que lesperit de lestiu perduri una mica ms
als vostres cors.

La Redacci

ALS FRUMS DEL QL...

El Boli reprn les Lectures Compartides al setembre

Enguany se celebra el cinquant aniversari de la publicaci d'aquest
llibre de Joaquim Carb que ha esdevingut un clssic juvenil: La
casa sota la sorra. Per aix, durant el mes de setembre en farem
una lectura compartida de la m d'un grandssim lector i especialista en literatura juvenil: Albert Carol Bruguera, bibliotecari a
la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.
Aviat publicarem el calendari en aquesta mateixa pgina i tamb
tots els detalls de l'homenatge que t previst la Instituci de les Lletres Catalanes a l'Arts Santa Mnica.
La lectura ser compartida doblement perqu volem que tamb hi
participin els joves del QL.
Apunteu-vos-hi a travs d'aquest formulari indicant LECTURA CARB.
FRANJA: Boli i Ploma. Seguiu la lectura en aquest enlla.

NOTCIES LITERRIES EXPRESS

El fenomen Harry Potter continua

J. K. Rowling anuncia tres llibres ms de Harry Potter en format ebook

Lerrada en una primera edici de Harry Potter que val milers

50 anys de El zoo den Pitus

NOVETATS A LA GRAN PANTALLA

El principito

La llar de Miss Peregrine per

a nens peculiars

Basada en: El petit prncep (Saint-Exupry)

Basada en: El hogar de Miss

Peregrine para nios peculiares (Ramson Higgs)

Sestrena: 9 de setembre

Sestrena: 30 de setembre

Dirigida per: Mark Osborne

Dirigida per: Tim Burton

Trailer

Trailer

Un monstruo viene a verme

Inferno

Basada en: Un monstruo

viene a verme (Patrick Ness)

Basada en: Inferno (Dan

Brown

Sestrena: 7 doctubre

Sestrena: 14 doctubre

Dirigida per: J. A. Bayona

Dirigida per: Ron Howard

Trailer

Trailer

La noia del tren

Basada en: La noia del

tren (Paula Hawkins)
Sestrena: 21 doctubre
Dirigida per: Tate Taylor
Trailer

Jack Reacher 2: Nunca vuelvas atrs

Basada en: Never Go

Back (Lee Child)
Sestrena: 11 novembre
Dirigida per: Edward Zwick
Trailer

Animales fantsticos y dnde

encontrarlos

Basada en: Bsties fantstiques i on trovar-les (J. K. Rowling)

Sestrena: 18 de novembre
Dirigida per: David Yates

Trailer

Si aneu a veure alguna

d'aquestes estrenes i voleu que publiquem les
vostres ressenyes i opinions, envieu-les a

larevistaql@gmail.com

PARDIES DE CANONS AMB LLIBRES (III)

Especial: II Trobada de Joves Lectors

A lequip del QL els agrada molt preparar actes adreats als joves lectors. Per aix nosaltres vam ser els
protagonistes el passat 2 de juliol, en que es va celebrar la II Trobada de Joves Lectors amb
la Instituci Lletres Catalanes!
Vam comptar amb Anna Manso, Javier Ruescas,
Marta Botet, Irene Vilchez, molts joves lectors i Laura Borrs, que inaugur la jornada amb la
conferncia: Llegir els clssics des duna perspectiva
actual. Drcula, el prncep de la sang: mite, literatura i cinema.
Consulteu el programa complet en aquest enlla.

Crnica de la Mixa

Crnica de Marc Gabernet de Loco Lectores

Vlog de Marta Botet
Crnica de la Maria Eugnia de La Biblioteca de Hedwig

Crnica de Snowflakes Books

10

Durant la trobada vam realitzar la primera Marat de recomanacions, amb qu animvem els nois i noies a recomanar-nos un llibre en... TRENTA SEGONS (mxim, mxim,
45)! Van ser molts els qui es van atrevir a posar-se davant de la cmera i fer la seva recomanaci... i no era fcil!
Us deixem aqu els enllaos als diferents vdeos. Us agradar. Esperem que tamb us animareu a fer el mateix l'any que ve!
Per entre els dies, Marin Sorescu
Splintered, A. G. Howard
Passatge de les ombres, Arnaldur Indridason
Leningrado, Bryan Moynahan

Batecs, Francesc Miralles

i Pulsacions, Javier Ruescas
Omnia, Laura Gallego
Mentida, Care Santos
La histria interminable, Michael Ende

El petit prncep, Antoine de Saint-Expery

El noi del pijama de ratlles, John Boyne

Humans of New York, Brandon Stanton

El corredor del laberint, James Dashner

11

LENTREVISTA

La seva primera novella ja porta ms de 15.000

exemplars venuts en catal i al poble on transcorren els fets li han dedicat una ruta! Estem
parlant ni ms ni menys que den David Mart!
Abans de dedicar-se a lescriptura, per, va treballar de professor, consultor i responsable de
projectes relacionats amb les tecnologies... i un
bon dia, va decidir deixar-ho tot i canviar de vida. Ara es descriu a si mateix com a escriptor,
conferenciant i home de rdio. Aquest Estiu 2016 tenim el plaer
dentrevistar-lo!
Hola David! La teva darrera novella El caador de Bruixes, narra la histria del primer caador de
bruixes de Catalunya, Joan Malet.
Si aquest personatge es reencarns
al segle XXI com creus que seria la
seva vida?
En Joan Malet seria una d'aquestes persones sense escrpols que noms miren
per elles i que sn immunes al patiment
ali. Fcilment me l'imagino com a un
taur de les finances cobdicis i fatxenda,
com a un poltic corrupte que fa i desf
buscant noms el benefici propi o, fins i
tot, com a un dels mafiosos que juguen
amb la vida dels refugiats que fugen de la
guerra i els fan pujar, desprs de pagar
molts diners, a bots inflables sabent que
s'enfonsaran noms unes poques milles
ms enll.
Si noms tinguessis tres paraules
per convncer alg de llegir El caador de Bruixes, quines escolliries?

Intensa, real i sorprenent.

Amb quin dels teus llibres has gaudit ms documentant-te? I quin tha
donat ms maldecaps? O van tots a
parts iguals? ^.^
La documentaci s una de les parts del
procs que ms gaudeixo. La considero
imprescindible i la veritat s que l'hi dedico molt temps. Tot i que m'agrada permetre'm certes llicncies literries, sense una
bona base s molt complicat escriure novella histrica. Tot i aix, sempre m'agrada recordar que jo no sc historiador, sin novellista.
Ens hem assabentat que properament organitzars una ruta per Arnes basada en la teva primera novella Les bruixes dArnes... Quina emoci! Ens pots fer cinc cntims sobre qu consistir?
Vull acompanyar els lectors i tothom qui
vulgui a conixer alguns dels paisatges
ms mgics de la Terra Alta: caminarem
pels escenaris principals de la novella i

12

tamb pels voltants d'Arnes; dinarem un

men inspirat en aquelles bruixes -tot i
que jo sempre prefereixo anomenar-les
com a dones svies-; ens acostarem al
convent de Sant Salvador a Horta de Sant
Joan...

Don creus que et ve aquesta admiraci per les dones svies i escriure
sobre elles?
Recordo que, de menut, quan passava els
estius a Arnes, si algun dia no em trobava
b, la meva via em feia prendre una tisana misteriosa desprs de picar-me l'ullet i
de regalar-me un somriure meravells.
Em deia: Pren-te aix, David, i no pateixis. De seguida et trobars b. s cosa de
bruixes.... M'agrada pensar que ella era
una dona svia. Sempre la porto als pensaments. A ella i a l'avi, que em va fer enamorar de la Terra Alta.
Si tinguessis un DeLorean per viatjar en el temps com a Regreso al
futuro, retrocediries uns anys i li
diries al teu jo passat tot el que saps
ara?
Jo crec que no. Seria com fer una mica de
trampes i, al final, la vida, per a mi, s aix: encertar-la, de vegades, per tamb
equivocar-nos, caure, entropessar i trobar
la fora de seguir endavant.
Parlant de la quarta dimensi... En
quina poca dentre totes les que
has escrit tagradaria visitar?

13

M'hauria agradat conixer la Barcelona

del segle XVI, les intrigues al palau de la
Inquisici, els primers processos contra
les bruixes, la superstici...
En quins projectes ests treballant
ms a gust ara mateix, a ms a ms
de preparar la quarta temporada
del programa Club Dante a RNE4?
Gaudeixo escrivint, fent rdio i tamb
parlant, arreu de Catalunya, de Bruixes,
dones svies i trementinaires. Sn coses
que m'apassionen. Em fan feli.
Quina pregunta no than fet mai i
tagradaria contestar? I viceversa?
Quina no than fet i dones grcies
perqu hagi sigut aix? ^^
Deia Oscar Wilde que no hi preguntes impertinents sin respostes inadequades...
I per acabar, la pregunta de la casa:
ara... Qu llegeixes?
Ara mateix he acabat Charlotte d'en David Foenkinos. M'ha encantat i, en algunes coses, m'ha recordat un altre gran llibre que tamb us recomano: nima,
d'en Wajdi Mouawad. Sn dos bons
exemples de que tamb s possible fer poesia a partir de fets trgics i de les grans
misries de la humanitat.

Mil grcies per concedir-nos aquesta entrevista!

LARTICLE

Les Bruixes del QL

A cas us pensveu que al QL no hi ha bruixes? Doncs estveu ben equivocats! Aqu teniu
una petita selecci dentre totes les que corren per la nostra biblioteca. Nhi ha de ben
variades: malvades, considerades, velles, joves, diminutes, entremaliades, svies, fantstiques, maldestres, entremaliades... Tanimes a conixer-les?

14

15

EL BLOG DEL QL

Humoristn, el museu digital

que estiguin fora de l'abast del pblic, a ms
de material procedent d'altres pasos.

Humoristn s el museu digital de l'humor

grfic. El seu objectiu principal s reunir milers de dibuixos i tota la informaci sobre autors, publicacions i personatges ms populars
de la histria de l'humor grfic des de finals
del segle XIX fins als nostres dies. No hi ha al
mn cap museu en lnia dedicat a aquesta
temtica amb les caracterstiques d'Humoristn, entre les quals destaca la cura amb qu
mostra les imatges i el seu inters per digitalitzar i preservar tot el patrimoni existent per
posar-lo a disposici del pblic.
Humoristn es va crear l'any 2013 i est obert
al pblic des de juliol de 2015. Actualment
est disponible en dos idiomes: castell i catal. El projecte compta amb un nombre d'autors, sries i publicacions molt elevat: actualment cont aproximadament 550 fitxes
(entre autors, publicacions i sries), i ms de
3.100 dibuixos disponibles a la web. No obstant aix, compta amb un llistat de ms de
2.500 autors, publicacions i sries que es vol
incorporar progressivament. L'equip d'Humoristn veu el seu treball com una tasca
sense fi, perqu es dedicaran tamb esforos
en la investigaci i recerca de colleccions privades, tant particulars com institucionals,

S'ha comenat treballant amb informaci sobre l'estat espanyol per seguir ampliant la
web cap a Llatinoamrica, Europa, Amrica
del Nord i la resta del mn, el que contribuir
a ampliar la difusi de l'humor grfic a nivell
internacional. Cada mes s'incorporen a la web
unes 70 fitxes, i cada fitxa inclou entre 10 i 15
imatges de cada autor, amb la seva corresponent informaci catalogada. A ms, cada mes
es realitza almenys una exposici i s'afegeixen
entre 5 i 10 articles divulgatius o acadmics
relacionats amb l'humor grfic.
Tamb hi ha exposicions que han estat creades per l'equip de Humoristn, entre les quals
destaquen colleccions privades escanejades
amb l'objectiu especfic de posar a disposici
de tothom uns dibuixos que d'una altra manera seria gaireb impossible contemplar. En
aquesta lnia, l'equip est en contacte amb
dibuixants o amb els seus familiars per digitalitzar part del seu patrimoni amb l'objectiu
de posar-lo a disposici del pblic. L'humor
grfic t milions de seguidors a casa nostra, i
es pretn que www.humoristn.org sigui la
pgina web de referncia. La tipologia de la
informaci i el rigor amb qu es creen les
fitxes convertir aquesta web en un punt de
consulta per experts i estudiosos del sector.
Font: Departament de premsa de l'Institut Quevedo de l'Humor
Article de Xavi Roca al diari Avui

16

Frankenstein i la calor
negut, van gestar-se Frankenstein o el
Prometeu modern i El vampir.

L'estiu de 1816, ara fa dos-cents anys, no

va fer calor. Existeixen testimonis com el
Bar de Mald que en parlen. De fet, fins i
tot va nevar a Madrid el mes d'agost! Hi
feia tant de fred que una colla d'amics que
s'havien trobat per gaudir de les aiges
del llac Lman no van poder banyar-s'hi
ni fer activitats a l'exterior. La sort per a
nosaltres s que aquesta colla, que
s'allotjava a la Villa Diodatien [imatge superior], una casa que havia llogat Lord
Byron, va dedicar-se a escriure histries
de por en una espcie de concurs organitzat per l'amfitri. En aquella nit de noestiu en qu van aplegar-se talents com
Shelley, Byron i Polidori, com s prou co-

17

Diuen que aquestes temperatures

inusuals van ser causades per l'erupci del
volc Tambora i el consegent nvol de
cendra que provoc durant molts dies espectaculars postes de sol, de colors radiants produts pel piroclast, que van ser
inspiradores d'artistes com William Turner [imatge inferior]. Acabem aquesta curiositat literria amb un fragment
de Frankenstein:
"Ning no es pot imaginar l'angoixa que
vaig patir durant la resta de la nit, que
vaig passar en el fred i la humitat de la
muntanya. Per no vaig sentir la inclemncia del temps; la meva imaginaci
em turmentava amb escenes de crims i de
desesper. Aquell sser a qui havia donat la
voluntat i el poder de perpetrar actes horribles, com el que acabava de cometre,
semblava el meu vampir, el meu dimoni
alliberat de la tomba amb la missi de
destruir tot el que jo estimava".

SABIES QUE...?

Sabies que els fans de Harry Potter podriem ser ms propensos a no votar a
Donald Trump?

Un estudi de la Universitat de Pensilvania que relaciona els valors apresos de la literatura

amb les preferncies poltiques revela que per cada llibre que llegeix un americ de Harry
Potter, la seva idea sobre Donald Trump descendeix entre dos i tres punts.
S, s, tal i com ho llegiu! Els investigadors van preguntar a 1.142 ciutadans nordamericans sobre diferents temes clau de la campanya de Trump com la immigraci, la
tortura i el matrimoni homosexual- i van relacionar les respostes amb les ensenyances
moral dels seus llibres preferits. Lestudi es basa en la probabilitat de que les llions daquestes novelles, que abracen la tolerncia i rebutgen la violncia
tant fsica com psicolgica, puguin explicar aquesta correlaci entre la lectura de Harry Potter i l'aversi a Trump.
Lunivers de J.K. Rowling es una continua defensa a la diversitat de criatures i els seus
protagonistes advoquen per temes com labolici de lesclavitud (en el cas dels elfs domstics), la defensa dels ms dbils (contra lexterminaci de muggles) i la lluita contra lautoritarisme de Voldemort. "Trump es retrata a si mateix com un home fort que pot doblegar als altres a la seva voluntat, ja sigui al govern xins o als terroristes", comparen els
investigadors.
No s la primera vegada que Trump s reconegut a la premsa i altres publicacions dEstats Units com Lord Voldemort, una tendncia a la que la mateixa J.K.
Rowling en persona es va oposar rotundament. Que horrible! deia en un Tweet
Voldemort no era ni de bon tros tan malvat !

18

De totes maneres, tamb sha de reconixer que si be la majoria dels entrevistats a lestudi rebutjaven la retrica de Trump, no sha aconseguit establir un patr ideolgic: tant
republicans com conservadors shan declarat fans de Harry Potter.
I s que al cap i a la fi aix s el que t la mgia de la lectura: no importa qui siguis... Els
llibres sempre testaran esperant amb les pgines ben obertes!
Per saber-ne ms:
Leer 'Harry Potter': primer paso para no votar a Donald Trump?

19

LA PREGUNTA

Quins llibres has llegit aquest estiu?

Explicans-ho a
larevistaql@gmail.com
...i publicarem totes
les respostes al proper nmero!!!

20

CRNIQUES

EL MAT DELS LLIBRES PROHIBITS

doncs quin millor dia per anar-hi que el
dissabte 28 a la inauguraci del Mercat
dels Llibres Prohibits! De totes maneres us puc ben assegurar que poc mesperava el mat tan interessant que viuria.

28/5/16
Entre el passat 24 i 29 de Maig ha tingut
lloc la Setmana de la Cultura Prohibida 2016 al Born CCM (Centre de Cultura
i Memria), un punt de trobada que -com
afirmava el diari Naci Digital- es consolida, aix, com una cita anual i indefugible per reflexionar sobre les prohibicions
del passat i actuals. Prohibicions i censures aplicades a totes les formes culturals i
artstiques (llibres, msica, cinema, espectacles) i que seran motiu d'una programaci diversa i extensa, amb trobades i debats pblics amb autors, creadors, periodistes i altres professionals de tots els mbits culturals."
Personalment, des de que men vaig assabentar a travs del gran enrenou que ha
despertat a les xarxes socials, tenia moltes
ganes de passar a donar-hi una ullada. Aix

21

Noms arribar a la plaa Comercial em va

illusionar retrobar-me amb Beatriu Castell, una de les presentadores de
la Trobada de Joves Bloggers i
Booktubers a la Setmana del Llibre en
Catal 2015. En aquesta ocasi era lencarregada danimar als vianants a aportar
frases sobre el que mai ens haurien de
prohibir per tal domplir el gran Llibre de
lAnticensura. Quina bona pensada i quines contestacions ms enginyoses que va
rebre!
Des de la censura de somriures fins a la de
videojocs i contes, passant pels propis somnis o els sentiments. Mentre pensava en la
meva frase sentia com gent de totes les
edats aportava el seu granet de sorra a la
muntanya de lintocable.
Per el ms emocionant per a mi encara no
havia comenat! Desprs de donar una volta per les installacions del Born CCM vaig
ser convidada per una de les organitzadores a assistir a un dels dilegs sobre censura organitzats aquell dia: Els editors i
els llibres prohibits amb Aniol Rafel (fundador dedicions Periscopi el 2012)

i Maria Bohigas (la tercera generaci

d'editors des de la creaci de Club Editor).
El presentador, Lluis Agust introdua la
xerrada de cara no tan sols a la relaci
amb la censura dels anys 50, 60 o 70 (que
dancdotes en podrem tenir moltes) sin
tamb amb els anys ms recents. i don
les grcies als ponents per participar.
Jo alguns dels vostres llibres gaireb els
he llegit de genolls. afirmava entre els riures dels editors.Les obres de Club Editor i
les de Periscopi sn molt sovint un cop de
puny literari a lestmac. s all que el lector realment espera duna editorial: que
no ens venguin xiclet.
Un cop fetes les presentacions, Maria Bohigas encet el debat amb algunes reflexions
dall ms interessants sobre una base que
segons ella no tenim prou present quan
pensem en la nostra literatura, sigui catalana o castellana, i s que entre el 39 i el 77
sescriu sota censura.
I s una gran llstima perqu el fenomen
de la censura s absolutament apassionant per reflexionar sobre fenomen de lescriptura [...] i qu passa quan es produeix
sota censura.
Segons Bohigas, el que ha anat constatant a partir del treball editorial s que els
cementiris dautors oblidats i exclosos estan plens de texts meravellosos vigents i

comunicatius. A lhora deditar-los, per, hi

ha dos camins a seguir: per un cant hi ha
la opci de reeditar lltima edici impresa
(decisi que s'ha pres durant molts anys
per falta de conscincia) i laltre consisteix
en investigar una mica la seva histria per
assegurar-se que ledici que es va a imprimir s la ms adequada. I aix segons
Bohigas consisteix en diversos passos, un
dells s anar a un lloc que s fascinant: El Archivo de la Administracin a Alcal de Henares, on hi ha una
senyora darrera dun taulell que t una
daquestes gorres amb visera de sol amb la
bandera espanyola, i all pots consultar
tot el fons literari produt en aquelles dates
Aix era degut a que a lpoca no podies
imprimir sense tenir el perms de censura i
tot i que que ms endavant la censura figuraria com a voluntria, si no tenies el perms et podien retirar el llibre.
Per tant senviava un original i sobria un
expedient. Aquests expedients shan conservat, estan disponibles i qualsevol que vol
pot anar a consultar-los.
Resumint, el que Maria Bohigas acab descobrint s que lacci del censor fou puntual i en el fons sense gaire importncia: retallava mecnicament paraulotes, escenes excessivament procaces en matria sexual o

22

la paraula feixisme aplicada a Franco a

partir de lany 47.
Per qu li passa a lescriptor que escriu
sota censura?
Escriure sota censura significa que en primer lloc escrius pel censor, [...] I aqu hi ha
tot un procs de interioritzaci que tamb
es produeix en el lector.
I s que quan el lector entra en una societat
de prohibicions, les seves pors es poden
acabar convertint en territoris on als censors ja no els cal actuar.
Sn temes que espanten, sn temes en els
que s preferible no anar a parar per una
qesti dintegritat, per un qesti de conservadorisme, i s un tema molt sensible.
Daltra banda, Aniol Rafel aprofit per
explicar les seves prpies experincies referents a aquest tema:
Periscopi t tres anys i mig, no tenim lexperincia que pot tenir Club Editor i en el
cas dels autors catalans que hem publicat
no hem fet aquest exercici de recuperaci
que s heu fet a Club, i per tant no hem hagut danar a visitar aquesta senyora a Alcal de Henares.
Per s que afirmava haver tingut contacte
amb obres censurades a pasos estrangers i
haver viscut la lluita interna de lautor.

23

A continuaci ens explic una de les meves

ancdotes preferides de la xerrada: resulta
que quan Umberto Eco va anar a
Hongria es va adonar que El nom de
la rosa tenia 20 pgines censurades
sense cap criteri aparent. El va sorprendre que fossin aquelles en concret i no
daltres i quan es va posar a investigar va
descobrir que el censor decid que havia de
fer la seva feina i treure algunes pgines
aleatriament per justificar que lobra havia passat per la censura.
A ms a ms, Aniol Rafel va voler reflexionar sobre els diferents tipus de censura que
existeixen: la institucional, lautocensura i
la que apliquen les mateixes editorials a
lhora de publicar uns determinats
ttols. No estem prohibint que una determinada obra es publiqui, per s que estem
fent que les possibilitats que arribi a un
pblic no gaire literari no siguin molt altes
Respecte aquest darrer punt, Bohigas estava en desacord amb lutilitzaci de la paraula censura per temes que no tenen a
veure amb les imposicions del poder.
s a dir: lexili s una condici que consisteix en haver danar-sen perqu no et deixen viure on vivies. No s metafric, no hi
ha exili interior, s una xorrada. El genocidi cultural no existeix, a la gent la mates

o no la mates, si no la mates no s un genocidi.

De tota manera coincidia en que una bona

pregunta seria descobrir fins a quin punt
la sobreproducci editorial a Espanya va
en el mateix sentit que la censura en el
temps del franquisme.

Per no tan sols vrem sentir a parlar de la

censura sobre els temes ms dolorosos de
la nostra histria, sin tamb, entre daltres, de la censura a lhora dexplicar la
quotidianitat de determinades societats.

Un dels efectes que produeix la censura a

la llarga s aconseguir que el pblic ja no
vulgui all que se li prohibeix.

Rafel posava per exemple una autora russa les obres de la qual no noms havien estat censurades sin directament prohibides perqu en
elles no hi havia ni optimisme ni entusiasme, que eren valors fonamentals
de la literatura sovitica, i per tant oferien
un visi massa dura i depriment de la realitat. s a dir, descrivien massa b la misria i la sordidesa de la Uni Sovitica.

Un dels casos que segons Bohigas deriva

daquesta mentalitat s la por dels llibreters a recomanar llibres sobre histries
tristes que consideren que a la gent no li
agradaran.
s a dir flors i violes, literatura inncua...
Sobretot que no parli daquelles coses en
que les persones allades poden sentir-se
collectivament identificades.
A partir daqu es posaren sobre la taula
una pila dancdotes per illustrar temes
com ara:

La por de la censura destil i contingut

que encara condiciona les primeres
reaccions de les editorials.

Casos en que els autors consideren la

possible censura de les seves novelles
a certs pasos com un valor afegit.

En quina mesura quelcom ofensiu s

necessari.

A la qual cosa Bohigas contest afirmant

que en aquest sentit la censura russa havia
sigut molt ms intelligent que la de la pennsula, on el informes dels censors titllaven els autors de desequilibrats mentals
molt deprimits i avorrits.
No, el que s depriment i avorrit no s
lautor ni el personatge... s el pas! i daix no se nadonen. [...] I en aquest sentit
es pot dir que probablement el censor al
franquisme va tenir molta ms fora de
penetraci en el medi editorial i en el pblic que no pas en els autors.

24

Segons ella, els autors es prenien moltes llibertats i havien desenvolupat diverses tctiques per fer pam i pipa als censors, com per exemple, tornar a escriure escenes censurades perqu el traductor i leditor les canviessin de lloc en les segents edicions doncs sabien que els censors no es tornarien a llegir tota la novella.
Per no us penseu que noms vam sentir a parlar de la censura a les novelles, sin tamb
-entre molts d'altres- a la crtica literria de les institucions acadmiques catalanes, que
tot i haver-se-les amb el rgim franquista no van poder evitar actuar tamb com a censors
sobre la cultura catalana: de manera sectria, mecnica i prohibitiva. I aqu s on hi ha
aquesta mena de contagi fascinant i molt fotut perqu t molta continutat. sentenciava
Bohigas.
Per acabar, en el torn de preguntes em vaig animar a demanar als ponents quins llibres
ens recomanarien als joves lectors sobre la censura o que haguessin patit censura. Entre
els ttols que tan Rafel com Bohigas van estar dacord en mencionar, apareixen el volum
de cartes entre Joan Sales i Merc Rodoreda i... Els venuts de Xavier Benguerel.
"Indispensable. reiterava Maria Bohigues. Un gran llibre i jo crec que lnic examen de
conscincia seris que sha fet a Catalunya sobre les relacions entre els intellectuals i el poder. s una meravella. I a ms s un llibre escrit per un personatge de qui no thauries esperat mai que fes aquesta obra. I encara ning
se nha adonat. Vull dir que no es tracta com la
xurriacada que s.
Com us podeu imaginar, el primer que vaig fer
en sortir del centre fou dirigir-me a una de les
casetes i buscar Els venuts. Per causalitats
del dest tan sols els quedava un exemplar, aix
D'esquerra a dreta: Aniol Rafel, Maria Bohigas, Jordi
L. Coll i Mixa
que no mho vaig pensar dos vegades i vaig
marxar amb ell sota el bra, just quan el sol feia
acte de presncia per illuminar amb els seus rajos les grans pgines de fusta del Llibre de
lAnticensura, ara ja plenes de dibuixos i frases ben variades, entre elles una que deia:
Mai ens podran censurar les ganes de canviar el mn
I estava firmada per una tal...
Mixa
Llegiu el post original i descobriu els missatges ocults sota censura

25

BERENARS LITERARIS AL BORN - EL CAADOR

DE BRUIXES (DAVID MART)
8/6/16
Era una tarda plcida de Juny i el vent
bressolava la senyera erigida davant
del Born Centre Cultural. El sol, compassiu, havia decidit quedar-se al cel davant
les insistents spliques de les ombres, que
volien seguir jugant amb la ciutat una estona ms.
Una delles seguia ben de prop les meves
passes quan vaig entrar a la Llibreria del
Born per assistir a un dels seus Berenars
Literaris a crrec de lautor catal David
Mart. La llum sescolava pel gran finestral
i illuminava una gran taula situada just enmig dels prestatges plens de llibres i souvenirs... Un lloc idllic per parlar sobre literatura, mgia i histria, els elements clau del
seu ltim llibre, El caador de bruixes.
Poc a poc, els assistents vrem omplir els
seients i un cop fetes les presentacions i escollit el men, es va obrir oficialment la
sessi.
Mart comen parlant-nos sobre el canvi
de vida radical que el va acabar apropant a
lescriptura. s a dir, com va saber dir prou
a una feina estressant i exigent que lesgotava fsica i emocionalment. Em preguntava cada dia: qu vol ser en David de
gran? i grcies a la gent que lenvoltava i
que va arribar en el moment adequat, Mart es va acabar convencent que encara tenia
moltes coses a dir. Vaig decidir donar a la
gent la illusi que jo havia perdut en for-

ma dhistries. [...] [moments com aquest]

em reafirmen que vaig encertar de canvi
de vida.
A continuaci, mentre assaborem llepolies i llaminadures cortesia del 300 del
Born, ens vam remuntar de la m de Mart
a lpoca en que les dones svies eren respectades. A continuaci avanarem fins al
punt en que les seves prctiques xocaren
amb la societat patriarcal i lesglsia.
Aquesta ltima, intentava prohibir a tota
costa els rituals i costums pagans. Tot i aix, moltes prctiques han sobreviscut fins
als nostres dies, com per exemple, la tradici de vestir una pea de roba vermella per
Cap dAny. Avui som ms bruixes i
bruixots del que ens pensem afirmava lescriptor amb un somriure.
De fet, avui en dia encara es creu en la
bruixeria: fa dos mesos havia donat la volta
al mn la notcia dun nen nigeri de dos
anys abandonat pels seus pares, acusat de
ser un bruixot. Malauradament les supersticions tampoc han marxat de Catalunya.
Fins i tot les persones de mentalitat ms

cartesiana prefereixen canviar de vorera al

passar davant la casa de la bruixa del seu
poble.
I s que les bases de la caa de bruixes es basen primordialment en la
superstici, per tamb en lenveja i
les ganes de fer mal. s aqu on Mart
va destacar locurrent i enginys canvi
destratgia de Sant Toms dAquino al
segle XIII, qui assegur que tots els cstigs
i desgrcies fins al moment atribudes a
Du passaven a ser obra del Diable, i de retruc les dones. Aix tot all que fins al moment shavia reverenciat i temut ara podia
ser combatut i odiat (i de passada utilitzat
com a lexcusa perfecta per a complots
dinteressos). En poques paraules: les bruixes es convertiren en el cap de turc ideal.

Tot plegat va coincidir amb linvenci de

la impremta a Alemanya al segle XV, de
la qual en va nixer un dels llibres ms
reeditats del Renaixement: el Malleus
Maleficarum, un compendi exhaustiu sobre la caa de bruixes que es difongu per
tot Europa durant 200 anys i compt amb
dotzenes dedicions. En paraules de Mart,
es va convertir en el best-seller dels inquisidors, doncs en ell es narraven tots els
passos a seguir per identificar, interrogar i
torturar les dones per tal de que es confessessin bruixes.

27

Per hi ha hagut mai proves de lexistncia

dun sol aquelarre? Quan David Mart li feu
aquesta pregunta a Agust Alcoberro, expert
historiador i escriptor, aquest acab per confessar que no tenia constncia de que aix hagus passat ni a Catalunya ni a Europa. Per
contra, Mart afirm que Ni un sol historiador sha atrevit a donar-me una xifra de les
dones assassinades per com us podeu imaginar no foren pas poques.
Contestant a la pregunta duna de les assistents, Mart coment que els homes tenien ra
a lhora de sentir-se amenaats. Les dones
posseen els coneixements ms ancestrals de
la natura i el do de donar i treure la vida: reu deesses ens deia al pblic femen.
De fet, com deia David Mart Jo entenc la
bruixa com a dona svia. Per qu considerava la gent de fa segles? Mart ens parl sobre els estereotips de la bruixeria i fins a
quin punt es basaven en la realitat, com s el
cas dels ungents que preparaven per veurehi ms enll de la realitat (els ingredients
dels quals Mart ens explic i ens deman no
reproduir ^^) per que avui en dia es podrien anomenar simplement allucingens
molt potents.
El ms interessant s que la caa de bruixes
comen ms aviat per participaci popular que no pas per lesglsia. A la Inquisici no els importava deia en Mart el que

els molava era perseguir hugonots, espies... La primera dona executada a Catalunya per bruixeria tingu lloc un segle
abans de que la Inquisici prengus part el Llibre dOrdinacions de la Vall
dneu al segle XIV ns la prova-. A vegades no s un orgull ser pioner en tot :(
Exposava Mart: Penseu que si ara estigus pedregant, sescolts ludol dun llop i
aquesta nit morissin tres criatures es consideraria bruixeria Unes morts que en la
majoria de casos es devien a malalties tan
comunes com unes angines. Si fos lalcalde agafaria immediatament una guia telefnica i buscaria la C de Caador de Bruixes

Un dels protagonistes de lltim llibre de'n

Mart s precisament Joan Malet, un dels
caadors de bruixes ms temuts a Catalunya.
A la tertlia, ens dedicrem a reflexionar sobre les diferents estratgies daquests personatges per aprofitar-se de les supersticions de
les persones.
Quan finalment Malet va morir, per, la gent
ja shavia adonat del malnima que era, com
demostren les cobles que li van dedicar per
celebrar-ho: Alegreu-vos Cristians, donant
lloana a Du, que en Malet i sos enganys,
han pagat lo deute seu.

Durant el debat, Mart tamb volgu retre homenatge a les trementinaires, segons ell les
bruixes del segle XX. Quan li digu aix
a Sofia Muntan, la darrera trementinaire de
Catalunya, ella senfad, doncs el seu ofici lhavia exercit per necessitat i no pas per vocaci.
Certament, el sacrifici i la destresa de les trementinaires es poden veure reflectits en els
seus remeis. Tan sols lelaboraci de lOli
de Tifus ja conta amb cinquanta ingredients, inclosos ous de formiga, caps darengada i tres escorpins. I no poden ser dos? li
pregunt en David a Sofia. No, David, tonto li contestava dolament. I davant de la seva
insistncia afegia: perqu aix es com mho va
ensenyar la meva via
Em declaro un enamorat de la Sofia, s el
meu amor platnic insist David, per tot seguit contar-nos com ella i el seu marit Miquel
havien recorregut per ltim cop el llarg trajecte
de les Trementinaires dOssera fins a la Costa
Brava a ledat de 74 anys. Mart ens explic a
ms a ms que t la intenci de fer i recuperar
aquesta ruta perqu el seu llegat no es perdi,
encara que llibres com Les dones svies de la
muntanya(tamb de David Mart), que narren
les peripcies de Sofia i la seva via, ja sn un
primer pas important.
Genticament dec tenir algun problema,
sempre
acabo
parlant
de
dones

28

svies coment al final entre els riures dels assistents. Encara que amb El caador de bruixes
he anat al cant fosc
El que est clar s que tots seguim practicant els nostres rituals. Incls una de les assistents ho
tenia clar: Quan juga el Bara fem una invocaci... I ens funciona!
El sol ja gaireb estava a punt de pondres quan es don per acabat el berenar. Havia sigut sucs,
interessant, mgic i delicis! Em quedo amb la popular frase final de la presentaci de Mart Som els nets i netes de les bruixes que mai vau poder cremar

Tamb us pot interessar:

Crnica de la ruta literria amb David Mart

29

GRAVEM
BERENARS
EL BOOKTRAILER
LITERARIS AL BORN
DE LLULL
- EL CAADOR
X LLULL
DE BRUIXES
SOTA (DAVID
TERRA!MART)

21/6/16
El tren finalment arriba a batzegades a lestaci de Grcia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i els seus passatgers esclaten en un cor daplaudiments i crits dalegria.
Sn ben b les tres de la matinada i el final de servei ja fa hores que ha acabat. Barcelona
quasi s deserta, per sota els seus peus un grup de gent sacrifica hores de son pel b de la
cultura. Es tracta ni ms ni menys de la gravaci del vdeo promocional de lantologia Llull x Llull (que publicar leditorial LAven aquest Setembre).
Durant les hores de gravaci, els figurants i els actors hem rigut a cor que vol, parlat, tuitejat, badallat, somrigut i, en general, hem viscut una experincia que de ben segur no oblidarem! Jo he passat una nit increble amb persones fantstiques com Nria Iceta (editora
de LAven), Mriam Romeu (ILC), Laura Borrs (directora de la ILC) i el grup d'extres i
professionals que han fet possible aquest projecte! Quines ganes de veure'n el resultat! ^.^
Moltes grcies a tots i visca Llull!!!

(Llegeix larticle al QL)

ELS
BERENARS
QUELLEGISTES
LITERARIS
ENVAEIXEN
AL BORN -EL
EL GRAN
CAADOR
DICDE BRUIXES
TAT!
(DAVID MART)

30/6/16
Hola, hola!
Ahir va tenir lloc
la gravaci dels programes de la darrera
temporada de El
Gran Dictat i jo vaig
assistir amb la Irvilsa (El Pinguino Lector) la Mauqui (La
Biblioteca
de
Hedwig) i lElena (Nadadora entre Lneas). Va ser un experincia nica per afegir a la saca... ens ho vam passar dall ms b!
Per si us ho estveu preguntant, s, s ben cert que la televisi ho engrandeix tot, i s impressionant la quantitat de persones que treballen invisibles als ulls de lespectador, perqu la mgia arribi a les nostres pantalles!
A ms a ms, el fals directe no s pas bufar i fer ampolles, per grcies a alguns tcnics divertits i lanimador personal del pblic vrem viure unes hores entretingudes: ens van
presentar lscar Dalmau, vam riure, vam cantar (s, s, una servidora va acabar cantant
pel pblic durant les pauses!) i incls la Irene i jo vam fer propaganda del QL i la Trobada
de Joves Lectors!
La veritat s que no acabaria mai dexplicar-vos ancdotes i curiositats del programa, per
com que el que vrem veure i sentir s confidencial ser millor que no doni massa detalls... Tan sols us puc aconsellar que hi aneu i ho descobriu per vosaltres mateixos!
Grcies QL per brindar-nos aquesta amena oportunitat!
Mx

(Llegeix larticle al QL)

31

GRAVEM
BERENARS
LA SETMANA
EL BOOKTRAILER
LITERARIS
DEL LLIBRE
AL BORN
DE
ENLLULL
CATAL
- EL CAADOR
X 2016:
LLULL
DEUN
BRUIXES
XIT
SOTA
ABRUSSADOR!
(DAVID
TERRA!MART)

Encara s'han de traure les xifres definitives, per des de l'organitzaci de la Setmana del Llibre en Catal, que tanc ahir les seves portes, s'assegura que, malgrat
"l'onada de calor", hi ha un increment significatiu de vendes i d'assistncia del pblic als actes.

La Setmana abaixa les persianes de la millor edici de la histria

La Setmana del Llibre en catal comena a vendre xifres que s'acosten a

les de Sant Jordi

Sacaba a 34a edici de La Setmana, ledici ms gran de la histria

La Setmana del Llibre en Catal segueix creixent

Crnica de la presentaci del llibre Un oce de memria a la Setmana

Crnica de la presentaci 100 anys de biblioteques: i ara qu? a

la Setmana

Llegim Llull a la Setmana del Llibre en Catal 2016 (Crnica)

Ruta brossiana a La Setmana del Llibre en Catal 2016 (Crnica oficial QL)

Ruta + Taller Joan Brossa a la Setmana (Crnica Mixa)

33

LA
LA RECOMANACI
RECOMANACI DE...
DE...

La Biblioteca de Vila-seca ens recomana Diari

dAlba de Mireia Oncins

La jove escriptora vila-secana Mireia Oncins va presentar el passat Sant Jordi, a la mostra dautors locals
de Vila-seca (Tarragons), un llibre molt, molt familiar. La Mireia ha escrit amb el seu avi de Portugal un
diari amb textos a dues mans i amb illustracions de
la germana petita, la Helena. Si voleu fer un tast del
talent de la Mireia us recomanem el seu blog literari: http://elbatecdelesparaules.blogspot.com.es/
Biblioteca de Vila-seca
Web: http://www.bibliotecavila-seca.cat/
Adrea: C. Tarragona, 7. 43480 Vila-seca
Telfon: 977 391 363
Correu-e: bm.vila-seca@vila-seca.cat

34

Llibres que preveuen el futur

Quellegistes, abans de res magradaria que llegssiu aquest fragment de la novella

Giphantie:
Sabeu que la llum reflectida dels diferents cossos forma quadres i que aquests cossos
es graven en totes les superfcies polides, a la retina de l'ull, en l'aigua, en els miralls.
Els esperits elementals hem procurat fixar aquestes imatges fugaces ... Primerament
vam estudiar la naturalesa del cos viscs que intercepta i guarda els llamps, en segon
lloc les dificultats de la seva preparaci i procediment, i en tercer, el joc de la llum i
d'aquesta matria dessecada ... La impressi de les imatges, s qesti del primer moment en qu la tela les rep. Aquesta es treu immediatament i es colloca en un lloc fosc.
Una hora desprs, el bany s'ha assecat i ja es t un quadre tant precis que cap art pot
imitar la seva veracitat
Si deixem de banda els potics esperits als que fa menci lautor, no hi ha cap mena de
dubte que Charles-Franois Tiphaigne de la Roche
est parlant sobre com fer i revelar una foto normal i corrent, oi? Doncs b, aqu s on ve el ms interessant perqu
Giphantie es va publicar per primera vegada el 1760, mig
segle abans de que Joseph Nicphore Nipce (1765-1833)
comencs les investigacions que el portarien a obtenir la
primera fotografia de la histria, titulada Des de la finestra
en Le Gras.

En aquesta novella (el ttol de la qual s un anagrama

del cognom del seu autor: TIPHAIGNE = GIPHANTIE)
ens presenta una raa de ssers superiors que tenen
lhabilitat, entre daltres, de fixar les imatges duna manera que cap art pot imitar.

35

Per aix no s tot! En la mateixa obra, Tiphaigne de la Roche descriu una sistema
de transmissi de imatges a distncia, que sembla anticipar la televisi.
Sobre lautor:
Tiphaigne de la Roche (1729-1774) era metge de la Universitat de Caen
(Normandia), membre de la Acadmia de Cincies i de la Acadmia de les Arts i Belles Arts, per poc es sap de la seva vida i precisament per aix, cada vegada hi ha
ms inters en ell i la seva obra.
En ella apart de texts cientfics- tamb hi podem trobar contes com Amilec (1753) un somni filosfic sobre
la pluralitat de planetes habitats. Agafeu-vos fort: gaireb com en una novella de cincia ficci, Tiphaigne
anticipa el Big Bang, la expansi de lunivers i lexistncia de planetes extrasolars:
Pots creure, va dir Amilec, la innombrable multitud
de remolins, de sols i de planetes habitats que conformen aquest vast univers, la qual cosa (no, no tho
creurs mai), tota, cabia en un gra de la mida d'un psol. El desenvolupament es donaria a poc a poc, i encara no ha acabat
Per saber-ne ms:
Cienciarte Giphantie
La fotografia se invent en una novela

36

Envieu-nos els vostres fan-arts!

Us apassiona el fan-art? Alguna vegada heu dibuixat com us imagineu els vostres personatges
preferits? Voleu compartir-ho amb la resta de Quellegistes? Envieu-nos els vostres dibuixos a

larevistaql@gmail.com

37

UNES UNGLES A JOC AMB EL LLIBRE!

Noies, teniu ganes de fer-vos la manicura per no sabeu quin estil triar? No us perdeu aquests tutorials sobre com fer que les teves ungles expliquin histries!

Epic NailArt with Team Epic Reads

38

CASES DEL MES

La quellegista guanyadora del concurs La Casa del Mes i que podr

assistir a l'espectacle
"Maragall a casa" de Josep M. Jaum s
Dewey!
La CASA DEL MES de juliol ha estat dedicada a
Rafael Mas. La guanyadora del Premi ha estat...
Vigatana

Anunciem guanyadora
de la CASA DEL MES de
Juny (Pedrolo), que ha
estat...
Aramfont!

Resolta LA CASA DEL

MES: Felicitats
Elinsenda
Viu!

Cornet

Encara podeu participar...

El Museu dels Sants s una instituci que sencarrega de difondre lactivitat artesanal de fabricaci dimatgeria religiosa
tradicional de la ciutat dOlot, a ms de dedicar-se tamb a la
cultura popular i tradicional i a la promoci i difusi de la vida i lobra de lescriptor Marian Vayreda, autor, entre daltres, de la novella La punyalada.
Ja ho sabeu, responeu aquestes preguntes correctament i podreu
guanyar un lot de llibres vinculats amb Marian Vayreda i
dues entrades al Museu. (Podeu bescanviar el premi fins a finals

39

LA PREGUNTA DEL DIA

Maig: Mitologia
BOLI... Irvilsa
PLOMA... Tag21
LLAPIS... Guillemg
Juny: Roald Dahl
BOLI... Felipe.mt@gmail.com
PLOMA... Bons
Juliol: El retrat de Dorian Grey
PLOMA... Msica

LLIBRES DE LA QUINZENA I DEL MES

El cant de les primaveres

Laspiradora de Ramon Llull

-Xuve

-Jaume Gelabert

-Dewey

-Podium

-Lotim

-Podium

-montseb

-Emboirat

-Kraiss

La confessi de la lleona

40

El club dels homes amb bigoti

Els millors relats de Roald

Dahl

Lefecte Calders

-Nubius

-AGUEDA

-Mentesturbias

-Loreto Giralt

-Bruixetas

-igo Ovejero

-Marta Bisbal

-maral77

-JOSEFA

La filla de largenter
-Kat
-Ploma mgica
-mavian roig

Lltim animal salvatge

-Lectora08
-Adrianacampo_
-Ammec

41

PREMI PROTAGONISTA JOVE 2016

13/6/16
El passat dia 9 de juny, l'auditori de la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona va ser l'escenari escollit per fer l'acte de lliurament del20 Premi de Literatura Protagonista Jove,
un premi que com ja sabreu
est convocat pel Consell Catal del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) amb el propsit
d'estimular la lectura d'imaginaci entre els joves lectors.
El jurat del premi est format per nois i noies d'entre 13 i 16 anys, constitut aquest jove
jurat en els diferents centres escolars, biblioteques o clubs de lectura, on defensen els
seus candidats davant els seus companys i, entre tots, decideixen quin llibre consideren
el millor.
Les obres guanyadores d'aquesta nova edici han estat:

Categoria 13-14 anys

Lowry, Louis. L'home dels records (Crulla)
En Jons s un membre de La Comunitat, un mn pretesament
ideal: sense conflictes, sense pobresa, sense atur ni injustcies ni
desigualtat. Una societat on els valors de la famlia sn de mxima importncia, mai sha sentit a parlar de rebelli juvenil i
leducaci s quasi una forma de vida.
Aviat arribar la Cerimnia Anual, el moment en qu els Dotze
(els nens de la generaci de dotze anys de La Comunitat) reben les
seves assignacions vitalcies determinades pel Comit dels Ancians. En Jons s escollit per un crrec molt especial: comenar
una formaci amb lhome dels records, i a poc a poc, anir descobrint els foscos secrets
que soculten sota la frgil perfecci del seu mn.
Narrada amb una senzillesa que enganya, aquesta s la provocativa histria dun nen
que experimenta una cosa increble i nemprn una altra dimpossible. Aquest llibre
qestiona els valors que sempre hem donat per fets i torna a examinar les nostres
creences ms profundes.

42

Finalistes Categoria 13-14 anys:

Gagnon, Michele. Atrapats a la xarxa (Grup 62/ Fanbooks)
Gallego, Laura. Totes les fades del regne (Montena). Fitxa biblioteca del QL?
Buras, ngel. Kamal i els alfabetistes (Edeb). Fitxa biblioteca del QL?

Categoria 15-16
Palomas, Alejandro. Un fill (La Galera)
En Guillem s un nen introvertit, amb un somriure permanent, i s un vid lector de tot all que li cau a les mans. T
noms una amiga. Fins aqu tot en ordre. Per rere aquesta
aparena de tranquillitat s'amaga un mn d'una increble
fragilitat, agafat amb pinces i amb un misteri per resoldre. El
trencaclosques el configuren un pare en crisi, una mare absent, una professora intrigada i una psicloga que mira de
recompondre el que amaga el nen. Una novella coral que
traspua sentiments, buits, paraules no dites i un misteri corprenedor.
Aqu trobareu la fitxa de la biblioteca del QL?

Finalistes Categoria 15-16:

Martn, Andreu; Ribera, Jaume. Els bessons congelats (Grup 62 / Fanbooks). Fitxa
Catozzella, Giuseppe. Crrer sense por (Sembra Llibres). Fitxa biblioteca del QL?
Alexie, Sherman.
Diari del tot verdic dun indi a mitja jornada (Edicions 1984). Fitxa biblioteca del QL?

43

PREMI LLIBRETER 2016

20/6/16

Premi Llibreter 2016

d'lbum Illustrat
El jurat del Premi Llibreter
dlbum Illustrat, desprs de
valorar les obres proposades
per les llibreries agremiades
al Gremi de Llibreters de Catalunya, concedeix per unanimitat el Premi Llibreter dlbum Illustrat a: El viatge,
de Francesca Sanna, editat perImpedimenta (catal i castell)
El jurat destaca la potncia de la paraula i la narrativa grfica, totes dues donen sentit
global a lobra. Ls del color negre per expressar la por, el dolor i el desarrelament duna
famlia que ha de migrar s un punt clau de lobra. Malauradament, aquesta Europa, els
seus lders, que sha tornat mesquina i viu desquena al dolor de la gent, no vol veure el
que ens relata el llibre: la tragdia que avui en dia sacseja milers de famlies, la destrossa
de la guerra i el viatge per arribar a un lloc a on es puguin sentir segurs. Aix passa, com
qui diu, al nostre costat. El Viatge posa laccent en el dolor, la valentia i la decisi duna
mare de trobar una llar pels seus, vencent totes les dificultats del cam, i sempre, amb
una mirada plena desperana. Aquesta jove autora ens ha arribat al cor, a les entranyes, i
la seva capacitat tant literria com plstica per posar veu i color a la tragdia fa que la seva obra hagi estat escollida pel jurat.

Premi Llibreter 2016 a Altres Literatures

El jurat del Premi Llibreter a Altres Literatures, desprs de valorar les obres proposades
per les llibreries agremiades al Gremi de Llibreters de Catalunya, concedeix per unanimitat el Premi Llibreter a Altres Literatures a: Manual per dones de fer feina, de Lucia
Berlin, editat per L'Altra Editorial (catal) i Alfaguara (castell).
El jurat atorga el Premi a aquesta obra de relats que conformen una histria personal i
sn la recuperaci d'una forta veu literria. L'autora s capa de connectar amb el lector
des de la sensibilitat i la qualitat del seu treball. El mateix ttol s un desafiament pels qui
busquen descobrir alguna cosa diferent.

Premi Llibreter 2016 de Literatura Catalana

44

El jurat del Premi Llibreter de Literatura Catalana, desprs de valorar les obres proposades per les llibreries agremiades al Gremi de Llibreters de Catalunya, concedeix per unanimitat el Premi Llibreter de Literatura Catalana a: Germ de gel, d'Alicia Kopf, editat
per L'Altra Editorial.
El jurat atorga el Premi a aquesta obra per ser una histria que, sense deixar de presentar
un argument clssic de relacions familiars complicades, sap afegir-hi un contrapunt
d'aventura, de tcnica i de projecci artstica el resultat del qual fa que el lector obtingui
una visi polidrica sobre temes molt humans.

45

APPS literries
Laplicaci HertBits ha arribat!
HeartBits s una aplicaci que imita a algunes de les ms famoses en el mn
de la missatgeria instantnia mbil. A travs della podreu trobar els vostres amics,
conixer gent nova i xatejar fins que us facin mal les puntes dels dits. Lnica diferncia s
que al final de cada dia, aquesta App conta el nmero de pulsacions a la pantalla que realitza lusuari, tant de carcters, espais i esborranys entre altres estadstiques. Daqu el
joc de paraules amb el nom de HeartBits, que ve de lexpressi anglesa Heart beats (pulsacions del cor).
I aix s tot? us estareu preguntant. Qu t despecial aquesta App com per a
afegir-la a la Revista del QL? Doncs molt fcil. Aquesta aplicaci ha sortit ni ms ni
menys que de les pgines de Pulsacions i Batecs, les novella de Javier Ruescas i
Francesc Miralles enterament escrites amb missatges de text.
Com ja us podeu imaginar a aquestes alades tots els fans del llibre que disposin dun aparell Android ja shan descarregat gratutament HeartBits! El millor de tot s que trobareu els perfils dels personatges de la novella i els podreu afegir a la vostra llista de contactes... O amb una mica de sort el Javier Ruescas en persona!

46

Ttols de llibres amb emoticones

Sou capaos
dendevinar
quins ttols clssics de la literatura amaguen
les segents
emoticones?

(Cliqueu sobre la imatge per comenar el test!)

WhatsApp s un llibre obert!

Reconeixeu aquestes emoticones de WhatsApp? Suposo que
molts de vosaltres s i que vau
donar per suposat des del minut 0 que el text que contenen
s totalment aleatori e
illegible. Doncs b, com us
quedareu al dir-vos que no s
ben b cert? Tot i que tots contenen gaireb les mateixes paraules, fixem-nos en lemoticona del llibre (que s la que
ms ens interessa a nosaltres ;-P).
Si tingussim una gran lupa podrem llegir ni ms ni menys que
un fragment de la campanya publicitria dApple de 1997
Pensa diferent: "Aix s per als bojos. Els rebels. Els esvalotadors. Els que veuen les coses de manera diferent. Mentre que
alguns creuen que sn bojos, nosaltres els veiem com a genis.
Perqu les persones que estan prou boges com per creure que
canviaran el mn, sn les que ho fan "

47

Pokmon Go inspira: els caadors de llibres

A hores dara gaireb tothom sap que hi ha una nova febre juvenil anomenada Pokmon
Go. Aquesta febrada, que fins i tot ha arribat a causar collapses a Central Park, ha estat
objecte de crtiques ms o menys ferotges sobre ls que els nostres joves fan del
mbil. Illustracions, articles, discussions a les xarxes... tothom hi posa cullerada: que si
aliena, que si s un cop amagat de les empreses de comunicaci pel consum de dades
mbils, que si idiotitza... El joc s ben simple: es tracta duna combinaci entre el que es
coneix com realitat augmentada i geolocalitzaci a travs del GPS. Breu, els usuaris han
de caminar i caar Pokmons. Com ms caminen, ms Pokmons. Com ms Pokmons,
ms nivell.
Ls de la geolocalitzaci ldica no s nou, bviament: sutilitza per trobar tresors
(geocatxing), per comunicar als teus amics en quin bar o restaurant et trobes
(Foursquare) i fins i tot per lligar (Tinder o StreetMatching). Segons els especialistes el
Pokmon Go, a ms, afegeix molts bons grfics la qual cosa fa que lexperincia de lusuari
sigui molt gratificant.
Tampoc no sn noves les aplicacions relacionades amb el mn del llibre. De fet, sn fora
nombroses: el 2014, un grup de desenvolupadors catalans va treure una aplicaci mbil
per compartir llibres amb desconeguts, s a dir, una aplicaci destinada al Bookcrossing. I fa uns mesos us parlvem de les apps per crear llibres digitals i de Booksquare,
una app per compartir llibres que tamb fa s de la geolicalitzaci.
Amb aquesta combinaci dingredients, lxit gaireb era garantit: Pokmon Go + geolocalitzaci mbil + llibres. Per aix la notcia sest estenent rpidament entre el mn dels,
si ens ho permeteu, biblifils geeks.
En qu consisteix?
Hom atribueix la idea a Aveline Grgorie, una directora descola belga que, diuen, ha inventat el concepte de caadors de llibres, tot i que alguns practicants de Bookcrossing
tamb sidentifiquin amb aquest nom.
Qu va fer, Aveline Grgorie? Doncs crear, fa quinze dies i escaig, un grup de Facebook
anomenat Chasseurs de livres (caadors de llibres) que ja compta amb ms de 48.500

48

membres i on explica el mecanisme del joc: el jugador/lector/caador tria un llibre per

ser compartir (alliberat, seria el terme que usaria un practicant de Bookcrossing) i el deixa en un lloc pblic. Desprs, el geolocalitza i li fa una foto. Un cop fet aix, el jugador ho
publica al grup de Facebook dels Chasseurs donant algunes pistes don ha deixat el llibre. El caadors sortiran a caar-lo, el llegiran i seguiran la cadena.
Aveline Grgorie declarava al Libration:
Mai he prets ser la inventora del concepte ni haver estat la primera ni lnica
dhaver-hi pensat. Els alliberadors de llibres i els caadors han existit sempre. Jo
noms he arribat en el bon moment, en
el lloc i les persones idnies.
El meu objectiu principal era promoure
la lectura de manera aleatria, per tot el
mn, tamb per a aquells que no van a la
biblioteca o a la llibreria. Jo somnio des
de sempre, sens dubte per deformaci
professional, de contagiar el meu virus
de la lectura a tots
Es diu que la lectura s morta, per aix
no s veritat. La gent encara va a la biblioteca i llegeix. Si Les Chaussers de llibres poden donar ganes de llegir a les persones, ser meravells. La lectura allibera de moltes
maneres.
La iniciativa ja sha contagiat a Grcia i Frana i Aveline no dna a labast: els desenvolupadors dapps truquen a la seva porta. s qesti de temps!
Llegiu larticle al QL

49

Apps per crear llibres digitals

Fa uns dies llegem un article que mostrava 15 eines per
crear els nostres propis llibres digitals. Vam estar estudiant les aplicacions que proposaven i us en fem cinc cntims, juntament amb algunes eines dedicades als cmics.
Pareu atenci perqu tenen moltes possibilitats!
Booktipe: permet crear un llibre en xarxa de manera
collaborativa i compartir-lo desprs amb diferents persones i en diferents suports com tauletes, mbils, lectorse...
Tutorial
Videtutorial
Myebook: el resultat s molt professional ja que permet maquetaci i disseny. A partir dun
pdf pots crear un llibre-e interactiu i a ms hi pots afegir vdeo i imatge.
Tutorial.
Videotutorial
Playfic: aquest recurs s una mica diferent ja que s de caire ms ldic. A partir del text que hi
introdum podrem crear un treball de lestil de crea la teva prpia aventura, triant diferents opcions. Aix es coneix tamb com aventures conversacionals, s a dir, aventures-joc en qu es descriu al jugador qu ha de fer noms amb text. El jugador dna les instruccions al seu personatge
tamb amb text.
Tutorial
Zoorbust: amb aquesta eina podem crear llibres digitals en 3D. Shi poden incloure sons, msica, imatges... i pot exportar-se via web amb codi html. Sutilitza sovint a les aules perqu s
molt vists per als infants.
Tutorial
Vdeotutorial
Sigil: aquesta eina permet crear llibres en format e-pub que, com sabeu, t lavantatge sobre el
pdf dadaptar-se a qualsevol suport (tamb a lectors electrnics, e-reader).
Tutorial
Vdeotutorial
Soopbook: amb aquesta eina, diuen, amb resultats sorprenents, podem crear llibres de forma
collaborativa amb un lmit de 10MB. A partir daqu, cal pagar. Els escriptors, a ms, un cop
creats els seus llibres, els poden vendre en lnia.
Tutorial

50

Vdeotutorial
Tinitap: aquest creador de llibres infantils s molt
senzill. Val la pena donar-hi una ullada, si teniu fills o
sou mestres. Hi podreu afegir les vostres prpies imatges.
Tutorial
Vdeotutorial
Taar Heel Reader: permet crear llibres amb les
nostres imatges i... que els textos siguin llegits per veus
robtiques.
Vdeotutorial
Stripgenerator: diuen que s una eina adreada a mestres i educadors per nosaltres ho
fem extensiu a mares i pares i, per qu no, curiosos! Serveix, com les que us mostrem a partir
dara, per crear cmics. Els personatges estan predefinits i sn noms en blanc i negre, per donen molt de joc!
Tutorial
Vdeotutorial
Chogger: en aquest cas podem afegir imatges prpies, dibuixar a m, afegir nvols de text,
etc.
Tutorial
Vdeotutorial
Superlame: aquesta eina permet fer cmics amb les nostres fotografies. La imaginaci la
posem nosaltres!
Tutorial
Vdeotutorial
Nhi ha molts ms, alguns adreats noms als usuaris diPads, daltres oberts... Remeneu i trieu
el que ms us convingui i, si us ve de gust, comenceu a crear!

51

revistaql.jimdo.com
No us la perdeu!

Aqu trobareu tots els nmeros anteriors de la Revista del QL, contingut exclusiu i molt ms!
Qui som?
El 28 dAbril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.
Malauradament, el que en un principi shavia ideat com un entretingut butllet es va acabar convertint en un projecte tan gegant que va comenar a patir baixes quan faltava poc per publicar el primer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut!
El maig de 2014, un nou grup dintrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que
prometia tant amb la intencio de que tota la illusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos mes tard, la primera edicio daquella operacio fenix va veure la llum, i
amb ella va va reneixer La Revista del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi mes que mai?
Comptem amb tu!

52

LA REDACCI RECOMANA...

El Gran Slam d'Escriptura s

la gran final de la primera
temporada de l'Slam d'Escriptura, una competici d'escriptura 'en viu' on 10 escriptors
professionals han d'improvisar
els seus textos davant dels
espectadors, els quals participen de l'acte creatiu a mesura que es crea, sent els
textos resultants projectats
en una gran pantalla.
Unit a les intervencions musicals en directe, la dinamitzaci i els audiovisuals, el
concurs conforma un espectacle
multicultural, apassionant i
original.
Membres del jurat:
Sergi Belbel, Care Santos,
Sandra Bruna, Roco Carmona
(Ed. Urano) i Anna Soldevila
(Ed. Destino).
Entrades disponibles a Atrapalo

53

Membres de la Redacci...

Mixa

Envieu-nos un correu a
larevistaql@gmail.com
...i estareu dins de lequip!

54